LA RAMADERIA INTENSIVA: 1 0 · 4 4.3. Instal·lacions en ramaderia intensiva 55 4.3.1. Allotjaments per a mares gestants 57 4.3.2. Parideres (sales de maternitat) 59 4.3.3. Allotjaments

DOCUMENTS DE REFERÈNCIA SOBRE LES

MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES

APLICABLES A LA INDÚSTRIA

1100

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

3

LA RAMADERIA INTENSIVA:SECTORPORCÍ

Biblioteca de Catalunya - Dades CIP:

La ramaderia intensiva: sector porcí(Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria; 10)

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatgehttp://www.gencat.net/mediamb/

Primera edició: Desembre de 2006Tiratge: 1.200 exemplars

Impressió: ALTÉS arts gràfiques, s. l.

Autor: Albert Avellaneda Bargués, Direcció General de Qualitat Ambiental

Coordinació tècnica: Albert Avellaneda Bargués i Salvador Samitier i Martí(Direcció General de Qualitat Ambiental)

Col·laboradors: Josep Dalfó i Puñet (Ambio, SA), Ramon Queralt Torrell (Agència Catalanade l’Aigua), Meritxell Rodríguez Viloca (Servei de Vigilància i Control de l’Aire ), Anna TorresCiutat (Serveis Territorials Medi Ambient Lleida), Ricard Danés Ribalta (Serveis TerritorialsMedi Ambient Girona), Teresa Guerrero Bertrán i Sergi Latres Simó (Agència de Residusde Catalunya), Ramon Jove Miró, Jaume Boixadera Llobet, Josep M. Virgili Sanromà i Joan Parera Pous (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca)

Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper ecològic estucat mat de 125 g i les co-bertes en cartolina ecològica de 400 g.

DL: B. 53.975-2006ISBN: 84-393-7340-6

Avellaneda Bargués, Albert

La Ramaderia intensiva. Sector porcí. – (Documents de referènciasobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria ; 10)

ISBN 84-393-7340-6I. Samitier i Martí, Salvador, dir. II. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge III. Títol IV. Col·lecció: Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la industria ; 10

1. Porcs - Indústria i comerç - Aspectes ambientals

636.4:504.06

Índex

1. Introducció 5

2. Descripció del sector 72.1. Situació general sector porcí 72.2. Sistemes i tècniques de producció 9

2.2.1. Instal·lacions 102.2.1.1. Instal·lacions per a mares gestants 112.2.1.2. Instal·lacions per al part (parideres) 122.2.1.3. Engreix de garrins (transició) 132.2.1.4. Porcs d’engreix 14

2.2.2. Alimentació 162.2.3. Energia 212.2.4. Sistemes d’emmagatzematge de les dejeccions 242.2.5. Sistemes d’aplicació al sòl de les dejeccions ramaderes 27

3. Aspectes ambientals: nivells de consum i d’emissió 313.1. Introducció 313.2. Consum de recursos 35

3.2.1. Alimentació 353.2.2. Aigua 373.2.3. Energia 38

3.3. Nivells d’emissió 393.3.1. Característiques de les dejeccions 393.3.2. Emissions atmosfèriques en les instal·lacions 413.3.3. Emissions durant l’emmagatzematge 423.3.4. Emissions en l’aplicació de les dejeccions 433.3.5. Emissions d’olors i sorolls 46

3.4. Aspectes de gestió de l’explotació ramadera per minimitzar el consum de recursos i les emissions 47

4. Les millors tècniques disponibles (MTD) 514.1. Introducció 514.2. Bones pràctiques agràries en explotacions intensives de porcs 52

3

4

4.3. Instal·lacions en ramaderia intensiva 554.3.1. Allotjaments per a mares gestants 574.3.2. Parideres (sales de maternitat) 594.3.3. Allotjaments per a cria de garrins transició 634.3.4. Allotjaments per a porcs d’engreix 664.3.5. Síntesis del BREF 68

4.4. Nutrició 704.4.1. Introducció 704.4.2. Sector porcí 74

4.4.2.1. Alimentació per fases 744.4.2.2. Disminució del % de proteïna bruta amb

suplements en aminoàcids essencials 754.4.2.3. Utilització de fitases 764.4.2.4. Utilització d’additius 77

4.5. Aigua i energia 774.6. Emmagatzematge de les dejeccions en explotacions

porcines intensives 794.7. Tractament de les dejeccions a les explotacions porcines

intensives 814.8. Tècniques d’aplicació al sòl de les dejeccions porcines 83

5. Consideracions en l’àmbit territorial de Catalunya 875.1. Introducció 875.2. Bones pràctiques agràries 885.3. Instal·lacions en ramaderia porcina 91

5.3.1. Allotjaments per a mares gestants 995.3.2. Parideres (sales de maternitat) 1005.3.3. Allotjaments per a cria de garrins transició 1005.3.4. Allotjaments per a porcs d’engreix 101

5.4. Nutrició 1015.5. Aigua i energia 1035.6. Emmagatzematge de les dejeccions 1035.7. Tractament de les dejeccions 1055.8. Aplicació en camp 1065.9. Olors 106

1. Introducció

El mes de juliol de l’any 2002 l’Information Exchange Forum (IEF), d’acord

amb l’article 16.2 de la Directiva Europea 96/61 relativa a la prevenció i con-

trol integrats de la contaminació (IPPC), va aprovar el document de referèn-

cia (BREF) sobre les millors tècniques disponibles (MTD) aplicables a la ra-

maderia intensiva. L’esmentat BREF va ser adoptat per la Comissió Europea

en el DOUE, sèrie C, número 170, de 7 de juliol de 2003.

L’objectiu d’aquesta publicació és elaborar un document de síntesi que,

d’acord amb l’article 8 del Reglament general de desplegament de la Llei

3/1998, de 27 de gener, d’intervenció integral de l’Administració ambien-

tal i l’article 7.2 del Decret 155/1999, d’1 de juny, de modificació de l’es-

tructura del Departament de Medi Ambient, permeti una comprensió més

àgil del document de referència al sector ramader i serveixi d’orientació en

les tasques que té encomanades el Departament de Medi Ambient i Ha-

bitatge en la fixació de prescripcions tècniques de caràcter general pel que

fa a les activitats ramaderes sotmeses al règim d’autorització ambiental

dins de l’àmbit territorial de Catalunya. Com és obvi, en aquest document,

5

INTRODUCCIÓ

6

no es poden tenir en consideració els condicionaments específics d’una

determinada activitat.

El present document es pot dividir en dues parts, la primera, descriptiva a

nivell del sector i les seves implicacions en el medi ambient, que comprèn

els capítols 1, 2 i 3, i la segona plantejant els aspectes proposats com a

BAT en el document de referència (BREF) i la seva adaptació a l’entorn de

Catalunya, en els capítols 4 i 5.

Aquesta guia té com a base el document de referència (BREF) adoptat, cen-

trat únicament en el sector porcí, el qual atorga a les emissions d’amoníac

(NH3) i els seus efectes l’impacte ambiental principal del sector, motiu pel qual

pren rellevància el capítol 5 de la mateixa.

Per a l’elaboració d’aquest document s’ha comptat amb el suport tècnic de

l’empresa AMBIO, SA i de tècnics dels Departaments de Medi Ambient i Ha-

bitatge i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

INTRODUCCIÓ

2. Descripció del sector

Les explotacions ramaderes han estat, i en gran mesura encara ho són, ne-

gocis principalment familiars, tot i que en els últims anys han sofert un canvi

de tipus empresarial que ha suposat l’alta tecnificació del sector, fet que ha

provocat un deslligament amb la corresponent activitat agrícola associada i

generant l’actual problema de gestió de les dejeccions.

2.1. Situació general sector porcí

El cens de porcs a Catalunya l’abril de 2003 estava al voltant dels 6 milions

de caps (DARP,2003), fet que constata que el cens global de bestiar porcí

està estabilitzat des de fa temps al voltant d’aquesta xifra, amb variacions

percentuals poc significatives. El cens de truges reproductores estava per

sobre dels 590.000 caps, confirmant la tendència iniciada l’any 1997 a

augmentar la producció de garrins a Catalunya per disminuir la dependèn-

cia de l’exterior en el proveïment de mamellons, la qual cosa correlaciona

amb el creixement de granges de cicle tancat. Espanya és el segon país

productor de porcí amb un 20% del total europeu (FAOSTAT,2003), darre-

7

DESCRIPCIÓ DEL SECTOR

8

re el 21% d’Alemanya, amb un creixement de l’11% durant el 2001. El pes

relatiu de Catalunya respecte a Espanya ha passat del 28% a desembre

del 1999, a un 26% en el 2000 i un 25% a desembre de 2001 (MAPA,

2001), perdent de forma gradual quota de cens en el conjunt de l’estat, tot

i que es conserva de forma destacada al capdavant del sector, represen-

tant un més que significatiu 5% del total de la Unió Europea. Per demar-

cacions, Lleida tot i estar per sota la cota dels 3 milions de porcs (2,9 mi-

lions), continua com a demarcació capdavantera pel que fa a cens global.

Pel que fa al règim de tinença de les explotacions, la integració domina en

l’engreix, sobretot la integració cooperativa a Lleida, i la propietat en la re-

producció.

A diferència d’altres països europeus, a Catalunya, el sector es caracteritza

per una major diversitat en la capacitat de les seves explotacions, tot i que la

tendència actual va lligada a un increment de places per explotació ramade-

ra, disminuint el nombre d’explotacions. A continuació es mostra la distribu-

ció de porcí per comarques.


9

Figura 1. Cens de porcí a Catalunya per comarques. Desembre 2003 (Butlletí bimestral «Estadística i conjuntura agrària»)

2.2. Sistemes i tècniques de producció

En aquest apartat es pretén donar una visió general sobre les activitats del

sector, les seves instal·lacions més habituals, la gestió de recursos i el ma-

neig de les dejeccions.

El BREF considera un sistema de referència com a més significatiu, per a ca-

da tipus de bestiar, sobre el qual s’avaluen les reduccions en les emissions

aconseguides amb les diferents mesures proposades.


10

Aquest capítol s’estructura amb els següents apartats:

2.2.1. Instal·lacions en la producció porcina

2.2.2. Alimentació

2.2.3. Energia

2.2.4. Sistemes d’emmagatzematge de les dejeccions

2.2.5. Sistemes d’aplicació al sòl de les dejeccions

2.2.1. Instal·lacions

Existeix gran varietat de sistemes utilitzats en la producció porcina, tant a ni-

vell europeu com estatal, tot i que es tendeix a l’homogeneïtzació del sector

mitjançant l’establiment de les normes adients. Tot i això, hi ha trets diferen-

cials en les instal·lacions, segons els diferents països i regions, degut bàsi-

cament a les condicions climàtiques i els diferents sistemes de producció.

La gran majoria de les instal·lacions utilitzen un terra enreixat, més conegut

amb el terme de slat, sobre el que se situen els animals i que pot ser de fer-

ro, plàstic o formigó. Aquest sistema d’enreixat permet el pas de les dejec-

cions i la seva recollida en una fossa inferior.


2.2.1.1. Instal·lacions per a mares gestants

S’utilitzen diferents sistemes d’estabulació depenent de la fase del cicle re-

productiu en què es trobin, distingint entre confinament individual o en grups.

• Confinament individual (boxes) amb slat total o parcial

És el sistema més utilitzat (Fontanet, 1997). Les gàbies tenen uns 2 m de llar-

gada per 60 o 65 cm d’amplada. Si el disseny és parcialment en slat de for-

migó, aquest se situa a la part posterior de la gàbia, de manera que les de-

jeccions cauen directament a la fossa. La freqüència de retirada dels purins

dependrà de la profunditat de la fossa de recollida.

Un disseny similar però sense slat, amb un sistema de drenatge lateral dels

purins, també és possible, tot i que poc usual. La retirada de les dejeccions

ha de ser més freqüent en aquest sistema.

• Confinament conjunt amb slat total o parcial

La legislació europea sobre benestar animal (Directiva 91/630/EEC, trans-

posada per RD 1048/1994, de 20 de maig) estableix uns mínims d’allotja-

ment en grups des de 4 setmanes després de la inseminació fins a 1 set-

11


12

mana abans de la data prevista pel part per a instal·lacions noves a partir del

2003, i per a totes les instal·lacions a partir del 2013.

2.2.1.2. Instal·lacions per al part (parideres)

Tot just abans del part, les mares gestants es porten a les parideres. Hi ha di-

ferents tipus d’instal·lacions per al part, la majoria de les quals es basen en

slat total o parcial sense provisió de palla i gairebé sempre amb limitació de

moviments per a la mare. La més utilitzada és:

• Allotjament individual amb confinament total (Figura 2)

Les parideres acostumen a allotjar entre 10 i 12 gàbies per a mares, amb

una superfície total de 4 a 5 m2 per gàbia. El terra pot ser total o parcialment

en slat, amb emmagatzematge inferior de les dejeccions. Depenent de la

profunditat de la fossa es requereix major o menor freqüència de neteja.

Es preveu una àrea per als garrins, normalment al costat del passadís central

per a un major control, sense slat i amb calefacció addicional en els seus pri-

mers dies de vida.


13

Figura 2. Exemple d’allotjament confinat per a mares i truges gestants amb terra totalment en slat i emmagatzematge en fossa inferior (BREF: Itàlia, 2001)

2.2.1.3. Transició

Els garrins es deslleten a les 3 o 4 setmanes iniciant-se el període de transi-

ció fins els 20-25 kg. Bàsicament s’utilitzen tres sistemes durant la transició:

• Allotjament en grups

• Es traslladen en petits grups de la mateixa garrinada a una corralina diferent

amb l’ambient controlat. Al sistema isowean, els garrins es traslladen a una

nau independent de la resta de porcs o directament a una altra explotació

especialitzada en la transició dels garrins fins al pes d’inici de l’enceball.


