núm. 34 2,50 €primavera de 2009

Mosses d’Esquadra,preparades per manar

Campiones sobre rodes

Ens afecta més la crisi?

Exposició ‘Dones, obrint

camins’

dones 2

Petra Delicado, Catherine Willows, Marge Gunderson o Brenda Johnson són personatges de fi cció amb una pro-

fessió en comú: són dones policia. I és que l’evolució que han experimentat moltes sèries de fi cció policíaques ja no mostren a les dones com un complement de l’home. Ara són les protagonistes, lliures d’estereotips televisius i cinemato-gràfi cs.

Al 1999, un d’aquests personatges va fugir de les pàgines d’un llibre i es va encarnar en el rostre de l’actriu Ana Belén. El resultat va ser una sèrie televisiva, i més tard una pel·lícula amb una protagonista excepcional: Petra Delicado, advoca-da fi cada a policia, feminista, dura -aparentment- i solitària. Creada per l’escriptora Alicia Giménez-Bartlett, Petra Delica-do es veu obligada a demostrar certa acritud davant la soci-etat, condicionada per una feina que es desenvolupa en els ambients més sòrdids de Barcelona. El seu nom i cognom no va ser escollit a l’atzar per Giménez-Bartlett, que li va posar Petra pel seu costat dur, i Delicado per la seva part més sensible. I és que sembla que una de les característiques personals d’una dona policia hagi de ser el caràcter.

Com el de Catherine Willows (Marg Helgenberger), poli-cia forense de la sèrie CSI Las Vegas, ex ballarina d’strep-tease, intel·ligent i decidida. Part del seu encant consisteix a no comprometre les seves creences o principis, ni el

seu costat més femení. Mare i professional, compagina l’educació de la seva fi lla amb una exitosa carrera que arriba al seu cim en substituir Grissom com a responsable del departament.

Per principis i valors, els de la Marge Gunderson (Frances McDormand) una peculiar i embarassadíssima policia rural a Fargo la genial pel·lícula dels germans Cohen. Amb parsimònia i sentit comú resoldrà un assassinat absurd comès en un petit poble. I és la seva capacitat de valorar les petites coses la que ens convi-da a refl exionar amb una frase tan real com contundent: “I tot això, només per diners?”.

Brenda Johnson (Kyra Sedgwick) extravagant i poc convencional, lidera a un grup de detectius del FBI a The closer, una de les sèries americanes més existoses dels darrers anys. Brenda té un gran olfacte per descobrir assassinats difícils i confi dencials. És forta, despistada, llesta i resolutiva, i com moltes dones amb càrrecs de res-ponsabilitat, ha de treballar en un món masculí i enfrontar-se al ressentiment dels seus companys més veterans, utilitzant mètodes d’interrogatoris certament peculiars... Però així és la fi cció detectivesca, una fi cció que com algú va dir, resulta tranquil·litzadora perquè és l’únic lloc on el culpable és de-tingut i paga pel seu crim davant la llei. Com diu Catherine de CSI: “Els detectius persegueixen la mentida. Nosaltres arribem fi ns al fi nal”. Tota una declaració de principis.

elles també hi eren

Catherine Willows (Marg Helgenberger), policia forense de la sèrie CSI Las Vegas

Kyra Sedgwick interpreta a Brenda Johnson a la sèrie The closer

Policiesde ficcióPer Isabel Cidancho

Marge Gunderson (Frances McDormand) a Fargo

Consell de RedaccióMontserrat Puig, Mª Eugenia Ibáñez, Pilar Aymeri-ch, Montserrat Minobis, Marta Corcoy, Elvira Altés, Esther Molas

Edita:Associació de Dones Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya 10, 3r. Tel: 93 412 11 11/ 93 412 46 56 E-mail: adpc@adpc.cat Web: www.adpc.catSubscripcions: www.adpc.cat

Coordinació: Elvira AltésCoord. tècnica: Marta CorcoyCorrecció: Esther MolasSecretària de redacció: Vanessa Teixidor

Dipòsit legal: B-44.200-2000

Disseny gràfic i maquetació: Alicia Gómez (Estudi Villuendas + Gómez)Foto coberta: Cristina García Rodero / Magnum Photos. 1996. Ritos de agua en la “Love Street Parade”. Zurich, Suiza.Impressió: El Tinter

Imprès en paper ecològic

Barcelona, primavera de 2009, núm 34

sumari2 elles també hi eren

Policies de ficcióPer Isabel Cidancho

4-8 quan totes les donesMosses d’Esquadra

Per Irene Peiró Fotografia Esther Sanromà

10-11 + ciència que paciència

Teresa Capell, investigadora farmacèuticaPer María Jesús Ibáñez

Fotografia Ramón Gabriel

12-13 així ens veuen,així ens va

Els anuncis de contactes a la premsaPer Clara de Cominges

Il·lustració Ferran Fernández

14-15 dones que remenenles cireres

Ángeles Parra, presidenta de Vida SanaPer Marisol Abejón

Fotografia Esther Sanromà

16-17 Europa a l’abast ‘Eleccions europees: Tu decideixes’

Per Alicia Oliver

18-21 fem esportCampiones sobre rodes

Per Alba MartínEl llarg camí de les entrenadores

Per Cristina Pérez i Alba Martín

22-23 pensar en clau del XXILa crisi afecta més a les dones?

Per Lourdes Beneria i Jordi Roglà de CàritasIl·lustració Fer

24-30 l’administracióadministrada

Projectes i programes 8 de marçCoordinada per Marta Corcoy

31 dones plusquamperfectesVosté i joPer Diana Raznovich

32-35 sofregit culturalEntrevista a Maruja TorresPer M. Eugenia IbáñezSelecció literària i d’activitatsPer Esther Molas

36-38 àlbum de fotos‘Dones. Obrint Camins’Exposició comissariada per Laura Terré

41 especials i especialistes Anna Omedes, directora del Museu Ciències NaturalsPer Sònia HernándezFotografia Esther Sanromà

42-43 homes de fer feinesJoan Coscubiela, sindicalistaPer Meritxell M. PaunéFotografia Esther Sanromà

primavera de 2009número 34

dones

Revista associada a:

dones 4

Mosses d’Esquadra,preparades per manar

Avenç amb matisos: així es podria resumir l’opinió de la sotsinspectora dels Mossos, Marta Fernández, sobre

l’evolució de la dona dins del Cos des que ella hi va ingres-sar l’any 1991. Les dones poc a poc han anat guanyant ter-reny, però “si un cos ha estat tradicionalment cosa d’homes no es pot trencar aquesta tendència d’un dia per l’altre”, afirma.

Fernández, vicepresidenta de la Xarxa Europea de Dones Policia, també és una activista de la igualtat de gènere dins dels Mossos d’Esquadra. Des dels seus orígens, es va im-plicar amb la Comissió de la Dona Policia, un grup d’una de-sena d’agents que ha treballat des del 1997 per millorar la integració de la dona dins del Cos. La seva lluita va comen-çar reclamant una rebaixa de l’alçada mínima exigida a les dones per entrar al Mossos. Amb 1,65 metres, se situava per sobre de la mitjana de la població femenina i van acon-

seguir disminuir-la en 5 cm per ajustar-la a la constitució física de la majoria de dones. Superada aquesta barrera, els reptes de les Mosses van ser vèncer obstacles i estereotips molt més subtils.

L’esforç d’agents pioneres com Fernández ha obert la porta durant els darrers anys a l’entrada de més dones al Cos, que, a finals de l’any passat, ja comptava amb 2.825 mosses en actiu entre un total de 14.134 efectius. Quan tot just s’acaba de commemorar el 25è aniversari del Cos i ha finalitzat el seu desplegament pel territori, la presència fe-menina ja arriba al 19,99%, un percentatge que continua es-tan molt lluny de la paritat, però que és un dels més elevats dels cossos policials del sud d’Europa. L’entrada normalit-zada de la dona també s’ha vist afavorida per la modernitat dels Mossos d’Esquadra, que van ser totalment refundats durant els primers anys de democràcia i autogovern. Cal

quan totes les dones...

Per Irene Peiró

Els Mossos d’Esquadra han arribat al seu 25è any d’història amb un 20% de dones. Tot i que continuen sent minoria, la policia catalana és una de les més feminitzades del sud d’Europa i les mosses són un col·lectiu en alça. Ara el repte no es limita a seguir creixent, sinó que les dones també lluiten per arribar als llocs de direcció del Cos: volen trencar el sostre de vidre. A tot Catalunya, només hi ha 2 intendentes i 6 inspectores, però cap dona no ha arribat encara a la màxima categoria, la de comissària. El seu nivell de formació, globalment més alt que el dels seus companys homes, avala les seves reivindicacions.

dones 5

recordar que el Cos ja va estar operatiu durant la II Repúbli-ca i el seu nom deriva de les antigues forces de seguretat de la Catalunya del segle XVIII. Avui la presència femenina dels Mossos se situa molt per sobre que la dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat: a la Policia Nacional, on el percentatge de dones és d’un 8,7% i a la Guàrdia Civil de només un 4,6%.

Cap als càrrecs de direccióEn qüestions d’igualtat de gènere, els Mossos d’Esquadra també han deixat enrere des de fa anys el Cos de Bombers de la Generalitat, on la baixa presència de dones continua sent preocupant: entre un total de 2.415 efectius, només hi ha 23 dones. Per això, en el cas dels Bombers, la Ge-neralitat continua tenint com a objectiu central promoure aquesta professió entre les dones, mentre que, amb els Mossos d’Esquadra, es compagina aquesta línia d’acció amb un altra de prioritària: promoure la presència de do-nes en els càrrecs de direcció. En els nivells més alts de l’escalafó, les coses no van tant bé. En el lloc de màxima responsabilitat, el de comissari, no figura cap dona, enfront dels 9 homes que exerceixen aquest càrrec. En la segona i tercera categoria del Cos, la d’intendent i inspector, només es troben 2 i 6 dones respectivament, tot i que d’aquí a ben poc 5 dones més assumiran aquestes responsabilitats (2

en qualitat d’intendentes i 3 com a inspectores) perquè ja han aprovat la darrera promoció interna i finalitzaran aviat el període de pràctiques.

“Com passa en tots els àmbit socials, existeixen factors que discriminen les dones tant en l’accés com en la promo-ció als llocs de responsabilitat, i intentar combatre aquestes barreres és un dels nostres principals reptes”, explica Marta Martínez, responsable del Programa per a l’Equitat de Gè-nere de la Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Aquest pla té per objectiu potenciar la igualtat entre dona i home al conjunt del Departament, un dels més grans de la Generalitat amb més de 20.000 treballadors. El Programa, pioner a l’administració pública catalana, es va posar en marxa fa un any i, des d’aleshores, s’ha treballat en la diagnosi de la situació actual i en l’elaboració del pla d’acció del període 2009-2011, que tot just ara comença a desplegar-se. El naixement d’aquesta iniciativa també ha suposat un replantejament de l’actual Comissió de la Dona Policia, que aviat deixarà d’existir com a tal per donar pas a un grup de treball integrat en el marc d’aquest programa.

Persistència del sostre de vidreMartínez atribueix la persistència d’aquest sostre de vidre al fet que “la incorporació de les dones al Cos és més recent que la de l’home”, però remarca que la principal dificultat

Si un Cos ha estat tradicionalment cosa d’homes no es pot trencar aquesta tendència d’un dia per l’altreMarta Fernández

DONES HOMES TOTAL

Nombre d’agents 2.825 11.309 14.134

Percentatge 19,99% 80,01% 100%

Presència de dones i homes als Mossos d’Esquadra

Categoria TOTAL DONES %DONES HOMES %HOMES

Comissari 9 0 0% 9 100%

Intendent 31 2 6,45% 29 93,95%

Inspector 104 6 5,77% 98 94,23%

Sotsinspector 292 23 7,87% 269 92,13%

Sergent 636 66 10,38% 570 89,62%

Caporal 2055 248 12,06% 1807 87,94%

Mosso 11.007 2.480 22,53% 8.527 77,47%

Presència de cadascun dels sexes per categoria professional

Font: Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, 2008

dones 6

per a la promoció professional de les mosses coincideix amb la de qualsevol altre àmbit professional: elles continuen acumulant la major part de les càrregues familiars i domès-tiques i no poden competir, doncs, amb els seus companys homes en temps de dedicació. Malauradament, això minva les seves capacitats de promoció, una tendència evident atenent a la disminució progressiva de la presència femeni-na a mesura que es puja de categoria. Entre els agents de base hi ha 2.480 dones, un 88% de les que formen part del Cos, mentre que en nivells intermitjos com el de sergent no-més figuren 66 mosses, enfront de les 8 que exerceixen les responsabilitats d’intendenta o inspectora. “Facilitar l’accés i la promoció de les dones en el Cos continua significant, en l’estat actual de les coses, malauradament, introduir mesu-res per conciliar la vida laboral i familiar”, explica la respon-sable del Programa per a l’Equitat de Gènere.

Però, paral·lelament a aquest programa, s’han desplegat ja moltes altres actuacions per promoure la presència equili-brada dels dos sexes en els càrrecs de responsabilitat. Des de l’any passat, els tribunals avaluadors dels concursos per accedir als llocs d’intendent i inspector presenten una com-posició paritària i tots els seus integrants compten amb una formació en equitat de gènere, específicament centrada en la segregació vertical en l’àmbit laboral i en la discriminació directa i indirecta en els processos selectius.

Rebuig intern a la discriminació positivaEn un Cos amb una presència mínima de dones als càrrecs de direcció, mesures per incentivar la promoció femenina hauri-en d’estar fora de dubte. Però, curiosament, no és així en tots els casos. Abans de convocar l’últim concurs per a les places d’intendent i inspector, també es va enviar una circular a totes les dones del Cos que complien amb els requisits mínims de la convocatòria per promoure les seves candidatures. “Algú va considerar que això podia suposar discriminació positiva i es va crear un estat d’opinió contrari a aquesta mesura”, explica la sotsinspectora Marta Fernández, per a qui encara fa falta fer “molta pedagogia” dins del Cos.

A aquesta conclusió ja van arribar fa temps cossos policials d’altres països. Ja al 1996 la policia holandesa va implantar un sistema de quotes per escollir els càrrecs de màxima res-ponsabilitat del cos, que exigia una presència femenina mí-nima del 25%. Però la mesura només es va poder mantenir

durant un any a causa del rebuig intern que va generar dins d’un cos policial majoritàriament masculí, que l’any 2005 comptava amb un 17% de dones. Un percentatge inferior al de la policia catalana actual, que, amb un 20%, se situa a l’alçada de països socialment avançats com Suècia.

Tot i que els Mossos d’Esquadra es trobin comparativa-ment al capdavant d’Europa, no es pot perdre de vista que el 80% dels agents del Cos continuen sent homes. Consci-ent d’això, la Conselleria d’Interior va emprendre l’any passat una campanya per promoure que les dones es presentessin a la convocatòria d’accés a la policia catalana del 2008. “Al Cos de Mossos d’Esquadra, ja hi ha 2.800 dones. T’hi apuntes?” va ser-ne l’eslògan. A més d’aquesta acció especí-fica, la darrera campanya de captació general dels Mossos, publicada en tots els mitjans de comunicació, també es va basar en una imatge femenina.

Però la igualtat de gènere no és una qüestió merament quantitativa. Una major presència numèrica de la dona no es tradueix automàticament en un augment de la seva influ-ència en la presa de decisions i, menys encara, en un món tradicionalment masculí com el de la policia. “Molts tòpics encara continuen tot i que d’una manera molt més subtil. Hi ha una subtilesa que marca a poc a poc, un paternalisme... amb els anys te n’adones que aquest paternalisme és una altra forma de discriminació”, opina Marta Fernández. Això provoca, segons la sotsinspectora, “inseguretats” entre moltes dones i “un cert fenomen d’autodiscriminació”, que també cal superar. Per això, la sensibilització i la formació del Cos en matèria d’igualtat de gènere també centra mol-tes de les accions del Programa per a l’Equitat.

Polítiques transversalsAquest pla, que la Conselleria d’Interior ha elaborat conjun-tament amb el Grup de Recerca d’Igualtat d’Oportunitats de la Universitat Politècnica de Catalunya (GIOPACT), també presenta un altre gran eix estratègic: la incorporació de la perspectiva de gènere de forma transversal en totes les po-lítiques engegades pel Departament. El pla pretén, doncs, que les accions per afavorir la igualtat de gènere tinguin tant impacte intern com extern. La creació de serveis d’assesso-rament sobre igualtat de gènere dirigits als responsables po-lítics i tècnics, accions formatives o campanyes de sensibilit-zació són algunes de les accions previstes pel programa.

quan totes les dones...

Facilitar l’accés i la promoció de les dones en el Cos continua significant introduir mesures per conciliar la vida laboral i familiar Marta Martínez

dones 7

Combatre la violència masclista en l’àmbit de la seguretat públicaLa dimensió del problema de la violència masclista requeria d’un programa estratègic propi. La Conselleria d’Interior va posar en marxa un programa pioner per combatre aquest fenomen, que, només durant l’any passat, va acabar amb la vida de 10 dones a Catalunya. En el mateix període, els Mossos van atendre fi ns a 9.000 dones per aquest motiu. Només l’any passat també es van registrar fi ns a 679 casos d’agressions sexuals. Abans de l’aprovació al Parlament de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, una resposta prèvia del govern català a la gravetat dels fets es va donar en l’àmbit de la Seguretat Pública.

