I. MASSOT I MUNTANER

d'errades, molt importants algunes d'elles.s Creiem que si el Sr. Simon Dfaz

s'assegurava la collaboracio d'un equip d'especialistes de cada materia 1'obra

guanyaria en riquesa i perfeccio, o be si sabia limitar-se als camps indubtable-

ment millor coneguts per ell, podrfem disposar d'una bibliografia sens dubte

menys extensa, perb certament mes aprofundida i de major valua cientifica.

Josep MASSOT i MUNTANER

RAM6N MENI NDEZ PIDAL : Poesia 6rabe y poesfa europea, con otros estudios

de literatura medieval. [Madrid], Espasa-Calpe, S. A., [Ig41]. 212 gags.

(aColeccion Austral*, iqo).' - Ca.lilla: la tradici6n, el idioma, Tercera

edition. [Madrid], Espasa-Calpe, S. A., [19551. 230 pags. (aColeccion Aus-

trals , 501). - Tres poemas primitivos: Elena y Maria.. Ronces'valless. His-

toria Troyana Polnmctrica. [Buenos Aires], Espasa-Calpe, S. A., [1948].

148 pags. (aColeccion Austral., 8oo). - De primiti-ca lfrica espailola y

antigua epica. [Buenos Aires], Espasa-Calpe, S. A., [10511- 162 pags.

(aColeccion Austral*, Io51 ). - Los espaiioles en la literatura . Buenos Aires,

Espasa-Calpe Argentina, S. A., [1960]. 146 pags. (.Coleccion Australs,

1271). - Los godos y la epopeya espanola. aChansons de gestes y baladas

n6rdicas. [Madrid], Espasa-Calpe, S. A., [1956]. 256 pags. (aColeccion

Austral*, 1275). - Espana, eslab6n entre la Cristiandad v el Islam. Madrid,

Espasa-Calpe, S. A., [1956]. 168 pags. (.Coleccion Austral*, 1280).

L'Editorial Espasa-Calpe ha tingut 1'encert d'encabir en cls volums de la

seva excellent Colecci6n Austral una serie d'articles dispcr.sos - i adhuc de

llibres sencers -' de Ramon 11Ien6ndez Pidal, ]a qual cola en perulet la con-

sulta c6modament, a mes de constituir una bona aportacio a ]'augment de lacultura dels lectors hispanics (si hem de tenir en compte el nombre d'edicions

que s'han fet d'algunes d'aquestes obres). Les editions son fete; amb 1'escru-

polositat propia de Menendez Pidal, amb indicacio del floc on foren publicats

abans els treballs recollits i de les modifications efectuades, i conserven sempre

un to erudit, el qual no impedeix el caracter ame de la majoria dels estudis.

Aef tenim el proposit de donar compte sumariament d'alguns d'aquests reculls

miscellanis referents mes aviat a la literatura anterior al segle xvi.3

cio oral, de la resta d'obres de literatura popular ? Cal tenir en compte que el titol

indica molt pot, i taut els Canyoners cons els Romanci.rs son, en de5ilitiva, reculls

de tipus folkloric, i fora absurd pretendre de vincular-los al segle xv. Els llibres de

cavalleries , fora n•illor de passar-los al segle xvi

5. Veg. ANTON1o RoDRfGUEz-Mo\INO, Ediciones jalsas y supuestas de la Flor

de Romances (1575-1598), aHonleilaje a J. A. Van Praag. (Amsterdam 1956), 97-100.

Observenl, pel nostre compte, la inclusio del Cancionero de Madrid reunit per Pilar

Dfez dins el grup de literatura popular (num. 2147 del vol. I), o la de canons algue-

reses sota l 'epfgraf de Cerdana (13{1m. 5543 del mateix voluln ). [Cf. infra, pag. 203.]

1. A la coberta Poesia drabe y poesia europea.

2. Per exemple : Flor nueva de romances viejos, Poesia juglarasca y juglares,

Estudios literarios, etc.3. D'altres volums que cal tenir en compte son, per exemple, Los ronu:nces de

Americts y otros estudios, De Cervantes y Lope de Vega, La lengua de Crist6bal

Co", El P. Las Casas y Vitoria, con otros terns de los siglos XVI y XVII, etc.

