Gestio del valor

GUIES I EINES DE SUPORT A LA INNOVACI

Eines de Progrs

Anl is i de lVa lor

Anlisi del valor. - 2a ed. - (Guies i eines de suport a la innovaci. Eines deprogrs)A la part inferior de la portada: Catalunya innovaci. - BibliografiaI. Associaci Catalana d'Anlisi del Valor II. Centre d'Innovaci iDesenvolupament Empresarial (Catalunya) III. Ttol: Catalunya innovaciIV. Collecci: Guies i eines de suport a la innovaci. Eines de progrs1. Valor (Economia) - Anlisi330.13

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP

El text pot ser reprodut totalment o parcialment desprs d'haver obtingut prviament l'autoritzaci del Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM).Es reserven tots els drets del disseny grfic i artstic.

Generalitat de CatalunyaDepartament de Treball i IndstriaCentre dInnovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)Passeig de Grcia, 129 08008 BarcelonaTel. 93 476 72 00 E-mail: [email protected]

Continguts elaborats per: Associaci Catalana d'Anlisi de Valor (ACAV)Editat per: CIDEMDisseny i realitzaci: CIDEM

1a edici: juliol de 20022a edici: setembre de 2004Edici: 3.000Dipsit Legal B-xx.xxx-xx

Eines de Progrs

Anl is i de lVa lor

4 Anl is i del Valor

An l i s i de l Va lorM s q u a l i t a t , m e n y s c o s t

Orientaci del projecte

Recerca de lainformaci

Anlisi de les funcions i els costos

Presentaci de

porpostes

Estudi i avaluaci

de les solucions

Recerca didees i

vies de solucions

Implantaci Seguiment

Balan

e i n e s d e p r o g r se i n e s d e p r o g r s

5Anl is i del Valor

Anl is i de l Va lor (AV)

Qu s? Mtode organitzat i creatiu que utilitza un procs de disseny funcional i econmic,que t per objectiu augmentar el valor d'un producte existent o d'un que s'estdesenvolupant. (Objectiu d'AV).

Valor s la relaci:Satisfacci necessitats

Recursos emprats

El procs d'anlisi del valor s'implanta mitjanant un equip AV que segueix el plade treball de l'AV.

Per concebre o dissenyar un nou producte, o b redissenyar-ne un d'existent,de manera que s'assegurin, amb el mnim cost, totes les funcions que el clientdesitja i que est disposat a pagar i nicament aquestes... amb totes les exign-cies requerides, per cap ms.

Per extraure els costos intils d'un producte i millorar la seva qualitat des delmateix moment de la seva concepci o revisi. Producte, en el sentit de la NormaISO 9000, s el resultat d'activitats o processos.

Per a qu serveix?

s de vital importncia per elegir la concepci i el dissenyd'un producte que asseguri la seva qualitat i competitivitat

El concepte de valor per a lusuari: criteri delecci.

El concepte de valor per a lempresa: criteri de competitivitat.

Els clients d'un producte o servei de l'empresa tenen unes necessitats que esperen veuresatisfetes pels productes que compren. I desitgen poder-les satisfer al menor preu possi-ble, ja que el seu pressupost s normalment limitat i ha de distribuir-lo entre els producteso serveis que necessita.

Per altra part, s'entn per qualitat "l'aptitud d'un producte per satisfer les necessitats cone-gudes o potencials dels clients" (ISO 8402).

Aix un producte que satisf les necessitats dels clients s un producte de qualitat i, si almateix temps, es pot comprar a baix preu direm que s un producte d'alt valor per al client.Per tant, la primera acceptaci del concepte valor d'un producte per a un client, esquemti-cament s:

VALOR per al client: Serveis prestats pel producteCost

O b: QualitatCost



Qualitat i valor

Usuari ProducteValor usSuma dedespeses

Prestacionsdus

Producte EmpresaValor

productePrestacionstcniques

Cost deproducci


7Anl is i del Valor

Caracterstiquesde lAnlisi delValor

L'Anlisi del Valor es caracteritza per ser un procediment

Funcional, que planteja el problema en termes de finalitats i no de solucions

De carcter econmic, que posa els costos en mans dels tcnics, i busca els costos de les funcions a ms dels costos materials i operacionals

Pluri-disciplinari que busca les solucions formant un grup de treball temporal constitut per persones afectades per l'objecte del projecte i que junts aporten els coneixements i creativitat necessaris. El grup es desf al final del projecte.

