Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central BAGES, BERGUEDÀ I SOLSONÈS

1r. trimestre de 2010

Núm. 2 Maig 2010

La reproducció del contingut d’aquesta publicació és autoritzada sempre que se n’indiqui la font.

Data de publicació: 20-05-2010

Els números anteriors es poden consultar a:

http://www.activaprospect.cat

Informe elaborat per:

La Federació Empresarial de la Catalunya Central no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors.

Autors:

Sra. Berta Pongiluppi Ascon

Sr. David Moreno i Lobera

Sr. Sergi Cuadrado Ciuraneta

Actíva Prospect SL

(Research & Solutions)

Centre d’Empreses de Noves Tecnologies

Parc Tecnològic del Vallès

08290 Cerdanyola del Vallès

Tel. +34 93 5820177

Fax. +34 93 5912821

[email protected]

http://www.activaprospect.cat

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Cen tral Núm. 2. 1r. trimestre 2010

Conjuntura general

1

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

CCCooonnnjjjuuunnntttuuurrraaa gggeeennneeerrraaalll En els darrers mesos s’ha vist com lentament la recessió econòmica anava quedant enrere, i com bona part dels països anaven tornant a la singladura del creixement. Tanmateix, el retorn a les xifres positives, en termes de PIB –les darrers previsions del FMI han tornat a elevar les perspectives de creixement de l’economia mundial per a aquest any, fins al 4,2%–, no ha d’ocultar les importants conseqüències, de cara al futur proper, que deixa la sotragada viscuda en els darrers dos anys, fins al punt que no es pot descartar, encara, una nova recaiguda de l’economia. Així les coses, la recuperació encara és fràgil, i en tot cas, serà lenta, de manera que es tardarà en recuperar els nivells d’abans de 2007. Per una banda, hi ha elements positius, com la recuperació de l’activitat industrial o del comerç internacional. Per una altra banda, l’incipient retorn a la confiança que semblava dibuixar-se a finals de l’any passat, no acaba de consolidar-se. En aquest sentit, s’aguditza el dilema que ja es plantejava en el trimestre anterior, en el sentit que la recuperació s’ha fonamentat en el fort impuls de la iniciativa pública, que en certa manera ha substituït a la demanda privada, però semblaria que s’està acabant el marge per a l’aplicació d’aquestes polítiques. En aquest sentit, els analistes assenyalen que es va acostant el moment d’anar retirant les mesures d’estímul a l’economia aplicades en els diferents països, pel risc que suposa l’important augment del deute públic. Davant d’això, determinats governs hauran d’aplicar estratègies de contenció del deute públic, amb el handicap que suposa, però, el fet que la retirada prematura de les mesures anticrisi podria ocasionar, al deixar de donar suport al creixement i l’ocupació, un escenari de doble recessió.

El redreçament econòmic continua sent, així mateix, molt desigual. Mentre que les economies emergents han assolit un gran dinamisme, a les economies avançades la recuperació s’està duent a terme a un ritme força més lent –en aquest cas, les darreres previsions marquen un creixement del PIB per a 2010 del 2,3%–. A més, determinats elements, com els alts nivells d’atur, especialment acusats en algunes economies; els efectes encara persistents de la crisi financera, amb la manca de fluïdesa del crèdit, i la no suficient recuperació de la demanda privada, per la manca de liquiditat, continuen omplint el panorama d’incertesa.

Els Estats Units és l’economia avançada que està creixent amb més fortalesa: les darreres previsions del FMI situen el creixement del PIB en el 3,1%, 6 dècimes per sobre del que preveia al gener. Aquest canvi respon, entre d’altres factors, al creixement força accelerat de la producció industrial, tot i que les difícils situacions dels mercats immobiliari i laboral, així com l’elevat nivell d’endeutament, continuen sent un problema. Pel que fa al Japó, tot i que també milloren les perspectives respecte a principis d’any, la previsió de creixement del PIB per part de l’FMI només s’incrementa en dues dècimes, situant-se en l’1,9%. La situació nipona també es caracteritza, com en el cas estatunidenc, per l’increment de la producció industrial; un creixement que ja s’havia iniciat en el darrer trimestre de l’any 2009, però que ha augmentat de forma intensa en els primers mesos de l’any, per la millora de les exportacions. Per la seva banda, les previsions de creixement per al conjunt de les economies emergents l’any 2010 augmenten fins al 6,3%, gràcies al bon comportament de la demanda interna i la recuperació del comerç internacional. La dinàmica és especialment positiva a les economies en desenvolupament de l’Àsia, que continuen així liderant la recuperació econòmica mundial. En aquest sentit, la Xina segueix amb la seva vigoria econòmica, ocasionada sobretot pel fort impuls del sector serveis: les previsions marquen per al gegant xinès un creixement del 10,0% aquest any. Tot i això, hi ha el risc de la formació d’una bombolla especulativa al


Conjuntura general

2

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

mercat immobiliari, pel constant augment de preus. L’Índia, per la seva banda, veu augmentades les seves previsions de creixement econòmic per a aquest any fins al 8,8%. Una tònica que es repeteix en el cas dels països del sud-est asiàtic, per als quals es preveu un increment del 5,4%. Les principals economies llatinoamericanes, per la seva banda, també estan agafant embranzida, tot i els baixos nivells de producció: les previsions de creixement per al Brasil augmenten fins al 5,5% i les de Mèxic se situen en el 4,2%.

Mentrestant, a la zona euro, la recuperació que es perfila –a curt i mitjà termini– és encara força moderada, de manera que les previsions dibuixen un ritme de creixement lent per a Europa. En aquest sentit, les darreres previsions marquen un creixement, per al 2010, de l’1%. Els principals problemes estan venint per la difícil situació en relació al deute públic de Grècia (del 115,1%), i els rumors que, un dia darrera l’altre, apareixen sobre la situació d’altres economies, entre elles l’espanyola, i que es tradueixen en importants caigudes en els mercats borsaris. Una situació que ha fet aixecar les veus d’alarma respecte a la mateixa estabilitat de l’Euro, i que ha obligat als països de l’Eurozona a aplicar un pla de rescat al país hel·lè, amb una important injecció de diners a canvi, però, de la presa de dures mesures de reducció del dèficit públic (actualment, en el –13,6%). Tot plegat ha posat de manifest els importants desajustos, entre els anomenats països centrals i els anomenats països perifèrics; uns desajustos que anteriorment havien estat camuflats per la bonança econòmica, però que des de l’inici de la crisi haurien incidit en el fort augment del dèficit fiscal, i en el conseqüent clima de desconfiança en els mercats financers internacionals.

El panorama que es dibuixa a nivell global es repeteix i amplifica en el cas d’Espanya, a causa de les especials circumstàncies en què ha estat immersa la seva economia. EL PIB Espanyol es va contraure un –3,1% en el 4t trimestre de 2009. Tot i això, les darreres previsions del FMI han millorat una mica les perspectives, situant la contracció del PIB per a l’any 2010 en el –0,4%, i les darreres dades publicades pel Banc d’Espanya aporten un creixement del PIB del 0,1%, en termes intertrimestrals, en el primer trimestre, desprès de sis trimestres consecutius de decreixement. No obstant, en termes interanuals, el PIB encara hauria caigut un 1,3%. Un dels principals problemes està sent el fort increment del deute públic (53,2%), descontrolat des del principi de la crisi, a causa de l’augment de la despesa, pels elevats increments de l’atur i els plans d’estímul fiscal, així com pel descens dels ingressos a través dels tributs, per la caiguda del sector immobiliari i la baixada del consum. En aquest sentit, el Govern Zapatero ja va presentar una actualització del Programa d’Estabilitat 2009-2013, a la que s’han afegit, la segona meitat de maig, una sèrie de mesures restrictives –baixada dels sous als funcionaris, congelació de les pensions, reducció de les inversions en infraestructures– per tal d’aconseguir una retallada addicional de 0,5 punts del PIB, equivalents a 5.000 milions al 2010 i d'un punt al 2011, equivalent a 10.000 milions, amb l’objectiu de reduir el dèficit públic per sota del –3% del PIB, tal com marquen els objectius plantejats en el si de la UE. Paral·lelament, les mesures d’estímul als diferents sectors productius –com el pla 2000E– s’esgoten, i aquest fet podria tenir una incidència negativa en el devenir de l’economia i, especialment, de la producció industrial, com en el cas de l’automoció; un sector en el qual, amb les ajudes i amb la previsió d’increment de l’IVA, s’han augmentat les vendes considerablement. En aquest sentit, la inversió industrial se segueix frenant, per la incertesa que encara existeix sobre la intensitat de la recuperació, i perquè el crèdit continua sent restrictiu. Per altra banda, tot i que encara és dèbil, i la taxa d’atur encara resulta elevada, el consum de les llars ha crescut entre gener i març, per les previsions d’augment de l’IVA. També hi ha hagut una millora en la demanda d’habitatge, relacionada amb les baixades de preus i els baixos tipus d’interès, així com amb els


Conjuntura general

3

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

canvis fiscals aprovats pel Govern. Finalment, hi ha hagut una certa millora en la competitivitat, gràcies a la devaluació experimentada per l’Euro. El gran problema el constitueixen els elevats nivells d’atur, que s’ha centrat sobretot en aquells perfils poc qualificats, procedents de la indústria i la construcció, i que costarà molt de reubicar. Així, continua sent imprescindible l’adopció de reformes que impulsin la productivitat, la competitivitat i l’ocupació més sostenible. Amb tot, les darreres xifres publicades de l’atur (abril) han suposat una bona notícia, ja que s’ha rebaixat en 24.000 persones; un xifra que significa un canvi de la tendència que s’havia instaurat des de juliol de 2009.

En el cas de Catalunya, continuen els desequilibris originats ja en el moment de creixement econòmic, amb una part molt important de la creació de la renda i l’ocupació basada en la construcció, un elevat endeutament de les famílies i les empreses i una progressiva pèrdua de competitivitat. A més, l’economia catalana, molt més oberta i internacionalitzada que el conjunt de l’economia espanyola, i amb un major component industrial, ha patit més la crisi. Però aquest mateix fet ara està incidint en una més ràpida recuperació. El PIB del quart trimestre de 2009 ja es va situar en el –2,9%. Ara, en el primer trimestre de 2010, les darreres dades publicades li atorguen una variació del 0% al PIB català en termes intertrimestrals (la primera dada que no esdevé negativa des del primer trimestre de 2008). Així, elements com el creixement de la producció industrial, que s’ha accelerat, l’augment de les exportacions, gràcies a la millora del comerç internacional, el repunt de la demanda interna i de les vendes al detall, especialment en relació als béns de consum durador, com ara els electrodomèstics o l’automòbil, tot i que en aquest cas, amb l’efecte dels ajuts públics, o l’augment de l’ocupació hotelera i de la despesa del turisme estranger, fan preveure una evolució lleugerament positiva del PIB català al llarg de l’any, seguint la singladura dels països de la zona Euro. En aquest context, la millora de la competitivitat i l’obertura cap a nous mercats es revelen com els principals reptes per a consolidar la represa econòmica a Catalunya. Amb tot, l’economia del Principat no pot defugir les conseqüències de la incertesa generada al voltant del deute públic del conjunt de les administracions espanyoles, i la Generalitat, com ja ha anunciat el Govern, amb la resta de CCAA haurà de contribuir a la reducció del nivell de dèficit públic.


Resum executiu

4

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

RRReeesssuuummm eeexxxeeecccuuuttt iiiuuu Després d’iniciar-se una progressiva desacceleració de l’economia a finals de 2007, el 2009 marca el punt d’inflexió d’aquest cicle negatiu, a partir del qual els indicadors macroeconòmics inicien una recuperació important. És a dir, tant l’ocupació, com la creació d’empreses, com l’atur i la contractació enregistren menors ritmes de deteriorament.

De fet, durant el darrer trimestre de 2009, el sector Serveis crea tímidament ocupació en alguna de les comarques de la Catalunya Central. Aquesta esdevé la primera notícia positiva des de que es va iniciar la recessió econòmica.

Els mesos de gener-març de 2010 representen una continuïtat en la millora observada a finals de 2009. Així, la creació de llocs de treball s’ha intensificat en el sector Serveis i s’han afegit nous elements, com la millora de la contractació o la reducció important del nombre de persones que s’han incorporat a l’atur en els darrers mesos. Tot i aquestes millores, s’observa una caiguda en els ritmes de recuperació observats, sobretot pel que fa a la creació de llocs de treball, que havien estat molt intensos inicialment. Caldrà prestar atenció en el futur, doncs, sobre la intensitat que finalment pren la millora de la situació.

De l’anàlisi conjunta de les tres gràfiques, es desprèn que la destrucció d’ocupació assalariada ha estat molt més intensa que la destrucció de centres de treball i de treball autònom durant el període de contracció de l’activitat econòmica. D’altra banda, l’ocupació assalariada enregistra una recuperació més important des de finals de 2009.

