Embed Size (px)
Citation preview
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
0
Facultat d’Educació, Universitat d’Alacant
Grau Magisteri d’Educació Primària
Taller de literatura infantil i juvenil catalana
2013-2014
Facultat d’Educació, Universitat d’Alacant
Grau Magisteri d’Educació Primària
Taller de literatura infantil i juvenil catalana
2013-2014
Components del grup:
Sara Buades Miralles Miriam Carrasco López
Cristina Carratalá Ruiz Antoni Gonzàlvez Gonzàlvez
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
1
Guia didàctica
Contingut Fitxa del llibre / Per què llegir Ponsoda i Sanmartin?
Les claus de l’obra / Biografia de l’autor Propostes per als docents / Activitats per als alumnes
GORI-GORI, RUM-RUM
Autor: Joan J. Ponsoda i Sanmartín
Dibuixos: Rafael Llorens Ferri
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat, 1990
Format: 34 pàgines. Impressió a color.
Edat: A partir de 8 anys.
Vos recordeu d’aquelles vesprades jugant a la cinqueta?... Gori-Gori, Rum-Rum t’ofereix l’oportunitat
d’endinsar-te en un viatge cap a la tradició popular. Comencem aquest recorregut, amb una gran diversitat
de poemes centrats en l’elogi dels diferents jocs, costums i comarques que formen la nostra comunitat.
Seguidament, trobem endevinalles que de segur agradaran als més menuts. Finalment, l’autor ens
desvetlla una poesia més íntima i personal.
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
1
Perquè, que millor manera de transmetre als
nostres alumnes la necessitat de llegir en la
llengua valenciana que amb la lectura de
poemes? Joan Ponsoda, és l’autor que estaves
buscant. No només és un model que mostra com
hem de mantenir vigent la tradició popular de la
nostra cultura, sino que ho fa d’una manera
propera als infants i amb un caire nostàlgic per
als adults.
A més d’açò, l’ús refinat de la llengua s’apropa
als xiquets, i d’aquest manera fa que la lectura
dels poemes siga comprensible i motivadora per
als més menuts. Mitjançant la gran varietat de
poemes, es promou la socialització i la creació
d’un bon clima entre els alumnes, units per
compartir una mateixa cultura a través del joc.
L’obra Gori Gori Rum- Rum, escrita per Joan
Ponsoda i dirigida tant per als infants com per als
pares i mestres, es troba dividida en diferents
parts; “La tradició”, “Endevina, endevinalla” i “Tu i
jo”. En aquestes, podem trobar tant poemes com
endevinalles, amb una varietat temàtica centrada
en els blocs esmentats. Ponsoda, mitjançant
aquests versos vol aconseguir la satisfacció
lectora tant dels adults com dels infants, objectiu
principal que ens transmet a l’inici de l’obra.
Per tal d’aconseguir que la lectura siga més
dinàmica i atractiva, podem alternar la lectura
d’un poema amb el d’una endevinalla. De manera
que, podem treballar les diferències d’aquestes
dues vessants del gènere poètic.
El desplegament de les diferents composicions,
està classificada de la següent manera:
Primera part: LA TRADICIÓ
“La cinqueta” p. 7
“A la rum-rum” p. 9-10
“Calidoscopi del camp” p. 13-14
“Xarramenteries” p. 17
“Ban amb moralina” p. 19-20
“Repertori” p. 23
“La illeta de Benidorm” p. 25
“La Marina Baixa” p. 26
“Paraules al vent” p. 27-28
Segona part: ENDEVINA, ENDEVINALLA
“La lluna” p.33
“Les ones del mar” p. 35
“L’espai” p. 37
“El temps” p. 39
“Les quatre estacions de l’any” p. 41
“La sénia” p. 43
“Reguitzell del cos amb ressó” p. 44
Tercera part: TU I JO
“Els fanals” p. 48
“No s’hi val” p. 50
“Despullats” p. 52
“Imagina’t que...” p. 54-55
Aquest cèlebre autor va nàixer a Benimantell
(Marina Baixa) l’any 1945. Quant a la seua vida
com a estudiant, es va llicenciar en Filosofia i
Lletres (1969) i es doctorat en Filologia Catalana
(1992). Pel que fa a la seua vida professional, ha
desenvolupat activitat professional en
l'ensenyança primària, secundària i universitària,
on exerceix com a catedràtic a la Universitat
d'Alacant.
La problemàtica sobre l’ensenyament en valencià
és un dels seus temes centrals dels diversos
articles que ha escrit. Respecte les seus obres
publicades trobem algunes com ara La llengua
catalana a Cocentaina al segle XIII segons el
llibre de la Cort de Justícia (1994, El català i
Per què llegir
Ponsoda i Sanmartín?
