INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARSiaqse.caib.es/documentos/indicadors/2013/indicadors_2013.pdf* Les dades de l’ensenyament universitari corresponen al curs 2011-2012

1

Estudis i informes

INDICADORS DEL

SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

2013

2

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE). Indicadors del sistema educatiu, Illes Balears 2013. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears. Col·lecció: «Estudis i Informes».

Direcció i coordinació de l’informe

Rubén Quesada García

Anàlisi, explotació de dades i redacció de l’informe

Joan Borràs Seguí

Javier Gámez Bauzá

Faust Mas Salom

Javier Real Vila

Álvaro Sánchez Pérez

Edita: Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Primera edició, desembre 2014 ISSN: 2386-4796 Depòsit legal: DL PM 833-2014

3

ÍNDEX

GLOSSARI DE SIGLES .................................................................................................... 5

FONTS .......................................................................................................................... 6

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................. 8

INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ ................................................. 9

E1. Escolarització i població .......................................................................................... 10

E1.1. Escolarització i població escolaritzable ................................................................... 10

E1.2. Escolarització segons la titularitat del centre ........................................................... 13

E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar (vida escolar) als 6 anys .................. 16

E2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris ............... 18

E2.1. Taxes netes d’escolarització a l’educació infantil ..................................................... 18

E2.2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de l’educació secundària

postobligatòria .................................................................................................... 21

E2.3. Taxes netes d’escolarització a l’educació superior .................................................... 25

E3. Alumnat estranger .................................................................................................. 29

E4. Alumnat per grup i per professor ............................................................................. 33

E4.1. Alumnes per grup ................................................................................................. 33

E4.2. Alumnes per professor .......................................................................................... 36

INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ ................................... 39

F1. Despesa total en educació ....................................................................................... 40

F1.1. Despesa total en educació amb relació al PIB ......................................................... 40

F1.2. Despesa pública total en educació ......................................................................... 41

F1.3. Despesa pública destinada a concerts .................................................................... 43

F2. Despesa en educació per alumne .............................................................................. 45

INDICADORS DE RESULTATS ....................................................... 49

R1. Competències bàsiques a primària (4t EP) ............................................................... 50

R1.1. Competència en comunicació lingüística (4t EP) .................................................... 51

R1.3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (4t EP) .................... 63

R1.4. Competència social i ciutadana (4t EP) ................................................................. 67

R2. Competències bàsiques a ESO (2n i 4t d’ESO) .......................................................... 70

R2.1. Competència en comunicació lingüística (2n ESO i 4t ESO) .................................... 71

R2.2. Competència matemàtica (2n ESO i 4t ESO) ......................................................... 85

R2.3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (2n ESO) ................. 91

R2.4. Competència social i ciutadana (2n ESO) .............................................................. 95

R3. Competències clau als 15 anys (PISA) 2012 .............................................................. 98

R3.1. Comprensió lectora PISA 2012 .............................................................................. 98

R3.2. Competència matemàtica PISA 2012 ................................................................... 101

R3.3. Competència científica PISA 2012 ....................................................................... 105

4

R4. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat ............................................................................. 109

R4.1. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat d’educació obligatòria ......................................... 109

R4.2. Alumnat repetidor .............................................................................................. 112

R5. Abandonament escolar prematur .......................................................................... 114

R6. Taxes de graduació ............................................................................................... 117

R6.1. Taxa bruta de graduació i percentatge de promoció a l’educació secundària

obligatòria ........................................................................................................ 117

R6.2. Taxes brutes de graduació en els estudis secundaris postobligatoris ....................... 120

R6.3. Taxa bruta de graduació en els estudis superiors ................................................... 123

R6.4. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior .......................... 126

5

GLOSSARI DE SIGLES

CB: competència bàsica CEE: centre d’educació especial CEIP: centre d’educació infantil i primària CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d’Educació (UNESCO)

CINE0: educació preprimària o educació infantil CINE1: educació primària CINE2: educació secundària inferior o primera etapa d’educació

secundària (ESO) CINE3: educació secundària superior o segona etapa d’educació

secundària o educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i PQPI 2 anys)

CINE4: educació postsecundària o superior no universitària (PAU; proves d’accés a cicles de grau superior)

CINE5: educació terciària o educació superior (5A, educació universitària i 5B, CFGS)

CINE6: doctorat CFGM: cicles formatius de grau mitjà

CFGS: cicles formatius de grau superior EE: educació especial EI: educació infantil EP: educació primària EPA: enquesta de població activa ES: educació secundària ESO: educació secundària obligatòria ESPA: educació secundària per a persones adultes

EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea FP: formació professional IBESTAT: Institut d’Estadística de les Illes Balears IES: institut d’educació secundària INE: Institut Nacional d’Estadística INEE: Institut Nacional d’Avaluació Educativa GS: programes de garantia social MECD: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport

OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics PIB: producte interior brut PISA: Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes PQPI: programes de qualificació professional inicial TRI: teoria de resposta a l’ítem UE: Unió Europea UNED: Universitat Nacional d’Educació a Distància

Nota: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren tant els privats concertats (sostinguts amb fons públics) com els privats no concertats. Excepte en aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors, tant a professors com a professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores.

6

FONTS

Ensenyaments no universitaris

Curs 2012-2013: Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.

Curs 2011-2012: Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2014

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2014.html

Sèries per comunitat autònoma. Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/no-universitaria.html

Ensenyaments universitaris

Curs 2011-2012: Subdirección General de Estadística y Estudios.

Despesa pública en educació

Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/recursos-economicos/gasto-publico.html

Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears: IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears. http://ibestat.caib.es

Resultats proves de diagnòstic (competències bàsiques)

Avaluació de diagnòstic 2011-2012 i Avaluació de diagnòstic 2012-2013. Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE.

http://iaqse.caib.es






http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=311&area=estadisticas






http://www.ine.es/

http://www.ine.es/

http://www.ine.es/

http://ibestat.caib.es/

http://iaqse.caib.es/

7

Evaluación general de diagnóstico 2009. Educación Primaria. 4º curso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

Evaluación general de diagnóstico 2010. Educación Secundaria Obligatoria. Segundo curso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

http://www.mecd.gob.es/inee/publicaciones/evaluacion-diagnostico.html

Competències clau als 15 anys

PISA 2012 Programa para la Evaluación Internacional de los Alumnos OCDE

INFORME ESPAÑOL. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

http://www.mecd.gob.es/inee/publicaciones/estudios-

internacionales.html

Indicadors del sistema educatiu

Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2012. ISEIB 2012. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. IAQSE.

http://iaqse.caib.es/indicadors_1.htm

Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2011. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2012. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

http://www.mecd.gob.es/inee/sistema-indicadores.html



http://www.mecd.gob.es/inee/publicaciones/estudios-internacionales.html

http://www.mecd.gob.es/inee/publicaciones/estudios-internacionales.html

http://iaqse.caib.es/indicadors_1.htm

http://www.mecd.gob.es/inee/sistema-indicadores.html

8

INTRODUCCIÓ

El següent informe és un recull actualitzat dels indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears elaborat per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE).

Aquest document, de publicació anual, exposa la informació estadística més remarcable de l’educació a les Illes Balears a través d’un conjunt de taules i gràfics. Amb la lectura d’aquest document es pot extreure informació general i específica sobre escolarització, finançament i resultats educatius. Així mateix, i per tal de facilitar la comparació de dades, a més de les sèries comparatives dels darrers anys, es poden trobar dades desagregades per titularitat de centre,

nivells educatius, sexe de l’alumnat, illes, etc.

La novetat més destacable d’aquesta publicació és la substitució de l’indicador Taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia per l’indicador percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior, donat que l’educació superior apareix com a objectiu clau dins els objectius de l’Estratègia Europa 2020, establerta amb l’ambició de què Europa es converteixi en una economia intel·ligent, sostenible i integradora.

Finalment, afegir que els objectius fonamentals d’aquest estudi són que la seva

lectura i anàlisi serveixi per conèixer i entendre millor la situació educativa de la nostra comunitat autònoma, i que pugui servir d’ajuda en la presa de decisions per a la millora del sistema educatiu de les Illes Balears.

9

INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ

10

E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ

E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE

Definició: percentatge de població de 0 a 24 anys escolaritzada.

Desagregacions: nivells educatius, edat i sexe.

Informació complementària: taxa neta d’escolarització per edat i taxes brutes d’escolarització en els estudis (EI, EP, ESO, PQPI, batxillerat i cicles formatius).

Especificacions tècniques:

La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb els estudis que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat.

La taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil és la relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys

(primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.

La taxa bruta d’escolarització en un ensenyament és la relació entre el total de l’alumnat de qualsevol edat matriculat en aquest ensenyament i el total de la població en l’edat de cursar-lo.

La taxa bruta d’escolarització en educació primària, educació secundària obligatòria i postobligatòria és la relació percentual entre l’alumnat que cursa aquests ensenyaments i la població amb l’edat de cursar-los (6-11 anys a EP; 12-15 anys a ESO; 16-17 anys a batxillerat,

CFGM i PQPI, i 18-19 anys a CFGS).

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris

no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi.

11

Gràfic E1.1.1. Taxes netes d'escolarització per edat. Illes Balears. Curs 2012-2013

* Les dades de l’ensenyament universitari corresponen al curs 2011-2012 i inclouen l’ensenyament a distància (UNED).

Observació: una taxa inferior al 100% en edats d’escolarització obligatòria pot ser deguda a discrepàncies entre les estimacions de població amb què es realitzen els càlculs i les xifres reals de població.

Gràfic E1.1.2. Població i escolarització per edat, sexe i etapa educativa. Illes Balears. Curs 2012-2013

6,7

23,6

33,5

93,5 92,4 93,9 94,0 93,0 93,5 93,7 93,3 94,2 94,2 93,6 92,6 92,3

85,1

73,7

46,0

37,030,4

25,020,2

15,512,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18* 19* 20* 21* 22* 23* 24*

Ed. infantil Ed. primària Ed. secundària obligatòria Ed. secundària postobligatòria Ed. superior no universitària Ed. universitària i equivalent Població no escolaritzada

Homes

Població escolaritzada Edat

1407

1661

2124

2468

3090

3851

4925

7568

8655

9336

9623

9636

9906

10211

10322

10559

10606

10894

10878

11561

11388

11701

3941

2770

809

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

Dones

12

Gràfic E1.1.3. Taxes brutes d’escolarització per etapes educatives. Ensenyament no universitari. Illes Balears. Curs 2012-2013

* Batxillerat, CF Grau Mitjà i PQPI

Gràfic E1.1.4. Taxes brutes d’escolarització en estudis secundaris postobligatoris.

Illes Balears. Curs 2012-2013

* Inclou EE transició vida adulta amb un 0,5%

22,4

92,796,9 98,2

107,6

20,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1r cicle ed. infantil

(0-2)

2n cicle ed. infantil

(3-5)

Ed. primària ESO Estudis secundaris

postobligatoris *

CF grau superior

107,6

62,6

33,5

11,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Estudis secundaris

postobligatoris *

Batxillerat CF grau mitjà PQPI

total components

13

E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE

Definició: percentatge d’alumnes escolaritzats a l’ensenyament públic, a l’ensenyament privat concertat i a l’ensenyament privat no concertat.

Desagregacions: comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius de règim general (EI, EP, ESO, batxillerat, CFGM, CFGS, PQPI/GS i EE).

Evolució de l’indicador: del curs 2003-2004 al 2012-2013.

Comparació entre comunitats autònomes

Especificacions tècniques: es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se

superi.

Gràfic E1.2.1. Escolarització segons titularitat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Curs 2012-2013

* No es comptabilitzen els ensenyament d’educació a distància. Sí que es comptabilitzen els ensenyaments d’educació de

persones adultes a batxillerat, CFGM i CFGS.

65,1 62,5

28,5

60,9

71,6

83,388,6

78,7

100,0

26,6 33,0

71,5

35,1

24,2

12,9 5,821,3

8,3 4,5 4,1 4,3 3,8 5,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

EI EP EE ESO Batx* CFGM* CFGS* PQPI Ed.

universitària

privats no concertats privats concertats públics

14

Gràfic E1.2.2. Escolarització segons titularitat per estudis universitaris.


* No es comptabilitzen els ensenyament d’educació a distància (UNED).

Taula E1.2.1. Evolució del percentatge de l’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics no universitaris. Illes Balears. Del curs 2003-2004 al 2012-2013

03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13**

Total règim

general 62,4 63,0 63,4 63,7 64,1 64,5 64,9 65,0 65,4 65,6

EI 59,4 60,2 60,1 60,3 60,9 62,2 64,4 64,6 65,3 65,1

EP 61,4 61,7 62,1 62,8 63,2 63,3 62,6 62,3 62,7 62,5

ESO 58,8 59,2 59,7 60,4 60,8 61,1 61,0 60,9 61,4 60,9

Batx* 73,6 74,6 74,6 73,5 72,5 71,7 71,1 72,3 72,1 71,6

GFGM* 83,8 84,3 85,5 84,6 83,8 83,8 84,4 82,7 82,3 83,3

CFGS* 89,9 90,0 90,5 89,8 89,6 90,8 91,6 90,3 88,5 88,6

PQPI/ GS 69,1 90,0 88,7 86,5 88,5 90,6 87,4 78,7 77,9 78,7

Ed. especial 25,0 21,3 20,6 24,1 24,9 35,0 31,1 27,2 26,5 28,5

** Avanç * No es comptabilitza l’educació a distància, però sí que es comptabilitza l’educació de persones adultes (batxillerat, CFGM i CFGS).

100,091,9

8,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

total públic c. propis c. adscrits

15

Taula E1.2.2. Percentatge d’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics

per comunitats autònomes. Curs 2012-2013 (avanç)

TOTAL REG.

GRAL. EI EP ESO

Batxi- llerat*

CF GM*

CF GS*

PQPI Ed.