14


D’aquesta manera s’intenta minimitzar les baixes per malaltia i millorar els

rendiments en el creixement.

• En la mateixa nau es realitza la transició i l’engreix: sistema wean to finish

Actualment es tendeix a l’allotjament amb el terra totalment d’slat de plàstic.

La temperatura dels corrals es manté al voltant dels 28-30 ºC els primers

dies després del deslletament i es va reduint a mesura que els garrins crei-

xen. Al final del període les temperatures estan sobre els 20-22 ºC.

2.2.1.4. Porcs d’engreix

L’engreix s’inicia quan els animals assoleixen uns 20-25 kg de pes viu, mo-

ment en què es distribueixen en grups de 10 a 24 animals. Les instal·lacions

més utilitzades són:

• Allotjaments amb el terra totalment slat

Sistema molt utilitzat tant per a grups reduïts com grans. Les corralines no te-

nen separacions entre les àrees de descans, menjar i deposició. Els slats uti-

litzats són de formigó i les dejeccions s’acumulen en la fossa sota l’slat; la fre-

qüència de buidatge de la fossa depèn de la seva capacitat.

• Allotjaments amb slat parcial (Figura 3)

Aquest sistema s’utilitza de forma similar als allotjaments totalment en slat.

La superfície es divideix en dues parts, una amb slat i l’altra sense. En la ma-

joria dels casos, aquesta part sense slat és la més propera al passadís, amb

un lleuger pendent en direcció a la zona d’slat. En les nostres condicions

climàtiques habitualment no es proporciona jaç.

Figura 3. Exemple d’allotjaments amb el terra parcialment en slat per a porcs d’engreix (BREF: Holanda, 1999)

•• Allotjaments amb solera de formigó i jaç

Es proporciona jaç al bestiar en petites quantitats. Es tracta d’un sistema mi-

noritari utilitzat en la ramaderia ecològica. A Catalunya no és gaire habitual

proporcionar jaç als porcs.

15


16

2.2.2. Alimentació

Un dels objectius en l’alimentació del bestiar és la d’ajustar-la el màxim pos-

sible a les necessitats dels animals. Bàsicament hi ha dos camins per acon-

seguir-ho: un relacionat amb la composició/formulació i estat físic de l’ali-

ment i l’altre relacionat amb el maneig d’aquesta alimentació.

En la formulació dels pinsos en alimentació animal és molt important tenir en

compte els requeriments dels animals juntament amb els objectius de pro-

ducció, assegurant el nivell correcte d’energia i nutrients essencials (aminoà-

cids, minerals i vitamines). La composició dels pinsos varia considerablement

entre els països de la UE depenent de la disponibilitat local. La correcta for-

mulació dels pinsos es considera una de les claus en la reducció de la càr-

rega potencialment contaminant de les dejeccions. Els productes més utilit-

zats són els següents:

• Cereals i els seus subproductes

• Soja i els seus subproductes

• Oleaginoses, llavor de cotó, llevats, melasses, subproductes de l’extracció

de sucs de fruita, ensitjats, farratgeres


• Tubercles, arrels

• Greixos, llet i derivats

• Correctors i additius

Per una altra part és important el subministrament de diferents formulacions

de pinsos per als diversos estadis de desenvolupament dels animals, de ma-

nera que es garanteixin plenament les seves necessitats en cada moment,

sense sobrepassar-les. Així, per exemple, l’alimentació de les truges es divi-

deix en dues fases diferents en el temps, mentre que en porcs d’engreix es

proporcionen fins a tres tipus de pinso.

Els tipus de processat més habituals del pinso són: farina, extrusió i gra-

nulació. A continuació es descriuen els seus avantatges i els seus incon-

venients.

La farina és la barreja uniforme de les diferents matèries primeres en què es

composa un pinso un cop moltorat i dosificat.

Avantatges

• Menor cost energètic.

17


18


• No es veu afectada la composició química dels antibiòtics i altres medica-

ments.

Inconvenients

• Increment de mermes

• Increment de les partícules de pols

• Major oxidació

• Més activitat microbiana

La granulació és un procés mecànic on intervenen factors com la fracció,

la pressió, l’extrusió, així com increments de temperatures que modifiquen

algunes característiques de les matèries primeres, i que permet, amb una

aglomeració de les partícules, que quedi en forma de grànuls o pelets.

Avantatges

• Disminució de les mermes

• Disminució de les partícules de pols

• Menor segregació d’ingredients i nutrients, no deixant seleccionar els di-

ferents ingredients per part dels animals, millorant així l’índex de conversió

i l’eficàcia

19

• Facilitat de paletització

• Disminució de l’oxidació

• Menor activitat microbiològica. Afavoreix la destrucció d’agents patògens

com la Salmonella

—Millora la digestibilitat del pinso

Inconvenients

• Destrucció d’algunes vitamines

• Destrucció de l’efecte dels antibiòtics

• Producció de femtes més líquides, ja que implica un major consum d’aigua

• Increment de les úlceres gàstriques

L’extrusió és el procés basat en l’aplicació de pressió, abans de la granula-

ció, provocant un canvi a les característiques físiques i químiques del pinso.

Hi ha dos sistemes d’extrusió:

• Via seca

• Via humida

Des del punt de vista físic, la característica pròpia dels productes extrusio-

nats és la disminució de la densitat.


20

Avantatges

• Incrementa la solubilitat de l’aliment

• Destrucció de factors antinutritius

• Major estabilitat del pinso gràcies a la desactivació d’enzims com les lipa-

ses i les peroxidases

• L’extrusió humida és més eficaç en reduir els nivells de pesticides de les

dietes

• El guany de pes dels garrins és més eficaç amb l’ús de dietes extrusiona-

des per via humida

• Els avantatges de la granulació

Inconvenients

• Sobrecost energètic

• Un excés de tractament pot provocar la destrucció de certs aminoàcids

L’alimentació i abeurament es realitza principalment ad libitum, encara que

menys freqüent en les verres gestants. El principal objectiu dels sistemes

utilitzats és l’automatització del procés per a la reducció de les pèrdues i

de la feina, i un major control en el subministrament dels pinsos per fa-


ses. A Catalunya la gran majoria dels pinsos usats en alimentació porci-

na són secs, a diferència de la resta d’Europa, on l’alimentació habitual

és líquida.

És important situar els abeuradors i menjadores fora de les zones de des-

cans si aquestes estan proveïdes de jaç, per tal d’evitar incrementar el volum

de residus.

2.2.3. Energia

L’energia és un input important en la producció. Segons l’exigència de les ne-

cessitats dels animals, les característiques de disseny i material de les ins-

tal·lacions, la ubicació d’aquestes, les necessitats energètiques poden variar

considerablement.

És important el control de la temperatura ambient a l’interior de les gran-

ges o corrals tancats, la composició i velocitat de l’aire a l’alçada dels

animals, la intensitat d’il·luminació, la concentració de pols i la densitat

de cria de les instal·lacions per a garantir el benestar dels animals i del

propi ramader.

21


22

Igualment important és el sistema de recollida i emmagatzematge de les de-

jeccions, i la freqüència de recollida de les mateixes, així com els sistemes

d’alimentació.

El tipus d’energia més emprada en les explotacions ramaderes són els com-

bustibles fòssils (gasoil o propà) pels calefactors, i l’energia elèctrica, sempre

i quan hi hagi la possibilitat d’emprar-la (arribada de l’escomesa elèctrica) per

ventilació i refrigeració.

Control de temperatura

En porcí, les necessitats de calefacció són importants en les primeres set-

manes de vida. Així, per exemple, és habitual una temperatura de 33 ºC per

als garrins i de 16-18 ºC per a mares gestants. La calefacció de les naus en

porcs d’engreix no és essencial en climes temperats, com és la regió medi-

terrània, on el control de l’ambient interior se centra en garantir una bona cir-

culació de l’aire.

Diversos aspectes com l’allotjament individual o en grups, la proporció de ter-

ra amb slat o la quantitat d’energia proporcionada als animals amb el pinso,


23

els materials aïllants, els sistemes d’aïllament (p.e. plantar arbres al costat de

la nau) i ubicació de la nau influencien en el control de la temperatura de les

naus.

Control de ventilació

Es pot disposar de ventilació natural o forçada depenent de les condicions

climàtiques locals i dels requeriments dels animals. Per ambdós sistemes és

essencial considerar la direcció habitual del vent en el disseny de la nau, tant

per una correcta ventilació com per evitar possibles molèsties als veïns.

Amb sistemes mecànics, la distribució de l’aire mitjançant vàlvules, la localit-

zació dels ventiladors i el diàmetre de les entrades d’aire poden controlar-se

acuradament. Amb ventilació natural hi ha més dependència de les fluctua-

cions naturals de la temperatura exterior i del vent. Actualment es tendeix a

la instal·lació d’equipaments que permetin el control integrat de les necessi-

tats de ventilació i temperatura de la nau.

Il·luminació

La il·luminació és un factor important per la gestió de l’explotació, ja que in-

tervé en la producció, en l’estrès i en el maneig.


24


En la Directiva Europea 630/91/CE, de 19 de novembre, relativa a les nor-

mes mínimes per a la protecció del porcí es fixen els requeriments mínims

sobre il·luminació en ramaderia intensiva. No és permès mantenir els animals

permanentment en foscor.

Aïllament dels edificis

L’aïllament tèrmic de les edificacions té una gran importància per tal d’evitar

pèrdues d’energia contribuint, així, a la reducció del consum energètic.

2.2.4. Sistemes d’emmagatzematge de les dejeccions

Distingim entre dos tipus de dejeccions, en forma de purins quan resulten se-

milíquids per la barreja amb aigües de neteja o pluja i en forma sòlida per ad-

dició del jaç utilitzat o per separació de fases en els purins. Normalment en

ramaderia porcina es treballa amb dejeccions en forma de purins.

És possible la utilització d’additius per a disminuir les emissions gasoses o les

olors, canviar les seves propietats físiques o estabilitzar els microorganismes

patògens. Podem classificar els additius en les següents categories: adsor-

vents, inhibidors de la ureasa, reguladors del pH, agents oxidants, floculants,

desinfectants i antimicrobians i agents biològics.

25

És important que hi hagi la mínima superfície de purí en contacte amb l’aire i

que la temperatura de les fosses no sigui molt elevada per problemes de vo-

latilització d’amoníac.

Emmagatzematge de purins

Podem distingir bàsicament entre dos tipus de tancs o dipòsits d’emmagat-

zematge, els soterrats i els aeris. El sistema més utilitzat consisteix en una

bassa exterior d’obra, formigó armat, plafons d’acer o qualsevol altre material

impermeable, soterrada, total o parcialment, associada a una altra bassa de

recepció que facilita les tasques d’omplerta o buidat.

Els tancs aeris (Figura 4) són comuns a la UE, especialment al nord i cen-

treuropa, i acostumen a ser circulars i construïts amb plafons corbats d’acer

o formigó coberts per evitar-ne la corrosió. Aquest sistema resulta reco-

manable perquè les possibles fissures en l’estructura impermeabilitza-

dora són més fàcilment detectables que a estructures soterrades. Quan

es tracta d’emmagatzematges de curta durada i de volums relativament

petits es poden dissenyar de manera que puguin ser transportats un cop

buits.


26


Figura 4. Exemple de tanc aeri per a l’emmagatzematge de purins amb la corresponent fossaauxiliar per a operacions de buidat (Tank manufacturer, 2000)

Emmagatzematge de fems

Els femers han d’estar proveïts d’una solera impermeable per evitar possibles

infiltracions en el sòl. Es poden dissenyar horitzontals amb una fossa annexa

per a la recollida dels lixiviats o amb una lleugera pendent i tres parets, for-

mant una cavitat que recull els lixiviats. El més important és que tot el conjunt

sigui estanc per evitar les fuites. Els femers poden estar coberts o no.

2.2.5. Sistemes d’aplicació al sòl de les dejeccions

ramaderes

Existeix gran varietat de sistemes per a l’aplicació de les dejeccions als

camps, depenent del tipus de dejeccions, sòlid o líquid. Tenen diferent apli-

cabilitat en funció de les característiques del sòl superficial (compacitat, pe-

dregositat, granulometria, contingut d’humitat, etc.). Actualment la majoria de

les aplicacions es fan per distribució en superfície generant-se emissions d’a-

moníac, més o menys importants.

La volatilització de l’amoníac és una de les principals causes de la baixa efi-

ciència fertilitzant del nitrogen (Bohlool et al., 1992). Així doncs, per tal de dis-

minuir les pèrdues de nitrogen per volatilització cal incorporar les dejeccions

al sòl, realitzant un enterrat ràpid o una injecció directa dels purins, i d’aquesta

manera també s’eviten males olors.

En aplicacions de purins sense enterrar, les pèrdues del nitrogen amoniacal

poden variar d’un 15% (si es fa un enterrat ràpid) fins a un 50%, representant

aproximadament el 30% del N total. (Danés et al, 1995).

27


28

Dejeccions líquides

Els principals sistemes de distribució en camp en forma líquida són:

• Escampat en superfície (Figura 5): S’ha considerat com a sistema de re-

ferència per ser el més utilitzat actualment i al que es refereixen les reduc-

cions aconseguides amb les diferents mesures proposades com a MTD.

L’aplicació es pot dur a terme a alta pressió, amb un ampli abast, o a bai-

xa pressió, més localitzadament.

Figura 5. Exemple d’aplicació en superfície (MAFF, 1999)

• Aplicació en bandes (Figura 6): L’aplicació es duu a terme en bandes a

ran del sòl, reduint la formació d’aerosol i les males olors. Utilitzat per apli-

cació entre files de cultiu en creixement.


