DAPHNE. GLOSSARI

Sexe: Correspon a un fet biolgic determinat per unes caracterstiques fsiques (genitals) i fisiolgiques (hormonals i cromosmiques) que es basa en una diferenciaci sexual de l'espcie humana.

Gnere: s una construcci cultural assignada a cada categoria sexual. Sn les formes de fer, pensar i sentir que culturalment s'espera i s'ensenya a cada persona segons el seu sexe.

Identitat de gnere: s la prpia identificaci com a homes o dones, independentment del sexe de naixement. GeneUDOPHQWOHVSHUVRQHVVLGHQWLILTXHQDPEXQDGDTXHVWHV

Expressi de gnere: desenvolupament de rols, aparena i FRPSRUWDPHQWVFRQVLGHUDWVPDVFXOLQVRIHPHQLQV

Intersexualitat: condici per la qual una persona que no t una correspondncia entre cromosomes, gnades i genitals, posseint caracterstiques IHQRWtSLTXHVSUzSLHVGKRPHVLGRQHVHQJUDXVYDULDEOHV

Transsexual / transgnere: Persona amb una identitat de gnere que QRHVFRUUHVSRQDPEODVVLJQDGDHQQpL[HUDSDUWLUGHOVHXVH[HELROzJLF

Sistema sexe-gnere: s el sistema de relacions socials asimtriques que transforma la sexualitat biolgica en una identitat i/o rol a la societat. Tamb defineix quines sn les normes de comportament, el que s normal i el que s patolgic, i els cstigs socials per qui es surt de la norma.

Patriarcat: sistema de relacions socials sexo-poltiques basades en diferents institucions pbliques i privades i en la solidaritat intraclasse i intragnere instaurada pels homes, els qui com a grup social i en forma individual i collectiva oprimeixen a les dones i s'apropien de la seva fora productiva i reproductiva, dels seus cossos i els seus productes, sigui amb els mitjans pacfics o mitjanant l's de la violncia. La autora Victoria Sau GHILQHL[3DWULDUFDWcom una presa de poder histrica per part dels homes sobre OHVGRQHVODJHQWRFDVLRQDOGDTXHVWDSUHVDva ser d'ordre biolgic, per HOHYDWDTXHVWDODFDWHJRULDSROtWLFDLHFRQzPLFD$TXHVWDSUHVDGHSRGHUSDVVDforosament per la submissi de les dones a la maternitat, la repressi de la sexualitat femenina, i l'apropiaci de la fora social de treball total del grup dominat, del qual el VHXSULPHUSHUzQR~QLFSURGXFWHVyQHOVILOOV1989: 237).

Heterosexualitat obligatria: una dels principals institucions en la que es basa el patriarcat. Una instituci on es recolza el binomi capitalisme-patriarcat la

qual sost la reproducci de la societat capitalista, marcant els rols sexuals que s'han de complir dins d'ella, definint i marcant les desigualtats en relaci amb els mitjans de producci, quan les persones que es surtin d'aquesta normativa no estan en la marginalitat pel seu gnere nicament sin tamb per la seva classe. Adrienne Rich GHILQHL[ OKeterosexualitat com quelcom GLIHUHQWDXQDVLPSOHSUjFWLFDVH[XDO SUHIHUqQFLD RULHQWDFLy R HOHFFLy 3HU D HOOD HV WUDFWD PpV DYLDW GXQDimposici institucionalitzada per assegurar l'accs fsic, econmic i emocional dels homes a les dones. D'aquesta manera es continua conservant la heterosexualitat, la maternitat, l'explotaci econmica i la famlia per a la reproducci del sistema capitalista.

Norma heterosexual: ordre de pensament que afecta tots els mbits de Oexistncia, que legitima i privilegia la heterosexualitat i les relacions heterosexuals com a naturals, i com a nic model vlid de relacions afectiu-sexuals i de parentiu.

Androcentrisme: visi parcial del mn, la histria, la cincia, la cultura, la poltica, la religi, l'economia, el llenguatge, etc., que pren a l'home (blanc, heterosexual, occidental, de classe mitjana) com a patr i model, i la seva perspectiva com el punt de vista de tota la humanitat.

Masclisme: seguint les aportacions de Victoria Sau, HO PDVFOLVPH HOconstitueixen aquells actes, fsics o verbals, per mitj dels quals es manifesta de forma YXOJDU LSRFDSURSLDGDHO VH[LVPHVXEMDFHQWHQ OHVWUXFWXUDVRFLDO'HVGuna ptica ecolgica i en relaci al patriarcat, haurem de definir el masclisme com l'imaginari VRFLDOHOFRQMXQWGHYHULWDWVUHFWRUHVGHOVLVWHPDVH[HJqQHUHTXHFRQWpDTXHVWVWUHVsubsistemes (patriarcat, sexisme i masclisme).