Organitzat. Assegura l'eficcia i bona marxa del projecte fent que se segueixi un Pla de treball que es descriur a continuaci.

Iteratiu. Les fases 3, 4 i 5 del pla de treball, si s'escau, es repeteixen fins obtenir una soluci acceptable.

Creatiu. Per obtenir la millor soluci s'ha de poder triar entre moltes solucions. Per obtenir-les s'han d'aplicar les tcniques de la creativitat.

El Pla de Treballde lAnlisi delValor

El mtode per aplicar l'Anlisi s'inspira en els principis lgics de resoluci de problemesque sn:

La definici del problema La recerca d'idees L'avaluaci de les idees trobades La presentaci de les idees escollides

Seguint aquests principis l'anlisi del valor ha establert un Pla de treball que s una aproxi-maci sistemtica que li proporciona una potencia innegable.

El pla de treball s el fruit de l'experincia. Comprn les 7 fases indicades en el quadresegent que s'han de seguir rigurosament si es volen aconseguir els mxims resultats.



Fases dun projecte AV FASES OBJECTIUS PRINCIPALS

RESPONSABLES

RD A ET DO

1. Orientaci del projecte Selecci tema (Importncia econmica)

Objectiu quantificat

Constituci equip

Planificaci

2. Recerca informaci Externa i interna

Necessitats a satisfer

Funcions a assegurar

3. Anlisi funcions i costos Anlisi funcional

Anlisi costos

Validaci necessitats i objectius

4. Recerca d'idees Explorar el mxim d'idees, de solucions

Introduir nous conceptes

5. Estudi i avaluaci de les solucions

Verificar les possibilitats econmiquesrealitzables i fiables

6. Presentaci de les propostes Preparar argumentari de les millorssolucions

Selecci per a l'RD

7. Implantaci Realitzaci soluci elegida

Seguiment

Balan definitiu

Responsablesimplicats en un projecte AV

Abreviacions (Vegeu el Glossari):

RD: Responsable decisiA: Coordinador projecte AVET: Equip de treballDO: Departaments operacionals


9Anl is i del Valor

Aquesta fase la realitzen el responsable de la decisi, el demandant i el coordinador delprojecte AV.

Consisteix a precisar, per a l'acci considerada, els segents punts:

L'objecte i les causes del seu desencadenament L'objecte de l'acci s el que ha creat la necessitat d'un estudi AV. El subjecte de l'estudi s sobre qu es treballar. L'objecte de l'acci i el subjecte de l'estudi han d'estar clarament definits.

Les dades del problema Expressi de les necessitats a satisfer. Definici de l'entorn i/o el sistema en el qual s'ha de situar el producte. En el cas de creaci d'un producte, dades principals sobre productes de la

mateixa famlia (inclosos els de la competncia) als quals est destinat a completar o substituir.

En cas de millora d'un producte existent, revisi de la fase comercial i industrial on es troba, inventari de la competncia, principals insatisfaccions assenyalades.

Producte nou

Redisseny Grau de reformulaci: TotalParcial

Reduir costos S: %No

Millora qualitat S En quins aspectes: PrestacionsDissenyErgonomiaAltres

Mantenir nivell

En qu consisteix?

Fase 1 . Or ientac i de l pro jecte

Coordinador Direcci /Decisor

Orientaci de lacci

Definici inicial

Objectius MitjansConstriccions Grau dinnovaci



El que est en joc econmicament Avaluaci del conjunt d'efectes econmics que es poden esperar de l'acci

(augment de vendes, reducci de costos de producci o utilitzaci).

El seu camp d'acci i els seus lmits Delimitaci del camp d'acci. Definici del grau de novetat adms o buscat.

Les seves restriccions Exigncies de les prohibicions formals. Restriccions eventuals d'homologaci, normalitzaci, intercanviabilitat, propietat

industrial, aprovisionaments etc.Producte:....................................................................................(Ex.: components: inclosos/exclosos, utillatges, tecnologia, patents i normes...).Empresa:....................................................................................(Exemple: nivell inversi, procs fabricaci, terminis, provedors).