29

Figura 6. Exemple d’aplicació per bandes a baixa pressió (MAFF, 1999)

• Aplicació en bandes sota cultiu: semblant a l’anterior però amb un siste-

ma que permet l’aplicació més localitzada, per sota del cultiu.

• Injectors (Figura 7): el purí s’injecta al sòl directament a una profunditat de

5 a 15 cm. Es poden tancar les fissures després de l’aplicació, durant la

mateixa operació.

Figura 7. Exemple de sistema d’injecció dels purins en el sòl (MAFF, 1999)


30

Dejeccions sòlides

Els sistemes d’aplicació més comuns són:

• Descàrrega lateral (Figura 8)

Figura 8. Exemple d’aplicació de fems per descàrrega lateral (MAFF, 1999)

• Descàrrega posterior (Figura 9)

Figura 9. Exemple d’aplicació de fems per descàrrega posterior (MAFF, 1999)


3. Aspectes ambientals: nivells de consum i

d’emissió

3.1. Introducció

Alguns aspectes ambientals que afecten l’agricultura i la ramaderia no

s’han tingut en compte fins fa relativament poc temps. A la Taula 1 es plan-

tegen de forma esquemàtica les principals activitats i la seva implicació en

el consum de recursos i emissió de contaminants de la ramaderia intensi-

va de porcí.

En el procés de digestió dels aliments per part dels animals no es metabolit-

zen tots els nutrients, de manera que una part molt significativa s’excreta en

les dejeccions. L’ordenació territorial de la producció animal i la gestió adient

de tots els seus subproductes són els aspectes clau de la ramaderia inten-

siva des del punt de vista ambiental. En producció porcina d’engreix el pro-

cés de consum, utilització i pèrdues de nitrogen és força conegut i s’esque-

matitza a la Figura 10.

31

ASPECTES AMBIENTALS: NIVELLS DE CONSUM I D’EMISSIÓ

32


TAULA 1. ACTIVITATS RAMADERES I LA SEVA RELACIÓ AMB EL CONSUMDE RECURSOS I LES EMISSIONS AL MEDI AMBIENT

Aspecte ambiental més destacat

Consum Efectes potencialsActivitat ramadera

Energia, jaç, sòl, aigua

Energia, aliments, aigua

Energia

Energia

Energia

Energia

Energia

Emissions atmosfèriques(NH3), olors, soroll, dejeccions

Sorolls, aigües residuals,pols, CO2, emissions al sòl i aigua

Pols, efectes dels additius

Emissions d’NH3, CH4, olors iemissions al sòl i aigua

Olors, emissions al sòl, aigües subterrànies

Olors, dispersió de patògens

Sorolls i olors

Energia

Additius, energia, aigua

Energia

Additius, energia

Energia

Emissions atmosfèriques,olors, emissions al sòl i a les aigües de N, P i altres,soroll

Emissions atmosfèriques, aigües residuals, emissionsal sòl i a les aigües

Pols i sorolls

Olors, aigües residuals tractades, fangs

Emissions atmosfèriques,olors

Allotjament dels animals:—Sistemes organitzatius (gàbies, estables,...)—Sistemes de recollida i emmagatzematge de

dejeccions

Allotjament dels animals:—Equips per al control i manteniment del clima

interior—Sistemes d’alimentació i abeurament

Emmagatzematge d’aliments i additius

Emmagatzematge de les dejeccions en instal·lacions annexes

Emmagatzematge d’altres residus

Emmagatzematge i/o retirada d’animals morts

Càrrega i descàrrega d’animals i transport

Aplicació de les dejeccions al camp

Tractaments de les dejeccions en la pròpia explotació

Mòlta dels pinsos i transport

Tractament d’aigües residuals

Incineració de residus

33


Figura 10. Exemple de consum, utilització i pèrdues de nitrogen en la producció d’un porc de 108 Kg (Ajimoto Animal Nutrition, 2000)

Els principals efectes ambientals associats a la ramaderia intensiva poden

ser:

• Contaminació d’aqüífers per nitrogen

• Acidificació del sòl (NH3, SO2, NOX)

• Efectes locals (sorolls, olors, impacte visual, molèsties)

• Efecte hivernacle (CO2, CH4, N2O)

• Eutrofització de les aigües (N, P)

• Difusió de metalls pesants i antibiòtics

• Sobreexplotació d’aqüífers

34


Un dels principals reptes en la modernització de les explotacions ramaderes

és la necessitat de compaginar la reducció o eliminació dels efectes conta-

minants en el medi ambient incrementant el benestar animal i la seguretat ali-

mentària, al mateix temps que es manté o augmenta la rendibilitat.

Podem agrupar els efectes de la ramaderia en el medi ambient en quatre

grans grups:

• Atmosfera: principalment nitrogen en forma amoniacal procedent de fems

i purins, que té una contribució considerable al fenomen de la pluja àcida,

i d’altres gasos com el metà, que contribueixen a incrementar l’efecte hi-

vernacle, sense oblidar les olors com a possible problemàtica local.

• Medi aquàtic i edàfic: En aquest cas l’element més preocupant continua

sent el nitrogen i en menor mesura el fòsfor.

• Impacte visual, implicant que les explotacions ramaderes cada cop s’han

d’integrar més a l’entorn, sobretot en aquells municipis on el turisme és

notori.

• Altres contaminants, encara que molt puntuals, poden ser el soroll i la pols

generada en diverses operacions de maneig en la granja (alimentació, tas-

ques de neteja,...).

35

Figura 11. Il·lustració de les diferents implicacions de les activitats ramaderes en el medi ambient (Pahl, 1999)

Molts aspectes relatius a les emissions contaminants de la ramaderia inten-

siva no són encara ben coneguts o no estan totalment quantificats. Actual-

ment s’estan realitzant grans esforços en aquest sentit.

3.2. Consum de recursos

3.2.1. Alimentació

Òbviament, el major consum de recursos el constitueix l’alimentació del bes-

tiar; per això és important optimitzar la satisfacció de les necessitats dels ani-


36

mals sense sobrepassar-les. Per aconseguir aquest propòsit és important la

utilització de diferents tipus de pinso adaptats a cada moment del seu des-

envolupament, alhora que incidir en el desenvolupament de pinsos que mi-

nimitzin la problemàtica ambiental a l’hora que satisfacin les necessitats nu-

tricionals. Així l’objectiu serà garantir la màxima absorció del nitrogen

subministrat en forma proteica, reduint així el contingut de nitrogen en les de-

jeccions, sense perdre de vista la reducció d’altres elements (p.e. P). Actual-

ment s’estan realitzant estudis en aquest sentit com ara els realitzats per

CORPEN o ASFAC, que ja s’estan aplicant.

El consum d’aliments varia amb els requeriments energètics i proteics dels

animals i del sistema d’alimentació (ad libitum vs. alimentació restringida).

La quantitat total de pinso ingerit depèn de l’espècie animal, de la duració

del cicle de producció, la ingestió diària i l’objectiu productiu i també de fac-

tors genètics dins de la mateixa espècie.


3.2.2. Aigua

El consum total d’aigua en una explotació depèn de factors de l’animal, com

són la raça de cria, el seu estat de salut com factor de disseny i gestió, la

temperatura de l’aigua subministrada, la temperatura ambient, la composició

del pinso i manteniment del funcionament de l’abeurament utilitzat.

Un punt important en el consum d’aigua són les pèrdues produïdes en els

sistemes de subministrament d’aigua als animals. És important evitar aques-

tes pèrdues, perquè s’hauran de gestionar com a part de les dejeccions,

augmentant-ne el volum, per la qual cosa és necessari realitzar un correcte

manteniment dels equips i sistemes.

Pel que fa a la neteja, s’han d’utilitzar equips d’alta pressió que disminueixen

el consum d’aigua al mínim. La quantitat d’aigua utilitzada en les operacions

de neteja depèn de la duració de cada cicle i està també relacionada amb la

proporció de slat de les instal·lacions.

És important disposar de sistemes de control de consum (comptadors) i un

correcte manteniment dels equips i instal·lacions per afavorir l’estalvi d’aigua.

37


38

3.2.3. Energia

El consum d’energia en les instal·lacions ramaderes està lligat als sistemes

d’il·luminació, calefacció i ventilació i alimentació, tot i que també es produei-

xen consums energètics menors en altres operacions com poden ser la dis-

tribució automàtica del pinso, la gestió i el tractament de les dejeccions i al-

tres residus, etc.

Les necessitats d’il·luminació varien amb l’espècie, i sempre que sigui pos-

sible s’ha d’optar per la il·luminació natural, disminuint el consum energètic.

De la mateixa manera les necessitats de calefacció varien sobretot amb l’es-

tat de desenvolupament del bestiar.

Les fonts energètiques més utilitzades són els combustibles fòssils per a sis-

temes calefactors i de gestió de les dejeccions, principalment, i l’energia

elèctrica per a la resta.

Malgrat no hi ha un ús important de l’energia solar i el biogas, en determina-

des explotacions poden ser una alternativa molt recomanable.


3.3. Nivells d’emissió

3.3.1. Característiques de les dejeccions

Les característiques físiques de les dejeccions (consistència) són un as-

pecte clau en les pèrdues potencials de nitrogen durant la seva gestió. Les

emissions són significativament majors com menor sigui el contingut en

matèria seca.

Existeixen diferències significatives entre els patrons d’emissions de ni-

trogen a l’atmosfera de purins i fems respecte al temps. Així, mentre els

purins disposen d’un percentatge més elevat de nitrogen en forma amo-

niacal, els fems contenen més nitrogen orgànic, de manera que les

emissions són, en un principi, menors però es poden perllongar més en

el temps.

La quantificació de les pèrdues de nitrogen resulta difícil degut a l’hetero-

geneïtat de les dejeccions. La quantitat de nitrogen continguda en fems i

purins depèn en gran mesura de l’alimentació i metabolisme de l’animal i

de les instal·lacions (pèrdues d’aigua, temperatura, superfície de dejec-

39


40

cions en contacte amb l’aire) essent difícil una generalització plenament

encertada. Actualment es prenen uns valors normalitzats per al càlcul del

valor fertilitzant de les dejeccions, tot i que no hi ha un consens general a

nivell europeu. En les taules 2 i 3 es mostren valors orientatius trobats en

la bibliografia.

TAULA 2. INTERVALS DE LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LES DEJECCIONSPROCEDENTS DEL PORCÍ D’ENGREIX I REPRODUCTORES


Màxim Mínim Mitjana Màxim Mínim Mitjana

Composicióde les

dejeccionsPorcí d’engreix Porcí de mares

M.S. %

M.O. %

N tot %

N amoniacal %

Fòsfor %

Potassi %

Ferro %

Coure (mg/kg)

Zenc (mg/kg)

14,3 2,06 7,1 10,1 0,8 4,9

77,9 51,3 65 71 47 59

19,28 4,9 8,8 17,6 2,7 6,7

10,2 2,1 6,9 15,1 1,8 5,3

3,1 1,44 2,19 3,95 1,7 2,88

10,1 1,7 6,3 0,68 7,1 3,97

0,47 0,22 0,27 0,38 0,07 0,16

922 323 567 638 187 392

3.888 470 1.200 4.872 523 1.500

Font: LAF 1999

41

TAULA 3. EXCRECIÓ ANUAL DE NITROGEN AMONIACAL PER DIFERENTS PERÍODES D’ENGREIX PER DIVERSOS PAÏSOS.

(ID-LELYSTAD, 2000; ITÀLIA, 1999)

3.3.2. Emissions atmosfèriques en les instal·lacions

Les principals emissions a l’atmosfera des de les instal·lacions corresponen

a amoníac, olors (COV’s) i pols generat a la granja. Els aspectes que afecten

a les emissions són els sistemes d’alimentació i abeurament, així com la

composició del pinso, les condicions climàtiques interiors i el disseny i man-

teniment de les instal·lacions.

Diversos estudis mostren que la disposició de les àrees d’alimentació i abeu-

rament, el comportament social del grup d’animals i els canvis en les condi-

cions climàtiques influeixen en el comportament dels animals en el moment

de la deposició de les dejeccions, i per tant poden produir modificacions en

els patrons d’emissió.


França Dinamarca Holanda Itàlia

Porcs d’engreix Estat

Període d’engreix (kg)

Excreció (kg NH3 /animal)

Excreció anual (kg NH3 /plaça)

28 - 108 30 - 100 25 - 114 40 - 160

4,12 3,38 4,32 —

10,30 - 12,36 8,45 - 10,14 10,80 - 12,96 15,40 1

1 1,5 cicles productius/any

42

3.3.3. Emissions durant l’emmagatzematge

Les emissions a l’atmosfera en les instal·lacions d’emmagatzematge depe-

nen de:

• La composició química

• Les característiques físiques (% m.s., pH, T)

• Superfície d’emissió en relació a la fondària i amplada de l’emmagat-

zematge

• Condicions climàtiques (T ambiental, pluja)

• Instal·lació coberta o descoberta

Tot i que es disposa de poques dades sobre emissions durant l’emmagat-

zematge, es considera que períodes iguals o superiors a un mes, depenent

del pH i temperatura, provoquen que tota la urea excretada s’hidrolitzi a ni-

trogen amoniacal.

És important la cobertura de les instal·lacions d’emmagatzematge (basses)

per a minimitzar la volatilització i evitar l’entrada de les aigües pluvials, així com

reduir contacte amb l’atmosfera. Un altre aspecte a tenir en compte durant el


període d’emmagatzematge és la temperatura ja que increments de tempe-

ratura provoquen augments en les emissions de nitrogen a l’atmosfera.

