Informe sobre la conjuntura econòmica › arxius › Informe sobre la... · 2009-05-07 · Informe sobre la conjuntura econòmica Núm. 122 26 de setembre de 2008 Elaborat pel Servei

Informe sobre la conjuntura econòmica Núm. 122 26 de setembre de 2008

Elaborat pel Servei d’Estudis de Caixa Catalunya, amb la col·laboració de l’equip d’investigació del Departament d’Economia Aplicada de la UAB,

dirigit pel catedràtic d’Economia Aplicada Josep Oliver Alonso

www.caixacatalunya.es

CAIXA CATALUNYA – Informe sobre la conjuntura econòmica 1

Sumari

5 Visió general 15 1. Economia internacional 15 1.1. La situació econòmica als EUA i al Japó 20 1.2. La situació econòmica a Europa 25 Requadre La situació patrimonial de les llars nord-americanes en el context de crisi 41 2. Economia espanyola 42 2.1. La indústria 43 2.2. El sector de la construcció 44 2.3. El sector serveis 46 2.4. El consum privat 47 2.5. El sector exterior 49 2.6. Preus 51 2.7. Mercat de treball 52 2.8. Finançament de l’economia 52 2.8.1. Sector privat 55 2.8.2. Sector públic 57 Requadre L’efecte en el mercat laboral de l’ajust en la construcció 73 3. Economia catalana 73 3.1. Elements d’oferta 77 3.2. Elements de demanda 80 3.3. Preus 82 3.4. Mercat de treball 84 Requadre L’ocupació en la construcció a Catalunya en el context actual de desacceleració 91 4. Mercats financers i de divises 91 4.1. Tipus d'interès a curt termini 100 4.2. Tipus d'interès a llarg termini 103 4.3. Tipus de canvi 104 4.4. Mercats borsaris 109 Resum: la conjuntura en 10 minuts 113 Síntesi d’indicadors 117 Índex de reports monogràfics

Informe sobre la conjuntura econòmica. Núm. 122 Setembre 2008 2

Abreviatures, símbols utilitzats i aclariments

Abreviacions

AA.PP.: Administracions Públiques.

AFL: Actius financers líquids.

ALP: Actius líquids en mans del públic.

BCE: Banc Central Europeu.

CC.AA: Comunitats Autònomes.

CCAE-93: Classificació nacional d’Activitats Econòmiques.

CNE: Comptabilitat Nacional d'Espanya.

CNTR: Comptabilitat Nacional Trimestral.

CNR: Comptabilitat Regional d’Espanya.

DA: Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales.

DGPE: Direcció General de Programació Econòmica.

EFC: Establiments Financers de Crèdit.

EPA: Economic Planning Agency of Japan.

EPA: Enquesta de població activa.

EUROSTAT: Institut d'Estadística de la Unió Europea.

Fed: Reserva Federal dels EUA.

FIBOR: Tipus d’interès mitjà del diner en el mercat de Frankfurt.

FMI: Fons Monetari Internacional.

FRONTUR: Estadística de moviments turístics a la frontera.

ICO: Instituto de Crédito Oficial.

G-7: EUA, Canadà, Japó, Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia.

IDESCAT: Institut d'Estadística de Catalunya.

IET: Instituto de Estudios Turísticos.

IFO: Institut IFO alemany.

IFM: Institució Financera Monetària.

INEM: Instituto Nacional de Empleo.

INSEE: Institut Nacional d'Estadística de França.

INVERCO: Asociación de Instituciones de Inversión Colectiva y Fondos de Pensiones.

IPC: Índex de preus de consum.

IPCH: Índex de preus de consum harmonitzat.

IPI: Índex de producció industrial.

IPRI: Índex de preus industrials.

IPPI: Índex de producció de productes industrials (Catalunya).

IPPRI: Índex de preus de productes industrials (Catalunya).

ISFL: Institucions sense finalitat de lucre.

ISFLSH: Institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars.

IRPF: Impost sobre la renda de les persones físiques.

ISTAT: Institut Nacional d'Estadística d'Itàlia.

LIBOR: Tipus d’interès mitjà del diner en el mercat interbancari de Londres.

METI: Ministeri d’Economia, Comerç i Indústria del Japó.

MEC: Ministeri d’Educació i Ciència

MFOM: Ministerio de Fomento.

MIN: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

MINECO: Ministerio de Economía y Hacienda.

MTAS: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

CAIXA CATALUNYA – Informe sobre la conjuntura econòmica 3

OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.

OFICEMEN: Asociación de Fabricantes de Cemento de España.

OMC: Organització Mundial del Comerç.

ONS: Oficina Nacional d'Estadística del Regne Unit.

ONU: Organització de les Nacions Unides.

OPEP: Organització de Països Exportadors de Petroli.

PIB pm: Producte interior brut a preus de mercat.

PPA: Paritats de Poder Adquisitiu

RENFE: Red Nacional de Ferrocarriles Españoles.

RETA: Règim Especial dels Treballadors Autònoms

RFBD: Renda Familiar Bruta Disponible.

SEOPAN: Asociación de Empresas Constructoras de Ámbito Nacional.

SGPC: Subdirección General de Previsión y Coyuntura.

SIFMI: Serveis d’Intermediació Financera mesurats indirectament.

TTA: Taxa trimestral anualitzada.

UCP: Utilització de la Capacitat Productiva.

UE: Unió Europea.

UME: Unió Monetària Europea.

VAB cf: Valor afegit brut a cost de factors. Símbols

- : dada inexistent o sense significat. n.d.: dada no disponible. n.s.: dada no significativa. mm: milers de milions. p.p.: punts percentuals. Aclariments

Cadascuna de les dades que es presenten als quadres d'aquest informe s'ha arrodonit al primer decimal de forma individualitzada, fet que pot produir diferències entre la suma de les dades parcials i els totals dels quadres.

Les dades i les opinions contingudes en aquest informe es basen en informació obtinguda de fonts considerades fiables, per bé que no se'n garanteix l’exactitud, integritat o correcció total. Aquest document es distribueix únicament amb finalitat informativa i, per tant, no constitueix cap proposta o recomanació per a la realització d'inversions financeres.

CAIXA CATALUNYA – Visió general 5

Visió general

Nova fase de la crisi financera: “implosió” de part de Wall Street

Aquestes últimes setmanes han significat l'emergència de la crisi financera més aguda des de la Gran

Depressió dels anys trenta. Aquesta nova fase, com les anteriors, ha anat prenent forma d’una manera lenta, malgrat que la precipitació ha estat molt sobtada i concentrada en les dues setmanes que van des del pla de salvament de Freddie Mac i Fannie Mae el 7 de setembre i l'anunci del pla d'emergència de 700.000 milions de dòlars a l'ampli catàleg de mesures complementàries del diumenge 21 de setembre. Malgrat l'accentuació en el reconeixement de pèrdues, xifrades a principi de setembre en 514.000 milions, la crisi no cessa.

Així, el pànic que es va apoderar dels mercats financers aquests dies es va manifestar en forma de

caigudes especialment agudes de les borses en alguns dies concrets. Per exemple, després del col·lapse de Lehman Brothers, el dilluns 15 de setembre, el Dow Jones va caure d’un 4,42% (una baixada no vista des de l'11 de setembre del 2001), acumulant una pèrdua des del màxim del 8 de novembre del 2007 del 31,6%, una situació similar a la de la resta de borses mundials. Aquesta nova fase ha sorprès per la seva profunditat i amplitud, i va afectar un ampli catàleg d'institucions financeres nord-americanes, malgrat que la majoria operen en el que es considera “banca a l'ombra”, és a dir, institucions que treballen en l'àmbit financer però que no tenen les característiques de la banca comercial i que, per tant, tenen una regulació, en general, més laxa. Va afectar, també, instruments crediticis fins ara indemnes. Aquest és el cas del sector assegurador (amb el salvament d’AIG), del de fons d'inversió (els money market mutual funds) o dels credit default swaps.

Després de la calma posterior a la intervenció de Bear Stearns, primera intervenció de Fannie Mae i Freddie Mac...

De fet, els mesos posteriors al salvament de Bear Stearns, la setmana santa passada, quan la Fed en

va facilitar la compra per part de JPM Chase, ajudant-la amb assumpció de 29.000 milions de dòlars de possibles pèrdues, els mercats havien entrant en una certa fase de retorn a la normalitat. És dins aquest context més distant dels mesos d'abril-juny que s'entén, per exemple, la decisió del BCE d'elevar el cost del diner en la reunió de juliol (des del 4 al 4,25%). Així mateix, a mesura que l’agost avançava, les dades de contínues caigudes dels preus immobiliaris als EUA i al Regne Unit van continuar afectant el valor dels actius abonats per hipoteques, cosa que reobrí la crisi financera. De fet, la baixada dels preus dels actius hipotecaris ja havia forçat els principals obligacionistes de Fannie Mae i Freddie Mac a vendre part dels seus actius el juliol i l’agost.

Cal recordar ara que el total de 5,4 bilions d'actius propietat d’aquestes dues companyies hipotecàries

(prop del 45% de tot el mercat hipotecari nord-americà) s'ha anat finançant, bàsicament, amb emissions de deute. I que aquest deute, donada la seva característica de seguretat, ha estat un dels actius preferits per les inversions en dòlars per part dels wealth funds i bancs centrals i altres operadors dels països emergents. Així, a final del juliol, la Xina, Corea, el Japó i Rússia tenien deute d'aquestes companyies per un valor que excedia els 100 mil milions de dòlars. Dins aquest context venedor, la intervenció del govern nord-americà era inevitable. I així, el 7 de setembre es va anunciar la presa de control (l’anomenat conservatorship), alhora que s'eliminaven els dividends, i el govern anticipava la decisió d'invertir 200 mil milions de dòlars en les dues companyies i de procedir a la reducció de la seva garantia a partir del 2010, una vegada esvaïts els pitjors efectes de la crisi .


... a continuació, col·lapse de Lehman Brothers i venda de Merrill Lynch...

Els mercats no es van calmar amb aquesta intervenció. Contràriament, els rumors d’eventuals fallides

de certs bancs d'inversió, en especial Lehman Brothers i Merrill Lynch, van accentuar la pressió venedora sobre les seves accions, i deteriorar així la base de capital d’ambdós bancs d'inversió. Al mateix temps, la principal empresa d'assegurances del món, American International Group (AIG), amb una exposició al mercat de credit default swaps entorn de 445 mil milions de dòlars (d'uns actius totals situats lleugerament per sobre d’un bilió de dòlars), es va començar a ressentir de les conseqüències indirectes de la situació adversa de Fannie Mae, Freddie Mac, Lehman Brothers i d'altres crèdits assegurats. D'aquesta manera, el cap de setmana del 13/14 de setembre, la Fed i el Tresor dels EUA van decidir no salvar Lehman Brothers, que el dilluns 15 va presentar suspensió de pagaments. Vista aquesta situació, Merrill Lynch va decidir oferir-se per ser comprada per Bank of America, amb que esquivava la inevitable suspensió de pagaments que el mercat donava per descomptada.

Així les coses, el dilluns 15 i el dimarts 16 de setembre, tant el BCE com la Fed i el banc central de

Suïssa van respondre injectant liquiditat extraordinària. El mateix dia, el BCE va injectar 30 mil milions d'euros a un tipus mínim del 4,3% i venciment a 1 dia, mentre que el Banc d 'Anglaterra prestava uns 6.200 milions d'euros als seus bancs (a tres dies i al 5%); el Banc de Suïssa, per primera vegada des de febrer, tornava a ampliar l'accés al seu crèdit, i la Fed injectava uns 70 mil milions de dòlars (prop de 49 mil milions d'euros). En total, els bancs centrals van injectar al sistema uns 233 mil milions de dòlars aquests dos dies. Finalment, per augmentar la liquiditat del mercat, un grup de deu grans bancs nord-americans i europeus (entre els quals Citigroup, Bank of America, Morgan Stanley, JPMorgan, Goldman Sachs, Barclays, Deutsche Bank, Credit Suisse i UBS) van acordar crear el dilluns 15 de setembre un fons de 70 mil milions de dòlars amb el propòsit de subministrar liquiditat al sistema financer.

... després, nacionalització de facto d’AIG i crisi dels money market mutual funds... Aquesta situació inusual va arrossegar AIG a la baixa, alhora que s'intensificava la pressió sobre

Goldman Sachs i Morgan Stanley, de manera que el dimarts 16 de setembre el govern federal dels EUA va decidir intervenir el gegant assegurador. El mecanisme d'intervenció va implicar la concessió d'un crèdit de 85 mil milions de dòlars a l'entitat per a dos anys, a un tipus d'interès de 850 punts bàsics per sobre del rendiment dels bons del Tresor. Quant a la companyia, posava com a garantia el 79,9% de les seves accions, de manera que, de facto, el govern nord-americà es transformava en propietari. Aquest context accelerat d’”implosió” bancària començava a generar creixent risc sistèmic per al conjunt del sistema financer.

Aquests temors van provocar una “fugida cap a la qualitat” del deute del Tresor nord-americà, de

manera que els tipus d'interès de les lletres del Tresor a 3 mesos van presentar valors negatius el dimecres 17 de setembre, una situació totalment insòlita. Pel que fa al tipus d'interès del dòlar LIBOR a 1 dia, es va elevar extraordinàriament, fins al 2,64% el 15 de setembre, des del 2,10% del dia anterior. A més, en el transcurs de la setmana del 15 al 19 de setembre, tant Goldman Sachs com Morgan Stanley, els dos úlnics bancs d'inversió que restaven dels cinc grans originals a Wall Street, foren objecte d'insistents rumors de fallida. Finalment, atès el risc que la crisi afectés entitats especialitzades en fons d'inversió (en el money market mutual fund) era especialment greu, el Tresor nord-americà va establir una assegurança temporal. Aquestes entitats havien adquirit un prestigi de solvència que no es corresponia amb cap tipus d'assegurança. I quan van començar les retirades de fons, una d'aquestes entitats, Reserve Management Corp., va presentar, per primera vegada, uns actius que havien caigut per sota del parell, deslligant la possibilitat d'una caiguda en cascada. Cal tenir en compte que aquest mercat inclou actius valorats pròxims


a 3,4 bilions de dòlars. Així, la retirada de prop de 197 mil milions d'aquests fons la setmana més intensa de la crisi apareix com un fenomen inquietant.

... i, finalment, pla de salvament de 700 mil milions de dòlars del Tresor nord-americà i compra de HBOS per Lloyds TSB al Regne Unit Davant el col·lapse i la possibilitat d'extensió, el dijous 18 de setembre, el govern nord-americà va

prendre un conjunt de mesures extraordinàries. En primer lloc, va crear una assegurança general per a la totalitat d'actius dels mutual funds. En segon lloc, va prohibir la venda d'accions en préstec, activitat típica dels hedge funds, que es considerava que havia generat una part substantiva de les pressions a la baixa en nombrosos valors accionarials, en especial els dels bancs d'inversió.

Però, sens dubte, la mesura estrella va ser l’aprovació d'un programa de compra d’actius amb

problemes (The Troubled Asset Relief Program, TARP), dotat amb 700 mil milions de dòlars, per adquirir els actius (hipotecaris o comercials) que no tenen mercat, per als pròxims dos anys. Aquesta mesura pretén recapitalitzar el sistema financer i permetre, d'aquesta manera, reobrir el mercat d'hipoteques i, en definitiva, parar la caiguda dels preus dels habitatges, que és el veritable problema no resolt encara. Així, el dèficit agregat del sector públic dels EUA podria situar-se l'exercici fiscal del 2008 al voltant d’un bilió de dòlars, per la suma del previst de 438 mil milions de dèficit federal i de la part utilitzada del paquet dels 700 mil milions. A més, els principals bancs centrals del món van injectar una quantitat rècord de 180 mil milions de dòlars i una quantitat similar en les monedes del propi país.

Al Regne Unit, l'accentuació de la caiguda dels preus dels habitatges i els efectes indirectes de

l'exposició al mercat nord-americà van començar a pressionar sobre el principal banc hipotecari, l'Halifax Bank of Scotland. Davant els temors d’una extensió de la crisi al país, el govern britànic va donar suport a la compra d’aquest per part de Lloyds TSB, malgrat els perills de concentració monopolística que això implicava.

Primers impactes de l'actuació de les autoritats nord-americanes: caiguda del dòlar, augment del preu del petroli i manteniment de la incertesa Els dies posteriors a l'anunci del paquet de mesures per part del Tresor nord-americà, i una vegada

esvaïda l'eufòria inicial (el divendres dia 19, les borses occidentals van mostrar augments extraordinaris), els temors pel futur immediat s’han afegit a les cauteles generades per la necessària concreció de la utilització del paquet d'ajudes en el seu tràmit al Senat dels EUA. Encara que aquest procés no ha finalitzat, les borses, els mercats de divises, els de crèdit i els del petroli han reaccionat negativament a la nova situació creada.

Així, el dòlar ha perdut bona part dels guanys anteriors, fins a arribar a cotitzar prop d’1,48 unitats per

euro i assolint, el 22 de setembre, els 1,473 dòlars, després d'haver arribat a cotitzar per sota d’1,40 dòlars l'11 de setembre. Aquesta pèrdua està vinculada a l'augment del deute públic nord-americà que caldrà emetre per fer front tant a l’aprovació del TARP abans comentada, com per altres responsabilitats en les quals ha incorregut el govern nord-americà pel fet de contenir la crisi. També l'or s'ha vist influït per aquesta crisi, de manera que la fugida cap a la seguretat l’ha afectat positivament: la seva cotització es va elevar des de 746,4 dòlars/unça l’11 de setembre fins a 894,0 dòlars el 25 de mateix mes.

Addicionalment, les tensions de liquiditat en els mercats de diner no han afluixat. El tipus d'interès

LIBOR en dòlars a tres mesos continua amb una prima notable, de 164 punts bàsics respecte al tipus


d’interès sense risc de crèdit, el 24 de setembre. I passa igual amb l'euro, amb una prima sobre els fons del BCE de 82 punts bàsics (l'1 de setembre era de 63 punts bàsics sobre el tipus d'intervenció del BCE). D'aquesta manera, l'euríbor va assolir un nou rècord, fins a 5,066% el 24 de setembre. De fet, el conjunt de la banca mundial ha accentuat la tendència a mantenir la liquiditat en els seus balanços, pel temor que la situació actual i les seves conseqüències potencials generen.

Finalment, els mercats de capitals comencen a descomptar que la situació de l'economia real nord-

americana és també molt fràgil. I que els actuals estralls financers poden reforçar la tendència cap a una severa recessió. Addicionalment, els temors sobre el futur dels EUA han afectat tant els mercats europeus com els asiàtics i el conjunt dels països emergents. Així, la setmana després de l'adopció d'aquestes mesures, entre la recuperació del divendres 19 al 25 de setembre, el Dow Jones va caure d’un 4,9%, el CAC-40 francès d’un 4,9%, el DAX alemany d’un 2,2%, el Footsie-100 britànic d’un 4,1%.

Refredament de les economies emergents? El menor creixement mundial que comporta la crisi financera als EUA i al Regne Unit ha començat a

pressionar a la baixa les perspectives d'expansió dels principals països emergents. Addicionalment, alguns altres elements geopolítics també estan afectant el seu desenvolupament. Aquest és el cas de Rússia, que, després de la guerra amb Geòrgia, ha vist una important sortida de capitals, fet que ha obligat a una massiva intervenció de les autoritats en el mercat de valors de Moscou. De fet, les noves previsions de creixement mundial de l'FMI podrien reduir l'avanç de l'economia mundial en conjunt des del 4,1% de la primavera passada al 3,8% de les previsions de tardor. En aquest context, l'FMI espera que la Xina, l’Índia, el Brasil i Rússia reduiran els seus ritmes d'augment del PIB el 2008 i el 2009.

Aquest context menys expansiu ha obligat les autoritats xineses a intervenir en ajuda del creixement,

per primera vegada aquests últims anys. El banc central de la Xina ha reduït el tipus d'interès de 0,27 punts bàsics, fins al 7,2%, al mateix temps que reduïa les reserves obligatòries de la banca (1 punt percentual, fins al 16,5%), després de cinc pujades consecutives del preu del diner, per combatre la inflació, que va arribar a un 8% els mesos de febrer a abril. Així mateix, la frenada del preu del petroli, combinada amb els primers símptomes que la baixada de l'activitat al Japó, Europa i als EUA estava amenaçant el creixement, ha comportat aquest notable canvi de la seva política monetària.

Caiguda del preu del petroli, impulsada per la reducció de la demanda, malgrat que es manté algun focus de tensió alcista...

En el front dels preus del petroli, l'estiu ha vist una caiguda intensa des dels molt elevats valors

aconseguits fins a l’agost. El del cru tipus Brent va caure des de 146 dòlars/barril el 3 de juliol a 89 dòlars el 16 de setembre. Aquesta baixada no es va parar ni en presència de les tensions geopolítiques i de la retallada en el subministrament que va provocar la guerra de Geòrgia. Davant aquesta situació, els països de l'OPEP van anunciar una suau retallada de la producció, en un intent, inicialment fallit, de mantenir els preus entorn de 100 dòlars. D'aquesta manera, l'OPEP ha reduït les seves previsions de creixement de la demanda de petroli fins a l'1,02% el 2008 (un 12% inferior a les previsions de l’agost).

No obstant això, la nova caiguda del dòlar, els efectes indirectes de l'huracà Ike als EUA i problemes a

Nigèria han provocat una nova pujada. Especialment rellevant va ser l’alça sobtada i molt intensa del 22 de setembre, que va ser provocada per la baixada del dòlar. La cotització va pujar de 96,9 a 100,8 dòlars el barril. Malgrat que els mercats de futurs anticipaven una caiguda a valors més baixos (les lliures, el


novembre, cotitzaven a 109 dòlars/ barril), el fet cert és que aquest augment ha significat una clara reversió de la caiguda anterior.

... que s'ha començat a traslladar a la inflació dels EUA, del Regne Unit i de l'àrea de l'euro

La baixada absoluta del preus del petroli i l'efecte base derivat dels nous preus en relació amb els de

l'any anterior han començat a afectar el ritme d'avanç dels preus al consum. Igualment, la millora en la collita de certs productes alimentaris bàsics, així com una certa moderació en el consum dels països emergents i els corresponents increments de l'oferta, també han afectat positivament l'avanç dels preus alimentaris. D'aquesta manera, als EUA, l'IPC va presentar l'agost una baixada intermensual del 0,1%, factor que implica un increment interanual del 5,4%, per sota del 5,6% de juliol, i que sembla anticipar que el màxim de l'IPC s'ha assolit aquest estiu passat. Excloent-ne energia i aliments, l'IPC va augmentar d’un 0,2%, fins al 2,5% interanual. Així mateix, els preus del cru es van situar el juliol en la taxa més elevada dels últims 27 anys, amb un creixement del 70,6% en termes interanuals.

En canvi, al Regne Unit, el creixement dels preus provocat per la pressió alcista del petroli no ha

arribat encara a la seva fi, després dels molt importants augments (entre el 27 i el 44%) del preu dels principals productes energètics del mes d'agost. D'aquesta manera, l'índex de preus al consum va arribar aquest mes al 4,7% interanual, des del 4,4% de juliol i el 3,8% de juny.

Finalment, a l'àrea de l'euro, el creixement dels preus es va començar a desaccelerar l'agost, amb un

augment interanual del 3,8%, per sota del 4,0% de juliol, que sembla que serà el màxim d'aquesta fase alcista en el comportament dels preus. La baixada de l'energia i els aliments van ajudar a aquesta moderació, mentre que la inflació subjacent es va accelerar d’una dècima, fins al 2,6%. En aquest context menys tens, les previsions de la Comissió Europea apunten un màxim del 3,9% el tercer trimestre del 2008, per començar tot seguit una clara moderació, fins al 3,4%, el quart trimestre.

L'activitat als EUA avança intensament el segon trimestre, mentre que el sector immobiliari continua caient i s'anticipa una clara moderació del creixement els pròxims trimestres

Als EUA, el creixement del PIB del segon trimestre va presentar l'alça descomptada, gràcies a afegir-

se la devolució fiscal a les famílies als efectes de la caiguda del preu del diner. Així, es va incrementar d’un notable 3,3%, tot i que bona part del creixement va estar vinculat a l'alça exportadora i a augments en el consum familiar majors dels que haurien tingut lloc sense els paquets expansius fiscal i monetari.

En aquest context, els indicadors d'activitat industrial suggereixen una baixada de la producció el

setembre. Aquest és el senyal que indica el NEM, l'índex de directors de compres del nord-est dels EUA, que es basa en les enquestes de la Fed de Nova York i de la de Filadèlfia. Dins l'àmbit del mercat immobiliari, la caiguda dels preus de l’habitatge, del 15,9% el juny, comença a mostrar els primers senyals de frenada, malgrat que les últimes dades de vendes de cases de segona mà han reprès la seva tendència baixista l'agost, amb una caiguda del 2,2% respecte a juliol.

La menor tensió de la despesa de les llars es posa de manifest, especialment, en la caiguda de les

vendes al detall l'agost (un 0,3% intermensual), per segon mes consecutiu, factor que apunta un estancament o contracció del consum el tercer trimestre. Des d'aquest punt de vista, l'esgotament dels efectes expansius fiscals i l'augment de l'atur reforçarien aquesta tendència, que es podria veure parcialment continguda per la millora en la inflació.


El Regne Unit s'endinsa en recessió, en la pitjor crisi des dels primers anys noranta El Regne Unit ha començat a notar els primers símptomes de recessió. De fet, l'OCDE ha avançat que

espera que entri en recessió la segona part de l'any, colpejat per la crisi financera i immobiliària. Aquesta última, en especial, ha començat a agafar una velocitat certament inquietant, amb baixades de preus de dos dígits i caigudes en el total de noves hipoteques i en les vendes no vistes des de la crisi immobiliària dels primers noranta.

A l'àrea de l'euro, frenada en el creixement més intensa que l’esperada...

En el context de la crisi financera, les noves previsions de creixement de la Comissió Europea, fetes

públiques el 10 de setembre, apunten cap a una notable reducció en les expectatives d'avanç del PIB. La tesi central que se’n desprèn és que, malgrat la solidesa de l'economia europea, el conjunt de xocs que l’estan afectant, des de la baixada de la confiança fins a la caiguda de la renda disponible per efecte dels preus de l'energia, impacten sensiblement en el seu futur immediat. D'aquesta manera, les noves previsions són d’un creixement de l'1,3% el 2008, 0,4 punts percentuals menys que l’estimat el mes d'abril. A semblança de les del BCE, les previsions de la Comissió mostren un perfil trimestral en forma de “U”, de manera que, després de la caiguda del 0,1% intertrimestral el segon trimestre i de l'estancament que s'espera el tercer, el quart hauria de veure una certa alça (0,1%), que podria anticipar una millora dins el 2009.

Entre els grans països de l'àrea, la Comissió espera que, tècnicament, Alemanya entrarà en recessió,

ja que, després de l'intens augment del primer trimestre (1,3% intertrimestral) i de la baixada del segon (-0,5%), la Comissió preveu una nova reducció el tercer (-0,2%), abans de la recuperació del quart (0,2%). El perfil és similar pel que fa a França i a Itàlia, malgrat que sembla que les dues economies podrien esquivar la recessió (caiguda de -0,3% el segon trimestre i del 0,0% el tercer) i, també, recuperar impuls el quart (0,1%). Finalment, Espanya entraria en recessió, ja que des del 0,1% del segon trimestre, el tercer i el quart serien negatius (-0,1 i -0,3%), bé que amb un perfil clarament a la baixa, diferent de la resta de grans països de l'àrea.

...mentre que la producció continua apuntant a la baixa i la confiança segueix caient En aquest context clarament menys positiu, les últimes dades de producció o els indicadors indirectes

d'activitat assenyalen una nova accentuació baixista. Aquest és el cas de la producció industrial, que va caure d’un 0,3% intermensual el juliol, després de la baixada del 0,2% el juny.

Finalment, quant a la confiança, no ha deixat de caure els últims mesos. L'índex IFO sobre l'economia alemanya va retrocedir el setembre per quart mes consecutiu, i s’apunten registres també negatius per al quart trimestre. Així mateix, d'acord amb l'índex ZEW de sentiment dels inversors, les expectatives d’aquests van millorar el setembre, malgrat que encara continua situat en valors històricament molt baixos. Igualment, a Itàlia, l'índex ISAE de confiança empresarial ha caigut el setembre al nivell més baix dels últims set anys, mentre que, a França, l'índex INSEE de clima econòmic continua deteriorant-se i cau de nou el setembre, fins a situar-se en el punt més baix des de mitjan 2003.


L'economia i els preus a l'àrea de l'euro... A l'àrea de l'euro, malgrat la incertesa que s'ha emparat dels mercats i les tensions de liquiditat que

continuen manifestant-se, el BCE no ha canviat de posició respecte de quin és el principal problema. Des del seu punt de vista, els perills d'inflació continuen esbiaixats a l'alça i, per tant, és difícil imaginar que en aquestes circumstàncies el BCE decideixi retallar el preu del diner pròximament. A més, les magnituds de creixement real i les variables monetàries i creditícies també continuen avalant l'anàlisi restrictiva del BCE.

Aquest és el cas fins i tot de l'àmbit econòmic, en què el BCE recorda que ja havia avisat que en els

trimestres centrals de l'any el creixement es moderaria sensiblement, tant pels efectes de base derivats de la forta expansió el primer trimestre com pels induïts sobre la renda i la confiança de les llars per l'alça dels preus del petroli i l'encariment general del cost de la vida. Addicionalment, la fortalesa que continua presentant el mercat de treball (amb la taxa d'ocupació més elevada dels últims vint-i-cinc anys) i les expectatives alcistes sobre la inversió i el consum, a mesura que es vagin esvaint els efectes de les crisis del petroli, juntament amb la tensió de la demanda exterior, afavorida per un euro menys fort, permeten esperar el manteniment del creixement de l'àrea en valors només lleugerament per sota del creixement potencial del 2%. En aquest context, les noves projeccions del BCE de setembre anticipen, malgrat que en un menor nivell que les anteriors, el perfil de recuperació suau que s'espera a partir del tercer trimestre. Així, el creixement agregat del PIB s'espera que es moderarà fins a l'1,1-1,7% el 2008 (després del 2,6% del 2007), i fins al 0,6-1,8% el 2009, xifres pressionades a la baixa per la caiguda de la formació neta de capital, el consum privat i les exportacions.

Quant als preus, el BCE continua alertant dels temuts efectes de “segona ronda” de la inflació. En

especial, l'autoritat monetària comença a estar especialment preocupada per augments salarials massa elevats, així com pels possibles nous increments derivats de l'alça dels preus administrats o pels que podrien provenir d'una recuperació del petroli. A més, l'efecte de les alces passades del preu del petroli s'entén ara que serà més dilatat en el temps, de manera que no és abans del 2010 que el BCE espera que es recuperi l'estabilitat de preus. Així, les noves projeccions de creixement de l'IPC són d’un avanç entre el 3,4 i el 3,6% el 2008 i entre el 2,3 i el 2,9% el 2009, valors bastant superiors als previstos abans. En síntesi, els riscos quant a la inflació se situen a la banda alta, de manera que el BCE considera que ha de mantenir l'actual política de contenció.

...i el fort creixement de les magnituds monetàries i creditícies...

Finalment, aquest mateix diagnòstic es dedueix de l'evolució de les magnituds financeres, malgrat

que, per primera vegada en els últims mesos, comencen a aparèixer símptomes de menor expansió, tant de la quantitat de diner com del crèdit. Pel que fa a l'avanç de la M3, aquesta ha continuat creixent a un ritme intens, del 8,8% l’agost (per sota el 9,1% el juliol i per sota el 9,9% del segon trimestre i el 10,9% del primer), molt allunyat del 4,5% desitjat pel BCE. Així mateix, part d'aquest augment reflecteix moviments des d'actius fora de la M3 a altres d’inclosos en el seu còmput, a causa de l'excessiu aplanament de la corba de rendiments per terminis. Malgrat això, i malgrat que hi ha una certa moderació, el BCE continua considerant que la quantitat de diner va augmentant massa, i que així s’acumulen potencials problemes per la inflació a mitjà termini.

Quant a les magnituds creditícies, el crèdit al sector empresarial no financer continua augmentant a un

ritme molt intens, del 12,6% l’agost, si bé ja és menor que el 14,5% del segon trimestre i que el 14,6% del primer. Addicionalment, el concedit a les famílies continua el seu procés de moderació, de manera que l'agost va avançar només d’un 3,9% (per sota el 5,9% del primer trimestre), reflex del progressiu


enduriment de les condicions d'accés i, en especial, de la caiguda del sector de la construcció arreu de l'àrea de l'euro.

Addicionalment, cal insistir que, d'acord amb el BCE, no es pot dir que les excepcionals

circumstàncies financeres hagin afectat, fins ara, la disponibilitat de crèdit a les empreses no financeres. Malgrat que hi ha aspectes tècnics de comptabilització de crèdit que podrien amagar part d'aquest fet, el BCE continua insistint en l’efecte pràcticament nul de la crisi financera sobre la disponibilitat de finançament de les empreses no financeres en el conjunt de l'àrea.

...apunten cap a l'estabilitat en la política monetària del BCE els pròxims trimestres... En conjunt, les dades econòmiques i els riscos existents en l'àmbit dels preus, així com el creixement

de la quantitat de diner i la forta progressió del crèdit, confirmen l'anàlisi del BCE. Des d'aquest punt de vista, cal destacar que el BCE ha estat advertint des de fa aproximadament un any que les condicions d'accés al crèdit s'havien vist només lleugerament afectades per les turbulències financeres internacionals. I que, addicionalment, les seves prediccions sobre la fortalesa de la inflació i el perfil del cicle econòmic també s'han vist confirmades bàsicament pels esdeveniments. Aquesta confirmació i l'accentuació del creixement de la inflació per al 2008 i el 2009 anticipen l’estabilitat de la política monetària del BCE, i, per tant, la dels tipus de interès els pròxims trimestres.

...mentre que s'anticipa també un manteniment als EUA i una tendència a la baixa al Regne Unit En la seva última sessió, el 16 de setembre, la Fed va deixar inalterat el preu del diner en el 2%,

malgrat els estralls que la crisi financera estava produint en els mercats. L’opinió cada vegada més forta de nombrosos membres de la Fed, en especial d'alguns governadors d’importants bancs regionals, que cal endurir la política monetària per combatre la inflació sembla estar al darrere d'aquest manteniment. Addicionalment, malgrat que la tendència a la baixa del creixement semblaria suggerir la possibilitat de noves reduccions dels tipus d'interès, la caiguda del dòlar d’aquests últims dies i la creixent tensió sobre el deute nord-americà probablement obligaran la Fed a no accentuar el caràcter expansiu de la seva política monetària, en especial després d'unes intervencions que tindran sobre el conjunt dels mercats un impacte molt més notable que qualsevol retallada marginal del preu del diner.

Al Regne Unit, en canvi, l'entrada en recessió els pròxims trimestres anticipa la possibilitat de rebaixes

en el preu del diner, una vegada assolit el pic de la inflació, en algun moment dels pròxims mesos. A Espanya, el creixement s'ha estancat...

El creixement del PIB el segon trimestre, del 0,1% intertrimestral, un 1,8% en taxa interanual (8

dècimes per sota del primer trimestre), anticipa, segons el parer de la Comissió Europea, l'entrada del país en recessió, amb previsions de caigudes del PIB de -0,1 i de -0,3% els dos pròxims trimestres. Aquesta és també la visió de Caixa Catalunya, que ha modificat a la baixa les seves perspectives de creixement tant per al 2008 com per al 2009, des de l’1,7 i el 0,7% d'abans de l'estiu a l’1,5 i el 0,3% actuals, respectivament. Parcialment, aquesta baixada expressa la del consum privat, que s'ha començat a veure llastat per la pèrdua de riquesa, tant física (preu dels habitatges) com financera (a final del primer trimestre havia perdut uns 123.000 milions d'euros, des dels 1,8 bilions de final del 2007).


La intensa frenada de l'activitat reflecteix la dels diferents sectors productius, sense excepció. L'activitat industrial va presentar una marcada desacceleració el juliol, amb una caiguda del 3,0%, que s'amplia fins al 4,4% descomptant l'efecte calendari. En el sector de la construcció residencial, la intensa caiguda anterior continua agafant velocitat. Així, la venda d'habitatges va caure d’un 31,2% el primer semestre, fins a 315 mil unitats. D'aquesta manera, el crèdit a l'habitatge ha reduït intensament la seva progressió, fins al 8,2% el juny, el ritme més baix des de 1995. Igualment, segons les dades de Tinsa, el preu de l'habitatge ha caigut d’un 4,6% l'agost, reflex de l'especial reducció a la costa mediterrània (baixada del 8,3%) i de les capitals i grans ciutats (-5,7%). Finalment, en l'àmbit dels serveis, els indicadors d'activitat també apunten a la baixa. Per exemple, la morositat en el comerç al detall es va disparar el juliol, fins a 2.000 milions d'euros, un màxim en el total d'efectes impagats que no es veia des del 2003. De fet, segons l'INE, el juliol, mentre que el total d'efectes impactats augmentava més del 45% en taxa interanual, el nombre dels impagats respecte als vençuts va arribar al 5,2%, la dada més elevat des de l'inici de la sèrie el 2003.

Igualment, entre els sectors que comencen a notar els efectes de la desacceleració espanyola,

europea i mundial, es destaca el del turisme. Per primera vegada aquests últims anys, les xifres absolutes de turistes arribats al país l’agost han retrocedit prop de 138 milers persones. En aquest context no ha de sorprendre que l'ocupació hotelera s'hagi situat en el pitjor registre dels últims quinze anys (71,9% de les places hoteleres), amb una caiguda del 0,6% intermensual l'agost i de -3,1% interanual, malgrat que dins el conjunt de 2008 el creixement gener-agost és encara lleugerament positiu, de l'1%.

...fet que es tradueix en un intens increment de l'atur i en un augment del dèficit públic...

L’agost, el mercat de treball ha continuat presentant una marcada desacceleració, de manera que

l'atur es va incrementar d’un 4,25% intermensual (24,7% interanual), reflex bàsicament de la baixada de l'ocupació en la construcció (augment intermensual del 9,9% i del 71,0% interanual). D'aquesta manera, el total d'aturats és de 2,53 milions, des dels 2,42 milions de juliol.

Al seu torn, el dèficit de l'Estat s'ha triplicat en tres mesos i el mes d’agost arribava ja a 14.600 milions

d'euros, llastat tant per les mesures anticrisi preses pel govern com per la caiguda dels ingressos, per efectes de la mateixa desacceleració econòmica (especialment perceptibles en IVA i Impost de Societats).

... mentre que el front dels preus millora i s'accentua el dèficit exterior

En el front dels preus, l’agost ha vist, també en el cas espanyol, una sensible moderació del seu fort

avanç, fins al 4,9%, des del 5,3% anterior, alhora que la inflació subjacent es mantenia en el 3,5% interanual. Així mateix, en l'àmbit dels preus industrials, la forta pujada del petroli els ha portat a creixements màxims no vistos des del 1984, amb un augment interanual el juliol del 10,2%.

Malgrat l'alentiment del creixement, la necessitat de finançament d'Espanya ha continuat elevant-se. Els sis primers mesos de l’any va ser de 54.953 milions d'euros, un 11,5% per sobre els valors del 2007 (49.280,2 milions d'euros), fins al 10,5% del PIB (des del 9,4% el mateix període del 2007). Aquest nou deteriorament en la necessitat de finançament reflecteix el creixent forat de la balança per compte corrent (equivalent a un 11,2% del PIB, davant el -9,8% del període gener-juny del 2007), que, al seu torn, expressa un nou deteriorament de la balança comercial (del -9,0% del PIB, des del -7,9% anterior), que no és compensat per la relativa millora de la balança de serveis (des de l'1,6% del PIB el primer semestre del 2007 al 1,9% els mateixos mesos del 2008), ni per la de compte de capital (del 0,3 al 0,7%), alhora que la


balança de rendes accentua el seu deteriorament (des d'un dèficit del 2,6% del PIB a un d’equivalent al 3,0%), i s’esdevé igualment amb la de transferències corrents (des d'un saldo negatiu del 0,8% del PIB a un de -1,2%).