Les claus de l’obra
Biografia de l’autor
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
2
l’aragonès en els inicis del Regne de València
(1996). A més, també trobem obres dirigides als
més menuts, com és el cas de la present obra
Gori-gori-rum-rum (1990), i Saïda, la reina mora
(1987).
A continuació trobareu algunes claus i suggeriments dels poemes de l’obra. A més, també podeu trobar les solucions de les activitats per a l’alumnat.
PRIMERA PART: LA TRADICIÓ
1 “La cinqueta” (p 6) Classificació temàtica: joc popular/ tradicional.
1.1 El títol del poema és prou coherent amb el
seu contingut i sobretot amb la seua imatge. Així,
la cinqueta és un joc popular el qual consisteix
en llançar cinc pedres llises, anomenades
cinquetes, a l’aire i replegar-ne quantes més
possibles al dors de la mà.
Descripció de la cinqueta:
http://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/interficiejo
cscarrer/jocsambpedres/cinquetes.htm
1.2 Trenquí és la paraula que fa referència a la
1ª persona del singular del verb trencar. Així
doncs, eixe verb al·ludeix al protagonista del
poema.
1.3 Aquest personatge, junt amb altres,
realitzaran les accions de: preguntar a la iaia,
jugar a la cinqueta, retrobar el Tirol.
1.4 Amb la frase si algú no vol li posarem el cap
dins d’un perol (versos 6 i 7) es dona a entendre
que els participants del joc donaran l’esquena a
aquell que no vulga jugar amb ells.
2 “A la rum-rum...” (p 7)
3 “Calidoscopi del camp” (p 9)
Comentari comparatiu d’ambdós poemes:
Classificació temàtica: fauna autòctona dels
territoris de parla catalana.
1. Poema 2: A través de les diferents metàfores
que apareixen, el poema ens dóna les
característiques de cada flor, amb les quals
podem fer una visualització mental de cada una
d’elles.
2. Poema 3: Del poema podem extraure dues
interpretacions. Per una banda, ens dóna a
conèixer els tipus d’arbres, així com el producte
final que podem traure d’ells. I d’altra, a través
de les diferents veus, es reflecteixen les
conviccions i punts de vista de diferents
personalitats.
3. Amb l’expressió “Jo n’he de menester”, el
poema es refereix a la necessitat que té el
propietari d’aconseguir tres cistelles.
4. Respecte a l’expressivitat i entonació de la
lectura del poema, l’autor dóna informació sobre
cada personatge, la qual cosa ajudarà a donar-li
la interpretació adequada.
5. Respecte als camps semàntics que es tracten
en ambdós poemes trobem, al poema 2 les flors
com ara la violeta, el romaní, la rosa, el clavell,
el gesmí, la rosella, el lliri blau, l’assutzena i el
poliol. I el poema 3, gira al voltant dels arbres del
Propostes per
als docents
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
3
camp com són la pomereta, l’albercoquer, el
taronger, l’olivera, el cirerer i l’ametler.
6. Per treballar el lèxic, destaquem les següents
paraules:
POEMA 2
tabola
Definició: diversió que implica desordre.
Vers: 15
saltamartí
Definició: llagosta verda.
Vers: 18
romaní Definició: arbust aromàtic de flors blavoses.
Vers: 5
poliol Definició: planta aromàtica que s’empra en moltes infusions.
Vers: 33
rosella Definició: planta de flors de color vermell viu.
Vers: 21
cau Definició: Refugi de tot animal salvatge.
Vers: 26
POEMA 3
arrova Definició: unitat de pes (equival a 12,78kg).
Vers: 3
badoc
Definició: Flor de les magranes.
Vers: 7
almàssera
Definició: molí d’oli (trull).
Vers: 19
7. Sinònims:
Poema 2: Empudegar=empestar (vers 11) ,
bonegar=renyar, amonestar, marmola (vers
19), conreat= cultivar (vers 24).
Poema 3:
8. El títol del poema 3 ens aporta informació
rellevant sobre el poema, ja que fa referència a la
diversitat d’espècies arbòries, comparant-lo amb
l’ampla gama de color d’un calidoscopi.
9. El poeta juga amb...
4 “Xarramenteries” (p 11)
Classificació temàtica: la mort.
4.1 Una xarramenteria és un tema de conversa
molt comú que tracta d’assumptes personals.
També pot esmentar-se tafaneria o xafardeig.
4.2 El poeta crea un joc de paraules que
s’acosten a l’embarbussament amb la capçalera
del poema: diu que diuen que diu (vers 1) que
aporta al poema un to satíric, propi dels
xafardeigs.
4.3 El mort i el degollat parlen sobre la causa de
la seua mort i ambdós temen el seu soterrament.
4.4 Però, tot i estar morts, tenen l’esperança de
que una bruixa o un nanet els salven la vida.
4.5 La locució tal vegada significa el mateix que
probablement.
-Una estructura sintàctica repetitiva “A la rum, rum...”, que casualment
coincideix amb part del títol del llibre. - Metàfores. Exemple.
