IMPLICACIONS TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES DERIVADES DE …‐ Un dels principals reptes en l’adaptació de les explotacions porcines serà la necessitat de manejar les truges gestants

Implicacions tècniques i econòmiques derivades de l’adaptació a la normativa de protecció i benestar en porcí

Pàgina 1 de 52

8

IMPLICACIONS TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES DERIVADES DE L’ADAPTACIÓ A LA NORMATIVA DE PROTECCIÓ I BENESTAR EN PORCÍ

Març 2012

RESUM

‐ L’any 2002 es va publicar el Reial Decret 1135/2002 referent a les normes mínimes de protecció dels porcs. Juntament amb totes les seves modificacions posteriors recopilades a la Directiva 2008/120/CE, han de ser aplicades a les explotacions de porcí abans de l’1 de gener de 2013.

‐ Existeixen països de la Unió Europea que en l’actualitat ja estan aplicant de forma voluntària normes de protecció i benestar dels porcs més exigents que les que marca la Directiva 2008/120/CE.

‐ L’aplicació de la normativa vigent (Directiva 2008/120/CE) en relació a la protecció dels porcs pot suposar una oportunitat per a actualitzar i millorar les explotacions i el sistema productiu. Sempre que es potenciïn els efectes positius en quant al rendiment tècnic i econòmic i se’n minimitzin els efectes negatius.

‐ A causa de la complexitat que suposa la interpretació pràctica d’alguns dels texts de la normativa serà necessària una formació especialitzada dels tècnics que realitzin els serveis de seguiment i control.

‐ Un dels principals reptes en l’adaptació de les explotacions porcines serà la necessitat de manejar les truges gestants en grup en front als sistemes actuals de maneig individual dels animals allotjats en cubicles.

‐ Al mercat existeixen diferents tecnologies d’alimentació i control dels animals per a poder cobrir les necessitats de les truges gestants en les diferents condicions de les explotacions ramaderes, la clau de l’èxit passarà per l’adequada elecció de la tecnologia en funció de les característiques de l’animal i de l’estratègia del maneig que el ramader o tècnic pretengui adoptar.

‐ Tant en el cas de la nova construcció com en el cas de la reforma de les explotacions ja existents, l’adaptació a la normativa suposarà la necessitat d’una inversió, i per tant, un increment de costos en front a la situació actual.

‐ Per al cas de les explotacions o naus de nova construcció, els resultats obtinguts posen de manifest un increment del cost mitjà pròxim al 40% en el cas de grups de 10 animals allotjats en corrals amb separadors i en els casos de grups de 40 truges allotjades en corrals amb cubicles de lliure accés o en corrals amb estacions d’alimentació electròniques.

‐ El cost mitjà es situa en uns 430 €/plaça per a sistemes amb corrals i tremuges convencionals, 530-535 €/plaça per a sistemes amb corrals amb separadors i sistemes d’alimentació amb dosificadors o caiguda lenta, 641 €/plaça per a sistemes amb corrals i estacions d’alimentació i de 723 €/plaça per a sistemes amb corrals i gàbies de lliure accés.


Pàgina 2 de 52

‐ S’ha de ressaltar que un cop elegit el sistema d’allotjament i alimentació, la variabilitat

existent en el cost per plaça és gran (coeficient de variació oscil·la des de 5,5 fins a 45), el qual a la pràctica permet solucions a un cost molt diferent.

‐ Per al cas de reforma de naus de gestació, existeixen solucions d’adaptació que permeten utilitzar al màxim l’espai construït reutilitzant gran part dels equipaments existents, el que permet minimitzar el cost de la reforma.

‐ En el cas de no voler o no poder construir naus noves, l’adaptació pot suposar una reducció del cens entre un 5 i un 50%, en funció de la solució tecnològica que s’adopti.

‐ De forma generalitzada pot considerar-se que el cost d’adaptar una nau de gestació oscil·larà entre els 50 i 300 €/plaça finalment adaptada i disponible. En aquestes condicions pot requerir-se una certa reducció del cens.

‐ En el cas que l’objectiu sigui mantenir el cens, la reforma i la nova construcció tindrà associat un cost per plaça de gestació que pot oscil·lar entre els 150 €/plaça i els 350 €/plaça.


Pàgina 3 de 52

ÍNDEX: 1.- Introducció 2.- Requisits legals 3.- Informació tècnica 3.1.- Concepte de superfície de sòl lliure 3.2.- Concepte “tipus de sòl” 4.- Allotjaments per a truges gestants en grups 4.1.- Tipus i mida de grup 4.2.- Sistemes d’alimentació i maneig 4.2.1.- Sistemes d’alimentació a terra 4.2.2.- Sistemes d’alimentació amb tremuja convencional 4.2.3.- Sistemes d’alimentació amb dosificadors individuals 4.2.4.- Sistemes d’alimentació amb estacions d’alimentació electrònica 5.- Comparativa legislació UE 5.1.- Implementació de la legislació 5.2.- Mesures més restrictives en benestar animal 5.2.1.- Superfície mínima de sòl lliure (truja jove després de la cobrició i truja) 5.2.2.- Sòl continu compacte i obertures de drenatge 5.2.3.- Truges lligades i grups de truges i truges joves prenyades 5.2.4.- Material manipulable, alimentació i altres 5.2.5.- Soroll, llum, material manipulable i altres 5.2.6.- Tipus de sòl, freqüència d’alimentació, accés a l’aigua i mutilacions 6.- Implicacions econòmiques associades a l’allotjament de truges gestants en grups en granges de nova construcció. 6.1.- Descripció d’alternatives constructives 6.2.- Dimensionament de les alternatives constructives 6.3.- Implicacions econòmiques 6.4.-Comparació de sistemes d’allotjament i alimentació en base a projectes de nova construcció executats durant els últims 5 anys 7.- Implicacions econòmiques associades a l’adaptació de granges existents a l’allotjament de truges gestants en grups 7.1.- Allotjament de truges gestants en grups 7.2.- Sistemes de construcció 7.3.- Proposta d’alternatives 7.3.1.- Factor escala: dimensió granja- dimensió lot- dimensió grup 7.3.2.- Factor estratègic d’adaptació 7.3.3.- Factor cens 7.4.- Descripció d’alternatives 7.4.1.- Situació inicial 7.4.2.- Retirar algunes línies de boxes 7.4.3.- Retirar cubicles, retallar cubicles i configurar corrals 7.4.4.- Retirar cubicles, retallar cubicles i configurar corrals ocupant zona de passadís 7.4.5.- Retirar cubicles i formar corrals per instal·lar estacions d’alimentació electròniques 7.5.- Valoració econòmica 8.- Agraïments


Pàgina 4 de 52

El porc, com tot ésser viu, requereix d’unes condicions de confort i benestar, per tal de desenvolupar-se en normalitat. En producció porcina l’objectiu és maximitzar la quantitat de carn produïda, i a la vegada realitzar una producció de qualitat, en un marc sostenible i respectuós amb els animals. Per això però, és necessari que els porcs convisquin en condicions de benestar en un ambient confortable i en uns allotjaments i instal·lacions adequats a les seves necessitats. La producció intensiva porcina ha fet que el confinament dels animals privés als porcs d’algunes de les actituds naturals (com per exemple: furgar, fer el niu,....), és per això que els allotjaments han d’estar dissenyats de tal manera que en la mesura de lo possible, els animals puguin expressar el seu comportament innat. Amb aquest objectiu sorgeix la legislació referent a benestar animal, que es resumeix a la Taula 1.

La normativa de benestar animal pel sector porcí queda englobada en dos àmbits: la protecció dels animals en les explotacions ramaderes (general) i la protecció dels porcs (específic).

Taula 1. - Legislació de referència en benestar animal pel sector porcí.

Directives i Reglaments comunitaris Articles de referència

Directives i Reglaments comunitaris que la

modifiquen

Articles modificats

Normes nacionals de referència

1.- Directiva 2001/88/CE del Consell, de 23 d'octubre

de 2001.

Articles 3,5, 6 y 10.

2.- Directiva 2001/93/CE de la Comisió, de 9 de

novembre de 2001.Annex

2.- Directiva 98/58/CE del Consell, de 20 de juliol de 1998, relativa a la

protecció dels animals en les explotaciones ramaderes.

Article 4

Reial Decret 348/2000, de 10 de març, pel que s'incorpora

l'ordenament jurídic a la Directiva 98/58/CE, relativa a la

protecció dels animals en les explotacions ramaderes.

QUADRE ESQUEMÀTIC DE LA LEGISLACIÓ EN BENESTAR ANIMAL PEL SECTOR

1.- Directiva 91/630/CEE del Consell, de 19 de novembre de 1991, relativa a les normes mínimes de protecció de

porcs (DO L 340, 11.12.1991, p.33)

Articles 3 y 4(1)

Reial Decret 1135/2002, de 31 d'octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de

porcs.

De forma específica, les normes mínimes de protecció dels porcs a nivell europeu queden definides per la Directiva 91/630/CEE del Consell, de 19 de novembre de 1991, transposat a nivell espanyol pel Reial Decret 1048/1994, de 20 de maig. La Directiva 91/630/CEE va ser modificada posteriorment per la Directiva 2001/88/CE del Consell, de 23 d’octubre de 2001 (articles 3, 5, 6 i 10) i per la Directiva 2001/93/CE de la Comissió, de 9 de novembre de 2001 (Annex). Aquests canvis en la legislació van ser incorporats a nivell espanyol pel Reial Decret 1135/2002, de 31 d’octubre, amb el que es va derrogar el Reial Decret 1048/1994, mencionat anteriorment. De forma general, la protecció dels animals en les explotacions ramaderes a nivell europeu queda definit per la Directiva 98/58/CE del Consell, de 20 de juliol de 1998, transposat a nivell espanyol pel Reial Decret 348/2000, de 10 de març i aquest modificat posteriorment pel Reial Decret 441/2001, de 27 d’abril (article 5, referent als controls de la Comissió Europea). Degut a que la Directiva 91/630/CEE, referent a les normes mínimes de protecció dels porcs, ha estat modificada en diverses ocasions, s’ha cregut convenient la publicació d’una nova Directiva que procedeixi a la codificació d’aquesta. Això queda reflectit en la Directiva 2008/120/CE del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs (versió codificada), pendent de transposar a nivell espanyol, ara per ara. Aquesta Directiva mencionada anteriorment deroga la Directiva 91/630/CEE, així com les seves modificacions posteriors.

1.- INTRODUCCIÓ


Pàgina 5 de 52

Dins dels varis aspectes que contempla la legislació mencionada en l’apartat anterior, referent a la normativa de benestar animal, el canvi de les truges gestants allotjades de forma individualitzada a grups, és un dels més destacats. En aquest sentit hi ha dos aspectes generals que contempla la legislació per a les truges gestants: el període en el qual han d'estar en grups i les condicions dels allotjaments.

En el primer cas, el Reial Decret 1135/2002, marca que les truges i truges joves es criaran en grups durant el període comprès entre les quatre setmanes següents a la munta i els set dies anteriors a la data prevista del part. Els costats del recinte en els quals es mantingui el grup mesuraran més de 2,8 metres (corral amb superfície superior a 7,84 m2). Quan es criïn en un grup de menys de sis individus, els costats del recinte mesuraran més de 2,4 metres (corral amb superfície superior 5,76 m2). Les condicions d’aquest paràgraf no s’aplicaran en explotacions que tinguin menys de 10 truges. No obstant això, les truges i truges joves criades en explotacions de menys de 10 truges podran mantenir-se aïllades durant el període comprès entre les quatre setmanes següents a la munta i els set dies anteriors a la data prevista de part sempre que puguin girar fàcilment al recinte en el que es trobin. Aquest aspecte està en vigència des de l’1 de gener de 2003 per les explotacions construïdes o reconstruïdes o que s’usen per primera vegada, i a partir de l’1 de gener de 2013 per a totes les explotacions.

D’altra banda, els allotjaments de les truges gestants en grups han de complir els requisits que es mostren a la Taula 2 (RD 1135/2002, de 31 d’octubre, Article 3, apartats 2 i 3). De la mateixa manera que els aspectes anteriors, aquests requisits estan en vigència des de l’1 de gener de 2003 per les explotacions construïdes o reconstruïdes o que s’usen per primera vegada, i a partir de l’1 de gener de 2013 per a totes les explotacions.

Taula 2.- Requeriments dels allotjaments dels porcs criats en grups segons la legislació.

Superfície lliure mínima (m2/animal)

Tipus animal Grup < 6 animals 1

Grup de 6-39

animals

Grup ≥ 40 animals 2

Superfície mínima de terra

continu compacte

(m2/animal) 3

Amplada màxima de fenedures (mm) en

engraellats de formigó4

Amplada mínima de biguetes (mm) en

engraellats de formigó4

Truja jove després de la

munta 1,81 1,64 1,48 0,95 20 80

Truja després del primer part 2,48 2,25 2,03 1,3 20 80

1 Superfície lliure mínima general més el 10 % 2 Superfície lliure mínima general menys el 10 % 3 Del qual, el 15% com a màxim, es reservarà a les obertures de drenatge 4 D’acord amb el que disposa la norma UNE-EN 12737:2006+A1

2.- REQUISITS LEGALS


Pàgina 6 de 52

3.1.- CONCEPTE DE SUPERFÍCIE DE SÒL LLIURE La superfície lliure és la superfície a disposició de l'animal sense obstacles que impedeixin el moviment dels mateixos de manera que puguin aixecar-se, ajeure’s i descansar lliurement (inclosos patis exteriors amb lliure accés de les truges). Els principals elements que poden representar un obstacle en un corral de gestació estaran relacionats amb el sistema de subministrament de l'aliment (sòlid o líquid) i amb el sistema de separació dels animals (tanques, separadors, cubicles o semi-cubicles). Pel que fa al sistema d'alimentació, el primer element a considerar és el tipus de sistema de subministrament i el tipus de menjadora. Així tenim que en el sistema d'alimentació a terra, no hi ha una menjadora pròpiament dita, i tota la superfície del corral es considera a la vegada superfície disponible per menjar i per descansar (Figura 1). Mentre que quan es fan servir tremuges o estacions d'alimentació electròniques, caldrà restar l'espai que ocupa el sistema i que suposa un obstacle per al moviment de l'animal. El sistema de caiguda amb dosificador (ràpida o lenta) sol anar acompanyat de menjadora correguda o individual. En aquest cas, llevat que la menjadora pel seu disseny suposi un obstacle, l'espai que ocupa la menjadora pot considerar-se com accessible pels animals en tot moment. Així doncs, en aquest cas no és gens fàcil concretar quan la menjadora suposa o no un obstacle. Tot sembla indicar que si la menjadora se situa per sota del nivell del sòl (Figura 2c) i no és massa profund (més de 25 cm) (Figura 2b) es pot entendre que no suposa un obstacle i la seva superfície pot ser utilitzada per l'animal quan descansa. De la mateixa manera pot ser superfície útil si la menjadora s'ubica de forma suspesa (Figura 2a) deixant tot l'espai entre el terra i la base de la menjadora disponible per al descans de l'animal (Figura 3). En canvi si la menjadora suposa una discontinuïtat (vorera) en el nivell del sòl, això suposarà un obstacle per al descans de l'animal i no podrà considerar-se com a superfície útil. En el cas d'existència d'estacions d'alimentació es podrà considerar també com a superfície lliure el conjunt de passadissos d'accés i sortida de l'estació, havent-se de descomptar l'espai físic que ocupa l'estació i que no està a disposició de l'animal.

