Guió de la primera trobada - XTECilopez15/materials/cursos/assessoram... · trobada, tindrem preparat el disseny del mapa conceptual amb el macrotema i temes derivats. Fins i tot,

Intervenció a l’IES Badia Curs 2006-2007

1

Guió de la primera trobada

Primera trobada

Objectius: • Presentacions • Explicitació

d’intencions

• Presentació dels professors. • Presentació dels formadors. Hauríem d’explicar que

venim a ajudar-los a trobar solucions als possibles problemes que es trobin dins de l’aula i que, passi el que passi, sempre es pot anar a millor.

10’ Joan

Anton

Objectius: • Detecció dels

coneixements previs 1 • Primer intercanvi

• Cal detectar, en primer lloc, qui dels assistents va

participar en les trobades que el curs passat es van organitzar amb en Ramon Grau, i quins temes s’hi van tractar.

• Es plantegen les preguntes: o Què us va aportar? o En què heu millorat arran d’aquelles trobades?

Si hi hagués alguna intervenció que ens acostés als nostres objectius, l’apuntaríem a la pissarra.

10’ Inma

Objectius: • Detecció de

coneixements previs 2 • Potenciació de la

confiança en les pròpies habilitats com a professors

Document de Les bones pràctiques. Amb ell es pretén treballar els denominadors comuns d’allò que surt bé. Es tractaria de detectar els elements unificadors i identificadors entre el professorat assistent, a més de començar la intervenció amb actitud positiva i donant la seguretat que parteixen d’una bona professionalitat. Seria interessant que fos el mateix professorat qui trobés en l’esquema aquest denominadors comuns. La seqüenciació del temps està ja explicitada al document

45’ Inma

Objectiu: • Detecció de l’objectiu

del curs mitjançant allò que més els preocupa, les seves inquietuds.

Document Les meves inquietuds. Amb ell pretenem esbrinar què és el que no els funciona a l’aula. A partir de les inquietuds s’elabora l’esquema dels punts de conflicte, que no haurien de ser més de quatre. Per tant, sortirem de la sessió amb la proposta d’actuació més o menys feta. A la segona trobada, tindrem preparat el disseny del mapa conceptual amb el macrotema i temes derivats. Fins i tot, es podria avançar la setmana abans (22 al 26 de gener) mitjançant l’aula virtual. Mètode de la PR. Se’ls deixaria 7’ per anotar individualment. Treballarien i comentarien en grups de quatre durant 10’ més i després s’exposarien les conclusions en forma de pluja d’idees mitjançant un portaveu de cada grup.

45’ Joan

Anton


2

De la primera a la segona trobades

A partir de les inquietuds de què hem parlat avui, observa durant aquests dies a l’aula els aspectes comentats. Què faig? Com ho faig? Donar-los la possibilitat d’anotar les seves primeres observacions al Quadern per observar i pensar. A la segona trobada s’haurien de dedicar 10’ o 15’ a comentar aquestes primeres observacions.

Joan Anton

Objectiu: Presentar l’aula virtual

L’aula virtual pot tenir, en aquesta intervenció concretament, vàries funcions: • Mantenir el contacte entre professors i formadors durant

les tres setmanes que hi ha de distància entre les trobades • Facilitar el recordatori (les “actes” reflexives o resums)

del que s’ha treballat i anticipar els temes o activitats següents

• Proposar lectures i els comentaris respectius mitjançant fòrums, malgrat després es reprendran presencialment

D’entrada, es podria facilitar el Videotutorial Moodle publicat en l’Espai de l’ICE a la mateixa aula virtual. Entre la primera i segona trobades, es podrien fer el perfil i canviar la contrasenya.

20’ Inma?


3

LES MEVES INQUIETUDS

Quines són les meves sis principals inquietuds respecte de la meva aula? Fixa’t un objectiu concret per respondre aquesta pregunta: per exemple, un determinat grup d’alumnes.

1.

2.

3.

4.

5.

6.


4

RECURSOS Instrument

Nom del recurs De la primera observació als grans temes

Moment del procés

Al final de la segona trobada es pot suggerir als participants que, a casa i com a tasca per a la tercera trobada, facin una primera observació en la qual descriguin d’una manera objectiva una activitat de lectura o d’escriptura positiva i una altra de negativa. Poden enviar el seu document a través de l’aula virtual. També és factible fer-ho, depenent del grup, com a tasca en la primera trobada, cap a la segona. En tot cas, és important que es treballi justament amb “Les meves inquietuds” per acabar d’arrodonir la reflexió que els permetrà acostar-se a l’objectiu de la definició de la pregunta de recerca.

