Gerhard Grenzing El creador dAorguesJaume, Joan Simonet, a tot l’Orfeó..., im-pulsors del projecte que quedarà a Alaró per sempre. I a tots els col·laboradors i seguidors dels

Gerhard Grenzing

El creador d’orgues

Desè aniversari dels Matins de l’Orgue (Alaró, 17 de desembre de 2016)

Homenatge al mestre orguener Gerhard Grenzing

Grenzing, fotografiat

a l’orgue d’Alaró

abans d’iniciar el

procés de reconstrucció.

Desè aniversari dels Matins de l’orgue (Alaró) Desè aniversari dels Matins de l’Orgue (Alaró)

Girant l’ullada cap enreraOpinió

� Octubre del 2000. L’Orfeó d’Alaró va a cantar a Pallejà i l’orguenerGerhard Grenzing ens proporciona un orgue positiu pel concert. Des-prés ens convida a visitar el seu taller al Papiol on ens entrega el pres-supost per recuperar l’instrument alaroner.

Assumírem la tasca gegantina que teníem al davant. Durant sis anysla vàrem desenvolupar tots i cada un dels membres de l’Orfeó. Vendesal mercadet de Consell, xiringuito a la Fira d’Alaró, concerts, campanyad’apadrinament de tubs, subvencions... Tot valia per tal de fer bo l’ob-jectiu de la campanya: “Entre tots sonarà”.

Ullada il·lusionada quan tornam al Papiol per sentir sonar les pri-meres notes al taller i quan vàrem veure a la plaça el tràiler que ensduia el fruit de tanta lluita. Tot va de pressa. Tot encaixa com un tren-caclosques dins el nínxol de l’antic orgue, del que ja s’ha restaurat lafaçana. Proves d’acústica, afinació, primera sonada per Sant Roc i pri-mer concert l’octubre de 2006. Al desembre encetam els concerts set-manals dels Matins de l’Orgue. Ara fa 10 anys.

Deu anys que semblen un somni. Quasi ningú donava crèdit ni con-tinuïtat al projecte. Deu anys d’acostar la música i la cultura a un poblede la comarca entre el Raiguer i la serra de Tramuntana. Deu anys du-rant els quals el lema “música i mercat a Alaró” ha transcendit fronte-res locals i es recomana a guies turístiques en alemany.

El meu reconeixement a Miquel Bennàssar,Toni Rebassa, Hans Mankhe, Sebastià

Jaume, Joan Simonet, a tot l’Orfeó..., im-pulsors del projecte que quedarà a Alaró

per sempre. I a tots els col·laboradorsi seguidors dels Matins de l’Orgue ials músics. Entre tots sona i quesigui per molts d’anys. Gràcies mes-tre Gerhard Grenzing.

Enric MasPresident de l’Orfeó d’Alaró

Concert de l’Orfeó d’Alaró

Programa

Desè aniversari dels Matins de l’Orgue (Alaró)

Concert número 469 Dissabte, 17 de desembre de 2016 / Església d’Alaró

� Fantasia sobre el nom de GRENZING (improvisació)Violoncel: Miquel Bennàssar BonnínA l’orgue: Miquel Bennàssar

� Prelude and Fugue in g minorAntoni Mairata March (1994)A l’orgue: Arnau Reynés

� Allein Gott in der Höh sei Ehr BWV 662Johann Sebastian Bach (1685-1750)A l’orgue: Bartomeu Mut

� Präludium und Fuge in C-DurGeorg Böhm (1661-1733)A l’orgue: Bartomeu Mut

� Nun komm der Heiden Heiland BWV 559Johann Sebastian Bach (1685-1750)A l’orgue: Nofre Morey Munar

� Passacaglia ex d BuxWV 161Dieterich Buxtehude (1637-1707)A l’orgue: Nofre Morey Munar

� Passacaglia, con Pedale pro Organo plenoBWV 582Johann Sebastian Bach (1685-1750)A l’orgue: Miquel Bennàssar

Orgue Bosch-Grenzing de la Parròquia de

Sant Bartomeu d’Alaró

Dibuix de Llorenç Gual

� El nostre agraïment: A l’Ajuntament d’Alaró pel seu suport que ha permès la continuitat del cicle. � A la Parròquia, per obrir les portes de l’església als amants de la música. � A la conselleria de Turisme, per finançar la recuperació

de l’instrument. � A tots els alaroners que contribuiren a la restauració. � A Miquel Bennàssar, per la seva constància com a director del cicle i organista titular. � A tots els músics que han participat en el cicle . � A tots els oïents

Un patrimoni salvat Testimoni

� Durant la segona dècada dels seixanta, els orgues mallorquins varenrebre la visita d’un jove orguener alemany que, amb el temps, esdevin-dria la pedra angular en les restauracions dels orgues històrics de l’illai un gran mestre amb reconeixement internacional.

