junvns, 16 DICtí-MBRl- 1999 ESPECTÁCULOS LA VANGUARDIA 51

Circo a "Celobert"ElAteneu de Non Barris estrena la cuarta edición de Círc d'Hivern

SANTIAGO K)NI)i;VII.A

Los pueriles sirven para irse de vacaciones, parahacer pucnling, para suicidarse, para mirar elrío (si lo hay) o para ensayar un espectáculo decirco como el c|uc Xavi Maicu dirige en el Ate

neo de Non Harris y ni que ha pueslo un nombre muypopular. "Celobert". Este será el cuarto espectáculo denuevo circo que se presenta (a partir del sábado) en elAtencu desde 1996, año en el que este dinámico centroinventó el Circ d'Mivcm, un paso más en su apuestapor el género. En Nou Barris vive la Associació de Circy la Escola de Circ. que comenzó a runcioiiar el pa.sado

F.l mundo del circo en un patín de vecinos muy especiales

año y que ya empieza .a ilar frutos, eomo los acróbatas ymalabaristas MarecI Aiuiilar y .loan I.luís Montero,Sknel. dos de los siete artistas que intervienen.

El Atencu respira pl.áeidamcutc durante este largolili de semana "constilupurisimo". Los siete artistas ylos tres músicos eombalon el frío con ejercicios. Llegaese momento en el que hay (|ue poner todos los elementos sobre el escenario. Ramón (Pep Roses) está en elcentro de ese "celobert". la planta baja de un edificiocualquiera, viendo un partido de fútbol. Ramón, qucscdedica a decorar platos de ccrlmica, es el eje o hilo con-duclordcl espectáculo. "Ramón -explica Xavi Matcu-

cs de esas personas que siempre piensan que no pasanada y la idea del espectáculo es que a su alrededor pasen muchas cosas sin que él se dccucnta". Ramón lee eldiario. Ratnon habla por teléfono.En el piso superior viven tres músicos (Diego Burián.

trompeta y guitarra; Jordi Fiol, bajo, y Daniel Fiol, batería) que están dcjucrga. El resto de los personajes sonlos invitados que pasan por ahí. Invitados peculiarescomo Malhiuc Vandcr, que se ir.aneja igual de bien cuel trapecio, con los malabares o en los clásticos; Pili Se-rrai, también trapecista, o el dúo francés Bacaloca(Mi-chélc y Sidon Mw.agurumbc) que lo liKan lodo, desdela cuerda india al equilibrismo pasando por la acrobacia y los malabares.

¿No hay payasos? No los hay connariz roja, peto Xavi Maicu, payaso él mismo, ha intentado inlrodii-eir luimur cu todo el espectáculo y.además, Ramcn, con su despiste daya un tuno muy luimorístíco.Oiga, por qué cuando desprecian

a Dumbo lo hacen payaso. "Es unavieja herencia. Antaño, cuando losartistas se hacían mayores y ya nopodía con los equilibrioso las acnvbacias. seguían en el circo como payasos y eso haría que fuera el escalón menos apreciado entre los mismo artistas, Pero ahora ya no esigual.""Celobert" se adscribe en la co

rriente del nuevo circo que tan buenos resultados a dado en Francia.Circo porque conserva las disciplinas clásic.is y nuevo porque las introduce en un eonlexlo leatmli/adoque supera el ahora anodino esquema de la mera sucesión de númerosguiados por un prescnt.ador. V. ade

más. claro, una banda sonora pcns.ida expresamentepara el espectáculo. En "Celobert". los tros músicos Interpretan desde estándares hasta creaciones propias,del rock al reggae, de l.i rumba a la bossa-nova. El vestuario suele ser uno de los mayores problemas. Matcu yKarniola (escenografía y cslilismo) h.m dado con laexaltación del delantal. Una prenda de quila y pon quemarea el estilo de la producción."Celobert" es una propuesta modesta en medios y

ambiciosa artislicamcme, lig.ida a un "caminoque estamos andando para crear el nuevo circo en Cataluña",señala Matcu. "Pero queda por h.actr", remacha.*

waj Aiiásiilii «aiusuBiyiiaw

I.tiijnifiw:innwi iiitB

jCINESn^CINESR«GONALt^MXREMXGNUM lAURENHOinAi^llLAUREN GRAOf^

ItfthMHT'i.iñifrtTrii'iwii

^ORIA

"gs.1l as i|-^-!imimESTRW

LAUREN FILMS iwum.i

Ella les dio la fuerza.Juntos consiguierou

lo inalcanzable.