Descripció

L’activitat està dividida en quatre parts. El formador els ha facilitat els documents que els participants han confegit i es tracta ara que facin una classificació dels aspectes positius i negatius de les seves experiències sobre lectura i escriptura. La primera part treballa aquesta classificació, amb les sensacions i argumentacions que han produït. La segona fase prova de determinar les raons de l’èxit o del fracàs. Si es tenen molts exemples, es podrien repartir els documents de manera que es treballessin els que no han elaborat ells. Treball individual (5’), comentaris en grups de quatre (5’), exposició conjunta i consensuada. La tercera fase de l’activitat (10’) consisteix en localitzar i definir el possible fonament educatiu i didàctic de les bones pràctiques estudiades i dels seus denominadors comuns. És a la quarta fase (15’) on se n’extreuen conclusions sobre quina és una bona pràctica / activitat de lectura i escriptura. Aquesta fase és rellevant perquè pot permetre el pas de la t a la T.

Utilitat. Què desencadena?

El professorat acaba actuant com a expert. Pren seguretat i comença a comprendre el sentit del que està fent (conscienciació). Es pot començar a recomanar lectures T i a treballar en un Banc de recursos comú. Primer pas d’acostament a la pregunta de recerca.

Presencial/no presencial Presencial


5

Bones pràctiques Primera fase (10’) • Evoca i descriu breument una experiència teva a l’aula que et va resultar, en el seu

moment, especialment satisfactòria. Pot ser una activitat, instrucció puntual, estratègia, seqüència didàctica (miniprojecte)...

• Recupera, en la mida que puguis, percepcions, impressions, sentiments lligats al desenvolupament d’aquesta activitat.

• Anota de forma esquemàtica per què creus que l’experiència va funcionar bé, per què la consideres una “bona pràctica”.

Descripció experiència + Records personals Argumentació

Segona fase (15’) El formador anota a la pissarra l’experiència que cada persona ha recordat i valorat.

Nom Breu descripció Records evocats Per què crec que va ser una “bona pràctica”


6

Tercera fase (10’) Es divideixen en grups tres persones per tal de localitzar i definir el possible fonament educatiu i didàctic d’aquestes “bones pràctiques”, els seus denominadors comuns. Quarta fase (15’) Pensem en comú i traiem conclusions de manera conjunta.

CONCLUSIONS PRÀCTIQUES DE REFERÈNCIA(Persona que l’ha explicada)

1. Són pràctiques que...

2.

3.

4.

5.

6.

Si es considera convenient, després d’aquesta “posada en comú” grupal, es poden introduir aspectes teòrics (T) sobre el tema preponderant. Aquesta T s’hauria de plantejar amb prudència i delicadesa per tal que el contrast entre el que saben els assistents i el que “manifesta saber” el formador no comporti conseqüències en certa forma “inhibitòries”


7

Bones pràctiques • Evoca i descriu breument una experiència teva a l’aula que et va resultar, en el seu

moment, especialment satisfactòria. Pot ser una activitat, instrucció puntual, estratègia, seqüència didàctica (miniprojecte)...

• Recupera, en la mida que puguis, percepcions, impressions, sentiments lligats al desenvolupament d’aquesta activitat.

• Anota de forma esquemàtica per què creus que l’experiència va funcionar bé, per què la consideres una “bona pràctica”.

Descripció de l’experiència Records personals Argumentació


8

Pensem en comú i traiem conclusions de manera conjunta.

CONCLUSIONS PRÀCTIQUES DE REFERÈNCIA(Persona que l’ha explicada)

1. Són pràctiques que...

2.

3.

4.

5.

6.


9

Guió de la segona trobada

Segona trobada

Objectius: • Enllaçar amb la

anterior trobada • Aixecament de la

Comunitat d’aprenentatge

• Conscienciació 1

Projectar el quadre que resumeix, en dues columnes paral·leles, les bones pràctiques i les inquietuds sobre les que s’havia treballat el passat 10 de gener. El formador fa veure les contradiccions que s’hi troben. Quines diferències veieu entre aquestes dues columnes? Intervencions lliures al voltant de la reflexió. Si cal i en surten, s’apunten algunes paraules clau. És important que puguin destacar: • Columna de l’esquerra: se centra en el punt de vista del

professor. Innovador, renovador i positiu • Columna de la dreta: se centra en les mancances de l’alumne.

