FLOR DE CADR -2- (162)

Flor de Card

TALAIOTS

L'Institut d'Estudis Avançats, organismedepenent del Ministeri de Cultura, ha enviatun arqueòleg per a catalogar i efectuar lesplanimetries de tots 'els jaciments arqueolò-gics del nostre terme. Es tracta de sebreexactament què tenim i en quines condicionses troba. Naturalment ens en podem congra-tular, ja que no s'esdevé gaire sovint que unorganisme central posi els ulls, entre d'al-tres, en la nostra petita vila.

Durant la prehistòria, la cultura material-en aquest cas talaiots i coves d'enterra-ment- és l'única font d'informació disponi-ble, per la qual cosa seria important que lagent donàs tota casta de facilitats a aquestexpert i deixàs de fer desastres pel seucompte.

Tot home que no tengui cap vinculacióamb el passat és incapaç de projectar-se capal futur , puix li manca la consciència de queaquest futur existeix. Les arrels de qualsevolpoble es troben immerses dins la seva histò-ria, encara que aquesta estigui a milersd'anys de distància.

Tota persona hauria d'aprendre com vivienels seus avantpassats i pensar que tal vegadala seva vida, la seva manera 'de fer i analit-zar les coses, la visió que té del món quel'envolta depèn, almanco una miqueta, de laforma en que vivien els seus avantpassats,de la seva concepció del món, de les lluitescontra l'enemic o de com transformaven elmón hostil que els envoltava, lluita que, d'al-tra banda i malgrat els avanços tecnològics,en aquests moments encara continua.

Aprofitem, per tant, aquesta ocasió quese'ns ha brindat, col·laborem amb ell en totquan poguem i per ventura contribuirem adonar un poc més de llum a la nostra obscu-ra història. No ens en penedirem.

Bolletí-revista del Card, Centre Cultural deSant Llorenç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Número 131Agost-setembre de 1987Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

Felip FortezaJosep Cortès

Guillem Pont

Rafel FerrerXesc UmbertAlfred F. Arnau

TateixJaume GalmésMaria Galmés

Llorenç ArtiguesAndreu AmerBel Nicolau

Ultralleugers PortadaEspipellades 3Batec 10Zona Costera 15La Vellesa 4Les campanes 6Sant Llorenç, ahir 20HistòriaEl temps 12Dels f oners 13Rosa d'Alexandria 13La nit blanca 14Cant Primer 14Demografia 16Si lleu... 18ComptabilitatEl còmic 17TresoreriaDistribució

TELEFONS D'INTERËS

AjuntamentPolicia Nacional (Manacor)Guàrdia Civil (Son Servera)Joan Ramis (metge)BombersCreu Roja (Ambulància)JutgeFuneràriaGESAGrua

569003550044567020569020550080200102569046526053551800585680

Espjpellades FLOR DE CARD -3- (163)

Està ben vist que es polítics s'ofeguen dins un tassó d'aigo!¿No vol un despatx en Falera? ¿No diu en Carbó que es pressupostd'es capítol de despatxos ja ha fet ui? ¿No és picapedrer? Idò que else faci ell i ningú no li farà plet! ¿No anava dins sa llista en TomàsLlavorim? Idò que li faci ses portes i no passarà s'oratge!¿Ho veis que seria de bo d'arreglar? I an es llorencins no mos costariani un duro!

Si tenim en compte que es temps de sa campanya tots es partits polí-tics prometeren que canalitzarien ses aigos i ara comprovam, asto-rats, com en Joan Blanc passeja un deposit d'aigo nou, haurem deconvenir que ses promeses d'es polítics no pareix que li llevin gairesa son, ni que vegi massa avinent un perill p'es seu negoci.Per a mi que estic més mal a pler jo que ell!

WE'RE

M O V I N G !Si hi ha qualcú que vulgui sebre sa calor que fa p'es poble i no li lleudemanar-ho an en Xesc, que es qui en sap més de tots, basta que escol-ti s'informatiu català de sa segona cadena i allà li ho diran.1 és que en Xesc saps que s'enfiiiiila!

Poden aplegar es xorissos amb aquesta Guzzi que li han comprat anes cabo. Maldament s'amaguin damunt sa muntanya de Calicant, po-deu estar ben segurs que es pes -o sa llargària- de sa Llei els cauràdamunt amb tota sa seva força.Era ben hora de que es llorencins poguéssim tornar dormir tranquilsamb ses portes obertes!Perquè hi podrem tornar dormir ¿O no?

Quan ets al·lots no fan trui ¿voltros sentíeu parlarno els han de perdre de vista, gens d'es nostro Ajuntament?que si es mestre se despistaqualque cosa sol fer ui.Mentre estàveu en remuiaquest estiu, per la mar

No badeu, que aquesta gentsón com al·lots, i si un diaveien que es poble dormiali clavarien sa dent!

Anau a sebre què els donen an es turistes per menjar, que segonsse desprèn de ses que queixes que hi ha hagut en aquest sentit,p'es voltants de sa depuradora de Sa Coma hi fa una pudor que noés resistidora.Vos assegur que an aquests 800 apartaments que tii fan devora, en-tre sa depuradora i qualque merda d'elefant d'es Safari hi haurà'nde sembrar molta d'"essenci" per poder alenar a pler!

Aprofitant que fins a's Darrers Dies tots es vehicles amb rodes que sematriculin duran ses lletres "AP", s'ha corregut es rumor de que en Fa-lera convidaria a beure a tots es llorencins que se comprin un cotxo noui s'apuntin an es seu partit.Aquests punyeteros polítics se veu que no perden calada! Si segueixenaixí a l'instant hauran voltat cama an es venedors de detergents,sempre que se confirmi sa notícia, naturalment.

A primeries de setembre varen aparèixer per Son Garrió uns pamfletsi pintades signats amb ses sigles M.A.C., que per lo vist pertanyen ases Milícies Anti-Carbó, protestant, evidentment, contra es batle.Respectant ses crítiques a s'executiu, no en mancaria d'altra!, consi-der que avui en dia, si un té res que dir, no hi emporta embrutar pa-rets i carrers i amagar-se davall un pseudònim.Que en Franco, senyors milicians, ja fa una dotzena d'anys que ésmort. Josep Cortès

Jubilats FLOR DE CARD -4- (164)

A L'ENTORN DE LA VELLESA

-Bases per a un programa d'ac-ció- (II)

B - LA VELLESA EN ELTEMPS

1.- Una qüestió semàntica

Potser abans de res cal delimi-tar els conceptes que s'empraran,car a la pregunta, què és un vell?s'hi trobarien moltes respostes.És evident que l'aplicació del motés molt subjectiva puix el llistódelimitador dels conceptes jove/-vell va pujant a mesura que passen elsanys; és a dir els nins de l'edat dels meusfills, sens dubte em veuen "vell" i jo veigvelles a les persones de Teclat de mon pareo amb més anys.

Els conceptes pensionista o jubilat tenenuna delimitació menys equívoca però no sem-pre es poden equiparar cronològicament...

Per estalviar possibles llenegades i, tam-bé, per entendre'ns, usaré com a sinònimsels mots vell, pensionista i jubilat, car decara a la utilització pràctica -sensibilitzaciópopular a l'entorn de la vellesa- i vist quel'Associació local els agombola a tots, elpossible programa d'acció es considera queha d'ésser únic.