Pel que fa als ritmes de destrucció de llocs de treball, són encara importants al Solsonès, amb una taxa de variació interanual del –6,2%. Al Bages i al Berguedà se situen en el –2,8% i el –2,9%, respectivament. Aquestes xifres són significativament més baixes que les enregistrades al conjunt del Principat, del 3,6%.

Pel que fa a la destrucció de centres de treball, la situació més adversa l’enregistra el Bages, amb un –4,6% menys d’establiments que el mateix període de 2009. Molt per sobre de la mitjana catalana, del –4,0%. En canvi, al Berguedà i al Solsonès, el nombre d’establiments acumula una caiguda interanual del –2,6% i del –2,3% ,respectivament.

Finalment, on el treball autònom ha sofert una major caiguda és al Bages i al Berguedà, que acumulen una caiguda interanual del –4,2% i el –3,9%. Lleugerament per sobre de la mitjana catalana, del –3,8%. En canvi, on més

Es manté la caiguda de l’activitat però cada trimestre és més atenuada, confirmant un

possible canvi de cicle econòmic.

Al Solsonès la recessió econòmica es va iniciar amb cert retard respecte la resta de comarques

de la Catalunya Central, així mateix tot indica que la recuperació de l’activitat serà també més

lenta.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 1 Taxes de variació interanuals dels llocs de

treball. 2002-10

Gràfic 2 Taxes de variació interanuals dels centres de

cotització. 2002-10

Gràfic 3 Taxes de variació interanuals dels afiliats RETA.

2002-10

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Bages Berguedà Solsonès Catalunya

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Resum executiu

5

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

s’ha atenuat aquesta retracció de l’activitat és al Solsonès, amb una variació interanual del –2,3%.

El sector Serveis enregistra per segon trimestre consecutiu signes positius en la creació d’ocupació al Bages, deixant enrera un any on la destrucció de llocs de treball ha estat important. Així, durant aquest trimestre, el Bages acumula un augment interanual dels llocs de treball del 2,4% (1,5 punts més respecte el trimestre anterior). A aquesta millora del terciari s’hi sumen la resta de comarques de la Catalunya Central. La millora més important és la que mostra el Solsonès, amb la creació d’un 2,1% més de llocs de treball (en relació a la contracció del –1,6% del trimestre anterior). En canvi, al Berguedà la millora ha estat més moderada, del 0,6% en termes interanuals. A Catalunya, la situació del sector Serveis és encara força adversa, amb una pèrdua de llocs de treball de l’1,1% interanual.

Durant aquest trimestre també es va confirmant la reducció de la caiguda de l’activitat a la Indústria, fet que suposa una certa recuperació del sector. Aquesta situació és generalitzada (també s’observa en el conjunt de Catalunya), però al Solsonès tot sembla indicar que serà més lenta. És precisament en aquesta comarca on la recessió s’ha manifestat amb major cruesa, amb una major contractació de l’activitat. Al Bages, tot i que amb menor intensitat, la retracció també ha estat important, superior a l’enregistrada en el conjunt del Principat. En canvi, al Berguedà la situació és menys negativa. És a dir, l’activitat industrial s’ha vist menys afectada per la conjuntura adversa i és la comarca que actualment enregistra una major atenuació de la caiguda de l’activitat. En aquest sentit, la contracció en termes interanuals durant el primer trimestre de 2010 és del –4,7%, mentre que al Bages és del –8,8% i al Solsonès del –19,3%.

Finalment, la Construcció, excepte al Bages, pateix un nou descens, trencant la dinàmica positiva iniciada a principis de 2009. Aquesta mateixa situació s’observa en el conjunt de Catalunya. La contracció de l’activitat constructora enregistrada durant els mesos de gener-març, si es confirma durant els propers trimestres, pot posar en la incipient recuperació econòmica, atès la capacitat d’arrossegar l’economia que té el sector. Tanmateix, l’evolució dels habitatges iniciats mostra signes esperançadors, sobretot al Bages i al Solsonès. En aquest sentit, al Bages s’ha passat de 73 habitatges iniciats al quart trimestre de 2009 a 114 el primer trimestre de 2010. En aquest mateix període, al Solsonès s’ha passat de 4 a 41 habitatges iniciats, indicant una tendència a la millora de les perspectives del sector. Per acabar, tot i la contracció enregistrada, cal assenyalar el bon comportament de l’activitat al Bages. D’una banda, les gràfiques d’evolució mostren com és en aquesta comarca on l’activitat entra més tard en recessió i on el comportament ha estat menys

Solsonès i Berguedà se sumen a la sortida de la recessió del sector Serveis , impulsat pel dinamisme del sector públic. Respecte la

iniciativa privada, només l’hoteleria mostra una millora generalitzada a les tres comarques.

La Indústria redueix la caiguda de l’activitat,

confirmant una possible recuperació.

En canvi, la Construcció inicia una nova etapa de contracció de l’activitat, excepte al Bages,

deixant en dubte la recuperació iniciada.



treball. Serveis. 2002-10


treball. Indústria. 2002-10


treball. Construcció. 2002-10

-10

-5

0

5

10

15

20

25

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-30

-20

-10

0

10

20

30

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Resum executiu

6

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

desfavorable, amb decreixements interanuals inferiors al 5%, mentre que a la resta de comarques de la Catalunya Central han estat superiors al 20%.

El nombre de persones a l’atur continua augmentant, amb tot s’atenuen els ritmes.

Es mantenen els descensos generalitzats en els índexs de sinistralitat.

La contractació augmenta per primera vegada des de finals de 2007.

Es manté l’augment de la temporalitat en la contractació iniciada a principis de 2009.

Els ritmes d’increment de persones a l’atur es mantenen molt elevats. Els motius són, d’una banda, la destrucció de llocs de treball abans comentada i, sobretot, per la progressiva incorporació al mercat laboral d’efectius inactius (estudiants, mestresses de la llar, etc.). Pel que fa a aquests últims, cal assenyalar el fet que en el darrer any el col·lectiu d’aturats sense experiència laboral anterior s’ha incrementat en quasi un 200% al conjunt de comarques de la Catalunya Central, mentre l’augment del conjunt d’aturats ha estat del 21,6%. Per comarques, on l’augment interanual ha estat més important és al Solsonès, amb un 39,7%. Molt per sobre de la mitjana catalana (24,5%). En canvi, on l’increment de l’atur ha estat menor és al Berguedà, amb una taxa de variació interanual del 14,8%. El Bages, a mig camí, enregistra una xifra lleugerament inferior a la catalana, del 22,0%. Amb tot, la comarca on la incidència de l’atur és més important és al Berguedà, on els excedents laborals representen el 25,4% dels llocs de treball. Molt a prop està el Bages, amb el 24,7%. Ambdues comarques molt per sobre de la mitjana catalana (del 20,0%). En canvi, al Solsonès la incidència de l’atur és lleugerament inferior, amb una taxa d’excedents laborals del 18,0%.

La sinistralitat està enregistrant mínims històrics, tant en termes absoluts com relatius. La reducció de la sinistralitat ha estat un procés continuat des de 2001, per bé que des de mitjan 2008 s’ha accelerat de forma significativa. Aquesta reducció important en el nombre d’accidents laborals en part s’explica per la notable caiguda de l’activitat en sectors com la construcció i la indústria. Durant el primer trimestre de 2010 la comarca que enregistra un nivell de sinistralitat menor és el Solsonès, amb 1.931,3 accidents per cada 100 mil llocs de treball, per sota de la mitjana catalana (2.149,5). En canvi, tant el Bages com el Berguedà es troben per sobre, 2.578,1 i 2.206,3 respectivament.

Com ja s’apuntava en l’anterior informe de conjuntura, la contractació està mostrant una milloria notable. De fet, durant aquest trimestre l’augment de la contractació és


Gràfic 7 Taxes de variació interanuals de persones

registrades a l'atur. 2006-10

Gràfic 8 Evolució dels índexs de sinistralitat (x 100 mil

treb.). 2001-10

Gràfic 9 Taxes de variació interanuals de contractes

laborals. 2007-10

Gràfic 10 Evolució del percentatge de contractació

temporal. 2006-10

-20

0

20

40

60

80

100

120

140

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2006 2007 2008 2009 2010


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2007 2008 2009 2010


65

70

75

80

85

90

95

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2006 2007 2008 2009 2010



Resum executiu

7

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

sonada a les comarques del Bages i el Berguedà (del 15,7% i 12,2% d’increment interanual). El conjunt de Catalunya també s’anota un augment significatiu (del 4,0%). Aquesta situació, si es manté els propers trimestres, dibuixa un horitzó positiu de cara a les perspectives econòmiques pel 2010. Amb tot, cal assenyalar que la situació no és favorable a totes les comarques, vist que al Solsonès, després d’apuntar un ascens de la contractació el darrer trimestre de 2009, durant els mesos de gener-març de 2010 ha sofert una retracció notable del -9,6%.

Si bé la contractació ha enregistrat signes positius en aquests dos darrers trimestres a la Catalunya Central, no es pot dir el mateix de la qualitat d’aquesta si es mesura en termes d’estabilitat contractual. En aquest sentit, el percentatge de contractes que són temporals va a l’alça en termes interanuals. És a dir, malgrat el descens d’aquest trimestre – que és motivat per raons estacionals – en termes anuals s’està incrementant la proporció de contractació temporal, apuntant una tendència a la menor estabilitat de la contractació iniciada el 2009. La raó d’aquesta pauta és que els contractes indefinits es redueixen significativament mentre els temporals anoten un avenç notable.


Resum executiu

8

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Síntesi d’indicadors principals

Bages Berguedà Solsonès

De nivell o volum:

Llocs de treball: 63.291 Llocs de treball: 11.509 Llocs de treball: 5.314

Centres de treball: 5.780 Centres de treball: 1.438 Centres de treball: 668

Atur registrat: 15.632 Atur registrat: 2.920 Atur registrat: 955

Taxa excedent laboral: 24,7% Taxa excedent laboral: 25,4% Taxa excedent laboral: 18,0%

Taxa atur estimada: 16,7% Taxa atur estimada: 14,5% Taxa atur estimada: n.d.

Contractacions: 9.015 Contractacions: 1.846 Contractacions: 650

Dinàmica (variacions interanuals):

Llocs de treball: –2,8% Llocs de treball: –2,9% Llocs de treball: –6,2%

Sectors que més creixen:

–Sanitat i serveis socials (38,4%)

–Administració i Seguretat Social (7,0%)

–Immobiliàries i serveis empresarials (2,2%)


–Hoteleria (8,1%)

–Educació (3,2%)

–Mediació financera (2,9%)


–Hoteleria (11,0%)

–Altres activitats socials i altres serveis (8,6%)

–Sanitat i serveis socials (6,1%)

Sectors amb major pèrdua:

–Construcció (–12,3%)

–Transport i comunicacions (–10,8%)

–Indústria (–8,8%)




–Comerç (–2,9%)


–Indústria (–19,3%)



Centres de treball: –4,6% Centres de treball: –2,6% Centres de treball: –2,3%

Atur registrat: 22,0% Atur registrat: 14,8% Atur registrat: 39,7%

Contractació: 15,7% Contractació: 12,2% Contractació: –9,6%


Bages

9

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

BBBaaagggeeesss Llocs de treball i centres de treball

Se segueix atenuant la caiguda interanual de l’ocupació, aproximada a partir dels llocs de treball, seguint la tònica ja observada en els trimestres anteriors. Queden lluny ja, així, les taxes de variació tan negatives, de dos dígits, assolides en els trimestres centrals de 2009. La taxa interanual se situa, aquest cop, en el –2,8%. Així les coses, la xifra de llocs de treball de la comarca se situa en 63.291, 1.834 llocs de treball menys que en el mateix període de l’any anterior i 770 respecte a la situació de tres mesos abans. Aquesta caiguda de l’activitat respondria, però, a la menor activitat habitualment enregistrada durant els mesos de gener-març.

El dinamisme empresarial, per la seva banda, segueix la seva trajectòria d’ajust, tot i que aquesta havia estat més atenuada que la dels llocs de treball. Aquest trimestre, es produeix un nou descens en termes intertrimestrals (amb 64 centres de cotització menys) i la variació interanual resulta més negativa que la presentada pels llocs de treball (–4,6%). Tot i això, es produeix un cert alentiment de la caiguda, respecte als valors observats en trimestres anteriors. En definitiva, a la comarca es comptabilitzen, a finals de març, 5.780 centres de cotització; una xifra que suposa una reducció de 280 centres, respecte al mateix període del trimestre anterior.