El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista té per objectiu millorar l’atenció especialitzada dels Mossos a les víctimes d’aquest tipus de violència i crear un model d’ac-tuació policial unifi cat per aquests casos arreu de Catalunya. Aquest programa es va engegar l’abril del 2007 amb la mis-sió de liderar les actuacions estratègiques necessàries en

el marc de la seguretat pública per a l’abordatge integral del fenomen de la violència masclista amb cri-tèris d’excel·lència i garantint els drets de ciutadania de les dones com el dret a viure sense violència, al dret a l’atenció de qualitat, el dret a la protecció i a la seguretat. L’ex-periència acumulada ha servit com a punt de partida per elaborar més recentment alguna de les propostes recollides al pla d’equitat. Del Con-sell Assessor d’aquest darrer projec-te, en forma part la màxima responsable del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, Alba García. Els dos programes s’emmarquen al Pla de Polítiques de Dones de la Generalitat i en el principi estatutari de “transversalitat de gènere”.

El Programa de Seguretat pretén combatre la violència masclista en tots els fronts. Per això, es divideix en qua-tre àmbits d’actuació per afrontar tant els maltractaments que es produeixen en el si de la família o dins de la pare-lla com la violència masclista del món laboral o de l’àmbit sociocomunitari, que inclou les actuacions contra l’ablació de clítoris, els matrimonis forçats i les agressions sexuals. Per combatre la mutilació genital femenina, ja existeix un protocol específi c d’atenció i prevenció des de l’any passat i aquest primer trimestre de l’any també es posarà en marxa un segon per evitar la formació de matrimonis forçats, un problema que, com l’ablació, afecta majoritàriament dones d’origen immigrant però que, a diferència d’aquesta, no està tipifi cat com a delicte al codi penal espanyol. Actualment també s’estan preparant 4 protocols més relatius a la resta d’àmbits de la violència masclista.

Segons la responsable del Programa de Seguretat, aques-tes mesures garanteixen una atenció de qualitat a les víc-times de violència masclista i destaca sobretot la millora substancial que s’ha registrat en matèria d’agressions se-xuals. “Abans les agressions sexuals no estaven incloses dins del circuit d’atenció del grup d’atenció a la víctima i, a més, les dones víctimes d’agressions sexuals no eren ate-ses igual que la resta de víctimes de violència masclista”, assegura García.

“Un altre plus de qualitat de l’atenció prestada a les vícti-mes ve donada per la voluntarietat de tots els agents que conformen les unitats especialitzades, que són 156”, afe-geix García. En contraposició amb el que passa en el con-junt del Cos, la majoria d’aquests equips estan formats per dones, una major presència femenina que la responsable del Programa atribueix a “factors sociològics”.

La majoria dels agents de les unitats especialitzades tam-bé han rebut formació específi ca en matèria de violència masclista, un altre dels pilars del Programa. Des que es va posar en marxa aquesta iniciativa, l’Institut de Seguretat Pú-Alba García, responsable del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista

com el dret a viure sense violència, al dret a l’atenció de qualitat, el dret a la protecció i a la seguretat. L’ex-periència acumulada ha servit com a punt de partida per elaborar més recentment alguna de les propostes recollides al pla d’equitat. Del Con-sell Assessor d’aquest darrer projec-

FOTO

: EST

HER

SANR

OMÀ

dones 8

blica de Catalunya ha incorporat als plans d’estudi dels Mos-sos d’Esquadra una formació cada vegada més complerta sobre igualtat de gènere i violència masclista. En el darrer any, més de 120 agents han participat en els quatre cursos de formació contínua que s’han realitzat fins ara, mentre que també s’han impartit coneixements bàsics sobre la ma-tèria a tots els aspirants a Mosso que han començat la seva formació a partir del 2007.

També des d’aleshores s’ha treballat per millorar la diag-nosi del problema de la violència masclista a Catalunya, per la qual cosa l’Enquesta de Seguretat Pública incorporarà en-guany per primera vegada un mòdul específic sobre aquest tema per conèixer-ne l’opinió de la ciutadania. Des de l’1 de gener, a més, també funciona un nou sistema del tracta-ment de la informació sobre la violència masclista del regis-tre policial, que facilita l’accés als agents a dades molt més detallades i desglossades dels diferents casos. “Com més sistematitzada estigui la recollida de dades, més informació

Si hi ha una xifra que posa de manifest el bon resultat d’algu-na de les accions del programa, aquesta és la del protocol de mutilació genital femenina. Només al 2008 es van evitar 104 ablacions de clítoris a Catalunya.

Actualment, viuen al nostre país 13.362 dones procedents de països africans i asiàtics on la mutilació genital femenina és una pràctica freqüent, de les quals 4.846 són menors d’edat. Moltes de les famílies que van arribar a Catalunya com a defensores de l’ablació l’han acabat abandonant amb el pas dels anys, però, tot i així, els Mossos encara detecten molts casos sobretot quan s’acosta l’època estival. Normal-ment, la mutilació genital no s’efectua a Catalunya sinó a les

comunitats d’origen d’aquestes famílies.Conèixer in situ aquestes comunitats és important, doncs,

per millorar les tasques de prevenció. Amb aquest objectiu, la intendent Cristina Manresa i la responsable de Relacions, Associacions i Mediació d’Interior, Noemí Ayguasenosa, es van traslladar a les poblacions gambianes de Pakaiba i Ki-ang, per participar en diverses reunions i xerrades entre el 22 i el 29 de gener, a les quals van assistir prop de 600 gambians. Van ser convidades per l’ONG asturiana O’dam per difondre el programa contra l’ablació de clítoris que els Mossos ja van posar en marxa fa 9 anys a la regió policial de Girona i que va servir de base per definir l’any passat l’actual protocol.

Líders religiosos, polítics i fins i tot les responsables de practicar la mutilació van discutir sobre l’ablació amb la delegació catalana, que va ser capaç d’aconseguir el com-promís d’una comunitat gambiana per interrompre aquesta pràctica. Ayguasenosa i Manresa esperen ara que aquest convenciment s’estengui entre més regions del país africà a partir dels “ponts de comunicació” que s’han obert entre les institucions gambianes i catalanes. Catalunya podrà exportar el seu model cada vegada més si també segueix avançant en igualtat de gènere la pròpia societat catalana. Són dues lluites compatibles que han de caminar en paral·lel.

S’han evitat un centenar d’ablacions en un any

es podrà donar després per resoldre els casos de violència als jutjats”, remarca Alba García.

La responsable de Programa de Seguretat contra la vio-lència masclista també insisteix en la “important millora qua-litativa” que ha suposat aquesta iniciativa en l’atenció a les víctimes de violència masclista i assegura: “Quan vam entrar no estava garantida l’atenció estandaritzada a tot el territori, ara ja sí, tot el territori té agents especialitzats”. Des de l’any 2005, totes les noves comissaries que s’han construït compten amb un espai específic per atendre les víctimes de la violència masclista, mentre que també s’ha incorporat una sala d’aquestes característiques en totes les comissaries ja existents que s’han anat reformant darrerament.

Segons Alba García, el Programa també ha contribuït a fer aflorar el problema en l’àmbit de la parella. “Les dones s’atreveixen més a utilitzar el servei i va creixent el nombre de denúncies”, que l’any passat ja es van elevar fins a les 14.337.

quan totes les dones...

dones 10

Teresa Capell Investigadora de la Universitat de Lleida. Treballa en una pomada que neutralitza el virus de la sida

En què treballa ara mateix?Des de fa ja quatre anys, dirigeixo, juntament amb el meu company Paul Christou, un grup d’investigació al departa-ment de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la Universi-tat de Lleida. Desenvolupem tres línies d’investigació. Una primera, dedicada a la millora genètica dels cereals enfoca-da a la millora nutricional. Una altra, que és la que porto jo directament, que està encaminada a millorar els cereals da-vant de situacions d’estrès abiòtic, és a dir, fem llavors que estan preparades per créixer en situacions de sequera o de salinització, per exemple. I una tercera línia, vinculada amb els medicaments, sempre a partir de plantes. Ara treballem en una pomada que neutralitza el virus de la sida.

Transgènics i sida. Són dues qüestions que per raons diferents aixequen força polèmicaPenso que els transgènics no haurien de ser polèmics. De fet, si ho penseu, la primera persona que va plantar una llavor a terra, el primer pagès, ja va modificar la història. Va escollir una llavor entre moltes altres, va triar un lloc per fer-la créixer, la va regar i després, quan va ser una planta i va fer fruits, va tornar a seleccionar les millors llavors per reiniciar el procés. L’home està modificant els vegetals des que va començar l’agricultura. La diferència és que ara ho fem més ràpid i en un laboratori. Pel que fa a la sida, ens trobem en un moment complicat. Estem treballant en un projecte que ha rebut finançament europeu per desenvolu-

És una apassionada de la seva feina. I és tant el seu entusiasme que confessa que hi dedica tota la seva vida. “M’ho passo molt bé fent el que faig i penso que si no ho hagués fet així, po-sant-hi tot el cor, tampoc no hagués arribat al punt on em trobo”, diu. Teresa Capell (Torregros-sa, Lleida, 1964) és a hores d’ara una de les investigadores més reconegudes de Catalunya, amb prestigi internacional i una experiència professional adquirida en els millors centres del Regne Unit i Alemanya. Si ara és a Lleida, explica, “és perquè no puc viure sense un somriure i, fora d’aquí, em costava molt trobar-ne”. Ella no el perd, el somriure, malgrat la seva atapeï-da agenda, les investigacions i publicacions i els viatges que ha de fer constantment –aquest últim mes, per exemple, ha participat durant dues setmanes en unes jornades al Canadà i, tot seguit, volava cap a Finlàndia.

FOTO

: RAM

ÓN G

ABRI

EL

+ ciència que paciència

dones 11

Som més polides, més metòdiques, tenim més paciència... Són condicions que ens fan més adients per a la ciència

par un medicament que ajudi a combatre aquesta malaltia, però ens trobem que, com que utilitzem transgènics, ara no podem fer els assajos clínics.

Vol dir que teniu una pomada per prevenir la sida però que les investigacions estan aturades per-què la vostra troballa està feta de transgènics?Sí, sí, és això el que ens passa. La legislació europea és tan estricta, com a conseqüència de la pressió que han fet els col·lectius antitransgènics que ara que som molt a prop d’una possible solució, no podem acabar el procés. Som en un punt en què la qüestió és ja política. És l’administració qui ha de decidir. El problema no és científic, ni tampoc de finançament.

Per on ha passat Teresa Capell fins a arribar aquí? Uff! Ha estat un camí llarg. Jo sóc de Torregrossa, un poble del Pla d’Urgell. Sóc filla d’una família pagesa i vaig créixer en un ambient de molt treball i de molt esforç, perquè la vida al camp és treballar i treballar. Quan vaig tenir l’edat, vaig haver de triar entre seguir a casa, fent de pagesa, o estudiar. I vaig anar a Barcelona a estudiar Farmàcia. Allà va ser on vaig començar a investigar i vaig descobrir com m’agradava. M’ho passava molt bé i es va convertir en la meva passió. I encara em va agradar més quan vaig comen-çar a investigar sobre plantes, que és, en definitiva, el que havia vist tota la vida a casa. Vaig fer la tesi doctoral sobre Fisiologia Vegetal i després vaig aconseguir una beca de l’INIA (Institut Nacional d’Investigacions Agràries), que em va permetre anar tres anys a Anglaterra, al John Innes Centre.

Va ser un dels cervells que van haver de marxar d’Espanya per poder seguir investigant?Sí, i va ser dur. Al John Innes Centre em van fer un contracte i vaig arribar a ser cap d’un grup investigador. Va ser allà on vaig sentir que, potser per la meva condició de dona, havia d’aliar-me amb altres investigadors. Vaig començar a treballar amb una investigadora austríaca, amb qui continu-em fent moltes col·laboracions, i amb un investigador grec, Paul Christou, que ara és la meva parella. Després vàrem anar a Alemanya, al Fraunhofer IME. Era un centre fantàstic, un edifici nou amb tots els recursos, però no vaig aguantar. Els hiverns tan llargs, la neu i el fred, la gent sempre seri-osa, que no fa mai un somriure... Al tercer any li vaig dir al Paul que plegava, que deixava la investigació, que no podia més, que havia de marxar. Em vaig posar en contacte amb la Universitat de Lleida i m’hi vaig oferir. Em van obrir les portes i em van donar totes les facilitats. D’això fa ja més de quatre anys.

S’esperava això quan va començar?Faig el que més desitjava: investigar. Potser no m’esperava tota la feina administrativa que suposa dirigir un grup gran. Penseu que cada setmana m’arriben un o dos currículums de gent que vol treballar amb nosaltres. Jo no em miro no-més les seves notes i expedients acadèmics, sinó que tam-bé tracto de parlar amb ells, de conèixer-los bé...

Hi ha hagut algun moment difícil en la seva trajectòria?Sí, a Alemanya. Vaig passar-hi gairebé tres anys i hi vaig treballar molt, però quan vaig veure que començava un nou hivern, el meu tercer hivern allà, em vaig dir que havia de marxar. Jo necessito treballar amb un somriure i veure que la gent somriu també.

Com ho porta això de ser dona i investigadora de primera fila?No és fàcil, la veritat. La part més difícil és compaginar la vida professional i la privada i, en el meu cas, des de fa molts anys, la meva feina és la meva vida. Ja fa temps que vaig adonar-me que havia de renunciar a algunes coses. Si vols ser competitiu, la investigació te l’emportes cada dia a casa, li has de posar tota la vida, no ho pots deslligar. A casa, amb el Paul, moltes de les nostres converses són sobre feina, molts dels viatges que fem plegats són també per feina...

Creu que és més fàcil per als homes?Ho és, sí. Les dones, mentre són joves, són investigadores molt competitives, però en el moment en què volen mun-tar la seva vida privada, han de renunciar a moltes coses. Però, bé, això suposo que passa en moltes altres activitats professionals, no només amb la ciència: la dona, abans de sacrificar la seva vida privada, deixa passar l’home per da-vant seu.

Potser és més fàcil a l’estranger?No, no, això passa a tot arreu. Les dones, per norma gene-ral, som així a tot el món.

Tot i això, la majoria de components del seu equip científic són dones...Sí, som gent de tot el món, des de la Xina fins a Sud-àfrica. L’equip el formem 14 persones, de les quals 10 som dones. Som més polides, més metòdiques, tenim més paciència... Són condicions que ens fan més adients per a la ciència.

María Jesús Ibáñez

FOTO

: RAM

ÓN G

ABRI

EL

així ens veuen, així ens va

dones 12

Un estudi parlamentari calculava que fa dos anys el diari de major tirada a Espanya, El País, ingressava cinc mi-

lions d’euros anuals per aquest tipus de publicitat. Qui està disposat a deixar-se perdre tots aquests guanys?

Molt pocs ho han fet. Els diaris ADN i Público van sortir des d’un primer moment sense aquest tipus de publicitat. “La discussió va ser fàcil des del punt de vista ètic, però molt difícil des de l’econòmic”, explica l’exdirector de Público, Ignacio Escolar. “No podíem ser incoherents i hipòcrites”, afegeix en referència a que no es pot criticar en un editorial les màfies de la prostitució per després lucrar-te d’elles a través de la publicitat. Segons La Gaceta de los Negocios, diari que tampoc inclou anuncis de contactes, això és el que fa el diari El País en les seves pàgines. “No se’n des-aprofita res de l’editorial «Contra els proxenetes», publicat ahir [l’article va sortir el 30 de desembre de 2008]. Del que sí se’n aprofita tot són dels anuncis de prostitució amb els que el mateix diari de Prisa engreixa el seu compte dia rere dia. No es pot qualificar la prostitució de «nova esclavitud del segle XXI» a la pàgina 22 per després treure’n profit a les següents pàgines”, denunciava aquest diari econòmic el passat 31 de desembre.

Els diaris 20 Minutos primer i l’Avui després també es van sumar a la iniciativa de deixar de publicar-los. “L’em-penta definitiva per prendre aquesta decisió ens l’ha donat el Congrés dels Diputats que ha instat a tots els mitjans de comunicació a que suprimeixin els anuncis de contac-tes sexuals”, va dir en el seu moment, al febrer de 2007, el director de 20 Minutos, Arsenio Escolar. L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) –que també té en marxa una campanya a favor de l’eliminació dels anuncis de contactes– va atorgar el passat mes d’octubre el Pre-mi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista a Público, 20 Minutos i Avui per haver eliminat o no haver incorporat anuncis de contactes discriminatoris en els seus diaris. “La prostitució és una de les formes d’esclavitud del segle XXI, perquè al darrera hi ha, sovint, pràctiques d’esclavatge. Em

sembla que els mitjans de comunicació no n’hem de ser còmplices”, va defensar l’aleshores director de l’Avui, Xavier Bosch.