2.- Consideracions pre-cientííiques

Cada cultura reserva un paper als vells.Fent referència a la nostra cultura, cal dirque hi ha constants referències literàries re-ferides a la tercera edat, denominant-la èpo-ca "difícil", "trista" o referides a la pèrduad'energies corporals, a canvis de vivències icomportament -per mor de la pèrdua de fa-cultats mentals-, a modificacions de la figu-ra corporal... i àdhuc els vells són tractatsde dolents i malsofrits.

Però no totes les referències són negati-ves, també es parla de la vellesa coma cim,com a font de saviduria, a nivell de "veu del'experiència"...

La cultura popular ens dóna testimonitambé d'aqueix dualisme a l'hora de tractarla vellesa. Són ben conegudes les expressions"tornen com a al·lots" o "ai!, cavallet, quaneres jove!", "és vell, ja caduca"... i tantes al-tres com podrien anar sortint.

Del "Cançoner Popular de Mallorca" delPare Ginard, he seleccionat dues cançonsben il·lustratives del que anam dient:

Fii meu, com jo vei seré,que no em podré aguantar dret,m'armaràs un gaiatet,una cabra i un xotettravats, i los guardaré.D'es cap de s'any et darélo que hauré tengut de net.

A deu anys començ la plantai a quinze el coneixement;se pensa viurer-ne centi només en viu cinquanta.El qui arriba an es setanta,tot és dolor i turment.Mirau aquest testamentde quina manera canta!

Aquestes cançons poden servir ben bé peril·lustrar la vellesa pagesa, típica de la nos-tra ruralia, i també el temor i la desespera-ció.

Un altre vocable molt utilitzat és aquellde "estar retirat", "tenir el retiro", que acasa nostra i a nivell personal sol represen-tar dues coses: una paga de l'Estat i un can-vi o modificació de l'ocupació habitual.

Només per remarcar, altra vegada, la sub-jectivitat de la consideració de jubilat, pen-sau en els que coneixeu... sens dubte troba-reu aquell pel qual la jubilació representauna mena d'alliberació al no haver de depen-dre del rellotge i poder-se dedicar a aquellestasques que sempre li havia agradat fer. Ésun premi al treball realitzat durant tantsd'anys.

Però també en trobareu algun que no sesap desferrar de la feina i que considera a-questa deshumanitzada. T'utilitzen i quan noserveixes, fora!

De fet la cultura popular és ben il·lustra-tiva, també, de les diferents visions, deter-minades com veurem per múltiples factors,

FLOR DE CARD -5- (165)

que es poden presentar.

3.- Aspectes científics

Però si hem de tractar seriosament la ve-llesa, haurem de fugir de creences i intuï-cions més o menys encertades, per seguir elcamí que ens assenyala la ciència.

L'atribució de paternitats és un terrenyben llenegadís i més encara si es tracta deqüestions relatives a la ciència, car és obvique res no sorgeix per generació espontània,i per esbrinar-ho es necessita un bagatge delqual no disposo ni tampoc, a dir ver, és lafinalitat del treball. Seguint a Lehr em limi-taré, idò, a assenyalar unes fites en eltemps, així:1835.- Quetelet: es considera el precursor de

futurs treballs sobre el problema deldesenvolupament de la intel·ligència idel rendiment superior.

1897.- Galton: munta un laboratori experi-mental a Anglaterra i realitza investi-gacions sobre l'umbral auditiu supe-rior.

1909.- Nascher: pare de la investigació, met-- ge de vellesa introdueix el conceptede "geriatria" -estudi de la patologiade la vellesa-.

1922.- Hall: publica un primer estudi, des del'òptica de la psicologia, a l'entorn dela investigació de la vellesa als Es-tats Units.

1926.- Pavlov: descobreix la importància delfactor "temps" en l'aprenentatge delsanimals més vells.

1928.- Miles: funda, a la universitat deStranford -Califòrnia- el primer graninstitut especialitzat en l'estudi delsproblemes de l'envelliment.

1929.- Rybnikov: introdueix el terme "geron-tologia": estudi del procés d'envelli-ment.

1938.- Bürger: funda una revista que tractadels problemes de l'envelliment psí-quic.

^D'alguna manera aquestes fites, i moltesmés, representen els inicis de la investigaciócientífica relativa als processos d'envelli-ment. Després vindria la fase d'expansió deles investigacions. Així, a l'any 1945 ja esfunda la Societat de Gerontologia -als EstatsUnits- que, al setembre de l'any 47 realitza-ria el seu primer Congrés amb una participa-ció de 95 persones. El Vil Congrés realitzata Viena l'any 1966 ja comptava amb 3000membres provinents de 45 països.

Les tendències en la investigació, d'algu-

na manera es podrien resumir dient que- fins als anys 60 es centren en els canvis

en el rendiment i en les funcions de les per-sones d'edat.

- a partir dels anys 60 l'esforç es desviaenvers temes de psicologia de la personalitati de psicologia social.

- actualment les investigacions aprofundei-xen sobre les influències ambientals i en psi-cologia del desenvolupament.

De fet, és evident que la personalitat vacanviant dia a dia. I que la confrontació del'individu amb les tasques vitals sempre de-pèn de:

- la situació corporal: salut, limitacions...- de les expectatives i normes socials i

culturals- i de la personalitat, individual

C - ASPECTES BIOLÒGICS DE LA VE-LLESA

1.- El procés de l'envelliment

"Qui és nat, o ha de tornar vell o ha demorir", diu l'adagi popular. Adagi que d'algu-na manera implica acceptació normal, natu-ral de la vellesa. Segons assenyala Kalish, to-tes les teories relatives a les causes de l'en-velliment accepten una base biològica que ésgenètica en el seu origen. És a dir, tots hoheredam dels nostres pares; no solament elfet inevitable d'envellir-nos, sinó també elllistó de l'edat màxima a la qual podem arri-bar. I això és acceptat per tothom.

Les diferències dels teòrics es mouen a ni-vell de factors particulars que produeixen elprocés de l'envelliment i les maneres que te-nim per incidir sobre aquests factors perquèl'envelliment sigui més lent.

Malgrat la relació existent, és evidentque una cosa són els mecanismes que causenl'envelliment l'altra els que poden produir lamort. I d'altra banda, potser tots coneixemles "receptes" per viure més i millor (menjaradequadament, descansar, no fumar, no beu-re gaire suc, anar adesiara al metge, ferexercici...) però, ¿qui i com s'apliquen les receptes?

Resulta evident que el procés d'envellir--se és complexe i resultant de les interac-cions entre fets biològics i psicològics ama-rats ambdós per allò que podríem anomenar"factors ambientals".

Guillem Pont

LES CAMPANES FLOR DE CARD -6- (166)

... En ta ttunyan¿a, muntanyo£e¿ ta.pa.au, de. \>vi-dofi; damunt cada muntanyoia, an pobiit; damant ca-da pob¿e¿, tonteAoleJA de. lam; zntfie. eJLt> totáeAo-¿&tt> di ¿um, un campana^; i. <¿.n£onn de. cada compa-ñón, oL cop-oJL-tofid i. al mati., ¿CA noa co¿ome¿d'ofiQint que. cante.n "Ave Mania"...