Espe-cial

Ed. univ. 1r i 2n Cicle /

grau**

Ed. univ. màsters

oficials**

ESTAT 68,3 65,2 67,6 66,0 74,7 76,0 77,7 78,1 57,0 90,0 81,4

Andalusia 75,0 69,0 76,4 75,2 82,7 72,8 79,0 78,2 61,0 100,0 100,0

Aragó 68,2 66,3 68,5 65,5 73,5 72,4 72,9 68,8 51,9 94,6 92,3

Astúries 71,3 71,5 68,7 65,4 77,9 77,9 81,2 89,7 65,0 100,0 100,0

Illes Balears 65,6 65,1 62,5 60,9 71,6 83,3 88,6 78,7 28,5 100,0 100,0

Canàries 77,5 72,9 74,5 75,6 86,6 92,3 94,1 99,0 74,2 100,0 100,0

Cantàbria 69,7 71,6 66,3 65,3 83,5 68,0 74,0 65,1 41,9 100,0 100,0

Castella i Lleó 67,8 65,6 66,9 63,3 76,5 71,5 76,8 66,2 64,2 100,0 100,0

Castella-La Manxa

82,4 78,1 81,9 81,0 90,2 89,2 92,0 88,3 63,1 89,7 72,9

Catalunya 66,2 67,1 66,0 62,0 65,4 77,3 70,6 64,6 42,3 88,2 85,2

C. Valenciana 67,8 63,2 67,1 64,9 74,5 74,5 83,3 92,5 80,6 89,0 88,3

Extremadura 80,0 78,2 78,2 77,0 86,9 88,7 90,8 95,7 46,8 100,0 100,0

Galícia 73,7 72,0 69,7 69,7 85,1 82,0 85,6 90,0 44,9 100,0 100,0

C. de Madrid 54,7 52,3 53,0 51,6 60,7 69,6 71,8 70,2 52,5 80,1 64,0

R. de Murcia 73,6 69,4 71,2 71,5 88,2 78,9 87,8 85,1 77,6 79,1 71,1

Navarra 64,5 64,4 63,3 62,1 65,3 76,3 77,9 63,3 61,9 45,9 29,2

País Basc 50,8 52,6 50,4 46,0 50,0 61,8 54,9 41,4 47,7 79,6 59,5

La Rioja 67,2 62,9 65,7 63,3 79,5 69,1 90,4 79,8 72,1 100,0 100,0

Ceuta 78,2 74,8 74,6 72,1 92,8 100,0 100,0 73,7 100,0

Melilla 83,9 73,3 79,5 89,7 97,4 100,0 100,0 100,0 100,0

* No es comptabilitza l’educació a distància, però sí que es comptabilitza l’educació de persones adultes (batxillerat, CFGM i CFGS). ** Inclou estudis universitaris presencials i no els realitzats a distància.

16

E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR (VIDA ESCOLAR)

ALS 6 ANYS

Definició: nombre mitjà d’anys de permanència previsible en el sistema educatiu d’un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris.

Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris.

Evolució de l'indicador: del curs 2003-2004 al 2012-2013.



L’esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les

taxes netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 6 i 24 anys d’edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial (cicles formatius d’arts plàstiques i disseny, ensenyaments esportius i ensenyaments artístics de grau superior). Per al càlcul de l’indicador per comunitats autònomes, s’inclouen a més els ensenyaments professionals de música i dansa, d’idiomes nivell avançat, de formació ocupacional i d’adults (bàsics i secundaris); Per aquest motiu, les dades de l’indicador corresponent a les Illes Balears

no coincideix amb les dels altres gràfics.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris

no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi. Les dades de població considerades per al càlcul de l’indicador dels cursos 2011-2012 i 2012-2013 són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011 (per als cursos anteriors, s’han mantingut les estimacions de població obtingudes a partir del cens de 2001).

Gràfic E1.3.1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs 2012-2013

12,7 11,9

0,9

0

5

10

15

20

Total En l'educació no universitària En l'educació universitària

17

Gràfic E1.3.2. Evolució de l’esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears.

De 2003-2004 a 2012-2013

La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.

* Dades calculades amb les estimacions de població obtingudes a partir del darrer cens de població de 2011.

Gràfic E1.3.3. Esperança de vida escolar als 6 anys per comunitats autònomes. Curs 2011-2012

Aquestes dades, a diferència de les anteriors, inclouen a més els ensenyaments professionals de música i dansa, d’idiomes

nivell avançat, de formació ocupacional i d’adults (bàsics i secundaris).

12,0 11,7 11,6 11,5 11,4 11,5 11,6 11,8 12,0 11,9

0,8 0,8 0,8 0,7 0,7 0,7 0,7 0,80,8 0,9

12,7 12,5 12,3 12,3 12,1 12,2 12,3 12,612,8 12,7

0

5

10

15

20

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*

Ed. universitària Ed. no universitària Total

13,1 13,7 13,6 13,7 13,7 13,7 13,8 13,7 13,5 13,8 13,5 13,7 13,3 13,5 13,6 13,6 13,9 14,0 13,9 13,6

0,9

2,2 0,9 1,0 1,1 1,6 1,5 1,7 2,1 1,8 2,2 2,0 2,4 2,2 2,2 2,3 2,0 2,5 2,7 3,3 14,0

14,6

14,5 14,7 14,9 15,2 15,3 15,4 15,6 15,6 15,6 15,7 15,7 15,7 15,8 15,9 15,9 16,5 16,6 16,9

0

5

10

15

20

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

Ce

uta

Ca

stilla

-La

Ma

nch

a

Extr

em

ad

ura

Ca

na

ria

s

Rio

ja (

La

)

Mu

rcia

(R

eg

ión

de

)

Ca

nta

bria

Ara

gó

n

An

da

lucía

Na

va

rra

(C

om

un

ida

d

Fo

ral d

e)

Ca

talu

ña

Co

mu

nita

t V

ale

ncia

na

Astu

ria

s (P

rin

cip

ad

o

de

)

Ga

licia

Pa

ís V

asco

Ca

stilla

y L

eó

n

Ma

drid

(C

om

un

ida

d

de

)

Ed. universitària Ed. no universitària Total

18

E2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DELS

NIVELLS NO OBLIGATORIS

E2.1. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització dels 0 als 5 anys d’edat i

del nombre mitjà d’anys d’escolarització a l’educació infantil.

Desagregacions: edat.




Taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la

població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.

El nombre mitjà d’anys d’escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat de 0 a 5 anys.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver

discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi. Les estimacions de població utilitzades per als càlculs corresponents als

cursos 2011-2012 i 2012-2013 són les obtingudes a partir del cens de població de 2011 (per als cursos anteriors, s’han mantingut les estimacions de població obtingudes a partir del cens de 2001).

Gràfic E2.1.1. Taxes netes d’escolarització d’educació infantil. Illes Balears. Curs 2012-2013

6,7

23,6

33,5

93,5 92,4 93,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys

19

Gràfic E2.1.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització d’educació infantil.

Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013



Taula E2.1.3. Evolució del nombre mitjà d’anys en educació infantil. Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*

3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,0 3,2 3,3 3,4 3,4


* Dades calculades amb les estimacions de població obtingudes a partir del cens de població de 2011.

Gràfic E2.1.4. Taxes netes d’escolarització en educació infantil 0-2 anys, per comunitats autònomes.

Curs 2011-2012

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*

0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys

21,5

30,7

3,3 3,8 7,1 10,5

15,6 15,7 16,9 16,9 17,8 22,8

24,0 25,3

31,7 33,7 33,9 36,4

43,3

51,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Extr

em

ad

ura

Ce

uta

Ca

nà

rie

s

Na

va

rra

R. d

e M

úrc

ia

La

Rio

ja

Astú

rie

s

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Me

lilla

Ga

lícia

Ca

ntà

bria

C. V

ale

ncia

na

Ara

gó

An

da

lusia

Ca

ste

lla-L

a M

anxa

Ca

talu

nya

Ma

drid

Pa

ís B

asc

20

Gràfic E2.1.5. Taxes netes d’escolarització en educació infantil als 3 anys, per comunitats autònomes.

Curs 2011-2012

Gràfic E2.1.6. Taxes netes d’escolarització en educació infantil als 4 anys, per comunitats autònomes.

Curs 2011-2012

Gràfic E2.1.7. Taxes netes d’escolarització en educació infantil als 5 anys, per comunitats autònomes. Curs 2011-2012

91,995,2

82,7

90,3 90,794,2 94,5 94,7 94,9 94,9 95,4 95,4 96,0 96,3 96,9 97,0 97,2 97,3 97,3 98,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

C. V

ale

ncia

na

Ce

uta

Ara

gó

Ca

ntà

bria

C. d

e M

ad

rid

Ca

nà

rie

s

La

Rio

ja

Ca

talu

nya

Na

va

rra

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Astú

rie

s

Ga

lícia

An

da

lusia

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Pa

ís B

asc

R. d

e M

úrc

ia

Extr

em

ad

ura

94,2 97,090,5

95,0 95,5 95,5 95,7 96,2 96,2 96,6 96,6 96,9 97,2 98,0 98,0 98,1 98,3 98,6 98,7 99,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

Ca

nà

rie

s

La

Rio

ja

Ce

uta

Ca

ntà

bria

Ca

talu

nya

C. d

e M

ad

rid

C. V

ale

ncia

na

Na

va

rra

Ca

ste

lla-L

a M

anxa

Ara

gó

An

da

lusia

R. d

e M

urc

ia

Ga

lícia

Pa

ís B

asc

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Extr

em

ad

ura

Astú

rie

s

95,597,7

91,295,5 95,7 96,8 96,8 96,8 97,0 97,3 97,5 97,6 97,7 98,2 98,4 98,5 98,8 99,1 99,7 99,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

La

Rio

ja

Ca

nà

rie

s

Ara

gó

Ca

ntà

bria

C. V

ale

ncia

na

Na

va

rra

C. d

e M

ad

rid

Ca

talu

nya

Ca

ste

lla-L

a M

anxa

Ce

uta

Pa

ís B

asc

Ga

lícia

R. d

e M

urc

ia

An

da

lusia

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Astú

rie

s

Extr

em

ad

ura

21

E2.2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE

L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA

Definició: taxes netes d’escolarització en les edats de 16, 17 i 18 anys en els

ensenyaments corresponents.





La taxa neta d’escolarització dels 16, 17 i 18 anys és la relació entre l’alumnat de cada edat, respecte del total de la població de la mateixa

edat. Per al càlcul de l’indicador per comunitats autònomes, s’inclouen a més els ensenyaments professionals de música i dansa, d’idiomes nivell avançat, de formació ocupacional i d’adults (bàsics i secundaris); Per aquest motiu, les dades de l’indicador corresponent a les Illes Balears no coincideix amb les dels altres gràfics.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver

discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població utilitzades per als càlculs corresponents als cursos 2011-2012 i 2012-2013 són les obtingudes a partir del cens de població de 2011 (per als cursos anteriors, s’han mantingut les estimacions de població obtingudes a partir del cens de 2001).

Gràfic E2.2.1. Taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys a les Illes Balears. Curs 2012-2013

85,1

73,7

45,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

16 anys 17 anys 18 anys

22

Gràfic E2.2.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears.

De 2008-2009 a 2012-2013


* Dades calculades amb les estimacions de població obtingudes a partir del cens de població de 2011.

Gràfic E2.2.3. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16 anys. Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013



81,8 81,483,9 86,0 85,1

63,2

69,8 72,9 74,8 73,7

41,4 42,2 47,8 47,3 45,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*

16 anys 17 anys 18 anys

37,5 34,2 33,5 33,2 33,7 34,5 33,1 33,6 34,0 33,7

45,1 44,4 44,6 45,3 44,9

47,3 48,2 50,3 52,0 51,4

82,7

78,6 78,1 78,5 78,6 81,8 81,3

83,9 86,0

85,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*

ES postobligatori ESO Total

23







9,7 9,3 10,1 10,3 9,8 11,9 11,8 11,8 13,1 12,5

53,6 51,9 51,0 50,8 51,0 51,3

57,9 61,1 61,8 61,2

0,0 0,0 0,0 63,4 61,2 61,1 61,2 61,2

63,2

69,7 72,9

74,8 73,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*

Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

0,5 0,7 0,5 0,6 0,6 1,2 1,0 0,9 0,9 0,7

30,3 30,8 28,6 28,4 26,9 28,3 29,334,0 34,0 32,6

1,4 1,2 1,2 1 1,3

2 1,4

1,2 1,0 1,09,8 9,7

9,2 9,5 9,59,9 10,5

11,7 11,5 11,5

42,0 42,4 39,5 39,5 38,3

41,4 42,2

47,8 47,3 45,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*

Ed. superior universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

24

Gràfic E2.2.6. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2011-2012

Aquestes dades i les següents, a diferència de les anteriors, inclouen a més els ensenyaments professionals de música i dansa,

d’idiomes nivell avançat, de formació ocupacional i d’adults (bàsics i secundaris).