El Govern insta a reflexionarAmb l’objectiu de promoure el control dels anuncis de prostitució als mitjans de comunicació, el passat mes de desembre, el Govern espanyol va incloure una mesura al respecte en el Pla Integral de Lluita Contra el Tràfic d’és-sers humans. L’administració central va suggerir als res-ponsables d’aquests mitjans que tinguessin en compte que aquests anuncis provenen, en bona mesura, de les xarxes d’explotació sexual. Així, el Govern va demanar autoregula-ció als mitjans a l’hora de tractar la publicitat sobre prostitu-ció a l’igual que ho va fer en el seu moment respecte a les notícies sobre violència de gènere que publicaven als seus diaris. “Aquest suggeriment ja existia”, recorda l’exdirector de Público. “Almenys se’n recorden del tema, però podrien anar una mica més enllà”, es lamenta. El problema, segons Escolar, és que “tenen molta por als mitjans de comunicació a l’hora de regular-ho”.

Fa un parell d’anys, una comissió parlamentària va reco-manar específicament a la premsa escrita que retirés de les seves pàgines els anuncis de prostitució. Aquesta proposta parlamentària va sorgir a partir de l’informe L’estudi de la prostitució a Espanya: la prostitució al mercat econòmic, elaborat pel periodista Borja Ventura, en el que es mostrava com, en un dia laborable qualsevol, els quatre principals diaris generalistes de l’Estat espanyol recollien un núme-ro considerable d’anuncis d’aquest tipus (El País, 702; El Mundo, 225; ABC, 225 i La Razón, 91). “El que ha fet el Govern ara és respondre al plantejament que li va fer aquest comissió”, considera el propi Ventura a qui van cridar per elaborar l’informe arran d’un reportatge que havia publicat sobre el tema. “A nivell oficial sí que se li està fent cas a aquest assumpte. Però no hi ha ni pot haver-hi cap llei que ho prohibeixi en tant que la prostitució no estigui regulada”.

Contacteslucratius

Per Clara de Cominges

Jovenetes o dones grans. Espanyoles o immigrants. Totes tenen cabuda a les pàgines de con-tactes de la majoria de diaris de l’Estat espanyol. Això sí, si es paga el preu que es demana. A conèixer: la línia costa 5,18 euros de dilluns dissabte a El Periódico de Catalunya (6,62, en diumenge) i 6,50 a La Vanguardia (10,79, els diumenges). Només donant un cop d’ull a les línies que ocupen els anuncis de contactes en aquest dos diaris, és possible fer-se una idea del que poden arribar a guanyar al dia, al mes i a l’any. Molts diners.

dones 13

El destinatari d’aquest sobre va ser el president de l’APM, Fernando González Urbaneja, i l’objectiu era tornar els anun-cis de prostitució als directors de diaris. El resultat: bastant decebedor pel que fa a la majoria de mitjans.

“La resposta dels mitjans locals a Burgos i Múrcia, entre d’altres, no només va ser bona sinó que, fins i tot, alguns van retirar els anuncis de contactes”, descriu la Presidenta de la Federación de Mujeres Progresistas, Yolanda Besteiro. “Però els mitjans més grans –continua- no han contestat. És una mica lamentable, però el seu silenci és prou il·lustratiu”. Paral-lelament, la FMP també va recollir durant 2008 més de 1.600 signatures contra aquest tipus de publicitat. Una iniciativa que, segons Besteiro, es tornarà a impulsar aquest any i que està recollida a l’informe Ets còmplice? Digues no als anuncis d’explotació sexual que va publicar la mateixa associació.

Sobre les mesures impulsades pel Govern, Besteiro creu que estan bé, però que caldria fer un codi d’autoregulació: “Neces-sitem la complicitat dels mitjans de comunicació perquè això s’eradiqui”. Així, també creu que potser s’hauria de donar pas a “mesures més coactives”. Besteiro creu que “s’haurien de buscar mesures més efectives com, per exemple, sancions econòmiques”. La seva associació no pensa parar i ja està pensant una nova campanya per combatre aquests anuncis. “La nostra és una campanya de conscienciació i prevenció en la que el primer que s’ha de posar de manifest és que els mitjans s’estan convertint en còmplices dels criminals”.

Segons el periodista, el Govern no pot fer res més ni decidir què és el que es pot i el que no es pot publicar. “La inici-ativa per fer-los desaparèixer hauria de partir dels propis mitjans”, defensa.

Proposta d’acció concertada entre diarisUna iniciativa dels mitjans és el que va plantejar el director de La Razón, Francisco Marhuenda, a mitjans de novembre passat. “No em semblaria malament que, entre tots, féssim una acció concertada”, va exposar durant la seva interven-ció en el Foro Nueva Comunicación per, immediatament després, explicar perquè aquests anuncis segueixen existint a la majoria de diaris espanyols. “El que passa és que per alguns mitjans de comunicació aquests anuncis suposen xi-fres molts importants de milions d’euros”, va apuntar.

Ignacio Escolar valora positivament aquesta iniciativa. “És una bona manera d’abordar el tema però, ara mateix, veig molt difícil que es pugui fer”, afirma. Aquest tipus de publici-tat és de les més cares i rentables del diaris: “I ara que ha baixat tant la resta de publicitat, aquest tipus d’anuncis és un negoci dels que no coneix la crisi”. Ventura, malgrat que creu que la postura de Marhuenda és legítima, tampoc ho veu possible: “En un context de crisi brutal dels anunciants, els diaris no renunciaran a aquests ingressos. És un negoci que mou moltíssims diners. No crec que es vulgui canviar”.

Campanyes contra aquesta pràctica Malgrat que la majoria de mitjans sembla que no tinguin intenció de canviar les coses, algunes associacions de do-nes no es cansen de denunciar aquest fet. És el cas de la Federación de Mujeres Progresistas (FMP) que ha orques-trat diverses campanyes per demanar als mitjans la seva complicitat en la lluita contra la desigualtat i la discriminació de les dones. Entre elles, van enviar una carta a tots els mit-jans de comunicació demanant-los que es comprometessin a eliminar dels seus diaris els anuncis de contactes a partir del Dia Europeu contra el Tràfic d’Éssers Humans (que es celebra el 25 de març). El juny de 2008, en un acte simbòlic a l’Asociación de la Prensa de Madrid, una vintena de dones va recollir les seccions de diferents diaris espanyols i els va introduir en un sobre juntament amb la petició de retirada.

IL·L

USTR

ACIÓ

: FER

RAN

FERN

ÁNDE

Z

Per Elvira Altés

Madurita insatisfecha, asiática cachonda, Lolitas europeas y latinas, 7 chicas con mucho pecho,

muy dulces y exóticas, orientales sexys... trossos de carn a bon preu, prestacions mecàniques, fantasies al minut, qualsevol cosa que un home pot desitjar només a l’abast d’uns pocs euros. Aquesta és una part petita de l’oferta que avui porta el diari, qualsevol diari, no importa que entre la seva ideologia més preuada s’inclogui la religió o que sigui de dretes o d’esquerres, pocs (però molt lloables) mitjans incompleixen la llei del mercat. Els estereotips aguaiten –i no només en la publicitat–, per recordar-nos que les dones, a més a més de víctimes de la violència concreta i real, la de la pallissa i la punyala-da, també ho som de la violència simbòlica. En aquestes imatges dels anuncis per paraules, es mostra la carn femenina –provocativa i insinuant- com una pantalla on els desitjos masculins poden projectar-se. Des d’aquest petit requadre s’opera una violència enorme cap a la dig-nitat de les dones (i també cap a la dignitat masculina, alguns ja s’han donat compte) al convertir-les en coses, en objectes, receptacles submisos de les insatisfaccions del mascle, que per aquest camí mai s’assoliran.

La violència s’exerceix quan no es respecta l’otredat, aquella categoria d’ésser humà, igual, encara que diferent, la integritat física i mental del qual ha de pre-valdre per damunt dels desitjos i necessitats personals. Convertir les dones en rostres i cossos fetixtissats, cossificats, és una forma greu de violència que atempta contra els drets humans.

Violència simbòlica

dones que remenen les cireres

dones 14

ENTR

EVIS

TA

La Fundació Yves Rocher li ha concedit un dels premis Tierra de Mujeres d’aquest any. Aquest premi, que compta amb el suport de l’Institut de França, reconeix projec-tes ecoambientals dirigits per dones. És difícil trobar una paraula que resumeixi tota l’activitat que du a terme Ángeles Parra; però, si hem de triar-ne una, la que més se li escau és la d’ecoactivista. Una tasca que desenvolupa com a mare i, professionalment, com a Presidenta de l’ Associació Vida Sana, directora de la fi ra d’alternatives i consum responsable Biocultura, responsable del Festival Ecològic de la Infància MamaTerra i vocal de la Comissió Permanent del Consell Municipal del Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres.

Les dones són el futur en la preservació del medi ambient

Vista la seva activitat frenètica, la primera pre-gunta és obligada: És possible conciliar vida fa-miliar i laboral? Què n’opinen marit i criatures?El meu marit està fi ns al capdamunt, ja ja. No, parlant se-riosament, la veritat és que tots dos treballem a casa i hem muntat la nostra vida a Sant Feliu de Guíxols de la forma més compatible amb les nostres feines. Avui no és fàcil compatibilitzar les tasques familiars amb la vida pro-fessional. Nosaltres pensem, de tota manera, que el millor activisme no es fa des de les institucions i ONG, sinó, so-bretot, a casa. Entre els dos tenim sis fi lls, cadascun amb els seus problemes... Però, a vegades, aquestes difi cultats i aquest treball per a la família i per a la societat és el que dóna sentit a la vida. En les difi cultats, hi ha la possibilitat de créixer.

Expliqui’ns una mica la seva trajectòria profes-sional. Com es va involucrar en el temes medi-ambientals?Tot va començar quan ens vàrem ajuntar un grup de per-sones que volíem una alimentació sana i ecològica per a nosaltres, les nostres famílies. Després van venir la lluita per l’alletament matern i el part natural, contra l’aplicació siste-màtica de vacunes, contra els transgènics. Vàrem fer la fi ra BioCultura per primer cop a Madrid, amb el recolzament de Tierno Galván, un home compromès. I, a partir d’aquí, no hem deixat de treballar per a una vida més harmònica amb la Natura i el Cosmos. A més, des de fa 10 anys, des de l’Associació Vida Sana, fem l’edició espanyola de la revista The Ecologist, propera a les idees de Thoreau i els trans-cendentalistes americans, dels profetes i savis de les grans

ÁngelesParra,

presidenta de Vida Sana

dones 15

tradicions espirituals, d’ecòlegs com Goldsmith o Vandana Shiva... Hem de deixar de banda la visió mecanicista, prag-màtica i cosificada de la societat actual. Hem de canviar de paradigma per trobar l’harmonia de la que parlava.

Com a presidenta de l’associació Vida Sana, quin són els seus propòsits més immediats?Principalment, portar l’alimentació biològica al major nom-bre de persones. Treballar tot el que sigui possible per com-batre als que estan convertint el nostre planeta en un lloc on, ben aviat, serà impossible la vida dels humans i dels al-tres éssers vius. Les prioritats, doncs, són: agricultura eco-lògica, relocalització de l’economia, lluita per l’autogestió de la salut, treball per les comunitats locals, lluita contra la dictadura de les classes tecnocientífiques que són al servei de les grans empreses...

Acaba de rebre un premi dirigit a emprenedores en l’àmbit de la preservació del medi ambient. Creu que les dones estan especialment implica-des en aquest camp? Les dones són el futur en la preservació del medi ambient, no hi ha dubte. Però per això és imprescindible deixar de banda aquesta dicotomia estèril home-dona. Les dones hem de lluitar per la igualtat d’oportunitats, però hem de tenir clar que no som iguals als homes. Hem de lluitar per l’ecofe-minisme del que parla Vandana Shiva, diferent del feminisme occidental. Cal recuperar l’orgull de la nostra fertilitat, de l’alletament matern i el part natural. Cal tornar a la terra i recuperar saviesa de les gran tradicions espirituals, sense caure en una imitació dels models ancestrals caducs, i dei-xar de ser dones amargades buscant prínceps i ximpleries. La capacitat de resistència per sortir dels problemes és el nostre gran exemple a donar.

Creu que és possible viure de forma alternativa a Occident?Sí, rotundament. A la meva família tenim, en aparença, una vida més o menys semblant a la de qualsevol família de les nostres característiques. Però això és solament una visió parcial. L’exterior importa poc. El més important és l’inte-rior. I la principal diferència entre una família de caràcter convencional, d’avui, occidental, pragmàtica i una que ha optat per formes alternatives és que, en el nostre cas, en la mida de les nostres possibilitats, hem deixat la visió meca-nicista de la vida, fonamentada en els principals paradigmes de la societat contemporània. Vull dir que nosaltres fem tot el possible per una lluita a favor del respecte per la vida, el medi ambient, la societat. Procurem menjar sempre ecolò-gic, més vegetal que animal, local, artesanal, de tempora-da... També donem una part del nostre sou per a persones amb economies molt precàries. Procurem dinar a taula tots junts i donem gràcies cada dia per tot allò que gaudim. Llui-tem per mantenir la família unida. Oferim la nostra casa al viatger i l’amic. I tot això és, avui, una gran revolució.

La fira Biocultura se celebra al mes de maig. Quines novetats destacaria en aquesta edició?Podríem destacar-ne tres grans eixos: el primer seria la

professionalització de tots el sectors de la fira, en aquest sentit organitzarem accions destinades a una millor projec-ció comercial dels nostres expositors. El segon és ajudar a augmentar el consum intern de productes ecològics, sobre-tot de productes bàsics. No fa gaire el Ministre d’Indústria comentava que si dels diners anuals que dediquem a pro-ductes importats, en destinéssim 150 euros als productes nacionals, podríem evitar que 120.000 persones entressin a formar part de la llista d’aturats. Nosaltres tenim clar que el consum local és una de les solucions per millorar l’eco-nomia de un país. I, el tercer eix, són les activitats de divul-gació i educatives com, per exemple, el festival Ecològic de la Infància MamaTerra, en el que estem posant el màxim esforç. Estem vivint una de les pitjors crisi econòmiques de l’últim segle. Quin pot ser l’impacta d’aquesta crisi en les polítiques de sostenibilitat? El que nosaltres hem fet fins ara a la Terra ha estat molt greu. L’hem maltractada. Això està tenint unes conseqüèn-cies desastroses, com ara els problemes mediambientals i la desestabilització de la societat, de les famílies, de les persones... Una economia basada en el fet que els recursos naturals són infinits és una economia insostenible. Només podrem sobreviure si som capaços de crear una economia estable, bioeconòmica, local i sense especulació. Això vol-drà dir ser capaços de viure amb molt menys. La crisi eco-nòmica ens pot portar cap a una altra societat. Hem de ser valents per afrontar els canvis que vindran.

Marisol Abejón

FOTO

: EST

HER

SANR

OMÀ

FOTO

: EST

HER

SANR

OMÀ

Europa a l’abast

dones 16

El proper mes de juny la ciutadania europea podrà participar en les més grans eleccions transnacionals que hi ha elegint quins

seran els seus representants, durant cinc anys, en el Parlament Eu-ropeu, convertint-lo en el segon parlament més gran del món des-prés de l’Índia.

A l’inici de la legislatura 2009-2014 s’aplicarà el Tractat de Niça, de forma que el Parlament Europeu comptarà amb un total de 736 diputats i diputades, dels quals 50 seran espanyols. En el Consell Europeu celebrat els dies 11 i 12 de desembre de 2008, els caps d’Estat i de Govern dels 27 països de la Unió Europea van decidir que si el Tractat de Lisboa entra en vigor després de les eleccions de 2009, el nombre d’eurodiputats s’incrementarà i passarà de 736 a 754 fi ns el fi nal de la legislatura. Segons les conclusions de la Cimera, “l’objectiu és que aquesta modifi cació s’apliqui al llarg de l’any 2010”, coincidint amb la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea que s’iniciarà el gener del 2010.

Un cop entri en vigor el Tractat de Lisboa, Espanya tornarà a tenir 54 eurodiputats. També hi ha altres 11 països que estan en una situació similar com el Regne Unit que sumarà un diputat més i en tindrà 73; França que de 72 passarà a tenir-ne 74; Polònia de 50 a 51 o Països Baixos de 25 a 26. També incrementaran el nombre dels seus parlamentaris: Suècia, Àustria, Bulgària, Irlanda, Letònia, Eslovènia i Malta. Pel que fa a Alemanya, el Tractat de Lisboa esta-bleix que en tindrà 96 diputats (tres menys que en el Tractat de Niça) però mantindrà els 99 escons fi ns el 2014.

En la legislatura actual (2004-2009) dels 54 eurodiputats espa-nyols, 14 són dones: 9 del grup socialista (8 PSOE i 1 PSC) i 5 del Partit Popular. L’única eurodiputada catalana que hi ha a l’Eurocam-bra és la socialista Maria Badia.

Dones en el Parlament EuropeuSeria imaginable un món amb un 81% de pares i un 19% de ma-res? Aquest va ser un dels molts eslògans que es van popularitzar amb motiu de les eleccions al Parlament Europeu de l’any 1994.

