Algunes recents descobertes sobre el cervell que m’han estat útils en la meva relació amb els malalts....

.... i en la vida.

Darrers 6-7 anys .....

Cervell emocional-Resiliència-aprenentatge--malaltia desaprenentatge

Epigenètica i neuroplasticitat

RNM f (neurones mirall, Memòria del “dolor”)

Ex .. Dolor crònic sense base orgànica (ó o.n.j.Intensitat o durada ) : fibromialgia, lumbalgia crònica..)

Antonio Damasio, neuròleg portugés, premi Príncep d’Asturies

Pioner i autoritat mundial en l’estudi de les emocions aplicades a neurociencies, l’educació..

Eduard Punset : divulgador científic.

Erik Richard Kandel ( N. 1929) metge-cientific americà. : Premi Nobel 2000. Estudio de los procesos de aprendizaje y memoria. La plasticitat neuronal implica l’existencia d’una causa que produeix un canvi (aprenentatge) , mentre que el canvi tendeix a perdurar en el temps (memoria, epigenètica). (2001) Principios de neurociencia, McGraw-Hill Interamericana de España,

Psiquiatre i escriptor

Jordi Montero : Neurofisiòleg de H Bellvitge. Expert en dolor neuropatic. “El dolor crònic es una malaltia per sí mateixa i es deu a fenòmens de sensibilizació central i de memòria de dolor amb marcada relació amb aspectes emocionals”,

Emmy Werner i Ruth Smith (anys 60): 698 nadons de Hawai seguits 40a Factor predictiu de tr emocional futur : resiliència, establint vincle afectiu (afecte + seguretat ) durant infantesa (<6a ) , no necessariament els pares !

Artigue, Tizón et al. 2004. Barcelona : mateixa observació....

ESTRUCTURA EMOCIONAL i Resiliència (resistència + flexibilitat) :

“Capacitat de resistir i adaptar-se a l’adversitat ( i al dolor,.....!!)”

Falta de vincle afectiu =>Resiliència baixa => indicador més potent de trastorn psicopatològic futur (a l’adult)

Importància de oferir afecte i seguretat als infants...

2007, 2012 ,.......altres aspectes !

Feder, A. Nestler (Nature,2009).

Vincle afectiu:llepar, mamar

Epigenètica : es l’estudi de modificacions en l’ expressió de gens que no es troben en la seqüència de l’ ADN sino a les proteïnes sobre les quals s’enrotlla l’ADN per empaquetar-se en cromosomes. Son marques químiques induïdes per factors ambientals que determinen l’activació o el silenci de l’expressió dels gens . Son canvis heretables !

2012 : En M. de Parkinson (MP): Depressió es un S. no motor de la MP que ocasiona gran alt. de qualitat de vida... quí la patirà?, per què ?

La resiliència baixa es el factor predictiu més important de la seva aparició.

2012-Desxifrada l’estructura genètica humana. - S’ha vist que NO només el 20% es essencia l....

2007. Resiliència baixa + depressió : H Zoster més % de NPH (10% vs 2%)

La resiliència es modificable per mecanismes epigenètics. Les experiències repetides (distrés emocional) modifiquen l’estructura i funcionament del

cervell = neuroplasticitat.

Fet casual revolucionari en la nostre comprensió del funcionament de cervell (transcendència similar a la descoberta de l’ADN i avenços en genètica de finals del segle XX)

Un grup de científics de la Universitat de Parma en un treball de camp amb macacos a qui monitoraven els seus moviments amb un xip

per estudiar problemes de conducta.... tornaven de dinar. Un investigador anava llepant un gelat que subjectava en una mà.

Descobriment de les neurones mirall (Rizzolatti, Sinigaglia, 2006)

De sobte, un fet insòlit : cada vegada que l’investigador s’acostava el gelat a la boca, el

monitor d’un macaco que l’estava observant emetia la senyal “biip”. Semblava que fos

el mateix macaco el que s’estava emportant la mà a la boca; però l’animal romania

immòbil, observant atentament l’acció de l’investigador.