Fou l’agost del 1967 quan el mestre aterrà a l’illa. Abans havia arri-bat a Catalunya al taller de Gabriel Blancafort, després d’haver-se for-mat com a orguener a Hamburg i altres tallers europeus.

Amb l’arribada de Grenzing a Mallorca es fundarà l’Associació JordiBosch d’Amics de l’Orgue, conjuntament amb Mn. Antoni Matheu, elpare Francesc Batle, TOR, Mn. Josep Estelrich i uns quants més, per

així donar a conèixer el gran patrimoni organísticmallorquí i divulgar-ne la seva vàlua. Des-

prés, vendrien les restauracions del So-cors, Sant Jeroni, Banyalbufar i un

enfilall ben nodrit de fins a 17 or-gues restaurats i 6 de nous fins

al dia d’avui.

Per poder restaurar unorgue antic cal seguir unasecular i ininterrompudatradició artesanal, per tantés necessari tenir una habi-

litat artesana a les mans.Però sobretot és fonamental

una especial percepció del’oïda i una extraordinària sen-

sibilitat artesana de la ment querestaura o reconstrueix i en el cor

que hi posa el seu sentiment.

Restaurar un orgue antic no és tan sols tornar a l’instrument laforma i la manera en que fou concebut originalment (com diu Gren-zing: Treballar en sentit d’origen, entrant dins la ment de l’autor, s’hade ser fidel a l’autenticitat”), sinó també en retornar-li la bellesa delseu so primigeni, amb el que l’artesà orguener intentava expressarels seus propis sentiments, la seva pròpia forma de veure lo bell i bode la vida, era en definitiva el segell de la seva pròpia identitat. Això


Grenzing, al seu taller

del Papiol

Homenatge al mestre orguener Gerhard Grenzing Homenatge al mestre orguener Gerhard Grenzing

és la filosofia que el mestre Grenzing ha transmès sempre en les res-tauracions que ha dut a terme, amarar-se de l’esperit dels antics orgue-ners.

Vaig conèixer Gerhard Grenzing a principis dels 80, quan havia co-mençat a restaurar l’orgue Caymari de sa Pobla. Jo havia iniciat els meusestudis musicals de piano i tocava l’orgue a l’església de forma autodi-dacta. Encara record com, un cop acabada la cadireta, emdemanà si podia tocar-la per assaborir-ne el re-sultat. Per a mi, un jovençà de 16 anys, aquestfet em marcà tant, que jamai abandona-ria aquest instrument. Puc dir sensepor a equivocar-me, que el fet d’ha-ver dedicat la meva vida professio-nal a l’orgue, es degut en gran partal fet d’haver conegut GerhardGrenzing. Ell em feu estimar-lo iendinsar-me dins l’univers fasci-nant que és l’Orgue.

Els orgues nous creats pel mes-tre Grenzing traspuen poesia, per-què ell, assedegat per voler copsarl’esperit i l’essència dels orgueners desegles passats (com l’orguener reialJordi Bosch, el seu ídol), ha sabut assimilarllurs tècniques de construcció, assolint així elseu propi estil que és únic dins el panorama organís-tic mundial. El so dels seus orgues flueix i entra dins la pell omplint l’es-pai, té ànima, perquè com ell diu: “No cal forçar-lo, sinó llenega”. D’aixòse’n diu: Energia.

Com molt encertadament ha escrit el Pare Batle: “Els mallorquins maiper mai podrem agrair degudament tot quant Gerhard Grenzing ha fetperquè el nostre tresor dels orgues històrics sigui valorat, respectat, con-servat i estimat”, jo hi vull afegir que, tal vegada, el que ha fet el mestreGrenzing durant aquests quasi 50 anys creant i restaurant orgues arreudel món, sigui només una petita gota dins la mar. Però la mar no seria tangran sense aquesta gota.

Gràcies amic Gerhard, de tot cor, i que per molts d’anys ens puguis se-guir emocionant amb l’ànima dels teus instruments.

Miquel BennàssarOrganista i director artístic dels Matins de l’Orgue

L’orguener i l’autor de l’article fotografiatsjunts.

