Guia didàctica

2n cursGuia

Ciències socialsGeografia i història

1cicleESO

EQUIP D’AUTORS

Xavier Cortés

Josep Lorman

Antoni Garcia Llorca

Xavier Blanch

Laura Espot

IL·LUSTRACIONS

Aleix Pons

EQUIP PEDAGÒGIC I EDITORIAL

REDACCIÓ

Josep M. Turuguet

EDICIÓ I COORDINACIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS

Sílvia Ruiz

COORDINACIÓ GENERAL

Xavier Carrasco

DIRECCIÓ GENERAL

Xavier Blanch

Obra presentada a homologació al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Primera edició en format PDF: setembre del 2002

Disseny:CassCartografia:ICA (Idees Cartogràfiques Aplicades, SL)Maquetació: Georgina EscutiaCorrecció: M. Mercè EstévezFotografies: Arxiu ECSA, Bridgeman-Index

Direcció editorial: Jesús Giralt

© 2001, Enciclopèdia Catalana, SADiputació, 250. 08007 [email protected]

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 5

Com és el llibre? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 7

Estructura didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 11

Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 15

Programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 21

Recursos didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 37

Avaluació additiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 45

Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 51

gÍndex gu

ia

g5

Presentació gu

ia

Aquesta guia didàctica forma part dels materials que in-tegren la nova línia de TEXT per a l’Educació SecundàriaObligatòria (ESO).

Els successius canvis educatius dels darrers deu anys hanobligat els editors de materials didàctics a adaptar els pro-jectes a les diverses propostes que s’han anat esta-blint des de les administracions públiques. La nostra fei-na està sotmesa, doncs, a les conjuntures polítiques, ales directrius educatives que es determinen des de l’ofi-cialitat. Les convulsions sofertes darrerament pel siste-ma educatiu s’han traduït també, en el nostre camp, ensacsejades que alteraven el ritme, la dinàmica i els con-tinguts de la nostra feina. Com vosaltres, els ensenyants,hem patit els vaivens i els canvis de rumb que, sovint, deforma una mica precipitada s’originaven des de l’esta-ment polític. Amb esforç hem volgut respondre a les no-ves demandes educatives. Aquesta guia didàctica i elsmaterials de què forma part en són una prova.

En la guia didàctica trobareu, a més de recursos didàc-tics que enriqueixen els que ja formen part dels materialsdirigits als alumnes, l’explicació de la nostra proposta.Més enllà del caràcter de manual d’ús o llibre d’instruc-cions, les guies didàctiques contenen també les ideesque són els fonaments de la línia pedagògica dissenya-da per als materials didàctics. En aquest sentit, volem fer-vos notar que en pedagogia, com en tantes altres disci-plines, res no és asèptic o neutral. Els editors de materialsdidàctics partim d’uns mateixos requisits “oficials”,d’uns mateixos programes educatius que estableix l’Ad-ministració. Així, els editors actuem d’acord amb elsplantejaments educatius que es deriven de la legalitat vi-gent, però ho fem, fidelment i disciplinadament, des deles nostres pròpies conviccions pedagògiques. Tot i quela nostra oferta educativa esdevé condicionada en el seupunt de partida per l’oficialitat, és, a la vegada, el reflexi la plasmació dels principis pedagògics que personalit-zen la nostra orientació didàctica. L’arrelament al país a qui dirigim la nostra feina i la voluntat de crear uneseines didàctiques versàtils que puguin fer bon servei auna realitat educativa clarament diversa són dues de lespremisses clau que fonamenten les nostres propostes.Els nostres llibres no han estat mai ni són una adaptaciód’altres materials escrits originàriament en una altra llen-gua i pensats per a altres territoris de l’Estat espanyol.No hem fet tampoc allò que col·loquialment, en argot edi-torial, es coneix com a “refregits”. Els nostres materialsper a l’ESO són autènticament i plenament nous. Aques-ta presa de posició ens situa en un nivell d’exigència pro-fessional que –encara que resulti immodest dir-ho– ha derevertir en una major qualitat del producte final.

En qualsevol cas, vosaltres, els docents, sou els verita-bles jutges de la bondat i dels valors de la nostra tasca.Com els vostres alumnes, nosaltres també estem a lesvostres mans. Com ells, també nosaltres passem exa-men. Esperem i desitgem que llibres, quaderns i guiadidàctica facin un bon paper. Per sobre de les proclamesi de les declaracions de bones intencions, voldríem bensincerament no defraudar-vos. Tant de bo que ho hàgimaconseguit.

estructura didàctica

El material de ciències socials

per al segon curs del primer

cicle de l’ESO es compon de

9 unitats: quatre unitats de

geografia, quatre unitats

d’història i una unitat final de

recapitulació.

Com a complement de treball d’aquest llibre,presentem dos quaderns que permeten

desenvolupar l’atenció a la diversitat:un quadern amb activitats de reforç i

un quadern amb activitats d’ampliació.

Com és el

llibre?

Quines seccionsté cada unitat?

GeografiaPàgina d’entrada •Activitats prèvies /

mapa de conceptes •Informació •Reportatge •

Activitats •Procediment •

Eix transversal •Avaluació •

HistòriaPàgina d’entrada •Activitats prèvies /

mapa de conceptes •Informació •

Documental •Activitats •

Procediment •Històries de cine •

Eix transversal •Avaluació •

Com són les pàgines del llibre?

GEOGRAFIA

PÀGINA D’ENTRADA

objectius

INFORMACIÓ contingut

preguntes per a treballar les fotografies

marges amb informaciócomplementària

REPORTATGE

articleperiodístic

preguntes per atreballar l’article

ACTIVITATS

remissions ales pàgines

d’informació

exercicis per a treballarels continguts

PROCEDIMENT

exempleperiodístic

EIX TRANSVERSAL AVALUACIÓ

actituds que convéadoptar

passos per adesenvoluparel procediment

propostad’aplicació

activitats decomprovació

activitatsabans de

començarla unitat

mapa deconceptes

activitats

informació

HISTÒRIA

PÀGINA D’ENTRADA INFORMACIÓ

preguntes per a treballar les fotografies

DOCUMENTAL

conjunt dedocuments històrics

ACTIVITATS

remissions a lespàgines d’informació

PROCEDIMENT HISTÒRIES DE CINE

informació passos per a desenvoluparel procediment

fitxa tècnicai artística

resumargumental

metratgepautat

preguntessobre escenesde la pel·lícula

EIX TRANSVERSAL

activitats

actituds que convéadoptar

AVALUACIÓ

línia deltemps

activitatsabans de

començarla unitat

mapa deconceptes

preguntes per a treballar els documents

activitats decomprovació

marges amb informaciócomplementària

objectius

contingut

exercicis per a treballarels continguts

informació

g11


Pàgina d’entrada

Cada unitat s’obre amb una doble pàgina que incloul’explicació dels objectius que els alumnes i lesalumnes han d’assolir a mesura que treballen cadaunitat.Els objectius apareixen redactats de manera clara,senzilla i precisa perquè resultin comprensibles.

Activitats prèvies

Abans de començar cada unitat, proposem unesactivitats prèvies que els alumnes han de resoldre apartir dels coneixements de què disposen, és a dir,sense necessitat de buscar informació. Això elspermetrà comprovar personalment què sabend’alguns dels temes que es treballaran al llarg de launitat i, en acabar-la, valorar el que han après.

Introducció

Encarat amb el mapa de conceptes i les activitatsprèvies, trobem una pàgina introductòria queserveix per a presentar el contingut teòric de launitat, bé establint un marc històric, bé estructurantels continguts.

Mapa de conceptes

El mapa de conceptes que acompanya les activitatsprèvies serveix per a presentar de manera esquemà-tica els continguts de la unitat i veure les relacionsque s’estableixen entre aquests.

gu

ia


Informació

Cada unitat recull un tractament de la informació adoble pàgina a favor d’un aprenentatge lúdic, visual iparticipatiu ja que permet incorporar imatges prougrans i explicatives —tant i l · lustracions comfotografies— sobre les quals els alumnes i lesalumnes poden treballar a partir de les preguntesque s’hi formulen.

Reportatge / Documental

Aquestes seccions pretenen il·lustrar i exemplificarel contingut teòric que ofereixen les pàginesd’informació. En el cas de les unitats de geografia, l’anomenem“reportatge”, en la mesura que té les caracterís-tiques d’un article periodístic que il·lustra un temad’actualitat o bé fa memòria d’esdevenimentsimportants d’aquest segle passat.En el cas de les unitats d’història, aquesta secciós’anomena “documental” ja que juguem amb la ideade “conjunt de documents històrics”. Es tracta detextos històrics reals o versemblants de procedènciadiversa travats per un fil conductor. Tant en un cas com en l’altre, i com a eina pertreballar la secció, oferim una bateria de preguntesque té com a finalitat tant comprovar si els alumneshan entès el contingut del text com fer-los reflexionarsobre actituds o actuacions concretes.

g13

estructura didàctica gu

ia

Activitats

Aquesta secció ofereix un bon nombre d’activitatsdestinades a comprovar que s’han assolit elsconeixements previstos a cada unitat. Es tractad’activitats inductives i d’activitats de comprovacióil·lustrades amb informació gràfica que cal resoldreen un quadern a part. Introduïm en cada activitat elnúmero de la pàgina en què pot trobar-se la respostaa les preguntes plantejades, entenent que la recercaforma part de l’aprenentatge.

Procediment

La secció “Procediment” presenta una activitatprocedimental pautada que l’alumne/a ha deresoldre en un quadern a part.En les unitats de geografia, cada procediment parteixd’un exemple periodístic real, continua ambpreguntes perquè l’alumne/a valori què sap del tematractat i amb un desenvolupament pautat i il·lustratpas a pas i acaba amb una proposta d’aplicació. Elsprocediments de geografia incideixen en la lectura i lainterpretació de gràfics.En les unitats d’història, cada procediment parteixd’una informació més enciclopèdica que dónaentrada a la pauta del procediment. Els proce-diments d’història incideixen en l’anàlisi d’exemplesartístics representatius dels períodes artísticsestudiats.


Històries de cine

Aquesta secció es presenta només a les unitatsd’història. Té com a finalitat aprofundir elscontinguts històrics treballats a la unitat utilitzant elcinema com a font secundària.Partint d’un breu resum argumental, es plantegenuna sèrie de preguntes referents a escenesconcretes de la pel·lícula que incideixen en aquellstemes més il·lustratius a l’hora de formar-se unaimatge de l’època.

Eix transversal

Aquesta secció treballa aquells contingutstransversals que poden motivar més l’alumnat, jaque se’n busca l’aplicació a la seva vida quotidiana.

Avaluació

La darrera pàgina de cada unitat correspon al’avaluació formativa dels continguts que s’hi handesenvolupat.

g15

Avaluació inicial gu

ia

Som conscients que l’avaluació és un dels principalscomponents de l’acció educativa. Per aquest motiu, in-diquem a continuació alguns aspectes bàsics que enssembla que cal tenir molt assumits i els concretem enuna proposta (sabent, però, que és tan sols això: unaproposta).

1. Entenem l’avaluació com la recollida d’informaciósobre els processos i els resultats de l’apre-nentatge que genera l’acció educativa. El reculld’aquesta informació permet prendre decisionssobre l’orientació i el desenvolupament del procésindividual d’aprenentatge.

2. La informació obtinguda ha de ser útil a tots elsque intervenen en l’acció educativa:

– Els alumnes, perquè així aprenen a analitzar ireflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge.

– Els professors, perquè així poden investigar imillorar la seva tasca docent.

– Els pares o tutors, perquè coneixent el procésd’aprenentatge del seu fill o filla poden intervenir-hi adequadament.

– L’Administració educativa, perquè en analitzar elsresultats de l’aplicació del Disseny curricular potrevisar-ne i reorientar-ne el desenvolupament.

3. Les tres fases de l’avaluació (que responen a lapregunta “Quan cal avaluar?”) són les següents:

– Avaluació inicial, l’objectiu de la qual és conèixerla situació de partida dels alumnes. És indis-pensable per programar l’ajut educatiu mésconvenient a cada cas i per poder mesurar-ne elcreixement maduratiu.

– Avaluació formativa, que té com a objectiuvalorar la programació que s’està desenvolupanta classe, observar si els continguts i les activitatssón els més adequats per ajustar la intervenciópedagògica a les necessitats que es detecten. Esporta a terme de manera continuada al llarg detot el procés d’aprenentatge.

– Avaluació additiva, l’objectiu de la qual és donarinformació sobre les capacitats assolides perl’alumnat a final de curs, cicle o etapa. Serveixper qüestionar-se la funcionalitat del crèdit o del’àrea en el conjunt del currículum i la sevaadequació amb el Projecte curricular del centre.

CONSIDERACIONS PRÈVIES

Avaluació inicial

L’avaluació inicial ha de servir per a detectar nivellsd’assoliment dels continguts que suposadamentl’alumnat ha treballat amb anterioritat i poder ajustarels diversos components de l’activitat docent a lescaracterístiques detectades en la prova inicial.

La prova inicial que es proposa en aquesta guiapretén obtenir informació específica sobre aspectesdiversos del nivell d’aprenentatge tant individual comde grup. Ha de fer-se en les millors condicions pos-sibles: cal evitar la massificació, el formalisme i s’hade procurar donar un tracte afable i proper. En altrecas, la fiabilitat d’aquestes proves inicials pot restargreument afectada per agents externs que podendonar lloc a pronòstics molt esbiaixats.

A més de tenir cura dels aspectes abans esmentats,és convenient contrastar les conclusions i decisionsbasades en la prova amb l’observació a l’aula en elsprimers dies de curs. Les primeres unitats han deservir per a ajustar les percepcions obtingudes a partirde la prova inicial.

En tot cas, aquesta activitat ha de formar part de totel programa d’acolliment de l’alumnat. Per això, lespercepcions que aquests en treguin, seran el refe-rent que condicionarà la seva immersió tant a l’àreacom al centre. En aquest sentit, cal aconseguir quel’alumne vegi en aquesta activitat una voluntat, perpart del centre i dels seus professors i professores,de conèixer, no solament el que sap o creu que sap,sinó també altres aspectes molt més qualitatius ipersonals al voltant de la seva experiència prèvia ambl’àrea. Si, contràriament, detecta una voluntat dejutjar els seus rendiments, el més probable és quegeneri mecanismes de defensa que dificultaran moltel cl ima de confiança i de col· laboració quedeterminen un ambient favorable a l’aprenentatge.

Encara podem fer servir una altra eina per acabar deperfilar la interpretació dels resultats. Ens referim a lapossibilitat de mantenir una entrevista personal ambcada un dels alumnes.

Aquesta entrevista es pot plantejar com una trobadaformal, preparada i amb preguntes pensades perpoder obtenir una informació concreta.

D’altra banda, cal tenir present que qualsevol inter-canvi d’impressions, espontani i informal, permetcompletar la percepció que tenim dels nois i noies idel seu procés d’aprenentatge.

Considerem molt important la feina d’anàlisi delsdiferents resultats tant a nivell individual com degrup. Hem d’esbrinar les causes dels errors, deter-minar els continguts no assolits i comentar amb elsalumnes les dificultats concretes i la millor manera desuperar-les.

PROPOSTA D’AVALUACIÓ INICIAL

g17


ia

Completa el nom dels paral·lels i situa’ls en el mapa:

CERCLE P À TRÒPIC DE C

TRÒPIC DE C CERCLE P A

Completa els noms de les zones climàtiques que delimiten aquests paral·lels en

la superfície terrestre i situa-les en el mapa.

ZONES P S ZONES T S

ZONES T S

Completa el nom de les muntanyes més altes de cada continent ombrejades en el mapa:

1. MUNTANYES R S 2. SERRALADA DELS A S

3. SERRALADA DELS A S 4. MONT K O

5. SERRALADA DE L' H A 6. GRAN SERRALADA D A

2

1

NO

M:

DA

TA:

Avaluació inicial

Relaciona cada continent amb un dels seus rius més llargs:

Amèrica del Nord • • Nil

Amèrica del Sud • • Volga

Àsia • • Mississipí

Àfrica • • Murray

Europa • • Hoang-ho (riu Groc)

Oceania • • Amazones

Escriu aquestes conceptes en el lloc corresponent:

transport – gran pendent – delta – forta erosió – disminució del pendent – sedimentació

Ara, escriu el nom de cada un dels trams d’un riu en el lloc corresponent:

curs baix curs alt curs mitjà

Relaciona cada clima amb les seves característiques:5

4

3

• Precipitacions abundants, temperatures suaus a l'hivern i a l'estiu,amb poca oscil·lació tèrmica.

• Precipitacions molt escasses, amb temperatures molt altesdurant el dia i molt baixes durant la nit tot l’any.

• Temperatures altes a l'estiu i suaus a l'hivern, amb poquesprecipitacions però potencialment violentes distribuïdes entrela primavera i la tardor.

• Precipitacions en forma de pluja molt abundants durant tot l'any.Temperatures altes també tot l'any sense distinció d'estacions.

• Temperatures molt baixes, especialment a l'hivern, que dura vuit onou mesos. Precipitacions escasses i generalment en forma de neu.

• Temperatures altes tot l'any, però amb petites diferències al llargde l'any. Precipitacions abundants al llarg de l'any, però amb unaestació seca.

• Temperatures extremes, és a dir, molt càlides a l'estiu i moltfredes a l'hivern. Pluges molt escasses.

clima equatorial •

clima tropical •

clima desèrtic •

clima mediterrani •

clima oceànic •

clima continental •

clima polar •

g19


ia

NO

M:

DA

TA:

Explica l'evolució tècnica de la prehistòria a través d'aquestes tres imatges:

A:

B:

C:

Escriu a sota de cada imatge “Egipte” o “Mesopotàmia” segons correspongui:

Identifica cadascun dels elements anteriors. Després, explica què representen o quina

era la seva funció.

A:

B:

C:

D:

E:

F:

G:

H:

7

6

A B C

A B C D

E F G H

Avaluació inicial

Completa aquest text amb les expressions i les paraules següents:

segle IV aC – filòsofs – comèdies – esclaus – democràcia – segle V aC

Plató – tragèdies – polis – Eurípides – metecs

Els atenesos del es van dotar d'un sistema polític que donava

protagonisme al ciutadà, la . Tots participaven en el govern, menys

les dones, els forasters o i, evidentment, els .

Els , com , ensenyaven l'art de la paraula i

el pensament; els poetes, com , exaltaven el món grec i cantaven el

patiment de l'home en l'Univers en les seves o criticaven entre rialles els

poderosos en les . Però tots els grecs, incloent-hi els atenesos, enfangats

en les guerres entre les , van iniciar una imparable decadència al

.

Relaciona cada un dels segles següents amb un fet de la història de Roma:

segle III aC • • Fundació de Roma.

segle VIII aC • • Fi de la monarquia i principi de la república.

segle I dC • • Fi de l'Imperi romà d'Occident.

segle V dC • • Segona guerra Púnica i inici de la conquesta de la Península Ibèrica.

segle VI aC • • Inicis del cristianisme.

segle IV aC • • Proclamació del cristianisme com a religió oficial de l'Imperi romà.

Escriu els fets anteriors en aquesta línia del temps:

Relaciona cada concepte del món dels romans amb la seva definició:

cònsul • • Classe constituïda per persones riques de les antigues famílies.

senat • • Banys públics romans.

gladiador • • Càrrec anual que donava dret a la direcció de l'exèrcit.

manumissió • • Cementiris subterranis on es reunien els cristians.

plebeus • • Assemblea dels caps de les famílies més antigues.

patricis • • Esclau que lluitava a l'amfiteatre romà.

termes • • Classe constituïda per persones més pobres o de famílies nouvingudes.

catacumbes • • Concessió de la llibertat a un esclau.

10

9

8

s. V

III

aC

s. V

II a

C

s. V

I aC

s. V

aC

s. I

V a

C

s. I

II a

C

s. I

I aC

s. I

aC

s. I

dC

s. I

I dC

s. I

II d

C

s. I

V d

C

s. V

dC

any 1

La població

OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:

Informació

• Conceptes demogràfics.• L’estructura de la població. • La piràmide d’edats.• La distribució de la població.• Els moviments de la població: les migracions.• Les àrees poc poblades.• Les àrees densament poblades.• La població d’Europa.Reportatge

• “Deixar l’Àfrica”: la immigració africana.Procediment

• La piràmide d’edats.Eix transversal

• Educació cívica: els immigrants.

Informació

• Elaboració d’un gràfic lineal sobre l’evolució de la poblaciómundial a partir de dades donades.

• Càlcul del creixement natural d’una localitat a partir dedades donades.

• Interpretació d’un gràfic de barres relatiu al creixementnatural i el creixement migratori.

• Càlcul de la densitat de població en unes localitats donades.• Anàlisi d’un gràfic de la població comarcal de Catalunya.• Observació i interpretació d’un mapa sobre la densitat de

població de les comarques catalanes.• Elaboració d’un mapa de conceptes relatiu als factors que

condicionen la distribució de la població.• Identificació dels tipus de migracions a partir de

les manifestacions de certs personatges.Reportatge

• Resolució de preguntes a partir de la lectura del text.Procediment

• Construcció i interpretació d’una piràmide d’edats.Eix transversal

• Plantejament de preguntes relacionades ambla quotidianitat de l’alumne.

Informació

• Valoració positiva de la multiplicitat de persones i paisatgesdel planeta.

Reportatge

• Estimulació d’una actitud solidària i respectuosa enversla immigració.

Procediment

• Interès per construir i interpretar una piràmide d’edats.Eix transversal

• Respecte pels homes i dones arribats d’altres països.

– Conèixer els principals conceptes demogràfics.

– Elaborar un gràfic lineal sobre l’evolució de la poblaciómundial a partir de dades donades.

– Calcular el creixement natural d’una localitat a partir dedades donades.

– Interpretar un gràfic de barres relatiu al creixementnatural i el creixement migratori.

– Calcular la densitat de població en unes localitatsdonades.

– Analitzar un gràfic de la població comarcal deCatalunya.

– Interpretar un mapa sobre la densitat de població deles comarques catalanes.

– Elaborar un mapa de conceptes relatiu als factors quecondicionen la distribució de la població.

– Identificar els tipus de migracions.

– Construir i interpretar una piràmide d’edats.

– Valorar positivament la multiplicitat de persones ipaisatges del planeta.

– Manifestar una actitud solidària i respectuosa enversla immigració.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S1

21

ProgramacióCONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS

UN

ITA

T

AvaluacióCRITERIS D’AVALUACIÓ

Co

nei

x el

s p

rin

cip

als

con

cep

tes

dem

og

ràfi

cs.

Sap

ela

bo

rar

un

grà

fic

linea

l so

bre

l’ev

olu

ció

de

la p

ob

laci

ó m

un

dia

l a p

arti

r d

e d

ades

do

nad

es.

Cal

cula

el c

reix

emen

t n

atu

ral d

’un

a lo

calit

at a

par

tir

de

dad

es d

on

ades

.

Inte

rpre

ta u

n g

ràfi

c d

e b

arre

s re

lati

u a

l cre

ixem

ent

nat

ura

l i e

l cre

ixem

ent

mig

rato

ri.

Sap

cal

cula

r la

den

sita

t d

e p

ob

laci

ó e

n u

nes

loca

litat

sd

on

ades

.

És

cap

aç d

’an

alit

zar

un

grà

fic

de

la p

ob

laci

ó c

om

arca

ld

e C

atal

un

ya.

Inte

rpre

ta u

n m

apa

sob

re la

den

sita

t d

e p

ob

laci

ó d

ele

s co

mar

qu

es c

atal

anes

.

Sap

co

m e

lab

ora

r u

n m

apa

de

con

cep

tes

rela

tiu

als

fact

ors

qu

e co

nd

icio

nen

la d

istr

ibu

ció

de

la p

ob

laci

ó.

Iden

tifi

ca e

ls t

ipu

s d

e m

igra

cio

ns.

Co

nst

ruei

x i i

nte

rpre

ta u

na

pir

àmid

e d

’ed

ats.

Val

ora

po

siti

vam

ent

la m

ult

iplic

itat

de

per

son

es i

pai

satg

es d

el p

lan

eta.

Man

ifes

ta u

na

acti

tud

so

lidàr

ia i

resp

ectu

osa

en

vers

la im

mig

raci

ó.

Nom dels alumnes

UNITAT 1La població

223


UN

ITA

T


Informació

• Els éssers socials.• L’estructura de la societat.• La societat multicultural.• L’estratificació social.• La divisió social i la divisió tècnica del treball.• El conflicte social.• La nostra societat.Reportatge

• “Som racistes?”: anàlisi de les actituds racistes.Procediment

• El currículum.Eix transversal

• Educació cívica: els immigrants.

Informació

• Identificació dels grups socials i els subgrups quehi pertanyen.

• Distinció entre tret cultural, complex cultural i àrea cultural.• Definició de termes i recerca d’exemples en l’entorn

immediat de l’alumne. • Lectura i interpretació d’un text de contingut sociològic.• Identificació en un planisferi de les zones on s’han

desenvolupat les societats modernes de cultura occidental.• Anàlisi i interpretació de dues imatges contemporànies i

contraposades d’Espanya.Reportatge


• Elaboració del currículum propi. Eix transversal


Informació

• Valoració de la necessitat de fomentar els hàbits deconvivència.

Reportatge

• Actitud crítica davant de totes les posicions que fomentenel racisme i la xenofòbia.

Procediment

• Interès per conèixer com es confecciona un currículumpersonal.

Eix transversal

• Valoració de la necessitat de vetllar pels drets humansfonamentals.

– Conèixer els principals conceptes relacionats ambla sociologia.

– Identificar grups socials i els subgrups que hipertanyen.

– Distingir entre tret cultural, complex cultural i àreacultural.

– Explicar en què consisteix una societat estratificada.

– Conèixer els motius que provoquen el conflicte social.

– Llegir i interpretar un text de contingut sociològic.

– Identificar en un planisferi les zones on s’handesenvolupat les societats modernes de culturaoccidental.

– Caracteritzar la moderna societat occidental.

– Analitzar imatges contemporànies i contraposadesd’Espanya.

– Elaborar el currículum propi.

– Valorar els avantatges que suposa viure en una societatmulticultural.

– Valorar la necessitat de fomentar els hàbits deconvivència.

– Mostrar una actitud crítica davant de totes les posicionsque fomenten el racisme i la xenòfobia.

– Valorar la necessitat de vetllar pels drets humansfonamentals.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

La societat


Co

nei

x el

s p

rin

cip

als

con

cep

tes

rela

cio

nat

s am

bla

so

cio

log

ia.

Iden

tifi

ca g

rup

s so

cial

s i e

ls s

ub

gru

ps

qu

e h

ip

erta

nye

n.

Dis

tin

gei

x en

tre

tret

cu

ltu

ral,

com

ple

x cu

ltu

ral i

àre

acu

ltu

ral.

Po

t ex

plic

ar e

n q

uè

con

sist

eix

un

a so

ciet

ates

trat

ific

ada.

Co

nei

x el

s m

oti

us

qu

e p

rovo

qu

en e

l co

nfl

icte

so

cial

.

És

cap

aç d

’inte

rpre

tar

un

tex

t d

e co

nti

ng

ut

soci

olò

gic

.

Iden

tifi

ca e

n u

n p

lan

isfe

ri le

s zo

nes

on

s’h

and

esen

volu

pat

les

soci

etat

s m

od

ern

es o

ccid

enta

ls.

Car

acte

ritz

a la

mo

der

na

soci

etat

occ

iden

tal.

An

alit

za im

atg

es c

on

tem

po

ràn

ies

i co

ntr

apo

sad

esd

’Esp

anya

.

Sap

qu

è és

i co

m s

’ela

bo

ra e

l cu

rríc

ulu

m p

rop

i.

Val

ora

els

ava

nta

tges

qu

e su

po

sa v

iure

en

un

aso

ciet

at m

ult

icu

ltu

ral.

Val

ora

la n

eces

sita

t d

e fo

men

tar

els

hàb

its

de

con

vivè

nci

a.

Mo

stra

un

a ac

titu

d c

ríti

ca d

avan

t d

e to

tes

les

po

sici

on

s q

ue

fom

ente

n e

l rac

ism

e i l

a xe

no

fòb

ia.

Val

ora

la n

eces

sita

t d

e ve

tlla

r p

els

dre

ts h

um

ans

fon

amen

tals

.

Nom dels alumnes

UNITAT 2La societat

325


UN

ITA

T


Informació

• L’activitat econòmica i els sistemes econòmics.• Els sectors de producció.• La mesura de l’economia (PNB, PIB i renda nacional).• El creixement econòmic.• El mercat de treball.• Les empreses.• El sector públic.• El comerç internacional (balança de pagaments;

proteccionisme i lliurecanvisme).Reportatge

• “L’explotació dels infants”: les dures condicions de vidadels nens i nenes obligats a treballar.

Procediment

• El gràfic sectorial.Eix transversal

• Educació cívica: l’atur.

Informació

• Discriminació entre conceptes referents a una economiaplanificada i a una economia de mercat.