- Les cometes per a introduir la
veu i donar-li expressivitat.
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
4
5 “Ban amb moralina” (p 12)
Classificació temàtica: les rutines.
5.1 El títol del poema ban amb moralina és
coherent amb el seu contingut, ja que aquest
parla dels menjars diaris, que com bé determina
la paraula ban, han de complir-se per ordre de
l’autoritat.
5.2 Les onomatopeies tararàaa i tarariii (vers 1) i
tararaaaat (últim vers) serveixen per informar al
lector del començament i el tancament de la
lectura oficial del ban.
5.3 Per comprendre millor el poema donarem les
següents definicions:
Ban: crida, pregó, edicte, publicat per ordre d’una
autoritat.
Bresca: Pa de cera que fan les abelles i que
utilitzen per depositar-hi la mel
Buc: Ventre d'un home o d'un animal. Menjar
com un buc (vers 23) és sinònim d’atripar-se
menjant.
5.4 Amb no s’ha de ser tan alficòs (vers 11)
l’autor es refereix a no ser tan babau de cometre
una errada. Aquesta expressió s’utilitza per
demostrar-li a algú que no val res.
5.5 Al poema es fa referència tant als menjars del
dia com als moments de la jornada on aquests
tenen lloc.
-Menjars diaris: desdejuni, esmorzar, dinar,
berenar, sopar.
-Moments del dia: bon matí, migdia, vesprada,
nit.
5.6 Amb els versos 22 i 23 (...) aneu en compte
de nit que qui sopa com un buc dorm malament
al llit (...) es veu que contingut del poema també
serveix per donar algunes pautes sobre
l’alimentació. Per aquesta raó es planteja la
solució de menjar bullit, un menjar més lleuger
per a aquest moment del dia.
6 “Repertori” (p 14)
Classificació temàtica: inquietuds/ qüestions/
preguntes sobre la vida.
6.1 Anàlisi: Aquest poema és prou interessant pel
seu caràcter didàctic implícit, ja que amb els seus
versos descriu el terme plantejat. És important
afegir que moltes respostes poden ser
complementades pel raonament dels propis
alumnes. Com per exemple, perquè la lluna no
cau?(vers 1), d’on ve el vent(vers 2), també suren
els avions?(vers 7), perquè la serp no té peus?
(vers 9).
6.2 Per treballar el lèxic d’aquest poema,
destaquem soles la paraula sarau, que significa
reunió de persones que es diverteixen ballant.
També definiríem la paraula coratjós, però
aquesta ja es troba definida al propi poema.
6.3 Al vers 14 (...) que de valent n’és una mica(...)
es defineix el terme coratjós mitjançant un
sinònim.
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
5
6.4 La descripció de la serp amb adjectius és bon
exemple per que els alumnes observen les
diverses formes de donar una descripció o definir
algun concepte.
7 “La illeta de Benidorm” (p 15)
Classificació temàtica: zones de la Comunitat
Valenciana.
7.1 El títol del poema és l’illa de Benidorm, i a
través dels diferents versos, indirectament conta
la història de la seua formació. Al poema apareix
una frase destacada en negreta que diu “Una
muntanyeta que nada?”, fent referència al trosset
del Puig Campana que forma l’illa.
7.2 Quan al poema es menciona a Rotlà i el cop
d’espasa que va tallar el cim del Puig Campana,
fa referència a la llegenda del naixement de la
illa de Benidorm, quan Rotlà es va enamorar
d’una dama que va caure malalta i necessitava
els raigs de sol per sobreviure va tallar el cim del
Puig Campana per aconseguir uns minuts més
de raigs de sol, i el trosset que va caure va
formar la illa (La Coltellada de Rotlan).
7.3 Ací trobem algunes paraules que poden ser
d’ajuda en la interpretació del poema:
Bonança Estat tranquil de la mar, temps bo i suau.
Espasa Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant
Caramull Darrer complement, grau més elevat al qual arriba alguna cosa, cim.
7.4 Quant a les il·lustracions, poden ser de gran
ajuda a l’hora de comprendre el poema i la
història de La Coltellada de Rotlan.
8 “La Marina Baixa” (p 16)
Classificació temàtica: municipis de la Marina
Baixa.
8.1 El poema parla dels 18 municipis i de senyes
característiques que els identifiquen, com ara els
seus habitants, el menjar, els monuments i
muntanyes...
8.2 Algunes de les paraules que poden suposar
una dificultat per als alumnes en la interpretació
del problema:
Espardenyers Persona que es dedica a fer o a vendre espardenyes.
Anouer Noguera.
Glop Porció d'un líquid que hom beu en una sola engolida, que cap d'una vegada a la boca.
Sobrassades Embotit cru, fet amb carn de porc, adobat amb sal, pebre vermell i altres espècies.