Mn. L£o/ienç HLbeA a "La m¿-nyon¿a d'an ¿nfant o fiat".

Guillem PontPrimer d'octubre, 1987

(Article patroci-nat perla Conselleria de Cultura delGovern Balear).

Parlar avui de les nou colomes d'argent,del toc de les avemaries, resulta del tot im-procedent, és cosa morta, passada, obsole-ta... els joves ho desconeixen i, els altres, hoguarden zelosament en el racó més arreceratdel pensament; tanmateix ja és del tot inne-cessari i, a més, res no evoca el record, niper associació.

Malgrat el toc de les avemaries, les cam-panes encara són ben vives. Encara guardenpart d'aquella missió fonamental i transcen-dent, del rol en el sf de la comunitat quedesenvolupaven antany: el de missatgeres.

A punt de migdia, una tocada melancólicaencara porta les dones al carrer amb unapregunta als llavis: Quí és el mort? Les mis-ses porten gojoses el preàmbul del toc de lacampana. I la festa porta inherent el repic.

A vegades es parla de la força educadorade l'entorn; les campanes de les viles en po-den representar una mena d'exemple sonor.Potser abans de néixer, i sens dubte abansde parlar, ja sentim i discriminam el toc dela campana. Pa/pa, ma/ma, ta/ta són gene-ralment els primers monosfl.labs d'un grenyalbalbuceig. D'alguna manera es podria afir-mar que les campanes són, enel món rural, invariablementpart integrant d'un primermón simbòlic de l'infant, ques'anirà ampliant a poc a poc.

El toc de les campanes ésuna cosa que normalment nos'ensenya voluntàriament, peròquan hom pensa, se n'adonaque coneix i diferencia missat-ges informatius (que ha mortuna persona, que prest comen-çarà la missa, que hi ha festao que passa cosa rara) provi-nents de les campanes. Aixi-mateix, pel so, seria capaç dedir si les que sent en un deter-minat moment són les acostu-mades o d'altres d'estranyes.

Evidentment, les campanes

han perdut força, abans sols havien decompetir amb el saig i la conversa de cafè,però ara... premsa, ràdio, televisió, cotxes,pressa... minven la seva incidència. Han pas-sat d'ésser el canal més important de comu-nicació a una mena de mort a plac fixe; debanda sentimentalismes i evocacions poèti-ques, el món gira així.

Primer la diafora, després les "nou colo-metes d'argent", llavors... poc a poc limitenel camp d'acció; i el que no es resignen aperdre es va devaluant per moments.

En el fons, potser és una pèrdua innecessà-ria, lamentable, irreversible, com moltes al-tres. De mica en mica anam despreciant, re-butjant i, conseqüentment perdent la majoriadels símbols d'identitat col·lectiva: la natu-ra, la llengua, els costums,... les campanes.

Una ràbia sorda envaeix el cervell i fa ba-tegar els polsos; després el pessimisme ama-ra tot pensament i hom creu que no hi hares a fer: prest o tard tots menjarem ham-burgueses, beurem coles i parlarem -de cap-de-nas- d'aquelles coses que altres, prèvia-ment hauran programat en un món feliç ti-pus Huxley. Sortosament resten il·lusions,

FLOR DE CARD -7- (167)

utopies i la fugacitat del temps.Alguns hem tingut la sort de viure Ja mà-

gia del món de les campanes. La conquestad'un món nou; ta) com "Quasimodos" locals.En el seu moment representà tot un repte iun descobriment.

Pujar per primera vegada l'escala de cara-gol, fosca i passant la mà dreta per la paretencimentada; amb por, però també amb laseguretat que comprta tenir companys a da-vant i, sobretot, a darrera. Guaitar el porta-lo esquifit de "les Voltes" i esperar la retxi-llera que porti un raig escarransit de llum,era una aventura inoblidable.

I malgrat s'hagués d'aparentar normalitat-per raons d'homonia- crec que un cert senti-ment de por rn'envaià cada vegada que hi pu-java. En.certa manera era un excel·lent exer-cici d'agosarament i de relació amb els al-tres.

Si el pujar era aventura, l'arribada al cimdel campanar et deixava "flipat": Sant Llo-renç a vista d'ocell, i Son Garrió, i la mar, iles teulades, i la gent que passava, empetiti-da i aferrada a la terra i... els pulmons s'in-flaven d'aire i el cervell de noves sensacions.

Les pors. La por a caure -malgrat la rei-xa-, la por a passar per ull, a que les vellesposts de la tarima no cedissin amb el pes-d'altra banda insignificant- de dos o tres es-colanets. La por a que les majestuoses cam-panes no ens caiguessin a sobre. La por a lacomplexa maquinaria del rellotge que, impas-sible, seguia amb eJ seu rutinari tac-tac.

Però, malgrat la por, malgrat el respecte,ningú no en parlava. Dels niguls, de la majes-tuositat del batall de la grossa, d'acudits...de tot es podia parlar; però de pors no,haguera estat la befa de la colla.

A diferència d'altres in-drets, les campanes de ma vi-la no tenen nom popular defi-nit. Hi ha "sa campana" o "samitjancera", que porta la ins-cripció "Costeada por los fie-les del pueblo de San Loren-zo. Año 1899. Santissima Vir-gen Trobada ruega por noso-tros (70 x 63 cms.); "sa gros-sa": "Costeada por los fielesde San Lorenzo. Año 1899.Sánete Laurenti ora pronobis"(90 x 82 cms.), que es la quemarca les hores; i "sa peti-ta": "Regina sine labe origina-li conceptio ora pronobis.1850" (60 x 50 cms.).Mirant aponent La grossa està situada

a la dreta, la mitjancera a l'esquerra i a so-bre, entre ambdues, la petita.

Ves per on, les campanes, en el petit grupd'escolans desenvolupaven un paper de dife-renciació social.. El més gran, més gros, més"líder", sempre manejava la grossa, i el dar-rer mot del credo, la petita. La mateixa fun-ció, si voleu, que desenvolupen ara mateixels cotxes o altres béns en un poble, els càr-recs en una oficina o els cursos en una es-cola.

Anècdotes i visions personalitzades de ban-da, campana és sinònim de comunicació, i esobvi que, en aquest camp van perdent impor-tància. Però també és cert que aguanten,que no es resignen a perdre el seu paper.Com si lluitassin contra un món foll, poblatd'homes sadolls de missatges i amb la bruixo-la de la vida desimantada.

Historia FLOR DE CARD -8- (168)

-1882-

Es posà de manifest pel Sr. Batic una co-municació del Sr. Governador President dela Junta d'Instruceió Pública d'aquesta pro-

., víncia del 27 de desembre passat, en la quales fa saber que l'exm. Sr. Rector de la Uni-versitat de Barcelona s'ha dignat accedir ala permuta sol·licitada per D. Guillem Coll iRibas i D. Jaume Gibert i Amorós, mestresde les escoles de Sant Llorenç i Santa Eugè-nia respectivament, disposant al mateixtemps que el Sr. Gibert prengui possessiódel càrrec el dia 1er de gener.

El dia b de gener morf D. Mateu Nebot iNebot, metge de Sant Llorenç i fou substi-tuí't per D. Guillem Rosselló i Comila.