Frenada en el ritme d’avanç de l’economia catalana el segon trimestre d’enguany, fins a l’1,5% interanual

La crisi financera internacional, juntament amb l’escenari inflacionista arreu del món i la crisi interna del

mercat de l’habitatge, han influït en l’evolució de l’economia catalana, que el segon trimestre de l’any ha reduït el ritme de creixement fins a situar-lo en l’1,5%, des del 2,5% del trimestre anterior i el 3,6% de mitjana del 2007. Des del vessant de l’oferta, és d’especial rellevància la contracció de l’activitat en la construcció, amb una caiguda del 0,1% interanual, des de l’avanç de l’1,8% anterior, cosa que està indicant que el sector ha iniciat la fase de recessió anunciada, després de mesos amb caigudes significatives en tots els indicadors d’activitat. La indústria ha mostrat un tímid avanç del 0,2% interanual aquest trimestre, des del 0,7% anterior, a causa de l’alentiment en la demanda interna i en l’externa. Quant al sector dels serveis, presenta un avanç del 2,4% interanual, 0,9 punts inferior al del trimestre anterior (3,5%) i gairebé dos punts per sota el registre del 2007, afectat, cas dels serveis de mercat, per la frenada en el consum privat. El trasllat d’aquests menors avanços en el mercat laboral ha estat d’un increment del nombre d’aturats del 27,9% interanual l’agost, el registre més elevat dels darrers anys, a causa de l’elevat repunt de la construcció (82,6%) i, en menor grau, de la indústria (16,6%) i els serveis (22,0%).

CAIXA CATALUNYA – Economia internacional 15

1. Economia internacional 1.1. La situación als EUA i al Japó El PIB augmenta d’un 3,3% anualitzat el segon trimestre del 2008, gràcies al sector exterior i a la millora transitòria del consum privat L'economia nord-americana ha fet bona la millora prevista per al segon trimestre del 2008, encara que

aquesta presenta escasses aparences de continuïtat. El creixement del PIB s'ha elevat fins a un 3,3% en taxa trimestral anualitzada (TTA), davant el 0,9% del primer quart, sense evitar, amb tot, una desacceleració de tres dècimes del ritme d'avanç interanual, fins al 2,2%. Aquest notable creixement prové en la major part del sector exterior, que ha aportat 3,1 p.p. a l'avanç anualitzat, la seva contribució més elevada des del segon trimestre del 1980. Aquest insòlit registre ha estat resultat tant de l'expansió de les exportacions, que animades per la debilitat del dòlar han avançat d’un 13,2% en TTA, com de la caiguda de les importacions (-7,5% en TTA), símptoma del declivi general de la demanda interna. Així, aquesta torna a fer una contribució pràcticament nul·la al creixement (0,2 p.p. en TTA), malgrat la discreta millora del consum privat gràcies als estímuls fiscals (1,7% en TTA, davant el 0,9% anterior). A això s'oposen la continuïtat de l'ajust de la inversió residencial (-15,8% en TTA, davant el -25,0% anterior) i la nova caiguda de la inversió en béns d'equipament i software (-3,2% en TTA, davant el -0,5% anterior), que configuren un panorama preocupant en l'àmbit inversor. La falta de dinamisme de la demanda del sector privat s'ha vist contrarestada aquest període per la despesa del sector públic, que ha presentat un avanç anualitzat del 3,9% (1,9% anterior).

Gráfico 1.1. PIB als EUA Taxes de variació trimestral anualitzades en percentatge

Gràfic 1.2. Índex de confiança del consumidor als EUA Saldos nets

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

III 2

003

IV 2

003

I 200

4

II 20

04

III 2

004

IV 2

004

I 200

5

II 20

05

III 2

005

IV 2

005

I 200

6

II 20

06

III 2

006

IV 2

006

I 200

7

II 20

07

III 2

007

IV 2

007

I 200

8

II 20

08

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del BEA.

35

55

75

95

115

135

155

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Total Condicions actuals Expectatives

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Conference Board.

La confiança dels consumidors es beneficia dels preus més baixos del petroli

La caiguda del preu del petroli constitueix la primera notícia que ha aconseguit truncar la caiguda

experimentada per la confiança dels consumidors al llarg del 2008, traduint-se en pujades els mesos d'agost i setembre. Així, l'índex de confiança de Michigan ha avançat aquests dos mesos d'11,9 punts, fins a situar-se en un nivell de 73,1, el millor registre des del mes de gener. La coincidència d'aquest avanç amb la disminució de les expectatives d'inflació a un any de les llars, índex que el setembre se situa en el 3,6%, davant el màxim del 5,1% els mesos de juny i juliol, posa de manifest l'impacte favorable sobre les perspectives de renda real de les llars de la caiguda dels preus energètics. Aquesta recuperació de la confiança contrasta amb la manifesta debilitat dels indicadors de despesa, evidenciada els dos mesos consecutius de descensos de les vendes al


detall, que han caigut d’un 0,5% el juliol i d’un 0,3% l'agost, provocant una desacceleració del ritme d'avanç interanual fins a l'1,6%, el nivell més baix des d'octubre del 2002. Això confirmaria el caràcter passatger de la millora del consum privat en el segon trimestre, i les desfavorables perspectives per a aquest component de la demanda en el període juliol-setembre.

El preu de l'habitatge prolonga la seva caiguda el segon trimestre del 2008 La situació del sector immobiliari ofereix escasses novetats, amb un ajust que continua i que, de moment,

no mostra senyals de finalitzar. La contracció de l'activitat constructora, que es reflecteix en la caiguda dels habitatges iniciats els vuit primers mesos d’enguany del 29,4% respecte al mateix període de l'any passat, està permetent una gradual disminució de l'estoc de nous habitatges sense vendre. Així, aquestes ascendien l'agost a 408 mil unitats, un 23,5% menys que un any abans. No obstant això, aquesta progressiva correcció de l'excés d'oferta en el mercat d'habitatge nou contrasta amb la situació en el segment d'habitatge usat, en què el nombre d'immobles pendents de venda s'ha situat l'agost en 4,2 milions, mantenint-se en nivells màxims. La debilitat de la demanda, llastada per l'escenari de menor dinamisme de la renda, de caigudes de la riquesa i de dificultats per accedir a finançament hipotecari, continua essent clau en aquest escenari d'excés d'oferta. Les últimes dades, corresponents al mes d'agost, mostren un descens interanual del 34,5% en les vendes de nous habitatges i del 10,7% en els usats. En tots dos casos, no obstant això, hi ha indicis d’una certa estabilització de la tònica contractora de la demanda, en la mesura que les caigudes interanuals han abandonat la zona de mínims (-40,2% l'abril l'habitatge nou i -23,8% el febrer l’usat). L'estoc d'habitatges sense vendre i la debilitat de la demanda continuen pressionant a la baixa el preu dels immobles, de manera que l'índex S&P/Case-Shiller ha aprofundit el segon trimestre la seva caiguda interanual, que se situa ja en el 15,4% (-14,2% anterior).

Gràfic 1.3. Vendes d'habitatges als EUA Taxes de variació interanual en percentatge

Gràfic 1.4. Índex S&P/Case Shiller del preu de l'habitatge als EUA Taxes de variació en percentatge

-45

-35

-25

-15

-5

5

15

25

35

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Nou Segona mà

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Census Bureau.

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

III 2

003

IV 2

003

I 200

4

II 20

04

III 2

004

IV 2

004

I 200

5

II 20

05

III 2

005

IV 2

005

I 200

6

II 20

06

III 2

006

IV 2

006

I 200

7

II 20

07

III 2

007

IV 2

007

I 200

8

II 20

08

Trimestral Interanual

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de S&P/Case Shiller.

L'IPI anota una forta caiguda l'agost, malgrat la indefinició de la confiança empresarial El sentiment empresarial en els sectors de manufactures i serveis dels EUA es caracteritza aquests últims

mesos per una relativa estabilitat, oscil·lant en referències al voltant del nivell crític de 50 que, si bé descarten creixements sostinguts de l'activitat els pròxims mesos, també dilueixen el risc de caigudes abruptes. Part d'aquesta situació reflecteix l'oposició entre la debilitada demanda domèstica i el dinamisme que experimenta l'externa, gràcies als guanys de competitivitat que ha suposat la depreciació del dòlar per a les exportacions nord-americanes. Així mateix, la recent caiguda del preu del petroli es perfila com un element que contribuirà a sostenir la confiança empresarial. En aquest context, l’ISM de manufactures s'ha situat l'agost en un nivell de


49,9, que no suposa grans variacions respecte als nivells dels dos mesos anteriors (50,2 el juny i 50,0 el juliol), mentre que l’ISM de serveis ha millorat de 2 punts, fins a una referència de 51,6. Malgrat el context de certa indefinició de la confiança, l'índex de producció industrial ha registrat l'agost una rotunda caiguda de l'1,1% mensual, el pitjor registre en tres anys, que accentua el retrocés interanual fins a -1,5%, mínim des d'abril del 2002. Gràfic 1.5. Índex ISM de confiança empresarial als EUA Saldos nets en percentatge

Gràfic 1.6. Taxa d'atur als EUA Taxa en percentatge i variació en punts percentuals

40

45

50

55

60

65

70

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Manufactures Serveis

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’ISM.

-1,0

-0,8

-0,6

-0,4

-0,2

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

4,0

4,5

5,0

5,5

6,0

6,5

7,0Variació interanual (en punts percentuals) Taxa d'atur (esc dreta)

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Bureau of Labor Statistics.

La taxa d'atur augmenta de quatre dècimes l'agost i se situa en el 6,1% La pèrdua de 84 mil ocupats no agrícoles l'agost eleva el balanç anual de destrucció de llocs de treball a

605 mil, que contrasta amb l'augment de l'ocupació en el mateix període del 2007 (774 mil efectius). El nombre d'ocupats en el sector no agrari l'agost és un 0,2% inferior al del mateix període de l'any passat, i suposa 283 mil llocs de treball menys. La pèrdua d'ocupació es concentra en el sector manufacturer, que en els vuit primers mesos de l'any acumula una pèrdua de 344 mil efectius, i en la construcció (297 mil). En el sector serveis, la situació és mixta; els subsectors que experimenten un ajust més intens en termes d'ocupats són el de serveis a empreses i professionals (274 mil) i el de comerç minorista (201 mil). Mentrestant, la taxa d'atur ha augmentat l'agost de quatre dècimes, fins al 6,1%, el nivell més elevat des de setembre del 2003.

La inflació descendeix de dues dècimes l'agost, fins al 5,4% Després d'haver-se situat el juliol en el nivell més elevat des de 1991 (5,6%), la inflació nord-

americana ha caigut l'agost de dues dècimes, fins al 5,4%, gràcies fonamentalment a la flexió a la baixa del component energètic. Així, l'IPC subjacent, que exclou energia i aliments, manté el seu ritme d'avanç interanual en el 2,5%. La caiguda del preu del petroli ha permès a l'IPC d'energia moderar el seu ritme d'avanç interanual fins al 27,4% (29,3% anterior), descens que, en el cas del component de gasolines, ha situat la taxa de creixement en el 35,6% (37,9% anterior). No obstant això, l'IPC d'aliments, que constitueix l'altre gran protagonista de les recents pressions inflacionistes, ha mostrat novament un repunt interanual aquest mes, d'una dècima, fins al 6,1%, el nivell més elevat des de març de 1990.


Gràfic 1.7. IPC general i subjacent als EUA Taxes de variació interanual en percentatge

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

General Subjacent

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Department of Labor.

Gràfic 1.8. Comerç exterior de béns i serveis als EUA Taxes de variació interanual en percentatge

0

5

10

15

20

25

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

Exportacions Importacions

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del BEA.

El dèficit per compte corrent augmenta d’un 4,3% el segon trimestre El dèficit per compte corrent ha crescut del 4,3% el segon trimestre del 2008, fins a situar-se en 183,1 m.m.

de dòlars (5,0% del PIB). El 2007, el dèficit per compte corrent es va situar en el 5,3% del PIB. L'augment del dèficit corrent reflecteix en bona part la trajectòria de la balança de béns i serveis, la qual, gràcies a l'avanç tant de les importacions (4,2% intertrimestral) com de les exportacions (5,1%), eleva el seu dèficit d’un 1,9%, fins a 180,5 m.m. de dòlars. El dèficit agregat, malgrat reduir-se en termes de PIB, és lluny de poder tancar-se, ja que el volum absolut de compres continua essent notablement inferior al de vendes (per cada dòlar d'exportació el segon trimestre del 2008, se n’han importat 1,38).

Tocant al dèficit comercial, s'ha incrementat el juliol d’un 5,7%, fins als 62,2 m.m. de dòlars, com a resultat

del nou deteriorament de la balança petroliera, el dèficit de la qual augmenta d’un 16,1% aquest mes, fins a 43,4 m.m. de dòlars. Això contrasta amb la millora del dèficit comercial, el petroli exclòs, que disminueix d’un 8,8% i se situa en el seu nivell més reduït des d'octubre del 2002. En termes acumulats d'any, l'evolució dispar dels dos components de la balança comercial és molt visible, de manera que si el dèficit de la balança petroliera augmenta d’un 57,1% interanual, la balança comercial, el petroli exclòs, redueix el seu saldo negatiu d’un 20,5% en relació amb el mateix període del 2007. D'aquesta manera, els màxims del preu del petroli estan contrarestant els efectes de la depreciació del dòlar, i això fa que el dèficit comercial total se situï en termes acumulats d'any en 419,9 m.m. de dòlars, un 1,0% més que el mateix període del 2007.

El PIB del Japó cau de set dècimes el segon trimestre del 2008 Confirmant el declivi anticipat pels indicadors avançats, el PIB del Japó ha caigut de set dècimes el segon

trimestre, en contrast amb el creixement del 0,7% del trimestre anterior. Resultat d’això, l'economia nipona pronuncia la seva desacceleració, amb una taxa d'avanç interanual del 0,8% (1,2% anterior), el nivell més baix des del primer trimestre del 2005. La contracció del PIB té un origen fonamentalment intern, ja que reflecteix la caiguda de la demanda domèstica (-0,7% intertrimestral i -0,5% interanual) que resulta dels registres negatius tant del consum privat (-0,5% intertrimestral) com de la inversió productiva del sector privat (-0,5%), de la inversió residencial (-3,5%) i de la inversió pública (-5,1%), mentre que la despesa pública presenta una variació nul·la i és l'únic component de la demanda interna que no anota un descens aquest trimestre. Quant al sector exterior, resta 0,1 punts a l'avanç intertrimestral del PIB, en un context de forta caiguda tant de les exportacions (-2,5% intertrimestral) com de les importacions (-2,6%). La crítica evolució del quadre macroeconòmic del Japó el segon trimestre posa de manifest la complexa situació d'aquesta economia, que s'enfronta a un entorn internacional advers enmig del ràpid deteriorament de la demanda domèstica.


Gràfic 1.9. PIB al Japó Taxes de variació en percentatge

Gràfic 1.10. Producció industrial i exportacions al Japó Taxes de variació interanual en percentatge

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

III 2

003

IV 2

003

I 200

4

II 20

04

III 2

004

IV 2

004

I 200

5

II 20

05

III 2

005

IV 2

005

I 200

6

II 20

06

III 2

006

IV 2

006

I 200

7

II 20

07

III 2

007

IV 2

007

I 200

8

II 20

08


Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Cabinet Office.

-5

5

15

25

03/0

305

/03

07/0

309

/03

11/0

301

/04

03/0

405

/04

07/0

409

/04

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

IPI Exportacions

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del METI i del Ministeri de Finances.

La caiguda del Tankan el segon trimestre del 2008 alerta d'un major deteriorament de l'economia nipona en mesos vinents En aquest escenari, la nova caiguda experimentada el segon trimestre per l'índex Tankan de clima

empresarial, tant en els índexs de situació econòmica actual com en els d'expectatives, augura un deteriorament més gran de la situació de l'economia nipona. Novament, els descensos són especialment intensos en el sector manufacturer, caracteritzat pel seu major biaix exportador (l'índex de referència de les grans empreses de manufactures cau de 6 punts i se situa en el nivell més baix des del tercer trimestre del 2003), i posen de manifest la influència de la crisi nord-americana sobre les perspectives de negoci de les empreses. En tot cas, cal destacar que la resistència que estan mostrant les economies asiàtiques és un factor d’influència positiva sobre la demanda externa nipona. Així, malgrat la caiguda de les exportacions als EUA (-11,4% interanual el juliol), el dinamisme de les vendes a la Xina (avanç interanual del 16,5%) i, en general, al conjunt de països asiàtics de nova industrialització (9,0% internual el juliol) està contribuint a sostenir l'avanç de les exportacions totals, que el juliol van avançar a una taxa interanual del 4,3%.

L'activitat industrial modera el seu creixement mentre que la desocupació continua a l'alça

En aquest escenari, l'IPI ha prolongat la dinàmica de desacceleració aquests últims mesos, amb una taxa

de variació mitjana anual que el juliol s'ha situat en el 2,2%, davant el 2,9% de començament d'any i el 3,9% de juliol del 2007. El context de pèrdua progressiva de dinamisme de l'activitat està impulsant a l'alça el nombre de desocupats, de manera que el juliol de 2008 la població desocupada havia augmentat d’un 9,5% en relació amb el mateix període de l'any anterior (230 mil efectius). No obstant això, el deteriorament de l'escenari econòmic provoca un abandonament del mercat de treball, reduint la població activa (caiguda internual de 280 mil efectius el juliol del 2008), per la qual cosa l'augment dels desocupats no s'està traduint en un augment de la taxa d'atur. Aquesta es va situar el juliol en el 4,0%, nivell en el qual s'ha mantingut pràcticament sense variacions des del mes d 'abril.


Gràfic 1.11. Taxa d'atur al Japó Taxa en percentatge i variació en punts percentuals

-1,0

-0,8

-0,6

-0,4

-0,2

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

5,5


Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’Statistics Bureau, Japan.

Gràfic 1.12. IPC general i subjacent al Japó Taxes de variació interanual en percentatge

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Total Subjacent

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’’Statistics Bureau, Japan.

La inflació se situa l'agost per sobre del 2% per tercer mes consecutiu La economia japonesa no s'ha mantingut al marge de les tensions de preus latents a escala mundial. Així,

per tercer mes consecutiu, l'IPC general ha anotat l'agost una taxa per sobre del 2%, encara que presenta un descens de dues dècimes, fins al 2,1%, després d'haver assolit el mes de juliol el nivell més elevat des de 1997. No obstant això, l'IPC subjacent (els aliments frescos exclosos) es manté estable en el màxim registrat el mes passat del 2,4%. Les rúbriques que afavoreixen el descens de la inflació general són aliments frescos, amb anota una caiguda interanual del 2,9% (davant l'avanç de l'1,8% anterior), i energia, que modera lleugerament la seva taxa d'avanç interanual fins al 17,0% (17,4% anterior). Des d'aquesta perspectiva, la influència dels màxims històrics del preu del petroli sobre l'evolució recent dels preus al consum apunta que la recent flexió a la baixa del preu del cru hauria de reflectir-se en una reconducció de les taxes d'inflació cap a nivells més moderats.

1.2. La situació econòmica a Europa

El PIB de l'àrea de l'euro cau d’un 0,2% el segon trimestre del 2008 El vigorós creixement de l'economia europea el primer trimestre del 2008 (0,7% intertrimestral) ha deixat

pas a una caiguda de dues dècimes del PIB en el segon, que, al marge de la possible influència de factors tècnics, reflecteix l'impacte de deteriorament de l'entorn econòmic mundial i la forta escalada dels preus de les primeres matèries. Amb aquest descens, el PIB prolonga el seu perfil desaccelerat i situa la taxa d'avanç interanual en l'1,4%, set dècimes per sota del registre anterior i mínim des del primer trimestre del 2005. Per països, el deteriorament més intens correspon als pertanyents al “nucli central”, amb caigudes del PIB del 0,5% Alemanya i del 0,3% Itàlia i França. A l'extrem oposat hi ha Eslovènia, amb un avanç del 0,9%, i Grècia, Xipre i Finlàndia, que coincideixen en un augment del 0,8%. Unes altres economies mostren un relatiu estancament, com és el cas d'Holanda (0,0%) i Espanya (0,1%).

La contracció del PIB reflecteix la caiguda de dues dècimes de la demanda interna, exclosa la variació

d'inventaris, i evidencia la debilitat del consum privat i la pèrdua de dinamisme de la inversió. Les pressions a què ha estat sotmesa la renda real de les llars com a resultat de les tensions inflacionistes s'han posat de manifest en la caiguda de dues dècimes del consum privat, que alenteix el seu avanç interanual fins al 0,4% (1,2% anterior). Quant a la FBCF, responsable del vigor del PIB el primer trimestre, corregeix el seu avanç i anota un descens de l'1,2%, que es tradueix en una desacceleració del seu creixement interanual fins al 2,4%,


des del 3,7% anterior. La inversió en construcció s'ha vist afectada per la correcció dels atípics factors meteorològics que la van impulsar en el primer trimestre i per l'ajust que el sector inmobiliar passa en alguns països de l'àrea. En el cas de la inversió productiva, el menor dinamisme reflecteix el menor creixement dels beneficis resultat de la desacceleració econòmica i de les condicions financeres més restrictives. Finalment, el sector exterior fa una contribució nul·la a l'avanç del PIB, resultat de la caiguda de quatre dècimes tant de les exportacions com de les importacions, que alenteixen el seu ritme d'avanç interanual fins a taxes respectives del 3,6 i el 3,4% (5,4 i 4,7% anteriors).

Gràfic 1.13. PIB a l'àrea de l'euro Taxes de variació en percentatge

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

III 2

003

IV 2

003

I 200

4

II 20

04

III 2

004

IV 2

004

I 200

5

II 20

05

III 2

005

IV 2

005

I 200

6

II 20

06

III 2

006

IV 2

006

I 200

7

II 20

07

III 2

007

IV 2

007

I 200

8

II 20

08


Font: Caixa Catalunya a partir de dades d'Eurostat.

Gràfic 1.14. Creixement del PIB per països1 a l'àrea de l'euro Taxes de variació intertrimestral en percentatge del segon trimestre del 2008

0,90,8 0,8 0,8

0,40,3

0,20,1

0,0

-0,2-0,3 -0,3

-0,5-0,8

-0,6

-0,4

-0,2

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

ESL

GR CH FI

AU PT BE ES HO

UEM FR IT

ALE

1. Dades no disponibles d’Irlanda, Luxemburg i Malta. Font: Caixa Catalunya a partir de dades d'Eurostat.

Revisió a la baixa de les previsions de creixement de l'àrea de l'euro La confirmació del “pitjor escenari” previst per a l'economia europea abans de l'estiu, amb màxims històrics

dels preus de les matèries primeres i amb nous episodis crítics en la crisi financera mundial, està donant lloc a revisions addicionals a la baixa en l'escenari de creixement de l'àrea de l'euro. La Comissió Europea, en l'actualització feta el setembre de les seves previsions de la primavera passada, ha retallat de quatre dècimes el creixement esperat en el PIB de la UEM el 2008, fins a l'1,3%. Els factors que han intervingut en aquest ajust inclouen el deteriorament de la confiança lligat a la crisi financera i, en alguns països, immobiliària, l'enduriment dels costos de finançament, l'erosió en la renda real provocada per les tensions inflacionistes i el deteriorament de l'entorn exterior. El BCE, en les seves recents projeccions de setembre, també s'ha fet ressò dels efectes d'aquest conjunt de variables en l'escenari de creixement i preus a l'àrea de l'euro. D'aquesta manera, el ritme d’avanç del PIB previst per al 2008 es rebaixa fins a un rang de l'1,1-1,7% (1,5-2,1% el juny) i el del 2009 al 0,6-1,8% (1,0-2,0% anterior), mentre que la inflació esperada s'eleva fins al rang del 3,4-3,6% el 2008 (3,2-3,6% el juny) i del 2,3-2,9% el 2009 (1,8-3,0% el juny).


Gràfic 1.15. Índex PMI de clima empresarial del sector manufacturer a l'àrea de l'euro Saldo net

44

46

48

50

52

54

56

58

60

10/0

312

/03

02/0

404

/04

06/0

408

/04

10/0

412

/04

02/0

504

/05

06/0

508

/05

10/0

512

/05

02/0

604

/06

06/0

608

/06

10/0

612

/06

02/0

704

/07

06/0

708

/07

10/0

712

/07

02/0

804

/08

06/0

808

/08


Gràfic 1.16. IPI i comandes industrials a l'àrea de l'euro Taxes de variació interanual en percentatge

-4

-2

0

2

4

6

8

10

12

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

Comandes IPI


Els indicadors d'activitat industrial a l'àrea de l'euro aprofundeixen la seva caiguda Els indicadors de confiança empresarial han accentuat la seva caiguda el setembre, afectats pels

problemes del sector financer nord-americà i pel temor als seus efectes sobre el creixement global i, en particular, europeu. En l'àmbit industrial, l'índex PMI de manufactures ha caigut de 2,2 punts el setembre, fins a situar-se en un nivell de 45,3, mínim des del desembre del 2001. El descens també ha estat intens en el cas de l’IFO alemany, que el setembre retrocedeix d'1,9 punts, fins a situar-se en el nivell de 92,9, el més baix en tres anys, mentre que el component d'expectatives se situa ja en el mínim des de 1993. En aquest sentit, els últims indicadors publicats confirmen aquesta desacceleració en el creixement de l'activitat industrial, amb taxes que han entrat ja en terreny negatiu, tant la producció com les comandes, el juliol (-1,2 i -2,4%, respectivament, mesurats segons l'índex ajustat per cicle-tendència). Pel que fa a l'evolució per països, s'observen notables disparitats, amb avenços de l'IPI liderats el juliol per Luxemburg (3,0%), Irlanda (2,2%) i Bèlgica (2,0%). Per contra, les economies del sud d'Europa lideren les caigudes interanuals de la seva producció industrial el juliol, encapçalades per Espanya (-4,8%), seguida d’Itàlia (-3,1%) i de Portugal (-3,0%).

L'activitat en el sector de la construcció es contreu a un ritme més intens El sector de la construcció continua la seva trajectòria descendent, llastat per les caigudes de l'activitat en

alguns països de l'àrea. El juliol, l'IPI del sector de la construcció en el conjunt de l'àrea anota un descens interanual de -2,3% (segons l'índex ajustat per cicle-tendència), de manera que encadena ja vuit mesos de descensos. L'activitat en el sector d'enginyeria civil mostra l'abril un retrocés interanual del 2,9%, mentre que l'activitat en el segment d'edificació descendeix del 2,3%.

En aquest context, els indicadors avançats, i en especial la confiança empresarial en la construcció,

confirmen la pèrdua de dinamisme en el sector, en particular del residencial. Així, la millora de la confiança en el subcector d'enginyeria civil (+9 punts) permet que, l'agost, l'índex de confiança total anoti una lleugera pujada d'1,6 punts, que, en tot cas, manté l'índex en mínims des de l'any 2004. El sentiment entre els empresaris d'edificació residencial frena, l'agost, la seva caiguda, després d'haver assolit el nivell més baix dels últims deu anys (-21), mentre que en l'àmbit de l'edificació no residencial s'observa un descens de la confiança de dos punts , fins a un nivell de -9, retornant a referències no vistes des del 2004.


Gràfic 1.17. Confiança empresarial en la construcció a l'àrea de l'euro Saldo net

-20

-15

-10

-5

0

5

10

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Comissió Europea.

Gràfic 1.18. IPI de construcció a l'àrea de l'euro Taxes de variació interanual en percentatge

-3

-1

1

3

5

7

9

08/0

3

11/0

3

02/0

4

05/0

4

08/0

4

11/0

4

02/0

5

05/0

5

08/0

5

11/0

5

02/0

6

05/0

6

08/0

6

11/0

6

02/0

7

05/0

7

08/0

7

11/0

7

02/0

8

05/0

8

Font: Caixa Catalunya a partir de dades d'Eurostat. La situació per països continua oferint notables disparitats. Segons les últimes dades de producció

publicades (Eurostat tan sols ofereix informació de nou 9 països), les caigudes de l'IPI del sector van liderades, a gran distància de la resta, per Espanya (-14,5% interanual), encara que dos països més tenen registres negatius: Portugal (-3,2%) i Alemanya (-0,8%). Això contrasta amb els avenços que mostra l'activitat constructora a Eslovènia (19,7%), seguida de Finlàndia (6,8%) i d’Holanda (6,0%).

El mercat de treball registra en juliol el primer augment interanual des d'octubre del 2005 La debilitat escenari de creixement va traslladant ja d’una manera visible els seus efectes al mercat de

treball, que el juliol experimenta per primera vegada en tres anys un augment interanual del nombre d'aturats. L'augment de desocupats el juliol en relació amb el mes passat ha estat del 0,2% (25 mil efectius), encara que, en tot cas, la taxa d'atur es manté estable, per quart mes consecutiu, en el 7,3%. Des d'una perspectiva interanual, l'augment de la població parada és del 0,5%, taxa que suposa 59 mil desocupats més que el mateix període del 2007.

Gràfic 1.19. Índex de confiança del consumidor a l'àrea de l'euro Saldos nets

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Total Situació financera actual Situació financera futura

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Comissió Europea.

Gràfic 1.20. Taxa d'atur a l'àrea de l'euro Taxa en percentatge i variació en punts percentuals

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

6,0

6,5

7,0

7,5

8,0

8,5

9,0


Font: Caixa Catalunya a partir de dades d'Eurostat. Malgrat aquest context laboral menys dinàmic, la confiança dels consumidors ha tingut l'agost una pausa

en la seva dinàmica descendent, gràcies a la caiguda del preu del petroli i al descens de la inflació, una bona notícia després de la notable pèrdua de poder adquisitiu provocada per l'escalada prèvia dels preus de l'energia i


els aliments. L'índex de confiança dels consumidors se situa l'agost en un nivell de -19,2, que suposa una lleugera millora de 0,5 punts respecte al mes anterior. Aquest discret avanç contrasta amb el visible descens dels índexs d'inflació, tant la percebuda (-7,7 punts) com l’esperada (-3,1 punts), i reflecteix fonamentalment la influència negativa que el deteriorament del mercat laboral exerceix sobre la confiança de les llars (les expectatives de desocupació augmenten de 3 punts i se situen en màxims des de l'any 2005). Des d'aquesta perspectiva, cal esperar que el mercat de treball continuarà pressionant a la baixa els nivells de confiança de les llars i la seva despesa en consum en pròxims mesos. Així mateix, la situació del sector financer i les majors dificultats de les llars per obtenir finançament seran factors addicionals que contribuiran a deprimir el sentiment familiar.

Gràfic 1.21. Inflació percebuda i inflació esperada pels consumidors a l'àrea de l'euro Saldos nets

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Percebuda Esperada


Gràfic 1.22. IPCH a l'àrea de l'euro Taxes de variació interanual en percentatge

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Total Subjacent

Font: Caixa Catalunya a partir de dades d'Eurostat. La inflació de l'àrea de l'euro descendeix de dues dècimes l'agost, fins al 3,8% Després d'haver tocat sostre des de l'inici de la Unió Monetària els mesos de juny i juliol (4,0%), la inflació

de l'àrea de l'euro ha mostrat l'agost una flexió a la baixa, amb un descens de dues dècimes, fins al 3,8%. No obstant això, la valoració favorable d'aquest descens queda matisada pel repunt d'una dècima de la inflació subjacent, fins al 2,6%. La dispar trajectòria entre l'IPCH general i el subjacent revela el protagonisme que els components més volàtils han tingut en la caiguda de la inflació, que es beneficien del descens el mes d’agost del preu de les matèries primeres, en especial el petroli. Així, tant l'IPCH d'energia com el d'aliments no elaborats anoten caigudes mensuals (-3,0 i -1,0%, respectivament) i moderen la seva taxa d'avanç interanual fins al 14,6% (17,1% anterior) i el 3,7% (4,4% anterior). També els preus dels aliments elaborats, que l'agost de l'any passat van iniciar una forta escalada, presenten un perfil de creixement desaccelerat, amb una taxa interanual que es modera de quatre dècimes, fins al 6,8%. En tot cas, aquest efecte queda contrarestat per l'acceleració de la resta de components del nucli estable de l'IPCH. Així, els serveis acceleren d’una dècima el seu creixement interanual, fins al 2,7%, mentre que l'avanç dels béns industrials no energètics repunta de dues dècimes, fins al 0,7%.


Requadre

La situació patrimonial de les llars nord-americanes en el context de crisi Aquests darrers anys, la situació patrimonial de les llars dels EUA ha despertat un notable

interès a causa de l'acumulació de desequilibris, visibles en un insostenible creixement del valor dels seus actius que ha impulsat l'endeutament familiar a màxims històrics en un context de taxa d'estalvi en nivells mínims sense precedents. Els creixents nivells d'apalancament per part de les llars han tingut per protagonista indiscutible l'endeutament hipotecari, esperonat pel boom immobiliari i per la forta inversió en habitatge feta per les famílies. Aquestes, en un context de revaloració del seu patrimoni immobiliari i de laxitud de les condicions creditícies, s'han vist animades a utilitzar el valor del seu habitatge com a col·lateral per assumir majors nivells d'endeutament i finançar així la seva despesa en consum.

El profund ajust immobiliari en curs, la crisi hipotecària desencadenada arran d'aquest i les

seves repercussions sobre el conjunt de mercats financers estan generant importants pèrdues de riquesa per via de caiguda en el valor dels actius reals i financers de les llars. Al mateix temps, la destrucció d'ocupació associada a la desacceleració generalitzada de l'activitat econòmica afecta la principal font de renda de les llars, que s'enfronten al canvi de conjuntura fortament endeutats, amb un estalvi insuficient i amb grans dificultats per accedir a finançament addicional. La correcció dels excessos d’aquests últims anys passa necessàriament pel camí de recompondre els nivells d'estalvi, factor que contribuirà a frenar el dinamisme del consum privat en un context de creixement menys pròsper de la renda familiar. Així mateix, la pèrdua de valor dels actius i la consegüent desaparició de l'estímul de l'efecte riquesa sobre el consum seran factors addicionals que tendiran a soscavar la despesa corrent de les famílies. A tot això, cal afegir-hi les dificultats derivades de les elevades obligacions financeres acumulades per les llars durant la fase d'expansió. Aquest complex escenari assenyala que l’esgotament del paper del consum privat és una de les fonts principals de creixement de l'economia nord-americana.

1. La situació patrimonial de les llars als EUA i els seus desequilibris: una visió a llarg termini

L’acumulació recent de riquesa i deute de les llars dels EUA ha girat entorn de l'habitatge

El mercat immobiliari ha estat l'eix entorn del qual han girat les decisions d'inversió i

finançament de les llars nord-americanes aquesta dècada. És la conclusió que es desprèn de l'observació de la trajectòria de la riquesa neta de les llars des d'una perspectiva històrica, que permet comprovar fins a quin punt aquests han incrementat en l'última dècada la seva exposició a l'evolució del mercat de l'habitatge, tant pel vessant dels actius com dels passius. Aquesta dinàmica ha elevat tant l'endeutament com el valor dels actius immobiliaris fins a nivells molt per sobre de la seva mitjana a llarg termini. Així, el 2007, el valor dels actius immobiliaris assolia el 215,8% de la renda disponible, nivell un 30% superior a la mitjana històric d'aquesta ràtio des de 1970. La riquesa total de les llars, que va reprendre la seva evolució alcista després del sotrac del 2000-2002, se situava el 2007 en el 695% de la renda disponible, un 22% per damunt la seva mitjana històric des de 1970. La desviació respecte a la mitjana ha estat molt més intensa pel vessant dels passius, que el 2007 arribaven al 138% de la renda disponible, això és, un 62% per sobre de la seva mitjana des de 1970. En el cas del crèdit hipotecari, aquesta desviació respecte a la mitjana històric és encara més notable, amb un valor en termes de renda disponible el 2007 (del 101,6%) un 80% més elevat que la mitjana des de 1970. En aquest procés d'intensa acumulació tant de riquesa immobiliària com de deute, l'avanç s'ha fet tant pel vessant dels actius com dels passius, de manera que, aparentment, no s'ha generat un desequilibri fonamental en la situació financera de les llars, amb una riquesa neta que, després de la caiguda del període 2000-2002, s'havia recuperat fins a nivells pròxims als seus màxims i que el 2007 se situà en el 556% de la renda disponible (un 15% per sobre de la mitjana des de 1970).

26 Informe sobre la conjuntura econòmica. Núm. 122 Setembre 2008

Gràfic 1. Situació patrimonial de les llars dels EUA: una perspectiva històrica En percentatge de la renda disponible 1. Actius totals i financers 2. Actius immobiliaris

200

300

400

500

600

700

80019

7119

7319

7519

7719

7919

8119

8319

8519

8719

8919

9119

9319

9519

9719

9920

0120

0320

0520

07

Actius totals Actius financers

100

130

160

190

220

250

1971

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

3. Passius totals i hipotecaris 4. Riquesa neta

30

60

90

120

150

1971

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

Passius totals Crèdit hipotecari

350

450

550

650

1971

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Reserva Federal (Flow of Funds Accounts of the United States).

Difícilment pot explicar-se una evolució tan anòmala, des d'una perspectiva històrica, amb unes llars cada vegada més riques i cada vegada més endeutades, sense prendre en consideració els desequilibris generats en la recent expansió, i que alerten dels riscos que pesen sobre la salut financera de les famílies. Aquests riscos comencen a materialitzar-se en el context de crisi actual, fet que provoca un ràpid deteriorament de la situació patrimonial de les llars i condiciona fortament l'evolució a curt i mitjà termini de les seves decisions d'estalvi, consum, inversió i finançament.

Similitud entre la bombolla tecnològica en la segona meitat dels anys 1990 i la immobiliària en la primera meitat dels 2000

La recent acumulació de riquesa neta familiar ha estat marcada, com s'acaba de dir, per la

presència de diversos factors, tant pel cantó dels actius com dels passius, que han disparat alarmes sobre els riscos que pesen sobre la salut financera de les famílies. En primer lloc, l'aparent equilibri en l'evolució del patrimoni net de les llars els últims anys només pot sostenir-se en el cas que el creixement del valor dels actius, en aquest cas dels immobiliaris, hagi respost a factors fonamentals, i no pas a un boom especulatiu que hagués provocat una sobrevaloració del seu valor de mercat. Des d'aquesta perspectiva, difícilment pot atribuir-se als fonaments econòmics l'auge del sector immobiliari posterior a l'esclat l'any 2000 de la bombolla del sector de la “nova economia”, en una etapa en la qual la demanda d'habitatge es va veure artificialment estimulada per la laxitud de les condicions monetàries i per l'abundant liquiditat disponible. Els estímuls monetaris posats en marxa en aquesta fase van afavorir que les tensions especulatives que va viure el sector de noves tecnologies durant la segona meitat de la dècada dels noranta es traslladessin al sector immobiliari en la primera meitat de la dècada actual, fet que provocà una sobrevaloració del preu de l'habitatge des del punt de vista fonamental.1 La similitud entre la bombolla tecnològica en la segona meitat dels

1 Segons l'FMI (World Economic Outlook, abril 2008), un 11,2% del creixement del preu de l'habitatge als EUA el període 1997-2007 no reflecteix l'evolució dels fonaments. Cal tenir en compte que la caiguda del preu de l'habitatge va


noranta i la immobiliària en la primera meitat dels 2000 es pot observar mitjançant la trajectòria de la cotització borsària dels títols tecnològics i immobiliaris (representats, respectivament, pel Nasdaq i per l'índex del sector de construcció residencial de l'S&P 500), que permet constatar el sorprenent paral·lelisme registrat, tant en la fase d'auge com la de caiguda, per l'evolució dels valors d'aquests dos sectors (com s'observa al gràfic adjunt). Gràfic 2. Cotitzacions borsàries dels valors tecnològics i els immobiliaris als EUA: auge i caiguda Cotització del Nasdaq i del “Homebuilder Index” de l'S&P 500. Mitjanes trimestrals 1. Evolució 1990-2008 2. Comparació dels màxims cíclics1

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

03/9

0

09/9

1

03/9

3

09/9

4

03/9

6

09/9

7

03/9

9

09/0

0

03/0

2

09/0

3

03/0

5

09/0

6

03/0

8

0

1000

2000

3000

4000

5000Immobiliaris Tecnològics

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

-5 -4 -3 -2 -1 T=0 +1 +2 +3 +4 +5

Anys

0

1000

2000

3000

4000

5000Immobiliaris Tecnològics

1. T=0 representa el trimestre en què la cotització borsària assoleix el màxim, 1T 2000 el Nasdaq i el 3T 2005 el “Homebuilder Index”. Font: Caixa Catalunya a partir de dades d’Ecowin.