• Distinció entre PNB i PIB a partir d’exemples donats.• Posada en relació de termes amb la seva definició.• Interpretació d’un gràfic relatiu al creixement econòmic de

Catalunya.• Càlcul de la taxa d’atur d’algunes comunitats autònomes a

partir de dades donades.• Caracterització de diferents tipus d’empreses a partir de

les seves característiques.• Elaboració d’un gràfic lineal a partir de dades referents a

importacions i exportacions.• Elaboració d’un gràfic sectorial sobre l’ocupació per sectors

econòmics.Reportatge


• Elaboració i interpretació d’un gràfic sectorial. Eix transversal

• Plantejament de preguntes relacionades amb laquotidianitat de l’alumne.

Informació

• Valoració del sector públic com a eina fonamental per agarantir les necessitats bàsiques de l’individu.

Reportatge

• Reflexió sobre la injustícia que suposa que els menors esvegin obligats a treballar, sovint en condicions d’explotacióextrema.

Procediment

• Interès per dominar la lectura d’un gràfic sectorial.Eix transversal

• Valoració del dret a un treball digne com un dret fonamentalde l’individu.

– Conèixer els principals conceptes econòmics.

– Conèixer quins són els principals sectors de producció.

– Distingir entre una economia planificada i una econo-mia de mercat.

– Distingir entre PNB i PIB a partir d’exemples donats.

– Diferenciar entre els diferents tipus d’empresa.

– Interpretar un gràfic relatiu al creixement econòmic deCatalunya.

– Calcular la taxa d’atur d’algunes comunitats autònomesa partir de dades donades.

– Conèixer les característiques del mercat de treball.

– Reconèixer diferents tipus d’empreses a partir deles seves característiques.

– Elaborar un gràfic lineal a partir de dades referents aimportacions i exportacions.

– Elaborar un gràfic sectorial sobre l’ocupació per sectorseconòmics.

– Explicar què és el sector públic.

– Ser conscient de la injustícia que suposa que els me-nors es vegin obligats a treballar, sovint en condicionsd’explotació extrema.

– Valorar el dret a un treball digne com un dret fonamen-tal de l’individu.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

L’organització econòmica de la societat


Co

nei

x el

s p

rin

cip

als

con

cep

tes

eco

nò

mic

s.

Co

nei

x el

s p

rin

cip

als

sect

ors

de

pro

du

cció

.

Sap

dis

tin

gir

en

tre

un

a ec

on

om

ia p

lan

ific

ada

i un

aec

on

om

ia d

e m

erca

t.

Dif

eren

cia

entr

e P

NB

i P

IB a

par

tir

d’e

xem

ple

s d

on

ats.

Co

nei

x el

s d

ifer

ents

tip

us

d’e

mp

resa

.

Inte

rpre

ta u

n g

ràfi

c re

lati

u a

l cre

ixem

ent

eco

nò

mic

de

Cat

alu

nya

.

Sap

co

m c

alcu

lar

la t

axa

d’a

tur

d’a

lgu

nes

co

mu

nit

ats

autò

no

mes

a p

arti

r d

e d

ades

do

nad

es.

Co

nei

x le

s ca

ract

erís

tiq

ues

del

mer

cat

de

treb

all.

Rec

on

eix

dif

eren

ts t

ipu

s d

’em

pre

ses

a p

arti

r d

ele

s se

ves

cara

cter

ísti

qu

es.

Sap

ela

bo

rar

un

grà

fic

linea

l a p

arti

r d

e d

ades

refe

ren

ts a

imp

ort

acio

ns

i exp

ort

acio

ns.

Ela

bo

ra u

n g

ràfi

c se

cto

rial

so

bre

l’o

cup

ació

per

sect

ors

eco

nò

mic

s.

Def

inei

x q

uè

és e

l sec

tor

pú

blic

.

És

con

scie

nt

de

la in

just

ícia

qu

e su

po

sa q

ue

els

men

ors

es

veg

in o

blig

ats

a tr

ebal

lar.

Val

ora

el d

ret

a u

n t

reb

all d

ign

e co

m u

n d

ret

fon

amen

tal d

e l’i

nd

ivid

u.

Nom dels alumnes

UNITAT 3L’organitzacióeconòmica dela societat

427


UN

ITA

T


Informació

• Els sistemes polítics.• L’organització de l’Estat.• La participació ciutadana (la ideologia política, els partits

polítics, els sistemes electorals, llistes obertes i llistestancades).

• L’organització política de l’Estat.• L’organització política a Catalunya.• L’Administració del Govern central a Catalunya.Reportatge

• “L’Europa dels pobles”: la diversitat europea. Procediment

• La llei d’Hondt.Eix transversal

• Educació cívica: la convivència democràtica.

Informació

• Discriminació entre les característiques dels estats totalitarisi les dels estats democràtics.

• Recerca d’exemples relacionats amb conceptes definits.• Interpretació de pictogrames referits als diversos tipus

d’estats.• Compleció d’un text relatiu als diversos tipus d’estats.• Elaboració de mapes de conceptes relatius als partits

polítics.• Identificació de l’ideari bàsic de partits polítics de diferents

tendències.• Determinació de les característiques pròpies de les llistes

electorals obertes i de les llistes electorals tancades.• Discriminció entre les característiques pròpies del Congrés

dels Diputats i del Senat.Reportatge


• Confecció d’una graella amb els resultats d’una votacióaplicant-hi la llei d’Hondt.

Eix transversal


Informació

• Valoració dels sistemes democràtics com els únics sistemespolítics desitjables.

Reportatge

• Valoració de la diversitat europea com a font de riquesacultural.

Procediment

• Interès per conèixer el funcionament d’un sistema electoralproporcional.

Eix transversal

• Rebuig de totes aquelles actituds que dificultenla convivència.

– Distingir entre les característiques dels estats totalitarisi les dels estats democràtics.

– Explicar com s’organitza políticament l’Estat espanyol.

– Explicar com s’organitza políticament Catalunya.

– Explicar com s’articula Catalunya dins l’Estat espanyol.

– Conèixer l’ideari bàsic de partits polítics de diferentstendències.

– Determinar les característiques pròpies de les llisteselectorals obertes i de les llistes electorals tancades.

– Distingir entre les funcions pròpies del Congrés delsDiputats i del Senat.

– Confegir una graella amb els resultats d’una votacióaplicant-hi la llei d’Hondt.

– Explicar com es manifesta la participació ciutadana.

– Valorar els sistemes democràtics com els únicssistemes polítics desitjables.

– Valorar la diversitat europea com a font de riquesacultural.

– Rebutjar totes aquelles actituds que dificultenla convivència.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

L’organització política de la societat


Dis

tin

gei

x en

tre

les

cara

cter

ísti

qu

es d

els

esta

tsto

talit

aris

i le

s d

els

esta

ts d

emo

cràt

ics.

Exp

lica

com

s’o

rgan

itza

po

lític

amen

t l’E

stat

esp

anyo

l.

Co

nei

x co

m s

’org

anit

za p

olít

icam

ent

Cat

alu

nya

.

Co

nei

x co

m s

’art

icu

la C

atal

un

ya d

ins

l’Est

at e

span

yol.

Co

nei

x l’i

dea

ri b

àsic

de

par

tits

po

lític

s d

e d

ifer

ents

ten

dèn

cies

.

Det

erm

ina

les

cara

cter

ísti

qu

es p

ròp

ies

de

les

llist

esel

ecto

rals

ob

erte

s i d

e le

s lli

stes

ele

cto

rals

tan

cad

es.

Dis

tin

gei

x en

tre

les

fun

cio

ns

prò

pie

s d

el C

on

gré

s d

els

Dip

uta

ts i

del

Sen

at.

Ela

bo

ra u

na

gra

ella

am

b e

ls r

esu

ltat

s d

’un

a vo

taci

óap

lican

t-h

i la

llei d

’Ho

nd

t.

Exp

lica

com

es

man

ifes

ta la

par

tici

pac

ió c

iuta

dan

a.

Val

ora

els

sis

tem

es d

emo

cràt

ics

com

els

ún

ics

sist

emes

po

lític

s d

esit

jab

les.

Val

ora

la d

iver

sita

t eu

rop

ea c

om

a f

on

t d

e ri

qu

esa

cult

ura

l.

Reb

utj

a to

tes

aqu

elle

s ac

titu

ds

qu

e d

ific

ult

en la

con

vivè

nci

a.

Nom dels alumnes

UNITAT 4L’organitzaciópolítica dela societat

529


UN

ITA

T


Informació

• La fragmentació d’Europa.• Bizanci.• Les invasions germàniques.• L’expansió de l’islam.• Cultura, pensament i art de l’islam.• Els imperis europeus.• La societat de l’alta edat mitjana.• La cultura i el pensament en l’alta edat mitjana.Documental

• “L’Àndalus, temuda, admirada i cobejada”: l’esplendori la decadència dels musulmans a la Península.

Procediment

• La ubicació d’un castell medieval.Històries de cine

• Àtila, rei dels huns: l’expansió dels huns comandats perÀtila.

Eix transversal

• Educació cívica: la diversitat religiosa.

Informació

• Ubicació d’esdeveniments històrics en una línia del temps.• Compleció d’un mapa de conceptes relatiu a l’Imperi romà

d’Orient.• Compleció d’un text relatiu a Mahoma.• Compleció d’un text sobre les mesquites a partir de

la interpretació d’un esquema.• Definició de termes relacionats amb la cultura musulmana.• Interpretació d’un mapa relatiu a l’expansió dels pobles

germànics.• Compleció d’un esquema relatiu a la societat rural europea

de l’edat mitjana.• Recerca d’informació sobre els càtars.Documental


• Determinació del lloc idoni per a la construcció d’un castellmedieval.

Històries de cine

• Visió i anàlisi de la pel·lícula Àtila, rei dels huns.Eix transversal


Informació

• Valoració de les aportacions de l’islamisme a la nostracultura.

Documental

• Valoració de la importància de l’aportació musulmana ala cultura peninsular.

Procediment

• Curiositat per conèixer els factors que calia tenir en comptea l’hora d’emplaçar un castell en un territori.

Històries de cine

• Interès pel cinema com a mitjà d’aprenentatge.Eix transversal

• Valoració de la tolerància i el respecte com a principisfonamentals de convivència.

– Explicar els dos grans períodes en quèconvencionalment s’ha dividit l’edat mitjana.

– Explicar els motius que van motivar la fragmentaciód’Europa a l’edat mitjana.

– Ubicar esdeveniments històrics en una línia del temps.

– Completar un mapa de conceptes relatiu a l’Imperiromà d’Orient.

– Explicar les característiques fonamentals del’islamisme.

– Definir termes relacionats amb la cultura musulmana.

– Interpretar un mapa relatiu a l’expansió dels poblesgermànics.

– Completar un esquema relatiu a la societat ruraleuropea de l’edat mitjana.

– Explicar qui eren els càtars.

– Determinar el lloc idoni per a la construcció d’un castellmedieval.

– Reconèixer els trets característics de la cultura iel pensament en l’alta edat mitjana.

– Explicar les característiques de la societat durant l’altaedat mitjana.

– Valorar la importància de l’aportació musulmana ala cultura peninsular.

– Adonar-se de les possibilitats del cinema com a fontd’aprenentatge.

– Valorar la tolerància i el respecte com a principisfonamentals de convivència.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

L’alta edat mitjana


Co

nei

x el

s d

os

gra

ns

per

íod

es e

n q

uè

con

ven

cio

nal

men

t s’

ha

div

idit

l’ed

at m

itja

na.

Exp

lica

els

mo

tiu

s q

ue

van

mo

tiva

r la

fra

gm

enta

ció

d’E

uro

pa

a l’e

dat

mit

jan

a.

Sap

ub

icar

esd

even

imen

ts h

istò

rics

en

un

a lín

ia d

elte

mp

s.

Co

mp

leta

un

map

a d

e co

nce

pte

s re

lati

u a

l’Im

per

iro

mà

d’O

rien

t.

Exp

lica

les

cara

cter

ísti

qu

es f

on

amen

tals

de

l’isl

amis

me.

Def

inei

x te

rmes

rel

acio

nat

s am

b la

cu

ltu

ram

usu

lman

a.

Inte

rpre

ta u

n m

apa

rela

tiu

a l’

exp

ansi

ó d

els

po

ble

sg

erm

ànic

s.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a re

lati

u a

la s

oci

etat

ru

ral

euro

pea

de

l’ed

at m

itja

na.

Exp

lica

qu

i ere

n e

ls c

àtar

s.

Det

erm

ina

el ll

oc

ido

ni p

er a

la c

on

stru

cció

d’u

n c

aste

ll m

edie

val.

Rec

on

eix

els

tret

s ca

ract

erís

tics

de

la c

ult

ura

iel

pen

sam

ent

en l’

alta

ed

at m

itja

na.

Exp

lica

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e la

so

ciet

at d

ura

nt

l’alt

aed

at m

itja

na.

Val

ora

la im

po

rtàn

cia

de

l’ap

ort

ació

mu

sulm

ana

a la

cu

ltu

ra p

enin

sula

r.

S’a

do

na

de

les

po

ssib

ilita

ts d

el c

inem

a co

m a

fo

nt

d’a

pre

nen

tatg

e.

Val

ora

la t

ole

ràn

cia

i el r

esp

ecte

co

m a

pri

nci

pis

fon

amen

tals

de

con

vivè

nci

a.

Nom dels alumnes

UNITAT 5L’alta edatmitjana

631


UN

ITA

T


Informació

• El feudalisme. • El marc polític de la baixa edat mitjana.• La societat feudal.• L’evolució de l’agricultura durant l’edat mitjana.• El creixement demogràfic.• Les innovacions tècniques.• L’art romànic.Documental

• “La pau i treva de Déu”: la institució medieval encarregadad’aturar la violència feudal.

Procediment

• Anàlisi d’una obra pictòrica.Històries de cine

• Braveheart: la lluita de l’escocès William Wallace perla llibertat del seu poble.

Eix transversal

• Educació cívica: les desigualtats socials.

Informació

• Compleció d’un text referent a la societat feudal.• Anàlisi comparada de la societat rural europea de l’alta edat

mitjana i de la baixa edat mitjana.• Identificació dels factors que van estimular el creixement

econòmic i demogràfic durant el segle XI.• Compleció d’un quadre comparatiu entre l’agricultura

mediterrània i l’agricultura atlàntica.• Determinació de les principals característiques de

l’arquitectura preromànica a partir d’informació gràfica.• Selecció de les característiques d’una església romànica a

partir de l’observació de la seva planta i el seu alçat.• Tria d’imatges religioses representatives del romànic.Documental


• Determinació de les característiques de la pintura romànicaa partir d’informació gràfica.

Històries de cine

• Visió i anàlisi de la pel·lícula Braveheart.Eix transversal


Informació

• Valoració del patrimoni artístic preromànic i romànic.Documental

• Interès per conèixer el paper de l’església enles confrontacions socials de l’edat mitjana.

Procediment

• Valoració de la simbologia religiosa de l’art romànic.Històries de cine


• Conscienciació sobre les desigualtats i les injustícies queafecten molts individus en aspectes essencials de la vida.

– Explicar l’entramat econòmic, polític i social delfeudalime.

– Explicar el marc polític de la baixa edat mitjana.

– Comparar la societat rural europea de l’alta edatmitjana i de la baixa edat mitjana.

– Conèixer les principals innovacions tècniques dela baixa edat mitjana.

– Identificar els factors que van estimular el creixementeconòmic i demogràfic durant el segle XV.

– Explicar les diferències entre l’agricultura mediterràniai l’agricultura atlàntica.

– Determinar les principals característiques del’arquitectura preromànica.

– Caracteritzar l’art romànic.

– Ser conscient de les desigualtats i les injustícies queafecten molts individus en aspectes essencials dela vida.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

La baixa edat mitjana: la revolució feudal


Def

inei

x l’e

ntr

amat

eco

nò

mic

, po

lític

i so

cial

del

feu

dal

ime.

Co

nei

x el

mar

c p

olít

ic d

e la

bai

xa e

dat

mit

jan

a.

Co

mp

ara

la s

oci

etat

ru

ral e

uro

pea

de

l’alt

a ed

atm

itja

na

i de

la b

aixa

ed

at m

itja

na.

Co

nei

x le

s p

rin

cip

als

inn

ova

cio

ns

tècn

iqu

es d

ela

bai

xa e

dat

mit

jan

a.

Iden

tifi

ca e

ls f

acto

rs q

ue

van

est

imu

lar

el c

reix

emen

tec

on

òm

ic i

dem

og

ràfi

c d

ura

nt

el s

egle

XI.

Exp

lica

les

dif

erèn

cies

en

tre

l’ag

ricu

ltu

ra m

edit

errà

nia

i l’a

gri

cult

ura

atl

ànti

ca.

Det

erm

ina

les

pri

nci

pal

s ca

ract

erís

tiq

ues

de

l’arq

uit

ectu

ra p

rero

màn

ica.

Car

acte

ritz

a l’a

rt r

om

ànic

.

És

con

scie

nt

de

les

inju

stíc

ies

qu

e af

ecte

n m

olt

sin

div

idu

s en

asp

ecte

s es

sen

cial

s d

e la

vid

a.

Nom dels alumnes

UNITAT 6La baixa edatmitjana:la revoluciófeudal

La baixa edat mitjana: expansió i crisi

733


UN

ITA

T


Infomació

• El ressorgiment medieval.• La crisi de la baixa edat mitjana.• El marc polític.• El comerç i el desenvolupament de les ciutats.• L’expansió fora d’Europa.• L’art gòtic.Documental

• “Esplendor i misèria de l’edat mitjana”: l’apogeu i la crisi dela societat medieval.

Procediment

• La utilització de fonts documentals històriques.Històries de cine

• Els víkings: les incursions víkingues en terres angleses.Eix transversal

• Educació cívica: els maltractaments i la tortura.

Informació

• Compleció d’un text relatiu als gremis medievals a partir dela lectura d’un text.

• Traçat en un mapa de les principals rutes terrestresmedievals.

• Elaboració d’un mapa de conceptes relatiu a les causes iles conseqüències de la crisi de l’edat mitjana.

• Ubicació en una línia del temps dels dos corrents artísticsrepresentatius de l’edat mitjana.

• Distinció entre una pintura romànica i una pintura gòtica apartir d’informació gràfica.

• Distinció entre obres arquitectòniques romàniquesi gòtiques a partir d’informació gràfica.

Documental


• Anàlisi pautada d’un document històric.Històries de cine

• Visió i anàlisi de la pel·lícula Els víkings.Eix transversal


Informació

• Valoració del patrimoni artístic gòtic.Documental

• Interès per conèixer les causes que motiven el davallamenteconòmic medieval i les conseqüències que se’n deriven.

Procediment

• Valoració de les fonts documentals com a mitjà fonamentalper a explicar el passat històric.

Històries de cine


• Rebuig de qualsevol comportament agressiu o autoritari.

– Elaborar un mapa de conceptes relatiu a les causes iles conseqüències de la crisi de l’edat mitjana.

– Conèixer els motius que van provocar el ressorgimentmedieval.

– Explicar les causes i les conseqüències que va tenirla crisi de la baixa edat mitjana.

– Contextualitzar políticament la baixa edat mitjana.

– Ubicar en una línia del temps els dos corrents artísticsrepresentatius de l’edat mitjana.

– Diferenciar les característiques de l’art romànic i de l’artgòtic.

– Analitzar pautadament un document històric.

– Caracteritzar el comerç medieval durant la baixa edatmitjana.

– Explicar com es va produir el desenvolupament deles ciutats durant la baixa edat mitjana.

– Explicar com es va produir l’expansió fora d’Europa.

– Mostrar rebuig envers qualsevol comportamentagressiu o autoritari.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES


Ela

bo

ra u

n m

apa

de

con

cep

tes

rela

tiu

a le

s ca

use

s i

les

con

seq

üèn

cies

de

la c

risi

de

l’ed

at m

itja

na.

Co

nei

x el

s m

oti

us

qu

e va

n p

rovo

car

el r

esso

rgim

ent

med

ieva

l.

Exp

lica

les

cau

ses

i les

co

nse

qü

ènci

es q

ue

va t

enir

la c

risi

de

la b

aixa

ed

at m

itja

na.

Co

nte

xtu

alit

za p

olít

icam

ent

la b

aixa

ed

at m

itja

na.

Ub

ica

en u

na

línia

del

tem

ps

els

do

s co

rren

ts a

rtís

tics

rep

rese

nta

tiu

s d

e l’e

dat

mit

jan

a.

Dif

eren

cia

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e l’a

rt r

om

ànic

i d

el’a

rt g

òti

c.

Sap

an

alit

zar

pau

tad

amen

t u

n d

ocu

men

t h

istò

ric.

Car

acte

ritz

a el

co

mer

ç m

edie

val.

Exp

lica

com

es

va p

rod

uir

el d

esen

volu

pam

ent

de

les

ciu

tats

du

ran

t la

bai

xa e

dat

mit

jan

a.

Exp

lica

com

es

va p

rod

uir

l’ex

pan

sió

fo

ra d

’Eu

rop

ad

ura

nt

la b

aixa

ed

at m

itja

na.

Mo

stra

reb

uig

en

vers

qu

alse

vol c

om

po

rtam

ent

agre

ssiu

o a

uto

rita

ri.

Nom dels alumnes

UNITAT 7La baixa edatmitjana:expansió i crisi

835


UN

ITA

T


Informació

• L’edat mitjana a la Península Ibèrica.• La Reconquesta.• Els orígens de Catalunya.• L’expansió de la Corona catalanoaragonesa.• El comerç català a la Mediterrània.• Les institucions de la Catalunya medieval.• La societat feudal a Catalunya.• La crisi de la baixa edat mitjana a Catalunya.Documental

• “L’expedició dels almogàvers”: la construcció d’un imperia la Mediterrània.

Procediment

• L’exposició.Històries de cine

• El nom de la rosa: intrigues en un monestir benedictí.Eix transversal

• Educació cívica: els museus.

Informació

• Compleció d’un mapa relatiu al procés de l’anomenadaReconquesta.

• Compleció d’un quadre referent a l’expansió territorialcatalana i catalanoaragonesa durant l’edat mitjana.

• Elaboració d’un mapa de conceptes relatiu a lesexportacions i les importacions efectuades pels mercaderscatalans.

• Relació de conceptes amb la seva definició.• Selecció, en una llista, de frases referents a la crisi agrària

del final de l’edat mitjana.• Compleció d’un esquema relatiu als enfrontaments entre la

Biga i la Busca.• Ordenació cronològica de fets històrics.Documental


• Organització d’una exposició sobre l’art medieval.Històries de cine

• Visió i anàlisi de la pel·lícula El nom de la rosa.Eix transversal


Informació

• Interès per conèixer el passat històric comú.Documental

• Actitud crítica respecte a les expedicions mercenàries.Procediment

• Valoració de la iniciativa i la creativitat personals.Històries de cine

• Valoració del cinema com a mitjà d’aprenentatge.Eix transversal

• Valoració de la importància dels museus com a institucionsculturals al servei de la societat.

– Explicar les característiques pròpies de l’edat mitjana ala Península Ibèrica.

– Explicar els orígens històrics de Catalunya.

– Analitzar l’expansió de la Corona catalanoaragonesa.

– Sintetitzar els trets fonamentals del comerç català ala Mediterrània.

– Conèixer les principals institucions de la Catalunyamedieval.

– Caracteritzar la societat feudal a Catalunya.

– Explicar com es va manifestar la crisi de la baixa edatmitjana a Catalunya.

– Conèixer els enfrontaments entre la Biga i la Busca enla Barcelona medieval.

– Mostrar interès per conèixer el passat històric comú.

– Valorar la importància dels museus com a institucionsculturals al servei de la societat.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

La Catalunya medieval


Exp

lica

les

cara

cter

ísti

qu

es p

ròp

ies

de

l’ed

at m

itja

na

a la

Pen

ínsu

la Ib

èric

a.

Exp

lica

els

orí

gen

s h

istò

rics

de

Cat

alu

nya

.

An

alit

za l’

exp

ansi

ó d

e la

Co

ron

a ca

tala

no

arag

on

esa.

Sin

teti

tza

els

tret

s fo

nam

enta

ls d

el c

om

erç

cata

là a

la M

edit

errà

nia

.

Co

nei

x le

s p

rin

cip

als

inst

itu

cio

ns

de

la C

atal

un

yam

edie

val.

Car

acte

ritz

a la

so

ciet

at f

eud

al a

Cat

alu

nya

.

Exp

lica

com

es

va m

anif

esta

r la

cri

si d

e la

bai

xa e

dat

mit

jan

a a

Cat

alu

nya

.

Co

nei

x el

s en

fro

nta

men

ts e

ntr

e la

Big

a i l

a B

usc

a en

la B

arce

lon

a m

edie

val.

Mo

stra

inte

rès

per

co

nèi

xer

el p

assa

t h

istò

ric

com

ú.

Val

ora

la im

po

rtàn

cia

del

s m

use

us

com

a in

stit

uci

on

scu

ltu

rals

al s

erve

i de

la s

oci

etat

.

Nom dels alumnes

UNITAT 8La Catalunyamedieval

g37

Recursos didàctics gu

ia

Les migracions

Debat a classe.

Material: llibre de 1r d’ESO i llibre de 2n d’ESO.

Expliqueu que els bàrbars que atacaven l’antic Imperiromà eren, en el fons, immigrants atrets per la riquesade l’imperi.

A partir d’aquí, podeu obrir un debat sobre les simi-lituds i les diferències entre la situació a finals de l’Im-peri romà (segle v) que heu treballat a primer d’ESO(i que podeu repassar amb els vostres alumnes donantuna ullada al tema 5 d’aquest curs) i la situació actual(segle XXI), en què els països occidentals reben unaallau d’immigrants dels països pobres. Podeu tenir encompte els aspectes següents:

Població: Mediterrània al segle v: 100 milions d’ha-bitants; Mediterrània actual: 1.000 milions; habitantsal món al segle v: 200 milions; habitants al món ac-tual: 6.000 milions.

Política: Mediterrània al segle v: un sol estat; Me-diterrània actual: diversos estats.

Tecnologia: Mediterrània al segle v: maquinària,transports i armament manual o amb força ani-mal; Mediterrània actual: maquinària, transports i ar-mament amb diversos combustibles, electricitat ielectrònica.

Relacions amb els immigrants: Mediterrània al se-gle v: genocidi, guerres, assimilació, pactes amb lestribus nòmades; Mediterrània actual: política d’im-migració, integració cultural, racisme, etc.

Els factors culturals

Activitat individual o en grup.

Material: enciclopèdies.

A fi de treballar la diversitat lingüística podeu propo-sar als vostres alumnes aquesta activitat:

Esbrina, a partir d’enciclopèdies, el nombre

aproximat de llengües que hi ha avui al món.

Un cop obtinguda una dada aproximada, podeu pro-vocar el debat a partir de l’anàlisi dels punts se-güents:

• Quines són les raons que expliquen l’existènciade tants milers de llengües?

• Per què hi ha llengües que desapareixen?

• Quines possibilitats o quines mesures caldriaadoptar per mirar de conservar-les?

• Hi ha cap llengua al món amb un perill imminentde desaparició?

Per il·lustrar aquest últim punt, podeu demanar alsalumnes que busquin informació sobre la llenguadàlmata, una llengua romànica avui extingida, parladaa la costa de Croàcia, i que comentin les cir-cumstàncies de la seva desaparició.

La densitat de població

Activitat en grup.

Material: cartolina, retoladors, tisores, pega, proces-sador de textos…

A fi d’aprofundir en un dels conceptes demogràficstreballats en la unitat, la densitat de població, podeuproposar als alumnes aquesta activitat:

Feu un mapa d’Europa i situeu-hi les ciutats

més poblades.

Principals aglomeracions urbanes d’Europa (2000)París 9.400.000 habitantsMoscou 8.650.000 habitantsLondres 7.100.000 habitantsSant Petersburg 4.800.000 habitantsMadrid 4.100.000 habitantsBerlín 3.400.000 habitantsAtenes 3.100.000 habitantsRoma 2.900.000 habitantsBarcelona 2.800.000 habitantsKíev 2.635.000 habitantsLisboa 2.600.000 habitants

Per indicar-les, poden retallar petits dibuixos idèn-tics, però que tinguin una mida proporcional a la po-blació de la ciutat, i enganxar-los.

Podeu proposar als alumnes que facin els símbolsamb un processador de textos. El tipus de lletra (font)anomenat Webdings té un símbol en forma d’edifi-ci. Poden assignar-li una mida proporcional (cos 5 pera dos milions, cos 10 per a tres milions, etc.).

L’evolució de la població


A fi de treballar com evoluciona la població, podeu ex-plicar als vostres alumnes els diferents ritmes d’evo-lució de la població als països desenvolupats i als paï-sos menys desenvolupats i els factors que hiintervenen a partir del gràfic que trobareu a conti-nuació.

Comenta aquest gràfic de la població mundial

i contesta:

• Creus que la població mundial tendeix a aug-mentar, a estancar-se o a reduir-se?

• De quins factors creus que depèn aquest pronòstic?

UNITAT 1. La població

Població (en milions)

12.00010.0008.0006.0004.0002.000

01985 2000 2025

Total mundial Països menys Països mésdesenvolupats desenvolupats

Les classes socials

Activitat en grup.

Material: diaris.

Podeu proposar als vostres alumnes que discuteixinsobre el valor de la tècnica i el coneixement en la nos-tra organització social i sobre el lloc més o menys des-tacat que ocupen les persones en la nostra societatsegons els seus coneixements. A partir d’aquí, plan-tegeu aquestes activitats:

Poseu exemples dels oficis que tenen les

persones pertanyents a classes amb menys

poder adquisitiu i dels que tenen les persones

considerades de classes altes.