Rutinari, tradicional (quotidianitat)i negatiu Si la dinàmica ho permet, podrien extreure’n focus d’atenció importants o macrotemes. És possible que alguns aspectes de la columna de l’esquerra es pugui fer de manera continuada, per petit que sigui aquests aspectes?

30’ Joan

Anton

Objectius: • Esmicolament • Conscienciació 1

Casualment, el formador pren com a punt de partida un tema, en aquest cas el de ma Motivació, i els fa esmicolar: Què enteneu per motivació? Tècnica de la pràctica reflexiva: 5’ de treball individual, 10’ de treball en grups de quatre i 20’ de posada en comú Elaboració d’un mapa conceptual al voltant de la motivació. És important que ells elaborin el seu. Si no acaben de perfilar tot el contingut i tot els matisos, a la propera trobada els plantejarem el nostre propi mapa conceptual.

40’ Joan

Anton


10

Objectius: • Observació • Conscienciació 1

Dins del tema que estic fent, com he dut a terme una activitat determinada? Aquesta pregunta els torna a la realitat concreta que estan vivint, i els situa de manera crítica en ella. Podrien començar a treballar-la en aquest moment, depenent dels temps que quedi disponible i seguint la graella que els proposem: 5’ de reflexió individual, 10’ en grups de quatre i 20 de posada en comú. El formador va anotant les recurrències i les diferències. En cas que no donés temps, es deixaria com a feina per pensar i escriure de cara a la tercera trobada,

A partir del que suggereix la graella d’observació proposada, se’ls explica què haurien de fer durant aquestes tres properes setmanes. Seria bo que, aprofitant que treballen en el mateix centre, fessin una observació en parelles; és a dir, que assistissin a les classes del company a observar els ítems que els oferim o d’altres que ells creguin convenient. I cito l’apreciació d’en Juan: Crec que se’ls hauria d’invitar “dolçament”: Pot ser molt interessant que ens observem, etc. i que tinguin espai per a verbalitzar els problemes, inseguretats que la proposta suscita A més, podríem començar a facilitar-los bibliografia. En aquest cas, la síntesi de l’article de la Mercè Clariana “Motivació, atribucions i expectatives”, molt aclaridor respecte del tema.

15’ o 40’ Inma

De la segona a la tercera trobades

• Observació de la pròpia pràctica a l’aula a través de

l’observació mútua o mitjançant un diari de classe. Partir de la Graella d’observació que hem preparat.

• Participació en el fòrum obert a l’aula virtual sobre l’observació

• Lectura (i fitxa de lectura) sobre l’article de la Mercè Clariana

10’ Inma

Hem de revisar els correus electrònics de cada un dels professors, perquè ens en falten alguns i són

erronis d’altres


11

Graella d’observació

Àrea:_____________________________ Nivell: ______________ Curs:____________

Context Comentari Moment • Durant les hores de classe • Recuperacions, reforços • Deures per a casa • ...

Modalitat • Treball per a tot el grup classe • Treball en petit grup • Treball per parelles • Treball individual • ...

Tasques • Activitats manipulatives • Treball de camp i/o laboratori • Treball d’aula • Treball de gabinet • ...

Material • Llibre de text • Suport informàtic • Dossier d’exercicis

autocorrectius • ...


12

Observació a l’aula

Situant la teva observació en el mateix grup d’alumnes, pots partir de la següent pregunta: • Què faig a classe pel que fa al treball de la meva matèria? Heus aquí unes preguntes-guia que et poden servir en el teu treball d’observació:

Observació del treball

dels continguts

• Quins han estat els meus principals objectius?

• Com he treballat els continguts?

• Amb quins problemes m’he trobat?

Observació del treball

cap a l’alumnat

• He fet participar els i les alumnes?

• He escoltat les seves aportacions?

• He afavorit la reflexió de l’alumnat?

Per acabar, pots fer-te les reflexions següents: • M’he sentit bé fent la classe? Per què? • Quins aspectes crec que he de millorar de la meva pràctica docent?