Figura 1.- Superfície lliure, no lliure i ampliada per a un corral de 20 truges segons el sistema d’alimentació elegit.

3.- INFORMACIÓ TÈCNICA


Pàgina 7 de 52

Figura 2.- Ubicació de la menjadora lineal: a) suspès, b) a nivell de terra, c) per sota del nivell del terra.

Figura 3.- Menjadora correguda suspesa. Per analitzar els canvis de necessitats de superfície en funció del sistema d'alimentació i el tipus de menjadora escollit, a la Taula 3 es quantifica l'increment de superfície requerit en l'elecció d'un o altre sistema d'alimentació, en grups de 20 truges i de 40 truges per separat.


Pàgina 8 de 52

Taula 3.- Increments de superfície per corral segons el sistema d’alimentació escollit, en grups de 20 i 40 truges. Grups de 20 truges Grups de 40 truges Superfície

corral (m2) Superfície sist. alim.

(m2)

Increment superfície

(%) *

Superfície corral (m2)

Superfície sist. alim.

(m2)


(%) * Alimentació a terra 45 0 0 81 0 0 Tremuja circular 46 1 2,2 83 2 2,5 Menjadora lineal útil 45 0 0 81 0 0 Menjadora lineal no útil 48,6 3,6 8 88,2 7,2 8,9 Estació alimentació 48,3 3,3 7,3 84,3 3,3 4,1 * Increment respecte el sistema d’alimentació a terra de la mateixa mida de grup A la Figura 1 es poden observar de forma gràfica les implicacions derivades dels diferents plantejaments possibles a l'hora de definir la superfície funcional que requereix una truja. A més a més, es mostra de forma aproximada, en el cas de corrals de 20 truges, com s'ha de modificar l'amplada (encara que també es podria augmentar la longitud) del corral per a cada sistema d'alimentació per complir amb els requisits de superfície mínima per truja de 2,25 m². El segon aspecte a aclarir és el referit a l'ús de separadors formant cubicles, semi-cubicles o gàbies. En el cas de l'ús de separadors i / o cubicles que permetin el confinament total o parcial dels animals pot ser una mica més complex establir la superfície lliure. En aquest apartat podem trobar dos tipus de situacions, una en la qual l'animal no pot ser capturat o confinat de forma col·lectiva i una altra en que sí. En la primera, en l'actualitat es proposa que tot l'espai pugui ser considerat com a superfície lliure i en la segona caldrà fer les consideracions oportunes. Així, quan existeixen cubicles amb obertura permanent (sense porta del darrere), l'espai intern del cubicle podrà considerar-se també sòl lliure. En el cas de gàbies (Figura 4) de lliure accés (moviment de la truja a la seva voluntat) l'espai intern de la gàbia també es pot considerar com a sòl lliure. Les gàbies de lliure accés, també anomenades d'auto-captura, (Figura 4) presenten un mecanisme que fa que quan la truja de forma voluntària entra a la gàbia per menjar o descansar, aquest queda tancat, evitant que els altres animals puguin molestar-la. Aquest mecanisme pot ser bloquejat de forma puntual pel granger en cas de necessitar-ho per al maneig individual de la truja, de manera que aquest sistema ofereix protecció, però no retenció forçada.

Figura 4.- Gàbia de lliure accés o d’autocaptura.

En el cas de les gàbies amb porta posterior abatible controlada per l'home (Figura 5) i sempre que l'animal només pugui ser confinat de forma individual i puntual la valoració pot ser similar a la realitzada per la gàbia de lliure accés. En canvi, l'espai de la gàbia no pot ser considerada com a sòl lliure si hi ha algun mecanisme que permeti confinar (engabiar) els animals de forma no puntual i col·lectiva. Aquest últim requisit pot relaxar-se si hi ha garanties que el confinament col·lectiu només


Pàgina 9 de 52

s'utilitzarà per millorar el benestar dels animals del grup (per exemple, bloquejar els animals mentre mengen per controlar el consum i evitar agressions) i mai serà usat de forma permanent.

Figura 5.- Gàbia d’accés controlat o abatible.

Reprenguem el nostre cas d'anàlisi per veure com pot afectar tot l'anterior a la superfície necessària. Així doncs, a la Taula 4 es presenten els requeriments d'increment de superfície per a grups de 20 i 40 truges, en funció del sistema de separadors escollit. D'altra banda, a la Figura 6 es mostra gràficament l'increment de superfície requerit en grups de 20 truges, en funció del sistema de separació escollit i el maneig d'aquest. Taula 4.- Increments de superfície per corral segons sistema d’allotjament escollit, en grups de 20 i 40 truges. Grups de 20 truges Grups de 40 truges Superfície

corral (m2) Superfície sist. allot.

(m2)


(%)

Superfície corral (m2)

Superfície sist. allot.

(m2)


(%) Gàbies lliure accés 45 0 0 81 0 0 Gàbies accés controlat

- Sense porta posterior 45 0 0 81 0 0 - Amb porta posterior y

control individual 45 0 0 81 0 0

- Amb porta posterior i control col·lectiu

70,8 25,8 57,3 132,6 51,6 63,7


Pàgina 10 de 52

Figura 6.- Superfície lliure, no lliure i ampliada per a un corral de 20 truges segons sistema de separació i maneig del mateix. A més a més dels mínims de superfície lliure també és recomanable considerar les necessitats de distància lliure per al moviment dels animals del grup. De manera explícita la normativa actualment vigent no indica requeriments per a aquest paràmetre en l'interior dels corrals. Però sembla raonable reprendre en aquest punt els requeriments de longitud mínima dels costats dels corrals o recintes, xifrats en 2,4 m per a grups de 2 a 5 animals i en 2,8 m per a grups de 6 o més animals. Per possibilitar una dinàmica correcta dels animals del grup haurien de respectar-se els valors anteriors com a distància lliure per al moviment en l'interior dels corrals. Per tractar aquest tema, partirem de la situació més comuna de la disposició de boxes a les granges actuals. A la Figura 7 es mostra la distribució més habitual dels boxes de gestació, en aquest cas s'ha disposat d'una amplada de menjadora de 30 cm, 105 cm de superfície de sòl compacte de formigó i 130 cm d'engraellat, deixant un espai de maneig dels animals de 100 cm. Aquesta distància de maneig acostuma a oscil·lar a la pràctica entre els 80 cm i 120 cm.

Figura 7.- Disposició dels boxes de cobriment /control.


Pàgina 11 de 52

A la Figura 8 es presenta l'opció de retallar els boxes actualment existents a les naus de gestació, deixant un espai mínim per al moviment dels animals. Partint de la situació descrita prèviament, podem adaptar la granja a benestar animal retallant els boxes a 1,25 m de longitud i deixant al voltant de 2,4-2,8 m de moviment (Figura 8), el que ens permetria disposar d'una distància mínima per al moviment dels animals, contribuint a una bona dinàmica en els grups d'animals. Les implicacions referents a la superfície lliure (m2) mínima necessària per truja s'analitzaran posteriorment.

Figura 8.- Alternativa a l’adaptació de les truges en grup, retallant boxes a 1,25m. Un altre dels aspectes susceptibles de ser considerats fa referència a les diferents necessitats d'espai definides per a les truges joves (truja púber abans del part) acotades en 1,64 m2 i per a truges adultes (2,25 m2/truja). Aquesta variació pot ser considerada estimant la proporció de truges joves del ramat, aquesta proporció depèn de les estratègies de maneig i sacrifici-renovació dels animals, però en termes generals pot situar-se entre un 17 i 25%, tal com es desprèn dels valors obtinguts a la Taula 5. Assumint aquests valors podem xifrar en 2,13 m2 com a superfície lliure necessària per a la truja equivalent que forma part d'un ramat amb un 80% de truges adultes i un 20% de truges joves. Si apliquem aquest factor de correcció podem reduir en un 5,3% l'espai lliure necessari respecte a la situació de considerar totes les truges com adultes. A la pràctica, pot ser difícil i complex garantir una distribució homogènia de les truges joves en les diferents bandes i en els diferents corrals. A més a més, per optimitzar el maneig (alimentació, control, ...) pot ser necessari manejar les truges joves en gestació de forma separada de les adultes. A la pràctica, tot sembla indicar que el disseny més polivalent passa per considerar totes les truges com adultes en termes d'espai (2,25 m2/truja), el que després permetrà tot tipus de maneig sense incomplir els requeriments d'espai. De les dades de la Taula 5 també es desprèn que en condicions normals el percentatge de places de gestants en relació al total de places per a truges productives se situa al voltant del 50%. Si considerem el total de places necessàries per a totes les truges presents (productives i no productives reposició-sacrifici) el percentatge de places de gestants seria pròxim al 45%.


Pàgina 12 de 52

Taula 5.- Dimensionament de granges porcines amb diferent mida (600, 1200 i 2400 truges productives) manejades en bandes setmanals i assumint diferents valors per a la duració de la lactació (21 i 28 dies), reposició anual del 50%, fertilitat del 85% i taxa d’avortaments del 3%. TRUGES PRODUCTIVES 600 1200 2400 Lactació (dies) 21 28 21 28 21 28 Núm. Bandes 21 22 21 22 21 22 PARTS

- Bandes 4 5 4 5 4 5 - Truges/Banda 28 28 57 55 114 109 - Places 112 140 228 275 456 545

GESTACIÓ - Bandes 12 12 12 12 12 12 - Truges/Banda 29 29 59 57 117 112 - Places 348 348 708 684 1404 1344

COBRIMENT - CONTROL - Bandes 6 6 6 6 6 6 - Truges/Banda 34 34 69 67 138 132 - Places 204 204 415 400 828 792

TOTAL PLACES 664 692 1351 1359 2688 2681 REPOSICIÓ

- Truges any 300 300 600 600 1200 1200 - Truges banda 6 6 12 12 23 23 - Reposició mínima per banda (%) 17 17 17 17 17 17 - Reposició per banda (%) * 21 21 20 21 20 20

* Considerant una fertilitat de les nul·lípares del 85%. Com ja s'ha comentat, la norma també té prevista una reducció o increment de la superfície necessària en funció de la grandària del grup. Així doncs, quan els grups són de menys de 6 animals, la superfície s'incrementarà un 10%, mentre que si els grups són de 40 o més individus, aquesta es pot reduir un 10%. Això és perquè es considera que quan els grups són grans, l'espai extra pel moviment dels animals és compartit i per tant, pot ser reduït, sense perjudicar el benestar dels animals. Cal dir que en la pràctica el maneig de grups grans pot ser complex si no es disposa de sistemes d'alimentació amb control individual, com succeeix en el cas de les estacions electròniques d'alimentació o sistemes similars. En els sistemes d'alimentació en grup, sense control individual, amb dosificadors i sistemes de caiguda de diferents tipus es recomana treballar en grups petits de mida molt inferior a les 40 truges. Ressaltar finalment que a la pràctica, més que la superfície lliure oficial en termes estrictament numèrics cal tenir en compte la superfície funcional que és la que fa que un sistema funcioni i doni resultats de rendiment positius. Per això, en cada cas s'ha de pensar més en la superfície necessària per als animals que en la mínima superfície des de l'òptica legal. En tot cas, sempre cal mantenir el sistema en condicions de benestar iguals o millors que les que especifica la normativa vigent. 3.2.- CONCEPTE “TIPUS DE SÒL” Pel cas de truges joves i adultes criades en grup la legislació obliga a disposar d'un mínim de superfície de sòl compacte i continu (veure Taula 2), del qual el 15%, com a màxim, es reservarà a les obertures d'evacuació. Tot sembla indicar que la interpretació més general serà la de considerar com a sòl continu compacte aquell en el qual, si existeixen obertures, la superfície d'aquestes no supera el 15% de la superfície.