Per Alícia Olivé

País Total escons Dones Percentatge dones

1 Suècia 19 11 57,90

2 Luxemburg 6 3 50

3 Països Baixos 27 12 44,40

4 Eslovènia 7 3 42,90

5 França 78 33 42,30

6 Àustria 18 7 38,90

7 Lituània 13 5 38,50

8 Irlanda 13 5 38,50

9 Hongria 24 9 37,50

10 Eslovàquia 14 5 35,70

11 Finlàndia 14 5 35,70

12 Dinamarca 14 5 35,70

13 Estònia 6 2 33,30

14 Espanya 54 18 33,30

15 Romania 35 10 28,5

16 Alemanya 99 31 31,30

17 Grècia 24 7 29,20

18 Bèlgica 24 7 29,20

19 Bulgària 18 8 44,4

20 Portugal 24 6 25

21 Regne Unit 78 19 24,40

22 Letònia 9 2 22,20

23 Rep. Txeca 24 5 20,80

24 Itàlia 78 15 19,20

25 Polònia 54 7 13

26 Xipre 6 0 0

27 Malta 5 0 0

Total 785 244 31,08

Font: Unió Interparlamentària 2/2/2009

Parlament Europeu: dones elegides pels Estats membres

Eleccions europees:Tu decideixesSota aquest eslògan, 375 milions d’europeus i europees escolliran els seus representants al Parlament Europeu. La cita electoral canvia, depenent el país: des del dijous, 4 de juny, en els Països Baixos o el Regne Unit, fi ns el diumenge 7, on es celebrarà en la majoria de països, entre ells, el nostre.

dones 17

Europa a l’abast

Les xifres llavors indicaven que si bé la població femenina a la Unió Europea era del 51%, només un 19,3% dels membres del Parlament eren dones. Després de les eleccions i de l’àmplia campanya de sensibilització Voti per més dones al Parlament realitzada en els diferents països de la Unió Europea, la cam-bra sorgida al juny de 1994, va suposar un 25,6% de dones. Aquesta xifra va augmentar i es va situar en un 27,3% gràcies a l’entrada, l’any 1995, de Suècia, Finlàndia i Àustria com a estats membres de la Unió Europea. Vindrien després les eleccions de l’any 1999 amb un nou increment de dones, que les situaria en el 31% de l’hemicicle. La més gran ampliació viscuda mai en el sí de la Unió Europea (any 2004) representaria una baixada en el percentatge de dones que ha quedat situat en un 30,3%.

Portaran tots els líders europeus trajo i corbata? es pregunten des del Lobby Europeu de Dones. Per intentar canviar aquest panorama i tenint en compte les properes eleccions al Parlament Europeu, el Lobby de Dones ha iniciat la Campanya 50/50, una iniciativa que bus-ca la representació paritària de dones i homes en la presa de decisi-ons. Per això demanen als partits polítics nacionals i europeus que es mobilitzin per garantir la igualtat de gènere. Que els Estats membres de la Unió Europea compleixin els seus compromisos en matèria de democràcia i igualtat i que les organitzacions de la societat civil i els sindicats d’Europa recolzin aquesta iniciativa.

Donen suport a aquesta campanya, entre d’altres: José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea. Margot Wallström, vi-cepresidenta de la Comissió Europea; altres membres de la Comissió

com Vladimir Spidla, Danuta Hübner, Meglena Kuneva, Benita Ferrero-Waldner. Diana Wallis, vicepresidenta del Parlament Europeu i nombrosos parlamentaris com el català Raül Romeva. Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Govern espa-nyol. Bibiana Aido, ministra d’Igualtat. Emma Bonino, vicepresiden-ta del Senat italià. Mary Robinson, expresidenta d’Irlanda. Giuliano Amato, exprimer ministre italià i vicepresident de la Convenció Euro-pea. Romano Prodi, expresident de la Comissió Europea i exprimer ministre italià. Simone Veil, expresidenta del Parlament Europeu. George A. Papandreau, president de la Internacional Socialista i president del Partit Socialista Grec (Pasok). Orhan Pamuk, escriptor turc, premi Nobel de Literatura. Més informació: www.womenlobby.org

Lobby Europeu de Dones. Campanya 50/50“No pot haver democràcia europea moderna sense igualtat de gènere”.

1987 1989 1994 1999 2004

UE / 58,5 56,8 49,8 45,6

Espanya 68,52 54,71 59,14 63,05 45,14

Catalunya 67,94 51,53 51,89 54,82 39,80

Evolució en la participació a les eleccions europees

País Data eleccions Total escons Dones % dones1 Suècia 09-2006 349 164 46,992 Finlàndia 03-2007 200 83 41,503 P. Baixos 11-2006 150 59 39,334 Dinamarca 11-2007 179 68 37,995 Espanya 03-2008 350 127 36,296 Bèlgica 06-2007 150 53 35,337 Àustria 10-2006 183 60 32,798 Alemanya 09-2005 613 194 31,659 Macedònia 07-2006 120 35 29,1710 Portugal 02-2005 230 65 28,2611 Luxemburg 06-2004 60 14 23,3312 Lituània 10-2004 141 32 22,7013 Bulgària 06-2005 240 52 21,6714 Croàcia 11-2007 153 32 20,9215 Estònia 03-2007 101 21 20,7916 Polònia 10-2007 460 93 20,2217 Letònia 10-2006 100 20 2018 Regne Unit 05-2005 646 126 19,5019 Eslovàquia 06-2006 150 29 19,3320 França 06-2007 577 105 18,2021 Itàlia 04-2008 629 133 21,1422 Rep. Txeca 06-2006 200 31 15,5023 Grècia 09-2007 300 44 14,6724 Xipre 05-2006 56 8 14,2925 Irlanda 05-2007 166 22 13,2526 Eslovènia 10-2004 90 11 12,2227 Hongria 04-2006 386 43 11,1428 Romania 11-2004 330 31 9,3929 Malta 03-2008 69 6 8,7030 Turquia 07-2007 549 50 9,11

Font: Unió Interparlamentària

Dones en els parlaments nacionals dels estats membres de la UE i dels països en vies d’adhesió (en cursiva)

Xifres sobre Catalunya en les darreres eleccions al Parlament Europeu (2004)

Població electoral: 5.329.787

Participació catalana: 39,8% (60,2% abstenció)

Participació espanyola: 45,1%

Participació UE: 45,6%

Vots a partits polítics:

Socialista: 42,85%

Partit Popular: 17,81%

Convergència i Unió (grup Liberal i Democratacristià): 17,44%

Independentistes: 11,8%

Eco-Socialistes: 7,17%

Informació sobre activitats del Parlament Europeu:

www.europarl.europa.eu

fem esport

dones 18

El passat mes d’octubre les 10 integrants de la selecció espanyola d’hoquei patins partien cap a Japó amb un únic

objectiu: proclamar-se campiones del món. Molt pocs són els que es van assabentar d’aquest viatge, ple d’il·lusions i de pro-blemes, que va culminar amb el quart títol mundial d’Espanya en aquesta disciplina. Una aventura que no va començar amb bon peu ja que en el seu desplaçament fins a Yuri-Honjo, ciu-tat seu de la competició, l’equip va perdre tot el material i va veure interrompuda la preparació prèvia a l’inici de campionat. L’imprevist, per sort, no va alterar la concentració del combinat espanyol, que va classificar-se per a la final, després de vèncer a les seleccions de l’Índia, Estats Units, Anglaterra i Argentina. En aquest darrer partit, les noies que dirigeix Joan Solé van haver de superar un matx molt complicat contra Portugal, a qui van acabar guanyant per 3 gols a 1.

“Encara se’m posen els cabells de punta quan recordo el mo-ment en què va sonar el xiulet final que ens proclamava campi-ones del món”, recorda emocionada Nasatha Lee, membre de l’equip espanyol, qui considera que la clau de l’èxit aconseguit

va ser “el bon ambient i la bona compenetració de cadascuna de les integrats de la selecció”.

Tot i aquest quart Mundial (Espanya ja havia assolit aquest títol en tres altres ocasions: Tavira, 1994, Sertaozinho 1996, Marl 2000), l’hoquei patins encara és un gran desconegut per a la majoria de la població. Un fet que lamenten les pròpies jugado-res: “És molt penós que a dia d’avui encara molts no sàpiguen que a l’octubre la nostra selecció va guanyar un Mundial, i en canvi sí que coneguin que un determinat jugador de futbol no ha pogut assistir durant una setmana a un entrenament per un procés gripal”, es queixa Natasha Lee.

Però per Marta Soler, capitana de l’equip espanyol, el fet de practicar un esport minoritari no és l’únic problema per la falta de repercussió de la seva disciplina: “La dona és invisible pels mitjans de comunicació. No valoren el nostre esforç, la qualitat o l’espectacle que som capaces d’oferir”.

Minoritari o no, el cert és que a diferència de les modalitats sobre gel o gespa, l’hoquei patins encara arrossega l’handicap de no trobar-se en la llista d’esports olímpics. “És necessari que

El 2008 serà recordat per tots els aficionats a l’esport com un any de grans èxits. L’arribada de Rafa Nadal fins al número 1 de l’ATP, la participació de Pau Gasol en la final de la NBA o la consecució de l’Eurocopa per part de la selecció de futbol són només alguns dels bons resultats celebrats per tothom. Però n’hi ha d’altres. Per exemple, al patinatge, on esportistes com Alba Pérez, la selec-ció d’hoquei femení o el CP Masnou han aconseguit convertir-se, no amb menys esforç, en veritables campiones sobre rodes.

Per Alba Martín

Campionessobre rodes

Alba Pérez, medalla de plata al campionat Mundial de Taiwan L’equip de patinatge artístic CP Masnou en la coreografia Camí de núvols, subcampió del món en la categoria de show

dones 19

hi hagi un mínim d’esportistes federats, de diferents països i continents perquè un esport sigui olímpic, i la veritat és que tot i que a Espanya, especialment a Catalunya, és força popular, a la resta de països l’hoquei patins és pràcticament desconegut, en molts d’ells ni existeix”, explica Carla Giudicci, també campiona mundial d’aquesta disciplina. Tanmateix aquesta situació podria canviar en un futur pròxim, ja que el Comitè Olímpic Internacio-nal ha inclòs les quatre disciplines de patinatge (hoquei patins, hoquei en línia, patinatge artístic i patinatge de velocitat) entre les candidates a formar part dels jocs de Copenhague 2016. “Ser olímpics podria donar molta més popularitat i força a l’ho-quei patins”, assegura la capitana, qui afegeix que “mentrestant cal treballar, crear clubs, escoles i estendre la pràctica de l’ho-quei entre els més petits”.

La reina del patinatge artísticPrecisament és a les escoles on neix en moltes ocasions el gust pel patinatge artístic, una altra disciplina sobre rodes que també ha aconseguit èxits remarcables durant el 2008. I és que tant en la categoria individual, com en la modalitat de show (patinatge en equips), Espanya compta amb autèntiques cam-piones sobre rodes.

Una de les més destacades és Alba Pérez, qui en el darrer any ha augmentat el seu palmarès amb tres medalles a l’Europeu celebrat a Fuengirola (dos ors i un bronze) i una plata al Mundial de Taiwan. Uns èxits que a l’Alba li agradaria que servissin per col·locar el patinatge artístic dins de l’agenda esportiva del nos-tre país: “Abans podien dir que el patinatge no tenia repercussió perquè no hi havia prou nivell, ara amb els resultats obtinguts en els darrers anys això ja no ho poden dir”, explica la patinadora catalana, qui també desitja que el seu esport pugui treure’s l’eti-queta d’esport minoritari algun dia.

Alba Pérez va a començar a patinar amb només 7 anyets, més de casualitat que per una altra cosa. “La meva mare volia que m’apuntés a una activitat extraescolar per la tarda per no quedar-me a casa avorrida”, relata la patinadora, que dedica en l’actualitat unes 20 hores setmanals al seu entrenament. “Pati-nar, com qualsevol altre esport individual i competitiu, és difícil.

Requereix molta disciplina i sacrifici, però quan aconsegueixes un salt per primera vegada o puges al podi és tanta la satisfac-ció i felicitat que t’emportes que deixes el que sigui enrere per seguir patinant”, assegura la consolidada patinadora.

Velocitat, perfecció i sincroniaLa mateixa passió per aquest esport senten Carla Pineda i Anna Domènech, patinadora i coreògrafa del CP Masnou, que va erigir-se l’any passat subcampió d’Espanya, campió d’Europa i subcampió del món en la categoria de show. Amb una coreo-grafia titulada Camí de núvols, les 20 integrants d’aquest equip (19 noies i un noi) converteixen la pista en un ball sobre rodes ple de velocitat, perfecció i sincronia, en el qual s’evoquen el vent, els núvols i la pluja.

“Després d’un gran treball hem aconseguit una solidesa i ma-duresa com a grup”, explica Doménech, qui comenta satisfeta que la clau de l’èxit ha estat “superar les diferències de nivell que hi ha entre les patinadores”. I és que comparat amb el patinatge individual, on els exercicis tenen uns moviments obligatoris, al show és la creativitat, originalitat i coordinació del muntatge el que més valoren els jutges a les competicions.

El que sí comparteixen aquestes dues modalitats del pati-natge artístic és la falta de fans. “Realment és increïble que el patinatge artístic no sigui més popular al nostre país, sobretot tenint en compte que té molta tradició”, assegura la coreògra-fa, qui considera que aquesta manca de popularitat està provo-cada perquè “no s’ha sabut cuidar massa bé la part estètica, ni artística” d’aquest esport.

Tot i aquesta falta de repercussió, patinadores com Carla Pi-neda no es rendeixen i segueixen treballant per donar a conèi-xer la seva disciplina: “Com ens treiem aquesta etiqueta? Allò minoritari deixa de ser-ho si es dóna a conèixer. En el món de la globalització hi ha públic per a tot, només hem d’aprofitar la nostra oportunitat, i si no, fixeu-vos en la natació sincronitzada: quan fa que sabem que existeix?”. Sens dubte, tot un missatge per a l’optimisme.

Sel·lecció espanyola d’hoquei patins, campiones del món

fem esport

dones 20

Les estadístiques mostren que l’apartat tècnic és l’àm-bit de l’esport on la dona té un paper més discret, ja

que és molt difícil trobar una dona entrenant a equips o a esportistes professionals. Per exemple, al futbol, l’esport rei del nostre país, només hi ha 23 entrenadores, envers 4.453 entrenadors. En aquest sentit, a la Superlliga Femeni-na no hi ha cap dona al capdavant d’un club, només podem trobar preparadores físiques o segones entrenadores. És el cas de Berta Carles Bové, exjugadora del Futbol Club Barcelona, entre d’altres, i actual ajudant de Xavi Llorens Rodríguez al primer equip femení del Barça. “El prototip és que el noi jugui a futbol, però mica en mica estem trencant aquest estereotip, encara que és molt difícil com a dona fer-se lloc en un equip”, comenta Berta Carles. Considera que les dones poden entendre millor les complexitats d’un equip femení: “Psicològicament parlant, les dones són molt més complexes i els homes no acaben d’entendre la seva manera d’actuar”. El mateix opina Alba Vilàs, preparadora física del segon equip femení del Barça. “Penso que una virtut de les dones és el tacte que tenen a l’hora de dir les coses. A més, com la majoria de vegades som antigues jugadores, ho podem entendre millor i des de dins un col-lectiu de dones i veiem el futbol d’una manera molt més

tècnica”. L’Alba també pensa que per una dona és molt més difícil donar-se a conèixer en una disciplina com el futbol, més comú entre els homes. “El futbol a Catalunya i Espanya és pur espectacle i les masses les mouen els homes. Als Estats Units d’Amèrica, en canvi, els homes l’espectacle el donen al bàsquet, al bèisbol i al futbol americà i per això allà triomfa el futbol femení”, explica la jove entrenadora.

Però no només el futbol es veu afectat d’aquesta manca de dones amb càrrec. Un esport amb tradició clarament fe-menina com és el voleibol també pateix una absència signi-ficativa de dones com a cap d’equips. Segons la Federació catalana d’aquest esport, en l’actual temporada només hi ha 112 entrenadores, d’un total de 366 en tots els nivells. Mar-ta Gens és una d’elles. Com a tècnica del C.V. Morell, que milita a Primera Catalana, assegura que el motiu d’aques-ta desigualtat és la dificultat de compaginar la família amb la feina com a entrenadora d’un equip. “Les institucions haurien d’intentar buscar una fórmula perquè hi hagi més entrenadores, sobretot a l’esport femení, perquè vulguis o no, ser home encara et dóna més facilitats. Per exemple, en molts clubs no es dediquen a buscar exjugadores amb titulació, sinó que confien directament aquestes tasques en homes”, explica l’exjugadora, olímpica en Barcelona’92 i, sens dubte, una de las millors del voleibol espanyol.

L’esport és un sentimentSi ja és difícil trobar una dona al capdavant d’un equip feme-ní, sembla impossible descobrir una dona dirigint un home. Però n’hi ha. És el cas d’Ascensión Ibáñez, preparadora fí-sica de Jackson Quiñónez, un dels atletes de 110 metres tanques amb més renom de l’atletisme català i espanyol. “És un treball una mica dur a nivell personal, perquè els atletes t’absorbeixen moltíssim. El pitjor són els caps de setmana, sobretot pel que fa a la família i a compaginar horari personal i laboral”, explica Ibáñez, qui tot i això opina: “L’esport és un sentiment, una vocació, on moltes vegades no tens ajuda, però tens grans satisfaccions”.