Les neurones miralls s’activaven cada vegada que observaven una acció intencionada

“emotiva” (plaer d’agafar el gelat i emportar-se’l a la boca).

No s’activava si la intenció era la de deixar-lo en un recipient.

3) “Visualitzar el dolor que sentim nosaltres quan identifiquem dolor en un altre”

- algú fa mal a un altre persona …. Podem sentir el mateix i a més s’activa el cortex prefrontal (capacitat de judici)

Les Neurones MIRALL permeten, per efecte “mimètic” de relació entre cervells :

- algú es fa mal …… ……..qui ho veu “sent” dolor, pot fer l’accció de retirar el peu….

1) El fenomen de sintonia o interconnexió emocional entre les persones o el procés de viure corporalment lo que l’altre explica amb paraules : “jo sento que tu sents el que jo sento”.

2) La classe de connexió emocional que ha resultat fonamental per donar el salt evolutiu que ens diferencia dels altres grans simis : validar sentiments (“mira, pare, mira...!! )

Amb la RMf podem veure el dolor i l’ activació de noves zones del cervell en el dolor crònic (amigdala, cingulum, insula, còrtex prefrontal)

Joan Deus (2006); Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), Dep. de Psicología Clínica y Salud, UAB; Unidad de Inv. en RM, CRBB -H. del Mar, España

Pressió de 4 kgs

Sensibilització central ....es grava :MEMORIA del dolor

M’ha estat útil ...

. en la relació amb el pacient . per viure ( Coaching : guiar, sense direccionar -> ajudar qüestioni i decideixi)

Acostament de lo psicològic i lo neurològic,

lo orgànic i lo funcional, lo genètic i lo adquirit, etc......

Conseqüènciade les descobertes

Visió del Coneixement científic :

“humild i transitori “

Fusió cognitiva* i Rigidesa psicologica** (inactivitat, hostilitat, aïllament social)

Dolor agut o reiteratiu Resiliència baixaTr. emocionals

La memòria pot ser despertada :

- amb estímuls físics mínims (ALODINIA) - evocant el record , o - amb la previsió de la seva aparició .

Memòria del dolor DOLOR “fàcil, present”

-Pensament temoros:, creences errònies : ” No actuaré fins que no tingui dolor”, “Haig de saber el per què de tant dolor”. ” He de lluitar per evitar el dolor”.-La lluita que fracasa .. mes ansietat..depressió

Els nostres protagonistes en l’exemple. de COM ES GENERARIA EL DOLOR CRÒNIC sense evidencia de organicitat o que no es justifica.

Pensament inadequat – “subconscient” hipervigilant

Por , tristesa, ira Ansietat,depressió, hostilitat

neuroplasticitat “gravació”

Sensibilització central (“long term potentiation”)

*Fusio cognitiva : viure d’acord amb els pensaments, sensacions ,…sense contrastar-ho amb la realitat

** Rigidesa psicològica : evitar experiencies, no viure el present, no valors clars o sense comprometre’s….

- “No es dels nervis”- De manera subconscient el cervell enganya al cos del malalt …i als metges!

.. efecte motxilla : cada dolor que es te, te’l quedes !

EP

C-Conscient (“voluntari”) > CORTICAL

On s’ubica tot això ?

Memòria implícita (automàtica, subconscient, no reflexiva, no es te consciencia del fet d’estar recordant )

-Subconscient (“involuntari”) > SUBCORTICAL

Memòria explicita (Raó, pensament reflexiu, on es té consciencia del fet d’estar recordant ).

Succés extern + estat emocional pensaments erronis + por “sensibilització central i memoria” que podem veure (RNM F) amb veritables canvis funcionals i estructurals (neuroplasticitat) i de la genètica (epigenètiques) amb potencial heretable.

PensamentEmocionsConducta

CERVELL MIG EMOCIONAL (Sistema Límbic) CERVELL

RACIONAL(Cortex prefrontal)

CERVELL INSTINTIU(Tronc cerebral, ...)

El 80% de les decisions i actuacions del dia a dia estan guiades pel subconscient, son poc reflexives i estan modulades per les emocions (por, plaer,...).

