Premi Bromera 1992 a l'aplicació didàctica sobre un text literari: A pedrades

8/14/2019 Premi Bromera 1992 a l'aplicaci didctica sobre un text literari: A pedrades

1/31

P ropostes iddctiquesper a la lectura del llibre'A p"Aroarr'de Xauier Mendiguren

Antoni de la Torre - Ana Martnez Lanez

P R E A 4 I B R O I \ 4 E R . A I 9 9 2A L 'Ae r r c .c r D rDAcr r cAS O B R E I J N T E X T L I T E R A R I

(1 )


2/31

Aquest treball obtingu el Premi Bromera 1992a I'aplicaci didcdca sobe un text literai.Fomiaven el iurat: Alfred Aranda, Salvador Bahller,Josep A. Fluixi i Francesc Machirant

O Antoni de la Torre i An M,lrinez Lalez@ Edicions BromeraPol Industrial | - 466Qo JiznComposici tipogreficarGermanieImprs a: Grafiquatre - AlziraEdici de ditusl gratuitaMare de 1993


3/31

1, MEMORIA1.I. OBJECTIUS E LESACTIVITATSPROPOSADESL'objectiud'aquest reballspresentar nespropos-tes didactiques per a la lectura del llibre A ped.rades,de Xabier Mendiguren, de maneraque l'esmentada ec-tura s'inseriscacoherentment en un pocs didictic ten-dent a desenvolupar es capacitatsd's oral i escrit dela llengua alhora que s'encete una petita anelisi sobela construcci del relat literari adequadaa I'edat dels ec-tors a qui va destinada 'obra. En aquestaedat, com s'heepetit en altres ocsions, els lectors travessen unmoment crtic, en qu s fonamentalque puguen asso-ciar alld que lligen amb l'experincia directa o indirecta(el que pot succeir-los,a ells o a altres personesprxi-mes), alhora cd que el llibre briga cam a l'expressid noves experincies.Aquestplantejamentno exclou la necessitat e treba-llar I'acostamental llibre d'una maneracreativa, ent sen-tir als joves le curiositat o l'inters de llegir, promoventles possibilitatsper la satisfacci e la lectura allunyant-ne al mxim la sensaci 'imposici.Lesnostrespropostesvanencaminedes, n definitive,a posar a lectura d'aquest libre en relaci amb aspectesfonamenta.ls e I'erea de llengua(valencii), com ara snr- La eflexi entorn de la comunicaci literiria.- L's de la llengua com a mitje per a obtenirinformaci.- L's de la llenguaoral en situeci de clesse s adir, en una situacique implicaun certgreude fomalitat).

- La reflexi sobe elementsde la naraci iteriia.- L s de Ia llenguaescrita.Amb aquestobjcte,proposem una srie d'activitatsagrupedesen quatre blocs, els objectius especficsdelsoualssn:


4/31

) Objectius de les activitats d'apoximaci al llibre:1. Entr2r en contacteamb I 'objecte ll ibre com a mos-tm d'un context cultural i lingstic determinat, tant pelque fa refencia a la seuaproducci com a la seua difusi.2. Aproximar-se a le realir^r editoriel valenciana.3. Prendre conscincia de les relacions entre les dife-ren$ instncies que intervenen en la posada en circulacid'un llibre: autor, editor, treductor, il.lustrador, distribuldor, l l ibreter...) Objectius de les activitats entorn del context dela histria relatadal1. Reconixer les caracterstiques del marc social enqu se situe I 'obra.2. Aproximar-se a alguns trets de la cultura tredicio-nal basca i compararlos amb tets de la cultua tradicio-nal valenciana.3. Identificar la possible diversitat de posicions entornd'un confl icte social.4. Yalorar la premsa com a element que reflecteix iconfigura I'opini social.c) Objectius de les ectivitats de debat al voltant detemes del llibre:1. Desenvolupar I'inters i el gust pel debat com aforma de comunicaci i intercanvi d'idees en situacionsde ceta formalitat.2. Saber escoltar i respectar les idees dels altres.3. Desenvoluper les habilitats necessresper a parti-cipar en un debat satisfactori: documentar-se prviament,prendre la paaula en el moment adequat, expressar deforma organitzada els aguments que donen suport a laprpia opini, oposa-se a les opinions contrries senseviolncia, etc.4. Exercitar les habilitats necessiries per a moderarun debatr presentar i delimitar el tema, fixa els objecdusi les etapes del debat, resumi les diferents opinions, sin-tetitzar les conclusions del debat...


5/31

5. Identificar actes de perle que es produeixen en undebat.d) Obiectius de les activitats entorn de la narraci.l Reconixer les merques que fen refrncia al narra-dor en un relat.2. ldentificar la figura del narrador i difeencia-la dela de I 'auto.3. Reconixe el carcter de ficci de la comunicaciliterria.4. Tenir en compte el punt de vista del narrador tanten la comprensi del text com en la producci prpia.5. Relacionar I'evoluci psicolgica del proBgonistaamb l 'estructura de l 'obra.6. Observar la relaci entre les il.lustrecions i el con-tingut del relat.

1.2. FONAMENTS DE LA PROPOSTAL'agrupaci d'activitats per blocs respon a la inten-ci de presentar possibles orientacions del eball didc-tic a patir del llibe, fins a cert punt independents perque poden considerer-se complementries.a) Activitats d'aproximaci al llibre com a mostra d'un

entorn cultural i lingstic determinat.A pedrades, per tractar-se d'una obra recentmentescrita i aduide, ofereix une bona oporunitat d'apropar-se al coneixement del funcionament editorial actual.Aquest coneixement pot contribui al fet que els alumnescapten el fenomen literari en tots els seus aspectes (crea-ci, versi, edici...) com una cosa prxime i viva, comuna activitet que forma part de la vida social de l'esferacultural. Conv que els alumnes prenguen conscincia decom la literatura este present en el mn que els rodeja,i de com es manifesta aquesta presencia en els mitjans decomunicaci i en le indstria editoriel.


6/31

Es pretn, tamb, que els alumnes s'aproximen alconeixement de Ia difusi editoial en valencii, com a mitjide destecar la presncia, encara incipient per amb pers-pectives esperanCadoes, d'aquesta llengua en un mbitd'activitat econmica i cultural; equest objectu s parti-cularment important per a tots aquells alumnes -molts-que noms adverteixen la presncia del valencii enl 'ambient escolar.s important, a ms, que els elumnes es facen unaidea de les distintes fases mplicades en la producci delllibre, de manera que arriben a captar millor un aspectefonamental de la comunicaci literAria com s ara el paperdels agents mitjancers ene l'emissor i el receptor, I'autori el lector,) Activita6 als voltants del context de l histria.El text proposat ofereix una bona oportunitat per tre-baller la comprensi d'un enton social i cultural determi-nat. L'acci se situa en un marc cultural com aa la socie-tat basca,que pot resultar une mica dlunyada de I'alumnat,sobre el qual, amb excessiva freqncia, es manifesten pre-judicis i estereotips que conv supimir per al desenvolu-pament d'ectituds positives entre els alumnes davant ladiversitat de les nacions que integren l'Estat espanyol, finsi tot per afavorir l'acceptaci de la prpia diversitat,

D'altra banda, en I'obla tenen un paper impoftantaspectes que, normalment, noms apareixen tractats demanera tangencial en l'anomenad liteatura iuvenil comsn els conflictes labords, cosa que dna peu a fer d'aquesttema -de gran impotencia en l'ectualitat- un centred'inters al voltant del qual es pot promoure la comuni-ceci en l 'aula.Es tracta, per unt, de promoure una petita reflexiindividual sobre el funcionament ideolgic i poltic de lasocietat en fase de desindustrialitzacr, amb la creacid'una gran desocupaci i els consegents poblemessocids, familiars, institucionds etc. Les activitats propo-


7/31

sades en aquest sent s'orienten cap a tres qestions:referncies a les situacions que apareixen en la pemsa(ectivitats l-4), el paper de les institucions (activitat 5) ila resposta social als conflictes laborals (activitat 6).Amb les actiyitats 7, 8 i 9 es pretn posar de elleules particularitats culturals basques que apareixen en el lli-bre a fi d'afavorir el reconeixement de les ooies en elsalumnes valencians,Pel que fa a la premsa les activitats es justifiquen perla necessitat que els alumnes coneguen el funcionamentdels mitjans de comunicaci, i en concret reconeguen elseu paper com e reflectidors i alhora configuradors d'opi-ni social, de manera que s'afavorisca el desenvolupamentd'una actitud crtica davant els missatqes transmesos,c) Activitats de debat.En el llibre apareixen com a fonamentals els temesde la desocupaci i la posici dels adolescents en La ami-lie, els dos temes fan rferncia a qestions realment pol-miques en la societat actual. Aquests temes s'adiuen moltb per a desvetlar I'inters dels alumnes i afavorir-ne laparticipaci en debats, de manea que el tactament didec-tic de la llengua oral en situacions de certa formelitat, coms el debet e classe, esdevinga significatiu i, per tant, msrendible didcticament.'Per comenqar, entenem per dbat(a classe) 'intercanvi oal d'idees o punts de vista al vol-tant d'un tema determinet, preparat prviament, sobre elqual pot haver-hi opinions contradictries, i per al qualcal disposar de la presncia d'un modeado.En aquest intercanvi, s'espera dels intelocutors el seuinters i la seua participaci entorn d'una qesti obeta,la resposta a la qual depn de les diverses intervencionsque es facen. La vilua formativa d'aquesta classed'activi-tat dins I'aula esta fora de discussi. En la vida adulta delsalumnes, els sere molt necessai participar en assembleesen qu s'expressen opinions contraposades, en reunionsen qu han d'informar-se o expressar defensar el seu punt


8/31

de vista. Cal, doncs, que hi estiguen preparats. Ambaquesta activitat de debat es dna 1'oportunitat a 1'alumneque es familiaritze amb la epresentaci de diversos papes:moderador, participant i observador. Un aspecte essen-cial de 1'activitats preparar I'alumne per a saber escoltari saber comprendre com s'org2nitzen els diferents puntsde vista que s'expressen rspectant els tons de paraula,l'un rere l'altre, i entre els quals caldri que l'oidor prengapartit. Escoltar en un debat consistix a escoltar perpronunciar-se, per intervenir en una actitud activa, bendiferent de l'actitud passiva d'escolta el professor per aaprendre.Si volem que la prictica de debat siga fuctfea, l'elec-ci del tema s essencial. Pensem que els temes de debatque proposem a partir de la lectura del llibe (l'atur i laposici de l'adolescent en la famlia i en la societat) snadients perqu sorgisquen diferncies d'opini que inci-ten a la discussi.Un aspecte important de l'activitat s sensibilitzar elsalumnes perqu prenguen conscincie de les condicionsen qu es produixen els intercanvis orals: disposici delsparticipants del debat en elaci els uns amb els altres,col.locaci de les taules, llocs on pot produir-se un bondebat, nocions de fecunditat i creativitat del grup... Estract?, ?I capdavall, de fer los conixe el funcionamenti la prpia dindmica del grup de manera elemental.Com a primer pas de 1'activitat, es proposa l'observa-ci i anliside debatsa la redio i Ia televisi.s en aquestsmitjans on els alumnes poden tenir els primers contactesamb el debat o la t^tla redona. Observant els interlocutors, analitzant-ne els arguments, caacteritzant la seuapresa de posici, es pot fer un primer pas pe controlarla tcnica del debat. L'atenci a l'animador i I'enquadre-ment selectiu del ealitzador d'un programa poden sertemes d'inters perqu l'alumne hi eflexione. Es podriapreveure la possibilitat que algun alumne participara acti-

8


9/31

vament en un debat televisiu o adiofnic a travs deltelfon.Com a pellongament escrit de l'activitat, l'alumnatpodria envia, fins i tot, un escrit periodstic en nom delgrup, que fotmar^ pet d'una polmica obefta en algundiari. En relaci amb aquest punt inteessa remarcar queuna de les finalit2ts lcnerals perseguides en la practica deldebat a classes prcparar l'alumne en la pdctica de l'argu-mentaci escrit2. En aqust sentit, les experincies tingu,des en els intercanvis orals de classe seran valuoses perqu hauran portet a veur la necessitat de ser clars i queles intevencions siguen pertinents, de tenir un cert nivellde llengua. Pel costat de la comprensi, l 'alumnat hauretingut accs a les opinions dels altres, s'haure acostumata captar les clarament, a toba hi una font d'idees perelaborar-ne de prdpies.Cal subratllar el profit que es pot extraure dels articles de fons que la premsa edita. Hi poden llegk els diver-sos punts de vista exposats i oposats, tant en els aticlesde periodistes com en els de lectos en les seues catesal diector. L'an)lisi d'aquests textos permetre als jovesde progressaren la prcrica de largumenrecid.En el curs d'un debat, es realitzen nombosos actesde parla ms o menys especfics d'aquesta mena de dis-curs. Uns fan referncia a la presa de la paraula (demanar,donar, negar la paraula...), d'altres fan referncia a la pre-sentaci d'un fet com a argument (pesentar un fet...), unsaltres a la presentaci de conclusions, d'assercions (pre-sentar una convicci, una opini, un dubte...). En altresactes de pala es mafquen certes operacions discusiyescom era anunciar un pla, un exemple, una precisi, unacomparaci, una conclusi, una digessi,una transici...Finalment, alguns actes de parla marquen la resposta a unenunciat anteior: aprovar, desapova, admetre un fet,demanar una repetici o una precisi... El professor podra,en la fase d'observaci i anlisi del debat. demanar als


10/31

alumnes que localitzen i identifiquen diferents actes depa a, com temb les frmules lingstiques ms usuelsper a introduirlos en els debats, amb una fin2litet pura-ment instrumental, de manera que puguen facilitar lesseues intervencions.En l'annex 2, oferim un inventari dels principals actesde pada realitzats pe1moderador o pels paticipants d'undebat, i tamb les frmules lingstiques amb qu solenintroduir-se. Le finalitat no s altra que proposar modelsds alumnes perque en prenguen consciencia i els incor-poren al seu bagatge pragmitic i lingstic.d) Activitats al voltant de la narraci.Un text amb les caracterstiques del que treballem,s a dir, un relat breu, dirigit a lectors joves i narrat desdel punt de vista d'un adolescent, permet observar facilment algunes caractestiques constituents del relat literari.Amb les activitats que proposem, es acta d'utilitzael text com a exemple del elat literari en qu trobem unseguit de factors que, en obes de maior complexitat, no-ma.lment s ms difcil d'observar.Aix, els alumnes poden percebre claament en l'obrala distinci entre autor i .arradot, vist que aquest ltimapareix clarament caracteritzat com un adolescent quenaffa els fets en primera persona.

A partir d'xquesta diferencieci esdevindd Acil obser-var el caire ficcional de la comunicaci literiria on l'autoinventa una situaci en qu un narrador fictici conta unsfets imaginaris e un lector ideel, mb imaginari, quenoms existeix en la ment de l'escriptor.D'all:rabanda, el reconeixement de la figura del narra-dor pota immediatament a establi la noci de punt devista o perspectiva des de la qual el narrador conte lahistdria.En relaci amb 1'estructura, interessa destacar com eltema central -l'evoluci psicolgica del protagonista desdel desconcert inicid fins que arribe a edoptar une po-

10


11/31

sici clara davant el conflicte planteiat- es va articulanten lesparts que s'esableixen formalment en el llibre (cap-tols i seqencies).A l'ltim, volem emfasitzar a importancia que les imat-ges tenen en el relat per subfatllar certs moments felle-vants i per suggerir-nos visualment els personatges i elsambients. Amb aquest obiecte, plntegem les dues d2rre-res activitats.

11


12/31

2, MATERIALS

2,1. ACTIVITATS D'APROXIMACI AL LLIBREAquests activitats d'accs al llibre, caldria plantejar-les per grups de treball, a fi que desprs hi haguera unaposada en com de la recerca que ha fet cada grup.l Escriure cartes e I'editorial del llibre sol.liciant uncataleg general de l'editorial.La finalitat d'aquesta activitat s el coneixement deles colleccions d'una editorial i la reflexi sobre els dive-sos gneres literaris que ofereix una casa editorial: litera-tua infantil, juvenil, clessics, novelle, poesia, teatre...2. Visita a una llibreria i recerca in situ de totes leseditorials que hi ha al PasValencie. Han de demanar cat-legs i poden peguntar al llibreter prqu els done infor-maci sobre la qesti i els ajude a oientar-se dins de

l'aparent maremignum editorial3. Amb catilegs a la mi- Destriar quines editoials publiquen noms envelencia i quines ho fan en dues llenges.- Sobre el cateleg d'una editoial bilinge, cal queels alumnes analitzen quina mena de llibres editen en cadel lengua a qu ina l lenguaes dna prefernc ia .- Cal que els alumnes caracteritzen les diversescolleccions que mostra una editori2l de Ilibres en velencii.4, Cal visitar una biblioteca municipal (en el cas deValncia es tractaria d'acudir, per exemple, a la BibliotecaProvincial) pe a busca publicacions peridiques que con-tinguen informaci sobre llibres ecentment editats encatale: ressenyes,crtiques, notes editorials, etc. Conv que

no siga noms pemsa molt especiditzada, aix, podenrepassardiais com Auui, Diari de Barcelona, setma.afisi evistes mensuals com El Ternps, Sa, Carnacuc, Boom,a banda d'ahes ms especialitzades com arz L'EspiU,Reuista de Catalunya, L'Aiguadoli, etc. Conv fer veuret2


13/31

als alumnesque alguneseditorialsediten revistesperidi-ques per presentar es seuesnovetatsper extens zlhofaque inclouen alguns articles de crtica entorn d'alguntema o autor literari.5. Esciurea la rcvisrzL'Illa, com a nica publicacipeidicad'una editorial valencine,que tracte de llibresi temes iteraris, demanantexemplarsdelsdarers nme-ros publicats sol.licitanr-nea subscipcigraruita per alcentre.

6. Desprsd'haver llegit el llibe i haver-ne reelitzatel comentari a classe,es demanai a l'alumnat que redac-ten una essenya eguint el model proposat per cassanyen el llibre Escriure-Ill, proposta que adiuntem enI 'annex .7. Esciureun informe dirigit a alumnesd'un nivellinferior en qus'explique elspassos uesegueixun llibredes que l'autor l'escriu (o fins i tot d'abans,si es tractad'una obra d'encrrec) ins que eriba a les mans del lec-tor, prenent com a exempleel llibre sobre el qual estemtreballant.2.2, ACTIVITATSENTORNDEL CONTEXTDE LA HIS-TRIA RELATADA

1. Extrau els fragmentsd'articles de premsa que esmencionen en el captol II del llibre, buscaen el diccio-nari els ermesqueno entengues ecn d'explicarel sentitdels fragments.Obseryeciper al professor:els alumneshan de tro-bar els segiientsfragments:nS'espeenmobilitzacionso,(suspensi de pegaments,,


14/31

deveu haver sentit dir algunavegada.Perqu ceieuquepensaaixd aquest senyor?3. La professorade llengua, Ttziar,ha dit alsalumnesque (tots els dieris no sn guels,que cadascun la seuamanerade pensar, esseues endncies'.El pofessorpor-tai a classe os o tres diaris diferentsdel mate dia; com-parareuel tractamentque es dna a la mateixa notcia irespondreudesprssi creieuque la professorade llenguat ra o no.Observaciper al professor:Esrecomanaque la noticia que duga a classe iga ben polmica (si fra possible,hauria de tractar d'un tema relacionatamb la conflictivi-tat laboal, amb la desocupaci,etc.) i que els diversosdiaris siguen d'ideologiabasant contraposada.Una voltaque es comenten oalment esdifernciesde fons de cadanotcia, espot dur a teme una aniLlisimsdetallada.Com-pareuels adjectiusambqu esqualificaper part del peri-dic l'actitud de les parts en conflicte. Desprses podencontrastarelsargumentsde lespartsen conflicte. Els dia-ris Auui, Diari de Barcelona i el setmeneri ElTenzps nsuficientment contraposats deolgicament espected'aquest tema com perqu ens facen profit.4. Basant-se n el tesdmoniatgede Pello, cadagrupd'alumnes redactareuna notcia que faqa referncia a

l'ltima manifestaci elatadaen la novel.la.Obseryeu esdiferenciesentre les diverses versions.5. Els despatxats e l'empesade Sarasola smanifes-ten davant de dues nstitucions ocals.Quines n?Qucreusque esperenels de cadascuna 'aquestesnstitucionsels manifestants?6. lndica a quins personatgesoesponenessegentspostures davent del conflicte plantejat a l'empresa deSarasola.- Amb alguns dubtes,per per solidaritat, desprsde parlaramb personesafectades conixer el seu traumalaboal,esta favo dels obrers.

l 4


15/31

- Nomsal final comengaa plantejar-se eriosamentel conflicte.- Esta favo dels obrers per haver-sevist afectatper un problema semblant.- EsA a favo de la posici dels obrers, pe no liagradengens els seus mtodes de potesta.- Opina que el problema no s tan greu ja que elsobrers h2n negociat una indemnitzaci,- Consideraque els obrers sn intransigents massaimpulsius.Obseruaci er al professor:Elsalumnespodran den-ficar claramentque les posicionscorresponen respecti-vament a Pello, Joseba,Tito, Juanjo, l'oncle Antonio iSarasola.7. PeUo uga a bsquet , en els espleis,e front enl'especialitat ascade pilotae me. Has entitparlard'altresesportsbascos? es-neuna llista,si en coneixes,amb unasenzillaexplicacide cadascun.8. Quinsesportsautctonsvalencians onexes? es-ne una llista tot consultant bibliogrfia sobre le qesd.9. Recordes u s l'Olentzeo i quan se celebra?(Peg.59).Quinesradicions valencianes oneixesdel teupoble o ciutat?Fesun calendarianual amb les festes tra-dicionsque hi celebreu explica beument en qu consis-teixen. Abans,preguntaals teus pareso als avis si n'hanconegudesd'altres que ara ja no se celebren. Incloulestamb.2.3. ACTIVITATSDE DEBATAL VOLTANT DE TEMESDEL LLIBRE

Esproposaun debatper a cadascund'aquests emes:- L'atuf,- La posici dels adolescentsen l famflia i en lasocietet.15


16/31

Les fases en que s'articula l'activitat proposada snles segents:1. Pesentacidels objectius del debat:El pofessor haure d'informar els alumnes delsobjectius que es pretenen aconsegur amb aquestaactivitat.Pel que fa als participants, aquests objectius es podensintetitzar de la manera segentl- Documentar-se de carl a un debat,Comprendre la conclusi de cada inter\'enci,captar-ne I'argumntaci.- Prendre la paraula en el moment adequat.- Fer costat a una intervenci anterior.- Expressar un punt de vista contrari: contestantinformacions o criticant una conclusi.- Explicar eficagment els propis arguments.- Saber escoltar l'intedocutor sense interrompre'I,

respectant les seues idees i esforgant-se a comprendre'lmillor.2. Objectius respecte dels moderedors.Pel que fa als moderadors, aquests obiectius es podensintetitzar en els segents:- Presentar i delimtar el tema e debat emarcant-nel ' inters i la importincia.Definir els principals conceptes implicats en eltema.- Conduir la discussir donar la paraula, redreQer eldebet cap al tema, limitar el temps d'intervenci dels par-t icipants...- Resumir en el cus del debat les diverses opinionsemeses.

- Concloure fent la sntesi d les idees desenvo-lupades.Desprs de la presentaci dels objectius, es formena I'aula dos gups que preparan un dels temes proposatsseguint les passes que detallem a continuaci:r6


17/31

3. Observac enilisi de debatsradiofnics i tele-visius.Cada alumne observa a casa un debat fixant-se enaquests untsr- Distribuci dels torns de D rela.- Paper del moderador.- Respcteals interlocutors.- Claredaten la presentacidels erguments.- Coherncia fonamentaci dels argumentspre-sentats.- Recursos ingsticsper demanar a paraula pre-sent2r els arguments.Per a I'observaci de l'ltim Dunt es Dot utilitzaI'annex 2.En lloc de veure el progremaa casa,es pot veure aclasseamb una gravacide programesdel r:tpusPolnxic(a TV3) o De bat a ba.t, Carta Blanca (2 Canal9-Tw).Els alumnesdel mateix grup poden distribuir-se e1sdiversosaspectes ue cel observara fi que el resultatsigams profits.4. Posada n com en classe reflexisobre els aspec-tes observetsen els debats.5. Preparacidel debat.a) Documentaci:Perqu es deesdelsalumnes 'effi-

quisquenconv ques'informenprviamentsobre el temaen premsa,obres de referncia,etc.b) Cadagrup elegiri un modeadof que serl el quiomplir a fitxa de l'annex 3. Aquesta itxa hauri de sevirde gui i d'acta del debat.Conv,en aquestpunt, insistirals alumnesen Ia importnciadel paper del moderedor.La fitxa consta dels segentsapartats:- Temao ttol del debat per a centrarel mexim pos-sible el tema de la discussi)Finalitat del debat(establir 'objectlu de la discussi: conixer opinions, deteminarposici, poposta demodificaci de conductes. etc.)

17


18/31

- Idees de partenga per a tractar el teme (fets, opinions o coneixements sobe el tema de qu es parteix pera fer el debat, extets o no del llibre),- Qestions a debatre per delimitar el tema (qes-tions que es poden plantejar per a donar peu al debat),- Conclusions del debat (sntesi de les opinionsexpressaoesr.Els tres primers apaftats de la fitxa, els preparar elmodeador abans del debat. En les fitxes que oferim enl'annex 3, a ms del model, es donen exemplesd'al l quepodria se el contingut d'aquestes fitxes.6. Desenvolupament del debet. El grup encarregatd'un tema concret de debat el discutire a classe dufantun temps no superior a mitja hora. El punt de parteneaseran les qestions que s'hagen establit per a delimita eltem2.Mente els alumnes d'un grup debaten, els 2ltres mem-bres de la classeprenen notes per avaluar posteriormentel desenvolupament d'aquesta activitat. Com a guid'observaci es pot utilitzar el que s'haje fet servir pera l'observaci i la posterior anilisi del debat radiofnico televisiu. Un model orientatiu es troba en I'annex 4.7. Avaluaci del debat. Desprs dels debats se'n fardla valoraci crtica, a partir dels aspectesque hagen estatob;ecte d'observaci i tenint en compte els objectius pro-posats per a I'activitat. Amb aquesta finalitat, el mestrepodr reprendre algun dels obiectius traeats en la prepa-aci del debat i dem2nar en quina mesua s'ha aconse-guit al final d'aquest. Se'n podrie fer una graveci per tre-ballar certs passatges,no tot el debat.L'avaluaci es podria enceta amb preguntes o refle-xions d'equesta mena:- S'hacomprs tot (locuci, vocabulari, sintaxi)?- Quines idees s'han comprs perfectament i qui-nes no han sigut captades?- Els arsuments han estat:

1 8


19/31

. petinents (quant al tema),. coheents lgics,. recolzats(en fets, referncies).A ms d'aquesteseflexions, en l'annex 4 proposemtamb dues fitxes d'observaciper als oidors de1debat,les quals amplien el seu camp d'observaci i crica capals participants el moderador.Cal evitar barreiar a crtica amb el debat mateix, jaque aix limita l'expessi liure. No conv interrompreel debet per corregir aspectes om I'articulaci,el voca-bulari o la sintaxi. Val ms deixar aquestesactivitatsd'estudi de l'estructuraper al moment posterior al debato per a una altra sessi,2.4. ACTIVITATS ENTORNDE LA NARRACILa figura del narrador

1. Agafeuqualsevol ragment no dialogatde I'obra iextraieu-ne otes les formes que fan refernciaal nzff-dor. A quna pesona gramaticalcorresponen?2. Hasobservatqueaquestesofmessnpronomsper-sonals,verbs, possessius. ra, fes una relaci en colum-nes de les paaulesque corresponguene cedecategorla,3. Quis el narradorde l'obm?4. EInerredors el mateix eutor?Perqu ho saps?El punt de uista del narrador

1. Imagina que el narrado de la histia s el parede Pello, Imtxe (germanade Pello) o Sarasola. Contarienles mateixescosesque Pello?Perqu?2. Tenint en compte que Iretxes una xiqueta menorque Pello i que entn menys tot el que passaal seu vol-r9


20/31

tant, torna a escriure a primera pert del captol3 des delseu punt de vista: nAvuino hi he hegut clesse el Pelloi jo hem anat a veure el pafe...' Subratllaels canvis quehas intoduit en el text i explica qu els motiva.Observaciper al professorPot perixeuna activitat poc creativeapaentment,per una de les formes de motiva la creativitats trans-forma textos. En aquestcases tracta, a ms, de posar-seen el lloc d'un alte i contar les cosesdes de la seuapers-pective (determineda er varieblescom els coneixementsdel problema, l'edat, la situaci i le posici respectedelconflicte).Estructura de l'obra

I . En cadacaptol hi ha un seguit de situacions,comsi foren escenes, eparadese tres asteriscos, ue provo-quen en Pello diferents pefisments reaccions. Distri-buiu-vos els cinc capltols pr grups i ompliu la fitxasegent:

etc.2. Cadegrup presentaals elesel resultatdel seu tre-ball i entre tots es plantegen es segentsqestions:-ReaccionaPello gualal principi i al final de l'obra?

Captol 1 Joan Mlq*relfa sabera Pelloque Pementancar la bricadel seu pare(Pelto se sorprn)

20


21/31

-Quins esdevenimenB sn els que ms influeixenen Pello?-Creus que, a la nove a, li falta la soluci final?-Qu creus tu que pretn l'autor en zcabar 'obnd'aquestamanera?Observaci per al professor: Es tracta de fer veurea I'alumnat que l'important en aquesta nove no s laresoluci del conflicte laboral sin la resoluci del con-flicte personal que t plaffei Pello al comenEament dela novel.la.Actiuitats rel..cionades a;b I'as@cte grAfic

1. Selecciona ltresescenes e I'obra que no ha il.lus-at el dibuixant i fes la teua proposta grfica.2. Tant per a lesdotze Hustracions el llibre com pera les noves proposades, selecciona una frase del text quepuga servir-ne de peu.

2 l


22/31

3, MATERIALCOMPLEMENTARIAnnex I

RE.'SENY'S I CR(TIQUES1. Llegeix aquests extos i ompli la graella:

TEXT 1Superar a insegrretatdavnt els eximensAprendre a aprendre. Eines d'estudi, d'Irene dePuig. Ed. Empies. Barcelona,19a9. 222 pa,s.

Irene d Puig,professoraa l'institut de batxille-rat S2lvedorEspriu de Salt, a molts anysque conviui s'enfronta als tres grans enemics dels estudiants:I'angoixadavantdelseximens, a inseguetat n la prd-pia capacitat -molt important- el fet de no sabeestudiar.L'autora,profunda coneixedora del tema ide lesconseqncies ue arrossegano oblidem lesxifres esfereidoresde l'ndex de facsescole,mal-grat els avaneosen els mtodespedaggics-, enshaproporcionatuna obra rigorosaque pot eiudara solu-cionar el problema.Basant-se n la prdpi experincia, rene de Puigpoposa ot un seguitd'exercicis estr2tgiesue aju-den l'estudiant a assimilaramb facilitat i rapidesaelsconeixements, ferun treball,a escriure expressar-se correctament fins i tot en pblic, etc. Parteix dela baseque un alumne espot equivocar o pot oblidardades,per si disposade les einesnecessries, o lifaltaan recursosper eixir del pas i plantejar el pro'blema o la pegunta de la maner2 ms encetada.El llibre esti pensatpincipelment per a l'ense-

22


23/31

nyement secundai,s a dir, que ve destinatals ovesentre dotze i setzeanys que es toben en una etapaque plantejauna revisi de les habilitats. Finalment,cal dir que la proposta, per, va ms enue del simplemanual de consellso trucs mnemotcnics.Es tactad'un materialque,a ms de facilitar 'estudi, vol pre-parar els joves per enfrontar-seal mn del teball alqual s'haurand'incorporar ard o d'hora (M. M.).

Auui, 1719189TEXT

FET Tips de fer llibreTtol:Dala:Lloc:

INFORMACIDadessobre I'ator:Resumdel contingut:Ales caracerstiques:

OPINIOAspectespositius:Aspectesnegatius:

Pensaen els libes que has legit: Quins 'han agra-dat ms?Recordes lgun en especial? Creus ue podriaagrader als teus companys?Tria'n un per fer l'exercicisegent.- Escriuuna ressenya 'aquest libre seguint 'esque-ma segent:DADESDEL LLIBRET utor, ttol, editorial, loc d'edi-ci i any.RESUMT ontingut, idees ms importants.ALTRESCAMCTERSTIQUES:Punrs ms destacats.

) 4


24/31

OPINI PERSONAL: Qu em va agrad?;lms? Perqu?- Llegeix el text segent i espon les preguntes:

DURELL,Gerald (1988), La meuaamlia i altresanimals, Barcelona, Empries (2a. ed,. 1989).Narraci autobiogrfica sobre le vida d'un joveaprenent de cientfic en una illa grega pafadisaca, ambla seua famfia insdlita i disbaratada.Destaquen les des-cripcions amenes i minucioses sobre la vida dels ani-mals i les peripcies d'un xiquet epassionat de lazoologa.A continuaci expose cinc raons per les qualscrec que s interessant llegir aquest llibre:1 Gerard Durrell s un naturalista d'anomenadaunivrsal: h^ organitz2 expedicions cientfiques, hafundat un zoo pel a la protecci d'espcies en perilld'extinci, ha fet pogrames per a la BBC, he escritms de 30 llibres, etc. La meua famlia i altres ani-mals s el seu llibre ms important.2. L'eutor ens proposa una visi idl.lica del mn;els homes i els animals habiten hamoniosament lenetura verge i exhuberant.3. Es tracta d'un llibre realment divertit i cmic.Els ctics han dit que s (una obm mestra d'humor,alegria i poesia,.4. L'estil literari de Durell s planer i simple. Note n'adones i ja hes acabat el llibre5. No conec ning que I'haja llegit i que no liCrecoue et oot asradarmolt.

24


25/31

) Quinesdadesdna del llibre?,) Quins comentaris personals fa?c) Creusque sn v.lidsels argumentsque dna?Perqu?d) Etvnen ganesde llegir aquest libre?Escriu cinc mons o arguments per recomanar als teuscompanys a lectufa del llibre que has triat en l'exercici.CAssANy,D. et a7.,Escrlure4ll, Ed. Cruill^, Ed. S. M.Barcelona,1990, peAs.30-33.