29 de gener.- El Ministeri de Governacióha donat 3.000 pessetes "para socorro de lasdesgracias ocurridas en este distrito conse-cuentes al fuerte pedrisco acontecido enMayo último en San -Miguel, San Lorenzo yuna parte de su matriz..."

El batle agraí telegràficament el donatiui s'acordà que seguís carta en el mateix sen-tit.

5 de març.- S'aproven els plans de les fa-çanes "exteriors" de la casa que vol cons-truir en Domingo Femenias, al carrer desPou.

14 de maig.- S'acorda subvencionar a Jau-me Lliteras Jaume, de Sant Llorenç, ambcent pessetes per al sevei de peó "peatón",que està fent des d'aquell lloc a Son Serveraamb l'obligació de dur la correspondència adomicili a Son Carrió, a partir de demà. Escarregarà al capítol d'"Imprevists".

11 de juny.- Per un acord referent a ense-nyament l'Ajuntament relaciona les escolesexistents, entre les que hi figura la de SantLlorenç. També n'hi ha una de privada "a laque acuden más de cincuenta jóvenes".

»25 de juny.- De les 3.000 pessetes del "ca-

labruix" l'Ajuntament acordà pagar a:Miquel Mascaró Munar 462'50 .pts.Antoni Vicens Santandreu 462'50 "Francesc Riera Mayol 500 "Pere Muntaner 250 "Llorenç Truyols 250 "Damià Mesquida Calmés 725 "Llorenç Caldentey Perelló 350 "

Hi ha una nota, després d'aquesta darreraquantitat, que cobra el mateix batle, quediu textualment:

. "Importe de los jornales que tienen ade-lantados para la reparación y conservaciónde los caminos de este distrito a cuyo servi-cio se acordó se atendiera con aquella suma,para que la clase pobre pudiese aprovechar-se de ella según cuentas que cada uno deellos ha presentado del camino que respecti-vamente ha tenido a su cuidado".

Era costum ben extès que membres del'Ajuntament, i fins i tot funcionaris munici-pals i particulars adelantassin quantitats iles cobrassin en haver-hi diners a les ar-ques del poble.

Damià Mesquida vol construir una casa alcarrer Major de Sant Llorenç i el mateix diaés autoritzat.

6 d'agost.- El tinent de batle Damià Mes-quida, encarregat de jSant Llorenç, manifes-ta a l'Ajuntament que el 24 de juliol dimitíJosep Llodrà i Riera, "guarda calles del lu-gar de San Lorenzo". L'Ajuntament acordàsubstituir-lo per Pere Vives i Riera, delmateix Sant Llorenç "a quien se dará pose-sión inmediatamente y se extenderá el co-rrespondiente título".

5 de novembre.- Entre els pagaments queacorda l'Ajuntament es pot llegir:"... a Serafín Nebot, maestro herrero de SanMiguel, 18 pesetas importe del trabajo de suoficio y material empleado en la reparacióny conservación de las herramientas de lospeones camineros de aquella Aldea".

12 de novembre.- El metge Guillem Ros-selló cobra 75 pessetes "por los reconoci-mientos practicados a los padres y hermanosde los mozos que entraron en suerte en laquinta del presente año".

26 de novembre.- Es varen pagar 16 pes-setes i 63 cèntims al vicari de Sant Llorenç"importe de la fiesta del patrono de aquellugar" i una quantitat igual a Antoni Santan-dreu "por la del patrono de San Miguel".

24 de desembre.- S'acorda que d'avuien endavant, vista la necessitat que hi ha,les feines que s'hagin de menester de fuster,ferrer i picapedrer s'encarregaran als mes-tres Bartomeu Umbert, Pere Antoni Sanchoi Miquel Vaquer, veïns de Sant Llorenç.

També acorden pagar "cuando el estadode los fondos lo permita" a:

FLOR DE CARD -9- (169)

* Bartomeu Umbert 87'93 pts. "importe "deltrabajo de su oficio y material empleado enla reparación y conservación de los pozos pú-blicos" i 7'68 pts. per manees d'eines deiscaminers.* Gabriel Nicolau, ferrer, 29'37 pts. per fei-na i material emprats als pous públics, més51*33 pts. per les eines dels caminers.* Joan Do menge, 12 pts. del capítol d'impre-vists" pel lloguer de la casa emprada com acorral del poble.

31 de desembre.- L'Ajuntament acorda pa-gar 133'32 pts. a Mateu Lliteras "importedel terreno, o sean 11 destres, 5 decímetrosque se le ha expropiado o ha cedido al públi-co lindante con la iglesia del lugar de SanMiguel".

-1883-í

14 de gener.- Pascual Ginard vol cons-truir una casa al carrer de la Verge. Se liaproven els plans.

4 de febrer.- Antoni Calmés Calmés volfer una casa al carrer de la Reina (avui car-rer Major). S'aproven els plans.

A un inventari municipal que surt a lasessió d'avui hi ha:

"Un solar en el lugar de San Lorenzo ad-quirido para la edificación de escuelas".

18 de març.- Es paguen 7'50 pts. a MariaServera.Duran, per "la conducción de un niñoexpósito a la Inclusa de Palma".

També s'acorda pagar la dida al "niñohuérfano de padres pobres, natural de SanMiguel, llamado Jaime Font". La Sala paga-rá des del passat febrer fins que duri el pé-riode de lactància. Les dides, aleshores co-braven 5 pts. cada mes.

1 d'abril.- Don Miquel Marcó i Catany pre-senta instància a l'Ajuntament demanantque s'anomeni una comissió de la Junta Peri-cial "para que pasando al predio de Son Vi-ves proceda al justiprecio y clasificación delas porciones vendidas" i que aquestes, ambllur conformitat s'inscriguin a nom dels com-oradors.

Rafel Ferrer Massanet

Hernán Cortés, 3MANACORT. 554265

* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE

MARGALIDA MOREY

11

General Mola, 11.E(Baix de's Cos)

Tel. 554078 MANACOR

VORA EL "BIERGARTEN"

I DAVANT LA DESAPAREGUDA

DISCOTECA "ODYSSEY TROPICAL"

DISCO

CALA MILLOR

^ BARS A 4 PISOS

D'AMBIENT FUTURISTA

LA SUPER-DISCO

QUE TOT CALA MILLOR ESPERAVA!

Batec FLOR DE CARD -10- (170)

COMENÇA L'ESCOLA

Un dia abans de la data acostumada, eldia 14 de setembre va començar el nou cursescolar amb una sèrie de novetats que val lapena remarcar.

D'una banda ens ha estat concedit unmestre més que l'any passat, la qual cosapossibilita que en Joan Domenge se'n cuidide les substitucions de les tres escoles delterme -Sant Llorenç, Son Carrió i Cala Mi-llor- i de la biblioteca de l'escola llorencina,amb el consseqüent estalvi de les arques mu-nicipals, que no hauran de subvencionar capsubstitut.

D'altra banda sembla que a hores d'ara jaestaran acabades les dues noves aules -unade normal i l'altra per ésser utilitzada pertots els cursos- i la primera fase del polies-portiu, el que suposarà un considerable aug-ment d'espai a l'hora de jugar i que l'escoladisposi d'una sala gran per audiovisuais, reu-nions, etc.

A més de tot això han estat solucionadesles deficiències que presentava l'edifici esco-lar en acabar el curs passat i han donat unapassada de pintura a les parets que més hohavien de menester.