170

MZ. PIDAL : POES. ARABE - CASTILLA - POEMAS PRIM . - POES. E HIS?

1. - Poesia drabe y poesla europea comensa amb un llarg article d'aquesttitol (pegs. 9-7S), en el qual horn refon i posa al dia un treball publicat dinsel BHi (1938), sobre el problema de la influencia de la lIrica Arab damunt laromdnica, defensada ardidament per Menendez Pidal. - cGaliene la bellep ylos palacios de Galiana en Toledo (pags. 81-lo6) tracta de l'origen del poemafrances del segle x11 Mainet, que horn creu inspirat sobre un tema historicespanyol : el bandejament d'Alfons VI a Toledo i els seus amors amb Zaida,i escrit per un joglar que hagues estat algun temps a Toledo.` - En lesPoesfas ineditas del Marques de Santillana (pugs. 1o9-118) horn publica duespoesies procedents d'un manuscrit de la Biblioteca Reial, no incloses perArnador de los Rios en 1'edici6 de Santillana. - La Serranilla de la Zarzuela

(pags. 121-135) es un intent de reconstrucci6 d'aquest romancillo, per a Me-nendez Pidal .muestra finica de una serranilla de origen popular. (pag. 134). -Les Notas al libro del Arcipreste de Hita son sobre el titol de l'obra (p'gi-nes 139-145), sobre una doble redacci6 del Libro (pags. 145-150) i sobre ladiferent nlanera corn interpreten la mateixa faula don Juan Manuel i Juan

Ruiz (pags. 150-157). - La leyenda del abad don Juan de Montemayor es unresum del treball publicat a Historia y Epopeya.

II. - El volum s'obre amb Cardcter originario de Castilla, conferenciad'exaltacio patriotica pronunciada a Burgos amb motiu del Millenari de Cas-tella (pags. 11-39). - Poesia traditional en el Romancero hispano-porfugues

(Fags. 43-73) sabre un tema tan estimat per Menendez Pidal corn el Romancerhispanic i el seu caracter tradicional. - Les tres Cuestiones de metodo hist6riidefensen l'originalitat de l'epica espanyola enfront de la teoria dels topicsde Curtius (pags. 77-93), i la veracitat historica del Poema del Cid (p'ags. 97-139),i subratllen la importOncia de Valencia en el Cid (pags. 143-168). - La unidaddel idioma es una visio optimista del futur de l'espanyol d'America (pagi-nes 171-215). - Clou el recull un breu assaig sobre Oscuridad, dijzcullad entreculteranos y conceptistas (pags. 219-230).

III. - Els autors de Tres poemas primitivos cpuede decirse que son poetas

recien descubiertos. Dos de ellos, Elena y Roncesvalles no fueron conocidospor [...] Menendez Pelayo. Y si tanto este como Amador de los Rios supieron

la existencia de la Historic Troyana, no fijaron en ella la atenci6n mss levee(pag. 9). Els tres poemes, del segle xul, arreglen obres franceses. Elena y Mariaes una conferencia feta a Madrid l'any 1914, resum de 1'estudi de la RFE,I (1914), 52-96 ; al final (pigs. 34-46), horn publica el text conservat del Debate..Roncesvalles.: Un nuevo cantar de gesta espa^tol del siglo XIII es un extracterevisat de l'estudi de la RFE, IV (1917), 105-204 (paps. 49-79). La Historiatroyana polimetrica (Texto de hacia 1270) es un extracte de la Historia troyanaen prosa y verso (Madrid 1934), molt important per a la historia de la metrica

del mester de clerecia (pags. 83-148).IV. - Poesia e historia en el .Mio Cid. (gags. H-33) es una replica a

Leo Spitzer sobre el caracter historic i espanyol del poema.s - En La forma

1pica en Espana y en Francia (gags. 37-43) horn fa breus considerations sobre

4. Pon recollit, be que Menendez Pidal no ho consigni, en Hisforla y Epopeya(Madrid 1934).

5. Veg. la meva recensid de la NRFH, I-X, als ER, VI, 198-208, esp. 201. L'ar-ticle de Menendez Pidal torna a esser publicat, ampliat, a la revista eComparativeLiterature,, r951 (segons ens informs Los espafioles en la literalura, pag. ro3 n.).