Treball autònom i assalariat

El punt d’inflexió que semblava dibuixar-se en el trimestre anterior a la comarca del Bages, pel que fa al treball assalariat, no s’ha arribat a consolidar aquest trimestre. No obstant això, si bé les xifres de persones afiliades al Registre General de la Seguretat Social (RGSS) han tornat a disminuir en termes intertrimestrals, sí que s’observa una significativa reducció de la taxa de variació interanual (–2,5%), en relació a les observades al llarg de bona part de l’any anterior, i que havien superat l’11% negatiu. La xifra de llocs de treball assalariat queda, així, en 50.036 llocs de treball, 1.258 menys que en el mateix període de 2009 i 646 menys que en el trimestre anterior. Amb aquestes xifres, la taxa d’assalariats se situa en el 79,1%.

El treball autònom segueix una tònica molt similar a la dels centres de treball. Segons les dades del Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA), la taxa de variació interanual d’aquesta modalitat se situa en el –4,2%, i es tradueix en el cessament de l’activitat de 576 treballadors/es autònoms/es, respecte a les xifres d’ara fa un any. Per tant, es comptabilitzen 13.255 persones afiliades al RETA, 124 menys que tres mesos abans.

Se segueix atenuant la caiguda interanual de l’ocupació i en la destrucció de centres de

treball.

En conseqüència, es confirma un menor ritme de deteriorament de l’ocupació, tant de

l’ocupació assalariada com del treball autònom.


Gràfic 11 Evolució del nombre de llocs de treball i centres

de cotització. 2001-10. Bages


treball i centres de cotització. 2002-10. Bages

Gràfic 13 Evolució del nombre dels afiliats al RGSS i

RETA. 2001-10. Bages

5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

85.000

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20092010

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

Llocs de treball Centres de cotització

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

85.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20092010

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.000

RGSS RETA


Bages

10

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Atur

L’atur continua creixent tot i que amb una intensitat menor. Així, el nombre de persones desocupades a la comarca arriba ja a la xifra de 15.632. Els excedents laborals són el 24,7%, 5 punts percentuals per sobre de l’observada en el mateix període de l’any anterior. Tot i això, les taxes de variació interanual de l’atur continuen disminuint, ara ja de forma notable, fins a situar-se en el 22,0%. Sembla, per tant, que queden lluny les taxes de variació tant elevades (de pràcticament el 80%) d’ara fa un any, tot i que les xifres encara no permeten ser optimistes, i es comptabilitzen 2.816 persones aturades més que en el primer trimestre de 2009, 947 més que en el trimestre anterior.

El sector que més contribueix a l’atur de la comarca és la Indústria, amb el 28,1% de les persones aturades, seguit de les activitats Immobiliàries i els serveis empresarials, amb el 23,0%, i la Construcció, amb el 14,5%. Aquests mateixos sectors són els que presenten els majors nivells d’excedents laborals, tot i que amb un ordre una mica diferents: 73,2%, en el cas de les activitats Immobiliàries i els serveis empresarials, 34,7%, en el cas de la Construcció, i 24,0%, en el cas de la Indústria.

Contractació

En aquest trimestre s’han confirmat les bones expectatives comentades en l’anterior informe. Tot i la disminució en termes intertrimestrals (per l’estacionalitat), la contractació ha tornat a esdevenir positiva en termes interanuals - per primer cop en nou trimestres - amb una taxa de variació que s’enfila fins al 15,7%. La xifra de contractes signats en el trimestre se situa, així, en 9.015 contractes, 1.222 més que els formalitzats en el mateix període de 2009.

El problema continua sent l’elevada inestabilitat de la contractació. Tot i el lleuger descens observat aquest trimestre, la taxa de temporalitat continua en nivells molt elevats (86,9%). Mentre que els contractes indefinits signats (1.180) han estat un 18,6% menys que els d’ara fa un any, els temporals (7.835), en canvi, han suposat un quantiós increment, del 23,5%.

Sinistralitat laboral

La sinistralitat laboral continua presentant petites oscil·lacions trimestrals però, al marge d’això, l’evolució més a llarg termini segueix mostrant com s’ha reduït amb major intensitat amb l’inici de la crisi. El nombre d’accidents aquest trimestre han estat 645. L’índex de sinistralitat s’ha reduït fins als 1.289,1 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Malauradament, s’han hagut de lamentar 8 accidents greus i 1 víctima mortal.

L’atur continua creixent tot i que amb una intensitat menor.

La contractació ha tornat a esdevenir positiva en termes interanuals, per primer cop en nou

trimestres.


Gràfic 14 Evolució del nombre de persones registrades a

l'atur. 2005-10. Bages

Gràfic 15 Evolució de la contractació. 2006-10. Bages

Gràfic 16 Evolució del nombre d'accidents laborals. 2001-

10. Bages

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Atur registrat Taxa de variació interanual (%)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2006 2007 2008 2009 2010

74

76

78

80

82

84

86

88

90

Núm. Contractes Taxa temporalitat (%)

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20092010

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

Núm. Accidents Taxa de variació interanual (%)


Bages

11

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El conjunt del sector Serveis continua la recuperació iniciada en el trimestre anterior

Tot i que els Serveis experimenten un lleu retrocés respecte el darrer trimestre de 2009 (amb 360 llocs de treball menys), la taxa de variació interanual esdevé positiva per segon trimestre consecutiu: el 2,4% . El nombre de llocs de treball queda, així doncs, en 37.520, 879 més que en el mateix període de 2009. El creixement del sector continua reflectint l’important salt observat en l’anterior trimestre de la Sanitat i serveis socials. Altres sectors amb un comportament positiu són l’Administració i serveis socials i les Immobiliàries i serveis empresarials. En canvi, sectors com el Transport i comunicacions, l’Hoteleria o el Comerç continuen presentant una dinàmica encara recessiva. Els centres de cotització, per la seva banda, tornen a atenuar la seva caiguda interanual, aquest cop fins al –1,0%, deixant-ne la xifra en 3.869. Tot i aquestes millores, l’atur sectorial continua incrementant-se (un 22,4%) fins arribar a les 8.078 persones. La taxa d’excedents laborals del sector se situa al 21,5%.

Menor ritme de deteriorament del Comerç

El Comerç presenta una taxa interanual del –4,5% i abandona, per primer cop en cinc trimestres, les taxes negatives de dos dígits. Així, el sector tanca el trimestre amb 12.287 llocs de treball, 580 menys que en el mateix període de l’any anterior. Una tendència similar s’observa en el cas dels centres de treball, que no havia arribat als nivells tan negatius de l’ocupació, però que també veu com s’atenua, de forma significativa, la seva caiguda interanual, fins al –1,8%. La xifra de centres de cotització queda fixada, així doncs, en 1.464, 27 menys que en el primer trimestre de 2009. L’atur segueix en augment, tot i que és dels sectors que menys creix respecte a les xifres d’ara fa un any (un 15,5%). El nombre de persones aturades procedents del sector se situa en 1.905. Els excedents laborals representen el 15,5% dels llocs de treball, un nivell prou baix en el context actual.

L’evolució de l’Hoteleria resulta menys negativa

Es trenca així la tendència observada en dels darrers trimestres, ja que la taxa interanual de l’Hoteleria es redueix fins al –2,5%, deixant en 3.056 els llocs de treball del sector (78 menys que un any abans). El dinamisme empresarial, al seu torn, continua en terrenys positius: la taxa interanual és aquest cop del 2,9% i els centres de cotització comptabilitzats són 493. L’atur sectorial creix, però com en el cas del comerç, a un ritme inferior que el de la majoria de sectors. Els excedents laborals són del 22,0% i el nombre de persones aturades 673.

Continua la recuperació dels Serveis iniciada en el trimestre anterior, gràcies a activitats com la

Sanitat i serveis socials i l’Administració i serveis socials. Així mateix, destaquen els paràmetres

positius de les Immobiliàries i serveis empresarials i el menor deteriorament del

Comerç i l’Hoteleria.


Gràfic 17 Evolució dels llocs de treball. Serveis. 2001-10.

Bages

Gràfic 18 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-10.

Bages

Gràfic 19 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-

10. Bages

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Llocs de treball Mitjana mòbil

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

3.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

12

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

S’aguditza la caiguda de l’activitat de Transport i les comunicacions

Les xifres d’aquest trimestre mostren com el sector del Transport i les comunicacions assoleix ja taxes negatives de dos dígits (–10,8%). La xifra de llocs de treball se situa, així, en 2.262, 274 llocs menys que en el mateix període de l’any anterior. Contràriament, el dinamisme empresarial presenta una substancial millora aquest trimestre i la taxa de variació interanual es redueix fins al –5,5%. La xifra de centres de cotització es col·loca en 259. En la mateixa línia, l’evolució de l’atur també suposa un element mínimament positiu. Continua incremenant-se, però és el sector on el creixement esdevé menys elevat, respecte a la situació d’ara fa un any (del 12,2%). Les persones aturades que es comptabilitzen com a procedents del sector són 432. Els excedents laborals arriben al 19,1%.

La Mediació financera manté el descens moderat de l’activitat

La Mediació financera continua en una situació similar a la del trimestre anterior. En aquest sentit, la taxa de variació interanual (del –2,4%) esdevé molt similar a la de tres mesos abans. Els llocs de treball del sector queden xifrats, així, en 1.105. El mateix passa amb els centres de cotització. La taxa de variació interanual d’aquest trimestre és exactament la mateixa que la del trimestre anterior: –3,2%. L’atur sectorial suposa una part molt petita (el 0,7%) de l’atur de la comarca, però aquest cop s’incrementa significativament, amb 47 persones aturades més que ara fa un any. Amb tot, els excedents laborals continuen sent baixos, del 9,5%.

Continua la lleugera millora de les Immobiliàries i els serveis empresarials

La taxa de variació interanual (del 2,2%) confirma, per tant, el canvi de tendència que es va començar a dibuixar en l’anterior trimestre en les Immobiliàries i els serveis empresarials. Els llocs de treball del sector se situen, així, en 4.911, creixent –com ja passava en l’ anterior trimestre tant en termes interanuals com en termes intertrimestrals (105 i 66 llocs de treball més respectivament). En la mateixa línia, el dinamisme empresarial, tot i que encara es manté en terrenys negatius, modera la seva caiguda interanual de forma significativa, fins al –1,4%, amb lo qual els centres de cotització queden xifrats en 709. L’atur, per la seva banda, continua creixent amb força. Al tancar el trimestre es comptabilitzen 3.596 persones aturades procedents del sector, un 25,8% més que en el mateix període de l’any anterior. Els excedents laborals són, amb diferència, els més elevats: representen el 73,2% dels llocs de treball actuals.

Mentre que s’accentua la caiguda del Transport i les comunicacions, la Mediació financera es

manté estable en els seu descens moderat i, en canvi, les Immobiliàries i els serveis

empresarials milloren, seguint la tendència iniciada en el trimestre anterior.


Gràfic 20 Evolució dels llocs de treball. Transport i

comunicacions. 2001-10. Bages

Gràfic 21 Evolució dels llocs de treball. Mediació

financera. 2001-10. Bages

Gràfic 22 Evolució dels llocs de treball. Immobiliàries i

serveis empresarials. 2001-10. Bages

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


600

700

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

13

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Diversitat de situacions en els sectors més lligats a lo públic. Les Activitats sanitàries i els serveis socials continuen la dinàmica positiva, però l’Administració i Seguretat Social modera el seu creixement. Mentrestant, l’Educació i, sobretot, les Altres activitats socials i altres serveis s’endinsen en terrenys negatius.

Menor creixement de l’Administració i la Seguretat Social

L’Administració i la Seguretat Social segueix creixent, però modera el ritme de la seva expansió i, per primer cop en cinc trimestres, s’abandonen les taxes positives de dos dígits: 7,0%. La xifra de llocs de treball se situa en 2.813, 183 més que ara fa un any. Els excedents laborals continuen sent dels més baixos, de l’11,8%, i el nombre de persones aturades procedents del sector és baix: 227.

Es perllonga l’ajust experimentat per l’Educació

Així, el sector presenta una taxa interanual lleugerament negativa (del –1,0%) per segon trimestre consecutiu. Es comptabilitzen 2.091 llocs de treball a l’Educació. La situació és una mica diferent quant als centres de cotització, que segueixen creixent (un 2,3%) i se situen en 136. Els excedents laborals són els més baixos (7,6%), desprès dels de la Sanitat i serveis socials.

Situació d’estabilitat per les Activitats sanitàries i els serveis socials

Les Activitats sanitàries i els serveis socials, amb una taxa interanual del 38,4%, continuen reflectint l’espectacular increment registrat en el trimestre anterior que, com ja s’assenyalava aleshores, s’havia de prendre amb certa cautela, ja que el salt en la sèrie ha pogut ser originat per afiliats traspassats des d’un altre centre de cotització (veure “Consideracions metodològiques”). L’evolució del primer trimestre de l’any mostra una pèrdua de 208 llocs de treball respecte al trimestre anterior, que en deixa la xifra en 6.190. L’evolució interanual dels centres de cotització se situa en terrenys positius (0,6%), desprès de quatre trimestres de taxes negatives. Els excedents laborals són els més baixos: 6,8%.