íUn acontecimiento/(ES UNA PELICULA CON

CORAZON/íMerye Streep es maravillosa/*

•Michael Wdmujgtoo. QllCACiO IT^IBUNE

"/★★★★; /ProbablementeUNA DE LAS MEJORESPELICULAS DEL AÑO/

,MERYL S l'REEP ES UNA OBVIA CANDE^AIA A LANOMINAOON AI. OSCAR'I"

Mmh»ri MfM. N HAIW»NLI

"¡Debes verla!¡CONTADA DE UNA MANERA' APASIONADA Y BELLA/"

.KflJiip Kinlfy. WPIX

"/Conmovedora

ApasionanteNDC-TV

SElfCCIONOíTUL

fESMjtftOA'gS

Meryl Streep Aldan Quinn filoria Estelan > Angela Bassett

-adsica m corazúniniUMAXINMUhmAlraMt>gurM<(t«iiniAVEIl/MÁOIMl|NllFILllSouualVESIXWEN llUtLSTREII' AlQUIHMINiMGEUiASSEnKUaCOf IKÍHHHT ClDílíAtSTtFAl! JAlfflEEVlS KIEMSCUUIIN

■°7!IUGIANNE MADGALENA .tfW'SMAUWinOERS* '«PAMEIA GRAY -«WES CGAVEN^rMIRAMAX 1 F- - I WíT. S.S

* hnpt >iNww.iauf»nli im.cs

MAÑANA VIERNES ESTRENO

feü^IC/MlAUREN UNIVERSITAT^

iMWAuil II iMf" liftiQfnj )|

* V g I

0(SSAaTB■ 8 og DSiiHlgg gg ig^i, ♦espectacles♦

^ .... 1 *..1 lunu» i luj ICQICO HlVCriiaig .>.

El Centre de Titelles de Lleida tornaal TNC amb 'El retaule de Nadal'

_M. MonederoiiieuoN/i

El Centre de Titelles de Ueída escapbussa en lamemória cohiecti-YO per recuperarels mites I íes tra-dicions del solsticld'híyemí modelar^aíxfr -El retaule de -Nadal'.:::: V..

esprés de I'éxit deVinfant de

la jungla, que elCentre de Titellesde Ueída va po^

tar "al Teatre Nacional ara faun any. el direaor de la com-panyia, Joan-Andreu Vallvé. esva proposar augmentar la di-fíoiltat del següent especta-de. Amb S rrtaule de Sadal hatripllcat el nombre de titelles-passa de vinc-i-dnc a setan-ta- i obliga els ticellaires acantar, actuar i fer de. tra-moistes. Trobar actors amblantes capaduts és el que haresultar realment difidl*.confessa Vallvé. que posa ladirecta quan es tracta de parlar del Retaule, un espectadeamb música en directe ínter-

>! i "

'W ■

/'/

Els titcllaires d"B rstauJe de Nadar eiecuten ñinririnc mtiúin.

pretada peí Crup de Cambrade rOrquestra dél Centre deTitelles, que indta els titellai-res a cantar a cinc veus.

Coproduit juntament ambel Teatre Nacional. H rrtaule deNadal beu de Ies tradidons delsolsdci d'hivem. Prenent coma excusa els contes que unaávia explica ais seus dos nétsdurant la Nic de Nadal, Tobrarecrea un univers en qué hi

conviuen el dimoni, l'ángel iels Pastorees amb penonatgesmitológics com ara les donesd'aigua, l'home molsa, el parede la neu i -no faltaría sínól-les bruixes. 1 és que, entre al-tres activitats. durant 'la Nitde Nadal se celebra el judid deles bruixes. i les que no hanescat prou dolentes son castí-g3des'. Amb tot aquest material de sortida, no és estrany

que al bosc succceeixin cosesfantástiques. Els arbres parleni les pedres també. 'És quanles goges renten al riu la robablanca i si un mortal aconse-gueix agafar una d'aquestespeces de roba, tindrá sort totala vida'. Parallelament aaquest món mégic. el directors'ha íinbuit de la tradidócristiana que envolta aqüestesfestes i també Taboca a El re-

taulí de Nadal. El muntatge espodrá veure des d'aquestatarda fins al 2 de gener a laSala Petita del Teatre NadonaJen horaris pensats per al pú-blic infantil. peróJoan-AadreuVallvé predsa que no vol"parlar de teatre infantil, sindde teatre familiar. U intendóés despertar Tinterés de tot-hom i que, a partir d'aquf. ca-dascú en fad la seva lectura*.