34,2 33,2 33,8 34,5 30,5 31,536,2

28,036,4 37,8 34,8

30,6 29,536,9

32,1 32,5 33,929,5

34,6

22,9

52,962,6 58,2 58,2 62,4 62,0

57,466,4

58,2 56,9 60,4 64,9 66,359,1

64,5 64,2 62,867,3

64,6

76,8

87,0

95,8 92,0 92,7 92,9 93,5 93,6 94,4 94,5 94,8 95,2 95,4 95,8 96,1 96,6 96,7 96,7 96,8

99,3 99,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Melilla

Extr

em

ad

ura

Astú

ries

C. V

ale

ncia

na

An

dalu

sia

Navarr

a

R. M

úrc

ia

Can

àri

es

Ceuta

Ara

gó

Cata

lun

ya

Caste

lla

-La M

an

xa

C. M

ad

rid

Galícia

Can

tàbri

a

La R

ioja

Caste

lla i

Lle

ó

País

Basc

ES postobligatori ESO Total

13,3 12,4 12,9 12,3 13,3 16,610,0 7,5

15,0 14,3 10,715,5

8,8 13,5 14,5 13,58,1

15,2 13,97,3

63,275,3

68,4 70,3 70,368,9

75,4 78,271,5 72,4 77,1

72,680,4

76,1 76,1 78,5 84,778,3 79,5 90,0

0,0

0,00,1 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,20,0

76,5

87,8

81,4 82,6 83,685,5 85,5 85,7 86,6 86,7 87,9 88,1 89,3 89,7 90,8 92,0 92,8 93,5 93,6

97,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Melilla

Ceuta

Extr

em

ad

ura

R. M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Cata

lun

ya

Caste

lla-L

a M

an

xa

An

dalu

sia

Ara

gó

Can

àri

es

La R

ioja

Galícia

C. M

ad

rid

Astú

ries

Navarr

a

Caste

lla i

Lle

ó

Can

tabri

a

País

Basc

Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

1,2 1,1 1,0 1,1 1,4 1,2 1,3 1,0 1,6 1,1 0,6 1,2 1,3 1,0 0,7 0,8 0,6 1,0 0,8 0,8

35,3 38,3 40,0 39,4 36,6 38,644,7 42,9 39,0 38,3 37,5 34,6

41,4 44,138,7 38,2 36,3

44,137,2 37,2

1,2

3,7 1,5 2,32,0

3,5

3,23,0

2,7 1,9 3,4 5,2

5,0 3,8

4,1 4,64,6

3,2

6,7 4,311,3

29,5

10,414,7 18,2

15,910,5

20,5 25,9 28,6 28,7 31,025,6 24,5 32,6 33,6 36,7

34,4 41,9 44,9

49,0

72,6

53,057,4 58,1

59,2 59,7

67,369,3 69,9 70,2 72,0 73,3 73,3

76,1 77,2 78,282,7

86,7 87,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ceuta

Caste

lla-la M

an

xa

Extr

em

ad

ura

La R

ioja

Melilla

Can

àri

es

An

dalu

sia

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Cata

lun

ya

Galícia

Can

tàbri

a

Ara

gó

Astú

ries

Navarr

a

Caste

lla i

Lle

ó

País

Basc

C. d

e M

ad

rid

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

25

E2.3. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ SUPERIOR

Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de

l’educació superior universitària (dels 18 als 24 anys).




Especificacions tècniques: la taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb l’ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat.

Gràfic E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2012-2013

Gràfic E2.3.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Cursos 2007-2008 i 2012-2013

Les taxes netes del curs 2012-2013 s’han calculat amb les estimacions de població obtingudes a partir del cens de població de 2011.

0,7 0,0

32,6

18,9

9,95,3 3,5 2,6 1,9

1,0

3,2

5,3

4,33,5

2,5 1,7

11,5

14,8

15,0

13,3

11,8

10,28,4

45,8

36,9

30,2

22,9

18,9

15,3

11,9

0%

10%

20%

30%

40%

50%

18 19 20 21 22 23 24

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total

0,6 0,7 0,0

26,9

32,6

14,5

18,9

6,89,9

3,8 5,32,3 3,5 2,6 1,9

1,3

1,0

2,5

3,2

3,0

5,3

2,9

4,3

2,0

3,52,5

1,7

9,2

11,5

12,1

14,8

12,1

15,0

11,4

13,3

10,0

11,8

10,2

8,4

38,0

45,8

29,1

36,9

21,9

30,2

18,1

22,9

14,3

18,9

15,3

11,9

0%

10%

20%

30%

40%

50%

18 18 19 19 20 20 21 21 22 22 23 24

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total

20

07

-20

08

18 19 20 21 22

20

12

-20

13

20

07

-20

08

20

07

-20

08

20

07

-20

08

20

07

-20

08

20

12

-20

13

20

12

-20

13

20

12

-20

13

20

12

-20

13

20

12

-20

13

20

12

-20

13

26

Gràfic E2.3.3. Taxes netes d’escolarització als 18 anys, per comunitats autònomes. Curs 2011-2012



1,2 1,1 1,0 1,1 1,4 1,2 1,3 1,0 1,6 1,1 0,6 1,2 1,3 1,0 0,7 0,8 0,6 1,0 0,8 0,8

35,3 38,3 40,0 39,4 36,6 38,644,7 42,9 39,0 38,3 37,5 34,6

41,4 44,138,7 38,2 36,3

44,137,2 37,2

1,2

3,7 1,5 2,32,0

3,5

3,23,0

2,7 1,9 3,4 5,2

5,0 3,8

4,1 4,64,6

3,2

6,7 4,311,3

29,5

10,414,7 18,2

15,910,5

20,5 25,9 28,6 28,7 31,025,6 24,5 32,6 33,6 36,7

34,4 41,9 44,9

49,0

72,6

53,057,4 58,1 59,2 59,7

67,3 69,3 69,9 70,272,0 73,3 73,3

76,1 77,2 78,282,7

86,7 87,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ceuta

Caste

lla-la M

an

xa

Extr

em

ad

ura

La R

ioja

Melilla

Can

àri

es

An

dalu

sia

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Cata

lun

ya

Galícia

Can

tàbri

a

Ara

gó

Astú

ries

Navarr

a

Caste

lla i

Lle

ó

País

Basc

C. d

e M

ad

rid

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

19,5 22,4 25,2 22,6 25,521,8 23,5 26,7 23,8

20,023,8

16,5

29,021,1 21,6

27,320,3

29,721,6 22,9

3,9

9,2 4,4 6,79,6

6,39,3

7,17,2

9,45,5

12,2

10,0

10,6 11,3

12,0

10,9

9,2

15,0 9,313,8

32,4

13,317,6

12,421,7

20,9 21,4 28,3 31,7 32,4 34,2

25,235,6 34,9

29,438,0

39,3 41,8 48,8

37,3

63,9

42,946,8 47,5

49,853,6 55,3

59,3 61,1 61,7 62,9 64,267,3 67,7 68,6 69,2

78,1 78,481,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ceuta

Caste

lla-L

a M

an

xa

Melilla

Extr

em

ad

ura

La R

ioja

Can

àri

es

An

dalu

cia

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

Cata

lun

ya

Can

tàbri

a

Ara

gó

Astú

ries

Galícia

Navarr

a

Caste

lla i

Lle

ó

País

Basc

C. d

e M

ad

rid

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total

10,3 13,4 14,8 12,616,8

11,9 11,916,8 13,7 14,7 11,7

16,911,1 14,5 16,9

11,4 10,617,8

13,4 13,4

5,4

10,8 8,28,9

8,2

8,612,5

8,38,9 7,0 11,3

12,1

12,012,1

12,8

14,913,0

10,814,9

10,0

14,7

33,1

13,2 17,616,9 22,6

20,3 21,4 29,8 32,0 31,526,1 35,5

33,131,0 34,9 38,7

41,1 42,0 49,8

30,4

57,3

36,239,2

41,843,1 44,7 46,5

52,4 53,754,5 55,1

58,6 59,7 60,8 61,2 62,3

69,8 70,373,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Melilla

Caste

lla

-la M

an

xa

Ceuta

Extr

em

ad

ura

La R

ioja

Can

àri

es

An

dalu

sia

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Can

tàbri

a

Ara

gó

Astú

ries

Galícia

Cata

lun

ya

Navarr

a

Caste

lla i

Lle

ó

País

Basc

C. d

e M

ad

rid


27




6,1 8,3 8,3 7,612,0

6,4 7,211,1 10,4 8,8 9,1 7,1 5,2 6,6 9,4 6,5

10,9 8,3 11,5 8,24,7

9,0 7,3 7,55,5

9,3 7,47,2 9,2

7,3 6,6 9,0 9,510,6

10,712,4

10,6 12,810,1

8,2

13,0

31,7

12,8 15,514,2 19,0 20,7

19,224,6 28,7 29,3

32,0 34,833,1

31,7 33,0 30,736,3

41,8 48,8

23,8

49,0

28,430,5

31,834,8 35,3 37,5

44,2 44,7 44,948,1 49,4 50,4 51,7 51,9 52,2

57,4

63,4 65,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Melilla

Caste

lla

-la M

an

xa

Ceuta

La R

ioja

Extr

em

ad

ura

Can

àri

es

Can

tàbri

a

An

dalu

sia

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Navarr

a

Ara

gó

Astú

ries

Cata

lun

ya

Galícia

País

Basc

Caste

lla i

Lle

ó

C. d

e M

ad

rid


4,3 5,5 5,0 6,1 5,6 4,08,4

4,5 5,9 4,4 6,3 5,7 4,1 5,0 4,1 6,8 7,4 5,7 6,7 5,7

3,7 6,8 5,06,3 6,1

5,75,1

8,2 7,6 6,7 5,3 5,5 6,37,8 9,3 7,5 8,2 9,5 7,8

6,0

11,3

29,0

13,5 11,3 12,3 19,417,7 19,5

21,7 26,5 26,3 26,7 31,4 29,7 29,7 29,2 28,3 32,1 37,2 45,1

19,4

41,3

23,5 23,7 24,0

29,1 31,3 32,235,2 37,6 37,9 37,9

41,8 42,5 43,1 43,5 44,047,4

51,7

56,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Caste

lla

-la M

an

xa

Melilla

Ceuta

Extr

em

ad

ura

Can

àri

es

La R

ioja

Can

tàbri

a

Ara

gó

R. d

e M

úrc

ia

An

dalu

sia

Navarr

a

C. V

ale

ncia

na

Cata

lun

ya

Astú

ries

Galícia

País

Basc

Caste

lla i

Lle

ó

C. d

e M

ad

rid


3,2 4,2 3,5 4,2 4,7 3,36,3

2,34,8 3,5 2,8

4,6 4,2 4,72,8

5,54,8 4,7 5,1 4,2

2,65,2

3,24,6 4,4

3,6

3,9

5,3

4,94,6

3,74,3 4,1

5,86,1

5,87,9 9,1

5,54,5

9,7

24,1

11,310,3 10,0

16,5

15,6 19,518,9 21,4 23,9

21,6 22,922,3 24,0

23,624,0

26,0 30,737,1

15,5

33,5

18,019,1 19,2

23,425,7

27,128,7 29,5

30,4 30,5 31,132,9 32,9

34,936,7

39,841,3

45,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Caste

lla-la M

an

xa

Melilla

Ceuta

Extr

em

ad

ura

Can

àri

es

La R

ioja

Can

tàbri

a

Ara

gó

Navarr

a

R. d

e M

úrc

ia

An

dalu

sia

Astú

ries

Cata

lun

ya

Galícia

País

Basc

C. V

ale

ncia

na

Caste

lla i

Lle

ó

C. d

e M

ad

rid


28


2,4 3,2 2,5 3,2 3,7 2,74,9

2,4 2,73,2 3,6 3,3

2,33,6 3,5 4,1 2,4 3,7 3,4 3,1

1,73,7

2,7 3,74,1

2,62,7

2,5 3,23,0 4,3

3,04,2

4,6 4,34,1

4,73,6 6,2

3,1

7,6

18,3

8,57,1

8,1 12,912,3

15,7 15,2 16,415,4 17,7 18,0

16,8 17,2 18,2 20,922,4

20,8 27,0

11,6

25,1

13,6 14,015,9

18,119,9 20,5 21,1 22,6

23,4 24,0 24,5 25,1 25,126,4

28,029,7 30,4

33,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Caste

lla-la M

an

xa

Melilla

Ceuta

Extr

em

ad

ura

Can

àri

es

Navarr

a

Ara

gó

R. d

e M

úrc

ia

Can

tàbri

a

An

dalu

sia

Cata

lun

ya

País

Basc

Astú

ries

Galícia

La R

ioja

Caste

lla i

Lle

ó

C. V

ale

ncia

na

C. d

e M

ad

rid


29

E3. ALUMNAT ESTRANGER

Definició: percentatge d’alumnes que no tenen nacionalitat espanyola en

ensenyaments no universitaris.

Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i zona geogràfica de

procedència.



Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat estranger del curs 2012-2013 són un avanç.

Gràfic E3.1. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa. Illes Balears.

Curs 2012-2013

Gràfic E3.2. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa, desagregat per titularitat.