Busqueu anuncis de demanda de treball dels

diaris del diumenge, retalleu-los i

classifiqueu-los segons cregueu que van

adreçats a una classe baixa, mitjana o alta de

la nostra societat.

Llegiu aquest exemple sobre el poder

adquisitiu de tres famílies. Després, contesteu:

Tres famílies de cinc membres cadascuna tenenaquests ingressos mensuals:

Família A: pare: 700 euros; fill gran: 350 euros; fi-lla gran: 240 euros.

Família B: pare: 1.200 euros; mare: 1.800 euros.

Família C: pare 9.000 euros; mare: 1.800 euros.

Totes tres famílies tenen al davant aquesta llistad’articles amb els preus i les facilitats de pagament:

ArticlePreu Pagament mensual(en euros) (en euros)

casa de 300 m2 725.000 4.800

casa de 125 m2 192.000 1.200

pis de100 m2 145.000 720

cotxe de luxe 36.000 720

monovolum 15.000 360

cotxe turisme 9.100 180

enciclopèdia 4.800 100

ordinador portàtil 4.200 90

ordinador 970 36

ordinador avançat 3.000 60

televisor de paret 9.000 240

televisor 16:9 100 Hz 1.500 72

vídeo o DVD 300 210

• Podríeu destriar quins articles comprarà cada fa-mília i quins no, en funció de la seva disponibili-tat de diners i dels hàbits que cregueu que podentenir?

Tant tens… això vals?

Activitat individual. Debats a classe.

Podeu proposar debats a classe partint de la idea queel model actual de societat es basa en la fortuna i lacapacitat tècnica, però que en altres èpoques hi va ha-ver models diferents basats en el naixement (no tandifícil d'entendre perquè encara avui dia té una certavigència). Això pot donar peu a parlar dels títols no-biliaris que conferien una superioritat social i moral talque els burgesos, molt més rics que els nobles, elscobejaven i feien mans i mànigues per obtenir-los delrei. I això passava no fa pas tant de temps en la nos-tra societat. Un comte, per exemple, pel fet de ser-ho, tenia molta més influència que moltes personesriques.

Podeu introduir el tema que la religió i les creencespoden tenir tanta força com per explicar el sistema decastes hindú i el comportament de la societat índia.

Finalment, podeu comentar que, en general, les so-cietats s'han anat estructurant d'una manera gradualal llarg de la història, però que la humanitat ha fet tam-bé experiments que, normalment, han tingut pocèxit. És el cas del socialisme utòpic (podeu exempli-ficar-lo amb els falansteris).

Plantegeu arguments a favor i en contra

sobre el fet que al segle XXI existeixin títols

nobiliaris.

Busqueu informació sobre el paper que té la

religió a l’Índia.

Busqueu informació i debateu a classe els

principis de l’anomenat socialisme utòpic,

intentant treure conclusions sobre els motius

que explicarien per què no ha tingut futur.

UNITAT 2. La societat

Recursos didàctics

g39


ia

Els sistemes econòmics

Activitat col·lectiva. Debat a classe.

Material: llibre de 2n d’ESO, enciclopèdies.

Podeu exemplificar la informació del llibre referent alsdos sistemes econòmics més importants explicant:

Una economia de mercat es diferencia d'una econo-mia planificada en molts aspectes, per exemple:

Els productes: en l'economia de mercat, les em-preses que ho vulguin poden fabricar un determi-nat producte, per exemple paraigües, i competei-xen entre elles per veure qui fabrica el millorparaigua o qui en ven més; en l'economia planifi-cada, els tècnics del govern decideixen quines fà-briques produiran paraigües, quants paraigües fanfalta... i aproven el model que dissenyen els tècnicsde l'estat.

La publicitat: en l'economia de mercat, la publicitatés pertot arreu, perquè les empreses han de donara conèixer els seus productes i han de convèncerels compradors que els seus són els millors; en l'e-conomia planificada, no s’acostuma a fer publicitat:els productes per vendre són d'una única "marca",que és la que fabrica l'Estat, i, en teoria, és la millor.

Els treballadors: en l'economia de mercat, sóntambé productes el preu dels quals (el salari) pujao baixa segons l'oferta i la demanda, i han d'estarpreparats per trobar una nova feina si perden la quetenen, encara que molts estats han buscat diferentsmaneres de protegir-los i ajudar-los; en l'economiaplanificada, en teoria, totes les persones tenen unlloc de treball assegurat.

Podeu encetar un debat sobre els avantatges i els in-convenients de cada sistema, continuar-lo un copexplicat que gairebé tots els països amb un sistemaplanificat (els anomenats comunistes) han canviat aun sistema de mercat (excepte Cuba i la Xina, tot i queaquesta només en part) i podeu comentar les raonsper les quals l'economia planificada no ha tingut èxit.

Expliqueu que avui dia no hi ha països que tinguin unaeconomia exclusivament de mercat o exclusivamentplanificada, sinó que, en més o menys grau, els paï-sos capitalistes incorporen un cert grau de planifica-ció per evitar que els treballadors, les empreses o elsconsumidors resultin perjudicats i els països comu-nistes s'obren cada cop més a admetre empreses lliu-res que competeixen per oferir més qualitat.

Els sectors econòmics

Activitat en grup.

Material: diaris d'una setmana (el mateix diari, que potser diferent per a cada grup).

Proposeu als alumnes que analitzin l’estat actual del’economia mundial a partir dels diaris de la setmana.

Analitzeu quin moment travessa l’economia:

1. Fullegeu el diari per establir quines seccions téi quines poden incloure articles d'economia.

2. Llegiu atentament cada dia al llarg d’una setmanatotes les seccions escollides i apunteu aquellesnotícies que us semblin que són bàsicament econò-miques.

3. Classifiqueu aquestes notícies segons que par-lin del món, d'Espanya o de Catalunya (en molts ca-sos, amb la lectura del titular n’hi haurà prou).

4. Classifiqueu-les segons que parlin del sectorprimari, del sector secundari o del sector terciari.

5. Llegiu atentament cada notícia i mireu si tenencontinuïtat al llarg de la setmana.

6. Redacteu un informe sobre els problemes econò-mics del moment al món, a Espanya i a Catalunya.

Estadístiques

Activitat individual.

Material: ordinador, fulls de quadrícula, regle mil·li-metrat, compàs, transportador d'angles, calculadora,llibre d’informació.

Proposeu als vostres alumnes la pràctica de gràfics apartir de les pautes següents:

Fes els gràfics següents, cada un en un full, i

comenta’ls:

a) Gràfic de barres de la població ocupada de Ca-talunya per sectors (p. 64 del llibre d’informació).

b) Gràfic de barres d’alguns països segons la ren-da per càpita (p. 68 del llibre d’informació).

c) Gràfic circular de sectors del pressupost de lesdespeses de la Generalitat de Catalunya (p. 73del llibre d’informació).

Per fer aquest últim gràfic, pots crear un petit fullde càlcul amb l’ordinador.

Si el fas a mà, segueix els passos següents:

1. Calcula primer el tant per cent de cada capítolfent servir aquesta fórmula:

milions d’euros de cada capítol x 100 / total d’euros = x %

2. Transforma cada tant per cent obtingut en unaquantitat de graus del cercle:

x % x 360 / 100 = x°

3. Dibuixa un cercle i divideix-lo segons els re-sultats en graus que hagis obtingut.

d) Gràfic lineal de les exportacions i importacionsper productes de Catalunya (p. 75 del llibre d’in-formació) en euros. En aquest cas, hi ha d'haverdues línies superposades, una per a les expor-tacions i una altra per a les importacions, cadauna d'un color diferent.

UNITAT 3. L’organització econòmica de la societat

Recursos didàctics

La forma d'Estat

Activitat en grup.

Material: diaris, revistes, enciclopèdies en paper ielectròniques, mapes muts continentals.

Expliqueu i discutiu col·lectivament que avui dia no hiha gaires diferències entre moltes monarquies i les re-públiques més avançades. Així, en les monarquiesconstitucionals el rei fa de cap d'Estat i, igual que elpresident de moltes repúbliques, només representael país en grans actes internacionals i encarrega el go-vern a aquells que han estat triats pel poble, que ésel mateix que fan els presidents de les repúbliques de-mocràtiques. La diferència fonamental consisteix enel fet que el rei no és elegit, sinó que forma part d'u-na família que se succeeix de pares a fills. Expli-queu també que la pervivència de la institució monàr-quica normalment depèn de la història de cada estati que ha estat acceptada per la població. Però tant enel cas de la república com en el cas de la monarquiaconstitucional, el poder executiu l'exerceix un go-vern, amb el seu primer ministre al capdavant (ano-menat a Espanya president), elegit en sufragi universal.

A partir d’aquesta introducció, podeu proposar als vos-tres alumnes que, per grups, facin una investigació so-bre el sistema de govern dels països d'un continent(recomanem començar per Europa).

Feu un mapa polític d’Europa i pinteu cada

un dels països que en formen part segons

la llegenda:

(vermell) Repúbliques democràtiques

(groc) Estats totalitaris

(blau) Monarquies constitucionals

(verd) Monarquies absolutes

Si dibuixen el mapa almenys en un full DIN-A3, podeuproposar als alumnes que hi enganxin una fotografiaescanejada o una fotocòpia de la fotografia del pre-sident o monarca de cada país treta de diaris, enci-clopèdies o revistes.

La democràcia

Debat a classe.

Comenteu que les democràcies actuals no són di-rectes sinó representatives, és a dir, que el poble nogoverna directament sinó que ho fa a través de re-presentants triats en unes eleccions, ja que una reu-nió parlamentària de mil, cinc mil o un milió d'as-sembleistes no seria operativa.

Històricament, s'ha parlat de democràcia directa enel cas de l'antiga Atenes, quan la població amb dretsera escassa, i també en el cas dels països comunis-tes, amb resultats i realitats que cal comentar ex-pressament. Actualment, en alguns cantons de Suïs-sa amb poca població encara es fan assemblees detots els veïns per decidir qüestions importants.

A partir d’aquesta informació prèvia, podeu proposarun debat sobre la possibilitat actual o futura d'incor-porar la democràcia directa (és a dir, la decisió direc-ta per part dels interessats) en el govern generaldels estats moderns o en algun aspecte parcial d'a-quest govern.

Primer, podeu provocar el debat en petits grups so-bre les possibilitats que Internet i les noves tecnolo-gies poden oferir als ciutadans perquè no solament pu-guin anar a votar cada quatre anys sinó perquè puguinparticipar més directament en les decisions. Un copextretes les conclusions per grups, podeu fer exten-siu el debat a tota la classe.

Centralització i descentralització del poder i

la cultura

Debat a classe.

Material: paper per prendre notes i fer esquemes.

Comenteu que al món hi ha dues tendències políti-ques contràries:

a) Una que demana més autonomia per a les ciutatsi petites regions o nacions sense estat (el cas deCatalunya).

b) I una altra que demana integrar-se cada cop eninstàncies més grans que solucionin problemesglobals (Unió Europea, Nacions Unides, Tribunal Pe-nal Internacional, etc.).

A partir d’aquesta informació prèvia, podeu proposarun debat, primer per grups i després col·lectiu, en quèels alumnes aportin arguments a favor o en contra d'a-questes hipòtesis:

Les llengües i les cultures regionals tendiran a de-saparèixer perquè la majoria d'habitants del plane-ta acabarem compartint una cultura global i inter-nauta i una llengua comuna, probablement l'anglès.

Cada cop les persones sabrem més llengües i se-rem més capaços d'entendre més tradicions cul-turals, i cadascú podrà triar la cultura, la religió i lesfestivitats que més li agradin.

Les nacions i els estats del món acabaran desa-pareixent perquè es crearà un únic estat mundial.

Els estats donaran cada cop més diners i més po-ders als municipis perquè són els alcaldes i els re-gidors els que estan més a prop dels ciutadans i elsconeixen millor.

La realitat futura serà una barreja de totes les hipò-tesis anteriors en la qual hi haurà problemes, con-flictes, desequilibris i en la qual es donaran solu-cions parcials.

És important que en el moment d'argumentar cadahipòtesi guieu els alumnes perquè intentin imaginarles circumstàncies en què podrien ser reals o invia-bles.

UNITAT 4. L’organització política de la societat

g41


ia

Cronologia


Material: full quadriculat, llibre de 2n d’ESO.

En aquesta unitat 5, els alumnes han treballat una llar-ga seqüència d'esdeveniments en un àmbit geogrà-fic força ampli. A fi d’estructurar i sistematitzar els co-neixements adquirits, podeu proposar-los:

Organitza els esdeveniments d’aquesta unitat

la data concreta dels quals coneixes en un

quadre cronològic que tingui aquests dos

eixos:

El món musulmà


Material: llibre de 2n d’ESO, atles, enciclopèdies.

A fi d’ampliar els coneixements sobre el món mu-sulmà treballats en aquesta unitat, podeu explicar alsalumnes que la major part dels territoris conquerits elprimer segle de l'expansió islàmica, excepte la Pe-nínsula Ibèrica, són encara de població majoritàriamentmusulmana. A partir d’aquí, proposeu-los:

Esbrina quins països actuals, conquerits

durant el primer segle d’expansió islàmica,

tenen una població bàsicament musulmana.

Busca en un atles un mapa temàtic de

religions del món i esbrina a quins altres

països del món s'ha estès la religió islàmica.

Podeu recordar la informació del llibre comentantque l’Àndalus, en temps dels emirs i dels califesomeies, era el país més avançat econòmicament icientíficament de l'Europa dels segles VIII, IX i X iplantejar aquesta activitat perquè s’adonin de la im-portància d’aquesta cultura:

Busca en què consisteixen aquests invents i

aportacions dels àrabs medievals a la cultura

moderna i explica quin abast van tenir:

sínia àlgebra algorismenumeració posicional zero astrolabi

La representació del món

Activitat en grup.

Material: enciclopèdies, atles, llibres de cartografia.

Expliqueu que els mapes que ens han quedat de l'e-dat mitjana demostren una visió del món simbòlica,més influïda per les idees religioses que no pas perobservacions científiques. Poseu com a exemple elsmodels anomenats mapes en "T", que situaven la ciu-tat de Jerusalem al centre del món i que, en conse-qüència, deformaven la resta del món conegut. Podeuorganitzar la classe en grups i exemplificar aquest fetamb l’activitat següent:

Feu una recerca cartogràfica des de l'època

dels romans (Ptolemeu), passant per l’època

medieval i fins als mapes moderns i intenteu

donar una explicació analítica i global de

l'evolució de la visió del món.

Bizanci

Activitat en grup.

Material: enciclopèdies, Internet.

Per aprofundir les explicacions del llibre sobre Bi-zanci, podeu organitzar els alumnes en petits i pro-posar-los la recerca següent:

Investigueu en què va consistir l'invent de

l'anomenat "foc grec" i quina importància va

tenir per a la supervivència de l'Imperi romà

d'Orient.

Carlemany


Material: enciclopèdies.

Al llarg de la unitat, els alumnes han anat trobant al·lu-sions a la figura de Carlemany, fins al punt que es po-den fer una idea de la importància històrica de la se-va figura. A fi d’ampliar els coneixements adquirits,podeu proposar:

Busca en una enciclopèdia la biografia de

Carlemany i copia aquells fragments que

ressaltin la seva importància en la civilització

medieval i la seva relació amb Catalunya.

UNITAT 5. L’alta edat mitjana

Golf Pèrsic

Paradís terrenal

Roma

Jerusalem

Europaoccidental

Àmbit

Any

Imperibizantí

Dominismusulmans

500

600

700

800

900

1000

Una visió medieval del món

El feudalisme

Activitat en grup.

Material: enciclopèdies en paper i electròniques, In-ternet.

Al llarg de la unitat 6, els alumnes han anat coneixentel sistema econòmic, social i polític característic del’edat mitjana, que rep el nom de feudalisme. Per tald’ampliar la informació del llibre, podeu llegir i comen-tar a classe aquest text sobre els malsons d’Enric I.

“En l'època feudal el rei era un més entre els nobles, i sovinthavia de fer valer la seva reialesa contra aquests per la força.L'Església s'aliava amb qui li convenia, però sovint ho feiaamb els nobles. Moltes vegades, el rei només podia comptaramb el suport dels burgesos de les ciutats i amb les seves prò-pies forces. La riquesa del rei provenia, com la dels nobles, delsimpostos i rendes que podia recollir en les seves terres, que,en aquella època, no era tot un país.

En aquestes condicions, no és estrany que una crònica del se-gle XII ens expliqui un malson que va tenir el rei Enric I d'An-glaterra durant una campanya a Normandia. En el somni (queestà representat en les miniatures), se li apareixen successi-vament els camperols (A), els eclesiàstics (B) i els nobles (C),i tots l'amenacen.”

A partir de la lectura d’aquest text i un cop vistes lesimatges del somni del rei Enric que l’acompanyen, or-ganitzeu la classe en grups i proposeu-los:

Esbrineu quines podien ser les causes dels

malsons d'aquest rei i d'altres reis de l'època i

de quina manera se n'anaven sortint.

Una guerra de cent anys

Activitat individual o en petit grup.

Material: enciclopèdies en paper i electròniques, In-ternet, vídeo.

En aquesta unitat els alumnes han pogut conèixer elsorígens de la guerra dels Cent Anys, que va enfron-tar les monarquies anglesa i francesa. Més que de-manar-los la biografia dels grans lluitadors, podeuproposar-los que busquin informació sobre una altramena d’herois.

Busca i explica quin va ser el paper de Joana

d'Arc en la guerra dels Cent Anys.

Un cop conegut el personatge, seria interessant pro-jectar en una aula del centre algun dels films que s'-han fet sobre aquest personatge i demanar als alum-nes que treguin conclusions personals sobre lesseves idees:

– Carl Theodor Dreyer, La passió de Joana d’Arc(1928)

– Luc Besson, Joana d’Arc (1999)

El martiri a la pintura romànica

Activitat en grup.

Material: llibres d'art, enciclopèdies en paper i electrò-niques, Internet.

Podeu explicar que el martiri era un motiu molt fre-qüent en la pintura mural i sobre fusta de l'època delromànic. Era una manera de fer pedagogia de la fecristiana i d'aportar models de vida santa. Normal-ment, els sants martiritzats eren cristians de l'èpocaromana morts en les persecucions imperials. El queaquí es reprodueix representa la lapidació de santEsteve.

Organitzeu els alumnes en grups i proposeu-losaquesta activitat:

Feu un recull d'imatges murals i d'altars

romànics, feu-ne una fotocòpia o escanegeu-

les i comenteu-ne els aspectes artístics i

la història que representen.

Recursos didàctics

UNITAT 6. La baixa edat mitjana: la revolució feudal

Lapidació de sant Esteve (església de Sant Joan de Boí, Alta Ribagorça)

A B

C

Manuscrit de Joan de Worcester (157, Corpus Christi College, Oxford)

g43


ia

Les ciutats i el comerç



Al llarg de la unitat 7, els alumnes han pogut estudiarla incidència que va tenir l’activitat comercial en la so-cietat de la baixa edat mitjana. Podeu completar la in-formació del llibre explicant que en les transaccionscomercials, tan habituals a les ciutats medievals, hivan tenir un paper important tots aquests elements:

El diner (moneda).

Els bancs.

Les lletres de canvi.

La comptabilitat (des de fa temps s’utilitza la comp-tabilitat per partida doble).

Els ports.

Els mapes (els coneguts portolans).

A partir d’aquesta introducció, podeu proposar alsalumnes, ja sigui individualment o en petit grup, l’ac-tivitat següent:

Busca informació sobre quin paper van tenir

aquests elements durant la baixa edat

mitjana i fes-ne un petit dossier.

Un capítol important del dossier podria basar-se en elstipus de monedes que circulaven. Els alumnes podenacompanyar les explicacions de documentació gràfica.

Com a exemple il·lustratiu de l’activitat comercial, po-deu proposar la lectura a classe de l’obra deteatre El mercader de Venècia, de William Shakes-peare, i enfocar el comentari cap a l’anàlisi del ele-ments esmentats.

Europa i el món

Activitat col·lectiva.

Material: paper mural, enciclopèdies en paper i electrò-niques, Internet, llibres d’art, revistes, cromos, pos-tals.

L’anàlisi de l’edat mitjana proposada en les unitatsd’història del llibre parteixen d’una visió que té coma centre, bàsicament, el continent europeu. Per ei-xamplar aquesta visió, necessàriament parcial, podeucomentar que mentre que a Europa l’edat mitjana ésuna època de recessió i recuperació, a altres zones delmón se seguien ritmes diferents. Per il·lustrar aques-ta premissa, podeu proposar als alumnes aquest pro-cediment:

Elaboreu una línia del temps del segle x al

segle xv en què se superposin tres línies:

1. En la primera línia, consigneu fets notables, pin-tures, escultures, obres arquitectòniques, etc.d’Europa.

2. En la segona línia, feu el mateix amb la Xina, queprecisament al llarg d’aquests segles travessa-va el seu millor moment històric.

3. En la tercera línia, reflectiu imatges i fets del’Amèrica Central (especialment, la cultura maia),que començava a decaure després d’una èpocaesplendorosa que va coincidir amb la nostra al-ta edat mitjana.

La pesta negra



Recordeu a classe que la gran epidèmia de pestabubònica que va assotar Àsia i Europa a mitjan segleXIV va ser coneguda com la pesta negra. A partir dela lectura dels apartats del llibre d’informació i de lasecció documental que s’hi refereixen, proposeu:

Reuneix informació sobre les característiques

de la pesta bubònica i la seva extensió a

Europa a partir de 1348.

Observa aquesta imatge i comenta com devia

afectar, aquesta desgràcia, l’estat d’ànim i el

pensament de la gent de l’època.

Nova narrativa visual


Material: enciclopèdies en paper i electròniques, In-ternet, llibres d’art, postals.

Al final d’aquesta unitat, els alumnes haurien d’iden-tificar les característiques de l’estil romànic i de l’es-til gòtic i haurien de ser capaços de diferenciar-los.

Busca la reproducció d’una imatge, un tríptic

o un retaule pintat d’estil gòtic, estudia’n el

tema i els recursos artístics utilitzats.

Val la pena fer una comparació amb l’estil d’imatgesi composicions romàniques similars, tenint en comp-te el tractament de les figures, la composició, l’espaii la perspectiva, i un estudi del tema o motiu bíblic,històric o llegendari que es tracti.

UNITAT 7. La baixa edat mitjana: expansió i crisi

La pesta negra a Tournai, miniatura de 1349

Els Nou Barons de la Fama (I)

Activitat en grup.

Material: enciclopèdies en paper i electròniques, In-ternet, manuals i llibres d’història.

Comenteu que els orígens de qualsevol nació són fos-cos i confusos. Amb el temps s’hi barregen la reali-tat i la llegenda. Aquest és el cas de la llegendad’Otger Cataló i els Nou Barons de la Fama, els per-sonatges que, segons una història que va començara circular ja al segle xv, van iniciar la reconquesta dela Marca Hispànica.

Investigueu qui van ser Otger Cataló i els Nou

Barons i mireu d’analitzar com es barregen la

realitat i la ficció en la seva història.

Aquesta activitat requerirà paciència i atenció en la lec-tura, capacitat per organitzar la informació i sentit crí-tic per discernir els elements reals que hi ha en la lle-genda.

Els Nou Barons de la Fama (II)


Material: enciclopèdies en paper i electròniques, In-ternet, manuals i llibres d’història.

Una habilitat molt important quan s’estudia història ésorganitzar les dades cronològicament. I en el cas dela història medieval, en què el valor del cavaller i la for-tuna personal eren tan importants, també és molt im-portant no perdre’s en els laberints familiars delsgrans personatges. En la llegenda anterior, per exem-ple, apareixen els Nou Barons, que van ser, suposa-dament, els fundadors de nou grans llinatges catalans.

Seguiu la història d’una d’aquestes famílies i

exposeu-la en forma de cronologia i d’arbre

genealògic.

Recordeu als alumnes que aquest és un gràfic en quèes mostra la línia successòria principal dels hereusd’una família a partir dels matrimonis i la seva des-cendència. Feu servir d’exemple l’esquema següent:

Catalunya i França: els càtars

Activitat individual o en petits grups.

Els alumnes han pogut estudiar de manera sintètical’anomenada croada albigesa, organitzada pel papa In-nocenci III contra els càtars, un monjos que obser-vaven una regla molt austera que va aixecar totamena de sospites. A fi d’ampliar aquesta informació,podeu llegir amb els alumnes el text següent i pro-posar-los les activitats que hi ha a continuació.

“El poder en l’època feudal era un assumpte complicat de fi-delitats personals i familiars. Les terres canviaven de mans ambfreqüència i els països, tal com els coneixem avui, no existien.Els comtes reis de Catalunya, per exemple, havien tingut unallarga relació d’amistat, odi i ambició amb comtats del sud del’actual França, com eren Tolosa i Foix. Hi mantenien rela-cions familiars i de vassallatge, però no n’eren ben bé reis.Aquests comtats tampoc no pertanyien als reis de França,que regnaven més al nord. Però com passava sovint en aque-lla època, la religió ho va canviar tot. Molts habitants d’aquellscomtats de més enllà dels Pirineus, crítics amb l’Església de Ro-ma, van fer-se partidaris d’unes idees que el Papa va anome-nar heretgia càtara o albigesa. Per retornar-los a l’obediència, elpontífex va predicar una croada contra aquells rebels, i els no-bles del nord de França van aprofitar l’ocasió per acudir a la con-questa d’aquells territoris, que, casualment, eren molt rics.Els comtes de Tolosa i de Foix es van declarar vassalls del com-te de Barcelona, Pere el Catòlic. Per pocs anys, Catalunya i laProvença francesa es van unir. Però el rei català va morir en ladefensa de la ciutat de Muret i tot el sud va quedar en mansdels reis francesos.”

Assenyala en un mapa mut d’Europa

l’emplaçament de les ciutats i els castells dels

càtars.

Elabora un breu estudi sobre aquesta croada

de cristians contra cristians.

La població: els fogatges


Material: paper quadriculat, regle, calculadora.

Pot resultar curiós plantejar a classe el sistema de re-compte d’habitants a l’edat mitjana a partir de la lec-tura d’aquest text. Després, podeu proposar als alum-nes les activitats que hi ha a continuació:“Fins al segle XVII, els recomptes que es feien de la poblacióeren molt superficials i estaven motivats per l’ambició de cadarei o comte per cobrar tots els impostos que li pertocaven. Mésque comptar persones (com es fa en els censos o padrons mu-nicipals actuals), es comptaven cases o, com es deia en aque-lla època, focs. La grandària d’una població es mesurava en focs,o quantitat de xemeneies que es veien. Per això els recomptesde població s’anomenaven fogatges. Els historiadors modernshan arribat a la conclusió que hi devia haver entre quatre i cincpersones per foc i, així, s’ha arribat a l’acord de multiplicar per4,5 el nombre de focs que trobem relacionats en un documentantic per saber el nombre de persones que vivien en un pobleo ciutat.”

Fes un càlcul de l’evolució de la població de

Catalunya a finals de l’edat mitjana a partir de

les dades d’aquests fogatges fets per la

corona. Després, elabora un gràfic lineal amb

els resultats obtinguts.

Any 1370 1378 1497 1512 1553

Focs 104.069 83.171 59.544 61.389 75.384

• Podries explicar a què es deuen els augments o lesdisminucions de la població que s’observen enaquestes dades?

Recursos didàctics

UNITAT 8. La Catalunya medieval

Beatriu de Montcada Guillem Ramon, el Gran Senecal

matrimoni Guillem de Montcada descendència

g45

Avaluació additiva gu

ia

Consideracions prèvies

L’avaluació additiva de qualsevol període educatiuha de respondre a les característiques següents:

• Ha de fer referència a tots els continguts estu-diats durant el període.

• És un component més de l’avaluació, entesa comun instrument pedagògic amb les finalitats se-güents:

– Extraure informació de l’estat d’aprenentatgede l’alumnat, en cada fase de les unitatsdidàctiques, per poder adequar la intervenciódocent a cada situació concreta.

– Implicar l’alumnat en el procés d’aprenentat-ge propi informant-lo, orientant-lo, motivant-loi fent-lo més autònom.

• De la mateixa manera que les avaluacions inicial iformativa, l’avaluació additiva té una funció regu-ladora: la informació que se n’obté ha d’adreçar-se més a adequar les decisions següents sobrel’aprenentatge de l’alumnat que no pas a certificarels nivells d’aprenentatge assolits.

• Les activitats d’avaluació en què es concreta hand’aconseguir la participació directa i activa del’alumnat en un ambient normalitzat que afa-voreixi la seva implicació i que garanteixi unmínim de fiabilitat de la informació obtingudasobre l’estat dels aprenentatges.

• L’alumnat ha de percebre aquesta part de l’ava-luació com una proposta coherent connectadaamb el conjunt de l’activitat realitzada durant elperíode avaluat.

Propostes d’avaluació additiva

A continuació es presenten propostes d’avaluacióadditiva, coherents amb les característiques apunta-des anteriorment.

1. Activitat d’aprenentatge globalitzadora

Tot i ser conscients de la dificultat de planificarprojectes contextualitzats des d’una sola àrea, se’npoden fer aproximacions que incorporin una bonapart dels continguts treballats durant el cicle.

Cal entendre aquesta proposta com unitats didàc-tiques de síntesi i, per tant, temporitzades de maneraadequada. És necessària una planificació d’activitatconcreta i detallada, una organització d’aula ajustadaa la complexitat de la proposta (des de treball indivi-dual amb suports fins a treballs en grups cooperatius)i uns criteris d’avaluació de l’activitat clars i conegutsper l’alumnat que permetin fer les lectures globalssobre els aprenentatges individuals i col·lectius delsnois i noies.

Aquesta proposta es presenta desenvolupada enles pàgines següents.

2. Activitat basada en les proposades en el llibred’activitats

Consisteix a fer una revisió a fons de totes les acti-vitats realitzades al llarg del primer curs, per tal deseleccionar-ne tres de cada unitat. Els criteris deselecció es basen tant en la importància delscontinguts que s’hi treballen com en la possibleinfluència en el progrés personal de l’alumne/a.

En cada activitat seleccionada, cada alumne oalumna hi ha d’incloure:

– L’enunciat.

– Els continguts més destacats que s’hi tre-ballen.

– Les raons per les quals s’ha triat concretamentaquesta activitat.

Aquesta proposta pressuposa que els nois i noieshan de tenir a l’abast i en condicions tot el materialrelacionat amb les activitats.

Cal donar el temps necessari (com a mínim quinzedies) per a poder fer el treball en unes condicionsraonablement favorables.

3. Activitat d’avaluació basada en la redacció d’una“prova final” sobre els continguts treballats a classe

Consisteix a presentar un recull d’activitats quefacin referència als continguts treballats durant totel curs. Els nois i noies han d’elaborar i redactar laproposta segons unes pautes ben determinades.

Aquesta activitat consta de tres parts ben diferen-ciades:

3.1. L’elaboració, per part de l’alumnat, de les sevespropostes amb les pautes següents:

3.1.1. Establiment dels criteris ben definits quepermetin determinar el grau d’importància delscontinguts implicats en l’activitat.

3.1.2. Determinació de la tipologia de qüestionsi activitats aconsellables (sempre a partird’exemples coneguts i treballats).

3.1.3. Acord sobre el nombre total de qüestionsi activitats que s’han de proposar.

3.1.4. Fixació dels criteris bàsics de presentaciói redacció que en facilitin la lectura.

3.2. La selecció negociada, en grups de cinc, d’unnombre determinat d’activitats a partir de les ela-borades individualment. S’han de determinar elscriteris d’aquesta negociació i la selecció final...

3.2.1. Cal deixar clar que el treball en grup ha debasar-se en el treball individual; així, cada alumneha d’exposar la seva proposta i explicar als altresels criteris que ha fet servir per a determinar-la.

3.2.2. Cal advertir-los que aquesta proposta degrup pot incloure activitats seleccionades delllibre, la síntesi d’algunes activitats o, fins i tot,activitats millorades.

3.2.3. Aquesta proposta ha d’incloure un annexen que constin les propostes individuals que hanservit de base per a la proposta final negociada.

3.3. La concreció de la proposta definitiva de “provaglobal”. El professor o professora farà una seleccióde les propostes presentades i, si cal, hi introduiràsíntesis i millores. Això es pot fer totalment oparcialment a l’aula mitjançant un debat a partird’aquest treball previ de selecció del professorat.

Aquesta proposta de prova global tant pot ser un bonmaterial per a tot l’alumnat com un material de reforçper a alumnes amb determinades mancances.

La redacció de preguntes i problemes per elaboraruna prova global sobre els aprenentatges d’un curspermet deduir quins són els criteris de selecció delscontinguts fonamentals i quina percepció tenen elsalumnes dels objectius d’aprenentatge que orientencadascuna de les unitats.

Per a poder dur a terme aquest treball ésaconsellable que durant tot el curs es duguin aterme treballs es- tructurats en grups cooperatius.En cas contrari, la falta de costum pot provocar elfracàs de la proposta.

Avaluació additiva

g47

Avaluació additiva gu

ia

Llegeix amb atenció aquestes dades corresponents a tres països europeus i un d’africà:

Calcula la densitat de població de cada país. Després, contesta:

Països Baixos Grècia

Espanya Marroc

• Quin d’aquests quatre països està més densament poblat?

• Quin d’aquests quatre països té la població més disseminada?

Fes un gràfic de barres comparant les ciutats més poblades dels quatre països.

1

Països Baixos

Extensió: 41.526 km2.Població (any 2000): 15.878.304 hab.

Ciutats més poblades: Amsterdam, 731.200 hab.;

Rotterdam, 593.321 hab.

Organització política: la seva constitució data de 1848. Ac-

tualment hi ha una reina que fa de cap d'Estat i representa

el país. El poder executiu l'exerceix, realment, un primer mi-

nistre que necessita la confiança dels parlaments triats pels

ciutadans en sufragi universal. El poder executiu l’exerceixen

dues cambres, anomenades Primera (70 membres) i Sego-

na (150 membres). Totes dues són triades pel poble per un

període de quatre anys. El rei les pot dissoldre, però està obli-

gat a convocar eleccions en un termini de quaranta dies.

EspanyaExtensió: 505.990 km2.Població (any 2000): 39.208.236 hab. Ciutats més poblades: Madrid, 2.881.506 hab.;Barcelona, 1.505.581 hab.Organització política: després d'una guerra civil entre 1936i 1939, Espanya va patir una dictadura militar fins a la mort deldictador el 1975. El 1977 es van fer eleccions i el 1978 es vaaprovar una constitució. El rei és el cap de l'Estat i representael país, però el poder executiu l'exerceix un president del go-vern que és proposat pel rei, però que és triat pel Congrésdels Diputats. El poder legislatiu l'exerceixen dues cambres:el Congrés dels Diputats (350 membres elegits per sufragi uni-versal) i el Senat (uns 259 membres, 208 elegits per sufragiuniversals i la resta, pels parlaments autonòmics).

Marroc

Extensió: 453.730 km2.

Població (any 2000): 30.205.387 hab.

Ciutats més poblades: Casablanca, 3.210.000 hab.;

Marràqueix, 1.517.000 hab.

Organització política: el Marroc va ser colònia de França i Es-

panya fins que va obtenir la independència el 1956 i va ser di-

rigit pel rei Mohammed V. El 1962 va morir el rei i el seu suc-

cessor, Hassan II, va establir una constitució que s'ha anat

modificant. El poder executiu el té el rei, el qual elegeix el pri-

mer ministre. El Consell de Ministres pot demanar a les

cambres del parlament que es repensin una llei i pot dissol-

dre aquestes cambres legislatives. El poder legislatiu el for-

men dues cambres o parlaments; una la trien tots els ciuta-

dans per sufragi universal i l'altra és triada per persones

importants de les comarques, les empreses i els sindicats.

GrèciaExtensió: 131.957 km2.Població (any 2000): 10.750.705 hab.

Ciutats més poblades: Atenes, 3.100.000 hab.;Salònica, 383.967 hab.Organització política: Grècia va tenir un rei constitucional fins

que l’any 1967 va patir un cop d'estat i es va instaurar una

dictadura militar que va expulsar el rei. La dictadura va durar

fins al 1974. El 1975 es va aprovar una constitució republicana.

El poder executiu el té un president elegit per cinc anys.

El president elegeix un primer ministre i aquest tria els seus

ministres. El poder legislatiu l'exerceix un parlament de

300 membres elegits pels ciutadans en sufragi universal.

Avaluació additiva

Contesta aquestes preguntes, que fan referència als països de l’activitat 1.

• Quins dels països anteriors són actualment monarquies i quins són repúbliques?

• Quins tenen un govern democràtic?

• Quins d'aquests països no han estat democràcies en algun moment del segle XX?

Escriu al costat de cada una d'aquestes característiques si són pròpies d'una societat

moderna occidental (SM) o d'un país subdesenvolupat (PS):

Més de la meitat dels nens de vuit anys o més treballa i no va a l'escola.

La major part de la població es dedica a la indústria i als serveis.

El poder polític és democràtic en tots els àmbits.

Hi ha una minoria de la societat molt rica i una gran majoria molt pobra.

Tots els nens van a l'escola.

La majoria de la població es dedica a l'agricultura.

Hi ha un gran consum d'electrònica i productes d'alta tecnologia.

Governa una dictadura militar.

La major part del sou de les famílies es dedica a l'alimentació.

Completa aquest text amb els conceptes econòmics següents:

impostos directes – superàvit comercial – pressupostos generals de l'Estat

multinacionals – impostos indirectes – inflació – producte interior brut – IVA

Aquest any les exportacions han estat de 80.000 milions, mentre que les importacions no han

superat els 65.000 milions, per la qual cosa hem tingut un de

15.000 milions. També s'han creat llocs de treball i molta riquesa, gràcies a la prosperitat de les

empreses del país i a la instal·lació d'algunes grans empreses a casa

nostra. Aquesta bonança econòmica permetrà abaixar els que graven

els ingressos de les famílies perquè el Govern ja recaptarà prou diners amb els

sobre el consum dels productes o . En els

per a l'any que ve, es preveu augmentar la despesa en serveis socials,

especialment en sanitat i educació. Es creu que el augmentarà un

3,5 % i que la , és a dir, l'increment general del nivell de preus, no superarà el 2 %.

4

3

2

gAvaluació additiva gu

ia

Escriu al costat de cada quadret de la llegenda del mapa un d'aquests noms:

Imperi bizantí – regnes d'Europa occidental – dominis musulmans

Classifica aquests noms segons els territoris anteriors amb què es relacionen.

Mahoma – visigots – francs – Justinià – l’Àndalus – cisma d'Orient – califat –mesquita – Carlemany – Bizanci (o Constantinoble) – saxons – basílica de Santa Sofia

r e

o

Relaciona cada un d’aquests conceptes amb la seva definició.6

5

49

• Associació d'artesans d'un ram amb l'objectiude controlar la qualitat del treball i deprocurar-se assistència mútua.

• Petits propietaris agrícoles.• Relació feudal entre dos personatges un dels

quals es declara inferior i subordinat a l'altre.• Ciutat comercial a l'edat mitjana.• Regne on el rei té poder absolut.• Territori donat a un senyor noble perquè

l’administri i el defensi.• Expedicions armades cristianes a Orient per

alliberar Terra Santa (els llocs on va viureJesucrist).

• Comerciant o artesà, habitant de les ciutatsmedievals (aquell que no era ni pagès, nisenyor feudal ni eclesiàstic).

vassallatge •

feu •

burg •

croades •

gremi •

burgès •

aloer •

monarquia autoritària •

Imperi bizantí

regnes d’Europa occidental

dominis musulmans

Avaluació additiva

Escriu a sota de cada imatge “romànic o “gòtic” segons correspongui.

Escriu les característiques que t’han permès fer la classificació.

A:

B:

C:

D:

E:

F:

G:

H:

Numera cronològicament els fets següents:

Conquesta de Mallorca per Jaume I.Inici de la Reconquesta per Pelagi i fundació del regne d'Astúries.No-renovació per part de Borrell II, comte de Barcelona, del jurament a Hug Capet, rei delsfrancs, la qual cosa determina la independència dels comtats catalans.Matrimoni de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, amb la princesa Peronella, filla delrei d’Aragó. Aquest casament dóna origen a la corona d'Aragó.Conquesta de Granada i fi de la Reconquesta cristiana.Nomenament, arran del compromís de Casp, de Ferran d’Antequera, que era castellà, com arei de la corona d'Aragó.Unió dinàstica d’Aragó i Castella.Invasió musulmana de la Península Ibèrica.

8

7

A B C D

E F G H

g51

SolucionariSEGON CURS

gu

ia

PÀGINA Reportatge

Les causes principals de l’emigració forçosa d’africans aEuropa són l’extrema pobresa, les crisis bèl·liques i lescatàstrofes naturals.

Perquè les terres es desertitzen, les sequeres sónllargues, les catàstrofes naturals sovintegen i, sobretot,les guerres, que, a més de provocar morts, dificulten lasolució dels problemes anteriors.

L’esperança de vida dels africans se situa entre els 40 iels 45 anys.A Europa, l’esperança de vida se situa entre els 74 i els82 anys.

Resposta oberta.

Resposta model: Trobar feina, obtenir papers deresidència, aprendre la llengua del país, obtenir confiançaper part dels catalans, aprendre a conèixer i respectar elscostums d’aquí i intentar que els respectin els propis...(tenint en compte que els dos compatriotes etsolucionaran momentàniament l’allotjament i el menjar).

Resposta model: Normalment, si s’ofereix una feina a unimmigrant que coneix malament la llengua i els costumsdel país, és perquè els naturals del país no la volen fer. Elgovern ha de controlar que es paguin sous dignes alsimmigrants i ha d’evitar que, a causa del fet que aquestsestan disposats a cobrar sous baixos, es rebaixi el nivellgeneral de sous del país.

Resposta model: Malauradament, a l’Àfrica, com enaltres llocs, els diners no estan a les mans de tota lagent. A tot arreu hi ha gent poderosa i sense escrúpolsque disposa de diners i prefereix utilitzar-los peraugmentar el seu poder abans de fer coses productives ique proporcionin feina als seus conciutadans. I això elsés més fàcil a països com els africans, on la població nodisposa d’instruments democràtics per controlar lesinjustícies d’aquests malfactors.

PÀGINA Activitats

• El terme població designa el conjunt de persones queviuen en un territori determinat.

• S’anomenen demògrafs els que estudien l’evolució dela població.

• La natalitat és la quantitat de naixements que esprodueix en un territori durant un període determinat.La mortalitat és la quantitat de defuncions.

11.659 naixements - 15.331 defuncions = -3.672. És a dir, Barcelona va tenir un creixement naturalnegatiu el 1998.

Resposta oberta.

El saldo migratori és la diferència que es produeixentre la quantitat de persones que arriben a un territoriprovinents d’un altre lloc —immigrants— i la quantitatde persones que l’abandonen —emigrants.

23.207 immigrants - 38.245 emigrants = -15.038.

• És a dir, el saldo migratori de Barcelona el 1998 va sernegatiu.

• El moviment migratori va augmentar considerablementla dècada dels seixanta.

• Va ser la dècada dels vuitanta quan el saldo migratoriva reduir-se fins a esdevenir negatiu.

PÀGINA

La densitat de població és el nombre que relaciona laquantitat total d’habitants d’un indret amb la sevasuperfície.

– El Barcelonès: 2.117.496 : 143 = 14.808 hab./km2

(densitat aproximada)– El Berguedà: 38.252 : 1.182 = 32 hab./km2 (densitat

aproximada)– El Baix Llobregat: 654.958 : 487 = 1.345 hab./km2

(densitat aproximada)– El Pallars Sobirà: 5.865 : 1.355 = 4 hab./km2 (densitat

aproximada)

• La densitat de població més alta correspon alBarcelonès perquè és on s’apleguen més serveis, mésempreses i, per tant, més població en poc espai.

• La densitat més baixa correspon al Pallars Sobirà, queés una comarca de muntanya, de clima i relleurigorosos, amb pobles petits i pocs serveis. Per això hiha poca població escampada en un territori extens.

• Les comarques més poblades de Catalunya són elBarcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

• Les comarques més despoblades de Catalunya són laVall d’Aran, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà.

• Resposta model: Les comarques del litoral gaudeixende comunicacions marítimes i es beneficien de lapesca i el comerç mediterrani que sempre han estatmolt actius. A més, estan ben comunicades amb lacapital, Barcelona. També es poden beneficiar de lamultitud de rius que baixen del Pirineu o de lesserralades prelitorals. Per això són les més densamentpoblades.

• Resposta model: Les comarques de muntanyapateixen condicions climàtiques i de relleu extremesque les fan poc adequades per a l’agricultura, que ésl’activitat que històricament ha concentrat méspoblació. També pateixen dificultats en lescomunicacions, cosa que també les fa poc aptes per ala indústria. Per això tenen poca densitat de població.

• Resposta model: Perquè la població catalana estiguésprou equilibrada caldria reduir les grans diferències dedensitat poblacional entre les comarques de la costa iles de l’interior, és a dir, a totes les comarques hihauria d’haver una quantitat raonable de serveis i

6

72

5

4

3

2

1

62

7

6

5

4

3

2

1

52

1UNITATLa població-1

0000 1

200

600

1000

1400

1500

1600

1700

1750

1800

1850

1900

1950

2000

2100

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

milions d’habitants

d’indústries, així la població podria trobar a tot arreuòptimes condicions de vida i es podria repartir més.• Resposta oberta.

PÀGINA

• Perquè en latituds altes el fred és intens i l’hivern duramolt. Per això la població tria latituds més baixes.

• Les zones desèrtiques o polars són menys pobladesperquè presenten unes condicions de clima extremesque dificulten la vida.

• Les riberes dels rius són molt poblades perquè l’aiguaés un factor molt important per a la vida.

(Cal aclarir, d’entrada, que, en més d’un cas, la formavoluntària o forçosa, la durada definitiva o temporal i lacausa són complexes i discutibles.)Resposta model:A: Causa: econòmica

Forma: voluntàriaDurada: definitiva

B: Causa: econòmicaForma: voluntàriaDurada: definitiva

C: Causa: religiosaForma: forçosaDurada: definitiva

D: Causa: políticaForma: forçosaDurada: temporal

E: Causa: recreativaForma: voluntàriaDurada: temporal

F: Causa: culturalForma: voluntàriaDurada: temporal

• Les zones menys poblades de la Terra són les zonespolars de l’hemisferi nord i les zones temperades del’hemisferi sud.

• Les zones amb més concentració de població són leszones temperades de l’hemisferi nord.

• La ciutat més poblada del món és la conurbació Tòquio-Yokohama.

• Cap de les tretze ciutats més poblades del mónpertanyen a Europa. Aquestes ciutats són a Àsia(Tòquio-Yokohama, Chongqing, Osaka-Kobe-Kyoto,Xangai, Bombai i Pequín), a Amèrica (Nova York, Ciutatde Mèxic, São Paulo, Los Angeles, Buenos Aires, Riode Janeiro) i a Àfrica (el Caire).

PÀGINA

A: deserts temperatsB: grans altitudsC: zones polarsD: zones tropicals

• Alemanya i el Regne Unit són els països d’Europa quetenen una densitat de població més alta.

• Els països escandinaus (Noruega, Suècia i Finlàndia)són els països que tenen una densitat de població mésbaixa.

• Resposta model: La baixa natalitat dels països de laUnió Europea es deu al gran control que tenen elsseus habitants sobre la descendència a causa de l’altnivell cultural, la consciència del gran cost que té el fetde procurar una bona educació, el fàcil accés alssistemes anticonceptius…

• L’envelliment de la població europea pot tenirconseqüències no desitjades, com la manca depoblació activa o el gran augment de despeses socialsi atenció destinades als jubilats i les persones d’edatavançada.

• Pràcticament no hi ha llocs a Europa on la vida siguiimpossible, però és evident que no es poden habitar, simés no permanentment, les altes muntanyes i leslatituds més altes (zones més septentrionalsd’Escandinàvia i Rússia).

PÀGINA Procediment

Una piràmide d’edats és un gràfic que permetvisualitzar de manera ràpida l’estructura d’una poblacióper edats i sexes.

A: forma de bulbB: forma de campanaC: forma de piràmide

PÀGINA

Activitat procedimental.

Resposta model: Es tracta d’un país amb una natalitatencara bastant viva, amb un tram considerable depoblació jove però que comença a anivellar-se per labase. La mortalitat no és gaire elevada, però és suficientper tenir uns percentatges de població vella decreixent,només amb el 2 % de la població per damunt dels75 anys. Podria representar un país en vies dedesenvolupament.

Aplicació:

PÀGINA Eix transversal

Els immigrants se’ls anomena “sense papers” perquèarriben al país de destí sense documents (papers).

23

9

1/8

13

03

11

10

92

9

8

7

82

Solucionari

Factors que condicionen la distribució de la població

factors físics

latitud

altitud

clima

presència d’aigua

naturalesa del sòl

històrics

econòmics

paràsits

factors culturals factors biològics

789 6 5 4 3 2 1 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

homes

+ 75

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

%

donesgrups

d’edats

Quan fan algunes accions, els immigrants reivindiquenel dret, com a persones, a tenir feina, aixopluc iresidència, serveis i uns mitjans de vida dignes.Perquè puguin ser identificats i puguin gaudird’aquests drets, els cal tenir “els papers”.

Resposta model: el Marroc, Algèria, el Senegal, elTxad, Mali, el Congo, el Camerun, Gàmbia, GuineaEquatorial…

• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.

PÀGINA Avaluació

Creixement natural: creixement de la població degut alfet que hi ha més naixements que defuncions.Saldo migratori: diferència que es produeix entre laquantitat de persones que arriben a un territori provinentsd’un altre lloc i la quantitat de persones que l’abandonen.Densitat de població: relació entre el nombre totald’habitants d’un indret amb la seva superfície. S’expressaamb un nombre d’habitants/km2.

• En una piràmide d’edats es pot veure la relació entre elnombre d’homes i dones, si la població és jove o vella,si hi ha molta o poca població adulta en edat laboral, sila població tendeix a créixer o a disminuir o si enalguna generació s’ha produït alguna crisi demogràfica.

• Resposta model:La piràmide A correspon a una població jove perquèestà molt eixamplada per la base i té forma d’envelat,cosa que demostra que la població infantil i juvenil ésmolt nombrosa. La piràmide B, en canvi, correspon a un país en fased’envelliment, així ens ho demostra la forma de bulb(encongiment de la base i engruiximent del tramcentral).

La distribució de la població està condicionada per factorsfísics com ara:– La latitud: com més al nord o al sud, més duren els

hiverns i més dures són les condicions de vida.– L’altitud: a les altes muntanyes hi ha una pressió

atmosfèrica i unes temperatures massa baixes per aldesenvolupament normal de la vida.

– El clima: la població s’estableix poc a les zones decondicions extremes, com els deserts o les selvesequatorials.

– La presència d’aigua: hi ha més població allà on l’aiguaés més a l’abast.

– La naturalesa del sòl: la fertilitat del sòl és unacondició important per a l’establiment de la poblacióque viu de l’agricultura.

Altres factors de distribució de la població són elsculturals (històrics i econòmics) i els biològics.

El progressiu envelliment de la població europeacomportarà problemes com la disminució de població enedat laboral (població activa) i l’augment de despeses peral servei i l’atenció de la gent de més edat, població ques’incrementarà molt.

Densitat de població superior a la mitjana europea:Regne Unit, Alemanya i Hongria.Densitat de població inferior a la mitjana europea:Bielorússia, Rússia i Islàndia.

El terme emigració es refereix a l’abandó d’una regió oun país determinat,El terme immigració es refereix a l’arribada a una regió opaís determinat.

Segons el desplaçament: hi pot haver migracionsinteriors (si són dins el mateix àmbit territorial) omigracions exteriors (si es produeixen entre àmbitsterritorials diferents).Segons la durada: parlem de migracions temporals

(si duren un temps determinat), migracions estacionals

(si són temporals en una determinada època de l’any) imigracions definitives (si les persones s’instal·lendefinitivament al país d’acollida).Segons la causa: tenim les econòmiques (quan esbusca feina), les religioses (quan es fuig d’unadiscriminació deguda a idees religioses), les polítiques

(quan una situació política fa la vida insuportable), lesculturals (quan es pretén obtenir una millora cultural, através d’estudis, per exemple) i les recreatives (per ferturisme).Segons la forma: hi ha migracions voluntàries, si esprodueixen amb plena llibertat i sense coacció, imigracions forçoses, si són degudes a coaccions físiqueso morals.

Resposta model: Les zones menys poblades de la Terrasón les polars i les tropicals i equatorials. A les zonestemperades, són menys poblades les del sud i aquellesque, per motius meteorològics complexos, presentenaridesa i desertització. És evident que a les zones moltfredes i a les molt càlides, les condicions de vida sónmés dures que en àrees de temperatures intermèdies.D’altra banda, la distribució dels continents fa que leszones temperades siguin molt més escasses al sud,encara que aquestes hagin estat històricamentinfluenciades per les condicions de les zones tropicals.Les zones més poblades del planeta són les temperadesde l’hemisferi nord (Europa, Amèrica del Nord, Àsia). Enaquestes regions s’han donat les condicions climàtiquesmés favorables per a l’establiment de poblacionspermanents i hi han quedat afavorides, històricament,l’agricultura, la competència i la innovació.

PÀGINA Reportatge

Ser racista vol dir sentir odi o, si més no, poca simpatia,envers les persones que són d’una raça diferent de lanostra.

L’egocentrisme és una actitud psicològica que arrossegal’individu a considerar-se el millor de tots els quel’envolten. L’etnocentrisme és la mateixa actitud, peròconsiderada en un col·lectiu de persones.

La major part dels immigrants de Catalunya provenen delMarroc, Algèria, Guinea, el Senegal, Gàmbia…

3

2

1

15

8

7

6

5

4

3

2

1

33

g53


gu

ia

2UNITATLa societat

Resposta model: El nazisme (abreviació denacionalsocialisme) és un moviment polític que va sorgira l’Alemanya dels anys vint del segle passat i les ideesdel qual eren autoritàries i racistes. Segons elsnacionalsocialistes, la raça alemanya és superior a totesles altres, les quals hi han d’estar supeditades. Per a ells,els jueus eren els principals enemics. Van perseguir-losabans de la Segona Guerra Mundial i durant el conflictebèl·lic. Van fer el mateix amb els gitanos i altres minories.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

PÀGINA Activitats

Les societats animals es mantenen immutables, noevolucionen al llarg del temps, i la seva estructura i lesfuncions dels seus membres són sempre les mateixes,mentre que la societat humana ha estat capaçd’evolucionar des de relacions i estructures molt simplesi primitives fins a la complexa societat actual.

Grup social Subgrup social Subgrup social

clubs de futbol FC Barcelona jugadors del Barçade 1a divisió

funcionaris de personal de la infermers i l’Estat sanitat pública infermeres

empreses empreses empreses alimentàries alimentàries de

productes lactis

aficionats a la aficionats a l’òpera abonats al Liceu de música Barcelona

polítics municipals alcaldes catalans alcaldes de les catalans comarques de

Ponent

Resposta oberta.

Cultura: conjunt de coneixements i tècniques que hancreat les societats humanes per defensar-se, protegir-se,conèixer i modificar l’entorn natural i que es transmetende pares a fills.

Resposta model: El ramadà és una festa que celebren elsmusulmans durant el mes del mateix nom (corresponaproximadament al novembre). En aquest mes tenen elcostum de no prendre àpats fins a la posta de sol iaprofiten les hores del dia per visitar els amics i familiars,retre culte i meditar. Tampoc no poden fumar ni tenirrelacions sexuals durant les hores de sol. Les considerencom un moment per estrènyer els llaços familiars icomunitaris. Celebren l’època en què se suposa que elllibre sagrat, l’Alcorà, va ser dictat per Al·là al profetaMahoma.

Resposta model: Per als cristians, la quaresma és unperíode que va des del Carnaval fins a la Pasqua deResurrecció. En aquest període els cristianss’abstenen de menjar algun aliment, per exemple noes pot menjar carn el divendres en record del dia de lamort de Jesucrist. Antigament, també eren prohibitsels espectacles no relacionats amb representacionssacres.

Resposta model: Tant els musulmans com els cristianstenen una època de l’any dedicada a l’abstinència enrecord dels fets fundacionals de la seva religió.

Resposta model: Els jueus celebren el Yom Kippur odia de l’expiació (cap a finals de setembre o primersd’octubre). Se suposa que aquest dia se celebra unjudici universal en què es decideix la sort de cadapersona per a l’any següent. És un dia dedicat a laconfessió, el penediment dels pecats i les pregàriesperquè siguin oblidades les faltes. També hi haabstinència en el menjar.

Societat multicultural: societat en què persones dediferents cultures conviuen en un mateix territori.

PÀGINA

Tret cultural: Elements festius: petardsComplex cultural: Festa de la nit de Sant Joan Àrea cultural: Catalunya, País Valencià, illes Balears,Pitiüses

Resposta model: El petard, com a element festiu, ésun tret cultural (un detall) d’un complex més ampli, queés la festa de la nit de Sant Joan. L’àrea cultural, és adir, el territori on se celebra aquesta festa i on té llocaquest tret, són els Països Catalans en general.

Estratificació social: jerarquització o organització enestrats o capes (més altes, més baixes) que es produeixen les societats complexes, de manera que hi ha un grupmés ric i uns altres de menys rics en ordre decreixent.

Resposta oberta.

• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.

Resposta model: Certament, el fet que la corona passi depares a fills dóna idea que el poder, o almenys una part,és cosa d’un grup social, en el qual ha destacat unafamília. El poder es perpetua en aquest clan familiar. Pertant, la monarquia respon a una divisió social del treball.En canvi, la presidència és una funció electiva que s’haposat a mans d’una persona tenint en compte la sevacompetència per al càrrec. Respon a una dvisió tècnicadel treball.

PÀGINA

• Resposta model: El progrés d’una societat depèn cadacop més de l’educació de les persones. Per això éscada cop menys raonable que els nens i les neneshagin de dedicar la seva infantesa al treball en comptesd’obtenir una bona formació que els farà més útils enuna societat plena de reptes. Tampoc no es podenoblidar les consideracions morals que aquest fetcomporta.