Obligarà una mica a canviar la manera d’entendre al malalt.

Es dels nervis? => Pejoratiu,culpabilitat, ens desentenem

“No es dels nervis !, el problema està en el cervell. Sense saber-ho el cervell entra en

un camí equivocat. El problema (i estat animic baix) el porta a un cercle viciós de :

creença falsa por conducta inútil * creença falsa

Fibromiàlgia, lumbalgia crònica mecànica, crisi d’angoixa, tr. obsessius, fòbies,..

*Inadequada / no gratificant

QUÈ PENSA/CREU? QUÈ SENT ? QUE FA ?

Es pot intervenir sobre les creences errònies (T. cognitiva), sobre les emocions i estressants (Psicoanàlisi, fàrmacs. ) o sobre la conducta (T. conductual) o combinant-les amb intervencions breus (MF)....

• La ciència moderna posa de manifest, contradient la creença

generalitzada, que la infelicitat te les arrels en la mania del cervell de no qüestionar les seves creences ni renunciar-hi, d’aferrar-se a les conviccions falses. De no desaprendre. Cal aprofundir en el coneixement de les coses i de les persones com són, i no en com pensem que són . Eduard Punset. Excuses per no pensar. Ed Destino2011

Pot ajudar a canviar la visió del viure.

A diferencia dels humans els ximpanzés només saben, no creuen. No poden

entendre les creences falses, que son l’ origen de malestar emocional en

humans. Michael Tomasello, piscòleg i primatòleg de l’Institut Max Planck d’Antropologia evolutiva

Sovint, en funció de l’ estat d’anim que tenim, pensarem i farem d’una manera

o altre. Poques vegades primer avaluem una situació de forma reflexiva i, en

funció del judici que acabem de fer ens sentim amb un estat d’ànim o altre.

El 80% de les decisions i actuacions del dia a dia estan guiades pel subconscient, son poc reflexives i estan modulades per les emocions (por, plaer,...). Exper. ingeniòs: Cleparède (metge francés fa 100 anys) :Acomiada de la consulta al seu pacient amb demencia avançada prement la mà amb una xinxeta al mig (dolor) (el pacient no sap qui es el metge, no sap el nom,). A l’endemà, com cada dia, visita a domicili ...normal, no recorda la visita del dia anterior, ni qui es el metge ...però al acomiadar-se es nega a donar-li la mà .... Li va preguntar per què. No ho sabia, però es resistia a donar-li la mà. ..”recordava” la sensació de por i rebuig al donar-li la mà (informació emocional a la memòria implícita que el duia evitar donar la mà....)

Poden passar anys de teràpia per poder notar que el que

disparava les actuacions “anòmales” era la por.

Persistència de la memòria

(Dalí)

La POR, el dolor crònic es pot desaprendre - gestió d’ emocions i reeducar el pensament .

La por, el dolor es pot aprendre, “gravar” (per fenòmens de sensibilització central )

-No s'aprèn si no t’ emociona (memòria a llarg termini). -Es recorda no pel que es va dir sinó pel que et va fer sentir.

La psicoteràpia ajuda a interconnectar els dos sistemes de memòria. La repetició (aprenentatge per sensibilitzar) crea memòria implícita tant per aprendre com per desaprendre Eric Kandel. Neuròleg . Premi Nobel de Medicina 2000...

ex : afrontar fòbies, crisi d’angoixa ......”afrontament /desensibilització”

La por es lo que altera la distancia/relació entre els dos sistemes de memòria. Es habitual que el passat “traumàtic” quedi dissociat (mecanisme defensiu), passant a un nivell de memòria implícita, subconscient, sense consciencia del fet d’estar recordant....

“El dolor crònic està en el cervell”(Dolor es l’avaluació cognitiva de la sensació de dany)

Fibromiàlgia, lumbàlgia crònica mecànica, cefalea tensional crònica, sd fatiga crònica,...

Crisi de pànic, fòbies, TOC,.........

Crisi de pànic, fòbies, TOC,.........

2ona part de la sessió (altre sessió)

......aplicació pràctica