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
6
9 “Paraules al vent” (p 17)
Classificació temàtica: parts de la Comunitat
Valenciana.
9.1. Parla de la Comunitat Valenciana.
SEGONA PART: ENDEVINA, ENDEVINALLA
1 “La lluna” (p 20)
Classificació temàtica: la lluna.
1.1 En aquesta endevinalla el sol juga un paper
important, ja que en les seues primeres estrofes
apareix amb la finalitat de comparar-ho amb la
lluna.
El sol viu de dia (vers1)
i dorm de nit (vers 2)
¿I la encisadora llum (vers 3)
de la foscor viatgera?(vers 4)
On és juganera (vers 6)
Quan el sol escalfa?(vers 7)
Dorm i somnia (vers 8)
O mai no descansa?(vers 9)
1.2 Treballem el lèxic: sinònims o definicions de
paraules difícils de l’endevinalla.
encisadora (vers 3) meravellosa
foscor (vers 4) absència de llum
escalfa (vers 7) acalora
donyet (vers 17) gnom
amagatall (vers 19) refugi
1.3 En l’endevinalla es pot observar, com a pista
d’allò que es vol endevinar, l’explicació de les
fases de la lluna;
Nova o sencera (vers 11)
minvant o creixent (vers 12)
1.4 La frase Com si fora un donyet, t’abraça i
t’estima a l’amagatall secret, ens aporta una pista
més sobre com és la lluna. Aquesta frase
significa que, a poc a poc quan arriba la nit i amb
ella la lluna, ens invita a anar-nos al llit.
2 “Les ones del mar” (p 21)
Classificació temàtica: la mar.
2.1 L’autor fa referència a les ones de la mar, de
forma metafòrica, mitjançant la descripció dels
cabells durant tota l’endevinalla.
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
7
2.2 Treballem el lèxic:
Acarona: mimar o acariciar.
Tomba: demolir o derrocar.
Balda: impedir o privar una malaltia o accident de
l'ús dels membres o d'algun d'ells.
Tralla: trencilla de cordill o de seda que es posa
a l'extrem del fuet perquè colpege.
2.3. Què creus que vol dir, No hi ha tisores que el
tallen (vers 10)? L’autor continua amb el mateix
sentit metafòric, per explicar que les ones de la
mar no es poden retallar.
3 “L’espai” (p 22)
Classificació temàtica: l’espai que ocupem.
3.1 Aquest poema no comporta dificultats de
comprensió. Després de llegir-ho, els xiquets
poden realitzar un simple resum o escrit sobre del
contingut o significat:
Els versos Un camí immers, I mira lluny i ocuparà
més lloc, ajuden a conèixer que l’element que
està parlant l’endevinalla és l’espai.
A poc a poc, de mica en mica, ocuparàs més lloc.
L’autor amb aquesta frase uneix l’espai amb el
temps, ja que es refereix a que quan anem
creixent ocupen més espai en aquest món.
4 “El temps” (p 23)
Classificació temàtica: el transcurs del temps.
4.1 Localitzem i treballem els diferents
esdeveniments que es celebren al llarg d’un any,
com són; el nadal, pasqua, els aniversaris i les
vacances d’estiu.
4.2 Podríem donar les següents definicions;
Alè: Expiració, acte d'expel·lir l'aire dels pulmons.
Fadrí: Persona jove, en estat de casar-se; des de
l'edat de quinze anys aproximadament fins que
es casa.
4.3 A l’endevinalla apareixen diferents paraules
que es podem relacionar amb els seus contraris.
avui (vers 1) ahir (vers 3)
ahir (vers 3) demà (vers 4)
silenciós (vers 6) soroll (vers 7)
abans (vers 16) després
fadrí (vers 19) vell
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
8
5 “Les quatre estacions de l’any” (p 24) Classificació per temes: tipus d’aus, estacions de
l’any.
5.1 Podríem donar la següent definició:
pàmpol: Fulla de vinya. (vers 3)
5.2 Aspectes característics de cada estació
-Vindrà la primavera
i traurà pàmpols la figuera. (versos 2-3)
-Arribarà l’estiu
I s’assecarà el riu. (versos 5-6)
5.3 Camp semàntic de les aus de corral:
gall
gallina
pollastre
pollet
5.4 Es pot veure la consecució de les estacions
de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.
6 “La sénia” (p 25) Classificació per temes: sénia, diversió.
6.1 Treballem el lèxic:
poal: càntir d'un broc amb nansa. (vers 2)
renegar: deixar de donar la pròpia adhesió, fidelitat, a unes idees o institucions religioses, morals o civils. (vers 3)
fira: conjunt d'instal·lacions recreatives i d'atraccions que hom munta a les poblacions amb motiu de determinades festes. (vers 6)
sénia: Artefacte de fira consistent en una gran roda amb seients que gira verticalment. (solució endevinalla)
6.2 En la present endevinalla s’observa el sentit figurat mitjançant la comparació de la sénia i una roda.
Una roda molt gran amb poalets penjant que quan roda renega, renega i no plora i no para de rodar. (versos 1-5)
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
9
7 “Reguitzell del cos amb ressó” (p 26)
Classificació per temes: parts del cos, òrgans
dels sentits.