Comportament desfavorable de les Altres activitats socials i altres serveis

Desprès de quatre trimestres amb taxes positives de dos dígits, les Altres activitats socials i altres serveis s’endinsen en terrenys negatius: –5,0%. Els llocs de treball comptabilitzats al sector són 2.805. L’atur s’incrementa i els excedents laborals també (arriben al 16,3%).


Gràfic 23 Evolució dels llocs de treball. Administració i

Seguretat Social. 2001-10. Bages

Gràfic 24 Evolució dels llocs de treball. Educació. 2001-

10. Bages

Gràfic 25 Evolució dels llocs de treball. Sanitat i serveis

socials. 2001-10. Bages

Gràfic 26 Evolució dels llocs de treball. Altres activitats

socials i altres serveis. 2001-10. Bages

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

14

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

La Construcció segueix amb la seva caiguda

Així com en el darrer trimestre s’observava un cert alentiment en el ritme de destrucció de l’ocupació, en aquest primer trimestre de l’any aquesta dinàmica no s’ha consolidat, i el sector presenta pràcticament la mateix taxa interanual que tres mesos endarrere: –12,3%. S’encadenen, així ja, set trimestres amb taxes negatives de dos dígits en la Construcció. Així les coses, els llocs de treball del sector se xifren en 6.527, 914 menys que ara fa un any i 2.675 menys que en els moments de començament de la crisi del sector a la comarca (quart trimestre de 2007). En consonància, el dinamisme empresarial torna a experimentar un fort retrocés: taxa interanual s’enfila fins al -16,3%, deixant la xifra de centres de cotització en 751, 146 menys que en el mateix període de 2009. L’atur segueix creixent, afectant ja a 2.265 persones. Els excedents laborals (del 34,7%) són els segons més alts, per darrera de les Immobiliàries i serveis empresarials.

Les dades d’habitatges iniciats del primer trimestre de 2010 mostren com segueix la lleugera recuperació experimentada des de mitjans de 2009; una recuperació que, tanmateix, continua situant-se en nivells molt baixos, respecte als que s’havien arribat a produir, sense anar més lluny, l’any 2007.

La Indústria segueix atenuant el ritme del seu descens

El principal sector de l’economia del Bages, la Indústria, segueix atenuant el ritme del seu descens, abandonant les taxes negatives de dos dígits, per primer cop en cinc trimestres. Aquest cop la taxa interanual se situa en el –8,8%, deixant el còmput de llocs de treball en 18.332, 1.778 llocs menys que en el mateix període de l’any anterior i 5.076 menys que al començament de la crisi industrial a la comarca (segon trimestre de 2008). El dinamisme empresarial també experimenta una lleugera reducció en el ritme de la contracció, i la taxa interanual es modera fins al –7,7%. Es comptabilitzen 1.078 centres de cotització, 90 menys que en el primer trimestre de 2009. Les persones aturades procedents del sector arriben a les 4.391. Els excedents laborals són del 24,0%.

Els subsectors amb una dinàmica més positiva són el Reciclatge, la distribució energia i aigües i, en molta menys mesura, les Indústries manufactureres diverses. En canvi, aquells que experimenten una major davallada són el Cautxú i el plàstic, la Maquinària i equipament elèctric i electrònic i la Maquinària i equipament mecànic.

La Indústria segueix atenuant el ritme del seu descens, abandonant per primera vegada en

molts trimestres les taxes de dos dígits. Per contra, la construcció segueix amb la seva

caiguda, i la davallada es manté en els mateixos nivells que el trimestre anterior.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 27 Evolució dels llocs de treball. Construcció. 2001-

10. Bages

Gràfic 28 Evolució dels habitatges iniciats. 2007-10.

Bages

Gràfic 29 Evolució dels llocs de treball. Indústria. 2001-10.

Bages

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


1363

1039

563

431 432

183 21196 67 23 35 73 114

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2007 2008 2009 2010

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.000

21.000

22.000

23.000

24.000

25.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

15

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

BBBeeerrrggguuueeedddààà Llocs de treball i centres de treball

En aquest primer trimestre de l’any, ha continuat produint-se l’alentiment del ritme de la destrucció de llocs de treball que s’ha anat observant, de forma progressiva, en els passats trimestres. Així, la taxa de variació interanual s’ha situat en el –2,9%. El trimestre tanca, per tant, amb 11.509 llocs de treball a la comarca, 160 menys que tres mesos abans i 345 menys que en el mateix període de l’any anterior.

Semblant és l’evolució que es pot observar en el cas del dinamisme empresarial. Desprès d’uns trimestres d’intensa desaparició de centres de cotització, tot i que no en els nivells en què s’havia arribat a produir en el cas dels llocs de treball, la taxa de variació interanual es modera, fins al -2,6%. Els centres de cotització queden xifrats, així, en 1.438, 15 menys que en el trimestre anterior i 38 menys que en el primer trimestre de 2009.


El treball assalariat continua atenuant la seva caiguda, de manera bastant paral·lela a la del conjunt dels llocs de treball: la taxa de variació interanual s’ha situat, en aquest cas, en el –2,5%. Segons les dades, el nombre de persones afiliades al Registre General de la Seguretat Social (RGSS), al finalitzar el trimestre, era de 7.796, 141 menys que en el darrer trimestre de 2009 (en aquest cas, hi ha hagut una disminució en termes intertrimestrals) i 196 menys que en el mateix període de l’any anterior.

En relació als llocs de treball autònom, que es poden analitzar a partir de les dades de persones afiliades al Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA), s’observa com continuen amb la tònica dels darrers mesos, mantenint un pitjor comportament que el treball assalariat, de manera que encara acumulen una caiguda interanual del –3,9%. El còmput de treballadors autònoms aporta la xifra de 3.713 llocs de treball d’aquesta modalitat, 149 menys que en el primer trimestre de 2009 i 19 menys que ara fa tres mesos.

Continua el progressiu alentiment de la destrucció de llocs de treball. Paral·lelament, la

desaparició de centres de treball també es modera.

El treball assalariat presenta un millor comportament que el treball autònom.



de cotització. 2001-10. Berguedà


treball i centres de cotització. 2002-10. Berguedà


RETA. 2001-10. Berguedà

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20092010

1.300

1.350

1.400

1.450

1.500

1.550

1.600

1.650


-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20092010

3.000

3.200

3.400

3.600

3.800

4.000

4.200

4.400

RGSS RETA


Berguedà

16

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Atur

L’atur segueix creixent, tot i que cada vegada modera més el seu increment, tal com ha vingut succeint en els darrers trimestres. Aquest cop, la taxa de variació interanual de l’atur s’ha situat en el 14,8%. El nombre de persones aturades a la comarca assoleix les 2.920, 146 més que ara fa tres mesos i 377 més que en el mateix període de 2009. Conseqüentment, els excedents laborals continuen anant en augment: fins al 25,4%. És a dir, per cada quatre llocs de treball localitzats a la comarca hi ha una persona a l’atur.

Els sectors que més contribueixen a l’atur són la Indústria, amb el 25,4% de les persones aturades, la Construcció, amb el 21,7%, i les Immobiliàries i serveis empresarials, amb el 14,1%. Aquests mateixos són els sectors amb majors excedents laborals, tot i que amb un ordre diferent: les Immobiliàries i serveis empresarials, amb un 36,5%, la Indústria, amb un 33,1%, i la Construcció, amb un 32,4%.

Contractació

L’evolució de la contractació en termes interanuals esdevé positiva respecte per primer cop en molts trimestres. Així, la taxa de variació, del 12,2%, es tradueix en 1.846 signats aquest trimestre, 56 menys que ara fa tres mesos (per l’efecte estacional) però 201 més que en el primer trimestre de 2009.

La incertesa continua venint, un trimestre més, per la temporalitat, que continua en els nivells elevats enregistrats des de l’inici de la crisi (la taxa de temporalitat se situa, aquest trimestre, en el 87,1%). Mentre que els contractes temporals signats han estat 1.608, un 20,7% més que un any abans, els contractes indefinits que s’han formalitzat han estat 238, un –24,0%, en termes interanuals.


La sinistralitat laboral s’ha reduït un cop més, seguint la tendència observada des del començament de la crisi. Així, aquest trimestre s’han enregistrat 86 accidents, –27,7% menys que en el mateix període de l’any anterior. L’índex de sinistralitat se situa, així, en 1.103,1 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Malauradament, s’han hagut de lamentar 3 accidents greus, per bé que no hi ha hagut cap víctima mortal.

L’atur segueix creixent, tot i que cada vegada modera més el ritme.

L’evolució de la contractació esdevé positiva,

per primer cop en molts trimestres. La incertesa continua venint per la temporalitat, que es

manté molt elevada.



l'atur. 2005-10. Berguedà

Gràfic 34 Evolució de la contractació. 2006-10. Berguedà


10. Berguedà

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-10

0

10

20

30

40

50

60

70


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2006 2007 2008 2009 2010

65

70

75

80

85

90


0

50

100

150

200

250

300

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20092010

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30



Berguedà

17

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Els Serveis entren en terrenys positius

Així ho indica la taxa de variació interanual del conjunt del sector que esdevé aquest trimestre lleugerament positiva (0,6%), tot i el retrocés intertrimestral. Així les coses, la xifra de llocs de treball dels Serveis es col·loca en 6.754, 59 menys que en el trimestre anterior però, el que és més important, 41 més que ara fa un any. El millor comportament recau en l’Hoteleria, l’Educació i la Mediació financera, mentre que el Transport i comunicacions i el Comerç resulten ser les activitats que mostren un to més deprimit, tot i que s’hi observa una certa millora, respecte a la situació de trimestres anteriors. L’evolució dels centres de cotització van, aquest cop, de la ma dels llocs de treball. La taxa interanual se situa en el 0,2%. Els centres de cotització comptabilitzats són 977. Amb tot, l’atur sectorial continua engrossint-se (un 16,4% respecte al mateix període de l’any anterior), deixant la xifra de persones aturades procedents del sector en 1.422. Els excedents laborals són del 21,0%.

El Comerç atenua de forma significativa la seva davallada

El Comerç presenta una taxa interanual, del –2,9%, que suposa una important reducció, respecte a les taxes negatives de dos dígits observades en els darrers quatre trimestres. Els llocs de treball del sector se situen en 1.803, 53 menys que en el mateix període de l’any anterior. El dinamisme empresarial, per la seva banda, no presenta aquesta pauta, i encara acumula una caiguda interanual significativa (del –6,2%), que deixa la xifra de centres de cotització en 319. L’atur, però, no acompanya, i continua incrementant-se aquest trimestre (un 23,0%). Les persones aturades creixen fins a les 343 i els excedents laborals se situen en el 19,0%.

S’accentua la millora de l’Hoteleria

Així, no sols es manté sinó que es reafirma la dinàmica positiva encetada dos trimestres enrere. Aquest cop el creixement, en termes interanuals, s’ha enfilat fins al 8,1%, deixant la xifra de llocs de treball de l’Hoteleria en 956, 21 més que en el trimestre anterior i, el que és més important, 72 més que en el mateix moment de 2009. La mateix tònica es pot observar en relació al dinamisme empresarial, que presenta una taxa de creixement interanual del 6,6%, deixant enrere quatre trimestres de taxes negatives. L’atur creix, però l’increment és dels més baixos (13,0%). Per contra, els excedents laborals són dels més elevats (24,8%), fet que mostra les dificultats de recol·locació d’aquest col·lectiu de treballadors i incideix en la importància de la recuperació del sector.

Els Serveis entren aquest trimestre en terrenys positius, gràcies al bon comportament de

l’Hoteleria, l’Educació, les Immobiliàries i serveis empresarials i la Mediació financera.

Transports i comunicacions i Comerç continuen

destruint ocupació, però moderen els ritmes.

L’Hoteleria experimenta un creixement important.



Berguedà


Berguedà


10. Berguedà

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


1.600

1.700

1.800

1.900

2.000

2.100

2.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


500

550

600

650

700

750

800

850

900

950

1.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

18

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El Transport i les comunicacions continuen moderant la seva dinàmica recessiva

En aquest sentit, la taxa de variació interanual presentada pels llocs de treball, del –2,4%, torna a suposar una substancial millora respecte a les de trimestres anteriors. Així les coses, els llocs de treball del Transport i les comunicacions se situen en els 438 llocs. Els centres de cotització, per la seva banda, continuen presentant un comportament més desfavorable, amb una taxa interanual del –4,2%, deixant-ne la xifra en 68. L’atur es manté estable, en termes interanuals, i els excedents laborals són del 13,6%.

La Mediació financera torna a la singladura del creixement

Efectivament, la Mediació financera és un dels sectors que torna a presentar paràmetres positius, desprès de cinc trimestres. Aquest cop la taxa de variació interanual s’ha situat en el 2,9%. Amb tot, és cert que el sector té molt poc pes a la comarca: només compta amb 70 llocs de treball.. Els excedents laborals del sector es mantenen en nivells similars als de l’anterior trimestres: 19,5%.

Les activitats Immobiliàries i serveis empresarials es mantenen en positiu

Tot i això, la vigoria que semblaven presentar en el trimestre anterior, amb un creixement interanual que s’enfilava fins el 6,0% s’apaivaga considerablement en el primer trimestre de l’any. Així, la taxa de variació interanual de les Immobiliàries i serveis empresarials tan sols se situa aquest cop en l’1,4%, situant la xifra de llocs de treball en 1.124, 60 més que en el trimestre anterior, però només 15 més que en el mateix moment de 2009. El dinamisme empresarial, per contra, continua evolucionant amb pas ferm (amb un creixement del 7,1% interanual). Els centres de cotització comptabilitzats a finals del mes de març són 150. L’atur continua sent el principal llast del sector. Els excedents laborals (del 36,5%) són els més elevats d’entre els diferents sectors i és el tercer sector en contribució a l’atur: el 14,1% de les persones aturades provenen d’aquestes activitats, per darrera de la Indústria i la Construcció.

Situació força heterogènia per alguns dels sectors més estratègics dins del sector Serveis.

Mentre que uns (Transport i comunicacions) encara continuen la dinàmica recessiva, altres (Mediació financera) tornen a la singladura del

creixement i altres (Immobiliàries i serveis empresarials) es mantenen en positiu.



comunicacions. 2001-10. Berguedà


financera. 2001-10. Berguedà


serveis empresarials. 2001-10. Berguedà

200

250

300

350

400

450

500

550

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

19

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Els sectors més relacionats amb lo públic - els que més han aguantat d’ençà del començament de la crisi - perden ara la seva vitalitat i, segons

els casos, alenteixen el creixement, es troben en una situació d’impàs o entren en paràmetres

negatius.

Impàs per l’Administració i seguretat Social

L’Administració i seguretat social, un dels sectors que més havien mantingut el creixement des de que es va iniciar la crisi, amb taxes positives de dos dígits, es troba ara en una situació d’impàs. Així, desprès d’uns trimestres en què les taxes s’havien anat reduint de forma progressiva, aquest cop la taxa interanual mostra un estancament (0,0%), deixant la xifra dels llocs de treball en 569, 27 menys que tres mesos abans i els mateixos que ara fa un any.

L’Educació redueix el ritme de la seva expansió

Així ho indiquen les dades d’aquest trimestre, en què la taxa de variació interanual s’ha vist reduïda fins al 3,2%, la qual cosa suposa una ostensible reducció respecte a la taxa del trimestre anterior, de dos dígits. La xifra de llocs de treball de l’Educació se situa en 425, 13 més que en el primer trimestre de 2009. Pitjor és el comportament del dinamisme empresarial, que s’endinsa en terrenys negatius, amb una caiguda interanual del -2,9%. L’atur creix de forma significativa respecte a les xifres d’ara fa un any (31,5%). Amb tot, els excedents laborals encara són els més baixos: 13,1%.

El creixement de la Sanitat i serveis socials en els mateixos nivells

La variació interanual dels llocs de treball a la Sanitat i serveis socials se situa, aquest cop, en l’1,6%, pràcticament el mateix valor que l’observat en el trimestre passat, i que per tant continua suposant una reducció de les taxes observades en trimestres anteriors. La xifra de llocs de treball se situa en 839. Això no obstant, l’evolució dels centres de cotització sí que resulta positiva aquest cop, abandonant els signes negatius (2,7%). Els excedents laborals es menten en un nivell baix: 14,4%.

Les Altres activitats socials i altres serveis enregistren una lleugera pèrdua

La taxa interanual esdevé negativa per les Altres activitats socials i altres serveis (-1,9%). Els llocs de treball del sector són 530.



Seguretat Social. 2001-10. Berguedà


10. Berguedà


socials. 2001-10. Berguedà


socials i altres serveis. 2001-10. Berguedà

0

100

200

300

400

500

600

700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

100

200

300

400

500

600

700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

20

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

La Construcció recau

En l’anterior trimestre, la significativa reducció de les taxes interanuals de la Construcció permetia constatar com el sector anava moderant la seva caiguda. Ara, però, les dades del primer trimestre de 2010 trenquen amb aquesta tendència, i la destrucció d’ocupació en el sector torna a augmentar en intensitat, amb una taxa interanual que torna a ser de dos dígits: –11,0%. Així les coses, el nombre de llocs de treball se situen en el 1.957, la xifra més baixa des del segon trimestre de 2001, i que suposa una reducció de 241 llocs de treball, respecte al mateix període de l’any anterior. Els centres de cotització, per la seva banda, presenten una evolució similar, i la desaparició de centres de cotització s’agreuja, fins al –15,4% interanual, deixant la xifra de centres en 219, 40 centres de treball menys. Hi ha 633 persones aturades procedents del sector, que suposen uns excedents laborals del 32,4%, els segons més alts.

L’evolució dels habitatges iniciats durant el primer trimestre de l’any mostra com s’estronca la ínfima recuperació que semblava perfilar-se ara fa tres mesos. Així, les xifres d’habitatge iniciats han tornat a decréixer, aquest cop fins a les 13 unitats.

Continuen les millores en els nivells presentats per la Indústria

Tot i que no s’ha repetit el guany intertrimestral enregistrat tres mesos abans, la caiguda interanual de la Indústria ha continuat atenuant-se, ara fins al –4,7%; un valor que representa una significativa reducció, respecte a les taxes, de dos dígits, observades al llarg de bona part de 2009. Així, al finalitzar el trimestre es comptabilitzen al Berguedà 2.247 llocs de treball de caire industrial, 112 menys que en el mateix període de l’any anterior. Els centres de cotització, per la seva banda, aturen el decreixement, i la taxa de variació interanual esdevé positiva (0,5%) per primer cop en nou trimestres. Amb tot, l’atur provinent de la indústria - la principal contribuïdora a l’atur de la comarca - continua creixent fins a les 743 persones. Els excedents laborals són dels més elevats (del 33,1%), fet que mostra les dificultats d’inserció laboral d’aquest col·lectiu de treballadors en el mercat de treball actual i la important destrucció d’ocupació industrial dels darrers anys.

Els únics subsectors amb una dinàmica positiva són el Cautxú i plàstic, el Reciclatge, distribució energia, aigües i l’Alimentació, begudes i tabac. Els que es contrauen més són, per aquest ordre, la Fabricació de materials de transport, la Indústria química i la Maquinària i equipament elèctric i electrònic.

La Construcció i la Indústria - els dos principals sectors de la comarca - presenten una evolució

lleugerament divergent.

Mentre que la Indústria continua millorant, atenuant la caiguda interanual de l’activitat, la

Construcció no acaba de remuntar i torna a presentar taxes negatives de dos dígits.



10. Berguedà


Berguedà


Berguedà

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


184

134149

182

234

3143

167 4

17 20 13

0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2007 2008 2009 2010

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

3.400

3.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

21

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

SSSooolllsssooonnnèèèsss Llocs de treball i centres de treball

Els indicadors palesen una millora gradual de l’economia al Solsonès. En aquest sentit, s’observa un menor ritme de deteriorament de l’ocupació, ja que la taxa de variació interanual dels llocs de treball continua moderant-se, aquest cop, fins al –6,2%, el valor menys negatiu en cinc trimestres. Així, respecte el mateix trimestre de 2009 hi ha 354 llocs menys. Amb tot, es comptabilitzen 5.314 llocs de treball a la comarca durant el primer trimestre de 2010.

Una evolució similar és la que presenta el dinamisme empresarial, que no havia arribat a decréixer tant com els llocs de treball, i que ara està remuntant de forma més accelerada. Així les coses, la taxa interanual observada en el cas dels centres de cotització es col·loca en el -2,3%, un valor més favorable que el presentat pels llocs de treball, i que deixa la xifra de centres en 668, 16 menys que ara fa un any.


La retracció del treball assalariat, que havia estat intensa a la comarca, sembla ara que experimenta un alleugeriment. Així, la taxa interanual enregistrada aquest trimestre, del –7,8%, suposa una evident millora, respecte a les taxes negatives de dos dígits observades al llarg de 2009. Així, el nombre de persones afiliades al Registre General de la Seguretat Social (RGSS) al acabar el mes de març queda fixat en 3.728, 317 menys que en el mateix període de l’any anterior. En termes intertrimestrals s’experimenta una millora, amb 29 persones afiliades més. Amb tot, la destrucció de treball assalariat continua sent més important que en el conjunt dels llocs de treball.

El treball autònom, per la seva banda, ha mostrat un comportament força diferent, tal com es pot observar analitzant les xifres de persones afiliades al Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA. En primer terme, en els primers estadis de la crisi (any 2008) experimenta una notable pujada, per a desprès començar a destruir ocupació. Això no obstant, la disminució no ha estat tant patent, i les taxes de variació interanual s’han mantingut en nivells més moderats. Aquest fet es reflecteix en la situació actual, en la qual la contracció s’ha atenuat fins al –2,3%, deixant la xifra de treballadors autònoms en 1.586, 37 menys que en el mateix trimestre de 2009.

Els indicadors palesen una millora gradual de l’economia al Solsonès de manera que

s’observa un menor ritme de deteriorament de l’ocupació i dels centres de treball que, en

aquest cas, no havia arribat a decréixer tant com l’ocupació, i que ara estan remuntant de

forma més accelerada.



de cotització. 2001-10. Solsonès


treball i centres de cotització. 2002-10. Solsonès


RETA. 2001-10. Solsonès

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20092010

0

200

400

600

800

1.000

1.200


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

5.200

5.400

5.600

5.800

6.000

6.200

6.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20092010

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

RGSS RETA


Solsonès

22

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Atur

L’atur passa a ser el major maldecap econòmic al Solsonès. Tot i ser, de les tres comarques de la Catalunya Central, allà on els excedents laborals són més baixos (18,0%) també és aquella on l’atur continua incrementant-se de forma més decidida, amb una taxa interanual que se situa en el 39,7%, tot i que suposa una considerable reducció respecte a les taxes, de més del 100%, observades en alguns moments de l’any 2009. Les xifres de l’atur registren, així ja, 955 persones, 271 més que en el mateix període de l’any anterior.

Els sectors que més contribueixen a l’atur són la Indústria, amb el 33,9% de les persones aturades, la Construcció, amb el 26,2%, i el Immobiliàries i serveis empresarials, ja a molta distància, amb el 7,5%. Els sectors amb majors excedents laborals són aquests mateixos: Indústria (29,7%), Construcció (29,6%) i Immobiliàries i serveis empresarials (23,2%).

Contractació

Les millores en els nivells de contractació que s’havien observat en el trimestre anterior no s’han estès a aquest primer trimestre. La contractació s’ha reduït en termes intertrimestrals i, el que és més important, la seva taxa de variació interanual ha tornat a esdevenir negativa: –9,6%. Així les coses, en aquest trimestre s’han formalitzat 650 contractes 68 menys que tres mesos abans i 69 menys que en el mateix període de 2009.

Aquesta evolució del conjunt de la contractació reflecteix el fet que, a diferència de la resta de comarques, on la contractació indefinida disminuïa però la temporal augmentava, en el cas del Solsonès, les dues modalitats contractuals experimenten una contracció, en termes interanuals, del –6,1% i el –10,1%, respectivament. La taxa de temporalitat es redueix aquest trimestre, però continua sent elevada: 85,8%.


La sinistralitat laboral segueix baixant, tal com ha vingut sent des dels inicis de la crisi econòmica. En aquest sentit, s’han computat 36 accidents aquest trimestre. L’índex de sinistralitat s’ha situat, així, en 965,7 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Malauradament hi ha hagut dos accidents greus però, sortosament, no s’ha hagut de lamentar cap víctima mortal.

L’atur segueix amb la tendència desfavorable dels darrers trimestres, però modera els ritmes.

Malgrat la millora en l’ocupació, la contractació es contrau després de l’augment observat del

darrer trimestre.



l'atur. 2005-10. Solsonès

Gràfic 53 Evolució de la contractació. 2006-10. Solsonès


10. Solsonès

0

200

400

600

800

1.000

1.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-20

0

20

40

60

80

100

120

140


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2006 2007 2008 2009 2010

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95


0

20

40

60

80

100

120

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20092010

-60

-40

-20

0

20

40

60



Solsonès

23

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El sector Serveis torna a créixer tant en termes intertrimestrals com interanuals

Es confirma així el successiu apaivagament de la destrucció de llocs de treball i, per primera vegada en sis trimestres, es torna a generar ocupació en els Serveis, amb un creixement del 2,1% respecte al mateix període de l’any anterior, que es tradueix en 58 llocs de treball més, deixant-ne la xifra en 2.760. Així mateix, s’experimenta un notable ascens en termes intertrimestrals, de 67 llocs de treball. L’evolució del conjunt del sector es relaciona amb la pauta de la majoria de subsectors, amb el creixement d’activitats com l’Hoteleria, a més d’aquelles més lligades a lo públic, però també amb el millor comportament de sectors com el Comerç o les Immobiliàries i serveis empresarials, que pràcticament aturen el seu decreixement. El cas més negatiu continua sent el del Transport i comunicacions, que encara es troba en contracció. El dinamisme empresarial, per la seva banda, també assoleix nivells positius, amb una variació interanual minsa, però positiva, dels centres de cotització (0,2%), que deixa la xifra de centres de cotització en 426. Els excedents laborals són del 10,6%.

El Comerç alenteix de forma substancial el ritme de la seva davallada

De fet, pràcticament assoleix xifres positives, tal com mostra la taxa de variació interanual, que se situa aquest cop en –0,8%. D’aquesta manera, la xifra de llocs de treball del Comerç es col·loca en 756. El nombre de centres de cotització es manté en 129. L’atur, en aquest cas, està força estabilitzat, i els excedents laborals, del 7,6%, són dels més baixos.

Segueix la dinàmica expansiva de l’Hoteleria

Velocitat de creuer per l’Hoteleria que, amb una taxa interanual del 11,0%, és el sector que més creix a la comarca, seguit només per algunes de les activitats més vinculades a lo públic. El trimestre tanca, així doncs, amb 473 llocs de treball, 47 més que ara fa un any i 57 més que tres mesos abans, tot i que en aquest cas s’ha de matisar que ja es tracta d’un trimestre habitualment propici per al sector. Una tendència igual de positiva és la que es pot observar en el cas del dinamisme empresarial. La xifra de centres de cotització se situa en 94 centres, un 9,3% més que en el mateix període de l’any passat. Pel que fa a l’atur, tot i que el sector compta amb un dels excedents més baixos (11,6%), aquest trimestre ha experimentat un ostensible creixement interanual, del 30,2%.

Els conjunt del sector Serveis torna a presentar un comportament positiu, relacionat amb les

tendències de la majoria de subsectors.

Més enllà de les activitats més relacionades a l’esfera pública, destaca el creixement de

l’Hoteleria i el fet que el Comerç redueixi de forma substancial la seva davallada.



Solsonès


Solsonès


10. Solsonès

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


200

300

400

500

600

700

800

900

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

24

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El Transport i comunicacions continua en recessió, tot i que mitiga de forma destacada el seu deteriorament

Tot i els dos darrers creixements intertrimestrals, el Transport i les comunicacions és l’activitat, dins del sector serveis, que més persisteix en els seus registres negatius. Amb tot, la taxa interanual d’aquest trimestre (–4,9%) constitueix una elevada reducció dels paràmetres que s’havien produït en els cinc trimestres anteriors, amb taxes de dos dígits. Així les coses, els llocs de treball que es comptabilitzen són 272, 14 menys que en el mateix moment de 2009. Més adversa és la situació pel que fa als centres de cotització. La taxa interanual, en aquest cas, és del –7,5%; un valor que significa una major retracció que l’observada en els trimestres anteriors. Els excedents laborals són baixos: 11,4%.

Les Immobiliàries i serveis empresarials disminueixen força el ritme del seu encongiment

El sector experimenta una remuntada que pràcticament li permet passar a terrenys positius. En aquest sentit, la taxa interanual de les Immobiliàries i serveis empresarials experimenta una forta reducció, fins a situar-se en el –0,6%. Aquest fet implica que el trimestre tanqui amb 308 llocs de treball, només 2 menys que en el mateix període de l’any passat. Malauradament el dinamisme empresarial no mostra la mateix evolució, i la taxa interanual, que en el passat trimestre s’havia estancat, torna a decréixer ara fins al –5,0%. L’atur es redueix mínimament (és l’únic sector que ho fa). No obstant això, els excedents laborals són dels més alts.

Punt d’inflexió en els Transports i comunicacions i per les Immobiliàries i serveis empresarials que pot representar un canvi de

cicle.

Desprès d’uns trimestres de fort deteriorament, s’alenteix la davallada. En el primer cas

s’abandonen les taxes de dos dígits i en el segon pràcticament es retorna a terrenys

positius.



comunicacions. 2001-10. Solsonès


financera. 2001-10. Solsonès


serveis empresarials. 2001-10. Solsonès

200

220

240

260

280

300

320

340

360

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

25

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Cara i creu per les activitats més lligades a l’esfera pública.

Sanitat i serveis socials i Altres activitats socials i altres serveis continuen amb la dinàmica expansiva. En canvi, Administració i seguretat social i Educació veuen reduïdes les seves bones expectatives.

L’Administració i seguretat Social en negatiu

Els signes d’esgotament de l’Administració i Seguretat Social que s’assenyalaven en l’anterior informe s’han confirmat. Així ho indica la taxa de variació interanual que, per primera vegada des de mitjans de 2007, esdevé negativa: –1,5%. Així, els llocs de treball del sector queden xifrats en 196. Els excedents laborals són dels més baixos: 10,5%.

Es frena la moderada creació d’ocupació en l’Educació

Els ritmes moderats de creació d’ocupació que s’havien anat produint en l’Educació al llarg de tot el període analitzat queden ara frenats, amb una taxa interanual només del 0,5%. Els llocs de treball computats dins del sector són 214. En el cas dels centres de cotització, persisteix la dinàmica negativa (–7,1%). Amb tot, els excedents laborals són els més baixos: 4,5%.

La Sanitat i els serveis socials continuen creant ocupació

Així ho demostra la taxa de variació interanual, del 6,1%, que deixa els llocs de treball de la Sanitat i serveis socials en 313, 18 més que en el mateix període de l’any anterior. Aquesta evolució contrasta amb l’experimentada pels centres de cotització que, tot i suposar una millora respecte a anteriors trimestres, segueix en paràmetres negatius: –5,3%. L’excedent laboral continua sent molt reduït: 7,2%,

Segueix l’important impuls de les Altres activitats socials i altres serveis iniciat en el darrer trimestre

En aquest sentit, es tornen a repetir els increments observats aleshores, amb una taxa interanual que se situa en el 8,6%. Els llocs de treball de les Altres activitats socials i altres serveis queden així comptabilitzats com a 215. Els excedents laborals són del 9,6%.



Seguretat Social. 2001-10. Solsonès


10. Solsonès


socials. 2001-10. Solsonès


socials i altres serveis. 2001-10. Solsonès

0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

26

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Es mantenen les taxes negatives de dos dígits de la Construcció

Tot i que suposa una notable reducció, respecte als moments més crítics (mitjans de 2007), quan els ritmes de destrucció de llocs de treball assoleixen el 22,7%, la taxa interanual de la Construcció continua essent de dos dígits negatius: –12,3%. Així les coses, els llocs de treball comptabilitzats són 846, 119 menys que ara fa un any i 429 menys que en el moment en què s’inicia la contracció del sector al Solsonès (primer trimestre de 2007). El dinamisme empresarial, per la seva banda, també s’ha ressentit de la sotragada dels sector. En aquest sentit, la taxa interanual d’aquest trimestre (–12,4%) encara suposa un empitjorament de la observada en els dos trimestres anteriors. En la mateixa línia, l’atur continua sent un llast. Les persones aturades procedents del sector són 250, un 25,0% més que en el primer trimestre de 2009. El sector és el segon contribuïdor a l’atur de la comarca (el 26,2% de les persones aturades provenen de la Construcció) i el segon, també, amb els majors excedents laborals (que són del 29,6%), en els dos casos per darrera de la Indústria.

Les dades d’habitatges iniciats del primer trimestre de l’any mostren una millora significativa en relació a les perspectives de la producció residencial. La xifra, de 43 habitatges iniciats, es troba molt per sobre de les observades al llarg de 2009 i en un nivell similar a les de l’any 2007.

Continuen els pèssims registres observats en els darrers trimestres en el cas de la Indústria

Així, la taxa de variació interanual torna a vorejar el 20% negatiu (–19,3%), deixant la xifra de llocs de treball del sector industrial en 1.089, 261 menys que en el mateix període de l’any anterior i 441 menys que en el moment en què s’inicia la crisi industrial a la comarca, en el primer trimestre de 2008. La situació és força divergent en relació al dinamisme empresarial. En aquest sentit, la taxa interanual presentada pels centres de cotització esdevé positiva (de l’1,1%) per primer cop en set trimestres. Així, la xifra de centres es col·loca en 92. L’atur sectorial continua in crescendo, afectant ja a 323 persones, un 56,2% més que en el primer trimestre de 2009. Els excedents laborals són els més alts de tots els sectors: 29,7%.

Pel que fa als diferents subsectors industrials, els que experimenten una dinàmica més positiva són el de l’Alimentació, begudes i tabac, el del Tèxtil, confecció i cuir i el de les Indústries extractives. Per contra, els que experimenten caigudes més importants són la Maquinària i equipament elèctric i electrònic, la Fabricació de materials de transport i el Paper, edició i arts gràfiques.

La Construcció i la Indústria continuen sent els

sectors que més estan acusant la crisi econòmica. En ells la destrucció d’ocupació i de

centres de treball és encara forta, al mateix temps que l’atur roman en nivells molt elevats.



10. Solsonès


Solsonès


Solsonès

500

600

700

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


63

43

11

53

30

4 2

22

36 5 4

43

0

10

20

30

40

50

60

70

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2007 2008 2009 2010

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

1.500

1.600

1.700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Taules estadístiques

27

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

TTTaaauuullleeesss eeessstttaaadddííísssttt iiiqqquuueeesss Taula 1. Evolució dels sectors econòmicsBages

Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%

Descripció 1r trim 2n trim 3r trim 4t trim 1r trim1r trim

(%)1r trim10-4t trim09

1r trim10-4t trim09

1r trim10-1r trim09

1r trim10-1r trim09 1r trim 09 1r trim 10

1r trim10-1r trim09


1r trim 10 (%)

1r trim10-1r trim09


Agricultura 933 971 947 943 912 1,4 -31 -3,3 -21 -2,3 86 82 -4 -4,7 78 123 0,8 46 58,8 8,3 13,5Indústria 20.110 19.600 19.096 18.598 18.332 29,0 -266 -1,4 -1.778 -8,8 1.168 1.078 -90 -7,7 3.952 4.391 28,1 439 11,1 19,7 24,0Construcció 7.441 7.320 7.016 6.640 6.527 10,3 -113 -1,7 -9 14 -12,3 897 751 -146 -16,3 1.970 2.265 14,5 295 15,0 26,5 34,7Comerç 12.867 12.704 12.450 12.520 12.287 19,4 -233 -1,9 -580 -4,5 1.491 1.464 -27 -1,8 1.649 1.905 12,2 256 15,5 12,8 15,5Hoteleria 3.134 3.050 3.059 3.019 3.056 4,8 37 1,2 -78 -2,5 479 493 14 2,9 580 673 4,3 93 16,1 18,5 22,0Transport i comunicacions 2.536 2.526 2.484 2.272 2.262 3,6 -10 -0,4 -274 -10,8 274 259 -15 -5,5 385 432 2,8 47 12,2 15,2 19,1Mediació financera 1.132 1.148 1.108 1.109 1.105 1,7 -4 -0,4 -27 -2,4 62 60 -2 -3,2 75 105 0,7 31 41,1 6,6 9,5Immobiliàries i serveis empresarials 4.806 4.765 4.709 4.845 4.911 7,8 66 1,4 105 2,2 719 709 -10 -1,4 2.859 3.596 23,0 737 25,8 59,5 73,2Administració i Seguretat Social 2.630 2.721 2.644 2.840 2.813 4,4 -27 -1,0 183 7,0 164 167 3 1,8 227 333 2,1 106 46,5 8,6 11,8Educació 2.112 2.056 1.978 2.054 2.091 3,3 37 1,8 -21 -1,0 133 136 3 2,3 133 159 1,0 26 19,8 6,3 7,6Sanitat i serveis socials 4.471 4.503 4.454 6.398 6.190 9,8 -208 -3,3 1.719 38,4 172 173 1 0,6 335 418 2,7 83 24,8 7,5 6,8Altres activitats socials i altres serveis 2.953 2.839 2.731 2.823 2.805 4,4 -18 -0,6 -148 -5,0 414 407 -7 -1,7 358 456 2,9 98 27,3 12,1 16,3Serveis 36.641 36.312 35.617 37.880 37.520 59,3 -360 -1,0 879 2,4 3.908 3.868 -40 -1,0 6.601 8.078 51,7 1.477 22,4 18,0 21,5No classificats3

215 773 4,9 558 259,7Total 65.125 64.203 62.676 64.061 63.291 100,0 -770 -1,2 -1.834 -2,8 6.060 5.780 -280 -4,6 12.816 15.632 100,0 2.816 22,0 19,7 24,7

BerguedàLlocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



1r trim10-4t trim09

1r trim10-1r trim09


1r trim10-1r trim09


1r trim 10 (%)