13

FITXA DE LECTURA

Abans de la lectura: Escriu de la manera més concreta possible què vols trobar en la lectura. Busques respostes a quines preguntes? ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. Després de la lectura: Quina era la meva/es pregunta/es de reflexió? Què m’ha aportat la lectura? Per què? He trobat idees rellevants per a mi i pels nostres objectius en el grup? Ha suscitat noves preguntes? Quines? Altres observacions: Heu de deixar clar en quin aspecte o aspectes heu avançat respecte de les preguntes inicials.


14

Tercera trobada


anterior trobada: Observació i lectura

• Manteniment de la Comunitat d’aprenentatge


1. Si no han fet l’observació, passar endavant. Si l’han feta

quatre o cinc persones, en intervencions obertes apuntar a la pissarra les coses rellevants, procurant classificar-les en metodologies innovadores i metodologies tradicionals sense que sigui massa evident. Si l’han fet majoritàriament, debat, en petit grup ja de manera directa, dels aspectes comuns que hem trobat en la nostra observació (10’); posada en comú; el formador va anotant a la pissarra els aspectes que vagin sorgint i que segurament seran simptomàtics d’una manera de fer que ens donarà pistes per les properes actuacions (20’).

2. Lectura Motivació, atribucions i expectatives. Prenent com a

referència una pregunta de la fitxa de lectura, plantejar: • Quina idea trobo rellevant de la lectura? Comentar 5’ en

petit grup. Nomenar-ne un portaveu i que aquest exposi en gran grup una sola idea de les que hagin sortit. Apuntar a la pissarra.

• De quina manera pot ajudar-me una d’aquestes idees en la meva aula? Els professors assistents apunten i argumenten en la seva llibreta.

20’ o 45’ Inma

Objectius: • Exemplificació

orientativa • Conscienciació 1

Exposició de l’experiència del Badalona 9 per part del Juan. Se’ls facilita l’esquema elaborat a partir de l’article publicat a Cuadernos de Pedagogía, Una propuesta de investigación en la acción.

40’ Juan

Objectius: • Cap a la pregunta

de recerca • Conscienciació 1

Després del que he observat i llegit els darrers dies, i escoltat avui, quina estratègia, pràctica, actuació... puc introduir en la meva pràctica docent que resulti motivadora? Fes un llistat de les possibles millores (més endavant pots triar aquell o aquells que et semblin més factibles d’aplicar per preparar un petit Pla d’Acció) Es tracta de pensar-hi dos minuts i dir-ho en veu alta. Esbrinarem per on poden anar els diferents projectes que es puguin portar a terme a partir de la quarta trobada.

20’ Joan

Anton


15

Una propuesta de investigación en la acción

Cuadernos de Pedagogía, 238. Pilar Adell, Carme Gabaldón, Ramon Grau, Juan Sánchez-Enciso, Assumpta Sopeña, profesores del IES Badalona 9. Julio-agosto de 1995. Resumen El IES Badalona 9 recibe un asesoramiento externo. Se discutió el sentido del concepto “diversidad” y se decidió acotar la investigación y centrarla en las causas de la falta de motivación del alumnado. Según el estudio, hay cuatro tipos de alumnos: A. Alumnado motivado internamente para aprender (le gusta aprender). B. Alumnado con motivación académica (fuertemente influido por los resultados). C. Alumnado desmotivado a causa del fracaso escolar (con problemas en la adquisición de conceptos y

procedimientos). D. Alumnado motivado exclusivamente por aprendizajes relevantes, de acuerdo con sus necesidades (al

margen de su capacidad de aprender).

Aplicaciones de la investigación

1. Organización y gestión del aula

1.1. Aula como espacio de comunicación, donde todos los miembros pueden intercambiar conocimientos, dudas o razonamientos. Interacción entre los alumnos y entre alumnos y profesores.

1.2. Formación de grupos de trabajo, con niveles académicos y perfiles y motivación diferentes, crea un ámbito de negociación que favorece el aprendizaje.

1.3. Tiempo y espacio. Diseño de actividades específicas para las franjas horarias más problemáticas (las últimas de las mañanas y las tardes). Legitimar el valor académico de los distintos espacios dentro y fuera del aula.


16

2. Diseño de actividades

2.1. Variedad y diversidad: actividades variadas que se correspondan con los intereses de cada tipo de motivación o que satisfagan a los cuatro en su conjunto.

2.2. Orientación de las actividades: las propuestas de aprendizaje es más motivadora cuando se plantean como búsqueda de respuestas a un interrogante, explicación o interpretación de un fenómeno, proyecto a realizar (motivación interna)

3. Roles del docente

3.1. Proximidad y exigencia: establecer marcos de referencia claros y facilitar el aprendizaje en un clima de libertad y proximidad afectiva. Tendencia a consensuar los criterios de funcionamiento del aula.

3.2. Atención individualizada: sensibilización hacia el alumnado de tipo C. Importancia de la proximidad, la atención, la valoración de los aciertos y la desdramatización de los errores.

4. Selección de contenidos. Contenidos contextualizados en el entorno y relevantes para la vida del

alumno.


17

Resultados de la investigación

1. Contexto: La motivación depende del contexto (espacio, tipo de créditos o materias, franja

horaria…)

1.1. Espacio: El aprendizaje fuera del aula y del centro habituales es un factor de motivación. El alumnado asocia movilidad espacial con metodologías participativas. Gestión dinámica del espacio.

1.2. Horario: Fases:

• De 8 a 10: rendimiento bajo en progresión ascendente • De 10 a 13: rendimiento óptimo • De 13ss.: descenso acelerado

1.3. Tipos de materias: Las comunes representan un contexto más rígido, pesado y aburrido que las optativas y de síntesis. El crédito de síntesis es especialmente muy motivador debido a varios factores: • El profesor actúa como facilitador-coordinador, no director • Los alumnos participan en el diseño y elección de los contenidos • Es un proceso autónomo de trabajo • Es un trabajo cooperativo (útil y necesario) • El objetivo es concreto y próximo: se elabora un producto final


18

2. Profesorado: El trato afable del profesorado, su actitud más próxima y dialogante, resultan más

motivadores.

2.1. Trato con sus alumnos. El alumnado valora que los profesores actúen así: • Con exigencia y comprensión • Mostrando afectividad, manifestándose próximos y humanos • Controlando sin recriminar • Respetándoles como personas Y según la tipología de alumnos: • Grupo A: confianza y comunicación • Grupo B: función de control • Grupo C: trato afectivo • Grupo D: actitud de respeto hacia ellos

2.2. Clima en el aula: El alumnado solicita del profesorado: • Diálogo para resolver las situaciones de conflicto • Coherencia en la actuación • Intervención en los casos que superen los límites de comportamiento implícita o

explícitamente pactados • Supresión de cualquier control sistemático y estricto sobre su conducta • Abolición de las sanciones morales: ironías hirientes, reticencias, ridiculización pública…

2.3. Códigos: El uso habitual de un lenguaje culto o estándar entorpece la comunicación de los alumnos. Los registros del lenguaje coloquial, complementados con elementos de jerga juvenil y expresión no verbal, favorecen la comunicación.

2.4. Estrategias didácticas: Trabajar en grupo es una situación que motiva al alumnado. Propiciar la

creatividad, la iniciativa y la participación del alumnado consigue una clase abierta, participativa y diversificada.


19

3. Contenidos: Los contenidos relevantes (relacionados con los intereses, las expectativas y

conocimientos prácticos de los alumnos) acrecientan la motivación.

3.1. Grupos A y D: Interés por temas humanos y sociales. Rechazan las unidades didácticas elaboradas según un discurso centrado en la lógica de las disciplinas académicas.

3.2. Grupo B: Acepta los contenidos convencionales. 3.3. Grupo C: Contenidos prácticos y manipulativos, en la medida en que se siente incapaz de

superar con éxito los contenidos de una programación convencional.


20

Quarta trobada


anterior trobada: exposició sobre el Badalona 9

• Manteniment de la Comunitat d’aprenentatge


Projecció del mapa conceptual que en Joan Anton ha elaborat sobre l’exposició que en Juan va fer sobre l’experiència del Badalona 9 el passat 21 de febrer.

Breu lectura del mapa i plantejament de la pregunta:

Amb què us heu quedat dins vostre? Es tracta que pensin sobre el que ha interioritzat i han fet propi de l’experiència. Es deixen 2 minuts per tal que tots puguin reflexionar de manera individual i anotin aquesta reflexió. No es recullen encara.

10’ Joan

Anton

Objectius: • Treballar la lectura • Conscienciació 1.

Acostament a la pregunta de recerca.

Es projecten els 10 punts que la lectura Motivació, atribucions i expectatives resumeix al final. Es pretén recollir les conclusions a què han arribat els professors després de llegir l’article i preveure la possibilitat que encara quedin alguns que no hagin fet aquesta lectura. Es llegeixen en veu alta els 10 punts. Es planteja la pregunta:

Quins tres punts prioritzaríeu a la vostra pràctica docent? Es deixen 3’ de reflexió individual i es reuneixen posteriorment en petit grup durant 8’ amb la pregunta següent:

Quins han estat els punts més triats? Per què? Cada portaveu els llegeix i explica els perquès de cada tria. S’hi dediquen 10’. El formador hauria de manifestar la necessitat que tothom sigui breu en les seves exposicions per tal de poder donar pas a totes les paraules i poder arribar al final de la trobada a un objectiu concret.

30’ Inma

Objectius: • Cap al Pla

d’Acció • Conscienciació 1

Després del que he observat i llegit els darrers dies, i escoltat avui, quina estratègia, pràctica, actuació... puc introduir en la meva pràctica docent que resulti motivadora? Fes un llistat de les possibles millores (més endavant pots triar aquell o aquells que et semblin més factibles d’aplicar per preparar un petit Pla d’Acció) Aquest és el plantejament que van començar a treballar el passat 21 de febrer. Ara es tracta que, després del que hem anat dient en aquesta trobada, afegeixin, reelaborin, modifiquin... durant 3’ de manera individual el que ja havien escrit. Es planteja la següent pregunta:

Trieu-ne un punt o aspecte i exposeu-lo al vostre grup. Expliqueu per què l’heu triat i anoteu-lo a la graella.

Aquesta Graella de síntesi de la lectura es facilita a cada grup per tal que els formadors puguin tenir la informació recollida i es pugui planificar sobre ella. Se’ls deixa debatre en petit grup durant

30’ Joan

Anton


21

10’.

Objectius: • Cap al Pla

d’Acció • Conscienciació 1 • Explicitació del

que és un Pla d’Acció

A partir del document El Pla d’Acció, s’explica als formadors quin és l’objectiu d’aquest assessorament, què es demana als professors assistents: que posin en pràctica un petit –molt petit- pla d’acció, una pràctica innovadora dins de la nostra aula. Preguntes obertes.

15’ Inma

De cara a la cinquena trobada els hauríem de mostrar un exemple de seqüència didàctica que parli sobre regulació de l’aprenentatge. D’entrada, s’encarrega en Juan de trobar-ne una interessant. Si en Joan Anton o l’Inma coneixen alguna, la passen als companys per valorar-la.


22

Graella de síntesi de la lectura Nom: _________________________________________________________________ Quin aspecte has triat? ______________________________________________________________________ Per què? ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ Nom: _________________________________________________________________ Quin aspecte has triat? ______________________________________________________________________ Per què? ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ Nom: _________________________________________________________________ Quin aspecte has triat? ______________________________________________________________________ Per què? ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ Nom: _________________________________________________________________ Quin aspecte has triat? ______________________________________________________________________ Per què? ______________________________________________________________________


23

Nom: _________________________________________________________________ Quin aspecte has triat? ______________________________________________________________________ Per què? ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ Nom: _________________________________________________________________ Quin aspecte has triat? ______________________________________________________________________ Per què? ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ Nom: _________________________________________________________________ Quin aspecte has triat? ______________________________________________________________________ Per què? ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ Valoracions del grup:


24

El Pla d’Acció

Què em proposo? Què vull aconseguir exactament?

Com ho faig ara? (Observació inicial)

Concreto:

Amb quin grup d’alumnes? Característiques del grup Quina/es activitat/s proposaré? Com ho presentaré a l’alumnat? Com ho integraré a la meva programació?


25

Quines eines i recursos necessitaré? Quina seqüenciació tindré en compte? Altres qüestions...

Quines evidències tindré que he aconseguit el meu propòsit inicial? (Avaluació)

En què he modificat el meu propòsit inicial? Per què? (Avaluació)

Quines perspectives se m’obren a partir d’ara?


26

Cinquena trobada


anterior trobada: Quins aspectes sobre la seva pràctica docent volen millorar

• Manteniment de la comunitat d’aprenentatge

• Cap al pla d’acció

El buidat fet pel Joan Anton sobre els aspectes de la seva pràctica docent que volien millorar dóna com a resultat les següents agrupacions possibles: a. Treball en TIC: 5 persones b. Adequació de les activitats a la vida diària: 4 persones c. Treball cooperatiu: 3 persones d. Treball en objectius previs: 2 persones e. Millora de l’espai a l’aula: 1 persona f. Canvi del tipus d’activitats: 1 persona g. Canvi metodològic: de la pràctica en laboratori a la teoria: 1 persona h. Recerca sobre les atribucions de l’alumnat Es poden agrupar en 4 grans blocs de treball conjunt: • Treball en TIC (5 persones: a) • Adequació de les activitats a la vida diària (5 persones: b i g) • Estratègies d’aula (4 persones: c i e) • Estratègies d’aprenentatge (4 persones: d, f i h) Hi ha un fort contrast entre aquest buidatge i la selecció que sobre els 10 punts motivacionals (Mercè Clariana) van fer abans d’omplir la graella, ja que eren prioritzats els aspectes següents: • La comunicació dels objectius als alumnes • La necessitat de donar-los eines perquè siguin més autònoms • La necessitat de diversificar les activitats en funció del context • La visió de l’esforç i la voluntat d’aprendre com a motors de

l’aprenentatge. Necessitat de concretar l’àrea de millora per encetar el pla d’acció. Se’ls pot plantejar la pregunta: Què vull aconseguir exactament?, que és la primera pregunta del document del pla d’acció. Reflexionen durant 5’ de manera individual. Seria bo que, si algú ja ho té fet, revisi aquest punt i els altres del document del pla d’acció.

30’ Inma

Objectius: • Treballar el pla

d’acció. Tots han de sortir d’aquesta trobada amb un pla d’acció clar i precís

Per ajudar a concretar la pregunta de recerca, s’agrupen per afinitats. En grups afins, els assistents es van ajudant mútuament. Els formadors fan un cop de mà quan els ho demanin. És important que treballin en equip, ja de camí a la conformació de la “comunitat d’experts”. Durant 20’ escriuen de manera individual el seu PAP, excepte l’última pregunta. Tornen al grup i s’ho comenten. Al final d’aquesta trobada, omplen una grella de síntesi per lliurar als formadors amb les preguntes Què vull aconseguir exactament? i Quina activitat portaré a terme? D’aquesta manera sabrem quin tractament podem donar a les trobades posteriors i no anticipem que només recollirem dues preguntes del PAP.

60’ Joan

Anton


27

Nom:______________________________________ Què vull aconseguir exactament __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Quina activitat portaré a terme

Nom:______________________________________ Què vull aconseguir exactament __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Quina activitat portaré a terme


28

Sisena trobada Objectiu: Conscienciació 2 Abans de començar la trobada, disposarem les cadires en rotllana per preparar l’espai de cara a la reunió. Conforme vagin arribant a l’aula, se’ls anirà donant el document, de manera que els primers participants no hagin d’esperar el concurs de la resta per començar l’activitat. 1. Se’ls planteja que contestin el document En síntesi... per tal que s’acostin a la

formulació de l’avaluació del seu propi pla d’acció. Se’ls deixa 15’ de reflexió individual. Quan n’hagin passat, se’ls demanarà que exposin el que han anotat, d’un en un (60’ aproximadament). Per agilitar aquest procés, advertirem de la necessitat de concretar al màxim i no generalitzar al voltant d’assumptes que no entren directament en el seu pla d’acció. En finalitzar aquesta activitat, es recolliran els documents redactats pels assistents.

2. Just abans de començar l’exposició de cadascun dels assistents, se’ls plantejarà una

pregunta que podran anar contestant a la pissarra a mida que vagin trobant la resposta en el transcurs de la sessió, i que serà aquesta:

En quin tema o estratègia dels que hem vist fins ara penseu que coincidiu i que us pot portar a treballar plegats en un futur?

Aquestes respostes ens donaran idea de les portes que es poden obrir de cara al curs vinent al Badia, i les perspectives amb què pot comptar la Coordinació Pedagògica del centre.

3. En cas que no s’hagin aixecat de les cadires durant el treball conjunt per anotar els punts de coincidència, se’ls demanarà que ho facin ara, i al llarg del temps que quedi (20’ aproximadament) completaran la pregunta.

4. De cara a la cloenda del dia 23 de maig, se’ls demanarà que escriguin una Carta, per

llegir-la públicament, en què expliquin dos aspectes:

a. La valoració que cada un d’ells fa de la seva experiència individual b. Què necessiten per continuar el seu propi procés de millora


29

Setena trobada Objectiu: Avaluació de l’experiència El dia anterior s’ha conclús l’avaluació de l’experiència individual de cada professor. En aquesta trobada es pretén l’avaluació del curs que han rebut, d’una manera personal. 1. En Joan Anton presentarà el guió de la trobada d’avui, els tres moments que es

desenvoluparan al llarg de la sessió. Iniciarà i desenvoluparà el punt següent. 2. Durant 5’, i de manera individual, escolliran un fragment representatiu de la seva

Carta i el llegiran públicament. Aquesta Carta té la funció d’avaluar el que ha estat el curs pels participants, fugint de les qüestions més formals que planteja el full avaluatiu de l’ICE. Només hauran de seleccionar un fragment relatiu a la valoració de l’experiència i es deixarà per més tard les necessitats creades al llarg d’aquest assessorament. L’Inma anirà apuntant els fragments seleccionats pels professors alhora que es projecten amb el canó.

En un segon moment, i ja acabades les intervencions, es demanarà als assistents que, de tot el que hi ha projectat, es busquin els denominadors comuns que pugui haver-hi.

3. Els formadors han redactat també la seva Carta i l’Inma la llegirà sencera als

assistents. Amb això farem el retorn més personal. Al moment on es fan les cinc preguntes, que es projectaran, ens aturarem i demanarem si alguns dels participants en volen donar resposta. En tot cas, aquest torn de paraules hauria de ser breu. En últim lloc, es conclourà la lectura de la Carta.

4. Perspectives de futur. En Joan Anton dirà als assistents que es formin grups de cinc.

Cada grup hauria de donar una resposta a la pregunta: En funció de tot el que s’ha dit, quins temes es poden continuar treballant en el vostre centre de manera col·lectiva? D’aquí sortiran 3 respostes que es passaran a l’equip directiu per tal que en faci l’ús que cregui convenient.

La Maria Masip passarà un qüestionari a l’equip directiu perquè el faci arribar als professors que han vingut només a les primeres trobades de la formació.


30

Carta dels formadors Benvolguts companys de fatigues i esperances de l’IES Badia: Avui dimecres 16 de maig ens hem reunit per tal de confegir un escrit que reculli les nostres percepcions i sentiments coincidents sobre les trobades que hem tingut amb vosaltres. Per a nosaltres aquesta intervenció era un procés molt nou. Ens preguntàvem si podríem arribar a un grup de gent tan nombrós, i amb expectatives que suposàvem diferents. Partíem, això sí, d’una convicció: que el nostre assessorament havia de basar-se en la reflexió i l’observació a partir de la pròpia pràctica a l’aula. I també volíem que es compartissin les inquietuds i les experiències. Acabat tot, voldríem fer-vos partícips, de manera sincera, d’alguns interrogants que ens hem fet: 1. En quina mesura haurem aconseguit ajudar-vos en la vostra pràctica docent? 2. Haurà revertit o pot revertir en el futur aquest canvi en la motivació i l’aprenentatge

del vostre alumnat? 3. Millorarà, a partir del que heu fet, la vostra qualitat de vida a l’aula? 4. Pot ser, aquest canvi, l’inici d’una major sistematització d’una nova manera de fer? 5. A partir d’aquí, veieu majors possibilitats de col·laboració didàctica entre vosaltres

en el si dels departaments o dels equips docents? Potser alguns d’aquests interrogants els heu contestat ja a les vostres cartes. Però si algun de vosaltres vol verbalitzar-les ara i aquí, ara podeu fer-ho. El que és cert és que nosaltres hem posat el cor i el temps en preparar i gestionar aquestes trobades, i estem satisfets, en gran mesura, de la vostra resposta. No obstant, tenim alguns dubtes respecte de com ha estat acollit el nostre treball. De vegades ens semblava que hi estàveu implicats, interessats, actius. En canvi, en d’altres ocasions sentíem que éreu aquí perquè us hi havíeu compromès i que era una feina que, en certa manera, us vèieu obligats a fer sense gaire convicció íntima. Aquestes, però, són les nostres percepcions i el que compta, en últim terme, és el fruit que el nostre assessorament ha tingut o tindrà. En tot cas, l’experiència viscuda amb vosaltres ha estat extraordinàriament estimulant per a nosaltres, de la qual cosa us en donem les gràcies.

Documents

Guió de la primera trobada - XTECilopez15/materials/cursos/assessoram... · trobada, tindrem preparat el disseny del mapa conceptual amb el macrotema i temes derivats. Fins i tot,