Socialitzaci de gnere: La socialitzaci de gnere s un procs d'aprenentatge diferencial mitjanant el qual es transmeten les creences, els valors i comportaments desitjables segons sigui un nen o una nena. Els diferents agents socialitzadors contribueixen a reproduir estereotips de gnere i rols de gnere.

Estereotips de gnere: Els estereotips de gnere es refereixen a models, valors, comportaments i actituds associades a homes i dones, sense tenir en compte la seva individualitat

Rols de gnere: Tasques i funcions assignadeV GHSHQHQW GDOOz TXHHQcada moment histric i en cada societat es considera apropiat per a homes i dones

Desigualtats de gnere: Les desigualtats de gnere sn la distribuci de rols i poders a la nostra societat que atorga un valor superior a un gnere (mascul) vers l'altre (femen), establint una srie de privilegis i reconeixement social als homes per sobre de les dones. s la societat sencera qui sustenta aquest punt de partida desigual.

Violncia contra les dones: YLROqQFLDFRQWUDODGRQDVHQWpQtot acte de violncia basat en la pertinncia al sexe femen que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment fsic, sexual o psicolgic per a la dona, aix com les amenaces de tals actes, la coacci o la privaci arbitrria de la llibertat, tant si es

produeix en la vida pblica com a la privada (Assemblea General de la ONU. Resolucions 48/104, 20 de desembre de 1993).[56]

Violncia masclista: YLROqQFLD TXH VHxerceix contra les dones com a PDQLIHVWDFLyGHODGLVFULPLQDFLyLGHODVLWXDFLyGHGHVLJXDOWDWHQHOPDUFGXQVLVWHPDde relacions de poder dels homes sobre les dones.

Violncia masclista a la parella: Relaci d'abs entre els membres d'una parella o exparella, s una violncia que s'estableix a travs del vincle emocional on la conducta de l'home ocasiona un dany fsic, psquic o sexual a la dona i que es produeix en un context de desequilibri de poder entre homes i dones

Assetjament per ra GRULHQWDFLy sexual, opci afectiva-VH[XDO R GLGHQWLWDW GH JqQHUH comportament no desitjat verbal o fsic, UHDOLW]DWHQIXQFLyGHORULHQWDFLyVH[XDOORSFLyDIHFWLYD-sexual o la identitat de gnere GXQDSHUVRQDDPEODILQDOLWDWROHIHFWHGDWHPSWDUFRQWUDODGLgnitat o la seva integritat fsica i/o psquica de la persona, o crear un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.

Homofbia: s ODFWLWXG KRVWLO UHVSHFWH OHV SHUVRQHV KRPRVH[XDOs, tant homes com dones. Per, degut a les diferncies entre homes gais i dones lesbianes, ens referirem a la discriminaci que pateixen els homes gais.

Lesbofbia: Discriminaci doble que pateixen les lesbianes, en tant que dones i en tant que lesbianes. La lesbofbia alterna la invisibilitzaci el no reconeixement de la existencia de les lesbianes- i la violncia a causa de la seva transgressi GHOVPDQGDWVGHJqQHUHLGHODVXERUGLQDFLyDOKRPH.

Transfbia: Discriminaci, invisibilitzaci i actituds hostils sustentades per la societat sencera cap a les persones trans (persones que tenen una identitat de gnere que no es correspon amb el sexe de naixement).

Interseccionalitat: s una eina analtica que permet comprendre i visibilitzar com funcionen les diferents categories i les maneres en les que, de forma interrelacional, es creuen donant lloc a diverses formes dopressi i discriminaci. Aquests creuaments contribueixen a experincies niques GH[FOXVLyLSULYLOHJL

La interseccionalitat s una eina que ens permet superar el reduccionisme de veure les diferents opressions com a realitats que es posen de manifest de manera independent/DLQWHUVHFFLRQDOLWDWHQVREUHODSHUVSHFWLYDGDQjOLVLDOSRGHUYHXUHFRPes creuen aquestes opressions. La opressi basada en el gnere (sexisme) o en ORULHQWDFLy VHxual (homofbia, lesbofbia, transfbia), la diversitat funcional, entre DOWUHVDFWXHQLHVUHODFLRQHQFUHDQWXQVLVWHPDPROWFRPSOH[GRSUHVVLRQVLIRUPHVGHdiscriminaci social.