COS I ÀNIMA

TEORIES SOBRE LA RELACIÓ ENTRE EL

CERVELL I LA MENT

TEORIES MONISTES MATERIALISTES Una única realitat.

Aquesta realitat és material.

La ment és redueix a matèria.

Iniciat per Demòcrit en el segle V aC.

Materialisme fisicalistaAfirma que les activitats mentals són simples

processos fisicoquímics o neurofisiològics.Aquesta concepció és compartida per Jose

Ferrater Mora i Paul Feyerabend entre d’altres durant el segle XX.

Un altra forma de fisicalisme és el materialisme cibernétic: el cervell és un ordinador complicat, aquesta afirmació permet a Turing dir que l’humà és un autómat conscient.

Materialisme emergentistaEl que és psíquic ha anat evolucinant del que

és físic, es a dir , que la ment a evolucionat a partir del cervell.

Investigadors com Mario Bunge diu que nomès existeix substància, matèria però amb moltes i diferents propietats que són fruit de l’evolució.

La matèria és quelcom dinàmic que està articulat en diversos nivells:fisicoquímic, biològic i mental.

Karl Marx diu l’anomena salt qualificatiu, el pas de la quantitat(el cos) a la qualitat(la ment).

Teories dualistesL’ésser huma no pot reduir-se ni a esperit sol

ni a matèria sola.L’ésser humà és un compost de dos elements

que podem anomenar “ment” i “cervell” o “ànima”i “cos”.

Dualisme platònic L’ésser humà és un compost

de cos i ànima.L’anima és inmortal i inmaterial

i el cos és material i mortal.El cos és com una presó per a

l’ànima que viu tancada durant aquesta vida, carregant a l’home amb necessitats i desitjos materials.

Lànima s’apropa més a un món terrenal ,arrosegada pel cos ,que al món celestial.

HilemorfismeAristòtil deia que ànima i cos són dos elements

complementaris i inseparables.Quan l’ànima deixava el cos, aquest

quedava inert.Tomàs d’Aquino explica temes com

la resurrecció o la inmortalitat basant-se en aquesta teoria.

Dualisme CartesiàRené Descartes afirma que l’ésser humà és

un compost de dues substàncies completament diferents.

Aquestes són: el cos, substància extensa, i l’anima substància pensant.

Mentre el cos està limitat per les lleis mecàniques de la natura, l’anima és totalment lliure.

Dualisme interaccionistaMent i cervell són dues realitats diferents.Hi ha fets que per ser explicats requereixen

una ment autoconscient(el fet de considerarme un jo).

Per si sol el cervell és insuficient per donar raó dels fenòmens mentals.

Per aixó Jonh.C.Eccles parla d’una altra realitat denominada,”si mateix”,”ego”, ”psique” o “ànima”.

Interaccionime emergentistaKarl Popper dona una teoria diferent a les

monistes i a les dualistes ja que utilitza conceptes de totes dos.

S’apropa a les dualistes ja que afirma l’existència d’actes mentals.

S’apropa al monisme ja que diu que la ment és un producte evolutiu que prové del cervell.

Però s’allunya del monisme per que diu que no to el que és real ha de ser material.

Popper parla de l’existència de tres mons que interactuen entre ells: el físic, el psíquic i el cultural.