Els seus objectius Definici inicial Dels objectius: prestacions, consums, fiabilitat, mantenibilitat... Objectius dels costos unitaris (costos de producci, cost global). Beneficis.

Els mitjans disponibles Pressupostos i terminis acordats per a l'acci considerada.

Els participants Examen de la constituci del grup de treball.

Els vuit elements estudiats es reuneixen en un informe.

En la primera reuni de treball es lliura als membres del grup.

Es llegeix a tots.

Els participants el completen o el modifiquen

Quan tothom est d'acord sobre un text, aquesta orientaci de l'acci es considera uncontracte.


11Anl is i del Valor

La informaci s necessria per difcil de recollir.

S'ha dit que resoldre un problema s recollir les informacions i classificar-les.

Aix s veritat pel que fa als problemes industrials en general i a l'anlisi del valor en particular.

No s que ens falti informaci, sin al contrari, per sovint no s la que necessitem. Laque ens seria til moltes vegades est amagada entre d'altres que no tenen cap intersper a nosaltres.

Per tant, durant aquesta fase es far un inventari de les informacions necessries (tcni-ques, industrials, econmiques, comercials, socials, etc.) internes o externes a l'empresa,sense ometre les relatives a la necessitat. Les disponibles s'organitzen i es completen lesllacunes. Se'n fa difusi a tots els participants.

En principi el grup ja ha estat format i tots els participants hi contribuiran segons les sevescompetncies, tot procurant presentar les informacions en la reuni de manera sinttica iaprofitable.

Algunes informacions no apareixeran com a necessries fins les fases segents, sobretotdurant l'anlisi funcional o durant l'avaluaci de les solucions.

Llavors es completar aquesta fase inicial de recerca de la informaci en els dominis mstils. Aquesta iteraci s un dels motius de l'eficcia del mtode.

Fase 2 . La recerca d informaci

Orientaci de lacci

Recerca dinformaciCoordinador Costos

Recerca dinformaci

Of. Tcnica Fabricant Compres Comercial Qualitat Altres

Tcnica Econmica comercial Reglamentacions



A continuaci, i com a orientaci, donem una llista de possibles informacions necessries:

Definici del producte Presentaci del producte Principis de funcionament i tecnologies Caracterstiques (prestacions, problemes especfics) Estructura, subconjunts constitutius Estudis parallels en curs

Entorn de l'explotaci Quadre d'utilitzaci Condicions i modes d'explotaci Manteniment (naturalesa, nivells, periodicitat)

Entorn de producci Condicions de producci (quantitats, cadncies, processos, etc.) Estructura del sistema de producci Aprovisionaments Entorn tecnolgic (naturalesa, evoluci)

Entorn comercial Competncia (qui? qu? on? quan?) Mercats (sectors, volums, etc.) Evoluci de la demanda (quantitats, tendncies, prestacions etc...)

Dades econmiques Bases de clcul

- Estructura de costos- Tarifes (m d'obra, aprovisionaments, etc.)

Costos de producci Costos d'explotaci i manteniment Costos annexes: recepci, transports, posada en marxa, etc.

La recollida de dades no s pas un treball difcil, per s que exigeix temps i dedicaci. Peraix s convenient que sigui compartida per tots els membres del grup, segons el departa-ment i en funci de cada persona de l'empresa.

La matriu segent proporciona una indicaci sobre les competncies d'informaci delsdepartaments de l'empresa.

Qu Marqueting Enginyeria Compres Producci Comercial QualitatNecessitats Funcions Costos Normes Viabilitat



Fase 3 . Anl is i de les funcions i de ls costos

Anlisi de les funcionsi els costos

Plec despecificacionsfuncionals

Anlisi funcional

Costos per funci

Objectius de costosi beneficis

Aquesta fase s el cor del mtode

T com a finalitat:

Determinar i analitzar les funcions Estimar els costos de les funcions Identificar els eixos de millora Elaborar el plec d'especificacions funcionals tot presentant els objectius Validar les necessitats i els objectius

La tcnica que s'aplica s l'anlisi funcional (descrita en una altra eina bsica de qualitat).

L'objectiu de la fase analtica s identificar on s'ha de concentrar l'equip d'anlisi del valorper obtenir el mxim impacte.

L'anlisi funcional ens pot proporcionar de 30 a 60 funcions.