7.1 Podríem donar la següent definició:
alenar: Exhalar o tirar l’aire que s'escapa dels
pulmons en l'expiració (vers 7)
7.2 Apareixen els òrgans dels sentits i diferents
parts del cos amb la seua funció: Parles i sents:
Llengua i orelles, (versos 1-2)
Abraces i beses
Braços i llavis, (versos10-11)
7.3 Es relacionen estats d’ànim amb
manifestacions de sentiments:
Alegria i dolor:
Rius i plores, (versos 16-17)
7.4 En tota l’endevinalla es fa ús de reguitzell i
ressó:
Parles i sents:
Llengua i orelles,
...ELLES, ...ELLES, ...ELLES. (versos 1-3)
TERCERA PART: TU I JO
1 “Els fanals” (p 28) Classificació temàtica: comparació de tamany. 1.1 Treballem el lèxic d’aquest poema.
fanals: capsa formada generalment d'un
bastiment metàl·lic i que té una o més cares de
vidre, dins la qual es posa un llum que calgui
guardar del vent o de la pluja. (vers 1)
prims: de poca grossària. (vers 3)
camallargs: que té les cames llargues. (vers 3)
gegants: ésser fabulós, d'estatura i força
enormes. (vers 7)
els espeny: llançar cap avall d'un lloc elevat.
(vers 9)
1.2 En aquest poema podem observar dos parts.
En la primera, a mode d’introducció l’autor
planteja una pregunta; Per què han crescut
tant?(vers 5). En la segona part, l’autor fa ús de
la imaginació o la fantasia per a respondre a eixa
pregunta.
Seran fills de gegants?
O es que la llum que fan
els espeny i els estira
des de baix cap amunt?
1.3. L’autor amb l’última estrofa, i si el sol fora un
fanal que de massa créixer ha arribat al cel?, vol
deixar explicar que com els fanals són massa
llargs, grans i han crescut tant, potser que el sol
siga un d’ells ja que es troba molt lluny de la
terra.
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
10
2 “No s’hi val” (p 29)
Classificació temàtica: xiquets, elements de la natura. 2.1 Treballem el lèxic d’aquest poema:
cendra: residu pulverulent de la combustió de la
fusta, del carbó, etc. (vers 2)
pols: conjunt de partícules no adherides, de terra
o d'altra matèria sòlida, tan diminutes que poden
esser alçades i emportades pel vent. (vers 7)
rebolcons: donar tombs. (vers 7)
fang; matèria formada per la barreja de terra i
aigua. (vers 8)
renega: deixar de reconèixer com a seu. (vers
12)
2.2 Al poema hi han elements que suggereixen
a la natura. Podem destacar el següents; terra,
aigua, foc, cendra, arbre, pluja, fang i pols.
2.3 La frase al·lot que estima (vers 13) vol dir xic
o nen que estima.
3 “Despullats” (p 30)
Classificació per temes: roba, incomoditats.
3.1 Treballem el lèxic:
estrènyer: Fer més estret, fer perdre amplada. (vers 2) coure: Obrar el foc o la calor sobre alguna cosa modificant-ne alguna de les propietats. (vers 6) 3.2 Tot el poema està escrit en primera persona del singular:
La sabata em va estreta M’estreny i em fa mal: Tiraré la sabatà I aniré descalç (versos 1-4)
3.3 El poema consta de les incomoditats de la roba i la determinació d’anar despullat.
El jersei de llana Em pica i em cou: M’el llevaré, que rasca! (versos 5, 6 i 7)
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
11
4 “Imagina’t que...” (p 31)
Classificació per temes: ocells, llibertat, amistat.
4.1 Treballem el lèxic. Sinònims o definicions de paraules difícils del poema:
esbart estol (vers 1)
detenir aturar (vers 3)
encoratjar alenar (vers 6)
avorrida ensopida (vers 17)
4.2 El poema transmet el pas del temps en la vida d’una persona fent un paral·lelisme amb la vida dels ocells. També, es reflecteix l’amistat. 4.3 Al poema hi podem interioritzar que la figura de l’ocell s’assembla a la llibertat.
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
12
Abans de llegir
Abans de començar la lectura del llibre “Gori-Gori Rum-Rum”, proposem aquestes activitats lúdiques,
que ens serviran per donar a conèixer la línia temàtica que caracteritza aquesta obra.
Podem començar amb el desenvolupament de jocs tradicionals, un dels temes centrals del primer bloc del
llibre. Ací tenim dues que apareixen al llibre:
“Gallineta cega, que has perdut”
GRUP- Gallineta cega què has perdut?.
GALLINETA CEGA- Una agulla i un canut.
GRUP- Busca per la xemeneia.
GALLINETA CEGA -No que hem faré negra.
GRUP -Busca pel terrat.
GALLINETA CEGA -No que hem faré gat .
GRUP - Doncs……busca qui t’ha pegat!. Dona tres voltes i la trobaràs. (la gallineta pega tres voltes ).
“Serra, serra molinet”
Serra, serra molinet,
la mareta no té llet, la cabra en farà,
per a la sopa de demà.
Divideix la classe en dos grups. Un d’ells ha de defensar els avantatges del jocs i costums tradicionals i
l’altre les formes d’oci actual.
Activitats per als alumnes
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
13
Després de llegir
FITXA DE LECTURA Títol de l’obra: ........................................................................................................................................................ Autor: ........................................................................................................................................................................... Dibuixos: ................................................................................................................................................................... Any de publicació: ...................................... Pàgines: ................................................................................
PRIMERA PART: LA TRADICIÓ
1 “La cinqueta” (p 6)
1.1 En què consisteix el joc de la cinqueta?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
1.2 Qui creus que és el protagonista del poema? Què li passa a aquest personatge?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
1.3 Què farà el personatge amb companyia?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
1.4 Què significa que si algú no vol li posaran el cap dins d’un perol
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
14
2 “A la rum-rum...” (p 7)
3 “Calidoscopi del camp” (p 9)
1. Ajudant-te de les pistes, ompli els buits amb la flor corresponent:
____________: herba aromàtica la qual emprem per fer un menjar típic valencià.
____________ : flor vermella amb punxes.
____________: naix de la unió del vermell amb el blau.
____________: Que bona oloreta que tira aquesta flor tant blanqueta i xicoteta!
____________: amb aquesta i aigua ben calenta prendràs una infusió amb sabor a menta.
2. Defineix cada un dels arbres que apareixen al poema i especifica’n el fruit:
Pomereta: .......................................................................................................................................................
Albercoquer: .....................................................................................................................................................
Taronger:...........................................................................................................................................................
Olivera: .............................................................................................................................................................
Cirerer: ..............................................................................................................................................................
Ametler: ............................................................................................................................................................
3. Amb la definició del poema i aquesta frase crea una altra amb l’expressió subratllada en negreta:
Hauré de menester dos llibres per fer aquest treball.
...........................................................................................................................................................................
4. Llegeix el poema amb l’entonació que te suggerisca cada personatge, i fes una frase amb cada
una de les següents paraules:
-Pregar: .............................................................................................................................................................
-Anunciar: .........................................................................................................................................................
-Babau: .............................................................................................................................................................
-Ordenar: ..........................................................................................................................................................
-Pensar: ............................................................................................................................................................
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
15
5. Ordena la paraula i relaciona amb la seua definició:
bo-ta-la: Insecte se-lla-ro: Molí d’oli ní-ma-ro: Fer soroll mà-sse-ra-al: Flor vermella
4 “Xarramenteries” (p 11)
4.1 Quina d’aquestes situacions és motiu d’una xarramenteria?Justifica la teua resposta.
-Dues velletes parlant sobre la solteria d’una noia del poble.
-Un venedor parlant sobre el partit de futbol amb un client.
-Un grup de noies parlant sobre la roba d’altra.
-Una mare comentant a la seua família sobre les compres del veí.
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
4.2 L’expressió diu que diuen que diu dona informació sobre qui parla? A què es refereix?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
4.3 Per què ploren el mort i el degollat?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
4.4 Qui pensen que els pot salvar? Com?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
4.5 Sabries fer una frase amb l’expressió tal vegada?
.....................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
16
5 “Ban amb moralina” (p 12) 5.1 Atenent al contingut del poema i al títol plantejat, quin altre títol triaries d’entre els plantejats?
-El compliment dels menjars diaris.
-El menú del dia.
-S’ha de menjar per a viure.
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
5.2 Quins sentit té en el poema el tararàaa i tarariii? I el tararaaaat?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
5.3 Completa amb la paraula corresponent:
La__________que fan les abelles té formes hexagonals.
Tinc el__________ple de tant que he menjat.
L’altra dia vam sentir el__________que va anunciar el pregoner del poble.
5.4. Què significa l’expressió “ser un alficòs”?
...........................................................................................................................................................................
5.5. Escriu el moment o el menjar del dia segons corresponga.
Vesprada:
: sopar
: dinar
Matí:
Mig matí:
5.6. Quina advertència et dona el poema sobre el sopar? Quina solució et proposa?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
Ban Bresca Buc
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
17
6 “Repertori” (p 14)
6.1 Aporta raonaments diferent als del poema front a les següents qüestions:
- Perquè la lluna no cau?
...........................................................................................................................................................................