Pàgina 13 de 52

Cal tenir present també que la normativa només regula les característiques dels sòls engraellats de formigó, no indicant condicions per a altres tipus de superfície. Sota aquestes premisses es plantegen 4 situacions clarament diferenciades: 1.- Corrals amb sòl engraellat en tota la seva superfície, d'un o diversos tipus, amb percentatge d'obertures inferior al 15% de la superfície en el total, o a la zona de descans. 2. - Corrals amb sòl de formigó compacte en tota la seva superfície, sense engraellat. 3.- Corrals que combinen part de sòl de formigó compacte i part de sòl engraellat. 4.- Ús d'altres materials sense regulació específica, sempre que el benestar no es vegi compromès. El pas d'estar les truges gestants allotjades en gàbies individuals a estar allotjades en grups és un canvi molt important que afectarà tant el maneig dels animals com a l'economia de l'explotació. En primer lloc cal fer èmfasi en la inversió econòmica necessària per fer la reconversió de la granja. Però, possiblement el canvi més important i complex fa referència a l'adaptació de les estratègies de maneig dels animals. Fins ara, la disposició de les truges gestants en gàbies permetia una atenció individualitzada i així una relativament fàcil optimització de l'alimentació i el maneig. Aquest canvi ha estat justificat perquè alguns autors argumenten que les truges quedaven molt lluny del comportament natural de l'animal pel que fa a l’exploració de l'entorn i la vida en grup, podent causar comportaments anòmals (estereotípies). Entre aquests comportaments no naturals cal destacar: les mossegades de les barres de les gàbies, la manipulació de la menjadora / abeurador, la masticació al buit, moviments repetitius del cap i el furgar a terra (Cerisuelo et al., 2008). Entre els avantatges de l'allotjament en grup tenim que els animals disposen de més espai per fer exercici i explorar el medi i alhora que tenen l'oportunitat d'expressar les interaccions socials pròpies de l'espècie. Com a inconvenients tenim que poden aparèixer més agressions, a causa de la competència i dominància entre truges, la mà d'obra ha de ser més especialitzada i, que en alguns sistemes, és difícil supervisar i alimentar de forma individualitzada als animals (Mantega i Gasa, 2005 ). En l'allotjament de les truges en grups es pot diferenciar tres zones: zona d'alimentació, zona bruta i zona de descans. A la primera zona és on s'han de situar els sistemes d'alimentació, ja siguin manuals o automàtics, i generalment també el subministrament d'aigua, encara que de vegades està a la zona bruta, però mai a la zona de descans. La zona bruta, destinada a que les truges defequin i orinin, és aconsellable que sigui de sòl engraellat total per permetre un bon drenatge, i sol estar situada entre la zona d'alimentació i descans. Finalment, la zona de descans és on es pot subministrar el material d'enriquiment i on les truges van a tombar-se i descansar. En aquesta zona s'aconsella fer compartiments perquè les truges s'allotgin en grups petits de forma segregada. Tal com ja s'ha apuntat amb anterioritat, la necessitat d'allotjar a les truges gestants en grup obliga a una replanificació d'aspectes clau en l'explotació i del maneig dels animals: 1. - Tipus i grandària dels grups 2. - Sistema d'alimentació 3. - Instal·lacions (separadors, gàbies, ...) per al control i maneig de les truges

4.- ALLOTJAMENTS PER A TRUGES GESTANTS EN GRUPS


Pàgina 14 de 52

4.1.- TIPUS I MIDA DE GRUP A la pràctica poden configurar-se dos tipus de grups diferents, amb els seus avantatges i inconvenients (Taula 6):

Els grups estàtics són aquells en els quals els animals del grup no canvien al llarg de la gestació i per tant totes les truges es troben en una fase de gestació similar.

Els grups dinàmics són aquells en els quals els animals del grup canvien contínuament i les

truges no es troben en un mateix estat de gestació. Taula 6.- Avantatges i inconvenients dels grups estables i dels grups dinàmics (Fàbrega et al., 2007). Avantatges Inconvenients

Grup estable - Bon control dels animals - Estats de gestació similars - Jerarquies estables

- Major cost d’alimentació - Major espai de reserva - Distribució del corral per grups petits

Grup dinàmic - Alimentació més assequible - Poc espai per a maneig

- Jerarquies més inestables, més nivell d’agressivitat.

Com es pot suposar, la facilitat del maneig dels grups és major en la mesura que aquests siguin més petits i homogenis. La definició de la mida desitjable dels grups també dependrà del sistema d'alimentació i la capacitat de control individual del consum de pinso. Per això, de manera general pot aconsellar-se grups d'entre 10 i 20 truges 4.2.- SISTEMES D’ALIMENTACIÓ I MANEIG Per valorar els diferents sistemes d'alimentació cal considerar el conjunt d'instal·lacions (separadors, gàbies, ....) existents per al control dels animals. En aquest sentit, sembla raonable que a continuació es tractin de forma conjunta ambdós aspectes en diferents situacions pràctiques que ens podem trobar. 4. 2.1.- Sistemes d’alimentació a terra En aquest sistema els animals s'alimenten simultàniament distribuint el pinso sobre el terra del corral, de forma manual o automàtica, en certs punts del corral o per tot el corral (Figura 9). El cost econòmic de la implantació d'aquest sistema és baix, però dificulta el control de la ingesta individual dels animals i les agressions entre animals són altes comparat amb altres sistemes. En aquest cas l'aliment s'ofereix segons les necessitats mitjanes del grup. És el sistema més senzill d'alimentació-maneig i generalment es fa servir en grups estàtics petits. Segons Pedersen (2004a), el disseny típic d'aquest sistema inclou dos terços de sòl ferm, i la resta de sòl engraellat. A més a més, aconsella que la zona compacta tingui com a mínim 3 metres d'ample per evitar el malbaratament de menjar.


Pàgina 15 de 52

Figura 9.- Sistema d’alimentació a terra (Pedersen, 2004a)

4.2.2.- Sistemes d’alimentació amb tremuja convencional L'aliment se subministra a l'animal per mitjà d'una tremuja d'ús col·lectiu (Figura 10). L'aliment s'ofereix a l'animal a voluntat i el control d'ingesta es realitza en base a l'ajust de la dosificació de cada aportació de menjar (aquest ajust sol ser manual). Juntament amb l'alimentació a terra, és un dels sistemes més senzills i econòmics, però pot comportar problemes d'agressions i d'heterogeneïtat en la condició corporal dels animals, a causa del poc control individualitzat de l'alimentació. En aquest tipus de sistemes no és habitual trobar separadors o gàbies per a la protecció de l'animal que està menjant.

Figura 10.- Tremuja per a truges gestants.

4.2.3.- Sistemes d’alimentació amb dosificadors individuals L'aliment és subministrat a l'animal mitjançant dosificadors individuals, per tant, es requereixen un mínim d'un punt de subministrament per animal. El control d'ingesta es planifica per al conjunt d'animals del grup i es pot regular mitjançant la velocitat de subministrament d'aliment (sistema de caiguda més o menys lenta). En funció del tipus de cubicle o gàbia existent el sistema permet, més o


Pàgina 16 de 52

menys, protecció i confinament dels animals un cop triat el seu lloc d'alimentació, el que permet cert control de l'alimentació i facilita el maneig. A la Figura 11 es pot veure el sistema implementat conjuntament amb gàbies d’autocaptura. La gàbia d’autocaptura permet un alt nivell de protecció de la truja que està menjant i per tant garanteix que totes les truges consumeixin la seva ració.

Figura 11.- Truges gestants en boxes d’autocaptura (Ter Beek, 2007).

A la Figura 12 es pot veure la implementació d'aquest sistema amb separadors curts (0,5-1.0 metres) i sistema de caiguda lenta. Els animals s'alimenten de manera simultània i amb la mateixa quantitat, mitjançant una distribució lenta de pinso que s'adapta a la velocitat de consum mitjà del grup d'animals (uns 80-160 g / minut segons Fàbrega et al. 2007, 100-150 g / minut segons Mantega i Gasa, 2005 o 100-120 g / minut segons Parés, 2008), que fa que els animals romanguin relativament quiets en la seva plaça d'alimentació. Aquest fet sumat a que disposen de separacions, ofereix certa protecció als animals durant l'alimentació.

Figura 12.- Sistema d’alimentació de caiguda lenta (Collell, 2008).


Pàgina 17 de 52

A la Figura 13 es pot veure el sistema d'alimentació en sopa subministrada en menjadora correguda i amb separadors curts. Així al corral hi ha una zona d'alimentació amb menjadora lineal dividida per petites separacions o semiboxes que faciliten que cada truja ocupi el seu lloc en el moment de menjar i no molesti a la resta.

Figura 13.- Sistema d’alimentació amb semiboxes i en sopa (Abaigar et al., 2007) 4.2.4.- Sistemes d’alimentació amb estacions d’alimentació electrònica En aquest cas, l'animal és reconegut per l'estació dispensadora de menjar, mitjançant un microxip que normalment porten a l'orella, un collaret o un implant subcutani electrònic. Existeixen bàsicament tres sistemes d'alimentació amb identificació electrònica: amb tremuja, Fitmix i amb túnel. Els sistemes basats en l'ús de la identificació electrònica, permeten grups grans d'animals, el que permet un estalvi d'espai, ja que només es requereix una estació d'alimentació per cada 20-70 truges (Mantega i Gasa, 2005) o 40-60 (Ruiz de la Torre, 2008) i el control estricte a nivell individual permet la detecció de problemes patològics. Altres autors com Devant (2004) citat per Cerisuelo et al. (2008) diferencien entre el tipus Fitmix (Figura 15), en què recomanen una estació per cada 20-25 truges i el sistema amb túnel (Figura 16) on es recomana una estació per cada 50-70 truges. Mentre que Pedersen (2004b) diferencia entre nul·lípares (50 per estació) i truges adultes (70 per estació). D'altra banda, la mà d'obra requereix certa formació i els animals requereixen un procés d'aprenentatge, ja que per obtenir l'aliment han d’accionar un mecanisme (aquest procés és menor en el sistema Fitmix i tremuja, que al túnel). De tota manera, s'estima que entre un 5-10% dels animals no s'adapten (Mantega i Gasa, 2005) per la qual cosa s'aconsella entrenar les truges abans de posar-les en grups i barrejar truges nul·lípares amb multípares perquè aquestes últimes ensenyin a les primeres a menjar (Palomo, 2008). D'altra banda, s'estima que el preu és un 40-50% més elevat que els sistemes que no permeten una alimentació individualitzada (Cerisuelo et al., 2008). Una altra consideració a tenir en compte amb aquest sistema és la pèrdua de microxips, que s'estima que no és superior al 3% anual (Palomo, 2008). Finalment, considerar que el sistema de túnel dóna la possibilitat d'aïllar animals al sortir del túnel per vacunar, detectar zels, ... fet que no permet el sistema Fitmix o tremuja.

● Sistema tremuja: Aquest sistema consta d’una tremuja que pot presentar diferents mètodes d’identificació: mitjançant un dispositiu electrònic que reconeix i llegeix els xips dels porcs, fet que permet una individualització de l’alimentació o amb un sensor de presència. D’altra banda però, el fet de no presentar cap protecció, fa que amb gran facilitat els porcs siguin destorbats per la resta quan


Pàgina 18 de 52

estan menjant, i especialment pels més dominants, amb el que és difícil garantir que l’aliment subministrat a una truja segons les seves necessitats sigui realment ingerit per ella i no per la resta de companys del corral. Aquest sistema s’usa per a grups estàtics i s’aconsella una tremuja per cada 8-10 truges (Figura 14).

Figura 14.- Sistema d’alimentació amb identificació electrònica amb tremuja.

● Sistema Fitmix: Aquest sistema d’alimentació electrònica es caracteritza pel tipus de protecció que ofereix al porc i pel sistema d’alimentació. En aquest cas, el porc queda protegit per uns laterals a banda i banda, però solament cobreixen la part davantera del porc: el cap (Figura 15). Aquest sistema, malgrat que ofereix certa protecció, no evita que una altra truja faci fora la que està menjant, tal i com fa el túnel, fet que augmenta les agressions. D’altra banda, l’altre tret que caracteritza aquest sistema és que el dispositiu d’alimentació és com un xumet que ofereix l’aliment en forma de puré, on el porc ha d’introduir a la boca per ser alimentat. Aquesta propietat evita malbarataments de pinso. Aquest sistema d’alimentació és usat en grups estàtics de 25-50 truges.

Figura 15.- Sistema d’alimentació amb identificació electrònica tipus Fitmix.


Pàgina 19 de 52

● Sistema de túnel: Utilitzat en grups dinàmics amb 50-70 truges per estació, permet una màxima protecció de la truja en el moment de l’alimentació, evitant que aquesta pugui ser molestada durant la ingesta, gràcies al túnel (Figura 16). A més a més, aquest sistema permet que les truges puguin ser separades del grup automàticament, ja sigui per retirada de l’explotació, tractament, etc. D’altra banda però, aquest dispositiu de protecció fa més lenta i costosa l’adaptació de les truges, que en els sistemes de tremuja i Fitmix (Cerisuelo et al., 2008) i hi pot haver el risc que alguna truja es quedi massa temps en el túnel, evitant que la resta mengin.

Figura 16 .- Sistema d’alimentació amb identificació electrònica amb túnel. A la Taula 7 es resumeixen els avantatges i els inconvenients per a cada sistema alimentació-maneig i la dimensió del grup d’animals recomanable.


Pàgina 20 de 52

Taula 7.- Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes d’alimentació per a truges gestants en grup (Fàbrega et al., 2007; Abaigar et al., 2007; Manteca i Gasa, 2005; Collell, 2008; Cerisuelo et al., 2008; Parés, 2008; Forcada, 2009).

Tipus Mida del grup Avantatges Inconvenients

A te

rra

Distribució puntual

Distribució estesa

Petits, estàtics,

10-20 6-8

- Baix cost - Fàcil adaptació dels

animals

- Alta competència per l’aliment - Difícil supervisió dels animals - No es pot controlar l’espai per animal (no hi ha separacions)

- No es pot controlar el consum individual d’aliment ni es pot racionar

individualment. - Una part de l’aliment es perd

- Cal més mà d’obra per manejar i supervisar els animals

- Cal amplada mínima de sòl compacte per no fer malbé el pinso

- Pot donar lloc a una gran heterogeneïtat de la condició corporal

dels animals - Cal més superfície

- En general, presenta mals resultats

- Es pot controlar el consum

i racionar de forma individual

- Menor pèrdua de pinso - Facilita la tria d’animals

amb problemes - Fàcil adaptació a granges

actuals per grups - Estalvi d’espai

- Disminueix el temps de la mà d’obra dedicat a

alimentació

- No es pot alimentar a tots els animals de forma simultània.