La distribució dels mestres per cursos ésla següent:

Pàrvuls de 4 anysPàrvuls de 5 anysPrimerSegonTercer

Quart

Francesca AlomarIsabel LlullEster MirallesAssumpció VieteMagdalena BibiloniAntònia MelisLlorenç Calmés

CinquèSisè

Setè

VuitèSuplències

Isabel MuñozMaria HernándezJosep FerragutAntònia AmerMaria HerreraJaume MayolJoan Domenge

A més de les suplències, en Joan Domen-ge se'n cuidará del dibuix al Cicle Superior ide la biblioteca escolar.

FESTES

Sense més ni manco pena ni glòria queles celebrades els darrers anys, les festes deSant Llorenç passaren pel poble com una ex-halació. Dels actes d'enguany -que podríemdir que colcaven damunt les dues corpora-cions, ja que la major part del pressupost es-tava destinat a El Fary i a Xesc Forteza,ambdós contractats per la recentment cessa-da Corporació- únicament sobresurt per laseva novetat l'exhibició de vol en "ultralleu-gers", que donà la possibilitat a un parelld'agosarats llorencins de pegar un ullada ala vila a vista d'ocell. La resta, com cadaany.

Per la Mare de Déu l'exposició de cos-siols i rams de flors seques i la peixetadapopular que va oferir el club de pesca forenels actes que aportaren els únics tocs d'ori-ginalitat.

I festes passades, coques menjades!

TRANSFORMADOR

El dia 6 de novembre -de-mà mateix, com qui diu- faràun any que el transformadorque hi ha vora el Pou Vell esva calar foc, i la fotografiaque reproduírem aleshores ésla mateixa que publicam avui;és a dir, està ben igual.

És evident que els proble-mes que suposa el fet de ta-llar un carrer durant un anyno lleven gens ni mica la sondels responsables de GESA isembla que s'estan fotent delball i dels sonadors.

No sé si l 'Ajuntament hipot fer res, però crec que ésben hora de fer oasses per a

FLOR DE CARD -11- (171)

cabar amb aquesta situació.

GITANOS

Aquest estiu hem pogut contemplar unatrista Tmatge que potser no es repetia en elpoble des de feia més de vint anys: al pontde l'Estació hi han cercat cobri i redossauna família de gitanos.

Sembla que s'han establit-temporalment aSant Llorenç amb la intenció de dedicar-se ala collita d'ametles i altres fruits del camp.

I si tanmateix està deshabitada ¿no elspodrien oferir l'Estació?

ARGILA

A- la fotografia es pot com-provar com estava el turó quese'n duen cap a Sa Coma abansde les festes de Sant Llorenç.De llavors ençà hi han fet mésfeina, per la qual cosa és moltprobable que la imatge de l'en-torn encara hagi canviat més.

Deixant de banda si l'argilaés o no l'element més adequatper fer pisos de carreteres, unacosa és ben segura: ho estanfent sense permís municipal.

I el programa del GOB quesignaren els representants deltres partits que governen junta-ment amb el cap de llista de laUnió Mallorquina ho diu benclar: "Estricte compliment de la

llei, de cara a l'explotació co-mercial de graveras i cantone-ras, aturant les habituals explo-tacions clandestines1-1.

DEPURADORA

Per les passades festes deSant Llorenç va tenir lloc lainauguració de la depuradorade Sa Coma, encara que oficial-ment no es posarà en marxafins al 13 d'octubre.

Amb dues de les tres fasesen funcionament -la tercera nose sap quan es construirà- téuna capacitat de 36.000 places,exteses des de l'hotel Talaiotfins a S'Illot -aquesta zona tu-

rística encara no hi ha enganxat, la qualcosa fa que de moment s'hi puguin afegirprop de 8.000 places més.

El fet de que l'Ajuntament de Sant Llo-renç sigui propietari d'un 39% de la depurado-ra de Son Servera, també comporta que mésde 7.000 places del nostre terme vagin capal poble veïnat, amb la conseqüent descàrre-ga de les nostres instal·lacions.

A partir d'aquest mes hi treballen 1 tèc-nic i 3 obrers i el manteniment és absoluta-ment municipal.

FLOR DE CARD -12- (172)

•••/•••

TORRENTS

Després d'anys dé sol.licitar-ho i haventrebut únicament promeses per part dels poli-tics, a la fi, el dia 2 d'octubre, començarenles obres de modificació del pont de la gaso-linera.

Aprofitant que es construía la Unitat Sani-tària i la plaça del devora, han alçat la car-retera de Son Vives i continuaran el jaç deltorrent -encara que en realitat no n'hi hagi,de torrent- fins prop del Caminet d'es Cos.En una segona fase està previst -crec- conti-nuar aquest jaç fins al torrent, evitant aixíles periòdiques inundacions del Cós.

S'ha donat, per tant, la primera passa persolucionar aquest ancestral problema lloren-cf, cosa que l'equip de govern s'havia com-promès a fer abans de Nadal. Si a això hiafegim la neteja dels torrents, convendreuque és just i necessari donar l'enhorabona al'Ajuntament.

Ara toca l'altra banda. ¿Quan es comença-rà la presa?

ARA FA 15 ANYS

tempsDurant es passat mes de juliol lo més des-

tacat va ser que va ploure dia 14 (0'5), dia15 (0'8) i dia 30 (13'3). Tenguérem tormentaes dies 14, 15 i 30. Sa temperatura màximava ser dia 16, amb 375 i sa mínima dia 26,amb. 149. Es vent arribà an es seu punt mésfort dia 17, que va bufar de Ponent a 50Qmts/hora.

Per s'agost va ploure dues vegades, peròtan poc que sols no ho paga parlar-ne perquèno va arribar a una dècima de litre. Va seres dies 29 i 30. Aquest darrer dia també và-rem sentir trons.

Lo més interessant va ser, però, sa calor.Segons es termòmetre es dia 15 va arribaran es 395 i en sa nit tanguérem una mínimade 215.

Temperatura mitja d'es mes: max de 329Temperatura mitja d'es mes: min de 19'49Temperatura mitja absoluta: 169

. En lo que va d'estiu hem superat es 359 as'ombra 13 dies.

Xesc Umbert

Que el Club Card va organitzar el I Con-curs de Fotografia Local. Llàstima que nohagi tengut contonui'tat!

ARA FA 10 ANYS

Que el Club Card va organitzar un cursde P.P.O. sobre qüestions d'agricultura.

ARA FA 3 ANYS

Que baratàrem de rector. Se'n va anar enJoan Rosselló i va venir don Joan Font.

Que canviaren la primera placa dels car-rers, sibstituint els noms franquistes per d'al-tres de populars.

Que tenguérern torrentada. Tocau fusta,que ara ve el temps d'aquesta casta dedesastres.

ARA FA 1 ANY

Que es va cremar Sa Punta de n'Amer.Que la policia conjunta Sant Llorenç-Son

Servera es va tirar els trastos pel cap i vaprendre cadascú pel seu vent.

Que els treballadors del "Bier Garten"varen fer una vaga de fam dins La Sala.

''^]$El&8St?,^-.- « . - ",: V« ,',,-,. > f,' "t ..