- D’on ve el vent?
...........................................................................................................................................................................
- També suren els avions?
...........................................................................................................................................................................
- Perquè la serp no té peus?
...........................................................................................................................................................................
6.2 Què significa la paraula sarau? Escriu una frase amb aquest terme com a exemple.
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
6.3 Sabries dir un sinònim de coratjós?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
6.4 Segons el poema, què animal és llarg i prim?. Sabries dir les característiques contràries a
aquestes i l’animal que les posseeix?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
18
7 “La illeta de Benidorm” (p 15)
7.1 A què penses que fa referència el poema l’illa de Benidorm?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
7.2 Coneixies que existia aquesta illa?
...........................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................
7.3 Que et suggereix la frase“Una muntanyeta que nada?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
7.4 Havies escoltat alguna vegada la història de la Coltellada de Rotlan?
...........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
7.5 Ompli els buits amb les paraules bonança, espasa i caramull:
Veure la mar en __________ és una de les coses que més em relaxa.
Rotlàn va tallar el ________ del Puig Campana amb una _________________.
7.6 Fes un dibuix representant la història de la creació de l’Illa de Benidorm.
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
19
8 “La Marina Baixa” (p 16)
8.1 Mirant el següent mapa, podries identificar 5 dels 18 municipis que pertanyen a la Marina Baixa?
8.2 Apart dels signes característics de cada municipi que apareixen al poema, podries afegir algun
més?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
8.3 Has visitat algun lloc dels mencionats al poema? Conta la teua experiència.
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
9 “Paraules al vent” (p 17)
9.1 Podries crear altres rimes amb altres províncies de la Comunitat Valenciana?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
9.2 A què penses que fa referència el títol del problema?
...........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
20
SEGONA PART: ENDEVINA, ENDEVINALLA
1 “La lluna” (p 20)
1.1 ¿Com es compara la lluna amb el sol? Còpia els versos en que hi apareix aquesta comparació.
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
1.2 Escriu els sinònims o definicions següents amb les paraules que els corresponen a
l’endevinalla:
Encisadora (vers 3)
Foscor (vers 4)
Escalfa (vers 7)
Donyet (vers 17)
Amagatall (vers 19)
1.3. L’autor explica en l’endevinalla les diferents fases o etapes de la lluna. Localitza l’estrofa on es
troben i copia-les.
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
1.4. Com interpretes la frase Com si fora un donyet, t’abraça i t’estima a l’amagatall secret?
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
21
2 “Les ones del mar” (p 21)
2.1 A què creus que fa referència els cabells que hi apareixen en l’endevinalla? Justifica la teua
resposta.
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
2.2. Relaciona amb les paraules de l’endevinalla:
...............: mimar o acariciar.
...............: demolir o derrocar.
...............: impedir o privar una malaltia o accident de l'ús dels membres o d'algun d'ells.
.................: trencilla de cordill o de seda que es posa a l'extrem del fuet perquè colpege.
2.3. Què creus que vol dir, No hi ha tisores que el tallen (vers 10)? Inventa, basant-te en l’anterior,
una frase on altres elements de la natura no puguen ser tallats per tisores.
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
3 “L’espai” (p 22)
3.1. Després de llegir el poema, resumeix-lo.
Quins versos poden ajudar a conèixer l’element que està parlant el text?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
Que pot voler dir A poc a poc, de mica en mica, ocuparàs més lloc?
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
22
4 “El temps” (p 23)
4.1 Localitza en l’endevinalla els diferents esdeveniments o festivitats que es poden realitzar al llarg
d’un any:
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
4.2 Sabries definir les següents paraules que apareixen a l’endevinalla?
Alé:....................................................................................................................................................................
Fadrí:.................................................................................................................................................................
4.3 A l’endevinalla apareixen diferents paraules que es podem relacionar amb els seus contraris.
Localitza-les i fes-les coincidir amb el seu contrari en la següent graella:
5 “Les quatre estacions de l’any” (p 24)
5.1 Busca al diccionari la paraula pàmpols i fes una frase amb ella.
............................................................................................................................................................
5.2 Què vol dir a l’endevinalla -Vindrà la primavera i traurà pàmpols la figuera?
............................................................................................................................................................
I Arribarà l’estiu I s’assecarà el riu?
............................................................................................................................................................
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
23
Digues aspectes climatològics de cada una de les dues estacions:
............................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................
5.3 Sabries relacionar cada definició amb la paraula corresponent del poema?
gall
gallina
pollastre
pollet
__________: au amb una cresta carnosa, tarsos esperonats, plomatge de coloració variable. __________: la femella del gall, apreciada en alimentació per la producció d'ous. __________: gall domèstic, especialment quan és jove. __________: petit d'un ocell, especialment de gall.