- Si les màquines són insuficients i hi ha problemes de disseny, es produeix

agressivitat. - El cuidador ha de tenir

coneixements informàtics bàsics. - Cost i manteniment elevat

Amb tremuja

Grups estàtics: 8-10

- El procés d’aprenentatge de les truges és més simple. - Permet un estalvi d’espai

- Les truges poden ser molestades fàcilment quan mengen

- No garanteix amb màxima eficàcia la individualització de l’alimentació

- Augmenten les agressions respecte el túnel

Sense protecció (Fitmix)

Grups estàtics: fins 50

- El procés d’aprenentatge de les truges és més simple. - Permet un estalvi d’espai

- Augmenten les agressions respecte el túnel

Men

jado

res

Am

b id

entif

icac

ió e

lect

ròni

ca

Amb protecció (túnel)

Grups dinàmics: 100-250

- Les truges no són interrompudes mentre

mengen - Després de passar pel

túnel, les truges poden ser separades pel seu

tractament

- Als animals els costa adaptar-se, perquè requereix procés

d’aprenentatge - Hi ha el perill que certes truges no mengin, perquè altres obstrueixin el

túnel


Pàgina 21 de 52

Amb tremuja (menjar a voluntat)

Solen ser petits

(12-20)

- Baix cost - Fàcil adaptació de la mà

d’obra i dels animals al nou sistema

- No es pot controlar el consum, ni racionar individualment l’aliment.

- Els animals no es poden alimentar de forma simultània, el que incita a

competència entre els animals. - En cas necessari, no es pot

immobilitzar l’animal - Consum extra de pinso.

- Risc de sobrealimentació de les truges dominants.

- Pot donar lloc a heterogeneïtat dels animals

Amb boxes de lliure accés i dosificadors

Solen ser petits i estàtics (10-12)

- Immobilització i inspecció

fàcil. - Fàcil adaptació a granges

actuals. - Fàcil adaptació dels

animals - No es perd pinso

- Baixa competència entre animals, ja que cada truja té

una plaça - Bons resultats productius

- Cost moderat

- Més requeriment d’espai per truja.

- Difícil control de la ració individual, a no ser que s’immobilitzi.

Boxes curts i dispensadors de

caiguda lenta (Biofix o trickle feeding)

Solen ser

petits, 8-10, fins

a 20

- Poca agressió entre les

truges. - Fàcil adaptació a les

granges actuals - Alimentació uniforme de

totes les truges. - Bona adaptació dels

animals al sistema. - El moment de la ingesta és

idoni per inspeccionar els animals.

- No hi ha malbaratament de pinso

- El maneig no és complicat si es tracta amb grups

reduïts

- No adaptable a grups dinàmics.

- No permet un control individual, ja que tots els animals reben igual

quantitat d’aliment - Dificultat de definir la velocitat de

caiguda.

Sens

e id

entif

icac

ió e

lect

ròni

ca

Sistema de semiboxes i

alimentació en sopa

Grups petits (6-

12 animals)

- Les separacions permeten que els animals no es

molestin a l’hora de menjar. - Econòmic

- Totes les truges poden menjar alhora i l’alimentació

líquida evita dominàncies - No cal passadís

d’alimentació - Permet vigilar l’estat dels

animals individualment sense entrar al corral.

- Alimentació no és individualitzada, fet que requereix grups petits i

homogenis. - Agressivitat i dominància

considerable, degut a la dificultat d’escapar.

- El temps de distribució de l’aliment és considerable, degut a que es reparteix vàlvula per vàlvula.


Pàgina 22 de 52

Per comparar els requeriments legislatius en matèria de benestar animal en porcí en els diferents països europeus, s’ha considerat oportú considerar l’estudi realitzat per la Universitat de Wageningen, que porta per títol “EU-Welfare legislation on pigs” de març de 2010. L’estudi tenia dos objectius: d’una banda, veure la situació de cada país, en quant a la implementació a la legislació nacional de la Directiva 2008/120/CE i d’altra banda, fer un inventari dels estudis nacionals sobre temes de benestar porcí relacionats amb la Directiva, dels últims cinc anys. Tot i així, aquí ens centrarem en els resultats del primer objectiu. La informació va ser obtinguda via mail i telèfon, a través de cinc preguntes. Quant als països analitzats, es va estudiar els 27 membres de la UE, a excepció de Xipre, Luxemburg, Malta i Portugal, que no es van incloure a la revisió per diversos motius. 5.1.- IMPLEMENTACIÓ DE LA LEGISLACIÓ A març de 2010, quan es va realitzar l’estudi de la Universitat de Wageningen, tots els estats membres, a excepció d’Hongria i Romania, havien implementat la Directiva 2008/120/CE, a la legislació nacional. En aquest dos països la implementació estava en procés, degut a la posterior incorporació a la UE. 5.2.- MESURES MÉS RESTRICTIVES EN BENESTAR ANIMAL A part dels requeriments en benestar animal que exigeix la legislació europea, alguns països, en la seva transposició, han optat per mesures més restrictives. A continuació es presenten aquests països, amb els trets diferencials pels quals han optat. La resta de països no mencionats s’interpreta que han seguit la legislació europea en la transposició.

5.2.1.- Superfície mínima de sòl lliure (truja jove després de la cobrició i truja) En el cas de les truges joves després de la cobrició i truges, Àustria, Dinamarca, Alemanya i Suècia exigeixen un mínim de superfície de sòl lliure superior que la legislació europea, mentre que a Holanda, els requeriments més estrictes solament es donen per truges joves després de la cobrició. A Alemanya i Àustria les mesures més restrictives en truges solament es donen en grups d’animals de menys de 6 animals i de més de 40 animals (Taula 8). Destacar que a Dinamarca els requeriments de superfície mínima lliure s’organitzen per grups d’animals diferents que la legislació europea. A la Taula 8 es pot veure com Suècia és el país amb un major nivell d’exigència en termes de benestar.

5.- COMPARATIVA LEGISLACIÓ UE


Pàgina 23 de 52

Taula 8.- Superfície mínima de sòl lliure per verro, truja jove després de la cobrició i truja en m2 (Article 3.1.b, Annex 1 Capítol II A).

Grup <6 Grup 6-39 Grup ≥ 40 Grup <6 Grup 6-39 Grup ≥ 40

Directiva 2008/120/CE 1,804 1,64 1,476 2,475 2,25 2,025Àustria 1,85 1,65 1,5 2,5 2,05

Dinamarca

Alemanya 1,85 1,65 1,5 2,5 2,05Holanda 2,475 2,25 2,025Suècia (corral amb llit acumulat) 1,81 (a) CE (a) 1,64 (a) 2,48 (2,5) CE (2,5) 2,25 (2,5)(a) Superfície mínima de sòl compacte = 0,10 + pes (kg)/167

PAÍS

Primeres 10 truges joves: 1,90 m2

11a-20a truja jove: 1,70 m2

21a o més: 1,50 m2

1a-4a truja: 2,80 m2

5a-10a truja: 2,2 m2

11a-17a truja: 2 m2

≥18 truges: CE

Truja jove Truja

5.2.2.- Sòl continu compacte i obertures de drenatge Tal i com es pot observar a la Taula 9, a Dinamarca i Holanda els requeriments de superfície de sòl continu compacte són superiors als europeus, en la majoria de tipus d’animals, mentre que el màxim permès d’obertures de drenatge és inferior a la directiva europea. A Suècia són encara més exigents: el sòl completament engraellat està prohibit i les obertures de drenatge no estan permeses en el sòl continu compacte. Taula 9.- Superfície de sòl continu compacte (segons tipus d’animal) i màxim d’obertures de drenatge (%) (Article 3.2.a, Annex 1 Capítol II C).

PAÍS Truja jove després cobrició Truja prenyada

Directiva 2008/120/CE 0,95 1,30 15%

Dinamarca

UE o quan estan en cubicles individuals: >90 cm longitud

mesurats des de la part posterior de la menjadora 2)

UE o quan estan en cubicles individuals: >90 cm longitud mesurats

des de la part posterior de la menjadora 2)

10% 2)

Alemanya 1)

Holanda 3) 1,30 m2 5%

Suècia

0,9 (difereix de la UE, tot i que les

obertures de drenatge no estan permeses)

1,1 (difereix de la UE, tot i que les

obertures de drenatge no estan permeses)

No permeses les obertures de drenatge. Prohibició de

sòl completament engraellat

1) Truges joves i truges allotjades individualment han de tenir un sòl continu en llocs amb absència de menjar fet malbé, excrements o orina.2) Període de transició per construccions existents fins l'1 de gener de 2013.3) Des d'un moment fins a determinar per Koninklijk Besluit la superfície compacta ha de ser del 56-60% (Varkensbesluit article 5.4)

Màxim d'obertures de drenatge (%)

Superfície de sòl continu compacte (m2)

5.2.3.- Truges lligades i grups de truges i truges joves prenyades Des de l’1 de gener de 2006, la directiva europea prohibeix l’ús de lligadures per a truges i truges joves. D’altra banda, la legislació europea obliga a criar en grups les truges i truges joves des de les 4 setmanes posteriors a la cobrició fins una setmana abans de la data prevista al part. Aquest període es veu reduït en alguns països, com Holanda, on enlloc de 4 setmanes després de la cobrició són 4


Pàgina 24 de 52

dies, o a Regne Unit, on l’excepció de les 4 setmanes després de la cobrició no existeix. D’altra banda, a Suècia, les truges i truges joves han d’estar sempre en grups, excepte la setmana abans de la data prevista del part i durant la lactació. A més a més, en aquest país, les truges i truges joves han d’estar sempre lliures, inclús durant la lactació (Taula 10). Finalment, pel que fa referència a les dimensions mínimes dels corrals de les truges i truges joves criades en grups, solament Dinamarca és més exigent, demanant un mínim de 3 m, quan la legislació europea exigeix 2,8 m (Taula 10). Taula 10.- Requeriments i prohibicions en l’ús de lligadures en truges i truges joves (Article 3.3) i cria de truges en grups (Article 3.4). PAÍS Article 3.3

Directiva 2008/120/CE Està prohibit lligar les truges joves i les truges

Les truges i truges joves s'han de criar en grups en el període comprès entre les 4 setmanes posteriors a la cobrició i els 7 dies anteriors a la data prevista de part

Els costats dels corrals on es criïn les truges joves i truges

en grups han de fer > 2,8m (Grups <6: 2,4 m)

Derogació: explotacions <10 truges, poden estar allotjades individualment, sempre que puguin donar-se fàcilment la

volta al recinte

Dinamarca 3,0

Holanda Als 4 dies després de la cobrició fins una setmana abans de la data prevista del part

Suècia Les truges i truges joves han

d'estar sempre lliures (també a lactació)

Les truges i truges joves han d'estar sempre en grups (excepte truges i truges joves 1

setamana abans del part, i truges lactants)

Regne Unit

Està prohibit mantenir les truges no lactants en boxes durant les 4 primeres setmanes posteriors

a la cobrició

No hi ha l'excepció de les 4 setmanes després de la cobrició

Article 3.4

5.2.4.- Material manipulable, alimentació i altres Segons la directiva europea, les truges i truges joves han de disposar d’accés permanent a material manipulable. A Àustria i Alemanya, la legislació afegeix que el material té que ser inofensiu i suficient. D’alta banda, a Suècia s’exigeix que tots els porcs tinguin accés a la palla i que les truges i truges joves lactants han de disposar de material adequat per la nidificació i en suficient quantitat, durant la setmana prèvia a la data prevista del part. Quant al sistema d’alimentació, la Directiva 2008/120/CE demana que les truges i truges joves criades en grups s’alimentin amb un sistema que garanteixi que cada animal pugui menjar suficientment, tot i la presència d’altres animals que competeixin pel menjar. En aquest cas, els països de la UE-27 no han restringit més aquesta mesura, a excepció de Suècia, el qual fixa un espai mínim d’alimentació per porc, en funció del tipus d’animal i del pes del mateix. A més a més, la directiva europea exigeix que totes les truges i truges joves buides rebin una quantitat suficient d’aliments grossers o rics en fibra i aliments amb un elevat contingut energètic, per calmar la gana i donada la necessitat de mastegar. Per aquesta exigència, Alemanya posa valors, sent més específica i exigint que el contingut de fibra en la matèria seca sigui com a mínim del 8% o aproximat per tal de garantir la ingesta diària de 200g de fibra (Taula 11). Segons la legislació europea, els porcs que s’han de criar en grups, que siguin particularment agressius, que han estat atacats per altres porcs o estan ferits o malalts, poden mantenir-se en corrals individuals, els quals han de permetre que l’animal giri fàcilment, sempre que no sigui contrari als consells veterinaris específics. La legislació de Dinamarca és més específica per aquests tipus d’allotjaments, exigint uns mínims de superfície i de sòl compacte (Taula 11).


Pàgina 25 de 52

Taula 11- Requeriments de l’Article 3 (5-9) referents a materials manipulables, alimentació i altres.

PAÍS Article 3.5 Article 3.6 Article 3.7 Article 3.8 Article 3.9

Directiva 2008/120/CE Accés permanent a material manipulable

Cada animal suficient menjar

Quantitat suficient d'aliments rics en fibra i

amb elevat contingut energètic per les truges i

truges joves buides

Els porcs agressius, malalts o ferits poden estar en

corrals individuals (aquests corrals han de permetre que

l'animal giri fàcilment)

Per explotacions que es construeixin o

reconstrueixin: 1 de gener de 2003. Totes les explotacions: 1 de gener

de 2013.Àustria Inofensiu i suficient, etc.

Dinamarca

> 2,8 m2/animal, superfície mínima del corral: > 3,5 m2 i sòl compacte, >0,95 m2/truja jove i

>1,3 m2/truja

Alemanya Inofensiu i suficient, etc.Fibra: almenys un 8% de

la matèria seca o 200 g fibra diaris

Noves o reconstruïdes: 4 d'agost de 2006; en

algunes parts període de transició

Eslovènia

Totes les explotacions: Art. 3.4 (1 de gener de

2005), Art. 3.5, 3.8 (6 de maig de 2003)

Suècia

1.- Les truges i truges joves lactants han de tenir

material de nidificació adequat en suficient quantitat durant la

setmana abans de la data prevista de part.

2.- Tots els porcs han de tenir accés a la palla.

a)

a) Mínim espai (amplada) per porc en m: Garrins deslletats i porcs de producció = 0,164 + pes(kg)/538; Truges joves i truges petites =0,45; Altres truges = 0,50

5.2.5.- Soroll, llum, material manipulable i altres La Directiva 2008/120/CE diu que a la part de l’edifici on es trobin els porcs s’evitarà nivells de soroll continu superiors a 85 dBA, així com sorolls duradors o sobtats. La majoria de països europeus han mantingut aquest criteri, a excepció de Suècia, que ha baixat el nivell de soroll permès (Taula 12). Quant als requeriments de llum, la directiva europea fixa un mínim de 40 lux durant un mínim de 8 hores per dia. Per aquest aspecte són 4 els països que han fet més restrictiva la llei: Àustria, Bèlgica, Alemanya i Suècia. A Bèlgica i Suècia la llum del dia és un requeriment essencial, mentre que a Àustria aquest requeriment hi és quan els animals no tenen accés a corrals exteriors. D’altra banda, a Alemanya la intensitat de llum mínima requerida durant un mínim de 8 h per dia és de 80 lux, enlloc de 40 lux, a més a més, del requeriment de disposar de llum del dia. Pel que respecta les condicions ambientals i dels allotjaments, la legislació europea fixa que els porcs han de poder: - tenir accés a una àrea de repòs, confortable des del punt de vista físic i tèrmic, adequadament drenada i neta, que permeti que tots els animals es tombin al mateix temps. - descansar i aixecar-se normalment - veure altres porcs; tot i així, durant la setmana anterior al moment del part i durant el mateix, les truges i truges joves podran mantenir-se fora de la vista dels animals de la seva mateixa espècie. Bulgària i Suècia fixen en la seva legislació demandes específiques de qualitat d’aire, fixant valors màxims en paràmetres com concentració de CO2, NH3, H2S, humitat relativa o concentració de partícules de pols. Mentre que a Dinamarca, tots els porcs han de poder veure altres porcs, a excepció dels que estan aïllats per malaltia o ferides. Finalment, a Bèlgica els porcs criats a l’aire lliure han de tenir accés a un refugi (Taula 12). L’últim punt d’aquest apartat especifica que els porcs hauran de tenir accés permanent a una quantitat suficient de materials, els quals permetin unes activitats adequades d’investigació i manipulació, com palla, fenc, fusta, serradures, compost de xampinyons, torba o una barreja dels


Pàgina 26 de 52

mateixos, que no comprometi la salut dels animals. En aquest àmbit, solament Dinamarca és més específica, mencionant que han de tenir accés a material per furgar al terra. Taula 12.- Requeriments de l’Annex I, Capítol 1 de la Directiva 2008/120/CE, dels punts 1 (soroll), 2 (llum), 3 i 4 (materials manipulables).

PAÍS 1 2 3 4

Directiva 2008/120/CE Màxim per nivells de soroll continu: 85 dBA

Llum: com a mínim 40 lux durant ≥ 8 h per dia

Àrea confortable, on tots els animals es puguin tombar al mateix temps.

Descansar i aixecar-se normalment. Veure altres porcs (a excepció de la setmana

prèvia al part i durant el mateix)

Accés permanent […] a material que permeti […]

activitats

Àustria

Si no hi ha accés a un corral exterior: 3% de la superfície de sòl amb

accés de la llum del dia a la paret o al teulat

Bèlgica 1)

3% de la superfície de sòl amb accés de la llum

del dia a la paret o al teulat

Bulgària

Els requeriments mínims contenen paràmetres microclimàtics, incloent contingut de gasos nocius,

condicions de ventilació, humitat i temperatures mínimes (garrins)

Dinamarca *Veure altres porcs (no quan estan aïllats per malaltia

o ferides)Accés a material per

furgar al terra

Alemanya

80 lux per ≥ 8 h per dia; 3% de la superfície de

sòl amb llum del dia a la paret/teulat (si no és

possible: 1,5%)

Suècia Nivell de soroll màxim: 65 dBA (o 75 dBA)

Els edificis dels porcs han de tenir finestres per

llum natural

Requeriments mínims de qualitat de l'aire: <10 ppm NH3, <2000 ppm CO2, <0,5 ppm H2S, <80% HR, <10

mg/m3 pols* Dinamarca recomana el subministrament d'un simstema de vaporització o semblant per truges i truges joves prenyades en sistemes d'allotjament lliures i per porcs deslletats/reproductors/per escorxador de > 20 kg i subministres específics per porcs criats amb sistemes a l'aire lliure1) A Bèlgica els porcs criats a l'aire lliure han de tenir accés a un refugi per protegir-se de les dures condicions meteorològiques, depredadors i riscos sanitaris.

5.2.6.- Tipus de sòl, freqüència d’alimentació, accés a l’aigua i mutilacions

La Directiva 2008/120/CE cita que els sòls seran llisos, però no relliscosos, per tal d’evitar danys als porcs i es dissenyaran, construiran i cuidaran de forma que no causin dany o patiment als porcs. Seran adequats a la dimensió i pes dels porcs i, si no s’equipen amb llits de palla, formaran una superfície rígida, plana i estable. Aquest aspecte ha estat adaptat a la legislació dels diferents països europeus de la mateixa manera, sense modificacions ni especificacions. Quant a la freqüència d’alimentació, la legislació europea exigeix que s’alimentin a tots els porcs almenys un cop al dia. D’altra banda, també fixa que quan els porcs s’alimentin en grups i no a voluntat, o mitjançant un sistema automàtic d’alimentació, cada porc tindrà accés a l’aliment al mateix temps que els altres animals del grup. Aquest punt tampoc ha estat modificat per cap país europeu. La legislació europea fixa que tots els porcs de més de dues setmanes d’edat han de tenir accés permanent a una quantitat suficient d’aigua fresca. En els cas d’Àustria, Alemanya i Suècia, l’exigència d’accés permanent a aigua fresca és per a tots els porcs, independentment de l’edat. Pel que respecta les mutilacions, la Directiva europea prohibeix tots els procediments no deguts a motius terapèutics o de diagnòstic, o destinats a la identificació dels porcs de conformitat amb la normativa pertinent i que provoquin lesions o la pèrdua de una part sensible del cos o l’alteració de l’estructura òssia, amb les següents excepcions:


Pàgina 27 de 52

- Reducció uniforme de les puntes de les dents dels garrins mitjançant polit o secció parcial, abans de que superin els set dies de vida, deixant una superfície llisa intacta; en cas necessari es pot reduir la longitud dels ullals dels verros per evitar lesions a altres animals o per raons de seguretat. - L’escuament parcial - La castració dels porcs mascles per mitjans que no sigui la ruptura de teixits - L’anellat del morro únicament quan els animals es mantinguin en sistemes de cria a l’aire lliure i d’acord amb la normativa nacional. En mutilacions, Àustria, Dinamarca i Suècia són els països que apliquen unes mesures més restrictives. D’una banda, a Suècia i Àustria, l’anellat del morro està prohibit. Pel que respecta l’escuament de la cua, a Suècia està totalment prohibit, mentre que a Dinamarca solament es pot fer entre el 2n i 4t dia i no més de la meitat de la cua. A més a més, a Dinamarca la secció de les dents està prohibit i solament es poden polir durant els 4 primers dies i la castració només es pot realitzar entre els dies 2-7 (Taula 13). A més a més, a Suècia els garrins no poden deslletar-se abans de les 4 setmanes. Taula 13.- Requeriments de l’Annex I, Capítol 1 de la Directiva 2008/120/CE, dels punts 5 (tipus de sòl), 6 (alimentació), 7 (accés a l’aigua) i 8 (mutilacions). PAÍS 5 6 7 8

Directiva 2008/120/CE

Els sòls seran llisos, però no relliscosos. Seran adequats a la

dimensió i al pes dels porcs

Alimentats almenys un cop al dia… (quan alimentats en

grups, tots han de tenir accés a l'aliment al mateix temps)

Porcs > 2 setmanes: accés permanent a una

quantitat suficient d'aigua fresca

Les intervencions s'han de prohibir. Excepcions:

- Reducció de les dents < 7 dies - Escuament de part de la cua - Castració dels porcs mascles

- Anellat del morro en sistemes de cria a l'aire lliure

Àustria Requeriments de la UE aplicats a TOTS els porcs

No hi ha excepció per l'anellat del morro en els sistemes de cria a l'aire

lliure

Dinamarca

Prohibició de la secció de les dents, solament el polit durant els 4 primers dies. L'escuament de la cua solament del 2n al 4t dia i no més de la meitat de la cua. La castració només dels

dies 2-7.

Alemanya Regulat per cada tipus de porc Requeriments de la UE aplicats a TOTS els porcs

Suècia 1) Requeriments de la UE aplicats a TOTS els porcs

L'escuament de la cua i l'anellat del morro està prohibit

1) Els garrins s'han de deslletar de la truja a com a mínim 4 setmanes d'edat


Pàgina 28 de 52

La necessitat d'adaptació a la normativa de Benestar Animal (RD 1135/2002), obliga a replantejar-se l'estructura de l'explotació porcina i implica la proposta d'alternatives que siguin solució per al compliment de la nova legislació. Els canvis en allotjaments, instal·lacions i equips derivats de l'allotjament de truges gestants en grup tenen una implicació en els costos que s'han de valorar de manera oportuna. Per a això, es parteix de la situació tradicional més habitual, truges gestants a boxes individuals, i es proposen diversos sistemes constructius per a truges gestants en grups. Es parteix del treball publicat per Babot et al. (2009), que va ser realitzat amb dades del 2007 i s'actualitza la valoració econòmica amb dades del 2012 per tenir en compte les variacions derivades de les fluctuacions econòmiques durant els darrers 5 anys. Finalment es contrasta el cost de les diferents alternatives sobre la base de dades de camp obtingudes de projectes reals implementats durant els últims 5 anys. 6.1.- DESCRIPCIÓ D’ALTERNATIVES CONSTRUCTIVES Es comparen les distribucions i dimensions de cadascuna de les solucions constructives i les partides de costos per a la situació objectiu del cas pràctic d'una granja de nova construcció amb un nombre de places de gestació de 960.

Els sistemes constructius comparats són els següents:

1. - Sistema tradicional d'allotjament de truges gestants en boxes individuals (Boxes tradicionals: BI)

2 - Sistema d'allotjament de truges gestants en grups en corrals amb menjadora correguda (Sistema de corrals: SC)

3. - Sistema d'allotjament de truges gestants en grups amb boxes abatibles (Boxes abatibles: BA) pressupost 2007

4. - Sistema d'allotjament de truges gestants en grups amb boxes de lliure accés (Boxes lliure accés: BL) pressupost 2012

5. - Sistema d'allotjament de truges gestants en grups en corrals amb estacions d'alimentació automàtiques (Estacions d'alimentació: EA)

• Sistema tradicional (BI) A la Figura 17 es pot veure que es tracta d'una nau de 25,35 m d'ample i 81,20 m de llarg, amb un passadís transversal a meitat de la nau de 1,20 m d'ample. A cada costat del passadís es distribueixen 8 fileres de boxes, separades entre elles per un altre passadís de 0,85 m d'ample. Cadascuna de les fileres compta amb 60 boxes individuals. Els boxes mesuren 2,15 m de llarg i 0,65 m d'ample (Figura 17).

6.- IMPLICACIONS ECONÒMIQUES ASSOCIADES A L’ALLOTJAMENT DE TRUGES GESTANTS EN GRUPS EN GRANGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ


Pàgina 29 de 52

Figura 17.- Plànol de la nau de truges gestants en un sistema de boxes individuals

• Sistema de corrals (SC)

A la Figura 18 es pot veure com la nau dissenyada té unes dimensions de 121,80 m de llarg per 24,3 m d’ample. Es divideix la nau en dues grans zones mitjançant un passadís central. Cadascuna d'aquestes zones compta amb 48 corrals amb capacitat per allotjar 10 truges gestants cadascuna. Com es pot veure a la Figura 18, cada grup de 10 truges disposa d'un espai lliure engraellat amb formigó de 18,5 m2, i la superfície lliure per truja de 2,36 m2. A la part frontal de cada corral, i adjacent als passadissos longitudinals, es troba un menjador de formigó polimèric situat a sobre d'un paviment de formigó. Aquest presenta una cara posterior al accés de la truja de 40 cm d'alçada per evitar que caigui pinso al passadís. Tallant perpendicularment la menjadora se situen, cada 65 cm, uns semiboxes de ferro massís (no diàfans) de 60 cm de longitud de manera que impedeixi el contacte entre truges mentre estan menjant. El sistema de transport de pinso és de cadena amb dosificadors estàndard en cada un dels cubicles en què es van a situar els animals per menjar.

Figura 18.- Plànol de la nau de truges gestants amb un sistema de corrals.


Pàgina 30 de 52

Figura 19.- Fotografia d’una nau amb sistema de corrals • Boxes abatibles (BA)

A la Figura 20 es pot veure que es tracta d’una nau de 2.723 m2 (108,92 m de llargada per 25 m d'amplada). La superfície es divideix en 12 zones iguals. Cadascuna d'elles amb capacitat per a 80 truges, dividint la zona en 2 espais amb 40 boxes abatibles cadascun. El box mesura 0,65 m d'amplada i 1,15 m de llarg. Cada corral té una superfície total de 93,99 m2 (13 m de llarg per 7,23 m d'ample), de la qual, si restem la superfície de les menjadores, dóna una superfície útil per corral de 84,89 m2, la qual cosa suposa que cada truja disposarà d'un espai de 2,12 m2. Aquest valor està dins del rang legal per a grups de truges de 40 o més animals.

Figura 20.- Plànol de la nau de truges gestants amb un sistema de boxes abatibles

• Boxes lliure accés (BL)

A la Figura 21 es pot veure que es tracta d'una nau idèntica a la proposta per al sistema de boxes abatibles (2723 m2 amb 108,92 m de llarg per 25 m d'ample). La superfície es divideix en 12 zones iguals. Cadascuna d'elles amb capacitat per a 80 truges, dividint la zona en 2 espais amb 40 boxes de lliure accés cada un. El box mesura 0,65 m d'ample i 2,20 m de llarg. Cada corral té una superfície total de 93,99 m2 (13 m de llarg per 7,23 m d'ample), de la qual, si restem la superfície de les menjadores, dóna una superfície útil per corral de 84,89 m2, la qual que suposa que cada truja disposarà d'un espai de 2,12 m2. Aquest valor està dins del rang legal per a grups de truges de 40 o més animals.


Pàgina 31 de 52

Figura 21.- Plànol de la nau de truges gestants amb un sistema de boxes lliure accés

• Estacions d’alimentació (EA) La nau dissenyada té unes dimensions de 98,1 m de llarg per 25,35 m d'ample, que ens donen una superfície de nau de 2.486,8 m2. A la Figura 22 es pot veure com les 960 truges es distribueixen en 12 grups de 80 truges amb accés a dues estacions d'alimentació, així doncs la relació és de 40 truges per estació d'alimentació. La zona de l'estació d'alimentació i l'espai lliure del corral és d’engraellat de formigó, i la zona de repòs de les truges composta per diverses subzones de 6.25 m2 de formigó continu. Com es pot veure a la Figura 22, cada grup de 4 corrals té una zona en els vèrtexs comuns, on es troba el corral dels mascles, per facilitar la detecció de zel de les truges que es troben en la fase de control-cobriment . Amb aquest disseny les truges tenen una superfície lliure de 2,26 m2 per animal, restant 1m2 per a cada estació d'alimentació, 6m2 per corral de mascle a repartir entre dos corrals de truges i la superfície ocupada pels murs que separen les zones de repòs , suposant un gruix de 15 cm.

Figura 22.- Plànol de la nau de truges gestants amb un sistema d’estacions d’alimentació.


Pàgina 32 de 52

6.2.- DIMENSIONAMENT DE LES ALTERNATIVES CONSTRUCTIVES A la Taula 14 es presenten les dades descriptives de cadascuna de les situacions constructives avaluades. Tal i com s’ha indicat prèviament, es parteix de l’objectiu d’allotjament de 960 truges gestants en el sistema tradicional i s’ajusta la dimensió de ramat objectiu de truges per optimitzar l’alternativa constructiva escollida en cada cas. Pot veure’s com l’objectiu de truges només es veu lleugerament modificat en el cas del box abatible (972 places) per adaptar la dimensió dels corrals a la dimensió del grup de maneig. Amb la resta de tipologies constructives adaptades a la nova normativa de benestar (corrals i estacions d’alimentació) el nombre d’animals es manté, però considerant en tots els casos un augment de la superfície construïda necessària. L’increment de superfície construïda és màxim pel cas dels corrals, amb un augment del 44% per tenir la necessitat de treballar en grups d’animals petits (10 truges). D’altra banda, el que es persegueix amb la nova normativa és incrementar la superfície disponible per a cada animal, factor considerat com molt important per aconseguir el benestar del porc. En el sistema tradicional avaluat, la superfície mitja de la que disposa cada animal és de 1397 m2, arribant a un valor màxim de 2,36m2 per truja en el sistema de corrals. Taula 14.- Dimensions de les diferents solucions constructives: sistema tradicional (BI), sistema de corrals (SC), boxes abatibles (BA), boxes lliure accés (BL) i estacions d’alimentació (EA).

unitats BI SC BA/ BL EA Nº caps 960 960 972 960 Ample nau m 25,35 24,3 25 25,35 Longitud m 81,2 121,8 108,92 98,1 % longitud sobre tradicional % 1 50 34 21 Superfície total m2 2.058,42 2.959,74 2.723,0 2.486,84 % superfície sobre tradicional % 1 44 32 21 Superfície útil per cap m2 1,397 2,36 2,12 2,26 Nº corrals Ut --- 96 24 12 Dimensió grup caps individual 10 40 80 Ample box m 0,65 0,64 0,65 --- Superfície d’engraellat m2 812,9 1.827 1.629 1.487

6.3.- IMPLICACIONS ECONÒMIQUES

A la Taula 15 es presenten els resultats del cost per plaça de truja gestant desglossat per partides per a les diferents alternatives en la valoració realitzada segons els preus de 2012. Pot veure’s com la partida més important sempre és la relativa a estructura de l’edifici, oscil·lant entre el 38 y 50%. El segueix en ordre d’importància la partida d’equips, que és especialment important en els sistemes amb estacions d’alimentació (38%) i de box de lliure accés (34%). La partida d’instal·lacions representa al voltant del 8-10% i la partida d’obra civil oscil·la entre el 15 y 19% en funció de la superfície construïda i de la superfície de cimentació.


Pàgina 33 de 52

Taula 15.-Cost comparat (euros/plaça) per a diferents sistemes d’allotjament de truges gestants. Box individual Corrals Box lliure accés Estacions

alimentació Valor (%) Valor % Valor % Valor % Obra civil 83 17 136 19 114 16 99 15 Estructura 219 44 354 50 292 41 259 38 Equips 150 30 163 23 239 34 257 38 Instal·lacions 45 9 59 8 65 9 69 10 TOTAL 498 100 713 143 710 143 684 137

A la Taula 15 es presenten els resultats desglossats en la valoració econòmica de les diferents alternatives proposades. L’anàlisi de les dades presentades posa de manifest que l’adaptació a la nova normativa suposa en tots els casos considerats un increment en el cost econòmic de l’explotació. En les Taules 16 y 17 es veu com el preu total (cost total), és més elevat en qualsevol de les tres alternatives constructives si els comparem amb el sistema tradicional. L’increment del cost respecte al sistema tradicional de box individual s’ha valorat en el 2007 en un 38%, 29% y 43% per als sistemes de corrals, box abatible i estacions d’alimentació respectivament. Per la valoració del 2012, l’increment del cost es situa en un 43%, 43% y 37% pels sistemes de corrals, box lliure accés i estacions d’alimentació respectivament. El descens del cost relatiu en els sistemes d’estacions d’alimentació es deu al descens del cost de les partides d’estructura i instal·lacions.

Taula 16.- Cost derivat de l’allotjament de truges gestants (euros/plaça) en diferents sistemes (ST: Sistema tradicional; SC: sistema corrals; BA: boxes abatibles 2007; BL: box lliure accés 2012; EA: estacions alimentació)

ST SC BA BL EA 2007 83 136 115 99 2012 83 136 114 99

OBRA CIVIL

Variació 07-12 (%) 0,3 0,2 0,2 2007 253 371 335 299 2012 219 354 292 259

ESTRUCTURA

Variació 07-12 (%) -13,1 -4,5 -13,4 2007 123 129 142 239 2012 150 163 239 257

EQUIPS

Variació 07-12 (%) 22 26,3 7,4 2007 46 59 59 84 2012 45 59 65 69

INSTAL·LACIONS

Variació 07-12 (%) -1,3 0,4 -17,8 2007 504 695 651 721 2012 498 713 710 684

TOTAL

Variació 07-12 (%) -1,3 2,6 -5,2


Pàgina 34 de 52

Taula 17.- Variació (%) del cost total i de cadascuna de les partides de l’allotjament de truges gestants segons sistema (ST: Sistema tradicional; SC: sistema corrals; BL: Box lliure accés; EA: Estacions alimentació) segons pressupost de 2012 y agafant com base de referència (100) el sistema tradicional.

ST SC BA BL EA Obra civil 100 164 137 119 Estructura 100 162 133 118 Equips 100 109 160 171 Instal·lacions 100 130 143 153 TOTAL (2007) 100 138 129 143 TOTAL (2012) 100 143 143 137

Analitzant les partides de cost, s’observa com el percentatge que representa l’obra civil, es quasi el mateix, al voltant del 15-20% del cost total, en tots els casos (Taula 15). Les solucions adaptades a la nova normativa suposen increments de cost d’aquesta partida que van des del 19% (estacions d’alimentació), fins el 64% (corrals) (Taula 17). Una altra partida important és l’estructura o edificació, el percentatge de cost d’aquesta partida dins del cost total es pot considerar per tots els tipus propera al 40% (Taula 15). El sistema que més es veu afectat per aquesta partida és el de corrals, amb un 62% d’increment de cost respecte al sistema tradicional de boxes individuals. El segueix en increment de cost, respecte al sistema de box individual el sistema de boxes lliure accés, amb un 33%, i finalment el d’estacions d’alimentació amb un 18% (Taula 17). La partida d’equips posa de manifest el gran increment de cost que suposa l’ús de boxes de lliure accés (+ 60% respecte al sistema tradicional) i d’estacions d’alimentació (+71% respecte al sistema tradicional). Per últim, és necessari fer referència a la partida de les instal·lacions, considerant la instal·lació elèctrica i la de subministrament d’aigua. En aquest partida, el màxim increment respecte al box individual es presenta en les estacions d’alimentació (53%), el segueix els boxes abatibles (43%) i per últim el sistema de corrals amb un 30%. Un cop feta la valoració global dels costos dels diferents sistemes analitzats es posa de manifest un cert avantatge relatiu dels sistemes basats en les estacions d’alimentació pel fet de poder treballar amb grups de més de 40 animals (reducció 10% necessitats de superfície lliure). A més a més, aquest sistema també requereix menys necessitats en tancaments per a formar corrals. 6.4.- COMPARACIÓ DE SISTEMES D’ALLOTJAMENT I ALIMENTACIÓ EN BASE A PROJECTES DE NOVA CONSTRUCCIÓ EXECUTATS DURANT ELS ÚLTIMS 5 ANYS Per desenvolupar aquest apartat s’ha revisat la documentació d’un total de 35 projectes d’enginyeria referents a la construcció de naus de gestació noves i entre ells, s’ha seleccionat 24 casos, amb els quals s’ha elaborat la informació que es presenta a la Taula 18. Els resultats presentats a la Taula 18, els quals fan referència al cost comparatiu entre les diferents situacions analitzades, són concordants amb els obtinguts en l’apartat anterior, on es treballava amb escenaris simulats (Taula 15). Els resultats de cost obtinguts en els casos simulats es situen en la zona de cost mitjana-alta en relació amb els obtinguts en els projectes reals. Aquesta variació és en


Pàgina 35 de 52

part deguda a les diferències en el procediment de valoració de les partides de cost, així com també per la gran variabilitat presentada en els projectes d’enginyeria. De totes maneres indicar que es corrobora l’increment de cost de la construcció de granges noves en condicions d’adaptació a la normativa de benestar front al sistema tradicional en cubicles. Així, si prenem com a referència el valor 100 punts pels sistemes amb box curt i caiguda lenta, veiem com els sistemes amb dosificadors passen a tenir una puntuació de cost de 101, pràcticament idèntic, si s’usa box curt, i de 111, si s’utilitzen cubicles amb porta abatible. Finalment, en el cas de les estacions d’alimentació el cost es situa en 121 punts, sent solament superat pel sistema amb boxes de lliure accés amb dosificadors, en el qual el cost ascendeix a 136. L’única situació en la qual s’obté un cost més baix és en el cas d’allotjament en corrals amb alimentació amb tremuja convencional (430,6 €/plaça gestació), front als 498 €/plaça obtinguts com a cost de construcció en el sistema tradicional de cubicles l’any 2012. Aquests resultats són clarament explicables si es combina el cost de les diferents tecnologies i el disseny de la dimensió dels grups de truges per corral. A nivell d’exemple, indicar que el cost d’una estació d’alimentació electrònica es situa a l’actualitat entre 6.000 i 10.000 € (incloent l’estació, alimentador, muntatge i posta en marxa) i el cost d’un cubicle de lliure accés pot costar entre uns 175 i uns 230 €. Els resultats de camp presentats a la Taula 8 també mostren la variabilitat existent en relació a la mida de grup de truges, oscil·lant entre 8 i 80 animals. En el cas d’existir estacions d’alimentació electrònica la mida de grup en tots els casos va ser superior a 40 truges. Quan es disposa de sistema d’alimentació amb dosificadors (inclús amb caiguda lenta) i separador curt (30-100cm) el més habitual és disposar de grups de no més de 10 truges (66% dels casos) i solament en dos dels casos es van dissenyar grups de 40 animals. En tots els casos en els que es van projectar sistemes d’allotjament amb cubicles amb porta abatible (box abatible) la mida de grup va ser superior a 40 truges, amb una mitjana de 56 truges per grup. En els quatre casos estudiats en els quals es disposava de cubicles de lliure accés, dos d’ells (50%) es van planificar amb grups de 40 animals, un amb grups de 20 animals i un altre amb grups de 8 truges. Aquestes diferències en la dimensió del grup influeixen en les necessitats de superfície lliure per animal i d’això se’n deriva efectes en el cost.


Pàgina 36 de 52

Taula 18.- Cost comparatiu en la construcció de naus de gestació noves sota la normativa de benestar animal vigent.

Sistema allotjament No Boxe curt (30-100 cm)

Boxe curt (30-100 cm) Boxe abatible No Boxe lliure accés

Sistema alimentacióTolva

convencional Caiguda lenta Dosificadors Dosificadors Estacions alimentació Dosificadors

n 2 3 6 5 4 4

Mitjana 10 20 17 46 68 27Mínim 8 10 8 40 50 8Màxim 11 40 40 54 80 40Mitjana 2,30 2,22 2,27 2,11 2,16 2,25Mínim 2,25 2,05 2,05 2,03 2,05 2,12Màxim 2,34 2,36 2,36 2,18 2,26 2,50

Obra civil 112,6 145,1 104,9 132,3 100,7 137,4Estructura 234,4 199,2 249,5 248,1 211,4 219,0Equips 53,8 135,1 135,8 147,6 272,6 305,7Instal·lacions 29,8 50,7 45,2 58,5 56,3 61,4TOTAL 430,6 530,2 535,4 586,5 641,0 723,5

Variació (%) 81 100 101 111 121 136Mínim 293,1 348,0 278,3 510,9 513,2 671,3Màxim 568,2 695,6 738,8 695,4 718,1 765,6Desviació típica 194,5 174,4 205,4 75,9 91,1 39,8

Sistema d'alimentació / Sistema d'allotjament

VALORACIÓ ECONÒMICA (€/plaça gestació)

CARACTERÍSTIQUES DEL CORRAL

Truges/corral

Superfície ÚTIL per truja (m2)


Pàgina 37 de 52

7.1.- ALLOTJAMENT DE TRUGES GESTANTS EN GRUP La necessitat d’adaptació a la normativa de Benestar Animal (RD 1135/2012), obliga a replantejar-se l’estructura de l’explotació porcina i implica la proposta d’alternatives que siguin solució pel compliment de la nova legislació. Els canvis en allotjaments, instal·lacions i equips derivats de l’allotjament de truges gestants en grup tenen una implicació en els costos que han de ser valorats de forma adequada, així com també en el cas de necessitar adaptar granges ja existents. Abans de començar l’anàlisi d’aquest apartat creiem convenient puntualitzar un conjunt d’aspectes que cal tenir presents en el cas d’haver de plantejar-se la necessitat d’adaptar els allotjaments per a truges gestants: 1.- De forma general s’ha de dir que tots els sistemes d’alimentació (dosificadors, caiguda lenta, etc.) i control dels animals (separadors, cubicles, etc.) disponibles al mercat poden funcionar bé, amb un maneig adequat dels animals. 2.- Per determinar la dimensió del grup de truges, el principal objectiu a tenir en compte és preservar una alimentació adequada de les truges en funció de les seves necessitats (nul·lípares, primípares, multípares, condició corporal, ...). 3.- Sempre que sigui possible s’ha de preservar l’ordre prioritari en la disposició de les diferents zones (superfícies) del corral: zona d’alimentació seguida d’una zona de moviment, que ha de continuar amb una zona de descans. 4.- El sistema de tancat en la zona de moviment ha de ser amb forats, per minimitzar l’ús d’aquesta com a zona de descans. 5.- El sistema de tancat en la zona de descans ha de ser compacte per donar protecció i confort als animals en el seu descans. 6.- La distància lliure pel moviment dels animals ha de permetre el trànsit fàcil d’aquests i per això, aquesta distància seria desitjable que fos pròxima als 2m. En les zones de passadís en l’interior dels corrals, l’amplada del pas hauria de ser com a mínim d’1 a 1,2m. 7.- A la zona de descans s’ha d’evitar tot tipus de corrent d’aire. 8.- A la zona d’alimentació, sempre que sigui possible, serà millor utilitzar separadors llargs (1 a 2m) per tal d’assegurar la protecció suficient de les truges quan mengen i d’un mínim de 60-65 cm d’ample. Ambdós característiques donen a la truja una seguretat i un confort suficients, per a que assimilin aquesta superfície de forma polivalent, alimentació-descans, reduint així les necessitats d’espai addicional per aquestes funcions. 9.- Els materials utilitzats al sòl han de garantir les condicions d’antilliscament necessàries per facilitar el trànsit d’animals i evitar lesions. 10.- És imprescindible que els materials usats en la construcció i reforma compleixin les normes de qualitat i estiguin avalats pels certificats de garantia de la UE.

7.- IMPLICACIONS ECONÒMIQUES ASSOCIADES A L’ADAPTACIÓ DE GRANGES EXISTENTS A L’ALLOTJAMENT DE TRUGES GESTANTS EN GRUPS


Pàgina 38 de 52

Amb les premisses exposades, i tal i com s’ha fet al llarg del document, per abordar la problemàtica associada a la reforma de granges, es parteix de la situació actual més habitual, truges gestants en boxes individuals, i es proposen diversos sistemes constructius alternatius per a truges gestants en grups. 7.2.- SISTEMES DE CONSTRUCCIÓ En primer lloc es determina els models més usats en la construcció de naus per a gestants, el qual servirà de base per a proposar els escenaris d’inici per analitzar:

- Nau de 25 m d’ample amb 8 fileres de boxes (Figura 23) - Nau de 20 m d’ample amb 6 fileres de boxes (Figura 24) - Nau de 15 m d’ample amb 4 fileres de boxes (Figura 25)

Figura 23.- Nau amb pòrtics de 25 metres d’ample i amb 8 fileres de boxes per a gestants.

Figura 24.- Nau amb pòrtics de 20 metres d’ample i amb 6 fileres de boxes per a gestants.


Pàgina 39 de 52

Figura 25.- Nau amb pòrtics de 15 metres d’ample i amb 4 fileres de boxes per a gestants. En segon lloc, s’identifica la disposició més usual en relació als cubicles i a les diferents superfícies (sòl compacte, engraellat, ...) existents a les naus de gestants amb allotjament convencional. Per això s’ha realitzat una enquesta de dimensions més habituals a diferents especialistes en allotjaments i instal·lacions ramaderes, en base al croquis que es presenta a la Figura 26.

Figura 26.- Croquis en 3D de les dimensions dels cubicles per a truges gestants.


Pàgina 40 de 52

Els resultats obtinguts de l’enquesta de dimensionament de places i cubicles de gestació es presenten a la Taula 19. Taula 19.- Valors de les cotes (cm) obtinguts per les dimensions dels cubicles per a truges gestants en sistema d’allotjament convencional.

En base a les dades de la situació modal obtinguda a la Taula 19, es dissenya un perfil prototip de la situació més habitual en la distribució de superfícies en les naus de gestació amb cubicles tradicionals (Figura 27 i 28).

Figura 27.- Distribució en planta de superfícies d’una unitat base per a truges gestants en naus convencionals.

CASOS Cota 1 2 3 4 5 6 7 MODALongitud del cubicle LC 210 215 220 220 210 220 200 215 Altura del cubicle HC 100 100 96 100 100 100 Amplada del cubicle AC 60 60‐65 60‐65 59 60 60 60‐65 Longitud zona compacta LZC 100 100 100 100 100 ‐ 100 Longitud engraellat LP 80 85 80‐90 100 86 90 100 100 Amplada menjadora ACO 30 30 30 40 30 30 30 Profunditat de la menjadora HCO 17 ‐ ‐ ‐ ‐ 20 20 20 Distància posterior moviment d’animals LTRA

90‐100 80‐90

80‐100

80‐100 ‐ 150 120 100


Pàgina 41 de 52

Figura 28.- Distribució en 3D d’una unitat base per a truges gestants en naus convencionals. 7.3.- PROPOSTA D’ALTERNATIVES Es proposa estudiar les opcions d’adaptació més reals a la situació actual del sector i de les granges de porcí. 7.3.1.- Factor escala: Dimensió granja – dimensió lot – dimensió grup Anteriorment s’ha posat de manifest la gran variabilitat en relació al disseny de la dimensió del grup i que hi ha la tendència a treballar amb grups de 40 animals o més, amb l’objectiu d’acollir-se a la reducció de necessitats (10%) de superfície lliure a disposició dels animals. A nivell orientatiu, es pot dir que solament en el cas d’estacions d’alimentació individualitzades poden proposar-se de forma clara grups de més de 40 animals. En els sistemes de corrals amb semiboxes o amb corrals amb cubicles de lliure accés, no sembla recomanable treballar amb grups de més de 20-24 truges. En tot cas, aquesta és una decisió que s’hauria d’ajustar als condicionants de cada cas, sempre intentant acollir-se als beneficis de la normativa, però sense perjudicar el bon funcionament i maneig dels grups d’animals. 7.3.2.- Factor estratègia d’adaptació Es proposa considerar les següents estratègies d’adaptació: 1.- Retallar els boxes per a funcionar amb corrals amb semiboxe. 1a.- Retirar algunes línies de boxes per configurar els corrals, tot deixant els passadissos d’accés que siguin necessaris pel maneig de lots i grups. 1b.- Retallar i/o obrir part dels boxes i eliminar els que no siguin necessaris, per tal de guanyar superfície de descans i moviment, i configurar els corrals deixant els passadissos d’accés que siguin necessaris pel maneig de lots i grups.


Pàgina 42 de 52

1c.- Retallar i/o obrir part dels boxes i eliminar els que no siguin necessaris, per tal de guanyar superfície de descans i moviment, a la vegada que s’aprofita part del passadís de maneig. 2.- Retirar tots els cubicles existents a l’actualitat i fer l’obra necessària per a instal·lar estacions d’alimentació en sistema de túnel. 2a.- Aprofitar la zona compacta com a zona de descans 2b.- Compactar part de la zona engraellada per a augmentar la zona de descans. 7.3.3.- Factor cens 1.-REDUIR CENS En aquest cas es proposa remodelar la nau de gestació sense construir cap nau nova, el qual obligarà en la majoria de situacions a reduir el cens. 2.- MANTENIR EL CENS En aquest cas es proposa remodelar la nau de gestació existent i la construcció de nau nova en la superfície necessària per tal de complir amb la nova normativa i mantenir el mateix cens. Es proposa comparar les distribucions i dimensions de cada una de les solucions constructives, així com les partides de costos, per la situació objectiu del cas pràctic d’una granja amb un número de places de gestació de 960. Si es suposa un sistema de maneig setmanal, això pot correspondre a una granja amb 21-22 lots amb unes 80 truges. Per tant, en les situacions proposades haurem de proposar dissenys que facilitin el maneig amb aquesta configuració. 7.4.- DESCRIPCIÓ D’ALTERNATIVES 7.4.1.- Situació inicial Es parteix de la situació en la qual es disposa d’una nau per allotjar 960 truges gestants, disposades en 8 fileres de 120 animals, cada una amb un passadís central, tal i com es pot veure al plànol de planta de la Figura 23. Recordem que les dimensions de la nau de partida són 25,35 m d’ample i 81,2 m de longitud. En aquesta situació inicial, assumint la disposició descrita a la Figura 27, cada truja disposa d’una superfície de cubicle de 1,202 m2 (1,85 m * 0,65 m). Per tal de desenvolupar les diferents alternatives proposades es treballarà de forma modular, amb el supòsit de grups de 24 truges, excepte en el cas d’estacions electròniques d’alimentació, en el qual el nombre de truges previstes serà de 40. Aquest procediment permetrà adaptar fàcilment les solucions a naus amb diferents dimensions, ja sigui de 20 m d’ample (amb 6 fileres de cubicles) o de 15 m (amb 4 fileres de cubicles). 7.4.2.- Retirar algunes línies de boxes Es proposa retirar una fila de boxes, de cada dos existents, tal i com es pot apreciar a la Figura 29.


Pàgina 43 de 52

Figura 29.- Planta de distribució del mòdul equivalent per a 24 truges, en el cas d’eliminar una filera de cubicles. En aquesta situació el factor limitant són els cubicles. Així doncs, per a grups de 24 truges caldrà un lineal de 24 cubicles i per tant, una longitud de corral de 15,6 m (24 cubicles * 0,65 m/cubicle). Finalment, cada truja disposarà de 3,25 m2 (sense contar la menjadora) o de 3,44 m2 (contant la menjadora) de superfície lliure de moviment. En aquest cas, la distància lliure de moviment dins del corral serà de 3,15 m en tots els punts. El disseny final implementat en el cas tractat, es pot veure a la Figura 30. La capacitat final de la nau serà de 480 truges distribuïdes en 4 fileres de 5 corrals de 24 truges (el 50% del cens existent a la situació inicial).

Figura 30.- Planta de la nau de gestació reformada, en el cas d’eliminar una filera de cubicles. 7.4.3.- Retirar cubicles, retallar cubicles i configurar corrals Es proposa retirar els cubicles que no siguin necessaris i retallar els cubicles a ambdós costats de les fileres, deixant espai lliure tal i com es pot veure a la Figura 31.


Pàgina 44 de 52

Figura 31.- Planta de distribució del mòdul equivalent per a 24 truges, en el cas d’eliminar i retallar cubicles. En aquesta situació el factor limitant és la superfície. Així, amb grups de 24 truges es requereix 54 m2 (24 truges * 2,25 m2/truja). Hem de retallar 24 cubicles (també es pot deixar-ne un 10-15% sense retallar per a gestionar animals que necessitin ser tractats de forma individual) i retirar els cubicles sobrants, per tal de deixar espai de descans i moviment pels animals. La longitud de corral requerida per les 24 truges serà de 11,07 m (si no es compta la menjadora) i de 10,19 m (si es compta la menjadora). Si comparem amb la situació inicial (gestació amb cubicles convencionals) el canvi suposaria una reducció del cens del 29% i del 23%, respectivament. Finalment, cada truja haurà de disposar de 2,25 m2 de superfície lliure de moviment. La distància lliure de moviment dins del corral serà de 2,7 m en la zona de semi-cubicles i de 5,3 m en la resta de superfície. Per tal de complir amb la superfície mínima de sòl compacte, s’hauran d’adaptar 5,98 m2 de la zona que originàriament estava ocupada per engraellat. El disseny final implementat en el cas tractat es pot veure a la Figura 32. La capacitat final de la nau serà de 672 truges distribuïdes en quatre fileres de 7 corrals de 24 truges si no es compta la menjadora com espai lliure (un 30% menys del cens existent a la situació de partida). Si es considera la menjadora com a espai lliure, la capacitat de la nau serà de 720 truges distribuïdes en quatre fileres de 7,5 corrals de 24 truges (un 25% menys de cens existent que en la situació de partida).

Figura 32.- Planta de nau de gestació reformada, en el cas d’eliminar i retallar cubicles.


Pàgina 45 de 52

7.4.4.- Retirar cubicles, retallar cubicles i configurar corrals ocupant zona de passadís Es proposa retirar els cubicles que no siguin necessaris i retallar els cubicles a ambdós costats de les fileres, deixant espai lliure. A més a més, tal i com es pot veure a la Figura 33, es proposa configurar els corrals, ocupant espai de passadís, sempre que sigui possible.

Figura 33.- Planta de distribució del mòdul equivalent per a 24 truges, en el cas d’eliminar i retallar boxes i ocupar part dels passadissos. En aquest cas el factor limitant també és la superfície. Així doncs, per a grups de 24 truges es requereix, com sempre, 54 m2. S’hauria de retallar 24 cubicles i retirar els sobrants, per deixar espai de descans i moviment per als animals. La longitud del corral que es requereix per les 24 truges és de 10,4 m (si no es compta la menjadora) i de 9,75 m (si es descompta la menjadora). Si comparem amb la situació de partida (gestació amb cubicle convencional) el canvi suposaria una reducció del cens del 25% i 20%, respectivament. Finalment, cada truja haurà de disposar de 2,25 m2 de superfície lliure de moviment. La distància lliure de moviment dins del corral serà de 2,7 m en la zona de semi-cubicle i de 5,83 m, en la resta de superfície. Per tal de complir amb la superfície mínima de sòl compacte, s’han d’adaptar 3,48 m2 de la zona que originàriament estava ocupada per engraellat. El disseny final implementat en aquest cas, es pot veure a les Figures 34 i 35. La capacitat final de la nau podrà ser de 720 truges distribuïdes en 4 fileres de 7,5 corrals de 24 truges si no es compta la menjadora com a espai lliure (un 25% menys del cens existent en la situació de partida). Si es considera la menjadora espai lliure, la capacitat de la nau serà de 768 truges, distribuïdes en 4 fileres de 8 corrals de 24 truges (un 21% menys del cens existent a la situació de partida).