- v £nr*ÉM

*? '%•••••>;*'• i •* Ic5n* •*"

>-#l&

-> "."V

x^ í

v >«?•• |£

tw^KA

x\

I

k'^W^v

ck.: -s ' ". cpQ^v> •.. *••" t . • • » . '» •• «*¿.,^r.-«

Col iaboraciò FLOR DE CARD -13- (173)

A ptvUUüi d'aque¿t me¿ ¿a. n.e.vÁJ>ta fton de. Coudpub&ccoAà pant de. fobia ¿n*e.dU.a de. ?t¿n¿ <¿JL VeJULdamant. eJtt> ^oneAA L tombé pant deÂA & eoo penáa-me.ntt>.

Vtuii ¿ou. an kome. que. va v¿une. doJL 23 d.C. at79 d.C. ocupant divesuoA càttecó d'¿mpontàncÁa uai.*deJt podeA de. VeApaA¿a. Prengué note¿ de. t'eAupcÀâde.t Ve¿ub¿ ¿e.aon¿ teAtúmonÁ. deJt ¿>e.u ne.bot, P-C/ccKeJt Jove..

En ta deACAÂ.pcÁ.0 deJtb fionexA ¿ 'ha de. te.n¿n encompie, que. VÍÁ.YIÍ va ne.cottAA ¿a -¿núonmacA-ó un¿ 200any& deópiéá de. ta conquesta nomana.

DELS FONERS

Deis foners, Plini el Vell ens digué:

"Hi tia uns homes vestits amb pells que ti-ren amb fona; en duen una al cap, altra a lacinta i la tercera amb la mà, disparen ba-leos amb tan bon encert que foraden elscascs dels nostres soldats.

Foners, vosaltres que sou fills de la mar iel sol i viviu dintre un vaixell anclat en elMare Nostrum, jo us deman que en nom delSenat i del poble de Roma em conteu a mi,ciutadà romà, el vostre secret.

¿Per què teniu tan bon dret? ¿Per què novoleu cobrar en sestercis i sí en vi i dones?¿Com heu pogut fer aquestes ciclòpies casesque en diuen talaiots? ¿Vosaltres sou hereusdels déus? I ells callen i no diuen res. ¿Seràque la pèrdua de la seva terra i sentir-seconquistais els ha fet tornar muts o bé queel seu orgull de casta no els permet conver-sar? No ho sé pas, ara sí sé de la seva valen-tia, del seu saber, de la gran noblesa i de laseva feresa.

Jo, per tot això us admir i us respect,sense cap dubte quan un poble lluita amb va-lentia i noblesa, perdi o guanyi, se l'ha derespectar perquè lluita per als seus fills.

Crec que sempre tindré present aquellshomes i aquella terra i d'ells diré: "Balea-rium is fundae bellicosa".

LA ROSA D'ALEXANDRIA

Mai no sabré' si era més hermosa la sorti-da del Sol dintre la mar o la posta en el de-sert.

Al matí la mar estava plana i acariciavales penyes, jo li demanava quan tornaria aRoma, ella, com una gran mare, em consola-va i entre ona i ona m'acariciava els peus.

I després, quan la quadriga d'Apol.lo co-mençava a trotar i ell es col·locava la coro-na d'or per començar el seu passeig pelmón, en aquell moment la filla de la matina-da amb els seus dits rosats em va donar larosa d'Alexandria perquè la cuidas i l'estimàs.

Aquesta rosa es convertí en la meva espe-rança i tornà eí meu amor.

Perquè quan dins l'hivern la pluja cau iels patis tornen trists i les nits són llarguesi fredes, tu seràs el meu consol.

A la primavera, quan surten les primeresflors i tot neix a la vida, els ocells cantenmés fort i el sol brilla, allà estàs tu.

Quan ve l'estiu i els vespres s'omplend'estrelles i les nits tornen màgiques, aque-lles estrelles em parlen de tu.

I dins la tardor, quan els arbres perdenles fulles i aquestes ploren i ginjolen quansón trepitjades, jo pensaré en tu, perquè larosa d'Alexandria ets tu.

I com va dir un vell filòsof i poeta grec:"Besa'm, dona'm la mà i jo et faré feliç".

Traducció lliureAlfred F. Arnau

Traducció lliureAlfred F. Arnau

Varis FLOR DE CARD -14- (17»)

Poesia

LA NIT BLANCA

Com sabeu, cada any, per les festes de laMare de Déu Trobada hi ha una activitat de-dicada a la gent jove que és coneguda tradi-cionalment com a "Nit Blanca".

Els primers anys que se celebrà aquestafesta era esperada amb molta il·lusió, empe-rò a poc a poc la gent es va anar cansantde fer sempre el mateix: anar vestits deblanc amb petites variants (capell de palla,una flor, una cinta pel cap...").

Acollint les crítiques de la gent, l'anypassat es va voler donar una solució a la ru-tina de sempre canviant el tema de la festa,i així es va donar lloc a la "Nit Prehistòrica". ^

Idò què vos pensau! Que va anar millor?Que va ésser una solució? Idò no. Va ésserun fracàs, ja que la gent, per molt que di-gui, no vol sortir de lo comú. Són un sacd'idees remolcades.

Hem procurat informar-mos dels motiusdel fracàs de la "Festa Prehistòrica", i aquíels teniu:

* El mateix dia es jugava, a Ciutat, elpartit Mallorca-Barça.

* La manca de voluntat per cercar quatrepedaços, que és la vestimenta més sen-zilla que hi pot haver per a vestir-se idonar un poc d'imaginació a la festa.

* I la principal, que el dia de la festaqueia en dissabte i la gent s'estima mésanar-se'n de gresca als llocs on va sem-pre que assistir a una festa de poble.

La conclusió que en podem treure és quel'èxit de la festa no depèn ni del color nidel tema, sinó de la participació i les ganesde la gent de passar-s'ho bé, com s'ha pogutcomprovar enguany.

Així nosaltres creim que la juventud d'a-vui en dia s'hauria d'animar a seguir enda-vant i alegrar aquestes bulles,- perquè si noés així aquestes festes joves només s'anome-naran com a records llunyans.

Ara que som joves és més que hora demoure els peus i no esperar d'asseguts a veure com el món dóna voltes.

Tateix

CANT PRIMER

Comellar espiritual rera la serralada delspins: Haydn fuig del seu cos i és ara ell

EL CREADOR

Àngel rebels estan enclauats,amb les ales aferrades a la bolla magmàtica:tot és massa incandescent,i uns semidéus naveguen amb una postper sobre els rierols de lava:davallen salts d'aigua, ultrapassen esculls,per tanmateix llavors fondre's dins un mar

/de foc.Finalment, els àngels són alliberats.Les muntanyes, cendra; el comellar, cendra;el cel, cendra; la mar, cendra:Haydn retorna al seu cos.

"Al Cel tots serem orfeonistes",afegeix l'arquitecte.

Jaume Calmés

NotaFIRA ALTERNATIVAA LLUCMAJOR

Els dies 17 i 18 d'octubre hi haurà, aLlucmajor, exposicions, col·loquis, debatsdamunt agricultura biològica, defensa de lanaturalesa, reciclatges, etc.