1r trim10-1r trim09


Agricultura 584 577 562 552 551 4,8 -1 -0,2 -33 -5,7 28 27 -1 -3,6 29 46 1,6 17 59,8 5,0 8,4Indústria 2.359 2.260 2.238 2.271 2.247 19,5 -24 -1,1 -112 -4,7 214 215 1 0,5 655 743 25,4 88 13,4 27,8 33,1Construcció 2.198 2.197 2.142 2.033 1.957 17,0 -76 -3,7 -24 1 -11,0 259 219 -40 -15,4 579 633 21,7 54 9,4 26,3 32,4Comerç 1.856 1.832 1.833 1.831 1.803 15,7 -28 -1,5 -53 -2,9 340 319 -21 -6,2 279 343 11,7 64 23,0 15,0 19,0Hoteleria 884 878 950 935 956 8,3 21 2,2 72 8,1 166 177 11 6,6 210 237 8,1 27 13,0 23,8 24,8Transport i comunicacions 449 450 443 444 438 3,8 -6 -1,4 -11 -2,4 71 68 -3 -4,2 61 60 2,0 -1 -1,6 13,5 13,6Mediació financera 68 70 69 70 70 0,6 0 0,0 2 2,9 11 10 -1 -9,1 10 14 0,5 4 41,4 14,2 19,5Immobiliàries i serveis empresarials 1.109 1.139 1.150 1.064 1.124 9,8 60 5,6 15 1,4 140 150 10 7,1 375 411 14,1 36 9,6 33,8 36,5Administració i Seguretat Social 569 600 527 596 569 4,9 -27 -4,5 0 0,0 85 85 0 0,0 70 79 2,7 9 12,3 12,4 13,9Educació 412 393 401 446 425 3,7 -21 -4,7 13 3,2 34 33 -1 -2,9 42 56 1,9 13 31,5 10,3 13,1Sanitat i serveis socials 826 843 857 859 839 7,3 -20 -2,3 13 1,6 37 38 1 2,7 98 121 4,1 23 23,5 11,8 14,4Altres activitats socials i altres serveis 540 538 527 568 530 4,6 -38 -6,7 -10 -1,9 91 97 6 6,6 77 102 3,5 25 32,3 14,3 19,3Serveis 6.713 6.743 6.757 6.813 6.754 58,7 -59 -0,9 41 0,6 975 977 2 0,2 1.221 1.422 48,7 200 16,4 18,2 21,0No classificats3

58 76 2,6 18 30,5Total 11.854 11.777 11.699 11.669 11.509 100,0 -160 -1,4 -345 -2,9 1.476 1.438 -38 -2,6 2.543 2.920 100,0 377 14,8 21,4 25,4Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.1. Llocs de treball = RGSS + RETA. 2. Taxa excedent laboral= Aturats*100 / Llocs de treball3. Es refereix als aturats sense ocupació anterior.A partir de gener de 2008 el règim especial agrari per compte propi s'integra en el règim especial de treballadors autònoms.Nota: el nombre d'aturats és la mitjana trimestral.

Taxa exc.lab.2

Taxa exc.lab.2



28

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Taula 2. Evolució dels sectors econòmicsSolsonès

Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



1r trim10-4t trim09

1r trim10-1r trim09


1r trim10-1r trim09


1r trim 10 (%)

1r trim10-1r trim09


Agricultura 651 658 662 656 619 11,6 -37 -5,6 -32 -4,9 31 30 -1 -3,2 25 50 5,2 25 100,0 3,8 8,1Indústria 1.350 1.302 1.164 1.085 1.089 20,5 4 0,4 -261 -19,3 91 92 1 1,1 207 323 33,9 116 56,2 15,3 29,7Construcció 965 1.003 970 866 846 15,9 -20 -2,3 -119 -12,3 13 7 120 -17 -12,4 200 250 26,2 50 25,0 20,8 29,6Comerç 762 749 744 754 756 14,2 2 0,3 -6 -0,8 129 129 0 0,0 55 58 6,0 3 5,5 7,2 7,6Hoteleria 426 414 385 416 473 8,9 57 13,7 47 11,0 86 94 8 9,3 42 55 5,7 13 30,2 9,9 11,6Transport i comunicacions 286 252 251 266 272 5,1 6 2,3 -14 -4,9 53 49 -4 -7,5 19 31 3,2 12 63,2 6,6 11,4Mediació financera 13 14 14 14 13 0,2 -1 -7,1 0 0,0 2 3 1 50,0 0 3 0,3 3 - 0,0 23,1Immobiliàries i serveis empresarials 310 310 303 308 308 5,8 0 0,0 -2 -0,6 60 57 -3 -5,0 74 71 7,5 -3 -3,6 23,9 23,2Administració i Seguretat Social 199 208 162 193 196 3,7 3 1,6 -3 -1,5 30 32 2 6,7 11 21 2,2 9 82,4 5,7 10,5Educació 213 175 203 209 214 4,0 5 2,4 1 0,5 14 13 -1 -7,1 5 10 1,0 5 107,1 2,2 4,5Sanitat i serveis socials 295 300 299 302 313 5,9 11 3,6 18 6,1 19 18 -1 -5,3 10 23 2,4 13 126,7 3,4 7,2Altres activitats socials i altres serveis 198 196 199 231 215 4,0 -16 -6,9 17 8,6 32 31 -1 -3,1 11 21 2,2 10 87,9 5,6 9,6Serveis 2.702 2.618 2.560 2.693 2.760 51,9 67 2,5 58 2,1 425 426 1 0,2 227 291 30,5 65 28,5 8,4 10,6No classificats3

24 40 4,2 15 63,0Total 5.668 5.581 5.356 5.300 5.314 100,0 14 0,3 -354 -6,2 684 668 -16 -2,3 683 955 100,0 271 39,7 12,1 18,0

Catalunya Central (3 comarques)Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



1r trim10-4t trim09

1r trim10-1r trim09


1r trim10-1r trim09


1r trim 10 (%)

1r trim10-1r trim09


Agricultura 2.168 2.206 2.171 2.151 2.082 2,6 -69 -3,2 -86 -4 ,0 145 139 -6 -4,1 132 220 1,1 88 66,8 6,1 10,6Indústria 23.819 23.162 22.498 21.954 21.668 27,0 -286 -1,3 -2.151 -9,0 1.473 1.385 -88 -6,0 4.814 5.458 28,0 643 13,4 20,2 25,2Construcció 10.604 10.520 10.128 9.539 9.330 11,6 -209 -2, 2 -1.274 -12,0 1.293 1.090 -203 -15,7 2.749 3.149 16,1 399 14,5 25,9 33,7Comerç 15.485 15.285 15.027 15.105 14.846 18,5 -259 -1,7 -639 -4,1 1.960 1.912 -48 -2,4 1.983 2.306 11,8 323 16,3 12,8 15,5Hoteleria 4.444 4.342 4.394 4.370 4.485 5,6 115 2,6 41 0,9 731 764 33 4,5 832 965 4,9 133 16,0 18,7 21,5Transport i comunicacions 3.271 3.228 3.178 2.982 2.972 3,7 -10 -0,3 -299 -9,1 398 376 -22 -5,5 465 523 2,7 58 12,5 14,2 17,6Mediació financera 1.213 1.232 1.191 1.193 1.188 1,5 -5 -0,4 -25 -2,1 75 73 -2 -2,7 84 122 0,6 38 44,7 7,0 10,3Immobiliàries i serveis empresarials 6.225 6.214 6.162 6.217 6.343 7,9 126 2,0 118 1,9 919 916 -3 -0,3 3.307 4.078 20,9 770 23,3 53,1 64,3Administració i Seguretat Social 3.398 3.529 3.333 3.629 3.578 4,5 -51 -1,4 180 5,3 279 284 5 1,8 309 432 2,2 124 40,1 9,1 12,1Educació 2.737 2.624 2.582 2.709 2.730 3,4 21 0,8 -7 -0,3 181 182 1 0,6 180 224 1,2 45 24,9 6,6 8,2Sanitat i serveis socials 5.592 5.646 5.610 7.559 7.342 9,2 -217 -2,9 1.750 31,3 228 229 1 0,4 443 562 2,9 119 26,8 7,9 7,7Altres activitats socials i altres serveis 3.691 3.573 3.457 3.622 3.550 4,4 -72 -2,0 -141 -3,8 537 535 -2 -0,4 447 579 3,0 132 29,6 12,1 16,3Serveis 46.056 45.673 44.934 47.386 47.034 58,7 -352 -0,7 978 2,1 5.308 5.271 -37 -0,7 8.049 9.791 50,2 1.742 21,6 17,5 20,8No classificats3

297 889 4,6 591 198,9Total 82.647 81.561 79.731 81.030 80.114 100,0 -916 -1,1 -2.533 -3,1 8.220 7.886 -334 -4,1 16.042 19.507 100,0 3.465 21,6 19,4 24,3Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.1. Llocs de treball = RGSS + RETA. 2. Taxa excedent laboral= Aturats*100 / Llocs de treball3. Es refereix als aturats sense ocupació anterior.A partir de gener de 2008 el règim especial agrari per compte propi s'integra en el règim especial de treballadors autònoms.Nota: el nombre d'aturats és la mitjana trimestral.

Taxa exc.lab.2

Taxa exc.lab.2



29

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Taula 3. Evolució altres indicadorsBages. 2008-2009

2009 2010 ∆ ∆%

Indicador 1r trim 2n trim 3r trim 4t trim 1r trim1r trim


1r trim10-1r trim09

1r trim10-4t trim09

1r trim10-1r trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 708 768 731 750 636 98,6 -114 -72 -15,2 -10,2Accidents greus 4 4 9 4 8 1,2 4 4 n.p. n.p.Accidents mortals 1 0 3 0 1 0,2 1 0 n.p. n.p.Total accidents 713 772 743 754 645 100,0 -109 -68 -14,5 -9,5Índex 1 1.390,0 1.526,9 1.508,0 1.487,7 1.289,1 - - - -13,4 -7,3ContractacióOrdinari temps indefinit 479 393 433 462 405 4,5 -57 -74 -12,3 -15,4Foment contractació indefinida 227 245 229 281 309 3,4 28 82 10,0 36,1Convertits en indefinits 735 520 527 479 453 5,0 -26 -282 -5,4 -38,4Resta contractes indefinits 9 7 6 12 13 0,1 1 4 8,3 44,4Total contractes indefinits 1.450 1.165 1.195 1.234 1.180 13,1 -54 -270 -4,4 -18,6Obra o servei 2.573 2.667 2.901 2.676 2.512 27,9 -164 -61 -6,1 -2,4Eventuals circumstàncies producció 2.568 3.526 3.487 3.877 3.242 36,0 -635 674 -16,4 26,2Interinitat 959 1.566 1.702 2.003 1.925 21,4 -78 966 -3,9 100,7Resta contractes temporals 243 156 163 175 156 1,7 -19 -87 -10,9 -35,8Total contractes temporals 6.343 7.915 8.253 8.731 7.835 86,9 -896 1.492 -10,3 23,5Total contractes 7.793 9.080 9.448 9.965 9.015 100,0 -950 1 .222 -9,5 15,7HabitatgeHabitatges iniciats2

67 23 35 73 114 - 41 47 56,2 70,1Habitatges acabats3

474 658 273 223 100 - -123 -374 -55,2 -78,9

Berguedà. 2008-20092009 2010 ∆ ∆%



1r trim10-1r trim09

1r trim10-4t trim09

1r trim10-1r trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 117 117 98 131 83 96,5 -48 -34 -36,6 -29,1Accidents greus 2 3 1 4 3 3,5 -1 1 n.p. n.p.Accidents mortals 0 1 2 0 0 0,0 0 0 n.p. n.p.Total accidents 119 121 101 135 86 100,0 -49 -33 -36,3 -27,7Índex 1 1.489,0 1.521,1 1.275,9 1.700,9 1.103,1 - - - -35,1 -25,9ContractacióOrdinari temps indefinit 96 88 79 54 90 4,9 36 -6 66,7 -6,3Foment contractació indefinida 58 45 60 92 52 2,8 -40 -6 -43,5 -10,3Convertits en indefinits 154 116 126 80 95 5,1 15 -59 18,8 -38,3Resta contractes indefinits 5 2 5 3 1 0,1 -2 -4 -66,7 -80,0Total contractes indefinits 313 251 270 229 238 12,9 9 -75 3,9 -24,0Obra o servei 654 922 922 919 846 45,8 -73 192 -7,9 29,4Eventuals circumstàncies producció 515 549 766 508 543 29,4 35 28 6,9 5,4Interinitat 141 198 266 195 202 10,9 7 61 3,6 43,3Resta contractes temporals 22 83 37 51 17 0,9 -34 -5 -66,7 -22,7Total contractes temporals 1.332 1.752 1.991 1.673 1.608 87,1 -65 276 -3,9 20,7Total contractes 1.645 2.003 2.261 1.902 1.846 100,0 -56 201 -2,9 12,2HabitatgeHabitatges iniciats2