Ascensión Ibáñez és, sens dubte, un exemple a seguir. Durant molts anys ha estat l’única entrenadora en les con-centracions de la selecció espanyola, un fet que no li ha

El llarg camí de les entrenadores esportives‘Com a directora, entrenadora o jugadora, a l’esport faltes tu’. Amb aquest es-lògan la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya ha encetat una nova campanya per intentar que les dones formin part activa de tots els àm-bits del món de l’esport. I és que mirant el darrer cens de llicències esportives federades elaborat per l’Observatori Català de l’Esport, trobem que només n’hi ha un 19% que pertanyen a dones.

Per Alba Martín i Cristina Pérez

Núria Leonelli, entrenadora de Wushu, a la Universitat de Shangai

dones 21

fem esport

tret les ganes de seguir lluitant per fer-se un lloc en un món d’homes: “Ja estic habituada, de vegades costa, et trobes sola i et preguntes per què no hi ha més dones”, confessa l’entrenadora, que ara compta amb una companya al seu club, Dunia Martín, preparadora del plusmarquista Ángel David Rodríguez, qui acaba de batre el rècord d’Espanya als 100 metros llisos. I és que, tal i com destaca en Jack-son Quiñonez, resultats com aquest fan que “es comencin a prendre les noies com a referent”.

Un futur esperançadorSi bé fi ns ara el paper de la dona a la direcció tècnica de l’esport ha estat testimonial, campanyes com la impulsada darrerament per la Secretaria General de l’Esport obren una porta a l’esperança de cara el futur. A més, altres institucions lluiten actualment per canviar aquesta situació de desigualtat. Una exemple d’aquesta lluita la podem trobar personifi cada en Núria Leonelli, entrenadora de Wushu, un esport de con-tacte i d’exhibició que deriva de les arts marcials xineses. La Núria és també àrbitra i presidenta del club Barcelona Wushu Guan. Ella assegura que la seva trajectòria esportiva no s’ha vist limitada pels homes. “Si una dona vol arribar-hi, ho pot fer”, defensa. És per això, que tot i que a la seva disciplina gairebé tot són homes, al seu club hi ha paritat. A més, des de la seva posició anima a totes les dones a que “considerin la via esportiva com una font d’assoliments i satisfaccions personals i professionals. I que apostin per ella”. Leonelli afi rma: “Crec que els homes no tenen més facilitats, el que passa és que les dones encara no s’han marcat el propòsit de destacar en l’àrea esportiva, han començat per altres camps com són els negocis o la política. El dia que les dones apostin per l’esport destacaran sens dubte, perquè tenen capacitat sobrada i Catalunya ofereix més d’una oportunitat”.

Un altre exemple en la defensa del paper de la dona a l’esport, el trobem en el treball que realitza Carme Adell, responsable de la Vocalia Dona i Piragüisme. L’expresidenta de la Federació Catalana de Piragüisme ha encetat diversos projectes per tal d’augmentar la presència de la dona al seu esport. Entre ells, destaca la internacionalització de les Jornades de la Dona i Piragüisme Força dones!, on analitzen les millores i retrocessos de la situació femenina en el pira-güisme català. I és que Carme Adell vol que la proporció de dones als clubs catalans augmenti, ja que avui hi ha quatre dones practicants per cada 10 homes. A més, com a tècni-ca d’aquest esport, també ha estat una de les impulsores de les ajudes que ofereix la Federació Catalana de Piragüisme per les dones que vulguin treure’s el títol d’entrenadora (te-nen la gratuïtat del 50% de la matrícula). Actualment, només hi ha 9 entrenadores d’aquesta disciplina, per 54 homes.

La tasca realitzada per aquestes dues dones és impres-cindible per canviar les actuals dades, que demostren que fi ns i tot a les aules els homes guanyen de llarg la partida. Segons el darrer cens de l’Observatori Català de l’Esport, només el 13% d’alumnes matriculats en ensenyaments de règim especial d’esports són dones. El canvi, per tant, s’ha de produir des de les mateixes escoles.

Marta Gens, entrenadora de voleibol

FOTO

: J. S

ORIA

NO

ENTRENADOR/A D’ESPORT FEDERAT

ANY 2007HOME DONES DONES (%)

Atletisme 149 17 10,00%

Automobilisme 62 1 1,50%

Bàdminton 33 15 31,25%

Billar 15 0 0,00%

Ciclisme 15 2 3,77

Entitats excursionistes 14 13 48,10%

Escacs 421 11 2,50%

Esgrima 15 2 11,76%

Esport d’hivern 60 24 28,57%

Esquaix i Raquetbol 32 5 13,51%

Esquí Nàutic 20 1 4,76%

Culturisme 31 14 31,10%

Futbol 4.453 23 0,51%

Futbol Americà 38 2 5%

Gimnàstica 47 231 83,09%

Golf 5 0 0,00%

Hípica 40 20 33,30%

Hoquei 61 5 7,57%

Judo 122 6 4,68%

Lluita 17 0 0,00%

Natació 245 85 25,75%

Pàdel 42 33 44,00%

Pilota 8 1 11,10%

Taekwondo 165 33 16,60%

Tennis 2714 646 19,22%

Tennis Taula 52 3 5,45%

Tir olímpic 43 7 14,00%

Triatló 6 0 0,00%

Vela 42 134 76,13%

Voleibol 160 70 30,43%

Total 9.163 1.404 13,28 %

Font: Observatori Català de l’Esport, www.observatoridelesport.net

El llenguatge sexistaUna altra dada que demostra la poca presència de la dona a la direcció tècnica de les federacions esporti-ves és el fet que ni tan sols parlen d’elles com a entre-nadores, sinó que la seva posició està denominada en moltes ocasions amb el genèric masculí: entrenadors. Un fet que indigna a més d’una tècnica. “Sap greu, és com despectiu”, opina Marta Gens.

pensar en clau del XXI

dones 22

La crisi

Els efectes no són neutresLourdes Benería*

La crisi afecta a tothom, però sí, es pot dir que en molts aspectes afecta a les dones d’una manera

diferent. Per exemple, l’increment de l’atur en temps de crisi no es reparteix igualment pels sectors econò-mics. Com hem vist aquest any passat, el sector de la construcció ha estat el més afectat i, donat que es un sector predominantment masculí, ha incrementat l’atur més entre homes que dones. És per això que qualsevol inversió d’infraestructura, com es proposa a molts països per lluitar contra la crisi, beneficiaria més a l’ocupació masculina que la femenina. Això també pot passar amb altres sectors. Als EUA, per exemple, el nou govern d’Obama està pro-jectant la inversió en indústries verdes que és molt probable que creïn més ocupació entre homes que entre dones. Per altra banda, com que el sector serveis perd llocs de treball durant la crisi, l’atur femení augmentarà més, ja que té una concentració molt més gran d’ocupació de dones. De la mateixa manera, no es pot generalitzar sobre el tancament de fàbriques doncs depèn de la indústria a la que pertanyen: la tèxtil i la confecció afectaran més a les dones i la de l’automòbil als homes.

En tot cas, una crisi de les proporcions de la que estem vivint té un efecte gairebé invisible però molt important: la intensificació del treball domèstic. Fins al punt que la reducció dels pressupostos familiars implica una transferència de l’activitat econò-mica del mercat a la llar, les dones són les que senten més les conseqüències. Men-jar menys als restaurants implica cuinar més a casa, o utilitzar menys els serveis de rentat i tintoreria suposa més feina a casa. Els estudis que es varen fer a països en desenvolupament afectats per les crisis econòmiques durant els anys 1980 i 1990 varen posar en evidència aquesta intensificació del treball de les dones. Inclús anar menys al cine amb els fills i filles o no dur-los al zoològic pot implicar més feina per als progenitors si han d’estar amb ells a casa; donada la divisió del treball entre ho-mes i dones, sovint això es tradueix en treball per la mare i no pel pare, naturalment depenent de les famílies. Està clar, però, que els efectes de la crisi no son neutres respecte al gènere.

*Economista. Catedràtica de la Universitat de Cornell. Nova York

afecta més a les dones?

dones 23

IL·LUSTRACIÓ: FER

afecta més a les dones?

En els últims anys, a Càritas hem assistit a un procés de juvenització i feminització de la pobresa. Entre el 50% i el 56% de les persones

ateses en els nostres centres d’acollida han estat dones, percentatge que ha anat en augment de 2004 a 2007. Al 2009 sembla que la situació serà diferent a causa de la repercussió de la crisi de la cons-trucció i del sector serveis, dos àmbits fonamentalment masculins.

La nova situació ja es reflecteix en les dades recollides pels ens oficials tant de Catalunya com de l’Estat espanyol. Segons dades

de l’IDESCAT de desembre de 2008, ja hi ha més homes a l’atur (52,6%). La realitat espanyola encara manté un percentatge lleugerament superior de dones aturades, segons l’INE (51,6%).

A més, la taxa d’atur espanyola és la més elevada dels països de la UE (13,4%), segons l’EUROSTAT. Però aquestes són dades de la foto

2008 que variaran en funció de les prediccions –gens optimistes– de la UE i d’ESADE, que pronostiquen taxes d’atur properes al 20% fins a l’any 2010.Ara bé, hi ha altres factors a tenir en compte quan parlem dels efectes de la crisi que incideixen més

sobre les dones, i que ens mostra la realitat de les nostres acollides i que també es recullen en l’últim informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya 2008, realitzat per Càritas.

D’una banda, i pel que fa a les qüestions purament de l’àmbit laboral, les dones pateixen més precarietat, entesa en termes d’eventualitat, bretxa salarial i taxes d’ocupació segons sectors professionals. De l’altra, perquè en els processos de ruptura familiar les dones solen quedar-se amb els fills i han de fer front a una nova situació sovint partint de zero. De fet, en la investigació es constata que “en alguns grups, com les llars monomarentals, es reduiria substancialment la pobresa si el treball femení fos retribuït com el masculí”.

Aquesta major taxa de pobresa femenina incideix notablement en el “redescobriment de la pobresa infantil, afectats molt especialment en el cas de llars monomarentals o de famílies extenses”.

Des de Càritas entenem que el problema no és el nombre de fills que es tinguin, sinó les baixes pres-tacions destinades a la família del nostre Estat del Benestar. Com s’aprecia amb les dades, també de l’EUROSTAT, la despesa total en aquest benestar social que hi dedica l’Estat espanyol és de poc més de 5.000 euros per persona a l’any (només 300 euros són per a protecció a la infància i les famílies), quan la mitjana de la zona Euro de la UE està en gairebé 7.000 euros per persona i dia (562,7 destinats a ajudes familiars).

Està clar que cal esmerçar esforços en una millor distribució dels recursos per tal que la crisi no seguei-xi afectant amb tanta contundència a les famílies, que com s’ha demostrat s’apuntalen bàsicament en les dones. I cal, evidentment fer complir la legislació d’igualtat i conciliació per tal que es vagi corregint amb celeritat la històrica desigualtat que pateixen les dones al nostre país.

*Director de Càritas diocesana de Barcelona

El puntal de les famíliesJordi Roglà de Leuw*

l’administració administrada

dones 24

El cos, el nostre continent més explícit i visible ha marcat sempre, encara que normalment no s’ha tingut present, la nostra relació

amb el món i per tant els continguts resultants. Com diu Simone Weil, el cos és “el significant dels nostres significats”.

La vivència de ser i estar en un cos de dona no és neutra, sinó que determina el pensament, la paraula, l’acció i tots els aspectes claus de la subjectivitat femenina.

Però l’evidència de viure en un cos sexuat no ha resultat tant evident per a les pròpies dones acostumades, per la socialització patriarcal intencionada, a relacionar-se amb els entorns privats i públics a partir de patrons predeterminats per un sistema ideològic no propi, que ha rebutjat o obviat que el fet de tenir un cos femení genera un significat diferent i la necessitat d’un ordre simbòlic afí a la realitat corporal.

Aquesta situació no ha ajudat a la recuperació de la genealogia de les potencialitats i els sabers inscrits en el cos. Ara, això s’ha conver-tit en una tasca fonamental, perquè aquestes potencialitats i sabers sembla que s’han perdut i no estan presents sobretot en les dones més emancipades.

La invisibilització i l’exclusió histò-rica de la seva participació plena en entorns públics on la mesura és el cos i les seves expressions, com per exemple l’esport, ha estat una conseqüència procedent de la pre-missa ideològica, encara defensa-da explícitament en algunes realitats socioculturals, que el cos femení

és un bé privat que només pot descobrir-se i manifestar-se en espais privats i en relació amb els seus rols tradicionals i estereotipats.

Per tant, la necessitat de que totes les dones adquireixin conscièn-cia del cos propi ha de continuar formant part del global de les reivin-dicacions del moviment feminista com a causa irrenunciable.

Lluïsa Moret SabidóTinenta d’alcaldia de Benestar i Ciutadania

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Celebració 8 de març: activitats, programes i reflexions

Com cada any, l’ajuntament celebra el 8 de Març el Dia Internacional de les Dones. Enguany des-

taquen el cicle Dones, Medicina tradicional i Cultura on entre d’altres activitats hi haurà una proposta: Fons Ocult Coses de dones (1906-1965), que hem treballat juntament amb el Servei de Patrimoni de la ciutat. En aquest Fons es mostraran objectes de dones que daten dels segles XIX-XX, i n’aprendrem detalls de la seva vida en aquells moments.Al llarg dels segles XIX i XX, es van produir grans can-vis en el paper socioeconòmic de les dones lligats a la modernització de la societat i a la industrialit-zació. Moltes van anar a treballar a les fàbriques i van participar activament dels moviments socials i polítics de les primeres dècades del segle XX. Però malgrat el seu paper decisiu i l’aportació femenina a l’economia familiar, el discurs predominant les va seguir lligant a l’àmbit domèstic, sobretot durant el franquisme, i la seva situació laboral i social discri-minatòria respecte dels homes.

A Cerdanyola, durant centenars d’anys, les dones han estat pageses i han tingut cura de la família i llar. El naixement i creixement del poble i la indus-trialització durant els segles XIX i XX van canviar les formes de vida, els costums i el seu paper tradici-onal. Dones cerdanyolenques ben aviat van anar a treballar a la Uralita (1909), a la fàbrica de Mantons (1924), a les Baietes (1947), a tallers, comerços i altres negocis, sovint familiars. De totes les indústri-es i tallers de la població, la fàbrica de Mantons ha estat una de les més emblemàtiques, ja que només hi treballaven dones, la majoria de Cerdanyola i Ripollet. Recuperar el passat ens ajudarà a entendre el pre-sent i treballar per un futur més digne i en igualtat.

Rosa Vilaró i SaladelafontRegidora de les Dones i Polítiques d’Igualtat

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

De la pagesia a la indústria, Cerdanyola presenta una exposició d’objectes per mostrar l’evolució dels hàbits femenins dels segles XIX i XX

El cos femeníun significant significatiu

rica de la seva participació plena en entorns públics on la mesura és el cos i les seves expressions, com per exemple l’esport, ha estat una conseqüència procedent de la pre-missa ideològica, encara defensa-da explícitament en algunes realitats socioculturals, que el cos femení

Simone Weil. Sant Boi celebra el centenari del naixement de la fi lòsofa amb una sessió de lectura de la seva obra.

dones 25

l’administració administrada

v

Fa bastants mesos que és parla de la necessitat de millorar l’actual llei de

l’avortament. Són molts els col·lectius de la nostra ciutat que fa anys que s’expressen en aquest sentit, tot posant èmfasi en la defensa del dret al propi cos de les dones. Davant aquesta situació, la Regidoria de Do-nes i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona vol dedicar la XXIII edició dels Premi 8 de març-Maria Aurèlia Capmany a la defensa dels drets de les dones a gaudir d’una salut sexual i reproductiva en plenitud.

Tal com es va explicitar durant la Confe-rència d’El Caire de 1994, els drets sexuals i reproductius són una part indissoluble dels Drets Humans: “Els drets humans de les do-nes inclouen el seu dret a exercir el control i decidir lliure i responsablement sobre les qüestions relatives a la sexualitat, inclosa la seva salut sexual i reproductiva, lliure de coerció, discriminació i violència”.

Ja en el I Congrés de les Dones de Barcelona de l’any 1999 ens vam fer ressò de la importància de la defensa d’aquests drets i de la necessitat d’incloure la pers-pectiva de gènere en les polítiques de salut.

Sortosament, moltes de les demandes que vam fer durant aquell primer Congrés actualment estan assumides per la xarxa pública catalana. Malgrat tot, però, encara ens queda camí per recórrer. Per això us animem al conjunt d’entitats de la ciutat de Barcelona, en especial a les entitats de do-nes, a participar amb els vostres projectes al Premi 8 de març-Maria Aurèlia Capmany, així com a acompanyar-nos el dia 5 de març al Saló de Cent a l’entrega del premi d’en-guany.

Elsa Blasco i RieraRegidora de Dones i Joventut

Ajuntament de Barcelona

Salut sexual amb mirada de gènere

Dins la programació dels actes del Dia Internacional de les Dones, enguany l’Ajuntament de Cornellà i el Consell Municipal de la

Dona han convidat el dia 18 de març a Maram Al Masri, poetessa síria i referent de la poesia àrab contemporània.

A més de ser una trobada poètica, Al Masri explicarà la seva experiència com a dona i les dificultats que va suposar per a ella escriure l’any 1984 el seu primer llibre T’amenaço amb un colom blanc.

