ELS RECURSOS HÍDRICS

Alex Ramón

Jaume García

Raúl Solano

Josep Peris

2on Batxillerat A

I. INTRODUCCIÓII. MAPA CONCEPTUAL

III. ELS RECURSOS HÍDRICSIV. ELS USOS DE L’AIGUA

V. EL BALANÇ HÍDRICVI. LA POLÍTICA HIDRÀULICA

VII. EL DEBATVIII. EXAMEN PAU PREGUNTES/SOLUCIONS

IX. GLOSSARI

ÍNDEX

INTRODUCCIÓCOMPONENTS

- Jaume García Marco

- Raúl Solano Calabuig

- Alex Ramón Robledo

- Josep Peris López

Els usos de l’ aigua

El balanç hídric

Política hidráulica

El debat

Recursos

Hídrics

MAPA CONCEPTUAL

Recursos Hídrics

Aigues superficialsAigues subterràniesAltres recursos

diferents Usos de l’aigua

Abasteciment urbà

Consum agrícola

Consum hidroélectric

Usos industrials

Altres usos

Política hidráulica

Llei de l’ aigua 1985

Pla Hidrográfic Nacional de

2001

pro

voq

ue

n

DEBAT

ELS RECURSOS HÍDRICS

Aigues subterrànies

Aigues superficials

Altres recursos

ELS USOS DE L’AIGUA

Consum hidroeléctric

Abasteciment urbà Consum agrícolaActualment es consumeixen

37.000 hm3/any

Usos industrials

Altres usos

USOS DE L’AIGUA

Equilibri entre tots els recursos hídrics que entren i ixen del sistema, en un temps determinat.

BALANÇ HÍDRIC ens permetix vore

BALANÇ HÍDRIC

LA POLÍTICA HIDRÀULICA

Llei de l’aigua 1985

Pla Hidrográfic Nacional de 2001

FIN

ALI

TAT

FIN

ALI

TAT

Identificar els territoris deficitaris i els que

tenen superávit

pal·liar el dèficit de l'Espanya seca, la millora i modernització dels regadius, la construcció de nous embassaments, el transvasament d'aigua de les conques excedentaries a les deficitàries, la depuració i el sanejament dels recursos hídrics

EL DEBAT

control de la demanada, reduir la pèrdua de l'aigua en la conducció, reduir el consum agrícola i augmentar l'eficiència dels sistemes de reg, la reutilització de les aigües residuals, la dessalació...

PHNprovoca oposició de les

CCAA d'Aragó i Catalunya

afectant

Equilibri ecològic de

la conca

Pesca Cultius del delta

ALTERNATIVA

s'incorpora

CULTURA D'AIGUA

basad

a e

n

EXAMEN DE PAU: PREGUNTES /SOLUCIONS

EXAMEN PAU1. Representa mitjançant coropletes en el mapa adjunt a les dades de precipitació mitjana

per conca hidrográfica registrats entre el 1995 i 2005 ( Document 1).

EXAMEN PAU2. Cada una de les conques hidográfiques señalades están enmarcades per les grans

cordilleres que defineixen el relleu peninsular. Diga quines cordillres enmarquen els llimits de les següents;

Mapa de les conques hidográfiques i les cordilleres del seu relleu peninsular

Sistema

Ibèric

SERRA MORENA

EXAMEN PAU

La conca del Guadalquivir es desenvolupa en un vall oberta cap al sud oest peninsular, flanqueada al Nord per la Serra Morena i al Sud pel Sistema Bétic. Per contra els vertens nord i nord-oest ocupen la zona nord i nord-oest de la peninsula, entre mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic i els sistemes Cantàbric i el Massis Galaic. El primer presenta unes precipitacions anuals prou irregulars que varien des dels 300 als 1100 mm, tot al revés que les vessants del nord, que en els últims anys han presentat un nivell de precipitacions prou regular, entre els 1200 i els 1600mm, aquesta diferència en cuant al nivell de precipitacions es deu a una serie de factors climàtics i geogràfics en que es diferèixen aquestes dues conques hidrogràfiques.En quant als factors geogràfics, trobem l'efecte Fohen com a un factor influyent en el desigual nivell de precipitacions, ja que la conca del Gualdalquivir es troba refugiada a sotavent del mar, pel nord per tota la sub meseta nord, i pel sud pel sistema Bétic, el que provoca que els núbols que l'hi arriben ja están secs i no solen aportar precipitacions a la zona. En canvi, les vertents del nord es troven a sobrevent, el que provoca que les masses d'aire septentrionals que penetren en la peninsula humides, descarreguen en eixa zona. Els factors termodinàmics, influèixen amb el matéix resultat que els geogràfics, ja que la conca del Guadalquivir es troba a la sub meseta sud aón l'influència de l'anticicló de les Azores té molta més influència durant la majoría de l'any provocant que el clima siga estable amb gran períodes de sequera a l'estiu. Tot al contrari que al nord, aón predomina l'efecte de les baixes presions septentrionals que carreguen la cornisa Cantàbrica de pluges durant tot l'any, especialment a l'hivern.

3. Diferencies que se observen entre dos conques e indica quins factors meteorológics i geográfics expliquen aquestes diferencies

Malgrat que a Espanya hi ha suficient quantitat de recursos hídrics per satisfer una demanda que

ronda el 40% dels RRHH disponibles, no en totes les zones de la península existeix superàvit

d'aigua, a causa d'una irregular distribució de l'aigua. La disposició de l'aigua és molt superior en

les conques del nord enfront de les de la resta d'Espanya, per contra a les zones de l'interior i del

sud de la península, l'aigua és un ben escàs.

La demanda d'aigua tampoc és igual en tota Espanya, les comunitats del Sud-est tenen problemes

per satisfer les seves necessitats hídriques, ja que han basat el seu creixement en activitats com

l'agricultura de regadiu, el turisme i la construcció, que requereixen grans quantitats d'aigua.

Aquestes necessitats d'aigua sense cobrir requereixen de plans hidrològics com pot ser la creació

d'embassaments o de transvases entre conques de les quals sobra cap a les quals ho necessiten,

aquests plans generen grans problemes mediambientals, tant en les conques de les quals s'extreu

l'aigua, com en el paisatge, a més de que requereix una gran inversió econòmica. La necessitat

d'aigua és un dels problemes mediambientals més importants que té Espanya...

Algunes ciutats espanyoles no tenen aigua potable a les seves cases, per la qual cosa han de

beure aigua embotellada, quant a l'agricultura, els agricultors amb cultius de regadiu han hagut

de desemborsar una gran quantitat de diners per modernitzar els seus sistemes de reg.

EXAMEN PAU4. Elabora un informe sobre els principals problemes existents a Espanya a causa de la diferent

distribució dels recursos hídrics

GLOSSARIVessant

És una superfície topogràfica inclinada, situada entre els punts alts (pics, crestes, serralades) i els baixos .

CabdalQuantitat d’aigua que circula per un riu, els cabdals s’expressen en

volumens per unitat de temps, generalment en metres cúbics per segon.

Conca hidrogràficaSuperfície de terreny el vessament superficial del qual flueix en la seua

totalitat a través d’una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap al mar per única desembocadura.

Aqüífers En el subsòl es troben formacions geològiques consistents a vegades en

roques poroses o fracturades que poden contindré aigua en els seus buits. Aquesta aigua es denomina subterrània i els terrenys que la contenen i la

poden cedir es denominen aqüífers