Una reunió de ve'ínsal Gire de 'Celobert'

Glária AvmoumiiM

Una reunió Insólitade velhs s'organlt-za a 'Celobert'g elnoü espectade declrc que avul estrena l'Ateneu de 9Barris.

Él senyor Ramón está cansat de la rutina del dia a dia.Perb, de sobte, elsseus veins de ['es

cala surten al celobert. on

passaran moltes coses, en unaimprovisada gran festa deldrc. Per6, "no hi ha pi^orsordque el que no vol oír", diu lamoralina de Cilobert. La monotonía del senyor Ramón noté fi perqué és ell mateix quino fa cas de res del que passaal seu voltant. Acrobáda. ma-labars, trapezi. la corda india i,els elástics sdn els elementsd'aquesc espectade. amb guióí direcció de Xavi Mateu, queTAteneu de 9 Barris realitzaper quart any consecutíu.• Set actors i tres müsics par^tidpen en aquest muntatge'plantejat en forma de teatre.en comptes de tractar-se d'unapresentació de números enqué s'anunda el mds diiícii to-davi'u*. com explica Mateu. Els

veins de Tescala del senyorRamón can especiáis son elsBacaloca -Michélé d'Angla-térra i Sydon Mwagurumbe deKenya-, que jupen amb lacorda i fan equilibrisme. ma-labars i acrobácia. que tambépractiquen Marcel Aguilar iJoan Uuís Montero 5lcaf¿:també hi ha el clovvn Pep Ro-sés Pipinno, Mathieu Vander deParís i els seus elástics i PiliSerrat. que es penja de les mésinsólites alcures. Els músicssdn el trompetista i guitarristaDiego Burián. el baixista JordiFiol i el batería Daniel Levy.

La unió entre circ i teatreestá sent ara la conscanc enTevolució d'aquest art escénic."Hi ha una evolució del drccap a una concepció global de

Tespectade fins al punt d'unagran interdisciplinarietac quetambé indou. a més del teatre. la dansa i la miísica*. explica el director artísdc, cambé actor i coHaborador deisgrups teatxals Els Farsants jComediants. Per aixó els ar-tistes cada vegada més es preparen en diverses disciplines.

L'espectade s'indou en I'o-ferta que TAteneu de 9 Barrisja fa habitualment per Nadal,sota el títol B drc dTtívem, co-incidint amb les festes esco-lars. "L'obra es dirigeix bási-cament a un públic familiar",explica el director. El muntatge estará en cartell des d'avuifins ai 9 de gener.

Manca (fascsiesL'ofena de drc a TAteneu.

petó, continua durant la restade Tany.jaqueei centre tambéorganitza diversos Combinats dedrc. Peró a més. aquest és TúnicIloc on es pot trobar una escolade circ estable, TEscola de CircRogelio Rivel, tal com explicaXavier Pérez, el gerent delcentre cultural. TAteneu és

pioner com a impulsor d'aquest art escénic en tot l'Esiatespanyol", assegura. Aixó. pe-ró. no ho valora pcsitivamentperqué 'és necessarí que nliihagi més'. En aquest seatit.TAteneu. bressol de TAssoda-dó de Circ de Catalunya, reivindica un paper més com-promés de Ies institudons."Fan falta més espais, infraestructures. dineis i reconeixe-ment per al drc", diu el gerent,que explica que en realíQt aCatalunya hi ha gran quantitatde companyies i un creixentinterés peJ circ. peró en canvino hi ha escoles ni espai perenseny^lo. Per aixó. segonsPérez, dedicar-s'hi professio-nalment és dificil i la majoiiade Ies persones que ho &o sdnautodídactes.

L'ínterés peí drc a TAteneuva néixer de íbrroa espontániaamb l'ambada de persones re-ladonades amb aquest art alcentre cultural, que tot i sermunicipal manté una gestiúinúependent, A partir d'aquí,el centre es va convertir en unimpulsor del circ.

«I

ESPECTACLESDluns,20dedesembredel999 dPeriódkX)

•Joto d í«t bctíe ato aiiftn manufKtifl»-.claconlamádma caídad.y faliniulunu

ovación que sus Intérpretes esojcharun presagioseguro de que.elespecláaéo puede cauóvar

aauditonostniiyarTfCcis.inmi^)ntée>....foen-Áfllon Smxh. (lo toipucnSa Crec7$;

sota

•lUiJyÍJls

ditorictsICCCB ■

I loebu n Tsair* NwwrtSTmnn va>«ed*

rOdio bofceieBgtbderia sei'v

Nóii Banis estrena 'Celobert', unmuntatge de circ sense nassos veimelLa quarta obra del Ciro d'hivem es representa des de dijous fins al 9 de ganar

