1

Click here to load reader

Fundació Arranz bravo. Un espai ple d'energia

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Reportatge de Maria Palau sobre la Fundació a El Punt Avui

Citation preview

Page 1: Fundació Arranz bravo. Un espai ple d'energia

| Cultura i Espectacles | 27EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 D’AGOST DEL 2013

Maria PalauL’HOSPITALET DE LLOBREGAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fundació Arranz-Bravo

SENSIBILITAT · Eduard Arranz-Bravo va obrir la seva fundació en la ciutat que més interès i sensibilitat li va demostrar percustodiar el seu llegat artístic: l’Hospitalet de Llobregat GENEROSITAT · L’artista ha donat fins ara 400 obres i cada anysegueix engreixant la col·lecció JOVE · El seu art conviu i dialoga amb les propostes joves que ell creu que s’han de defensar

Un espai ple d’energia

Eduard Arranz-Bravo(Barcelona, 1941) li en-canta passejar per la se-va fundació. Camina apoc a poc, tranquil i se-

rè, amb el seu habitual posat seriós,per un espai petit i modest, peròmolt ben aprofitat i amarat d’unaenergia que a aquest creador im-prescindible de l’art català del dar-rer mig segle li agrada dir que li surtdels budells. Així pareix les sevesobres Arranz-Bravo, treballador in-cansable i molt temperamental. A laseva fundació, hi ha confiat moltsdels seus somnis, però també unrepte: la resolució d’alguns deutespendents que té la societat catalanaamb el seu art, admirat arreu, mas-sa poc a casa nostra. Arranz-Bravova obrir la seva fundació per lluitar,no tant per ell, sinó per tota una ge-neració d’artistes maltractada ieclipsada per altres suposadamenttribus artístiques més genuïnes.

El temps anirà posant a tothomal seu lloc i Arranz-Bravo tindrà laseva fundació com a gran aliadaper defensar el seu projecte artís-tic. La va inaugurar el 2009 a la ciu-tat que més interès i sensibilitat lihavia demostrat per acollir-la. Aco-llir, vet aquí la paraula clau que havinculat sempre Arranz-Bravo il’Hospitalet de Llobregat, ja des quel’artista va guanyar, el llunyà 1968,el premi de pintura de la ciutat ifins que es va desbordar d’energiaper crear el símbol de les sevesgents, l’escultura de bronze L’aco-llidora, el 1987.

Arranz-Bravo és un artista moltgenerós, fins a uns límits que amolts altres genis els deixaria enevidència. La seva fundació es far-ceix de les 400 obres que ha donat,un fons de pintures, escultures, gra-vats i dibuixos que recorren tota laseva trajectòria, des dels anys cin-quanta fins a l’actualitat. Cada any,a més, la fundació organitza una ex-posició temporal temàtica, les obresde la qual passen a engreixar encaramés la col·lecció. L’artista no es can-sa de donar perquè el projecte l’en-gresca. A ell i la seva colla de pa-trons, els Amics de la Fundació, totsells col·leccionistes americans, de-vots incondicionals de la seva obra.

La pròxima mostra temporal,prevista d’inaugurar a l’octubre,desplegarà una fauna d’esculturescreades amb materials reciclats

A

EduardArranz-Bravo,amb una de lesescultures quellueixen al’entrada de laseva fundació■ ALBERT SALAMÉ

–els que les han vist diuen que sónimpressionants–, per exemple ambles runes de les obres que acaba defer recentment al seu taller de Vall-vidrera, seguint un projecte llumi-nós de Jordi Garcés, el mateix ar-quitecte que va dissenyar l’espai dela fundació. Un espai, al centre cul-tural Tecla Sala, que és provisional,

en espera que un dia, impossible dedeterminar, es pugui desencallarl’edifici d’El Molí, on l’artista podriaexposar amb tota la seva grandesala col·lecció sencera.

Però Arranz-Bravo no s’obcecaamb el futur, és home de present,del que es pot fer avui. I l’avui per-tany als joves, als quals dóna una

cobertura sense frens en la sevafundació. Ell més bé que ningú sapquè significa ser un jove pintor queha de fer tot sol el seu camí. I encaramés en uns temps en què es torna adonar per morta la pintura, com siaixò fos possible. “Em preocupen elsjoves artistes, sobretot els que te-

nen molt talent. No voldria que esdesenganyessin de tot; cal que tirinendavant, i si jo els puc ajudar, hofaré. Per a mi això va ser molt im-portant quan es va gestar la funda-ció: no volia un lloc tancat, mort, si-nó ben viu, contagiat d’un ambientjove i fresc”, exclama.

Sempre hi ha una bona excusaper visitar la fundació, que cada sismesos renova la presentació de lacol·lecció permanent i munta tresmostres d’artistes joves per tempo-rada. Sempre hi ha vida en aquestespai petit i modest. “Amb l’art, lavida és possible. No ho hauríemd’oblidar!” ■

Any de creació: 2009Fundador: Celestino Corbacho(llavors alcalde de l’Hospitalet) iEduard Arranz-BravoPresident i vicepresident: NúriaMarín, alcaldessa de l’Hospitalet, iEduard Arranz-BravoDirector artístic: Albert MercadéGerent: Xavier GilPressupost anual: 70.000 euros(50.000 municipals i 20.000d’altres ens públics i privats)Seu: Tecla SalaObjectius: Conservació i promo-ció de l’obra artística d’EduardArranz-Bravo; promoció de l’artemergent, d’artistes menors de40 anys; educació artística delterritori i estímul de l’art contem-porani a l’HospitaletCol·leccions: Prop de 400 obres,entre pintures, escultures, dibui-xos i gravats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

FundacióArranz-Bravo

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No volia que la mevafundació fos un lloctancat, mort, sinó benviu, contagiat d’unambient jove i fresc”