El procs d'elecci enfoca l'esfor de resoluci de problemes en noms unes quantes d'a-questes funcions. S'assumeix que la majoria de les funcions no tenen problemes quenecessitin resolucions. Concentra l'atenci de l'equip noms en aquelles funcions en quhi ha desequilibris entre cost i acceptaci de la funci.



Per considerar una funci com a candidata a una acci de millora cal tenir en compte:

Cost de la funci Acceptaci de la funci (feedback dels clients i usuaris) Importncia de la funci Coneixements dels membres de l'equip Solucions preconcebudes

Es fa una llista de les funcions que es consideren candidates a les accions de millora ambel seu cost.

El nombre de funcions d'aquesta llista no ha d'sser ms gran de vuit.

Aquestes funcions seran els objectius o temes de la fase creativa.

Aquesta llista normalment constitueix un 12-15% del nombre total de funcions detectades,per implica el 60-80% del cost del producte.

El procs d'elecci ha satisfet un objectiu clau de l'equip: identificar els aspectes a millorar.

Per fer-ho en termes de funcions i no de hardware s el primer secret de l'xit de l'anlisidel valor.

Expressar els problemes en termes de funcions facilita molt l'aplicaci de la creativitat ievita restriccions innecessries.

Al final de la fase d'anlisi hem seleccionat algunes funcions per millorar.

Evidentment els coneixements i l'experincia dels mateixos membres del grup de treball, ob d'experts externs a l'empresa, sn necessaris per a la soluci de problemes. Per mol-tes vegades no n'hi ha prou amb els coneixements i l'experincia si no es t una actitudcreativa.

L'nic cam per fer-ho millor que la competncia s trobar noves idees dins de l'empresa ila millor manera de fer-ho s aplicar les tcniques de la creativitat.

L'anlisi del valor no aplica la creativitat per ella mateixa. Cada equip ha de treballar cap aobjectius clarament establerts. L'anlisi del valor est orientat a resultats.



Fase 4 . Recerca d idees i v ies de so luc ions

Investigaci didees i solucions

Classificaci ideesobtingudes

Mtodes de creativitat

Manual dinformacions i tcniques econmiques

Estudis parcials

Assaigs

1. Introducci

Les tcniques de creativitat poden sser individuals i per grup.

Entre les tcniques de creativitat en grup en els projectes d'AV la ms aplicada s elBrainstorming, (tempesta d'idees, descrita en una altra eina bsica de qualitat).

2. Les tcniquesde creativitat



Desprs de la "tempesta d'idees" tenim una llista d'idees a desenvolupar.

En una organitzaci tothom t algun grau de "neofbia": la por a les coses noves.

Perqu un canvi pugui realitzar-se amb xit necessita tenir un "campi", s a dir una per-sona que voluntriament accepti la seva propietat i desenvolupi el concepte, des de la fasede creativitat fins que sigui acceptat i aplicat. Sense un campi, fins i tot la millor idea estcondemnada al fracs.

Per a cada una de les idees escollides el coordinador d'AV pregunta als altres membres del'equip si volen sser campions de la idea. Si alg accepta, s'anota el seu nom al costat dela idea.

Es fa tamb una primera classificaci de l'opini de l 'equip respecte de la facilitat d'imple-mentaci:

A. Idees aplicables a curt terminiB. Idees aplicables a mig terminiC. Idees fortament innovadores

El membre de l'equip que ha acceptat ser el campi de la idea far una descripci de lesaccions que realitzar per verificar el concepte.

Totes les idees que no han estat escollides per un campi queden eliminades.

Es confecciona una llista en la qual figurin les idees acceptades, qui s el seu campi, lesactivitats clau de la investigaci i la classificaci de la idea.

Els membres de l'equip han de dedicar temps ( un 25% del seu horari) entre la fase desntesi i la d'avaluaci, per a investigaci i documentaci de les idees de les quals sncampions.

3. Assignaci a un campi

Nm. Idea o concepte Campi Pla dinvestigaci Classe

1 Canviar material MAV Fer estudi denginyeria. Verificar cost B

2 Canviar dimetre Ventilador

JFR Fer maquetaComprovar rendiment

C

3 .........



Desprs de la fase analtica ve la fase crtica.