Pàgina 46 de 52

Figura 34.- Planta de la nau de gestació reformada en disposició en forma de T dels passadissos, en el cas d’eliminar, retallar cubicles i ocupar part dels passadissos.

Figura 35.- Planta de la nau de gestació reformada en disposició lineal dels passadissos, en el cas d’eliminar, retallar cubicles i ocupar part dels passadissos. 7.4.5.- Retirar cubicles i formar corrals per instal·lar estacions d’alimentació electròniques Es proposa retirar tots els cubicles i els sistemes de distribució d’aigua i de menjar, deixant una nau diàfana, en la qual instal·lar el nou sistema de corrals i de sistemes d’alimentació. A la Figura 36 es pot veure el primer model base, pensat per aprofitar al màxim les fosses de purins existents.


Pàgina 47 de 52

Figura 36.- Planta de distribució del mòdul equivalent de 40 truges, en el cas d’utilitzar estacions d’alimentació electròniques. En aquesta situació el factor limitant és també la superfície. Així doncs, per a grups de 40 truges es necessita una superfície de 81 m2 (2,025 m2 per truja). La longitud del corral que es proposa per les 40 truges és de 7,38 m i una amplada de 11,91 m, el qual deixa una superfície lliure per animal de 2,09 m2. La distància lliure de moviment dins del corral serà de 2,5 m, excepte en els passadissos de connexió, que es dissenyen amb un metre d’amplada. El disseny final implementat en el cas tractat es pot veure en la Figura 37. La capacitat final de la nau podrà ser de 880 truges distribuïdes en 2 fileres d’11 corrals de 40 truges (un 8,3% menys de cens existent que en la situació de partida).

Figura 37.- Planta de la nau de gestació reformada, en el cas d’utilitzar estacions d’alimentació electrònica, amb màxima utilització de superfície engraellada. Un model alternatiu, en el qual es redueix la superfície d’engraellat i per tant, pot haver-hi més problemes de neteja de corrals, es presenta a la Figura 38. En aquest cas es manté a 2,5 m la distància lliure de moviment, en la zona d’engraellat i els passadissos de moviment es dissenyen amb 1,2 m d’amplada.


Pàgina 48 de 52

Figura 38.- Planta de distribució del mòdul equivalent per a 40 truges, en el cas d’utilitzar estacions d’alimentació electròniques. El disseny final implementat en el cas tractat, es pot veure a la Figura 39. La capacitat final de la nau també podrà ser de 880 truges distribuïdes en 2 fileres d’11 corrals de 40 truges (un 8,3% menys del cens existent en la situació inicial).

Figura 39.- Planta de la nau de gestació reformada, en el cas d’utilitzar estacions d’alimentació electrònica, reduint la superfície d’engraellat. 7.5.- VALORACIÓ ECONÒMICA La valoració econòmica de les diferents estratègies d’adaptació proposades, s’ha realitzat en base a la taula de preus de les diferents partides (Taula 20), elaborada amb els valors mitjans de les diferents fonts enginyerils i comercials disponibles, així com també, dels amidaments corresponents a cada cas d’adaptació, descrits prèviament. Dins del conjunt de les partides de la Taula 20, trobem partides d’enderrocs i arranjaments (retallat i alçat de gàbies, alçat d’eslats), partides de divisòries i enreixat (valla de ferro o formigó, portes d’accés als corrals, eslats de diferents característiques segons les necessitats de sòl compacte), i finalment, de sistemes d’alimentació (estacions d’alimentació electrònica). La variabilitat de preus en una mateixa partida pot arribar a ser important, en funció de la qualitat del material, així com dels serveis que puguin portar o no inclosos. Un aspecte important que cal tenir en compte és l’alçat dels eslats, així com la col·locació dels nous. Són


Pàgina 49 de 52

peces pesades que depenent de les dimensions, poden pesar des d’uns 65 kg (1m x 0,6 m), passant per uns 140 kg (2m x 0,6m), fins uns 220 kg quan l’eslat és de 2,5m de llarg per 0,6m d’ample. Taula 20.- Taula de preus per a la valoració econòmica de les diferents alternatives d’adaptació.

Partida Unitat ValorAlçat de gàbies €/unitat 6,5Retallar gàbies €/unitat 11Valla de ferro (separador de corrals) €/m 44,5Valla de formigó (separadors de corrals) €/m 26Porta d'accés a corrals (metàl·lica) €/unitat 35Porta d'accés a corrals (formigó) €/unitat 30Alçat d'eslat €/m2 9,5Eslat de formigó armat, per gestació (80-20) (Amb transport i col·locació) €/m2 17,3

Eslat de formigó armat, per gestació de costella ampla (140-20) (Amb transport i col·locació)

€/m2 24

Estacions d'alimentació electrònica, amb alimentador, montatge i posta en marxa €/unitat 10.750

TAULA DE PREUS

A la Taula 21 es presenten els costos per plaça derivats de cada sistema d’adaptació plantejat, seguint la nomenclatura descrita prèviament:

1.- Retallar els boxes per a funcionar amb corrals amb semiboxe. 1a.- Retirar algunes línies de boxes per configurar els corrals, tot deixant els passadissos d’accés que siguin necessaris pel maneig de lots i grups. 1b.- Retallar i/o obrir part dels boxes i eliminar els que no siguin necessaris, per tal de guanyar superfície de descans i moviment, i configurar els corrals deixant els passadissos d’accés que siguin necessaris pel maneig de lots i grups. 1c.- Retallar i/o obrir part dels boxes i eliminar els que no siguin necessaris, per tal de guanyar superfície de descans i moviment, a la vegada que s’aprofita part del passadís de maneig. 2.- Retirar tots els cubicles existents a l’actualitat i fer l’obra necessària per a instal·lar estacions d’alimentació en sistema de túnel. 2a.- Aprofitar la zona compacta com a zona de descans 2b.- Compactar part de la zona engraellada per a augmentar la zona de descans.

Així doncs, entre els models plantejats, observem dos rangs de costos molt diferenciats, d’una banda, les alternatives de retallar boxes (alternatives 1) que pretenen aprofitar al màxim les instal·lacions actuals, en que el cost d’adaptació oscil·la des dels 55 €/plaça fins als 89 €/plaça, mentre que per les alternatives que opten per instal·lar estacions d’alimentació (alternatives 2), en que es retira les instal·lacions existents i es fan les obres necessàries per incorporar estacions d’alimentació electrònica, el cost d’adaptació està al voltant dels 320 €/plaça (Taula 21). Dins del primer grup d’alternatives, l’alternativa d’aprofitar part dels passadissos de maneig (1c), és la que resulta més econòmica (55 €/plaça), per diverses raons. D’una banda, perquè s’aprofita al màxim les instal·lacions existents, fent que la necessitat de tancament de ferro addicional a col·locar sigui mínima, en comparació amb les altres dues alternatives. D’altra banda, l’aprofitament de la superfície


Pàgina 50 de 52

al màxim de les alternatives b i c (en la qual la superfície és el factor limitant en el disseny dels corrals), respecte l’alternativa de treure una de les fileres de boxes (1a) (en la qual són el nombre de boxes els que limiten la dimensió del corral), fa que els costos per animal en alçat i canvi d’engraellats siguin inferiors. En les alternatives de retallar boxes i retallar boxes aprofitant part dels passadissos, l’aprofitament al màxim de la superfície disponible fa que la superfície compacta lliure disponible per animal sigui inferior als 1,3 m2, pel que en aquests dos casos s’ha pressupostat part de la superfície d’engraellat amb eslat de costella ampla (140-20) (Figures 31 i 33), tot i que les opcions podrien ser altres. D’altra banda, pel que respecta a les dues alternatives d’adaptació amb estacions d’alimentació electrònica, els costos són molt similars. Taula 21.- Valoració econòmica de les diferents partides per a les diferents alternatives d’adaptació.

Partides 1a 1b 1c 2a 2bAlçat de gàbies 6,50 2,71 2,17 7,38 7,38Retallar gàbies 11,00 11,00Valla de ferro (separador de corrals) 36,15 20,51 9,48Valla de formigó (separadors de corrals) 16,43 18,97Porta d'accés a corrals (metàl·lica) 1,46 1,46 1,46Porta d'accés a corrals (formigó) 0,75 0,8Alçat d'eslat 16,09 11,42 10,73 8,78 8,8Eslat de formigó armat, per gestació (80-20) (Amb transport i col·locació) 29,15 16,38 16,93 15,91 10,5

Eslat de formigó armat, per gestació de costella ampla (140-20) (Amb transport i col·locació) 5,99 3,48 7,5

Estacions d'alimentació electrònica, amb alimentador, montatge i posta en marxa 268,75 268,8

TOTAL 89,35 69,46 55,25 318,00 322,64TOTAL (%) 162 126 100 576 584

COST (€/plaça) segons alternativa

1a) Retirar 50% dels boxes, 1b) Retallar boxes, 1c) Retallar boxes i aprofitar passadís, 2a) Estacions d’alimentació cas a, 2b) Estacions d’alimentació cas b Si prenem com a referència el valor 100 per l’alternativa d’adaptació més econòmica (retallar boxes i aprofitar part dels passadissos), l’alternativa de retallar part dels boxes i eliminar els que no són necessaris (1b) pren un cost de 126%, mentre que si optem per eliminar algunes línies de boxes sencers (1a) el cost puja a 162%. Per les dues alternatives amb estacions d’alimentació electrònica, el cost es multiplica per 5-6 vegades (Taula 21). Cal tenir en compte però, que cada alternativa estudiada implica un nivell de reducció de cens diferent, que cal tenir en compte, si el que es vol és mantenir el cens de l’explotació. Així doncs, a la Taula 22 es presenta el cost total per a cada alternativa mantenint el cens, considerant el cost d’adaptació per a cada sistema, més el cost de nova construcció de les places per tal de mantenir el cens en 960 truges gestants. Els preus per plaça adaptada són els obtinguts a la Taula 21, mentre que pels preus de nova construcció, en les alternatives 1, s’ha considerat el cost mitjà pel sistema de box curt i caiguda lenta dels projectes avaluats de nova construcció (530,2 €/plaça), mentre que per les alternatives 2, s’ha optat per mantenir el sistema d’estacions d’alimentació (641 €/plaça) (Taula 18). La valoració dels diferents sistemes varia, quan el que es pretén és mantenir el cens (Taula 22), respecte quan solament es vol adaptar les instal·lacions existents (Taula 21). Així per exemple, en l’alternativa 1a (treure part de les fileres de boxes) el cost per plaça augmenta considerablement quan es vol mantenir el cens, ja que malgrat que l’adaptació no és molt cara, la reducció del 50% del cens, fa que s’hagin de construir moltes noves places, el qual fa incrementar el cost de forma


Pàgina 51 de 52

important. El cost per a l’alternativa 1a (310 €/plaça) s’aproxima al cost de les alternatives 2a i 2b (345 i 349 €/plaça, respectivament), amb estacions electròniques, ja que al poder treballar amb grups grans (40 animals) el cens es redueix molt poc, i per tant les places de nova construcció són baixes (80 places). Així doncs, les alternatives 1b i 1c, en les quals s’aprofitava al màxim les instal·lacions actuals i la superfície disponibles, és en les que el cost total és més baix (185 €/plaça i 150 €/plaça, respectivament). Taula 22.- Valoració econòmica de les diferents alternatives d’adaptació, mantenint el cens.

Alternativa Nº places Cost (€) Nº places Cost (€)1a 480 42.887 480 254.496 3101b 720 50.014 240 127.248 1851c 768 42.433 192 101.798 1502a 880 279.942 80 51.075 3452b 880 284.030 80 51.075 349

ADAPTACIÓ NOVA CONSTRUCCIÓ TOTAL (€/plaça)

1a) Retirar 50% dels boxes, 1b) Retallar boxes, 1c) Retallar boxes i aprofitar passadís, 2a) Estacions d’alimentació cas a, 2b) Estacions d’alimentació cas b Volem agrair la col·laboració i l’esforç de tots aquells professionals que ens han donat suport i ajudat amb les seves dades i coneixements, sense els quals no hauria estat possible la redacció d’aquest informe. Primerament s’ha de ressaltar l’aportació de dades i coneixements de diferents tècnics d’empreses de l’àmbit de la producció i de l’àmbit de la enginyeria que a continuació es relacionen per ordre alfabètic:

‐ AGRIC BEMVIG

‐ AGROTEC RAMADERA

‐ BMM Bosch Miquel

‐ C.A.D.A. Ingeniería

‐ Cooperativa Agroalimentaria de Guissona

‐ Cooperativa Ivars Urgell

‐ EXAFAN

‐ Grup Vall Companys

‐ MAZANA

‐ OJEFER

‐ Optimal Pork Production S.L.

‐ PRODES

8.- AGRAÏMENTS


Pàgina 52 de 52

‐ PROYECSE

‐ RAMALLEIDA

‐ ROTECNA

‐ SAHIVO

‐ SERVEI DE GESTIO RAMADERA S.L.

‐ SERVIPORC

Finalment és necessari fer un agraïment especial a David Contreras que ens ha dedicat la seva gran capacitat de treball i la seva especialització en tots els aspectes referents al disseny gràfic. Autors: Grup Gestió Porcina (Departament de Producció Animal, Universitat de Lleida)

Documents

IMPLICACIONS TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES DERIVADES DE …‐ Un dels principals reptes en l’adaptació de les explotacions porcines serà la necessitat de manejar les truges gestants