• Resposta model: El treball infantil encara existeixperquè moltes famílies són tan pobres que necessitenel treball de tots els seus membres per anar superantel dia a dia. A molts països, les classes més pobres nopoden pensar en el futur.

• Resposta model: S’hauria d’ajudar econòmicament elspaïsos més pobres perquè totes les famílies poguessinoferir estudis als fills en comptes d’haver-los de fertreballar o, fins i tot, haver-los de vendre.

11

45

10

9

8

7

35

6

5

4

3

2

1

25

7

6

5

4

Solucionari

Resposta model: Un canvi ecològic, com per exemplel’escalfament de la Terra derivat de l’efecte hivernacle,pot produir la fosa dels gels polars i de les geleresalpines. Això farà pujar el nivell del mar, de manera que lapoblació de moltes zones costaneres haurà d’emigrar capa altres territoris davant del perill d’inundació del lloc onviu actualment. En un cas de desastre així, és previsibleque siguin les classes socials més desfavorides les quepateixin més, ateses les escasses possibilitats demodificar el seu sistema de vida i els seus recursos.

Resposta oberta.Resposta oberta.Resposta oberta.

Resposta model: És cert que hi deu haver un instint desupervivència individual que pot estimular lacompetència, ja que els sistemes biològics es basen enla selecció natural, i la natura selecciona per a lasupervivència els individus que s’adapten millor al medi.És possible que aquest fet sigui la base dels conflictesantics i actuals, però no és probable que la superioritat enconflicte segueixi sent el sistema de selecció natural pera l’espècie humana en un món globalitzat on lareproducció es pot controlar. L’agressivitat pot resultar, apartir d’ara, un factor de destrucció més que no pas desupervivència de l’espècie.

Resposta model: El conflicte entre israelians i palestins.Resposta model:

Els bàndols són, d’una banda, els israelians, sovintajudats pels Estats Units d’Amèrica, i, de l’altra, elspalestins, desplaçats dels seus territoris pelsisraelians i sovint ajudats per altres països àrabs comEgipte o Síria. Estan confrontats per la possessió de territoris al’antiga regió de Palestina, gran part de la qual s’haconvertit en l’estat d’Israel des de 1948. Tots dosbàndols consideren, a més, la ciutat de Jerusalemcom la seva capital irrenunciable perquè hi ha elsllocs sants de les religions respectives.Actualment, els israelians controlen els territorismilitarment i econòmicament. Hi ha colons israeliansocupant zones que els palestins consideren sevesper tractats anteriors. Els palestins van serdesplaçats dels seus territoris quan es va formarl’estat d’Israel i actualment tenen una petitaautonomia en certs territoris separats per zonesisraelianes. Els israelians controlen les entrades isortides d’aquests territoris palestins i lescomunicacions entre ells.Els israelians volen una autonomia dels palestinslimitada a poques zones (Gaza i Cisjordània) i novolen cedir el control de la ciutat de Jerusalem. Elspalestins volen constituir-se en estat independent enaquelles zones i algunes altres que reivindiquen icompartir la ciutat de Jerusalem com a capital. ElsEstats Units i, sobretot, la Unió Europea proposenreunions conjuntes en què es negociïn acordsdurables per als dos bàndols i reclamen que cedeixinen les seves posicions.

PÀGINA

Les societats modernes de cultura occidental s’handesenvolupat a Europa, Amèrica del Nord, Austràlia,Nova Zelanda, alguns països d’Amèrica del Sud i el Japó.

Els trets més significatius d’aquesta cultura sónl’abundant producció i l’alt consum de béns, afavorits per

la incorporació constant de nous descobriments científicsi innovacions tècniques a tots els àmbits de l’economia.

Resposta model: Tot i que hi ha gent que viu un modelde vida agrícola i en petits nuclis de població, lesciutats amb grans edificis i vies de comunicaciós’estan estenent i són molt presents en els mitjans decomunicació.

Resposta model: Catalunya hauria de tenir una presènciasignificativa, proporcional a la seva població, en lesinstitucions polítiques espanyoles, hauria d’aportar i rebrerecursos econòmics en consonància amb el pes de laseva població i de manera pactada amb les altrescomunitats i la seva cultura hauria de ser coneguda a totel territori espanyol i respectada igual que les altrescultures ho serien a Catalunya.

PÀGINA Procediment

Resposta oberta.

Un currículum és un document o escrit en què unapersona que vol ocupar un lloc de treball exposa lesseves dades personals, els estudis que ha fet, elstítols que ha obtingut, la situació i l’experiència laboral,etc.

• La feina del restaurant (20-45 anys) i la de venedorper a una editorial (25-35 anys).

• La feina de telefonista (12.000 euros) i la de xoferper a tràiler (18.000 euros).

• Requereixen estudis la demanda de mestres,psicòlegs i pedagogs i la de xofer per a tràiler (detipus pràctic).

• Resposta oberta.

Resposta oberta.

PÀGINA

Resposta model:Nom: MireiaCognoms: Baldús SentmenatEdat: 19 anysNúmero de DNI: 65 318 714Estat civil: solteraLloc de naixement: Espinalet del BesòsAdreça: Av. Pollastret, 21, 4t 1a. 08314 MatafulletaTelèfon (i fax): 93 584 32 11Adreça electrònica: [email protected]

Resposta model:Estudis: solfeig i pianoCentre: Conservatori de MatafulletaDurada: 8 anysIdiomes (parlats i escrits): castellà, català i anglès parlats iescrits; italià parlatÚs de mitjans informàtics: sistema operatiu, processadorde textos i base de dades

Resposta model:Plaça de treball (i categoria): afinadora de pianosNom de l’empresa: Gertrudis & SolerFeina: posar a punt instruments de segona màTemps en l’empresa: 1 any i 3 mesos

3

2

1

75

65

18

17

16

55

15

14

13

12

g55


gu

ia

Resposta model:M’agrada muntar a cavall i fer preparacionsmicroscòpiques. Sóc aficionada a cultivar bonsais ipractico el tai-txi. Tinc el carnet de moto. Tinc una moto iuna bicicleta de muntanya.

Aplicació:

Resposta oberta.


• Resposta oberta.• Resposta model: En el món vetllen pels drets humans

l’Organització de les Nacions Unides (ONU), amb lesseves diferents agències i òrgans (UNICEF, ACNUR,etc.) i les organitzacions no governamentals (ONG),com Amnistia Internacional.

• Resposta model: Els drets humans fonamentals són eldret a la vida, a la llibertat i a la seguretat d’un mateix.D’aquests, se’n deriven el dret a la justícia, a lapresumpció d’innocència, a la intimitat, a la llibertat deresidència i de moviment, a la llibertat de pensament,opinió, expressió i associació, al treball i al descans i aun nivell de vida digne.

Resposta model: Nom: Amnistia InternacionalAny de fundació: 1961Objectius: fer respectar la Declaració Universal delsDrets Humans; treballar per aconseguir l’alliberamentde les persones detingudes o amenaçades per lesseves creences, les seves idees polítiques, el seuorigen ètnic, el seu sexe, la seva llengua o religió;oposar-se a l’empresonament sense judici previ idefensar el dret a un judici just; protestar contra l’ús dela pena capital o la tortura; oposar-se als abusos duts aterme pels grups d’oposició com la presa d’hostatges,tortures i matances arbitràries.Seu: LondresTipus de finançament: donatius voluntaris

Resposta model: Les estadístiques mostren que lapena de mort no actua com una dissuasió eficaç contrala criminalitat i l’assassinat. El delinqüent no és undimoni que cal eliminar, sinó una persona que calajudar i recuperar. L’Estat no pot situar-se al mateixnivell que els assassins i dedicar-se a la venjança.

Article 3: “Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i ala seguretat de la seva persona.”Article 5: “Ningú no serà sotmès a tortures ni a peneso tracte cruel, inhumà o degradant.”Article 7: “Tothom és igual davant la llei i té, sensedistinció, dret a igual protecció de la llei. Tothom tédret a igual protecció contra tota discriminació queinfringeixi aquesta Declaració i contra tota provocació aaquesta discriminació.”Article 9: “NIngú no podrà ser arbitràriament detingut,empresonat ni desterrat.”

Resposta oberta.

PÀGINA Avaluació

Resposta model: El fet de viure en societat ensproporciona protecció mútua, organització del treball,progrés col·lectiu, cultura compartida...

Grup social: conjunt constituït per un nombre variable depersones, amb un tret comú com a mínim que lesrelaciona entre elles i els dóna cohesió i consciència degrup. Subgrup social: part d’un grup que té una característicacomuna especial, però que està subordinada alfuncionament del grup total.

A: Subgrup dels aficionats d’un club de futbol / grupdels aficionats al futbol.B: Subgrup de noies estudiants / grup dels estudiants.C: Subgrup dels treballadors de la construcció / grupdels treballadors.D: Subgrup de manifestants per una causa / grup delluitadors per causes cíviques.

El sentiment de pertinença a un grup és elreconeixement com a propis, per part de cada membre,dels trets que distingeixen el grup de la resta de grups.

Per raons de riquesa i de poder, la nostra societat actuales podria dividir en classe burgesa, classe mitjana opetitburgesa i classe obrera.

Un tret cultural català és el dia de Reis, que pertany alcomplex cultural nadalenc. El territori cultural catalàcomprèn el Principat de Catalunya, la Catalunya Nord, elPaís Valencià, les illes Balears i Pitiüses i l’Alguer.

Els cinc sistemes principals d’estratificació social són:– Estratificació poc acusada. – Estratificació despoticooriental. – Estratificació per castes.– Estratificació feudal o per estaments. – Estratificació per classes.La nostra societat es caracteritza per una estratificacióper classes.

La divisió social del treball es caracteritza perquè lestasques de la societat es reparteixen per raons d’origensocial i, a més, aquesta distribució es duu a terme deforma desigual en funció del sexe, la casta, l’ètnia, laclasse social o la religió de cada individu, per exemple. Encanvi, una divisió tècnica del treball només té encompte la capacitat tècnica de cada individu i no el seuorigen social.

Els trets més característics de la societat modernaoccidental són:– L’augment de la mobilitat entre les classes socials:

individus de classes socials inferiors poden ascendirsocialment i viceversa en funció de la sevacompetència professional.

– La família nuclear: limitada als pares i els fills queencara no s’han emancipat.

– El desplaçament de l’ocupació laboral del sector agrari al’industrial i de serveis: només entre el 3 % i el 10 %de les societats modernes treballen en l’agricultura in’hi ha prou per produir aliments per a la resta.

– El poder polític democràtic i les lleis constitucionals:amb una gran participació de totes les classes socials,cosa que implica una reducció dels conflictes.

– L’abundant producció i l’alt consum de béns: afavoritspel constant progrés tècnic i científic incorporatconstantment a tots els àmbits de l’economia.

8

7

6

5

4

3

2

1

95

85

4

Solucionari

La societat catalana és una societat modernapostindustrial amb trets característics propis. Perexemple, la seva diversitat ètnica i els trets culturalsdistintius com la llengua i el sentiment d’identitatnacional.

Resposta oberta.

En una societat democràtica, els conflictes es resolen enles eleccions, en què els partits, adversaris polítics,poden competir verbalment entre ells i la votació populardecideix el guanyador, fins a les pròximes eleccions, enquè els perdedors tornaran a tenir una oportunitat.

Catalunya és un país amb una llarga experiència enl’acolliment d’immigrants. Ja al segle XVII, gran nombred’hugonots (protestants) francesos van integrar-s’hisense problemes. Des de les exposicions universals deBarcelona de 1888 i de 1929, la immigració procedent detots els punts de l’Estat espanyol ha estat constant finsals anys setanta del segle passat. A començaments delsegle XXI, Catalunya afronta, com la majoria de païsoseuropeus, una immigració procedent de molts llocs delmón amb una conflictivitat comparativament prou minsa.

PÀGINA Reportatge

Els objectius de la UNICEF, que pertany a l’Organitzacióde les Nacions Unides (ONU), són aquests:– Mantenir la pau i la seguretat internacionals.– Desenvolupar relacions d’amistat entre les nacions.– Assolir una cooperació internacional basada en les

relacions d’amistat entre les nacions.– Arribar a una cooperació internacional en la solució de

problemes econòmics, socials, culturals o humanitaris.– Fomentar el respecte pels drets humans i les llibertats

fonamentals.

Resposta oberta.

Resposta model: A tot el món es considera que els nensno tenen l’experiència necessària per decidir el que ésmillor per a ells. Aquesta responsabilitat és assumidapels pares. Si aquests els obliguen a treballar, estanabandonant aquesta responsabilitat i els petits difícilments’hi poden oposar. Per tant, és un treball forçat del qualels pares o els empresaris n’obtenen un benefici. Aquesttipus de treball té les mateixes característiques quel’antiga esclavitud.

Resposta oberta.

Resposta model: Comprant barat un producte fabricat pernens explotats s’aconsegueix que aquesta activitat siguirendible i se segueixi portant a terme, amb la qual cosaes continuarà explotant els nens. Això alentirà el progrésd’escolarització al país de fabricació i contribuirà a la no-contractació de persones en edat de treballar o al’estancament i retrocés dels salaris. Per tant,augmentarà l’atur en aquell país. Actualment, hi ha lesbotigues anomenades “de comerç just” que volentrencar aquest cercle viciós.

PÀGINA Activitats

C: Ciència que estudia de quina manera fem servir elsrecursos per produir béns i serveis.

Economia planificada:

És el sistema econòmic imperant a la Xina, Cuba o, finsfa deu anys, a Rússia i els països de l’est d’Europa. El preu d’un producte és fixat per l’Estat.Els tècnics del govern s’encarreguen de determinarquins productes s’han d’obtenir, de quina manera s’hande produir i com s’han de distribuir. La decisió de produir correspon a l’Estat; és a dir, espren d’una forma centralitzada.

Economia de mercat:

És un sistema econòmic implantat a Europa, els EUA iel Japó. El preu d’un producte depèn de l’oferta i la demanda. Les empreses són les que decideixen quins béns iserveis s’han de produir, com s’han de produir i coms’han de distribuir.La decisió de produir no correspon a l’Estat, sinó a lesempreses.

• A Catalunya hi ha un sistema d’economia de mercat.• Resposta oberta.

Activitats econòmiques: són aquelles que duen a termeels éssers humans per produir béns i serveis destinats asatisfer les necessitats humanes.A: sector secundariB: sector terciariC: sector primari

Sector primari: agricultura, explotació forestal,ramaderia, mineria, pesca.Sector secundari: indústria, construcció.Sector terciari: banca, turisme, cultura, ensenyament,comerç, informació i comunicació, transport, sanitat.

PÀGINA

producte nacional brut (PNB) És el valor dels béns iserveis finals produïts en un període determinat,generalment un any, pels factors de producció, que sónpropietat dels ciutadans d’aquest país.

creixement econòmic És l’augment o la disminucióde béns i serveis que es produeix en un país en unperíode de temps determinat, generalment un any.

renda nacional És la suma de totes les rendesobtingudes en un país en un període de tempsdeterminat, generalment un any.

producte interior brut (PIB) És el valor de laproducció obtinguda en el territori d’un país.

A: PIBB: PNBC: PNB i PIBD: PNB

• El creixement a Catalunya ha estat positiu de l’any1990 a l’any 1992 i de l’any 1994 a l’any 2000. Això voldir que en tots aquests anys la producció de béns iserveis del país ha estat superior a la de l’any anterior,és a dir, que les empreses han produït més i han donatmés ocupació.

• Només l’any 1993 el creixement va ser negatiu, és a

5

4

97

3

2

1

87

5

4

3

2

1

77

12

11

10

9

gSolucionari gu

ia

3UNITAT

L’organització

econòmica de

la societat

SEGON CURS

dir, que la producció de béns i serveis va ser inferior a lade l’any anterior i va créixer l’atur.

PÀGINA

Les empreses compren treball, i el preu que paguen sónels sous i els salaris que reben les persones que hitreballen.En el mercat de treball tenim, d’una banda, les personesque s’ofereixen per treballar, és a dir, l’oferta de treball, i,de l’altra, les empreses que necessiten mà d’obra per aproduir béns i serveis, és a dir, la demanda de treball. Hiha sectors econòmics amb més oferta que demanda, iaixò fa que hi hagi atur.

Andalusia: 760.000 : 2.840.000 x 100 = 26,7 Canàries: 104.000 : 680.000 = 15,2Balears: 20.000 : 333.000 = 6,0Madrid: 280.000 : 2.244.000 = 12,4País Valencià: 250.000 : 1.670.000 = 14,9

• La comunitat autònoma amb una taxa d’atur méselevada és Andalusia.

• La comunitat autònoma amb una taxa d’atur més baixasón les Balears.

Economia submergida: conjunt d’activitats de lesquals l’Estat no té una constància directa a través de larecaptació de l’impost d’activitats econòmiques (IAE) ode l’impost sobre el valor afegit (IVA). Són exemplesd’aquesta economia les classes particulars que fan elsestudiants a casa seva, els tallers no declarats, elspaletes o lampistes que fan feines sense declarar, etc.

A: Els preus baixaran.B: Els preus pujaran.C: Els preus pujaran.D: Els preus baixaran.

La inflació augmentarà en els casos B i C.

PÀGINA

Banc: empresa mitjana; activitat financera; caràcterprivat.Fàbrica d’automòbils: empresa gran; activitat industrial;propietat mixta.Editorial: empresa entre mitjana i gran; activitat deserveis; propietat pública.

Multinacional: gran empresa que té instal·lacions adiversos països.

• Per obtenir-hi directament les primeres matèries, perdisposar-hi de mà d’obra més barata, per pagar menysimpostos i per vendre-hi directament els seusproductes.

• Els avantatges que obtenen consisteixen a reduir lesdespeses al mínim i a augmentar els beneficis almàxim.

• Resposta model: Els inconvenients de lesmultinacionals poden derivar de les dificultats decontrolar una organització tan gran i escampada i de lainseguretat política en alguns països, que podencanviar sobtadament les seves lleis o les sevescondicions de producció.

Resposta model: Són multinacionals conegudes Coca-Cola,Ford, Repsol, Chupa-Chups, Volkswagen, Disney, IBM...

Resposta model: L’Estat ha d’oferir educació, atenció ala salut, habitatge, seguretat, atenció a la tercera edat,de vegades transport o cultura...

Resposta model: Ensenyament públic: L’IES … , el centre d’educacióinfantil i primària …, la Universitat de Barcelona;ensenyament privat: una acadèmia d’estudisanomenada…Missatgeria pública: Correus; missatgeria privada:

SEUR.Hospital públic: Hospital de Bellvitge; hospital privat:

Clínica Nostra Senyora del Pilar.Transport públic: Transports Metropolitans deBarcelona; transport privat: Alsina Graells, SA.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

PÀGINA

A: Una part dels recursos obtinguts a les comarques deCatalunya més riques s’inverteix a les comarques mésdeprimides.C: Tots els estats dels països desenvolupatscontribueixen al desenvolupament del Tercer Mónmitjançant la cessió anual d’una suma de diners.E: Les persones que no tenen feina cobren un subsidi dedesocupació gràcies als impostos que l’Estat recapta deles persones que treballen.

impostos indirectes Són els impostos que escarreguen sobre el consum de certs productes. IVA(impost sobre el valor afegit)

impostos directes Són els impostos que tothom pagacada any segons els ingressos que ha tingut i els quepaguen les empreses segons els beneficis obtinguts IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) iimpost de societats.

• La declaració de la renda s’ha de fer cada any.Normalment entre els mesos de maig i juny.

• S’ha de presentar a les oficines i delegacions delMinisteri d’Hisenda o a les entitats que aquest delegui(com oficines de bancs i caixes).

• Estan obligades a presentar-la totes les persones quel’any anterior hagin obtingut guanys pel seu treball oper operacions financeres per damunt d’una quantitatmínima que l’Estat fixa cada any.

• No han de presentar declaració de renda les personesque no hagin percebut rendes l’any anterior o quehagin percebut rendes més petites que el mínimestablert.

• Resposta model: El fet de pagar impostos és importantperquè l’Estat pugui oferir serveis públics o perquè espuguin redistribuir els diners dels més rics als mésnecessitats.

• Resposta model: La seva negligència pot serdescoberta per una de les moltes inspeccions que fa elMinisteri d’Hisenda o perquè la revelin les dadesinformàtiques sobre comptes corrents als bancs icaixes. En aquest cas, es recorda al negligent la sevaobligació de pagar i de fer-ho amb interessos,recàrrecs o multes segons el temps que trigui acomplir-la.

• Resposta model: L’Estat, amb els diners que recapta,ofereix serveis públics.

13

12

11

28

10

9

8

18

7

6

08

Solucionari

Un llibre: 4 %Dinar en un restaurant: 7 %Agafar l’autobús: 7 %Entrada de cinema: 7 % Una ampolla de llet: 4 % Un parell de vambes: 16 %

PÀGINA

Hi ha dèficit comercial quan el valor de les importacions,expressat en unitats monetàries, és més gran que elvalor de les exportacions.Hi ha superàvit comercial quan el valor de lesexportacions és més gran que el de les importacions.

1995 1996 1997 1998 1999

dèficit 17.400 15.053 16.021 101.327 32.523

• Cap any no hi ha hagut superàvit comercial.• Tots els anys s’han produït dèficits comercials.

Resposta oberta.Resposta oberta.Resposta model: Oli, avellanes, ametlles, vi, peres...

aranzel És un impost amb què el govern d’un paísgrava la importació o l’exportació d’un producte.contingent És la quantitat màxima d’un producte queun govern permet importar.norma tècnica o sanitària Prohibeix l’entrada al paísde destinació de qualsevol producte que no compleixicerts requisits indispensables.

PÀGINA Procediment

Un gràfic sectorial té forma de cercle o de cilindre depoca altura.

Serveix per mostrar les proporcions d’una sèrie dedades relacionades.

Resposta oberta.

• S’hi representen les dades de les personescontractades per fer una feina a Catalunya durant elprimer trimestre de l’any 2001.

• Les dades s’hi representen en percentatges.• Resposta model: Sí, perquè es veu pel color i la

grandària què representa cada percentatge.• Els percentatges en un gràfic sectorial han de sumar

sempre 100.• També podrien representar-se els percentatges amb

columnes juxtaposades o amb una columna dividida ensegments.

PÀGINA

Farratges: 48,7 %Cereals: 17,4 %Fruita: 15,9 %Hortalisses: 6,4 %Vinya: 5,8 %Olivera: 2,7 %Altres: 2,7 %

Aplicació:

alimentació paper maquinària productes metàl·lics tèxtil petroquímica material de transport altres


• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta model: El subsidi d’atur és una prestació en

diners que l’Estat atorga a una persona que s’haquedat sense feina perquè pugui dedicar-se a buscar-ne una de nova.

• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.

• Resposta model: Com que les feines que hi ha avui diarequereixen més grau de formació, una persona ambun alt nivell de formació difícilment ha de quedar-sesense trobar cap feina, llevat que la seva formacióespecífica no tingui demanda en aquell moment.

• Resposta model: L’índex d’atur és més alt entre lesdones perquè encara reben la influència de l’època dela dictadura franquista en què es propugnava que lallar, com a mares, era el lloc més adequat per a lesdones. Però aquesta diferència s’escurçarà en el futur.

Resposta oberta.

PÀGINA Avaluació

Economia: ciència que estudia la manera com lespersones i, en general, la societat fan servir els recursosper produir i distribuir béns i serveis.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Economia planificada: es porta endavant mitjançantplans elaborats per grups de tècnics en quès’especifiquen els béns que s’han de produir, la maneracom s’han de distribuir i el preu que han de tenir. Totesles decisions es prenen de forma centralitzada.Economia de mercat: es basa en el funcionament de lesempreses que decideixen lliurement el que han deproduir i la manera com han de distribuir els productes ique només reben la influència del mercat, que amb elmoviment de l’oferta i la demanda en guia les decisions.

2

1

78

68

1/9

58

48

18

17

16

15

38

14

g59


gu

ia

1995 1996 1997 1998 1999

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

dèficit

Resposta model:Sector primari: producció d’enciams.Sector secundari: fabricació d’automòbils.Sector terciari: una representació teatral.

sector primari sector secundari sector terciari

Població activa: és el conjunt de persones d’un país oterritori que estan en edat de treballar.Població aturada: és el conjunt de persones que estanen condicions de treballar però que no tenen feina en unmoment donat.

taxa d’atur = població aturada x 100 : població activa

• La taxa d’atur més alta es va registrar el 1994.• La taxa d’atur més baixa es va registrar el 1999.• Resposta oberta.

Resposta model: A: El Corte Inglés.B: La cansaladeria del barri.C: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Resposta model:– L’ensenyament públic: es finança amb els impostos

directes i amb petites contribucions de les famílies pera casos puntuals.

– El transport urbà: es finança amb els impostosmunicipals, l’aportació de l’Estat als ens locals(municipis) i els bitllets de preu reduït dels usuaris.

– Els habitatges protegits: es financen amb subvencionsde l’Estat per a l’habitatge i amb els preus reduïts quepaguen les famílies compradores.

PÀGINA Reportatge

• Resposta model: A Europa hi ha més llengües queestats perquè és freqüent que un estat allotgi poblesamb diferents llengües. És el cas de l’Estat espanyol.

• Resposta model: No, Europa és un territori amb moltadiversitat cultural, perquè a sobre de les cultures depobles primitius, dels quals encara perviuen

manifestacions, s’hi va assentar la cultura romana, quedesprés es va barrejar amb diferents culturesgermàniques, cultures musulmanes del sud i de l’est(magribins, turcs) i aportacions asiàtiques (hongaresos,gitanos). Tot això dibuixa un panorama cultural moltvariat.

• Resposta model: És difícil veure Europa com una nacióprecisament per aquesta gran diversitat i pel fet que laseva unitat actual s’ha forjat a còpia de conflictessagnants. S’apunta, però, una intenció de constituir-seen estat i un embrionari sentiment europeista quepodria acabar sent “nacional”.

Resposta model:Estat: unitat política, un territori amb unes fronteres, unaadministració central, una sobirania i unes lleisdiferenciades.Nació: territori històric amb una llengua, una cultura i unsentiment d’unitat propis. En un estat hi poden conviure diverses nacions. Unanació pot constituir-se en estat, estar dividida entrediversos estats o conviure amb altres nacions en elmateix estat.

Noruega, Finlàndia i Irlanda.

Resposta model: Letònia, Lituània i Estònia van conèixeruna breu independència entre la Primera Guerra Mundial ila Segona Guerra Mundial. Però després d’aquesta últimagran guerra van quedar incorporades a l’URSS. Va ser apartir de 1986, amb la liberalització impulsada perGorbatxov, quan va resorgir el nacionalisme d’aqueststres petits països, que van poder celebrar eleccionslliures el 1990 i el 1991. Enfonsada ja l’URSS, Rússia elsva reconèixer la independència.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

PÀGINA Activitats

A: pobleB: paísC: nació

Resposta oberta.

• Un sistema polític és el conjunt format per lesnormes i les lleis, el sistema de crear-les i lesinstitucions que s’encarreguen de redactar-les, aplicar-les i vigilar que no siguin vulnerades.

• Resposta oberta.• La sobirania és la capacitat de decisió o el dret a

decidir que té una persona o col·lectivitat.• L’Estat és el conjunt d’institucions o d’organismes

d’un sistema polític, és a dir, el sistema d’autoritat ambquè es governa una societat.

A: Sistema no democràtic.B: Sistema democràtic.

Estat democràtic:

B: Una persona, un vot.C: Els ciutadans elegeixen les persones que han de serels seus governants durant un període de tempsconcret.

3

2

1

801

6

5

4

3

2

1

701

7

6

5

4

3

Solucionari

4UNITATL’organització

política de la societat

Any %1991 12,21992 13,61993 19,41994 21,21995 19,91996 18,91997 17,11998 14,41999 10,6

Estat totalitari:

A: Els ciutadans no tenen dret a votar.D: Una elit o un grup social determinat té la sobiraniapolítica en exclusiva. E: La minoria que governa no ha estat elegida pel conjuntdels ciutadans.

Resposta model: Estat democràtic: és el que es basa en la sobiraniadel poble, és a dir, en la voluntat de totes i cadascunade les persones que habiten un territori. Són elsciutadans majors d’edat qui elegeixen les personesque han de ser els seus governants durant un períodede temps concret. Són estats democràtics: Espanya,Suïssa, el Japó...Estat totalitari: és el que es basa en la sobirania d’unaelit o d’un grup social determinat. Aquesta elit no haestat elegida i, en canvi, gaudeix de privilegis polítics ilimita o elimina els que corresponen al conjunt deciutadans. Aquestes elits restringeixen les llibertatspúbliques i el dret dels ciutadans a elegir els seusgovernants. Són estats totalitaris: la Xina, l’Afganistan,el Congo...

PÀGINA

Resposta model: Estat unitari: és un sistema d’administració en quèels ciutadans voten el poder central i aquest decideixqui governarà les regions.Estat federal: cada regió té el seu poder i les seveseleccions que serveixen per a afers interns, peròcedeix la sobirania sobre qüestions generals a unpoder central que és votat a part.Estat de les autonomies: és un sistema a mig camíentre l’estat federal i l’unitari. Aquí és el govern centralqui cedeix part de la soberania dels afers regionals ainstitucions regionals o nacionals que administren elseu territori i hi prenen decisions.Confederació: és constituïda per estats absolutamentsobirans que estan units només per a determinats finssense perdre una considerable independència.

L’estat unitari es basa en la configuració d’un úniccentre de poder polític. És un estat centralitzat.L’estat federal es basa en la unió de diversos territorissota una mateixa constitució. Respecta l’autonomia

de cada territori en els afers interns i estén la sevasobirania sobre tots en les matèries que afectenl’ordre general.L’estat de les autonomies és un sistema situat a migcamí entre el model d’estat unitari i el d’estat federal.El govern central cedeix una part de la seva sobirania aaltres institucions estatals.Una confederació és la unió d’estats sobirans per al’assoliment d’uns determinats fins comuns.

França: estat unitariSuïssa: estat federalEstat espanyol: estat de les autonomiesEstats Units d’Amèrica: estat federalItàlia: estat unitariÍndia: estat federalAlemanya: estat federalGrècia: estat unitari

Resposta model:República: estat on els afers de l’administració i lapolítica (“tota la cosa”) estava a mans del poble o“públic” (del llatí populus) sense cap intermediari o rei.

Monarquia: poder a mans d’una sola persona (lapersona d’un rei).Antigament els reis tenien el poder absolut. Avui endia, el seu poder és representatiu, és a dir, el reiacostuma a ser la figura visible de l’estat com a lesrepúbliques ho és el president del govern, amb l’únicadiferència que no se’l pot canviar. Però actualment,tant a les monarquies com a les repúbliques, el governconcret de les coses de cada dia el tenen els ministresi diputats elegits en les eleccions populars.

Resposta model:Monarquies: Anglaterra, Bèlgica, Noruega.Repúbliques: França, Rússia, Itàlia.

Resposta model: La república és l’estat més democràtic possible perquètots els poders de l’estat hi són elegits pel poble. Elpresident de la república modera les discussions entrepartits, i, si no modera bé, pot ser que no surti elegit lapròxima vegada.La monarquia dóna seguretat als ciutadans perquè ésestable, i totes les institucions de l’estat, incloent-hil’exèrcit, la respecten. Als països on les disputesmilitars eren un fet molt habitual, com en el casd’Espanya, una monarquia respectada per tots elsbàndols servia per posar pau.

Resposta oberta.

PÀGINA

Partits polítics: agrupacions de ciutadans quecomparteixen els mateixos principis d’ideologia política,és a dir, que defensen el mateix projecte d’organitzacióde l’Estat, de l’economia, de les relacions internacionals,etc.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Segons el sistema proporcional, el partit més votat ésel partit A. Per tant, aquest partit obtindrà més

diputats que el partit C, que, al seu torn, obtindràmenys diputats que el partit B.Segons el sistema majoritari, el partit més votat és el

partit A. Per tant, el partit A obtindrà més diputatsque el partit B. El partit C no obtindrà diputats.

Resposta model: El sistema proporcional concedeix diputats a méspartits de l’arc parlamentari; així queden mésrepresentades les minories. Però té l’inconvenient quefa difícil la formació de governs estables perquè unspartits voten junts una sèrie de punts i uns altrespartits en voten uns de diferents, i així és difícil seguiruna línia de govern coherent.El sistema majoritari fa que només tinguin diputatsels pocs partits que han tingut molts vots (sovint

8

7

6

011

5

4

901

g61


gu

ia

L’estat democràtic

es fonamenta en la divisió de poders

poder legislatiu poder executiu poder judicial

les seves funcions són

• aprovarlleis

• controlarl’executiu

elsparlaments

• aplicarles lleis

• elaborarels pres-supostos

en ministe-ris o depar-

taments

• vetllar pelcompli-ment deles lleisde l’Estat

• aplicarsancions

tribunalsde justícia

l’exerceixen les seves funcions són s’estructura les seves

funcions sónés exercit

pels

només dos). L’inconvenient és que molts partits pocvotats no obtenen representació. L’avantatge és que ésmés fàcil formar majories de govern.

PÀGINA

A: Llistes obertesB: Llistes tancadesC: Llistes tancadesD: Llistes obertes

A: Congrés dels DiputatsB: SenatC: Congrés dels DiputatsD: SenatE: Congrés dels DiputatsF: Senat

• El president del Govern espanyol és elegit pel Congrésdels Diputats.

• El gabinet de ministres espanyol el formen personesnomenades pel president del Govern, elegit pelCongrés dels Diputats, que es responsabilitzaran deles carteres o matèries en què es dividiran els afers del’Estat.

• El poder judicial l’exerceixen a Espanya els tribunals dejustícia governats pel Consell General del PoderJudicial, integrat per vint membres.

La Generalitat és l’òrgan de govern de Catalunya, formatpel Parlament, el Consell Executiu o Govern de laGeneralitat i el president de la Generalitat.

El Parlament és l’òrgan legislatiu de Catalunyacompost per 135 diputats elegits per sufragi universalper a un període de quatre anys.El Govern de la Generalitat és l’òrgan del poderexecutiu, constituït pel Consell Executiu, que ésintegrat pels consellers dels diferents departaments i elpresident de la Generalitat.El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és elmàxim òrgan del poder judicial de Catalunya.

President de la Generalitat: Jordi Pujol.President del Parlament: Joan Rigol.Resposta model:Diputats: Manuela de Madre (Partit dels Socialistes deCatalunya) i Josep Lluís Carod-Rovira (EsquerraRepublicana de Catalunya).

Resposta model:A la Baixa Edat Mitjana, tots quatre regnes (Regned’Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València iRegne de Mallorca —illes Balears—) constituïen unamateixa corona, la Corona d’Aragó. Jaume I elConqueridor era el primer rei de tots quatre territorisque tenien en comú la monarquia, els colors de la qualeren les quatre barres que figuren a la base de lesquatre banderes.La història de Catalunya, independent del rei francèsdes del segle IX i cap de la corona d’Aragó fins al seglexv, la llengua, perfectament diferenciada des del’origen, i un sentiment de personalitat pròpiaevidenciat en diferents episodis històrics fan delPrincipat català el que anomenem una nació històrica.

PÀGINA Procediment

El nombre de diputats corresponents a cada partit ocoalició es calcula mitjançant un mètode matemàticanomenat sistema d’Hondt.

Aquest mètode distribueix d’una manera proporcionalcorregida els escons en funció dels quocients més altsdels resultats electorals.

El Parlament del País Basc té un total de 75 escons.

• Un partit o aliança ha d’obtenir almenys 38 escons pertenir la majoria absoluta.

• Cap partit ni coalició no va obtenir la majoria absolutaen les eleccions del País Basc de 2001.

• Van guanyar escons la coalició Partit Nacionalista Basc-Eusko Alkartasuna (6 més), el Partit Popular-UnióAlavesa (1 més) i Izquierda Unida-EB (1 més). En vanperdre el Partit Socialista d’Euskadi-Euskadiko Ezquerra(1 menys) i Euskal Herritarrok (7 menys).

PÀGINA

En les eleccions a Meridià els escons s’han repartit així:

Nom del partit1 (primer diputat) Partit F2 (segon diputat) Partit C3 (tercer diputat) Partit A4 (quart diputat) Partit F

Partit F: 2 diputats; partit C: 1 diputat; partit A: 1 diputat.

Aplicació:

1/6: Resposta oberta.


La fotografia representa el Parlament de Catalunya enplena sessió.

Una democràcia és el sistema polític en què tota lapoblació participa en el govern de la comunitat elegintuns representants que exerciran el poder en nom seu.En els sistemes democràtics, la població té, a més,una sèrie de maneres de controlar l’acció dels seusdirigents.

Resposta model: Que una societat democràticafuncioni millor o pitjor depèn també de la participacióconstant dels ciutadans, és a dir, que segueixin l’acciópolítica, que controlin els seus representants, queproposin idees i que es comprometin en les diversesinstàncies permanents de participació política.

Resposta model: En la fotografia podem veure compolítics de diversos partits s’escolten atentament. Lamateixa denominació de Parlament suggereix que lessolucions a tots els problemes es decideixen parlant.Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

411

5

4

1/3

311

211

12

11

10

9

111

Solucionari

1 2 3 4Partit A: 1.203 1.203 601 401 300Partit B: 824 824 412 274 206Partit C: 1.412 1.412 706 470 353Partit D: 404 404 202 134 101Coalició E: 321 321 160 107 80Partit F: 2.100 2.100 1.050 700 525

g63


gu

ia

PÀGINA Avaluació

Poble: societat estructurada que comparteix un territori,uns lligams culturals, uns governants o unes institucionspolítiques. País: territori on viu un poble o una comunitat humanaamb característiques pròpies.Nació: conjunt de persones que integren una societathumana establerta històricament en un territori, ambpersonalitat col·lectiva i amb voluntat d’identificar-se coma tal.

Resposta oberta.

Democràcia: sistema polític basat en la sobiranianacional, és a dir, el respecte i el reconeixement de lavoluntat de totes i cadascuna de les persones quehabiten en un territori.Sobirania: capacitat de decisió o dret a decidir que téuna persona o una col·lectivitat.Poder judicial: és la part del poder estatal que té laresponsabilitat de vetllar pel compliment de les lleis del’Estat.Estat federal: estat basat en la unió de diversos territorissota una mateixa constitució política, però respectantl’autonomia de cada territori en els afers interns.República: estat constitucional on el cap d’estat és unpresident o presidenta elegit per un període determinat.

L’Estat espanyol de les autonomies és un sistema situata mig camí entre el model d’estat unitari i el d’estatfederal. L’estat central cedeix a cada govern autonòmicles competències, els recursos i el poder per gestionar,administrar i legislar en els temes interns del seu territori.

El català és la llengua pròpia de Catalunya, el PaísValencià i la Comunitat Balear. El castellà és la llenguapròpia de les comunitats de Madrid, Castella i Lleó,Castella-la Manxa, Múrcia, Extremadura, Andalusia. AGalícia i al País Basc, les llengües pròpies són el galleci el basc, respectivament.

Cap de l’Estat espanyol: Joan Carles I.President del Govern espanyol: José María Aznar.Cap de l’oposició del Govern espanyol: José LuisRodríguez Zapatero.President de la Generalitat Valenciana: EduardoZaplana.President del Govern Balear: Francesc Antich i Oliver.

Resposta model:Repúbliques: França, Polònia, Itàlia.Monarquies: Espanya, Suècia, Bèlgica.

En el sistema electoral proporcional, els candidats decada partit o llista electoral són elegits a cadacircumscripció en una proporció igual a la del resultat deles votacions. En el sistema electoral majoritari, a cada circumscripció hiha un nombre fix d’escons per al partit més votat i unaltre per al segon partit.

• En les eleccions municipals espanyoles s’aplica elsistema proporcional corregit segons la regla d’Hondt.

• En les eleccions generals espanyoles s’aplica elsistema proporcional corregit segons la regla d’Hondt.

Resposta model:PP (Partit Popular): representa una ideologia de dretaconservadora, tot i que últimament proclama que està enel centre polític.CiU (Convergència i Unió): representa una ideologia decentredreta nacionalista.PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya): representa unaideologia d’esquerra moderada.ERC (Esquerra Republicana de Catalunya): representa unaideologia de centreesquerra nacionalista amb un horitzóindependentista no clarament declarat i una opciócontrària a la monarquia.IC (Iniciativa per Catalunya): representa una ideologiad’esquerra i ecologista.

Resposta model: Aquest dret està formalment reconegutals països democràtics del primer món, topa amb greusdificultats en democràcies més recents i encara ésignorat a molts països. De fet, fins i tot als països delprimer món té greus limitacions econòmiques per a lesclasses socials més pobres, que no tenen el mateixaccés a parlar en la premsa i els mitjans audiovisuals queaquells que dominen aquests mitjans.

PÀGINA Documental

Alqueria: casa de camp per al conreu o l’esplai. Conjuntd’aquestes cases de camp.

La magrana andalusa es diu “safarina”. Deu el nom alnoble àrab que en va adaptar el conreu al nostre sòl apartir d’una varietat síria. Es deia Safr bin Ubayd al-Kilai.

L’emir Abd al-Rahman va convertir el camp andalusí enuna petita Síria.

Resposta model: Són paraules que semblen venir d’unrei amic (“benvingut”, “desitjos acomplerts”) que adoptauna subtil posició de superioritat (“trobaràs el millorconsell”) però que obre la mà i suggereix un futurd’aliança (“molt més que no esperes”).

Resposta model: Hi va haver èpoques d’equilibri iconvivència, però la corda s’anava tibant primer a poc apoc i després més ràpidament del costat dels cristiansque ambicionaven el que no tenien.

Resposta model: El crit de guerra d’Alfons VIII sembla unmissatge per encoratjar les seves tropes a la guerrasense pietat i per sembrar el terror entre els enemics.També podria portar aquests a una defensa desesperada.En qualsevol cas, és a les antípodes d’un esperit modernde conflicte civilitzat. Prové d’èpoques en què encara espodia predicar l’anihilació de l’enemic.

Resposta model: Al-Nasir s’afermava, més enllà del seny,en la creença que Déu el salvaria (la paraula de Déu—Allah— representa els bons presagis) i que els malspresagis (la paraula del dimoni) es fondrien.

7

6

5

4

3

2

1

531

8

7

6

5

4

3

2

1

511

5UNITATL’alta edat mitjana

Resposta model: Tot i que no és fàcil, la convivènciaentre diferents cultures es demostra actualment enmoltes societats, com la nord-americana, la britànica o lafrancesa, on, efectivament, conviuen, potser d’unamanera imperfecta, però tractant de superar lesdificultats. De fet, pel que fa a la convivència, cadaindividu és una cultura.

PÀGINA Activitats

Alta edat mitjana, en color .Baixa edat mitjana, en color .

• L’alta edat mitjana s’estén des del segle V fins al X;la baixa edat mitjana, des del segle x fins al segle XV.

• Els pobles bàrbars van provocar la caiguda de l’Imperiromà d’Occident.

• Els turcs van provocar la caiguda de l’Imperi romàd’Orient.

El trencament de l’Imperi romà d’Occident es deu a lesinvasions bàrbares que van trencar la xarxa de ciutats enquè es basava. L’exèrcit va ser incapaç de controlar totesles fronteres, i les ciutats, desprotegides, es van anardespoblant i l’imperi es va anar ruralitzant. En pocs seglesel territori es va fragmentar en tres unitats: – L’Imperi bizantí.– L’Europa occidental.– Els dominis musulmans.

PÀGINA

Pobles germànics: visigots, ostrogots, francs, angles,saxons, burgundis.– Els visigots es van establir al sud de la Gàl·lia i a la

Península Ibèrica.– Els ostrogots es van establir a la península Itàlica.– Els francs es van establir al nord de la Gàl·lia.– Els angles i els saxons es van establir a Britània.– Els burgundis es van establir a la vall del Roine.

• Els romans anomenaven bàrbars els pobles germànics.• Els pobles germànics van anar ocupant territori romà

perquè es desplaçaven practicant una ramaderia i unaagricultura primitives que no coneixia fronteres finsque van aprendre el concepte d’estat dels romans.

• A la Península Ibèrica es van establir els vàndals, elssueus i els alans, però els que la van dominar van serels visigots.La península Itàlica la van dominar, en principi, elsostrogots.A Britània s’hi van establir els angles i els saxons.

Musulmà: practicant de la religió islàmica.Sunnita: nom donat a la majoria de musulmans queconsideren sagrat el llibre que recull les anècdotes dela vida de Mahoma.Visir: ministre del govern del califa.Califat: territori governat per un califa, cap polític ireligiós.Omeia: membre de la primera dinastia de reis àrabs.Mesquita: temple islàmic.

En morir Mahoma van accedir al poder els omeies,els quals van establir la capital del califat a Damasc.L’any 750, els omeies van ser derrotats pelsabbàssides; l’únic supervivent d’aquesta dinastia vafugir cap a la Península Ibèrica, on va fundar l’emiratomeia independent de Còrdova. Els abbàssides vantraslladar la capital a Bagdad. En el segle XI, el califatde Bagdad va començar a fraccionar-se.

La batalla de Guadalete va obrir als àrabs la porta de laPenínsula Ibèrica, mentre que la batalla de Poitiers elsva marcar el límit nord a Europa.

Resposta model: Al: Alhama, Almadén, Almeria…Guad: Guadix, Guadalamar, Guadalcázar…Ben: Benidorm, Benicàssim, Benifallet...

Els àrabs van transmetre a Occident el sistema denumeració que coneixien de l’Índia. Per això parlem dexifres aràbigues.

Resposta model: La numeració aràbiga és un sistemadecimal posicional en què els signes tenen un valorrelatiu a la seva posició. Això facilita els càlculs iescurça l’escriptura de quantitats que poden ser demagnitud indefinida. En canvi, el sistema numèricromà funcionava per acumulació de quantitats, cosaque complicava molt les operacions i l’escriptura degrans quantitats.

L’arc de ferradura és l’arc característic de l’arquitecturamusulmana. Els àrabs el van heretar dels visigots, quel’havien desenvolupat per influència romana. És un arc demés de 180° que sol descarregar sobre dues columnes.

8

7

6

5

4

731

3

2

1

631

8

Solucionari

600

s. V

I dC 70

0

s. V

II d

C

800

s. V

III

dC 900

s. I

X d

C

1000

s. X

dC

1100

s. X

I dC

1200

s. X

II d

C

1300

s. X

III

dC

1400

s. X

IV d

C

1500

s. X

V d

C

500

s. V

dC

conseqüències

fets invasions dels pobles germànics presa de Constantinoble pels turcs

esfondrament de l’Imperi romà d’Occident expansió de l’imperi turc

tenia com a capital

hi destaquen tres períodes

Constantinoble

L’Imperi romà d’Orient

regnat de Justiniàel Gran (527-565)

va excel·lir enmolts aspectes

comercial

l’Esglésiaortodoxa

l’administracióestatal

la vidaeclesiàstica

una partdel nordd’Àfrica

SantaSofia

les escolesliteràries

el Dretromà

es va conquerir

es va compilar

es va construir

es van renovar

es va reformar

decadència bizantina(1059-1453)

les croades Constantinoble

coincidintamb l’inici de

l’Imperi va finalitzaramb la

caiguda de

a lesmans dels

turcs

militar jurídic artístic cultural polític

es va produirla divisió

entre

Bizanci vaser una gran

potència

període de màximaesplendor (867-1059)

l’Esglésiade Roma

PÀGINA

Pati de les ablucions, de forma quadrangular.Acostuma a ser porticat. Té una pila amb aigua alcentre que serveix per a les ablucions.Haram, construcció de forma quadrada dividida endiverses naus mitjançant fileres de columnes. S’hidistingeixen la quibla (paret orientada cap a la Meca) iel mihrab, una mena de capella que assenyala la quibla.Minaret, torre adossada a la mesquita, des d’on elsfidels són convocats a la pregària.

• L’objectiu de Carlemany era restaurar l’Imperi romàd’Occident. Va sotmetre els saxons, els longobards ialtres pobles germànics.

L’imperi de Carlemany, després de la seva mort, vaquedar dividit entre els seus tres fills: Carles el Calb(la part occidental), Lotari (la part central) i Lluís elGermànic (la part oriental).

Als segles IX i X es van produir les invasions delsnormands, provinents d’Escandinàvia, els eslaus,provinents de l’est d’Europa, i els magiars, que venien dela serralada dels Urals.

• El Sacre Imperi Romanogermànic també preteniarevifar l’antic Imperi romà d’Occident.

• Els saxons eren la tribu germànica que va ocupar elnord d’Alemanya i el sud d’Anglaterra procedents de lapenínsula de Jutlàndia. El terme anglosaxó fareferència als pobles i la llengua descendents de lesantigues tribus dels angles i els saxons.

PÀGINA

Alou: propietat territorial lliure, exempta de càrregues idrets senyorials.

La decadència de les ciutats europees va ser ocasionadaper la debilitació del poder i de les funcions de l’Estatimperial, el retrocés de les activitats comercials i eldespoblament dels nuclis urbans.

• A les ciutats europees de l’alta edat mitjana hi residienles màximes autoritats polítiques i eclesiàstiques, aixícom alguns artesans.

• Els artesans urbans treballaven només per a aquestsgrups socials dirigents.

• Els mitjans de subsistència de la població urbanaprovenien dels dominis senyorials i eclesiàstics situatsa la vora de les ciutats, que eren cultivats per esclaus oper colons.

Els monestirs eren els centres culturals de l’alta edatmitjana.

• La llengua per a la documentació escrita era el llatí.• El trivi era el conjunt de les “tres arts liberals”, segons

es deia, o el conjunt de tres de les matèriesfonamentals d’estudi, la gramàtica, la lògica i laretòrica, que servien per preparar-se per a la filosofia ila teologia.El quadrivi eren “quatre arts liberals”: l’aritmètica, lamúsica, la geometria i l’astronomia.

Els monjos copistes es dedicaven, als monestirs, areproduir en manuscrits les obres d’autors clàssics.

El monaquisme respon a la voluntat d’alguns cristiansque, per seguir més estrictament l’Evangeli, renuncienals plaers i s’allunyen de la societat. Quan elmonaquisme és individual, els seus practicantss’anomenen anacoretes o ermitans; quan formencomunitats, s’anomenen cenobites.

Els propòsits del pensament filosòfic medieval giravenentorn de dos propòsits:– Fonamentar racionalment la fe.– Consolidar la doctrina cristiana i lluitar contra les

heretgies.

Davant les diferents interpretacions de la doctrina,l’Església de Roma podia actuar de dues maneres: – Integrant les interpretacions divergents en la seva òrbita.– Perseguint-les si atacaven o qüestionaven la doctrina

cristiana.

Resposta model: Té el seu origen en la doctrina del bogomilisme deBulgària.Es va estendre per la Llombardia, Occitània i elsPaïsos Catalans, França, Flandes i la regió del Rin.Inclou dos principis irreductibles, el Bé i el Mal, Déu iel Dimoni (creador de la matèria). Crist, segons aquesta doctrina, no va ser més queun àngel enviat per Déu per ensenyar el camí del celals homes, però la seva passió no va tenir capeficàcia salvadora; només la mortificació del cos il’abstinència de béns materials era útil. Aquestsprincipis estrictes només s’exigien a aquells quevolien ser perfectes. Els altres creients, per salvar-se, rebien, poc abans de morir, una imposició demans o consolamentum, després de la quals’abstenien de menjar i beure, de manera quemorien d’inanició.El papa Innocenci III va combatre els càtarspredicant una croada en contra d’ells.

• La Inquisició era un cos especial de l’Església.• Es va fundar l’any 1184 amb la finalitat de perseguir

l’heretgia.• A l’Estat espanyol va ser abolida definitivament el

1834.

PÀGINA Procediment

Resposta model:1) No estar allunyat d’una font de materials deconstrucció.2) Permetre una defensa fàcil.3) Disposar d’aigua potable. 4) Tenir terres de conreu i boscos a prop.5) Estar ben comunicat per camins o rius.6) Estar situat al centre del feu.

1-2

041

17

16

15

14

13

931

12

11

10

9

831

g65


gu

ia

incloïa

anomenats

distingim

petits propietaris agrícoles

les terres delsquals eren treballades per

grans propietaris agrícoles

esclaus

aloers

esclaus

colons

llauradors bracers

La societat rural europea de l’alta edat mitjana

si disposaven d’animals de tir

i arada

si només disposavend’aixada oaixadella

Resposta model:

Condicions A B C D

1 7 9 8 62 5 6 8 103 5 8 5 104 10 8 7 65 10 8 6 56 10 7 5 5Puntuació total 47 46 39 42

Segons aquest sistema l’emplaçament més idoni serial’A. Però probablement no es poden puntuar amb elmateix valor totes les condicions.

PÀGINA Històries de cine

Escena 1

• Resposta model: Teodosi pretén salvar la seva part del'imperi i té un comportament insolidari amb el seucol·lega occidental.

• Resposta model: El fet que s'aliï amb les tribusbàrbares és només una mostra de covardia, perquè norespon a un convenciment polític sobre l'ordre que had'imperar.

• Resposta model: El fet de celebrar una festa semblauna forma frívola de fer política. Hauria estat mésraonable fer un càlcul de la pròpia força i negociar ambtotes les parts tenint com a principi innegociable lasolidaritat amb els compatriotes, que se suposa queeren els altres romans.

• Resposta model: Probablement els romans, amb unatradició històrica llarga i una cultura escrita, opinen queun guerrer nòmada que no té una residència fixa no potser altra cosa que un salvatge.

Escena 2

• Resposta model: Àtila sap que tots els que estan allàreunits han estat vençuts per ell o han estat sotmesosal seu poder en algun moment. Aquesta "raó de la força"li dóna drets sobre ells.

• Resposta model: Àtila s'enfronta i venç un guerrer quehavia estat presentat com a invencible per l'emperadord'Orient. És a dir, ha acceptat el repte i ha vençut, ambla qual cosa ha demostrat que el poder del seuadversari pot ser superat.

Escena 3

• Resposta model: Teodosi actua com un governantpràctic i fa el que li sembla millor per defensar el seuregne. Però si no té cap altra força que els diners persubjectar Àtila, la mesura és inútil. Seria millor haverbuscat altres aliances (per exemple la del seu col·legaoccidental).

• Resposta model: És evident que la divisió entre els dosimperis afavoreix qualsevol invasor, perquè no podentenir una política única i l'invasor els pot destruir un aun.

Escena 4

• Resposta model: Com totes les persones d’una societatprimitiva tribal, Àtila és un home supersticiós quenomés tem les forces de la natura i els déus que,segons ells, hi havia al darrere. I suposem que erenespecialment inquietants els déus desconeguts, elsdéus dels altres, especialment si demostraven algunamanifestació de poder.

• Resposta model: Durant tota la pel·lícula, Àtila espresenta com un personatge amb una ètica primitivaperò molt coherent i respectable (la realitat històrica, amés de desconeguda, és potser una altra cosa).

Probablement és sincer quan parla de respectar lescreences alienes, encara que, en un momentd'ofuscació, mati la seva filla quan s’assabenta que éscristiana.

• Resposta model: D’acord amb la mentalitat màgicad'aquella època, els símbols podien ser poderosos, iLleó I tenia les armes d'una espiritualitat que al llarg dela pel·lícula esdevenen versemblants. Segurament, enla realitat històrica el poder de les creences també es vamanifestar en més d'una ocasió.


Resposta model: Per als jueus, Abraham és el pared’Isaac, fundador del poble hebreu, i, per tant, el seuprimer avantpassat. Els cristians assumeixen igualmentla història de l’Antic Testament com a part del seupatrimoni religiós. Els musulmans islàmics esconsideren descendents d’Ismael, fill gran d’Abraham.

Resposta model: El nom d’Abraham és escaient per aun temple multireligiós, perquè està relacionat, comhem vist, amb les religions del món amb més creients.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposat oberta.

Article 18:

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, deconsciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat decanviar de religió o de creença, així com la llibertat demanifestar la seva religió o la seva creença,individualment i col·lectiva, tant en públic com enprivat, en l’ensenyament, la pràctica, el culte il’observança.

PÀGINA Avaluació

1. romans2. visigots3. àrabs

El Cisma d’Orient va consistir en la divisió entre l’Esglésiade Roma i l’Església grega o ortodoxa.

Després de la batalla de Las Navas de Tolosa: a) Els àrabs de la Península Ibèrica van iniciar la sevadecadència definitiva; b) Els regnes cristians van iniciaruna etapa d’expansió i de col·laboració.

L’últim regne àrab a la Península Ibèrica va ser el deGranada, que va ser conquerit pels reis Isabel deCastella i Ferran d’Aragó, coneguts com els ReisCatòlics.

Expansió islàmica:– Europa: Còrdova– Àsia: Samarcanda, Bagdad, Damasc– Àfrica: el Caire

La mesquita Blava d’Istanbul, la mesquita de Còrdova i lade Jerusalem.

El campanar d’una església és una torre des de la qual lescampanes toquen les hores de missa (i altres fets). Elminaret serveix també per cridar els fidels a l’oració, peròa través de la crida del muetzí.

En una mesquita observem:– Un pati quadrat amb una pila amb aigua per a les ablucions.

7

6

5

4

3

2

1

341

241

141

4

3

Solucionari

– Una construcció quadrada o haram amb nausseparades per columnes.

– El minaret o torre adossada des d’on es convoca a lapregària.

– L’arc de ferradura.

El Sacre Imperi Romanogermànic era l’intent decontinuar l’Imperi carolingi i, de retruc, l’Imperi romàd’Occident, per part dels emperadors germànics, elprimer dels quals va ser Otó I el Gran. Comprenia elsregnes de Germània i Itàlia.

Aloer: petit propietari agrícola.Colon: persona lliure sense patrimoni, que havia detreballar la petita explotació que un gran propietaripogués confiar-li.

Barata: bescanvi d’un producte per un altre, senseintervenció de diners.

Resposta model: Els monestirs eren l’únic lloc d’aquellaèpoca on podia aconseguir-se la pau suficient i ons’aplegaven prou persones il·lustrades com perconservar el saber dels antics en una època en què eslluitava dia a dia per la supervivència. Tenien una sala onhi havia uns monjos especialitzats a copiar llibres i unsaltres especialitzats a il·lustrar-los.

L’anacoreta és un monjo solitari. El cenobita viu encomunitat.

Heretgia: creença o interpretació de la doctrina cristianano acceptada per l’Església de Roma i per això el papa laconsiderava falsa i perillosa. La Inquisició va ser el coseclesiàstic encarregat de perseguir i depurar aquestesfalses creences per mitjà de la investigació sobre lapuresa de la fe dels individus o els pobles i del càstigpúblic.

PÀGINA Documental

L’últim clergue de Sant Pere va morir de fam perquè lafarina que els pagesos donaven als eclesiàstics erarobada pel senyor noble Bernat Desvilar.

En Bernat Desvilar va requisar la producció del molí de laCorriu i va segrestar i torturar un fill de la vila anomenatJoan de Santcliment.

L’Església va crear les assemblees de pau i treva de Déuper posar ordre i pau entre els pagesos, els vilatans i elsnobles.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

La rella i l’arada eren les eines bàsiques del pagès, isense els muls les feines del camp eren molt penoses oimpossibles. Tota la població depenia d’aquestes feines.Eren molts els interessats a defensar aquests mitjans deproducció.

Una sagrera era el territori sagrat pertanyent a unaesglésia o un monestir en el qual s’aplegaven nuclis depoblació per trobar seguretat.

Resposta model: Es pot fer referència al barri de laSagrera de Barcelona.

PÀGINA Activitats

Les lluites entre els diversos regnes resultants de lafragmentació de l’Imperi carolingi van donar lloc a unsistema social basat en el poder absolut sobre elspagesos i en una sèrie de pactes i fidelitats entre elsnobles, que anomenem feudalisme.

La societat feudal diem que té forma de piràmide (mésavait hauríem de dir que té forma de triangle) perquè téuna base ampla, formada pels pagesos i el poble urbà, iun vèrtex superior, que és el rei. Entremig hi ha “capessocials“ de nombre creixent que són els nobles, de mésa menys rang.

Els reis i els emperadors no podien fer front a totes lesinvasions que patien els seus amplis territoris. Per això,progressivament van encarregar-ne la defensa per zonesals comtes, als ducs i als marquesos. En compensacióper aquesta defensa territorial, els reis van concedir aaquests senyors territoris o feus. Els senyors feudalsmantenien una relació de vassallatge respecte al rei, perògovernaven els seus feus, treballats per serfs, amb plenaautonomia.

El Sacre Imperi Romanogermànic era format per unagran disparitat de territoris dominats per nobles queactuaven com a veritables reis i triaven entre ells unemperador segons la tradició de la monarquia electivadels primitius pobles germànics. El “càrrec” d’emperadorera més un títol que no pas un poder efectiu.

La França dels reis Capets. L’Anglaterra unificada pelsnormands. Les monarquies cristianes de la PenínsulaIbèrica.

La dinastia dels reis Capets de França va ser iniciadaper Hug Capet (938-996). Ell i els seus successors vanser uns reis sense gaire autoritat, que posseïen unpetit domini a l’entorn de París. Els nobles deNormandia, Flandes, Borgonya i Occitània,nominalment vassalls seus, el superaven en poderterritorial i econòmic. Però el desenvolupamentdemogràfic i econòmic del domini dels Capets vaportar una notable prosperitat al regne de França.L’expansió francesa es va iniciar cap al sud, als regnesoccitans més urbanitzats i romanitzats, aprofitant lacroada albigesa. Altres territoris van ser incorporatsdurant el segle XII i primera meitat del XIII gràcies a ladebilitat d’Anglaterra i de l’Imperi germànic.

• Britània va ser ocupada al segle v per angles i saxons.• Els normands van conquerir Anglaterra al segle XI.• Enric II, rei normand d’Anglaterra, es va fer poderós

arran de la conquesta de molts territoris francesos comNormandia, Aquitània i la Gascunya. A més, va lluitarcontra l’Església i la noblesa per enfortir el poder de lamonarquia.

• Tot i posseir més territori francès que el rei de França,Enric II era vassall d’aquest en virtut dels pactes devassallatge que prèviament havien fet els senyors delsterritoris conquerits. El pacte de vassallatge era sagrat

5

4

3

2

1

261

8

7

6

5

4

3

2

1

161

13

12

11

10

9

8

g67


gu

ia

6UNITATLa baixa edat mitjana:

la revolució feudal

en el sistema feudal, encara que el seu valor fos,sovint, merament protocol·lari.

• Precisament aquestes possessions angleses enterritori francès van provocar la guerra dels Cent Anys.

• La transformació es deu a l’activació dels intercanviscomercials i de la introducció de la moneda en el mónrural.

• Retenir el domini útil: tenir el dret a treballar lesterres, tot i que el pagès havia de cedir-ne el dominijurídic al noble.

PÀGINA

• Resposta model: Es va simplificar l’esquema social enreduir-se els grups a dos. L’estatut jurídic de la terra,en canvi, es va complicar en incloure una gran quantitatde modalitats, drets i serveis.

• L’aloer tenia terra en propietat, mentre que el tinent entenia només el domini útil.

• La propietat directa de la terra era la que tenia elsenyor; només incloïa drets. En canvi, el domini útil,propi del pagès, comportava, sobretot, obligacions.

• La reserva senyorial era una part de la propietat delsenyor que administrava ell directament. Comprenia eldomini (on vivia el senyor), els boscos, els erms, lespastures i les terres més fèrtils, que treballaven elspagesos de les tinences.

• Els serfs no podien abandonar la terra que treballaven;els lliures sí que ho podien fer, sempre que haguessincomplert les obligacions pactades.

Oratores: monjos i eclesiàstics de tots els rangs.Bellatores: cavallers i nobles de tots els rangs.Laboratores: camperols de totes les condicions iartesans.

La pau i treva de Déu va ser una institució assembleàriaque va instaurar l’Església per frenar la violència senyoriali restablir un cert ordre social. Prohibia cometre actesviolents en determinats dies de la setmana i durantdiverses festivitats religioses de l’any. També garantia laprotecció del clergat i dels seus béns i llocs religiosos,així com dels indefensos.

El creixement urbà al segle XI es va deure a lesinnovacions agrícoles, a la prosperitat de la indústria deles manufactures i a l’increment dels intercanviscomercials entre camp i ciutat.

PÀGINA

Increment dels intercanvis agrícoles entre el camp i laciutat.Aplicació de noves tècniques agrícoles, amb la qualcosa es va aconseguir augmentar la productivitat delcamp.Prosperitat de les indústries manufactureres.

Preromànic: conjunt d’estils artístics previs al romànic,que es van difondre a Europa en desaparèixer l’Imperiromà i que tradueixen les aportacions dels pobles quevan ocupar el seu lloc.

Les tres manifestacions artístiques de l’art preromànicsón:– L’art mossàrab.– L’art asturià.– L’art carolingi.

Santa Maria del Naranco és una església del segle IX,únic vestigi de l’anomenat preromànic asturià delperíode ramirià.San Miguel de la Escalada és una església bastidasobre un antic edifici mossàrab que barreja elementsmusulmans i cristians d’origen asturià.

S’anomena romànic l’estil que es va desenvolupar al’Europa occidental des de la segona meitat del segle XI

fins a l’inici del segle XIII. És un estil eminentment religiósque reflecteix el predomini de l’Església.

PÀGINA

Edifici de poca alçària.Finestres molt petites.A la part del darrere hi ha una petita capella,anomenada absis.Presència de la volta de canó, gràcies a l’ús de l’arc demig punt.Murs gruixuts i massissos.

Són d’estil romànic les imatges A, D i E.Resposta model: Són totes tres molt hieràtiques, ambtendència a una rígida simetria i mancades d’expressió.

• Es veuen, al centre, la figura del pantocràtor (Cristdominant l’Univers, en actitud de beneir) i, als laterals,quatre escenes de la vida de sant Martí (frontal del’altar de l’església de Sant Martí de Puigbò-Ripollès).

• La pintura està mancada de perspectiva.• Les figures són hieràtiques, és a dir, estan

representades en una postura rígida i simbòlica,mancada de vida.

• La funció de la imatge és, d’una banda, simbòlica,perquè té un significat afegit d’exaltació del poder deCrist com a salvador i senyor de l’Univers, i, de l’altra,és narrativa, amb un caire hagiogràfic, perquè explicaen “vinyetes” una història de sants que els fidels hande conèixer.

PÀGINA Procediment

• Pertany al segle XII (alta edat mitjana).• Correspon a l’estil romànic.

1-2

661

17

16

15

561

14

13

12

11

461

10

9

8

7

361

6

Solucionari

Agricultura Agricultura

mediterrània atlàntica

conreus cereals, arbres cereals, conreus,principals fruiters, arròs, intensius

canya de sucre,productes d’horta

sistemes de rotació biennal rotació triennalrotació

innovacions sèquies i sínies arada normanda,tècniques collera i ferradura,

molins

• Aquest estil es va desenvolupar a Itàlia (Llombardia),França (Bretanya, Normandia i Occitània), la PenínsulaIbèrica (Catalunya, Aragó i Castella) i també Alemanya iAnglaterra.

• Es tracta del pantocràtor de l’església de Sant Climentde Taüll.

• Al seu autor se li reconeix una personalitat acusadacom a artista sota la denominació “Mestre de Taüll”,però se n’ignora la identitat.

• S’hi representa un tema religiós.• S’hi representen retrats.

• Va ser pintada, evidentment, amb una finalitatdecorativa, però amb la intenció d’educar els fidels enles idees cristianes i ensenyar-los aspectes de la Bíblia.

• Es tracta d’un fresc.

• Està executada sobre un mur.

• És una pintura plana, sense volum.• No té perspectiva, és a dir, no hi ha profunditat.• Hi predomina la gamma dels colors freds.• Els elements estan delimitats per una línia gruixuda.• Les figures són estàtiques.


Escena 1

• Resposta model: El rei d’Anglaterra només demostrauna gran set de poder, mentre que els seus drets sónels de l’àrbitre que vol treure partit de les sevesdecisions. El 1174 van obligar el rei d’Escòcia a jurarfidelitat al rei d’Anglaterra i el 1286, en morir el reiescocès i quedar com a successora una nena, el reianglès va pretendre annexionar-se el veí del nord.

• Resposta model: Sembla que Eduard I pensa que eldret dels nobles anglesos sobre la primera nit de lesescoceses casades servirà per barrejar les sangs.

• Resposta model: L’actitud del rei anglès sembla la idealper provocar una revolta popular més que unaconfraternitat entre pobles.

Escena 2

• Resposta model: La núvia pren una actitud realistaconsiderant la força dels invasors i vol evitar violència idany per als seus.

• Resposta model: No hi havia possibilitat de resistir-sesense desencadenar una violència fatal per al mésfeble.

Escena 3

• Resposta model: El casament d’amagat es deu al’oposició dels pares de Murron i al desig d’evitar el dretfeudal de cuixa.

• Resposta oberta.• Resposta model: Segons es veu en la pel·lícula, les

vexacions i les humiliacions no deixen altra sortida quel’enfrontament.

Escena 4

• Resposta model: En Wallace planteja la disjuntiva entreviure de genolls (com a serfs o vençuts) o morir enpeus (lliures).

• Resposta model: En Wallace representa una alternativaals seus senyors feudals tradicionals, de fet representaun nacionalisme primerenc. Abans de la batalla molts esneguen a lluitar per aquells. Però després del parlamentd’en Wallace s’avindran a lluitar pel seu país.

Escena 5

• Resposta model: En Wallace és acusat d’alta traïció perlluitar contra aquell que el tribunal diu que és el seu rei.

• Resposta model: El tracte que rep en Wallace com apresoner és el de la venjança del poder i és utilitzat coma dissuasió contra futures rebel·lions.


Indigent: mancat de les coses més necessàries a lavida.Rodamón: persona que va de poble en poble, querecorre diferents països, guanyant-se la vida venent,captant.

Resposta oberta.

Resposta model: Creu Roja, Càritas, AlcohòlicsAnònims, etc.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

PÀGINA Avaluació

Feudalisme: sistema social, polític i econòmic basat enl’existència de tres grups socials: els guerrers, elsreligiosos i els treballadors, el lligam entre els qualsestava definit per complexos pactes de vassallatge.Vassallatge: relació de servei i amistat pactada entredues persones però en un ordre jeràrquic en què una tédomini sobre l’altra.Serf: pagès lligat a la terra que treballa i que no potabandonar sense permís del seu senyor.

Resposta model: El Cid, El senyor de la guerra, RobinHood...

En el Sacre Imperi Romanogermànic, la disparitat delsterritoris i el fet que la monarquia fos electiva vandificultar la creació d’un fort poder centralitzat.

En la guerra dels Cent Anys es van enfrontar els regnesd’Anglaterra i França pels molts territoris en terrenyfrancès dels quals el rei d’Anglaterra era senyor.

L’alou era una propietat completa de la terra per part delpagès; la tinença només en comportava un domini útil, ila propietat directa era del senyor feudal.

La pagesia de la baixa edat mitjana era composta pelstinents lliures de terres i els serfs, que no eren lliures demarxar de la terra.

L’agricultura era la base econòmica de la societat de labaixa edat mitjana. Era una agricultura molt semblant a lade l’època romana, però amb algunes innovacionsprocedents de l’Europa atlàntica que van augmentarconsiderablement la productivitat dels conreus.

El creixement demogràfic de la baixa edat mitjana es vadeure a aquests factors:– L’abundància de terres susceptibles de ser conreades.– La interrupció de les grans invasions de pobles

estrangers.– La incidència menys acusada de les epidèmies i de les

crisis de fam ocasionades per les males collites.

8

7

6

5

4

3

2

1

961

861

761

7

6

5

4

3

gSolucionariSEGON CURS

gu

ia

69

L’agricultura del segle XI va conèixer les innovacionssegüents:– L’arada normanda, més pesant i que solcava i airejava

millor la terra.– La collera i la ferradura, que incrementaven la força i la

resistència dels animals.– Els molins, que substituïen la força animal per la de

l’aigua o el vent.

Els open fields eren els camps oberts típics del’agricultura atlàntica que permetien el conreu comunitari.

L’arquitectura romànica es caracteritzava per:– La planta de creu llatina.– Els absis semicirculars a la capçalera.– La volta de canó i l’arc de mig punt.– Els contraforts de suport dels murs.– Els murs massissos i de poca alçada.– Les finestres molt petites.

Resposta model: El monestir de Ripoll i l’abadia de Sant Joan de lesAbadesses.L’església de Sant Pau del Camp i l’església de SantCliment de Taüll.

La pintura romànica presenta els trets següents:– Influència de l’art bizantí.– Una funció complementària de l’arquitectura,

especialment la pintura mural.– Inexistència de perspectiva.– Hieratisme en les imatges.

Funció narrativa (permeten explicar episodis de lahistòria sagrada) i funció simbòlica (exalten el poder deCrist com a salvador i senyor de l’Univers).

Resposta model: església de Sant Climent de Taüll iesglésia de Santa Maria de Ribes.

PÀGINA Documental

Reis, nobles i bisbes podien treure força diners enimpostos de cada ciutat que hi hagués al seu territori.

La garantia reial és la protecció i la seguretat que donenunes normes, dictades pel rei, que protegeixen tothom.El rei assegura aquestes normes per a tothom.

La conquesta de Mallorca va proveir esclaus musulmans,producte del botí de guerra, durant els tres anys que vadurar.

La prosperitat d’Europa va començar a trontollaral segle XIV a causa de les males collites, l’excés depoblació i les epidèmies, especialment la pesta de 1348.

Gent apestada moria al carrer i era abandonada. Per allàhi passaven porcs i altres animals que fregaven el cosamb el mort i escampaven més la malaltia. Aquestes ialtres deficiències higièniques de l’edat mitjana afavorienl’expansió de la pesta abans que l’eradicació.Resposta model: El fet d’estar pres amb ferros seriainadmissible en el nostre món des de fa molt més de

cent anys. El xivarri nocturn pot ser motiu de discussió,d’amonestació o de multes proporcionades segons el llocen què es produeixi i les molèsties que causi, però avuidia és impensable el rigor i l’arbitrarietat de les autoritatsmedievals i molt menys el fet de poder colpejar ambimpunitat els qui en fan.

Resposta model: Encara es produeix tràfic d’esclaus,nens i joves, sobretot en zones del món allunyades delcontrol de les autoritats democràtiques i competents.

PÀGINA Activitats

L’augment de la població al segle XI va ser afavorit perl’augment de les superfícies cultivades i de la produccióagrària.

El terme “ressorgiment medieval” fa referència a lareactivació del tràfic mercantil estimulat per la prosperitatdels nuclis urbans europeus i al creixement de les ciutatsamb els seus mercats.

Monarquia autoritària: estat on el rei té el podersuprem i l’exerceix sense limitacions.

• Les monarquies autoritàries es van desenvolupar aFrança, Anglaterra i a la Península Ibèrica.

• Les monarquies autoritàries van acumular poder iterritoris mitjançant la guerra i les polítiquesmatrimonials.

• A la Península Ibèrica hi havia el regne de Portugal, queva posar fi al domini musulmà al segle XIII. Les coronesd’Aragó i de Castella s’havien unit dinàsticamentgràcies al matrimoni entre Ferran II i Isabel I el 1479,tot i que ambdós regnes van conservar les sevesinstitucions polítiques, les seves lleis i els seusimpostos.

A la península Itàlica, l’Església va frustrar l’ànsiaexpansionista de l’Imperi germànic. Al nord florien lesrepúbliques independents de Gènova i Venècia.L’Església controlava el centre, i el sud el dominava lacorona d’Aragó sota la forma del regne de Nàpols i Sicília.

Augment de la productivitat agrària.Aplicació de noves tècniques.Augment de la població.Augment del nombre de mercats i fires.

El mestre és el propietari de l’obrador. És membre delgremi i ha superat l’examen d’accés. Paga un sou al’oficial i instrueix i manté l’aprenent.L’aprenent és un nen que s’està formant en l’ofici. Elseu pare l’ha confiat al mestre perquè l’hi ensenyi.Com a paga, té menjar i llit a l’obrador.L’oficial ha passat anys aprenent l’ofici. Ara ja en sap ipot fer-se càrrec de feines importants i, a canvi, cobrarun sou. Al cap d’uns quants anys podrà presentar-se al’examen que li permetrà adquirir la categoria demestre i obrir taller propi.

PÀGINA

• Els burgesos eren els membres d’un grup social quecontrolava el comerç, és a dir, els mercaders.

• Els burgesos eren habitants de les ciutats.• Els burgesos controlaven l’economia més moderna

(comercial i financera) i tenien accés a la cultura. Com aciutadans el rei els garantia drets a canvi del pagamentd’impostos.

6

981

5

4

3

2

1

881

7

6

5

4

3

2

1

781

12

11

10

9

Solucionari

7UNITATLa baixa edat mitjana:

expansió i crisi

Resposta procedimental. (Vegeu el mapa de la pàgina177 del llibre d’informació.)

La Hansa era una aliança militar per defensar-se delsatacs dels pirates en el comerç entre les ciutats del nordd’Europa que connectaven la mar del Nord i la marBàltica.

Les croades van ser un seguit d’expedicions militars queels regnes cristians d’Europa van organitzar durant l’edatmitjana amb l’objectiu de conquerir Terra Santa,dominada pels musulmans.

• La primera croada la va proclamar el papa Urbà II perlluitar contra l’amenaça turca arran d’una demandad’ajuda de l’emperador de Bizanci.

• Les croades van afavorir les relacions d’intercanvientre els regnes europeus i entre aquests i el mónàrab.

Resposta model: Marco Polo va néixer el 1254 a Venècia,en una família de mercaders ben coneguts. Als dissetanys va emprendre un llarg viatge cap a l’Orient Llunyà.Va seguir la ruta de les caravanes de la seda quetravessaven els deserts i les enormes estepes asiàtiquesfins a arribar a Catai (Xina) i, finalment a Khanbalic(Pequín, capital del regne mongol). Va entrar al servei delgran khan dels mongols i va fer una brillant carrerapolítica, cosa que demostra la seva perspicàcia i la sevavàlua, en poder adaptar-se i sobresortir en un món queno era el seu. Va tornar a Venècia al cap de vint-i-cincanys. L’any 1298, en un enfrontament naval amb elsgenovesos, eterns rivals dels venecians en el comerçmediterrani, Marco Polo va caure presoner. Va aprofitar lapresó per dictar els records de la seva estada en terresasiàtiques i el resultat va ser el Llibre de les meravelles.

Els normands van abandonar Grenlàndia cap al segle xv acausa del refredament progressiu del clima.

PÀGINA

• La pesta bubònica va arribar a Europa el 1348.• La transmetien la rata i les seves puces.• El 1348 i el 1349 es va propagar a les illes Britàniques i

a Alemanya.• Va ser molt devastadora a les ciutats per les males

condicions higièniques i el contacte personal més estret.• No va ser eradicada totalment fins a l’any 1720.

El gòtic és l’estil artístic que es va desenvolupar apartir del romànic tardà a l’Europa occidental.Cronològicament, comprèn des de la segona meitatdel segle XII fins al començament del segle XV o,segons els països, fins ben avançat el segle XVI.

PÀGINA

A: romànica.B: gòtica.

– La pintura gòtica reprodueix cada cop més fidelmentel cos humà mentre que la romànica era més aviatesquemàtica.

– La pintura gòtica és rica en detalls que la romànicaconsiderava superflus.

– La pintura gòtica presenta les figures envoltadesd’un entorn paisatgístic i d’elements arquitectònicscada cop més realistes, mentre que la romànica eramolt sòbria, amb figures aïllades i sense elements del’entorn.

• Corresponen al romànic les imatges A, D i F.• Són gòtiques les imatges B, C i E.• Els edificis romànics tenen murs massissos i finestres

molt petites amb un arc de mig punt. Les voltes sónde canó. La planta és de creu llatina i acaba en unabsis darrere l’altar.

• Els edificis gòtics tenen murs amb grans finestralsplens de vitralls acolorits i arcs apuntats o ogivals. Lavolta és de creueria amb nervis que alleugen els murs.Els arcbotants fan de suport, projecten l’aigua de lapluja lluny de l’edifici i estan coronats per uns pinaclesque s’enlairen en forma punxeguda.

• Els vitralls són vidrieres amb formes de colors quepermeten compondre escenes i donen colors diversosa la llum que entra a l’edifici.

• El gòtic català es caracteritza per una composició mésaustera (menys punxes i ornamentació més sòbria);presenta menys tendència a la verticalitat, un augmentde la superfície dels murs i una reducció consegüentde l’espai dedicat als grans finestrals. Entre les fotosanteriors podem veure el monestir de Pedralbes aBarcelona.

PÀGINA Procediment

El Llibre de les meravelles és una font primària.

És una obra escrita a finals del segle XIII.

Va ser dictada a Gènova durant l’empresonament deMarco Polo.

Resposta model: De ben jove, Marco Polo, fill d’unmercader venecià, va marxar, el 1271, amb el seu pare iel seu oncle cap a Orient, d’on venien les espècies. Vaarribar, recorrent terres mai trepitjades per europeus, finsa la Xina i va esdevenir conseller del gran rei, el KublaiKhan, per al qual va dur a terme moltes tasquesdiplomàtiques que el van portar a recórrer l’ExtremOrient. En tornar va aportar coneixements sobre la que,en aquells moments, era l’altra meitat del món.

5

4

3

1-2

291

15

14

191

13

12

091

11

10

9

8

7

g71


gu

ia

males condicions climàtiques

crisi en les rutes i fires comercials

epidèmies

davallada demogràfica

abandonament de les terres

La crisi de la baixa edat mitjana

males collites enduriment de lescàrregues feudals

fam

guerres

crisi de les ciutats

davallada del comerç

revoltes camperoles

1200

s. X

II d

C

1300

s. X

III

dC 1400

s. X

IV d

C

1500

s. X

V d

C

1600

s. X

VI

dC

1100

s. X

I dC

romànic

gòtic

Resposta model: En aquella època, Europa estava sortintde l’estancament medieval de l’època de les invasions.Les ciutats prosperaven i havia nascut una nova classesocial de mercaders que començaven a mirar àvidamentel món a la recerca de novetats i de guanys. L’economiatornava a girar entorn de la moneda i el capital produïariqueses que permetien aixecar enormes catedralsgòtiques d’agosarats dissenys i esplendor mai vista.

Resposta oberta.

Resposta model: El text esmenta la canyella, una de lesespècies orientals tan apreciada a Occident que es veniaa preus elevats. Al·ludeix als falcons llaners del Tibet, unanimal molt preuat en plena època feudal, en què la caçaamb falcó era un esport molt apreciat pels nobles. Parladel govern del gran khan, símbol d’una unitat i potènciaperdudes a Occident i que es veia com a font de poder ide riquesa.

Resposta model: Aquest llibre venia a omplir una set denotícies sobre terres no conegudes, de les quals nomésarribaven rumors i supersticions a través dels mercadersàrabs. Va ser el primer d’una sèrie de llibres que vanesperonar l’imaginari dels futurs descobridors, algunsmolt enganyosos, com el Llibre de les meravelles delmón i viatge a Terra Santa de John de Mandeville, queconté un munt de dades fantasioses molt apreciadespels lectors ingenus d’aquella època.

Resposta model: Aquest document ens serveix avui diaper conèixer els interessos dels europeus del segle XII imoltes de les realitats (deformades, potser, ja que erenvistes per un estranger) de l’Orient.


Escena 1

• Resposta model: Era molt freqüent a l’edat mitjana i a lamoderna que dos pobles segellessin un pacte contra unenemic comú amb un matrimoni.

• Resposta model: L’Ayela veu enemics en els seusnobles més propers, es malfia de tothom i argumentade manera arbitrària per eliminar possibles rivals.L’Ayela sap que hi ha partidaris del fill del rei anterior.

Escena 2

• Resposta model: La rebuda que l’Einar dóna a l’aliatanglès és d’allò més arrogant i incivilitzada. Realmentofereixen una imatge de gent arbitrària i amb costumssocials poc exportables.

• Resposta model: En Regnard veu en el seu fill lesqualitats de vigor i agressivitat que són valorades en laseva cultura, en què el déu de la guerra, Odín, és el reidels déus.

Escena 3

• Resposta model: Es tracta d’un gag del guió en què elrei víking considera un tret d’alta civilització tenir un pouamb gossos famolencs per matar els condemnats.

• Resposta model: La pena que imposa en Regnard,lliurar-lo als crancs, pot ser més cruel, però seria difícilestablir un ordre de barbàrie per a una i altra pena.

• Resposta model: Tot l’ambient en què es mouen elsvíkings és farcit de supersticions, costums arbitraris,tracte agressiu… Certament és la imatge que enspodem fer d’un poble bàrbar sense lleis escrites.

Escena 4

• Resposta model: el pitjor que pot passar a un víking ésmorir sense lluitar.

• Resposta model: No hi ha morts pròpies per a ningú,però en tot cas no ho és lligar un home i llançar-lo a lesbèsties. Això denigraria qualsevol dignitat humana.

• Resposta model: Coneixent la dignitat víking, la mortque es vol donar al rei Regnard és indigna.

• Resposta model: El tracte que Ayela dóna a Eris quan litalla la mà reforça la seva imatge de tirà que no téamics i no tolera la més mínima contrarietat.

Escena 5

• Resposta model: A l’edat mitjana el castell oferia aixopluca la població dels voltants i representava la protecció queel senyor, en aquest cas el rei, devia als seus vassalls.

• Resposta model: L’armament dels anglesos semblamés sofisticat (catapultes, ponts llevadissos, uniformesmilitars), però el dels víkings és, en canvi, forçacontundent.

• Resposta model: Els anglesos fan servir espases,llances, fletxes… Els víkings també utilitzen espases illances, però sobretot fan bon ús de les destrals.


Resposta oberta.

• Resposta oberta.• Resposta model: De fet, la tortura als antics països

socialistes s’ha basat sovint en els maltractamentspsicològics.

• Resposta model: Segons l’article 5, “ningú no seràsotmès a tortures, penes o tractes cruels, inhumans odegradants”. Qualsevol maltractament o abús físic opsicològic pot considerar-se comprès en aquest articlede la Declaració Universal dels Drets Humans.

• Resposta model: En el món d’avui, la tortura pot serpracticada tant per funcionaris, com per adults, nensmés grans o qualsevol persona a la qual una certasuperioritat física i molta laxitud moral permetinautoafirmar-se o obtenir benefici aparent de l’extorsiód’una altra.

Resposta model:Hitler: la seva defensa d’idees racistes i la seva funcióde líder d’un país fort va portar a l’explotació i la mortmilers de jueus, gitanos i membres d’altres ètniesabans de la Segona Guerra Mundial i durant el conflictebèl·lic.Torquemada: el seu treball com a inquisidor generaldes de 1483 de les corones de Castella i Aragó va serimplacable quant a la persecució de personessospitoses d’atemptar, amb les seves idees, contra launitat de la doctrina catòlica. Moltes van ser torturadesi algunes van ser condemnades a morir cremades.Pinochet: va encapçalar un cop d’estat el 1973 contrael govern legal de Xile i va ordenar la detenció,l’obtenció d’informació mitjançant tortura i l’eliminaciófísica de milers d’opositors al seu règim.Ceaucescu: va ser dictador a Romania des de 1967 iva reprimir brutalment les manifestacions a favor delsdrets humans. La seva política econòmica va portar elseu país a la ruïna econòmica, artística i cultural.Stalin: líder de la Unió Soviètica fins a la seva mort el1953, va conduir el seu país segons les sevesobsessions i no pas segons una política justa iraonable. Fruit d’això van ser les depuracions amb

491

391

10

9

8

7

6

Solucionari

judicis sumaríssims en què s’obtenien confessionssota tortura psicològica, deportació de poblacions iutilització de vençuts de guerra com a esclaus per aobres faraòniques.

PÀGINA Avaluació

El ressorgiment medieval va ser afavorit per l’augmentde les superfícies cultivades i de la producció agrària i, deretruc, per l’augment de la població. També va serafavorit per la reactivació del tràfic mercantil i laprosperitat de les ciutats i els seus mercats.

Gremi: associació professional de menestralsreconeguda oficialment pels poders públics. Controlavael treball dels artesans i vetllava per la qualitat de laproducció.Oficial: artesà que sap l’ofici després d’uns anysd’aprenentatge.Aprenent: nen que ajuda en les feines del taller mentreva aprenent l’ofici.Burgès: membre d’una classe social formada a lesciutats medievals i que controla el comerç.

Resposta model: Burgos, Medina del Campo, Barcelona.Una fira era menys freqüent que un mercat i,normalment, s’especialitzava en un nombre limitat deproductes.

La creu damunt el vestit dels croats era signe de laprotecció papal de què gaudien com a “missioners” del’Església.

• Els víkings provenien de les terres d’Escandinàvia.• Eren navegants, comerciants i guerrers.• A Europa occidental se’ls anomenava normands.• Eric el Roig va ser un aventurer víking que va descobrir

les terres de Grenlàndia.• Grenlàndia significa “terra verda”. Va ser colonitzada

durant prop de cinc-cents anys pels normands.

Causes:

Adversitats climàtiques.Gran epidèmia de pesta bubònica.Guerres. Males collites.Enduriment de les càrregues feudals sobre elspagesos.

Conseqüències:

Abandonament de moltes terres de conreu.Davallada demogràfica.Crisi en les fires i les rutes comercials.Revoltes camperoles.Disminució del comerç. Empobriment de les ciutats.

La pintura gòtica va donar prioritat als espais oberts a lallum i va perdre molts metres quadrats de paret. Per aixòels nous llocs per a les escenes sagrades van ser elsretaules dels altars, els vitralls i les miniatures.

És gòtica la pintura B.

La pintura gòtica es preocupa més pel realisme de lesfigures, el moviment dels personatges i l’ambientacióde les escenes. Hi ha més riquesa cromàtica i s’utilitzael pa d’or per donar dignitat a certes superfícies.

L’arquitectura gòtica valora l’altura dels interiors i lallum, de manera que els murs són menys massissos i

més oberts gràcies a finestrals amb vitralls de colors.Molts pinacles en forma de punxa elevaven laconstrucció cap al cel. La volta i les finestres erenogivals o apuntades. Els nervis i la creueria distribuïenles càrregues interiors i donaven un aire d’esveltesa ivolada a l’interior.

Els murs i la teulada estaven sostinguts per contrafortsi arcbotants que deslliuraven les parets del pes. Peraixò es podien obrir grans finestres a les parets.

PÀGINA Documental

Resposta model: Un mercenari és aquell que fa de soldatper a qualsevol que li pagui un sou que consideri adequat.

Els almogàvers portaven gonella o camisa molt curta; ales cames, unes calces ben estretes de cuir, i als peus,unes bones avarques de cuir. També portaven un coltell(ganivet), una bona corretja amb un foguer (ferro o pedraque serveix per treure espurnes de foc), una bona llança,dos dards i un sarró de cuir a l’esquena amb el pa per ados o tres dies.

Al parany d’en Miquel, hereu de l’Imperi bizantí, vansobreviure en Ramon Alquer, en Ramon de Tous i enBernat de Roudor.

La “venjança catalana” va ser una gran matança que elsalmogàvers van cometre a les ciutats bizantines envenjança per la mort de Roger de Flor i els seus homes.Sembla que van aplicar l’”ull per ull i dent per dent” ambescreix. El record de la crueltat d’aquella matança va serviu a Orient durant molts segles.

Resposta model: Els soldats professionals sónfuncionaris o treballadors contractats pel seu paísd’origen o per un país que els dóna la nacionalitat. Hande tenir plena lleialtat a aquest país i en reben totes lesgaranties i drets possibles com a ciutadans. Els soldatsmercenaris no estableixen un pacte de lleialtat més enllàdel contracte temporal que els ha portat i poden canviarsovint de bàndol.

Resposta model: Hi ha moltes petites guerres entreestats i grups guerrillers a Àfrica, Àsia i Amèrica, onencara hi ha lloc per a soldats de fortuna.

Resposta model: En l’Afganistan del 2001, els guerrerstalibans que fa alguns anys ocupen el poder contra elqual s’oposen altres grups guerrillers exerceixen unarepressió terrible contra les dones i contra tots aquellsque no estan d’acord amb la seva interpretació del’Alcorà.

Resposta model: OTAN (Organització del Tractat del’Atlàntic Nord), organització creada el 1949, concebudacom un pacte de defensa militar per fer front a lapossibilitat d’una revolució socialista a Europa. Estavaoposada a una altra organització liderada per la UnióSoviètica anomenada pacte de Varsòvia. Amb ladissolució d’aquesta darrera organització el 1991, vatendir a presentar-se, quant als objectius, com una forçamultinacional de pacificació d’abast europeu. Així, de caraal segle XXI, l’OTAN va definir nous objectius com la defensa de la seguretat dels valors democràtics en

8

7

6

5

4

3

2

1

912

7

6

5

4

3

2

1

591

g73


gu

ia

8UNITATLa Catalunya

medieval

l’entorn euroatlàntic i la lluita contra el genocidi, elterrorisme i les armes de destrucció massiva. Tot i quesegons el seu estatut pot actuar sense autoritzacióexplícita de les Nacions Unides, garanteix que qualsevolintervenció seva no vulneri els principis de la Carta del’ONU o els establerts per resolucions del seu Consell deSeguretat.

PÀGINA Activitats

Pelagi era un noble visigot que s’havia refugiat a lesmuntanyes cantàbriques, va capitanejar l’inici de laReconquesta en derrotar els sarraïns a Covadonga l’any722. Va fundar el regne d’Astúries.

Resposta model: Batalla de Guadalete: Aquesta victòria va obrir alsmusulmans la porta de la Península Ibèrica i vademostrar la feblesa del regne visigot, que no tenia unaestructura coherent per resistir un cop derrotat el seurei. Conquesta del regne de Granada: va expulsard’Europa l’últim poder musulmà que havia tingut. Vacontribuir a iniciar un poder que es convertiria enl’Imperi castellà i en l’Estat espanyol.

Batalla de Guadalete, 722; conquesta del regne deGranada, 1492. Entremig hi va haver 770 anys dedomini musulmà.

Resposta procedimental.

La batalla de Las Navas de Tolosa va ser decisiva perquèva determinar la davallada definitiva dels musulmans i vaobrir el camí a Castella per ocupar Andalusia i Múrcia.

Alfons X de Lleó i Castella va ser escriptor i historiador,va contribuir al perfeccionament de la prosa culta encastellà, va estimular, dirigir i corregir el treball d’unnombrós grup de col·laboradors àrabs, hebreus i cristiansque van portar a terme la més extensa feina derecopilació del saber duta a terme durant l’edat mitjana.Per això és anomenat el Savi.

Borrell II va ser el primer comte de Barcelona que no vajurar vassallatge al rei dels francs, és a dir, va ser elprimer comte català totalment independent (any 987).Per això, mil anys després, Catalunya va celebrar el seumil·lenari, és a dir, els primers mil anys com a país ambpersonalitat pròpia.

PÀGINA

Resposta model: 1. Alfons III d’Astúries (866-910): va ser el primer rei

asturià que va fer una política forta i va vèncer elscalifes cordovesos i va repoblar moltes viles fins alDuero.

2. Sanç III d’Aragó i de Navarra (1000-1035): conqueríLleó, Zamora i Astorga.

3. Alfons VI de Castella i Lleó (1042-1109): durant untemps va reunir els regnes de Lleó i Galícia, Castella,Portugal i va arribar fins al riu Tajo.

4. Alfons VII de Castella i Lleó (1105-1157): va conquerirTarassona, Calatayud i Daroca i va arribar fins a l’Ebre.Va prendre Almeria i va fer vassalls seus diversos reisàrabs.

5. Alfons I de Portugal (1112-1185): es va proclamarprimer rei de Portugal.

6. Ferran III de Castella i Lleó (1199-1252): va conquerirgran part d’Andalusia (Còrdova, Sevilla i Jaén).

7. Alfons X de Castella i Lleó (1221-1284): va conquerirNiebla i Cadis.

PÀGINA

Mentre que els consolats de mar eren tribunals dematèries comercials i marítimes, els consolats decatalans o d’ultramar tractaven sobre causes criminalsmenors.

Els braços que formaven les Corts medievals catalaneseren:– el braç eclesiàstic, format per representants de

l’Església (bisbes, arquebisbes, diaques, etc.);– el braç militar, format per representants de la noblesa;– el braç reial o popular, format per representants de les

ciutats i viles que depenien directament del rei.

La Generalitat es va originar com un organisme dictat perla necessitat de permanència en l’aplicació de lesdecisions de les corts. Se’n va acordar la creació a lesCorts de Cervera de 1359.

• El domini reial era el conjunt de llocs, viles i ciutats queestaven sota la jurisdicció directa del rei i en els qualspodia recaptar impostos.

• Els nous impostos eren aprovats per les corts.• El dret de cena el tenien el rei i els senyors i consistia a

poder exigir proveïment de menjar quan passaven perterritoris de la seva jurisdicció.

Aprisió: dret dels pagesos d’apropiar-se d’una extensióde terra, generalment de dimensions reduïdes, al cap detrenta anys d’haver-la treballat sense interrupció.Alou: terra que havia passat a ser propietat d’un pagèsper aprisió.Tinença: propietat senyorial donada a treballar per tinentso pagesos no propietaris.

14

13

12

11

10

222

9

8

7

122

6

5

4

3

2

1

022

Solucionari

Durant els segles XIII-XV

els mercaders catalans

importaven exportaven

llana en brut,

vi, oli, fruita

seca, corall,

fusta, cuir,

paper

blat, sal,

ferro,estany,

pells, or, ivori,

esclaus,

espècies,

teixits de

qualitat

Regne d’Aragóany 1137

Corona catalanoaragonesa

expansió a laPenínsula Ibèrica i

la Mediterràniaoriental

Sicília (any 1282)

Sardenya (any 1323)

ducat d’Atenes(any 1311)

ducat de Neopàtria(any 1319)

regne de Nàpols (any 1442)

conquesta de Mallorca (any 1229)

conquestad’Eivissa(any 1235)

conquesta deValència

(anys 1233 a 1245)

expansió a Occitània

comtats de Carcassona iRasès (mitjan segle XI)

comtat de Provença(any 1112)

Comtats catalans

Carta de poblament: document pel qual un comte reiconcedia un conjunt de privilegis jurídics, polítics ieconòmics als nous habitants d’un lloc a fi d’afavorir-ne elpoblament.

Tragina: CDelme: ADret de destret: DAlberga: B

A. Abandonament de moltes explotacions agràries.B. Ocupació dels massos rònecs per pagesos que havienpogut resistir la crisi i continuaven habitant els masospròxims.D. El declivi de la producció agrària va ocasionar ladisminució de les rendes que obtenien els senyorsfeudals.E. Els senyors feudals, per compensar la reducciód’ingressos, van augmentar la pressió que exercien sobreels pagesos de remença.G. El malestar dels pagesos de remença davant lesexigències dels senyors feudals va esclatar l’any 1462.Els pagesos reclamaven l’abolició dels mals usos il’obtenció de la propietat de les terres abandonades queells havien ocupat i cultivat.

PÀGINA

1. L’any 1410, el rei Martí l’Humà va morir sensedescendència i sense designar successor.

2. La mort del rei va obrir un període d’incertesa,anomenat interregne (1410-1412).

3. Tres representants de cada regne de la coronad’Aragó —Catalunya, València i Aragó— es van reunira la ciutat aragonesa de Casp per resoldre el problemasuccessori.

4. El compromís de Casp va consistir a nomenar rei de laCorona d’Aragó Ferran d’Antequera, de la famíliacastellana dels Trastàmara i fill del rei de Castella.

5. L’altre candidat, Jaume d’Urgell, havia suscitat unaforta oposició a València i Aragó.

Resposta model: El compromís de Casp va lligar lamonarquia catalanoaragonesa a una forta casanobiliària castellana i això va influir en la posterior unióamb Castella i en la castellanització de la més altanoblesa catalana. Probablement també va influir en laposterior marginació de la majoria de la poblaciócatalana de la gran política dels reis d’Espanya i en elfenomen de la decadència lingüística i cultural.

PÀGINA Procediment

Resposta model: Museu històric de la ciutat,ajuntament, botigues de records amb postals,agències de viatges, punts d’informació turísticamunicipal, llibreries de vell…

Activitat procedimental.


Escena 1

• El paradís és l’espai ideal on tindrà lloc la vida eternadesprés de la mort per als que han viscut en gràcia deDéu segons la doctrina cristiana.

• Resposta model: Segons les creences de l’edatmitjana, fer donacions i regals als llocs sants, com elsmonestirs, era una manera de fer-se agradable a Déu iobtenir beneficis en la vida eterna, després de la mort.

• Resposta model: Els pagesos feien donacions alsmonestirs perquè creien que els era bo, perquè s’hiveien obligats i perquè el monestir era un poder que elsho podia reclamar.

Escena 2

• A la biblioteca hi treballaven, d’una banda, monjos quecopiaven a mà llibres antics i, de l’altra, monjos queil·lustraven, amb petites pintures anomenadesminiatures, el contingut d’aquests llibres.

• Igual que avui dia, hi havia prestatges per guardar iclassificar els llibres, però les taules, aleshores, erenveritables tallers de fabricació, mentre que avuiserveixen per a la consulta.

Escena 3

• El terme maligne fa referència al diable, a quis’atribuïen a l’edat mitjana els mals sobtats queafectaven un lloc.

• En Remigio, en Salvatore i la noia són acusatsd’heretgia per creure i propagar idees pròpies sobretemes espirituals contra l’autoritat de l’Església. Se’lsacusa de simpatitzar amb l’heretgia dolciniana,recentment reprimida per les autoritats eclesiàstiques.

• Resposta model: No hi ha imparcialitat ni objectivitatjudicials, perquè només és l’acusació qui fa preguntes iexposa conclusions. Els acusats són simples joguines ales seves mans, la seva part no és escoltada.

• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta model: Hi ha molts casos d’intolerància tant

en el món catòlic com en l’islàmic, el jueu o en altresreligions. Per creences religioses pateixen malspersones innocents. Aquest és el cas dels fills deTestimonis de Jehovà que per ordre dels pares nopoden beneficiar-se d’una transfusió de sang; les nenesde països africans que pateixen l’ablació de clítoris; lesdones musulmanes que són obligades a romandre acasa o a vestir d’una determinada manera; les donesoccidentals a qui l’església catòlica nega el dretd’avortament en tots els casos, etc.

522

2/6

1

422

18

17

322

16

15

g75


gu

ia

Enfrontaments a la ciutat de Barcelona en el segle XV

hi havia dos grups antagònics

la Biga

nobles ciutadanshonrats

el govern municipal

reformes

rei

grups socials privilegiats

gransmercaders

artesansdels gremis

petits comerciants

artistes menestrals

formada per formada per

també se’ls anomenava

van ser afavorits pel

el qual estava interessat aafeblir el poder dels

volien participar-hi i aplicar-hi

com

que havien regit

durant més de dos segles

la Busca

• reducció delsimpostos

• mesures per aprotegir els interessosdels artesans iels comerciants

la Busca

la Biga

però l’any 1462

va recuperar el poder

ja que eren contraris ala seva política

entre els anys 1453 i 1462 va aconseguir el govern de la ciutat

buscaires


Resposta model: Avui dia els museus ordenen iexpliquen al públic matèries que en la vida quotidianano apareixen ni ordenades ni explicades.

• Resposta model: Els museus són necessaris perquè lagent pugui veure aquelles coses que, per passades oper exòtiques, normalment no es poden veure.D’aquesta manera, la gent pot anar-se fent una idea decom és el món avui i com era abans. Els museus sónuna memòria i una escola permanent.

• Resposta model: El patrimoni és allò que posseïmperquè ens ho hem guanyat al llarg de la vida o perquèens ha estat llegat pels nostres predecessors. Aixòmateix passa en el cas dels pobles o països. Elpatrimoni dels països se sol guardar en museus iarxius.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

PÀGINA Avaluació

Reconquesta: procés per mitjà del qual els cristians de laPenínsula Ibèrica van anar estenent els seus dominis capal sud i van anar guanyant territori als sarraïns i repoblantles zones conquerides.

Els regnes de taifes van sorgir de la desintegració delcalifat de Còrdova; eren força inestables i això va afavorirl’avenç dels regnes cristians.

La Catalunya Vella era formada per diversos comtats:Rosselló, Conflent, Vallespir, Peralada, Besalú, Empúries,Ripoll, Cerdanya, Urgell, Pallars, Vall d’Aran, Ribagorça,Berga, Osona, Girona i Barcelona.

A la fi de l’edat mitjana existien a la Península Ibèrica elsregnes de Portugal, Granada, Castella, Navarra i Aragó.

La Marca Hispànica era el territori de frontera conqueritpels francs als àrabs a finals del segle VIII i creat com a talper Lluís el Piadós, successor de Carlemany. Era formadaper comtats dependents del rei dels francs.

El rei Jaume I és conegut amb el nom del Conqueridorperquè va ser el que va donar l’embranzida més forta almoviment de conquesta de la Corona catalanoaragonesa,ja que va conquerir Mallorca, Menorca, Eivissa i el PaísValencià.

Els quatre consolats de mar catalans més importantseren el de València, el de Mallorca, el de Barcelona i el dePerpinyà.

El càrrec de mestre racional es va crear per administrarles finances de la monarquia i la seva jurisdicció abastavatots els territoris de la corona.

Resposta model: En el gràfic s’observa que el 1356 lacorba de població ja era descendent, i no és fins aprimers del segle XVI, en el recompte de 1512, que noes comença a notar un aturament de la tendència a ladavallada i, posteriorment, una lenta recuperació, finsque al segle XVIII aquesta es dispara i sobrepassa elsnivells anteriors a la crisi del segle XIV.

• L’any 1333 va ser anomenat “lo primer mal any”perquè unes collites molt dolentes i la guerra ambGènova van provocar escassetat d’aliments i, per tant,una gran mortaldat.

• La disminució de la població catalana als segles XIV i XV

va ser deguda a les males collites, les epidèmies depesta, els terratrèmols i les guerres.

Els conflictes socials al camp durant el segle XIV

s’expliquen per una sèrie de causes iniciades arran de lacrisi demogràfica que va comportar una disminució de laproducció agrària i una davallada proporcional de lesrendes que obtenien els senyors feudals. De fet, va ser lanova pressió a què aquests van sotmetre els pagesos deremença (els que havien de redimir-se amb un pagamentper poder abandonar la terra) la que va provocar elsconflictes.

Els mals usos eren uns drets que el costum haviaconferit als senyors feudals sobre els pagesos deremença i que eren vistos per aquests com a injustos iabusius. Eren l’àrsia, la cugucia, l’eixorquia, la farga dedestret, la intestia i la jova. La sentència arbitral deGuadalupe, dictada per Ferran II, va abolir aquests malsusos i va dictar regles raonables a les relacions jurídiquesi socials en el camp català. Així va posar fi al conflicte.

Després de la mort del rei Martí l’Humà, sensedescendència, els representants del tres regnes de lacorona d’Aragó, reunits a Casp, van arribar a uncompromís pel qual nomenaven rei de la corona Ferrand’Antequera, de la família castellana dels Trastàmara.Aquest va ser el candidat que va suscitar menys rebuigper part dels compromissaris, ja que altres candidatscatalans, com Jaume d’Urgell, eren molt mal vistos aValència i Aragó. Aquest nomenament devia semblar unaopció neutral.

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

722

622

Solucionari

PÀGINA i

PÀGINA i

natalitat Imortalitat Aàrea densament poblada Dàrea poc poblada Kemigració Mgrup social Nmulticulturalitat Bexplotació infantil Gconflicte social Hsector primari Esector secundari Csector terciari Omultinacional Fdemocràcia Jpoder legislatiu L

PÀGINA i

Resposta procedimental: Estats Units, Canadà,Europa, Austràlia, Japó.

Resposta procedimental / resposta model:Zones molt poblades: sud-est asiàtic, Japó, altiplàcental de Mèxic.Zones poc poblades: casquets polars, desert delSàhara, Península aràbiga.

Resposta model: Espanya, Bèlgica, Suècia.Resposta model: França, Itàlia, Grècia.Resposta model: Cuba, Afganistan, Iraq.

PÀGINA i

Resposta model:Podem dividir l’edat mitjana en dos períodes:– L’alta edat mitjana, que va des de l’esfondrament de

l’Imperi romà d’Occident (476 dC) fins a la revoluciófeudal, al voltant de l’any 1000. En aquest tempsEuropa pateix les invasions germàniques que vancomençar al segle III i es van prolongar fins al segle VI ique van trencar la unitat política d’Europa i laMediterrània i també l’expansió de l’islam als segles VII iVIII. Tot plegat deixa Europa fragmentada políticamenten un Imperi bizantí, els dominis musulmans i elsregnes de l’Europa occidental.

– La baixa edat mitjana, que va des del segle XI fins alsegle xv (moment de la caiguda de l’Imperi bizantí arrande la presa de Constantinoble pels turcs). És l’època delfeudalisme, que és un sistema polític basat en elvassallatge i un sistema social basat en estamentsrígids, amb els senyors feudals al poder i els serfs coma base sotmesa. En aquest marc polític i social és quanes creen les primeres monarquies nacionals europees.Contràriament a l’alta edat mitjana, aquesta és unaèpoca de represa econòmica a Europa, amb un grandesenvolupament del camp i el comerç i un auge de lesciutats que només es veurà enterbolit per la crisieconòmica del segle XIV. Va ser la prosperitat delsprimers segles d’aquest període la que va permetre unfloriment de l’art arquitectònic, amb la construcciód’esglésies i catedrals, primer dins d’un estil romànicauster i després dins de l’estil gòtic, amb l’explosiód’altura i magnificència.

4

732632

3

532432

2

332232

1

132032

g77

Solucionari gu

ia

9UNITATUnitat final

SEGON CURS

La societat

estudiem

la població

el creixement natural

el creixementmigratori

els moviments migratoris

els moviments migratoris

els factors físicsl’economiaplanificada

l’economiade mercat

el sector primari

el sectorsecundari

el sector terciari

les empreses

privades públiques

béns i serveis

l’Estat

rendes

persones territoris

el qual, a més,redistribueix

controlades per

per evitar desigualtats entre

que té com a unitats de

producció bàsica

que ofereixen

i que poden ser

els factors culturals

els factors biològics

àrees moltpoblades

àrees pocpoblades

l’organitzaciósocial

éssers humans

éssers socials

societat

dotada d’una

cultura pròpia

canvi social

estrats ocapes socials

que evoluciona a través del

estructurada jeràrquicament en

l’organitzacióeconòmica

l’organitzaciópolítica

per conèixer com evoluciona la població

estudiem

aquest conjunt d’elements determina

per comprendrela seva distribuciódesigual analitzem

formada per

que per la seva capacitatd’evolucionar i

relacionar-se esdevenen

integrants d’una

els sectorsde producció

estudiem estudiem

que determinen

el conjunt d’institucions del qual forma

les normes o lleis

ens centrem en

els sistemesdemocràtics

la divisióde poders

la participacióciutadana

poder legislatiu

leseleccions

poder executiu

poderjudicial

un dels principisfonamentals dels

quals és

en que esconcreta en

es basen en

un sistemapolític

l’Estat

que són

distingim dossistemes econòmics

PÀGINA

alta edat mitjana baixa edat mitjana

visigots: poble germànic que va envair Itàlia i va ocuparla Península Ibèrica el segle v dC i va dominar-la fins aprincipis del segle VIII.Mahoma: personatge àrab considerat pels musulmanscom el profeta a qui Al·là (Déu) va dictar l’Alcorà, la sevallei.barata: bescanvi d’un producte per un altre senseintervenció de diners propi de l’alta edat mitjana.carolingi: nom donat a l’imperi creat pel rei dels francs,Carlemany (Carolus), i a tot al que amb ell tenia relació.ferradura: nom donat a l’arc més típic de l’arquitecturaàrab, de més de 180° i a una innovació tècnica de la baixaedat mitjana que protegia la peülla dels cavalls i altresanimals de tir.preromànic: conjunt d’estils artístics anteriors al romànicque comprèn l’art mossàrab, l’art asturià i l’art carolingi.feudalisme: sistema social, polític i econòmic basat enles relacions personals i la jerarquia entre els nobles i enel domini i l’explotació dels serfs, pagesos lligats a laterra i obligats a complir moltes obligacions amb els seussenyors.gòtic: estil artístic que es va començar a desenvolupar afinals del segle XII i que a Catalunya va estar vigent fins alsegle XVI. Alleugereix les parets de les esglésies gràcies al’ús d’arcbotants i les omple de finestrals, alhora queeleva les naus i les cúpules cap al cel. N’és molt típic l’arcogival.croades: seguit d’expedicions militars que els regnescristians d’Europa van organitzar durant l’edat mitjanaamb l’objectiu de conquerir Terra Santa, dominada pelsmusulmans.Inquisició: cos de l’Església especialitzat a perseguir icombatre els heretges. Fundada pel papa el 1184, vacontinuar activa a l’Estat espanyol fins al segle XVIII.alou: propietat territorial lliure exempta de càrregues idrets senyorials.serfs: treballadors del senyor feudal; no eren esclaus,però tampoc no eren lliures plenament, ja que no gaudiende drets personals.

Jaume I Conquesta de Mallorca i València (Jaume I vaser el rei que va impulsar i encapçalar la conquesta)

Almogàvers Expansió catalana per la Mediterrània(els guerrers mercenaris almogàvers van participar en laconquesta de Sicília i en l’expansió a Orient)

Carlemany Imperi carolingi (Carlemany, CarolusMagnus, va fundar un imperi centreeuropeu perseguint larestauració del cesarisme romà)

Borrell II Independència dels comtats catalans(Borrell II va negar la fidelitat al rei franc Hug Capet i vaindependitzar els comtats catalans)

Roderic Batalla de Guadalete (va ser l’últim rei visigot;va perdre la Península en aquesta batalla)

Berenguer IV Unió dinàstica de Catalunya i Aragó(aquest comte de Barcelona es va casar amb la filla delrei d’Aragó, mort sense descendència, i va unir així lesdues corones)

Almansor Saqueig de Barcelona (Almansor va serl’autor de l’última incursió sarraïna i va saquejar Barcelonal’any 985)

Alfons X el Savi Cantigas de Santa María (Les Cantigasde Santa María són la millor peça poètica del rei savi)

Mahoma Religió islàmica (Mahoma va ser el profetaque va predicar la religió islàmica)

Marco Polo Expansió del comerç europeu (lesexpedicions de Marco Polo a l’Extrem Orient vancoincidir amb la curiositat comercial europea i la vanalimentar en el futur)

PÀGINA

Resposta model:A: És d’estil romànic. Té un alt campanar ambfinestres bessones i arcs de mig punt. Al costat,l’edifici de l’església és baix i robust, amb finestresmolt petites i un absis al darrere.B: Església gòtica amb portes i finestres d’arcsapuntats o ogivals i una gran rosassa amb vitralls a lafaçana. Entre el campanar i l’edifici es veuen els pilars iarcbotants que ajuden a suportar la teulada.C: Mesquita islàmica amb cúpules baixes i dosminarets.

Art romànic:

– Arc de mig punt: corona portes, finestres o encetavoltes de canó.

– Absis: acaba les esglésies per darrere l’altar.– Volta de canó: cobreix les naus de les esglésies,

especialment la central i els braços de la planta decreu.

– Contrafort: suporta lateralment la càrrega de lesparets.

Art gòtic:

– Vitrall: deixa entrar la llum a la nau central del’església o catedral; recrea escenes o motiusdecoratius.

– Contrafort: suporta lateralment la càrrega de lesparets.

– Arc ogival: corona portes, finestres o voltes decreueria.

– Volta de creueria: cobreix espais entre les altescolumnes d’una església gòtica.

Art islàmic:

– Arc de ferradura: corona espais entre columnes,portes o finestres a les mesquites.

– Minaret: alta torre des d’on el muetzí crida a l’oració.

7

932

6

3

832

Solucionari

I E V Q U R A T G B S D C N M A

N J B M I E R I O L I M A L O U

Q L I A B F U A T E S E R F S I

U Q E S D E D V I S I G O T S E

I M A H O M O C P E L L F B T

S L M N B B R V X L J H I G F U

I R U P B A R A T A A S N S D I

C C R O A D E S M N B X G C V O

I T R E U Q F E U D A L I S M E

O P R E R O M A N I C F D S A P

A

9 788441 206076

ISBN 84-412-0607-4

Documents

Guia didàctica