Per més informació: Guillem Car delíSant Llorenç, 52LlucmajorT/. 66213»

Gràcies per la seva atenció

GOB Llucmajor

Zona Costera FLOR DE CARD -15- (173)

A mitjan mes passat varen tenir lloc, aTorremolinos, una serie de reunions que,baixdel nom de "II Conferència de Regions delMare Nostrum" , tractaren sobre l'estat ac-tual del Mediterrani des de tres caires dife-rents: turístic, cultural i ecològic. Hi assisti-ren representants de tots els paisos que te-nen contacte amb la nostra mar exceptuantAlbània.

Les conclussions que tregueren no podienésser més desencoratgedores:

D'una banda és palesa la pèrdua d'identi-tat de la cultura mediterrània, que és paula-tinament substituida per un conglomerat in-ternacional que no sabria com anomenar. Lagastronomia tradicional, per exemple, és ab-solutament arraconada per donar pas a men-jars que difícilment es poden catalogar coma tais. Proliferen els Me Donalds, els Wim-pies,- les hamburgueseries... i desapareixenels restaurants amb menjars de per aquí.¿On ha d'anar un estranger que vulgui tas-tar la cuina mallorquina a uns preus que nosiguin prohibitius?

L'arquitectura, abans nodrida amb ele-ments naturals -pedra, mares...- ha donatpas a blocs de materials prefabricats que norecorden en res la cultura del lloc on es tro-ben. Si us amollaven dins una zona turísticaqualsevol no seríeu capaços d'endevinar aquin país us trobau, quant-i-més la comarcao regió. La uniformitat és la característicaque més abunda pertot arreu, en detrimentde la diversitat de -la qual abans es presu-mia.

D'altra banda no cal insistir sobre la influ-ència que ha tengut el turisme sobre el pai-satge, sobretot a les Illes. Tothom coneix el

significat de la paraula "balearització" refe-rida a la submissió de l'ecologia en favor del'economia.

Però és que això no és tot, ja que de se-guir igual que ara a l'any 2025 -d'aquí a 40anys- cinc-cents milions de persones aboca-ran els seus repussalls dins una mar que araja està més que contaminada. Si no s'hi posaremei urgent la mort del Mediterrani és irre-versible.

I quines solucions hi podríem trobar? Se-gons les conclussions de la Conferència pas-sen per diversos aspectes:

Caldria potenciar les zones de l'interior ialtres formes alternatives de turisme: rural,esportiu, verd, parcs naturals, itineraris cul-turals i gastronòmics... per tal de sortir unamica de les típiques vacances actuals de

* platja-discoteca.També és urgent millorar els mitjans de

circulació de vehicles entre els paisos ribe-rencs. Es parla fins i tot de tornar mourel'actic projecte d'unió entre els dös conti-nents mitjançant un pont sobre l'estret deGibraltar. Es pensa que revitalitzaria les re-lacions entre el nord i el sud, entre els pai-sos rics i els pobres.

I en tercer lloc és imprescindible posaren marxa una política turística menys inten-sa i massiva i al mateix temps fer una redis-tribució de les zones per tal de diversificarl'oferta i que siguin més els paisos o regionsque se'n puguin aprofitar.

Mesures que s'haurien de posar en pràcti-ca com més prest millor, no fos cosa que sibadam llavonses ja no hi fóssim a temps.

Josep Cortès

Demografia FLOR DE CARD -16- (176)

DEFUNCIONS

N'Alfonso Meca Sáez, casat, mor a CalaMillor a l'edat de 45 anys el dia 31 de ju-liol. Al Cel sia. .

En Joan Jaume Planisi "Joi", casat, morel dia 7 d'agost a l'edat de 82 anys. Que elvegem en el Cel.

Magdalena Marimon Gelabert "Arianye-ra", casada, va morir a Sant Llorenç el dial|8 d'agost als 56 anys. Descansi en pau.

El dia 19 morí n'Antònia Calmés Soler"de Son Pereto", viuda. Tenia 87 anys. AlCel sia.

Víctima d'un accident de cotxe, el dia19 d'agost mor en Joan Mascaró Riera"Mascaró", casat, a l'edat de 37 ajiys. Des-cansi en pau.

A Son Garrió, el dia 29 i a l'edat de 72anys, mor n'Antoni Umbert Vives. Era ca-sat. Al Cel sia.

En Joan Brunet Artigues, fadrí, mor aSon Garrió el dia 3 de setembre. Tenia 52anys. Que el vegem en el Cel.

A Sant Llorenç, el dia 19 de setembremorí en Jeroni Miquel Mira "Cadireta", ca-sat, a l'edat de 80 anys. Descansi en Pau.

N'Isabel Vaquer Gelabert "Corema", que

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22

havia celebrat el seu centenari el dia deSant Antoni, morí el 21 de setembre. AlCel sia.

NOCES

En Francisco Javier Artabe Cabeza in'Amàlia Meca Rosselló feren l'esclafit eldia 28 d'agost. .Que tot els sigui enhorabo-na!

NAIXAMENTS

Na Bàrbara Rosselló Salas, filla d'enBernat i na Margalida, va néixer a SantLlorenç dia 30 de juliol. Salut!

Na Bàrbara Rigo Darder, filla d'en Pep in'Antònia, neix a Sant Llorenç el dia 4 d'a-gost. Enhorabona!

Maria Calmés

I ARA, A MES...

PIZZERIAAMB UN AUTÈNTIC FORN DE LLENYA!

Carrer d'en Sureda, 1 * Tel. 570624PORT DE MANACOR

FLOR DE CARD -17- (177)

i leu, FLOR DE CARD -18- (178)

MOTS ENCREUATS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0

i HORITZONTALS.- l.-Fer flamarada. 2.-Vent que dura po-ca estona. Porció de líquid que alternativament s'eleva ies deprimeix en la superfície de la mar. 3.-Cinquanta.Terminació verbal. Propi de les ovelles. 4.-Cap del clau,d'un radi major que el cos del clau. Pronom. 5.-Nom delletra. Encès d'ira. Dit fam. d'una persona, esp. d'un noi,molt petit. 6.-Mascle de l'oca. Partida de caça. 7.-Arbrede la família de. les ulmàcies.Còdol. Consonant. Cin-quanta.VERTICALS.- 1.-Tascó o altre objecte emprat per a fal-car. Símbol de l'oxigen.2.-Pronom. Vocal. Arbre de la fa-mília de les ulmàcies. 3.-Relatiu o pertanyent a l'Aràbia.

, 4.-Estat agitat de la mar. Mil. 5.-A1 rev. la tercera per-sona singular del pretèrit perfet del verb donar. Senyal sobre alguna cosa degut a la presènciad'una substància estranya. 6.-Símbol del radi. Acció d'atacar. 7.-Nom de lletra. Vocal. Cent.8.-Dim. de jove. 9.-Adobar, aromatitzar amb anís. lO.-Deu egipci. En un escut, faixa estretaque va de dalt a baix.

SOPA DE LLETRES

RCMANAC0RNL

ÇCA

SAAPHKMPONTNAI

TNTGELQçsALEMN

XTRI3TRERR0RPF

ULACTSRNÇEAOAG

ZALJOIZANGILNH

RMAFXNnEsuRLEJ

IRRETXS0TBITTL

DnDDRSLEIXZNSn

xEAxTI

NALEFAAE

M.BBCTNYRSLSSNT

N0MARInELMRR0Ç

i/i» oi

T3O

2!_ífl

JOIERIA FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOB3ECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

Ala! mirau si dins aquest em-bolic de lletres hi trobau elsnoms de deu pobles de l'illade Mallorca.