14,6 13,5 14,315,3

17,6

10,9

13,2

7,1

26,7

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Total EI EP EE ESO Batxillerat CFGM CFGS PQPI

17,5 16,217,8

13,8

22,1

12,613,7

7,2

26,1

9,0 8,3 8,2

15,9

10,5

5,9

10,5

6,5

28,8

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Total EI EP EE ESO Batxillerat CFGM CFGS PQPI

públics privats

30

Gràfic E3.3. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els

ensenyaments de règim general. Illes Balears. Curs 2012-2013

Gràfic E3.4. Evolució del percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments

de règim general. Illes Balears. Del curs 2003-2004 al 2012-2013

La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva

17,5%

82,5%

Alumnat estranger

Alumnat no estranger

10,1

11,1 12,3

13,5 14,4

15,5 16,2 15,6

14,7 14,6

0%

5%

10%

15%

20%

2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13

31

Gràfic E3.5. Percentatge d’alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no

universitaris a les Illes Balears. Curs 2012-2013

Gràfic E3.6. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim

general en centres públics, per comunitats autònomes. Curs 2012-2013

U.E. 33,4% (8.582)

Resta d'Europa 2,3% (602)

Àfrica 26,5% (6.822)

Amèrica del Nord 0,7% (181)

Amèrica Central 0,3% (74)

Amèrica del Sud 30,9% (7.953)

Àsia 5,6% (1.434)

Oceania 0,1% (24) No consta 0,1% (27)

U.E.(27 països)

Resta d'Europa

Àfrica

Amèrica del Nord

Amèrica Central

Amèrica del Sud

Àsia

Oceania

No consta

17,5

11,0

3,6

4,94,1

5,26,1 6,6

8,4 8,5

10,09,4 9,8

11,712,8

14,4 14,6 14,8

16,417,2

17,9

0%

5%

10%

15%

20%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Extr

em

ad

ura

Ce

uta

Ga

lícia

Astú

rie

s

An

da

lusia

Ca

ntà

bria

Ca

nà

rie

s

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Me

lilla

Pa

ís B

asc

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Na

va

rra

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

Ara

gó

Ara

gó

Ca

talu

nya

C. d

e M

ad

rid

La

Rio

ja

32

Taula E3.1. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de

règim general, per comunitats autònomes. Curs 2012-2013

% alumnat estranger

Total EI EP EE ESO BATX CFGM CFGS PQPI

ESTAT 11,0 10,2 11,3 14,8 13,6 7,8 9,8 5,7 19,4

Andalusia 6,1 5,4 6,3 7,9 8,0 4,5 4,2 3,2 8,5

Aragó 14,8 14,7 16,3 13,9 15,5 9,3 13,7 7,2 33,1

Astúries 5,2 2,6 5,9 6,2 8,1 4,0 4,9 2,4 21,1

Illes Balears 17,5 16,2 17,8 13,8 22,1 12,6 13,7 7,2 26,1

Canàries 8,4 6,4 8,2 7,2 11,1 8,2 5,7 5,1 13,3

Cantàbria 6,6 3,8 6,2 6,6 9,7 6,5 7,7 6,8 16,0

Castella i Lleó 8,5 8,0 9,5 10,5 10,2 4,5 6,7 4,2 24,0

Castella-la Manxa 9,8 8,8 10,8 12,3 11,9 6,5 6,5 3,7 16,3

Catalunya 16,4 15,2 15,9 27,0 20,7 12,3 18,7 8,0 33,3

C. Valenciana 12,8 11,1 12,9 12,3 17,1 10,4 10,0 6,8 20,9

Extremadura 3,6 3,0 4,2 5,5 4,4 2,1 2,5 2,0 3,1

Galícia 4,1 2,1 4,6 13,5 5,8 2,9 3,0 3,0 11,6

C. de Madrid 17,2 15,6 17,9 23,2 20,8 13,1 16,6 9,0 34,4

R. de Múrcia 14,4 14,1 14,7 11,1 18,1 9,9 12,4 5,9 14,0

Navarra 11,7 8,6 13,4 26,5 14,5 6,3 9,6 6,2 24,2

País Basc 9,4 9,1 9,6 16,0 10,4 6,2 9,7 6,4 36,6

La Rioja 17,9 19,0 19,7 28,3 20,2 8,8 11,8 6,7 33,1

Ceuta 4,9 9,6 5,3 0,0 3,0 1,3 1,8 2,9 6,9

Melilla 10,0 14,7 11,6 8,6 7,7 5,7 4,7 2,4 10,9

33

E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR

E4.1. ALUMNES PER GRUP

Definició: nombre mitjà d’alumnes per grup en l’ensenyament no universitari.

Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre.

Evolució de l'indicador: del curs 2003-2004 al 2012-2013.

Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat i entre comunitats autònomes.

Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per grup del curs 2012-2013 són definitives.

Gràfic E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears.

Curs 2012-2013

Batxillerat, CFGM i CFGS: règim ordinari.

Gràfic E4.1.2. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs 2012-2013

8,3

21,8 21,7

5,4

26,2

29,1

16,017,2

12,3

0

10

20

30

EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI

8,2

21,0 20,9

4,9

26,5

30,5

15,517,0

12,2

8,4

23,5 23,0

5,6

25,9 26,3

19,4 19,3

12,5

0

10

20

30


centres públics centres privats

34

Gràfic E4.1.3. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació infantil.


La dada del darrer curs i la del penúltim són dades definitives

Gràfic E4.1.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació primària.



Gràfic E4.1.5. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’ESO.



20,7 20,5 20,5 20,4 20,3 20,4

19,6 19,3 18,9

16,1

23,4 23,6 23,3

23,4

23,5 22,3

21,5 20,1 20,2 18,2

21,7 21,6 21,5 21,5 21,4 21,1

20,2 19,6 19,3

16,8

0

5

10

15

20

25

30

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

centres públics centres privats tots els centres

21,8 21,4 21,4

18,5

21,7 22,0 21,8 21,3 21,4 20,9 26,7 26,4 26,2

26,1 26,0 25,9

25,6

24,8 22,3

23,0

23,4 23,1 23,0

20,7

23,1

23,3 23,1 22,5

21,7 21,7

0

5

10

15

20

25

30

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013


23,5 23,3 22,9 22,4

21,6 21,9 23,3 23,6 23,9

26,5 28,3

27,7 27,6

27,0 26,3 25,5

26,1 26,0 25,9 25,9

25,3 24,9 24,6 24,0 23,2 23,2

24,3 24,5 24,7 26,2

0

5

10

15

20

25

30

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013


35

Gràfic E4.1.6. Comparació del nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament.

Illes Balears – Estat. Curs 2012-2013

Taula E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes.

Curs 2012-2013

EI 1r

cicle(1) EI 2n

cicle(2) EP EE(3) ESO

BATX (4)

CFGM (4)

CFGS(4)

PQPI(5)

Illes Balears 8,3 21,8 21,7 5,4 26,2 29,1 16,0 17,2 12,3

Estat 12,9 22,1 21,6 5,6 25,0 26,7 21,0 22,0 13,5

Andalusia 13,1 22,5 22,1 4,7 26,0 29,4 23,4 24,2 15,3

Aragó 11,9 21,3 19,9 6,1 23,9 25,3 18,5 16,5 11,9

Astúries 12,7 20,3 19,7 4,7 22,3 23,0 18,3 19,6 9,4

Canàries 16,3 21,5 21,7 7,0 24,0 31,6 18,0 21,8 14,8

Cantàbria 15,5 20,5 20,6 5,4 23,0 22,5 16,7 18,3 10,9

Castella i Lleó 12,8 19,9 18,4 5,0 23,2 22,2 20,2 20,9 16,4

Castella-la Manxa 12,2 21,1 20,0 5,4 24,4 24,9 18,0 17,8 12,3

Catalunya 13,0 23,0 22,9 6,6 28,0 29,5 25,9 26,3 -

C. Valenciana 13,3 22,4 22,0 7,6 25,4 26,1 20,5 23,0 12,6

Extremadura 13,3 19,5 18,3 5,7 21,6 22,0 15,5 17,8 11,3

Galícia 14,3 19,7 19,3 4,2 20,3 23,8 17,3 20,0 12,4

C. de Madrid 12,8 23,6 23,3 6,1 26,2 26,6 22,5 22,7 15,2

R. de Múrcia 13,3 22,9 22,1 5,1 24,5 24,5 19,0 22,5 13,2

Navarra 11,4 20,3 19,9 4,4 23,9 27,0 - - 9,8

País Basc 13,0 20,5 21,0 5,5 21,5 25,1 17,9 18,9 12,6

La Rioja 11,5 22,5 21,8 4,8 23,9 27,4 20,8 20,7 15,1

Ceuta 15,1 26,0 26,4 5,3 25,8 24,7 22,5 19,9 15,3

Melilla 16,0 28,1 26,7 5,8 29,3 26,1 26,8 25,7 22,8

1) En centres autoritzats per l’Administració Educativa.

2) S’inclouen les unitats mixtes d’E. Infantil.

3) S’inclouen les unitats en centres específics i les unitats d’E. Especial en centres ordinaris.

4) Les unitats del Règim d’Adults s’inclouen dins del Règim Ordinari per a la Comunitat Autònoma de Catalunya.

5) S’inclouen els grups en centres docents i en actuacions.

8,3

21,8 21,7

5,4

26,2

29,1

16,017,2

12,312,9

22,1 21,6

5,6

25,026,7

21,022,0

13,5

0

5

10

15

20

25

30


Illes Balears Estat

36

E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR

Definició: nombre mitjà d’alumnes per professor en l’ensenyament no

universitari.

Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre.


Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat i entre comunitats autònomes.

Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per professor del curs 2012-2013 són definitives.

Gràfic E4.2.1. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament.


Gràfic E4.2.2. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat.


11,39,9

12,5

14,7

8,3

14,9

3,4

0

5

10

15

20

25

Global Centres

ed. infantil

Centres

ed. primària

Centres

ed. primària

i ESO

Centres ESO i/o

batxillerats i/o CF

Centres ed.

primària, ESO i

batxillerats/CF

Centres

específics ed.

especial

10,2

8,8

12,5

8,2

3,5

14,2

12,413,2

14,7 14,8 14,9

3,4

0

5

10

15

20

25

Global Centres

ed. infantil

Centres

ed. primària

Centres

ed. primària

i ESO

Centres ESO i/o

batxillerats i/o CF

Centres ed.

primària, ESO i

batxillerats/CF

Centres específics

ed. especial

públics privats

37

Gràfic E4.2.3. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament.

Comparació Illes Balears – Estat. Curs 2011-2012

Gràfic E4.2.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per professor, per titularitat.



Gràfic E4.2.5. Nombre mitjà d’alumnes per professor en ensenyaments no universitaris,

per comunitats autònomes. Curs 2012-2013

11,3

9,9

12,5

14,7

8,3

14,9

3,4

12,1

9,8

13,0

14,5

9,9

16,5

3,9

0

5

10

15

20

25

Global Centres

ed. infantil

Centres

ed. primària

Centres

ed. primària

i ESO

Centres ESO i/o

batxillerats i/o CF

Centres ed.

primària, ESO i

batxillerats/CF

Centres específics

ed. especial

Illes Balears Estat

10,5 10,3 10,1

10,0 9,7 9,7 9,6 10,0 10,2 10,8 14,3 14,2 13,8 13,6 13,4 13,1 12,9 12,6

14,2 14,3

11,7 11,5 11,2 11,0 10,8 10,7 10,6 10,7 11,3

11,8

0

5

10

15

20

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013


11,8 12,6

10,3 10,5 10,8 11,1 11,1 11,6 11,8 12,1 12,3 12,5 12,7 12,7 12,9 13,1 13,2 13,3 13,4

13,8

0

5

10

15

20

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ga

lícia

Ca

ntà

bria

Astú

rie

s

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Na

va

rra

Extr

em

ad

ura

Pa

ís B

asc

Ara

gó

R. d

e M

úrc

ia

La

Rio

ja

C. d

e M

ad

rid

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

talu

nya

Ce

uta

An

da

lusia

C. V

ale

ncia

na

Ca

nà

rie

s

Me

lilla

38

39

INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ

40

F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ

F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ AMB RELACIÓ AL PIB

Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) de les Illes Balears

destinat a educació.

Evolució de l’indicador: de l’any 2002 al 2011.


Gràfic F1.1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. De 2002 a 2011

(p) dades provisionals

Gràfic F1.1.2. Percentatge de despesa de les conselleries d’Educació respecte del PIB de

la seva comunitat, per comunitats autònomes. Any 2011

* Despesa total en educació amb relació al PIB de tot l'estat (Ministeri d'Educació Cultura i Esport, Conjunt de comunitats

autònomes i Total). Aquestes dades són provisionals.

2,7 2,8 2,8 2,82,9 2,9

3,1

3,5 3,53,3

0%

1%

2%

3%

4%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 (p) 2011 (p)

0,2

3,3

4,0

2,83,2 3,4 3,4 3,6 3,8 3,9 3,9 4,2 4,3 4,5 4,6

5,2 5,6 5,7 6,0

0%

2%

4%

6%

8%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t *

C. d

e M

ad

rid

La

Rio

ja

Ca

talu

nya

Ara

gó

Na

va

rra

Astú

rie

s

Ca

nà

rie

s

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Pa

ís B

asc

Ga

lícia

Ca

ntà

bria

C.

Va

len

cia

na

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Extr

em

ad

ura

CCAA MECD

4,2

41

F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ

Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació.


Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes.


Gràfic F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació,

Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat

Autònoma de les Illes Balears. Any 2011

* Incorpora les partides transferides pel SEPE per a formació d’aturats, escoles taller i cases d’oficis.

Gràfic F1.2.2. Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria

d’Educació, Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat

Autònoma de les Illes Balears. De 2002 a 2011

(p) dada provisional

26,0

23,2

2,7

0,0 0,7

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Total Ed. no

universitàira

Ed.

universitària

Beques i

ajudes totals

Form.

Ocupacional*

32,6

25,8 25,8

21,7

24,422,8 23,2

24,3 24,426,0

0%

10%

20%

30%

40%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(p)

42

Gràfic F1.2.3. Distribució de la despesa pública en educació, per activitat educativa. Illes Balears. Any 2011

Taula F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any 2011

Despesa per CA Ed. no

universitària

Ed.

universitària

Formació

ocupacional

Beques i

ajudes

MEC i adm. educatives 73,0 21,0 2,5 4,0

MEC 27,6 15,9 0,0 66,8

Andalusia 74,5 23,6 0,0 1,9

Aragó 74,0 25,5 0,1 0,5

Astúries 74,6 24,9 0,0 0,5

Illes Balears 89,3 10,5 0,0 0,2

Canàries 79,2 19,7 0,0 1,1

Cantàbria 76,2 23,0 0,0 0,8

Castella i Lleó 73,8 25,5 0,0 0,7

Castella-la Manxa 88,3 11,2 0,0 0,5

Catalunya 76,2 23,5 0,0 0,4

C. Valenciana 73,5 26,2 0,0 0,3

Extremadura 83,4 15,5 0,0 1,1

Galícia 75,9 23,5 0,0 0,6

C. de Madrid 62,9 32,8 2,1 2,2

R. de Múrcia 79,9 19,6 0,0 0,5

Navarra 87,0 12,6 0,0 0,4

País Basc 79,2 18,4 0,0 2,6

La Rioja 82,1 17,8 0,0 0,1

89,3

10,5

0,2 0,0 0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ed. no

universitària

Ed. universitària Beques i ajudes Formació

ocupacional

43

F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS

Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts.

Desagregacions: etapes educatives d’ensenyament no universitari.



Gràfic F1.3.1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la

Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. Any 2011

Aquestes dades són provisionals.

Gràfic F1.3.2. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. De 2002 a 2011

(p) dada provisional

18,1

2,9

5,9 5,7

1,00,5

2,1

0%

5%

10%

15%

20%

Total EI EP ESO Batxillerat CFGM i CFGS EE

20,119,6

19,1 19,2

18,0

19,2

18,1 18,217,6

18,1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(p)

44

Gràfic F1.3.3. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les

Conselleries d’Educació per comunitats autònomes. Any 2011

Aquestes dades són provisionals.

18,1

7,07,7

8,2

10,0 10,1 10,1

12,613,5 13,8 13,8

14,415,6 16,0

17,6

18,8

23,2

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Ille

s B

ale

ars

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

nà

rie

s

Extr

em

ad

ura

An

da

lusia

Ga

lícia

Astú

rie

s

Ara

gó

Ca

ntà

bria

Ca

ste

lla i

Lle

ó

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

La

Rio

ja

Ca

talu

nya

C. d

e M

ad

rid

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

45

F2. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE

Definició: despesa mitjana per alumne en l’ensenyament no universitari.

Desagregacions: titularitat del centre.



Gràfic F2.1. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears. Any 2011

Gràfic F2.2. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears.

De 2004 a 2011

* A partir de l’any 2010, s'han modificat lleugerament els criteris que es venien aplicant per al càlcul de l'alumnat a temps complet,

per aquest motiu la despesa per alumne per a l'any 2010 no coincideix amb la d'edicions anteriors d’aquesta publicació.

5.633

6.746

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

10.000 €

Despesa pública per alumne de centres públics i concertats

Despesa pública per alumne de centres públics

4.3914.705

5.1035.306

5.7216.051 5.993

5.633

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

10.000 €

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010* 2011

46

Gràfic F2.3. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics.

Illes Balears. De 2004 a 2011

* A partir de l’any 2010, s'han modificat lleugerament els criteris que es venien aplicant per al càlcul de l'alumnat a temps

complet, per aquest motiu la despesa per alumne de l'any 2010 no coincideix amb la d'edicions anteriors d’aquesta publicació.

Gràfic F2.4. Despesa pública per alumne, per comunitats autònomes. Any 2011

5.446

5.8176.339 6.463

7.0277.359 7.265

6.746

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

10.000 €

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010* 2011

5.633

5.206

4.2964.582 4.745

5.0715.098 5.100 5.138 5.228 5.470 5.618 5.623 5.656

5.972 5.996 6.062 6.088

6.659

7.112

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

10.000 €

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

C. d

e M

ad

rid

An

da

lusia

Ca

nà

rie

s

Ca

talu

nya

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

Ara

gó

La

Rio

ja

Me

lilla

Ce

uta

Extr

em

ad

ura

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

ntà

bria

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ga

lícia

Astú

rie

s

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

47

Gràfic F2.5. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics,

per comunitats autònomes. Any 2011

6.746

6.057

5.049 5.150 5.315

5.767 5.781 5.8276.003 6.032 6.334 6.351 6.378 6.534

6.8307.104 7.135 7.236

8.352

10.134

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

10.000 €

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

C. d

e M

ad

rid

An

da

lusia

Ca

nà

rie

s

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Me

lilla

Ca

talu

nya

Ara

gó

Extr

em

ad

ura

La

Rio

ja

Ce

uta

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ga

lícia

Ca

ntà

bria

Astú

rie

s

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

48

49

INDICADORS DE RESULTATS

50

R1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A PRIMÀRIA (4T EP)

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article 21, que en finalitzar el segon cicle de l’educació primària, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.

En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d’aquestes avaluacions.

Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es

poden consultar al web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) (http://iaqse.caib.es). Igualment, durant el curs 2008-2009, a 4t d’EP, es realitzà, en l’àmbit estatal, una avaluació general de diagnòstic, els resultats de la qual es poden consultar al web de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (http://www.institutodeevaluacion.mec.es), així com al web de l’IAQSE.

En aquest apartat, es presenten per a 4t d’EP, els resultats obtinguts a les darreres avaluacions externes, tant a nivell autonòmic —les avaluacions de

diagnòstic—, com a nivell estatal —avaluacions generals de diagnòstic—.

Les avaluacions de diagnòstic (a nivell autonòmic) es realitzen alternativament, un curs a 4t d’EP i l’altre a 2n d’ESO. Les avaluacions generals de diagnòstic (a nivell estatal) només es realitzaren els cursos 2008-09 a 4t d’EP i el 2009-10 a 2n d’ESO.

Als indicadors de resultats de l’etapa d’educació primària hi figuren, per tant, les darreres dades que es tenen fins a l’avaluació de diagnòstic de 2012-13 i les de l’avaluació general de diagnòstic de 2008-09.

Pel que fa als resultats de la competència en comunicació lingüística, a les avaluacions autonòmiques hi figuren els resultats d’anglès, de castellà i de català. A les estatals, només les de castellà, perquè són les úniques que s’avaluaren.


http://www.institutodeevaluacion.mec.es/

51

R1.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (4T EP)

(darreres dades disponibles)

Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’avaluació de diagnòstic 2012-2013 (àmbit autonòmic) i en l’avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).

Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat i illa (avaluació de diagnòstic. Illes Balears).

Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’avaluació general de diagnòstic estatal 2009.

Evolució de l’indicador: curs 2008-2009, 2010-2011 i 2012-2013.

Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).

En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixa en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició de cada centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al

conjunt de l’Estat.

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA

(4t EP)

RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC

Gràfic R1.1.1. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA,

per titularitat i per illes (4t EP). Avaluació de diagnòstic 2012-2013

500500

506494

490

512

400

450

500

550

600

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa-

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats

|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

52

Gràfic R1.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació

lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t EP).

Avaluació de diagnòstic 2012-2013

Gràfic R1.1.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en

LLENGUA ANGLESA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP).

Avaluacions de diagnòstic 2008-2009, 2010-2011 i 2012-2013

2

2

0

4

3

1

12

13

6

12

13

10

36

35

42

37

36

36

29

28

38

26

29

28

17

18

12

15

15

22

4

4

2

6

4

3

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats

% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt

45,0

53,1

49,9

44,3

52,7

50,0

48,9

51,3

52,4

46,9

57,6

47,8

33,0

52,4

48,2

65,9

54,4

52,9

30,2

30,5

35,9

29,6

30,6

35,1

37,1

33,4

41,7

28,3

27,1

36,5

35,0

30,3

36,0

21,7

30,7

35,5

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació

global

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

públics

privats

53

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA

(4t EP)

Gràfic R1.1.4. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en

LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP).



lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP).


500 497

521

502494

510

400

450

500

550

600

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa-

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats


3

3

1

2

3

2

12

13

8

12

13

11

28

29

25

28

30

26

33

33

37

30

32

35

20

19

22

24

19

22

4

4

6

3

3

4

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


54


LLENGUA CASTELLANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP).


55,6

61,9

56,6

57,4

62,2

55,5

56,9

57,8

65,2

41,3

62,7

57,3

45,8

60,5

53,9

72,6

64,3

61,2

26,7

26,6

28,5

25,8

26,4

28,9

28,8

26,6

25,4

32,0

27,9

28,1

30,1

26,7

30,1

20,9

26,4

25,7

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013


global

Mallorca

Menorca


públics

privats

55

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA (4t EP)

Gràfic R1.1.7. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA

CATALANA, per titularitat i per illes (4t EP). Avaluació de diagnòstic 2012-2013


lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t EP).


500505

513

455

504493

400

450

500

550

600

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa-

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats


2

2

0

6

2

2

15

14

11

24

14

16

24

23

29

25

22

26

33

33

30

35

34

30

24

25

24

10

24

23

3

3

6

0

3

2

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


56

Gràfic R1.1.9. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística

en LLENGUA CATALANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP).


RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL


Taula R1.1.1. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana) (4t EP)

Avaluació general de diagnòstic 2009 (curs 2008-2009)

Puntuacions TRI

Mitjana Espanya

Mitjana Balears % alumnat

nivells baixos

% alumnat

nivells mitjans

% alumnat nivells alts

C. lingüística 500 470 25% 70% 5%

59,0

62,0

59,2

59,0

62,5

61,2

75,1

64,6

60,3

45,4

57,2

45,1

54,8

62,8

61,7

66,2

60,7

55,1

25,7

28,9

23,7

25,7

28,8

22,9

18,4

26,6

28,5

31,7

31,2

25,0

27,5

28,6

22,1

22,6

29,5

26,3

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013


global

Mallorca

Menorca


públics

privats

57

Astúries

Castella i Lleó

La Rioja

C. de Madrid

Aragó

Navarra

Cantàbria

Castella- la Manxa

Catalunya

Andalusia

C. de Múrcia

País Basc

Exrtemadura

C. Valenciana

Galícia

Canàries

Illes Balears

Ceuta

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya

Gràfic R1.1.10. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP).

Avaluació general de diagnòstic 2009 *

* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)

58

Gràfic R1.1.11. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP).

Avaluació general de diagnòstic 2009

6

3

1

1

1

1

2

2

2

2

3

3

3

4

3

4

4

6

9

17

19

12

7

7

7

7

8

9

9

11

13

13

13

13

14

14

14

18

22

28

31

28

24

23

22

23

22

23

22

26

29

28

30

29

32

30

30

33

31

30

26

30

33

32

31

32

31

34

30

31

31

29

31

29

30

29

28

26

23

17

13

19

24

25

26

25

24

23

24

22

17

18

17

18

16

17

17

13

12

6

5

8

11

12

13

12

13

9

13

8

7

9

6

7

5

6

7

4

3

2

Illes Balears

Estat

Navarra

Castella i Lleó

Astúries

La Rioja

C. de Madrid

Cantàbria

Aragó

Castella-la Manxa

R. de Múrcia

Catalunya

País Basc

Andalusia

Galícia

C. Valenciana

Extremadura

Canàries

Ceuta

Melilla

% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5

59

R1.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (4t EP) (darreres dades disponibles)

Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per

l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2012-2013 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).

Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears).

Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic estatal 2009.



En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.

En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al conjunt de l’Estat.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (4t EP)


Gràfic R1.2.1. Puntuacions TRI en la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t EP).


500504

506

471

499501

400

450

500

550

600

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa-

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats


60

Gràfic R1.2.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència MATEMÀTICA,

per titularitat i per illes (4t EP). Avaluació de diagnòstic 2012-2013

Gràfic R1.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA

consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP).


3

3

3

5

4

3

14

13

16

18

14

13

38

38

33

42

39

36

30

29

31

30

28

33

13

14

12

5

13

13

2

2

4

0

2

1

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


43,8

44,6

44,6

44,8

45,2

45,7

41,1

40,9

47,7

39,1

42,5

35,1

37,2

43,0

43,2

55,4

47,2

47,1

22,9

36,0

38,0

22,3

35,4

38,1

28,2

37,5

32,9

23,1

38,7

41,5

21,7

35,9

39,0

25,0

36,1

36,4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013

2008-2009

2010-2011

2012-2013


global

Mallorca

Menorca


públics

privats

61

La Rioja

Navarra

Castella i Lleó

Cantàbria

Astúries

Aragó

C. de Madrid

Castella– la Manxa

País Basc

Catalunya

Galícia

Extremadura

C. de Múrcia

Illes Balears

Andalusia

C. Valenciana

Canàries

Ceuta

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya



Taula R1.2.1. Resultats en competència MATEMÀTICA (4t EP).


Puntuacions TRI

Mitjana Espanya


nivells baixos

% alumnat

nivells mitjans

% alumnat nivells alts

C. matemàtica 500 490 19% 75% 6%

Gràfic R1.2.4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (4t EP)

Avaluació general de diagnòstic 2009*


62

Gràfic R1.2.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència

MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (4t EP)


3

3

1

1

2

1

2

2

2

2

2

2

3

3

3

4

3

5

6

12

16

13

7

8

9

10

9

9

10

13

13

13

13

14

14

15

16

21

22

28

33

31

24

21

26

27

26

26

26

32

30

31

31

32

33

34

35

38

38

36

27

29

31

30

30

30

31

30

30

29

32

31

30

29

27

27

28

23

23

16

15

17

23

25

21

20

21

21

20

17

17

16

16

15

16

15

13

10

8

6

6

7

14

15

12

12

11

12

12

7

6

7

7

7

7

5

5

3

3

2

Illes Balears

Estat

Navarra

La Rioja

Castella i Lleó

Cantàbria

Astúries

Aragó

C. de Madrid

Castella-la Manxa

País Basc

Catalunya

Galícia

Extremadura

R. de Múrcia

Andalusia

C. Valenciana

Canàries

Ceuta

Melilla


63

R1.3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

(4T EP)


Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2010-2011 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).

Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears).




Gràfic R1.3.1. Puntuacions TRI en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ

AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP).


500502

485499

496507

400

450

500

550

600

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa-

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats


64

Gràfic R1.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència CONEIXEMENT I

INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP).


Gràfic R1.3.3. Percentatge d’alumnat amb la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB

EL MÓN FÍSIC consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP).


2

2

4

0

2

1

21

21

27

21

22

20

37

38

35

35

39

34

30

29

26

37

28

33

9

10

9

6

9

10

1

1

0

1

1

1

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


40,0

40,2

34,5

43,1

37,4

44,5

37,2

37,8

34,8

35,1

39,0

34,1

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


65

La Rioja

Astúries

Castella i Lleó

Aragó

C. de Madrid

Cantàbria

Navarra

Galícia

Castella- la Manxa

C. de Múrcia

Exrtemadura

Andalusia

Catalunya

Canàries

Ceuta

Illes Balears

C. Valenciana

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya

RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles)

Taula R1.3.1. Resultats en puntuacions TRI en la competència en EL CONEIXEMENT I

LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (4t EP).


Puntuacions TRI

Mitjana Espanya


nivells baixos % alumnat

nivells mitjans % alumnat nivells alts

C. i I. món físic 500 459 27% 71% 2%

Gràfic R.1.3.4. Resultats en la competència en EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ

AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP).

Avaluació general de diagnòstic 2009*


País Basc

66

Gràfic R1.3.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en EL CONEIXEMENT

I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP).


6

4

1

1

2

2

2

2

2

2

3

3

3

4

4

5

9

9

16

20

12

5

5

6

7

7

8

9

8

10

10

11

11

15

16

21

20

27

36

28

18

20

18

21

21

21

23

25

26

26

26

28

32

31

32

34

28

26

30

33

32

30

31

34

30

33

32

31

32

30

32

31

29

24

25

18

9

19

30

28

29

28

25

26

23

23

23

21

22

18

15

15

12

10

9

2

7

13

14

15

11

11

13

10

10

7

8

8

7

3

4

3

1

2

Illes Balears

Estat

La Rioja

Castella i Lleó

Astúries

Aragó

Cantàbria

C. de Madrid

Navarra

Galícia

Castella-la Manxa

R. de Múrcia

Extremadura

Andalusia

Catalunya

Canàries

Ceuta

C. Valenciana

Melilla


67

R1.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (4T EP)


Definició: resultats globals assolits en la competència social i ciutadana per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).





Taula R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA (4t EP).


Puntuacions TRI Mitjana Espanya


nivells baixos % alumnat

nivells mitjans % alumnat nivells alts

C. social i ciutadana 500 479 23% 71% 6%

68

La Rioja

Castella i Lleó

Astúries

C. de Madrid

Aragó

Navarra

Cantàbria

Castella- la Manxa

Extremadura

Galícia

C. de Múrcia

Catalunya

Andalusia

Canàries

Illes Balears

C. Valenciana

Ceuta

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya

Gràfic R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP).



País Basc

69

Gràfic R1.4.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment en la competència

SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP).


6

4

1

2

2

1

2

2

3

3

4

4

4

4

5

5

9

9

17

17

12

7

6

7

8

8

8

10

10

11

10

11

12

13

13

18

19

26

29

24

19

19

18

20

18

23

22

22

23

25

24

25

27

27

29

31

29

27

31

31

34

33

32

30

33

30

32

34

32

31

30

30

32

26

26

18

15

21

28

27

28

27

28

24

24

25

21

21

22

21

29

28

14

12

8

6

8

14

12

12

12

14

10

11

8

7

8

8

8

6

5

4

3

2

Illes Balears

Estat

La Rioja

C. de Madrid

Castella i Lleó

Aragó

Astúries

Navarra

Cantàbria

Castella-la Manxa

R. de Múrcia

Galícia

Extremadura

Catalunya

Andalusia

Canàries

C. Valenciana

Ceuta

Melilla


70

R2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A ESO (2N I 4T D’ESO)

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article 29, que en finalitzar el segon curs de l’educació secundària obligatòria, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.

En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d’aquestes avaluacions.

Els resultats de les avaluacions de diagnòstic de 2n d’ESO i els de l’avaluació de

competències bàsiques de 4t d’ESO, realitzades el curs 2011-2012 a les Illes Balears es poden consultar a la web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) (http://iaqse.caib.es). Igualment, durant el curs 2008-2009, a 4t d’EP, i el curs 2009-2010, a 2n d’ESO, es realitzà, en l’àmbit estatal, una avaluació general de diagnòstic, els resultats de la qual es poden consultar al web de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE) del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (MECE) (http://www.institutodeevaluacion.mec.es), així com al web de l’IAQSE.

Als indicadors de resultats de l’etapa d’educació secundària obligatòria hi figuren, per tant, les darreres dades que es tenen fins a l’avaluació de diagnòstic de 2011-12 i les de l’avaluació general de diagnòstic de 2009-10.

Pel que fa als resultats de la competència en comunicació lingüística, a les avaluacions autonòmiques hi figuren els resultats d’anglès, de castellà i de català. A les estatals, només les de castellà, perquè són les úniques que es realitzaren.


http://www.institutodeevaluacion.mec.es/

71

R2.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (2N ESO I 4T ESO)

Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació

lingüística per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’avaluació de diagnòstic 2011-2012 (àmbit autonòmic), en l’avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal), i de 4t d’educació secundària obligatòria en l’avaluació de competències bàsiques (àmbit autonòmic).

Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, per titularitat i illa (avaluació de diagnòstic i avaluació de competències bàsiques. Illes Balears).

Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’avaluació general de

diagnòstic estatal 2010.



La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.


(2n ESO)

Gràfic R2.1.1. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA

ANGLESA, per titularitat i per illes (2n ESO).


500 499

525

492495

509

350

400

450

500

550

600

650

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa i

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats


72


lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (2n d’ESO).



en LLENGUA ANGLESA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO).


13

13

8

17

15

10

18

19

18

13

18

19

26

27

18

27

26

26

21

20

27

25

21

22

18

18

25

17

17

21

3

3

4

1

3

3

global

Mallorca

Menorca


públics

privats


50,9

44,2

42,5

50,1

44,2

41,1

58,4

56,4

55,9

51,0

35,0

42,8

47,2

36,2

40,8

57,0

57,2

45,4

27,0

30,4

26,2

27,1

30,5

27,0

24,0

25,5

17,9

28,7

33,6

26,9

28,3

30,7

26,3

25,0

29,9

26,1

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012


global

Mallorca

Menorca


públics

privats

73


(2n ESO)


CASTELLANA, per titularitat i per illes (2n ESO).


Gràfic R2.1.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència TRI en comunicació

lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (2n ESO).


500 497

530

500

485

526

350

400

450

500

550

600

650

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa i

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats


2

2

1

3

3

1

8

8

3

9

10

4

29

30

22

26

31

26

44

43

49

41

42

47

16

15

22

19

13

21

2

2

3

2

2

3

global

Mallorca

Menorca


públics

privats


74


en LLENGUA CASTELLANA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO).


70,9

68,2

61,5

71,5

69,4

60,1

57,1

66,6

74,4

77,0

61,9

61,5

70,0

61,0

56,3

72,5

79,9

70,1

21,4

23,3

28,8

20,6

22,2

29,8

34,9

26,8

21,7

17,0

28,3

26,4

21,2

27,1

30,6

21,7

17,1

25,7

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012


global

Mallorca

Menorca


públics

privats

75

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA

(2n ESO)


CATALANA, per titularitat i per illes (2n ESO).



lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (2n d’ESO).


500500

527

479

483

528

350

400

450

500

550

600

650

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa i

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats


1

1

1

1

1

0

12

11

7

21

16

5

25

26

17

28

28

20

41

43

40

30

37

48

20

18

33

21

17

25

1

2

1

0

2

3

global

Mallorca

Menorca


públics

privats


76


LLENGUA CATALANA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO).



Taula R1.1.1. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

(en llengua castellana) (2n ESO). Avaluació general de diagnòstic 2010 (curs 2009-2010)

Puntuacions TRI

Mitjana Espanya


nivells baixos

% alumnat

nivells mitjans

% alumnat nivell alt

C. lingüística 500 497 17% 77% 6%

73,6

67,9

62,1

74,6

70,0

62,4

76,8

65,2

74,7

64,5

55,7

50,9

71,1

61,6

54,7

77,8

78,1

74,5

18,0

18,8

25,2

16,7

17,2

25,7

19,8

25,4

17,0

25,7

24,9

27,8

19,5

20,1

28,1

15,6

16,7

20,4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012


global

Mallorca

Menorca


públics

privats

77

Gràfic R2.1.10. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (2n ESO).


An

dal

usi

a

Ara

gó

Ast

úri

es

Ille

s B

ale

ars

Can

àrie

s

Can

tàb

ria

Cas

tella

-la

Man

xa

Cas

tella

i Ll

eó

Cat

alu

nya

C. V

ale

nci

ana

Extr

em

adu

ra

Gal

ícia

C. d

e M

adri

d

R. d

e M

úrc

ia

Nav

arra

Paí

s B

asc

La R

ioja

Ce

uta

Me

lilla

Esta

t

78

Gràfic R2.1.11. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en COMUNICACIÓ

LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (2n ESO).


5

6

2

2

2

3

2

2

3

4

3

4

4

4

5

6

6

8

16

21

12

12

7

7

8

8

9

10

10

10

11

10

11

14

15

15

15

15

25

24

29

26

22

23

23

22

26

22

25

26

26

25

27

33

28

29

30

27

27

26

30

29

33

33

30

31

31

32

30

30

31

31

32

32

30

28

27

28

20

16

18

19

25

24

25

24

22

24

23

21

21

21

20

14

16

16

16

16

9

9

6

8

11

11

12

12

10

10

9

9

8

9

6

3

6

6

6

6

3

4

Illes Balears

Estat

Navarra

Castella i Lleó

C. de Madrid

Astúries

Cantàbria

La Rioja

Aragó

País Basc

Castella-la Manxa

R. de Múrcia

Catalunya

Galícia

C. Valenciana

Canàries

Extremadura

Andalusia

Melilla

Ceuta


79


(4t ESO)

Gràfic R2.1.12. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en

LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t ESO).

Avaluació de competències bàsiques 2011-2012


lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t ESO).


500 498 492

522

503 496

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

issa i

Form

ente

ra

púb

lics

priv

ats


14

14

12

15

15

13

21

22

21

11

17

26

27

27

38

23

28

27

22

22

18

29

24

20

11

11

10

11

12

10

4

3

1

10

4

5

global

Mallorca

Menorca


públics

privats


80

Gràfic R2.1.14. Percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística

en LLENGUA ANGLESA consolidada (a partir del grau intermedi)

i en procés de consolidació (grau intermedi baix), per titularitat i per illes (4t ESO).


37,5

36,7

28,5

50,3

39,6

34,6

27,3

26,8

38,2

23,2

27,8

26,6

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca


públics

privats

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació

81


(4t ESO)


LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t ESO).


Gràfic R2.1.16. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència TRI en comunicació

lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t ESO).


500 497 475

543

498 503

350

400

450

500

550

600

650

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa i

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats


2

2

2

2

3

2

8

8

7

8

9

6

20

21

30

8

20

20

44

45

49

31

42

47

23

20

11

48

24

21

3

3

1

3

2

4

global

Mallorca

Menorca


públics

privats


82

Gràfic R2.1.17. Percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística

en LLENGUA CASTELLANA consolidada (a partir del grau intermedi)



69,4

68,6

60,7

81,3

67,6

71,9

20,2

20,8

30,2

8,3

20,4

19,9

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca


públics

privats


83

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA

(4t ESO)


LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t ESO).



lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t d’ESO).


500 500

510

496491

513

350

400

450

500

550

600

650

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa i

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats


5

5

7

7

6

4

6

6

6

8

7

5

19

20

13

16

20

16

42

43

38

39

42

41

25

25

30

26

22

30

3

3

6

3

3

3

global

Mallorca

Menorca


públics

privats


84

Gràfic R2.1.20. Percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en

LLENGUA CATALANA consolidada (a partir del grau intermedi)



69,8

69,6

73,4

68,3

66,5

74,5

18,8

19,7

13,4

16,3

20,5

16,4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca


públics

privats


85

R2.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (2N ESO I 4T ESO)

Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per

l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic 2011-2012 (àmbit autonòmic), en l’Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal), i de 4t d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de competències bàsiques (àmbit autonòmic).

Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic i Avaluació de competències bàsiques. Illes Balears).





COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (2n ESO)

Gràfic R2.2.1. Puntuacions TRI en competència MATEMÀTICA,

per titularitat i per illes (2n ESO).


500 501

516

484490

516

400

450

500

550

600

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa i

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats


86


MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (2n ESO).


Gràfic R2.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA

consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO).


1

1

1

1

1

1

22

22

14

29

25

17

37

37

38

35

38

35

24

24

26

22

22

29

16

15

21

13

14

18

1

1

0

0

0

1

global

Mallorca

Menorca


públics

privats


41,1

41,5

40,4

40,7

41,7

40,5

53,6

47,3

47,1

34,4

35,7

35,1

36,1

34,7

36,2

49,3

52,4

47,6

36,8

37,8

37,0

37,1

37,1

37,2

32,4

39,3

38,4

38,0

41,7

35,0

38,2

37,6

38,1

34,6

38,2

35,3

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012

2008-2009

2009-2010

2011-2012


global

Mallorca

Menorca


públics

privats

87


Taula R2.1.1. Resultats en la competència MATEMÀTICA (2n ESO). Avaluació general de diagnòstic 2010 (curs 2009-2010)

Puntuacions TRI

Mitjana Espanya


nivells baixos

% alumnat

nivells mitjans

% alumnat

nivell alt

C. matemàtica 500 494 18% 76% 6%

Gràfic R2.2.4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (2n ESO). Avaluació general de diagnòstic 2010

An

dal

usi

a

Ara

gó

Ast

úri

es

Ille

s B

ale

ars

Can

àrie

s

Can

tàb

ria

Cas

tella

-la

Man

xa

Cas

tella

i Ll

eó

Cat

alu

nya

C. V

ale

nci

ana

Extr

em

adu

ra

Gal

ícia

C. d

e M

adri

d

R. d

e M

úrc

ia

Nav

arra

Paí

s B

asc

La R

ioja

Ce

uta

Me

lilla

Esta

t

88


MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (2n ESO).


4

4

2

2

3

3

3

3

3

3

3

4

4

5

5

5

5

7

9

9

14

14

7

9

9

9

10

10

12

13

13

13

13

13

14

15

16

19

22

23

32

30

20

25

25

26

26

26

29

28

30

31

32

33

32

34

33

35

36

36

29

28

29

32

30

29

30

30

29

28

29

29

29

30

30

27

27

25

22

22

15

16

25

21

20

20

19

20

17

18

18

16

15

14

14

13

13

11

9

8

6

8

17

11

13

13

12

11

10

10

7

7

7

5

5

6

6

3

2

2

Illes Balears

Estat

Navarra

Castella i Lleó

País Basc

La Rioja

C. de Madrid

Aragó

Cantàbria

Astúries

Galícia

R. de Múrcia

Castella-la Manxa

C. Valenciana

Catalunya

Extremadura

Andalusia

Canàries

Melilla

Ceuta


89

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (4t ESO)

Gràfic R2.2.6. Puntuacions TRI en competència MATEMÀTICA,

per titularitat i per illes (4t ESO).



MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t ESO).


500 501

505

486494

508

400

450

500

550

600

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa i

Fo

rmen

tera

públics

pri

vats


3

3

3

5

4

2

18

18

17

25

19

18

40

41

40

34

42

36

27

27

30

23

24

30

10

11

9

10

10

11

2

2

3

3

2

2

global

Mallorca

Menorca


públics

privats


90

Gràfic R2.2.8. Percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada (a partir del grau

intermedi) i en procés de consolidació (grau intermedi baix), per titularitat i per illes (4t ESO).


38,8

38,9

41,3

36,3

35,8

43,1

39,7

40,6

39,5

33,5

41,9

36,5

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca


públics

privats


91

R2.3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

(2N ESO)

(darreres dades disponibles) Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per

l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic (AD) 2009-2010 (àmbit autonòmic) (a l’Avaluació de diagnòstic 2011-2012 no es va avaluar aquesta competència) i en l’Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal). Desagregacions: per titularitat i illes (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears). Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala

amb mitjana 500 i desviació típica 100).


Gràfic R2.3.1. Puntuacions TRI en competència en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ

AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO).


500504

503

471 480

532

400

450

500

550

600

glo

bal

Mallo

rca

Men

orc

a

Eiv

issa

-F

orm

en

tera

públics

pri

vats


92

Gràfic R2.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en el CONEIXEMENT I

LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO).


Gràfic R2.3.3. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada, en el CONEIXEMENT I LA

INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO).


6

6

3

11

8

2

18

18

17

22

23

11

36

35

45

35

36

36

27

28

23

27

24

32

11

12

12

4

8

16

2

2

1

0

1

3

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


39,8

41,5

35,3

31,9

32,9

51,0

35,8

35,0

44,6

35,0

35,8

35,9

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


93



Taula R2.3.1. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MON FÍSIC (2n ESO).


Puntuacions TRI

Mitjana Espanya


nivells baixos

% alumnat

nivells mitjans


C. i I. amb el món físic 500 504 17% 74% 9%

Gràfic R2.3.4. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (2n ESO).


An

dal

usi

a

Ara

gó

Ast

úri

es

Ille

s B

ale

ars

Can

àrie

s

Can

tàb

ria

Cas

tella

-la

Man

xa

Cas

tella

i Ll

eó

Cat

alu

nya

C. V

ale

nci

ana

Extr

em

adu

ra

Gal

ícia

C. d

e M

adri

d

R. d

e M

úrc

ia

Nav

arra

Paí

s B

asc

La R

ioja

Ce

uta

Me

lilla

Esta

t

94

Gràfic R2.3.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència EL CONEIXEMENT

I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (2n ESO).


5

5

2

2

2

2

2

3

3

3

4

4

5

4

5

5

6

6

15

15

12

13

7

7

9

9

9

11

11

12

11

11

11

13

12

13

15

16

26

26

27

27

22

24

24

24

26

27

28

29

24

27

25

30

26

31

30

33

32

31

28

29

31

32

32

31

33

30

32

31

30

31

27

32

29

27

29

28

18

18

19

18

26

24

22

23

21

21

19

18

20

19

21

15

20

17

15

13

7

7

9

8

12

11

11

11

9

8

7

7

11

8

11

6

8

7

5

4

2

3

Illes Balears

Estat

Navarra

Castella i Lleó

C. de Madrid

La Rioja

Cantàbria

Aragó

Galícia

R. de Múrcia

Astúries

Castella-la Manxa

Catalunya

C. Valenciana

País Basc

Extremadura

Andalusia

Canàries

Ceuta

Melilla


95

R2.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (2N ESO)


Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació general de diagnòstic 2010 (àmbit estatal). En les Avaluacions de diagnòstic (AD) (àmbit autonòmic), aquesta competència no ha estat avaluada en cap ocasió.


Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala

amb mitjana 500 i desviació típica 100).



Taula R2.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA (2n ESO).


Puntuacions TRI

Mitjana Espanya


nivells baixos

% alumnat

nivells mitjans


C. social i

ciutadana 500 491 20% 73% 7%

96

Gràfic R2.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010

An

dal

usi

a

Ara

gó

Ast

úri

es

Ille

s B

ale

ars

Can

àrie

s

Can

tàb

ria

Cas

tella

-la

Man

xa

Cas

tella

i Ll

eó

Cat

alu

nya

C. V

ale

nci

ana

Extr

em

adu

ra

Gal

ícia

C. d

e M

adri

d

R. d

e M

úrc

ia

Nav

arra

Paí

s B

asc

La R

ioja

Ce

uta

Me

lilla

Esta

t

97

Gràfic R2.4.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència SOCIAL I

CIUTADANA, per comunitats autònomes (2n ESO)


6

6

3

2

3

3

4

4

4

4

4

5

5

5

5

6

7

6

15

16

14

12

7

8

8

9

10

10

10

11

11

10

12

13

14

14

14

15

22

22

26

24

21

21

19

23

23

21

24

25

23

23

27

25

28

24

27

28

28

26

30

30

31

32

33

31

31

32

32

31

32

30

30

30

30

30

30

29

22

21

17

20

25

25

25

23

22

23

22

21

22

22

19

19

17

19

17

16

10

11

7

8

13

12

12

11

10

10

8

8

8

10

7

8

6

7

5

6

3

4

Illes Balears

Estat

C. de Madrid

Castella i Lleó

La Rioja

Navarra

Castella-la Manxa

Galícia

Aragó

R. de Múrcia

Cantàbria

Astúries

C. Valenciana

País Basc

Canàries

Catalunya

Andalusia

Extremadura

Ceuta

Melilla


98

R3. COMPETÈNCIES CLAU ALS 15 ANYS (PISA) 2012


Aquestes competències s’avaluen a partir del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

PISA és un estudi comparatiu que cada tres anys analitza el rendiment educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l’avaluació de tres competències clau:

comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica.

En la darrera edició (2012), de la qual es tenen els resultats, hi varen participar seixanta-cinc països i catorze comunitats autònomes de l’Estat. A les Illes Balears es va fer l'estudi amb una mostra ampliada de 54 centres.

D’altra banda, en els gràfics que es presenten a continuació, sols es comparen els resultats amb els de països representatius de zones socials, econòmiques i culturals i models educatius més rellevants des de la perspectiva espanyola. Aquests països corresponen a la zona mediterrània, centreeuropeus, nòrdics,

d’Europa de l’Est, anglosaxons, asiàtics, nord americans i llatinoamericans.

R3.1. COMPRENSIÓ LECTORA PISA 2012

Definició: nivell mitjà en lectura assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i

percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.

Desagregacions: per illa i titularitat.

Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants


En el marc de PISA 2012, la competència lectora comporta comprendre,

utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els

objectius, per desenvolupar el coneixement i els potencials personals i

per participar en la societat.

Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana

500 i desviació típica 100.

99

Taula R3.1.1. Resultats en comprensió lectora, Illes Balears/Espanya/OCDE

Mitjana OCDE Espanya Balears

496 488 476

Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

476 477 484 466 456 509

Gràfic R3.1.1. Resultats en comprensió lectora per països i comunitats autònomes

100

Gràfic R3.1.2. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora per països i comunitats autònomes

Gràfic R3.1.3. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora, titularitat i illes

Illes Balears (any 2012)

2

3

0

2

2

3

1

1

6

8

2

6

6

7

4

4

15

18

9

15

13

15

12

13

26

29

22

26

24

29

23

26

29

25

36

30

31

27

29

31

17

14

23

17

19

16

21

19

4

2

7

4

4

3

7

5

0

0

0

0

0

0

1

1

global Illes Balears

públics

privats

Mallorca

Menorca


mitjana OCDE

mitjana Espanya

Lectura nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

101

R3.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA PISA 2012


Definició: nivell mitjà en matemàtiques assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.


Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants a les proves

Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.

Taula R3.2.1. Resultats en competència matemàtica


494 484 475


475 475 491 466 461 499

102

Gràfic R3.2.1. Resultats en competència matemàtica per països i comunitats autònomes

103

Gràfic R3.2.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per països i comunitats autònomes

104

Gràfic R3.2.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per titularitat i illes

Illes Balears (any 2012)

10

13

3

10

6

11

8

8

17

20

12

16

17

20

15

16

26

26

25

26

21

26

22

25

25

21

31

25

26

24

24

26

17

14

22

17

22

14

18

18

5

5

6

5

7

5

9

7

1

1

1

1

1

1

3

1


públics

privats

Mallorca

Menorca


mitjana OCDE

mitjana Espanya

Matemàtiques nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

105

R3.3. COMPETÈNCIA CIENTÍFICA PISA 2012


Definició: nivell mitjà en ciències assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.


Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants a les proves

Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.

Taula R3.3.1. Resultats competència científica


501 496 483


483 484 495 470 469 507

106

Gràfic R3.3.1. Resultats en competència científica per països i comunitats autònomes

107

Gràfic R3.3.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica

per països i comunitats autònomes

108

Gràfic R3.3.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica, per illes i titularitat Illes Balears (any 2012)

4

6

1

4

2

6

5

4

15

19

8

15

14

17

13

12

30

32

27

30

28

32

25

27

32

28

38

32

35

30

29

33

16

13

22

17

18

14

20

19

2

2

3

2

3

2

7

4

0

0

0

0

0

0

1

0


públics

privats

Mallorca

Menorca


mitjana OCDE

mitjana Espanya

Ciències nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

109

R4. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT

R4.1. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA

Definició: percentatge d’alumnat que es troba matriculat en el curs que teòricament li correspon per edat.

Desagregacions: per edat i sexe.

Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat

Especificacions tècniques: s’han elegit les edats de 8 i 10 anys a l’educació primària i les de 12, 14 i 15 anys a l’educació secundària obligatòria.

Gràfic R4.1.1. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears. Curs 2012-2013

Gràfic R4.1.2. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears, desagregades per sexe. Curs 2012-2013

90,9

85,0

77,8

64,3

56,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys

90,1

83,5

73,8

59,5

50,9

91,986,8

82,2

69,5

61,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%


al·lots al·lotes

110

Gràfic R4.1.3. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 8 anys. De 2003-2004 a 2012-2013






89,4 90,290,0 90,2 89,4 89,4 89,5 89,9 90,3 90,1

92,5 92,2 92,4 93,6 91,8 92,6 92,091,1

93,5 91,9

90,9 91,2 91,2 91,8 90,6 90,990,7 90,4 91,8 90,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

nins nines ambdós sexes

82,9 82,581,7 82,4 81,5

81,4 81,4 80,9 8383,5

87,9 86,287,3 87,2

84,8 84,8 84,5 86,7 87,4 86,8

85,4 84,3 84,4 84,7 83,1 83,1 82,9 83,7 85,2 85,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

nins nines ambdós sexes

72,4 72,1 72,9 74,7 71,771,9 71,1 73,2

74 73,8

81,4 80,8 79,578,1 80,0 78,4 77,2 79,3 80,6 82,2

76,7 76,4 76,1 76,2 75,7 75,0 74,0 76,1 77,2 77,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

al·lots al·lotes ambdós sexes

111





Gràfic R4.1.8. Comparació de les taxes d’idoneïtat Illes Balears – Estat. Curs 2011-2012

57,1 57,453,8

56,0 54,256,5 56,2

56,2 59,1 59,5

69,4 68,5 67,0 68,3 67,1 65,6 67,6 67,9 67,869,5

63,2 62,860,2 62,1 60,4 60,7 61,8 61,9 63,3 64,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013


45,7 45,9 44,7 44,948,0

44,348,3 49,8 49,2 50,958,3 57,9 58,3 59,9 60,3 59,7 59,6

61,5 61,3 61,4

51,8 51,7 51,3 52,2 54,0 51,8 53,655,5

55,1 56,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013


91,8

85,2

77,2

63,3

55,1

93,889,1

83,9

69,6

61,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Illes Balears Estat

112

R4.2. ALUMNAT REPETIDOR

Definició: percentatge d’alumnat que repeteix curs en educació obligatòria.

Desagregacions: per curs, titularitat i sexe.

Evolució de l’indicador: del curs 2008-2009 al 2012-2013

Comparació Illes Balears amb l’Estat

Especificacions tècniques: el percentatge de repetidors es calcula dividint el nombre de repetidors d’un curs concret entre la matrícula del curs acadèmic anterior i multiplicant el resultat per 100.

Gràfic R4.2.1. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, a les Illes Balears. Curs 2012-2013

Gràfic R4.2.2. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per titularitat. Curs 2012-2013

6,5

4,8 5,2

13,0

11,2

13,3

10,7

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

7,8

5,5 5,5

15,0

12,4

15,0

13,0

4,1 3,64,5

9,6 9,110,8

7,4

0%

5%

10%

15%

20%

25%


centres públics centres privats

113

Gràfic R4.2.3. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per sexe. Curs 2012-2013

Gràfic R4.2.4. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears.

De 2008-2009 a 2012-2013

La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva

Gràfic R4.2.5. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO Estat – Illes Balears.

Curs 2011-2012

6,8

5,36,0

15,5

12,3

15,0

12,2

6,0

4,2 4,2

10,2 9,9

11,6

9,3

0%

5%

10%

15%

20%

25%


nins nines

6,7 6,9

9,1

16,3

12,413,9

11,5

6,6 6,4 6,9

16,0

12,413,4

11,6

6,85,9 5,9

15,0

12,313,2

10,4

6,15,4 5,8

14,7

11,712,8

10,9

6,5

4,8 5,2

13,0

11,2

13,3

10,7

0%

5%

10%

15%

20%

25%


2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

6,15,4

5,8

14,7

11,712,8

10,9

4,5 4,1 4,7

13,9

12,4 12,6

10,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%


Illes Balears Estat

114

R5. ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR

Definició: percentatge de persones de 18 a 24 anys que no estan escolaritzades i que tenen com a estudis màxims educació secundària obligatòria o nivells educatius inferiors.

Desagregacions: per illa, titularitat i sexe.

Comparació entre comunitats autònomes i entre l’Estat i les Illes Balears



Es considera el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims l’ESO o anteriors nivells educatius d’acord amb els nivells CINE següents: educació infantil (CINE 0), educació primària

(CINE 1) i educació secundària 1a etapa (CINE 2).

Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació amb dades de l’Enquesta de Població Activa facilitats per l’INE (elaborada amb la metodologia establerta per EUROSTAT, a partir de les mitjanes anuals de dades trimestrals).

Gràfic R5.1. Abandonament escolar prematur a les Illes Balears. Any 2012

30,1 30,6 29,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

global homes dones

115

Gràfic R5.2. Evolució de l’abandonament escolar prematur a les Illes Balears. De 2003 a 2012

La dada del darrer any és un avanç i la del penúltim és definitiva.

Gràfic R5.3. Abandonament escolar prematur, per comunitats autònomes. Any 2012

51,6 49,8 46,5

44,0 49,1 49,2

46,0 42,6

34,1

30,630,7 34,6

31,7 28,3

39,2 37,0 35,1

30,7 27,1 29,6

41,4 42,5 39,3

36,5

44,2 43,2

40,8 36,7

30,7 30,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

homes dones ambdós sexes

30,1

24,9

11,513,3 14,0

19,4 20,4 21,5 22,2

27,7

22,8 23,1 24,026,9 26,9 28,3 28,8

32,2

37,0

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Pa

ís B

asc

Na

va

rra

Ca

ntà

bria

Astú

rie

s

Ara

gó

Ca

ste

lla i

Lle

ó

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

La

Rio

ja

Ga

licia

Ca

talu

nya

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

C. V

ale

ncia

na

Ca

nà

rie

s

An

da

lusia

Extr

em

ad

ura

Ce

uta

i M

elil

la

116

Gràfic R5.4. Comparació de l’abandonament escolar prematur, Estat – Illes Balears. Any 2012


Gràfic R5.5. Evolució de les diferències de l’abandonament escolar prematur Estat – Illes Balears. Any 2012


41,4 42,5 39,3

36,5

44,2 43,2 40,8

36,7

30,7 30,131,6 32,0 30,8 30,5 31,0

31,9 31,2

28,4 26,5 24,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Illes Balears Estat

9,8 10,5

8,5

6,0

13,2

11,3

9,7 8,3

4,1 5,2

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

117

R6. TAXES DE GRADUACIÓ

R6.1. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ I PERCENTATGE DE PROMOCIÓ A

L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Definició: relació entre el nombre de graduats en ESO, independentment de la

seva edat, respecte del total de la població a l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquest ensenyament (15 anys).

Desagregacions: per sexe.

Evolució: del curs 2002-2003 al 2011-2012.

Comparació entre comunitats autònomes: curs 2010-2011.


Per a les taxes brutes de graduació, no es consideren els titulats a través de l’Educació Secundària per a Persones Adultes (ESPA), ni a través de proves

lliures, ni a través de PQPI.

També es presenten els percentatges de promoció als quatre cursos de l’ESO (percentatge d’alumnat de les Illes Balears que promociona a cada curs amb relació a l’alumnat avaluat), desagregats per sexe i titularitat. Curs 2011-12.

Gràfic R6.1.1. Taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO, per sexe. Curs 2011-2012

64,4

58,4

70,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

global al.lots al.lotes

118

Gràfic R6.1.2. Evolució de la taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO,

per sexe. De 2002-2003 a 2011-2012

La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és definitiva.

Gràfic R6.1.3. Taxa bruta de població que gradua en ESO, per comunitats autònomes.

Curs 2010-2011

56,6 55,7 56,1 55,251,7

54,2 53,4

60,9 59,3 58,4

70,2 70,268,3 69,3 67,8

65,6

68,969,2

70,2 70,7

63,2 62,8 62,0 62,059,5 59,7

61,065,0 64,6 64,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012


64,6

74,3

57,7

64,8 66,5 68,470,7 71,0 72,0 73,1

75,8 76,4 76,5 77,5 78,0 79,1 80,983,2

86,0 87,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Ce

uta

C. V

ale

ncia

na

Me

lilla

Ca

nà

rie

s

La

Rio

ja

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

Ara

gó

C. d

e M

ad

rid

Extr

em

ad

ura

Ca

talu

nya

Ga

lícia

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Na

va

rra

Ca

ntà

bria

Pa

ís B

asc

Astú

rie

s

119

Gràfic R6.1.4. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears.

Curs 2011-2012

Gràfic R6.1.5. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per sexe.

Curs 2011-2012

Gràfic R6.1.6. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per titularitat.

Curs 2011-2012

84,2 80,1 79,6 79,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

81,5 76,3 77,1 75,8

87,3 84,3 82,0 82,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%


al.lots al.lotes

83,1 76,5 77,6 75,7

86,2 86,1 82,6 84,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%


públic privat

120

R6.2. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SECUNDARIS

POSTOBLIGATORIS

Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments secundaris postobligatoris considerat respecte del total de la població de

―l’edat teòrica‖ de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.





Estudis secundaris postobligatoris: batxillerat i cicles formatius de grau mitjà de FP (GFGM).

En la categoria de tècnic (abans tècnic auxiliar) es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau mitjà.

Edat teòrica de començament del darrer curs de batxillerat i CFGM: 17 anys.

Gràfic R6.2.1. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe. Curs 2011-2012

38,8

33,7

44,0

0%

10%

20%

30%

40%

50%


121

Gràfic R6.2.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe.

De 2002-2003 a 2011-2012


Gràfic R6.2.3. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat, per comunitats autònomes.

Curs 2010-2011

Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe.

Curs 2011-2012

25,2 25,3 25,3 26,4 24,7

26,4 26,7

30,7 30,3 33,7

39,8 39,1

35,2

39,0 37,9

35,6

37,7

41,9

44,3 44,0

32,3 32,0

30,1 32,5 31,1 30,9 32,1

36,2 37,1

38,8

0%

10%

20%

30%

40%

50%

2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012


37,1

50,3

36,5

43,9 44,346,3 46,9 47,1 47,8 48,7 48,7

50,5 50,654,5 54,7 55,7 56,8 58,0

64,0

68,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ce

uta

C. V

ale

ncia

na

Me

lilla

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

talu

nya

An

da

lusia

La

Rio

ja

Ca

nà

rie

s

R. d

e M

úrc

ia

Extr

em

ad

ura

Ara

gó

Ca

ntà

bria

Na

va

rra

Ga

lícia

C. d

e M

ad

rid

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Astú

rie

s

Pa

ís B

asc

16,4 15,3

17,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%


122

Gràfic R6.2.5. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe.

De 2002-2003 a 2011-2012


Gràfic R6.2.6. Taxa bruta de població que gradua en CFGM, per comunitats autònomes.

Curs 2010-2011

10,6 11,4

11,1

11,9

9,8

11,7 12,6 12,6

15,1 15,3

11,4

12,8 13,9 13,9

12,6 13,4

15,6 14,3

18,5

17,511,0

12,1 12,5 12,8

11,2

12,5

14,0 13,4

16,816,4

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012


16,8

20,1

13,6

15,416,7 17,2

19,1 19,7 19,8 20,120,9 21,2 21,2 21,7

23,0 23,2 23,424,1

26,327,8

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Me

lilla

C. d

e M

ad

rid

Ce

uta

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

Ca

nà

rie

s

Extr

em

ad

ura

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Na

va

rra

Ca

talu

nya

Ga

lícia

Ca

ste

lla i

Lle

ó

La

Rio

ja

C. V

ale

ncia

na

Pa

ís B

asc

Ara

gó

Astú

rie

s

Ca

ntà

bria

123

R6.3. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SUPERIORS

Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments

de règim superior (no universitaris i universitaris) considerats respecte del total de la població de l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.





Estudis superiors: cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) i estudis universitaris.

Edats teòriques de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments:

- Tècnic superior: 19 anys.

- Diplomatures universitàries, arquitectura i enginyeria tècnica: 20 anys.

- Grau: 21 anys.

- Llicenciatura universitària, arquitectura i enginyeria: 22 anys.

- Màster Oficial: 23 anys.

En la categoria de tècnic superior (abans tècnic especialista) es considera l’alumnat graduat en CFGM d’FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau superior.

Gràfic R6.3.1. Taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears.

Curs 2011-2012

10,9

9,4

12,5

0%

5%

10%

15%

20%

global homes dones

124

Gràfic R6.3.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears, per sexe.

De 2002-2003 a 2011-2012


Gràfic R6.3.3. Taxa bruta de població que gradua en CFGS, per comunitats autònomes.

Curs 2010-2011

Gràfic R6.3.4. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.

Curs 2011-2012

7,0 7,1

6,06,1

5,76,0

8,0

9,1

10,6

9,47,8

8,8

7,9 7,97,5

9,09,7

10,4

12,5 12,57,47,9

6,9 7,0 6,67,5

8,89,7

11,510,9

0%

5%

10%

15%

20%

2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012

homes dones ambdós sexes

11,5

21,4

17,215,1 15,8 16,0

17,4 17,4 17,920,6

21,8 22,1 22,9 23,2 23,9 24,9 25,5 26,128,4

40,6

0%

10%

20%

30%

40%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

An

da

lusia

R. d

e M

úrc

ia

Extr

em

ad

ura

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

nà

rie

s

Ce

uta

Me

lilla

C. d

e M

ad

rid

La

Rio

ja

Ara

gó

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ga

lícia

C. V

ale

ncia

na

Na

va

rra

Ca

ntà

bria

Ca

talu

nya

Astú

rie

s

Pa

ís B

asc

9,6

7,4

0,4 5,1 5,6

4,0 0,7 3,3

7,6

5,7

0,5

4,2

0%

5%

10%

15%

20%

Diplomat

universitari, arquitecte

tècnic i enginyer tècnic

Llicenciat

universitari, arquitecte i

enginyer

Grau Màster Oficial

Dones Homes global

125

Gràfic R6.3.5. Evolució de la taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.

Curs 2002-2003 i de 2007-2008 a 2011-2012


Gràfic R6.3.6. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris, per comunitats autònomes.

Curs 2010-2011

6,8

10,0 9,7 11,1

12,6

7,5 6,8

3,8 4,1 4,9 5,5 5,6

0,6 1,20,5

2,9 4,0 4,1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2002-2003 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012

Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic Llicenciat universitari i arquitecte i enginer Grau Màster oficial

12,6

20,3

11,3

16,6

21,6

19,0 19,318,1

21,2

18,2

23,8

19,2

21,3 21,2

25,8

29,9

19,8

23,6

5,5

19,9

7,66,5

9,1

16,514,6

17,5 17,8

14,917,1

19,1

24,3

27,328,4

24,0

14,7

34,5

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Ille

s B

ale

ars

TO

TA

L

Ca

nà

rie

s

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Extr

em

ad

ura

An

da

lusia

Ca

ntà

bria

Ga

lícia

Ara

gó

R. d

e M

úrc

ia

Astú

rie

s

C. V

ale

ncia

na

Ca

talu

nya

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

Ca

ste

lla i

Lle

ó

La

Rio

ja

C. d

e M

ad

rid

Diplomat universitari, arquitecte i enginyer tècnic Llicenciat universitari, arquitecte i enginyer

126

R6.4. PERCENTATGE DE POBLACIÓ ENTRE 30 I 34 ANYS AMB TITULACIÓ

SUPERIOR

L’educació superior apareix com a objectiu clau dins de l’Estratègia Europa

2020, establerta amb l’ambició de què Europa es converteixi en una economia

intel·ligent, sostenible i integradora. La Unió Europea ha establert com a punt

de referència per a 2020 que el 40% de la seva població de 30 a 34 anys tengui

el Nivell d’Educació Superior.

Definició: nombre de graduats (CINE 5B, 5A i 6) amb titulació superior per cada 100 habitants, amb edats compreses entre 30 i 34 anys.

Desagregacions: per sexe i tipus de titulació superior.


Comparació entre comunitats autònomes: any 2013.


Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del MECD (font: enquesta de població activa INE).

Algunes dades han de ser preses amb precaució, ja que les derivades de mostres petites estan afectades per errors de mostreig grans.

Gràfic R6.4.1. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears. Any 2013

33,8

28,2

39,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

global homes dones

127

Gràfic R6.4.2. Evolució Percentatge de Població entre 30 i 34 anys amb titulació superior a

les Illes Balears, per sexe. Any 2013

Gràfic R6.4.3. Percentatge de Població entre 30 i 34 anys amb titulació superior, per comunitat.

Any 2013

* Dades poc fiables.

23,325,1

25,321,0 21,8

22,520,9

29,029,1

28,227,5

36,8

44,7

34,7 36,7

32,9 32,6

36,639,0 39,5

25,3

30,7

34,5

27,5 28,927,5

26,5

32,7 33,9 33,8

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

HOMES DONES TOTAL

33,8

42,3

29,332,4 32,7

33,4 35,2 35,8

40,2 41,042,4 43,2 43,4

46,2 46,448,4

50,2

54,2

61,3

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Illes B

ale

ars

Esta

t

R. d

e M

úrc

ia

Me

lilla (*)

An

da

lusia

Extre

ma

du

ra

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

nà

ries

Ca

ste

lla i

Lle

ó

C.

Va

len

cia

na

La

Rio

ja (*)

Ara

gó

Ga

lícia

Ca

talu

nya

Ca

ntà

bria

Na

va

rra

Astú

ries

C. d

e M

ad

rid

Pa

ís B

asc

Documents

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARSiaqse.caib.es/documentos/indicadors/2013/indicadors_2013.pdf* Les dades de l’ensenyament universitari corresponen al curs 2011-2012