Passat un determinat perode de temps, els campions presenten les seves solucions als problemes.Ara podem tenir diverses solucions opcionals al mateix problema. Quina s la millor?

Moltes vegades es creen dues llistes de solucions. Una llista cont les solucions aplicables a curt ter-mini i l'altra les idees que requereixen ms desenvolupament per a una implementaci a mig termini.

Fase 5 . Estudi i ava luac i de les so luc ions

Estudi i avaluaci de les solucions

ComparaciSntesi

Factibilitat CostAltres

constriccionsRiscos

Avaluaci percomparaci

Una manera relativament senzilla i objectiva s fer una llista dels avantatges i inconve-nients de cada idea. Per sser honest i objectiu s'ha de procurar trobar tants avantatgescom inconvenients.

Desprs de fer la llista d'avantatges i inconvenients s'ha de fer un esfor per maximitzarels atributs positius i minimitzar els negatius i, si cal, modificar la idea per tal de superarels factors negatius.

Es confecciona una taula amb els "pros" i els "contres" de cada idea.



Una altra manera relativament senzilla de comparar solucions s atorgar una puntuaci a cada ideabasant-se en les seves qualitats.

En principi les idees amb ms punts sn les millors.

Amb aquest mtode per a cada idea farem un quadre com el segent:

COMPARACI DIDEES

Funci............................

IDEA AVANTATGES INCONVENIENTS(indiqueu maneres de superar-los)

RANG

AVALUACI DIDEES

Descripci de la idea................

QUALITATS DE LA IDEA(Estalvi de costos, millora prestacions, perfeccionament servei, cost de posada en marxa, factibilitat, temps dimplantaci, etc.)

POSITIVES INTERESSANTS NEGATIVES

1 1 12 2 23 3 34 4 45 5 56 6 67 7 78 8 89 9 910 10 10

PUNTUACI

(Nmero x 2) = (Nmero x 1) = (Nmero x (-2)) =



Fase 6. Presentaci de les propostes al responsable. Decisi

Balan provisional i proposici delecci

Elecci

Motius de selecci

Nivell obtingutpel client

Avantatges iinconvenients

CostosCondicions daplicaci

El grup de treball ha acabat el seu estudi. Per a cada funci a millorar s'han proposatdiverses solucions, una de les quals els sembla la millor. Aquesta elecci ha d'sser ratifi-cada pel responsable de la decisi AV.

En la fase d'orientaci, el responsable de la decisi AV i el coordinador de l'acci AV hanestablert i comunicat al grup les expectatives del responsable de la decisi.

Aquests contactes amb el responsable de la decisi AV s'han continuat tenint durant elcurs de l'estudi per tal d'assegurar que se seguia estant en la "mateixa longitud d'onda".

Si el responsable de la decisi AV ha anomenat un "cap de projecte" a l'interior del grup,s aquest el que ha de mantenir contactes freqents.

El balan provisional i la proposici d'elecci seran presentats al responsable de la decisiAV pel cap de projecte i el coordinador de l'acci AV en presncia del grup de treball AV,per tal de disposar de les competncies necessries per aclarir els diversos aspectes quepodrien sorgir.



La presentaci de les solucions es far acompanyada de justificacions:

Motius de la selecci Millor resposta a les funcions de servei establertes, millor fiabilitat, manteniment

ms fcil, etc. Nivell estimat per a cada criteri Quantificaci dels costos

Despeses, inversions, beneficis Llista d'avantatges i inconvenients no quantificables Riscos Possibilitat d'aplicaci de la nova soluci a altres productes Principals condicions d'aplicaci

Les recomanacions estaran recolzades per fets precisos i raonaments rigorosos.

Es presentar un pla d'acci general que descrigui amb detall la manera d'efectuar elscanvis proposats amb estalvis i guanys d'utilitat.



Fase 7 . Implantac i , seguiment , ba lan

Realitzaci

Divergncies amb les previsions

Seguiment de la realitzaci

Un estudi d'anlisi del valor no ha acabat fins que les propostes acceptades no s'han realitzat.

Si no hi ha hagut aplicaci, tot haur estat una despesa intil.

Si b la realitzaci es confia als serveis operacionals i als provedors, s'ha de preparar iassegurar el seguiment d'aquesta realitzaci.

Les relacions entre el grup i el poder de decisi necessari per a l'aplicaci han d'haver estat definits des del principi de l'estudi.