7 4 17 20 13 - -7 6 -35,0 85,7Habitatges acabats3

54 89 68 55 26 - -29 -28 -52,7 -51,9Font: web del Departament de Treball, Política Territorial i Obres Públiques, i de l'Institut d'Estadística de Catalunya.1. Índex d'incidència trimestral = nombre d'accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (no s'inclouen la resta de Règims).2. Projectes visats col·legis aparelladors.3. Certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors.n.d. No disponible // n.p. càlcul no possible



30

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Taula 4. Evolució altres indicadorsSolsonès. 2008-2009

2009 2010 ∆ ∆%



1r trim10-1r trim09

1r trim10-4t trim09

1r trim10-1r trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 40 41 42 48 34 94,4 -14 -6 -29,2 -15,0Accidents greus 0 1 2 1 2 5,6 1 2 n.p. n.p.Accidents mortals 1 0 0 0 0 0,0 0 -1 n.p. n.p.Total accidents 41 42 44 49 36 100,0 -13 -5 -26,5 -12,2Índex 1 1.013,6 1.059,0 1.174,9 1.324,7 965,7 - - - -27,1 -4,7ContractacióOrdinari temps indefinit 27 20 16 23 21 3,2 -2 -6 -8,7 -22,2Foment contractació indefinida 24 19 9 6 24 3,7 18 0 300,0 0,0Convertits en indefinits 46 32 51 43 46 7,1 3 0 7,0 0,0Resta contractes indefinits 1 1 1 0 1 0,2 1 0 - 0,0Total contractes indefinits 98 72 77 72 92 14,2 20 -6 27,8 -6 ,1Obra o servei 284 275 367 286 265 40,8 -21 -19 -7,3 -6,7Eventuals circumstàncies producció 280 318 342 312 255 39,2 -57 -25 -18,3 -8,9Interinitat 23 20 40 39 28 4,3 -11 5 -28,2 21,7Resta contractes temporals 34 6 20 9 10 1,5 1 -24 11,1 -70,6Total contractes temporals 621 619 769 646 558 85,8 -88 -63 -13,6 -10,1Total contractes 719 691 846 718 650 100,0 -68 -69 -9,5 -9,6HabitatgeHabitatges iniciats2


1 5 16 48 - - - - - -

Catalunya Central (3 comarques)2009 2010 ∆ ∆%



1r trim10-1r trim09

1r trim10-4t trim09

1r trim10-1r trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 865 926 871 929 753 98,2 -176 -112 -18,9 -12,9Accidents greus 6 8 12 9 13 1,7 4 7 n.p. n.p.Accidents mortals 2 1 5 0 1 0,1 1 -1 n.p. n.p.Total accidents 873 935 888 938 767 100,0 -171 -106 -18,2 -12,1Índex 1 1.378,5 1.496,5 1.457,4 1.505,2 1.245,9 - - - -17,2 -9,6ContractacióOrdinari temps indefinit 602 501 528 539 516 4,5 -23 -86 -4,3 -14,3Foment contractació indefinida 309 309 298 379 385 3,3 6 76 1,6 24,6Convertits en indefinits 935 668 704 602 594 5,2 -8 -341 -1,3 -36,5Resta contractes indefinits 15 10 12 15 15 0,1 0 0 0,0 0,0Total contractes indefinits 1.861 1.488 1.542 1.535 1.51 0 13,1 -25 -351 -1,6 -18,9Obra o servei 3.511 3.864 4.190 3.881 3.623 31,5 -258 112 -6,6 3,2Eventuals circumstàncies producció 3.363 4.393 4.595 4.697 4.040 35,1 -657 677 -14,0 20,1Interinitat 1.123 1.784 2.008 2.237 2.155 18,7 -82 1.032 -3,7 91,9Resta contractes temporals 299 245 220 235 183 1,6 -52 -116 -22,1 -38,8Total contractes temporals 8.296 10.286 11.013 11.050 10.001 86,9 -1.049 1.705 -9,5 20,6Total contractes 10.157 11.774 12.555 12.585 11.511 100,0 -1.074 1.354 -8,5 13,3HabitatgeHabitatges iniciats2


529 752 357 326 - - - - - -Font: web del Departament de Treball, Política Territorial i Obres Públiques, i de l'Institut d'Estadística de Catalunya.1. Índex d'incidència trimestral = nombre d'accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (no s'inclouen la resta de Règims).2. Projectes visats col·legis aparelladors.3. Certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors.n.d. No disponible // n.p. càlcul no possible


Consideracions metodològiques

31

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

CCCooonnnsssiiidddeeerrraaaccciiiooonnnsss mmmeeetttooodddooolllòòògggiiiqqquuueeesss Bibliografia de referència.

En l’elaboració del context nacional i internacional, Actíva Prospect ha tingut en compte els següents documents:

• Nota de Conjuntura Econòmica. Altres publicacions. Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya.

• Informe sobre la Conjuntura Econòmica. Caixa Catalunya.

• Informe mensual. Publicacions “La Caixa”.

• Anàlisi i conjuntura econòmica. Cambra de Comerç de Barcelona.

• Boletín económico. Banco de España.

• Publicacions d’interès. Key issues. Fons Monetari Internacional.

• Així mateix, s’han consultat regularment els mitjans de comunicació econòmics i d’abast general que poguessin proveir d’informació rellevant i actualitzada.

Llocs de treball i centres de treball

La informació que s’ofereix fa referència als treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social en situació d’alta laboral i situacions assimilades a l’alta. Els treballadors afiliats figuren agrupats en un compte de cotització a la Seguretat Social. Aquest compte agrupa al col·lectiu de treballadors que pertanyen a una mateixa empresa, i que desenvolupen la seva activitat en una mateixa província. És a dir, les empreses estan obligades a declarar com a mínim un centre de cotització per província. Poden declarar un centre de cotització per cada establiment o bé computar tots els seus treballadors en un sol centre de cotització per província. Per exemple, és habitual que les institucions amb una xarxa important d’oficines o establiments distribuïts en el territori, declarin tots els seus empleats en la seu central. Aquesta situació és dóna en l’àmbit financer, on es pot comprovar com les comarques que tenen la seu central d’una entitat financera, el sector té un pes important en el conjunt de llocs de treball de la comarca, atès que hi computen tots o una bona part dels treballadors de la província.

En aquest sentit, la xifra d’afiliats als centres de cotització situats a cada comarca, no permet conèixer ni la situació laboral dels residents a la comarca - hi poden haver treballadors que resideixen en altres comarques -, ni els llocs de treball efectivament localitzats a la comarca - hi poden haver treballadors que pertanyen a una mateixa empresa que treballen en altres comarques de la província i treballadors de la comarca adscrits al centre de cotització de la seva empresa domiciliat a un altre comarca de la província-.

Cal afegir, a més, que en el còmput dels llocs de treball s’hi inclouen els afiliats al Règim General i al Règim Especial de Treballadors Autònoms. No s’inclouen els afiliats al Règim Especial de la Mineria del Carbó, Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i Règim Especial d’Empleats de la Llar. No obstant això, a partir del primer trimestre del 2008 es varen anar incorporant tots els treballadors per compte propi del sector al Registre Especial de Treballadors Autònoms. Tot i això, la magnitud del sector primari es manté subrepresentada donat que encara es manté el Règim Especial Agrari, del qual no es disposen dades desagregades per comarca.

Amb els centres de cotització també es pot donar que una mateixa empresa declari més d’un centre de cotització. És a dir, es pot donar la situació en que els treballadors d’oficina es declarin en un centre de cotització i els de producció en un altre. Aquesta, però, no és una situació molt freqüent.



32

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Malgrat aquestes consideracions, la informació sobre els afiliats al Règim General i el Règim Especial de Treballadors Autònoms permet de forma força ajustada aproximar el volum dels llocs de treball localitzats a la comarca, sobretot d’aquells que formen part de les empreses locals. A més, l’anàlisi a llarg termini permet veure’n l’evolució.


Es publica l’índex d’incidència, que posa en relació el grau de sinistralitat i el volum en cada moment de la mà d’obra. S’expressa el valor trimestral i no l’anual. És a dir, el nombre d’accidents en jornada de treball amb baixa respecte als llocs de treball enregistrats al mateix trimestre. Les xifres trimestrals varien significativament respecte a les anuals, atès que les segones corresponen als accidents acumulats de tot l’any i el nombre de llocs de treball es manté força similar.

L’índex d’incidència presentat a les taules es calcula com el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats al Règim General. El Departament de Treball inclou també la resta de règims de la Seguretat Social que tenen cobertes les contingències d’accidents de treball i malalties professionals: Règim Especial de la Mineria del Carbó, Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms amb contingències cobertes.

Atur i excedents de mà d’obra

La lectura de les xifres de l’atur es poden dur a terme des de dues perspectives: la social i l’empresarial.

La perspectiva social pretén estimar quina és la incidència de l’atur en la població. L’indicador més comunament acceptat és la taxa d’atur. Aquest taxa és el resultat d’expressar en percentatge, el quocient entre la població desocupada i la població activa. La població activa la formen el conjunt de persones que, o bé estan treballant o bé estan en disposició de treballar (persones desocupades cercant feina). En l’informe s’utilitza la nova taxa d’atur estimada, elaborada per la Diputació de Barcelona per a les comarques de la seva demarcació. Aquesta taxa es calcula a partir de la relació entre la població desocupada registrada a les oficines d'ocupació (SOC) i la població activa local estimada. Aquest nou mètode permet estimar la població activa a nivell comarcal a partir de les dades de les renovacions padronals i de l’extrapolació de taxes d’activitat per edat i sexe a nivell provincial a partir de les estimacions de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

La perspectiva empresarial s’aproxima a partir de la mesura dels excedents de mà d’obra. Aquesta és una situació que es dóna quan el nombre de treballadors disponibles és més gran que la demanda laboral que es requereix. La variació en els excedents laborals té repercussions importants en els costos laborals. En l’informe s’utilitza la taxa d’excedent laboral sectorial que representa el nombre d’efectius laborals disposats a treballar respecte els llocs de treball localitzats a la comarca.

Canvis en la classificació catalana d’activitats econòmiques.

El mes de gener de 2009 va entrar en vigor la nova classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-09) que substitueix a la vigent del 1993 (CCAE-93). L’actualització de la classificació està motivada per la necessitat d’adaptació als canvis en l’estructura econòmica. Entre els canvis hi ha l’aparició o l’augment de protagonisme de determinades activitats que comporta l’aparició de noves categories. És el cas per exemple de les seccions “informació i comunicacions”, “activitats professionals, científiques i tècniques” i “activitats administratives i serveis auxiliars”. O bé la reubicació d’algunes activitats, per exemple, el trasllat de l’activitat



33

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

“promoció immobiliària” a la categoria de “construcció”, mentre que anteriorment es classificava com una activitat de serveis.

L’aplicació d’aquesta nova classificació ha comportat canvis en la categorització i la codificació de les activitats i comporta el trencament de les sèries estadístiques. Aquesta situació afecta només a les magnituds en les quals hi ha desagregacions de les dades per activitat econòmica, com l’afiliació a la Seguretat Social i al treball autònom, als centres de cotització i a l’atur.

Atesa aquesta situació s’ha valorat la idoneïtat d’incloure o no l’evolució per sectors d’aquestes magnituds en el present informe. Finalment, s’ha optat per oferir dades d’evolució un cop establertes les correspondències entre les dues classificacions i les agrupacions sectorials utilitzades a l’informe (que són agregacions per grans sectors) i verificar que en la majoria de casos els canvis són inapreciables. Tot i així, cal prendre les dades d’evolució amb certa cautela i tenir en compte aquest matís. Un clar exemple, en què el canvi de classificació sí ha comportat variacions importants en les sèries, és en l’Agricultura, on el nou canvi en la classificació d’activitats econòmiques classifica les activitats de jardineria (abans incloses en l’Agricultura) en un epígraf dels serveis.

De totes maneres, les dades corresponents al 2n trimestre de 2009 ja estan sota la mateixa classificació i només cal matisar les variacions interanuals (respecte el 2008 que manté la classificació anterior). En conseqüència, les variacions interanuals seran més reals quan s’operi sota la mateixa classificació d’activitats, aquesta situació no es donarà fins el proper informe trimestral.

La Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de 2009 es pot consultar al web de l’Idescat.

http://www.idescat.cat/cat/idescat/classif/

Mitjana mòbil

És un mètode utilitzat per analitzar un conjunt de dades per tal de crear series de mitjanes. En el cas de sèries trimestrals, calcula les mitjanes de quatre trimestres eliminant així l’efecte estacional. S’utilitza per tal d’obtenir una visió més estable, sense estacionalitat; atès que suavitza les fluctuacions a curt termini, ressaltant així les tendències o cicles a llarg termini.

Federació Empresarial de la Catalunya Central Passeig de Pere III, 17, 1r 2a / 08242 Manresa

T. 93 872 38 74 / F. 93 872 82 15

[email protected]

Documents

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya