GEOGRAFIA...GEOGRAFIA Competències i continguts clau Aquestllibre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor

GEOGRAFIACompetències i continguts clau

Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada

al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor SL / Santillana

Educación SLU, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració ha participat l’equip següent:

María Ángeles Fernández Bartolomé

Albert Ghanime Rodríguez

Ruth Martín Jiménez

Francisco Javier Zabaleta Estévez

EDICIÓ

Ruth Martín Jiménez

Marta Ballester Gassó

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria Orella

ES

O

3

ÍNDEX

UNITAT DESCOBREIX CONTINGUTS CLAU COMPETÈNCIES

Les eines de la geografia

6

El treball amb mapes La representació de dades a través de gràfics L’estudi geogràfic a partir de fotografies

1 L’organització política del món

9

Què diuen les xifres sobre els drets humans?

1. Els estats2. Les relacions entre els estats3. La Unió Europea, un exemple de cooperació4. L’Estat espanyol5. Catalunya

Valora l’estat del benestar d’Espanya

Analitza un conflicte: el Sàhara Occidental

2 El funcionament de l’economia mundial

23

El G-20 1. L’activitat econòmica2. La població i la feina3. Els sistemes econòmics4. La globalització econòmica5. Les potències econòmiques mundials

Reflexiona sobre l’abast de la globalització

Fes un projecte empresarial

3 El sector primari

37

La revolució digital transforma el sector agrícola

1. L’activitat agrícola2. L’agricultura al món3. L’activitat ramadera4. La pesca i l’aqüicultura5. El sector primari a la Unió Europea6. El sector primari a Espanya7. El sector primari a Catalunya8. Els reptes actuals del sector al món

Interpreta un paisatge agrari

Contrasta opinions: què és millor, l’agricultura intensiva o l’ecològica?

4 El sector secundari

55

Aerogeneradors que suren al mar

1. La mineria2. Les fonts d’energia3. L’activitat industrial4. La localització de les indústries5. Les potències industrials del món6. El sector secundari a la Unió Europea7. El sector secundari a Espanya i a Catalunya

Reflexiona sobre l’economia circular

Crea un storyboard per a una pel·lícula

5 El sector terciari

73

Què és el turisme sostenible?

1. Els trets del sector2. El comerç3. Els serveis de transport4. Els serveis turístics5. Altres serveis6. El sector terciari a la Unió Europea7. El sector terciari a Espanya8. El sector terciari a Catalunya

Compra un producte a través d’internet

Valora els serveis públics en temps de crisi

6 Les ciutats

93

Songdo, la ciutat del futur?

1. La ciutat en l’espai urbà2. Les funcions i les estructures de les ciutats3. Una població majoritàriament urbana4. Les xarxes urbanes5. Les ciutats espanyoles i les catalanes6. Els problemes urbans principals

Prepara una ruta turística per la ciutat

Dissenya un model de ciutat sostenible

7 Els reptes del món globalitzat i els ODS

109

El rostre de la pobresa

1. Els contrastos en el desenvolupament humà2. El desenvolupament humà en xifres3. Les traves i les ajudes al desenvolupament4. La relació entre pobresa i medi ambient

Analitza la radiografia de la pobresa a Espanya

Reflexiona sobre la participació en un voluntariat

Glossari 121

Atles de mapes fonamentals 129

ANNEXOS

3

El llibre L’essencial de geografia s’organitza en...

7 unitats amb els continguts i les competències fonamentals.

Un glossari de conceptes clau de Geografia.

Un atles de mapes fonamentals de mida gran.

A cada unitat trobaràs quatre parts...

LA UNIÓ EUROPEA, UN EXEMPLE DE COOPERACIÓ3

Alguns reptes de la Unió Europea

El 2010, la UE va establir l’Estratègia Europea 2020 per crear un model econòmic sostenible, social i mediambiental. Els progressos han estat desiguals, per això es treballa en una nova estratègia.

Desenvolupar una política regional per reduir els contrastos socials i econòmics entre els països membres.

Afrontar l’amenaça dels partits polítics antieuropeistes, en auge al llarg dels últims anys.

Posar en marxa mesures per controlar millor les seves fronteres i gestionar de manera humanitària els fluxos migratoris.

Mitigar la pandèmia produïda per la covid-19 i la crisi econòmica que ha comportat.

Les institucions de la Unió Europea

PARLAMENT EUROPEU

Format per eurodiputats i eurodiputades elegits per sufragi universal. Aprova les lleis i el pressupost.

TRIBUNAL DE COMPTES EUROPEU

Integrat per un membre de cada estat. Controla el finançament i la despesa de la UE.

BANC CENTRAL EUROPEU

Format per governadors i governadores dels bancs centrals de cada país. Gestiona l’euro i dirigeix la política econòmica de la UE.

COMISSIÓ EUROPEA

La formen comissàries i comissaris, un per a cada estat. Proposa les lleis i vetlla perquè es compleixi la legislació.

CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA

Format per ministres dels estats membres. Coordina les polítiques nacionals, aprova les lleis i el pressupost.

CONSELL D’ESTAT

Format pels caps d’estat o de govern de cada país membre. Defineix les orientacions i les polítiques generals de la UE.

TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE

Format per un jutge o jutgessa de cada estat i onze advocats i advocades generals. Vetlla pel compliment de les lleis europees.

CONCEPTES CLAU Banc Central Europeu, Comissió Europea, Consell d’Estat, Consell de la Unió Europea, Parlament Europeu, Tribunal de Comptes, Tribunal de Justícia de la UE.

Fites principals en la història de la Unió Europea

Després de la Segona Guerra Mundial, Europa va reprendre la idea de crear una organització per fomentar la cooperació entre els països europeus amb dos objectius: consolidar la pau i competir units.

Any Esdeveniment

1951Bèlgica, la República Federal d’Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos van crear la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).

1957 Es va constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) per aconseguir un mercat comú.

1992 Signatura del tractat de Maastricht: la CEE va passar a anomenar-se Unió Europea (UE).

2002 Va entrar en circulació la moneda única, l’euro.

2007 Signatura del tractat de Lisboa: es va establir una carta de drets per a la ciutadania de la UE.

2020 Sortida del Regne Unit de la UE després de votar-ho en referèndum (Brexit).

14

200707 GEO Unitat 01.indd 12 22/3/21 18:24

ACTIVITATS

8 PER ORGANITZAR. Completa la línia del temps de la història de la Unió Europea.

9 PER ANALITZAR. Observa aquest mapa juntament amb el que tens al final del llibre. Enumera els països que formen part de la UE.

Quins països s’hi van incorporar el 1986?

Quins no es troben a la zona euro?

1951:

2002:

1957:

2007:

1992:

2020:

10 PER PENSAR. Quina institució de la Unió Europea consideres més important? Per què?

Penso i comparteixo en parella

Quin avantatge té per a tu pertànyer a la Unió Europea? Comparteix la resposta amb una companya o company i arribeu a una conclusió en comú.

5. Països de la Unió Europea (2021).

ITÀLIA

PAÏSOS BAIXOS

BÈLGICA

FRANÇA

ALEMANYA

LUXEMBURG

mar MediterraniGRÈCIA

IRLANDA

ESPANYAPORTUGAL

DINAMARCA

FINLÀNDIA

ESTÒNIA

LETÒNIA

LITUÀNIA

POLÒNIA

REPÚBLICA TXECA ESLOVÀQUIA

HONGRIA

CROÀCIA

ROMANIA

BULGÀRIA

ESLOVÈNIA

XIPRE

ÀUSTRIA

SUÈCIA

MALTA

mardel

Nord

mar Negre

OCE

ÀATLÀNT IC

123869_02_p25_UE

1951

123869_02_p25_LT_UE

1957 1992 2002 2007 2020

1

15

200707 GEO Unitat 01.indd 13 22/3/21 18:24

DE GEOGRAFIAAIXÍ ÉS

Per començar… DescobreixPer començar, et plantegem un desafiament, un enigma, un problema... que hauràs de resoldre a partir d’una investigació senzilla.

El G-20

El G-20, o grup dels vint, és el fòrum internacional principal per a la cooperació econòmica i financera. Aquests països, en conjunt, aporten el 85 % de la riquesa mundial i concentren el 75 % del co-merç internacional i el 80 % de les inversions globals.

Es va crear per coordinar les polítiques econòmiques de les po-tències tradicionals que l’integraven i aconseguir una estabilitat i un creixement més grans. Al començament, aquest grup el constituïen només vuit països, els més industrialitzats en aquell moment: el Canadà, França, Alemanya, Itàlia, el Japó, el Regne Unit, els Estats Units i la Federació de Rússia (expulsada el 2014 després de l’annexió de Crimea), més una representació de la UE.

La fundació del G-20 el 1999 ha posat de manifest el sorgiment de noves potències econòmiques i el seu pes i influència en el funci-onament de l’economia mundial.

DescobreixProbablement has sentit a parlar moltes vegades de les reunions del G-20.

Investiga. Quins països en formen part?

Quina és la situació d’Espanya amb relació al G-20?

Quin problema econòmic del món actual proposaries tractar al G-20 pel fet de considerar-lo més urgent de resoldre?

EL FUNCIONAMENT DE L’ECONOMIA MUNDIAL

1. Foto de família a la cimera del G-20 celebrada a Osaka el 2019.

2

feta per la demo

23

200707 GEO Unitat 02.indd 23 22/3/21 18:20

Continua amb els… Continguts clau

Píndoles informatives

Aprendràs els continguts de manera integrada i a partir de textos breus, esquemes, taules, cronologies, mapes, gràfics, dibuixos i fotografies.

Activitats per desenvolupar el pensament

Resoldràs activitats categoritzades, que t’ajudaran a estudiar i a saber en tot moment quin tipus de pensament estàs exercitant.

Trobaràs activitats per:

Organitzar i classificar la informació.

Comprendre els conceptes.

Analitzar els processos.

Interpretar diferents aspectes.

Pensar, valorar i emetre judicis.

Desenvolupar la creativitat.

Al final de cada pàgina d’informació, t’ajudem a recordar els conceptes clau que has de saber explicar.

Les rutines de pensament desenvoluparan les teves capacitats per aprendre a aprendre i a pensar.

4

Reflexiono sobre la meva feina

Quins conceptes nous he après?

Quins he de repassar?

Quins aspectes de la unitat m’han interessat més?

1 Explica què és un estat i enumera’n les funcions.

2 Indica les diferències entre els conceptes següents.

Democràcia i dictadura:

Estat laic i confessional:

3 Enumera els objectius principals de l’ONU.

4 Què és la UE? Esmenta les institucions de què disposa.

5 Enumera les institucions d’Espanya i explica les funcions del Congrés dels Diputats.

6 Indica quines institucions integren la Generalitat de Catalunya.

22

AUTOAVALUACIÓ

200707 GEO Unitat 01.indd 20 22/3/21 18:31

Reflexiona sobre l’abast de la globalitzacióQuin tipus de cinema veus? Quina música escoltes? Com et vesteixes? Quins són els refres-cos que consumeixes? El procés de globalització no es limita a l’àmbit de l’economia. L’exis-tència d’un mercat mundial i el desenvolupament de les tecnologies de la informació i les comunicacions són crucials en la difusió massiva de formes de vida, valors, tradicions, gas-tronomia, música, cinema, vestimenta... d’un país a la resta del món. Molts països han adoptat elements culturals d'altres indrets fins a sentir-los com a cosa pròpia i part integrant de la seva societat: la globalització cultural té a veure amb això.

16 Localitza les imatges.

Escriu en quin continent es troben els països on s’han fet les fotografies.

Què estan fent aquestes persones?

Quines semblances i quines diferències identifiques en la manera de vestir i en el que els agrada menjar i beure?

Quins països penses que exerceixen més influència sobre altres cultures? En què et bases per afirmar-ho?

17 Analitzeu en comú les vostres preferències. Penseu

en les festes i les tradicions que celebreu cada any,

els aliments i les begudes que us agraden més, les

últimes pel·lícules que heu vist, els vostres cantants

preferits...

Anota dos trets propis de la teva cultura.

Creieu que hi ha alguna cultura que s’hagi imposat

a la societat espanyola? Quina?

18 Comparteix i raona la teva opinió amb la resta de la

classe. La uniformitat cultural és positiva o negativa?

Som respectuosos amb les cultures diferents?

Anota’n les conclusions.

ESTATS UNITS EMIRATS ÀRABS UNITS JAPÓ

feta per la demo

34

COMPETÈNCIES

200707 GEO Unitat 02.indd 34 22/3/21 18:20

Valora l’estat del benestar d’EspanyaEn un estat del benestar, l’estat procura millorar les condicions de vida de la ciutadania. Per fer-ho, les adminis-tracions públiques proporcionen serveis públics a la població en diversos sectors i aspectes, com ara la sanitat, les pensions o l’educació.

FONT: Banc d’Espanya.

Protecció social per funcions

123869_02_p28_h04_proteccion_social_funciones

Desocupació 8%

Altres 7%

Vellesa 41%

Supervivència10%

Malaltia i atenció sanitària 27%

Invalidesa 7%

19 Analitza els gràfics.

Quines variables o indicadors s’analitzen?

Com han evolucionat? Quines conclusions

en treus?

Quines altres variables hi afegiries? Per què?

20 Reflexiona i expressa la teva opinió.

Al llarg dels últims anys, l’estat del benestar a Espanya ha millorat o ha empitjorat?

En quins indicadors t’has fixat per respondre la pregunta anterior?

Comenta-ho amb el grup. Espanya té una població cada vegada més envellida. Això podria afectar l’estat del benestar? Per què?

21 Compara i contrasta. Tots els estats del món són estats del benestar? Raona la resposta.

1995 2000 2005 2010 2015 20200

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400Milers de milions d’€


Deute públic

123869_02_p28_deuda_publica


1995 2000 2005 20202015 2010 19

20

21

22

23

24

25

26En % del PIB

Protecció social

123869_02_p28_h03_proteccion_social


01995 2000 2005 2010 2015 2020

5

10

15

20

25En % de la població activa

Taxa d’atur

123869_02_p28_h05_paro


01995 2000 2005 2010 2015 2020

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000


Despesa en pensions

123869_02_p28_h06_pensiones


123869_02_p28_h02_envejecimiento

16

17

18

19

20

151995 2000 2005 2010 2015 2020

Envelliment

En % de la població de 65 anys o més

11. Evolució d’alguns indicadors econòmics i socials a Espanya.

FONT: BANC D’ESPANYA. INE. MINISTERI DE TREBALL, MIGRACIONS I SEGURETAT SOCIAL.

20

COMPETÈNCIES

200707 GEO Unitat 01.indd 18 22/3/21 18:27

24 Analitza el model econòmic circular.

En quins principis es basa?

Explica per què és un model econòmic sostenible.

25 Pensa en tot el que requereix un procés productiu.

Què poden fer les empreses fabricants per afavorir

una economia circular? Comenta-ho amb una

companya o un company.

26 Investiga a internet.

Què és la simbiosi industrial? Posa’n un exemple.

Per què s’associa a l’economia circular?

27 Reflexiona sobre els teus hàbits de consum. Tenen més a veure amb l’economia lineal o amb la circular? Per què?

15. Funcionament de l’economia circular.

Reflexiona sobre l’economia circular

Al nostre món predomina un model econòmic lineal amb quatre fases: extracció de matèries primeres, produc-

ció, consum i rebuig del producte:

Aquest model, per diverses raons, resulta incompatible amb un desenvolupament sostenible en el temps:

La producció consumeix una gran quantitat de recursos. Molts existeixen de manera limitada a la natura.

Els processos d’extracció generen nombrosos gasos i residus tòxics. A més, s’hi suma la contaminació dels mitjans de transport per traslladar les mercaderies.

Quan es rebutja un producte que ja hem fet servir i no el reciclem, passa a convertir-se en un residu.

Al final de la dècada de 1970, es va plantejar un model alter-

natiu circular que permetés compatibilitzar el creixement

econòmic i el benestar de la població amb la preservació

mediambiental.

RESIDUSMATÈRIA PRIMERA CONSUMPRODUCCIÓ

FABRICAR

RECURSOS

RESIDUS

PROCESSAR

PROCESSAR

RE

CIC

LA

R

UT

ILITZA

R, REPARAR, REUTILITZAR

70

COMPETÈNCIES

200707 GEO Unitat 04.indd 36 22/3/21 18:30

28 Busca a internet el llargmetratge Temps moderns i visualitza’n els 5 primers minuts.

Què mostren? Què te n’ha cridat l’atenció?

En quina revolució industrial es desenvolupa la trama?

Quin missatge volia transmetre Chaplin?

30 Compara.

Imagina’t una cadena de muntatge actual. Creus

que s’assemblarà a la de la pel·lícula?

I les condicions laborals? Hi influeix l’existència

d’una legislació laboral?

29 Dibuixa l’storyboard. Abans, pensa en les escenes que hi representaràs, com les plantejaràs i el missatge que vols transmetre.

L’STORYBOARD

És un guió gràfic on, com si fos un còmic, es dibuixen les seqüències que tindrà una escena o una pel·lícula.

Crea un storyboard per a una pel·lícula

El 1936, Charles Chaplin va escriure el guió, va diri-gir i va protagonitzar el llargmetratge Temps mo-derns, en el qual donava la seva visió sobre les con-dicions laborals de la classe obrera i el treball en cadena a les fàbriques.

Ha passat molt de temps des d’aleshores. Per això, et proposem fer un remake o reedició d’alguna de les escenes més famoses. Com faries l’storyboard d’una d’aquestes escenes traslladada a l’època ac-tual? Seria molt diferent del de Chaplin?

16. Storyboard del llargmetratge Temps moderns.

4

71

200707 GEO Unitat 04.indd 37 22/3/21 18:30

Aplica el que has après a contextos reals amb les… Competències

Aprenentatge integrat

Integraràs els coneixements, les habilitats i les actituds per enfrontar-te a diferents reptes i superar-los.

Aprenentatge pràctic

Seràs protagonista d’un aprenentatge pràctic, en el qual donaràs resposta a necessitats reals.

Aprenentatge reflexiu

La investigació, el contrast i la verificació de la informació, la reflexió i el pensament crític t’acompanyaran al llarg de totes les propostes.

Treballaràs sobre:

Sostenibilitat.

Anàlisi de casos.

Presa de decisions.

Relacions entre factors, processos i elements.

Igualtat, drets i llibertats.

Acaba amb una… Autoavaluació

Avalua el que has après

Una proposta d’activitats de síntesi et permetrà valorar el que saps.

Avalua com ho has après

Una reflexió sobre el teu aprenentatge et permetrà prendre consciència sobre tot el que has après i la manera com ho has fet.

5

El sistema polític

La Constitució del 1978 és la llei més important de l’estat. Defineix Espanya com a:

Estat social, perquè l’estat intervé per aconseguir una societat més justa. Per exemple, promou sistemes de salut i d’ensenyament públics i gratuïts.

Estat democràtic, perquè la ciutadania participa en el govern.

Estat de dret, perquè les lleis regeixen per a totes les persones i institucions i perquè es reconeixen un seguit de drets a tots els ciutadans i ciutadanes.

L’organització territorial

El territori d’Espanya s’organitza en:

Més de mil vuit-cents municipis.

Cinquanta províncies.

Disset comunitats i dues ciutats autònomes.

Cada comunitat i ciutat autònoma tenen un estatut d’autonomia, que és un document que recull les seves competències i institucions de govern.

L’ESTAT ESPANYOL4

CONCEPTES CLAU Congrés dels Diputats, monarquia parlamentària, Senat.

Institucions principals d’Espanya

SUPREMA AUTORITAT DE L’ESTAT

Espanya és una monarquia parlamentària. Felip VI n’és el rei.

Representa Espanya en les relacions internacionals.

GOVERN (poder executiu)

Format per la Presidència,

la Vicepresidència i els Ministeris.

Dirigeix la política, l’Administració

civil i militar i la defensa de l’estat,

i governa segons la Constitució i

les lleis.

TRIBUNALS I JUTJATS (poder judicial)

Tribunal Suprem: té jurisdicció a tot el territori espanyol.

Tribunal Constitucional: interpreta la Constitució en cas de dubte.

Judicatura i magistratura: administren la justícia, són independents i estan sotmesos a la llei.

CORTS GENERALS (poder legislatiu)

Dues cambres: Congrés dels Diputats (7) i Senat.

Elaboren les lleis, aproven els pressupostos, controlen l’acció del govern i trien la presidenta o el president del Govern.

6. Mapa polític d’Espanya.

7. Congrés dels Diputats.

CeutaMelilla

C. DE MADRID

Palma

Madrid

Mèrida

Múrcia

Toledo

Oviedo

Sevilla

Logronyo

València

Saragossa

Barcelona

Santander

Pamplona/Iruña

Vitòria-Gasteiz

Santiagode Compostel·la

ANDALUSIA

ARAGÓ

GALÍCIA

CASTELLA-LA MANXA

CATALUNYA

EXTREMADURA

LA RIOJA

COMUNITATVALENCIANA

PAÍS BASC

R. DEMÚRCIA

CANTÀBRIA

P. D’ASTÚRIES

C. F. DENAVARRA

ILLES BALEARS

PO

RT

UG

AL

F R A N Ç A

m ar M ed i te r ran i

123869_02_p26_Espana_politico

Santa Cruzde Tenerife

Las Palmasde Gran Canaria

CANÀRIESOCEÀ ATLÀNTIC

ANDORRA

0 150

quilòmetres

escala

OC EÀ

AT LÀ N TIC

Límit d’estat Límit de comunitat autònoma

123869_02_p26_leyenda_Espana_politico

Capital de l’estatCapital de comunitat autònomaCiutat autònoma

200707 GEO Unitat 01.indd 14 22/3/21 18:34

CATALUNYA5

CONCEPTES CLAU comarca, Generalitat, municipi, província.

LA COMARCA

La comarca és una unitat territorial de Catalunya forjada al llarg del temps i formada per diversos municipis. El seu òrgan de gestió administrativa és el consell comarcal.

9. Façana de l’edifici de l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.

El sistema polític

Catalunya, com a nacionalitat dins de l’Estat espanyol, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma. Les lleis generals vigents que regulen el sistema institucional i legal de Catalunya són la Constitució del 1978 i l’Estatut d’autonomia del 2006.

La divisió territorial

Actualment, Catalunya està formada per:

947 municipis

42 comarques

4 províncies

LA GENERALITAT

La Generalitat és l’autogovern de Catalunya i està formada per diferents institucions:

El Parlament

La Presidència

El Govern

EL MUNICIPI

El municipi és l’entitat local bàsica de

l’organització territorial de Catalunya. El govern

i l’administració municipals corresponen als

ajuntaments. Els responsables de la gestió

dels ajuntaments són els alcaldes o les

alcaldesses i els regidors o les regidores.

8. Sala de plens del Parlament de Catalunya.9. Façana de l’edifici de l’Ajuntament de la ciutat

de Barcelona, capital de Catalunya.

F R A N Ç A

Peñade Oroel1.769 m

m a r M e d i t e r r a n i

MOIANÈS

Barcelona

GARRAF

PROVÍNCIADE LLEIDA

PROVÍNCIADE GIRONA

PROVÍNCIADE TARRAGONA

PROVÍNCIADE BARCELONA

Girona

Lleida

Tarragona

ANDORRA

ARAGÓ

ALT CAMPGARRIGUES

SOLSONÈS

ALT EMPORDÀ

GARROTXA

TARRAGONÈS

ALTPENEDÈS

GIRONÈS

TERRAALTA

ALT URGELL

MARESME

URGELL

ALTARIBAGORÇA

MONTSIÀ

VALL D'ARAN

ANOIA

NOGUERA

VALLÈSOCCIDENTAL

BAGES

OSONA

VALLÈSORIENTAL

BAIXCAMP

PALLARS JUSSÀ

BAIX EBRE

PALLARS SOBIRÀ

BAIXEMPORDÀ

PLAD'URGELL

BAIXLLOBREGAT

PLA DEL'ESTANY

BAIXPENEDÈSPRIORAT

BARCELONÈS

RIBERAD'EBRE

BERGUEDÀ

RIPOLLÈSCERDANYA

SEGARRA

CONCADE BARBERÀ

SEGRIÀ

SELVA

127266_01_p18_cataluna_politico

N

S

EO

0 30

quilòmetres

escala

Capital de comarca

Límit de comarca

Límit de província

Capital de comunitatautònomaCapital de província

10. Mapa de les províncies i comarques de Catalunya.

18

200707 GEO Unitat 01.indd 16 22/3/21 18:33

AR

GEN

TIN

A

BU

RK

INA

FA

SO

BENÍNTOGO

GHANA

NIG

ÈRIA

SIER

RA

LEO

NE

LIB

ÈRIA

CO

STA

D

’IVO

RI

GU

INEA

GU

INEA

BIS

SAU

MA

UR

ITÀ

NIA

MA

LI

GÀ

MB

IA

SEN

EGA

L

CA

P V

ERD

SÀHARA

AL

GÈ

RI

ALÍ

BIA TX

AD

NÍG

ER

CA

MER

UN

REPÚ

BLIC

ACE

NTRE

AFRI

CANA

GU

INEA

EQU

ATO

RIA

L

SÃO

TO

MÉ

I PR

ÍNC

IPE

GA

BO

NRE

PÚBL

ICA

DEM

OCR

ÀTIC

ADE

L CO

NGO

RWAN

DABU

RUND

I

AN

GO

LA

ZÀM

BIA

UGAN

DA

TAN

ZÀN

IA

KEN

YA

MALAWI

NA

MÍB

IAZI

MB

AB

WE

BO

TSW

AN

A

SWA

ZILÀ

ND

IA LESO

THO

REP

ÚB

LIC

AD

E SU

D-À

FRIC

A

MOÇAMBIC

Port

Lou

isM

AD

AG

ASC

AR

MA

UR

ICI

SEY

CH

ELLE

S

SOM

ÀLIA

ETIÒ

PIAD

JIB

OU

TI

SUD

AN

San

aaER

ITRE

A

MA

RR

OC

TUN

ÍSIA

PORT

UG

ALE

SP

AN

YA

Port

o N

ovo

Lom

éA

ccra

Abu

ja

Yam

ouss

oukr

o

Nia

mey

Oua

gado

ugou

Bam

ako

Mon

ròvi

a

Free

tow

n

Dak

arBa

njul Co

nakr

yNou

akch

ottRa

bat

Al-A

aiun

Prai

a

Bang

uiYa

ound

é

Libr

evill

eSã

o To

mé

N’D

jam

ena

Braz

zavi

lle

Kig

ali

Buju

mbu

ra

Kam

pala

Nai

robi

Dod

oma

Kin

shas

a

Lilo

ngw

e

Luan

da

Win

dhoe

k

Map

uto

Pret

òria

Lusa

kaH

arar

e

Gab

oron

e

Ciut

at

del C

ap

Ant

anan

ariv

o

Mog

adis

cio

Vic

tòri

a

Add

is A

beba

Kha

rtum

Asm

ara

Alg

er

Tríp

oli

Tuni

s

el C

aire

Lisb

oaM

adri

d

FRA

NÇ

APa

rís

La V

alle

tta

MA

LTA

Ate

nes

IRLA

ND

A

REG

NE

UN

IT

Lond

res

Dub

lín

Reyk

javí

k

ISLÀ

ND

IA

SUÈCIA

FINLÀNDIA

Esto

colm

Osl

oH

èlsi

nki

Was

hing

ton

Ott

awa

MÈX

ICES

TA

TS

UN

I TS

CA

NA

DÀ

Ciut

atde

Mèx

ic

Lim

a

Bras

ília

La P

az

PER

Ú

BO

LÍV

IA

BR

AS

IL

Asu

nció

n

Sant

iago

Mon

tevi

deo

Buen

os

Air

esUR

UG

UA

I

XIL

E

PARA

GU

AI

CO

LÒM

BIA

EQU

AD

OR

GU

YAN

ASU

RIN

AM

GU

AIA

NA

FRA

NC

ESA

Bogo

tà

Qui

to

Geo

rget

own

Para

mar

ibo

OC

EÀ

PA

CÍ

FI

C

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

OC

EÀ

ÍN

DI

C

0° 20°

trò

pic

de

Cap

rico

rn

equ

ado

r

40°

20°

trò

pic

de

Càn

cer

40°

ALA

SKA

(EU

A)

cerc

le p

olar

àrt

ic

180°

150°

120°

90°

0°30

°

OC

EÀ

G

LA

CI

AL

À

RT

IC

30°

60°

GR

ENLÀ

ND

IA(D

INA

MA

RC

A)

90°

120°

60°

EGIP

TE

AR

ÀB

IA

SAU

DIT

A

OMAN

IEM

EN

Bagd

ad

Doh

a

al R

yadK

uwai

tAm

man

Dam

asc

CO

NG

O

Ank

ara

TU

RQ

UI

A

Mas

qat

EUA

IRA

Q

KU

WA

ITJO

RD

ÀN

IA

BA

HR

AIN

QA

TAR

XIP

RE

LÍBA

N

ISR

AEL

SÍR

IA

al M

anam

a

IRA

NTe

her

an

AR

MÈN

IAA

ZER

BA

DJA

NG

EÒR

GIA

Bak

ú

Erev

an

Tbili

ssi

Mo

sco

u

UZB

EKIS

TAN

TUR

KM

ENIS

TAN

Aix

khab

adTaix

ken

tB

ixke

k

Du

ixan

be

Ast

ana KIR

GU

IZIS

TAN

TAD

JIK

ISTA

N

KA

ZA

KH

STA

N

No

vaD

elh

i

Isla

mab

adK

abul

PAKISTA

N

AFGANIST

AN

ÍND

IANEP

AL

Thim

buK

atm

andu

BH

UTA

N

BA

NG

LAD

ESH

Dac

ca

Mal

éCo

lom

boSR

I LA

NK

A

MA

LDIV

ES

MYA

NM

AR

Yang

onV

ient

iane

Han

oi

LAO

S

TAIL

ÀN

DIA

Bang

kok Ph

nom

Penh

VIE

TNA

M

CA

MB

OD

JA

Kua

laLu

mpu

r Jaka

rtaBa

ndar

Ser

iBe

gaw

an

Sing

apur

BR

UN

EI

MA

LÀ

ISI A

SIN

GA

PUR

IN

DO

NÈ

SI

A

Man

ilaTaip

eiTA

IWA

N FILI

PIN

ES

Kor

or

Port

Mor

esby

Palik

irES

TATS

FED

ERA

TSD

E M

ICR

ON

ÈSIA

PAPU

AN

OV

AG

UIN

EA

PALA

U

0°

Illes

Mar

ian

nes

(EU

A)

20°

AU

ST

RÀ

LI A Ca

nber

ra

Wel

lingt

onNO

VA

ZELA

ND

A

Pequ

ínPy

ongy

ang

Seül

Tòqu

io

CO

REA

DEL

NO

RD

CO

REA

DEL

SU

D

JAPÓ

Ula

n Ba

tor

MO

NG

ÒLI

A

XI

NA

RÚ

SS

IA

OC

EÀ

PA

CÍ

FI

C

40°

20°

60°

180°

180°

150°

meridià de Greenwich

cerc

le p

ola

r a

ntà

rtic

OC

EÀ

G

LA

CIA

L

AN

TÀ

RT

IC

30°

0°30

°60

°15

0°18

0°

60°

0 qu

ilòm

etre

s

esc

ala

1.0

00

150°

120°

90°

60°

NORUEG

A

Jeru

sale

m

Beiru

tNi

còsia

Mal

abo

Mas

eru

Mba

bane

Abu

Dha

bi

Juba

SUD

AN

DEL

SU

D

TIM

OR

O

RIE

NTA

L

Dili

60°

90°

120

MÓ

N:

PO

LÍT

IC

Cim

s p

rin

cip

als

Riu

s p

rin

cip

als

Llac

s

2.50

0 m

2.00

0 m

1.50

0 m

1.00

0 m

400

m

200

m

0 m

1919

20_p

08_0

9_le

yen

da_

mu

nd

i_�

sico

20°

40°

Man

agu

a

San

Sal

vad

or

Teg

uci

gal

pa

Bel

mo

pan

Gu

atem

ala

Pan

amà

San

Jo

séKin

gst

on

PAN

AM

À

CO

STA

RIC

ANIC

AR

AG

UA

JAM

AIC

A

EL S

ALV

AD

OR

HO

ND

UR

ESG

UA

TEM

ALA

BEL

IZE

Car

acas

San

toD

om

ing

o

l’H

avan

aN

assa

u

VEN

EÇU

ELA

REP

ÚB

LIC

AD

OM

INIC

AN

A

CU

BAB

AH

AM

ES

HA

ITÍ

Port

-au

-Pr

ince

MÒ

NA

COAN

DORR

A

Rom

aC

IUTA

T D

ELV

ATI

CÀ

SAN

MA

RIN

OFR

AN

ÇA

ITÀ

LIA

ÀU

STR

IA

SUÏS

SAES

LOVÀ

QUI

AH

ON

GR

IA

Zagr

ebLj

ublja

na

Vie

na

Bern

a

Brat

isla

vaBu

dape

st

Buca

rest

RO

MA

NIA

So�

a BU

LGÀ

RIA

Ate

nes

GR

ÈCIA

ALBÀ

NIA

MAC

EDÒ

NIA

DEL

NORD

Skop

jeTi

ranaSÈ

RBIA

MO

NTEN

EGRO

Belg

rad

Podg

oric

a

BÒS.

IHE

RCEG

.

CR

OÀ

CIA

Sara

jevo

Kíe

v

Chis

inau

MO

LDÀ

VIA

LIEC

HTEN

STEI

N

ESLO

VÀ

QU

IA

Berl

ínVa

rsov

ia

Prag

aA

LEM

AN

YAPO

LÒN

IA

REP

ÚB

LIC

ATX

ECA

Parí

s

LUXE

MBU

RG

BÈL

GIC

A

PAÏS

OS

BA

IXO

S

Am

ster

dam

Brus

el·le

s

Cope

nhag

uen

DIN

AM

AR

CA

Esto

colm

Osl

oTa

llinn

Riga

Víln

ius

Min

sk

ESTÒ

NIA

LETÒ

NIA

LITU

ÀN

IA BIE

LOR

ÚSS

IA

SUÈC

IA

NO

RU

EGA

Tuni

sLa

Val

lett

aTU

NÍS

IA

Alg

er

ALG

ÈRIA

UC

RA

ÏNA

MA

LTA

1271

59 a

nnex

map

es.in

dd

162-

163

19/3

/21

20:

13

ESPANYA: POLÍTIC ESPANYA: FÍSIC

FR

AN

ÇA

MA

RR

OC

AL

GÈ

RI

A

12º

10º

8º6º

4º2º

0º2º

4º


0º2º

6º8º

10º

2º4º42

º

40º

38º

36º

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

ma

rM

ed

it

er

ra

ni

LA C

OR

UN

YA

AN

DO

RR

A

PORTUGAL

Sara

gos

sa

Vit

òri

a

Valè

nci

a

Tole

do

Sevi

lla

San

tiag

ode

Co

mp

ost

el·la

San

tand

er

Pam

plo

na

Palm

a

Ovi

edo

Mèr

ida

Mú

rcia

Mad

rid

Log

ron

yo

Barc

elo

na

GU

IPÚ

SCO

AB

ISC

AIA

PON

TEV

EDR

A

TAR

RA

GO

NA

CA

STEL

LÓ

ÀLA

BA

ALA

CA

NT

VA

LLA

DO

LID

BA

RC

ELO

NA

GIR

ON

A

SEG

ÒV

IA

OU

REN

SE

GU

AD

ALA

JAR

A

PALÈ

NC

IA

SALA

MA

NC

A

ALM

ERIA

VA

LÈN

CIA

ZAM

OR

A

GR

AN

AD

A

HU

ELV

A

ÀV

ILA

CÒ

RD

OV

ACIU

DA

D R

EAL

ALB

AC

ETESA

RA

GO

SSA

BU

RG

OS

SÒR

IA

LUG

O

LLEI

DA

SEV

ILLA

TOLE

DO

OSC

A

TER

OL

CO

NC

AC

ÀC

ERES

BA

DA

JOZ

JAÉN

LLEÓ

MÀ

LAG

A

CA

DIS

34º

42º

40º

38º

36º 34

º

38º

1271

59_0

1_p

162_

esp

ana_

po

litic

o

ma

rC

an

tà

br

ic

N

S

EO

36º

054

quilò

met

res

San

ta C

ruz

de T

ener

ife

Las

Palm

as d

eG

ran

Can

aria

LAS

PALM

AS

SAN

TA C

RU

ZD

E TE

NER

IFE

29º

28º

14º

18º

16º

OC

EÀ

A

TL

ÀN

TI

C

#

#

#

#

#

#

#

#

PO

RT

UG

AL

AN

DO

RR

A

ME

SE

TA

C

EN

TR

AL

Men

orc

a

Mal

lorc

a

Eivi

ssa

Form

ente

ra

Cabr

era

illes

Pit

iüse

s

ILL

ES

BA

LE

AR

S

Mu

lha

cén

3.4

79

m

Mo

nca

yo

2.3

14

m

An

eto

3.4

04

m

RIU

MIÑ

O

RIU

DU

ERO

RIU

GU

AD

ALQ

UIV

IR

RIU

TAJO

RIU

GU

AD

IAN

A

RIU

EBRE

RIU

XÚ

QU

ER

RIU

SEGURA

cap

Fini

ster

re

pun

ta d

'Est

aca

de

Bare

s estr

etd

eG

ibra

ltar

cap

de

Gat

a

cap

de

la N

au

cap

de

Creu

s

SU

BM

ES

ETA

NO

RD

SU

BM

ES

ETA

SU

D

Me

sa d

e lo

sTr

es

Re

yes

2.4

46

m

riu

Ter

riuSe

gre

riuGállego riu

Túria

riu

Genil

riuTin

to

riuOdiel

riuM

atac

helriuZú

jar

riu

Alm

ont

e

riu

Torm

es

riuEsla

riu

S ilriuNavia

riuNarcea

riuPisuerga

riuJarama

Ait

an

a1.

55

7 m

cap

de

Palo

s

delt

ade

l'Eb

re

l'Alb

ufe

ra

cap

d'A

jo

cap

de

Traf

alga

r

badi

a d

e M

àlag

a

mar

Men

or

Ait

xu

ri1.

55

1 m

Tele

no

2.1

83

m

0º


2º4º

36º

2º

36º38

º

40º

42º

38º

40º42

º

0º2º

4º2º

4º6º

10º

8º12

º

ma

rM

ed

ite

rr

an

i

ma

rC

an

tà

br

ic

FR

AN

ÇA

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

N S

EO

MA

RR

OC

AL

GÈ

RI

A#

#

##

#

##

IL

LE

S

CA

NÀ

RI

ES

Teid

e3.

71

5 m

Ro

qu

e d

elo

s M

uch

ach

os

2.4

26

m

Ma

lpa

so1.

50

0 m

Ga

rajo

na

y1.

48

7 m

Pico

de

las

Nie

ve

s1.

94

9 m

Jan

día

807

m

Peñ

as

de

l C

hac

he

670

m

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

La P

alm

a

El H

ierr

oLa G

omer

aTe

ner

ife

Gra

nCa

nàri

a

Fuer

teve

ntu

ra

Lan

zaro

te

La G

raci

osa

Ale

gra

nza

29º

14º

18º

16º

054

qu

ilòm

etr

es

esc

ala

1271

59_0

1_p

162_

leye

nd

a_es

pan

a_p

olit

ico

Fro

nte

ra in

tern

acio

nal

Lím

it a

uto

nò

mic

Lím

it p

rovi

nci

al

Ciu

tat

autò

no

ma

Cap

ital

de

com

un

itat

au

tòn

om

a

Cap

ital

d'e

stat

127159 annexmapes.indd 166 19/3/21 20:14

CATALUNYA: POLÍTIC

COMUNITATVALENCIANA

F R A N Ç A

ma r

Me

di t

er

ra

ni

MOIANÈS

Moià

GARRAF

PROVÍNCIADE LLEIDA

PROVÍNCIADE GIRONA



ANDORRA

ARAGÓ

ALT CAMPGARRIGUES

SOLSONÈS

ALT EMPORDÀ

GARROTXA

TARRAGONÈS

ALT PENEDÈS

GIRONÈS

TERRA ALTA

ALT URGELL

MARESME

URGELL

ALTARIBAGORÇA

MONTSIÀ

VALL D'ARAN

ANOIA

NOGUERA

VALLÈSOCCIDENTAL

BAGES

OSONA

VALLÈS ORIENTAL

BAIXCAMP

PALLARS JUSSÀ

BAIX EBRE

PALLARS SOBIRÀ

BAIXEMPORDÀ

PLAD'URGELL

BAIXLLOBREGAT

PLA DEL'ESTANY

BAIXPENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

RIBERAD'EBRE

BERGUEDÀ

RIPOLLÈS

CERDANYA

SEGARRA

CONCADE BARBERÀ

SEGRIÀ

SELVA

Amposta

Tremp

Balaguer

Montblanc

Tàrrega

Banyoles

Mórad'Ebre

Valls

Barcelona

Olot

el Vendrell

Berga

el Pontde Suert

Vic

la Bisbald'Empordà

Puigcerdà

Viella

les BorgesBlanques

Reus

Vilafrancadel Penedès

Cervera

Ripoll

Vilanova i la Geltrú

Falset

Sabadell

Figueres

Sant Feliude Llobregat

Gandesa

Santa Colomade Farners

Girona

la Seu d'Urgell

Granollers

Solsona

Igualada

Sort

Lleida

Tarragona

Manresa

Mataró

Tortosa

TerrassaMollerussa

127159_01_p165_cataluna_politico

N

S

EO

0 12,5

quilòmetres

escala

127159_01_p165_leyenda_cataluna_politico

Capital de comarca

Límit de comarca



127159 annexmapes.indd 157 19/3/21 20:12

2

Feina informal. Feina no regulada per les autoritats. Aquest treball es realitza sense cap tipus de cobertura legal.

Globalització econòmica. Procés d’integració de l’economia mundial en un sol sistema, dominat pel capitalisme. Aquest fenomen s’ha produït gràcies al desenvolupament de les noves tecnologies de la comunicació i a l’abaratiment dels costos del transport.

Multinacional. Empresa que duu a terme la seva activitat en diversos països.

Unitat 4. El sector secundari

Dependència energètica. Quantitat d’energia primària que un país ha d’importar per al consum i funcionament de la seva economia.

Descarbonització. Reducció progressiva del consum de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural).

Deslocalització industrial. Pràctica econòmica que consisteix en el trasllat dels centres de producció a països que tenen costos de producció més baixos.

Eficiència energètica. Ús eficient de l’energia. Parlem d’eficiència energètica quan un aparell, procés o instal·lació consumeix una quantitat inferior a la mitjana d’energia per a la realització d’una activitat. Té per objectiu reduir la contaminació i protegir el medi ambient.

Energies no renovables. Són aquelles fonts d’energia que es troben a la naturalesa en quantitats limitades i que el seu consum supera la capacitat de regeneració

Energies primàries. Qualsevol forma d’energia disponible a la naturalesa abans de ser transformada, com la solar o l’eòlica.

Energies renovables. Són fonts d’energia naturals, abundants, netes i inesgotables, com el sol, el vent i l’aigua.

Energies secundàries. No es troben directament a la natura sinó que s’obtenen a partir de les fonts primàries mitjançant un procés de transformació, com l’electricitat o la gasolina.

Indústries de base. Indústries que es troben al principi del procés productiu. S’encarreguen de transformar les matèries primeres en productes semielaborats que utilitzen altres indústries

per transformar-los en el procés final. Un exemple d’indústria de base és la siderúrgia, que transforma el mineral en ferro o acer, que posteriorment serà utilitzat per altres indústries en la fabricació de béns d’equip o de consum.

Indústries de béns d’equip. Són les indústries que es dediquen a transformar els productes semielaborats en equips productius per equipar les indústries. Fabriquen maquinària, equips electrònics, motors, etc.

Indústries de béns de consum. Són les indústries que fabriquen béns destinats al consum directe per part del comprador (sabates, tèxtil, electrodomèstics…).

Jaciment. Lloc on hi ha una acumulació significativa de minerals o fonts d’energia susceptibles d’explotació econòmica.

Mineria. La mineria és l’activitat econòmica que consisteix a extreure les roques i els minerals dels jaciments.

Potència industrial. País que destaca internacionalment per la importància i pes de la seva indústria.

Relocalització industrial. Tornada de l’activitat o part de l’activitat d’una indústria al seu país d’origen després d’una etapa més o menys llarga de deslocalització.

Revolució industrial. Procés de transformació econòmica i social com a conseqüència d’un canvi radical dels sistemes de producció. Aquest procés és possible gràcies a la innovació tecnològica, la utilització de noves fonts d’energia i una nova organització del treball.

Terciarització industrial. Es tracta d’una transformació econòmica i social que afecta els països més desenvolupats. El sector secundari –la indústria– es veu influït en la seva manera de produir per formes de treball pròpies del sector serveis: investigació, disseny, màrqueting, logística...

123

200707 Glossari GEO.indd 41 23/3/21 10:24

Unitat 1. L’organització política del món

Banc Central Europeu (BCE). Institució de la UE que gestiona l’euro, manté l’estabilitat dels preus i dirigeix la política econòmica i monetària de la UE. L’integren la presidència i la vicepresidència del BCE i les governadores i els governadors dels bancs centrals de cada estat membre.

Comissió Europea. Institució de la UE que representa els interessos de la Unió en conjunt. Proposa les lleis al Parlament i al Consell i vetlla perquè s’apliquin els reglaments, s’executin els programes i s’utilitzin de manera adequada els fons de la UE.

Congrés dels Diputats. Cambra legislativa que forma, juntament amb el Senat, les Corts Generals (òrgan legislatiu d’Espanya). El formen entre 300 i 400 diputats i diputades triats per la ciutadania cada quatre anys.

Consell de la Unió Europea. Institució que representa els governs dels estats membres. Debat, modifica i aprova les lleis i el pressupost de la UE i coordina les polítiques nacionals.

Consell d’Estat. Es reuneix quatre vegades l’any per definir les orientacions i les polítiques generals de la UE.

Democràcia. Forma de govern en què el poder polític resideix en la ciutadania, que tria els representants mitjançant el sufragi universal.

Dictadura. Règim polític que concentra tot el poder en una persona o en un grup o organització i reprimeix els drets humans i les llibertats individuals.

Estat. És la unitat política i administrativa superior que regeix un territori, i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat.

Monarquia. El cap d’estat és un rei o una reina, que té el càrrec per dret de naixement i el transmet als seus descendents. La monarquia pot ser dictatorial o democràtica.

Monarquia parlamentària. Forma de govern en què el rei o la reina és el cap d’estat però no governa.

Organització de les Nacions Unides (ONU). Organisme internacional integrat per 193 estats per defensar els drets humans, mantenir la pau al món i treballar per la cooperació internacional.

Parlament europeu. Institució que representa la ciutadania a la UE. Juntament amb el Consell de la Unió europea, aprova les lleis, a partir de les propostes de la Comissió europea, i el pressupost.

També supervisa les altres institucions. Les eurodiputades i els eurodiputats són triats per sufragi universal. S’agrupen per afinitat política.

República. Estats en què el cap de l’estat és un president o una presidenta. En les repúbliques que són dictadures, la presidència l’escullen els grups de poder. En les repúbliques democràtiques, és la ciutadania qui la tria.

Senat. Cambra legislativa que forma, juntament amb el Congrés dels Diputats, les Corts Generals. És la cambra de representació territorial. L’integren els senadors i les senadores de les comunitats, les províncies i les ciutats autònomes.

Sufragi universal. Dret a vot de la població adulta en un estat independentment del sexe, l’ètnia, la condició social o econòmica.

Terrorisme. Forma de conflicte en què grups armats exerceixen la violència sobre la població i les institucions de manera indiscriminada per sotmetre-les al seu domini. Si l’exerceix el govern, s’anomena terrorisme d’estat. Si té una estructura i uns objectius internacionals, un component religiós fort i du a terme accions indiscriminades de gran valor simbòlic, s’anomena terrorisme global.

Tribunal de Comptes. Institució que comprova que els fons de la UE es perceben i es fan servir correctament. L’integra un membre de cada estat.

Tribunal de Justícia de la UE. Institució que interpreta el dret de la Unió Europea i vetlla pel compliment de les lleis. Està format per un jutge o una jutgessa de cada estat i onze advocats o advocades generals.

Unitat 2. El funcionament de l’economia mundial

Activitat econòmica. Qualsevol tipus d’activitat que té com a finalitat la generació o intercanvi de béns o serveis.

Deslocalització. Procés mitjançant el qual una de les fases del procés de producció d’una fàbrica, o la totalitat de la producció, es trasllada fora de les fronteres del país d’origen. La fabricació es deslocalitza preferentment a països que ofereixen avantatges fiscals, mà d’obra més barata i una normativa mediambiental menys exigent.

Feina formal. Ocupació laboral legal, sotmesa a la normativa oficial i a les retencions fiscals corresponents.

122

CONCEPTES CLAU

200707 Glossari GEO.indd 40 23/3/21 10:24

El final del llibre inclou...

DE GEOGRAFIAAIXÍ ÉS

Un GLOSSARI amb tots els conceptes clau indicats a les lliçons i organitzats per unitats. El pots consultar per repassar-los i entendre’ls millor.

Un ATLES que reprodueix a una mida més gran alguns mapes fonamentals perquè hi puguis treballar més bé. També inclou altres mapes que et poden ser útils en l’aprenentatge.

Al llibre trobaràs assenyalats amb una els mapes que pots consultar ampliats a l’atles.

6

Què diuen les xifres sobre els drets humans?

L’assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va aprovar el 1948 la Declaració Universal dels Drets Humans. Conté, recollits en trenta articles, els drets inherents a totes les persones, sense distinció de sexe, ètnia, religió o qualsevol altra condició.

L’article 3 assenyala que tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona. L’article 16.2 recull que només mitjançant el consentiment lliure dels futurs esposos es pot con-traure matrimoni. I l’article 23 estableix que tota persona té dret al treball, a triar-lo lliurement i a gaudir-ne amb unes condicions equitatives i satisfactòries.

Malgrat això, actualment, 80 milions de persones emigren per con-flictes que posen en perill les seves vides; cada any, per exemple, 12 milions de nenes són obligades a casar-se, i hi ha 188 milions de persones desocupades.

DescobreixImagina’t que ets representant de l’ONU i que has de fer una conferència sobre els drets humans.

Creus que és important disposar d’un document sobre els drets humans signat per una majoria dels estats del món?

Quina és la realitat dels drets humans al món?

L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL MÓN1

1. Assemblea General de l’ONU en el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

9

ELS ESTATS1

CONCEPTES CLAU democràcia, dictadura, estat, monarquia, república, sufragi universal.

Què és un estat?

Un estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori, i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat.

Elements: un territori delimitat per unes fronteres, (2) un conjunt de ciutadanes i ciutadans, un govern que administra el territori i regula la convivència i unes institucions (policia, funcionariat, exèrcit...).

Funcions: garantir la seguretat nacional, regular l’economia i les relacions laborals, proporcionar serveis bàsics, com ara la sanitat i l’educació, i establir relacions internacionals.

2. Ambaixada d’Espanya a Berlín (Alemanya). Les ambaixades són part del territori del país que representen.

Els estats segons el sistema polític

ESTATS DEMOCRÀTICS

El poder polític resideix en la ciutadania, que l’exerceix a través d’uns representants elegits a les eleccions (municipals, regionals, generals..) mitjançant sufragi universal.

Les diferents funcions corresponen als tres poders de l’estat (executiu, legislatiu i judicial).

Són estats de dret, perquè totes les persones i institucions se sotmeten a les lleis del país.

Segons l’organització territorial

Estats centralitzats. L’Administració central governa sobre tot el territori. No hi ha autonomia regional.

Estats descentralitzats. L’Administració central governa sobre tot el territori, però les regions tenen institucions pròpies de govern.

Segons la forma política de l’estat

Monarquia. Les funcions de cap d’estat són exercides per un rei o una reina que accedeixen al tron per dret hereditari.

República. Les funcions de cap d’estat són exercides per una presidència elegida per la ciutadania.

DICTADURES

Tots els poders de l’estat es concentren en una persona o un grup (exèrcit, líders religiosos...), que moltes vegades han pres el poder de manera violenta.

Poden adoptar la forma política de monarquia o de república.

El govern no reconeix els drets humans. La repressió elimina qualsevol oposició política.

En molts països hi ha sistemes polítics mixtos, que combinen formes democràtiques i autoritàries o dictatorials.

Els estats segons la religió

ESTAT LAIC

La separació entre religió i estat és total i hi ha llibertat de culte.

ESTAT CONFESSIONAL

Hi ha una religió que és l’oficial. La pràctica d’altres religions pot ser tolerada o prohibida.

ESTAT TEOCRÀTIC

Hi ha una religió oficial, l’única permesa. Els llibres sagrats són la llei i els caps religiosos exerceixen una gran influència en el govern o fins i tot en formen part.

10

ACTIVITATS

1 PER ORGANITZAR. Completa l’esquema.

2 PER COMPRENDRE. Explica què és un estat. Després, observa el mapamundi polític del final del llibre i esmenta un estat de cada continent i la seva capital.

3 PER INTERPRETAR. Observa aquest esquema.

Què representa?

Quins tres poders hi ha?

Què és la Constitució?

4 PER PENSAR. Si en un país el govern organitza eleccions però només permet que s’hi presenti un partit polític, es tracta d’un estat democràtic o d’una dictadura? Comenta-ho amb el grup.

Paraula - idea - frase

Escriu una paraula, una idea i una frase que sintetitzin el contingut d’aquesta lliçó.

SISTEMA POLÍTIC DEMOCRÀTIC

Participació dela ciutadania

Eleccions ireferèndums

Separacióde poders

Poder legislatiu (parlament)

Poder executiu (govern)

Poder judicial(jutges/jutgesses)

Estat dedret

Constituciórespectadaper tothom

123869_02_p21_sistema_democratico

Segons la religió

Tipus d’estat

Segons el sistema polític

Segons la forma política de l’estat:

Segons l’organització territorial:

1

11

LES RELACIONS ENTRE ELS ESTATS2

CONCEPTES CLAU ONU, terrorisme.

La cooperació interestatal

Els estats estableixen entre si relacions normalment pacífiques: contactes diplomàtics, intercanvis econòmics, moviments de població per feina, estudis, turisme, etc. Per regular-les, el dret internacional comprèn un seguit de normes que tots els països han de complir.

A més, els estats s’associen en organitzacions internacionals per tractar qüestions d’interès comú. El principal organisme de mediació internacional és l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Els conflictes

Els estats de vegades s’enfronten per disputes territorials, pel control de recursos naturals... El terrorisme és l’expressió d’un conflicte en què grups armats fan servir la violència indiscriminada contra la població i les institucions amb l’objectiu de sotmetre-les al seu domini. (3)

Si l’exerceix el govern per mantenir-se en el poder, parlem de terrorisme d’estat.

L’atemptat d’Al-Qaeda contra les Torres Bessones de Nova York el 2001 va suposar l’inici del terrorisme global, amb una estructura internacional, objectius transnacionals, un fort component religiós i accions indiscriminades.

L’ONU està obligada a resoldre de manera pacífica les desavinences, (4) però aquest compromís s’ha trencat moltes vegades.3. Impacte del terrorisme el 2020.

123869_02_p22_terrorismo

FONT: Global Te errorism Index. 2020.

123869_02_p22_leyenda_terrorismo

Sense impacte

Baix-molt baix

Alt-mitjà

Molt alt

Sense dades

L’ONU

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) es va fundar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial. Actualment està integrada per 193 països. Té tres objectius fonamentals:

L’ONU té, a més, l’Assemblea General, que és un òrgan deliberatiu format per representants de tots els estats membres, i la Secretaria General, que actua com a portaveu de la comunitat internacional.

DEFENSA DELS DRETS HUMANS

Tots els estats membres els han de respectar.

MANTENIMENT DE LA PAU

El Consell de Seguretat és l’òrgan encarregat de mantenir la pau. Les seves decisions s’han de complir obligatòriament.

L’ONU només aprova l’ús de la força en legítima defensa davant d’una agressió o per seguretat col·lectiva.

Els cascos blaus són militars dels exèrcits dels països membres que mantenen o promouen la pau en àrees de conflicte.

COOPERACIÓ PER PROMOURE EL PROGRÉS DELS POBLES

Disposa de fons, programes i agències per aconseguir-ho, com el Banc Mundial, l’UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància)...

12

ACTIVITATS


Secretaria General

Consell de Seguretat

Assemblea General Institucions principals de l’ONU

Funció:

Funció:

Funció:

6 PER ANALITZAR. Observa el mapa.

Quines regions del món són les més afectades?

Què són els cascos blaus?

7 PER PENSAR. Reflexiona amb els companys i les companyes. L’ONU aprova l’ús de la força? Anota la conclusió a la qual hagueu arribat.

XIPRE

KOSOVO*

LÍBAN

REP. CENTRE-AFRICANA

ÍNDIA

PAKISTAN

MALIABYEI

DARFURHAITÍ

SÀHARAOCCIDENTAL

REP. DEMOCRÀTICADEL CONGO

SUDAN DEL SUD

ORIENT MITJÀ

ALTS DEL GOLÁN

FONT: ONU. 2020.* No reconegut com a estat independent per tots els països.

123869_02_p23_mantenimiento_paz_mundial

0 2.000

quilòmetres

escala

Operacions de l’ONU per al manteniment de la pau

Comparo i contrasto

Analitza les semblances i les diferències entre aquests conceptes: terrorisme d’estat i terrorisme global.

4. Operacions en curs de l’ONU per al manteniment de la pau.

1

13

LA UNIÓ EUROPEA, UN EXEMPLE DE COOPERACIÓ3

Alguns reptes de la Unió Europea

El 2010, la UE va establir l’Estratègia Europea 2020 per crear un model econòmic sostenible, social i mediambiental. Els progressos han estat desiguals, per això es treballa en una nova estratègia.

Desenvolupar una política regional per reduir els contrastos socials i econòmics entre els països membres.

Afrontar l’amenaça dels partits polítics antieuropeistes, en auge al llarg dels últims anys.

Posar en marxa mesures per controlar millor les seves fronteres i gestionar de manera humanitària els fluxos migratoris.

Mitigar la pandèmia produïda per la covid-19 i la crisi econòmica que ha comportat.

Les institucions de la Unió Europea

PARLAMENT EUROPEU

Format per eurodiputats i eurodiputades elegits per sufragi universal. Aprova les lleis i el pressupost.

TRIBUNAL DE COMPTES EUROPEU

Integrat per un membre de cada estat. Controla el finançament i la despesa de la UE.

BANC CENTRAL EUROPEU

Format per governadors i governadores dels bancs centrals de cada país. Gestiona l’euro i dirigeix la política econòmica de la UE.

COMISSIÓ EUROPEA

La formen comissàries i comissaris, un per a cada estat. Proposa les lleis i vetlla perquè es compleixi la legislació.

CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA

Format per ministres dels estats membres. Coordina les polítiques nacionals, aprova les lleis i el pressupost.

CONSELL D’ESTAT

Format pels caps d’estat o de govern de cada país membre. Defineix les orientacions i les polítiques generals de la UE.

TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE

Format per un jutge o jutgessa de cada estat i onze advocats i advocades generals. Vetlla pel compliment de les lleis europees.

CONCEPTES CLAU Banc Central Europeu, Comissió Europea, Consell d’Estat, Consell de la Unió Europea, Parlament Europeu, Tribunal de Comptes, Tribunal de Justícia de la UE.

Fites principals en la història de la Unió Europea

Després de la Segona Guerra Mundial, Europa va reprendre la idea de crear una organització per fomentar la cooperació entre els països europeus amb dos objectius: consolidar la pau i competir units.

Any Esdeveniment

1951Bèlgica, la República Federal d’Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos van crear la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).

1957 Es va constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) per aconseguir un mercat comú.

1992 Signatura del tractat de Maastricht: la CEE va passar a anomenar-se Unió Europea (UE).

2002 Va entrar en circulació la moneda única, l’euro.

2007 Signatura del tractat de Lisboa: es va establir una carta de drets per a la ciutadania de la UE.

2020 Sortida del Regne Unit de la UE després de votar-ho en referèndum (Brexit).

14

ACTIVITATS

8 PER ORGANITZAR. Completa la línia del temps de la història de la Unió Europea.

9 PER ANALITZAR. Observa aquest mapa juntament amb el que tens al final del llibre. Enumera els països que formen part de la UE.

Quins països s’hi van incorporar el 1986?

Quins no es troben a la zona euro?

1951:

2002:

1957:

2007:

1992:

2020:

10 PER PENSAR. Quina institució de la Unió Europea consideres més important? Per què?

Penso i comparteixo en parella

Quin avantatge té per a tu pertànyer a la Unió Europea? Comparteix la resposta amb una companya o company i arribeu a una conclusió en comú.

5. Països de la Unió Europea (2021).

ITÀLIA

PAÏSOS BAIXOS

BÈLGICA

FRANÇA

ALEMANYA

LUXEMBURG

mar MediterraniGRÈCIA

IRLANDA

ESPANYAPORTUGAL

DINAMARCA

FINLÀNDIA

ESTÒNIA

LETÒNIA

LITUÀNIA

POLÒNIA

REPÚBLICA TXECA ESLOVÀQUIA

HONGRIA

CROÀCIA

ROMANIA

BULGÀRIA

ESLOVÈNIA

XIPRE

ÀUSTRIA

SUÈCIA

MALTA

mardel

Nord

mar Negre

OCE

ÀATLÀNT IC

123869_02_p25_UE

1951

123869_02_p25_LT_UE

1957 1992 2002 2007 2020

1

15

El sistema polític

La Constitució del 1978 és la llei més important de l’estat. Defineix Espanya com a:

Estat social, perquè l’estat intervé per aconseguir una societat més justa. Per exemple, promou sistemes de salut i d’ensenyament públics i gratuïts.

Estat democràtic, perquè la ciutadania participa en el govern.

Estat de dret, perquè les lleis regeixen per a totes les persones i institucions i perquè es reconeixen un seguit de drets a tots els ciutadans i ciutadanes.

L’organització territorial

El territori d’Espanya s’organitza en:

Més de mil vuit-cents municipis.

Cinquanta províncies.

Disset comunitats i dues ciutats autònomes.

Cada comunitat i ciutat autònoma tenen un estatut d’autonomia, que és un document que recull les seves competències i institucions de govern.

L’ESTAT ESPANYOL4

CONCEPTES CLAU Congrés dels Diputats, monarquia parlamentària, Senat.


SUPREMA AUTORITAT DE L’ESTAT

Espanya és una monarquia parlamentària. Felip VI n’és el rei.

Representa Espanya en les relacions internacionals.

GOVERN (poder executiu)

Format per la Presidència,

la Vicepresidència i els Ministeris.

Dirigeix la política, l’Administració

civil i militar i la defensa de l’estat,

i governa segons la Constitució i

les lleis.

TRIBUNALS I JUTJATS (poder judicial)

Tribunal Suprem: té jurisdicció a tot el territori espanyol.

Tribunal Constitucional: interpreta la Constitució en cas de dubte.

Judicatura i magistratura: administren la justícia, són independents i estan sotmesos a la llei.

CORTS GENERALS (poder legislatiu)

Dues cambres: Congrés dels Diputats (7) i Senat.

Elaboren les lleis, aproven els pressupostos, controlen l’acció del govern i trien la presidenta o el president del Govern.

6. Mapa polític d’Espanya.

7. Congrés dels Diputats.

CeutaMelilla

C. DE MADRID

Palma

Madrid

Mèrida

Múrcia

Toledo

Oviedo

Sevilla

Logronyo

València

Saragossa

Barcelona

Santander

Pamplona/Iruña

Vitòria-Gasteiz

Santiagode Compostel·la

ANDALUSIA

ARAGÓ

GALÍCIA

CASTELLA-LA MANXA

CATALUNYA

EXTREMADURA

LA RIOJA

COMUNITATVALENCIANA

PAÍS BASC

R. DEMÚRCIA

CANTÀBRIA

P. D’ASTÚRIES

C. F. DENAVARRA

ILLES BALEARS

PO

RT

UG

AL

F R A N Ç A

m ar M ed i te r ran i

123869_02_p26_Espana_politico

Santa Cruzde Tenerife

Las Palmasde Gran Canaria

CANÀRIESOCEÀ ATLÀNTIC

ANDORRA

0 150

quilòmetres

escala

OC EÀ

AT LÀ N TIC

Límit d’estat Límit de comunitat autònoma

123869_02_p26_leyenda_Espana_politico

Capital de l’estatCapital de comunitat autònomaCiutat autònoma

ACTIVITATS

11 PER ORGANITZAR. Completa l’esquema amb el nom de les institucions corresponents.

Suprema autoritat de l’estat

Poder legislatiu

Poder executiu

Poder judicial


12 PER COMPRENDRE. Explica què vol dir que Espanya és un estat social i democràtic de dret.

13 PER ANALITZAR. Observa el mapa polític de la pàgina anterior.

Indica el nom de les comunitats autònomes uniprovincials.