SOLUCIONS

ENDEVINALLA

Porteta damunt,porteta davall,i slaigo li correi no li fa mal.

FUGA DE VOCALS

S_ F_G_ P_R _SS_ B_N_,

H_ D_ T_N_R TR_S S_NY_LS

CR_V_LL_D_ S_C N_

P C D D' N M LS.

•eanuoj Bun sg

VnVNIA3dN3•SIÇLU]UP,p epEDld T

cuoreoas T epejjaAUDisyçAuas sají jTuai ap pq'çuoq jassa jad 'pSij cç

STVDOA 3d VDfld

S

1T 1 D V Vi Vi OV H 3 D V D D Od V N 1 V » I V

S 3 V 1 O Q V OI A O H V 1

V N O V Q V H I VtfVC3ï!VWV1H

SlVn3HDN3 S1OW

1 3 N V d W V OV N 1 1 1 O H 3 N Ód3 g n D 3 H1 HV 3 V ON S H DI N 1 V1 O 3 NX 3 d V

O H V 1 V H 1 V W

S3H1311 3d VdOS

FLOR DE C ARD:-19-i 179)

Les activitatsrealitzades sonnombrosíssimes ambun abundós volumed'a'udes i subvencionsa entitats i

associacions de caràcter cultural,educatiu i esportiu.Aquests són alguns exemples:• PI» d'Adequació de Cascs de Cultun(210) milions de pies. a 26 municipis).• Xara» de Biblioteques (43 enfuncionament).• Publicacions: "Miró i Mallorca","Biblioteca Bàsica de Mallorca","Història de Campana", H. dePuigpunyent", Places i Carrers" de SïPobta i Sineu, "H. del Pensament aMallorca", "Obispos de Mallorca","Les Mallorquines d'Avui" i "FloraMediterrània Occidental"entre altres.• Kxposicions: "Crónicas dejuventud", "Esmalts d'Ahir i Avui","L'An Naif a Mallorca", "El Còmic aMallorca" Cesar Manrique, BenJakober i un Cicle d'Exposicions ambdiversos artistes.• Folklore: Ajudes a 68 agrupacions deball. Trobades i Festes Patronals o deBarri ("Coleada de la Beata", etc.)

CULTURA

• Música, amb actuacions de:Orquestra "Ciutat de Palma" a 15poblesRecitals Lírics (25 concerts)Corals (a Palma i 25 pobles)Cor del Teatre Principat (a 12 pobles)Música a les escolesFestivals de Deià i PollençaTrobades de Bandes de Música (Strobades)• Biblioteca Artesana(18.188 volums i 3.920 usuaris de 1986)• Arxiu Gelerai del Consell (2,1 km.de documentació amb 17.000 unitatsdocumentals).

Teatre PrincipalA part de la programació' habituald'obres teatrals, òpera i cine-club,

destaquen les activitats següents:Concurs de Textos Teatrals únic dinsl'illa (març de 1987).Concurs d'Art Pictòric relacionat ambel tema teatral (març de 1987).Concurs de Teatre Infanti l i Juvenil(març de 1987).Concurs de Pintura Infantil relacionatamb el teatre de fi d'interessar-hi totala minyona (març de 1987).Mostres de Pintura i Escultura per a laTercera Edat, del qual s'han fet dues

' mostres.Cicles de Conferències referides aPersonatges que han fet la Història deMallorca i d'altres.Mostra teatral, actualment enpreparació, que es durà a terme lapròxima tardor.Premi de Cine Amateur del qual es varebent pel·lícules i que es durà a termea final de maig.Creació i actuacions d'un Cor per aactuacions escèniques.

ESPORTCal destacar el Campionat del món dela classe "FINN" de vela i l'inici de lavolta Ciclista a Espanya, l'any 86. Lacreació de les escoles esportives'que hanmobilitzat a mes de 13.000 persones i

del Trofeu Consell Insular - Illa deMallorca, ja atorgat a moltesdisciplines esportives:• Trofeu Illa de Mallorca de CaçaSubmarina.• Torneig Futbol d'Empresa.• Pujada Automobilística al PuigMajor• Rallye Pla de Mallorcad'Automobilisme• Volta a Mallorca - relleus, atletisme• Pujada al Puig Major de Motos• Gran Premi Pla de Mallorca de •Ciclisme• Proves d'AutocrossLa cultura i l'esport han estat sempreuns dels objectius mes importants pelConsell Insular de Mallorca. Avuipodem veure els resultats d'una bonagestió. O'un bon Consell.

BON CONSEILLONS RESULTATS

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20- (180)

fei* Jl

L'AHIR MES LLUNYA

Record els primers mesos que vaig comen-çar a fer feina en una oficina. Llavors ja eramestre d'escola amb uns anys d'experiènciadidàctica -i esment aquesta qüestió perquèes vegi fins on pot arribar la desculturitza-CÍÓ-. Un dia es presentà un vellet baixetamb ulleres, magre, ruat, amb calçons llargs,camiseta i una-cartera -no record si a la mào en bandolera-... certament pareixia que lamar l'havia tret; amb senyes i amb ajudad'un paper -crec que era alemany- ens va de-manar pel talaiot de Llucamar. Nosaltresvam pensar que anava una mica fuit, que sivolia veure talaiots, millor que anàs a Artàa veure el de Ses Paisses.

Més tard, a poc a poc, hom se n'adonà -omillor intuí- de l'extraordinària riquesa de lacontrada en coves i poblats talaibtics. Abor-rona: des de S'Illot a Bellver, i des de SesPlanes a la basílica romana de Son Pereto hiha vestigis de vida prehistòrica. Molts,alguns importants i altres decididament per-duts, però al cap i a la fi "meleta"!

Tots ho sabem, castellets, coves, clapersde gegant... però ningú no en fa cas, ningúno li ha donat mai gaire importància. O sí?Sí, record que la primera vegada que s'exca-và el talaiot de S'Illot alguns hi feren un gra-pat de jornals de feina dolça i a les ordres

de gent estranya, i això, els jornals, era bo,però res més.

Evidentment, és aquesta una més de lesmoltes assignatures pendents que té la vila.És hora de conèixer -no reconèixer- la extra-ordinària importància que té la vila enaquest contexte. I d'agrair a la gent que,potser intui'tivament, ha ant guardant pa-cientment peces i altres troballes, pròpies ode veïns, la seva valuosa labor.

I no solament pel respecte i coneixementdelSant Llorenç, ahir que això representa -ino es tracta, ara i aquí, de descobrir el va-lor de la història- sinó per les perspectivesde futur que això comporta a nivell de visitai descobriment de gent d'altres indrets.

Superar el repte no és, evidentment, cosafàcil; implica treball de recerca, classifica-ció i organització; implica trobar un llocadient per a colocar i mostrar les peces demanera continuada i, sobretot, implica gransdosis de consciència, respecte, maduresa igenerositat.

Però, malgrat tot, l'ocasió és bona. Nopot ésser millor. Aprofitem-la! Sant Llorenç,això que és quelcom més que una paraula, éscosa de tots.

Guillem Pont