L'esclat de la bombolla immobiliària origina importants pèrdues de riquesa a les llars

Aquest component especulatiu de l'expansió del sector immobiliari els últims anys constitueix una primera debilitat en la recent acumulació de riquesa de les llars nord-americanes, les quals es ressenten en l'actualitat d’una reducció del seu patrimoni de resultes de l'ajust a la baixa que experimenta el valor de mercat dels seus actius immobiliaris. El preu de l'habitatge als EUA, mesurat per l'índex S&P Case-Shiller, encadena ja vuit trimestres consecutius de caigudes, amb un descens acumulat des del sostre assolit el segon trimestre del 2006 fins al segon trimestre del 2008 del 18,2%. A aquest descens en el valor de mercat de l'habitatge, que està generant pèrdues en el patrimoni immobiliari de les llars, cal afegir-hi la profunda crisi financera desencadenada l'agost del 2007 arran dels problemes del mercat hipotecari, l’origen dels quals es troba també en els excessos acumulats durant el boom de l'habitatge, i que provoca correccions en el component financer de la riquesa.

començar el tercer trimestre del 2006 (segons l'índex S&P Case-Shiller), per la qual cosa la mesura d'aquesta desviació incorpora ja una part de la correcció immobiliària en curs.


Quadre 1. Riquesa neta de les llars als EUA Milers de milions de dòlars corrents. Dades no ajustades estacionalment.

I2007 II2007 III2007 IV2007 I2008 II2008 Variació intertrimestral en m.m. dòlars

Actius 1.031 1.510 888 -367 -1.541 -449 Actius físics 310 299 102 -68 -242 -183 Immobiliaris 269 255 65 -108 -300 -221 Resta 42 44 38 40 58 38 Actius financers 721 1.211 786 -299 -1.299 -267

Passius 168 307 213 235 109 -11 Crèdit hipotecari 191 200 145 133 69 28 Crèdit consum -19 34 72 49 -19 29 Altres -4 73 -4 53 58 -69

Riquesa neta 863 1.202 675 -602 -1.650 -438

Variació intertrimestral en %

Actius 1,5 2,1 1,2 -0,5 -2,1 -0,6 Actius físics 1,2 1,1 0,4 -0,3 -0,9 -0,7 Immobiliaris 1,2 1,2 0,3 -0,5 -1,3 -1,0 Resta 1,0 1,1 0,9 0,9 1,4 0,9 Actius financers 1,7 2,7 1,7 -0,6 -2,8 -0,6

Passius 1,3 2,3 1,5 1,7 0,8 -0,1 Crèdit hipotecari 1,9 2,0 1,4 1,3 0,7 0,3 Crèdit consum -0,8 1,4 3,0 2,0 -0,7 1,2 Altres -0,3 6,2 -0,3 4,2 4,5 -5,0

Riquesa neta 1,5 2,1 1,2 -1,0 -2,8 -0,8Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Reserva Federal (Flow of Funds Accounts of the United States).

La pèrdua de riquesa de les llars puja al 25,7% de la seva renda disponible

Com a conseqüència d'aquest escenari, per primera vegada des de la crisi financera del

període 2000-2002, el valor dels actius en mans de les llars nord-americanes està registrant caigudes, que es van iniciar el quart trimestre del 2007 i ha continuat al llarg del primer del 2008, de manera que en termes agregats la pèrdua de riquesa de les llars aquests tres trimestres ha ascendit a 2.357 milers de milions (m.m.) de dòlars, un 22,5% de la renda disponible de les llars del període. En aquest context, els passius han crescut a un ritme més moderat el quart trimestre del 2007 i el primer del 2008, per exhibir finalment una sorollosa caiguda el segon trimestre. Considerant l'efecte net de l'evolució en aquest període dels actius i passius, s'observa que la caiguda de riquesa neta familiar des del quart trimestre del 2007 puja a 2.690 m.m. de dòlars, de manera que el balanç provisional de pèrdua de riquesa neta familiar en el context actual de crisi immobiliària i financera puja a una magnitud equivalent al 25,7% de la renda disponible.


Gràfic 3. Actius de les llars dels EUA Valor absolut en m.m. de dòlars i variació intertrimestral com a percentatge de la renda disponible del període

-40

-20

0

20

40

6009

/70

09/7

109

/72

09/7

309

/74

09/7

509

/76

09/7

709

/78

09/7

909

/80

09/8

109

/82

09/8

309

/84

09/8

509

/86

09/8

709

/88

09/8

909

/90

09/9

109

/92

09/9

309

/94

09/9

509

/96

09/9

709

/98

09/9

909

/00

09/0

109

/02

09/0

309

/04

09/0

509

/06

09/0

7

0

20000

40000

60000

80000Variació trimestral (% RBD) Valor absolut (esc. dreta)


El descens del valor dels actius financers de les llars puja al 17,8% de la seva renda disponible

Una diferència significativa en relació amb l'episodi del període 2000-2002 és que, aquesta

vegada, tant el component financer com l’immobiliari estan contribuint a la pèrdua de riquesa familiar. Les fortes correccions dels mercats arran de l'esclat de la crisi subprime i el major pes dels actius financers en la riquesa de les llars expliquen que aquests hagin fet la contribució més significativa en termes quantitatius a la caiguda de riquesa. Entre el quart trimestre del 2007 i el segon del 2008, la pèrdua de valor dels actius financers en mans de les llars va ascendir a 1.864 m.m. de dòlars, un 17,8% de la renda disponible. La magnitud d'aquesta caiguda és, amb tot, inferior a la pèrdua de riquesa financera registrada per les llars els tres trimestres posteriors a l'esclat de la bombolla tecnològica l'any 2000, que va pujar a un 28,2% de la renda disponible familiar. Gràfic 4. Actius financers de les llars dels EUA Valor absolut en m.m. de dòlars i variació intertrimestral com a percentatge de la renda disponible del període

-40

-20

0

20

40

60

09/7

0

03/7

2

09/7

3

03/7

5

09/7

6

03/7

8

09/7

9

03/8

1

09/8

2

03/8

4

09/8

5

03/8

7

09/8

8

03/9

0

09/9

1

03/9

3

09/9

4

03/9

6

09/9

7

03/9

9

09/0

0

03/0

2

09/0

3

03/0

5

09/0

6

03/0

8

0

10000

20000

30000

40000



Caiguda sense precedents del valor dels actius immobiliaris de les llars

No obstant això, la trajectòria que resulta insòlita en l'actual dinàmica del patrimoni familiar

és la de la riquesa immobiliària, ja que és la primera vegada des de l'any 1993 que es registren caigudes intertrimestrals en termes absoluts del valor dels actius immobiliaris de les llars, mentre que, prenent per referència el període històric que s'inicia el 1970, no és possible trobar tres trimestres consecutius de descensos d'aquest component de la riquesa familiar. La singularitat de la crisi actual també queda subratllada pel fet que en cap de les fases anteriors de descensos la magnitud de la caiguda del patrimoni en habitatge va arribar a les dimensions presents en termes de renda disponible. Entre el quart trimestre del 2007 i el segon del 2008, la contracció de riquesa immobiliària de les llars ha ascendit a 630 m.m., de manera que, en termes acumulats, la pèrdua de riquesa immobiliària ha estat equivalent a un 6,0% de la renda familiar disponible. Si es compara amb episodis anteriors, s'observa que la caiguda registrada pel valor dels actius immobiliaris el


primer i el segon trimestre de 1974 va pujar a un 1,0% de la renda disponible, mentre que el primer trimestre de 1993 el descens va ser del 0,6% de la renda disponible. Gràfic 5. Actius immobiliaris de les llars dels EUA Valor absolut en m.m. de dòlars i variació intertrimestral com a percentatge de la renda disponible del període

-5

0

5

10

09/7

0

03/7

2

09/7

3

03/7

5

09/7

6

03/7

8

09/7

9

03/8

1

09/8

2

03/8

4

09/8

5

03/8

7

09/8

8

03/9

0

09/9

1

03/9

3

09/9

4

03/9

6

09/9

7

03/9

9

09/0

0

03/0

2

09/0

3

03/0

5

09/0

6

03/0

8

0

5000

10000

15000

20000



Forta caiguda de la taxa d'estalvi els últims anys fins a nivells pràcticament nuls

Aquesta pèrdua de riquesa, d'una intensitat sense precedents en el cas de la immobiliària,

té especial transcendència per la insòlita situació en la qual es troben els recursos financers de les llars, amb una taxa d'estalvi en mínims i amb uns nivells d'endeutament en màxims. Des d'aquesta perspectiva, convé assenyalar que el boom immobiliari no ha estat tampoc aliè a la disminució de la taxa d'estalvi de les llars fins a nivells pràcticament nuls, factor que cal destacar com un altre desequilibri rellevant en la situació financera de les llars. Cal recordar que els successius fenòmens especulatius viscuts per l'economia nord-americana des de la dècada dels noranta, inicialment en el sector tecnològic i després en el sector immobiliari, han generat un creixement sense precedents de la riquesa familiar, que ha anat acompanyat d’una caiguda simultània de la taxa d'estalvi fins a nivells virtualment nuls. Des d'aquesta perspectiva, pot afirmar-se que l'auge experimentat pel valor dels actius propietat de les llars ha estat un factor que ha tendit a pressionar a la baixa els nivells d'estalvi, fenomen que constitueix una manifestació indirecta de l’“efecte riquesa” que ha permès a les llars mantenir els seus nivells de consum gràcies a la revaloració del patrimoni familiar, a costa de reduir la seva propensió a estalviar. Aquesta dinàmica va continuar després de l'esclat borsari de l'any 2000, que pràcticament no va afectar la confiança de les llars en la dinàmica expansiva del seu patrimoni, ja que l'habitatge va agafar el relleu i va continuar generant-los importants plusvàlues i un augment de la capacitat d'endeutament. Gràfic 6. Taxa d'estalvi i riquesa de les llars als EUA: una perspectiva històrica En percentatge de la renda disponible

450

550

650

750

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

-1

2

5

8

11Taxa d'estalvi (esc. dreta) Actius



Així, s'observa clarament que les etapes de caiguda més intensa de la taxa d'estalvi coincideixen amb les fases més expansives del valor dels actius en mans de les llars. Ambdues dinàmiques presenten dos períodes clau. El primer correspon a la dècada dels noranta, una vegada superada la recessió de principis de la dècada i quan té lloc la forta expansió del component financer de la riquesa familiar, moment en el qual la taxa d'estalvi va caure des del 7,7% el 1992 al 2,3% el 2000 i a l'1,8% el 2001, mínim d'aquesta etapa. La crisi provocada arran de l'esclat de la crisi borsària i de la caiguda de riquesa de les llars va frenar el descens de la taxa d'estalvi, que va mantenir una relativa estabilitat en el període 2002-2004, oscil·lant en un rang entre el 2,3 i el 2,1%. El 2005 hi hagué una nova caiguda de l'estalvi, que pràcticament va arribar a anul·lar-se, amb una taxa que va descendir fins al 0,4%, i es va mantenir en nivells mínims el 2006 (0,7%) i el 2007 (0,6%). Mentre que aquests nivells tan reduïts constitueixen, per si mateixos, un preludi de l'inici de la recuperació de l'estalvi a curt termini, cal destacar que aquesta pujada des de mínims es veuria accelerada en el context actual de crisis i incertesa, com a conseqüència de la major presència de l'estalvi per motiu precaució, que serà un factor addicional que contribuirà a frenar l'avanç del consum privat. El salt observat el segon trimestre del 2008 per la taxa d'estalvi fins al 2,6% (des del 0,2% del primer trimestre), encara que condicionat per l'efecte de les rebaixes fiscals, seria representatiu d'aquesta major propensió a estalviar de les llars.

Creixents dificultats de les llars per satisfer les seves elevades obligacions financeres

Els nivells cada vegada més reduïts d'estalvi en l'última dècada, que han restat capacitat a

les llars per finançar internament la seva creixent inversió en habitatge, han reforçat l’apel·lació d’aquestes a l'endeutament com a via per finançar la inversió en actius immobiliaris. L'escalada sense precedents del deute de les llars ha estat un focus constant d'incertesa sobre la seva capacitat per afrontar les obligacions financeres, temor que s'explica no solament pels nivells màxims assolits pels passius en termes de renda disponible, sinó també per les característiques del deute adquirit per les llars i per l'ús que n’han fet. La pressió exercida per l'acumulació de passius sobre les obligacions financeres de les llars es posa de manifest en la trajectòria de la ràtio de servei del deute sobre la renda2 familiar, que ha mostrat una sostinguda tendència alcista durant una gran part de la present dècada, des del 12,2% de començament del 2000 al 14,5% de final del 2006, encara que a partir d'aquesta data inicia una lenta disminució, fins al 14,1% del primer trimestre del 2008. Des d'una perspectiva temporal, els nivells assolits pel servei del deute de les llars a partir de l'any 2000 han representat successius màxims històrics,3 i els nivells per sobre del 14% registrats des del 2005 suposen un augment d'aquesta ràtio del 23% respecte a la mitjana de la dècada dels vuitanta i noranta (11,5%). El risc d'incompliment que deriva del creixent percentatge de renda que les llars han de destinar al pagament del deute, accentuat de resultes dels nivells mínims d'estalvi, es va materialitzant en un context com l'actual de ràpid deteriorament de les condicions econòmiques i financeres. L'empitjorament de la capacitat de pagament de les llars es posa clarament de manifest en diversos indicadors, com el nombre de bancarrotes personals, que no han parat de créixer des de l'any 2006 (el primer trimestre del 2008, el nombre de bancarrotes va ascendir a 236 mil, un 26,5% més que en el mateix període del 2007 i duplicant els nivells del primer trimestre del 2006), així com en l'escalada de les taxes de morositat de crèdits a les llars, tant els hipotecaris com els lligats al consum. Les dificultats del sector immobiliari i els problemes del sector hipotecari expliquen que el deteriorament sigui particularment agut en l'àmbit de la morositat hipotecària, que en el segon trimestre del 2008 se situava ja en el 6,41%, el nivell més elevat des de l'inici de la sèrie el 1979.. No obstant això, el fort repunt de la taxa de morositat dels crèdits al consum des del 2007 evidencia que les dificultats de les llars transcendeixen la complexa situació del mercat hipotecari (el segon trimestre del 2008, aquesta taxa s'havia duplicat respecte a un any abans i se situava en el 4,4%, el nivell més elevat des de l'any 1994).

2 Percentatge de renda després d'impostos que representa el pagament del servei del deute (principal més interessos). 3 Des de l'inici de la sèrie el 1980.


Gràfic 7. El deteriorament de la solvència de les llars als EUA 1. Servei del deute de les llars En % de renda disponible

2. Nombre de bancarrotes personals als EUA En milers

10

11

12

13

14

1519

80

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

100

150

200

250

03/0

6

06/0

6

09/0

6

12/0

6

03/0

7

06/0

7

09/0

7

12/0

7

03/0

8

3. Taxes de morositat hipotecària als EUA En percentatge

4. Taxes de morositat de crèdits al consum als EUA En percentatge

4

5

6

7

03/0

4

09/0

4

03/0

5

09/0

5

03/0

6

09/0

6

03/0

7

09/0

7

03/0

8

9

11

13

15

17

19

21Total Subprime (esc. dreta)

1

2

3

4

5

03/0

4

09/0

4

03/0

5

09/0

5

03/0

6

09/0

6

03/0

7

09/0

7

03/0

8

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Reserva Federal, US bankruptcy courts i Mortgage Bankers Association. El valor del deute hipotecari acumulat representa, per primera vegada en la història, més de la meitat del valor dels actius immobiliaris utilitzats com a col·laterals

El grau de risc implícit en els nivells rècord d'endeutament acumulat per les llars, derivat de

les creixents exigències de renda per satisfer el servei del deute, s'ha multiplicat pels fonaments poc sòlids que han guiat l'expansió de l'endeutament durant el boom de l'habitatge. Els elements més crítics es troben, d'una banda, en la sobrevaloració dels actius immobiliaris que han servit de col·lateral en l'expansió del deute hipotecari de les llars i, d’una altra, en l'extraordinari desenvolupament del segment hipotecari “subprime”, que va permetre un desenvolupament del finançament hipotecari que no valorava adequadament les garanties de solvència dels prestataris, fet que elevava la probabilitat d'impagats.4 Les dificultats dels prestataris “subprime” es van confirmar amb el canvi de cicle del sector immobiliari, i es va desencadenar una crisi que ha alimentat l'espiral baixista dels preus de l'habitatge. La caiguda dels preus ha elevat el nombre de prestataris que han vist descendir el valor del seu habitatge a nivells per sota del deute hipotecari que havien contret, cosa que ha accelerat els impagats, els embargaments hipotecaris i la pressió a la baixa sobre els preus dels actius immobiliaris, en un procés que ha tendit a retroalimentar-se. Estimacions recents5 apunten que en el segon trimestre del 2008 una de cada tres llars que van comprar el seu habitatge des del 2003 s'enfronten a una situació de patrimoni net residencial negatiu (és a dir, amb un valor de l'habitatge inferior al del deute hipotecari), circumstància que tindria una especial incidència entre les llars que van realitzar aquesta inversió en el període 2005-2007. Des de la perspectiva del conjunt del sector llars, la dinàmica recessiva dels preus en el mercat immobiliari ha accelerat la caiguda del valor del patrimoni residencial net dels propietaris d'habitatge en relació amb el valor de l'immoble, que a començament del 2007 es va situar, per primera vegada en la història, en nivells per sota del 50%, i que

4 Vegeu “El paper de les hipoteques d'alt risc en l'evolució del mercat hipotecari als EUA", Informe sobre la conjuntura econòmica. Caixa Catalunya, núm 116, setembre 2007. 5 Zillow Real Estate Market Reports, 2T 2008.


en l'actualitat (dades del segon trimestre del 2008) es troba en el 45,2%. Això suposa que des del 2007, als EUA, el deute hipotecari de les llars equival a més de la meitat del valor dels seus actius immobiliaris, i que a mitjan 2008, de cada 100 dòlars del valor de l'habitatge, les llars propietàries en devien 55. Gràfic 8. Patrimoni residencial net1 i deute hipotecari de les llars als EUA a. Valor absolut en milers de milions de dòlars corrents

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

12/7

0

06/7

2

12/7

3

06/7

5

12/7

6

06/7

8

12/7

9

06/8

1

12/8

2

06/8

4

12/8

5

06/8

7

12/8

8

06/9

0

12/9

1

06/9

3

12/9

4

06/9

6

12/9

7

06/9

9

12/0

0

06/0

2

12/0

3

06/0

5

12/0

6

06/0

8

Deute hipotecari Patrimoni residencial net

b. En percentatge del valor dels actius immobiliaris

20

30

40

50

60

70

80

12/7

0

06/7

2

12/7

3

06/7

5

12/7

6

06/7

8

12/7

9

06/8

1

12/8

2

06/8

4

12/8

5

06/8

7

12/8

8

06/9

0

12/9

1

06/9

3

12/9

4

06/9

6

12/9

7

06/9

9

12/0

0

06/0

2

12/0

3

06/0

5

12/0

6

06/0

8

Deute hipotecari Patrimoni residencial net

1. Component immobiliari de la riquesa neta de les llars propietàries (no inclou ISFL) calculat com el valor de les propietats immobiliàries de les llars menys el seu deute hipotecari. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Reserva Federal (Flow of Funds Accounts of the United States).

El canvi de cicle immobiliari esgota el recurs de les llars al finançament hipotecari amb finalitats altres que la compra d'habitatge

El pes creixent del deute hipotecari sobre el valor dels immobles propietat de les llars ha estat una tendència continuada en l'economia nord-americana des de final dels vuitanta. Mentre que en les dècades dels setanta i vuitanta el deute hipotecari representava de mitjana un 32% del valor dels actius immobiliaris, en la dècada dels noranta aquest percentatge va augmentar fins al 41%, mentre que en els anys 2000 es va elevar al 46%, fins a arribar a superar, com ja s'ha dit, la meitat del valor dels actius hipotecaris el 2007. Aquest major creixement del deute hipotecari en relació amb el valor dels actius immobiliaris en mans de les llars reflecteix l'ús que aquests han fet de la revaloració dels seus actius immobiliaris per augmentar el seu recurs al finançament hipotecari amb finalitats diferents de la compra d'habitatge. El denominat “Reemborsament del Capital Immobiliari” (RCI), més conegut pel terme anglosaxó “Mortgage Equity Withdrawal” (MEW), resultat de la diferència entre el crèdit hipotecari obtingut per les llars i la inversió neta en habitatge realitzada per aquestes, constitueix la mesura dels fons nets procedents del finançament hipotecari destinats a finalitats altres que la inversió en habitatge.


Gràfic 9. Reemborsament del Capital Immobiliari (RCI) de les llars als EUA Valor absolut en milers de milions de dòlars corrents i en percentatge de la renda disponible

0

200

400

600

800

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

0

2

4

6

8

10Valor absolut % Renda disponible (esc. dreta)

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Reserva Federal.

El RCI, com a factor que ha estat present en l'expansió de l'endeutament hipotecari de les

llars als EUA, va començar a adquirir major rellevància la segona meitat de la dècada dels noranta, encara que va ser a partir de l'any 2000, coincidint amb el període de boom immobiliari, que va assolir la màxima dimensió. Així, a la primera meitat de la dècada dels noranta, el volum de RCI era relativament estable i se situava de mitjana en l'1,4% de la renda disponible de les llars, encara que després va avançar i el seu volum va augmentar fins al 2,8% de la renda disponible en la segona meitat de la dècada. Els anys 2000, el fort dinamisme dels preus de l'habitatge va animar les llars a utilitzar els seus actius immobiliaris per accedir a majors volums de finançament, i així, des d'un nivell del 3,3% de la renda disponible el 2000, el RCI va assolir un màxim del 8,4% l'any 2004, i es mantingué en nivells relativament elevats, encara que amb un perfil descendent, el 2005 (7,6%) i el 2006 (7,1%). L'any 2007, la caiguda dels preus de l'habitatge i les majors dificultats de les llars per accedir a finançament hipotecari van provocar un notable descens del RCI, el volum del qual en valors absoluts va caure del 30,6% (va descendir fins a 473 m.m. de dòlars, davant els 682 m.m. del 2006), fins a representar un 4,7% de la renda disponible. La rellevància de l'evolució del RCI descansa en bona part en el paper que aquest ha desenvolupat en el dinamisme experimentat pel consum privat als EUA des de la dècada dels noranta, ja que és el mecanisme que ha permès a les llars augmentar la seva despesa en consum sobre la base de la revaloració dels seus actius immobiliaris, i, per tant, el vehicle de l'efecte riquesa de l'habitatge sobre el consum.6 D'aquesta manera, la seva evolució actual constitueix un risc addicional a les ombrívoles perspectives de la despesa familiar als EUA.

Gràfic 10. Reemborsament del Capital Immobiliari (RCI) i consum privat als EUA En percentatge de la renda disponible

92

94

96

98

100

03/9

2

03/9

3

03/9

4

03/9

5

03/9

6

03/9

7

03/9

8

03/9

9

03/0

0

03/0

1

03/0

2

03/0

3

03/0

4

03/0

5

03/0

6

03/0

7

03/0

8

0

3

6

9Consum privat RCI (esc. dreta)

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Reserva Federal.

6 A “Sources and Usis of Equity Extracted from Homes” (2007), Greenspan & Kennedy estimaven que, entre el 1991 i el 2005, el RCI va servir per finançar un 1,7% del consum personal, i un 2,9% considerant exclusivament el període 2001-2005.


2. Canvi de tendència en la trajectòria dels components del patrimoni net de les llars als EUA Cap a un redimensionament del pes de l'habitatge en el patrimoni familiar

Tal com s'ha posat damunt de manifest, l'evolució recent de la riquesa neta de les llars als

EUA, tant pel vessant dels actius com pel dels passius, no pot entendre's sense fer referència a l'auge experimentat pel mercat immobiliari i a la forta inversió en habitatge feta per les llars durant la present dècada, que han portat a valors màxims tant el valor dels actius immobiliaris com el del deute hipotecari. No obstant això, l'ajust que té lloc en el mercat de l'habitatge i les dificultats del sector financer estan generant, finalment, variacions en la insostenible trajectòria dels actius i passius familiars els últims anys. Així, si al 2007 ja començava a apuntar-se aquest canvi de tendència, les dades del 2008 estan confirmant la rapidesa de l'ajust a la baixa en el component immobiliari de la riquesa neta, simptomàtic d'un necessari redimensionament del pes excessiu adquirit per l'habitatge en el patrimoni net de les llars aquesta dècada.

Quadre 2. Riquesa neta de les llars1 als EUA En percentatge de la renda disponible. Dades a final del període, no ajustades estacionalment.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Actius 718,6 672,9 648,9 609,6 649,9 663,8 689,1 706,5 700,2 Actius físics 212,1 215,8 224,9 232,6 239,0 246,3 261,8 263,9 256,7 Immobiliaris 168,8 172,5 181,0 188,9 196,2 204,1 219,5 222,1 215,4 Resta2 43,4 43,2 43,8 43,7 42,8 42,1 42,3 41,8 41,3 Actius financers 506,5 457,2 424,0 377,1 410,9 417,5 427,3 442,6 443,5 Dipòsits 59,6 60,3 65,3 65,9 64,9 64,8 66,4 69,1 71,4 Instruments mercat crèdit 40,1 36,3 34,4 35,1 36,6 37,7 39,0 39,3 40,0 Accions. Total 253,2 210,7 175,1 127,8 157,5 161,7 164,1 173,0 167,1 Tinença directa 144,5 112,2 86,5 58,7 69,3 66,5 63,2 62,2 54,0 Tinença Indirecta 108,7 98,5 88,5 69,2 88,3 95,3 100,9 110,8 113,1 Altres actius financers 99,2 101,2 106,7 112,1 118,4 123,6 131,1 137,1 139,1 Passius 99,2 101,2 106,7 112,1 118,4 123,6 131,1 137,1 139,1

Crèdit hipotecari habitatge 64,8 66,0 70,8 76,6 82,7 87,8 95,3 100,5 101,8

Crèdit consum 22,7 23,8 25,1 25,4 25,3 24,8 24,9 24,6 24,7 Altres 11,8 11,5 10,8 10,1 10,4 10,9 10,9 12,0 12,6 Riquesa neta 619,4 571,7 542,2 497,5 531,5 540,2 558,0 569,4 561,1 Pro memòria Taxa d'estalvi 2,4 2,3 1,8 2,4 2,1 2,1 0,4 0,7 0,6

1. Sector llars i Institucions sense Finalitat de Lucre (ISFL). 2. Inclou els béns de consum durador i els béns d'equip i software propietat de les ISFL. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Reserva Federal (Flow of Funds Accounts of the United States).

El pes creixent de l'habitatge en la riquesa familiar aquests anys va reflectir tant la revaloració del valor de mercat d'aquests actius com la major preferència de les llars per l'habitatge com a actiu d'inversió. Com a resultat, mentre que el 1999 el valor dels actius immobiliaris ascendia a 11,5 bilions de dòlars i representava el 23,5% de la riquesa familiar (i un 169% de la seva renda disponible), el 2007 aquesta xifra s'havia pràcticament duplicat, fins a 22,3 bilions de dòlars, que significaven un 30,8% dels actius totals de les llars o, de manera equivalent, un 215% de la seva renda disponible.

Les llars es van refugiar en el sector immobiliari després de la crisi borsària de començament de la dècada

La crisi borsària de començament de la dècada (2000-2002) va tenir un impacte sorollós damunt la riquesa financera de les llars als EUA i va servir de detonant per a una ferma activitat


inversora en habitatge, que va adquirir la dimensió d'actiu refugi davant la inestabilitat dels mercats. El creixement experimentat pel patrimoni immobiliari, de 3,3 bilions en el període 2000-2002, va permetre suavitzar els efectes sobre la riquesa total de les llars de les fortes pèrdues experimentades pels seus actius borsaris. Com a resultat, va ser en aquests anys que es va produir un ràpid procés de pèrdua de pes relatiu del component financer dins del patrimoni familiar a favor dels actius físics, en especial els immobiliaris. D'aquesta manera, la participació dels actius financers en el patrimoni familiar va descendir des d'un 70,5% el 1999 a un 61,9% el 2002, i encara que després va venir una lleugera recuperació, el seu pes es va estabilitzar els últims anys en nivells en el rang del 62-63%. Pel que fa a la participació dels actius immobiliaris en la riquesa de les llars, va augmentar des d'un 23,5% el 1999 a un 31,0% el 2002 i es mantingué en nivells entorn del 31-32% a partir d'aquest any.

Gràfic 11. Actius de les llars als EUA Percentatge sobre els actius totals A. Actius financers B. Actius borsaris i immobiliaris

63,3

70,5

60

64

68

72

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

30,8

23,5

35,2

23,9

20

24

28

32

36

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Immobiliaris Borsaris


La riquesa financera i immobiliària de les llars en termes de renda disponible cau el primer semestre del 2008 a mínims d’aquests últims quatre anys

El període 2000-2002 de pèrdua de riquesa provocada per la crisi borsari va deixar pas a

una nova etapa expansiva del patrimoni familiar, impulsada per la recuperació dels mercats financers i pel vigor de la de l'habitatge. En termes de renda disponible, el màxim d'aquesta etapa es va assolir el 2006, quan el patrimoni acumulat per les llars va tornar a superar de més de 7 vegades la seva renda. No obstant això, ja el mateix any van començar a fer-se visibles els símptomes de canvi de cicle en el sector immobiliari, amb caigudes en les vendes d'habitatges, en la inversió residencial de les llars i, ja cap a finals d'any, en els preus. En aquest exercici, amb tot, l'alentiment del creixement en el valor dels actius immobiliaris va ser compensat pel dinamisme dels financers, de manera que la riquesa total va mantenir un notable ritme de creixement.


Gràfic 12. Actius de les llars als EUA Taxes de creixement interanual en percentatge

-2,5

2,26,8

12,011,79,79,38,09,1

-2,4

5,69,3

6,69,0

15,1

-6,9-4,5-3,6

-2,0

4,4

8,28,29,612,6

-1,6-0,70,0

-7

-3

1

5

9

13

17

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (*)

Actius immobiliaris Actius financers Actius totals

(*) Dades del 2008 corresponents al segon trimestre. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Reserva Federal (Flow of Funds Accounts of the United States).

El 2007, l'agreujament de l'ajust immobiliari i l'esclat de la crisi hipotecària, que finalment va

afectar el conjunt de mercats financers, van provocar una retallada en el creixement de la riquesa tant financera com immobiliària. Així, per primera vegada des de l'episodi de turbulències del període 2000-2002, va tenir lloc un descens del valor dels actius de les llars en termes de la seva renda disponible, amb una pèrdua de 6,7 punts, fins a un nivell del 700,2%, reflex principalment del descens del component immobiliari. Les fortes turbulències financeres i el deteriorament de la situació en el mercat de l'habitatge han desencadenat una intensa correcció dels actius el primer semestre del 2008, que experimenten una caiguda interanual del 2,0%, com a resultat dels descensos observats tant en el component financer (-2,4%) com en l’immobiliari (-2,5%). En termes de renda disponible, s'ha accentuat notablement el descens del valor dels actius de les llars, de manera que el segon trimestre aquests ascendien a un 651,3% de la seva renda, reflex de la correcció a la baixa tant de la riquesa financera com de la immobiliària (fins a valors respectius del 201,3 i el 409,7%), que se situa en els nivells de fa quatre anys.

Quadre 3. Evolució trimestral de la riquesa neta de les llars als EUA En percentatge de la renda disponible. Dades no ajustades estacionalment.

I2007 II2007 III2007 IV2007 I2008 II2008

Actius 703,5 713,3 712,2 700,2 680,4 651,3 Actius físics 262,1 263,1 260,5 256,7 252,6 241,6 Immobiliaris 220,6 221,5 219,1 215,4 211,0 201,3 Resta 41,4 41,6 41,4 41,3 41,5 40,4 Actius financers 441,5 450,2 451,7 443,5 427,9 409,7

Passius 136,2 138,3 138,5 139,1 139,1 133,9 Crèdit hipotecari 100,5 101,7 101,8 101,8 101,8 98,3 Crèdit consum 24,0 24,1 24,5 24,7 24,3 23,7 Altres 11,8 12,4 12,2 12,6 13,0 11,9

Riquesa neta 567,3 575,0 573,7 561,1 541,3 517,4 Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Reserva Federal (Flow of Funds Accounts of the United States).

La moderació del creixement del deute total i hipotecari permet una caiguda dels passius en termes de renda disponible fins a nivells del 2006

La major presència dels actius immobiliaris en la riquesa familiar i el creixement

ininterromput del seu valor al llarg d'aquests anys han tingut un impacte molt rellevant en el vessant dels passius, l’evolució alcista dels quals ha seguit un perfil molt paral·lel al del valor del patrimoni immobiliari de les llars. Durant la present dècada, l'endeutament s'ha caracteritzat per un persistent dinamisme, amb taxes de creixement anual que, o bé s'han aproximat al 10% o bé l'han superat (des del 2002 fins al 2006). El component hipotecari del deute ha estat el motor de l'augment dels passius familiars, amb una contribució a l'avanç total que des del 2001 va superar el 80% (acostant-


se fins i tot al 90% alguns anys) i amb un creixement de dos dígits en bona part del període que es va situar en màxims els anys 2002-2005 (superior al 13% anual). Encara que el 2006 es va observar una lleugera moderació en l'avanç del deute hipotecari de les llars, va ser el 2007 quan els efectes de la desacceleració econòmica, la caiguda de la inversió immobiliària i, molt en especial, les restriccions creditícies sorgides arran de la crisi de les hipoteques subprime van pressionar ja de forma visible a la baixa el creixement del crèdit, de manera que tant l'endeutament total com el seu component hipotecari van reduir les seves taxes d'avanç fins al 6,9 i el 6,8%, respectivament. Malgrat aquest creixement una mica menys intens, el deute de les llars va continuar el 2007 la progressió alcista en termes de renda disponible, fins a assolir el nou màxim històric del 139,1% (el 1999, aquesta ràtio era del 99,2%). Tocant al component hipotecari dels passius, la seva proporció sobre la renda familiar disponible va ascendir el 2007 al nou registre rècord del 101,8% (el 1999, aquesta ràtio era del 64,8%). El primer semestre del 2008 ha continuat la desacceleració en el creixement dels passius, amb ritmes d'avanç interanual que s'han moderat fins al 3,9%. L’alentiment ha estat més acusat en el component de crèdit hipotecari, que ha avançat del 3,7% respecte al mateix període del 2007. Resultat d’això, en aquest període ha començat finalment la flexió a la baixa dels nivells de deute respecte a la renda disponible, amb una ràtio que ha descendit fins al 133,9% en el cas dels passius totals i fins al 98,3% en el dels hipotecaris, ràtios no registrades des del 2006.

Gràfic 13. Passius de les llars als EUA Taxes de creixement interanual en percentatge

3,76,8

11,213,1

13,914,1

13,310,5

8,7

3,9

6,9

10,410,512,011,6

10,08,58,9

0

4

8

12

16

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (*)

Crèdit hipotecari habitatge Passius totals

(*) Dades del 2008 corresponents al segon trimestre. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Reserva Federal (Flow of Funds Accounts of the United States).

La riquesa neta familiar sobre renda disponible cau fins al nivell més baix des del 2003, llastada per la forta correcció del component immobiliari

Malgrat el to expansiu dels passius, la riquesa neta de les llars va iniciar una recuperació

després de la crisi del període 2000-2002, gràcies a la revaloració en aquest període tant dels actius financers com dels immobiliaris. Així, l'abrupta correcció derivada de les turbulències borsàries, i que va portar la riquesa neta des de nivells en termes de renda disponible del 619,4% el 1999 al 497,5% el 2002, va ser seguida d'avenços des del 2003 fins al 2006, any en el qual el patrimoni familiar net va assolir el 569,4% de la renda disponible (mantenint-se, no obstant això, per sota dels màxims obtinguts durant l'etapa de boom borsari de la dècada dels noranta). El 2007, la desacceleració en el creixement dels actius, més intensa que la registrada per l'endeutament, es va projectar en un visible alentiment en l'avanç de la riquesa neta i en una caiguda en termes de renda disponible fins al 561,1%, i va truncar així la sendera ascendent iniciada el 2003. El primer semestre del 2008, com a resultat de la forta correcció dels actius en contrast amb la moderació més discreta dels passius, la riquesa neta de les llars va fer una caiguda interanual del 3,5%, el primer registre negatiu des del 2002. En termes de renda disponible, s'accentua el descens fins al 517,4%, el nivell més baix des del tercer trimestre del 2003.


Gràfic 14. Riquesa neta de les llars als EUA Taxes de creixement interanual en percentatge a. Riquesa neta total

-2,00,0 -0,7 -1,6

12,6 9,6 8,2 8,24,4 3,9

8,98,5

10,011,6

12,010,5 10,4 6,9

-3,5-1,5 -2,4 -3,9

12,9

9,1 7,6 7,7

3,8

-6

-2

2

6

10

14

18

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (*)

Actius Passius Riquesa neta

b. Patrimoni residencial net1 de les llars propietàries d'habitatge

-3,6

9,1 8,9 9,7 9,9 11,7 11,8 6,11,0

3,78,7 10,5

13,3 14,113,9 13,1

11,2

6,8

-11,2

9,4 7,76,9 6,5 9,8 10,6

1,5

-4,8

-14-10-6-226

101418

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (*)

Actius immobiliaris llars Crèdit hipotecari habitatge Patrimoni residencial net

(*) Dades del 2008 corresponents al segon trimestre. 1. Component immobiliari de la riquesa neta de les llars propietàries (no inclou ISFL) calculat com el valor de les propietats immobiliàries de les llars menys el seu deute hipotecari. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la Reserva Federal (Flow of Funds Accounts of the United States).

Si s'observa en particular la trajectòria del component immobiliari de la riquesa neta de les

llars (en aquest cas excloent-ne les Institucions sense Finalitat de Lucre), cal assenyalar que des de l'any 2006 el patrimoni residencial net ha tingut una ràpida correcció derivada de la pèrdua de vigor del creixement dels actius en un context de relatiu dinamisme dels passius hipotecaris. D'aquesta manera, des d'un creixement del 10,6% interanual el 2005, l'avanç del patrimoni residencial net es va reduir a tan sols l'1,5% el 2006, mentre que l'any 2007 va registrar una caiguda del 4,8%, el primer registre negatiu des de l'any 1990. La correcció a la baixa en el valor de l'habitatge, que està liderant la pèrdua de riquesa immobiliària neta, s'ha fet més pronunciada el primer semestre del 2008, i contrasta amb el perfil més suau de desacceleració del crèdit hipotecari. El resultat ha estat una caiguda interanual del patrimoni residencial net de l'11,2%, que representa una contracció sense precedents d'aquest component de la riquesa neta. Aquesta situació ha donat lloc, com s'ha comentat, a un històric descens del patrimoni residencial net en relació amb el valor dels actius immobiliaris de les llars, fins a situar-se en l'actualitat per sota del 50%.

3. Conclusions

La crisi originada en els excessos del mercat immobiliari nord-americà ha tingut una àmplia

repercussió en el conjunt de l'economia i en els mercats financers, amb efectes que s'han estès a les fonts de renda i riquesa de les llars, a la seva capacitat d'endeutament i a la disponibilitat de finançament. Aquest nou escenari té lloc després d'uns anys marcats per una acumulació inconsistent de riquesa i deute per part de les llars, que s'ha basat en un creixement especulatiu del valor dels actius i ha generat unes obligacions financeres de magnitud sense precedents. La perspectiva històrica il·lustra la magnitud dels desequilibris acumulats els últims anys, amb un valor dels actius immobiliaris sobre renda disponible que el 2007 se situava un 30% per sobre de la seva mitjana històrica i amb un valor dels passius hipotecaris que superava d’un 80% la mitjana des de


1970. Als riscos inherents a aquesta situació, s’hi afegeixen, a més, els derivats de la caiguda de la taxa d'estalvi fins a nivells pràcticament nuls (0,6% de la renda disponible el 2007).

Els actius i passius familiars han iniciat el seu ajust després dels excessos del passat,

encaminant-se cap a nivells més sostenibles. Això es reflecteix en la caiguda del valor dels actius, en especial dels immobiliaris, així com en una reconducció a la baixa en el ritme de creixement del deute, tendències que es van iniciar el 2007 però que s'han accelerat notablement a començament del 2008. Aquesta trajectòria, necessària des d'una perspectiva a llarg termini i que constitueix una notícia favorable per a la correcció dels desequilibris acumulats, representa, sens dubte, un focus de problemes a curt termini per a les llars, les quals, sense possibilitat d'acudir als seus estalvis acumulats, es veuen privades d'una important font de recursos per finançar la seva despesa corrent, que s’afegeix al deteriorament de la seva renda.

Aquestes restriccions prenen especial rellevància a causa de la pressió exercida per

l'acumulació de passius sobre les obligacions financeres de les llars, amb un servei del deute sobre renda disponible que se situa en l'actualitat en màxims històrics (14,1% el primer trimestre del 2008). El risc d'incompliment, que deriva del creixent percentatge de renda que les llars han de destinar al pagament del deute, es va materialitzant en un context com l'actual de ràpid deteriorament de les condicions econòmiques i financeres. L'empitjorament de la capacitat de pagament de les llars es posa clarament de manifest en diversos indicadors, que inclouen l'alça del nombre de bancarrotes personals i l'escalada general dels nivells de morositat dels crèdits a llars, tant en l'àmbit del crèdit hipotecari com en el del consum. Aquestes dificultats constitueixen, en definitiva, una manifestació dels excessius nivells d'apalancament en què han incorregut les llars sobre la base del valor dels seus immobles i que, una vegada iniciada la correcció en la sobrevaloració d'aquests actius, s’evidencien en un valor del deute hipotecari acumulat que, per primera vegada en la història, representa més de la meitat del valor dels actius immobiliaris utilitzats com a col·laterals.

La correcció dels excessos d’aquests últims anys demana necessàriament recompondre els

nivells d'estalvi, i aquesta recuperació, judicant per les xifres del segon trimestre (esbiaixades, en tot cas, per les rebaixes fiscals), també s'hauria iniciat el 2008. D'aquesta manera, els efectes sobre el consum privat del menor creixement de la renda es veuran accentuats per la major propensió a estalviar. A més, l'avanç del consum privat també es veurà contingut per la desaparició de l’“efecte riquesa”, al qual s’han d’afegir les exigències de renda necessàries per satisfer les obligacions financeres acumulades per les llars. Tot això assenyala el consum privat com el principal damnificat dels excessos anteriors de les llars, i qüestiona seriosament la seva continuïtat com a motor de creixement de l'economia nord-americana a curt i a mitjà termini.

CAIXA CATALUNYA – Economia espanyola

41

2. Economia espanyola El PIB va créixer el segon trimestre del 2008 d’un 0,1%, fet que va reduir la taxa de variació interanual fins

a l'1,8%, vuit dècimes menys que els tres primers mesos de l'any i 1,5 punts per sota l'últim quart del 2007. El dinamisme de l'economia espanyola continua superant el dels països de l’entorn, però el diferencial s'ha estretit fins a 0,3 punts respecte a l'àrea de l'euro i d’una dècima amb relació al conjunt de la Unió Europea. Els components que han experimentat un major fre el primer semestre són els de despesa en consum final de les llars, que des d'un 2,9% al tancament de l'any passat durant el segon trimestre va avançar d’un 1,2%, i el de formació bruta de capital fix en construcció, que ha invertit el signe de la seva variació, passant d'un increment del 2,9% a una caiguda del 2,4%. També la formació bruta de capital fix en béns d'equipament ha experimentat una frenada notable, fins a situar el seu creixement en un modest 2,3%, enfront de l'elevat 7,1% l'últim trimestre del 2007. El resultat d'aquesta evolució ha estat una disminució significativa en l'aportació de la demanda interna al creixement, que de 3,8 punts ha baixat a 1,5 el segon trimestre del 2008, mentre que la desacceleració de les importacions, visible amb força l'abril-juny d'enguany, ha permès que la demanda externa aporti positivament per primera vegada aquests últims anys (0,3 punts). És previsible que les tendències observades els sis primers mesos del 2008 tinguin continuïtat durant la segona meitat de l'exercici, amb un creixement mitjà anual de l'1,7%, i també al llarg de 2009, per la qual cosa el PIB podria avançar d’un 0,7%.

Gràfic 2.1. Creixement del PIB real. 2003-2008 Variació interanual (%)

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

III 2

003

IV 2

003

I 200

4II

2004

III 2

004

IV 2

004

I 200

5II

2005

III 2

005

IV 2

005

I 200

6II

2006

III 2

006

IV 2

006

I 200

7II

2007

III 2

007

IV 2

007

I 200

8II

2008

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2Trimestral (esc.dreta) Interanual

Font: Caixa Catalunya a partir de l'INE.

Gràfic 2.2. Aportació al creixement interanual del PIB. 2006-2008 Punts percentuals

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

I 200

6

II 20

06

III 2

006

IV 2

006

I 200

7

II 20

07

III 2

007

IV 2

007

I 200

8

II 20

08

Demanda Interna

Demanda Externa

Font: Caixa Catalunya a partir de l’INE.

És previsible que les tendències observades els sis primers mesos del 2008 tinguin continuïtat la segona meitat de l'exercici, amb un creixement mitjà anual de l'1,5%, i al llarg del 2009, en el qual el PIB podria avançar d’un 0,3%. Per components, la major desacceleració es produirà en la Formació Bruta de Capital Fix (FBCF) en béns d'equipament, que després del notable creixement dins el trienni 2005-2007 moderarà el seu impuls del 2,2% el 2008 i retrocedirà d’un 2,9% l'any que ve. La FBCF en construcció també experimentarà una correcció severa, amb caigudes del 2,4 i el 4,3%, respectivament. De menor intensitat absoluta, encara que amb major repercussió relativa, serà l'alentiment del consum privat, que passarà d'un increment del 3,4% el 2007 a un avanç de l'1,2% el 2008 i del 0,8% el 2009, evolució que no serà compensada pel consum públic, el qual també frenarà el seu impuls fins al 4,3% aquest any i al 4,0% el vinent. Aquesta moderació en el dinamisme de la demanda interna repercutirà negativament sobre l'expansió de les importacions, que creixeran d’un 2,3 i un 1,9%, respectivament. Aquest alentiment, al costat d'un increment lleugerament superior de les exportacions (3,0% el 2008 i 2,0% el 2009), permetrà reduir el drenatge del sector exterior de 0,2 i 0,1 punts, respectivament.


Quadre 2.1. PIB pm1 per components de la demanda a Espanya. 2001-2009 Taxes reals de creixement interanual en percentatge Consum Inversió Sector exterior Demanda Privat Públic Equip. Const. Altres Total Var.ex.2 nacional2 Export. Import. Saldo2 PIB pm Detall anual 2001 3,4 3,9 -0,3 7,6 5,8 4,8 -0,1 3,8 4,2 4,5 -0,2 3,6 2002 2,8 4,5 -2,9 6,3 5,0 3,3 0,0 3,0 2,0 3,7 -0,3 2,7 2003 2,9 4,8 4,1 6,2 7,2 5,8 -0,1 4,0 3,7 6,2 -0,9 3,1 2004 4,2 6,3 5,1 5,4 3,8 5,1 0,0 4,9 4,2 9,6 -1,6 3,3 2005 4,2 5,5 9,2 6,1 7,1 7,1 -0,1 5,2 2,5 7,7 -1,6 3,6 2006 3,9 4,6 10,2 5,9 7,1 7,3 0,2 5,3 6,7 10,3 -1,4 3,9 2007 3,5 4,9 10,0 3,8 3,9 5,6 -0,1 4,4 4,9 6,2 -0,6 3,8 20083 1,2 4,3 2,2 -2,4 3,5 0,0 0,1 1,6 3,0 2,3 -0,1 1,5 20093 0,8 4,0 -2,9 -4,3 1,6 -2,8 0,0 0,5 2,0 1,9 -0,2 0,3 1. Dades corregides d'efecte calendari. 2 .Punts percentuals d'aportació al creixement. 3. Previsions de Caixa Catalunya. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

2.1. La indústria La producció accelera la seva caiguda… L'Índex de Producció Industrial (IPI), corregit d'efecte calendari, va retrocedir d’un 4,4% interanual el juny,

tercer mes consecutiu amb descensos significatius, després de caure d’un 5,8% el maig i d’un 9,2% el juny. En els set primers mesos de l'any, el retrocés mitjà anual va ascendir al 3,1%, i va ser més intens entre les indústries extractives (-8,5%), especialment afectades per la caiguda en la producció. Les manufactureres també van experimentar una important correcció, amb una taxa interanual negativa del 3,8%, mentre que l'únic grup amb variació positiva va ser el de producció i distribució d'energia elèctrica i gas, amb un avanç del 3,4%. Per branques productives, les caigudes més fortes es van registrar en la fabricació de màquines d'oficina i equips informàtics, amb un retrocés del 25,9%, en la indústria de la fusta i el suro, amb un 16,8% menys de producció que l'any anterior, i en la fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics (-16,7%), afectades aquestes dues últimes també d’una manera acusada per la dinàmica negativa en la construcció. Per destinació econòmica dels béns, la conjuntura actual està impactant d’una manera especialment negativa sobre les indústries de béns de consum durador, que van caure del 10,1% interanual els primers set mesos de l'any, i les de béns intermedis, amb un retrocés del 6,3%, reflex en aquest últim cas del debilitament generalitzat en l'activitat de l'economia.

…tendència que continuarà els pròxims mesos El retrocés en la producció industrial mostra el notable empitjorament de la conjuntura econòmica aquests

últims mesos. Aquesta evolució tindrà continuïtat en pròxims mesos i trimestres, d'acord amb els resultats de l'Indicador de Clima Industrial (ICI) publicat pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. L'agost, l’ICI va descendir d’1,6 punts respecte al mes anterior, i acumula una caiguda de 15,7 punts en l'últim any fins a un nivell mínim de -17,2 punts. El deteriorament més acusat correspon als productors de béns intermedis, l’índex dels quals ha retrocedit des d'agost del 2007 de 23,3 punts, mostra que l'activitat econòmica en conjunt travessa una situació molt diferent de la de fa uns trimestres. La caiguda, encara que més moderada, abasta també la resta de sectors, amb retrocessos interanuals d'11,2 punts els de béns de consum i de 9,4 punts els de béns d'equipament.


43

Gràfic 2.3. Índex de Producció Industrial (IPI) corregit. 2003-2008 Variació interanual (%)

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

Béns de Capital

General

Fuenet: Caixa Catalunya a partir de l'INE.

Gràfic 2.4. Indicador de Clima Industrial (ICI). 2003-2008 Saldo net (punts percentuals)

-18-17-16-15-14-13-12-11-10-9-8-7-6-5-4-3-2-1012

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Font: Caixa Catalunya a partir del Ministeri d'Indústria.

2.2. El sector de la construcció L'obra civil impulsa la licitació oficial El valor de la licitació oficial, publicada pel Ministeri de Foment, s’ha incrementat d’un 10,8% interanual els

cinc primers mesos de l’any, en clar contrast amb la disminució del 14,9% en el conjunt del 2007. Aquest creixement ha estat impulsat pel component d'obra civil, que s’ha incrementat d’un 20,5% respecte al mateix període de l 'any passat, mentre que el d'edificació s’ha contret d’un 9,1% (un 26,0% la residencial). Per agent contractant, el major increment s'ha registrat en la licitació oficial d'entitats públiques estatals, amb un avanç del 15,9% interanual fins a maig, davant el 9,4% de l'Administració General.

La confiança en el sector es mostra erràtica L'Indicador de Clima de la Construcció (ICC) va augmentar l'agost de 7,5 punts, fins a un valor negatiu de

17,0 punts. D'aquesta forma, torna a experimentar una correcció alça després d'assolir nivells mínims dels últims anys, com va ocórrer el segon trimestre. Si bé la situació en el segment residencial resulta avui indiscutiblement negativa i amb tendència a empitjorar, l 'evolució en la resta d'activitats de construcció no és pas tan evident. El previsible augment de l'obra civil podria atenuar la perspectiva negativa del sector, però és encara incert en quina mesura. Aquesta podria ser la principal raó del comportament erràtic en l'indicador de confiança del sector.


Gràfic 2.5. Licitació oficial en construcció. 2003-2008 Variació interanual de la mitjana trimestral centrada (%)

-60

-45

-30

-15

0

15

30

45

60

75

90

105

120

135

150

05/0

307

/03

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

TotalEdificació

Obra Civil

Font: Caixa Catalunya a partir del Ministeri de Foment

Gràfic 2.6. Indicador de Clima de la Construcció (ICC). 2003-2008 Saldo net (punts percentuals)

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Font: Caixa Catalunya a partir del Ministeri d'Indústria 2.3. El sector serveis El comerç minorista acusa el fre del consum privat… El Índex de Comerç al detall (ICM), en termes reals i corregit d'efecte calendari, va disminuir el juliol d’un

6,0% interanual, de manera que en els set primers mesos de l’any acumula un descens del 4,8%, mostra de l'impacte negatiu de la desacceleració en el consum privat. Per grups, el que continua tenint una evolució més negativa és el d'equipament per a la llar, que fins a juliol mostrava un descens acumulat del 10,7% respecte al mateix període del 2007. Els que recullen xifres menys adverses, malgrat mostrar igualment caigudes interanuals, són els d'alimentació i equipament personal, amb baixades de l'1,5 i l'1,3%, respectivament. Segons la manera de distribució, només les grans cadenes registren un creixement de vendes del començament d'any ençà, amb un avanç de l'1,7% interanual, mentre que les empreses unilocalizadas, les petites cadenes i les grans superfícies acusen en major grau la caiguda, amb descensos del 6,7, el 6,6 i el 4,3%, respectivament.

Gràfic 2.7. Índex de Comerç al Detall (ICM) real. 2004-2008 Variació interanual de la mitjana trimestral centrada (%)

-14,0

-12,0

-10,0

-8,0

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

03/0

805

/08

07/0

8

TotalAlimentsEquip PersonalLlar

Font: Caixa Catalunya a partir de l'INE

Gràfic 2.8. Indicador de confiança del comerç al detall. 2003-2008 Saldo net (punts percentuals)

-36

-33

-30

-27

-24

-21

-18

-15

-12

-9

-6

-3

0

3

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Font: Caixa Catalunya a partir de la Comissió Europea


45

…i les seves perspectives empitjoren de manera significativa L'indicador de confiança de les empreses de comerç minorista elaborat per la Comissió Europea va

experimentar l'agost una forta correcció de fins a -35,4 punts, després d'una caiguda de 9,8 punts. El component de situació actual, com reflectien les dades anteriors de vendes, va caure novament amb intensitat, fins a arribar a un valor negatiu de 67,1 punts, pròxim al mínim de la sèrie (-72,3 el juliol de 1993), després de retrocedir de 4,7 punts el juliol i de 6,2 punts l'agost. Respecte a les perspectives futures, l'indicador ha baixat d’una manera significativa, 18,1 punts, fins a un valor negatiu de 29,2, indicatiu que s'espera un empitjorament de la demanda addicional al registrat fins ara.

La desacceleració de l'economia europea empitjora les xifres de turisme… El nombre de turistes estrangers arribats a Espanya el juliol va ser de 7.126.787, un 8,0% inferior al de l'any

anterior. Aquesta evolució més negativa es reflecteix en una moderació del creixement de les arribades acumulades el 2008, que s'ha situat en el 0,2%. La desacceleració del creixement més acusada que s'ha observat en els últims mesos a Europa ha estat el factor determinant en aquesta evolució. Entre els principals mercats emissors, els descensos més forts el juliol es van produir entre els turistes procedents de França (un 21,6%), Itàlia (un 16,9%), Bèlgica (un 15,7%) i Portugal (un 13,9%), mentre que el comportament més positiu va correspondre a la demanda des d'Irlanda, l'únic país significatiu amb un increment, encara que moderat (d’un 2,2%). De començament d'any ençà, el diagnòstic és similar, amb descensos del 5,0 i el 6,4% entre els turistes francesos i italians, respectivament, davant el destacat augment des del mercat de països nòrdics, que va avançar d’un 7,9% interanual el període gener-juliol, i el creixement també significatiu de la demanda irlandesa (un 3,6%).

Gràfic 2.9. Entrada de turistes estrangers. 2003-2008 Variació interanual de la mitjana trimestral centrada (%)

Gràfic 2.10. Allotjament de turistes en hotels. 2003-2008 Variació interanual de la mitjana trimestral centrada (%)

-4

-2

0

2

4

6

8

10

12

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

Total 5 principals mercats

Font: Caixa Catalunya a partir de l’IET

-4

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

Pernoctacions

Persones

Font: Caixa Catalunya a partir de l'INE

… cada vegada més afectades per la frenada en el consum domèstic L'Enquesta d'Ocupació Hotelera (EOH) del mes de juliol recull un increment interanual del nombre de

pernoctacions del 0,9%, quatre dècimes per sota de la variació en el conjunt dels set primers mesos de l'any. Aquesta evolució confirma la progressiva pèrdua de dinamisme en el sector turístic, condicionat cada vegada més per la debilitat del consum domèstic. Les dades de demanda resident mostren un descens interanual el


juliol del 2,2% en les pernoctacions, davant de l'increment encara significatiu entre els estrangers, amb una taxa del 2,9%.

2.4. El consum privat Forta caiguda de la matriculació de vehicles a l'estiu El nombre de vehicles turismes matriculats els primers vuit mesos de l’any ha estat de 882.397, molt inferior

al d'anys anteriors, entorn d'un 20% inferior al registrat el mateix període dels anys 2004-2007. L'evolució l'agost ha estat especialment negativa, amb un descens del 41,3% interanual, fet que ha accelerat l'ajust que va començar a ser d'intensitat notable a partir de maig, amb caigudes successives del 24,3% aquest mes, del 30,8% el juny i del 27,4% el juliol. Per segments, els majors descensos interanuals l'agost van correspondre a tot terrenys de mida gran (-65,1%), tot terrenys de luxe (-63,6%), monovolums grans (-63,5%) i turismes de luxe (-56,9%).

La confiança dels consumidors frena la seva caiguda però continua en mínims històrics L'índex de confiança dels consumidors de la Comissió Europea es va estabilitzar el juliol i l’agost en nivells

similars als de juny, però amb un valor negatiu de 37,2 punts l'últim mes continua en zona de mínims històrics. La major correcció a l'inici del tercer trimestre va tenir lloc en les expectatives de la situació financera de les llars en els pròxims 12 mesos, que va sumar 5,1 punts, fins a -28,5. Aquesta ruptura de la tendència baixista no suposa, no obstant això, un avançament de millora en els condicionants de la despesa de les famílies, ja que els indicadors d'activitat continuen apuntant correccions importants en el mercat laboral. La moderació en els tipus d'interès i el preu del petroli podrien haver permès de manera transitòria una evolució menys adversa de l'indicador a l'estiu.

Gràfic 2.11. Nombre de matriculacions ordinàries de turismes. 2003-2008 Variació interanual de la mitjana trimestral centrada (%)

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

80

TotalÚs ParticularComercial (esc.dreta)

Font: Caixa Catalunya a partir de l'ANFAC

Gràfic 2.12. Indicador de confiança del consumidor. 2003-2008 Saldo net (punts percentuals)

-40-38-36-34-32-30-28-26-24-22-20-18-16-14-12-10-8-6

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Font: Caixa Catalunya a partir de la Comissió Europea


47

2.5. El sector exterior L'encariment de l'energia i la crisi financera augmenten el dèficit per compte corrent El saldo de les operacions del compte corrent va assolir el juny una xifra negativa per un valor de 8.471,4

milions d'euros, fet que suposa un empitjorament de 1.208,1 milions respecte al mateix mes del 2007. Aquesta variació es va deure fonamentalment a l'increment en el dèficit de la balança de rendes, que es va situar en 3.211,6 milions, davant els 1.930,1 milions de juny de l'any passat. La balança comercial també va incrementar el seu dèficit, encara que d’una manera més moderada, passant de 7.548,0 a 7.876,6 milions d'euros. En termes acumulats, durant el primer semestre, el saldo del compte corrent va ser negatiu per un valor de 58.615,4 milions d'euros, 7.614,6 més que els sis primers mesos del 2007. Aquesta evolució s’explica en bona part per l'augment del dèficit comercial de 5.265,2 milions d'euros, condicionat negativament per l'encariment del petroli. Les balances de rendes, per l'augment en el cost de finançament i un elevat endeutament, i de transferències, amb un descens dels ingressos i un augment dels pagaments, van ampliar igualment la seva posició deficitària, de 2.117,5 i 1.753,1 milions, respectivament. Només la balança de serveis va mostrar una evolució positiva, amb un increment en el saldo superavitari de 1.521,8 milions. L'augment en el saldo positiu de la balança de capitals, 1.941,7 milions, va ser insuficient per compensar el deteriorament en la balança corrent, de manera que les necessitats de finançament de l'economia s’incrementaren de 5.672,8 milions d'euros el primer semestre de l’any amb relació al mateix període del 2007. A més d'aquesta major necessitat de recursos, també han canviat les fonts de finançament en l'últim any, ja que la inversió en cartera a Espanya ha retrocedit des de 113.036,1 milions d'euros a una xifra negativa de 10.143,4 milions, descens que ha estat compensat per l'augment en la inversió estrangera directa (20.314,7 milions), la contracció de préstecs (altres inversions han crescut de 61.079,4 milions) i els actius nets del Banc d'Espanya enfront de l'Eurosistema presenten ara un saldo positiu, després d'una variació neta de 19.956,4 milions.

Gràfic 2.13. Balança de pagaments. 2003-2008 Valor anualitzat de la mitjana trimestral centrada (m.m. d'euros)

-140

-120

-100

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

80

100

120

140

07/0

309

/03

11/0

301

/04

03/0

405

/04

07/0

409

/04

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

03/0

805

/08

Compte FinancerCompte CorrentCompte de Capital

Font: Caixa Catalunya a partir del Banc d'Espanya.

Gràfic 2.14 . Comerç exterior de béns (real ajustat). 2003-2008 Variació interanual de la mitjana trimestral centrada (%)

-6

-3

0

3

6

9

12

15

07/0

309

/03

11/0

301

/04

03/0

405

/04

07/0

409

/04

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

03/0

805

/08


Font: Caixa Catalunya a partir del Banc d'Espanya. Les exportacions mantenen cert dinamisme… El volum d'exportacions, ajustat d'estacionalitat, va retrocedir d’un 4,7% interanual el juny, però va


tancar el segon trimestre amb un augment del 7,3%, 4,9 punts més que en els tres primers mesos de l'any. Aquesta situació, lligada al manteniment del pols de l'economia mundial, hauria de deixar pas a menors creixements en la segona meitat de l’any, sobretot una vegada es confirmi la desacceleració de l'economia europea. Per productes, el major creixement en el valor de les exportacions va correspondre en el segon trimestre als de naturalesa energètica, amb un augment del 78,7% interanual, seguits dels béns intermedis agrícoles, amb un 44,8%, increments lligats a la revaloració experimentada en els mercats internacionals. Respecte als béns de consum, van incrementar d’un 3,4% el valor de les seves vendes a l'exterior, impulsats pels aliments (10,2%), que van compensar la caiguda dels béns duradors (un 2,5%). En els béns de capital, les dades més positius van correspondre a les exportacions de maquinària, amb un avanç del 19,0%, mentre que en la banda oposada van caure les d'elements de transport (d’un 14,9%).

Gràfic 2.15. Exportacions de béns. 2003-2008 Variació interanual de la mitjana trimestral centrada (%)

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

07/0

309

/03

11/0

301

/04

03/0

405

/04

07/0

409

/04

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

03/0

805

/08

-60

-45

-30

-15

0

15

30

45

60

Béns Intermedis IndustrialsTurismesBéns de Capital (esc.dreta)


Gràfic 2.16. Importacions de béns. 2003-2008 Variació interanual de la mitjana trimestral centrada (%)

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

07/0

309

/03

11/0

301

/04

03/0

405

/04

07/0

409

/04

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

03/0

805

/08

Béns Intermedis IndustrialsEnergiaBéns de Capital


Quadre 2.2. Comerç exterior a Espanya. 2003-2008 Milions d'euros corrents, taxes de variació interanual en percentatge i taxa de cobertura en percentatge

Valors absoluts Taxes de variació

Export. Import. Saldo Export. Import. Saldo Cobertura

Detall anual 2003 137.815,3 184.094,5 -46.279,2 5,4 6,5 10,3 74,9 2004 146.452,1 207.125,5 -60.673,5 6,3 12,5 31,1 70,7 2005 153.559,0 231.371,6 -77.812,6 4,8 11,7 28,3 66,4 2006 169.871,9 259.559,0 -89.687,2 10,6 12,2 15,3 65,4 2007 181.478,5 280.430,6 -98.952,0 6,8 8,0 10,3 64,7 Detall mensual

2007 Juliol 15.321,8 23.983,0 -8.661,2 12,7 15,4 20,7 63,9 Agost 12.125,7 19.945,9 -7.820,2 7,6 3,1 -3,2 60,8 Setembre 14.903,1 23.313,5 -8.410,4 5,8 7,2 10,0 63,9 Octubre 16.706,6 26.017,1 -9.310,4 9,5 9,9 10,8 64,2 Novembre 16.568,1 25.266,6 -8.698,6 9,7 5,8 -0,9 65,6 Desembre 14.195,6 24.030,4 -9.834,8 -2,4 14,8 53,8 59,1 2008 Gener 14.928,3 24.080,3 -9.152,1 6,9 11,5 20,1 62,0 Febrer 16.621,4 24.695,4 -8,074,0 11,9 13,5 17,2 67,3 Març 15.881,6 25.484,0 -9.602,5 -2,6 5,7 23,0 62,3 Abril 17.963,8 26.011,8 -8.048,0 24,8 17,9 5,1 69,1 Maig 16.621,3 24.584,7 -7.963,5 3,8 2,7 0,5 67,6 Juny 15.464,0 24.126,4 -8.662,4 -4,0 -1,2 4,2 64,1

Font: Caixa Catalunja a partir del Banc d'Espanya.


49

… mentre que les importacions es moderen notablement per la desacceleració de la demanda interna El dinamisme de les exportacions contrasta amb el fre observat en les compres de béns a l'exterior,

que es van incrementar d’un 1,7% el segon trimestre (6,9% el primer), amb caigudes interanuals el maig i el juny. Aquest comportament va anar associat amb el menor impuls de la demanda interna, tant de consum com d'inversió. La importació de béns energètics va augmentar el seu valor d’un 46,8% interanual el segon trimestre, mentre que la de béns intermedis agrícoles ho va fer d’un 34,9%, ambdues xifres afectades fonamentalment per l'efecte preu. En la banda més negativa, els béns de consum van retrocedir d’un 5,3%, amb una caiguda del 14,7% els automòbils de passatgers, reflex del fre en el consum privat. Els béns de capital també van disminuir amb intensitat, d’un 12,4%, tant per maquinària (-9,5%) com per elements de transport (-21,2%). Aquesta evolució podria respondre a l'ajust a la baixa en el dinamisme de la producció i inversió domèstica.

2.6. Preus

L'encariment dels productes industrials excedeix el 10% L'Índex de Preus Industrials (IPRI) va augmentar d’un 1,4% el juliol amb relació al mes anterior, cosa que

portà la taxa interanual al 10,2%, 1,2 punts per sobre de la dada de juny. Aquest significatiu repunt s’explica per la major inflació en origen registrada en el grup energètic, 4,8 punts més, fins a un 30,3% el juliol, i en els béns intermedis, un punt més, fins al 7,3%. També van créixer més els preus de producció en els béns de capital, dues dècimes entre juny i juliol, però la taxa de variació interanual es va mantenir moderada, en el 2,3%. Finalment, els béns de consum es van encarir d’un 5,2%, dues dècimes menys que el mes anterior, registre elevat que continua anticipant tensions en els preus de consum els pròxims mesos.

Gràfic 2.17. Índex de Preus Industrials (IPRI). 2003-2008 Variació interanual (en %)

Gràfic 2.18. Índex de Preus al Consum (IPC). 2003-2008 Variació interanual (en %)

0,00,51,01,52,02,53,03,54,04,55,05,56,06,57,07,58,08,59,09,5

10,0

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

Manufactures Béns de Consum


0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

5,5

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

General Subjacent



Quadre 2.3. Índex de preus industrials (IPRI). 2003-2008 Variació interanual (en %)

IPRI Béns Béns Béns Béns

general intermedis d'equip. consum energètics

Detall anual

2003 1,4 0,8 1,2 2,3 1,3

2004 3,4 4,5 1,5 2,5 5,3

2005 4,9 3,8 1,9 2,8 14,0

2006 5,3 6,0 2,3 3,0 11,0

2007 3,3 5,8 3,1 2,6 0,8

Detall mensual

2007

Agost 2,3 5,4 3,1 2,4 -2,9

Setembre 3,4 5,4 3,2 3,1 0,8

Octubre 4,7 5,3 3,2 4,2 6,1

Novembre 5,4 5,1 3,1 4,5 9,8

Desembre 5,9 5,0 2,9 4,8 11,6

2008

Gener 6,6 5,9 2,7 5,4 13,3

Febrer 6,6 6,0 2,5 5,4 13,3

Març 6,9 6,3 2,3 5,5 14,6

Abril 7,2 6,0 2,3 5,3 16,5

Maig 7,9 5,9 2,0 5,3 21,2

Juny 9,0 6,3 2,1 5,4 25,5

Juliol 10,2 7,3 2,3 5,2 30,3Font: Caixa Catalunya a partir de l'INE.

La inflació comença a moderar-se L'Índex de Preus al Consum (IPC) va descendir de dues dècimes l'agost, fet que situà la taxa

interanual en el 4,9%, quatre dècimes menys que el juliol. Si exceptuem les dades atípiques de març i abril per l'efecte de la Setmana Santa, aquesta baixada és la primera d’ençà de l’inici d’una sendera alcista en la inflació l’estiu passat. La moderació en les xifres d'agost és conseqüència del menor encariment interanual dels productes energètics, per la baixada del preu del barril de petroli fins a la zona de 100 dòlars, i dels aliments, tant elaborats com sense elaboració. Les perspectives indiquen que la dada d'agost suposa un canvi de tendència respecte a mesos anteriors, sostingut per l'efecte base i el menor dinamisme del consum. El desembre d’enguany, la inflació se situaria en el 3,6%, 1,3 punts menys que l'última dada i sis dècimes per sota del registre en el mateix període del 2007. Dins el conjunt de l'any, no obstant això, la taxa de variació augmentarà d’1,6 punts, resultat fonamentalment d'un encariment mitjà elevat dels productes energètics i els alimentats elaborats, que no hauria estat compensat pel menor augment dels preus dels béns industrials no energètics i dels aliments no elaborats.


51

Quadre 2.4. Índex de Preus al Consum (IPC) per grups especials. 2003-2008 Variació interanual (en %)

IPC general IPC subjacent Aliments Béns

industrials Serveis Aliments Productes

elaborats no energètics totals no elaborats energètics

Detall anual

2003 3,0 2,9 3,0 2,0 3,7 6,0 1,4

2004 3,0 2,7 3,6 0,9 3,7 4,6 4,8

2005 3,4 2,7 3,4 0,9 3,8 3,3 9,6

2006 3,5 2,9 3,6 1,4 3,9 4,4 8,0

2007 2,8 2,7 3,7 0,7 3,9 4,7 1,7

20081 4,4 3,2 6,8 0,3 3,9 4,4 14,2

Detall mensual

2007

Desembre 4,2 3,3 7,4 0,3 3,8 4,9 11,3

2008

Gener 4,3 3,1 7,0 0,1 3,7 5,5 13,4

Febrer 4,4 3,3 7,4 0,2 3,8 5,2 13,3

Març 4,5 3,4 7,4 0,3 4,0 4,7 14,1

Abril 4,2 3,1 7,4 0,2 3,5 4,0 13,3

Maig 4,6 3,3 7,5 0,2 3,8 4,1 16,5

Juny 5,0 3,3 7,7 0,2 3,9 5,1 19,3

Juliol 5,3 3,5 7,8 0,3 4,0 4,4 21,4

Agost 4,9 3,5 7,6 0,5 4,0 4,2 17,6

Setembre1 4,6 3,4 7,0 0,5 4,0 4,4 16,0

Octubre1 4,1 3,0 5,4 0,4 4,0 4,0 13,4

Novembre1 3,6 2,9 4,8 0,4 4,1 3,9 10,2

Desembre1 3,5 2,8 4,6 0,5 4,0 3,8 8,9 Font: Caixa Catalunya a partir de l'INE. 1. Previsió Caixa Catalunya.

2.7. Mercat de treball L'atur registrat en màxims de l'última dècada… El nombre de desocupats registrats en l'INEM va passar l'agost de 2,5 milions, el nivell màxim des de

febrer de 1998. Amb un increment interanual del 24,7%, l'atur continua recollint l'ajust en el sector de la construcció, en el qual creix per tercer mes consecutiu per sobre del 70%, del consum privat, que es tradueix en un impacte negatiu sobre la indústria i el comerç, i el significatiu augment de la població activa, amb un mercat laboral incapaç d'absorbir l'augment de l'oferta de mà d'obra.


Quadre 2.5. Aturats registrats en les oficines de l'INEM. 2003-2008 Milers de persones i taxes de variació en %

Aturats Diferències absolutes Taxes de variació registrats Mensual Anual Intermensuals Interanuals

Detall anual1

2003 2.096,9 - 47,28 - 2,3 2004 2.113,7 - 16,83 - 0,8 2005 2.069,9 - -43,8 - -2,1 2006 2.039,4 - -30,5 - -1,5 2007 2.039,0 - -0,4 - 0,0 Detall mensual

2007 Setembre 2.017,4 -10,9 51,2 -0,5 2,6 Octubre 2.048,6 31,2 55,7 1,5 2,8 Novembre 2.094,5 45,9 71,3 2,2 3,5 Desembre 2.129,6 35,1 106,7 1,7 5,3 2008 Gener 2.261,9 132,4 179,4 6,2 8,6 Febrer 2.315,3 53,4 240,1 2,4 11,6 Març 2.301,0 -14,4 241,5 -0,6 11,7 Abril 2.388,5 37,5 315,4 1,6 15,6 Maig 2.353,6 15,1 380,3 0,6 19,3 Juny 2.390,4 36,8 424,6 1,6 21,6 Juliol 2.426,9 36,5 456,6 1,5 23,2 Agost 2.530,0 103,1 501,8 4,2 24,7

1. Mitjana de les dades mensuals. Font: Caixa Catalunya a partir de l'INEM.

…i l'afiliació descendeixen per tercer mes consecutiu El nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social, en termes ajustats d'estacionalitat, es va situar l'agost

en 19.136.531, fet que suposa un 0,8% menys que en el mateix període de l'any anterior. Aquest és el tercer descens interanual consecutiu després de les caigudes del 0,1% de juny i el 0,6% de juliol. Per sectors, l'afiliació al règim general experimenta la major contracció en la construcció, amb una caiguda del 15,3%, que afecta també les indústries extractives (-5,7%) i les activitats immobiliàries (0,0%). Les indústries manufactureres (-2,7%) i el sector de comerç i reparació (-0,2%) estarien recollint la creixent atonia del consum privat. En la banda més positiva, les activitats que experimenten un major impuls en l'afiliació són les de sanitat i serveis socials (7,5%), educació (5,1%) i serveis personals (2,4%).

2.8. Finançament de l'economia 2.8.1. Sector privat

La moderació que s’havia registrat durant bona part de l’any 2007 i començament del 2008 en el creixement

dels dipòsits del sector privat resident s’ha aturat els darrers mesos. Efectivament, la taxa de variació interanual dels dipòsits del sector privat resident ha frenat el descens i s’ha estabilitzat, des de maig, al voltant del 9,5% (uns 17 punts menys que el màxim assolit el març del 2007). Això s’explica perquè el termini ha frenat la reducció de la taxa de creixement (els darrers mesos es mante al voltant del 22%) i perquè el disponible no ha intensificat més el descens que registra (ha estabilitzat la taxa al voltant de -4%). En tots dos casos, la taxa se situa un 17% per sota de la màxima assolida el 2007.

Per tipus d’entitats, els bancs, que amb relació al mes de juliol del 2007 han reduït la taxa de creixement

interanual de més de 16 punts, i les cooperatives de crèdit, que aquests darrers 12 mesos l’han reduïda d’uns 8, presenten els creixements interanuals més moderats, de prop del 7-8%. En canvi, les caixes augmenten els dipòsits de clients d’un més elevat 10,7% (tot i així, uns 10 punts menys que el juliol del 2007).


53

El termini mostra un comportament molt més dinàmic que no els dipòsits a la vista i que la cessió d’actius El termini, que aquests darrers mesos manté taxes de creixement interanuals a ratlla del 22%, presenta una

evolució molt més dinàmica que els dipòsits a la vista i que la cessió d’actius, que registren descensos de vora el 4 i el 18%, respectivament. El favorable comportament del termini és conseqüència de les atractives rendibilitats que ofereixen les entitats, amb la finalitat de captar nous dipòsits i compensar, d’aquesta manera, les dificultats amb què es troben en els mercats majoristes, on encara perduren els problemes per col·locar noves emissions de bons de titulització i cèdules multicedents. Els bancs i les caixes, amb una taxa de prop del 23%, presenten variacions interanuals del termini més elevades que no les cooperatives (13,5%). No obstant això, en el cas dels bancs, el creixement assolit és la meitat, aproximadament, del que registraven en el mateix període de l’any anterior. Pel que fa al disponible i a la cessió d’actius, tant els bancs com les caixes i les cooperatives tenen descensos similars.

Quadre 2.6. Dipòsits1 dels sectors residents a Espanya, excepte AA.PP., en entitats de dipòsit. 2002-2008 Volum en milions d’euros i taxes de variació interanuals en percentatge Bancs Caixes Coop. de crèdit Total % variacióVolum 2002 236.812 302.075 39.453 578.340 2003 245.666 339.069 43.465 628.200 8,62004 276.293 391.585 50.084 717.962 14,32005 368.321 482.374 62.363 913.058 27,22006 473.895 592.445 75.790 1.142.130 25,12007 553.522 682.645 83.176 1.319.343 15,52008 (juliol) 574.183 715.920 85.559 1.375.662 4,3Var. interanual 8,7 10,7 6,6 9,6

Estructura 2003 39,1 54,0 6,9 100,0 -2004 38,5 54,5 7,0 100,0 -2005 40,3 52,8 6,8 100,0 -2006 41,5 51,9 6,6 100,0 -2007 42,0 51,7 6,3 100,0 -2008 (juliol) 41,7 52,0 6,2 100,0 -

1. Inclou dipòsits a la vista (amb dipòsits amb preavís), a termini (a partir de juny del 2005 inclou els dipòsits de titulització) i cessió temporal d’actius. Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Banc d’Espanya.

Aquests darrers 12 mesos, els fons d’inversió han reduït el patrimoni prop d’un 25%

Amb les disminucions registrades el juliol (-3,0%) i l’agost (-0,6%), els fons d’inversió ja acumulen 15 mesos

consecutius de descensos. Fruit d’aquesta desfavorable evolució, en els darrers 12 mesos el patrimoni dels fons d’inversió s’ha reduït de gairebé un 25% i s’ha situat en un volum similar al gestionat a final del 2003. Aquest comportament desfavorable comportament és conseqüència de la fuita de patrimoni cap a dipòsits a termini, que han augmentat força la seva rendibilitat els darrers mesos, de la desfavorable evolució dels mercats borsaris i de l’augment de la rendibilitat de la renda fixa a llarg termini que n’ha fet caure el preu. Totes les modalitats de fons presenten descensos des de començament d’any. Fins i tot en els casos dels fons globals i els fons de renda variable i internacional, els descensos superen el 40%. Les menors disminucions registrades pels fons garantits i pels fons de diner i de renda fixa a curt termini han permès que aquestes modalitats hagin guanyat pes dins de l’estructura de fons. Gràcies a això, els fons de diner i els fons de renda fixa a curt representen prop del 45% del total de fons i els fons garantits s’aproximen al 30% del total. Ambdues modalitats presenten els percentatges més alts d’aquests darrers anys.


Quadre 2.7. Patrimoni dels fons d’inversió (FI) espanyols. 2004-2008 Volum en milions d’euros i variació anual i estructura en percentatge

FI de diner i de RF a curt

FI de RF a llarg

FI amb RV i internacionals1

FI garantits

FIglobals Total fons % variació

Volum de patrimoni 2004 96.290 9.776 43.441 54.009 16.056 219.572 10,92005 99.432 9.919 53.196 60.365 22.911 245.823 12,02006 95.727 7.178 59.925 60.402 31.090 254.322 3,52007 91.886 6.247 50.873 59.831 29.986 238.823 -6,12008 (agost) 86.211 5.129 29.130 55.249 17.486 193.204 -19,1Variació del mes -0,4 2,0 -1,5 -0,2 -2,1 -0,6 Variació de l'any -6,2 -17,9 -42,7 -7,7 -41,7 -19,1 Estructura 2004 43,9 4,5 19,8 24,6 7,3 100,0 -2005 40,4 4,0 21,6 24,6 9,3 100,0 -2006 37,6 2,8 23,6 23,7 12,2 100,0 -2007 38,5 2,6 21,3 25,1 12,6 100,0 -2008 (agost) 44,6 2,7 15,1 28,6 9,1 100,0 -

1. Inclou els fons de RFM, RVM, RV i internacionals.. Font: Caixa Catalunya a partir de dades d’INVERCO..

Es manté la desacceleració en el creixement del crèdit Com a conseqüència dels moderats creixements d’aquests darrers mesos (a excepció del mes de juny del

2008, des de desembre del 2007 es registren taxes de creixement mensuals inferiors a l’1%), el crèdit al sector privat resident ha anat reduint la taxa de variació interanual fins a situar-la, el mes de juliol, per sota del 10%. Aquest percentatge és similar al creixement experimentat pels recursos de clients i és, també, prop de 13 punts inferior al de fa un any.

Per tipus d’entitats, tant les cooperatives com els bancs i les caixes presenten creixements similars, entre el

10,3%, les primeres, i el 9,2%, les últimes. Les caixes, amb més de 14 punts menys en relació amb juliol del 2007, registren el major descens de la taxa interanual, mentre que la menor desacceleració en el creixement correspon a les cooperatives, que aquests darrers 12 mesos han cedit uns 8 punts percentuals.

Continuen reduint-se les taxes de creixement interanuals dels crèdits al sector empresarial i a les llars, per la moderació en la concessió de crèdits relacionats amb el sector immobiliari en general El juny i el juliol, tant el crèdit al sector empresarial com el crèdit a les llars han continuat moderant les taxes

de creixement interanual. En aquest sentit, el crèdit al sector empresarial ha situat, el juliol, el creixement interanual en el 10,2%, uns 17 punts menys que el que registrava en el mateix mes de l’any passat. No obstant això, es manté com la modalitat creditícia més dinàmica. Ho explica que els crèdits concedits al sector serveis i al sector industrial mantenen un bon ritme de creixement, que compensa, en part, la important aturada del crèdit atorgat a les empreses immobiliàries i constructores. En aquest sentit, el crèdit destinat a les activitats immobiliàries ha passat d’augmentar a una taxa interanual de gairebé el 40%, el juny del 2007, a créixer per sota del 10%, el juny del 2008 (la taxa s’ha reduït d’uns 30 punts en un any).

Pel que fa al crèdit a les llars, també ha reduït notablement el seu creixement. En efecte, el creixement

interanual del crèdit concedit a les llars s’ha situat, el juliol del 2008, en el 7,9%, 8,3 punts percentuals menys que el mateix mes de l’any anterior. En aquest cas, la moderació s’explica per la intensa disminució del creixement dels crèdits destinats a la adquisició de l’habitatge, que presenten, el juliol del 2008, una taxa de creixement interanual del 7,7%, 10 punts percentuals menys que el mateix mes de l’any anterior. En canvi, el crèdit al consum augmenta d’un 8,1%, després d’haver cedit 6,6 punts des de juliol del 2007.


55

Quadre 2.8. Finançament dels sectors residents a Espanya, excepte AA.PP., en entitats de dipòsit. 2002-2008 Volum en milions d’euros i variació interanual en percentatge Bancs Caixes Coop. de crèdit Total % variacióVolum 2002 322.333 304.284 35.577 662.194 2003 363.523 356.382 41.781 761.686 15,02004 419.106 431.890 49.372 900.368 18,22005 528.642 554.455 64.423 1.147.520 27,52006 657.776 709.395 77.894 1.445.065 25,92007 768.116 832.866 90.748 1.691.730 17,12008 (juliol) 802.290 872.782 94.669 1.769.741 4,6Var. interanual 9,8 9,2 10,3 9,5 Estructura 2003 47,7 46,8 5,5 100,0 -2004 46,5 48,0 5,5 100,0 -2005 46,1 48,3 5,6 100,0 -2006 45,5 49,1 5,4 100,0 -2007 45,4 49,2 5,4 100,0 -2008 (juliol) 45,3 49,3 5,3 100,0 -

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Banc d’Espanya. 2.8.2. Sector públic El dèficit continua augmentant El saldo de caixa d'ingressos i pagaments no financers de l'estat acumulat en els set primers mesos

d’enguany va ser deficitari per un valor de 10.533 milions d'euros, equivalent a un 0,94% del PIB, situació que contrasta amb el superàvit de 3.317 milions en el mateix període del 2007, un 0,32% del PIB. Si es descompten les despeses financeres (interessos del deute), el saldo primari continua essent positiu, per un valor de 2.608 milions d'euros, un 0,23% del PIB, però s'ha reduït substancialment, des de 15.150 milions el període gener-juliol de l'any passat, un 1,44% del PIB. En termes de Comptabilitat Nacional, el deteriorament dels comptes públics és, si és possible, més gran, amb una necessitat de finançament del 0,89% del PIB, lluny de la capacitat equivalent al 0,72% del PIB registrada el 2007, i amb un saldo primari també negatiu enguany, per un valor del 0,17% del PIB (1,49% l’exercici passat).

Les rebaixes fiscals i el fre en la demanda de consum i immobiliària llasten els ingressos... Els ingressos financers de l'estat, les comunitats autònomes (CC.AA.) i la corporacions locals (CC.LL.) han

retrocedit d’un 4,2% els set primers mesos de l’any. Aquesta evolució és el resultat fonamentalment de la caiguda de la recaptació per IVA, un 7,7% (un 9,3% en les operacions interiors i un augment de l'1,9% en les importacions) i per l'Impost sobre Societats, un 17,8%. En el primer cas, la baixada en els ingressos va ser producte del menor creixement del consum privat, el diferent ritme de devolucions i el nou règim de consolidació fiscal per a grups d'entitats. I en el segon cas, l'origen de la seva evolució està en el menor augment dels beneficis empresarials i en l'entrada en vigor de canvis normatius, com la segona part de la rebaixa en el tipus impositiu. També la recaptació per l'impost sobre la renda de les persones físiques experimenta un descens, encara que més moderat, del 0,5%, derivat de la reducció de 200 euros en les retencions per treball i de les noves deduccions en funcionament des de principis d'any.


… i les despeses augmenten en línia amb el creixement del PIB nominal Els pagaments no financers de l'estat han augmentat d’un 5,9% interanual els set primers mesos de l’any,

increment en consonància amb l'augment de l'activitat de l'economia. El resultat és que en termes de PIB a penes van variar amb relació al mateix període del 2007, passant d'un 7,85 a un 7,79%. No obstant això, per components es van produir canvis rellevants, com el significatiu avanç de les despeses financeres, un 11,2%, derivat en part de l'increment del cost de finançament, i el produït en algunes partides de transferències corrents, com l'aportació al pressupost de la UE (creixement del 14,4%) o les destinades al fons de suficiència de les CC.AA. (un 10,2%). D’altra banda, la inversió real va augmentar d’un 6,6% interanual el període gener-juliol, impulsada per la realitzada pel Ministeri de Medi Ambient (28,1%) i Ministeri de Foment (8,1%), que van compensar amb escreix a caiguda en la realitzada pel Ministeri de Defensa (-8,9%).

Quadre 2.9. Ingressos i pagaments no financers de l'estat i de les administracions territorials (criteri de caixa). Gener-juliol 2008 Milions d'euros i taxes de variació interanual en % Estat Estat i adm. territorials Import %variació Import % variació Ingressos

1+2 Total impostos 68.589 -11,8 105.388 -4,7 1. Impostos directes 39.235 -11,7 57.275 -3,7 1.1 Renda de les persones físiques 27.613 -10,4 45.653 -0,5 1.2 Impost de societats 9.251 -17,8 9.251 -17,8 1.3 Altres impostos directes1 2.371 1,4 2.371 1,4 2. Impostos indirectes 29.354 -12,0 48.113 -5,8 2.1 IVA 21.048 -15,9 35.106 -7,7 2.2 Especials 6.487 -0,1 11.188 0,0 2.3 Altres 1.819 -1,6 1.819 -1,6 3. Taxes i altres ingressos 2.588 21,4 2.588 21,4 4. Ingressos patrimonials 1.459 8,4 1.459 8,4 5. Transferències corrents 3.460 5,9 3.460 5,9 6. Transferències de capital 434 -53,2 434 -53,2 7. Alienació d'inversions reals 82 -36,9 82 -36,9 Total ingressos no financers 76.764 -10,5 113.563 -4,2 Despeses

1. Operacions corrents 78.043 7,1 1.1 Despeses de personal 14.386 6,8 1.2 Compres de béns i serveis 2.297 0,3 1.3 Despeses financeres 13.161 11,2 1.4 Transferències corrents 48.199 6,5 2. Operacions de capital 9.274 -3,3 2.1 Inversions reals 5.501 6,6 2.2 Transferències de capital 3.773 -14,9 Total despeses no financers 87.317 5,9 Dèficit (-) o superàvit de caixa -10.553 -418,1

1. Inclou ingressos per l'impost sobre la renda de no residents. Font: Caixa Catalunya a partir del Ministeri d'Economia.


57

Requadre

L'efecte sobre el mercat laboral de l'ajust en la construcció L'economia espanyola ha experimentat el primer semestre del 2008 un canvi substancial en el

seu ritme d'expansió i en les perspectives per als pròxims trimestres. A l’alentiment progressiu que ja seguia el 2007, com a conseqüència de l'esgotament de les fonts de creixement endogen, s'hi ha unit un escenari econòmic i financer internacional advers, que ha accelerat sensiblement el procés d'ajust. Aquest context està incidint d’una manera particular en el segment residencial de la construcció, una activitat intensa en mà d'obra, i això impacta negativament sobre el mercat laboral i, per tant, sobre la renda i el consum de les famílies. Aquest fre en la demanda està portant també a un deteriorament en la situació present i esperada del sector industrial i en el de serveis, per la qual cosa les expectatives de creació de llocs de treball a mitjà termini han disminuït substancialment. Dins aquests paràmetres, aquest requadre compara la dinàmica actual en el mercat laboral amb la de l'últim episodi d'ajust en la construcció, i intenta valorar qualitativament i quantitativament l'impacte que tindrà damunt l'ocupació del sector i el seu efecte arrossegament en l'ocupació d'altres activitats.

El paper de la construcció en la creació de llocs de treball i el canvi de tendència

A final dels noranta, el sector de la construcció es va erigir en dinamitzador de l'activitat

econòmica i del mercat laboral, i així ha restat durant un prolongat període de temps. Entre 1998 i el segon trimestre del 2007, va contribuir en un 20,1% a l'increment anual d'ocupats en activitats no agrícoles,1 amb una xifra màxima del 27,5% el 2004. Del total de 6,972 milions de nous llocs de treball creats en el període esmentat, 1,409 milions van correspondre a la construcció. Aquestes xifres contrasten amb el pes de l'ocupació en aquest sector en el total no agrícola, que el 1997 era del 10,6%. L'increment notable de l'ocupació la dècada posterior va portar aquest percentatge al 14,0% en el segon i el tercer trimestre del 2007, màxim derivat de l'EPA, publicada des de 1976.

Gràfic 1. Contribució de la construcció a la creació anual d'ocupació no agrícola En percentatge *Acumulat últim any fins al segon trimestre. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

1 En tot el requadre es considera únicament l'ocupació no agrícola, subjecta aquesta a elements estructurals fora de l'objecte de l'anàlisi proposada.

0

5

10

15

20

25

30

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007*

Mitjana = 20,1


Gràfic 2. Pes de l'ocupació en la construcció dins el total no agrícola En percentatge *Ràtio últim any fins al segon trimestre. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

L'evolució del sector de la construcció ha canviat d’una manera substancial des de la segona

meitat del 2007, fet que ha repercutit en una inversió de la tendència d'ocupació registrada la dècada anterior. L'activitat constructora és molt intensiva en treball, i presenta una elasticitat d'ocupació pròxima a 1, per la qual cosa, davant una variació de l'1% en la producció, es produeix un canvi en el mateix sentit de l'1% en l'ocupació del sector, amb un retard aproximat d'un o dos trimestres. El resultat de la caiguda en la producció constructora des del tercer trimestre del 2007 ha estat que, enfront d'una creació mitjana anual de 148,5 mil llocs de treball des de 1998 fins aleshores, en l'any acumulat fins al segon trimestre del 2008 el nombre d’ocupats s’ha reduït de 164,4 mil.

Gràfic 3. Evolució de l'activitat i de l'ocupació en la construcció Variació mitjana anual centrada en percentatge Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE, del Banc d'Espanya i d’Eurostat.

13,9

10,6

9

10

11

12

13

14

15

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007*

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Consum Ciment Ocupació Construcció Producció Construcció


59

Gràfic 4. Creació anual d'ocupació en la construcció Milers de persones *Acumulat últim any fins al segon trimestre. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

A la caiguda en l'activitat i ocupació en la construcció, s'hi ha afegit, d’una manera més intensa

la primera meitat del 2008, l'alentiment en la resta de sectors. El mercat laboral ha reduït d’una manera substancial la seva capacitat de generació d'ocupació, passant d'un increment mitjà anual de l'ocupació no agrícola de 740,0 mil persones, entre 1998 i el primer semestre del 2007, a un de 158,0 mil l'últim any fins al segon trimestre del 2008. Aquest creixement és degut a la creació de llocs de treball que continua registrant-se en el sector serveis, de 321,9 mil persones, que ha compensat la caiguda en la construcció i el pràctic estancament en la indústria.

Gràfic 5. Creació anual d'ocupació no agrícola Milers de persones *Acumulat últim any fins al segon trimestre. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

El precedent dels anys noranta

L’anterior canvi significatiu de fase cíclica en el sector de la construcció va tenir lloc a principi

dels anys noranta. Entre el 1986 i el segon trimestre de 1991 s'havien creat 2,522 milions d'ocupacions no agrícoles, 481,0 mil de les quals corresponien a la construcció, un 19,1% del total, xifra similar a la del període 1998-2007. L'increment de l'ocupació en la construcció havia suposat un

158,0

-200

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007* 2008*

Construcció Indústria Serveis Total

Mitjana= 740,0

-164,4-210-180-150-120-90-60-30

0306090

120150180210

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007* 2008*

Mitjana = 148,5


augment significatiu del pes de l'ocupació del sector en el total no agrícola, ja que des d'un 8,8% que hi tenia a l'inici del 1986 va arribar a un nivell màxim de l'11,5% a mitjan 1991.

Aquesta situació de marcat dinamisme es va invertir quan l'economia espanyola va encetar un

període recessiu en el mercat laboral, entre la segona meitat de 1991 i principi de 1994. El resultat va ser la destrucció de 808,7 mil llocs de treball no agrícoles en aquest període, 286,0 mil dels quals en la construcció, un 35,4% del total. El pes de l'ocupació en aquest sector va experimentar un descens progressiu fins a un mínim del 9,7% el primer trimestre de 1994. D'aquesta forma, va convergir en el pes que havia tingut de mitjana entre el 1981 i el 1985 (10,1%), període previ a l'expansió d'anys posteriors.

Gràfic 6. Creació acumulada d'ocupació no agrícola Milers de persones *Des del primer trimestre de 1986 al segon de 1991. **Des del tercer trimestre de 1991 al primer de 1994. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

En l'actual canvi de fase cíclica en la construcció s'observa un fenomen similar al produït a

principi dels noranta. El pes de l'ocupació en el sector havia assolit, com s’ha comentat, un màxim del 14,0% en el total d'ocupació no agrícola el segon trimestre del 2007 (10,5% a final de 1997). Donada la major amplitud del procés d'expansió respecte a la situació entre el 1986 i el 1991, la desviació acumulada amb relació a la mitjana del quinquenni anterior a la fase expansiva havia estat superior (3,5 punts, davant 2,7 punts). Des del tercer trimestre del 2007, no obstant això, la ràtio ha descendit fins a situar-se en el 13,0% el segon trimestre del 2008, inici d’un ajust progressiu que a principi dels noranta es va prolongar durant deu trimestres.

401,6

-336,0

482,7

-400

-300

-200

-100

0

100

200

300

400

500

600

1986-1991* 1991-1994** 1994-1997***

Construcció Indústria Serveis Total


61

Gràfic 7. Pes de l'ocupació en la construcció dins el total no agrícola En percentatge* *L'escala temporal indica el nombre de trimestres respecte al màxim assolit en cada cicle: segon trimestre de 1991 i segon trimestre del 2007. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

Respecte al comportament del conjunt de sectors no agrícoles, la principal conclusió és que la

situació actual, sense ser positiva, és fins ara menys crítica que la viscuda el període 1991-1994. Si es pren per referència el trimestre anterior a l'inici del descens de l'ocupació en la construcció, l'ocupació no agrícola s'havia reduït d’un 1,5%, davant el 0,1% actual en els tres trimestres posteriors. Aquesta evolució és el resultat d'una més gran caiguda llavors en la indústria, un 0,9%, davant el descens del 0,4% registrat ara, i de l'increment actual en els serveis, de l'1,2%, en comparació del descens del 0,8% el període de referència anterior. La variació acumulada en el sector de la construcció és molt similar, amb un significatiu descens del 6,2% entre el tercer trimestre del 2007 el segon del 2008, comparable al 6,1% registrat en el mateix interval entre el 1991 i el 1992.

Gràfic 8. Ocupació no agrícola Índex 100 = trimestre anterior a destrucció d'ocupació en construcció* *Tercer trimestre de 1991 i tercer trimestre del 2007. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

8

9

10

11

12

13

14

15-4

0

-38

-36

-34

-32

-30

-28

-26

-24

-22

-20

-18 -16 -14 -12 -10 -8 -6 -4 -2 0 +2 +4 +6 +8 +10

1986-1994 Mitjana 1981-1985 1998-2008 Mitjana 1993-1997

75

80

85

90

95

100

105

0 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +10 +11 +12

Construcció (1991) Construcció (2007)

Indústria (1991) Indústria (2007)

Serveis(1991) Serveis (2007)


Per completar una primera aproximació a quina podria ser l'evolució de l'ocupació per sectors els pròxims trimestres, s'analitza a continuació el seu grau de correlació amb el cicle. Si s'assimila l'evolució cíclica amb el creixement del PIB real, els grups d'activitats que presentarien major vinculació a la desacceleració en curs serien els de serveis lligats a la producció i consum final, com l'hoteleria i el transport, la mateixa construcció i les indústries manufactureres. Per contra, els que estarien a priori menys afectats serien els de serveis tradicionalment de no mercat, com l'educació o els serveis socials, la intermediació financera, la producció i distribució d'electricitat, aigua i gas (subministraments d'ara endavant) i les indústries extractives.

Gràfic 9. Correlació de l'ocupació no agrícola amb el creixement econòmic 1988-2008* * Correlació entre el creixement mitjà anual centrat de l'ocupació i el del PIB. ** Serveis de comerç, reparació, hoteleria, transport, emmagatzematge, comunicacions i serveis personals. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

L'argument cíclic es pot comprovar en la situació a la primera meitat dels noranta. Llavors, els

serveis tradicionalment de no mercat van ser els que van experimentar major guany de quota en el total d'ocupació no agrícola. La van augmentar de 2,2 punts entre el segon trimestre de 1991 i el primer de 1994, i van ser l'únic grup d'activitats amb increment absolut de l'ocupació (3,3% acumulat). Els serveis lligats a la producció i al consum final també van augmentar el seu pes, però van registrar destrucció d'ocupació (un 3,3%), mentre que la intermediació financera, els sectors lligats a subministraments i les indústries extractives amb prou feines van variar la seva participació en el total no agrícola, encara que aquestes últimes van reduir el seu nombre d'ocupats d’una manera molt notable (un 30,0%). A la banda més negatiu, com ja s’ha esmentat, hi ha la construcció, que va rebaixar la seva quota d’1,8 punts, i les indústries manufactureres, amb un descens d'1,9 punts, amb caigudes acumulades de l'ocupació del 21,3 i el 14,4%, respectivament.

0,00,10,20,30,40,50,60,70,80,91,0

Tota

l no

agríc

ola

Serv

eis

lliga

ts a

la p

rodu

cció

ico

nsum

fina

l

Cons

truc

ció

Indú

strie

s m

anuf

actu

rere

s

Ad.

Públ

ica,

Edu

caci

ó, S

anita

t,Se

rvei

s So

cial

s i S

erve

i Dom

èstic

Inte

rmed

iaci

ó fin

ance

ra

Ener

gia

elèc

tric

a, g

as i

aigu

a

Indú

strie

s ex

trac

tives

(correlació entre -1 i +1)


63

Gràfic 10. Variació acumulada en el pes dins l'ocupació no agrícola Punts percentuals* *Variació acumulada des del segon trimestre de 1991. ** Serveis de comerç, reparació, hoteleria, transport, emmagatzematge, comunicacions i serveis personals. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

La caiguda d'ocupació en la construcció

En el primer apartat s'assenyalava que l'ocupació en el sector de la construcció és molt sensible

a canvis en els nivells d'activitat. Sobre aquesta base s'analitza ara quin pot ser el comportament de la producció en pròxims trimestres. Per a això, es diferencien els diferents components de demanda en el sector: el residencial (inclou habitatges lliures i de protecció oficial), el d'obra civil (infraestructures) i el de construccions lligades a altres activitats econòmiques (oficines, edificis industrials).

Respecte al pes de cadascun dels components en la Formació Bruta de Capital Fix (FBCF), cal

destacar el notable increment registrat pel segment d'immobles residencials entre el 1997 i el 2006, període en el qual va augmentar d’una manera continuada, des del 40,9% a un nivell màxim del 52,2%. Dins del component no residencial, les dades desagregats de les Taules Input-Output (TIO) de 2000, 2001 i 2004 mostren que el pes de la inversió en immobles no residencials i de la construcció en enginyeria civil pràcticament s'havia igualat en l'últim any, després d'una reducció dins el total d'1 punt, fins al 22,8%, i de 4,5 punts, fins al 25,8%, respectivament. No es disposa de dades més actuals amb la mateixa desagregació, però el 2007 i la primera meitat del 2008 es registra una lleugera disminució en el pes de la inversió en habitatge, que se situa en el 50,9% en l'any que conclou en el segon trimestre de l'exercici en curs.

-3

-2

-1

0

1

2

319

91TI

I

1991

TIII

1991

TIV

1992

TI

1992

TII

1992

TIII

1992

TIV

1993

TI

1993

TII

1993

TIII

1993

TIV

1994

TI

Indústries manufactureres

Construcció

Indústries extractives

Administració Pública, Educació, Sanitat, Serveis Socials i Servei Domèstic

Serveis lligats a la producció i consum

final**

Int.financeraE.elèctrica, gas i aigua


Gràfic 11. Components de la FBCF en construcció*

*Les dades desagregades del segment no residencial només estan disponibles a les Taules Input-Output (TIO) de 2000, 2001 i 2004. Per a la resta d'anys, es mostra l'agregat. **Suma dels quatre trimestres acabats en el segon del 2008. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

Les dades de producció per segments mostren que, des del 2007, tant l'edificació (residencial i

no residencial) com l'obra civil segueixen una evolució marcadament negativa, amb caigudes interanuals d'importància. No obstant això, és previsible que aquesta situació relativament homogènia emprengui una evolució divergent els pròxims trimestres, amb la inversió residencial retrocedint amb més força, l'edificació no residencial afectada per l'alentiment en activitats industrials i de serveis i el segment d'obra civil mostrant major dinamisme. A continuació es detallen els fonaments d'aquestes expectatives.

Gràfic 12. Evolució de l'activitat en la construcció Variació mitjana anual centrada en percentatge Font: Caixa Catalunya a partir de dades d’Eurostat.

En el segment residencial, la caiguda en la producció és resultat d'una disminució significativa

del nombre d'habitatges iniciats des del 2007. El 2006 es va registrar una xifra rècord anual de més de 760 mil habitatges, fet que va suposar un ritme mitjà mensual de 63 mil. L’any següent, la xifra agregada s'havia reduït a 616 mil, 51 mil el mes, mentre que les dades del 2008 confirmen la tendència decreixent, amb poc més de 36 mil mensuals el primer trimestre (un 36% interanual

40,9 51

,4

50,9

23,8

23,7 22

,8

30,3

29,6

25,8

59,1 49

,1

46,0

46,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

**

Construcció noresidencial

Enginyeria civil

Immobles noresidencials

Immoblesresidencials

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

01/8

907

/89

01/9

007

/90

01/9

107

/91

01/9

207

/92

01/9

307

/93

01/9

407

/94

01/9

507

/95

01/9

607

/96

01/9

707

/97

01/9

807

/98

01/9

907

/99

01/0

007

/00

01/0

107

/01

01/0

207

/02

01/0

307

/03

01/0

407

/04

01/0

507

/05

01/0

607

/06

01/0

707

/07

01/0

8

Edificació Obra Civil TOTAL


65

menys). Aquesta caiguda està essent compensada només parcialment per la producció corresponent als habitatges iniciats en el passat, ja que el procés fins a l’acabament s’estima entre 18 i 24 mesos i la màxima correlació en 21 mesos dins el període 1988-2008. Per aquest motiu, ara el nombre d'obres finalitzades supera àmpliament el de noves, amb el consegüent efecte negatiu sobre la producció.

Gràfic 13. Nombre d'habitatges iniciats i acabats* Mitjana mensual centrada

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

01/8

907

/89

01/9

007

/90

01/9

107

/91

01/9

207

/92

01/9

307

/93

01/9

407

/94

01/9

507

/95

01/9

607

/96

01/9

707

/97

01/9

807

/98

01/9

907

/99

01/0

007

/00

01/0

107

/01

01/0

207

/02

01/0

307

/03

01/0

407

/04

01/0

507

/05

01/0

607

/06

01/0

707

/07

01/0

8

Iniciats Acabats

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Ministeri d'Habitatge.

Si es considera que el ritme de construcció és homogeni en el temps i que no s'abandona cap obra començada, es pot tenir una aproximació al volum de producció en un moment determinat com la suma d'habitatges iniciats en els últims 21 mesos. Dins un escenari en què que el nombre d'habitatges iniciats, assimilats aquí a la demanda esperada, fos convergent a una xifra anualitzada de 275 mil a final del 2008, 225 mil el 2009 i 215 mil el 2010, la producció continuaria caient i acceleraria el ritme interanual fins a un retrocés màxim del 40% a mitjan del pròxim exercici. Fins i tot si es considera que la demanda se situa en nivells més elevats (per exemple, per una major construcció d'habitatge protegit), l'ajust continuaria essent d’una magnitud semblant a curt termini, donat l'efecte arrossegament de l'elevat nombre d'habitatges iniciats fa 15-18 mesos. Aquesta situació suposarà una correcció molt més severa que la de principi dels noranta, període per al qual l'estimació mostra un màxim de caiguda entorn del 15% l'estiu del 1991.


Gràfic 14. Estimació d'habitatges en construcció*

0

150.000

300.000

450.000

600.000

750.000

900.000

1.050.000

1.200.000

1.350.000

1.500.000

01/8

907

/89

01/9

007

/90

01/9

107

/91

01/9

207

/92

01/9

307

/93

01/9

407

/94

01/9

507

/95

01/9

607

/96

01/9

707

/97

01/9

807

/98

01/9

907

/99

01/0

007

/00

01/0

107

/01

01/0

207

/02

01/0

307

/03

01/0

407

/04

01/0

507

/05

01/0

607

/06

01/0

707

/07

01/0

807

/08

01/0

907

/09

01/1

007

/10

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50Nombre Variació interanual (en %; esc.dreta) Previsions**

*El nombre es correspon amb la suma dels habitatges iniciats des dels últims 21 mesos fins avui assenyalada. **Considera un procés de convergència uniforme fins a una xifra anualitzada de 275 mil habitatges iniciats el desembre del 2008, 225 mil el 2009 i 215 mil el 2010. Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Ministeri d'Habitatge.

Respecte a la inversió pública no residencial, el valor de la licitació oficial d'obra civil va mostrar

el febrer-abril un augment significatiu (un 85,4% interanual), després de la important caiguda registrada el semestre acabat el gener d'aquest any (un 36,3%). Aquesta ruptura podria constituir l'inici d'un cicle de més dinamisme, que es traslladaria a un increment en la producció i, per tant, a l'ocupació, cosa que compensaria parcialment el descens de l'ocupació en el segment d'habitatges. D'acord amb els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), al llarg del present exercici s'hauran invertit 20.306 milions d'euros en infraestructures, un 16,6% més que el 2007, recursos destinats principalment al capítol de transports (15.116 milions). És previsible que aquesta tendència tingui continuïtat en pròxims anys, segons que es recull tant en el Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport (PEIT) del Ministeri de Foment per al 2005-2020 com en l'avançament dels PGE per al 2009, en els quals, malgrat el limitat augment de la despesa (un 3,5%), la inversió en infraestructures tindrà especial impuls, un 6% en el capítol de transports.

Gràfic 15. Construcció d'obra civil Variació mitjana anual centrada en percentatge Font: Caixa Catalunya a partir de dades d’Eurostat i del Ministeri de Foment.

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

01/9

207

/92

01/9

307

/93

01/9

407

/94

01/9

507

/95

01/9

607

/96

01/9

707

/97

01/9

807

/98

01/9

907

/99

01/0

007

/00

01/0

107

/01

01/0

207

/02

01/0

307

/03

01/0

407

/04

01/0

507

/05

01/0

607

/06

01/0

707

/07

01/0

8

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

80Producció Valor de licitació oficial (esc.dreta)


67

El segment de construccions lligades a altres activitats econòmiques comprèn fonamentalment oficines, locals comercials i naus industrials. Atès que no hi ha estadístiques específiques que en mesurin la producció, hom s’hi pot aproximar mitjançant les dades de locals empresarials que proporciona el Directori Central d'Empreses (DIRCE) elaborat per l'INE, disponible anualment des de 1998 fins al 2008. Si s'atén a la variació en termes nets, s'observa com des del 2001 hi ha un increment molt substancial del nombre de nous locals empresarials, amb un màxim el 2006, superior a 180 mil unitats. I també es constata un descens significatiu el 2007, evolució que, si es disposava de dades de major freqüència, seria segurament més acusada la segona meitat d'aquest any i el primer semestre del 2008. Aquesta tendència hauria de continuar en pròxims trimestres, donat el context econòmic menys expansiu.

Gràfic 16. Variació neta anual de locals empresarials

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

L'efecte arrossegament de la construcció sobre la resta de sectors L'ajust que s'està produint en el mercat immobiliari residencial no limita únicament el seu

impacte a l'evolució de les xifres d'activitat i ocupació del sector de la construcció, sinó que també incideix en el comportament d'aquestes variables en altres branques productives de l'economia. A partir de les TIO-2000 simètriques, pot aproximar-se el canal de transmissió de naturalesa directa i l'efecte arrossegament total sobre les diferents activitats de canvis en la demanda final de construcció.

Respecte a la incidència directa, aquí es mesura com el percentatge de la producció destinada

a la demanda de consum intermedi del sector de la construcció. La branca d'activitat que presenta un major grau de dependència en aquest sentit és la de “Fabricació d'altres productes minerals”, que inclou les indústries de formigó, ciment i pedra, amb un 85,1%, seguida d’“Indústries de la ceràmica” i “Fabricació de ciment, calç i guix”, amb un 50,1 i un 41,5%, respectivament. Altres branques d'activitat sobre les quals la construcció té un important efecte directe són no únicament les vinculades a material de construcció, com “Extracció de minerals no metàl·lics” (25,2%), sinó també indústries de béns de capital, com “Fabricació maquinària i material elèctric” (20,7%), i activitats de serveis, com “Lloguer de maquinària i béns domèstics” (26,4%).

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007


Taula 1. Percentatge de la producció utilitzada com a consum intermedi per la construcció Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

Amb relació a l'efecte arrossegament total de l'ajust en el mercat immobiliari residencial, les

TIO-2000 permeten calcular la sensibilitat de la producció en cada branca productiva a canvis en la demanda final de construcció. És a dir, aquí es considera, a més de la demanda directa de consums intermedis del sector, la cadena d'impactes que això genera. Lògicament, la branca d'activitat més afectada és la pròpia de construcció, amb un canvi del 0,85% en la producció, davant una variació en el mateix sentit de la seva demanda final. I, tal com es podria deduir del que s'exposa anteriorment, les branques vinculades a material de construcció també es veurien fortament afectades per canvis en la dinàmica constructora, amb variacions en la producció de “Fabricació d'altres productes minerals” i “Fabricació de ciment, calç i guix” del 0,74 i el 0,73%, respectivament.

Convé esmentar que, si bé aquesta informació és de gran interès en termes qualitatius, perquè

posa en relleu quins són els sectors més vinculats a la construcció, cal fer tres matisacions fonamentals en la seva lectura quantitativa. La primera és que les dades estan referides al 2000, i des d'aleshores el pes del sector de la construcció ha augmentat d’una manera considerable, de manera que caldria esperar que el seu impacte sobre altres activitats ha augmentat. Una segona matisació, que també implica una infravaloració de l'efecte arrossegament de la construcció, és que la FBCF es computa en el moment de la realització, per la qual cosa, si hi ha cap desequilibri important entre l'oferta i la demanda, l'impacte de l'ajust en la producció serà més gran que el que podria derivar de l'efecte multiplicador computat en les TIO. En tercer lloc, les activitats immobiliàries exerceixen una funció d'intermediació en la compravenda d'immobles, així com realitzen desenvolupaments propis, per la qual cosa un canvi de cicle en la demanda final de construcció les afectarà també d’una manera clara en la seva producció. Una lectura similar es pot fer per a altres sectors que, encara que no entren en la cadena productiva de la construcció, produeixen béns i serveis complementaris i, per tant, es veuen afectats per un canvi en el cicle immobiliari. Aquest és el cas de les indústries del moble, electrodomèstics o serveis d'intermediació financera.

Branca d'activitat %Fabricació d'altres productes minerals 85,1

Indústries de la ceràmica 50,1Fabricació de ciment, calç i guix 41,5

Lloguer de maquinària i béns domèstics 26,4Extracció de minerals no metàl·lics 25,2Fabricació de productes metàl·lics 23,1

Construcció 22,3Indústria de la fusta i el suro 22,2

Fabricació de maquinària i material elèctric 20,7Fabricació de vidre i productes de vidre 13,6

Comerç a l'engròs i intermediaris 6,9Fabricació de material electrònic 6,1

Maquinària i equip mecànic 5,9Transport terrestre i transport per canonada 5,0

Indústria del cautxú i matèries plàstiques 4,9


69

Taula 2. Impacte total en la producció d'un canvi de l'1% en la demanda final de construcció Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

Atenent el que s’acaba de comentar, és evident l'elevada vinculació d'algunes activitats amb la

construcció, factor que es constata en l'evolució de la seva producció durant l'últim any. D'acord a les dades d'Eurostat, comentades a l'apartat anterior, la producció en el sector constructor va retrocedir el juny d’un 14,0%, fet que donà lloc, al costat de la desacceleració generalitzada de l'economia, a correccions significatives en la d'activitats vinculades. L'Índex de Producció Industrial (IPI) va experimentar una caiguda del 26,4% en les indústries de minerals no metàl·lics, d’un 26,0% en la de fusta i suro, d’un 22,7% en les extractives de minerals no metàl·lics i d’un 9,1% en la de metal·lúrgia i productes metàl·lics.

Gràfic 17. Variació interanual de la producció per activitats seleccionades (juny del 2008) Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE i d’Eurostat.

Respecte a les activitats que no formen part del procés productiu de la construcció però que

constitueixen una demanda complementària, també s'observa en els últims trimestres un impacte significatiu en el fre del mercat residencial. En el cas de les activitats immobiliàries, es pot obtenir una aproximació a l'evolució del seu negoci en aquest segment mitjançant les dades de venda d'habitatges, que el juny del 2008 van descendir d’un 29,6% interanual, resultat d'una forta caiguda tant dels usats (un 38,9%) com dels nous (un 16,1%). Respecte al sector financer, l'indicador més revelador és la caiguda en el nombre d'hipoteques concedides per a l'adquisició d'habitatge, que els

Branca d'activitat %Construcció 0,85

Fabricació d'altres productes minerals 0,74Fabricació de ciment, calç i guix 0,73

Indústries de la ceràmica 0,43Extracció de minerals no metàl·lics 0,42

Lloguer de maquinària i béns domèstics 0,28Indústria de la fusta i el suro 0,27

Fabricació de productes metàl·lics 0,26Fabricació de maquinària i material elèctric 0,20

Fabricació de vidre i productes de vidre 0,15Metal·lúrgia 0,14Reciclatge 0,13

Extracció de minerals metàl·lics 0,13Transport terrestre i transport per canonada 0,13

Activitats annexes als transports 0,10

-30%

-25%

-20%

-15%

-10%

-5%

0%

Construcció Indústries mineralsno metàl·lics

Indústries de fustai suro

Extracció mineralsno energètics

Metal·lúrgia iproductesmetàl·lics


sis primers mesos del 2008 va retrocedir d’un 29,6% interanual. Quant a béns complementaris de la demanda residencial, segons les dades de l'Associació Nacional de Fabricants i Importadors d'Electrodomèstics de Línia Blanca (ANFEL), que agrupa més del 90% del sector d'electrodomèstics, fins a agost s'hi havia acumulat una caiguda de les unitats venudes del 15,3%, mentre que, d'acord amb les dades de l'INE, la producció en la branca de “Fabricació de mobles” ha disminuït d’un 9,8% acumulat entre gener i juliol d'aquest any. La Confederació d'Empresaris de Comerç Minorista de la Comunitat de Madrid (CECOMA) recull dades fins i tot més negatives, entre les quals es destaca especialment la caiguda pròxima al 80% de les vendes d'equips d'aire condicionat.

Conclusions

El canvi de fase cíclica en la construcció està suposant, com va passar el 1991 i anys

posteriors, no solament la destrucció d'ocupació en el sector, sinó també una reducció del seu pes en l'ocupació total no agrícola. Atès que el recent període expansiu en la construcció ha tingut una durada més prolongada que no en la segona meitat dels vuitanta, la desviació acumulada respecte al nivell relatiu d'ocupació previ és ara més elevada. Per aquest motiu, és previsible que el procés d'ajust serà més intens en pròxims trimestres. La velocitat d’aquest dependrà, a més, de com es comporti el mercat laboral en els altres sectors no agrícoles, la indústria i els serveis. Com més resistència a la desacceleració econòmica mostri l'ocupació en aquestes activitats, més ràpidament convergirà la ràtio d'ocupació en la construcció sobre el total no agrícola als nivells del 1997.

Gràfic 18. Pes de l'ocupació en la construcció en el total no agrícola En percentatge Font: Caixa Catalunya

Considerant que l'economia espanyola no recuperarà fins al 2010 un ritme de creixement superior al 2%, és previsible que el procés de convergència es completi els dos pròxims anys. No obstant això, el canvi en les bases de creixement de l'economia espanyola hauria de portar a una sobrecorrecció en el pes de la construcció sobre el total, fins a estabilitzar-se la ràtio d'ocupació lleugerament per sobre del 9%. Aquesta evolució serà conseqüència d'una destrucció d'ocupació en la construcció, que podria acumular prop de 900 mil persones el 2011, des del segon trimestre del 2007. Quant a l'ocupació conjunt en la indústria i els serveis, podria registrar un lleuger descens el 2009, créixer per sota de l'1% el 2010 i convergir progressivament a un ritme anual entorn del 2,5% els exercicis següents.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Ratio 1997 Previsions


71

Gràfic 19. Variació acumulada en l'ocupació no agrícola des del segon trimestre del 2007 Milers de persones Font: Caixa Catalunya

-1.000

-750

-500

-250

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Construcció Indústria i serveis TOTAL

CAIXA CATALUNYA – Economia catalana

73

3. Economia catalana 3.1. Elements d’oferta Frenada en el ritme d’avanç de l’economia catalana el segon trimestre d’enguany, fins a l’1,5% interanual

La crisi financera internacional, juntament amb l’escenari inflacionista arreu del món i la crisi interna del

mercat de l’habitatge, ha influït en l’evolució de l’economia catalana, que el segon trimestre de l’any ha reduït el ritme de creixement fins a situar-lo en l’1,5%, des del 2,5% del trimestre anterior i el 3,6% de mitjana del 2007. Des del vessant de l’oferta, és d’especial rellevància la contracció de l’activitat en el sector de la construcció, amb una caiguda del 0,1% interanual, des de l’avanç de l’1,8% anterior, cosa que està indicant que el sector ha iniciat la fase de recessió esperada, després de mesos amb caigudes significatives en tots els indicadors d’activitat en el sector. La indústria ha mostrat un tímid avanç del 0,2% interanual aquest trimestre, des del 0,7% anterior, a causa de l’alentiment en la demanda interna i en l’externa. Quant al sector dels serveis, presenta un avanç del 2,4% interanual, 0,9 punts inferior al del trimestre anterior (3,5%) i gairebé dos punts per sota el registre del 2007, afectat, cas dels serveis de mercat, per la frenada en el consum privat.