Quantes províncies formen les comunitats autònomes insulars?

Quantes comunitats autònomes i quantes ciutats autònomes formen l’Estat espanyol?

14 PER DESENVOLUPAR LA CREATIVITAT. Imagina’t que ets el guia turístic d’un grup de persones d’un altre país. Si els haguessis d’explicar com s’organitza políticament Espanya, quines tres idees no hauries d’oblidar per fer-ne l’exposició?

Preguntes provocadores

Escriu tres preguntes sobre el contingut d’aquesta lliçó i fes-les a un company o companya.

1

17

CATALUNYA5

CONCEPTES CLAU comarca, Generalitat, municipi, província.

LA COMARCA

La comarca és una unitat territorial de Catalunya forjada al llarg del temps i formada per diversos municipis. El seu òrgan de gestió administrativa és el consell comarcal.

9. Façana de l’edifici de l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.

El sistema polític

Catalunya, com a nacionalitat dins de l’Estat espanyol, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma. Les lleis generals vigents que regulen el sistema institucional i legal de Catalunya són la Constitució del 1978 i l’Estatut d’autonomia del 2006.

La divisió territorial

Actualment, Catalunya està formada per:

947 municipis

42 comarques

4 províncies

LA GENERALITAT

La Generalitat és l’autogovern de Catalunya i està formada per diferents institucions:

El Parlament

La Presidència

El Govern

EL MUNICIPI

El municipi és l’entitat local bàsica de

l’organització territorial de Catalunya. El govern

i l’administració municipals corresponen als

ajuntaments. Els responsables de la gestió

dels ajuntaments són els alcaldes o les

alcaldesses i els regidors o les regidores.

8. Sala de plens del Parlament de Catalunya.9. Façana de l’edifici de l’Ajuntament de la ciutat

de Barcelona, capital de Catalunya.

F R A N Ç A

Peñade Oroel1.769 m

m a r M e d i t e r r a n i

MOIANÈS

Barcelona

GARRAF

PROVÍNCIADE LLEIDA

PROVÍNCIADE GIRONA



Girona

Lleida

Tarragona

ANDORRA

ARAGÓ

ALT CAMPGARRIGUES

SOLSONÈS

ALT EMPORDÀ

GARROTXA

TARRAGONÈS

ALTPENEDÈS

GIRONÈS

TERRAALTA

ALT URGELL

MARESME

URGELL

ALTARIBAGORÇA

MONTSIÀ

VALL D'ARAN

ANOIA

NOGUERA

VALLÈSOCCIDENTAL

BAGES

OSONA

VALLÈSORIENTAL

BAIXCAMP

PALLARS JUSSÀ

BAIX EBRE

PALLARS SOBIRÀ

BAIXEMPORDÀ

PLAD'URGELL

BAIXLLOBREGAT

PLA DEL'ESTANY

BAIXPENEDÈSPRIORAT

BARCELONÈS

RIBERAD'EBRE

BERGUEDÀ

RIPOLLÈSCERDANYA

SEGARRA

CONCADE BARBERÀ

SEGRIÀ

SELVA

N

S

EO

0 30

quilòmetres

escala

Capital de comarca

Límit de comarca



10. Mapa de les províncies i comarques de Catalunya.

18

ACTIVITATS


La Generalitat

16 PER COMPRENDRE. Per què la Constitució i l’Estatut d’autonomia són les lleis més importants del país?

17 PER ANALITZAR. Observa el mapa de les comarques i províncies de Catalunya. Com és que hi ha tantes comarques a Catalunya?

18 PER PENSAR. Per què el municipi és l’entitat local bàsica de l’organització territorial?

Paraula - idea - frase

Escriu una paraula, una idea i una frase que sintetitzin el contingut d’aquesta lliçó.

1

19

Valora l’estat del benestar d’EspanyaEn un estat del benestar, l’estat procura millorar les condicions de vida de la ciutadania. Per fer-ho, les adminis-tracions públiques proporcionen serveis públics a la població en diversos sectors i aspectes, com ara la sanitat, les pensions o l’educació.


Protecció social per funcions

123869_02_p28_h04_proteccion_social_funciones

Desocupació 8%

Altres 7%

Vellesa 41%

Supervivència10%

Malaltia i atenció sanitària 27%

Invalidesa 7%

19 Analitza els gràfics.

Quines variables o indicadors s’analitzen?

Com han evolucionat? Quines conclusions

en treus?

Quines altres variables hi afegiries? Per què?

20 Reflexiona i expressa la teva opinió.

Al llarg dels últims anys, l’estat del benestar a Espanya ha millorat o ha empitjorat?

En quins indicadors t’has fixat per respondre la pregunta anterior?

Comenta-ho amb el grup. Espanya té una població cada vegada més envellida. Això podria afectar l’estat del benestar? Per què?

21 Compara i contrasta. Tots els estats del món són estats del benestar? Raona la resposta.

1995 2000 2005 2010 2015 20200

200

400

600

800

1.000

1.200



Deute públic

123869_02_p28_deuda_publica


1995 2000 2005 20202015 2010 19

20

21

22

23

24

25

26En % del PIB

Protecció social

123869_02_p28_h03_proteccion_social


01995 2000 2005 2010 2015 2020

5

10

15

20

25En % de la població activa

Taxa d’atur

123869_02_p28_h05_paro


01995 2000 2005 2010 2015 2020

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000


Despesa en pensions

123869_02_p28_h06_pensiones


123869_02_p28_h02_envejecimiento

16

17

18

19

20

151995 2000 2005 2010 2015 2020

Envelliment

En % de la població de 65 anys o més

11. Evolució d’alguns indicadors econòmics i socials a Espanya.

FONT: BANC D’ESPANYA. INE. MINISTERI DE TREBALL, MIGRACIONS I SEGURETAT SOCIAL.

20

COMPETÈNCIES

22 Explica la situació del Sàhara Occidental.

Avui dia, com considera l’ONU el territori del Sàhara Occidental?

Quines són les causes del problema actual?

Per què creus que no s’ha arribat a fer mai el referèndum que l’ONU va establir inicialment?

23 Busca informació al web d’ACNUR (agència de l’ONU per a les persones refugiades) i respon.

Esbrina quins són els camps de refugiats sahrauís. On són?

Com es viu en aquests camps?

Explica: com t’imagines la vida en una societat en conflicte polític i militar permanent?

24 Feu un debat en grup. Quines raons donaries a tots els agents implicats en el conflicte del Sàhara per arribar a un acord de pau?

Analitza un conflicte: el Sàhara Occidental

Al llarg de la dècada dels anys seixanta va sorgir un moviment independentista entre la població de l’antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental. El moviment es va anar radicalitzant i el 1973 va sorgir el Front Polisario, una organització armada que va lluitar contra les tropes colonials espanyoles.

L’ONU va programar un referèndum sobre la independència del Sàhara Occidental per al 1975, però no va arribar mai a dur-se a terme per les pressions marroquines, ja que el Marroc volia aconseguir el territori. Aquell mateix any, el govern del Marroc va idear la Marxa Verda, un moviment de 350.000 marroquins per ocupar el Sàhara. Llavors, el govern espanyol va optar per retirar-se i cedir el territori al Marroc i Mauritània (Acords de Madrid, declarats nuls per l’ONU, que considerava que Espa-nya no podia transferir la sobirania del Sàhara Occidental). Des d’aleshores, el Front Polisario, amb l’ajuda algeriana, ha man-tingut la reivindicació independentista i s’han succeït enfron-taments freqüents.

El 1991 va entrar en vigor un alto el foc. El Marroc plantejava crear una regió autònoma sota la seva sobirania, mentre que el Front Polisario defensava la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, que encara està pen-dent de celebrar-se. Mauritània es manté oficialment com a neutral i evita l’enfrontament amb el Marroc i Algèria. L’ONU considera el Sàhara Occidental un territori no autònom pendent encara d’un procés de descolonització.

El 2020, la situació a la regió es va complicar. Després de 29 anys de l’alto el foc, es van reprendre les hostilitats entre l’exèrcit del Marroc i el Front Polisario. A més, a final d’any, els EUA van reconèixer de manera unilateral la sobirania marroquina sobre el Sàhara.

CapitalCiutatFronteraCarretera

escala0 196

quilòmetres

OCEÀ

ATLÀNTIC

MAURITÀNIA

MARROC

ALG

ÈRIA

123869_u2_p29_mapa _sahara_occ.

Smara

Mahbas Tarfaya

Boujdour

Guelta Zemmur

El Aaiún

Agalias

Ad Dakhla

Agwanit

Baggari

Tagarzimat

Chalwa

ZugTichla

Atar

Nouadhibou

Al-Ga’da

Tifariti

As-Sakn Tindouf

Sidi Ifni

ILLES CANÀRIES

Bir Mogrein

12. Mapa de localització del Sàhara Occidental.

1

21

Reflexiono sobre la meva feina

Quins conceptes nous he après?

Quins he de repassar?

Quins aspectes de la unitat m’han interessat més?

1 Explica què és un estat i enumera’n les funcions.

2 Indica les diferències entre els conceptes següents.

Democràcia i dictadura:

Estat laic i confessional:

3 Enumera els objectius principals de l’ONU.

4 Què és la UE? Esmenta les institucions de què disposa.

5 Enumera les institucions d’Espanya i explica les funcions del Congrés dels Diputats.

6 Indica quines institucions integren la Generalitat de Catalunya.

22

AUTOAVALUACIÓ

Documents

GEOGRAFIA...GEOGRAFIA Competències i continguts clau Aquestllibre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor