GUIA DIDÀCTICA - icip.gencat.caticip.gencat.cat/web/.content/continguts/formaci/exposicions/guia... · Elaboració Guia didàctica Maria Fanlo Torrecilla ... El tomb per l’exposició

GUIADIDÀCTICATREBALLAR EL CONFLICTE DE LÍBIA A TRAVÉS DE L’EXPOSICIÓ LÍBIA, ANY ZERO

EditaInstitut Català Internacional per la PauGran Via de les Corts Catalanes, 658 baixos08010 BarcelonaTelèfon: 935.544.270www.icip.cat

Elaboració Guia didàctica Maria Fanlo Torrecilla

Exposició fotogràficaAlfonso Moralwww.alfonsomoral.net

Disseny i maquetaciógraphikus /disseny gràficwww.graphikus.com

Dipòsit legal: B.5963-2013

GUIA DIDÀCTICA LÍBIA, ANY ZERO

ÍNDEX

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

A. Com treballar l’exposició? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

B. Unes pinzellades sobre Líbia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 1. Situem Líbia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 2. La seva població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 3. Una mica d’història . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 4. Qui era Muammar al-Gaddafi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 5. Petroli: base de l’economia de Líbia . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 6. Breu Cronologia de la Crisis a Líbia . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

C. Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 1. Situem-nos! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 2. Un tour per la Líbia de la revolta . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 3. Encaixem algunes peces . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 4. Amb ulls de fotògraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 5. Protagonistes de la història . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 6. Intervenció: Sí o No . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29 7. Gaddafi... Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 8. Twittegem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33 9. Les conseqüències de la guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35 10.Wonderland . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

D. Bibliografia i Webgrafia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38

LÍBIA, ANY ZERO 3 | 3

L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA LÍBIA, ANY ZERO ENS ACOSTA AL CONFLICTE RECENT DE LÍBIA INICIAT EL 17 DE FEBRER DE 2011 EN EL MARC DE L’ANOMENADA PRIMAVERA ÀRAB. UNA REVOLTA POPULAR CONTRA EL RÈGIM DE MUAMMAR AL-GADDAFI QUE VA SER INICIADA MAJORITÀRIAMENT PER JOVES LIBIS ENCORATJATS PEL QUE ESTAVA SUCCEINT ALS PAÏSOS VEÏNS, TUNÍSIA I EGIPTE, ON EN POCS DIES VAN CAURE ELS PRESIDENTS RESPECTIUS, BEN ALÍ I HOSNI MUBARAK.

RÀPIDAMENT, PERÒ, LA REVOLTA ES VA CONVERTIR EN UNA GUERRA CIVIL ENTRE ELS GADDAFISTES I L’OPOSICIÓ, I ES VA VEURE FORTAMENT MARCADA PER LA INTERVENCIÓ DE L’OTAN, QUE VA SER DETERMINANT EN EL DESENLLAÇ DEL CONFLICTE.


Les revoltes àrabs iniciades al 2011 van rebre una àmplia cobertura per part dels mitjans de comunicació i van esdevenir el tema central de tertúlies i opinions diverses. En el cas concret de Líbia, país ben proper geogràficament i alhora ben desconegut, vam ser testimonis de molts i diferents debats, entre els quals, el paper del coronel Gaddafi i les seves aliances amb Occident, l’important paper geopolític de Líbia, la intervenció occidental en el conflicte, etc. També vam ser testimonis d’imatges ben esfereïdores i ferotges sense absència de polèmica. Més enllà de les imatges d’impacte que comporta el desenvolupament d’una guerra, el projecte de l’ICIP Líbia, Any Zero naixia amb la necessitat de buscar vies d’acostament al conflicte amb la mirada posada en la població civil i en el seu dia a dia i donant-los-hi veu.

La mostra fotogràfica del fotoperiodista Alfonso Moral, en la qual esteu a punt d’endinsar-vos, és el resultat d’aquest treball. Totes les fotografies i els clips audiovisuals que formen part de l’exposició contenen una bona càrrega de sinceritat i autenticitat sense menysprear ni oblidar el dramatisme d’una guerra i les situacions que se’n desprenen. Són, en definitiva, fotografies que pretenen transmetre missatges alhora que busquen provocar preguntes.


A. COM TREBALLAR L’EXPOSICIÓ? Aquest dossier vol donar suport a la tasca d’educadors i educadores a l’hora de treballar el conflicte de Líbia amb els i les joves, a través de l’exposició del fotoperiodista Alfonso Moral. La informació que s’aporta pretén donar eines per entendre les causes del conflicte i el context en el qual es desenvolupa. Alhora vol fomentar la reflexió dels i les joves i acostar-los a la realitat de la seva població creant punts d’unió entre el jovent de les dues ribes del Mediterrani i convidar així a profunditzar sobre el tema.

El recurs que teniu a les mans ofereix, en primer lloc, dades clau sobre Líbia que hem cregut convenient abordar per poder treballar el conflicte a través de l’exposició. Seguidament fem una proposta d’activitats al voltant de les fotografies exposades. En cap cas volem convertir-les en una proposta tancada, sinó que serveixin per donar eines i obrir les portes a la comprensió i a la reflexió. Serà doncs tasca dels educadors/es aprofundir sobre alguns dels aspectes que es deixen oberts en aquest projecte. Us detallem també, dins de l’últim apartat de bibliografia i webgrafia, alguns enllaços o recursos que poden ajudar a ampliar els coneixements i a treballar l’exposició i el conflicte amb profunditat.

L’ Espai Expositiu

Líbia, Any Zero és una mostra de 46 fotografies. La sala expositiva consta de tres espais diferenciats. En primer lloc, un conjunt de 22 fotografies que corresponen a diferents moments clau de la revolta, des de les primeres manifestacions de joves en contra del règim en

OBJECTIUS

1. CONÈIXER LES CAUSES DEL CONFLICTE VIOLENT MÉS ENLLÀ DE LA NARRACIÓ DONADA PELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

2. CONÈIXER I REFLEXIONAR SOBRE ALGUNES DE LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE I DE LA INTERVENCIÓ A LÍBIA PER A LA POBLACIÓ.

3. FOMENTAR I AFAVORIR L’ESPERIT CRÍTIC DAVANT LA CONSTRUCCIÓ DE LA GUERRA I L’ÚS DE LA FORÇA COM A ÚNICA ALTERNATIVA A LA TRANSFORMACIÓ DELS CONFLICTES.

4. ACOSTAR-SE A DIFERENTS REALITATS DEL POBLE LIBI MITJANÇANT EL FOMENT DE L’EMPATIA AMB LA POBLACIÓ I LA RUPTURA DE PREJUDICIS I ESTEREOTIPS PRÈVIAMENT CREATS.


les quals demanaven reformes democràtiques a les últimes imatges de la ciutat de Sirte, bastió gaddafista, inundada pocs dies abans de la captura del coronel.

L’exposició continua amb la projecció d’una sèrie de cinc clips audiovisuals que mostren aspectes ben diferenciats i desconeguts del conflicte, i finalment un tercer espai amb 24 imatges inèdites de la població i d’alguns espais físics de ciutats clau durant la revolta, com Trípoli, Bengasi o Sirte.

Alguns dels detalls de l’exposició, com l’ús del blanc i negre, les mides i fins i tot la posició dels quadres, no són casuals sinó que estan pensats al detall. Un exemple d’això seria, dins el primer espai, el lloc que ocupa la seqüència de fotografies del combat; estan situades en una posició baixa de la paret, amb l’objectiu de crear dificultat a l’hora d’observar-les i provocar així una certa tensió del cos. Un altre exemple el constitueixen les dues fotografies, també en el primer espai, que retraten un jove subsaharià que viatja en camioneta i tres rebels que fan servir un jeep. El paral·lelisme entre totes dues fotografies pot ser font d’una anàlisi extensa. Igualment, cal destacar el conjunt de tres fotografies que es troben al tercer espai expositiu; les vaques a la carretera de Sirte, les petites nenes de la ciutat de Misrata i els gronxadors, un dels quals ha caigut al terra, fet que pot portar als joves a reflexionar sobre una coincidència evident.

El tomb per l’exposició Líbia, Any Zero descobreix aquestes peculiaritats i moltes d’altres.


1Primerespai

2Segonespai

Líbia: imatges d’una guerraQuines poden ser les causes que porten als joves a fer una revolta contra un dictador com Gadda�? Quins factors poden provocar que el con�icte desemboqui en una guerra civil?

Les fotogra�es que es mostren en aquest primer espai ens situen en el con-�icte recent de Líbia a través de diferents escenes. Aquest camí comença amb una fotogra�a de l’inici de la revolta en la qual joves libis decideixen deixar les seves vides quotidianes per protestar i demanar la caiguda del règim.

Observarem també fotogra�es de víctimes de la guerra, orfes, població que ha de marxar de casa seva, etc., i es tindran en compte altres aspectes determinants en el desenvolupament d’aquest con�icte, com és el factor estratègic del país i el petroli en tant que factor clau en l’economia de Líbia i en les seves relacions comercials amb els països occidentals, com també el propi paper de Muammar al-Gadda�.

Petites històriesAquest espai el constitueixen un total de cinc vídeos o clips que es pro-jecten contínuament en el marc de l’exposició. Amb aquestes mostres el fotoperiodista va més enllà i s’endinsa en la coneixença del dia a dia libi a través de cinc històries diverses i ben desconegudes, cadascuna de les quals amb un fort contingut discursiu.

Wonderland (1’15’’) és el títol del primer clip d’aquesta sèrie. Sense cap veu en o� ni entrevistes, només amb una música de fons, ens traslladem a una �ra ambulant de la ciutat de Bengasi. El següent clip tracta la realitat de la presó d’Abu Salim (4’20’’). Són entrevistes a testimonis i familiars de desapareguts durant el règim de Gadda�. Conseqüències (5’40’’) és el tercer document audiovisual i, com el seu nom indica, ens mostra algunes de les conseqüències de la guerra amb entrevistes a pacients del taller del


3Tercerespai

Nosaltres, la poblacióKhaled, Sara, Yahil i Ibrahim són alguns dels nois i noies protagonistes d’aquest últim espai expositiu. I és que aquest tercer espai de l’exposició ens apropa a la població a través de retrats d’aquestes persones i d’altres que ens insinuen les seves vides, històries diverses i circumstàncies dife-rents del seu passat recent.

El fotògraf, Alfonso Moral, intercala també imatges de diferents indrets i espais que ens evoquen el que foren abans de la guerra i que ens enfronten a la realitat del present. Hi apareixen, per exemple, l’edi�ci dels tres llibres, símbol del que un dia va ser el règim de Muammar al-Gadda�, un parc amb gronxadors a la ciutat de Misrata o un antic mercat de fruites.

centre de rehabilitació de Bengasi. El recorregut continua amb Trípoli Street (5’48’’), que recull les vivències dels habitants d’aquest carrer de Misrata que s’ha vist afectat per forts bombardejos durant la guerra.

Aquest segon espai �nalitza amb el clip insòlit Museu (1’39’’), que tracta sobre el palau Al Manar de la ciutat de Bengasi, reconvertit en un museu sobre la guerra.


B. UNES PINZELLADES SOBRE LÍBIA1

Dades sobre la Líbia que va viure la Primavera Àrab l’any 2011 i que va derivar en un con�icte armat.

1. Situem Líbia2 El nom o�cial de la Líbia de Muammar al-Gadda� era Al-Yamahiriya3 (Estat de les masses) Àrab Líbia Popular i Socialista. El país africà limita a l’oest amb Tunísia i Algèria, a l’est amb Egipte i al sud-est amb el Su-dan. Té una extensió d’aproximadament 1.760.000 km2 (unes tres vega-des l’Estat Espanyol) i és el país menys poblat de l’Àfrica, amb 6 milions d’habitants aproximadament (estimació de l’ONU, 2010). A aquesta xifra s’ha d’afegir el nombre d’estrangers que vivien a Líbia abans de l’inici de la revolta, que es calcula d’1 milió de persones (no existeixen dades pos-teriors a la revolta).

Consta de tres grans regions: dues es troben a la costa (Tripolitània i Cirenaica) i una altra al desert (Fezzan). A la primera regió hi ha la capi-tal, Trípoli (hi viuen aproximadament un milió set-cents mil habitants), i Misrata, a prop de l’anterior. A la regió de Cirenaica hi ha Bengasi, la segona ciutat del país, amb un milió d’habitants aproximadament, i nuclis com Soussa, Tobruk i Derna. En aquesta regió creixen les úniques zones verdes del país, boscos mediterranis i costa amb refugis naturals. A la desèrtica regió de Fazzan hi ha els camps petrolífers de Murzuq. Els seus principals nuclis urbans són Sebha, Ghat i Gadames. Un percentatge molt elevat de la població (85%) es concentra en zones costeres, a la regió de Tripolitània i Cirenaica, majoritàriament en nuclis urbans.

Tanmateix, és important situar Líbia en la seva proximitat a la zona del Sahel, la franja d’una extensió aproximada de 4 milions de km2 que va des de les costes de l’Atlàntic �ns al mar Roig, repartits entre països com Se-negal, Mauritània, Mali, Níger, Algèria, Txad, el Sudan i Eritrea. La zona

1 Després de l’execució de Gadda� i caiguda del seu règim, Líbia ha estat liderada de manera transitòria pel Consell Nacional de Transició, integrat per un president (Mustafa Abdeljalil) i un govern provisional de 26 ministres, encarregats de convocar eleccions legislatives. El dia 7 de juliol de 2012 es van celebrar les primeres eleccions per escollir una assemblea constituent amb una participació del 62% de l’electorat.

El Consell Nacional de Transició va fer el traspàs de poder el 9 d’agost de 2012 a l’assemblea, el Congrés General Nacional i el 10 d’agost es va escollir el seu president, l’islamista i opositor a Gadda�, Mohamed Youssef al-Megaryef. El CGN elaborarà una nova constitu-ció que haurà de ser referendada pels libis i escollirà el nou primer ministre.

Els elements que s’aporten en aquest apartat corresponen al pe-ríode del règim de Muammar Al-Gadda� i entenem que després de l’inici de la revolta el 17 de febrer de 2011 i posterior con�icte armat, algunes dades poden haver variat.

2 Per obtenir la següent informa-ció s’han consultat diferents fonts bibliogrà�ques observant-se di-vergències en algunes de les dades. S’ha optat per referenciar les dades que aporta el dossier Monogra�a Libia del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de novembre de 2011.

3 El terme Yamahiriya, la república creada per Gadda�, prové del ter-me Yamahir i el seu plural Yamhur signi�ca: la multitud.


4 La industria més important a Líbia és la del sector dels hidrocar-burs que suposen el 95% de les ex-portacions i és l’element comercial primordial en les relacions de Líbia i les potencies occidentals.

del Sahel delimita al nord amb el desert del Sàhara i al sud amb la sabana, cosa que el converteix en un indret inhòspit. El Sahel és una zona marca-da per una forta inestabilitat, amb la presència de xarxes contrabandistes, narcotra�cants, grups de mercenaris i l’activisme del grup terrorista Al Qaida del Magrib Islàmic.

2. La seva poblacióLa població de Líbia és fonamentalment àrab en un 80%. Es calcula que la comunitat berber representa un 13% i altres grups més minoritaris són els tuaregs i els tubus. És un país musulmà sunnita en un 97 %. Al sud trobem població provinent de països com Txad, Níger, el Sudan i altres països afri-cans. Líbia és un país gairebé despoblat, amb una de les taxes de densitat més baixes del món si es té en compte la seva superfície (3,6 habitants/km2). Es tracta d’una població molt jove, amb una mitjana d’edat de 24,5 anys. Cal subratllar que quasi el 35% de la població és menor de 15 anys.

Una característica molt destacada de la població líbia és el pes que té l’estructura tribal dins la societat. A Líbia hi ha uns 140 clans i tribus fa-miliars molt in�uents. Identi�quem sis tribus principals; la dels gaddafa, procedent de Sirte i a la qual pertanyia Muammar al-Gadda�, la dels me-garha, amb fortes connexions amb els gaddafa, la dels sanussi, originaris de El Beida, Jaghbub i part de Bengasi (el rei Idris pertanyia a aquesta tribu), la dels berbers, que procedeixen de Zwara, Nalut i Jefren, la dels warfallah, originaris de Beni Walid i una tribu amb molt poder que an-teriorment havia pertangut junt amb la tribu dels Gaddafa i els Megarha a les forces armades, policia o serveis d’intel·ligència, i �nalment la dels tuaregs, beduïns i habitants originaris del que avui és Líbia. Viuen a la zona sud del país amb centre a la ciutat de Sebha.

3. Una mica d’història L’ocupació italiana de Líbia va tenir lloc entre l’any 1911 i l’any 1943 i va acabar amb la intervenció dels francesos i americans durant la II Guerra Mundial acordant la seva independència l’any 1951. Es crea així com Es-tat independent i federat, dividit en les tres províncies abans esmentades:

Alguns indicadors socials

Densitat de Població (hab./Km2) 2010 . . . . 3,6PIB per càpita ($) 2010 . . . . . . . . . . . 13.800Esperança de vida 2009 . . . . . . . . . . . . . . 74Analfabetisme (%) període 2005-2008 . . . 22Població urbana (%) 2009 . . . . . . . . . . . . . 78

Estructura del PIB

Agricultura . . 2,7%Indústria4 . . . 70,8%Serveis . . . . . 26,5%


Tripolitània, Cirenaica i Fezzan i es constitueix en una Monarquia here-ditària. El primer cap d’estat és l’emir Muhammad Idris al-Sanusi, amb títol de rei.

Aquest regnat acaba amb el cop d’estat del consell revolucionari encap-çalat per Gadda� l’any 1969 amb la proclamació de la Yamahiriya. El pri-mer comunicat del Consell Revolucionari el dia 1 de setembre de 1969 declarava abolides totes les institucions de l’antic règim i a�rmava la seva autoritat sobre el conjunt del país. Anunciava també la intenció de cons-truir un Estat socialista no doctrinari que convertiria Líbia en una nació progressista en lluita contra el colonialisme. La seva ideologia socialista, amb elements d’islamisme i nacionalisme àrab queda plasmada al Llibre Verd.

Els intents fallits d’uni�cació amb altres països àrabs van ser constants. De fet es va arribar a constituir formalment la Unió Socialista Àrab amb Egipte i Síria l’any 1971 i també la unió total de Líbia amb Egipte l’any 1972 però mai no es van arribar a materialitzar i es va posar � al projecte. Altres intents d’uni�cació que van fracassar van ser amb Tunísia l’any 1974 amb la creació d’un nou estat que es denominaria República Àrab Islàmica. També l’any 1989 va aconseguir la creació de la Unió del Magrib Àrab, integrada per Algèria, Marroc, Mauritània i Tunísia que no va pros-perar degut a factors com la crisi algeriana i el mateix bloqueig exterior a Líbia. Gadda�, amb el constant desig d’exercir in�uència a la zona, va intervenir també, militarment o bé com a mediador en con�ictes amb estat veïns del sud com Txad i Níger.

Pel que fa a les seves relacions internacionals fora de la regió tampoc no van estar exemptes de polèmiques. Gadda� va ser acusat d’actes de terro-risme, entre ells l’atemptat en una discoteca de Berlin l’any 1986. Aquest mateix any, l’administració nord-americana encapçalada per Ronald Rea-gan va ordenar el bombardeig de les ciutat de Trípoli i de Bengasi on van morir 37 persones, entre elles, la �lla adoptiva del president libi.

La situació es va aguditzar a �nals dels anys vuitanta quan dos avions van esclatar en atemptats terroristes, el primer l’any 1988 de la companyia nord-americana Pan Am a la localitat escocesa de Lockerbie i l’altra l’any 1989 de la companyia francesa UTA quan sobrevolava el desert de Níger. Van morir 441 persones en els dos atemptats. Els Estats Units, Gran Bre-tanya i França van acusar Líbia d’aquestes accions i van iniciar una sèrie de sancions que van portar a l’embargament i aïllament del país.

L’any 2003, però, el govern libi va reconèixer la responsabilitat de ciu-tadans libis en aquests atemptats terroristes i es va comprometre a in-demnitzar els familiars de les víctimes. Com a resultat es van aixecar les sancions i l’embargament que existia sobre el país.


Des d’aleshores i �ns a l’inici de la revolta al febrer de 2011, les relacions entre la Líbia del coronel Gadda� i la resta de països s’havien normalitzat i no era estrany veure fotogra�es de trobades i encaixades de mans en visites o�cials entre el coronel i líders mundials com Obama, Berlusconi o Sarkozy i també amb caps de govern espanyols com José Maria Aznar o José Luis Rodríguez Zapatero. Líbia s’havia convertit en un estat amic que feia d’estat tampó en l’emigració cap a Europa i país on empreses eu-ropees, xineses i nord-americanes s’havien establert per fer negocis.

Així s’arriba al febrer de 2011 quan, en el context de la Primavera Àrab i amb la caiguda de Ben Alí a Tunísia i Hosni Mubarak a Egipte, s’inicien les primeres protestes populars a Bengasi on majoritàriament joves libis es manifesten en contra de la dictadura, la corrupció i la manca de llibertat. Les protestes i manifestacions s’estenen ràpidament a d’altres ciutats del país sent durament reprimides per les forces de Gadda�. En poc temps el que va començar sent una revolta popular de caire noviolent com s’havia produït als països veïns, va desembocar en una sagnant guerra civil en-frontant les forces gadda�stes i l’oposició agrupades entorn el Consell Na-cional de Transició (CNT).

La comunitat internacional, no absent d’interessos al país, va decidir in-tervenir militarment sota el paraigua de Nacions Unides i l’aprovació de la resolució 1973 del Consell de Seguretat amb l’objectiu de protegir la població civil. La intervenció va ser liderada per l’OTAN i va �nalitzar amb la caiguda del règim i l’execució del coronel Gadda� l’octubre de 2011 a mans d’un grup d’homes de les forces opositores.

4. Qui era Muammar al-Gadda�?Muammar al-Gadda� va néixer un 7 de juny de 1942 en un campament beduí prop de la ciutat costera de Sirte. Va canviar els seus estudis univer-sitaris per la carrera militar incloent-hi un període curt a una acadèmia militar britànica.

Com s’ha esmentat anteriorment, Gadda� va accedir al poder a través d’un cop d’estat l’any 1969 dut a terme contra el rei Idris que dirigia el país des de la independència d‘Itàlia l’any 1951, implantant un règim conegut com Yamahiriya (Estat de les Masses) que pretenia un sistema de govern on, teòricament, el poble exercia el poder mitjançant la participació direc-ta a la presa de decisions a través dels anomenats comitès populars.

No obstant, la Yamahiriya era a la pràctica un estat autoritari, una repú-blica inventada per Gadda� on ell personi�cava l’Estat en si mateix ja que no existia ni govern, ni partits polítics, ni eleccions. Gadda� era anome-nat “germà líder i guia de la revolució”.


Gadda� va estar fortament in�uït per Abdel Gamal Nasser, president d’Egipte entre 1956 i 1970 i va esdevenir un ferm defensor del panara-bisme i de l’islam. Per de�nir la seva doctrina va publicar el Llibre Verd i va substituir la Constitució per una Carta del Poder Popular en què va unir religió, populisme i socialisme.

Muammar al-Gadda� serà recordat per la seva extravagància, el seu despotisme i pels odis que va suscitar tant a l’interior com a l’esfera in-ternacional. Va ser un dictador responsable d’atrocitats com tortures, violacions, desaparicions i assassinats d’opositors i detencions de qual-sevol possible “enemic de la Revolució”. Tanmateix, i com s’ha esmentat anteriorment, �nançador de grups armats i grups terroristes a l’exterior. Gadda� va ser protagonista d’una metamorfosi pel que fa les seves ali-neacions geopolítiques, considerant-se panarabista, anticomunista, des-prés prosoviètic, intervencionista bel·licista i panafricanista paci�sta.

Gadda� va morir executat després de ser capturat per les forces rebels a la seva ciutat de naixement, Sirte, nou mesos després d’iniciar-se la re-volta. Es posava � a més de 40 anys de dictadura i amb el seu assassinat s’impossibilitava el poder fer seure al coronel en un tribunal per a que respongués a les acusacions de crims contra la humanitat.

5. Petroli: Base de l’economia libiaL’any 1959 la companyia nord-americana Esso Standard Oil descobreix grans jaciments de petroli a Tripolitània i Cirenaica i aquest fet marcarà un abans i un després en la història de l’economia del país. La venda de petroli i els seus derivats van representar el 90% de les exportacions del país i va fer que el país ostentés la renta per càpita més elevada de tots els països africans. Després de la Revolució de 1969 la política de naciona-lització que va dur a terme Gadda� i els bene�cis lligats a aquest sector

El Llibre Verd va ser presentat per Gaddafi l’any 1975. En aquest exposava les seves idees polítiques amb una concepció d’un Islam polititzat, ni laic ni integrista, un camí entremig de socialisme i capitalisme (la “tercera via uni-versal”). Era una combinació de democràcia directa, islamisme i panarabisme i la proposava com a projecte d’expansió per a l’Àfrica i l’Àsia.

Es composava de tres volums que van ser publicats espaiats en el temps fins a 1980 quan va aparèixer un únic volum complet. Les tres parts eren: “La solució del problema de la democràcia: el poder del poble”; “La solució del problema econòmic: el socialisme” i “El fonament social de la Tercera Teoria Universal”. El llibre verd estava destinat a tot el món i els seus mis-satges pretenien ser vàlids per a qualsevol país, societat o poble. Pràctica-ment no es menciona Líbia com a país en tot el llibre.


es deixen notar clarament a l’economia del país i el porten a una forta prosperitat �nancera. Una prosperitat que no es traduïa en una distribu-ció equitativa entre la població.

El sector està dirigit i controlat per la National Oil Corporation (NOC)5 , companyia petroliera nacional de Líbia que domina tota la indústria del petroli al país junt amb d’altres �lials més petites. La NOC va dur a terme una forta política d’atracció d’empreses petrolieres estrangeres per ope-rar al país. Els principals clients de Líbia eren Itàlia (37,6%). Alemanya (10,1%), França (8,4%) i en quart lloc Espanya (7,9%).

No obstant, en termes globals, Líbia només produeix el 2% del cru mun-dial i la seva producció és petita en comparació amb altres països de la Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). Les seves reserves es troben en 47.000 milions de barrils, les majors a l’Àfrica, però no com-parables amb les de l’Aràbia Saudita que en té 264.000 milions.6

Líbia té també reserves provades de gas de 1,54 billons de m3. Les reserves situen Líbia en el lloc 22 dels països amb majors reserves de gas natural però moltes d’aquestes reserves es troben encara sense explotar.

El con�icte viscut a Líbia l’any 2011 va afectar fortament les extraccions de petroli i gas. Els nivells de producció no van començar a normalitzar-se �ns passats uns mesos del �nal de l’enfrontament armat.

6. Breu cronologia de la crisi a LíbiaDes de les primeres protestes a mitjan febrer del 2011 �ns a la caiguda de Sirte, ciutat de naixement de Gadda� i la seva captura i posterior execució, van transcórrer nou mesos. A continuació detallem algunes dates clau i es-deveniments signi�catius de la revolta i posterior con�icte armat a Líbia.

L’inici de la revolta és el 17 de febrer, el dia que s’havia convocat una protes-ta via Facebook. Espontàniament, però, la protesta s’avança dos dies a causa de la detenció a Bengasi de Fathi Terbil, activista i advocat de les famílies dels 1.200 presos islamistes que van ser executats per les forces de segu-retat l’any 1996 a la presó d’Abu Salim, a prop de Trípoli. La jornada serà anomenada «dia de la còlera» i les protestes s’estendran i seran reprimides durament per l’exèrcit amb foc real.

Malgrat la repressió, el dia 21 de febrer els opositors controlen ja la ciutat de Bengasi i Jalu i alguns membres de l’exèrcit comencen a desertar. Com a res-posta, Gadda� diu que no abandonarà el poder i que està disposat a morir com un màrtir. Demana als seus seguidors que persegueixin casa a casa les persones contràries al règim.

Febrer

5 Més informació sobre la National Oil Corporation a l’enllaç: http://en.noclibya.com.ly/

6 Veure article “La clave económica de la nueva Libia”: http://www.bbc.co.uk/mundo/no-ticias/2011/10/111020_libia_petro-leo_muerte_gada�_tsb.shtml


Comença també l’aïllament internacional al règim; la Lliga Àrab suspèn la participació de Líbia a les reunions, la Unió Europea acorda sancions i els Estats Units congelen els actius del dictador i de la seva família. Les Na-cions Unides, a través de la resolució 1970/2011 del Consell de Seguretat del dia 26 de febrer, aprova sancions contra Gadda�, bloqueja els seus béns a l’exterior i imposa l’embargament d’armament.

En aquest moment ja són 100.000 persones les que han fugit a les fronteres amb Tunísia i amb Egipte.

Durant aquest primer mes de revolta, l’oposició al règim anuncia la crea-ció del Consell Nacional de Transició (CNT). El CNT té com a objectiu representar l’oposició al règim de Gadda� i està format per 31 membres de diferents ciutats o regions. Es converteix així en l’embrió del futur govern provisional encapçalat per l’exministre de Finances, Mustafa Abdeljalil.

Durant els primers dies del mes de març, Gadda� amenaça els Estats Units i l’OTAN que causarà milers de morts si hi intervenen. Paral·lelament, la Cort Penal Internacional anuncia que investigarà Gadda� i altres mem-bres del règim per suposats crims contra la humanitat.

Els enfrontaments entre el règim i els opositors se succeeixen i s’intensi�quen els bombardejos en les contraofensives del règim. El dia 17 de març les tropes de Gadda� avancen cap a la ciutat rebel de Bengasi i donen un ultimàtum als rebels perquè deixin les armes. Aquest mateix dia el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprova la resolució 1973/2011, que pren totes les mesures per protegir la població civil i im-posa una zona d’exclusió aèria sobre Líbia, permetent l’ús de la força per evitar l’ofensiva contra Bengasi.

La força internacional bombardeja Trípoli, destrueix un edi�ci del palau de Gadda� i frena l’ofensiva de Bengasi, provocant la retirada de les tro-pes.

El dia 30 de març l’ OTAN es fa càrrec o�cialment de l’operació militar a Líbia, que es batejada com Odissea a l’alba.

Març

Qui eren els opositors de Gaddafi?

A Bengasi, ciutat d’origen de molts dirigents que es trobaven a l’exili, és on es va concentrar l’oposició líbia. Dins l’oposició podíem trobar joves laics, islamistes, intel·lectuals, defensors dels drets humans i també de-sertors de les forces armades i governamentals que s’unien a l’oposició.


Què és una zona d’exclusió aèria?

L’exclusió aèria prohibeix els vols en una zona determinada; per tant, en el cas de Líbia, tenia l’objectiu d’inutilitzar la defensa aèria líbia. Les aero-naus que volguessin sortir de Líbia haurien de demanar autorització abans d’enlairar-se. Això implica que un avió que estigui volant sense permís és considerat avió enemic i, conseqüentment, pot ser abatut.

Altres precedents d’establiment d’una zona d’exclusió aèria els trobem, en primer lloc, a Iraq l’any 1991. Aquesta mesura va ser adoptada pels Estats Units, el Regne Unit i França sense una resolució de les Nacions Unides. Es va establir una zona d’exclusió aèria al nord que, tot i no tenir suport del dret internacional, es va mantenir fins a l’any 1996, i una al sud del país que es va mantenir fins a l’any 2003.

El segon cas és el de Bòsnia l’any 1992, en el qual la resolució 781 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides prohibia el transit aeri militar a Bòsnia i Hercegovina. El mandat a càrrec de l’OTAN no va evitar però la massacre de Srebrenica o la tragèdia del setge serbi a Sarajevo.

Abril

Maig

Un atac aeri de l’OTAN provoca 50 morts a la ciutat de Brega, i tres dies més tard s’inicia una forta ofensiva en la qual moren desenes de persones lleials a Gadda�. D’altra banda, el 18 d’abril, fonts dels rebels assegu-ren que 17 persones han mort i 70 han estat ferides durant els bombar-dejos a Misrata per part de les forces de Gadda�. Els atacs del règim s’intensi�quen i produeixen fugides massives de la població a la frontera amb Tunísia, xifrades en 10 mil persones.

El dia 19 d’abril les Nacions Unides aconsegueixen obrir un corredor hu-manitari. Els bombardejos de l’OTAN s’intensi�quen i ataquen el com-plex residencial i altres instal·lacions del coronel.

Les tropes de Gadda� segueixen atacant en tots els fronts oberts, sobretot a la ciutat de Misrata. Continuen els atacs de l’OTAN, i concretament el dia 24 de maig es produeix un altre atac que causa 19 morts i 150 ferits, tots ells civils. Uns dies més tard, les forces occidentals fan un atac a prop del palau del coronel que causa 11 morts, segons el règim.

La Cort Penal Internacional sol·licita una ordre d’arrest contra Gadda�, el seu �ll Saif al-Islam i el cap dels serveis d’intel·ligència, Abdullah al-Sanussi per suposats crims de lesa humanitat.


Octubre

Els rebels asseguren que han pres la ciutat de Yafran, a cent quilòmetres de Trípoli, i que �ns aleshores i des de l’inici del con�icte es trobava en mans de les forces de Gadda�.

En aquest moment i des de l’inici del con�icte ja han fugit 1,2 milions de persones. El 5 de juliol les forces de Gadda� llancen un nou atac contra Misrata en el qual moren 11 persones i 57 són ferides.

El 13 de juliol Human Rights Watch denuncia pràctiques de venjança i abusos per part de rebels libis contra partidaris del règim a les ciutats que controlen.

Els rebels guanyen reconeixement polític com a «autoritat legítima» del país.

El dia 9 d’agost moren 85 civils després d’una incursió de l’OTAN a l’est de Trípoli.

El dia 20 d’agost els rebels anuncien que estan a les portes de Trípoli, des-prés d’obtenir el control de Brega i la re�neria de Zawia, una de les prin-cipals fonts d’energia del règim. Un dia més tard els rebels ja controlen la ciutat de Trípoli, excepte el palau de Gadda�. No se sap on és el dictador.

El Consell Nacional de Transició declara que pren el control d’un dels principals bastions del règim, Sebha.

El dia 20 d’octubre el Consell Nacional de Transició dóna a conèixer la caiguda de Sirte, l’últim bastió gadda�sta, i comunica la mort de coronel, que ha estat executat quan intentava fugir en un comboi.

Un dia més tard, l’OTAN fa saber que �nalitzarà les operacions a Líbia el dia 31 d’octubre.

En aquests moments, fonts del govern rebel estimen que el con�icte armat a Líbia deixa 30.000 morts, 50.000 ferits i més de 4.000 desapareguts.

Setembre

Agost

Juny

Juliol



C. ACTIVITATSLes activitats que a continuació us proposem son complementàries a l’exposició i estan pensades per facilitar l’assoliment dels objectius pre-sentats en aquesta guia. Cadascuna de les activitats posa l’accent en algun aspecte determinant del tema que ens ocupa i s’han d’interpretar d’una manera oberta i �exible. D’altra banda, cal destacar que cada activitat té un grau de complexitat diferent. Cada educador/a les podrà adaptar a la realitat de cada grup o franja d’edat.

A nivell metodològic les activitats estan basades en dos aspectes clau; la participació activa a través de diferents tècniques (treball en equip, dis-cussions, debats, pluja d’idees) i la re�exió crítica, tot promovent actituds afectives i empàtiques respecte de l’altre (joc de simulació, interpretació d’imatges, redaccions).

L’OBSERVACIÓ I LA INTERPRETACIÓ DE LES IMATGES ESDEVÉ L’ELEMENT CENTRAL DE L’ACCIÓ QUE US PROPOSEM. LA CAPTURA DE LA IMATGE I EL QUE ES VOL TRANSMETRE CORRESPON A UNA MIRADA MOLT DETERMINADA.

LA VISIÓ DE LA REALITAT QUE SE’NS MOSTRA ÉS SUBJECTIVA I TAMBÉ ÉS LLIURE DE SER INTER-PRETADA. PER TANT, MOLTS MISSATGES SERAN VÀLIDS I ENRIQUIDORS, I CALDRÀ DONCS SER CAPAÇ D’EXPOSAR ALLÒ QUE VEIEM I SENTIM A TRAVÉS DE LES FOTOGRAFIES AMB PROU ELEMENTS I CAPACITAT D’ARGUMENTACIÓ.


Activitat 1

SITUEM-NOS!

L’any 20111 serà recordat com a data clau de les primaveres àrabs. La re-volta i conseqüent guerra a Líbia, amb les seves especi�cacions i particu-laritats, neix i es desenvolupa en aquest context, per tant és important si-tuar el con�icte en aquest escenari. Proposem fer un treball previ d’anàlisi sobre alguns aspectes clau d’aquests esdeveniments que han marcat un abans i un després a la riba sud del Mediterrani.

L’activitat consisteix a desenvolupar una pluja d’idees sobre la Primave-ra Àrab, sobre tot allò que hem sentit en relació amb els esdeveniments. Aquesta posada en comú ens ajudarà a identi�car les causes i els actors, as-pectes necessaris per situar els joves i entendre posteriorment l’exposició.

A continuació us aportem algunes possibles preguntes per fomentar el debat: Què en sabem sobre la Primavera Àrab? Per què s’utilitza el terme Primavera Àrab? On comencen les protestes? Per què? Quins són els mo-tius? Què és el que està succeint? Quins són els protagonistes de les revoltes? Quina és la resposta dels respectius governs? Tenen punts en comú? Quines creieu que són les diferències de cada país?

Dur a terme aquesta activitat ens ajudarà a veure no només quins són els coneixements previs del grup amb el qual treballem sinó també la possi-ble aparició de tòpics i prejudicis respecte del món àrab, que es treballaran posteriorment a través de l’exposició i d’altres activitats.

Suggeriments:

Si el grup amb el què estem treballant té un fort desconeixement sobre el tema se suggereix que es dugui a terme una petita recerca sobre la Primavera Àrab. Per fer-ho podem utilitzar les dades que s’aporten al dossier, la bibliografia i el webgrafia complementaris a l’apartat final i altres fonts d’Internet, com també diversos mitjans de comunicació. Es recomana tenir en compte mitjans estrangers importants a la regió i amb un paper fonamental de transmissió d’informació durant les revoltes com la televisió àrab Al-Jazeera. (www.aljazeera.com).

1 Tot i que s’indica el 2011 com l’any de les revoltes al món àrab, s’ha de recordar que el detonant que va fer esclatar la Primavera en aquests països va ser la immolació del tunisià Mohamed Bouazizi el 17 de desembre de 2010.

ACTIVITATS 21 | 21

Activitat 2

UN TOUR PER LA LÍBIA DE LA REVOLTA

Aquesta activitat pretén fer una primera “exploració” o observació de tot el material que està exposat (fotogra�es, vídeos, vinils…). Demanarem als i les joves que de manera individual i en silenci es passegin per tota la sala d’exposicions, observin atentament les mostres i anotin en un paper tot allò que els cridi l’atenció, els sobti, els agradi o no entenguin per poder comentar-ho posteriorment. Si el grup és nombrós és pot valorar dur a terme aquesta activitat per parelles, però és preferible fer-la de manera individual ja que l’objectiu principal és veure quina reacció produeix i quins sentiments evoquen les imatges, a més d’empatitzar amb la mostra que tenim davant.

Un cop acabat el tour cada participant haurà elaborat una llista de sensa-cions (positives, negatives o neutres) que posarem en comú conjuntament. Aquesta activitat pot ser un punt de partida per aprofundir en l’exposició, en Líbia i en el con�icte, per tant no cal tenir respostes per a totes les pre-guntes. S’inicia un recorregut durant el qual poc a poc seran contestades. Algunes preguntes per iniciar el debat:

Què és el que heu vist? Com us heu sentit? Què us ha sobtat? Què us trans-meten les imatges?

Líbia, Any Zero és una exposició que convida a la reflexió, pot plantejar diverses interpretacions i produir sentiments diferents. Amb aquesta fina-litat, podreu trobar a l’espai expositiu de l’ICIP un mural a partir del qual es convida tots els i les joves que facin la visita a deixar algun comenta-ri, pregunta o reflexió.


Activitat 3

ENCAIXEM ALGUNES PECES

L’anàlisi detallada d’un con�icte d’aquestes característiques pot arribar a ser complexa. A la primera activitat de l’apartat «Situem-nos», ja us plantejàvem una primera pluja d’idees sobre la Primavera Àrab en general, i és possible que en les discussions s’hagin plantejat moltes idees o qüestions. A continuació, us proposem una activitat que aprofundeix en l’anàlisi del con�icte de Líbia tot buscant-ne les arrels i que pretén alhora ordenar alguns dels aspectes que hagin sortit anteriorment.

Us proposem fer-ho a través d’una activitat que es durà a terme en petits grups en els quals analitza-rem la situació i de�nirem les causes del con�icte a partir de les pautes que adjuntem a l’annex 1 de l’activitat; croquis d’un con�icte.

En primer lloc, l’educador/a explicarà breument els elements clau per situar i entendre el con�icte (ve-geu l’annex 1 i l’annex 2) i podrà fer referència a algunes idees que hagin sortit anteriorment tot des-tacant que el que ara es prioritza és posar-les en ordre. Cada grup tindrà una cartolina amb les quatre bombolles que contenen els quatre elements clau: Actors, Procés, Problema i Context. En segon lloc tindran diferents targetes amb paraules clau en el con�icte de Líbia (en proposem algunes a l’apartat Paraules clau, però l’educador/a pot decidir afegir-ne més o eliminar-ne). A continuació i seguint en petits grups, hauran d’anar col·locant cada paraula en la bombolla que creguin necessària. Un cop �nalitzat, ho posaran en comú amb tots els grups per veure on s’han situat tots els elements (si hi ha divergències amb alguna paraula, es debatrà el perquè i es consensuarà la seva posició) i observaran de manera molt visual com ha quedat estructurat el croquis del con�icte que es treballa.

Paraules clau:

Llibertat, zona d’exclusió aèria, Resolució 1973 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, protestes, Muammar al-Gadda�, Consell Nacional de Transició, OTAN, reformes polítiques, Bengasi, dominació i poder, llibertat d’expressió, intervenció militar, repressió, re�neries, joves, petroli, Primavera Àrab, xarxes socials (Twitter, Facebook...), economia mundial, negocis, empreses europees i nord-americanes, sancions econòmiques, democràcia, inestabilitat del preu del petroli, forces rebels...

Aquesta activitat ha de servir per aprofundir i anar una mica més enllà de la imatge que tenim de la guerra a Líbia o de les informacions esbiaixades que ens poden haver arribat a través dels mitjans de comunicació i molts cops a partir d’ imatges d’impacte. Buscar les arrels del con�icte i veure quina ha estat l’evolució i per què ens pot ajudar a tenir un marc que faciliti la comprensió del con�icte, que en aquest cas va desembocar en una guerra, i a fer una re�exió crítica sobre el mateix. (vegeu l’activitat 6: “Intervenció: sí o no”.)

Per reflexionar:

Són les guerres evitables? Quines alternatives tenim a la guerra?

ACTIVITATS 23 | 23

Activitat 3 / Annex 1

CROQUIS D’UN CONFLICTE

(Esquema adaptat de: Jares, X. R., Educación y Con�icto. Guía de educación para la convivència, Madrid, Popular, 2001.)

Actors: en aquest punt haurem de de�nir quins són els grups o col·lectius que intervenen en el con�icte. Ho farem a partir de qüestions com ara: qui està in-volucrat en el con�icte? (s’hauran de tenir en compte els actors directes i d’altres que poden intervenir també de manera indirecta); quina in�uència tenen i com l’exerceixen?; quina percepció tenen del con�icte i com els afecta?

Procés: l’evolució del con�icte està determinat per les intencions, les actituds, els comportaments i les estratègies dels actors. La seva evolució és un factor de-terminant per de�nir-ne la dinàmica i la resolució. En aquest punt respondrem preguntes com ara: què fa desencadenar el con�icte i quan?, quins han estat els factors que l’han condicionat? Com ha evolucionat?; quin ha estat el desenllaç?

Problema: les causes del con�icte poden ser diverses i produir-se per raons di-verses: raons ideològiques, desacord amb el poder, insatisfacció amb les estruc-tures existents, raons personals i/o interpersonals... Es tractarà de veure quines són les causes del con�icte tot analitzant les demandes de cada part i tenint-ne en compte els interessos i necessitats, per tal d’entendre com in�ueixen en el fet que mantinguin una determinada posició.

Context: s’ha de tenir present el context on es produeix un con�icte, bé si-gui físic, social o cultural, ja que ens permetrà conèixer-ne millor les causes, l’evolució i la possible resolució.

Actors Procés

Context

Problema


FASE

PREBÈL·LICA

FASE

POSTBÈL·LICA

FASE BÈL·LICA

Activitat 3 / Annex 2

CORBA D’UN CONFLICTE

(Esquema adaptat de: Ramsbotham Oliver, Woodhouse Tom, Miall Hugh. Re-solución de con�ictos. La prevención, gestión y transformación de con�ictos letales. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Bellaterra, 2011. Co-lección Paz y Seguridad, 2.)

DiferènciaReconciliació

ContradiccióNormalització

Polarització Acord

Violència Alto el foc

GUERRA

ANNEX ACTIVITATS 25 | 25

Per dur a terme aquesta activitat és necessari un paper actiu del dinamitzador/a. És una activitat de caràcter participatiu i en la qual moltes argumentacions seran vàlides; per tant, caldrà evitar desqualificacions i/o crítiques poc constructives dels participants.

Entenem per fotografia documental aquella que s’apropa a la realitat des de molts punts de vista. També s’anomena fotografia social o testimonial.

Activitat 4

AMB ULLS DE FOTÒGRAF

Una mateixa fotogra�a es pot fer des de moltes perspectives. Què és el que ens fa escollir la manera, el tipus d’enquadrament, el lloc, la persona...? En cada indret i situació podem trobar moltes realitats. La tasca del fotògraf és escollir també la mirada amb la qual fotogra�a, ja que s’exposa davant el seu públic. El fotò-graf de Líbia, Any Zero, Alfonso Moral (http://www.alfonsomoral.net/), és considerat per sobre de tot un fotoperiodista compromès. Un compromís que adquireix fonamentalment amb la població dels països en con�icte als quals viatja per poder donar una visió propera i autèntica. La mostra que fa del seu viatge a Líbia no és pas casual i cada persona o indret que retrata amb la seva càmera estan pensats i molt buscats.

L’activitat que plantegem és que per un moment us convertiu en autèntics fotògrafs. Ens trobem en una mostra de fotogra�a en la qual fotoperiodistes d’arreu del país exposaran els seus últims treballs. Vo-saltres, com a joves promeses, us heu presentat i mostrareu i defensareu les vostres últimes fotogra�es davant un jurat format per experts internacionals.

Per dur a terme aquesta activitat dividirem el grup en dos. El primer grup estarà format pels fotògrafs. Cada un escollirà dues fotogra�es de l’exposició, que són les que posteriorment portarà a la mostra i haurà d’explicar i defensar. Per facilitar aquesta tasca, l’educador/a pot demanar que aquesta activitat es faci per parelles. Els fotògrafs estudiaran detingudament les fotogra�es escollides i les treballaran prèvia-ment responent preguntes com ara:

Per què he escollit aquella persona o espai? Què és el que vull transmetre amb aquesta captura? Quines peculiaritats s’hi troben i he volgut destacar? Què tenia en compte a l’hora de fer la fotogra�a? (...)

D’altra banda, el segon grup exercirà les tasques d’observador i de jurat internacional de la mostra. Es demanarà que aquest grup faci també un treball d’identi�car les característiques més importants a l’hora de valorar les argumentacions dels fotògrafs, tenint en compte els aspectes més importants del llenguatge visual i narratiu de la fotogra�a-documental i el que coneixem �ns al moment sobre el con�icte a Líbia. Els participants d’aquest segon grup hauran de plantejar-se una sèrie de preguntes que caldrà formular posteriorment als fotògrafs.

Un cop els dos grups hagin dut a terme aquests exercicis, en plenari s’esceni�carà una trobada entre les joves promeses de la fotogra�a i el jurat internacional de la mostra, en la qual els primers exposaran els seus arguments i els segons valoraran i faran les preguntes que prèviament s’han plantejat.


Activitat 5

PROTAGONISTES DE LA HISTÒRIA

L’exposició sobre la qual esteu treballant posa tot l’accent i l’èmfasi en la població de Líbia, majoritàriament en la població civil. Adults, joves i nens amb vides ben diferents però amb un punt en comú, haver viscut una guerra. L’objectiu d’aquesta activitat és l’experimentació de posar-nos a la pell de l’altra persona i adoptar diferents papers. Com ho farem? Hem seleccionat set fotogra�es per dur a terme aquesta tasca:

1) Un home passeja després d’un bombardeig de l’OTAN davant d’un tanc de les forces de Gadda� a Ajdabia

3) Una refugiada abandona la ciutat de Sirte

2) Un home descansa a una antiga residència de Gadda� als vol-tants de Sirte

4) Un grup de rebels es dirigeix al front de batalla a Sirte (escolliu un dels rebels)

ACTIVITATS 27 | 27

Activitat 5

El dinamitzador/a de l’activitat repartirà a cada participant una targeta amb el nom i la fotogra�a d’una de les set persones fotogra�ades i els demanarà que no l’ensenyin als seus companys. Els participants, sense dir res, hauran d’observar durant uns minuts la fotogra�a i escriure-hi unes quantes línies sobre el perso-natge per a continuació fer un petit escrit sobre el personatge (aproximadament una pàgina de llargada) utilitzant la imaginació i contestant a preguntes com ara:

Què és el que penso? Com em sento? Què m’emociona? De què tinc por? Com veig el meu futur?

En plenari, tots els joves llegiran les seves redaccions, que podran evidenciar les coincidències o disparitats d’opinions en relació amb la vida d’algunes de les per-sones retratades a l’exposició. Un cop llegits els escrits demanarem que revelin el nom de la persona que han interpretat en cada cas i debatrem sobre altres aspectes que hagin sorgit durant l’activitat. Finalment, parlarem dels sentiments personals a l’hora de dur a terme l’activitat i explicarem si ha estat fàcil o difícil posar-se a la pell d’una altra persona.

5) Un grup d’africans, sospitosos de ser mercenaris de Gadda�, són traslladats a la presó de Bengasi

7) Munhtaha de 10 anys i Rinad de 6 anys (escolliu una de les nenes)

6) Jadisha (18 anys), que ha perdut tota la família a la batalla de Misrata, descansa a la seva habitació de l’orfanat de Misrata


Activitat 6

INTERVENCIÓ: SÍ O NO

La guerra a Líbia serà recordada, entre altres factors, per la intervenció mi-litar de l’OTAN en aquest país. La intervenció es va iniciar el dia 19 de març de 2011 i va ser liderada principalment per França junt amb el Regne Unit i els Estats Units. La ingerència internacional en aquest país va donar lloc a intensos debats entre aquells a favor d’una intervenció que tingués com a objectiu la protecció de la població civil i aquells que es manifestaven en contra i demanaven esgotar totes les mesures possibles abans de fer ús de la força.

Per re�exionar sobre aquesta qüestió us suggerim en primer lloc la lectu-ra de l’article del fotògraf Alfonso Moral (http://www20.gencat.cat/docs/icip/Continguts/Formaci%C3%B3/Exposicions/Text_Alfonso_Moral.pdf), en el qual destaca la qüestió del paper de la comunitat internacional i les seves possibles conseqüències, i l’article del bloc de l’ICIP publicat el mes de març de 2011, que exposa alguns arguments referents a la intervenció (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/icip/2011/03/29/guerra-a-libia-a-favor-o-en-contra/#more-361). També recomanem visionar l’entrevista a Rafael Grasa, president de l’ICIP, al programa Àgora en la qual s’analitzen les qüestions relatives a la legalitat i legitimitat de la intervenció militar de la coalició internacional. En grups identi�carem i debatrem els elements que hagin aparegut després de les lectures i el visionat, i posteriorment farem una llista de possibles arguments a favor de la intervenció militar i una altra de possibles arguments en contra.

Un cop entre tots els haguem posat en comú i els joves estiguin familia-ritzats amb els diferents conceptes, iniciarem la segona part de l’activitat amb un joc de simulació en el qual debatrem la legalitat i la legitimitat de la intervenció militar amb la justi�cació de protegir civils en casos de con�icte armat.

Per reflexionar:

“El govern de Líbia denuncia la mort de 85 civils en un bombardeig de l’OTAN contra diverses granges a l’est de Trípoli” (Europa Press, 9/8/2011)

“L’ofensiva de Gaddafi causa al menys 70 morts i 300 ferits a Zawiya” (Europa Press, 5/3/2011)

Més informació:

Article del fotògraf Alfonso Moral

Article del bloc de l’ICIP


Material de treball:

Resolució 1970 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides del 26 de febrer de 2011

Resolució 1973 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides del 17 de març de 2011

L’activitat consistirà a simular la reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides del 17 de març de 2011, que havia d’aprovar una resolució sobre la situació a Líbia. Per a fer-ho, els i les joves es dividiran en grups que representaran els 15 països membres d’aquest òrgan de decisió; els cinc membres permanents - la Xina, França, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units- i els deu membres temporals, que són escollits cada dos anys per l’Assemblea de les Nacions Unides. Aquests membres no permanents, du-rant els transcurs del con�icte i posterior guerra a Líbia, van ser Bòsnia i Hercegovina, Colòmbia, el Gabon, el Líban, Nigèria, Portugal, Sud-àfrica, Brasil, Alemanya i l’Índia. Si el grup és petit podem disminuir el nombre de països no permanents del Consell. Per dur a terme aquesta activitat és aconsellable que una persona s’encarregui de dinamitzar el Consell, mode-rar el debat i de donar els torns de paraula. Aquesta funció la pot fer un/a participant o bé el propi educador.

Un cop formats els grups, els demanarem que, separats, llegeixin els argu-ments, els valorin i preparin el seu posicionament i intervenció en el marc de la reunió. Posteriorment i tots junts iniciarem la sessió del Consell en el qual es posaran a debat totes aquestes qüestions.

L’objectiu principal de l’activitat és debatre els arguments anteriorment analitzats i posicionar-se a través del rol de cada país. L’educador/a pot deci-dir �nalitzar l’activitat sense necessitat d’haver arribat a un consens �nal o bé a la votació. A continuació s’aporten unes indicacions que poden ajudar al desenvolupament del joc.

Indicacions per l’educador/a:

Els temes que es posaran a debat en el marc de la reunió del Consell de Se-guretat de les Nacions Unides seran:

- La protecció de la població civil líbia.- L’establiment d’una zona d’exclusió aèria.- L’embargament d’armament i altres sancions.

Per afavorir el debat i el posicionament dels grups proposem a continuació una sèrie de preguntes que cal tenir en compte:

És legal la intervenció? És legítima?Quines alternatives hi havia a la intervenció militar?S’han fet tots els esforços previs abans d’intervenir? Què es vol aconseguir amb l’establiment d’una zona d’exclusió aèria? Tenim algun precedent?Rafael Grasa, a l’entrevista del programa Àgora, diu «El blanc està clar, les intencions no». A què es refereix, que vol dir?Quin pla hi ha per després de la intervenció?

Activitat 6


Activitat 6Més informació:

Entrevista Rafael Grasa, president de l’ICIP al programa Àgora de TV3

Bloc de l’ICIP “Guerra a Líbia: A favor o en contra” de març de 2011

Article Vicenç Fisas, “La izquierda y la intervención militar en Libia” publicat al diari El País el 22 de març de 2011

Quins interessos té cada país a Líbia? (...)

Per aquesta activitat serà necessari un paper actiu de l’educador a l’hora de presentar el material complementari i per guiar la discussió i per tal de dinamitzar i moderar el debat.

Material de treball:

Resolució 1970 del Consell de Seguretat de les Nacions Unidesdel 26 de febrer de 2011http://www.un.org/es/comun/docs/?symbol=s/res/1970%20%282011%29

Resolució 1973 del Consell de Seguretat de les Nacions Unidesdel 17 de març de 2011http://www.un.org/es/comun/docs/?symbol=s/res/1973%20%282011%29

Més informació:

Entrevista Rafael Grasa, president de l’ICIP al programaÀgora de TV3 http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3433470

Bloc de l’ICIP “Guerra a Líbia: A favor o en contra” de març de 2011http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/icip/2011/03/29/guerra-a-libia-a-favor-o-en-contra/#more-361

Article Vicenç Fisas, “La izquierda y la intervención militar en Libia” pu-blicat al diari El País el 22 de març de 2011http://elpais.com/diario/2011/03/22/opinion/1300748405_850215.html

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides és l’òrgan encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre les nacions. A diferència d’altres òr-gans de l’ONU, que només fan recomanacions, el Consell, a través de les resolucions, pot prendre decisions que s’han de complir.

Cada membre del consell té un vot i les decisions requereixen almenys el vot afirmatiu de nou membres, però els membres permanents tenen dret a vet. Les votacions de la resolució 1973 van ser:

- 10 vots a favor.- 5 abstencions (Alemanya, Brasil, la Xina, Rússia i Índia).- 0 vots en contra.

ACTIVITATS 31 | 31

Activitat 7

GADDAFI... QUÈ EN SABEM?

Extravagant, narcisista, egocèntric, cleptòman, camaleònic, astut, cruel, autoritari,... són alguns dels adjec-tius amb els quals el coronel que va governar Líbia durant 42 anys va ser quali�cat al llarg dels anys. Gadda� va blindar Líbia de l’exterior exercint un dur control i una forta repressió a l’interior. Personatge que va arribar a ser estimat pels més desfavorits de Líbia i odiat per la dissidència, que va ser durament perseguida. També va suscitar els odis més profunds a l’esfera internacional, però va saber, sobretot des de l’any 2003, reconciliar-se amb Occident, i Líbia va passar de ser considerat un Estat terrorista a ser un Estat amic. Què sabem veritablement del coronel Muammar al-Gadda�? Quin va ser el seu paper a Líbia?

Amb aquesta activitat es pretén aprofundir en el rol del dictador com un aspecte fonamental i diferenciador del con�icte a Líbia (vegeu l’apartat «Una mica d’història» i «Qui era Muammar al-Gadda�?»). És possible que aquest tema hagi sorgit anteriorment en altres activitats i debats, però la intenció de l’activitat és, en primer lloc, identi�car-lo amb el material de l’exposició, i en segon, aprofundir una mica més sobre el tema. Per fer-ho dividirem el joves en dos grups i els hi demanarem que identi�quin, de l’exposició, tots aquells elements que reverenciïn (encara que subtilment) al coronel Gadda�. Un cop identi�cats i dins dels ma-teixos grups, els posarem en comú i debatrem sobre allò que coneixem sobre del coronel.

Informació per a l’educador/a:

Dins de l’exposició existeixen diverses al·lusions directes a la �gura del coronel Muammar al- Gadda�, com ara les imatges del clip audiovisual «Museu», les fotogra�es de Sirte dels últims dies de la guerra, imatges de l’edi�ci del 3 llibres... És molt possible que en aquest punt els i les joves ja estiguin familiaritzats amb l’exposició i amb els elements clau del con�icte, per tant, pot ser interessant no donar pautes rígides perquè puguin extreure les seves conclusions. Recomanem que s’analitzi l’última fotogra�a del primer espai expositiu, en la qual podem observar un retrat del coronel Gadda� en el moment que l’aigua inunda Sirte, la seva ciutat de naixement. Analitzar aquesta imatge pot ajudar els joves a re�exionar sobre la vida i el �nal del dictador. Afegim a continuació un fragment d’un article del professor Bichara Khader en el qual fa una crítica sobre la captura i l’execució de Gadda�.

Fragment de l’article de Bichara Khader “Líbia després de Gaddafi” a la revista núm 12 “Per la Pau” de l’ICIP: http://www.icip-perlapau.cat/revista/numero-12-marc-2012/

«Després de la fugida de Ben Ali de Tunísia i de la dimissió forçada del president egipci Mubarak, la caiguda del règim libi pren un gir abjecte perquè Gaddafi cau ferit i és final-ment executat. Els libis s’han alegrat d’aquest final tràgic d’un tirà llunàtic, capriciós i megalòman. Jo, en canvi, hauria preferit que fos capturat i conduït davant els tribunals de justícia del seu país per retre compte de la seva calamitosa gestió d’un país ric en homes i recursos, per aixecar el secret sobre els capitals libis dipositats a l’estranger i per reve-lar, finalment, molts secrets bastant comprometedors per a alguns dirigents occidentals, sobretot per a aquells que s’han presentat com els models de la legalitat internacional i els justiciers militaritzats.»


Activitat 8

TWITTEGEM…

El paper de les xarxes socials com ara Facebook, Youtube o Twitter ha estat molt impor-tant com a mitjà de transmissió d’informació i mobilització de la població a la Prima-vera Àrab. Han estat uns mitjans utilitzats majoritàriament per joves, que van facilitar, en el cas de la revolta a Tunísia i a Egipte, que els esdeveniments avancessin de manera molt ràpida. L’ús d’aquests mitjans facilitava també que tot allò que succeïa als carrers pogués ser transmès a l’exterior, actuant per tant com un mètode de pressió i de difu-sió en molts casos de les atrocitats dels règims. Sota les etiquetes (hashtags, en anglès) #Bahrain, #Egypt, #Jordan, #Libya, #Tunísia, etc., centenars de joves comunicaven el que succeïa (i ho segueixen fent encara) dins dels seus països i intercanviaven informa-ció fora de les seves fronteres.

A Líbia, l’ús d’aquestes plataformes va ser menor, ja que cal tenir en compte que el govern de Gadda� va exercir ràpidament un fort bloqueig d’Internet i dels mitjans de comunicació. Malgrat això, van ser fonamentals per transmetre el que succeïa i per mobilitzar la ciutadania.

Amb aquesta activitat es pretén tractar el paper d’aquestes xarxes socials, perquè encara que no van ser determinants en la caiguda del règim van condicionar fortament l’inici de les revoltes.

Primera part: en primer lloc s’exposarà la temàtica als joves demanant-los-hi que re-�exionin i intercanviïn opinions sobre quin és l’ús que ells mateixos fan de les xarxes socials, quines coneixen i quina utilitat poden tenir. Seguidament parlarem de l’efecte mobilitzador que han tingut en el cas de la Primavera Àrab, i proposarem fer una recer-ca a Internet per trobar quin ha estat concretament el funcionament d’aquestes xarxes socials (per a dur a terme aquesta primera part serà necessari l’ús de l’ordinador. Si això no és possible en el centre on es faci l’activitat, es pot demanar als joves que ho facin a casa i posar-ho en comú en una sessió posterior).

En el cas concret de Líbia es recomana utilitzar les etiquetes: #Libya, #Feb17 (dia que s’inicia la revolta), el grup de Facebook «Lybian Youth Movement» (http://www.face-book.com/LibyanYouthMovement) i la web i adreça de Facebook de “�e Free Genera-tion Movement” (http://fgmovement.org/ i http://www.facebook.com/FGMovement). Tota la informació que trobareu està en anglès, per tant es requereix un nivell mig d’aquest idioma per poder seguir els missatges.

Segona part: en una sessió posterior i un cop vist el funcionament de les xarxes socials, ho posarem en comú i iniciarem la segona part de l’activitat; ens convertirem en au-tèntics ciberactivistes i farem una crida a una mobilització via Twitter. Per fer aquesta activitat i veure l’efecte multiplicador que pot tenir la transmissió d’informació a través d’aquesta eina és necessari que el grup sigui nombrós. Proposem l’activitat per a un grup de 20 persones, encara que pot ser adaptada per a un nombre inferior.

ACTIVITATS 33 | 33

Activitat 8

Els passos seran els següents:

1. Entre tots decidirem un objectiu que volem aconseguir i que requerirà de la unitat de tot el grup per tirar-lo endavant. Per aconseguir-ho, ens proposarem fer una crida a una trobada o una manifestació via Twitter.

2. Farem cinc grups de quatre persones i a cada participant li donarem cinc post-it, que serviran per escriure els missatges i simularan els twitters que es pen-jaran (en principi cada participant tindrà cinc post-it amb la idea de fer cinc rondes. L’educador/a pot decidir variar la quantitat).

3. Posteriorment, demanarem qui vol començar el tema. La persona que ho faci haurà de pensar un missatge i escriure’l en un dels post-it. El twit-ter haurà de començar amb el seu nom i haurà de contenir l’etiqueta (#). Exemple: NALA #24desembre Trobada urgent. Participem-ne totes.

Un cop l’escrigui el deixarà penjat en un mural visible per a tot el grup que simularà una pantalla d’ordinador.

4. Ràpidament, els components del primer grup es dirigiran al mural per llegir el primer missatge i escriuran en els post-it les seves aportacions.

5. A continuació, serà el segon grup el que es dirigeixi al mural per escriure els seus twits, i així successivament amb tots els grups.

Com s’ha esmentat abans, cada participant té cinc post-it per escriure els cinc corresponent twits; no obstant això, l’educador pot decidir acabar el joc propo-sant un temps determinat, per exemple, 15 minuts. L’objectiu d’aquesta activitat es veure l’efecte multiplicador que té aquesta eina de transmissió d’informació i ado-nar-nos del que va signi�car l’ús d’aquesta xarxa a l’inici de la Primavera Àrab.

Cal tenir en compte:

Els twits (piulades) o comentaris que deixem són oberts, per tant no cal que es dirigeixin a ningú en concret. Si algun participant vol contestar específicament algun twit, ho pot fer afegint-hi @nomdelapersona i a continuació l’etiqueta del tema en qüestió.

Els missatges de Twitter són informacions que s’escriuen majoritàriament de manera individual i solen donar informació molt clara, directa i ràpida.

Recordeu que quan s’escriu un twit no es poden superar els 140 caràcters.


Activitat 9

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

Amb aquesta activitat tractarem quines són les conseqüències de la guerra sobre la pobla-ció líbia. Per fer-ho, en primer lloc visionarem dos dels clips audiovisuals que es troben al segon espai expositiu, concretament «Conseqüències» i «Trípoli Street». En els dos docu-ments trobem testimonis en primera persona del que suposa viure una guerra, a través de persones d’un barri que ha patit els bombardejos i en la veu de joves que han viscut en la pròpia pell les conseqüències de l’ús de la força i la violència directa.

A continuació, seguirem fent un tomb pel primer i tercer espai de l’exposició i selecciona-rem aquelles imatges o retrats que ens portin també a percebre les conseqüències d’aquest con�icte armat (destrucció, morts, desplaçats, orfes, màrtirs...). Comentarem entre tots allò que hem trobat i el que ens ha sobtat, i tot seguit farem conjun-tament una llista de les conseqüències que té una guerra. A continuació detallem algunes preguntes sobre els elements de l’exposició analitzats que poden facilitar el debat:

- Què us sembla el taller del centre de rehabilitació de Bengasi? Us recorda algun centre mèdic que conegueu o us resulta una imatge molt llunyana?

- Què en penseu, de les opinions dels joves que reben tractament al centre?- Què coneixeu sobre les víctimes de les mines antipersonals? I sobre l’ús de bombes de dispersió?- Com us imagineu els carrers de Trípoli abans de la guerra? Què n’opineu dels edi�cis?- Podeu identi�car alguna imatge dels carrers de Trípoli a l’exposició fotogrà�ca? (...)

ACTIVITATS 35 | 35

Activitat 9

Per reflexionar:Fragment extret de Lavanguardia.com (Internacional): http://www.lavanguardia.com/20110831/54209103536/la-detencion-indiscriminada-de-miles-de-subsaharianos-dis-para-las-alertas-en-libia.html

«Los rebeldes libios han emprendido una “caza de brujas” entre los hombres de ori-gen subsahariano, a los que acusan de haber sido mercenarios a sueldo del régimen de Muammar Al-Gaddafi, aunque muchas de sus historias parecen las de inmigrantes llegados a Libia en busca de una mejor vida.»

Fragments estrets de Human Rights Watch: www.hrw.org/es

«Treinta y cuatro cadáveres exhumados de una fosa común cerca de la ciudad de al-Qawalish, al oeste de Libia, parecen ser de hombres que fueron detenidos por las fuerzas simpatizantes de Gaddafi a principios de junio de 2011…».

«Los desplazados internos en zonas ahora controladas por las fuerzas del CNT nece-sitan protección inmediata, dijo Human Rights Watch. Los libios de piel oscura corren especial riesgo, señaló Human Rights Watch, debido a que con frecuencia han sido acusados de luchar como mercenarios a favor de Gaddafi para otros países africanos.»

«Las fuerzas gubernamentales leales al líder libio, Muammar Gaddafi, han disparado municiones en racimo contra zonas residenciales de la ciudad occidental de Misrata, poniendo en grave peligro a la población civil. […) Es terrible que Libia esté usando este armamento, especialmente en una zona residencial. Suponen un enorme riesgo para la población civil, tanto durante los ataques debido a su carácter indiscrimina-do como después de ellos debido a la dispersión de bombas sin explotar que siguen siendo peligrosas».

«La última vez que Al-Obeidy (en referencia a Eman al-Obeidy, dona que va acusar les forces governamentals de ser violada) fue vista, se encontraba con señas de haber sido maltratada y narrando una horrible historia de violación, a continuación, fue reti-rada de los periodistas por las fuerzas de seguridad. El Gobierno necesita presentarla, averiguar lo que sucedió y procesar a toda persona que haya violado la ley».

«Cincuenta y tres personas, aparentemente partidarias de Gaddafi, al parecer fueron ejecutadas en un hotel de Sirte la semana pasada, Human Rights Watch señaló hoy. El hotel está en una zona de la ciudad que estaba bajo el control de combatientes anti Gaddafi de Misrata antes de que ocurrieran los asesinatos».


Activitat 10

WONDERLAND

Wonderland dóna nom al primer clip audiovisual de l’exposició. És un do-cument inèdit que amb una forta càrrega simbòlica ens trasllada ni més ni menys que a una �ra ambulant en un passeig vora el mar Mediterrani. Un lloc impactant si és té en compte que ens trobem a la ciutat de Bengasi al mes d’octubre de 2011 durant la guerra de Líbia.

Imatges d’un passeig, de diferents atraccions de �ra, de nens jugant al fut-bolin... són alguns dels passatges que es troben i que poden resultar ben familiars i, alhora, força impactants i sorprenents.

L’autor d’aquest treball, Alfonso Moral, ens presenta aquest breu clip que té una durada de 1 minut i 15 segons, sense cap veu en o� que transmet un fort missatge, només amb imatges i amb una música de fons. L’activitat que es proposa a continuació és precisament que els i les joves posin la veu en o� d’aquest vídeo.

Per fer-ho proposem que de manera individual cada participant redacti un escrit que es convertirà en aquesta veu en o�. Demanarem que ho facin posant-se a la pell o parlant en boca de; un/a nen/a, una mare, un perio-dista, un pare o el venedor del cotó de sucre. Per acabar l’activitat i un cop hagin �nalitzat els escrits, que hauran d’encabir-se en el temps que dura el document, els llegirem alhora que visionem el clip audiovisual.

ACTIVITATS 37 | 37

D. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Publicacions

Barbeito, Cécile, i Marina Caireta, Jocs de Pau. Caixa d’eines per educar per una cultura de pau, Madrid, La Catarata, 2008.

Bastida Anna, Paco Cascón i Rafael Grasa, Hazañas bélicas: guerra y paz. Barcelona, Intermon-Octaedro, 1997.

Ben Jelloun, Tahar, La primavera árabe: el despertar de la dignidad, Madrid, Alianza, 2011.

Benítez, Francesc, et al., Deconstruir la guerra, Barcelona, Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans-Departament d’Educació, 2008, col·lecció Apunts de Pau i Drets Humans, 1.

Ham, Anthony, Libia, Madrid, Lonely Planet-GeoPlaneta, 2008.

Lederach, J. P., El abecé de la paz y los conflictos: educación para la paz, Madrid, La Catarata, 2000.

Libia: guía total, Madrid, Anaya, 2009.

Ramsbotham Oliver, Woodhouse Tom, Miall Hugh. Resolución de conflictos. La prevención, gestión y transformación de conflictos letales. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Bellaterra, 2011. Colección Paz y Seguridad, 2.

Ronen Yehudit, Qaddafi’s Libya in World Politics, Lynne Rienner, 2008.

Zabala i Guitart, Mireia, Pim, Pam, Pau! Eduquem per la pau: idees i activitats per a educadores i educadors crítics, Barcelona, Graó, col·lecció Tambali, 5, 2011.

«2011 La Revuelta Árabe», La Vanguardia Dossier, núm. 39, abril/juny 2011.

«Mediterráneo, el mar que une y separa», La Vanguardia Dossier, núm. 17, octubre/desembre 2005.

«Oriente Medio. Democracia o geoestrategia», La Vanguardia Dossier, núm. 15, abril/juny, 2005.

Organismes

Libia [en línia]. Madrid, Ministerio de Asuntos Exteriores. Gobierno de España, novembre 2011.<http://www.maec.es/es/MenuPpal/Paises/ArbolPaises/Libia/Monografia/Documents/Libia.pdf> [consulta: 11 de juny de 2012].

Levantamientos en el Mundo árabe [en línia]. Dossier CIDOB. Barcelona: CIDOB, 2011. <http://www.cidob.org/es/publicaciones/dossiers/levantamientos_populares_en_el_mundo_arabe_2011/levantamientos_populares_en_el_mundo_arabe> [Consulta: 11 de juny de 2012].

Olas de cambio en el mundo árabe. Líbia [en línia]. Dossiers IEMED. Barcelona, IEMED, 2011.<http://www.iemed.org/dossiers-es/dossiers-iemed/mon-arab-i-mediterrani/onada-de-canvis-al-mon-arab/libia> [consulta: 11 de juny de 2012].

Cronología de las revueltas en el mundo árabe 2010-2012 [en línia]. Barcelona, IEMED, 2012.<http://www.iemed.org/dossiers/dossiers-iemed/mon-arab-i-mediterrani/onada-de-canvis-al-mon-arab/pdfs/libia1704.pdf> [Consulta: 11 de juny de 2012].

Grasa, Rafael. Notes de lectura sobre la intervenció a Líbia: protecció de civils i responsabilitat de protegir [en línia]. Barcelona: ICIP, 2011.<http://www20.gencat.cat/docs/icip/Continguts/Publicacions/Butlletins/Butlleti%2017/libia_lecutres.pdf> [consulta: 11 de juny de 2012].

Libia: las víctimas olvidadas de los ataques de la OTAN. Madrid: Amnistía Internacional, 2012. També disponible en línia a: <https://doc.es.amnesty.org/cgi-bin/ai/BRSCGI/51900312.ext%20(Libia.%20Las%20v%C3%ADctimas%20olvidadas%20de%20los%20ataques%20de%20la%20OTAN)?CMD=VEROBJ&MLKOB=30554012929> [Consulta: 30 d’agost de 2012].

The battle for Libya: killings, disappearances and torture. London: Amnesty International, 2011. També disponible en línia a: <http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE19/025/2011/en/8f2e1c49-8f43-46d3-917d-383c17d36377/mde190252011en.pdf> [Consulta: 30 d’agost de 2012].


Libya of tomorrow: What hope for human rights? London: Amnesty International, 2011. També disponible en línia a: <http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE19/007/2010/en/65e2d9ca-3b76-4ea8-968f-5d76e1591b9c/mde190072010en.pdf> [Consulta: 30 d’agost de 2012].

Mitjans de Comunicació

Battle for Libya: Key moments [en línia]. Al Jazira. <http://www.aljazeera.com/indepth/spotlight/libya/2011/10/20111020104244706760.html> [consulta: 11 de juny de 2012].

El año de las revueltas 2011. Una ola de cambio [en línia]. Elpaís.com. <http://www.elpais.com/especial/revueltas-en-el-mundo-arabe/libia/> [Consulta: 11 de juny de 2012].

Revueltas en el Mundo Árabe. Elmundo.es.<http://www.elmundo.es/especiales/revueltas-mundo-arabe/libia.html> [consulta: 11 de juny de 2012].

The Basics: Understanding the Upheavan in the Middle East [en línia]. The Learning Network: Teaching & Learning with the New York Times.<http://learning.blogs.nytimes.com/2011/02/22/the-basics-understanding-the-upheaval-in-the-middle-east/> [Consulta: 11 de juny de 2012].

Altres

The Green Book [en línia]. International Green Charter Movement.<http://www.mathaba.net/gci/theory/gb.htm> [Consulta: 11 de juny de 2012].

Nacions Unides<http://www.un.org> [Consulta: 11 de juny de 2012].

Lliga Àrab<http://www.arableagueonline.org> [Consulta: 11 de juny de 2012].

Euromesco < http://www.euromesco.net > [Consulta: 11 de juny de 2012].




www.icip.cat