26/31

ANNEX 2QU ES FA EN UN DEBAT

PlR4... ESDIU,,,I. DONAR A PAMULA Cescoltemens, paraule(ciulelnom el ocuto4iPercl2. MCARLAPARAUTA no el toc / en acabrnt,zrlcsu / espr nmomet de seguives u, etc.3,PROPOSARNFETCOMACERT no es

potne8que estomde dubleseviderts ndubtablesclarque comseprcthom no scp secretue4. PROPOS,{iN TT COMAPOSSIBLE sprobxbleue potsr poix serquehi ha el oscde escoreelpril d podempens& ue pelquesembl'. PRISENTARNASUPOSICIO suposem ue / rftaginem considefem6. PRISENTATNACONVICCI estic onvengrlue estic egu ue

xird m ndueirep$arque linc x cencsuc7 RSENTAI UNAOPINIO estificqe trobe tinc aclersniaciuerinch inpressiue pl quesemblaen emeux pini perami8, EXEMPLIIICAR yelacunexempleparexemplei n'sun bonexempleposr o exemple9 XPLICAR-SE m'explicarelquerlll dir squedil ambaltreprlles 6 a di / wll dir l

l?l a dir / dt d u?lta nenIO.COMPAR-AR parexsemblasunpm comsi / d'lgurmanen scomsi / s'assembl2/ fxpnsar-enscompanble/ ssemblant1I , RESUMIR pera resumir,o dl.iaque enpoques xrxulesenuna anulx pe breujaI2. PRECISAR,ORREGIR.SE ...,vulldir... .., o ms viat......,o sexactunent...11.MARCARI,COMENqAMINTD'UNPUNT comencemf cofnecee pl que a a /quat? / per i / I himput]4. CONCLOURE perxceba comaconclusien conseqttcixix do0cs p$ tnt / tot ,(0 demostrue

26


27/31

Annex 3l\FITXA MODEL PER AL DEBAT

1. TEMA:2. FINALITATT3. IDEES DE PARTENQA:

4. QESTIONSA DEBATRE:

5. CONCLUSIONS EL DEBATT

) '7


28/31

BDEBAT1 TEMA: L'atur2. FINALITAT: Conixer I'opini del grup entorn del r ^ k l - . l l ' a r , , ?

3, IDEESDE PARTENQA:- A vegadesels obrers d'una empresaes quedn alcarref.- Els obrers reivindiquen els seus locs de Eeball.- La situaci d'atur provoca problemes femiliars isocials.- Les accions eivindicativesdels obrers provoquenmolsties.- Lesaccions eivindicativesno sempesn compre-sesper la gent que no pateix el problema.4. QESTIONS DEBATREI- Quines n lescausesde l'atur?(faltade ganesdetreballar, reconversi industriI, ceiguda del consumd'alguns productes, substituci de la m d'obra permaquines...)

- Com eacciona a societatenfront dels aturats?sesolidaritza amb ells, pensa que sn uns gossos i elsrebutje...)- Rebenels desocupatsajudessuficients per partdel goven o de les institucions?- Quinsproblemespersonals familiarscausa 'atur?5, CONCLUSIONS EL DEBAT:

2A


29/31

FITXA DE DEBAT1. TEMAr La situaci de I'adolescent en le femlia. Ia.socletat.2. FINALITAT: Donar a conixer al grup les opinions iexperinciespefsonals.3. IDEESDE PARTENQA:- Als adolescentsse'ls sol amagar els problemesfamiliafs.- Normelment un rep ms informaci important dels2mics i al carrer que a dins de casa,- No es compta amb I'opini de l'adolescent.- Per a cetes coses, 'adolescents considerat massaiove i per a d'dtres, massagran- L2, amlia i la societat en generd no confien massaenels adolescents.4. QESTIONSA DEBATRE:- Perqu se solen amagarels problemes familiars dsadolescents?- Espodria dir que l'adolescent esta en certa manea(marginat' de les decisions mportants?- Quespera 'adult de I'adolescent?- Quespera 'adolescentde l'adult?5, CONCLUSIONS EL DEBAT:

? o


30/31

Fitxa d'observaci del debat: ELS PARTICIPANTSParricipqntsEsciu S o NO L-z-5-1->-u-

1. S'haajustatal tema?2. S'haexpessat de forma clam i concisa?3. Ha respectat el torn de paraula?4. Ha repetit idees exposades?

Annex 4

GARCIA PLATA et al Expressi oral, Breda, ed.Alhembra, Barcelona, 1987.

Fitxa d'observaci del debat: EL MoDERADoRTema: Data:

Escriu S o NOl. Ha exposat clament I'objectiu de la discussi?2. Ha respectat el torn de paraula?3. Haaclatlt temes quan ha estat necessari?4. Ha vetlaf pe manteni un clima d'inters i parti-cipaci75. Ha col.laborat a crear un clima de respecte enverstotes 1esopinions exposades?6. Hasuavitzat tensions quan ha estat necessari?7. He resumit de t2nt n tant?8. S'hamantingut al marge d'exposar el seu punt de

vista?9. Ha procurat que tots els participants hi intervin-gueren?10. Ha centrat la discussi quan no s'ajustava a1 tema?11. Havetlat perqu les intevencions foren breus, con-cises, aiustadesal tema?L2. He^vis t que faltava poca estona per al final deldebat?OBSERVACIONS:

30


31/31

EdicionsHBromero

t1. i li

Documents

Premi Bromera 1992 a l'aplicació didàctica sobre un text literari: A pedrades