Gràfic 3.1. Evolució del PIB per sectors d’activitat a Catalunya. 2004-2008 Taxes de variació interanual en %

-8,0

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

II 20

04

III 2

004

IV 2

004

I 200

5

II 20

05

III 2

005

IV 2

005

I 200

6

II 20

06

III 2

006

IV 2

006

I 200

7

II 20

07

III 2

007

IV 2

007

I 200

8

II 20

08

Agricultura Total

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

II 20

04

III 2

004

IV 2

004

I 200

5

II 20

05

III 2

005

IV 2

005

I 200

6

II 20

06

III 2

006

IV 2

006

I 200

7

II 20

07

III 2

007

IV 2

007

I 200

8

II 20

08

Indústria Total

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

II 20

04

III 2

004

IV 2

004

I 200

5

II 20

05

III 2

005

IV 2

005

I 200

6

II 20

06

III 2

006

IV 2

006

I 200

7

II 20

07

III 2

007

IV 2

007

I 200

8

II 20

08

Construcció Total

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

II 20

04

III 2

004

IV 2

004

I 200

5

II 20

05

III 2

005

IV 2

005

I 200

6

II 20

06

III 2

006

IV 2

006

I 200

7

II 20

07

III 2

007

IV 2

007

I 200

8

II 20

08

Serveis Total

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l' IDESCAT.

Caiguda de la producció industrial a Catalunya (-4,7%) per tercer mes consecutiu

L’índex de producció industrial català ha caigut d’un 4,7% interanual el juliol, registre que si bé representa

una moderació respecte a la davallada del mes anterior (-14,4%), continua en el terreny negatiu per tercer mes


consecutiu, reflex d’una conjuntura més desfavorable tant des de la demanda interna com de l’externa. De fet, en el context internacional més proper, corresponent a l’àrea de l’euro, s’observa aquest mes una intensificació en el ritme de davallada interanual de l’índex corregit d’efectes de calendari (des de -0,8 fins a -1,7%), també per tercer mes consecutiu amb caigudes. En termes acumulats de l’any, la mitjana dels set primers mesos s’ha situat en -3,6%, davant el 0,6% del període juny-desembre del 2007. Segons el detall per grans sectors industrials, tots sense excepció han caigut aquest mes, amb més intensitat la branca d’energia (-10,8% interanual, des de -0,8% el juny), seguida dels béns intermedis (-8,0%, des de -17,9% anterior) i de consum (-1,8%, des de -8,1% anterior). Pel que fa a la producció industrial de béns d’equipament, si bé ha caigut d’un 0,6% el juliol, s’ha moderat significativament des de la intensa caiguda del mes anterior (-22,7%). El trasllat d’aquesta evolució mensual a la mitjana des de començament d’any (gener-juliol) ha estat de -3,6% en la producció de béns d’equipament (5,3% anterior), del -1,5% en la de béns de consum (2,8% anterior) i de -7,8% en la de béns intermedis (-2,4% anterior). En canvi, la producció de la branca d’energia s’ha accelerat aquests set primers mesos, passant de -4,4 al 8,3% interanual.

Gràfic 3.2. Evolució de l’IPI a Catalunya. 2004-2008 En %

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

06/0

4

08/0

4

10/0

4

12/0

4

02/0

5

04/0

5

06/0

5

08/0

5

10/0

5

12/0

5

02/0

6

04/0

6

06/0

6

08/0

6

10/0

6

12/0

6

02/0

7

04/0

7

06/0

7

08/0

7

10/0

7

12/0

7

02/0

8

04/0

8

06/0

8

Mitjanes trimestrals interanualsVariació mitjana anual

Font : Caixa Catalunya a partir de dades de l' INE.

Gràfic 3.3. Evolució de l’IPI total i de béns de capital. 2003-2008 Taxa de variació interanual en %

-30

-20

-10

0

10

20

30

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

Total Béns de Capital

Lleugera millora de la confiança industrial l’agost, que tot i així continua en mínims de la dècada

Les expectatives del futur immediat del sector industrial no es mostren gaire optimistes, si bé l’índex de

confiança industrial s’ha allunyat 1,1 punts del nivell mínim dels catorze darrers anys assolit el juny, i s’ha situat en -20,6. L’evolució dels seus components assenyala una millora de 6,7 punts en la cartera de comandes i d’1,2 en la tendència de la producció, mentre que els estocs de productes acabats continuen situats en un valor màxim, després d’augmentar de 6,2 punts aquest mes. Pel que fa a la destinació econòmica dels béns, només els d’inversió han millorat aquest mes (de 10,6 punts), però segueixen en nivells mínims. Els béns intermedis han empitjorat de 2,8 punts, i els de consum d’1,7 punts. Aquests darrers són els que resisteixen millor la conjuntura actual, atès que són els que acumulen la pèrdua més reduïda en termes interanuals (6,2 punts, davant els 10,6 punts dels béns d’inversió i els 23,9 dels intermedis).


75

Gràfic 3.4. Evolució de l’ICI. 1995-2008 Saldos nets

-25-20-15-10-5051015

01/9

5

01/9

6

01/9

7

01/9

8

01/9

9

01/0

0

01/0

1

01/0

2

01/0

3

01/0

4

01/0

5

01/0

6

01/0

7

01/0

8

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’IDESCAT.

Les transaccions immobiliàries fetes a Catalunya han caigut d’un 47,0% el primer trimestre, i els preus redueixen el seu avanç a la meitat el primer semestre (3,6%)

Els indicadors del sector de la construcció continuen amb la seva dràstica correcció. Les transaccions

immobiliàries realitzades a Catalunya el primer trimestre d’enguany han caigut d’un 47,0%, registre més elevat que el del conjunt espanyol (-32,3%). Quant als habitatges en construcció, han caigut d’un 77,9% el maig, des del -58,3% del mes anterior. El menor impuls de la demanda d’habitatges ha repercutit en el ritme d’avanç del seu preu, el qual, segons les dades proporcionades pel Ministeri de l’Habitatge, s’ha anat desaccelerant des del 17,4% interanual el 2004 (obra nova) fins al 12,2 i el 12,1% el 2005 i el 2006, el 7,2% el 2007 i el 3,6% el primer semestre d’enguany.

Gràfic 3.5. Evolució del preu dels habitatges de menys de dos anys d’antiguitat. 1996-2008

Gràfic 3.6. Caiguda de les transaccions immobiliàries a Catalunya i a Espanya. 2005-2008

Taxes de variació interanual en % Taxes de variació interanual en %

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Catalunya

Espanya

-60%

-40%

-20%

0%

20%

40%

I 200

5

II 20

05

III 2

005

IV 2

005

I 200

6

II 20

06

III 2

006

IV 2

006

I 200

7

II 20

07

III 2

007

IV 2

007

I 200

8

CatalunyaEspanya

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Ministeri d'Habitatge.

La licitació oficial d’obra cau d’un 17,7% el primer semestre de l’any Les dades provinents de la contractació d’obra pública a Catalunya s’allunyen de compensar l’abrupta

correcció de l’àmbit residencial i cauen d’un 17,7% interanual el primer semestre d’enguany (el mateix període del 2007 havien avançat d’un 16,8% interanual). Per components, la davallada més intensa ha vingut de la licitació d’obra civil (-24,1% interanual els sis primers mesos de l’any, des del 24,6% del mateix període del 2007), mentre que la licitació d’edificació ha caigut d’un 4,9% (4,0% anterior). Segons l’organisme contractant, es destaca la davallada de la licitació provinent de la Generalitat, de -27,2% interanual el primer semestre de l’any,


la qual representa entorn del 39% de tota la contractació pública a Catalunya. La licitació contractada per l’administració central, amb un pes del 33%, ha caigut d’un 7,1% interanual el gener-juny (116,8% el gener-juny del 2007) i, finalment, les contractacions d’obra pública per part de les administracions locals han davallat d’un 13,7% el període esmentat, des del -14,4% del gener-juny del 2007.

Gràfic 3.7. Licitació oficial i els seus components a Catalunya Gràfic 3.8. Licitació oficial a Catalunya per administracions Creixement mitjà anual en % En milions d’euros corrents

-100

-50

0

50

100

150

07/0

209

/02

11/0

201

/03

03/0

305

/03

07/0

309

/03

11/0

301

/04

03/0

405

/04

07/0

409

/04

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

03/0

805

/08

Total Edificació Obra civil

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'IDESCAT.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Adm. Local

Generalitat

Adm. Central

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la CCOC.

Pel que fa als costos de la construcció, s’han accelerat fins al 8,2% interanual el maig d’enguany, des del

7,5% del mes anterior, amb un trasllat de major intensitat en l’obra civil (del 10,3 a l’11,4%), i en menys grau en l’edificació (del 6,5 al 7,2%).

Quadre 3.1. Evolució dels costos de la construcció. 2002-2008 Taxes de creixement interanual en percentatge

Total construcció Edificació Obra civil

Detall anual1

2002 1,5 1,1 2,7 2003 2,8 2,7 3,1 2004 6,7 6,8 6,7 2005 5,4 4,8 7,0 2006 5,7 5,5 6,7 2007 5,2 5,4 4,6 Detall mensual 2007 Gener 4,1 4,6 3,0 Febrer 4,1 4,6 2,5 Març 4,3 4,9 2,3 Abril 5,2 5,7 3,8 Maig 4,9 5,5 3,1 Juny 5,0 5,5 3,5 Juliol 5,7 6,0 4,9 Agost 5,2 5,4 4,5 Setembre 5,1 5,2 4,8 Octubre 5,8 5,6 6,4 Novembre 6,6 6,1 7,9 Desembre 6,5 5,9 8,1 2008 Gener 6,6 5,8 8,9 Febrer 7,5 6,5 10,4 Març 7,3 6,4 10,2 Abril 7,5 6,5 10,3 Maig 8,2 7,2 11,4

1. Mitjana de les dades mensuals. Font: Caixa de Catalunya a partir de dades de l’IDESCAT.


77

Millora dels registres hotelers el juliol gràcies al turisme estranger L’estiu d’enguany, el mercat hoteler sembla que s’ha recuperat de la caiguda de l’any anterior, segons

les darreres dades publicades per l’INE, corresponents al mes de juliol, però falta de saber els resultats de l’agost. El nombre de viatgers allotjats en establiments hotelers ha avançat d’un 3,3% interanual aquest mes, mentre que el juliol passat va caure d’un 4,4%. De manera similar, les pernoctacions han crescut d’un 2,8% interanual el juliol, després d’haver caigut d’un 2,9% un any abans. El comportament més favorable del turisme internacional ha estat la causa d’aquesta millora en els registres hotelers a Catalunya. Els viatgers procedents de l’estranger han avançat d’un 5,2% interanual, i d’un 5,9% les pernoctacions, mentre que el juliol del 2007 les caigudes van ser del 3,3 i el 2,1%, respectivament. En canvi, el turisme domèstic ha seguit mostrant certa atonia en el ritme d’avanç dels viatgers (0,3%, davant -6,1% el juliol del 2007) i una caiguda del 4,7% en les pernoctacions, similar a l’estiu anterior (-4,8% el juliol del 2007). Quant a l’estada mitjana, s’ha situat en 3,60 dies el juliol (3,62 un any abans).

Gràfic 3.9. Pernoctacions a Catalunya segons origen. 2003-2008 Variació mitjana anual en %

Gràfic 3.10. Viatgers a Catalunya segons origen. 2003-2008 Variació mitjana anual en %

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

12

06/0

308

/03

10/0

312

/03

02/0

404

/04

06/0

408

/04

10/0

412

/04

02/0

504

/05

06/0

508

/05

10/0

512

/05

02/0

604

/06

06/0

608

/06

10/0

612

/06

02/0

704

/07

06/0

708

/07

10/0

712

/07

02/0

804

/08

06/0

8

Turisme resident

Turisme estranger

-5

0

5

10

15

20

2506

/03

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

Turisme resident

Turisme estranger


Catalunya ha estat la comunitat més visitada pel turisme estranger el juliol, amb el 25,7% de visites

Segons les darreres dades de l’IET, el juliol, Catalunya ha rebut el 25,7% del turisme internacional

d’Espanya, amb 1,8 milions d’arribades, cosa que l’ha situat en la primera posició dins el conjunt de destinacions turístiques del país, malgrat el pitjor comportament respecte a l’any anterior (caiguda del 12,1% interanual en el nombre d’arribades). Es destaca la caiguda del nombre d’arribades de turistes francesos, davant el dinamisme mostrat pel conjunt de països nòrdics o els EUA.

3.2. Elements de demanda La matriculació de turismes a Catalunya cau d’un 24,0% el gener-agost d’enguany Les matriculacions de turismes a Catalunya corresponents als vuit primers mesos de l’any continuen amb

variacions negatives i cada cop més accentuades, que arriben al -24,0% interanual (gener-agost), des del -6,5% del període anterior. En valors absoluts, aquesta caiguda representa una reducció de 37.951 unitats, dins un total de 120.443 turismes matriculats. Per demarcacions, Lleida mostra una moderació en el ritme de caiguda


interanual el mes d’agost, des de -30,8 fins a -8,5%, mentre que a la resta la davallada s’ha intensificat: -44,6% Tarragona (-30,9% el juliol), -43,4% Girona (-23,9% anterior) i -37,5% Barcelona (-29,6% anterior).

Gràfic 3.11. Matriculació de turismes a Catalunya. 2003-2008 Variació mitjana anual en %

Gràfic 3.12. Matriculació de turismes per demarcacions. 2003-2008 Variació mitjana anual en %

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

08/0

8

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

08/0

310

/03

12/0

302

/04

04/0

406

/04

08/0

410

/04

12/0

402

/05

04/0

506

/05

08/0

510

/05

12/0

502

/06

04/0

606

/06

08/0

610

/06

12/0

602

/07

04/0

706

/07

08/0

710

/07

12/0

702

/08

04/0

806

/08

08/0

8

BarcelonaGironaLleidaTarragona

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la DGT. L’índex de comerç al detall a preus constants cau d’un 5,2% interanual els set primers mesos de l’any, i l’índex de vendes en grans superfícies d’un 4,4% el gener-maig Un altre dels indicadors que reflecteixen l’evolució a la baixa del consum de les famílies és l’índex de

comerç al detall a preus constants, que ha presentat una caiguda del 5,2% interanual el gener-juliol d’enguany, des de l’avanç del 0,8% anterior. Pel que fa a les vendes en grans superfícies, el gener-maig d’enguany han caigut d’un 4,4% interanual, des del -0,5% d’un any abans. Es destaquen les vendes de productes no alimentaris, que han passat del 2,8% el gener-maig del 2007 fins a -6,2% el mateix període d’enguany, mentre que les vendes de productes alimentaris han passat de -5,4 fins al -1,7% interanual el període esmentat.

Gràfic 3.13. Evolució de les vendes al detall a preus constants a Catalunya. 2004-2008 Variació mitjana anual en %

Gràfic 3.14. Evolució de les vendes a grans superfícies a Catalunya a preus constants. 2004-2008 Variació mitjana anual en %

-4,0

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

02/0

5

04/0

5

06/0

5

08/0

5

10/0

5

12/0

5

02/0

6

04/0

6

06/0

6

08/0

6

10/0

6

12/0

6

02/0

7

04/0

7

06/0

7

08/0

7

10/0

7

12/0

7

02/0

8

04/0

8

06/0

8

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

03/0

4

06/0

4

09/0

4

12/0

4

03/0

5

06/0

5

09/0

5

12/0

5

03/0

6

06/0

6

09/0

6

12/0

6

03/0

7

06/0

7

09/0

7

12/0

7

03/0

8



79

El primer quadrimestre d’enguany les importacions avancen a un ritme superior al de les exportacions

En termes agregats del primer quadrimestre de l’any, el ritme d’avanç interanual de les vendes catalanes a

l’exterior s’ha accelerat des del 4,4 fins al 6,3%, reflex del comportament més expansiu de les exportacions de béns de capital i de consum (de -4,7 al 5,6% i del 2,8 al 8,7% interanual, respectivament), mentre que les exportacions de béns intermedis s’han desaccelerat des del 7,5 fins al 4,9%. Per països, les vendes cap a la UE-25 s’han accelerat del 4,1 fins al 6,3%. Es destaca el millor comportament d’Alemanya (de -2,4 fins al 5,3% interanual), mentre que les vendes a la resta dels principals mercats europeus, bé s’han desaccelerat (casos del Regne Unit i de França, que han passat del 3,2 a l’1,8% i del 4,6 al 2,8%, respectivament), bé han mantingut un ritme de creixement interanual similar (cas d’Itàlia, amb un avanç entorn del 4,3% tots dos anys). Quant a les exportacions a la resta del món, han accentuat el ritme d’avanç interanual des del 5,3 fins al 6,4%.

Pel que fa a les importacions catalanes, el primer quadrimestre del 2008 han avançat d’un 6,8% interanual,

des del 6,3% del quadrimestre anterior, reflex del major impuls de les compres de béns intermedis a l’exterior, les quals han accelerat el ritme d’avanç interanual des del 9,7 fins al 12,7%. En canvi, tant les importacions de béns de consum (del 0,9 a -2,3%) com les de béns de capital (del 2,9 al -2,4%) han mostrat caigudes, a conseqüència de la pèrdua de dinamisme de la demanda interna. El detall per països assenyala una moderació en les compres als països de la Unió Europea (del 4,5 al 2,3%), especialment a Alemanya (0,6%, des del 12,4% anterior) i a França (-1,2%, des del 2,8% anterior), mentre que les compres al Regne Unit s’han recuperat de la caiguda anterior (de -7,2 fins al 2,0%). Quant a les importacions de la resta del món, han crescut d’un elevat 14,3% interanual el gener-abril, des del 9,3% del quadrimestre anterior, reflex de la fortalesa de la divisa europea.

Gràfic 3.15. Evolució de les exportacions i les importacions a Catalunya. 2003-2008 Variació mitjana anual en %

Gràfic 3.16. Evolució del dèficit comercial a Catalunya. 2003-2008

Acumulats 12 mesos en milions d’euros corrents

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

06/0

308

/03

10/0

312

/03

02/0

404

/04

06/0

408

/04

10/0

412

/04

02/0

504

/05

06/0

508

/05

10/0

512

/05

02/0

604

/06

06/0

608

/06

10/0

612

/06

02/0

704

/07

06/0

708

/07

10/0

712

/07

02/0

804

/08



-35000

-30000

-25000

-20000

-15000

-10000

-5000

0

06/0

308

/03

10/0

312

/03

02/0

404

/04

06/0

408

/04

10/0

412

/04

02/0

504

/05

06/0

508

/05

10/0

512

/05

02/0

604

/06

06/0

608

/06

10/0

612

/06

02/0

704

/07

06/0

708

/07

10/0

712

/07

02/0

804

/08

El saldo comercial català empitjora d’un 7,7% el primer quadrimestre d’enguany

El dèficit comercial català ha arribat a 9.774 milions d’euros el primer quadrimestre de l’any, registre que

representa un empitjorament del 7,7% respecte a l’any anterior. El detall per països assenyala que el saldo comercial amb la Unió Europea ha millorat d’un 8,7% aquest període, gràcies al registre d’Alemanya (2,1%), mentre que el dèficit comercial amb la resta del món s’ha accentuat d’un 21,8% interanual.


3.3. Preus La inflació es modera de tres dècimes l’agost (4,8%), i el diferencial amb la mitjana espanyola continua invertit

Després d’enllaçar tres mesos consecutius de pujades (des del 4,1% l’abril fins al 5,1% el juliol), la inflació a

Catalunya s’ha reduït de tres dècimes l’agost i s’ha situat en el 4,8%, registre encara en màxims del període. De la banda de les partides més volàtils, es destaca aquest mes la moderació en el ritme d’avanç dels productes energètics, des del 20,9 fins al 17,2%, reflex de la contenció en el preu del petroli, que va tancar el mes d’agost a 116,2 dòlars el barril de tipus Brent (el juliol cotitzava a 125,6 dòlars). Pel que fa als preus dels aliments no elaborats, han moderat d’una dècima el ritme de creixement interanual, fins al 3,8% l’agost. Dins el nucli subjacent, la inflació dels aliments elaborats només s’ha incrementat d’una dècima aquest mes, fins a arribar al 6,1%, i els preus dels serveis (incloent-hi els lloguers) han passat del 4,0 al 4,1%. De resultes d’això, la inflació subjacent ha repuntat d’una dècima, fins a situar-se en el 3,5%. Segons el detall per grups de despesa, les reduccions més acusades de la inflació s’han donat en els de transport i habitatge, de 2,0 i 0,3 punts percentuals, respectivament (fins a situar-se en el 8,6 i el 7,9%). En canvi, oci i cultura ha accelerat el ritme d’avanç dels preus des del 0,6 fins al 0,9% aquest mes. Quadre 3.3. IPC general i per grups a Catalunya. 2000-20082 Taxes de variació interanual en percentatge Aliments i beg. alc. i Parament Oci i Hotels i General beg. no alc. Tabac Vestit Habitatge llar Medicina Transports Comunic. cultura Enseny. restaurants Altres Detall anual1 2000 3,8 2,8 3,2 3,4 5,1 3,2 3,7 6,5 -5,5 4,0 4,9 3,2 4,4 2001 3,6 5,4 3,3 3,7 3,5 3,3 2,0 1,0 -0,8 4,1 4,4 4,2 3,6 2002 3,7 4,7 5,6 5,2 2,6 2,6 2,7 2,2 -3,0 3,1 4,2 5,5 4,4 2003 3,5 4,7 3,6 4,7 3,3 2,7 2,4 2,1 -2,7 1,3 5,3 5,0 4,1

2004 3,5 4,0 3,9 3,5 3,3 2,1 0,8 4,9 -1,2 1,0 4,4 4,6 3,9 2005 3,9 3,5 4,7 2,3 5,9 2,9 1,2 7,0 -1,7 0,8 5,4 4,8 3,6 2006 3,7 4,1 1,8 2,0 6,4 3,0 1,5 4,3 -1,5 0,6 4,4 4,6 4,0 2007 3,0 3,5 7,2 1,2 4,0 2,8 -1,1 2,1 0,0 -0,2 6,3 5,4 3,9

Detall mensual 2007 Gener 2,4 1,9 8,9 1,4 3,9 3,1 2,0 0,1 -1,6 -0,4 6,5 4,7 4,3 Febrer 2,5 2,4 12,3 1,0 3,9 2,8 1,5 -0,2 -1,6 -0,2 6,4 4,8 4,2 Març 2,7 2,9 6,9 1,1 4,0 2,7 -1,8 0,6 0,1 1,0 6,4 5,1 4,1 Abril 2,7 3,2 6,6 1,1 4,0 2,7 -1,8 0,5 0,2 -0,1 6,4 5,6 4,1 Maig 2,6 3,3 6,4 1,4 3,4 2,2 -1,7 0,5 -0,1 0,2 6,4 5,5 4,0 Juny 2,7 2,9 6,3 1,3 3,5 2,7 -1,9 1,2 0,6 -0,2 6,4 5,8 3,7 Juliol 2,5 2,7 6,4 1,2 3,5 2,7 -1,9 0,6 0,6 -0,5 6,4 6,0 3,7 Agost 2,4 2,7 6,7 1,0 3,4 2,7 -1,8 -0,1 0,4 -0,6 6,4 5,8 3,7 Setembre 2,9 3,0 6,6 1,0 3,7 3,0 -1,8 2,7 0,3 -0,8 6,8 5,5 3,6 Octubre 3,8 4,9 6,8 1,1 4,6 3,0 -1,5 5,0 0,5 -0,2 7,2 5,5 3,6 Novembre 4,2 5,6 6,8 1,5 5,0 2,7 -1,5 6,7 0,6 -0,2 5,5 5,2 3,6 Desembre 4,3 6,1 6,2 1,4 5,0 3,0 -1,5 7,1 0,7 -0,2 5,3 5,5 3,6 2008 Gener 4,4 6,7 3,2 1,1 5,9 2,5 -1,5 7,4 0,6 0,1 4,1 5,2 2,8 Febrer 4,4 6,6 3,9 1,1 5,7 2,2 -1,3 7,4 0,8 0,2 4,1 5,3 3,5 Març 4,5 6,3 3,9 1,0 5,7 2,5 1,1 7,7 -0,5 0,7 4,1 5,3 3,3 Abril 4,1 6,3 4,0 0,9 5,6 2,6 1,2 6,8 -0,4 -1,2 4,1 4,7 3,3 Maig 4,5 6,1 4,0 1,0 6,4 2,8 0,5 8,5 0,0 -0,1 4,1 4,7 3,4 Juny 4,9 6,6 4,0 0,9 6,9 2,4 0,5 10,1 -0,4 0,2 4,1 4,7 3,6 Juliol 5,1 6,2 4,0 0,6 8,2 2,3 0,5 10,6 -0,2 0,6 4,0 4,7 3,7 Agost 4,8 6,3 4,1 0,5 7,9 2,3 0,4 8,6 -0,2 0,9 4,0 4,8 3,7

1.Taxes de variació de la mitjana de les dades mensuals. 2.Canvi de base, 2006=100. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

Pel que fa al diferencial d’inflació entre Catalunya i Espanya, continua situat en el terreny negatiu (-0,1 p.p.) per cinquè mes consecutiu. El detall per grups de despesa mostra que l’agost la inflació ha estat més elevada a


81

Espanya en els grups d’aliments i begudes no alcohòliques (0,5 p.p.), parament (0,2 p.p.), i medicina, comunicacions i hotels cafès i restaurants (0,1 p.p. tots tres), mentre que oci i cultura i altres béns i serveis han estat els principals grups de despesa amb una inflació més elevada a Catalunya respecte d’Espanya (de 0,7 i 0,2 p.p., respectivament).

Gràfic 3.17. Evolució de l’IPC general i subjacent a Catalunya. 2003-2008 Taxa de variació interanual en %

Gràfic 3.18. Diferencial d’inflació entre Catalunya i Espanya. 2003-2008 Punts percentuals

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Total Subjacent


-0,2

-0,1

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

07/0

309

/03

11/0

301

/04

03/0

405

/04

07/0

409

/04

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

03/0

805

/08

07/0

8

Girona ha estat la demarcació amb una moderació més important en la inflació el mes d’agost (-0,5 p.p.), tot

i que encara és la demarcació més inflacionista de les quatre. Lleida i Tarragona l’han moderada de 0,4 punts, fins al 5,0 i el 4,7%, respectivament, i a Barcelona ha estat del 4,8%, des del 5,0% el mes anterior.

Gràfic 3.19. Evolució de l’IPC a Catalunya per demarcacions. 2003-2008 Taxa de variació interanual en %

0

1

2

3

4

5

6

7

03/0

305

/03

07/0

309

/03

11/0

301

/04

03/0

405

/04

07/0

409

/04

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

Barcelona GironaLleida Tarragona


Repunt de l’IPRI fins al 7,0% interanual el juliol a causa, principalment, de l’energia

L’elevat repunt del component energètic (del 17,0% el juny al 22,2% interanual el juliol d’enguany) ha impulsat a l’alça l’índex de preus industrials català, que ha situat el seu avanç interanual en el 7,0% el juliol, des del 6,1% del mes anterior. La resta de components han incrementat el ritme d’avanç interanual amb menys intensitat: del 4,1 al 4,4% els preus dels béns de consum i del 5,5 al 6,3% els dels béns intermedis, mentre que els preus dels béns d’equipament han mantingut en el 2,4% interanual el ritme d’avanç, igual que el mes anterior.


Gràfic 3.20. Evolució mensual dels preus industrials a Catalunya per destinació econòmica dels béns. 2003-2008 Taxes de variació interanual en %

0

1

2

3

4

5

6

7

8

03/0

305

/03

07/0

309

/03

11/0

301

/04

03/0

405

/04

07/0

409

/04

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

Total Béns de Consum

0

1

2

3

4

5

6

7

8

03/0

305

/03

07/0

309

/03

11/0

301

/04

03/0

405

/04

07/0

409

/04

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

Total Béns d'equipament

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’INE.

Quadre 3.4. Índex de preus industrials a Catalunya per destinació econòmica dels béns. 2001-2008 Taxes de variació interanual en percentatge Índex Béns de Béns Béns Energia general consum d'equipament intermedis Detall anual 2001 3,6 5,4 3,3 3,7 n.d. 2002 3,7 4,7 5,6 5,2 n.d. 2003 1,2 1,7 1,2 0,6 1,3 2004 2,4 2,5 1,3 3,3 0,9 2005 3,6 2,2 1,7 3,9 10,5 2006 5,1 2,7 2,0 6,0 14,1 2007 3,6 2,4 2,2 5,8 2,4 Detall mensual 2007 Gener 3,3 1,9 2,3 5,8 2,1 Febrer 3,6 2,3 2,0 6,6 0,9 Març 3,6 2,3 2,3 6,0 1,9 Abril 3,5 2,4 2,4 6,2 0,2 Maig 3,3 2,3 2,3 6,1 -0,1 Juny 3,2 1,8 2,4 5,7 1,1 Juliol 3,1 1,6 2,2 5,8 0,8 Agost 3,2 1,9 2,2 5,7 0,6 Setembre 3,3 2,3 2,3 5,3 1,2 Octubre 3,9 3,0 2,0 5,1 5,7 Novembre 4,1 2,9 2,1 5,4 6,9 Desembre 4,5 3,5 2,0 5,4 7,8 2008 5,5 4,2 2,4 6,5 9,5 Gener 4,7 3,3 2,4 5,9 8,3 Febrer 5,0 3,7 2,2 5,8 9,5 Març 5,4 3,8 2,4 5,8 12,1 Abril 4,1 2,9 2,1 5,4 6,9 Maig 5,3 4,0 2,5 4,8 13,8 Juny 6,1 4,1 2,4 5,4 17,0 Juliol 7,0 4,4 2,4 6,3 22,2

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’IDESCAT. 3.4. Mercat de treball El nombre d’aturats registrats en els serveis públics d’ocupació ha augmentat d’un 27,9% l’agost

El nombre d’aturats registrats en els serveis públics d’ocupació ha augmentat d’un 27,9% interanual

l’agost d’enguany, el registre més elevat dels darrers anys, a causa de l’elevat repunt de la construcció (del 81,2 al 82,6% interanual) i, en menor grau, de la indústria (del 15,1 al 16,6%) i els serveis (del 20,4 al 22,0%).


83

Gràfic 3.21. Atur registrat en la indústria, la construcció i els serveis. 2003-2008 Taxes de variació interanual en %

Gràfic 3.22. Afiliació a la Seguretat Social per sectors a Catalunya. 2003-2008 Taxes de variació interanual en %

-40

-20

0

20

40

60

80

100

09/0

311

/03

01/0

403

/04

05/0

407

/04

09/0

411

/04

01/0

503

/05

05/0

507

/05

09/0

511

/05

01/0

603

/06

05/0

607

/06

09/0

611

/06

01/0

703

/07

05/0

707

/07

09/0

711

/07

01/0

803

/08

05/0

807

/08

Total IndústriaConstrucció Serveis

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

07/0

309

/03

11/0

301

/04

03/0

405

/04

07/0

409

/04

11/0

401

/05

03/0

505

/05

07/0

509

/05

11/0

501

/06

03/0

605

/06

07/0

609

/06

11/0

601

/07

03/0

705

/07

07/0

709

/07

11/0

701

/08

03/0

805

/08

Total IndústriaConstrucció Serveis

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’IDESCAT.

L’afiliació a la Seguretat Social cau d’un 1,3% interanual el juny

Les dades d’afiliació al règim general de la Seguretat Social (incloent-hi el règim especial de la mineria

i el carbó) han mostrat una caiguda el mes de juny, per primera vegada en els tretze darrers anys, cosa que corrobora l’alentiment que darrerament té lloc en el mercat de treball. Així, els afiliats han caigut d’un 1,3% interanual, des de l’avanç del 0,2% del mes anterior. Per sectors, es destaca novament la construcció, en què la caiguda del nombre d’afiliats ha arribat al -12,2% interanual aquest mes, des del -9,6% anterior. En la indústria, el ritme de caiguda interanual ha estat més moderat (-2,4%, des del -3,1% del mes anterior), mentre que el sector dels serveis ha mostrat taxes d’avanç interanual positives, si bé s’han desaccelerat de prop de 2 p.p. aquest mes (des del 2,5 fins al 0,9%).


Requadre

L’ocupació en la construcció a Catalunya dins el context actual de desacceleració

El sector de la construcció ha anat adquirint al llarg dels darrers anys un protagonisme inusitat

dins l’economia catalana, i ha contribuït amb força a la seva expansió. Entre els anys 2001 i 2007 ha tingut un creixement del valor afegit brut per sobre el 5% de mitjana, cosa que s’ha traduït en un augment rellevant del nombre d’ocupats en el sector, que si el 1998 arribaven a 162 milers segons l’EPA, nou anys després, el 2007, passaven de 439 milers. Aquesta forta expansió de la construcció reflecteix diversos elements de demanda que s’han donat de manera simultània. En primer lloc, la inversió de les llars en habitatge ha anat guanyant importància de manera significativa, tant pel que fa als habitatges de primera residència com els de segona. En segon lloc, la inversió pública i la forta expansió de l’obra civil no residencial privada també han contribuït a la forta alça del valor afegit i de l’ocupació d’aquest sector. Tanmateix, a partir del primer semestre d’enguany hi ha hagut un canvi substancial en l’economia catalana, fins al punt que s’ha considerat el 2007 com l’any del canvi del cicle econòmic, a partir del qual ha començat a moderar el seu creixement, i el conjunt d’esdeveniments que s’han produït tant en l’àmbit internacional com en l’intern (crisi financera, elevada inflació, caiguda de la confiança de les famílies) han acabat provocant un ajust en el sector de la construcció català més dràstic que no s’esperava. Així, en l’àmbit residencial, tant l’oferta com la demanda han iniciat una etapa de caiguda accelerada (el primer trimestre d’enguany, els habitatges iniciats han caigut d’un 48,9%, i han passat de 19.674 a 10.044 unitats, i les transaccions immobiliàries han caigut d’un 47,0% el període esmentat), la qual es preveu que continurà amb intensitat en el futur immediat. Pel que fa al sector públic, les dades de licitacions oficials mostren una caiguda del 24,2% acumulada en termes reals fins al juny d’enguany, amb més intensitat en l’obra civil (-31,2%) que no en l’edificació (-10,9%).

Aquesta forta contracció de les activitats de construcció a Catalunya ha anat acompanyada

d’una caiguda en la creació d’ocupació en el sector, cosa que s’ha traduït en una pèrdua de pes relatiu dins el total de l’economia. En aquest escenari, és interessant de contrastar la desacceleració en curs amb la de l’etapa precedent, que va ser el 1991-1994, per observar possibles similituds i, per tant, una possible evolució futura de l’ocupació en el sector. Així doncs, aquest requadre, de manera anàloga al que es presenta en la secció d’economia espanyola,1 pretén fer una anàlisi del mercat laboral català dins el període actual de desacceleració econòmica, tot comparant-lo amb l’etapa anterior de frenada (els anys 1991-1994), i indicant les diferents evolucions del mercat laboral dins les quatre demarcacions catalanes. Un apartat de conclusions tanca el requadre.

1. El paper creixent de l’ocupació en el sector de la construcció a Catalunya el 1998-2007 El pes dels ocupats en la construcció a Catalunya ha augmentat del 9,8% el 1998 fins al 12,8% el 2007... El sector de la construcció ha viscut un dilatat període d’expansió des del final de la darrera

dècada fins a la meitat de la dècada actual, i s’ha consolidat com el més dinàmic de l’economia, amb creixements màxims per sobre el 6% interanual al final del 2005 i principi del 2006. Tractant-se d’una activitat intensiva en mà d’obra, aquesta expansió ha anat acompanyada d’un important augment dels ocupats en el sector. Si el primer trimestre del 1998 n’hi havia 232,7 milers, el quart trimestre del 2007 aquesta xifra s’havia gairebé duplicat, amb un total de 448,6 milers. En termes

1 Vegeu el requadre “L’efecte dins el mercat laboral de l’ajust en la construcció” d’aquest mateix informe.


85

d’importància relativa dins el total d’ocupació no agrícola, el sector de la construcció ha passat de representar el 9,8% el 1998 fins al màxim del 12,8% el 2007, contribuint d’un 21,3% de mitjana el 1998-2007 a la creació de nova ocupació no agrícola a Catalunya. La contribució ha estat puntualment força elevada els anys 2001 (41,3%), 2006 (51,5%) i 2007 (28,2%), amb prop de 25 milers de llocs de treball creats el 2001, més de 62 milers el 2006 i prop de 29 milers el 2007; la mitjana del període 1998-2007 ha estat de 22 milers.

Gràfic 1. Pes dels ocupats en la construcció dins el total no agrícola a Catalunya

Gràfic 2. Aportació de la construcció a la creació d’ocupació no agrícola a Catalunya

En percentatge En percentatge

9,8 9,910,0

10,7 10,7

11,311,6

10,9

12,3

12,8

12,0

8

9

10

11

12

13

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

18,210,1 13,1

41,3

9,8

23,318,6

-1,4

51,5

28,2

-47,1-60

-40

-20

0

20

40

60

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’INE. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’INE. ...però en el primer semestre del 2008 s’ha reduït fins al 12,0%, amb una destrucció de 22,3 milers de llocs de treball Ara bé, a partir de la segona meitat del 2007, i de manera més evident al llarg del primer

semestre d’enguany, hi ha hagut una important frenada en l’activitat constructora que ha comportat una dràstica reducció dels ocupats en el sector. En concret, els sis primers mesos d’enguany s’ha destruït una mitjana de 22,3 milers de llocs de treball en la construcció, xifra que ha pogut ser compensada en part per la creació de 24,5 milers en la indústria i de 40,5 milers en els serveis, amb el resultat d’un avanç encara positiu del total de l’ocupació no agrícola a Catalunya (1,2% interanual), que tot i així representa una desacceleració des de l’avanç mitjà del 4,1% el 1998-2007. Si s’observen amb més deteniment aquestes xifres, es pot constatar que a partir de la segona meitat del 2007 també s’ha desaccelerat el ritme de creació de llocs de treball en la resta de sectors de l’economia. El sector serveis ha passat de crear entorn de 22 milers de llocs de treball de mitjana el 1998-2007 (primer semestre) a crear-ne 16,7 milers el segon semestre del 2007 i el primer del 2008. Quant al sector industrial, si bé l’ocupació ha seguit una trajectòria més erràtica, el 2005-2006 s’havien creat 6,4 milers de llocs de treball de mitjana, mentre que el 2007-2008 (primer semestre) se n’han destruïts 2,2 milers.

Gràfic 3. Creació d’ocupació en la construcció a Catalunya

Gràfic 4. Creació d’ocupació no agrícola a Catalunya

En milers de persones En milers de persones

19,613,9

19,524,7

3,3

33,2

19,7

-2,5

62,1

28,9

-22,3

-40

-20

0

20

40

60

80

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008-50

0

50

100

150

200

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Serveis

Indústria

Construcció

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’INE. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’INE.


2. La desacceleració actual i la seva comparativa amb l’anterior (1991-1994) El canvi de fase cíclica precedent en el sector de la construcció va ser el 1991-1994, amb una reducció del pes dels ocupats dins el total no agrícola del 9,9 al 8,4% Per emmarcar el període actual de pèrdua d’impuls en el mercat laboral català és interessant

comparar-lo amb la desacceleració experimentada el 1991-1994. Aleshores es van destruir 123,2 milers de llocs de treball, mentre que en el període d’expansió precedent (1985-1990) se n’havien creats 515,1 milers. Malgrat que l’estructura del mercat laboral d’aleshores diferia de la situació actual a causa del paper preponderant del sector industrial (va ser responsable, en termes acumulats, del 25,5% de la creació d’ocupació no agrícola, mentre que el període 1998-2007 només ho va ser del 5,4%), el fet cert és que el pes del sector de la construcció ja era aleshores del 14,9% dins el total no agrícola (19,6% el 1998-2007), i va ser responsable, en termes acumulats, del 19,5% dels llocs de treball destruïts el 1991-1994. Aquesta desacceleració va comportar en aquell moment una pèrdua gradual de pes de l’ocupació en el sector, que va passar del màxim del 9,9% fins al 8,4% a final de 1994. D’aquesta manera, convergia amb la mitjana del període anterior a l’expansió, situada en el 8,5% el 1981-1985, i havia trigat a fer-ho un total de nou trimestres. Gràfic 5. Creació acumulada d’ocupació no agrícola a Catalunya

Gràfic 6. Pes de l’ocupació en la construcció dins el total no agrícola a Catalunya

En milers de persones En percentatge

-300

-200

-100

0

100

200

300

400

500

600

1985-1990 1991-1994

Indústria Construcció Serveis

6

7

8

9

10

11

12

13

14

-35

-34

-33

-32

-31

-30

-29

-28

-27

-26

-25

-24

-23

-22

-21

-20

-19

-18

-17

-16

-15

-14

-13

-12

-11

-10 -9 -8 -7 -6 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1998-2008 1986-1994 Mitjana 1994-1997 Mitjana 1982-1985


De manera similar, en el període actual de canvi de fase cíclica en la construcció s’observa que el pes de l’ocupació ha arribat al màxim del 13,0% el quart trimestre del 2006, des de la mitjana del 8,9% el període previ a l’expansió. La desviació acumulada entre el màxim i la mitjana del període anterior ha estat superior (4,1 punts percentuals, davant 1,4) a causa de la major durada del període expansiu, que si el 1985-1990 va ser de 21 trimestres, el 1998-2007 ha estat de 38. A partir del tercer trimestre del 2007, el pes del sector dins el total no agrícola s’ha anat reduint de manera gradual fins a l’11,7% el segon trimestre del 2008, darrera dada publicada per l’EPA. L’espai de temps que serà necessari fins a la convergència amb la mitjana del període previ a l’expansió (8,9%) dependrà del grau d’intensitat de la correcció en termes d’ocupació que es doni en el futur immediat, no solament en el sector de la construcció, sinó també en la indústria i els serveis.

Taula 1. Càlcul de la pèrdua màxima d’ocupació en el sector de la construcció En milers de persones

Pes 1994-1997

Total ocupació no agrícola Construcció Pes 2008

Ocupació teòrica 2008 Pèrdua

Ocupació total teòrica

A B C D=C/B*100 E=B*A F=E-C G=B+F Catalunya 8,9 3.475,3 415,9 12,0 309,3 -106,6 3.368,6



87

De fet, considerant les darreres dades d’ocupació no agrícola del segon trimestre del 2008 (3.475 milers), i prenent com a hipòtesi el manteniment del nombre d’ocupats en el sector industrial i els serveis, la pèrdua de llocs de treball en la construcció hauria de ser entorn de 106 milers per convergir amb un pes mitjà entorn del 9%. Tanmateix, la hipòtesi de manteniment del nombre d’ocupats en els altres dos sectors no és gaire probable, atès que ja s’ha començat a desaccelerar el ritme d’avanç interanual a partir de la segona meitat del 2007. Per tant, la destrucció d’ocupació en el sector de la construcció (d’acord amb un retorn del seu pes dins el total entorn del 9%) serà d’un ordre inferior. Gràfic 7. Creació acumulada d’ocupació no agrícola a Catalunya

Gràfic 8. Pes de l’ocupació en la construcció dins el total no agrícola a Catalunya


85

87

89

91

93

95

97

99

101

103

0 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +10 +11 +12

Total (2001)

Total (2007)

75

80

85

90

95

100

105

0 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +10 +11 +12

Construcció (2001)

Construcció (2007)

Gràfic 9. Pes de l’ocupació en la indústria dins el total no agrícola a Catalunya

Gràfic 10. Pes de l’ocupació en els serveis dins el total no agrícola a Catalunya


75

80

85

90

95

100

105

110

0 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +10 +11 +12

Indústria (2001)

Indústria (2007)90

92

94

96

98

100

102

104

0 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +10 +11 +12

Serveis (2001)

Serveis (2007)


La fase actual de contracció està afectant els ocupats en la construcció amb més intensitat que la fase de desacceleració anterior (1991-1994) Seguint amb la comparació de la fase actual de desacceleració en la creació d’ocupació no

agrícola amb la fase de contracció precedent (1991-1994), es pot concloure que la situació actual és, de moment, menys crítica que l’anterior. Si es pren per referència el trimestre abans del començament de la desacceleració (el segon de 1991 i el segon del 2007), es pot comprovar que la reducció de l’ocupació no agrícola va ser de l’1,7% acumulat entre el tercer trimestre de 1991 i el segon del1992 (els tres trimestres d’inici de la fase de desacceleració), mentre que en el període actual l’ocupació no agrícola ha avançat d’un 1,1% acumulat els tres trimestres que van des del tercer del 2007 fins al segon del 2008. Tanmateix, si bé en termes agregats surt més ben parat el període actual de desacceleració, no passa pas igual quan es compara en termes desagregats per sectors econòmics. En concret, el sector de la construcció es ressent d’una reducció més intensa de l’ocupació en la fase actual que no pas en l’anterior (caiguda del 7,8% acumulat, davant l’augment del 2,4% de la fase anterior), malgrat que la caiguda acumulada de nou trimestres (entre el tercer de 1991 i el quart de 1993) va arribar al 20,1%, xifra que encara no podem contrastar perquè no es disposa de dades més enllà del segon trimestre del 2008. Quant al sector industrial, la caiguda acumulada de l’ocupació entre el tercer trimestre de 1991 i el segon de 1992 va ser del 3,3%, mentre que en la fase actual de desacceleració ha avançat d’un 3,6%, i de manera similar l’ocupació


en els serveis va caure d’un 1,4% en la fase anterior de desacceleració, mentre que en l’actualitat ha avançat d’un 2,0%. Així doncs, es pot constatar que l’únic sector que ara es ressent d’un ajust important en ocupació és el de la construcció, tot i que no es descarta que en el futur immediat l’hi acompanyin la resta de sectors de l’economia.

La correlació entre l’ocupació no agrícola i el creixement econòmic català entre el 2001 i el 2008 és del 0,65 Una manera d’aproximar-se a l’evolució futura de l’ocupació en la resta de sectors de

l’economia és establint la seva correlació amb el cicle econòmic. Fent el càlcul per a l’economia catalana entre els anys 2001 i 2008, s’obté que la correlació de l’ocupació no agrícola amb el PIB real és del 0,65, un valor elevat (el màxim és 1 i el mínim -1) i molt semblant al grau de correlació entre l’ocupació i el PIB de l’economia espanyola (0,68 el període esmentat). Fent el mateix càlcul per a les branques d’activitat de l’economia (en aquest es fa l’aproximació a l’ocupació mitjançant les afiliacions a la Seguretat Social, ja que no ha estat possible obtenir detall dels ocupats per branques d’activitat segons l’EPA), s’obté que la construcció i els serveis lligats a la producció i el consum (principalment hoteleria, transport, comunicacions i comerç) tenen la correlació més elevada (entorn de 0,40), mentre que les indústries manufactureres presenten un grau de correlació menor (0,19). Les branques menys afectades pel cicle econòmic serien les indústries extractives i les que inclouen serveis de no mercat, com ara l’educació i la sanitat. Gràfic 11. Correlació de l’ocupació no agrícola amb el creixement real de l’economia catalana el 2001-20081 Correlació entre -1 i +1

-0,8

-0,4

0

0,4

0,8

Total no agríco la Construcció Serveis lligats a laproducció i el

consum

Indústriesmanufactureres

Indústriesextractives

Intermediaciófinancera

1.Correlació entre el creixement mitjà anual centrat de les afiliacions a la Seguretat Social i del PIB real. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’INE.

3. Diferències per demarcacions

Un element addicional en l’anàlisi és l'impacte heterogeni per demarcacions que l’ajust pot tenir en la construcció, ja que no totes presenten el mateix grau de sensibilitat davant un canvi de cicle en el sector.

En el període comprès entre el 1997 i el 2007, el major increment relatiu de l'ocupació en la construcció va correspondre a Lleida i a Tarragona, on el pes sobre el total d'ocupació en els sectors no primaris va ser de 9,2 i 7,6 punts, respectivament, amb ràtios superiors al 21% totes dues demarcacions. A Girona, l'increment va ser una mica menor, de 5,3 punts, fins al 17,5%, mentre que a Barcelona pot considerar-se que no hi va haver canvis la dècada esmentada, ja que acumulà una variació de només 0,9 punts i tancà el període en el 10,0%.


89

Aquestes xifres es corresponen amb una contribució molt elevada del sector de la construcció a la creació total d'ocupació no primària. A Tarragona va ser del 23,2%, mentre que a Lleida va arribar al 20,4% i a Girona al 16,0%. Barcelona, encara que en termes absoluts va ser la demarcació amb major creació de llocs de treball en la construcció, amb prop de 96 mil ocupats més el 2007 respecte a deu anys abans, va fer l’aportació més baixa, del 5,4%, a l'increment total d'ocupació en sectors no primaris de l'economia. Gràfic 12. Ocupació en la construcció dins el total no primari

Gràfic 13. Variació acumulada de l'ocupació en la construcció des de 1997

En percentatge En percentatge i milers de persones

0

5

10

15

20

25

Barcelona Girona Lleida Tarragona

1997 2007

0

5

10

15

20

25

Barcelona Girona Lleida Tarragona0

20

40

60

80

100

120% sobre total no primariMilers de persones (esc.dreta)


El ritme en la contractació de treballadors en la construcció aquests últims anys té reflex en la magnitud de les correccions en curs, ja que hi ha una correspondència clara entre les demarcacions que van mostrar major dinamisme en la dècada fins al 2007 i les que presenten una caiguda interanual més acusada de l'ocupació en el sector el segon trimestre del 2008. Així, Lleida i Tarragona, que van encapçalar amb un 10,5 i un 10,3%, respectivament, el creixement mitjà anual de l'ocupació entre el 1997 i el 2007, en l'últim any han descendit del 31,1 i el 23,5%, respectivament. Quant a Girona, amb un ritme d'augment dels ocupats en construcció del 8,7% el període 1997-2007, va mostrar una caiguda del 7,5%. En la banda més positiva, a causa de la menor sensibilitat al canvi de cicle pels menors desequilibris acumulats, Barcelona és l'única demarcació amb increment en l'ocupació del sector el segon trimestre del 2008, amb una taxa interanual del 4,7%, en línia amb l'augment de la dècada anterior (4,8%). Gràfic 14. Variació interanual de l'ocupació en construcció En percentatge

-35

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

4 5 6 7 8 9 10 11

Variació mitjana anual 1997-2007

Vari

ació

inte

ranu

al II

T 08

Barcelona

Girona

Tarragona

Lleida



4. Conclusions El sector de la construcció ha tingut un protagonisme molt marcat en la dinàmica econòmica i

del mercat laboral a Catalunya, amb creixements molt significatius la dècada compresa entre el 1998 i el 2007. El canvi de tendència en la demanda d'habitatges durant l'últim any té repercussions significatives sobre l'ocupació i, per tant, sobre la renda i el consum de les famílies. En aquest marc, el present requadre ha analitzat l'abast de la potencial correcció que els anys vinents tindrà l'estructura sectorial del mercat laboral català. A semblança del que va passar a començament dels noranta, és previsible que es produeixi un ajust del pes del sector de la construcció al nivell mitjà d'anys anteriors, fet que suposaria una disminució dins el total no agrícola des de nivells superiors al 12% el 2007 a xifres entorn del 10%. Aquesta convergència no tindrà la mateixa velocitat i abast a totes les demarcacions, ja que el dinamisme del sector ha tingut un desenvolupament heterogeni en l'esmentada dècada 1998-2007. La prova que l'ajust serà asimètric es detecta ja en les dades acumulades l'últim any, segons les quals Girona i, especialment, Tarragona i Lleida tenen caigudes significatives de l'ocupació en la construcció, mentre que a Barcelona continua encara augmentant l'ocupació en el sector i la seva ràtio dins el total d'ocupació s'ha mantingut relativament estable els últims deu anys. La capacitat de crear ocupació en altres sectors de les demarcacions amb major sensibilitat al canvi de cicle estarà vinculada a com serà de dilatat l'ajust.

CAIXA CATALUNYA – Mercats financers i de divises

91

4. Mercats financers i de divises 4.1. Tipus d’interès a curt termini Després de la darrera pujada de 25 punts bàsics decidida pel consell de govern del BCE en la reunió de

principi de juliol, la perspectiva sobre la futura evolució dels tipus d’intervenció tant a l’àrea de l’euro com també als EUA ha canviat d’una manera significativa. Certament, abans de les vacances d’estiu hi havia un cert convenciment que la FED enduriria ben aviat les polítiques monetàries, mentre que en l’àmbit de l’àrea de l’euro també s’especulava sobre noves pujades després d’haver situat el tipus d’intervenció en el 4,25%, 225 punts bàsics per sobre de la referència nord-americana.

Els riscos inflacionistes eren el principal argument d’aquest progressiu enduriment de les polítiques

monetàries, en un context en el qual, cal recordar-ho, el preu del petroli s’havia situat en màxims històrics. Aquest va ser, de fet, l’argument utilitzat per l’autoritat monetària europea per justificar la darrera pujada de tipus, entenent que calia prevenir l’aparició d’efectes inflacionistes de segona volta i “contrarestar l’augment dels riscos alcistes per a l’estabilitat de preus a mitjà termini”.

El BCE insisteix en la persistència de riscos inflacionistes que impedeixen un relaxament de la política monetària... En la situació actual, els riscos inflacionistes segueixen clarament latents segons l’opinió del BCE, tal com ha

quedat de manifest a partir de les conferències de premsa del seu president, Jean-Claude Trichet. Fins i tot en les darreres projeccions trimestrals del BCE, publicades aquest mateix mes de setembre (que incorporen, per tant, la moderació dels preus del petroli), l’autoritat monetària de l’àrea de l’euro estableix que la inflació mitjana podria situar-se el 2008 en el 3,5%, 1 dècima per sobre de l’anterior projecció i fins a 1 punt per sobre de les projeccions que es feien a principi d’any. D’igual manera, l’autoritat monetària europea també ha modificat a l’alça la projecció d’inflació per al 2009, que ara situa en el 2,6%, davant el 2,4% previst el juny o l’1,8% previst a principi del 2008. Aquestes previsions incorporen també la perspectiva d’un context econòmic força més deteriorat, amb una notable revisió a la baixa del les perspectives de creixement per al conjunt de l’àrea de l’euro.

... mentre que en l’àmbit nord-americà guanya pes una possible reducció dels tipus per fer front a una conjuntura econòmica deteriorada En l’àmbit nord-americà, la perspectiva d’una possible relaxació de la política monetària ha guanyat terreny.

De fet, després dels darrers episodis financers als EUA, els mercats pronosticaven que la Reserva Federal optaria per aplicar una reducció del tipus d’intervenció de 25 punts bàsics en la reunió del 16 de setembre. No va ser així, ja que la FED va decidir mantenir tipus per total unanimitat dels seus governadors. Cal destacar, però, que en aquest cas no va haver-hi cap vot en favor d’una pujada de tipus, a diferència del que havia succeït en la reunió d’agost. En contrapartida, la FED va decidir incrementar les vies de liquiditat com a mesura encaminada a suavitzar la tensió dels mercats financers.

Amb tot, la probabilitat d’una possible baixada d’un quart de punt del tipus d’intervenció als EUA guanya pes

a mesura que passen els dies, atès el feble panorama econòmic que es presenta. De fet, al tancament d’aquest informe, els futurs dels tipus a curt termini, que reflecteixen la visió que té el mercat sobre el possible rumb de la política monetària, mostren una probabilitat implícita d'una retallada l'octubre de fins al 86%, mentre que la probabilitat augmenta fins al 98% en el cas d’ampliar el període de referència fins al desembre.


Jean-Claude Trichet, president del BCE, manté el seu compromís per l’estabilitat de preus Malgrat els esdeveniments que s’han succeït en els mercats financers internacionals al llarg d’aquests

darrers dies, el president del Banc Central Europeu (BCE), Jean Claude Trichet, ha reiterat aquesta mateixa setmana, en entrevistes concedides a la premsa internacional, el compromís de la institució amb l'estabilitat de preus i ha afirmat que s'adoptaran les mesures necessàries perquè la inflació se situï entorn de l'objectiu d'estabilitat del 2%. Així, la retòrica que s’ha anat exposant al llarg del darrer any no ha variat gens ni mica quan s’insisteix en la idea “d'aconseguir l'estabilitat de preus a mitjà termini, cosa que significa situar-la per sota del 2%, per tal d'evitar efectes de segona ronda. Farem tot el que calgui per fer retrocedir la inflació a prop de la nostra definició d'estabilitat de preus".

Quant a la crisi financera, el principal responsable de la política monetària a l’àrea de l’euro va assenyalar

que és un "procés en curs" i representa una correcció dels mercats de "gran dimensió", amb episodis de turbulències i un comportament "frenètic". Amb aquestes paraules, el president del BCE dóna a entendre, de forma clara, que la política monetària no es veurà condicionada per les turbulències financeres.

S’incrementen la liquiditat del sistema, però s’imposen condicions més restrictives en el tractament dels col·laterals Aquest missatge inflexible envers a la política de tipus es contraposa amb la posició que l’autoritat monetària

manté amb relació a les decisions de liquiditat dels mercats de crèdit. Així, l’entitat ha actuat de forma sistemàtica en els moments de major tensió dels mercats financers facilitant liquiditat, tant des d’un punt de vista quantitatiu, incrementant puntualment el saldo dels préstecs concedits a les entitats financeres de l’àrea de l’euro, com també des del punt de vista qualitatiu, transformant el finançament a més curt termini per finançament a 3 i 6 mesos, necessari per donar un cert grau d’estabilitat als mercats. Tanmateix, el consell de govern del BCE va aprovar un seguit de mesures, que es aplicaran a partir de l’1 de febrer del 2009, sobre el tractament dels col·laterals utilitzats com a garantia en la instrumentació de la política monetària. Aquestes mesures estableixen canvis en les categories de liquiditat dels actius negociables, estableixen retalls de valoració aplicats als actius de garantia negociables, endureixen els criteris que determinen l’elegibilitat dels actius per presentar-los com a garantia en les operacions d’injecció de liquiditat i endureixen els requisits de qualificació creditícia o ràting que determinen l’elegibilitat dels actius de garantia.

Amb aquests canvis sobre col·laterals, el BCE vol, en certa manera, incrementar les garanties de crèdit. En el

cas de les entitats financeres espanyoles, això implicarà, a grans trets, que si fins ara es concedien 98 euros per cada 100 euros presentats en garanties de titulitzacions d’actius –font de finançament principal de les entitats financeres espanyoles-, ara la xifra es veurà reduïda a 88 euros. No obstant això, l’efecte general d’aquest canvi de normativa hauria de ser limitat, almenys en el cas del sector financer espanyol, si es té en compte que el saldo de col·laterals presentats com a garantia de liquiditat representa entorn de la meitat de la cartera d’aquests títols.

Les accions empreses per la FED de cara a donar liquiditat als mercats han estat tant o més rellevants, atès

el major tensionament del mercat interbancari nord-americà. Així, el 14 de setembre, la Reserva Federal va ampliar el col·lateral acceptat i la periodicitat de les subhastes, alhora que va eliminar les restriccions que impedien a les entitats de dipòsit proporcionar liquiditat a les seves filials, mesura que hauria de quedar cancel·lada el gener del 2009.

Però la globalitat del problema ha exigit també una acció coordinada dels principals bancs centrals. En

aquest sentit, el 18 de setembre es va concretar la principal operació de finançament entre sis bancs centrals, aprovant una operació de finançament a curt termini en dòlars a través de línies swap (acords de divises recíprocs


93

de caràcter temporal) per valor de 180 mil milions (BCE, que passa de 55 a 110 mil milions; Banc del Japó, per valor 60 mil milions; Banc d’Anglaterra, per valor de 40 mil milions; Banc de Suïssa, que passa de 15 a 27 mil milions, i Banc del Canadà, per valor de 10 mil milions). A tot això cal afegir 30 mil milions més que són fruit de l’acord formalitzat posteriorment entre la FED i els bancs centrals d’Àustria, Dinamarca, Noruega i Suècia.

Les entitats financeres de l’àrea de l’euro acudeixen a la subhasta a tres mesos del BCE de forma més intensa Una mostra més del tensionament dels mercats, n’és el resultat de la subhasta feta pel BCE aquest mes de

setembre (feta, concretament, el 24 de setembre). En aquesta subhasta, l’autoritat monetària de l’àrea de l’euro va rebre un volum rècord de peticions d’efectiu per a operacions de finançament a més llarg termini (a 90 dies, de manera que les operacions tindran vigència fins al 18 de desembre), de 154,5 mil milions d’euros, fetes per un conjunt de 246 entitats financeres. Bona mostra del tensionament dels mercats és que aquesta xifra duplica el volum de peticions formalitzades l’agost. El tipus marginal mínim al qual el BCE va adjudicar préstecs va situar-se en el 4,98%, molt per sobre del tipus oficial del 4,25%.

Les entitats financeres prefereixen mantenir excessos de liquiditat a la vista del mal funcionament dels mercats interbancaris El tensionament de les subhastes del BCE, juntament amb les elevades primes de risc que s’estan assolint

en els mercats interbancaris per a operacions a 12 mesos, que s’han traduït en màxims històrics de les primes de risc (superant els 130 punts bàsics en l’àmbit de l’àrea de l’euro i els 200 punts bàsics en el context de l’economia nord-americana), s’ha atribuït reiteradament a una manca de confiança entre les entitats financeres. És evident que aquestes elevades primes de risc són fruit del mal funcionament dels mercats interbancaris, però segurament no és pot atribuir aquest anomalia únicament a una manca de confiança. De fet, en les darreres setmanes s’ha observat que les entitats acudeixen a les subhastes de liquiditat que formalitza el BCE per després acabar dipositant les quantitats sobrants en les facilitats de dipòsit que la mateixa autoritat monetària té previstes, amb el consegüent cost financer que això implica. Aquesta situació és conseqüència d’una actitud fins a cert punt preventiva de les entitats financeres.

El risc d’entrada en recessió del Regne Unit anticipa possibles rebaixes del preu del diner Al Regne Unit, amb uns tipus d’interès situats en el 5%, el banc central també afronta una situació

difícil. L’evolució de l’economia real, amb un clar perill d’entrada en recessió, empeny vers la reducció del preu del diner, mentre que l’evolució de la inflació opera en sentit contrari. No obstant això, la tendència al llarg d’aquests darrers mesos, que en certa manera ha provocat una certa moderació de les tensions inflacionistes, sembla aclarir els dubtes sobre quin pot ser el proper moviment del Banc d’Anglaterra.

La translació de la política monetària dels bancs centrals als mercats financers s’ha vist durament

condicionada pels fets que s’han anat succeint al llarg de les darreres setmanes. El primer va ser la decisió del govern dels EUA d’intervenir les dues companyies hipotecàries més grans del país, Fannie Mae i Freddie Mac, comprometent-se a injectar-hi fins a 200 milions de dòlars en capital i línies de crèdit. Cinc dies més tard, Moody’s i S&P van revisar la qualificació creditícia del deute de Lehman Brothers, que tres dies més tard es declarava en fallida després de la decisió del govern americà de no intervenir l’entitat i de fracassar en l’intent que la compressin inversors privats. Més sort va tenir Merrill Lynch, que durant aquell mateix cap de setmana va ser capaç de concretar una operació de compra per part del Bank of America. El


següent episodi, tot i que no estrictament en l’àmbit financer, va ser el rescat de l’asseguradora AIG, amb importants efectes també sobre els sectors financers nord-americà i mundial.

Cronologia dels principals esdeveniments en l’àmbit financer 7 de setembre.

• El govern dels EUA intervé les dues companyies hipotecàries més grans del país, Fannie Mae i Freddie Mac, i es compromet a injectar-hi fins a 200 mil milions de dòlars en nou capital i línies de crèdit.

12 de setembre • Moody’s i S&P posen en revisió la qualificació creditícia del deute de Lehman Brothers. • La FED i el Tresor intervenen en les negociacions per a la compra de Lehman Brothers per part d’inversors

privats, després de perdre l’entitat el 74% del seu valor en borsa en una setmana. 15 de setembre

• Lehman Brothers, amb 25 mil empleats i 639 mil milions de dòlars en actius, es declara en fallida. Bank of America compra Merrill Lynch per 44 mil milions de dòlars.

• Un grup de 10 bancs internacionals anuncia la creació d’un fons de 70 mil milions de dòlars per a possibles problemes de liquiditat.

16 de setembre • Les agències de ràting Standard&Poor’s, Moody’s i Fitch rebaixen la qualificació del deute d’AIG.

17 de setembre • Operació de rescat d’AIG: la FED aprova un préstec per import de 85 mil milions de dòlars. En canvi d’això, el

govern rep el 79,9% de participació de l’asseguradora. 18 de setembre

• Lloyds TSB compra HBOS per 12 mil milions de lliures. • La FED amplia el seu capital en 40 mil milions de dòlars mitjançant una emissió de bons del Tresor. • Injecció coordinada de 180 mil milions de dòlars dels sis principals bancs centrals del món: Reserva Federal,

Banc del Japó, BCE, Banc d’Anglaterra, Banc de Canadà i Banc Nacional Suís. • Morgan Stanley negocia la seva fusió amb una altra entitat financera després d’haver caigut d’un 40% en

borsa en una setmana. Warchovia, HSBC i Wells Fargo entre els possibles canditats. 19 de setembre

• El Tresor i la FED negocien amb el Congrés dels EUA un pla de rescat per eliminar dels balanços bancaris els actius ilíquids.

20 de setembre • El Tresor envia al Congrés l’esborrany del pla de rescat que suposaria una injecció en el sistema financer de

700 mil milions de dòlars (equivalent al 5% del PIB dels EUA) per a la compra d’actius financers amb problemes als bancs.

21 de setembre • La FED aprova la petició de Goldman Sachs i Morgan Stanley per convertir-se en holding, estatus que els

permet ampliar el seu negoci en la banca comercial. A tota aquesta cronologia de fets, s’hi afegeix l’operació de salvament de Halifax Bank of Scotland

(HBOS) per part de Lloyds TSB. L'acord va ser conseqüència de la caiguda acumulada per les accions de HBOS. Tot i que, junts, aquests dos bancs posseeixen gairebé un terç dels estalvis i del mercat hipotecari britànic, les autoritats antimonopoli van optar per no bloquejar l'acord, que altrament va ser abonat pel govern, atès que l’objectiu principal era evitar nous episodis de crisi que forcessin la intervenció del sector públic en noves operacions de salvament.


95

Quadre 4.1. Tipus d'interès a curt termini a l'àrea de l'euro, EUA, Japó, Regne Unit i Suïssa. 2003-20081 Dades diàries i mitjanes en percentatge Euribor EUA Japó R.U. Suïssa 3 mesos 6 mesos 1 any 3 mesos 1 any 3 mesos 3 mesos 3 mesos

Mitjanes anuals

2003 2,33 2,31 2,34 1,22 1,36 0,06 3,74 0,29 2004 2,11 2,15 2,27 1,12 1,39 0,05 4,19 0,20 2005 2,18 2,24 2,33 2,67 3,22 0,05 4,87 0,70 2006 3,08 3,24 3,44 5,20 5,32 0,30 4,85 1,47 2007 4,28 4,35 4,45 5,29 5,12 0,79 6,00 2,50 2008 (fins al 25-09-08) 4,77 4,86 4,96 2,96 3,10 0,91 5,81 2,74

Mitjanes mensuals 2007 Agost 4,54 4,59 4,67 5,48 5,18 0,92 6,42 2,76 Setembre 4,74 4,75 4,73 5,49 5,07 0,99 6,64 2,80 Octubre 4,68 4,66 4,64 5,15 4,87 0,97 6,27 2,74 Novembre 4,63 4,62 4,60 4,95 4,52 0,91 6,40 2,63 Desembre 4,83 4,81 4,79 4,97 4,41 0,99 6,36 2,66 2008 Gener 4,49 4,51 4,51 3,97 3,50 0,90 5,66 2,61 Febrer 4,36 4,35 4,34 3,09 2,80 0,89 5,64 2,68 Març 4,60 4,59 4,59 2,78 2,51 0,96 5,90 2,79 Abril 4,78 4,79 4,82 2,80 2,85 0,92 5,92 2,84 Maig 4,86 4,90 4,99 2,69 3,03 0,92 5,83 2,74 Juny 4,94 5,09 5,37 2,77 3,42 0,92 5,93 2,82 Juliol 4,96 5,15 5,39 2,79 3,28 0,92 5,83 2,75 Agost 4,97 5,16 5,32 2,81 3,23 0,89 5,77 2,71

Valors diaris

30/06/2007 4,18 4,32 4,53 5,36 5,43 0,76 6,00 2,67 30/09/2007 4,79 4,76 4,73 5,23 4,90 1,03 6,30 2,82 31/12/2007 4,68 4,71 4,75 4,70 4,22 0,90 5,99 2,63 31/03/2008 4,73 4,73 4,73 2,69 2,49 0,91 6,01 2,78 30/06/2008 4,95 5,13 5,39 2,78 3,31 0,93 5,95 2,73 25/09/2008 5,07 5,28 5,47 3,48 3,76 0,91 6,20 2,73

1. Els tipus que no són de l’àrea de l’euro es corresponen amb el Libor. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de Bloomberg.

Aquest reguitzell d’esdeveniments s’està completant amb el pla extraordinari que negocien el Tresor,

la FED i el Congrés dels EUA, encaminat a la compra dels actius il·liquíds. Un pla que, segons les primeres dades, vindria a significar la injecció al sistema financer d’uns 700 mil milions de dòlars, l’equivalent al 5% del PIB dels EUA.

Tots aquests episodis han provocat un fort repunt de les tensions dels mercats financers, al qual han

respost de forma coordinada els sis principals bancs centrals de món (Reserva Federal, Banc del Japó, BCE, Banc d’Anglaterra, Banc del Canadà i Banc Nacional Suís) amb la injecció de 180 milers de milions de dòlars. Amb tot, els tipus interbancaris han repuntat a l’alça amb força i s’han situat novament a nivells màxims des de l’esclat de la crisi. Aquest és el cas de l’euribor a 12 mesos, que al tancament d’aquest informe arribava a màxims històrics, amb valors a la ratlla del 5,5%.


Gràfic 4.1. Diferencial Líbor/Euribor i OIS1 per tipus a 3 mesos. 2007-2008 En punts percentuals

EUA

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

2,0

02/0

703

/07

04/0

705

/07

06/0

707

/07

08/0

709

/07

10/0

711

/07

12/0

701

/08

02/0

803

/08

04/0

805

/08

06/0

807

/08

08/0

809

/08

Àrea euro

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

2,0

02/0

703

/07

04/0

705

/07

06/0

707

/07

08/0

709

/07

10/0

711

/07

12/0

701

/08

02/0

803

/08

04/0

805

/08

06/0

807

/08

08/0

809

/08

1. OIS: Overnight Indexed Swap, instrument derivat que es calcula per diferències entre el tipus negociat i el tipus overnight (Eonia en el cas de l'euro, Fed Funds en el dels EUA) capitalitzat fins al venciment. La diferència fonamental entre els dipòsits interbancaris i les transaccions OIS és que aquestes incorporen un risc molt reduït de contrapart, ja que no es liquida (no hi ha intercanvi de fons) fins al venciment. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de Reuters.

Aquest repunt dels tipus interbancaris és conseqüència de l’increment de les primes de risc, que s’han

situat en valors màxims, bàsicament en l’àmbit nord-americà. Així, el diferencial de tipus entre les operacions interbancàries, a 3 mesos, amb risc de crèdit i sense (LIBOR i OIS, respectivament) ha arribat a situar-se a final de setembre per sobre de 160 punts, quan ara fa un mes, just abans dels darrers episodis de crisis financeres, es trobaven entorn de la meitat.

En l’àmbit europeu, la tendència és més moderada, tot i que s’hi observen també repunts de les

primes de risc, amb un spread entre l’Euribor i els tipus OIS a 3 mesos que en les darreres sessions s’ha situat per sobre dels 80 punts bàsics, igualant els màxims històrics registrats al maig, en plena crisi financera.

Gràfic 4.2. Diferencial Euribor i OIS1 a l’àrea de l’euro per tipus a 12 mesos. 2007-2008 En %

-0,1

0,1

0,3

0,5

0,7

0,9

1,1

1,3

1,5

02/0

703

/07

04/0

705

/07

06/0

707

/07

08/0

709

/07

10/0

711

/07

12/0

701

/08

02/0

803

/08

04/0

805

/08

06/0

807

/08

08/0

809

/08



97

Gràfic 4.3. Evolució de l’Euribor i l’OIS1 a 3 mesos. 2007-2008 En %

Gràfic 4.4. Evolució de l’Euribor i l’OIS1 a 12 mesos. 2007-2008 En %

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

5,5

01/0

702

/07

03/0

704

/07

05/0

706

/07

07/0

708

/07

09/0

710

/07

11/0

712

/07

01/0

802

/08

03/0

804

/08

05/0

806

/08

07/0

808

/08

09/0

8

EuriborOIS

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

5,5

01/0

702

/07

03/0

704

/07

05/0

706

/07

07/0

708

/07

09/0

710

/07

11/0

712

/07

01/0

802

/08

03/0

804

/08

05/0

806

/08

07/0

808

/08

09/0

8

EuriborOIS


Les dades d’agost confirmen una significativa desacceleració de la M3 Les dades d’agost mostren una clara tendència a la desacceleració de la M3, amb un avanç del 8,8%,

el més baix des d’octubre del 2006 i força lluny dels màxims històrics assolits el novembre del 2007 (12,4%). Certament, des d’aquest màxim, la M3 ha mantingut, de forma quasi ininterrompuda, una tendència a la baixa. Cal assenyalar, a més, que d’acord amb l’anàlisi feta des del BCE, el creixement de la M3 continua sobrevalorat pels efectes de l’actual conjuntura de tipus, caracteritzada per un significatiu aplanament de la corba de rendiments. Això provoca un desplaçament d’inversions que restaven fora de l’agregat monetari i que ara passen a computar dins del càlcul, ja que ha incrementat l’atractiu dels dipòsits a termini envers altres actius a més llarg termini no inclosos dins de la M3 (en aquest sentit es podria destacar el pas de fons d’inversió cap a dipòsits a termini).

Tot i que la major part de masses monetàries mostren una certa tendència a la moderació, el fet és

que el grau d’intensitat varia de forma significativa segons que sigui el cas. A grans trets es pot afirmar que l’àmbit on la desacceleració ha estat especialment intensa és al nivell de la M1 (efectiu i dipòsits a la vista), que amb dades d’agost creix d’un inapreciable 0,2%. Per contra, sobresurt l’elevat ritme de creixement dels dipòsits a termini, inclosos, en aquest cas, dins de la M2. Aquest desplaçament és fruit del cost d’oportunitat associat a la tinença d’efectiu o dipòsits a la vista de baixa remuneració, que va prenent importància després de la progressiva pujada de tipus d’interès que el BCE ha fet des de desembre del 2005.

Així, els dipòsits a termini presenten un avanç l’agost del 2008 d’un 19,0%, en sintonia amb el ritme de

creixement que ha anat mostrant al llarg d’aquests darrers mesos (19,1% de mitjana trimestral). Alhora, cal destacar que aquest creixement s’està concretant, bàsicament, en operacions a llarg termini i amb voluntat de permanència (dipòsits a un termini fins a dos anys), que presenten un avanç del 37,2%, mentre que els dipòsits disponibles amb pre-avis fins a tres mesos mostren una lleugera tendència a la reducció. Pel que fa a la partida d’instruments negociables (M3-M2), també s’observa una certa moderació, amb un avanç durant el mes d’agost del 8,3%, lluny de les taxes entorn del 20% d’ara fa un any. Aquesta desacceleració dels instruments negociables és provocada, bàsicament, per l’evolució de les participacions en fons monetaris, que aquests tres darrers mesos han crescut de només un 2,4%, tot i l’acceleració que s’observa


amb les darreres dades disponibles d’agost (creixement interanual del 4,1%).

Quadre 4.2. Agregat monetari M3 a l'àrea de l'euro. 2008 Saldo en milers de milions d'euros desestacionalitzats i variació interanual en %

Agost 2008 Juliol 2008 Mitjana

trimestral Saldo Variació Saldo Variació Variació

Components de la M3 M1 (1) 3.832 0,2 3.817 0,2 0,6 Efectiu en circulació 654 7,2 650 7,1 7,4 Dipòsits a la vista 3.178 -1,2 3.167 -1,1 -0,7Altres dipòsits a curt termini (2) 3.956 19,0 3.913 19,5 19,1Instruments de mercat monetari1 (3) 1.361 8,3 1.361 9,3 9,1M3 (4=1+2+3) 9.149 8,8 9.091 9,1 9,2

1. Inclou els repos, els fons de diner i els bons i obligacions amb venciment fins a dos anys. Font: Caixa Catalunya a partir de dades del BCE.

El crèdit concedit s’estabilitza entorn del 9%... El creixement del crèdit concedit per les institucions financeres monetàries a residents de l’àrea de

l’euro va augmentar l’agost d’un 9,2%, en línia amb les dades de juny i juliol, per bé que representa una certa desacceleració en relació amb les dades del primer trimestre del 2008.

... tot i que el crèdit al sector públic s’incrementa, per primera vegada en dos anys, ... Val a dir, però, que una anàlisi més aprofundida de les dades confirma la progressiva desacceleració

del crèdit al sector privat, mentre que l’evolució del crèdit a les administracions públiques ha deixat de tenir l’efecte compensador de mesos anteriors. Així, el crèdit al sector públic presenta, per primera vegada des de mitjan 2006, una variació interanual de signe positiu, amb un avanç de l’1,5%, quan ara fa un any retrocedia d’un 4,2%.

Gràfic 4.5. Evolució dels agregats monetaris a l'àrea de l'euro. 2006-2008 Variació interanual en %

Gràfic 4.6. Evolució de les contrapartides monetàries a l'àrea de l'euro. 2006-2008 Variació interanual en %

8,88,9

0,20

2

4

6

8

10

12

14

08-0

6

10-0

6

12-0

6

02-0

7

04-0

7

06-0

7

08-0

7

10-0

7

12-0

7

02-0

8

04-0

8

06-0

8

08-0

8

M3

M2

M1

10,8

12,6

3,9

0

2

4

6

8

10

12

14

16

08-0

6

10-0

6

12-0

6

02-0

7

04-0

7

06-0

7

08-0

7

10-0

7

12-0

7

02-0

8

04-0

8

06-0

8

08-0

8

Sector privat resident

Societats no financeres

Famí lies

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del BCE.


99

... mentre que el crèdit al sector privat mostra una progressiva desacceleració, que es manifesta tant en el crèdit a les famílies com en el crèdit a les empreses El crèdit a les societats no financeres, que al llarg dels darrers mesos ha presentat unes elevades

taxes de creixement que xocaven amb la crisi de liquiditat que passen els mercats interbancaris, ara segueix una clara tendència a la moderació. Concretament, les dades d’agost mostren un avanç del 12,6%, que confirma el canvi de tendència que s’observa des del mes de març. Molt més significativa és, però, l’evolució del crèdit a les famílies, que amb les darreres dades d’agost creix d’un moderat 3,9%, fruit tant de la desacceleració del crèdit hipotecari (4,1%) com del crèdit al consum (3,9%).

El creixement del crèdit a Espanya convergeix amb la mitjana de l’àrea de l’euro Mentre que la desacceleració del crèdit s’ha fet absolutament palesa al nivell de l’economia

espanyola, al llarg dels darrers mesos també s’observa una tendència a la moderació a la resta de països de l’àrea de l’euro. Així, en menys d’un any, el crèdit a Espanya ha passat de créixer a ritmes per sobre del 25% al 12,8% d’agost. A la resta de l’àrea de l’euro també hi ha hagut una certa desacceleració des dels màxims assolits a començament d’any, quan varen assolir-se taxes de creixement de prop del 12%, al 10,8% d’agost.

El deteriorament més ràpid del creixement d'Espanya en relació amb el conjunt de països de l'àrea de

l'euro s'està reflectint en la desacceleració més intensa del préstec al sector privat. Això ha fet que, en el cas del préstec a empreses no financeres, el creixement interanual s'hagi moderat l'agost fins al 10,0% a Espanya, fins a situar-se clarament per sota el 13,5% de l'àrea euro, Espanya exclosa. Fa un any, les dues taxes eren, respectivament, del 26,7 i el 10,8%. En el cas del crèdit a llars, ha continuat la convergència en les taxes de creixement, amb un ritme d'avanç que l'agost es va situar a Espanya en el 7,4%, davant el 3,2% de la UEM, Espanya exclosa. L'agost del 2007, les dues taxes eren del 15,7 i el 5,1%.

Gràfic 4.7. Crèdit al sector privat com a contrapartida de la M3. 2000-2008 Variació interanual en %

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

08-0

0

02-0

1

08-0

1

02-0

2

08-0

2

02-0

3

08-0

3

02-0

4

08-0

4

02-0

5

08-0

5

02-0

6

08-0

6

02-0

7

08-0

7

02-0

8

08-0

8

UEM Espanya UEM sense Espanya

1. S’han modificat les dades del període juny del 2005-juny del 2006 per corregir l’efecte de les titulitzacions generat arran del canvi de normativa comptable. Font: Caixa Catalunya a partir de dades del BCE i del Banc d’Espanya.


4.2. Tipus d’interès a llarg termini

Els tipus d’interès a llarg termini es mouen condicionats entre el seu caràcter d’inversió refugi i les perspectives d’increment dels dèficits públics

Des de mitjan juny, els tipus d’interès a llarg termini han seguit una trajectòria marcadament baixista,

només parcialment corregida aquests darrers dies de setembre. El 16 de juny, els del deute a 10 anys assolien màxims de l’any tant a Alemanya (4,63%) com als EUA (4,27%). Aquestes rendibilitats implícites contrasten amb les obtingudes tot just tres mesos després, per sota del 4% el deute alemany i a la ratlla del 3,40% en dels EUA. Aquests mínims s’assolien en plena crisi del sector financer nord-americà, de manera que el 15 de setembre la rendibilitat implícita del deute americà va retrocedir de més de 30 punts bàsics. Aquesta forta tendència a la baixa, que deixa traslluir amb tota claredat el paper d’inversió refugi que està jugant el deute públic, es va corregir els següents dies, a mesura que l’administració dels EUA donava forma al pla de rescat plantejat, que preveu la compra d’actius per un valor de 700 mil milions de dòlars. Això ha retornat els tipus del deute públic a nivells més lògics, entorn del 3,80% en el cas dels EUA i del 4,20% en el d’Alemanya; valors que amb moderades variacions s’han mantingut fins al tancament d’aquest informe.

Més enllà del seu paper d’actiu refugi, la rendibilitat del deute públic s’ha vist condicionada per les

perspectives sobre la política monetària, la futura evolució dels preus i els previsibles augments dels dèficits públics. Certament, la caiguda en les rendibilitats implícites del deute públic al llarg d’aquests tres mesos s’explica, en bona part, pel canvi que s’ha anat gestant quant a les perspectives sobre la política que poden acabar aplicant les autoritats monetàries. Això ha fet que, una vegada més, els títols a més curt termini siguin els que reflecteixen de forma més intensa els canvis potencials en matèria de tipus d’interès.

Un tercer element a destacar fa referència a l’evolució dels preus, que han esdevingut un topall en la

caiguda de les rendibilitats, tot i que al llarg d’aquestes darreres setmanes sembla que el mercat ha tendit a menysvalorar aquest tipus de risc.

Finalment, després dels successius esdeveniments en l’entorn financer nord-americà, les previsions

de fort increment dels dèficits públics i, en conseqüència, els increments en el saldo de deute públic emès també acabaran afectant els tipus d’interès a llarg termini. Certament, les darreres estimacions de l’Oficina Pressupostària del Congrés ja van revisar, a principi de setembre, les estimacions de dèficit per al 2008 i el 2009 als EUA. Aquestes projeccions, que encara no incloïen el pla de rescat d’actius, apuntaven que el dèficit augmentaria el 2008 fins al 2,9% del PIB, i el 2009 fins al 3,0%. En cas d’aprovar-se finalment el pla de rescat, el dèficit públic als EUA podria arribar a situar-se entre 1 i 1,5 bilions de dòlars, davant els 161 mil milions registrats el 2007.


101

Gràfic 4.8. Evolució dels tipus del deute a 10 i 30 anys. 2006-2008 En %

Gràfic 4.9. Evolució del diferencial de tipus del deute a 10 i 30 anys. 2006-2008 En punts percentuals

3,00

3,50

4,00

4,50

5,00

5,50

6,00

10/0

6

12/0

6

02/0

7

04/0

7

06/0

7

08/0

7

10/0

7

12/0

7

02/0

8

04/0

8

06/0

8

08/0

8

Alemanya 30 anys

EUA 30 anys

EUA 10 anys

Alemanya 10 anys

-120

-100

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

80

10/0

6

12/0

6

02/0

7

04/0

7

06/0

7

08/0

7

10/0

7

12/0

7

02/0

8

04/0

8

06/0

8

08/0

8

Diferencial Alemanya-EUA10 anys

Diferencial Alemanya-EUA 30 anys

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de Bloomberg.

L’especial conjuminació d’aquests quatre elements assenyalats ha fet que la caiguda de les tirs hagi

estat força menys intensa com a més llarg termini es faci referència. En el cas del deute alemany de 30 anys, la caiguda de les rendibilitats ha estat, certament, mínima, de manera que al tancament d’aquest informe pràcticament s’assolien rendibilitats implícites equivalents als màxims dels darrers quatre anys. Certament, el màxim des de mitjan 2004 en la rendibilitat del deute alemany a 30 anys va obtenir-se concretament el 23 de juliol, quan es va situar en el 4,88%, coincidint amb els màxims també del deute a 10 anys. Però, com s’assenyalava més amunt, des d’aleshores la rendibilitat del deute a 10 anys ha tingut una clara tendència a la baixa com a conseqüència, bàsicament, de la revisió que els analistes han fet sobre les perspectives de la política monetària que poden acabar aplicant les autoritats monetàries. Una tendència a la baixa que no s’ha traslladat d’una manera igual al deute alemany a 30 anys, el qual, després dels darrers esdeveniments, pràcticament cotitza als mateixos nivells d’ara fa tres mesos (rendibilitat implícita del 4,87% el 22 de setembre).


Quadre 4.3. Tipus d'interès a llarg termini als principals països (deute a 10 anys). 2003-2008 Dades diàries i mitjanes en percentatge i diferencial en punts bàsics

Alemanya EUA DiferencialEUA-Alem. Espanya

DiferencialEsp-Alem. França Itàlia

Regne Unit Suïssa Japó

Mitjanes anuals 2003 4,10 4,00 -10 4,13 3 4,14 4,24 4,48 2,50 1,00 2004 4,06 4,26 19 4,09 3 4,10 4,25 4,87 2,60 1,51 2005 3,38 4,28 90 3,39 0 3,40 3,56 4,42 2,08 1,39 2006 3,78 4,79 100 3,79 1 3,80 4,06 4,50 2,48 1,75 2007 4,23 4,63 39 4,32 9 4,30 4,49 5,01 2,92 1,68 2008 (fins al 25-09-08) 4,15 3,77 -37 4,43 28 4,33 4,65 4,65 2,99 1,51

Mitjanes mensuals 2007 Agost 4,30 4,68 38 4,41 11 4,39 4,60 5,13 3,04 1,67 Setembre 4,24 4,52 27 4,38 13 4,34 4,53 4,99 2,96 1,62 Octubre 4,29 4,52 23 4,39 9 4,37 4,56 4,94 3,02 1,66 Novembre 4,10 4,15 5 4,26 17 4,22 4,42 4,70 2,91 1,51 Desembre 4,25 4,10 -15 4,39 15 4,36 4,58 4,64 2,99 1,54 2008 Gener 4,04 3,72 -32 4,21 17 4,16 4,41 4,45 2,88 1,44 Febrer 3,95 3,72 -23 4,13 18 4,07 4,35 4,57 2,86 1,45 Març 3,81 3,48 -33 4,14 32 4,01 4,38 4,37 2,89 1,31 Abril 4,05 3,64 -41 4,35 30 4,27 4,53 4,58 3,06 1,43 Maig 4,20 3,87 -33 4,45 25 4,39 4,64 4,80 3,07 1,68 Juny 4,54 4,08 -46 4,81 27 4,73 5,06 5,10 3,32 1,76 Juliol 4,51 3,99 -52 4,80 30 4,70 5,04 4,96 3,19 1,61 Agost 4,22 3,88 -34 4,57 35 4,40 4,80 4,63 2,93 1,47

Valors diaris 30/06/2007 4,57 5,03 45 4,64 7 4,62 4,80 5,46 3,23 1,88 30/09/2007 4,33 4,59 26 4,44 11 4,41 4,60 5,01 3,01 1,69 31/12/2007 4,31 4,03 -28 4,43 12 4,42 4,65 4,51 3,05 1,51 31/03/2008 3,90 3,41 -49 4,22 32 4,11 4,42 4,35 2,92 1,28 30/06/2008 4,62 3,97 -65 4,90 28 4,81 5,17 5,13 3,29 1,60 25/09/2008 4,17 3,78 -39 4,65 48 4,42 4,87 4,58 2,80 1,49

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de Bloomberg. Repunta el diferencial de tipus entre el deute espanyol i l’alemany, que se situa per sobre de 40 punts bàsics Un altre fet remarcable d’aquestes darreres setmanes fa referència a l’increment del diferencial de

rendibilitat entre el deute a 10 anys alemany i l’espanyol. Si durant bona part del 2006 aquest diferencial va ser pràcticament nul, des de l’esclat de la crisi ha tingut una clara tendència a l’alça, tot i que no exempta de certs moviments relativament erràtics. Així, el 18 de setembre, en ple apogeu de les crisis financeres als EUA, que van accentuar el perfil d’inversió refugi del deute públic, el diferencial entre el deute alemany i l’espanyol va situar-se a la ratlla de 60 punts bàsics, per bé que acabà moderat-se, però mantenint-se sobre de 40 punts bàsics.


103

Gràfic 4.10. Evolució de diferencial de tipus del deute a 10 any d’Espanya i Alemanya. 2006-2008 En punts bàsics

0

10

20

30

40

50

60

10/0

6

11/0

6

12/0

6

01/0

7

02/0

7

03/0

7

04/0

7

05/0

7

06/0

7

07/0

7

08/0

7

09/0

7

10/0

7

11/0

7

12/0

7

01/0

8

02/0

8

03/0

8

04/0

8

05/0

8

06/0

8

07/0

8

08/0

8

09/0

8

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de Bloomberg. 4.3. Tipus de canvi El dòlar estronca la tendència de revaloració dels darrers mesos, que havien situat el tipus de canvi en relació amb l’euro per sota d’1,40 dòlars/euro

El dòlar ha mostrat una clara tendència a la recuperació després del mínim assolit el 15 de juliol, quan

es va fixar un tipus de canvi per sobre d’1,60 dòlars per euro. Aquesta tendència a la recuperació s’ha prolongat durant tres mesos, de manera que l’11 de setembre es creuaven operacions amb un tipus de canvi per sota d’1,40 dòlars per euro. Una tendència de recuperació que no tan sols s’ha concretat en relació amb l’euro, sinó que també s’ha fet extensiva en relació amb bona part de les principals divises mundials.

Aquesta recuperació responia a un canvi de percepció dels inversors sobre el futur de l’economia

nord-americana, afavorida puntualment per les bones dades del PIB del segon trimestre. Cal destacar que aquesta tendència a la recuperació es va fer efectiva tot i la decisió del BCE d’incrementar d’un quart de punt el tipus d’intervenció, alhora que ha mantingut un discurs absolutament bel·licista amb relació als riscos inflacionistes, de manera que no es descartava la possibilitat de noves pujades. Fins i tot el rescat per part del govern nord-america de les dues companyies hipotecàries, Fannie Mae i Freddie Mac, va ser interpretada positivament pels mercats, de manera que no va estroncar la clara tendència a la recuperació de la divisa nord-americana.

Aquesta tendència s’ha capgirat, amb certa virulència, des de mitjan setembre. En només una

setmana, el dòlar ha perdut en relació amb l’euro quasi un 6% del seu valor. Part d’aquesta correcció pot explicar-se per un cert nivell de sobrecompra en els mercats, però també sembla clar que s’ha originat arran dels majors dubtes generats respecte al sistema financer nord-americà i davant la possibilitat de noves baixades de tipus per part de la FED. Així, la dependència dels EUA de la inversió estrangera per finançar el seu dèficit i l’augment a què donarà lloc la massiva oferta de títols del Tresor nord-americà


poden ser els dos arguments bàsics que se situen darrere de la depreciació del dòlar. Al tancament d’aquest informe, el dòlar cotitzava davant l’euro entorn d’1,48 dòlars per euro.

Gràfic 4.11. Tipus de canvi del dòlar-euro i ien-euro. 2007-2008 Dades diàries

Dòlar / euro Ien / euro

1,25

1,30

1,35

1,40

1,45

1,50

1,55

1,60

1,65

1-07

3-07

5-07

7-07

9-07

11-0

7

1-08

3-08

5-08

7-08

9-08

135

140

145

150

155

160

165

170

175

1-07

3-07

5-07

7-07

9-07

11-0

7

1-08

3-08

5-08

7-08

9-08


El ien també segueix una trajectòria similar en relació amb l’euro, possiblement pels dubtes generats sobre el futur econòmic de les economies del vell continent Altrament, el ien ha passat d’un tipus de canvi situat a la ratlla de 170 iens per euro de juliol a situar-se

per sota dels 150 iens per euro. Una part d’aquesta depreciació de l’euro podria explicar-se pels dubtes generats aquests darrers mesos sobre el futur de l’economia del vell continent.

4.4. Mercats borsaris

Els principals índexs borsaris aturen la tendència a la baixa que els va caracteritzar fins a mitjan juliol, però mantenen una volatilitat elevada

Des de final de juliol fins a final de setembre, els principals índexs borsaris han trencat la clara tendència baixista que s’havia observat al llarg de la primera part de l’any. Amb tot, la volatilitat ha caracteritzat l’evolució dels principals índexs, sacsejats arran de les notícies que s’han anat succeint. Dins d’aquest panorama, un dels sectors que han presentat una major volatilitat ha estat precisament el financer. Així, tot i la bona acollida que va tenir l’operació de rescat de les dues companyies hipotecàries americanes (Fannie Mae i Freddie Mac), el fet és que els mercats de renda variable van interioritzar que el sector financer podia estar afectat per importants desajustos derivats de la dinàmica de creixement que l’ha caracteritzat aquests darrers anys. Això va donar lloc a un període de caigudes dels principals valors financers, que es va accentuar una setmana després com a conseqüència de la fallida de Lehman Brothers i de la compra de Merrill Lynch per part del Bank of America. Els problemes per al sector financer és van accentuar amb l’operació de rescat d’AIG. Però tot el terreny perdut arran d’aquests esdeveniments va quedar compensat dos dies després arran de l’anunci del pla de compra d’actius il·líquids anunciat pel govern nord-americà. Certament, l’acollida dels mercats va ser excepcionalment favorable, tant als EUA com a la resta de places financeres. En el cas de la borsa espanyola, els principals valors bancaris avançaven a ritmes del 10 i el 20%, fet que compensava parcialment la caiguda acumulada des de principi


105

d’any.

Gràfic 4.12. Evolució del Dow Jones i l’Ibex-35. 2008 Dades diàries

10000

11000

12000

13000

14000

15000

16000

01/08 02/08 03/08 04/08 05/08 06/08 07/08 08/08 09/08

Dow Jones

Ibex-35


Totes les places més importants acumulen, no obstant això, descensos prou significatius, que en la

majoria dels casos es tradueixen en retrocessos d’entre el 20 i el 30% en relació amb els nivells de principi d’any. Aquest és el cas de l’Ibex-35, amb un retrocés del 26,4%, mentre que el MIB-30 de la borsa italiana és un dels que presenten una evolució més adversa, amb una caiguda del 29,5%. Una mica més favorable és l’evolució del Dow Jones, principal indicador de referència de la borsa nord-americana, que en el conjunt de l’any acumula una caiguda del 18,4%.

La correcció en el preu del petroli no facilita la recuperació dels mercats de renda variable La correcció observada en el preu del petroli no ha estat suficient per permetre la recuperació dels

mercats de renda variable, contràriament a les bases que van operar, en sentit negatiu, durant els mesos anteriors. Així, les caigudes que van caracteritzar l’evolució dels principals índexs de renda variable durant els mesos de maig, juny i juliol van atribuir-se, en el seu moment, a les conseqüències negatives derivades de la tendència clarament alcista dels preus energètics, i que en part condicionaven el futur de les polítiques de les autoritats monetàries. Aquests darrers mesos, contràriament, el preu del petroli s’ha moderat significativament, fins a resituar-se de nou per sota de 100 dòlars el barril de tipus Brent, lluny dels més de 145 dòlars de principi de juliol. De retruc, això també ha suavitzat la pressió sobre un possible enduriment de les polítiques monetàries. Malgrat tot, els mercats de renda variable no han sabut traduir de forma positiva aquests inputs, contràriament a l’efecte que van tenir quan aquests mateixos elements van jugar en sentit negatiu. La raó caldria trobar-la, possiblement, en les perspectives més negatives sobre la nova conjuntura econòmica i en els efectes que això pot tenir sobre els beneficis empresarials.


Quadre 4.4. Índex de les principals borses de la Unió Europea, dels EUA i del Japó. 2003-2008 Dades de final de període i variacions en percentatge Unió Europea Resta de països Londres1 Frankfurt2 París3 Milà4 Madrid5 Àrea euro6 Nova York7 Japó8

Últims anys

2003 4.476,9 3.965,2 3.557,9 26.715,0 7.737,2 2.760,7 10.453,9 10.676,62004 4.814,3 4.256,1 3.821,2 31.220,0 9.080,8 2.951,0 10.783,0 11.488,82005 5.618,8 5.408,3 4.715,2 35.371,0 10.733,9 3.578,9 10.717,5 16.111,42006 6.220,8 6.596,9 5.541,8 41.570,0 14.146,5 4.119,9 12.463,2 17.225,82007 6.456,9 8.067,3 5.614,1 38.885,0 15.182,3 4.399,7 13.264,8 15.307,82008 (fins a 25-09-08) 5.090,1 6.060,2 4.115,6 27.405,0 11.180,4 3.122,7 10.825,2 12.006,5

Variacions anuals (%) 2003 13,6 37,1 16,1 11,8 28,2 15,7 25,3 24,52004 7,5 7,3 7,4 16,9 17,4 6,9 3,1 7,62005 16,7 27,1 23,4 13,3 18,2 21,3 -0,6 40,22006 10,7 22,0 17,5 17,5 31,8 15,1 16,3 6,92007 3,8 22,3 1,3 -6,5 7,3 6,8 6,4 -11,1

Variacions mensuals (%) 2007 Agost -0,9 0,7 -1,5 -0,4 -2,2 -0,5 1,1 -3,9Setembre 2,6 2,9 0,9 -0,1 0,7 2,0 4,0 1,3Octubre 3,9 2,0 2,3 1,5 9,0 2,5 0,2 -0,3Novembre -4,3 -1,9 -3,0 -4,1 -0,8 -2,1 -4,0 -6,3Desembre 0,4 2,5 -1,0 -1,1 -3,7 0,1 -0,8 -2,42008 Gener -8,9 -15,1 -13,3 -11,3 -12,9 -13,8 -4,6 -11,2Febrer 1,5 0,2 -0,1 0,2 0,3 -0,2 -0,5 2,5Març -4,4 -4,8 -3,3 -6,9 0,0 -4,1 -2,5 -10,1Abril 6,8 6,3 6,1 7,4 4,0 5,4 4,5 10,6Maig -0,6 2,1 0,4 -0,8 -1,4 -1,2 -1,4 3,5Juny -7,1 -9,6 -11,6 -10,9 -11,4 -11,3 -10,2 -6,0Juliol -3,8 1,0 -1,0 -4,4 -1,4 0,4 0,2 -0,8Agost 4,2 -0,9 2,1 1,5 -1,5 -0,1 1,5 -2,3Var. fins al 25-9-2008 (%) Del mes -9,7 -5,6 -8,2 -7,4 -4,5 -7,2 -6,2 -8,2Acumulada anual -21,2 -24,9 -26,7 -29,5 -26,4 -29,0 -18,4 -21,6Últims 12 mesos -20,9 -22,3 -27,7 -32,4 -23,0 -28,4 -22,0 -26,9

1. FTSE-100. 2. DAX. 3. CAC-40. 4. MIB-30. 5. IBEX-35. 6. EURO-STOXX 50. 7. Dow Jones. 8. Nikkei. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de Bloomberg.

Els serveis de mercat, la construcció i el sector financer acumulen els majors retrocessos

Els problemes i la desconfiança generats entorn del sector financer arran de l’esclat de la crisi del mercat

hipotecari subprime als EUA i per la incertesa actual sobre el grau final d’implicació de les entitats financeres s’afgeixen al temor per les conseqüències que tot plegat pot tenir sobre les taxes de morositat, i dibuixen un escenari força negatiu que ha comportat un important càstig d’aquest sector, el qual acumula els darrers dotze mesos un retrocés global del 27,3%. Tant o més rellevant és, però, la tendència observada en les empreses de serveis de consum, que han accentuat amb força la tendència negativa i han acumulat una caiguda del 35,9%, fet que possiblement reflecteix la perspectiva d’una significativa reducció del consum privat. Igualment importants són els retrocessos en els sectors immobiliari i constructor, del 32,1%, tendència que s’ha agreujat després del concurs de creditors iniciat per Martinsa-Fadesa.

El sector de les comunicacions havia estat, en aquest context tan negatiu, un dels que havien suportat més

bé aquesta tendència clarament a la baixa, però la tendència negativa també ha acabat afectant aquest sector molt directament vinculat a l’evolució del consum. Això s’ha traduït en una caiguda del 15,7% en el conjunt d’aquests dotze darrers mesos.


107

Quadre 4.5. Índex dels principals sectors de les borses espanyoles. 2004-2008 Dades de final de període i variacions en percentatge

Sectors de les borses espanyoles (a partir del 2005)

Petroli i energia

Mat. bàsics, ind. i

construccióBéns de consum

Serveis de consum

Serveis financers1 Comunicacions2

Últims anys

2004 1.000,0 1.000,0 1.000,0 1.000,0 1.000,0 1.000,0 2005 1.280,2 1.433,7 1.242,0 1.212,3 1.226,5 934,3 2006 1.706,3 2.321,1 1.638,4 1.316,4 1.654,3 1.199,2 2007 1.928,5 2.246,8 1.738,8 1.210,9 1.564,1 1.610,5 2008 (fins al 25-09-08) 1.455,9 1.537,7 1.495,5 816,4 1.090,3 1.209,5

Variacions anuals (%) 2005 28,0 43,4 24,2 21,2 22,7 -6,6 2006 33,3 61,9 31,9 8,6 34,9 28,4 2007 13,0 -3,2 6,1 -8,0 -5,5 34,3

Variacions darrers mesos (%) 2007 Agost -1,9 -4,9 -1,2 -2,0 -4,9 4,8 Setembre 0,5 -3,2 0,6 -3,7 -1,6 7,4 Octubre 4,4 10,2 4,2 4,8 6,2 15,8 Novembre 0,7 -3,6 -5,0 -5,8 -0,6 0,3 Desembre -4,9 -8,2 -7,1 -3,7 -1,9 -3,4 2008 Gener -5,6 -16,1 -8,1 -10,7 -16,5 -12,0 Febrer -1,5 2,4 2,5 2,9 0,4 -0,8 Març -1,0 3,2 0,9 -0,9 2,9 -5,7 Abril 1,7 5,6 0,4 0,7 4,8 1,8 Maig -0,2 2,1 -2,6 -4,3 -3,4 -0,6 Juny -6,9 -14,1 -3,9 -20,7 -14,1 -8,6 Juliol -2,2 -9,1 -1,3 -5,1 0,4 -1,1 Agost -2,3 0,9 4,4 4,5 -4,1 1,1 Variació fins al 25-9-2008 (%)

Del mes -9,2 -9,1 -6,7 -2,3 -3,5 -1,4 Acumulada anual -24,5 -31,6 -14,0 -32,6 -30,3 -24,9 Últims 12 mesos -24,5 -32,1 -20,7 -35,9 -27,3 -15,7

1. Nom complet del sector: serveis financers i immobiliàries. 2. Nom complet del sector: tecnologia i telecomunicacions. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de Bloomberg.

CAIXA CATALUNYA – Resum: la conjuntura en 10 minuts

109

Resum: la conjuntura en 10 minuts

Pàgina

Economia internacional

La confiança dels consumidors es beneficia dels preus més baixos del petroli 15

El preu de l'habitatge prolonga la seva caiguda el segon trimestre del 2008 16

L'IPI anota una forta caiguda l'agost, malgrat la indefinició de la confiança empresarial 16

La taxa d'atur augmenta de quatre dècimes l'agost i se situa en el 6,1% 17

La inflació descendeix de dues dècimes l'agost, fins al 5,4% 17

El dèficit per compte corrent augmenta d’un 4,3% el segon trimestre 18

El PIB del Japó cau de set dècimes el segon trimestre del 2008 18

La caiguda del Tankan el segon trimestre del 2008 alerta d'un major deteriorament de l'economia nipona en mesos vinents 19

L'activitat industrial modera el seu creixement mentre que la desocupació continua a l'alça 19

La inflació se situa l'agost per sobre del 2% per tercer mes consecutiu 20

El PIB de l'àrea de l'euro cau d’un 0,2% el segon trimestre del 2008 20

Revisió a la baixa de les previsions de creixement de l'àrea de l'euro 21

Els indicadors d'activitat industrial a l'àrea de l'euro aprofundeixen la seva caiguda 22

L'activitat en el sector de la construcció es contreu a un ritme més intens 22

El mercat de treball registra en juliol el primer augment interanual des d'octubre del 2005 23

La inflació de l'àrea de l'euro descendeix de dues dècimes l'agost, fins al 3,8% 24

Economia espanyola

La producció accelera la seva caiguda… 42

…tendència que continuarà els pròxims mesos 42

L'obra civil impulsa la licitació oficial 43

La confiança en el sector es mostra erràtica 43

El comerç minorista acusa el fre del consum privat… 44


Pàgina

…i les seves perspectives empitjoren de manera significativa 45

La desacceleració de l'economia europea empitjora les xifres de turisme… 45

… cada vegada més afectades per la frenada en el consum domèstic 45

Forta caiguda de la matriculació de vehicles a l'estiu 46

La confiança dels consumidors frena la seva caiguda però continua en mínims històrics 46

L'encariment de l'energia i la crisi financera augmenten el dèficit per compte corrent 47

Les exportacions mantenen cert dinamisme… 47

… mentre que les importacions es moderen notablement per la desacceleració de la demanda interna 49

L'encariment dels productes industrials excedeix el 10% 49

La inflació comença a moderar-se 50

L'atur registrat en màxims de l'última dècada… 51

…i l'afiliació descendeixen per tercer mes consecutiu 52

El termini mostra un comportament molt més dinàmic que no els dipòsits a la vista i que la cessió d’actius 53

Aquests darrers 12 mesos, els fons d’inversió han reduït el patrimoni prop d’un 25% 53

Es manté la desacceleració en el creixement del crèdit 54

Continuen reduint-se les taxes de creixement interanuals dels crèdits al sector empresarial i a les llars, per la moderació en la concessió de crèdits relacionats amb el sector immobiliari en general 54

El dèficit continua augmentant 55

Les rebaixes fiscals i el fre en la demanda de consum i immobiliària llasten els ingressos... 55

… i les despeses augmenten en línia amb el creixement del PIB nominal 56

Economia catalana

Frenada en el ritme d’avanç de l’economia catalana el segon trimestre d’enguany, fins a l’1,5% interanual 73

Caiguda de la producció industrial a Catalunya (-4,7%) per tercer mes consecutiu 73

Lleugera millora de la confiança industrial l’agost, que tot i així continua en mínims de la dècada 74

Les transaccions immobiliàries fetes a Catalunya han caigut d’un 47,0% el primer trimestre, i els preus redueixen el seu avanç a la meitat el primer semestre (3,6%) 75

CAIXA CATALUNYA – Resum: la conjuntura en 10 minuts

111

Pàgina

La licitació oficial d’obra cau d’un 17,7% el primer semestre de l’any 75

Millora dels registres hotelers el juliol gràcies al turisme estranger 77

Catalunya ha estat la comunitat més visitada pel turisme estranger el juliol, amb el 25,7% de visites 77

La matriculació de turismes a Catalunya cau d’un 24,0% el gener-agost d’enguany 77

L’índex de comerç al detall a preus constants cau d’un 5,2% interanual els set primers mesos de l’any, i l’índex de vendes en grans superfícies d’un 4,4% el gener-maig 78

El primer quadrimestre d’enguany les importacions avancen a un ritme superior al de les exportacions 79

El saldo comercial català empitjora d’un 7,7% el primer quadrimestre d’enguany 79

La inflació es modera de tres dècimes l’agost (4,8%), i el diferencial amb la mitjana espanyola continua invertit 80

Repunt de l’IPRI fins al 7,0% interanual el juliol a causa, principalment, de l’energia 81

El nombre d’aturats registrats en els serveis públics d’ocupació ha augmentat d’un 27,9% l’agost 82

L’afiliació a la Seguretat Social cau d’un 1,3% interanual el juny 83

Mercats financers i de divises

El BCE insisteix en la persistència de riscos inflacionistes que impedeixen un relaxament de la política monetària...91

... mentre que en l’àmbit nord-americà guanya pes una possible reducció dels tipus per fer front a una conjuntura econòmica deteriorada 91

Jean-Claude Trichet, president del BCE, manté el seu compromís per l’estabilitat de preus 92

S’incrementen la liquiditat del sistema, però s’imposen condicions més restrictives en el tractament dels col·laterals92

Les entitats financeres de l’àrea de l’euro acudeixen massivament a la subhasta a tres mesos del BCE, mostra de les dificultats que caracteritzen els mercats interbancaris 93

Les entitats financeres prefereixen mantenir excessos de liquiditat a la vista del mal funcionament dels mercats interbancaris 93

El risc d’entrada en recessió del Regne Unit anticipa possibles rebaixes del preu del diner 93

Les dades d’agost confirmen una significativa desacceleració de la M3 97

El crèdit concedit s’estabilitza entorn del 9%... 98

... tot i que el crèdit al sector públic s’incrementa, per primera vegada en dos anys, ... 98


Pàgina

... mentre que el crèdit al sector privat mostra una progressiva desacceleració, que es manifesta tant en el crèdit a les famílies com en el crèdit a les empreses 99

El creixement del crèdit a Espanya convergeix amb la mitjana de l’àrea de l’euro 99

Els tipus d’interès a llarg termini es mouen condicionats entre el seu caràcter d’inversió refugi i les perspectives d’increment dels dèficits públics 100

Repunta el diferencial de tipus entre el deute espanyol i l’alemany, que se situa per sobre de 40 punts bàsics 102

El ien també segueix una trajectòria similar en relació amb l’euro, possiblement pels dubtes generats sobre el futur econòmic de les economies del vell continent 104

Els principals índexs borsaris aturen la tendència a la baixa que els va caracteritzar fins a mitjan juliol, però mantenen una volatilitat elevada 104

La correcció en el preu del petroli no facilita la recuperació dels mercats de renda variable 105

Els serveis de mercat, la construcció i el sector financer acumulen els majors retrocessos 106

CAIXA CATALUNYA – Síntesi d’indicadors 113

Síntesi d’indicadors Economia espanyola

Indicador Període Tipus Valor

1. Oferta VAB agricultura II trimestre del 2008 Taxa interanual en % 1,9 VAB indústria II trimestre del 2008 Taxa interanual en % -1,7 VAB construcció II trimestre del 2008 Taxa interanual en % -1,9 VAB serveis totals II trimestre del 2008 Taxa interanual en % 3,7 PIB total II trimestre del 2008 Taxa interanual en % 1,8 IPI general Juliol del 2008 Taxa interanual en % -3,0 IPI béns de consum Juliol del 2008 Taxa interanual en % -1,8 IPI béns d'equipament Juliol del 2008 Taxa interanual en % -0,7 IPI béns intermedis Juliol del 2008 Taxa interanual en % -7,0 Indicador de clima industrial Agost del 2008 Saldos nets en % -17,2 Indicador de confiança a la construcció Agost del 2008 Saldos nets en % -17,0 Nivell de producció a la construcció Agost del 2008 Saldos nets en % -6,0 Cartera de comandes a la construcció Agost del 2008 Saldos nets en % -15,0 Indicador de confiança del comerç minorista Agost del 2008 Saldos nets en % -35,4 Situació actual del negoci minorista Agost del 2008 Saldos nets en % -67,1 Tendència de la cartera de comandes del comerç minorista Agost del 2008 Saldos nets en % -34,3 Previsió ocupació comerç minorista Agost del 2008 Saldos nets en % -13,6 2. Demanda Consum privat de les llars II trimestre del 2008 Taxa interanual en % 1,2 Consum públic II trimestre del 2008 Taxa interanual en % 3,8 Inversió total II trimestre del 2008 Taxa interanual en % -0,2 Inversió en construcció II trimestre del 2008 Taxa interanual en % -2,4 Inversió productiva II trimestre del 2008 Taxa interanual en % 2,3 Variació d'existències II trimestre del 2008 Aportació al creixement PIB 0,1 Demanda nacional II trimestre del 2008 Aportació al creixement PIB 1,5 Exportacions de béns i serveis II trimestre del 2008 Taxa interanual en % 4,1 Importacions de béns i serveis II trimestre del 2008 Taxa interanual en % 2,3 Indicador de confiança dels consumidors Agost del 2008 Saldos nets en % -37,2 Situació econòmica actual de la llar Agost del 2008 Saldos nets en % -28,5 Tendència prevista propers dotze mesos a la llar Agost del 2008 Saldos nets en % -23,8 Situació econòmica general Agost del 2008 Saldos nets en % -50,2 Tendència situació econòmica general Agost del 2008 Saldos nets en % -38,7 Conveniència actual de compres importants Agost del 2008 Saldos nets en % -54,7 Perspectives conveniència compres importants Agost del 2008 Saldos nets en % -38,9 Exportacions de mercaderies Juny del 2008 Taxa interanual en % -3,9 Importacions de mercaderies Juny del 2008 Taxa interanual en % -1,3 Dèficit comercial Juny del 2008 Milions d’euros -7.877 Saldo de la balança per compte corrent Juny del 2008 Milions d’euros -8.471


Economia espanyola

Indicador Període Tipus Valor

3. Preus IPC general Agost del 2008 Taxa interanual en % 4,9 IPC subjacent Agost del 2008 Taxa interanual en % 3,5 IPRI general Agost del 2008 Taxa interanual en % 9,2 4. Mercat de treball Afiliats totals a la Seguretat Social Agost del 2008 Taxa interanual en % -0,8 Aturats totals registrats Agost del 2008 Milers de persones 2.530,0

CAIXA CATALUNYA – Síntesi d’indicadors 115

Economia catalana Indicador Període Tipus Valor

1. Oferta i demanda VAB agricultura II trimestre del 2008 Taxa interanual en % -5,2 VAB indústria II trimestre del 2008 Taxa interanual en % 0,2 VAB construcció II trimestre del 2008 Taxa interanual en % -0,1 VAB serveis totals II trimestre del 2008 Taxa interanual en % 2,4 PIB total II trimestre del 2008 Taxa interanual en % 1,5 Consum privat I trimestre del 2008 Taxa interanual en % 1,7 Consum públic I trimestre del 2008 Taxa interanual en % 4,5 Inversió total I trimestre del 2008 Taxa interanual en % 3,1 Inversió en construcció I trimestre del 2008 Taxa interanual en % 1,7 Inversió productiva I trimestre del 2008 Taxa interanual en % 4,1 Demanda interna I trimestre del 2008 Taxa interanual en % 2,5 Saldo exterior1 I trimestre del 2008 Aportació al creixement PIB 0,0 IPI general Juliol del 2008 Taxa interanual en % -4,7 Indicador de clima industrial Agost del 2008 Saldo net en % -20,6 Habitatges en construcció Maig del 2008 Taxa interanual en % -77,9 Habitatges acabats Maig del 2008 Taxa interanual en % -5,7 Pernoctacions hoteleres Agost del 2008 Taxa interanual en % 1,4 Viatgers Agost del 2008 Taxa interanual en % 0,4 Vendes en grans superfícies (preus constants) Maig del 2008 Taxa interanual en % -5,2 Matriculació de turismes Agost del 2008 Taxa interanual en % -39,3 Exportacions de mercaderies Abril del 2008 Taxa interanual en % 19,3 Importacions de mercaderies Abril del 2008 Taxa interanual en % 14,2 2. Preus IPC Catalunya Agost del 2008 Taxa interanual en % 4,8 IPC Barcelona Agost del 2008 Taxa interanual en % 4,8 IPC Girona Agost del 2008 Taxa interanual en % 5,5 IPC Lleida Agost del 2008 Taxa interanual en % 5,0 IPC Tarragona Agost del 2008 Taxa interanual en % 4,7 IPRI Catalunya Agost del 2008 Taxa interanual en % 6,8 3. Mercat de treball Afiliats a la Seguretat Social Agost del 2008 Taxa interanual en % 0,1 Aturats totals registrats Agost del 2008 Taxa interanual en % 27,9

1. Intercanvis amb l'estranger i la resta d’Espanya.


Mercats financers Indicador Període Tipus Valor

Tipus d'interès a curt termini EUA 25 de setembre del 2008 Libor a 3 mesos 3,48 Àrea de l’euro 25 de setembre del 2008 Euribor a 3 mesos 5,07 Regne Unit 25 de setembre del 2008 Libor a 3 mesos 6,20 Suïssa 25 de setembre del 2008 Dipòsits a 3 mesos 2,73 Tipus d'interès a llarg termini EUA 25 de setembre del 2008 Obligacions a 10 anys 3,78 Alemanya 25 de setembre del 2008 Obligacions a 10 anys 4,17 Índexs borsaris Variació anual acumulada de l’any en curs (dades fins al 25 de setembre del 2008) FTSE-100 -21,2 CAC-40 -26,7 IBEX-35 -26,4 EURO-STOXX 50 -29,0 Dow Jones -18,4 Nikkei -21,6

CAIXA CATALUNYA – Índex de reports monogràfics 117

Índex de reports monogràfics publicats en els darrers Informes sobre la conjuntura econòmica

L’evolució de l’endeutament a les empreses no financers de l’àrea de l’euro (Juliol del 2008) El nivell educatiu a Espanya: una perspectiva comparada (Juliol del 2008) El creixement del VAB a les demarcacions catalanes el 2007 (Juliol del 2008) Raons de l’expansió del préstec a empreses no financeres en l’àrea de l’euro (Juny del 2008) El paper de les societats no financeres en el desequilibri exterior de l’economia espanyola (Juny del

2008) Evolució recent de l’IPC a Catalunya: anàlisi per demarcacions i diferencial amb Espanya (Juny del

2008) Energia, aliments i inflació a l’àrea de l’euro i a Espanya el 2007 (Abril del 2008) L’impacte inflacionista de l’encariment de la cistella de compra habitual: diferències per CC.AA. (Abril

del 2008) El paper dels preus relatius en l’arribada de turisme internacional a Catalunya el període 1990-2007

(Abril 2008) Revisió dels fonaments d’oferta i demanda del mercat del petroli i les seves perspectives. (Gener del

2008) Creixement i canvi estructural a l’Aragó. 1995-2007 (Gener del 2008) Dades, percepció i expectatives de l’evolució dels preus de consum. (Gener del 2008) El mercat de treball a Catalunya i les principals regions de la UE-15. 2000-2006 (Gener del 2008) Les remeses en el món. Volum i efectes econòmics familiars i nacionals associats. (Octubre 2007) La desacceleració de la construcció residencial: reflexions sobre la situació actual i el seu impacte

macroeconòmic. (Octubre 2007) Característiques de la demanda turística a les demarcacions catalanes. (Octubre 2007) El paper de les hipoteques d’alt risc en l’evolució del mercat hipotecari als EUA (Setembre 2007) Les remeses a Espanya: efectes a la balança de pagaments, mercat i altres característiques de la

seva evolució (Setembre 2007) Destinació geogràfica i contribució sectorial en la recuperació de les exportacions catalanes. 2000-

2007 (Setembre 2007) Els criteris de convergència del Tractat de Maastricht, quinze anys després (Juliol 2007) Endeutament de les llars espanyoles i exposició del sistema financer (Juliol 2007) La indústria del material del transport catalana en l’última dècada: globalització i canvi estructural

(Juliol 2007) El saldo per compte corrent dels EUA el 1990-2006: la responsabilitat de les diferents balances (Abril

2007) Evolució del consum energètic de les llars espanyoles. 1990-2004 (Abril 2007) Distribució de la renda a Catalunya i comparació amb el context europeu (Abril 2007) El dèficit exterior nord-americà i el seu finançament: el paper creixent de la Xina i l’Orient Mitjà i el

retrocés del Japó (Març 2007) Els fluxes de capital estranger a Espanya: els canvis de l’expansió 1990-2005 i el paper creixent de

la inversió directa (Març 2007)

Documents

Informe sobre la conjuntura econòmica › arxius › Informe sobre la... · 2009-05-07 · Informe sobre la conjuntura econòmica Núm. 122 26 de setembre de 2008 Elaborat pel Servei