Si un participant s responsable de part de l'aplicaci en el seu sector, es pot estar segur que en aquest lloc tot marxar b.

S'han establert plans d'acci detallats per a la realitzaci de les solucions. Mesures a prendre, duraci de les etapes, planificaci, nom i acord dels

responsables operacionals). S'han definit els mitjans de control de resultats.

A qualsevol canvi proposat i acceptat li ha de correspondre un mitj de control.

Amb aquests instruments, el grup desencadenar la implantaci de les solucions, controla-r el desenvolupament i informar en les properes reunions.

El cap de projecte i el coordinador AV es reuniran sovint per seguir la marxa en els dife-rents sectors. Si la desviaci entre la previsi i la realitzaci sn importants, potser requeri-r alertar el responsable de la decisi AV de les anomalies constatades i, si cal, fer unarevisi parcial de l'estudi.

Desprs d'acabada la realitzaci, el coordinador AV far el balan real de l'operaci, d'acordi amb la participaci dels serveis funcionals responsables (oficina tcnica, mtodes, costos,compres, fabricaci...) a fi de comparar el resultat a les conclusions provisionals del grup.

En aquest balan ha de figurar el cost real de l'estudi d'anlisi del valor.

Un estudi d'anlisi del valor noms es pot avaluar segons aquest balan real:s l'nica manera que sigui creble.



Glossar i

Relaci entre la contribuci de les funcions a satisfer les necessitats i el cost de les fun-cions, s a dir la relaci qualitat/cost.

valor ~ Satisfacci necessitatsRecursos empleats

valor ~ FuncionsCost

valor ~ QualitatCost

Valor

Qualitat de disseny

Qualitat de fabricaci

Enginyeria del valor

Necessitat

Usuari

Satisfacci de les necessitats dels clients.

Conformitat amb les especificacions del disseny.

Aplicaci de l'anlisi del valor a un nou producte en procs de desenvolupament.

El que s indispensable o desitjat per l'usuari.

Qualsevol persona o organitzaci per a la qual es dissenya el producte, i que explotaalmenys una de les seves funcions en qualsevol moment del seu cicle de vida.



Producte

Objecte dAV

Pla de treball AV

Resultat d'activitats o processos.Un producte pot incloure el servei, el hardware, els materials processats o b una combinaci d'aquests.Un producte pot sser tangible (per exemple els materials processats, hardware) o intan-gible (per exemple coneixements) o una combinaci d'ambds.

Producte potencial o existent al qual s'aplica l'anlisi del valor.

Procediment organitzat i metdic que consta d'un determinat nombre de fases amb la fina-litat d'obtenir xit en una aplicaci de l'anlisi del valor.

Persona responsable de la planificaci, de l'organitzaci, de la supervisi i de la implanta-ci de les activitats AV en qualsevol tipus d'organitzaci.

Persona que determina l'orientaci d'un projecte AV i que pren la decisi final respecte l'e-lecci de les proposicions de l'equip AV que han d'implantar-se.

Gestor d'AV(Coordinador deprogrames AV)

Responsable de ladecisi d'AV

Projecte AV Aplicaci de l'anlisi del valor a un objecte AV.



Condicions prviesa un projecte AV

Elements necessaris i que han d'existir abans d'iniciar l'aplicaci anlisi del valor. Les condicions prvies a un projecte AV sn, per exemple: estudis de mercat, de costos,els recursos o les habilitats.

Gesti del valor s un estil de gesti basat en el concepte de valor. El concepte de valor es basa en larelaci entre la satisfacci de les necessitats i els recursos empleats per aconseguir-ho.Les parts interessades, inclosos els clients externs i interns, poden tenir opinions diferentsdel que representa el valor. L'objectiu de la gesti del valor s reconciliar aquestes dife-rncies i capacitar una organitzaci per aconseguir el major xit cap els seus objectiusestablerts, utilitzant el mnim de recursos. En l'mbit operacional (activitats orientades aprojectes) implica, a ms, l's de determinats mtodes i eines especfics.La gesti del valor s compatible amb la gesti de la qualitat.