Poc després de la publicació d’aquest llibre, i en part per aquest motiu, el seu marit li va prendre el fill acabat de néixer i no l’hi va deixar veure durant anys. “El dolor era tan intens que gairebé vaig renunciar a la meva llengua i al meu país, me n’avergonyia i vaig decidir

ser francesa: em vaig casar amb un francès i durant anys amb prou feines parlava àrab”, va declarar en un visita a Barcelona l’any 2006.

No es va reconciliar amb la seva llengua i va tornar a escriure fins que va poder veure el seu fill, 20 anys més tard. El resultat ha estat dos llibres més: Cereza roja sobre losas blancas i Te miro. Aquest últim va ser durant setmanes un dels llibres de poemes més venuts a l’Estat espanyol.

Una vegada més des del Consell Municipal de la Dona es vol des-tacar i fer visibles les dones, en aquest cas del món de la literatura i poesia, però també a aquelles dones que pateixen pel simple fet de ser-ho. El programa d’activitats és divers, comença el 2 de març amb un debat a l’entorn del curtmetratge i finalitza el 29 amb una conferència-dinar, a càrrec de M. Àngels Cosculluela que parlarà sobre La muerte como sentido. Més informació: www.cornellaweb.com

Judith IbáñezComissionada Polítiques d’Igualtat

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

La poetessa síria Maram Al Masri, convidada a Cornellà per parlar de literatura i poesia femenines

Celebració 8 de març: activitats, programes i reflexions

l’administració administrada

dones 26

Els Plans de barris, oportunitat per crear espais més equitatius

Aquestes actuacions són una oportunitat per trencar amb la històrica exclusió de les dones dels espais públics i de

la presa de decisions i permeten incorporar la perspectiva de gènere en el disseny urbanístic del barri.

Des de la Regidoria de Polítiques de Gènere, hem plantejat en el nou Pla de Barris del barri de La Maurina tres propostes que tenen per objectiu afavorir la promoció i la participació de les dones del barri, des de la seva diversitat i en tots els àmbits:

• Disposar d’una persona agent d’igualtat per tal d’incor-porar la perspectiva de gènere a la planificació, seguiment i avaluació global del Pla de Barris.

• Crear un punt d’informació, orientació i dinamització per a les dones del barri. Aquest punt ha de ser un espai de referència per a elles alhora que ha de potenciar l’asso-ciacionisme femení i fomentar la participació de les dones nouvingudes.

• La Maurina durant molts anys ha estat un barri de fàbri-ques tèxtils on hi treballaven de forma majoritària les dones. El seu paper, així com alguns dels oficis que exercien, sovint ha restat invisible en les recerques i investigacions. Per això i com a tercera actuació, proposem fer un treball de recupe-ració de la memòria històrica de les treballadores i dels ofi cis tèxtils ara pràcticament desapareguts.

Per descomptat que totes aquestes actuacions s’han de dur a terme amb la complicitat i participació dels grups de dones i de les dones en general del barri, perquè avançar cap a ciutats més justes i igualitàries passa perquè la perspectiva de les dones, la seva experiència, els seus coneixements i la seva participació siguin visibles als ulls de tothom.

Fabiola GilRegidora de Polítiques de Gènere

Ajuntament de Terrassa

Punts de distribució

v

Punts de distribució

El Drac Passeig del Blai, 61 17800 Olottel.: 97 226 10 30 Llibreria Pròleg Dagueria, 13 08002 Barcelonatel./fax: 93 319 24 25 llibreriaproleg@llibreriaproleg.com Llibreria Cap i Cua Torrent de l’Olla, 99 08012 Barcelonatel.: 93 415 60 82

Kioskero Facultat de Ciències de laComunicació 08193 Bellaterratel.: 93 581 20 70

Llibreria Viladrich Despuig, 22 43500 Tortosatel.: 97 744 12 32 / 97 751 03 01 llibreria@viladrich.com

Llibreria Rovafabes Nou, 9 08310 Matarótel.:93 790 55 82 fax:93 790 65 96 robafaves@robafaves.com

Llibreria Caselles Major,46 25007 Lleidatel.: 97 324 23 46 caselles@lleida.com Llibreria La Capona Gasòmetre, 41 43001 Tarragonatel.:97 724 12 33 lacapona@nil.fut.es

Llibreria Les Voltes Plaça del Vi,2 17004 Gironatel.: 972 20 19 69

Llibreria PaideiaSantiago Russinyol, 40 08190 St.Cugat del Vallèstel.:93 674 03 14

Llibreria La GrallaPlaça Cabrits,5 08400 Granollerstel.:93 879 49 70

Llibreria Les Punxes Rosselló, 260 08008 Barcelonatel.: 93 457 74 74 La Central Mallorca, 237 08008 Barcelonatel.: 93 487 50 18 informacio@lacentral.com

Llibreria 22 c/ Hortes, 22 17001 Girona97221 23 95

Quiosc Joan Urgell-París 08036 Barcelona

Llibreria col·lector Pau Claris, 168 08037 Barcelonatel.:93 215 81 15

Ofi -Escolar Estel S.L.Carme, 40 25300 Tàrregatel./fax: 973 310 337 info@ofi -escolarestel.com

Mediterrània espai fòrumC./Tarongeta, 24-26 17200 Palafrugell 972 30 04 78 info@mediterraniaespaiforum.com

Llibreria Medios Valldonzella, 7 08001 Barcelona

www.zinio.comwww.quiosc.cat

A Terrassa, com a d’altres municipis de Catalunya, l’aprovació l’any 2004 de la Llei de Barris ha suposat engegar tot un seguit d’actuacions per millorar la quali-tat urbanística, social i de convivència de diferents barris o districtes que, atesa la seva situació específi ca, patien el risc de deteriorar-se o degradar-se.

dones 27

l’administració administrada

Actualment les polítiques públiques han de donar resposta a les ne-

cessitats i demandes d’una societat cada cop més diversa i fer-ho evitant discriminacions. Totes les dones poden patir-ne, no sols per raó de sexe sinó d’edat, ètnia, orientació sexual, religió, classe socioeconòmica, discapacitat o cultura, però el factor gènere exerceix sobre totes elles un efecte multiplica-dor i en aquest sentit s’ha de parlar de discriminació múltiple.

Ara bé, aquesta discriminació, simple o múltiple, no implica un conjunt de sumes i restes, sinó que consisteix en la confluència de factors que es poten-cien o s’entrecreuen per experimentar camins que permetin construir alterna-tives de canvi i evitin discriminacions.

Davant d’aquesta realitat, l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona ha organitzat el seminari: Interseccionalitat: el gènere com a element transversal per reflexionar sobre tots els elements que s’haurien de contemplar a l’hora de dissenyar actuacions polítiques a fi d’abastar la complexitat i la diversitat de situacions de les persones, especialment de les dones.

En aquest sentit, es tracta de resol-dre la discriminació en un àmbit espe-cífic, el polític, malgrat no es pot dei-xar de banda la dimensió de gènere. Aquesta interseccionalitat del gènere permet a l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, treballar transversalment sobre les discrimina-cions múltiples que pateixen les dones i és una eina imprescindible per a la construcció d’una societat més justa i igualitària.

El seminari ha proporcionat un espai de debat on hi han participat tant les administracions públiques, com el món acadèmic i la ciutadania.

La importància del treball conjuntAra bé, per avançar amb la transver-salitat i la interseccionalitat és molt important el treball conjunt entre el món local i global i entre el món acadè-mic i la pràctica política. Per això cal destacar la tasca que realitza la xarxa Athena formada per més de 80 insti-tucions de caire diferent -acadèmic, societat civil, institucions públiques- de l’àmbit del gènere i la diversitat. At-hena és una xarxa temàtica d’estudis

de gènere establerta el 1996. Està coordinada des d’Utrecht (Holanda), per l’oficina internacional d’estudis de dones (International Office of Women’s Studies). Athena 3 és la tercera fase del projecte i suposa la continuació de las activitats i resultats dels dos cicles de tres anys d’Athena des de 1997 al 2006. El principal assoliment d’aques-tes activitats ha estat el creixement de la dimensió europea i el desenvolupa-ment institucional del nou àmbit aca-dèmic dels estudis de dones. La xarxa ha desenvolupat conjuntament mòduls, materials d’ensenyament i programes, i porta a terme recerques interdiscipli-nàries de gènere.

També forma part de la xarxa Athena l’objectiu Wine, un espai de centres d’informació, recerca, documentació i arxius especialitzats en la temàtica referent a la dona a Europa. L’objectiu de Wine és ser una plataforma comuna des dels que participar en projectes europeus en el camp de l’educació, la recerca en gènere o en estudis de les dones i feminisme.

Marga Solé

La interseccionalitat, un eina d’anàlisi per a l’estudi de les discriminacionsXarxes com Athena i Wine juguen un paper fonamental en la defensa de drets i l’elaboració de polítiques per a les dones

Presentació dels programes de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona a la televisió

l’administració administrada

dones 28

Impuls a les polítiques localsDes de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona es fa balanç de les accions dutes a terme el darrer 2008

Els darrers anys hem viscut un alt desen-volupament de les polítiques de gènere

en termes legislatius. Les iniciatives i actua-cions portades a terme pels governs a par-tir de polítiques públiques des de mitjans dels anys 80, han obtingut reconeixement i un reforç jurídic. La Llei per a la Igualtat efectiva entre dones i homes del 2007, així com la Llei Catalana de Violència Masclista han ampliat els drets i legitimat les actua-cions en matèria d’igualtat entre dones i homes, així com també les polítiques por-tades a terme en l’àmbit local.

En aquesta conjuntura, la Diputació de Barcelona té l’objectiu de seguir incremen-tant el benestar social i la qualitat de vida de la ciutadania per a aquest 2009 així com també avançar en el tema de la igualtat de gènere que es troba en el cor de l’avanç social. En aquest sentit, i malgrat la situació econòmica actual, l’Àrea d’Igualtat i Ciuta-dania continua treballant per la igualtat de gènere des de tres pilars fonamentals: els Centres d’Informació i Recursos per a les Do-nes; el programa d’Agents locals d’Igualtat i les subvencions anuals per als ajuntaments de la província. Aquests eixos representen la sensibilització i la difusió d’informació per a tota la ciutadania, a més de la promoció dels espais propis per a les dones.

“Els eixos també signifiquen l’impuls a la contractació de personal altament format, per desenvolupar polítiques d’igualtat en els municipis, afavorint, a la vegada, una ocupació de qualitat i, a més, des de la Diputació de Barcelona es proporciona su-port econòmic per portar a terme polítiques

de gènere i un ampli catàleg d’activitats a l’abast municipal”, explica la presidenta de-legada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda.

La formació es un altre aspecte essencial de la tasca que es realitza en aquesta Àrea i “és clau per la consecució d’una igualtat real, tant si aquesta formació és centralit-zada, descentralitzada, a mida, università-ria o de capacitació política”, segons ha dit Moraleda que ha afegit: “Aprofito aquest es-pai públic per agrair la participació de tots els governs locals que van donar resposta a l’avaluació del II Pla d’Igualtat de Gènere (2005-2007) i que ha estat avaluat com un excel·lent instrument per donar suport als municipis i afavorir la igualtat de gènere en la província”.

Augmenta la sensibilització en temes d’igualtat En l’avaluació externa sobre l’eficàcia del II Pla d’igualtat de Gènere, el 74% dels municipis ha considerat com a molt alta la utilitat de les actuacions i la pertinença de les línies estratègiques del Pla i de les ac-cions que se’n deriven, i arriben al 80% els municipis que valoren l’adequació d’aques-tes a les necessitats dels municipis i de la ciutadania.

També s’ha mesurat l’impacte que les ac-tuacions de la Diputació de Barcelona ha tingut en el territori. En el 60% dels casos, els ajuntaments han indicat canvis en l’as-signació pressupostària per a polítiques de gènere i més del 80% dels municipis con-sidera que les actuacions han augmentat

significativament el coneixement i la sensi-bilització de la població en temes d’igualtat entre dones i homes.

Des de la Diputació de Barcelona s’ha dut a terme diverses actuacions per l’eradica-ció de la violència de gènere i per afavorir la participació sociopolítica de les dones.

En aquest sentit, per al programa d’agents d’igualtat, del període 2006-2007, es van contractar 25 agents durant nou mesos amb una jornada de treball a temps par-cial a través d’un Pla d’Ocupació en col-laboració amb el Departament de Treball de la Generalitat i amb un pressupost apro-ximat de 700 euros.

Ara, per al període 2007-2010, s’han contractat 60 Agents Locals d’Igualtat en col·laboració entre la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball de la Generalitat i l’Àrea d’igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, per un període de dos anys a jornada completa. A més, cada ajuntament rep una aportació econò-mica de la Diputació de 6.000 euros l’any per a desenvolupar activitats vinculades amb els Agents Locals d’Igualtat. Tot plegat fa que el pressupost total arribi a gairebé 6 milions d’euros.

Pel que fa a la sensibilització de la ciu-tadania vers la igualtat de gènere, s’han realitzat 160 activitats adreçades a 70 municipis amb una població potencial de 1.243.643 persones.

En formació centralitzada hi han partici-pat 196 alumnes pertanyents a 90 ajunta-ments.

Marga Solé

Reunió d’Agents per la Igualtat

dones 29

l’administració administrada

dones 29

Va ser al 2005 quan el Departament de Treball va crear la figura de l’Agent per a la Igualtat, que es va posar en

marxa de forma pionera per a les empreses i ara s’estén al món local. Fins al 2008, s’han contractat 105 Agents, dels quals un 80% són dones i s’hi ha destinat 7 milions d’euros.

Catalunya ha estat pionera en la creació de la figura de l’Agent per a la Igualtat. A Barcelona hi treballen 60 agents, i a Girona, Lleida i Tarragona, n’hi ha 15 a cada territori. El De-partament de Treball ha promogut la contractació d’aquests Agents per a la igualtat per part d’ajuntaments, consells co-marcals, mancomunitats i diputacions.

La tasca d’aquests Agents per a la Igualtat s’adreça tant a les administracions, com a les empreses del territori respec-tiu, especialment les que elaboren plans d’igualtat, a les quals assessoren. També, posen en marxa iniciatives per integrar al mercat laboral les dones en atur, per a la conciliació fami-liar, o la igualtat retributiva així com la prevenció de l’asset-jament sexual, psicològic o moral a la feina i el foment del llenguatge no sexista.

El treball de les dones, primordial per a les famílies Mònica Geronés, subdirectora general de programes d’igual-tat d’oportunitats entre dones i homes en el treball, diu que “davant la situació de crisi es pot pensar que la Igualtat d’Oportunitats no és una prioritat, però sí que ho és perquè les dones i altres col·lectius més vulnerables són els més perjudicats”. “A més –segueix– moltes famílies se sustenten en els salaris de les dones, ja que en una primera fase la crisi ha afectat més al sector de la construcció i per això ha cres-cut més l’atur entre els homes que entre les dones. Per això, des del Departament de Treball creiem que és el moment

clau per reforçar aquestes polítiques, per garantir l’estabilitat laboral de les dones i d’aquests col·lectius”.

Una oportunitat per innovar D’altra banda, a la pregunta de si les empreses segueixen fent plans d’Igualtat d’Oportunitats, Geronès contesta que “ho fan perquè han constatat que apostar per innovar en recursos humans és apostar per introduir la Igualtat d’Opor-tunitats. Davant la crisi hi ha necessitats de reorganitzar les estructures de les empreses i això és clau per introduir la perspectiva d’igualtat d’oportunitats”.

I és que pot haver una certa impressió que, en els darrers anys, les dones han avançat molt en el terreny laboral, però les diferències segueixen existint, com tan tossudament indi-quen les dades.

Manolita Sanz

Més de 100 agents per a la Igualtat treballen a Catalunya

Presentació d’Agents per a la Igualtat el 17 de desembre de 2008

Les xifres de la desigualtatL’enquesta de població activa del darrer trimestre de 2008 mostra que hi ha més de 13 punts de diferència pel que fa a la taxa d’ocupació dels homes (75,5%) respecte de les dones (62,5%).

En quan a contractació, les dones estan ocupades a temps parcial un 21,8% front al 4,2% dels homes. També la taxa de temporalitat de les dones (20,5%) és dos punts més alta que la dels homes (18,4%).

Si parlem del salari brut mitjà anual, el de les dones és 7.073,58 euros inferior als dels homes, segons l’Anuari Dones i Treball, i només un 6,5% de dones que treballen són directives, enfront al 9,4% d’homes.

l’administració administrada

dones 30

Tenacitat. Aquesta és la paraula clau per entendre la trajectòria vital de Roser Torrens. Aquesta dona que fa poc menys de

3 anys, va picar la porta de Barcelona Activa sense feina, avui dirigeix una empresa que té una facturació digne de comparar-se a moltes pimes consolidades. Llavors tenia 50 anys i portava adherida la decepció de qualsevol treballador o treballadora quan, passat l’equador de la seva carrera professional, la vida li dóna l’esquena.

Però ella sabia que disposava d’allò que cotitza més alt en qualse-vol mercat: 25 anys d’experiència. Una valuosa eina per sortir en-davant i fonamentar la seva il·lusió. Gràcies a això, avui es dedica a la reutilització de subproductes procedents del refinament d’olis vegetals, sota el nom de Medfoods. Aquestes matèries s’incorpo-ren principalment, en els processos d’elaboració de pinsos per al sector alimentari animal. Però també a la producció del sabó, els carburants, i els biocombustibles.