Els nostres orgues històricsCrònica


� Potser sigui Mallorca un cas únic en tota la mediterrània pel nombre iqualitat del orgues històrics que hi ha a les esglésies de la nostra illa. Ila major part d’ells foren concebuts i construïts per orgueners illencs,dels quals hi ha hagut a la nostra illa grans nissagues com els Caymari oels Bosch. Aquesta singularitat dóna als esmentats instruments una so-noritat i claredat de so excepcionals tals que els fa únics.

Des de fa una cinquantena d’anys, els nostres orgues històrics sónreconeguts, valorats, estimats i restaurats adequadament amb criterishistòrics i científics gràcies al treball de persones que varen saber in-tuir el gran valor artístic i històric dels orgues de les nostres esglésies,aleshores abandonats i malmesos la majoria d’ells, i varen treballar ar-didament per recobrar el gran potencial sonor dels nostres instruments.

Entre aquestes persones, destaca de manera eminent l’orguenerGerhard Grenzing, pioner, en la dècada dels 70 del segle passat, en va-lorar, donar a conèixer i restaurar amb criteris respectuosos amb la sevaoriginalitat, els antics orgues de les nostres esglésies, tornant-los a laseva primitiva sonoritat. Així va començar restaurant els orgues del So-cors i de Sant Jeroni de Palma, l’emblemàtic orgue de Jordi Bosch, deSantanyí, i una vintena d’instruments a diverses esglésies de l’illa. I si nova poder fer més fou per manca de finançament.

Fundà, juntament amb uns quants amics, l’Associació Jordi Boschd’Amics de l’Orgue, l’any 1970, amb la finalitat de donar a conèixer i va-

lorar els nostres orgues històrics, promovent concerts i altres activitats.L’abril del 1972, la susdita associació organitzava el Primer Seminari In-ternacional pel Coneixement, Interpretació i Estudi de la Música Ibè-rica d’Orgue. Les ensenyances pràctiques d’aquest Seminari esrealitzaren principalment als orgues del Socors i de sant Jeroni, recent-ment restaurats per Grenzing. L’assistència d’alumnes fou nombrosa il’esdeveniment tot un èxit. (Guard encara zelosament el diploma de par-ticipant actiu firmat per Montserrat Torrent, organista, Gerhard Gren-zing, orguener, i Macario Santiago Kastner, musicòleg, professors idirectors del Seminari. Són records inesborrables). Després han vingutbons orgueners i organistes que han sabut seguir els mateixos criterisde respecte total als instruments històrics. Però no podem oblidar el qui,juntament amb l’organista Mn. Antoni Matheu, va obrir camí. Gràciesprincipalment a Gerhard Grenzing, el nostre gran orguener Jordi Boschi els nostres orgues històrics són coneguts i valorats arreu del món, jaque els ha donat a conèixer amb diverses ponències presentades alsCongressos Mundials d’Orgueners.

No podem oblidar també que Gerhard Grenzing ens ha deixat unsquants excel·lents instruments totalment concebuts i realitzats per ell iel seu equip al taller d’El Papiol i que actualitzen la clara sonoritat delsnostres antics orgues: el gran orgue de la Basílica de Sant Francesc dePalma, el de la parròquia d’Alaró, el de l’església de Sant Francesc d’Incai el de la parròquia de Sant Agustí, a Palma. Els mallorquins mai per maipodrem agraïr degudament tot quant Gerhard Grenzing ha fet perquèel nostre tresor dels orgues històrics sigui valorat, respectat, conservat iestimat. Gràcies, bon amic, de tot cor.

Francesc Batle PonsTOR


D’esquerra adreta: orguesdels Socors,Sant Jeroni,Banyalbufar i sa Pobla.

.

23 petjades mallorquinesCatàleg

� 1969Parròquia d’EstellencsOrgue d’Antoni Portell de1865. L’instrument estava si-tuat originalment al centredel cor. A principis del segleXX fou retirat al costat de l’E-vangeli perquè tapava la ro-sassa. Durant la restauració,Grenzing el retornà al llocoriginal, fet que millorà la so-noritat.

� 1970Església dels Socors(Palma)Orgue de Sebastià i DamiàCaymari, 1702. Els quatrejocs de batalla i la gran cor-neta elevada no corresponena l’orgue original. S’ha supo-sat que aquests registresforen afegits per Jordi Boschi fins i tot s’ha donat la datade 1755, quan l’orguenernomés tenía 16 anys. Espensa que l’ampliacio de l’or-gue major, secret inclòs, ésde Gabriel Thomàs. Gren-zing el restaura entre 1969 i1970.

� 1971Parròquia de laNativitat (Banyalbufar)Aquest orgue prové del Con-vent de Sant Domingo dePalma, estava ubicat a la ca-pella del Roser. El 1847 foutraslladat a Banyalbufar.Gerhard Grenzing el va res-taurar entre 1971 i 1994.

Sant Jeroni (Palma)Orgue de Mateu Bosch de1746. L’instrument estava si-tuat a la tribuna lateral que hiha damunt l’actual capella dela Concepció enfront del por-tal de Santa Elisabet. L’any1910 va esser traslladat al cor,el lloc actual, per JuliàMunar. Grenzing el va res-taurar el 1971.

Parròquia de SantJoan Baptista (Calvià)Orgueners: Antoni i MiquelCardell. Inaugurat el 24 d’a-bril de 1910. Va ser restauratper Gerhard Grenzing entreel juliol i el setembre del’any 1971. El treball consistíen una acurada neteja i re-paració dels 660 tubs del’instrument. El dotà demotor del ventila-dor i fou inaugu-rat el 19 desetembre delmateix any,amb unconcert del ’ o r g a -n i s t am o s s è nA n t o n iMatheu.

P a r r ò -quia deSant Pere(Petra)Orgue de Sebas-tià i Damià Cay-mari del 1695.

Restauració de la cadireta perpart de Gerhard Grenzing.

� 1972

Parròquia del’Assumpcio de la Marede Déu (Puigpunyent)Orgue d’Antoni Portell i Fu-llana de 1854-55. Restauratper Grenzing el 1971.

� 1972Parròquia de laNativitat de NostraSenyora (Fornalutx)Any 1584. El 1756 el recons-truí Damià Caymari fill. Res-tauració de Gerhard Grenzingduta a terme en el decurs del’any 1972.


23 petjades a Mallorca. Sis cops que un orgue illenc sona per primera vegada, en 17 oca-sions recupera la veu perduda dècades enrera o cura la infecció que ha fet malbé el seusò per mor d’un tractament equivocat. Orgues nous, orgues restaurats orgues recons-truits, aquest és el llegat de Grenzing a una illa a la que arribà fa gairebé 50 anys.

Orgue de SantFrancesc

. Homenatge al mestre orguener Gerhard Grenzing

Parròquiade SantJoan Baptista (Deià)Orgue atribuit a Antoni Por-tell i Fullana d’abans de1861. Recuperà el seu so ori-ginal gràcies a la restauracióde Gerhard Grenzing. Foureformat el 2004.

Parròquia de Sant Agustí (Palma)Orgue nou de GerhardGrenzing, fou inaugurat alcap de dos anys.

� 1977Convent de SantDomingo (Pollença) Orgue de Lluís Navarro1732. En la primera exclaus-tració de 1821, l’instrumentva esser desmuntat i depo-sitat a l’església parroquial.El 1825 tornà al seu lloc d’o-rígen. Fou restaurat perGrenzing el 1977 i el 1994 esva fer una segona interven-ció.

� 1979Orgue positiu Per a George Bowden.

Parròquia de SantaAina (Moscari)Orgue de Julià Munar 1863-

73. Restaurat perGrenzing a par-

tir de setem-bre de 1978.Inauguratper ArnauReynés el10 de no-vembre de1979.

� 1980Orgue nou

Per a mossènAntoni Matheu.

� 1981Parròquia de Santa

Creu (Palma)La notícia més antiga d’unorgue a aquesta església ésde 1562. L’actual el co-mençà Damià Caymari II iva esser acabat per PereJosep Bosch, remodelat perJulià Munar i restaurat perGrenzing, que li posà peda-ler, el 1981.

� 1983Convent de Sant Francesc de Paula(Campos)Construït per Gabriel Tho-màs el 1823. Restaurat icompletat per GerhardGrenzing entre el 1982 i1983.

� 1984Parròquia de SantMiquel (Llucmajor)

El 1912 l’orguener AntoniCardell, sota la direccio delpare Miquel Cardell, tras-llada l’orgue de Santa Eulà-lia a Llucmajor. Havia estatconstruit per l’orguener suísLudwig Scherrer el 1804.Fou beneït l’11 d’agost de1912 i restaurat el 1984 perGrenzing, quedant incom-pleta la reforma per mancade pressupost, per això esnecesita una remodelacióque l’aproximi a l’orgue deScherrer.

Parròquia de SantAndreu (Santanyí)Orgue de Jordi Bosch del1762. Prové del convent deSant Domingo de Palma.Fou traslladat a Santanyí el1837. Destaca el seu ple deXXV fileres, un registre únical món. Impresionants sónles trompetes i la bom-barda. Es tracta d’una granobra de maduresa del genialJordi Bosch, que amb tansols 24 anys romp amb lestradicions i realitza impor-tants innovacions.

Grenzing el restaura el1984 i el 2000.

� 1986Parròquia de sa PoblaOrgue de la familia Cay-mari. Restaurada la cadiretael 1981, l’orgue major el1986 i ampliat el 2004.

� 1997Convent de Sant VicençFerrer (Manacor)Restauració de Grenzing del’orgue major i ecos. Quedapendent la cadireta.

� 2002Convent de SantFrancesc (Inca)Orgue de nova construcció.

� 2006Parròquia d’AlaróGrenzing fa un orgue noudins el moble de Pere JosepBosch.

� 2008Convent de SantFrancesc (Palma)Orgue de Jordi Bosch1771–72. Instrument par-cialment nou. D’aquestorgue únicament es conser-vaven el moble i els tubs defaçana, destacant la trom-peteria, original de JordiBosch, que ha estat recupe-rada.


Orgue deSantanyí

·

Passió per l’orgueOpinió


� Una emocionada abraçada dins la sagristia d’Alaró em descobrí queel món de l’orgue és per a gent apassionada. En vaig ser l’únic testi-

moni d’aquella abraçada no apta per a persones tèbies.Aquell dia de fa vuit o nou anys sols sabia d’aquest

instrument el que havia aprés durant el llargprocés de recuperació de l’orgue alaroner.

Cadireta, flautat, jocs, tiradors, regalies...havien deixat de ser per a mi paraules

misterioses.

Però aquell dia, el de l’abraçada,l’organista titular d’Alaró –MiquelBennàssar– i el mestre orguenerGerhard Grenzing parlaven deltemperament de l’orgue. Siguem

sincers: discutien i el to de la disputaera cada cop més fort.

Llavors succeí alguna cosa. Un mo-ment únic. Una emoció que travessà els cors

o un pensament comú. Es va fer un silenci pro-fund. En un instant, organista i orguener s’uniren

en una llarga, apassionada i fraternal abraçada.

Avui encara no he estat capaç d’entendre què punyetes és el tempe-rament del rei dels instruments. Però aquell dia vaig descobrir quesense passió no hi ha bons orgues ni organistes capaços de fer sonarles divines notes musicals que brollen de cada un dels tubs.

Miquel Bennàssar perd la noció del temps quan s’asseu davant el te-clat. Gerhard Grenzing s’emocionà en descobrir a les darreries dels anys60 els orgues mallorquins. Se sorprengué en comprendre els secretsdel mestre Jordi Bosch. I aquesta passió dels primers anys mallorquinsl’ha tramesa als instruments que ha creat i recuperat de nord a sudd’Europa, d’Àsia a Amèrica. Els orgues Grenzing són reconeguts arreudel món per les seves qualitats tècniques. Sí, és cert. Però sols arribena l’excel·lència perquè en cada un d’ells hi ha passió. Molta passió.

Joan RieraPeriodista

Grenzing treballant a

l’església delsSocors de

Palma

·

Els grans GrenzingObra mundial

� Grenzing dirigeix un equip d’una vintena de persones amb les quals hatreballat a 230 orgues repartits arreu del món. A diversos països ha apli-cat l’esperit de registres d’estil mallorquí. Aquestessón algunes de les seves obres més destacades.

El 1990 Grenzing va construir l'orguede l’Auditorio Nacional de Música deMadrid. Un immens instrument enel qual desenvolupa gran part deles propietats sonores i mecàni-ques que caracteritzen els seusorgues. Els 76 registres de l’orguede Niigata al Japó, construït el1998, estan pensats per fer frontals riscs sísmics del país asiàtic.

El 1999 crea l’instrument de lacatedral de la Almudena de Madridamb un disseny inspirat en l’estèticagòtica. Els seus 70 registres omplen lagrandiosa catedral de les acaballes del segleXX. A la catedral de Brusel·les s’hi troba una de lesobres més agosarades del mestre, una nau molt estreta l’o-bligà a crear un orgue penjat i amb tres cossos, la qual cosa exigí unamecànica molt arriscada. Era l’any 2000. Cada cop que a la Basílica deSanta Maria d’Elx es representa el Misteri, sona l’orgue Grenzing cons-truït el 2006.

El 2010 nasqué l’orgue de l’Ahyun Metodist Church de Corea. El 2014s’estrenà el del monestir de Maulbronn a Stuttgart. Enguany mateix hacreat l’espectacular orgue amb 83 registrs per a l’Auditori de Música deRadio France. Una obra en la qual “tradició i innovació, artesania i tec-nologia, música i arquitectura firmen una meravellosa estructura sonora”.

La llista d’orgues de nova creació de Grenzing és llarguíssima, comtambé ho és la de restauracions. D’aquestes recuperacions sols en re-cordarem unes quantes: la catedral de Sevilla, els de la seu Metropoli-tana de Mèxic, el Jordi Bosch del Palau Reial de Madrid, el del Palau dela Música de Barcelona... Una obra sonora impressionant per un homeque no ha deixat de treballar al llarg de mig segle.


Orgue de la catedral de Brusel·les

Els organistes i l’orguenerTribut al mestre


� La celebració d’aniver-sari d’un fet cultural, enaquest cas, els deu anys delsMatins de l'Orgue d’Alaró,sempre és motiu per a feli-citar-se. Més en els tempsque corren i el poc suportque reben les activitats mu-sicals i culturals en general.Però si, a més a més, essuma el reconèixer la bri-llant tasca orguenera delmestre Grenzing, la cele-bració té encara molt mésvalor.

La figura de GerhardGrenzing és prou recone-guda dins dels cercles or-gueners europeus, asiàtics iamericans amb les restaura-cions d’instruments antics ila construcció d’orgues denova planta. Però els orguesmallorquins són un capítolapart dins del nostre país.Ell va ser el que va obrir laporta a les restauracionsacurades i amb criteris his-tòrics, fet pel que sempre lihem d’estar agraïts.

Miquel González Professor d’Orgue

Conservatori de Lleida

� Hom diu que la històriasempre té quelcom desubjectivitat, atenent a quila conta o qui l’escriu. Lahistòria dels orgues deMallorca l’han escritanoms com Febrer, Estada,Caymari, Bosch, Thomàs,Cardell... Però, avui en dia,aquesta història tampoc espot entendre sense el nomde Gerhard Grenzing, elqual ens l’ha redescoberta,recontada i transmesad’una manera objectiva;vet ací les seves restaura-cions històriques i elsnous instruments que ensdeixa pel futur, no tan solsaquí sinó arreu del món.

Atent a allò que en cadacas demanava l’instru-ment, Gerhard Grenzingha sabut aportar l’ofici i elrespecte necessaris per fer-ne brollar la música, finsaleshores, callada. A ell ipel seu llegat, moltíssimesgràcies. Ad multos annos!

Tomeu Mut Organista de la Seu

de Mallorca

� En Gerhard Grenzingés considerat un dels mésgrans orgueners univer-sals. Així ho demostren lesobres importants que sur-ten del seu taller i que sónadmirades arreu del món.

També s’ha distingit perles seves restauracionsd’orgues històrics. Anysenrera vaig poder fruir demoltes de les realitzades aMallorca. Quin goig tocaral Socors, a les Jerònimes,a Sant Francesc, a saPobla, a Santanyí i un llargetc. Tots aquests orgues ca-llats durant tant de temps,van recuperar les sevesveus d’origen gràcies albon fer d’aquest orguenerinsigne. Gràcies Gerhard!

Montserrat Torrent Organista

i catedràtica emèritadel conservatori de

Barcelona


� L’orgue és la passióprimerenca assaonadaper l’atracció reflexiva dela maduresa.

Sempre tenc presentl’orgue del convent deCampos, la seva sonoritattan delicada i, a la ve-gada, poderosa veu.Orgue gens ostentós perògran en perfecció. Ànimaamarada pel buf de l’an-tigor, pel seu orguener iper la singular personali-tat de qui va restaurar-lo,Gerhard Grenzing. Em vasorprendre el seu espe-cial caràcter. Tot ell erabell i m’aglapia el seu en-cant.

Cada registre m’ompliaamb la novetat d’haverdescobert un altre so en-cara més meravellós.Tenia un alè propi quearribava suaument it’embolicava amb lamàgia que sorgia de laqualitat sonora.

Amb una restauracióencertada es va aconse-guir tornar a recuperarun instrument callat queroman sempre dins el re-cord dels qui el valoram iconsideram un dels mésemblemàtics de Ma-llorca.

Tiana Siquier Mestre i organista

� Vaig conèixer En Ger-hard Grenzing als inicis dela seva activitat , com arestaurador d’orgues ba-rrocs a Catalunya, espe-cialment amb motiu de lareconstrucció de l’orguede Sant Pere de Torre-dembarra (Germans Gui-lla, 1705), entre els anys1975 i 1979.

En aquest orgue va des-cobrir similituds amb l’or-gueneria mallorquina, queva reconstruir gràcies a laseva experiència a l’illa.

Em va cridar l’atenció elseu respecte pel llenguatgesonor de l’instrument, cer-cant fins i tot, a l’horad’harmonitzar, una relacióamb la fonètica de la llen-gua dels seus habitants .

Fidelitat a l’estètica del’instrument, però amb laidea clara que havia de ser-vir a les necessitats musi-cals d'avui.

Com a constructor d’or-gues nous, destaco el seuesperit de recerca i la sevacapacitat d’adaptar l’orguea cada espai on va destinati a la seva funció. Els seusinicis marcats pel coratge ila passió per l’orgue l’hanportat a la cimera en l’artde l’orgueneria.

Josep Maria Mas i Bonet

Professor d’Orgue iBaix Continu del Liceu

� Gerhard, el meu esti-mat Gerhard. Et vaig co-nèixer quan eres moltjove i just casat quan vaigfer el meu primer viatge aMallorca. El descobri-ment de l’orgue que aca-baves de restaurar va serper a mi una gran com-moció.

De seguida em vaigadonar de la teva exigèn-cia en la perfecció del teuart, respectant als que se-gles abans havien conce-but aquests instruments.

Per això, com a testi-moni d’admiració, totd’una et vaig comanar elsnous orgues d’auditori i elde Ménésterol, que en-cara són objecte d’admi-ració per part de tots elsorganistes. Estic orgullósde poder dir-los: sónobres mestres de Gren-zing.

A més, no seria jo elculpable si decidires esta-blir-te a Espanya desprésd’haver-hi descobert l’or-gue de Covarrubias?

Francis Chapelet Organista

i concertista internacional

��

� Ja durant la meva ca-rrera vaig conèixer enGerhard Grenzing. Eral'any 1985. La seva acolli-dora generositat, la sevadisposició a conversar, laseva manera atenta d'es-coltar i el seu interès d'a-nar fins a l'últim detall,em van obrir nous horit-zons ja en la nostra pri-mera trobada. L'horitzóartístic es caracteritzaper l'experiència emocio-nal.

La profunditat de l'e-moció dóna lloc a la dis-posició, també en lescoses externes com latècnica, l'artesania i el soper superar totes les lí-nies que ens són donadesa través del que ja hemaprès.

La intrèpida superaciód'aquest tipus de líniesm'ha fascinat d'en Ger-hard en cada trobada desde llavors. La seva acti-tud mental es cristal·litzaen els seus instruments ien les seves restaura-cions: involucrar-se ambalguna cosa en la seva to-talitat. Per mi, l'orgued'Alaró és un orgue me-

ravellós perquè hi haquelcom que parla des delseu interior (o millor dit,canta):

La claredat sense pre-tensions del Nord, els ex-pressius colors del Sud, labrillantor d'un gran espe-rit, el compromís de calorhumà.

Quan es parla del ca-ràcter d'un orgue, per des-comptat té a veuredirectament amb el cons-tructor i el seu equip. EnGerhard és per mi un ve-ritable artista en el sentitampli de la paraula.

Jürgen Essl Organista

i compositor

ment filla de l’ex vila deGràcia– acabaven de tenirla seva filla Natalie. De se-guida em va parlar delsinteressants orgues cons-truïts pel famós orguenermallorquí Jordi Bosch iaixí va començar la sevaintensa –i gairebé im-mensa– tasca de cons-tructor i alhora derestaurador d’orgues aMallorca.

Uns anys després, elsdel Principat ja el vàremtenir més a prop ja que vainstal·lar el seu taller alPapiol. A partir d’aquí laseva vàlua com a mestreorguener es comença a es-tendre per tota la Penín-sula, per Europa i peraltres continents... i po-dríem continuar parlant-ne tant llargament, comllarga és la seva carreraprofessional i com d’àm-plia i extensa és la sevallista d’amics i sobretotd’organistes de tot el mónque valorem i gaudim dela seva mestria...

Moltes gràcies per tot ique molts anys puguemcontinuar gaudint de lateva obra!

Joan Casals i Clotet Organista i professor

de la Universitat Autònoma de

Barcelona

� Parlar-vos d’en Ger-hard Grenzing no sols ésun honor sinó que al-hora és un goig i una sa-tisfacció perquè sempreés un plaer parlar d’unamic, i en aquest casd’un amic que precisa-ment vaig conèixer aMallorca deu fer uns 45anys.

Feia poc que amb laseva Maite –filla del Capi Casal, i més estricta-


��

� Vaig conèixer Gren-zing a l’any 1972. Des dellavors vaig observar comell amb una excel·lent for-mació i amb les duesmans buides va començara restaurar orgues histò-rics a Mallorca.

Ha desenvolupat unaremarcable activitat fins aassolir el més alt nivell enla construcció d’orguesque l’ha fet mundialmentconegut. Amb moltafeina, inspiració i esperitde recerca, ha construït irestaurat, amb amor, or-gues arreu del món.

Aquesta és una herèn-cia comparable a la delsmés famosos constructorsde la història de l’orguecom ara Jordi Bosch, ArpSchnitger, Gottfried Sil-bermann i Aristide Cavai-llé-Coll.

Göran Grahn Expert en orgues i

director del museud’instruments

d’Estocolm

� A la fi dels anys 60una resposta artística-ment visceral va dur a unjove orguener d'Ham-burg a fer de Mallorca laseva casa durant 10 anys.Des del moment en queGerhard Grenzing vasentir el gran orgue deSantanyí es va convèncerque el seu constructorJordi Bosch (1739-1801)era un geni d'importàn-cia internacional. Avuiels orgues Grenzing detots tipus, tots ells pro-fundament inspirats perBosch, són admiratsarreu del món. Al mateixtemps Mallorca s'ha enri-quit profundament per l'-habilitat i el coneixementde Gerhard, audible enmolts instruments res-taurats (incloent el So-cors, Sant Jeroni aPalma, Banyalbufar, Po-llença, i sobretot San-tanyí), així com en elsmagnífics orgues nousdins mobles antics a SantFrancesc i aquí, a Alaró.

Timothy Roberts Organista i concertista

internacional

� Comentar la figura deGrenzing, és parlar d’ungran mestre dedicat totala vida al rei dels instru-ments en tots els seus cai-res: restauració,reconstrucció i creació. Laseva obra s’ha estès arreudel món... sense oblidar elseu treball més proper anosaltres com, és el quecelebram avui a Alaró.

Ha investigat sobreels orgues històrics, i d’unamanera especial sobreJordi Bosch, essent la cul-minació del seu estudi, lareconstrucció de l’orgue deSantanyí. Igualment se-guint les passes del nostreorguener reial mallorquí,duent a terme la creaciódel gran orgue de la Basí-lica de Sant Francesc.

El meu homenatge aaquest gran orguener queha aconseguit una famainternacional totalmentben merescuda per la sevatasca precisa, impecable iacurada en el seu treballenvers l’orgue de tubs.

Arnau Reynés Organista

i professor de la UIB


Biografia

� Gerhard Grenzing (Insterburg, 1942)estudia orgueneria a Hamburg amb Ru-dolf von Beckerath i amplia els seus co-neixements a múltiples viatgescol·laborant durant anys en diferents ta-llers europeus.

Des de 1967 restaura diversos orguesa Mallorca atret per l’encant d’uns ins-truments amb forta personalitat que se-dueixen al llavors jove orguener. El 1973funda el seu taller al Papiol, a prop deBarcelona, formant a un grup de profes-sionals que dominen totes les arts de l’or-gueneria.

Grenzing és membre de la Reial Aca-dèmia de Ciències i Arts de Barcelona ide la Real Academia de Bellas Artes deSevilla així com de societats científiquescom el Consejo Consultivo del Institutode Órganos Históricos d’Oaxaca, Mèxic,o de la Societat Catalana de Musicologia.

Amb freqüència és convidat a partici-par en congressos nacionals i internacio-nals. Participa en el projected’investigació del Fraunhoferinstitut d’S-tuttgart, patrocinat per la UE. El minis-teri de Cultura li ha concedit la medallade plata al mèrit artístic i la Generalitatde Catalunya el títol de Mestre ArtesàOrguener.

Als seus orgues s’hi han enregistratmés de 60 discs i documentals. Més de230 instruments han merescut la con-fiança d’institucions d’Alemanya, Amè-rica, Bèlgica, Corea, Espanya, França,Italia, Japó, Portugal, Suïssa, etc.

Presidí la International Society of Or-ganbuilders (ISO) del 2006 fins a 2010.

(Del web: www.grenzing.com)

Grenzing, devers l’any

1970, quan feia

els seus primers

treballs a Mallorca

Documents

Gerhard Grenzing El creador dAorguesJaume, Joan Simonet, a tot l’Orfeó..., im-pulsors del projecte que quedarà a Alaró per sempre. I a tots els col·laboradors i seguidors dels