Cultura de valor s l'actitud, la conscincia i el coneixement suficient del que representa el concepte devalor per a una organitzaci, els que hi tenen interessos i els factors que poden afectaraquest valor. Inclou un coneixement adequat dels mtodes i eines disponibles i una conscincia de lescondicions de gesti i de l'entorn que permetr que la gesti del valor es desenvolupi ambxit.

Demandant Persona o organitzaci que sollicita un producte i que n'emet el plec d'especificacionsfuncionals per a utilitzaci prpia o d'altres.

Coordinador d'unprojecte AV

Persona que t els coneixements, l'experincia i la personalitat necessries per organitzar,animar i coordinar un equip d'AV i que ha estat nomenat per a aix.

Equip d'AV Grup multidisciplinari de persones seleccionades per la seva competncia, experincia i/oresponsabilitat en diversos aspectes de l'objecte AV, que desenvolupen el projecte AV.



Bib l iograf ia

Anlisis del valor para la mejora de productosMaurice Litaudon - Anne Refabert Ediciones Gestin 2000

Manual de Gesti del ValorComissi Europea, Direcci General XIII Associaci/Collegi d'Enginyers industrials de Catalunya - Associaci Catalana d'Anlisi del Valor ACAV

Manual de Gestin del ValorHiginio Gomez Mirn - Miguel A. Luque Olmedo Instituto Andaluz de Tecnologa IAT

Norma Espaola UNE-EN 1325-1:1996. Vocabulario de Gestin del Valor, Analisisdel Valor y Anlisis Funcional. Parte 1: Anlisis del Valor y Anlisis Funcional.

Norma Espaola UNE-EN 12973:2000. Gestin del Valor.

Anlisis del ValorMILES, Lawrence D. Deusto

LV Conferencia europea de anlisis del valor, competividad en un mundo en cambio.Sevilla:Instituto Andaluz de Tecnologia, (s.a.) (658.62 CON)

Produits et Analyse de la ValeurCHEVALIER, J.. Toulouse; Cpadus-Editions

AFNOR: colecci "A SAVOIR"- L' analyse de la Valeur- L' analyse Fonctionelle- Analyse de la Valeur et ingenierie simultane



L' analyse de la Valeur et ses nouvelles applications industrielles de la reduction des couts a la creation du produitJOUINEAU Claude, Paris. Entreprise Moderne d'edition.

Analyse de la Valeur et ingennierie simultanePETITDEMANGE, Claude, Paris; AFNOR

Qualit en conception. La rencontre besoin-produit-ressourcesAFAV (Association Franaise pour l'Analyse de la Valeur) Paris; AFNOR

Managing Customer Value: creating quality and service that customers can seeB.T. Gale, R.CH. Wood.- New York: The Free Pres

Value: Its measurement, design and managementM. Larry Shillito, David J. De Marle; New York: John Wiley & Sons

Value Engineering Theory and Practice in Industry (textbook)Thomas R. King. CVS

Value Engineering for the practitionerKAUFMAN J.J. North Caroline State University

Eina elaborada per Ramon Forn, presidentde l'Associaci Catalana d'Anlisi de Valor (ACAV)

Via Laietana, 39Tel. 93 319 23 00Fax 93 310 06 8108003 Barcelonahttp://www.acav-analisivalor.com


Part ic ipants a la in ic iat iva

Industrias Flexo, SL

Oficina centralPg. de Grcia, 12908008 BarcelonaTel. 93 476 72 00Fax. 93 476 73 [email protected]

Xarxa Territorial del CIDEM a Catalunya

Delegaci BagesMuralla de Sant Domnech, 24 baixosEdifici Consell Comarcal del Bages08240 ManresaTel. 93 693 03 58Fax 93 876 82 [email protected]

Delegaci BerguedC/Barcelona, 49 3r08600 BergaTel. 93 821 35 53Fax 93 822 09 [email protected]

Delegaci GironaC/Migdia, 50-5217003 GironaTel. 972 94 01 20Fax 972 94 01 [email protected]

Delegaci LleidaAv. Segre, 725007 LleidaTel. 973 72 80 00Fax 973 22 19 [email protected]

Delegaci TarragonaC/Pompeu Fabra, 143004 TarragonaTel. 977 25 17 17Fax 973 25 17 [email protected]

Delegaci Terres de lEbreC/ de la Rosa, 943500 TortosaTel. 977 44 93 33Fax 977 44 95 [email protected]

Documents

Gestio del valor