Les condicions d’emmagatzematge són importants ja que les pèrdues que

s’hi donen es quantifiquen entre el 10 i el 30% del total de nitrogen contingut

(Taula 4).

TAULA 4. EMISSIONS D’AMONÍAC EN DIFERENTS TÈCNIQUES D’EMMAGATZEMATGE (BREF 2001)

3.3.4. Emissions en l’aplicació de les dejeccions

En l’aplicació al sòl es pot arribar a perdre el 65% del nitrogen disponible en

fems. En el cas de purins, el contingut de matèria seca té una gran influèn-

cia en les pèrdues d’amoníac, de manera que un purí amb un 6% de contin-

gut en matèria seca perd al voltant d’un 20% més de nitrogen que un altre

amb un 2% de matèria seca.

43


Espècie Tècnica d’emmagatzematgeFactor

(kg NH3/cap/anyPèrdues % NH3

Porcs

Fem en piles 2,1 20 - 25

Emmagatzematge d’orina Sense dades 40 - 50

Purins en tancs aeris 2,1 10

44

La taxa d’emissió d’amoníac varia amb el temps, des de la seva aplicació en

camp fins a la seva incorporació. En purins les emissions atmosfèriques re-

sulten febles als dos dies de l’aplicació, produint-se al voltant del 50% de les

pèrdues totals en les primeres 12 hores. Per als fems el patró és similar al de

purins, però amb taxes inicials menors i durant més temps. Així, es compta-

bilitzen el 50% de les pèrdues durant les primeres 24 hores, produint-se

emissions considerables durant els 10 dies següents a l’aplicació.

Tal i com es mostra a la taula 6, podem distingir entre els factors directes i els

factors indirectes que afecten a les emissions d’amoníac a l’atmosfera a partir

de les dejeccions ramaderes. Entre els directes comptem amb la concen-

tració d’amoníac a la superfície d’intercanvi de les dejeccions, funció intrín-

seca de les seves condicions químiques i físiques i de les del sòl, la trans-

ferència d’amoníac de l’aire immediat a les dejeccions cap a l’atmosfera,

funció de la climatologia local; i l’àrea i el temps d’exposició dels fems, funció

del maneig de l’explotació.

L’alcalinitat del sòl també és un aspecte significatiu, així, generalment, les

emissions són més elevades quan més alcalí és el sòl on s’apliquen.


45

La part de nitrogen de les dejeccions que s’incorpora al sòl és també poten-

cialment contaminant, ja que per nitrificació i percolació profunda pot arribar

a contaminar les aigües subterrànies. En tot cas l’aplicació de les dejeccions

com a fertilitzant s’ha de realitzar tenint en compte les necessitats del cultiu,

les aportacions del sòl, etc.

TAULA 5. FACTORS QUE AFECTEN A LA VOLATILITZACIÓ DE NH3 DESPRÉS DE L’APLICACIÓ EN CAMP.

(SOMMER, S.G.; HUTCHINGS, N.J., 2001)


Efectes indirectesEfectes directes

Concentració de NH4+ en les dejeccionsTemperatura de l’airepH de les dejeccions

Taxa d’evaporacióMida de la cobertura vegetal i complexitat (–)

Formació de crosta superficial (–)Superfície irregular del camp d’aplicació (+)

Velocitat del vent (+)Insolació (+)

Àrea total d’aplicació de les dejeccions (+)Aplicació sobre la coberta vegetal (+)

Aplicació per bandes o injecció directa o incorporació (–)

AplicacióIncorporació al sòl (–)

Taxa d’infiltració al sòl (–)Taxa d’evaporació (–)

Concentració de NH3 en la superfície del sòl

Transferència de NH3

de la superfície emissora a l’atmosfera

Superfície exposada(+)

Temps d’exposició de les dejeccions a l’atmosfera (+)

46


Aplicacions excessives al sòl comporten l’enriquiment del mateix en nitrogen

i fòsfor i eventualment metalls pesants, bàsicament coure i zenc. Per escola-

ment superficial es poden arribar a contaminar aigües superficials, bàsica-

ment per fòsfor i nitrogen.

3.3.5. Emissions d’olors i sorolls

El soroll i les olors originades en explotacions ramaderes poden ser impac-

tes de caire local en funció de la proximitat d’aquestes activitats a àrees re-

sidencials. Aquest aspecte pren una importància especial degut al signifi-

catiu increment d’explotacions ramaderes i sobretot a l’increment de nuclis

residencials construïts en àrees tradicionalment agrícoles.

L’emissió d’olors (NH3, COV’s, àcids grassos, etc.) depèn de nombrosos factors,

com el manteniment general de l’explotació, la composició de les dejeccions

i de les tècniques utilitzades pel seu emmagatzematge i per la seva aplicació.

Les olors són mesurades amb Unitats d’Olors Europees1 (OUe). L’alimenta-

1 La norma UNE-EN 13725 defineix unitat d’olor europea com la quantitat de substància (es) olorosa(es) que,quan s’evapora en un metre cúbic d’un gas neutre en condicions normals, origina una resposta fisiològica d’un pa-nel (umbral de detecció) equivalent al que origina una Massa d’Olor de Referència Europea (MORE) evaporada enun metre cúbic d’un gas neutre en condicions normals.

MORE: El valor de referència acceptat per la unitat d’olor europea, igual a una massa definida d’un material dereferència certificat. Un MORE equival a 123 µg n-butanol (CAS 71-36-3). Evaporat en un metre cúbic de gas neu-tre dóna lloc a una concentració de 0,040 µmol/mol.

47

ció influeix de forma clara en la producció d’olors, així com que l’aplicació de

les dejeccions al sòl es faci superficialment o injectada, del temps entre l’ex-

creció i la seva aplicació, del règim de vents i de l’estabilitat atmosfèrica.

La producció de sorolls es dóna per combinació de diferents activitats, prin-

cipalment en l’alimentació, el transport i el moviment de bestiar derivat, es-

sent la durada de les mateixes molt variable. És molt important si aquestes

activitats es donen durant el dia o bé a la nit.

3.4. Aspectes de gestió de l’explotació ramadera

per minimitzar el consum de recursos

i les emissions

A continuació s’apunten els aspectes principals a tenir en compte en la cor-

recta gestió de l’explotació ramadera en el seu conjunt:

• Per a les noves instal·lacions és important escollir una bona localització, tenint

en compte la minimització del transport i activitats addicionals, així com el man-

teniment de les distàncies adequades per a evitar molèsties a nuclis veïns.

És important tenir en compte les possibilitats d’ampliació de les instal·lacions.


48

• La formació continuada del sector ramader en el seu conjunt

• Una planificació adequada de totes les activitats que es duen a terme en

la granja, garantint una correcta coordinació entre elles.

• Mantenir un control acurat del consum de recursos així com de la genera-

ció de residus

• Disposar d’un pla d’actuació per a possibles accidents

• Un pla adequat de reparació i manteniment de les instal·lacions per a ga-

rantir la seva funcionalitat

• Una comptabilitat acurada de l’explotació

És evident que aplicant mesures reductores en els primers estadis de la

cadena de producció animal s’influeix sobre les reduccions aconsegui-

des amb d’altres mesures aplicades en punts posteriors. L’exemple més

clar el trobem en l’alimentació i el seu maneig, que influeixen decisivament

en la composició de les dejeccions i en conseqüència en les emissions

contaminants produïdes en les instal·lacions, emmagatzematge i aplica-

ció agrícola de les mateixes. Com a mesura preventiva és especialment

important.


49

Alguns aspectes a considerar en l’alimentació dels animals són:

• La utilització d’un sistema d’alimentació per fases que s’adapti a les ne-

cessitats reals dels animals en cada moment del seu desenvolupament

• L’addició d’aminoàcids essencials complementaris en dietes baixes en pro-

teïna (nivells baixos en proteïna també redueixen les emissions de compo-

nents volàtils desagradables com l’àcid sulfhídric)

• L’addició de fitases en dietes baixes en fòsfor

• L’addició de fosfats inorgànics fàcilment digeribles

• Altres additius com enzims, estimuladors del creixement o microorga-

nismes

• Tractament/condicionament dels components del pinso

Donat que la gran majoria de les dejeccions ramaderes es destinen a aplica-

ció agrícola com a adobs orgànics, és imprescindible l’ús de bones tècni-

ques agrícoles que garanteixin la correcta gestió ambiental.

Altres aspectes a controlar en les explotacions ramaderes són l’ús eficient

de l’aigua, tant pel que fa a l’abeurament dels animals com en les opera-

cions de neteja i les instal·lacions de refrigeració o calefacció, i de l’energia

en les pràctiques ramaderes, sempre garantint el benestar dels animals.


50

A més del bon maneig en les instal·lacions també s’han de minimitzar les

emissions en el període d’emmagatzematge i durant l’aplicació. Pot ser con-

venient considerar la possibilitat de l’aplicació de tractaments específics a les

dejeccions per a reduir-ne la seva càrrega contaminant.

Igual d’important són els aspectes constructius i tecnològics de les instal·la-

cions, especialment pel que fa a la millora de les operacions de neteja.


51

4. Les millors tècniques disponibles (MTD)

4.1. Introducció

En aquest capítol es presenten les Millors Tècniques Disponibles (MTD) de-

finides en el BREF. En el capítol següent es discuteixen les particularitats per

a la seva aplicació a la ramaderia intensiva (porcs) catalana.

En el sector ramader normalment no es realitza una mesura i seguiment acu-

rat de les emissions, per les dificultats tècniques que això suposa. En gene-

ral, el BREF ha pres el nivell d’amoníac com a paràmetre mesurable que dó-

na idea de l’efectivitat d’una determinada tècnica. Tanmateix, també s’han

tingut en compte altres contaminants, i la necessitat de compaginar totes les

mesures amb el benestar dels animals.

Alguns dels principals problemes ambientals provenen de la generació

d’olors, d’emissions d’amoníac, de fòsfor i de nitrogen al sòl i/o a les aigües

superficials i/o subterrànies. Les mesures per a disminuir aquestes emis-

sions no es limiten solament al tipus d’emmagatzematge, tractament o apli-

cació de les dejeccions al sòl, sinó que contenen tot un conjunt de me-

sures a nivell de tota l’explotació per a reduir l’impacte ambiental.

LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES (MTD)

52


El concepte de MTD en el sistema ramader està inevitablement lligat a la uti-

lització de bones pràctiques agràries, i a l’aplicació de mesures nutricionals

juntament amb les millors opcions en l’allotjament. A més a més, la reducció

en el consum d’aigua i energia també és important.

4.2. Bones pràctiques agràries en explotacions

intensives de porcs

Les bones pràctiques agràries són una part essencial de les MTD. Malgrat

que és difícil quantificar els beneficis ambientals en termes de reducció de

les emissions o reducció de l’ús d’energia i aigua, és clar que el maneig as-

senyat de la granja contribueix a millorar el vessant ambiental de l’explotació.

Per millorar el vessant ambiental de les explotacions ramaderes intensives,

les MTD passen per complir tots els aspectes següents:

—Identificar i implementar programes de formació en el sector ramader.

—Portar registres del consum d’aigua, energia i pinsos, de generació de re-

sidus i d’aplicacions agrícoles de dejeccions i fertilitzants minerals.

—Disposar de procediments d’emergència per afrontar emissions imprevis-

tes i incidents.

—Disposar d’un pla d’emergència que contingui els següents aspectes:

• Plànol dels punts de provisió d’aigua i del sistema de drenatge.

• Si l’explotació disposa (o té possibilitat de disposar-ne) ràpidament d’e-

quipament per afrontar problemes de contaminació, cal incloure-ho al pla

d’emergència.

• Llistat dels telèfons dels serveis d’emergència.

• Protocols d’actuació per a determinades situacions potencials, com ara

en cas d’incendi i en cas de fuites del sistema d’emmagatzematge de

dejeccions.

—Establir programes de manteniment i reparació per assegurar que les es-

tructures i els equips estan en bones condicions de funcionament i que les

instal·lacions estan netes.

Aquests programes hauran de contemplar el següent:

• Mesures que contribueixen a la netedat de les instal·lacions.

• Revisió i manteniment dels aparells mecànics i elèctrics.

• Revisió regular del sistema d’emmagatzematge de purins, previ bui-

datge.

53


54


• Revisió i manteniment de la maquinària d’aplicació al camp de les de-

jeccions.

—Planificar les activitats de l’explotació de forma apropiada.

—Planificar adequadament l’aplicació de dejeccions al sòl.

El principi de les MTD es basa en fer el següent:

—Aplicar mesures nutricionals al bestiar, per tal de minimitzar la composició

d’elements limitants.

—Comparar les dejeccions que cal aplicar amb la terra disponible i amb els

requeriments dels cultius, prenent també en consideració els altres fertilit-

zants, si se n’apliquen.

—Tenir en compte els següents aspectes: les condicions del sòl, el tipus de

sòl, el pendent, les condicions meteorològiques, el reg, l’ús del sòl i les

pràctiques agràries.

—Usar només les tècniques identificades com a MTD per a l’aplicació de de-

jeccions al sòl.

—Reduir la contaminació de l’aigua a través del següent:

• No aplicar dejeccions en sòls saturats d’aigua, entollats gelats o coberts

de neu.

• No aplicar dejeccions en sòls de fort pendent.

• No aplicar dejecions a prop de cursos d’aigua: deixar una franja de se-

guretat.

• Aplicar les dejeccions abans que tingui lloc el màxim creixement del

cultiu.

A més a més, les MTD consisteixen també en aplicar les dejeccions reduint

les molèsties per olors on sigui probable que els veïns es vegin perjudicats,

fent el següent:

—Fer les aplicacions de dia, quan la gent és menys probable que sigui a ca-

sa, i evitar els caps de setmana i les vacances.