EUSENTWPONS

NURlAMAm-ORELLBarcelona

El Ore d'hh/em fa maJabarismesper sobreviure, cosa que no li im-pedecc estrenar any rere any unespectacte per les festes de Nadal. "Fa quatre anys que creemmuntatgeis de circ i no hem re-but cap ajuda de (es Institu-cions", es queixa Xavi Peret, ge-rent de l'Aleneu de Nou Banis de

Barcelona. La imaginacíó ha es-tat sempre moft present en cada"una de les seves propostes. L'Cí-tim muntatge del cd'lectiu es titula Ge.'cósrf i es repressr.tsrá demanera regular a partir de dqousfins al 9 de gener vinent."No hem aconseguit el su-

port que attres entitats de drctenen. Potser és perqué no-més aposten pels que tríom-fen, o perqué nosattres no te-nim cap personatge de reclami Tem que tot giri al seu vol-tant", afegeix Xavi Mateu. el di-reclor i guionista de respeclacleCefobert.

Un sord que no h¡ vol sentir ^ trapezista PiQ Serrat, en un moment de Pespectacte.

Per explicar la sinopsí d'a-questa obra Mateu recorre a unconegut refrany; "No hi ha respl^or que un sord que no hl volsentir". 0 protagonista de l'obra(Pep Rosés) és un home quepensa que en el seu entom no hi

passa mal res onginal. Pené no ésaixf. Mentre es plantifica davantdel televtsor. Begeix o parta perteléfon, divefsos acróbates, ma-labaristes i músics desfilen, saltenI es contorsionen al seu voltant.

Curiosamcnt. eO no els veu i se-guác creient que la seva vida ésmcát avenida.Tot transcorre en un cek»-

bert, és a cír, en im [lati deveñs, on efl es queixa sempre

de la monotonía de la seva

existéncia. Q vñnat, en caivl,és la mar de divertit -afirma-Mateu-. Com aquest trio rfirv-térprets encanegats de posar-hila música en cirecte. EBs fen

el xou siguí encara mésviu, més briilant, i que elsnúneros no resuttm r^pds encap moment".

¿I els paflassos? "Amb ñasvermel, no ntii ha-adareíx Mateu-. Perd l'humor embastatots els números que se suc-ceeixen en els viit méwts quedura l'especíacíe".

Mateu cc-menta que va con-cebre Celobert de manera moltteatral. "Cada vegada la con-cepdó de Fart és més global imés interdiscipUnárla", sostéaquest actor i drector. que es vainiciar en el teatre Manta a Rarb.

lonalMenoFcaEn l'obra hi participen nou ar-

tistes. Dos d'aquests artistes,Marcel Agiilar [José Liis Montero. procedeixen de l'escoia de

drc de l'Ateneu. Tenlm TEscolaInfantil de Gire, Pescóla per aacUts Rogelio Rivel i cfiversostaüers, L'Ateneu és la seu de

PAssoctació de de Catalunya i un Doc de troteada demottes nqiietuds. Només enstaita la carpa, que construi-rem, amb ajudes o sense, davant matecx de PAteneu", asse-guia Xavi Peret. ■

El Paiau acuil

'ElMessies',que cantaran286veusaniésa més deis cors

MARTA CERVERABarcelona

B PaIau de la Música Catalanaacdl avui i demá (a les nou delvespre) B Messies de Hándel.Aix) es repetebc per quat any.{'ambiciosa aventura d'unir ¡esN«u3 de 286 persones que, ubi-cades estrat^icament entre elpúbíic, cantaran amb el cor.

Aquesta Gxperiénda, queorganít-za la ftndació La Caba, va teñirin gran éxit en eddons antericrs.

□ 70% deis participants íahavien cantal en a>guna de fesantenors ecScions. Bs cantants,que pertanyen a diversos corsd'afidonaís, han assafat més de60 hores durant d'unes quar^setmanes.

aque^ quarta edctó, elconcert anirá a carree de la ftx-ntació anglesa (cor i orquestra)The Age of Enligtitenment; elquartet de sofistas Lynne Daw-son, David Daniels, laii Patcn INathan Berg; i el suport deis corsAgrupació Poífórto de VBaftan-ca i Cor Outat de Tarragona, totsdirigits per Nichoias McGegan,un consumat especialista enHéndel. Les entradas están es-gotades des de ̂ un mes.

B Messies és l'oratorí mésimportant que s'ha escrit I l'obram^tra de Héndei. Un deis seusfta^nents, l'Af-leluia, és deíes peces més popdars de lamúsica dássica. ■

h