5.4 Escriu l’estació a la qual fa referència el poema, en relació als aspectes esmentats. Després, posa-les en ordre segons la seua consecució.
primavera
hivern
tardor
estiu
__________: estació de l'any, entre la primavera i la tardor.
__________: estació de l'any, entre l'hivern i l'estiu.
__________: estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern.
__________: estació de l'any, entre la tardor i la primavera.
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
24
6 “La sénia” (p 25)
6.1 Fes una frase amb cada paraula:
poal: .................................................................................................................................................................
renegar: ...........................................................................................................................................................
fira: ...................................................................................................................................................................
sènia: ...............................................................................................................................................................
6.2 Quines són les característiques que s’utilitzen per descriure la sénia?
............................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................
7 “Reguitzell del cos amb ressó” (p 26)
7.1 Segons l’endevinalla amb quin òrgan exhales o tires l’aire que s'escapa dels pulmons en
l'expiració?
............................................................................................................................................................
7.2 Uneix cada òrgan o part del cos amb la seua funció:
llengua agafes
orelles abraces
mans estimes
ulls parles
nas penses
boca beses
braços alenes
llavis mires
cap sents
cor menges
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
25
7.3 Escriu dues situacions diferents on et vas sentir alegre i adolorit.
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
7.4 Inventa un reguitzell amb una altra part del cos i fes ús del ressó.
............................................
............................................
............................................
TERCERA PART: TU I JO
1 “Els fanals” (p 28)
1.1 Relaciona cada definició amb les paraules del poema.
....................: capsa formada generalment d'un bastiment metàl·lic i que té una o més cares de vidre, dins
la qual es posa un llum que calgui guardar del vent o de la pluja.
....................: de poca grossària.
...........................: que té les cames llargues.
.....................: ésser fabulós, d'estatura i força enormes.
......................: llançar cap avall d'un lloc elevat.
1.2 En aquest poema podem observar dos parts. En la primera, a mode d’introducció l’autor
planteja una pregunta; Per què han crescut tant?(vers 5). En la segona part, l’autor fa ús de la
imaginació o la fantasia per a respondre a eixa pregunta. Localitza i copia els versos on cregues
que s’utilitza.
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
26
1.3 Què vol dir l’autor en l’última estrofa, i si el sol fora un fanal que de massa créixer ha arribat al
cel?
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
2 “No s’hi val” (p 29) 2.1 Treballem el lèxic d’aquest poema;
.......................: residu pulverulent de la combustió de la fusta, del carbó, etc.
.......................: conjunt de partícules no adherides, de terra o d'altra matèria sòlida, tan diminutes que
poden esser alçades i emportades pel vent.
......................: donar tombs.
.......................: matèria formada per la barreja de terra i aigua.
.......................: deixar de reconèixer com a seu.
2.2 Localitza els elements del poema que suggereixen a la natura.
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
2.3 La frase al·lot que estima (vers 13), què vol dir? Com la definiries? Quina seria la forma més
habitual de dir-ho?
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
27
3 “Despullats” (p 30)
3.1 Quin calçat pot estar-te estreny i fer-te mal segons el poema?...........................................................
I quina roba et pica i et cou?..........................................................................................................................
3.2 Localitza frases que es puguen transformar, passant-les de primera a segona persona del singular, i fes-ho.
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
3.3 Alguna vegada has tingut una sensació similar a la incomoditat d’alguna peça de roba? Explica-la.
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
4 “Imagina’t que...” (p 31)
4.1 Associa els sinònims o definicions següents amb les paraules que els corresponen al poema:
esbart
detenir
encoratjar
avorrida
4.2 Fes paral·lelisme de la vida dels ocells amb la de les persones. ...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
28
4.3 Pensa en un altre animal que et transmeta llibertat i escriu el per què. ...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
Noves tecnologies a l'aula
Amb la finalitat d'integrar les noves tecnologies a l'aula i de treballar de forma interactiva amb aquesta
proposta didàctica, s'ha creat una pàgina web (click a la imatge), amb la qual, tant els mestres com els
alumnes podran gaudir i aprendre més sobre l'obra Gori-Gori Rum-Rum, de Joan Ponsoda. Aquesta web
ofereix informació del l'autor, per tal que els xiquets puguen conèixer-lo abans de realitzar les activitats. A
més a més, hi ha un espai per als mestres, on podran trobar una sèrie de propostes didàctiques per a
realitzar amb els alumnes així com també enllaços d’interès relacionats amb la narrativa valenciana.
Finalment, els xiquets podran realitzar les activitats que s'han creat, per tal d'aprendre de manera divertida
i atractiva, amb l'obra de Joan Ponsoda.
GORI-GORI, RUM-RUM
Joan J. Ponsoda i Sanmartin Generalitat
Valenciana
29
Propostes didàctiques referides al llibre GORI-GORI, RUM-RUM (ISBN: 84-7579-933-7)
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana
Dibuixos de Rafael Llorens Ferri