“Ara, ja tothom ens coneix per ‘la Medfoods’, en el nostre sector”, explica satisfeta aquesta empresària mentre repassa els motius que li han fet guanyar la credibilitat del sector, en tant poc temps i reafirma: “Mai t’has de donar per vençuda, encara que tinguis 50 anys”. Torrens subratlla també que els seus inicis, a diferència del

que imaginava, no van ser complicats: ”No vam trobar tancada cap de les portes dels clients i proveïdors que vam contactar. I aquest fet, va ser un dels elements decisius per tirar endavant. Es va sentir recolzada en “un moment molt dur” de la seva vida. Però no només pel mercat. La seva família i sobretot, Barcelona Activa la van em-pènyer a avançar. “Jo sóc producte seu!”, afirma convençuda.

En el sector del l’oli, Roser Torrens és una excepció. De fet, com assegura ella mateixa, “és l’única excepció”. “És un sector molt masculí i masclista. Això no ha suposat un problema per a mi, però estic segura que cap dona hi triomfarà. Principalment, perquè no n’hi ha”, puntualitza contundentment. Ara, encara la recta final de la seva estada al viver d’empreses de Barcelona Activa i ho fa, amb un balanç immillorable. Té la certesa que la seva aposta va ser l’encertada i el temps i el mercat li han donat la raó.

És evident que davant la crisi que està portant aquest gran incre-ment de l’atur cal buscar camins que ens condueixin als indrets de-sitjats. El recolzament que Barcelona Activa ofereix a les persones que tenen un projecte empresarial viable esdevé ara especialment important per aconseguir assolir aquesta fita personal.

Sílvia Majó

Em subscric a la revista Dones pels quatre números de l’any per l’import total de 10 �M’interesssa l’oferta especial dels primers 33 números de la revista Dones per un import de 82 € + despeses d’enviamentAutoritzo a l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya perquè carregui al meu compte o llibreta l’import:Nom

Cognoms

Adreça

Població Codi postal

Telèfon Adreça electrònica

Forma de pagament mitjançant rebut domiciliat al meu compte:número del banc o caixa

Butlleta de subscripciódones

Roser Torrens,empresària de Medfoods del viver d’empreses de Barcelona Activa

Associació de Dones PeriodistesEns podeu tornar aquesta butlleta

per correu postal, per fax al 93 317 83 86 o bé per correu

electrònic: adpc@adpc.cat

Mai t’has de donar per vençuda, encara que tinguis 50 anys

FOTO

: EST

HER

SANR

OMÀ

dones 31

Vostè i joIl·lustració: Diana Raznovich

dones plusquamperfectes

sofregit cultural

dones 32

Per M. Eugenia Ibáñez

Maruja Torres 45 anys de periodisme combatiu

dones 33

sofregit cultural

Vol deixar de fumar i mou compulsivament les boles d’un masbah –el rosari musulmà– per oblidar l’anada i

tornada d’un cigarret. Parla gairebé sense pausa, potser al ritme de la seva pròpia vida, i la seva conversa, propera al monòleg, passa amb rapidesa de la vehemència amb la que comenta el present del periodisme a la tendresa amb la que recorda als seus amics morts o l’agressivitat verbal amb la que li agradaria castigar als seus quasi enemics. Aquesta és Maruja Torres, nascuda l’any 1943 en el barri del Raval de Barcelona, 45 anys de periodisme combatiu, 23 d’ells compartits amb l’ofici d’escriptora d’èxit, i des de fa dos anys i mig autoexiliada a Beirut, ciutat per la que sent un “amor desmesurat” i on troba la pau, perquè, diu, allà pot veure “les cicatrius que deixa la història”. Darrere ha quedat aquell primer treball en els grans magatzems Capitolio i el seu pas per La Prensa, Garbo, Fotogramas, Mundo Diario, Tele Expréss, Cambio 16 i El País, on encara continua.

Maruja Torres va ser novament notícia al guanyar el Premi Nadal el 6 de gener amb la novel·la Esperadme en el cielo, el seu segon gran premi després d’aconseguir l’any 2000 el Planeta amb Mientras vivimos, bon bagatge assolit des de que l’any 1986 publiqués ¡Oh es él! Viaje fantástico hacia Julio Iglesias. Dotze anys després va publicar Un calor tan cercano i ja no s’ha aturat: Mujer en guerra, Hombres de lluvia i La amante en guerra. Però aquesta activitat com a novel·lista ha alentit la de periodista, fet que, assegura, s’ha produït contra la seva voluntat: “Visc en una ciutat que és clau de moltes de les coses que succeeixen en aquests moments, però ningú em demana que escrigui sobre això”. Sí li van demanar fa anys que informés sobre els conflictes bèl·lics al Líban, Panamà i Guatemala, des d’on va escriure cròniques que avui haurien de ser recordades a les aules de les facultats de Periodisme.

Accelera el moviment del masbah quan se li demana que comenti els canvis que l’exercici periodístic ha experimentat en els darrers temps. “Crec que hi ha hagut una mutació, és com si al periodisme li haguessin practicat una lo-botomia, perquè la major part del que s’escriu avui en dia no té ni entitat ni valentia”. No es frena, continua: “Jo no sabia fins a quin punt podia arribar la crueltat del mercat i la quantitat de vassalls que ha creat. Perquè en els mitjans de comunicació hi fan falta periodistes de carrer, el que anomenem indis; a les redaccions hi ha massa caps i pocs indis, i els caps cobren massa i mai s’acomiaden”. Considera que el procés de sotme-timent dels periodistes als poders polítics és tal “que ja no saben que estan sotmesos i no és necessari que el poder els domestiqui, perquè saben molt bé a qui poden criticar i a qui no; quan es destapa un escàndol és gairebé sempre a favor d’algú”.

L’escriptora surt en defensa d’aquells periodistes joves, potser encara a la universitat, que estimen la professió i que no saben on treballar. “Em fan molta pena, perquè es tro-baran un periodisme funcionarial, mancat d’indepen-dència i de sentit crític”. El per què d’aquests canvis està clar per a Maruja Torres: “El periodisme és sempre un reflex

Maruja Torres recomana amb entusiasme el llibre que acaba de llegir, El lector, de Bernhord Schling (Anagrama) que, adverteix, “no és sionista, és antinazi”, i per atenuar les tedioses esperes als aeroports porta dins de la bossa el darrer llibre de Pedro Zarraluqui, Todo esto que tanto nos gusta (Destino). Com a complement de la seva passió cinèfila, té a la seva tauleta de nit Las damas de Hitchcock, de Donald Spoto (Lumen), un llibre que, segons la personal opinió de l’autora, “tracta de les putades que aquella foca grossa i calenturienta feia a les dones”.

FOTO

: EST

HER

SANR

OMÀ

de la societat, i a aquesta societat li falta sentit crític”. Asse-gura que, en les moltes trinxeres que ha ocupat en aquesta professió, mai s’ha sentit discriminada, però, puntualitza: “No ho he estat perquè mai he ambicionat càrrecs ni poder. He estat una lluitadora per lliure i m’he apartat quan he vist venir les hòsties. Jo he tingut sempre molt clar el que volia ser: una periodista o autora molt llegida i que em paguessin pel meu treball. Però si jo hagués tingut ambició per ser directora, per exemple, que és molt sa que una dona aspiri a aquest càrrec, per descomptat que m’haguessin discriminat”.

La nociva correcció políticaVa canviar Barcelona per Beirut l’any 2006, després de la mort de dos amics de l’ànima, Terenci Moix i Manolo Vázquez Montalbán, a qui els ha convertit en protagonistes de la seva novel·la guanyadora del Nadal. “M’avorria a Barcelona –afegeix– i no ho sabia; pensava que estava escrivint una novel·la sobre ells dos i el que feia era buscar desesperadament consol i ajuda”. Va marxar de vacances a Beirut, on ja havia estat l’any 1987, una ciutat que li dóna pau interior “i unes ganes enormes de viure”. Diu que mai deixarà de ser periodista i que seguirà escrivint, potser novel·les amb rerefons autobiogràfic, com la majoria de les seves obres. Defensa el valor alliberador de la cultura: “La meva generació pensava que la cultura ens faria lliures i, potser, fins i tot, famosos i rics, però a força de treball”, i manté que l’escriptura la va salvar de la mediocritat cultural de la seva família. “Vaig aprendre molt d’ella, però per fer les coses a l’inrevés: vaig aprendre de la meva mare a no casar-me; de les dones de la meva família a no ser una dona víctima i a no reproduir-me per no convertir els meus fills en allò en què elles van convertir els seus i vaig exercir també la rebel·lia front la seva submissió”, confessa.En el currículum professional de Maruja Torres hi figuren baralles antològiques amb personatges diversos com amb l’ambaixador d’Israel –“Mai m’han agradat els colonialistes”– i amb Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid, per esmentar només dos casos. “Em consta que tinc molts enemics, però seria sospitós agradar a tothom, i molt em temo que el periodisme d’avui es fa per complaure a algú, amb una correcció política que pot ser molt nociva”.

sofregit cultural

dones 34

Lo que perdimosCatherine O’Flynn

Més de 20 editors van refusar el manuscrit d’O’Flynn (Birmingham, 1970), abans que fos publicada per una petita editorial i es convertís

en poc temps en un fenomen a 25 països i obtingués els més prestigiosos premis literaris anglesos. L’autora va escriure la seva primera novel·la a Barcelona, on va viure diversos anys. L’obra té com a protagonista una nena desapareguda 20 anys enrere, però que la seva imatge és captada per les càmeres d’un centre comercial. Gairebé en clau d’intriga, la novel·la és una història sobre l’amistat, la recerca de la felicitat i l’amor a la literatura.Seix Barral – 17,50 euros

Elegia per un americàSiri Hustvedt

La tercera novel·la d’aquesta autora, Todo cuanto amé / Allò que vaig estimar, va fer que Hustvedt

(Northfield, EUA, 1955) fos coneguda per mèrits propis i no només per ser la dona de Paul Auster. Ha publicat novel·les, assajos i un llibre de poesia. Elegia per un a americà està inspirada en les memòries del pare de l’autora, historiador d’origen noruec mort l’any 2003; l’obra comença amb la mort del pare del narrador, un psiquiatre que troba entre els papers del difunt una nota inquietantAnagrama / Empúries – 19,50 euros

T de trampaSue Grafton

Darrer lliurament de la sèrie Alfabeto del crimen, de la detectiva Kinsey Millhone. Sue Grafton (Louisville, EUA, 1940), llicenciada en Literatura

anglesa i guionista de televisió, va crear el seu personatge per canalitzar de manera pacífica l’agressivitat que la va conduir a la separació del seu marit, teràpia que ha funcionat, ja que Millhone té milions de lectors a tot el món. Malgrat els 20 títols publicats, el nou volum manté la frescor i capta l’interès del lector; la trama s’inicia amb un fet sense importància: una col·lisió de cotxes que acaba per no ser tan innocent com semblava.Tusquets / Edicions 62 – 20 euros

El señor Skeffi ngtonElizabeth von Armin

Després de Todos los perros de mi vida és aquest el segon llibre que Lumen publica d’aquesta autora, gairebé descone-

guda a Espanya malgrat la seva gran qualitat. L’australiana Von Armin (1866-1941) va iniciar la seva carrera literària amb Elizabeth y su jardín alemán, i malgrat va escriure més de 20 novel·les, va ser reconeguda sempre com l’autora d’aquest text. El señor Skeffington va ser el seu darrer títol, escrit poc abans de morir, als Estats Units d’Amèrica. L’obra té com a protagonista una dona de 50 anys que repassa la seva vida i la decadència a la que la sotmet el pas del temps.Lumen – 22,90 euros

Mujeres pluscuam-perfectasDiana Raznovich

Dramaturga, novel-lista, poeta i humoris-ta gràfica, Raznovitch (Buenos Aires, 1945)

ha recorregut en aquesta ocasió al còmic per fer front als valors falsos de la societat, a la primacia masculina i a la condició feme-nina. Després de Sopa de lunares, l’autora manté en el seu nou àlbum la millor tradició dels dibuixants argentins –Quino, Maitena, Mordillo-, però més subversiva que aquests i més aguda. Els dibuixos de Mujeres plus-cuamperfectas s’acoplen a uns textos breus, directes, que provoquen el somriure i també la tendresa. Hotelpapel – 20 euros

InquietudJulia Leigh

L’autora va irrompre amb força en el món literari amb una primera novel·la, El cazador, que va ser considerada com una obra extraordinària i que va dur

al diari The Observer a considerar l’escriptora australiana com una de les millors narradores del segle XXI. A Inquietud, Leigh presenta una dona que aconsegueix desempallegar-se d’un marit violent i que acompanyada dels seus fills torna a la casa on va passar la seva infància on, a pesar seu i en un clima de misteri, recupera records que impedeixen fer front a la seva nova vida.Mondadori – 13,90 euros

Si te vas, te mato Joana Gallego (coord)

Si te vas, te mato ha estat l’experiència més apassionant que he tingut en el molts anys que porto com a professora de Periodisme. Un dia vaig arribar a classe i vaig proposar a les alumnes centrar tot el quadrimestre en investigar cassos concrets de dones assassinades per les seves parelles o exparelles. Partíem de petits retalls de diari,

i en algun cas sense res, amb alguna data que va resultar incorrecte. Aconseguir reconstruir la història de vida i de mort de cadascuna de les dones que l’atzar havia posat a les nostres mans va resultar extraordinàriament estimulant, tant pels alumnes –que es van lliurar

a la investigació amb tot el seu entusiasme– com per a mi que els dirigia, els orientava, els animava quan no trobaven sortides. Així, els i les alumnes van haver de parlar amb advocats, jutges, forenses, policia, coneguts, amics i, en alguns casos, familiars de les víctimes. Fins i tot vam establir contacte amb alguns presos i tenim algunes cartes que ens van enviar.

El volum resultant és un colpidor retrat de les vides truncades de 19 dones, que, tal i com nosaltres ho interpretem, van ser assassinades per voler fer ús de la seva llibertat. A la vegada, aquest llibre està pensat com a un homenatge a totes les dones mortes per la violència de gènere amb la intenció d’ajudar a comprendre millor com i per què es produeix aquesta violència, i amb el desig que fets com els narrats en aquestes pàgines no es tornin a produir mai més.

Joana GallegoEditorial Icaria, 15 Euros - Barcelona , 2009

dones 35

sofregit cultural

‘Fotògrafes pioneres a Catalunya. Genealogia d’un segle de fotografia’Aquesta mostra creada per l’Institut Català de les Dones es pot visitar a l’Escola Universitària de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili, a Vila-seca fins el 26 d’abril d’enguany. L’exhibició d’aquesta exposició itinerant, juntament amb altres, és iniciativa de l’ICD i de l’Observatori de la Igualtat de la universitat tarragonina. L’exposició rescata l’obra de les primeres generacions de fotògrafes a Catalunya i exposa, per primera vegada, les fotografies inèdites de dotze dones, realitzades des de mitjans del segle XIX fins al principi de la dècada dels setanta del segle XX.

Les fotografies exposades i la reconstrucció de les biografies de les auto-res permeten recuperar el treball de les dones que es van dedicar de forma sistemàtica a la fotografia abans de la coneguda generació contemporània de fotògrafes professionals catalanes, que es van iniciar en aquest camp els anys seixanta. La fotògrafa Colita i la historiadora Mary Nash, juntament amb Meritxell Benedí i Estela Rodríguez, van fer un treball de recupera-ció històrica que va durar tres anys. Una de les fotògrafes recuperades, Montserrat Vidal i Barraquer, tenia la seva col·lecció a Reus, un arxiu de 18.000 negatius.

Exposició: Fotògrafes pioneres a Catalunya.

Genealogia d’un segle de fotografia

Fins el 26 d’abril de 2009 Escola Universitària

de Turisme i Oci (C/ Juanot Martorell, 15, Vila-seca)

Més informació: Observatori de la Igualtat

de la URV

EXPOSICIONS

‘Dependencias’, d’Eulàlia Valldosera L’obra d’aquesta artista catalana es vincula al propi cos i a la representació, a través de peces de tall conceptual. Les seves instal·lacions, formades per objectes, dispositius fílmics i imatges projectades en l’espai capten l’espectador i creen un efecte gai-rebé màgic. La retrospectiva que el MNCARS de-diqui a l’artista permeti revisar i conèixer els seus treballs inicials, poc representats amb anterioritat, i que inclouen dibuixos, fotografies i vídeos.Valldosera presentarà l’obra Dependencias, una instal·lació monumental multicanal creada expres-sament per a la mostra a la qual dóna títol.

Exposició: DependenciasFins el 20 d’abril de 2009 Museo Nacional Centro de Arte Reina SofíaMés informació: www.museoreinasofia.es

MÚSICA

Estrella MorenteL’Estrella Morente ha nascut per cantar. Filla del gran mestre Enrique Morente i la bailaora Aurora Carbonell, és una de les màxi-mes estrelles mundials del flamenc actual gràcies al seu caràcter apassionat i a una veu amb melismes preciosos que li permeten transitar amb prodigiosa naturalitat entre els registres clàssics i els més transgressors. En el seu darrer disc Mujeres, la cantant va realitzar un homenatge a 13 dones cantants i actrius del segle XX com Susana Renaldi, Carmen Linares, Pastora o Nina Simone, entre d’altres. Va enregistrar un repertori molt variat que s’endin-sava per diversos estils musicals com el cante flamenc en estat pur, el tango argentí o una clucada d’ull a les seves admirades Chavela Vargas o Nina Simone.