—Parar compte amb la direcció del vent en relació als habitatges propers.

4.3. Instal·lacions en ramaderia intensiva de porcí

Les instal·lacions són un dels aspectes que més pot incidir en el volum de

les dejeccions i en l’emissió d’amoníac a l’atmosfera entre altres factors.

En la ubicació d’una instal·lació s’ha de tenir en compte els aspectes sanitaris,

productius i els ambientals. S’ha de buscar l’optimització entre la màxima distàn-

55


56

cia per un bon maneig sanitari, i la mínima distància per un transport eficient

del pinso, dels animals, les dejeccions per a la seva correcta gestió. Caldrà te-

nir en compte també la capacitat potencial del possible futur desenvolupament

de la granja, així com la distància a nuclis urbans i a la integració al paisatge.

Per una altra part, no s’ha d’oblidar les condicions ambientals com: la tem-

peratura (màxima, mínima i mitjana), la humitat relativa i direcció i freqüència

del vent.

Per la disminució del volum de residus un punt important és dissenyar les ins-

tal·lacions de forma que separi les aigües pluvials i les pèrdues d’aigua dels

abeuradors de les fosses, i triar el tipus d’abeuradors segons l’estat produc-

tiu de l’animal, així com escollir el disseny més adequat per poder netejar i

desinfectar les instal·lacions amb el menor consum d’aigua possible.

Pel que fa a les MTD aquí descrites s’han considerat bàsicament els se-

güents aspectes:

• Reduir la superfície emissora d’amoníac de les dejeccions

• Traslladar els purins de la fossa a una bassa exterior

• Utilització de superfícies llises i de fàcil neteja.


Pel que fa a instal·lacions amb jaç de palla o similar, a la UE es preveu un

augment del seu ús a causa de la creixent preocupació pel benestar animal.

4.3.1. Allotjaments per a mares gestants

El sistema de referència per a mares gestants és l’allotjament individual

en terra totalment amb slat de formigó. A aquest sistema se li associen

unes emissions a l’atmosfera entre els 3 i 4 kg NH3 /plaça i any, tenint majors

emissions els allotjaments individuals que els allotjaments en grup.

Les MTD son les següents:

• Allotjament amb terra total o parcialment en slat amb sistema de

buidat freqüent de les fosses de purins (figures 12 i 13). Es pot asso-

lir una disminució al voltant del 25% de les emissions sobre el sistema

de referència. Es col·loquen canals cada 10 m2 que van a parar al canal

principal. El buidat es realitza una o dues vegades per setmana, depe-

nent de la capacitat de la fossa.

57


58


Figura 12. Allotjament en terra totalment en slat amb sistema per al buidat de les dejeccions

Figura 13. Allotjament en terra parcialment en slat amb sistema per al buidat de les dejeccions

• Allotjament amb terra parcialment en slat i una fossa de purins de

petites dimensions (0,6 m d’ample) (Figura 14). Sistema per a allotja-

ment individual de les truges. S’assoleixen unes reduccions en les emis-

sions atmosfèriques del 20 al 40% sobre el sistema de referència.

Figura 14. Allotjament per a mares gestants amb terra parcialment en slat i fossa de reduïdes dimensions

4.3.2. Parideres (sales de maternitat)

El sistema de referència considerat són les gàbies individuals amb con-

finament total, terra totalment en slat i fossa profunda de recollida de

purins (Figura 2 i 15). En aquest cas no resulta tan important la diferència en-

tre el terra total o parcialment en slat, ja que en tenir els moviments limitats,

la mare sempre realitza les seves dejeccions en el mateix lloc.

59


60


Figura 15. Exemple d’allotjament confinat per a truges lactants amb terra totalment en slat

Les MTD corresponen a un sistema de gàbies amb el terra completament en

slat de plàstic o ferro i amb:

• Combinació d’un canal per a la recollida de l’aigua perduda en l’a-

beurament i un altre canal posterior per a la recollida separada de

les dejeccions (Figura 16). El canal frontal es manté parcialment ple d’ai-

gua. S’assoleixen reduccions del 52% en les emissions sobre el sistema

de referència.

61

Figura 16. Allotjament en confinament total amb combinació d’un canal de recollida de les dejeccions amb un canal de recollida d’aigua

• Recollida dels purins en una petita bassa amb solera inclinada (Fi-

gura 17). Es buida la fossa cada 3 dies. S’assoleixen reduccions en les

emissions d’amoníac properes al 65% sobre el sistema de referència.

Hi poden haver problemes amb el pendent.

Figura 17. Allotjament amb confinament total amb recollida de les dejeccions en bassa inferior amb fons inclinat per sobre dels 3º


62


• Terra totalment en slat amb fossa dividida en canals i sistema de ne-

teja periòdica amb els propis purins («flushing») (Figura 18). Els laterals

dels canals han de tenir una pendent superior als 60º i la neteja s’ha de

dur a terme dues vegades al dia. La freqüència de recollida incrementa

l’alliberació d’amoníac. El «flushing» es realitza amb la fracció líquida dels

purins (després de la separació sòlid-líquid) amb un contingut en matèria

seca que no superi el 5%. S’assoleixen reduccions del 60% en les emis-

sions respecte el sistema de referència S’ha de tenir en compte el tema

de la humitat ambiental generada.

La fondària de les fosses ha de ser reduïda i fàcilment netejables. És impor-

tant compartimentar les fosses.

Figura 18. Sistema de recollida de les dejeccions en fossa distribuïda en canalsi retirada mitjançant «flushing» amb la fracció líquida dels purins

4.3.3. Allotjaments per a cria de garrins transició

El sistema de referència correspon a petits corrals amb el terra total-

ment en slat de metall o plàstic i una fossa inferior per a la recollida de

purins. Normalment són els garrins els que es retiren a un altre allotjament,

deixant a la truja en la paridera. Els sistemes són molt similars als utilitzats en

porcs d’engreix.

Es defineixen les MTD següents:

• Corralina o aixol amb terra total o parcialment en slat i sistema de

buit per al buidat freqüent dels purins (Figura 12 i 13). Reduccions del

25% al 30% en les emissions d’amoníac sobre el sistema de referència.

• Corralina o aixol amb terra totalment en slat amb una superfície in-

clinada per sota que separa les femtes de l’orina (Figura 19). Les

femtes són retirades al final de la primera etapa de l’engreix. Es poden

assolir reduccions del 30% sobre el sistema de referència. És important

el buidat freqüent del canal central de purins i evitar que les dejeccions

s’acumulin a la superfície inclinada.

63


64


Figura 19. Corrals per a garrins amb solera inclinada de formigó sota slat per facilitar la separació de fems i purins

• Corralina o aixol amb terra parcialment en slat de plàstic o ferro i la part

compacta amb inclinació cap a la zona de slat (Figura 20). Es pot arri-

bar a reduccions en les emissions del 43 % sobre el sistema de referència.

• Amb terra parcialment en slat de plàstic o ferro i una fossa poc pro-

funda, amb un canal de recollida independent de l’aigua perduda

en els abeuradors (Figura 20). En el canal frontal es manté una quanti-

tat suficient d’aigua per a evitar el desenvolupament d’insectes. S’asso-

leixen reduccions en les emissions del 57% sobre el sistema de re-

ferència. Amb aquest sistema es redueix la superfície d’exposició

atmosfèrica de les dejeccions.

65

Figura 20. Corrals amb slat parcial i fosses poc profundes amb canal per a la recollida de les pèrdues d’aigua en l’abeurament

• Amb terra parcialment en slat de ferro de secció triangular i un ca-

nal de purins amb les parets inclinades. Sistema similar al propo-

sat per a porcs d’engreix (Figura 21) i que pot assolir reduccions del

72% sobre el sistema de referència. La superfície de dejeccions expo-

sada no hauria de superar els 0,07 m2 per plaça. El pla inclinat poste-

rior no resulta del tot necessari, malgrat que contribueix a la reducció

d’emissions. El pendent del pla contigu al terra ha de ser superior als

45º. En el canal frontal es manté una quantitat suficient d’aigua per evi-

tar el desenvolupament d’insectes. El sistema també pot funcionar amb

la part frontal sòlida amb inclinació cap a la zona de slat posterior, sen-

se el canal frontal.


66


4.3.4. Allotjaments per a porcs d’engreix

El sistema de referència correspon a allotjament en grups amb terra to-

talment en slat amb una fossa profunda d’emmagatzematge dels purins

sota slat amb unes taxes d’emissió entre 2,4 i 3,0 kg NH3 per plaça i any. La

freqüència de buidatge de la fossa depèn de la seva capacitat.

Les MTD són les següents:

• Allotjament amb terra totalment en slat i un sistema per al buidat

freqüent dels purins (Figura 12). Es calcula un 25% de reducció en les

emissions a l’atmosfera sobre el sistema de referència.

• Allotjament amb terra parcialment en slat, amb una part central de

formigó en forma convexa o amb una lleugera inclinació, un canal

de recollida de purins amb parets laterals inclinades, una fossa de

recollida frontal i buidat freqüent (Figura 21). S’assoleixen reduccions

en les emissions del 60 al 66% sobre el sistema de referència. Amb els

murs inclinats es redueix la superfície d’exposició de les dejeccions. El ca-

nal frontal recollirà l’aigua i pinso perduts pels animals en la seva alimen-

tació. El canal de recollida dels purins ha de tenir una profunditat per so-

67

bre de 1,1 metres i la superfície d’exposició no hauria de ser superior als

0,18 m2 per plaça.

Figura 21. Terra parcialment en slat i fossa de petites dimensions, amb murs inclinats i sistema de buit per al buidatge

• Allotjament amb terra parcialment en slat i una fossa de purins de

petites dimensions amb els laterals inclinats i un sistema de buidat

freqüent de les dejeccions (Figura 21 sense fossa frontal). S’assoleixen

reduccions del 60 al 65% sobre el sistema de referència. Combina els

efectes positius del sistema de buit amb els murs inclinats i la freqüèn-

cia de buidat.


68

LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES (MTD)<

4.3.5. Síntesi del BREF

TAULA 6. TAULA RESUM DE LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLESAPLICABLES A L’ALLOTJAMENT EN RAMADERIA PORCINA AMB EL NIVELL DE REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS ATMOSFÈRIQUES

ASSOCIAT RESPECTE AL SISTEMA DE REFERÈNCIA

Allo

tjam

ents

per

a m

ares

ges

tant

s

Tipus d’allotjament

Allo

tjam

ents

per

al p

art

(par

ider

es)

Sistema de referènciaAllotjament individual en terra totalment en slat, ventila-ció artificial i fossa profunda inferior, amb unes emis-sions atmosfèriques de 3,12-4,2 kg NH3/plaça

Terra totalment en slat amb sistema de buidat freqüentdels purins

Terra totalment en slat amb sistemade buidat freqüent dels purins

Terra parcialment en slat amb sistema de buidat fre-qüent dels purins

Slat de formigó

Slat metàl·lic

25%

25%

35%

20 - 40%

Figura 15

Figura 12

Figura 13

Figura 14

Sistema de referènciaGàbies individuals amb terra totalment en slat i fossaprofunda de recollida de purins, amb unes emissionsatmosfèriques de 8,3-8,7 kg NH3/plaça

Terra totalment en slat i la combinació d’un canal d’ai-gua amb un de recollida de les dejeccions

Terra totalment en slat i recollida de les dejeccions enuna petita bassa amb solera inclinada

Terra totalment en slat amb fossa en canalons i sistemade neteja periòdica amb els propis purins

52%

65%

60%

Figura 2

Figura 16

Figura 17

Figura 18

Representaciógràfica

Reducció enles emissions

69


Tipus d’allotjament

Sistema de referènciaCorralines, aixol o cort amb terra totalment en slat i fos-sa profunda de recollida de purins, amb unes emis-sions atmosfèriques de 0,6-0,8 kg NH3/plaça


Terra parcialment en slat amb sistema de buidat fre-qüent dels purins

Terra totalment en slat amb una superfície inclinada persota que separa les femtes de l’orina

Terra parcialment en slat de plàstic o ferro i la part sòli-da amb inclinació cap a la zona de slat

Terra parcialment en slat de plàstic o ferro i una fossapoc profunda, amb un canal de recollida independentde l’aigua perduda en els abeuradors

Terra parcialment en slat de ferro de forma triangular i uncanal de purins amb les parets inclinades

25%

25 - 35%

30%

43%

57%

72%

Figura 12

Figura 13

Figura 19

Figura 3

Figura 20

Figura 21

Sistema de referènciaAllotjament en grup amb terra totalment en slat, ventila-ció artificial i fossa profunda de recollida, amb unesemissions atmosfèriques de 2,39-3,0 kg NH3/plaça


Terra parcialment en slat i canalamb els murs inclinats i fossa derecollida frontal

Terra parcialment en slat, canal ambels murs inclinats i sistema de bui-dat freqüent

25%

60%

66%

60%

66%

Figura 12

Figura 21

Figura 21(sense fossa

frontal)

Representaciógràfica

Reducció enles emissions

Allo

tjam

ents

per

ap

ocs

d’e

ngre

ixA

llotja

men

ts e

n tr

ansi

ció

(gar

rins)

Slat de formigó

Slat metàl·lic

Slat de formigó

Slat metàl·lic

70

4.4. Nutrició

4.4.1. Introducció

La nutrició és un factor estratègic per la reducció en les dejeccions del nitro-

gen i altres elements limitants. Entre les mesures aplicables en alimentació

animal per a la reducció de les emissions tenim:

—l’alimentació per fases,

—la formulació de dietes basades en nutrients més digestibles,

—les dietes baixes en proteïna complementades amb aminoàcids essen-

cials,

—la utilització de dietes baixes en fòsfor complementades amb fitases, fòs-

for inorgànic d’alta digestibilitat, i

—la utilització d’additius que puguin incrementar l’eficiència dels aliments,

augmentant la seva retenció per l’animal i disminuint la quantitat present en

les dejeccions.

Es pretén cobrir les necessitats essencials millorant la digestibilitat dels nu-

trients i ponderant la concentració de diferents components essencials amb


altres components que continguin nitrogen per tal de millorar l’eficiència en la

síntesi de proteïna pel propi organisme. Podem distingir entre dos tipus de

tècniques nutritives:

• Aquelles que actuen millorant les característiques dels pinsos, aplicant

baixos nivells de proteïna i fòsfor amb els respectius complements ne-

cessaris.

• Formulació d’una alimentació equilibrada amb una taxa de conversió òp-

tima i basada en aminoàcids i fòsfor digestibles.

Tot i això, una de les estratègies necessàries per una correcta gestió en l’ali-

mentació és reduir l’excreció de nitrogen i fòsfor, tenint un control en la for-

mulació i un maneig acurat.

Aspectes relacionats en les característiques dels aliments:

—Coneixement del valor nutritiu de les matèries primes i dels pinsos

compostos. No solament s’ha de conèixer la composició química dels ali-

ments sinó l’eficàcia biològica segons el tipus de producció, tipus genètic,

ambient climàtic i social, maneig, instal·lacions…

71


72

—Coneixement de les necessitats dels animals segons espècie i estat

productiu, segons ambient i la interacció d’aquests dos factors. El co-

neixement de les variables que determinen les necessitats d’energia, pro-

teïna, aminoàcids i sals minerals dels animals en producció, segons l’am-

bient i l’estat productiu.

—Disminució del percentatge de proteïna bruta (PB) incrementant l’ús

d’aminoàcids essencials. L’equilibri adequat dels aminoàcids a la dieta

pot disminuir substancialment el nivell de proteïna bruta, tot i això, no s’ha

d’oblidar la capacitat en la utilització diferencial dels nutrients segons l’es-

tat fisiològic i ambiental en què es troba l’animal. Un efecte complementa-

ri en l’administració de dietes baixes en proteïna és la reducció en l’emis-

sió de compostos responsables de les males olors, com l’àcid sulfhídric.

Un altre efecte positiu resulta ser el menor consum d’aigua per part dels

animals, reduint el volum final de les dejeccions i facilitant el seu maneig.

—Disminució de fòsfor incrementant l’ús de fitases o fòsfor inorgànic.

La utilització de les fitases per incrementar la digestibilitat dels nutrients és

cada cop més important. Igual que l’ús d’aminoàcids essencials, aquesta


millora de la digestibilitat variarà segons el tipus genètic i l’estat productiu

de l’animal.

—Dietes amb polisacàrids no amilàcids. Les dietes amb polisacàrids no

amilàcids (carbohidats complexes no digestibles) ajuden a augmentar l’ac-

tivitat microbiana intestinal, implicant una reducció del nitrogen en l’orina en

forma amoniacal i augmentant el nitrogen excretat a les femtes en forma

de proteïna bacteriana.

—Additius. L’ús d’additius, com els enzims, els estimuladors del creixement

i l’addició o ajuda al creixement dels microorganismes, per millorar la di-

gestibilitat, és una pràctica necessària.

Aspectes relacionats amb el maneig:

—Alimentació en fases. Es considera MTD subministrar diferents tipus de

pinsos als animals, depenent de la fase de desenvolupament en la que es

trobin, ajustant el contingut de proteïna a les necessitats dels animals. Es

pot realitzar mitjançant el subministrament de diferents pinsos durant el

cicle productiu, o bé mitjançant dos pinsos amb diferent contingut en

73


74


proteïnes i fer les barreges a les pròpies instal·lacions adequant-les a ca-

da estat productiu.

—Processat dels aliments. Segons el tractament tèrmic o processat en l’e-

laboració del pinso la digestibilitat o el percentatge de pèrdues en les men-

jadores pot variar considerablement.

—Alimentació segregada per sexes. Les necessitats dels animals diferei-

xen segons el sexe de l’animal.

Resumint, adequar l’alimentació a les necessitats de l’animal, segons estat pro-

ductiu, sexe i raça entre altres factors, implica un increment del cost de produc-

ció del pinso, però s’obté una reducció en el consum d’aigua, amb un estalvi

en el transport i tractament de les dejeccions, i en una reducció de la capacitat

de les instal·lacions de recollida de les dejeccions (fosses, basses, femers…).

4.4.2. Sector porcí

4.4.2.1. Alimentació per fases

El sistema de dues fases és el més desenvolupat per a porcí, tot i que es

poden arribar a utilitzar 5 tipus de pinso diferent durant tot el seu desenvo-

lupament. Pel que fa a les truges, s’acostumen a utilitzar dos pinsos dife-

rents, un per al període de gestació i un altre per a la lactació. En el cas de

truges i utilitzant dues fases, la reducció pot arribar al 7% en nitrogen i al 2%

en fòsfor.

4.4.2.2. Disminució del percentatge de proteïna bruta

amb suplements en aminoàcids essencials

En diferents estudis s’ha constatat la possibilitat de reducció del contingut de

proteïna bruta en pinso en 2 punts percentuals en totes les categories

de porcí, aportant els complements en aminoàcids essencials sintètics (lisi-

na, metionina, treonina i triptòfan), arribant a reduccions en les dejeccions del

20% del nitrogen.

En l’engreix de porcs una disminució d’un punt en la proteïna del pinso es pot

aconseguir una reducció del 10% del nitrogen excretat.

Per una altra part, la reducció de proteïna en el pinso redueix l’emissió de ma-

les olors com les provocades per l’àcid sulfhídric.

75


76


Aquest sistema incrementa el cost del pinso, però hi ha un estalvi d’aigua, del

tractament i transport de les dejeccions i de les instal·lacions d’emmagatze-

matge de les dejeccions.

TAULA 7. VALORS INDICATIUS DEL NIVELL DE PROTEÏNA EN ALIMENTACIÓ CONSIDERAT EN LES MTD PER A PORCÍ (BREF)

4.4.2.3. Utilització de fitases

La utilització de fitases per la reducció de fòsfor en les dejeccions implica:

—Millora entre 20-30% la digestibilitat del fòsfor en els garrins i entre l’1-20%

a l’engreix i a la maternitat

—La reducció d’un 0,1% de fòsfor en el pinso, utilitzant fitases, implica una

reducció del fòsfor en les dejeccions del 35-40% en els garrins, 25-35%

a l’engreix i 20-30% en les mares.

Tipus Fase Contingut en proteïna (% en pinso) Observació

Garrins

Porc d’enceball

Truges

< 10 kg 19 - 21< 25 kg 17,5 - 19,5

25 - 50 kg 15 - 1750 - 110 kg 14 - 15

gestació 13 - 15lactació 16 - 17

Amb els complementsadients d’aminoàcids

essencials

77

TAULA 8. VALORS INDICATIUS DEL NIVELL DE FÒSFOR EN ALIMENTACIÓCONSIDERAT EN LES MTD PER A PORCÍ (BREF)

4.4.2.4. Utilització d’additius

Altres possibles additius en els pinsos són enzims, estimuladors del creixe-

ment o microorganismes. Amb la utilització dels dos primers es poden asso-

lir reduccions en el contingut total de nutrients excretats del 5% en porcí.

4.5. Aigua i energia

Aigua

L’aigua se subministra ad libitum als animals, de manera que la seva reduc-

ció no és viable. Els esforços s’han de centrar en la disminució de les pèr-

dues que es produeixen en el moment d’abeurar, disposant sistemes efi-

caços en la major mesura possible.


Tipus Fase Contingut en fòsfor (% en pinso) Observació

Garrins

Porc d’enceball

Truges

< 10 kg 0,75 - 0,85< 25 kg 0,60 - 0,70

25 - 50 kg 0,45 - 0,5550 - 110 kg 0,38 - 0,49

gestació 0,43 - 0,51lactació 0,57 - 0,65

Amb els complementsadients de fòsfor

digestible

78

Aspectes a tenir en compte són:

• Utilització de sistemes d’alta pressió en les tasques de neteja dels locals

• Tenir cura d’un bon reglatge en els sistemes d’abeuradors per evitar pèrdues

i vessaments innecessaris (equilibrar la pressió de l’aigua dels abeuradors)

• Tenir un control de les despeses d’aigua en la granja realitzant mesures del

consum

• Detectar i reparar fuites amb la major celeritat possible

• Separació de les aigües de pluja

Energia

Per assolir un estalvi energètic és imprescindible la utilització de bones pràc-

tiques ramaderes, començant per un disseny adequat de les instal·lacions i

un manteniment acurat dels equips. Algunes recomanacions són:

• Aplicació de ventilació natural sempre que sigui possible

• En ventilació forçada, optimitzar el disseny per assolir els objectius de ven-

tilació, amb el menor consum possible

• Tenir un adequat manteniment dels equips (motors, ventiladors i automa-

tismes)


• Utilització de sistemes d’enllumenat de baix consum

• Aïllament tèrmic correcte de la nau

• Materials i disseny adequats de les instal·lacions

• Utilització d’energies renovables, amb especial importància als països me-

diterranis de l’energia solar

• Ubicació dels calefactors per homogenitzar temperatures.

• Sistemes d’aïllament (arbres, ...)

• Manteniment i correcta ubicació del sensor de la temperatura.

4.6. Emmagatzematge de les dejeccions

en explotacions porcines intensives

Capacitat d’emmagatzematge

La MTD consisteix en què la capacitat d’emmagatzematge de dejeccions

sigui suficient fins que aquestes es puguin aplicar de manera òptima al sòl

o s’hi pugui fer el tractament adient. En zones mediterrànies el BREF con-

sidera suficients 4-5 mesos d’autonomia.

79


80


Femers

Per als femers, la MTD consisteix en complir els dos punts següents:

• Tenir el terra de formigó, amb un sistema de recollida i un tanc per als lixi-

viats.

• Ubicar els nous femers a construir en els llocs on causin menys molèsties

per olors, tenint en compte la distància als receptors i els vents dominants.

Dipòsits o tancs per a purins

La MTD consisteix en un dipòsit o tanc de formigó o acer que compleixi el

següent:

• Estabilitat davant d’influències mecàniques, tèrmiques i químiques.

• Base i parets impermeables i protegits contra l’erosió.

• Buidat regular (preferiblement anual) per a inspecció i manteniment.

• Doble vàlvula a les sortides.

• Agitació del purí només en el moment del buidat de la bassa.

• Cobriment amb coberta rígida o flexible, o bé amb coberta flotant (com ara

palla, encrostament superficial, lona, torba, poliestirè expandit, etc.). La de-

cisió sobre el tipus de cobriment s’ha de prendre cas a cas.

Basses per a purins

La MTD consisteix en què tinguin:

• Base i parets impermeables (suficient contingut d’argila, o bé recobertes in-

teriorment amb plàstic).

• Detecció de fuites.

• Cobertura amb plàstic o bé amb coberta flotant (palla, encrostament natu-

ral, etc.). La decisió sobre el tipus de coberta s’ha de prendre cas a cas.

Hi pot haver situacions en què el cost d’instal·lació sigui tan elevat que,

a la pràctica, faci impossible el cobriment.

4.7. Tractament de les dejeccions

a les explotacions porcines intensives

En general, el tractament a la pròpia granja és una MTD només sota certes

condicions, o sigui, és una MTD condicionada. Les condicions per a què una

determinada tècnica de tractament sigui considerada MTD estan relaciona-

des amb aspectes com ara la disponibilitat de terra, l’excés o dèficit local de

nutrients, assistència tècnica, possibilitats de mercat per al biogas i normati-

81


82

ves locals. La taula 10 dóna alguns exemples d’això. La llista no és exhaus-

tiva, i altres tècniques poden ser MTD sota certes condicions. Anàlogament,

les tècniques de la taula 10 també poden ser MTD sota condicions diferents

de les especificades. A part del tractament en granja, les dejeccions també

poden ser tractades en instal·lacions industrials, però l’avaluació d’aquest ti-

pus de gestió és fora de l’abast del BREF.

TAULA 9. EXEMPLES DE MTD CONDICIONADES PER A TRACTAMENT DE DEJECCIONS A LA PRÒPIA GRANJA


Sota les següents condicions: Això és un exemple de MTD:

—La granja està situada en una àrea amb excés de nutrients però amb suficient terra propera per escampar la fracció líquida (amb contingut de nutrients reduït), i

—La fracció sòlida pot ser aplicada en terres allunyades que tenen demanda de nutrients o pot ser aplicada en altres processos.

—La granja està situada en una àrea amb excés de nutrients però amb suficient terra propera per escampar la fracció líquida, i

—La fracció sòlida pot ser aplicada en terres allunyades que tenen demanda de nutrients, i

—El ramader té assistència tècnica per fer funcionar de manera adequada una instal·lació de tractament aerobi.

—Hi ha un mercat per al biogas, i

—La normativa no prohibeix la co-fermentació d’altres residus orgànics.

Separació mecànica de la fracció sòlida i líquida dels purins (per ex., centrífuga) per tal de minimitzar les emissions d’amoníac.

Separació mecànica de la fracció sòlida i líquida dels purins (per ex., centrífuga) per tal de minimitzar les emissionsd’amoníac, seguit per un tractament aerobi de la fracció líquida (NDN), ben controlat demanera que la producció d’N2O i d’amoníac sigui minimitzada.

Tractament anaerobi de les dejeccions en una instal·lació de biogas.

4.8. Tècniques d’aplicació al sòl

de les dejeccions porcines

L’emissió d’amoníac causada per l’aplicació de les dejeccions es pot reduir

triant la maquinària adient. Les conclusions sobre MTD apareixen a la taula 11.