171

1. MASSOT I MUNTANER

la rima i el metre , de caracter arcaic i tradicionalista en l'epopeia espanyolaen relaei6 amb la francesa.' - Alfonso X y las leyendas heroicas (gags. 47-69)torna a insistir en el valor concedit a les gestes en la Estoria de Espana. -Una conferencia feta a l'obertura dels cursos d'estiu per a estrangers de Se-govia (1948) es dedicada al suggestiu terra d'El romancero nuevo (pags. 73-96). -Dues notes fan referencia al romancer tradicional : Un viejo romance cantadopor Sabbatai Cevi (pags. 99-102), identificat per Menendez Pidal amb un romanssefardita actual, i Los romances de don Bueso (pags. 105-112), procedent delBH1, L (1948), 307-312, amb una addici6. - Trobem tres articles referents a lalirica espanyola de tipus tradicional: Sobre primitiva lirica espanola (pa-gines I15-128), complement indispensable del treball anterior La primitivapoesla lirica espanola;' .jAy! un galdn de esta villa. (pags. 131-134),' i Sobreun arcaismo lexico en la poesia tradicional (pags. 137-139).' - L'iltim treballinclos, En torno a aMiragaia,, de Allmcida Garrett (pags. 143-161), estudiaun dels .romancos reconstructs, d'aquest romantic portugues.

V. - Los espanoles en la jiteratura es l'assaig publicat per primera vegadaamb el titol de Caracteres primordiales de la literatura espanola, con rejerenciasa las otras literaturas hispdnicas, latina, portuguesa y catalana, com a Intro-ducei6 a la Historia general de las literaturas hispdnicas dirigida per GuillemDiaz-Plaja, parallel en certa manera a la Introducci6 del mateix Menendez Pidala la Historia de Espana publicada sota la seva direcci6 per l'Editorial Espasa-Calpe.10 Hom analitza la sobrietat (espontanectat, improvisaci6 ; vers anletrici assonancia), fart per a tothom (fart per a la vida, pragmatisme ; art demajories ; anonimia abundosa ; collectivisme ; collaboraci6, refoses ; variantsen la transmissi6 de les obres literaries), l'austeritat etica i estetica (austeritatmoral, realisme, parquedat en 1'element meravell6s i fantastic, epica histdrica),les caracteristiques contradictories (falsa apreciaci6 de caracteristiques ; agu-desa, exuberancia ; polimetria ; el vers d'arte mayor i el decasillab italic ;Part minoritari ; comparaci6 entre les dues direccions d'art), i el tradiciona-lisme (persistencia dels temes poetics, .frutos tardlos,). Totes les caracteris-tiques que hom assenyala s6n evidents, peril en la majoria dels casos podemoposar-los una anticaracterfstica tan important com aquelles. Aixb es n1Esevident encara en parlar de les literatures no espanyoles, com la Ilatina his-panica, la portuguesa i la catalana.

VI. - Los godos y la epopeya espanola es tot ell dedicat a l'epopeia, been la seva forma antiga, be en la seva continuaci6 en el Romancer. El treball

que d6na nom a la collecci6 fou presentat a un Congres de Spoleto sobreI Goti in Occidente: problemi (1955) ; defensa 1'origen germanic de l'epopeiaespanyola, negat per Bedier (pags. 11-57). - Problemas de la poesia epica

6. Vegen -ne la recensi6 de R. ARAMON I SERRA i de J. CARBONELL I DE BALLESTER,ER, I (1947-48), 327.

7. Cf. RAM6N MENBNDEZ PIDAL, Estudios literarios. Octava edici6n (Madrid

1957), 199-269.8. Cf. R. MENENDEZ PIDAL, Flor nueva de romances viejos. Decima edici6n

(Madrid 1955), 98-100.g. Vegeu-ne la recensi6 de R. A. i S., ER, II (1949-5o), 336.Io. Ambd6s treballs foren recollits en Los espanoles en la historic y en la litera-

tura (Buenos Aires 1951). L'Editorial Espasa-Calpe Argentitia ha inclos tambf en lacollecci6 Austral Los espanoles en la historia (num. 126o).

172

MZ. PIDAL: ESPAROLES EN LIT. - GODOS - ESPARA

bs una conferencia feta a Roma I'any 1951 ; exposa les teories individualista

i tradicionalista (pags. 61-87). - La Supervivencia del sPoema de Kudrun.(Origenes de la balada ) es un estudi de literatura comparada ; hom examina

balades ndrdiques i romancos espanyols, procedents, segons Menendez Pidal,

d'una antiga balada alemanya perduda, treta del poema de Kudrun (pagi-

nes 91-173). - La KChanson des Saisness en Espana aclareix l'origen delsromansos de Baldovinos (pags. 177-209). - C6rdoba y la leyenda de los in-

fantes de Lara es un resum dels estudis anteriors sobre el tema (pags. 213-240). -Finalment, F6rmulas epicas en el sPoema del Cids torna a insistir en la pocasolidesa de la teoria dels topoi pel que fa referencia a 1'epica espanyola.

VII. - Espana, eslab6n entre la Cristiandad y el Islam recull tres estudisdirectament relacionats amb el tema i un altre una mica forcat. - La canci6nandaluza entre los mozdrabes de hate un Vnilenio, conferencia inaugural del'Institut Egipci d'Estudis Islamics (1952), repeteix els temes de la influenciade la lirica crab en la romanica i alludeix tambe a la influencizo del conteoriental i a la maurofilia (pags. 9-31). - Espana y la introducci6n de la cienciadrabe en Occidente (pags. 33-60) tambe es purament de divulgaeib. Molt mesimportant es el treball Cantos romdnicos andalusies continuadozes de una liricalatina vulgar, publicat anteriorment en el BRAE, XXXI (1951), 187-270, sobreles hargas, en el qual hom renova i torna a defensar la teoria arabiga

(pags. 61-153). - Clouen el volurn unes notes titulades Sicilia y Espana antes

de las Visperas Sicilianas (pags. 155-168).Josep MASSOT i MUNTANER

PEDRO SAINZ RODRIGUEZ : Espiritualidad espanola. Madrid, Ediciones Rialp S. A.

1961. 350 pags. (aBiblioteca del Pensamiento Actual*, 107).

A la vista d'aquest titol, Espiritualidad espanola, hom pensaria que elSr. Sainz Rodriguez, conegut per la seva Introducci6n a la historia de laliteratura mistica en Espana (Madrid 1927), obra util peril molt prematurai ara ja quasi completament oblidada, ens donaria 1'estudi definitiu que enst6 promes de molt temps sobre el curi6s i desconegut m6n mistic espanyol.Pero hem quedat completament decebuts despres de la seva lectura, que ensha fet sorgir seriosos dubtes sobre i'autentic rigor i valor de l'obra anunciada,que ens es promesa per a aviat, amb el titol d'Historia de la espiritualidadreligiosa en Espana.

El Ilibre que comentem es constituit per una serie d'estudis que formenpart de la darrera etapa d'elaboracib d'aquesta Historia, de la qual en certamanera sbn avansaments (pag. 15). El Sr. Sainz Rodriguez ens hi explica,a la seva manera, la historia dels estudis mastics a la Peninsula, sense citar, perexemple, el que representa 1'obra d'Allison Peers, part d'ella anterior al 1927,la importancia de la fundacib de la sRevista de Espiritualidads o 1'interesque per a la critica purament literaria de la mistica tenen llibres com leshistories generals de Pfandl o de Valbuena Prat.' Horn ens assabenta tambe

1. Veg., per exemple , en la Historiz de la literalura national espanola en laEdad de Oro de I,UDWIG PPANDL2 (Barcelona 1952), 673-674, 738, algunes de les obrespublicades abaps i despri:s de 1927 , quasi totes elles oblidades pel Sr. Sainz Ro-driguez.

173