La cantant està preparant actualment un nou treball discogràfic, el quart en la seva carrera en solitari, i en el concert gironí oferirà un selecció de les millors cançons dels seus discos.

Espectacle musical: concert d’Estrella MorenteData: 25 d’abril – 21 horesSala Simfònica de l’Auditori de Girona (Passeig de la Devesa, 35, Girona)Més informació: www.auditorigirona.org

àlbum de fotos

dones 36

Dones obrint

camins

Aquesta mostra de fotografies vol captar, com en un instant, la diversitat de dones de totes les cultures i tots els continents i

la seva manera d’enfrontar-se a la realitat que els ha tocat viure. La dificultat ha estat en representar-les a totes. No tan sols a les do-nes triomfadores que sobresurten a la nostra civilització occidental conquistant els espais de la política, la cultura, la ciència o l’empre-sa. Aquesta exposició és un aparador de dones desconegudes que representen a totes les dones del planeta d’avui dia. Dones que condueixen les seves vides obrint camins alternatius per aconse-guir una societat més justa i igualitària, lluitant per la supervivència amb mètodes cooperatius i solidaris, donant importància a l’emo-ció com a canal de comunicació entre les persones, valorant els canvis a petita escala per amplificar-los amb la xarxa. La tria s’ha fet buscant entre la producció d’aquests darrers 10 anys de fotò-grafs i fotògrafes vinculats a les agències internacionals més pres-tigioses de fotografia. Es pot constatar la qualitat, la valentia i la creativitat de la fotografia documental contemporània, a la qual les dones tenen un paper destacat. Entre les fotògrafes representades a l’exposició rendim un especial homenatge a Alexandra Boulat, que va perdre la vida l’any passat.

Laura Terré, Comissària de l’exposició

Lily FRANEY / Rapho. 2000. Conductora d’autobús. França

dones 37

Chryssa Panoussiadou / Polaris. 2003. El mur aixecat per l’exèrcit israelià en el barri Abu Dis de Jerusalem, amb la finalitat d’impedir el pas de la població palestina.

Maya Goded / Magnum pho-tos. 2001. La mare de Lupita de la Rosa, desapareguda i morta a Ciutat Juarez. Chihuahua. Mèxic.

àlbum de fotos

Cristina García Rodero / Magnum Photos. 1996. Rituals d’aigua en la “Love Street Parade”. Zurich, Suïssa.

L’exposició Dones, obrint camins, consta de 99 imat-ges de fotògrafes i fotògrafs, que han estat triades de diverses agències per Laura Terré, comissària de l’ex-posició. La mostra és una coproducció de l’Obra Social Caja Madrid i Lumwerg Editores i es pot veure a l’Espai Cultural Caja Madrid, Plaça Catalunya, 9, fins al 31 de març.

Katharina Mouratidi / CONTACTO. Mastectomia.

Cécile Treal / Jean-Michel Ruiz / Hoa-qui. Escenes de Madagascar

dones 40

l’estenedor d’idees

La pàgina web d’aquesta gran escriptora catalana nascuda a Barcelona l’any 1926 és una delícia, perquè a cada secció s’observa l’amor per la literatura que sent l’autora de La torre vigía (Lumen). En el web es troben diverses imatges, textos i discursos que Matute ha realitzat al llarg de la seva trajectòria literària. Criden l’atenció els textos d’Esther Tusquets, Espido Freire o Pere Gimferrer dedicats a la fi gura de l’escriptora, o el discurs En el bosque que Ana María Matute va llegir el 18 de gener de 1998 a la Real Academia Española amb motiu del seu nomenament com a membre d’aquesta institució amb el seient K.Paga la pena navegar pel web d’aquesta gran escriptora que ha fet estimar el conte i la novel·la a més d’una generació.

www.ballerinagallery.com Si ets amant del ballet, no et pots perdre aquest web que aplega la base de dades més àmplia pel que fa referència al ballet clàssic. Es tracta d’una galeria fotogràfica de ballerines de tot el món; de cadascuna d’elles n’ofereix una breu ressenya biogràfica i un llistat dels seus treballs arreu del món. El web té, a més, una selecció d’enllaços per a totes les persones afeccionades a la dansa i una secció, Memorabilia, on es recullen autògrafs de grans intèrprets.Alicia Alonso, Ellen Price, Anna Pavlova o Tamara Rojo formen part d’aquest web que visibilitza a través de la xarxa el treball de les grans ballarines mundials. No tens excusa per no visitar-la!

Cuando la vida te pide un cambio recull el testimoni de persones que parlen de la seva experiència de canvi i d’allò que han aprés. De les pors i inquietuds, de les pèrdues i els guanys. Cada testimoni està precedit d’un text on l’autora ens convida a reflexionar sobre qüestions com ara què és l’èxit i què el fracàs, la creació d’estereotips, la por al què diran o la importància de discernir entre el que som i el que fem, entre d’altres. Sol Barbero és periodista especialitzada en temes socials i de la dona. Ha treballat en premsa diària, publicacions periòdiques i revistes femenines.

Les noves masculinitatsLa Fundació Isonomia proposa un curs de formació permanent, impartit bàsicament on line, mitjançant una metodologia interactiva per reflexionar sobre les transformacions que s’estan produint en la identitat masculina i sobre les condicions que han de propiciar l’establiment d’unes relacions d’igualtat amb les dones.

El curs proposa la formació en els nous conceptes i en les polítiques que cal implementar per aconseguir una implicació directa i activa en la corresponsabilitat amb les dones en tenir cura de la vida.El curs estableix una durada de 100 hores amb dos tallers presencials i s’adreça

a les persones interessades en el tema i, sobretot, a les encarregades d’aplicar les polítiques d’igualtat.Dates: del 9 de març al 30 setembre Preu: 380 euros

Info: http:/isonomia.uji.es/nuevasmasculinidades

www.anamaria-matute.com

Cuando la vida te pide un cambio,de Sol Barbero. Ed. Amat.

dones 41

especials i especialistes

Li encantaria, quan passi aquesta època que viu ara plena de projectes ambiciosos, tenir més temps per tornar a dedicar-se

a la investigació, per tenir una mascota, per començar a estudiar Belles Arts i per dedicar-se’l a ella mateixa. Anna Omedes és una de les pioneres en l’estudi de la bioacústica i dels titís. Doctora en zoologia per la Universitat de Gal·les, a més de la directora del Mu-seu de Ciències Naturals de Barcelona, és membre de nombroses comunitats científiques i autora de prestigiosos treballs on s’analit-za el so que fan els animals per comunicar-se i per expressar-se, cosa que l’ha ajudat a entendre més bé els éssers humans: “A la natura cada espècie ha trobat un sistema diferent d’organització i els mascles i les femelles es reparteixen la feina segons les seves capacitats. El problema dels humans és que no s’accepta que tots podem fer de tot”.

Va estudiar Biologia perquè des de petita li encantaven els animals, i va aconseguir dedicar-se a allò que més li agradava. Gràcies a la guia de qui va ser directora del Museu de Zoologia, Roser Nos, va començar com a voluntària del Zoo de Barcelona, on va engegar la creació d’una fonoteca al museu. Aquest va ser l’inici “en una època en què en aquest país ningú no estudiava els sons dels animals”.

Ara per ara, ha liderat la transformació dels antics museus de zoologia i geologia i el jardí botànic en l’actual Museu de Ciències Naturals: “Estem en un moment de redefinició, hem fet moviments molt importants i en els propers 3 o 4 anys posarem en solfa totes les peces perquè el Museu estigui en el lloc que li correspon. És un moment complicat, però és una aposta decidida”. Confessa que un pas tan ambiciós necessita de tota la seva atenció, per la qual cosa

altres aspectes que li atrauen, com la investigació –“ara m’hi puc dedicar molt poc”, comenta– han de quedar al marge. Però, tot i així, s’engresca: “M’apassiona la meva feina. Tenim un fons de més de 2 milions de peces, hem de fer entendre la gent perquè tenim tantes coses i per què serveixen”.

Un sector normalitzat, però no del totQuan mira enrere no creu que hagi tingut més problemes per ser dona: “A la universitat ara hi ha moltes dones, i cada vegada més; i en aquest moment hi ha moltes dones dirigint museus. Però una cosa diferent és qui dirigeix els equips de recerca o qui està en els llocs més alts de la gestió cultural o política”. Assegura que anem “per bon camí” per aconseguir la igualtat, “però serà molt lent. Les darreres generacions han fet molts canvis, però encara avui molts nois s’estan criant sota mentalitats masclistes, només cal veure la publicitat o la televisió. Potser, tots sense voler, reproduïm esque-mes masclistes, i haurà de passar molt de temps perquè aquests desapareguin”. Mare de tres fills, de 10, 12 i 15 anys, no subratlla la conciliació laboral i familiar com un dels grans problemes, però sí que remarca: “Ells et necessiten i tu vols ser-hi, i això significa, a la força, alguna renúncia. És clar que m’agradaria investigar més, però també m’agradaria estar més temps amb la família”.

Si alguna cosa va aprendre mentre feia la tesi doctoral estudiant els primats és que “si vols estudiar una cosa a fons, mai no acabari-es, perquè la realitat sempre es va ampliant”. Així és el món d’Anna Omedes, en constant expansió i creixement a partir del descobri-ment de cada petit so emès per qualsevol espècie.

Per Sònia Hernández

Els sons de la Natura

FOTO

: EST

HER

SANR

OMÀ

Anna Omedes,directora del Museu de Ciències Naturals

homes de fer feines

dones 42

A mesura que més dones arriben a l’esfera pública, perd força el rol de l’home com a defensor de la col·lectivitat. Ho ha notat el sindicalisme?De forma positiva però insuficient. El nombre d’afiliades al sindicat s’ha incrementat molt i ja quasi reflecteix la composició del mercat laboral. Però l’assumpció de responsabilitats directives no s’ha compartit. Té molt a veure amb la concepció de la persona pública, que als països meridionals és gairebé monacal, de plena dedicació. I com que no s’han transformat prou els rols familiars, les dones tenen una limitació evident. Però també la tenen aquells homes que vulguin adoptar una altra forma de vida, que vulguin reservar espai per la família, els amics i les pròpies activitats. En aquest país parlem molt de la conciliació laboral i familiar però estem acostumats a no respectar els espais.Com va aconseguir no ser un home públic 24 hores?No pots evitar que et localitzin al mòbil, però pots negar-te a estar dis-ponible per fer el que calgui a qualsevol hora i qualsevol dia de la setma-na. Lluitar contra aquesta permanent ingerència costa molt, sobretot al principi. Et genera problemes a tu i a l’organització a la que representes. Però si tu t’hi poses fort, al final la gent ho assumeix. Una anècdota: dos anys abans que plegués, el president Pujol em va trucar per convidar-me a un acte. I ell sol, a mig proposar-m’ho, em va dir: “Ah, és veritat Coscu, que tu els caps de setmana te’n vas a la muntanya i els tens per a tu!”. Els ritmes d’oci i relació familiars queden subordinats a l’activitat pública?No, si no vols. De vegades deia de no anar a un congrés de cap de setmana i em responien: “Doncs vine amb la família!”. Sí home! Ho feien de bona fe, però clar, pretenien que renunciés al meu temps per-sonal i també fes renunciar-hi a la companya i als fills. Per canviar les coses, les actituds personals són claus. No vivim sols i no ho podem canviar tot, però no s’hi val traspassar les culpes a l’entorn social.Vostè apunta al seu blog que “les reivindicacions de gènere són conquestes de ciutadania”. Què hi guanyen amb la conciliació, els homes?Hi guanyarien, per exemple, més contacte amb els fills, que és una de les millors experiències vitals i malauradament molts homes se la perden. I encara una altra raó, a mi hi ha feines domèstiques que em desestressen molt! La progressiva incorporació de la dona al món laboral us ha retallat l’exclusivitat com a sustentadors econòmics de la llar. En què ha afectat això a la pròpia imatge?Depèn del grau de satisfacció que produeixi la feina. No és el mateix quan l’home que aporta pocs o menys ingressos que la parella és escriptor o pintor o fa una tasca que el realitza, que si fa altres feines

molt poc motivadores. Jo mateix he aportat menys sou durant un bon temps, però no m’ha generat cap problema familiar. Tot i així la incorporació de la dona ha estat parcial i molt diversa, la majoria de contractes a temps parcial encara són femenins. Homes i dones lideren diferent?Sí, claríssimament! En el govern de les emocions, les dones ho saben fer molt millor. Tenen un lideratge més inclusiu, menys agressiu i més cooperador. L’educació dels nois és clau per no reproduir el model patriarcal. N’hi ha prou amb ensenyar-los a fer les fei-nes de casa? El model familiar i la distribució de rols a casa són determinants. I l’educació emocional, que han assumit sobretot les dones. Si has estat educat en la repressió dels sentiments, siguis home o dona, canviar-ho és molt difícil. També és clau donar exemple. Un dia el fill gran va venir a casa dient que a classe l’havien insultat perquè la bata que li vam comprar era rosa. L’endemà jo em vaig comprar una cami-sa rosa i el vaig anar a buscar a l’escola durant molt de temps amb aquella camisa. Estava gastada del coll de tant posar-me-la, perquè era com un símbol.Dues de les cotilles que imposa l’estereotip de virilitat són expressar sentiments en públic i mostrar afecte a altres homes. Com es vencen?Igual que amb la conciliació, no deixant-te arrossegar pel tsunami. Un bon dia te n’adones que aquell comportament natural teu, de ser efusiu en el tracte, d’expressar sentiments, de tocar, en certs contextos gene-ra incomprensió o rebuig. Tant en homes, com en dones, tot i que per di-ferents raons. I has de decidir si vols seguir sent com ets o cohibir-te. Ha plorat algun cop en públic?Sí, i l’últim cop dues o tres vegades, al congrés, en deixar el càrrec. Però ja havia plorat d’impotència al meu despatx més d’una i de dues vegades davant de companys.Cap a quines noves masculinitats hem d’avançar?Hem d’anar cap a una realitat sense models, sense estereotips, en què només valgui “una persona ha de”. S’està produint un mestissat-ge entre els rols d’homes i de dones. Ara bé, els que dins del seu gè-nere adopten el rol de l’altre, són malvistos. Una dona que assumeix responsabilitat amb rols d’agressivitat i competitivitat se la veu més i se la critica molt més que si ho fa un home. I al revés, un home que adopta formes de lideratge femenines ha de vèncer moltes resistèn-cies. Encara pesa la concepció clàssica de líder que no demana mai disculpes, que no té mai un moment de debilitat.

JoanCoscubiela,

Nascut a la Barceloneta el 1954, en Joan Coscubiela –o el Coscu, com li diuen els amics i el seu propi blog– ha estat la cara visible

de CCOO durant els últims 13 anys. El passat 3 de desembre va acabar el tercer i últim mandat al capdavant del sindicat i, mentre els companys

l’aplaudien, va plorar diverses vegades. No se n’avergonyeix pas, com tampoc de reconèixer

que no era el primer cop que expressava els seus sentiments davant la militància. Assegura

que, malgrat que la tasca que feia l’apassionava i el realitzava, va haver de batallar molt perquè li

fossin respectats els horaris personals i familiars. Segons diu, les pautes culturals pressionen,

però l’actitud personal la tria cadascú.

Hi ha feines domèstiques que em desestressen molt!

Text Meritxell M. Pauné Fotografi a Esther Sanromà

Exsecretari general de Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya

dones 43

Qüestionari domèstic:

Quina activitat domèstica enveja a la seva parella, perquè li surt millor?M’agradaria saber cuinar com ella, que ho fa de meravella tant si és un plat simple com un de sofisticat. Els caps de setmana jo només faig de pinxe, però entre setmana preparem el dinar o el sopar indistintament, qui arriba primer.

I per quina és envejat?Crec que per cap, perquè el que més m’agrada fer a mi, ordenar, no li agrada a ningú altre de casa!

Un truc infal·lible.No embrutar o recollir-ho immediatament. Ah, i que en una nevera ordenada hi caben moltes més coses! I els iogurts s’han d’or-denar sempre per data de caducitat!

Qui s’encarrega de la cura als avis?Els pares de la meva dona són autònoms, però la meva mare, que va a sis especia-listes i el de capçalera, la cuidem entre el meu oncle i jo.

Qui té les converses de sexe i de sentiments amb els fills?Amb el gran ara les tenim els dos, però amb el petit no hi ha manera, no vol entrar-hi. Tot i que a la mare li posa més fàcil, o és que ella té més traça!

Cadascú es compra la seva roba, mitjons inclosos?Sí, sí. De fet, hi vaig només dos cops l’any, per rebaixes, i a la mateixa botiga del barri des de fa 25 anys. Ja m’hi esperen, el pri-mer cap de setmana de rebaixes!

Quan surten de cap de setmana a la muntanya, qui condueix?Ella! Perquè ho fa força millor i perquè es posa molt nerviosa si condueixo jo, fa això típic dels homes: “El semàfor! L’stop!”.

homes de fer feines

FOTO: ESTHER SANROMÀ