Per al cas de dejeccions sòlides de porcí no es proposa cap tècnica com a

MTD. Malgrat això, per reduir les emissions d’amoníac de les dejeccions sò-

lides porcines, el factor més important és la incorporació, més que no pas la

tècnica de com escampar-les. A més, en prats i pastures la incorporació no

és possible. La incorporació al sòl de dejeccions sòlides de porcí va provo-

car, en el Grup Tècnic de Treball (GTT) punts de vista divergents. Dos estats

membres no van recolzar la conclusió que la incorporació el més aviat pos-

sible (almenys dins de les 12 h) sigui MTD. Sota el seu punt de vista, la in-

corporació dins de les 24 h següents, que té associada una reducció d’e-

missions d’un 50%, és MTD. El seu argument era que la reducció addicional

d’emissions d’amoníac que es pot assolir no compensa el sobrecost i les di-

ficultats d’organitzar la logística per a la incorporació dins d’un període curt

de temps.

83


84

La majoria del GTT estigué d’acord en què tant la injecció com l’aplicació en

bandes i incorporació dins les 4 h següents són MTD, però hi hagué punts

de vista divergents sobre aquesta qüestió. Dos estats membre no recolzaren

la conclusió que l’aplicació de purins porcins en bandes, seguida d’incorpo-

ració, sigui una MTD, atès que, sota el seu punt de vista, l’aplicació en ban-

des, per sí sola, com que té una reducció d’emissions associada de 30-

40%, és una MTD. El seu argument era que l’aplicació en bandes ja

aconsegueix un raonable reducció d’emissions i que el maneig addicional re-

querit per a la incorporació és difícil d’organitzar mentre que la reducció ad-

dicional aconseguida no compensa els costos de més.

Figura 22. Exemple de sistema d’incorporació de les dejeccions posterior a l’aplicació


85

El GTT també estigué d’acord amb què, per a l’aplicació de purí al sòl, el sis-

tema convencional de bóta amb vano no és una MTD. Nogensmenys, qua-

tre estats membre proposaren que si l’escampada es fa amb una trajectòria

baixa i a baixa pressió (per tal de crear gotes grosses, tot evitant atomització

i deriva pel vent) i el purí és incorporat al sòl el més aviat possible (almenys

dins de les 6 h següents), o és aplicat a un cultiu en creixement, aquestes

combinacions són una MTD. El GTT no va arribar a un consens sobre aques-

ta darrera proposta.

TAULA 10. MTD EN MAQUINÀRIA D’APLICACIÓ DE DEJECCIONS AL SÒLI REDUCCIÓ D’EMISSIONS RESPECTE AL SISTEMA DE REFERÈNCIA


Tipus de cultiu MTD Reducció deles emissions

Tipus dedejeccions Aplicabilitat

Prats, pastures icultius de menysde 30 cm d’alçada

Mànega d’aplicació(aplicació enbandes)

30% (menys si l’altu-ra del cultiu és >10 cm

Purins

—Pendent: <15% per a aplicació encubes; <25% per a aplicació en con-duccions (umbilical systems)

—No aplicable amb purins viscosos oque tenen elevat contingut en palla

—La mida i la forma del camp són im-portants

Principalmentprats i pastures

Mànega d’aplicacióamb «peu»(aplicació enbandes sotacultiu)

40% Purins

—Pendent: <20% per a aplicació encubes; <30% per a aplicació en con-duccions (umbilical systems)

—No aplicable amb purins viscosos,amb determinades mides i formesdel camp, o amb l’herba de menysde 8 cm d’alçada

86


Tipus de cultiu MTD Reducció deles emissions

Tipus dedejeccions Aplicabilitat

Prats i pasturesInjecció superficial(solc obert)

60% Purins

—Pendent <12%—Grans limitacions segons tipus

i condicions del sòl—No apte per a purins viscosos

Principalmentprats i pastures;també terres deconreu

Injecció profunda(solc tancat)

80% Purins

—Pendent <12%—Grans limitacions segons tipus i

condicions del sòl—No apte per a purins viscosos

Terres de conreu

Aplicació enbandes i incor-poració dinsde les 4 horessegüents

80% Purins

—La incorporació només és adient ensòls fàcilment cultivables. En altressituacions, la MTD és l’aplicació enbandes sense incorporació

Terres de conreu

Incorporació elmés aviat pos-sible, com amàxim en les12 hores se-güents a l’apli-cació

Incorporaciódins de: -4h=80%

-12h=(60-70%)

Dejeccionssòides de porcí

—Només per a sòls fàcilment treballa-bles

5. Consideracions en l’àmbit territorial

de Catalunya

5.1. Introducció

La importància relativa del sector ramader a Catalunya, com s’ha vist en el

capítol 1, és elevada, i per tant també és important la prevenció de l’impacte

ambiental que pot generar. Les millors tècniques disponibles aplicables en el

sector són principalment accions preventives, essent els principals aspectes

preventius a tenir en compte l’ordenació del territori i l’establiment d’estratè-

gies en l’alimentació conjuntament amb la selecció animal.

Pel que respecte a les millors tècniques disponibles, exposades en el capí-

tol anterior, per als sectors avícola i ramader, són, en caràcter general, apli-

cables en l’àmbit territorial de Catalunya.

Per a la gestió dels dos principals aspectes ambientals del sector (dejeccions

i emissions d’amoníac a l’atmosfera) també és important un bon control i

manteniment dels sistemes d’emmagatzematge que garanteixi la inexistència

de fuites i conèixer el contingut fertilitzant de les dejeccions per a cada ex-

87

CONSIDERACIONS EN L’ÀMBIT TERRITORIAL DE CATALUNYA

88

plotació per fer l’aplicació agrícola en funció de les necessitats dels cultius,

moment i aportacions del sòl.

A continuació es comentaran diferents aspectes de les millors tècniques dis-

ponibles exposades en el capítol anterior, en relació a la seva aplicació a

Catalunya.

5.2. Bones pràctiques agràries

La utilització d’unes bones pràctiques agràries és essencial en la correcta

gestió de les dejeccions. A Catalunya es va publicar mitjançant l’Ordre de 22

d’octubre de 1998 el Codi de Bones Pràctiques Agràries relatives al nitrogen,

consultable íntegrament a http://www.gencat.net/darp/dejecram.htm, i d’o-

bligat compliment en les zones declarades com a vulnerables, malgrat es re-

comana a la resta del territori.

Pel que fa referència a la identificació i implementació de programes de

formació en el sector, cal dir que una tasca que ja s’està fent, però que cal

potenciar. Així tenim tres nivells d’acció:

—Formació reglada (capacitació agrària).


—Formació continuada.

—Transferència tecnològica: algunes de les activitats del Pla Anual de Trans-

ferència Tecnològica (PATT) del DARP toquen temes relacionats amb les

MTD.

En relació als registres del consum d’aigua, energia i pinsos, de genera-

ció de residus i d’aplicacions agrícoles de dejeccions i fertilitzants mi-

nerals, cal dir que, a Catalunya, el registre de les operacions que es fan amb

les dejeccions ramaderes ve a ser el Llibre de gestió de les dejeccions ra-

maderes, el qual estan obligades a portar totes les explotacions ramaderes

de Catalunya que comercialitzen la seva producció arran de l’entrada en vi-

gor del Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramade-

res. En aquest llibre cal anotar totes les dades referents a l’aplicació agrícola

però també referents a gestió no agrícola (gestió fora del marc de l’explota-

ció agrària).

Quant a altres tipus de fertilitzants, ara com ara només cal consignar-ho en

registre en cas que les terres on s’apliquen estiguin situades en zones vul-

nerables.

89


90


Els registres de consum d’aigua i energia són de bon portar a partir de les

lectures dels corresponents comptadors. Per als pinsos, caldrà prendre no-

ta de les entrades i els consums.

Pel que fa a generació de residus diferents de les dejeccions, pren especial

rellevància les baixes en el bestiar.

En relació a disposar de procediments d’emergència per afrontar emis-

sions imprevistes i incidents, cal fer esment que, a Catalunya, la sol·licitud

d’autorització ambiental ha d’anar acompanyada d’un pla d’emergència, atès

que aquesta es pronunciarà també al respecte incorporant les mesures

adients. D’altra banda, l’article 8 del Decret 220/2001 estableix que les in-

cidències en l’emmagatzematge i en el transport de les dejeccions que im-

pliquin un risc o afecció per al medi s’han de comunicar immediatament a

l’Agència de Residus de Catalunya, amb indicació del lloc afectat, el tipus i

causes de l’afectació, la procedència de les dejeccions i les mesures co-

rrectores adoptades, en cas que s’hagin aplicat.

En relació a la planificació adient de l’aplicació de dejeccions al sòl, a

Catalunya, i d’acord amb l’entrada en vigor del Decret 220/2001, totes les

explotacions ramaderes que comercialitzen la seva producció han de dispo-

sar i de aplicar un Pla de gestió de dejeccions ramaderes.

En resum, val a dir, moltes de les tècniques i accions proposades com a mi-

llors tècniques disponibles en el BREF adoptat per la Comissió de la UE,

en aquest apartat, són d’obligat compliment a Catalunya.

5.3. Instal·lacions en ramaderia porcina

El BREF adoptat per la Comissió de la UE dóna una gran importància a les ins-

tal·lacions en la consecució dels objectius de prevenció de la contaminació.

En el moment del disseny, construcció o simplement millora o rehabilitació

d’una instal·lació ramadera s’ha de tenir en compte a part dels aspectes prò-

piament productius els aspectes ambientals.

Simplificant, els aspectes a tenir en compte en les instal·lacions ramaderes

són els següents:

—Ubicació de la instal·lació.

—Material constructiu de la nau.

91


92


—Disseny de la nau.

—Aspectes de benestar animal.

En relació a la ubicació de la instal·lació és d’aplicació el que s’ha exposat

en el capítol anterior.

Pel que fa al material constructiu cal tenir en compte, que segons el tipus

de producció, disseny i ubicació de les instal·lacions, l’elecció del material

constructiu serà diferent. Tot i això, hi ha una sèrie de punts que cal consi-

derar a l’hora de triar, com són:

—Que el material sigui reciclable, aïllant i amb una bona durabilitat.

—Que els materials tinguin poc impacte visual en el medi

—Triar materials de fàcil neteja.

Pel que fa al disseny de la nau, desenvolupant i ampliant l’exposat en el ca-

pítol anterior, es tindrà en compte:

a) La disminució del volum de les dejeccions

b) L’homogeneïtzació de les condicions ambientals

Per costos energètics, per increment del volum de dejeccions o incre-

ment de les emissions d’amoníac a l’atmosfera s’ha d’aconseguir que

tots els animals de les instal·lacions, dins d’un mateix estat productiu, tin-

guin les mateixes condicions ambientals, destacant la temperatura, la hu-

mitat relativa i la ventilació.

c) El consum energètic

Buscar el mínim consum energètic per aconseguir les condicions correctes

de producció tenint en compte com a principals factors:

—la ventilació

—la calefacció

—i el tractament i gestió de les dejeccions

d) La facilitat de corregir i arreglar les incidències en les instal·lacions

La ubicació i material de les canonades d’aigua pot ser un bon exemple per

localitzar ràpidament la incidència i corregir-la.

e) El disseny i la ubicació de les fosses i dels slats (% d’slat i nivell d’orifici)

Aquest és un dels punts més importants, ja que és un dels factors que inci-

deix més en l’alliberació de l’amoníac a l’atmosfera, del canvi de composició

i de l’estat físic de les dejeccions. Punts a tenir en compte són:

93


94

—Recirculació de l’aire en les fosses: Interessa en el cas dels purins el mínim

contacte de l’aire amb la làmina de purí per disminuir l’emissió d’amoníac

a l’atmosfera. Per aconseguir-ho s’ha de tenir en compte:

• El percentatge d’slat a la nau.

• El percentatge d’orifici de l’slat. En els slats de ferro o triangulars el %

d’orifici acostumen a ser major que als slats de formigó.

• Ventilació de la nau: vigilar i controlar els fluxos d’aire de la nau.

• Disseny de les fosses: com més baixes i més tabicades (compartimen-

tades) menors són els fluxos d’aire. Per exemple, en el cas de la pro-

ducció porcina amb fosses baixes i tabicades s’aconsegueix fluxos me-

nors d’aire.

—Temperatura: La temperatura de les fosses és un factor important en l’e-

missió d’amoníac a l’atmosfera, quan més temperatura més emissió.

—Superfície de contacte de les dejeccions amb l’atmosfera. Com a més su-

perfície de contacte entre l’aire i les dejeccions més eliminació de nitrogen

en forma d’NH3 a l’atmosfera i un assecat més ràpid de les dejeccions. En

el cas dels purins interessa que la superfície de contacte amb l’atmosfera


sigui mínima, per tant interessa crear les fosses amb la suficient inclinació

on la part permanent del purí tingui la menor superfície.

En caràcter general les fosses hauran de dissenyar-se i construir-se de ma-

nera que es mantinguin estables davant les influències mecàniques, tèrmi-

ques i químiques, i amb la base i les parets impermeables i protegides con-

tra l’erosió. És igualment recomanable disposar de fosses independents pels

diferents estadis productius o en els diferents lots de producció, així com la

realització d’un control i manteniment anual.

f) Facilitat de neteja

En relació als aspectes de benestar animal la interrelació entre el benestar

animal i els aspectes ambientals és important ja que, en molts casos, una

mala gestió de benestar animal pot comportar un increment de l’impacte am-

biental de la instal·lació. Com per exemple:

—Densitats dels animals: Segons la densitat d’animals ens podem trobar

efectes de jerarquia implicant un increment de pèrdues d’aigua, desper-

fectes de les instal·lacions…

95


96

—L’estat ambiental: Si l’estat ambiental de les instal·lacions pel que fa tem-

peratura, ventilació i humitat relativa no és adequat pels animals, segons el

seu estat productiu, l’increment d’emissions NH3 i volum de dejeccions pot

incrementar-se significativament.

Per una altra part, un cop construïda la nau, tenir uns bons procediments de

control i un maneig acurat de les instal·lacions és clau per acabar d’incidir

en la sostenibilitat i en els aspectes ambientals, destacant els punts següents:

—Reducció d’inputs (aigua, energia, pinso, medicaments):

• Control dels abeuradors i conductes d’aigua.

• Control dels sistemes de refrigeració, calefacció i ventilació.

• Control dels consums de pinso.

• Control dels consums d’energia.

—Reducció de les emissions d’amoníac:

• Control de la temperatura de la nau i de les fosses.

• Temps de retirada de les dejeccions.

• Ventilació de la nau.

• L’ús d’additius (p.e. additius per canviar el pH de les dejeccions).


—Reducció del volum de dejeccions:

• Control dels abeuradors i els conductes d’aigua.

• Sistema de neteja.

• Control dels sistemes de refrigeració, calefacció i ventilació.

A Catalunya les tres vies de recollida de les dejeccions més usuals són:

—Terra tot slat o part del terra slat i recollida de les dejeccions en fosses.

—Una part del terra en slat i una altra part en jaç. Una part de les dejeccions

és recollida en les fosses (líquida) i la resta és recollida juntament amb el

jaç en forma sòlida.

—Terra tot slat o part del terra slat amb dos canals de sortida. Hi ha un canal

de recollida de les pèrdues d’aigua en l’abeurament i l’altre per la recollida

de les dejeccions. Aquest sistema, si es realitza a tots els estats produc-

tius, aconsegueix recollir un volum considerable dels dos tipus de «dejec-

cions» amb unes característiques químiques molt diferents. Les dejeccions

procedents del canal de recollida de la pèrdua de l’aigua en l’abeurament,

no tenen contingut de nitrogen gaire elevat, i és viable realitzar un tracta-

97


98

ment a la pròpia explotació o reutilitzar-la per un sistema de flushing a la

fossa de les dejeccions.

D’entrada es considera que el tipus de sòl més adient a les condicions a Ca-

talunya per minimitzar les emissions d’amoníac, és el sistema en slat parcial,

amb la mínima superfície de la fossa i amb un sistema de retirada de les de-

jeccions freqüent. Tot i això, els diferents sistemes i freqüències de buidat són

els següents:

—Evacuació freqüent del purins, no superior als 20-30 dies. És el temps su-

ficient perquè el volum de dejeccions sigui prou important per a què es des-

placi en el buidat per la seva mateixa força, i no hi hagi temps per sedi-

mentar les parts sòlides i que el canvi de composició no sigui molt elevat.

—Sistema de canals amb emmagatzematge del purí a una altura no superior

a 10 cm, amb evacuació freqüent de purins i neteja per recirculació de la

fracció líquida.

—Sistema de canals en fossa per una evacuació continua de la fracció líqui-

da i neteja de la fracció sòlida per recirculació diària de la fracció líquida.

Consisteix en separar la fracció líquida dels purins (després de la separa-


ció sòlid-líquid) i utilitzar la part líquida com a força d’arrossegament pel bui-

dat. El problema d’aquest sistema és que implica un increment de la hu-

mitat a la granja i l’agitació dels purins, que a les temperatures habituals a

Catalunya pot provocar un increment de pèrdues en amoníac.

—Evacuació continua de la fracció líquida i arrossegament per mitjans mecà-

nics (pales) de la fracció sòlida.

A continuació es realitzen una sèrie de consideracions relatives als diferents

tipus d’instal·lació, d’acord amb l’estat productiu, que s’han considerat millors

tècniques disponibles en relació a un sistema de referència.

5.3.1. Allotjaments per a mares gestants

Tenint en compte que la Directiva 91/630/CEE, de 19 de novembre, relativa

a les normes mínimes per a la protecció del porcí, obliga a l’allotjament en

grups des de les 4 setmanes posteriors a un part fins a la setmana anterior

al següent part per a granges noves a partir de l’1 de gener de 2004, i per a

totes les explotacions a partir de l’any 2013, un dels sistemes que més s’a-

daptarà a les condicions a Catalunya és l’allotjament en terra parcialment en

99


100

slat amb un sistema de buidat per canals individuals o per flushing per aque-

lles explotacions que utilitzin la recollida d’aigua perduda en abeurar.

5.3.2. Parideres (sales de maternitat)

El sistema que millor s’adapta a la producció a Catalunya són gàbies individuals

amb confinament total, amb una recollida de les dejeccions en bassa inferior

amb fons inclinat o en fossa distribuïda en canals i retirada mitjançant flushing

amb la fracció líquida dels purins. Per una altra banda, la gestió diferencia-

da de les dejeccions, en la part posterior de la gàbia, de l’aigua perduda en

l’abeurament dels animals, també es podria considerar un sistema vàlid.

5.3.3. Allotjaments per a cria de garrins transició

El sistema de referència, allotjament en corrals totalment en slat de plàstic i

fossa de recollida de les dejeccions amb funcions d’emmagatzematge, és el

més utilitzat a Catalunya.

En general, a Catalunya les millors tècniques disponibles consistents en ins-

tal·lacions amb terra parcialment en slat de plàstic o ferro i la part compacte


amb inclinació cap a la zona de slat, o amb terra totalment en slat amb sole-

ra inclinada de formigó sobre slat per facilitar la separació de fems i purins,

són aplicables a Catalunya sense grans modificacions. Com a excepció, el

sistema proposat per a la gestió de femtes i orina per separat no sembla te-

nir una aplicació pràctica en les explotacions, si no és que aquest sistema es

realitzi en tots els estats productius de l’explotació.

5.3.4. Allotjaments per a porcs d’engreix

El sistema de referència és molt utilitzat a Catalunya. Els allotjaments propo-

sats com a millors tècniques disponibles són similars als proposats per a ma-

res gestants allotjades en grups (Figura 11 i 20). Els sistemes amb una retira-

da freqüent de les dejeccions i la reducció de les superfícies d’emissió són els

principals trets característics de les solucions proposades. Les millors tècni-

ques disponibles proposades són aplicables en la major part d’explotacions.

5.4. Nutrició

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, conjuntament amb el De-

partament de Medi Ambient i Habitatge i l’Associació de Fabricants d’Aliments

101


102

Compostos (ASFAC) van establir un conveni per a impulsar l’adopció de die-

tes al porcí que permetessin una reducció del nitrogen excretat. Considerant

les condicions de la cria del porcí a Catalunya, els recursos genètics, els sis-

temes de maneig, etc., es van establir uns valors acceptables de reducció

de nitrogen en les dejeccions segons les fases establertes en l’alimentació i

el % de proteïna bruta subministrat (Taula 11).

TAULA 11. NIVELLS DE PROTEÏNA EN ALIMENTACIÓ AMB EL % DE REDUCCIÓ DE NITROGEN EN PORCÍ SEGONS PROGRAMA

D’ACTUACIÓ ASFAC-DARP-DMA


Nivell 1 Programa Alimentació % reducció nitrogenproduït kg N/plaça

% reducció de N per aplicació

del Decret 220/2001

3 fases d’alimentació d’engreix:

—Porcí creixement (20-40 kg)—Porcí engreix 1 (40-70 kg)—Porcí engreix 2 (70-sacrifici)

Fórmules actuals

5% reducció (El fixat al Reial

Decret 324/2000)

5% reducció (Respecte Decret

220/2001)

Nivell 2 Programa Alimentació(% màx. PB)

% reducció nitrogenproduït kg N/plaça

% reducció de N per aplicació

del Decret 220/2001

3 fases d’alimentació d’engreix + % màx PB:

—Garrins (<20 kg) 18—Porcí de creixement (20-40 kg) 16,5—Porcí d’engreix 1 (40-70 kg) 15—Porcí d‘engreix (70-sacrifici) 14—Mares gestació 14—Mares lactació 16,5

12% reducció (El fixat al Reial

Decret 324/2000)

12% reducció (Respecte Decret

220/2001)

5.5. Aigua i energia

Les actuacions proposades com a millor tècnica disponible en el BREF, per

a l’estalvi d’aigua i d’energia són perfectament aplicables a Catalunya, i a la

pràctica, s’estan aplicant a moltes de les explotacions existents.

5.6. Emmagatzematge de les dejeccions

Pel que respecta a la capacitat d’emmagatzematge, la normativa vigent a

Catalunya (Ordre de 7 d’abril de 1994, per la qual es fixen normes d’ordena-

ció de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines) obliga a què

les explotacions porcines disposin d’una capacitat d’emmagatzematge de

dejeccions (incloses les aigües residuals) per a un període de temps adequat

a les possibilitats d’utilització agrícola, que com a mínim equivaldrà a la pro-

ducció d’aquests en 4 mesos, o bé disposar de qualsevol altre sistema ofi-

cialment aprovat de gestió d’excrements líquids i sòlids. El requeriment d’u-

na autonomia superior als 4 mesos es fa a través de l’avaluació de les

possibilitats d’aplicació agrícola segons el Pla de gestió (Decret 220/2001)

que presenta cada explotació. En aquesta avaluació es tenen en compte tant

103


104

els cultius on s’aplicaran les dejeccions com les èpoques prohibides en les

diferents zones vulnerables.

En relació als femers, la normativa vigent a Catalunya (Ordre de 7 d’abril de

1994, per la qual es fixen normes d’ordenació de les explotacions porcines,

avícoles, cunícoles i bovines) estableix que les explotacions porcines dispo-

sin d’un sistema d’emmagatzematge de dejeccions construït amb materials i

formes que garanteixin l’estanquitat. Això es concreta en què la gran majoria

de femers són amb el terra de formigó, sense excloure altres opcions que

garantirien també l’estanquitat. D’altra banda, no s’exigeix explícitament tanc

per als lixiviats, atès que és igualment eficaç impedir la sortida de lixiviats del

femer donant uns adequats pendents interiors.

Igualment, per a les noves instal·lacions ramaderes, les normatives urbanís-

tiques municipals ja són una primera garantia de què les ubicacions no se-

ran properes als nuclis urbans. D’altra banda, el Reial Decret 324/2000, de

3 de març, pel qual s’estableixen normes bàsiques d’ordenació de les ex-

plotacions porcines, modificat pel Reial Decret 3483/2000, de 29 de de-

sembre, estableix, per a les noves instal·lacions porcines, una distància mí-


nima d’1 km als nuclis urbans, així com distàncies mínimes a vies de comu-

nicacions. Malgrat el caire de prevenció sanitària d’aquestes distàncies,

un dels efectes col·laterals és minimitzar el risc de molèsties per olors.

No hi ha cap prescripció legal específica a Catalunya sobre la consideració dels

vents dominants, però es considera que el compliment de les anteriors distàn-

cies garanteix un mínim impacte per olors. En qualsevol cas, hauria de ser el

planejament urbanístic a nivell municipal qui establís restriccions addicionals

que tinguessin en compte el factor vent dominant, especialment en determi-

nades zones. Els additius per reduir les olors no estan prou contrastats.

En resum, val a dir, moltes de les tècniques i accions proposades com a mi-

llors tècniques disponibles en el BREF adoptat per la Comissió de la UE,

en aquest apartat, són d’obligat compliment a Catalunya.

5.7. Tractament de les dejeccions

A Catalunya, les pròpies forces motrius del sector porcí han fet que hi hagi

explotacions que disposin de sistemes de separació de fases i, algunes d’e-

lles, ho complementin amb un tractament NDN (nitrificació-desnitrificació).

105


106

Pel que fa a aquest apartat, i a l’anterior, és aconsellable seguir les recoma-

nacions que estableix la «Guia dels tractaments de les dejeccions ramade-

res» a Catalunya que es pot trobar a la següent adreça del web de l’Agència

de Residus de Catalunya: http://www.arc-cat.net/altres/purins/guia.html.

5.8. Aplicació en camp

L’aspecte més important a tenir en compte, per a minimitzar l’emissió d’olors i

amoníac en el moment de l’aplicació en camp, és el temps transcorregut entre

l’aplicació en superfície i la incorporació al sòl, amb l’objectiu principal de reduir

al màxim les pèrdues de nitrogen. En els purins el 50% de les emissions a l’at-

mosfera es produeix en les primeres 12 hores després de l’aplicació, mentre en

fems es produeixen en les primeres 24 hores. Per aquesta raó es fa necessà-

ria la incorporació al sòl en el menor temps possible, quan el cultiu ho permeti.

5.9. Olors

Actualment a Catalunya no existeix una normativa especifica que reguli les

olors, i per aquests motius el Departament de Medi Ambient i Habitatge té


previst l’aprovació d’una llei contra la contaminació odorífica que establirà les

mesures necessàries per a prevenir i corregir la contaminació i les molèsties

produïdes per l’emissió de substàncies susceptibles d’emetre olors. Aques-

ta llei tindrà com a trets més significatius la prevenció, com a principi per a

la reducció de les olors, basant-se en les bones pràctiques i les millors tèc-

niques disponibles per als diferents sectors de l’àmbit d’aplicació de la nor-

mativa, així com el control, com a eina per donar garanties a la població d’u-

na actuació efectiva.

Les activitats ramaderes, com a activitat potencialment generadora d’olors,

estaran incloses en l’àmbit d’aplicació de la llei i hauran de desenvolupar la

seva activitat de manera compatible amb els nivells d’immissió d’olor que

s’estableixin a la norma.

107
