Catalunya Central. Informe conjuntura. Núm. 7 2n sem 2011

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central BAGES, BERGUEDÀ I SOLSONÈS

2n. semestre de 2011

Núm. 7 Març 2012

La reproducció del contingut d’aquesta publicació és autoritzada sempre que se n’indiqui la font.

Data de publicació: 12-03-2012

Els números anteriors es poden consultar a:

http://www.activaprospect.cat

Informe elaborat per:

La Federació Empresarial de la Catalunya Central no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors.

Autors:

Sra. Berta Pongiluppi Ascon

Sr. David Moreno i Lobera

Actíva Prospect SL (Research & Solutions)

Centre d’Empreses de Noves Tecnologies

Parc Tecnològic del Vallès

08290 Cerdanyola del Vallès

Tel. +34 93 5820177

Fax. +34 93 5912821

[email protected]

http://www.activaprospect.cat

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Cen tral Núm. 7. 2n. semestre 2011

Conjuntura general

1

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

CCCooonnnjjjuuunnntttuuurrraaa gggeeennneeerrraaalll Les importants tensions financeres en els mercats de deute sobirà de l’àrea de l’euro registrades a finals de 2011 han tingut un efecte advers sobre l’activitat mundial, que han estat especialment rellevants en els indicadors de producció industrial i el comerç mundial. Així, l’economia mundial a la part final de 2011 ha mostrat senyals de desacceleració econòmica. Tot i que amb l’inici de l’any s’ha produït una certa evolució favorable dels mercats financers, com a conseqüència de les condicions favorables de finançament del deute promogudes pel BCE, a l’àrea euro es va configurant un escenari d’elevada probabilitat de recessió. Les economies emergents pateixen l’efecte d’aquesta menor expansió del comerç mundial, que en el cas de la Xina s’acumulen al menor dinamisme registrat de la demanda interna com a resultat de les polítiques monetàries restrictives impulsades per controlar l’espiral inflacionista. En aquest context internacional d’evolució desfavorable de l’activitat, la única excepció són els EUA, que han presentat indicadors positius des de l’estiu que han comportat la creació de llocs de treball i, en paral·lel, la reducció de la taxa d’atur. Les projeccions econòmiques pel proper any mostren aquest deteriorament de l’activitat i una reducció de les expectatives de creixement mundial. Segons les projeccions de l’FMI pel 2012 el creixement mundial estimat és del 3,3%, cinc dècimes menys que el 2011, en canvi pel 2013 es preveu una progressiva recuperació de l’economia (del 3,9%). En les economies emergents les previsions de creixement de l’FMI apunten ritmes més moderats respecte els observats els darrers anys, per sota del 6% en el seu conjunt. Tot i així, el diferencial de creixement respecte a les economies avançades, que es preveu que sigui lleugerament per sobre de l’1%, permet anar reduint les distàncies entre el món desenvolupat i els països en desenvolupament.

En les economies avançades, la recuperació de l’activitat als Estat Units se situat en l’,18% el quart trimestre de 2011 i les projeccions pel 2012 es mantenen en aquesta mateixa xifra, mentre que pel 2012 s’enfilen fins el 2,2%. A l’àrea de l’euro el creixement pel darrer trimestre del 2011 se situat en el 0,8% i pel 2012 és on la revisió és més important i l’FMI apunta una recessió suau pel 2012 (del -0,5%, lluny de l’1,6% del 2011) i un lleuger creixement de cara al 2013 (0,8%). Al Japó les previsions de creixement pel quart trimestre no s’han acomplert i el PIB ha retrocedit un -0,9%, mentre que es preveu un creixement de l’1,7% pel 2012 i de l’1,6% pel 2013. Tot i les perspectives de progressiva recuperació de les economies avançades de cara al 2013, la incertesa sobre les projeccions econòmiques són elevades, ja que un possible rebrot de les tensions financeres de l’àrea euro podrien provocar un major alentiment de l’economia mundial.

Les economies emergents i en desenvolupament continuen amb la moderació de les seves elevades taxes de creixement. Si el creixement d’aquest grup de països va ser del 7,3% el 2010, el 2011 s’ha reduït fins un 6,2% i pel 2012 es preveu una desacceleració de fins el 5,4%. Altre cop, les asiàtiques són les que continuaran avançant amb intensitat, malgrat la desacceleració global. La Xina ha tancat l’exercici 2011 amb un creixement del 9,2% i es preveu un creixement del 8,2% pel 2012. Al seu torn, la India tanca l’any 2011 amb un creixement del 7,4% i es preveu un augment del PIB del 7,0% pel 2012 (4 dècimes menys). La resta d’economies del sud-est asiàtic han tancat l’any amb un creixement del 4,8% mentre es preveu un comportament més positiu de cara el 2012, del 5,2%. A Llatinoamèrica s’apunta també una desacceleració de l’economia respecte el 2011, d’un punt percentual: el 2011 ha tancat amb un increment del 4,6% interanual. El comportament de les dues principals economies d’aquesta àrea geogràfica és divergent, mentre es preveu una


Conjuntura general

2

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

suau millora de l’activitat econòmica al Brasil (del 3,0% el 2012, una dècima més que l’any 2011), a Mèxic s’anticipa una desacceleració de l’activitat (que passaria del 4,1% l’any 2011 al 3,5% el 2012, 6 dècimes menys).

A la zona euro totes les previsions dels organismes internacionals anticipen una lleugera recessió pel conjunt de 2012. Les dades conegudes del quart trimestre de 2011 mostren que no només les economies perifèriques han registrat una intensa desacceleració de l’activitat a conseqüència de les tensions en els mercats de deute públic. Els dos motors europeus, Alemanya i França redueixen força les seves perspectives de creixement. Així, tot i que segons les previsions es mantindran lleugerament en positiu el 2012 (0,3% i 0,2% respectivament), deixen lluny les xifres de creixement d’anys anteriors: en el cas alemany superiors al 3%. Només es preveu una lleugera recuperació de cara al 2013, on les taxes de creixement superaran l’1%. En països com Itàlia i Espanya és on la recessió serà més acusada de cara al 2012 (el PIB caurà el -2,2% i -1,7% respectivament) i de cara al 2013 s’apunten taxes lleugerament negatives (del -0,6% i -0,3%), persistint l’etapa recessiva iniciada a finals de 2011. Aquestes taxes de creixement, insuficients en el cas alemany i francès i recessives en el cas italià i espanyol, no ajuden a la reducció de l’atur, que es troba en un nivell ja molt alt en aquests dos darrers països. Aquesta previsible recessió en el conjunt de l’àrea de l’euro es va debatre en la reunió de l’Eurogrup del 30 de gener, del que a banda dels avenços en l’elaboració d’un nou tractat en el que es fixava el límit del 0,5% del PIB en el dèficit (com a mesura necessària per superar la crisi), es va discutir sobre la necessitat d’introduir en paral·lel mesures d’estímul de l’activitat econòmica, que permeti, d’una banda, reduir els nivells de desocupació, sobretot entre la població juvenil i, de l’altra, facilitar l’accés al crèdit per part de les petites i mitjanes empreses (mitjançant l’emissió de liquiditat a mig i llarg termini per part del BCE). Tot i aquest panorama negatiu, l’evolució dels mercats financers ha estat favorable en el seu conjunt. Així, en el cas d’Itàlia i d’Espanya aquesta calma ha permès reduir els diferencials de deute públic respecte a la rendibilitat del bo alemany i s’han enregistrat saldos positius en els mercats de la renda variable europea. Malgrat tot, la tònica predominant segueix sent la incertesa, sobretot pel fet que no s’acaba de resoldre la crisi del deute sobirà a la zona euro. Per aquest motiu, la confiança dels consumidors i empresaris segueix estant a nivells baixos, context que porta a posposar les decisions de despesa i a reforçar la dinàmica recessiva iniciada.

L’economia espanyola manté la desacceleració registrada els trimestres anteriors i el creixement interanual del PIB passa del 0,8% el tercer trimestre de 2011 al 0,3% el quart (5 dècimes menys). Aquesta situació és fruit de la intensificació del deteriorament de la demanda interna, ja que el sector exterior va mantenir la seva contribució positiva a l’avanç del PIB. El termes anuals la taxa de creixement del PIB se situa l’any 2011 en el 0,7%, 8 dècimes superior al -0,1% anotat el 2010. La gravetat d’aquest refredament registrat de l’economia espanyola és que es produeix en un moment en que l’atur està en valors màxims i el dèficit públic assoleix nivells excessius. De fet, aquest menor creixement de l’activitat enregistrat el darrer trimestre de 2011 s’ha traslladat a l’evolució del mercat laboral, amb una important caiguda de l’ocupació que segons l’Enquesta de Població Activa retrocedeix en 350 mil llocs durant el quart trimestre (un 3,2% menys en taxa interanual). En paral·lel s’ha produït un augment del nombre d’aturats de 295 mil persones i s’ha elevat la taxa d’atur fins el 22,9% de la població activa (superior al 31% a Andalusia), situant la xifra d’aturats en els 5,2 milions de persones i el nombre de llars amb tots els membres actius a l’atur en 1,6 milions, 150 mil llars més que el trimestre anterior. Les perspectives de cara al 2012 són d’entrada en recessió de l’economia espanyola ja que els darrers indicadors econòmics coneguts confirmen aquesta tendència. El que debaten els principals analistes són quina serà la durada i la


Conjuntura general

3

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

intensitat d’aquesta recessió. Les previsions de cara al 2012 no són clares, ja que hi ha opinions força diverses entre els analistes econòmics, degut a l’elevada incertesa del context econòmic actual influït en bona part per factors polítics, més que econòmics. Així, l’evolució de l’economia espanyola dependrà en bona mesura de la resolució de la crisi del deute sobirà (les negociacions sobre el deute hel·lè i la capacitat de Portugal i Irlanda de complir amb els ajustos fixats), de la magnitud i la forma de l’ajust del dèficit fiscal espanyol i de l’evolució del preu del petroli. L’FMI és un dels organismes que pronostica una revisió més important del creixement, que ha passat de preveure un creixement de l’1,2% pel 2012 en anteriors previsions a un retrocés de l’1,7% en les perspectives publicades aquest gener. Les previsions del Banc d’Espanya són d’una caiguda de l’1,5% pel 2012 i una recuperació modesta del 0,2% pel 2013. Tanmateix, si aquests factors polítics es van resolent de forma favorable, la recuperació de la confiança podria ser més ràpida del previst. Si fos així, la caiguda del PIB prevista per aquest 2012 seria molt menor i el 2013 podrien tornar els creixements positius. La contracció econòmica prevista per l’any vinent també es veurà influïda pel comportament del sector exterior (exportacions i, sobretot, el turisme), que en els darrers anys ha estat la principal font de creixement de l’economia espanyola. S’espera que la recessió de l’economia europea prevista per l’any vinent redueixi el ritme actual de creixement del sector exterior espanyol, tot i així, la lleugera depreciació de l’euro esperada pel primer semestre de l’any pot influir positivament en les exportacions a la resta del món.

A Catalunya l’economia, després de més d’un any registrant xifres de creixement intertrimestrals positives, torna a la senda del decreixement. Així, l’economia catalana retrocedeix un 0,4% respecte el tercer trimestre i es manté estable en termes interanuals (0,0%). Aquesta dinàmica deixa la taxa de creixement anual en un 0,7%, sis dècimes més que el 2010 (que va ser del 0,1%). Aquesta xifra queda lluny de les previsions més optimistes del mes de juliol, que situaven el creixement al voltant de l’1,1% com a conseqüència de les bones xifres d’exportació i del turisme. Els motius d’aquesta rebaixa ha estat, d’una banda, l’empitjorament de la marxa de l’economia a la zona euro comentada amb anterioritat, que ha comportat una desacceleració de les exportacions i, de l’altra, l’evolució negativa de la demanda interna com a conseqüència dels processos d’ajust profund per tal de controlar el dèficit i de la persistència de les dificultats per accedir al crèdit. Pel que fa a l’activitat industrial durant els mesos d’octubre i novembre la producció s’ha contret de forma significativa (un -5,1% i -9,8%) i l’indicador avançat de clima industrial de desembre confirma el deteriorament, tot i que a la zona euro i a Espanya aquest indicador ha millorat el mes de gener. El sector de la construcció registra quatre anys consecutius de contracció de l’activitat i acaba l’any amb un volum d’activitat similar al del 2003. El nombre d’habitatges iniciats es manté a valors mínims i la licitació d’obra pública no ha parat de davallar com a conseqüència de la caiguda de la inversió pública (s’ha reduït un 68,4% fins a novembre de 2011, sobretot per part de les administracions catalanes). Tot i que l’increment del valor afegit del sector serveis s’ha situat en positiu el darrer trimestre del 2011 (0,7%), aquesta xifra representa una desacceleració important respecte a la de principis d’any (que va ser de l’1,7%). Aquesta és resultat de dues dinàmiques divergents. D’una banda, una evolució negativa d’aquells subsectors relacionats amb la provisió de serveis a les administracions i la dels subsectors de la distribució, per la contenció de la despesa pública i la debilitat del consum privat respectivament. De l’altra, els serveis lligats a l’activitat industrial i al turisme, que han registrat un millor comportament atès l’evolució més positiva del sector exterior. El sector agrari és el que registra un millor comportament, amb un increment del 2,8% del valor afegit brut que situa la mitjana anual en l’1,4% el 2011. El deteriorament del context econòmic s’ha traslladat al mercat de treball català que ha patit una caiguda interanual de l’ocupació del 4% i un augment de l’atur del 12,9%


Conjuntura general

4

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

segons l’Enquesta de Població Activa, situant la taxa d’atur en el 20,5% (el 47,9% en el cas dels joves). El retrocés en l’ocupació és superior a la registrada a Espanya (del 3,3%) i ha afectat més intensament als sectors de la construcció i la indústria (14% i 7,5% respectivament), mentre que al terciari la caiguda ha estat menor (de l’1,8%). L’any, per tant, tancaria amb una caiguda acumulada de l’ocupació del -1,8% i un augment acumulat de l’atur del 8,4% (lleugerament millor que l’enregistrat pel conjunt de l’Estat). De cara al proper trimestre, l’enquesta de clima empresarial de Catalunya, presenta unes expectatives més negatives per a tots els sectors, dels quals els menys negatius són el sector hoteler (-3 punts1) i el sector industrial (-5,7 punts) i els més negatius la construcció (-39,2 punts) i el comerç al detall (32,1 punts).

1 Diferència entre percentatges de resposta "Alça" i "Baixa".


Resum executiu

5

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

RRReeesssuuummm eeexxxeeecccuuuttt iiiuuu Important desacceleració de l’economia a les tres comarques de la Catalunya Central durant el segon semestre de 2011. Tot i haver començat l’any amb un cert estancament al Bages i millora de la situació al Berguedà, el 2011 tanca amb males perspectives de cara al 2012. On es destrueix més ocupació és al Berguedà, amb un retrocés del 6,3% dels llocs de treball durant el 4t. trimestre. Al Bages i al Solsonès el ritme també és elevat, del -5,6% i -4,2% respectivament (lluny de l’1% o 2% del primer semestre). Bages i Berguedà són de les comarques amb pitjor comportament dins el panorama comarcal català. De fet, només tres comarques mostren ritmes més intensos de destrucció d’ocupació que el Berguedà. Al Bages, com ja es va comentar en l’anterior informe, la caiguda de l’ocupació és suposadament deguda als processos de fusió de la Mediació financera, que ha deixat de comptabilitzar a la comarca uns 700 llocs en aquest sector, deguts probablement a canvis en l’assignació de personal a centres de cotització situats en d’altres comarques i als acomiadaments que s’estan produint en el sector.

Per sectors, l’evolució més negativa és el del terciari, on es passa de 13 comarques creant ocupació el tercer trimestre de 2011 a 2 en el quart. Aquesta dinàmica s’explica per un retrocés en el conjunt de subsectors (excepte als Transports) però sobretot per l’empitjorament a l’Administració pública, on ja cap comarca crea ocupació de les 14 que en creaven el trimestre anterior i també de l’Hosteleria, on 7 comarques han deixat de crear ocupació al darrer tram de l’any. La Indústria amb 4 comarques en positiu, perd 7 respecte a tres mesos abans. La Construcció no s’anota cap comarca en positiu i el primari amb 6 comarques creant ocupació, es manté força estable.

Mentre al conjunt de l’economia catalana s’observa una moderació en la destrucció de centres de treball, a les tres comarques de la Catalunya Central la dinàmica és d’intensificació d’aquest procés, sobretot en el darrer trimestre de 2011. Així, les taxes de variació interanuals en aquest període són del -2,4% al Bages, el -4,8% al Berguedà i el -4,6% al Solsonès, mentre que pel conjunt de Catalunya el retrocés només del -1,4%.

El comportament de la modalitat de treball autònom és comparativament millor que el de l’ocupació o el del teixit empresarial ja que la caiguda és moderada i s’aproxima força a l’evolució observada pel conjunt de l’economia catalana. Segons el Registre Especial de Treball Autònom, les taxes de variació interanuals del darrer trimestre de 2011 se situen en el -1,6% al Bages, el -1,8% al Berguedà i -2,1% al Solsonès, front el -1,5% del conjunt del Principat.

La situació econòmica a la Catalunya Central empitjora abruptament durant la segona meitat

del 2011. La comarca més perjudicada és el Berguedà, però també el Bages mostra una

dinàmica força negativa, de les més negatives del panorama comarcal català.

S’intensifica la destrucció de llocs de treball,

però també de teixit empresarial i amb menor intensitat de treball autònom.

Gràfic 1 Taxes de variació interanuals dels llocs de

treball. 2002-10

Gràfic 2 Taxes de variació interanuals dels centres de

cotització. 2002-10

Gràfic 3 Taxes de variació interanuals dels afiliats RETA.

2002-10

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Bages Berguedà Solsonès Catalunya

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Resum executiu

6

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

El sector Serveis que havia estat el motor de la recuperació econòmica durant el 2010 i més tímidament durant el primer semestre de 2011, s’endinsa en les xifres negatives. Al conjunt del Principat es destrueixen l’1,8% dels llocs de treball en termes interanuals el darrer trimestre de l’any. Si al segon trimestre de 2011 hi havia 27 comarques creant ocupació, aquesta xifra es redueix fins a 2 el darrer trimestre de l’any. En aquest context, les comarques de la Catalunya Central presenten una dinàmica comparativament negativa. De fet, el Berguedà és una de les comarques que més ocupació destrueix en el terciari (-6,2%, només 2 comarques superen aquesta taxa) i el Bages també (amb el -5,0% i ocupant la posició 33 de 41). En canvi, el Solsonès és de les que registren millor comportament (-2,1% i posició 13).

Altre cop, el millor comportament del Serveis al Solsonès s’explica per la favorable evolució de les Immobiliàries i serveis empresarials i del Comerç, que registren creació d’ocupació. Al Berguedà, excepte la Mediació Financera, que té un pes petit, la resta de subsectors del terciari se situen en negatiu, sobretot l’Administració pública. Finalment, al Bages només l’Educació i les Altres activitats socials i altres serveis obtenen un bon registre.

La Indústria durant el segon semestre de 2011 ha registrat un lleuger empitjorament respecte a la dinàmica anterior i al conjunt de Catalunya la destrucció d’ocupació se situa en el -3,3% interanual el darrer trimestre de l’any (lleugerament per sobre del -2,6% amb que va tancar el segon trimestre). A les comarques de la Catalunya Central el comportament d’aquest sector cabdal de l’economia ha estat divers, tot i que mostra una dinàmica més positiva que el conjunt català. Així, el millor comportament es registra al Berguedà que tanca l’any amb un increment del 0,3% dels llocs (només quatre comarques catalanes aconsegueixen crear ocupació en el sector). Al Bages i al Solsonès la destrucció d’ocupació se situa per sota la mitjana catalana, del -2,9% i del -2,6% respectivament.

El sector de la Construcció juntament amb la frenada del sector terciari esdevé la causa de la tònica negativa d’aquest darrer tram de l’any. El repunt en la destrucció d’ocupació ja comentat en l’anterior informe s’ha accentuat i al conjunt de Catalunya el sector perd el 15,5% dels llocs de treball en termes interanuals. A les comarques de la Catalunya Central l’evolució del sector és comparativament pitjor, amb taxes més elevades: -18,1% al Bages, -17,1% al Berguedà i -15,2% al Solsonès. De fet, la Catalunya Central és una de les zones de Catalunya on més cau la Construcció.

El sector Serveis deixa d’exercir de motor de la recuperació econòmica a la Catalunya Central i

torna a destruir ocupació. Berguedà i Bages mostren una dinàmica del terciari molt pitjor que

la majoria de comarques catalanes.

La Indústria tot i empitjorar lleugerament mostra una dinàmica més favorable a la

Catalunya Central. El Berguedà és de les poques comarques que crea ocupació.

La Construcció s’endinsa de nou en un cicle de destrucció important d’ocupació. La dinàmica és

més negativa a la Catalunya Central.


treball. Serveis. 2002-10


treball. Indústria. 2002-10


treball. Construcció. 2002-10


-10

-5

0

5

10

15

20

25

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


-30

-20

-10

0

10

20

30

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Resum executiu

7

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

S’incrementa notablement el nombre de persones que s’inscriuen com a demandants

d’ocupació a les oficines de treball.

Es manté el descens continuat en la sinistralitat.

Disminueix notablement la contractació.

Durant el segon semestre de 2011 s’incrementa notablement el nombre de persones que es registren a les oficines de treball com a demandants d’ocupació. Al conjunt de Catalunya l’augment de l’atur registrat se situa en el 9,0% interanual el quart trimestre (molt per sobre del 2,9% del segon trimestre). Així, la dinàmica ja observada al Berguedà el segon trimestre es consolida i es trasllada al resta de comarques de la Catalunya Central. On l’increment és més important és al Berguedà (12%), Al Bages és del 7,4% mentre que al Solsonès l’atur ha seguit disminuint durant el tercer trimestre (-0,4%) i només al quart ha sofert un repunt (2,4%). De fet, és la segona comarca amb un millor comportament. Tanmateix, és, de les tres, la comarca amb majors excedents laborals (els aturats representen el 29,2% dels llocs de treball).

La bona notícia, altra cop, prové de la sinistralitat, que segueix mantenint la dinàmica de reducció del nombre d’accidents laborals. Al conjunt de Catalunya la reducció el quart trimestre de l’any és del -12,9% interanual. Al Berguedà i al Solsonès es produeix una reducció significativament superior, del -25,7% i-34,1% respectivament. Mentre al Bages és del -10,2%. En termes relatius, només el Solsonès registra una incidència menor que al conjunt del Principat: 773,2 accidents per cada 100 mil assalariats front els 923,5 accidents de la mitjana catalana. En canvi, al Bages i el Berguedà la incidència és superior: 1.225,9 i 1.062,2 accidents per cada 100 mil assalariats respectivament.

En línia a la dinàmica en l’ocupació, la contractació manté una tendència negativa, amb una reducció important dels contractes signats durant el segon semestre. A Catalunya se signen durant els tres darrers mesos de l’any un 5,0% menys contractes que al mateix període de 2010. A la Catalunya Central aquesta reducció és més significativa: del -9,3% al Bages, el -7,0% al Berguedà i el -30,7% al Solsonès.

Al conjunt de Catalunya el percentatge de contractes que són temporals continua en augment respecte a trimestre anteriors (90,3%). En canvi a la Catalunya Central s’observen dinàmiques diferenciades. Augmenta la proporció de la contractació temporal al Bages (91,2%) i disminueix al Berguedà i al Solsonès (90,8% i 87,2% respectivament).


Gràfic 7 Taxes de variació interanuals de persones

registrades a l'atur. 2006-10

Gràfic 8 Evolució dels índexs de sinistralitat (x 100 mil

treb.). 2001-10

Gràfic 9 Taxes de variació interanuals de contractes

laborals. 2007-10

Gràfic 10 Evolució del percentatge de contractació

temporal. 2006-10

-20

0

20

40

60

80

100

120

140

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2007 2008 2009 2010 2011


65

70

75

80

85

90

95

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2006 2007 2008 2009 2010 2011



Resum executiu

8

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

Bages Berguedà Solsonès Catalunya Central

Llocs de treball: 60.159 Llocs de treball: 10.672 Llocs de treball: 5.016 Llocs de treball: 75.847

Centres de treball: 5.609 Centres de treball: 1.349 Centres de treball: 647 Centres de treball: 7.605

Atur registrat: 15.682 Atur registrat: 3.113 Atur registrat: 877 Atur registrat: 19.672

Taxa excedent laboral (%): 26,1 Taxa excedent laboral (%): 29,2 Taxa excedent laboral (%): 17,5 Taxa excedent laboral (%): 25,9

Taxa atur estimada (%): 16,3 Taxa atur estimada (%): 15,0 Taxa atur estimada (%): n.d. Taxa atur estimada (%): n.d.

Contractacions: 9.958 Contractacions: 2.031 Contractacions: 515 Contractacions: 12.504

Llocs de treball (%): -5,6 Llocs de treball (%): -6,3 Llocs de treball (%): -4,2 Llocs de treball (%): -5,6

Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%)

- Altres activitats socials i altres serveis

2,4 - Mediació financera 4,3 - Mediació financera 11,1 - Altres activitats socials i altres serveis

1,7

- Educació 0,6 - Agricultura 2,3 - Altres activitats socials i altres serveis

5,8 - Agricultura 0,3

- Agricultura 0,4 - Indústria 0,3 - Immobiliàries i serveis empresarials

2,9 - Educació -2,4

- Mediació financera -60,3 - Administració i Seguretat Social

-22,0 - Administració i Seguretat Social

-15,8 - Mediació financera -55,6

- Construcció -18,1 - Construcció -17,1 - Construcció -15,2 - Construcció -17,6

- Administració i Seguretat Social

-13,6 - Educació -14,5 - Educació -7,0 - Administració i Seguretat Social

-15,1

Centres de treball (%): -2,4 Centres de treball (%): -4,8 Centres de treball (%): -4,6 Centres de treball (%): -3,0

Atur registrat (%): 7,4 Atur registrat (%): 12,0 Atur registrat (%): 2,4 Atur registrat (%): 7,9

Contractació (%): -9,3 Contractació (%): -7,0 Contractació (%): -30,7 Contractació (%): -10,1

De nivell o volum:

Síntesi d’indicadors principals

Dinàmica (variacions interanuals):

Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%):


Bages

9

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

BBBaaagggeeesss Llocs de treball i centres de treball

S’intensifica la dinàmica recessiva de l’economia bagenca iniciada en el primer semestre. Els dos darrers trimestres de l’any registren una important pèrdua de llocs de treball a la comarca i el ritme de destrucció d’ocupació segueix una dinàmica negativa. Així, el tercer trimestre la taxa de variació interanual se situa en el -4,1% i el quart en el -5,6%. Amb aquest descens, el nombre de llocs de treball se situa a finals de desembre en 60.159 llocs, 3.590 menys que el mateix període de l’any anterior i 881 menys respecte a finals de setembre. Queden enrere per tant els indicis de recuperació de l’economia bagenca que s’havien observat durant el 2010. Dins el context comarcal català, el comportament de l’ocupació a la comarca del Bages ha estat comparativament més negatiu que a la majoria de comarques (posició 21 de 41). En paral·lel al procés de destrucció de llocs de treball també s’observa una destrucció de teixit empresarial, tot i que molt més moderada. Així, a finals de desembre es comptabilitzen un total de 5.609 centres de cotització, 137 menys que un any abans (un -2,4%) i 13 menys que al setembre.

Treball autònom i assalariat

La reducció més important en l’ocupació ha estat de treball assalariat, que experimenta una reducció del -4,7% i -6,7% el tercer i quart trimestre. Segons les dades d’afiliats al Registre General de la Seguretat Social (RGSS), el nombre de llocs de treball assalariat es col·loca en 47.230 cotitzants, 3.381 menys que en el mateix moment d’un any abans i 908 menys que al setembre.

El treball autònom, en canvi, manté la dinàmica observada la primera meitat del 2011. És a dir, es mantenen els ritmes de destrucció de treball en aquesta modalitat al voltant del -1,6%-1,7%. En finalitzar el mes de desembre, l’afiliació a aquesta modalitat de treball se situa en els 12.929 llocs segons el Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA), és a dir, 209 menys que el quart trimestre de 2010 i 27 més que el setembre.

S’intensifica la destrucció d’ocupació al Bages durant la segona meitat del 2011. L’evolució

observada és de les pitjors del panorama comarcal català.

La destrucció de teixit empresarial també

s’intensifica, però a ritmes molt més moderats.

El treball assalariat és el que experimenta una reducció més important, mentre l’autònom

manté els ritmes moderats de trimestres anteriors.

Gràfic 11 Evolució del nombre de llocs de treball i centres

de cotització. 2001-10. Bages


treball i centres de cotització. 2002-10. Bages

Gràfic 13 Evolució del nombre dels afiliats al RGSS i

RETA. 2001-10. Bages


5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

85.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

Llocs de treball Centres de cotització

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

85.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.000

RGSS RETA


Bages

10

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

Atur

L’atur que s’havia estancat durant el darrer trimestre de 2010 i el primer trimestre de 2011, torna a repuntar i amb força durant la segona meitat de 2011. Així, el nombre de persones inscrites a les oficines de treball com a demandants d’ocupació s’incrementa en un 3,7% i 7,4% respectivament durant el tercer i quart trimestre de 2011. Aquestes xifres representen un augment en el nombre de persones registrades a l’atur pel quart trimestre de 2011 de 1.081 persones en termes interanuals i 458 respecte el trimestre anterior. La taxa d’atur estimada, doncs, se situa en el 16,3% (2 dècimes més que en l’anterior informe de juny) i els excedents laborals representen el 26,1% dels llocs de treball de la comarca.

Indústria, amb el 22,4%, i les Immobiliàries i els serveis empresarials, amb el 23,8%, són els sectors que més contribueixen a l’atur. La Construcció, amb el 14,5%, i el Comerç, amb el 12,8%, els segueixen. D’altra banda, el sector terciari acumula el 57,6% dels aturats/des. El sector amb majors excedents laborals és el de les Immobiliàries i els serveis empresarials (73,5%). En segon terme, hi ha la Construcció, amb el 44,4%. La Mediació financera és també del grup de sectors amb majors excedents, amb el 38,4%.

Contractació

La disminució en la contractació iniciada el segon trimestre de 2011 s’aprofundeix, sobretot en els darrers tres mesos de l’any. Així les coses, el tercer trimestre cau la contractació en un -4,5% interanual i el quart un -9,3%. En termes absoluts, el nombre de contractes firmats en el darrer trimestre de l’any ascendeix a 9.958, 1.024 menys que en el mateix període de l’any anterior i 489 menys que en el període juliol-setembre. D’altra banda, la temporalitat assoleix el seu màxim històric amb el 91,2% dels contractes realitzats sent d’aquesta modalitat. Aquesta elevada taxa de temporalitat en la contractació reflecteix la important davallada de la contractació indefinida que cau un 28,0% interanual, respecte a la indefinida que cau un 7,0%.

Sinistralitat laboral

La sinistralitat laboral torna a assolir un mínim absolut en la sèrie històrica. Els mesos d’octubre-desembre registren 579 accidents laborals que en termes relatius representen 1.225,9 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Quant a l’evolució, la disminució representa una reducció en termes interanuals del 10,2%. Per acabar, cal assenyalar que s’han enregistrat 10 accidents greus i no s’ha hagut de lamentar cap mort en els darrers tres mesos de l’any.

L’atur repunta amb força. Hi ha mil aturats/des més que ara fa un any. Per cada quatre llocs de

treball hi ha un aturat/da.

Cau intensament la contractació i la taxa de temporalitat en la contractació assoleix un nou

màxim.

La sinistralitat assoleix un nou mínim absolut.

Gràfic 14 Evolució del nombre de persones registrades a

l'atur. 2005-10. Bages

Gràfic 15 Evolució de la contractació. 2006-10. Bages

Gràfic 16 Evolució del nombre d'accidents laborals. 2001-

10. Bages


0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Atur registrat Taxa de variació interanual (%)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

2006 2007 2008 2009 2010 2011

72

74

76

78

80

82

84

86

88

90

92

94

Núm. Contractes Taxa temporalitat (%)

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

Núm. Accidents Var. interanual (%)


Bages

11

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

L’activitat al sector Serveis es contrau amb força

S’intensifica la destrucció de llocs de treball en el principal motor de l’economia bagenca: el sector Serveis. L’entrada en xifres negatives durant el primer semestre de 2011, tot i que molt moderades, ja indicaven l’inici d’una nova etapa recessiva que s’ha anat confirmant durant la segona meitat de l’any. Les taxes de variació interanuals enregistrades durant el tercer i quart trimestre han estat de -4,0% i -5,0% respectivament. Aquest fet situa la xifra de llocs de treball del terciari durant el quart trimestre en 36.971, 1.952 menys que dotze mesos abans i 88 més que el trimestre anterior. Al final de l’any, només dos sectors aconsegueixen crear ocupació, són les Altres activitats socials i altres serveis i l’Educació. Altrament, la Mediació financera i l’Administració s’erigeixen com els subsectors amb un major ritme de destrucció de llocs de treball. Tot i aquest mal comportament en l’ocupació, els centres de cotització es mantenen força estables. Tanca l’any una variació del -0,9%. La xifra de centres se situa en tancar l’any en 3.876, 35 menys que l’any 2010 i 20 més que a finals de setembre. El ritme d’augment en el nombre d’aturats s’intensifica respecte al registrat en l’anterior informe i se situa en el 15,6% (front el 6,5% del 2n. trim). Així, el nombre de persones aturades procedents del sector és de 9.016 i els excedents laborals del 24,4%.

El Comerç es manté estable

Després de quatre trimestres consecutius d’estancament en l’ocupació, el sector Comerç torna a perdre ocupació. Les taxes interanuals pel tercer i quart trimestre se situen en el -1,4% i -3,2% respectivament. En conseqüència, el nombre de llocs comptabilitzats a finals de desembre és de 12.145, 397 llocs menys que un any anys i 75 menys respecte el setembre. Pel que fa als centres de cotització, s’observa una lleugera disminució durant el quart trimestre, del -0,7%, resultant un total de 1.477 centres, 10 menys que un any abans. L’atur sectorial és de 2.008 persones, el que representa un increment del 15,1% interanual (front el 1,6% del 2n. trim.), 263 persones mes. Els aturats representen el 16,5% dels llocs de treball de la comarca.

L’Hoteleria inicia una nova etapa negativa

L’Hoteleria també s’apunta a la senda negativa amb una disminució dels llocs de treball del -1,5% i -2,0% pel tercer i quart trimestre respectivament. Queden, doncs, els llocs de treball en 3.031, 63 menys que un any abans. Tanmateix, augmenten els centres de cotització un 1,0% durant el darrer trimestre, comptabilitzant-ne 512. Pel que fa a l’atur, s’intensifica el nombre de persones registrades a les oficines de treball en un 16,4% interanual.

Es consolida una nova etapa de destrucció d’ocupació al sector Serveis.

Després d’un any d’estancament, el Comerç

torna a perdre ocupació.

L’Hoteleria també s’apunta a la dinàmica recessiva, tot i que amb menor intensitat.

Gràfic 17 Evolució dels llocs de treball. Serveis. 2001-10.

Bages

Gràfic 18 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-10.

Bages

Gràfic 19 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-

10. Bages


20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Llocs de treball Mitjana mòbil

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

3.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Bages

12

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

Es manté la contracció al Transport i les comunicacions

Des de l’inici de 2008 el Transport i les comunicacions suma caigudes consecutives en l’ocupació en termes interanuals. Són ja 534 llocs menys des de llavors (el 20%). En aquesta segona meitat de l’any 2011 es manté la dinàmica observada des de finals de 2010 d’empitjorament de la situació. Així, les taxes de variació interanuals registrades són del -4,9% i -4,1% en el tercer i quart trimestre. A desembre de 2011 els llocs de treball registrats són 2.147, 92 menys que un any abans i 23 menys respecte a finals de setembre. Els centres de cotització també han mostrat un comportament negatiu, sobretot durant el tercer trimestre. Finalment, es comptabilitzen un total de 253 centres el quart trimestre. L’atur al seu torn s’incrementa en un 12,2% interanual, molt per sobre del 7,3% registrat el 2n. trim., i s’eleva a 439 desocupats/des. Els aturats representen el 20,5% dels llocs de treball localitzats.

Reordenació del sector de la Mediació financera

El sector de la Mediació financera perd 615 llocs durant el quart trimestre de 2011. Aquesta situació ja s’observava des de l’inici de 2011 i és deguda als processos de reordenació del sector (integració de Caixa Manresa dins CatalunyaCaixa), amb el que molts dels seus treballadors/es de la província podrien haver estat absorbits per centres de cotització del grup amb seu a d’altres comarques (possiblement a la seu d’aquesta nova entitat). La xifra de llocs, doncs, passa del miler als 405 actuals. Aquest procés de reorganització bancària probablement també ha comportat l’acomiadament d’alguns treballadors, atès que l’atur sectorial s’incrementa en 48 persones respecte el 2010, un increment del 44,6%. Així, els aturats/des provinents del sector representen el 38,4% dels llocs de treball localitzats.

Caiguda abrupta de l’ocupació a les Immobiliàries i els serveis empresarials

L’ocupació en les activitats Immobiliàries i els serveis empresarials que registrava una dinàmica positiva des de mitjan 2009, cau abruptament durant el darrer trimestre de l’any. En termes interanuals disminueixen els llocs de treball en un -4,0%, fet que situa els llocs en 5.078, 214 menys que un any abans i 189 menys que el tercer trimestre. Els centres de cotització mantenen un ritme similar en la reducció a trimestres anteriors (-2,1%). D’altra banda, l’atur augmenta en 349 persones, situant-se en 3.734 aturats/des. Els excedents representen el 73,5% dels llocs de treball localitzats.

Es manté la pèrdua de llocs de treball en el Transport i les comunicacions.

L’evolució de la Mediació financera evidencia els

processos de reordenació del sector.

Cau l’ocupació per primer cop des de mitjan 2009 en les Immobiliàries i els serveis

empresarials.

Gràfic 20 Evolució dels llocs de treball. Transport i

comunicacions. 2001-10. Bages

Gràfic 21 Evolució dels llocs de treball. Mediació

financera. 2001-10. Bages

Gràfic 22 Evolució dels llocs de treball. Immobiliàries i

serveis empresarials. 2001-10. Bages


1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Bages

13

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

L’Administració i la Seguretat Social perd ocupació per primer cop a ritmes elevats. Mentrestant, es manté la contracció moderada a la Sanitat i serveis socials i les Altres activitats socials i altres serveis donen un balanç positiu.

Per primer cop es redueixen els efectius a l’Administració i la Seguretat Social

Des de l’inici de la sèrie l’Administració i la Seguretat Social havia creat ocupació a la comarca en termes interanuals. Així, durant aquests 11 anys s’ha duplicat els llocs de treball, creant-ne 1.310. La segona meitat del 2011 marcarà un fet històric en l’evolució del sector, ja que destrueix ocupació per primer cop i ho fa a ritmes elevats, un -5,4% el tercer trimestre i -13,6% el quart. En termes absoluts representen 453 llocs menys al desembre respecte el mateix període de 2010. Amb aquesta reducció, el nombre de llocs comptabilitzats queda en 2.867. Els centres de cotització se situen en 164, 3 menys que un any abans. En conseqüència, és el sector on s’incrementa més l’atur, en 177 persones, un 47,3% més d’aturats que un any abans. Tot i així, l’increment absolut de l’atur és molt menor que la reducció de llocs de treball. Amb tot, els excedents laborals s’incrementen en 3 punts i ja són del 19,3%.

L’Educació segueix amb la tònica erràtica

L’Educació és un sector amb un comportament força erràtic en el seu balanç històric. De fet, intercala trimestres amb creació d’ocupació amb d’altres en negatiu, que s’uneixen a la forta estacionalitat en l’ocupació. La segona meitat del 2011 segueix la mateixa tònica i s’observa un lleugera destrucció d’ocupació el tercer trimestre (-1,3%) i creació durant el quart (0,6%). Els llocs de treball computats són 2.088. Els centres de cotització se situen el quart trimestre en 135, un menys que el 2010. El nombre d’aturats és de 214, un 22,6% més que l’any 2010.

La Sanitat i serveis socials segueix en negatiu

Des de l’important salt ocorregut el darrer trimestre de 2009 en l’ocupació de la Sanitat i serveis socials (amb el que assoleix el 10,5% comarcal), la situació es manté en lleuger descens. El desembre s’enregistra una pèrdua del 3,0% dels llocs situant-se en 6.313, 197 menys que el 2010. Els centres comptabilitzats són 176, dos menys.

Les Altres act. socials i altres serveis en positiu

Les Altres activitats socials i altres serveis segueixen un comportament també erràtic però amb un balanç més aviat positiu. Tanquen el 2011 amb un increment del 2,4% dels llocs (2.897 en total). Els aturats/des són 533, 63 més que ara fa un any.


Gràfic 23 Evolució dels llocs de treball. Administració i

Seguretat Social. 2001-10. Bages

Gràfic 24 Evolució dels llocs de treball. Educació. 2001-

10. Bages

Gràfic 25 Evolució dels llocs de treball. Sanitat i serveis

socials. 2001-10. Bages

Gràfic 26 Evolució dels llocs de treball. Altres activitats

socials i altres serveis. 2001-10. Bages

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Bages

14

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

La Construcció altre cop en caiguda lliure

Es consolida la nova etapa de forta contracció de l’activitat a la Construcció ja apuntada en l’anterior informe. El sector que durant el 2010 donava signes de canviar la tendència negativa, es desploma altre cop. Així, durant el tercer i quart trimestre l’ocupació cau en un -12,0% i -18,1% interanual respectivament. És a dir, es destrueixen 1.133 llocs de treball respecte el desembre de 2010 (quasi un de cada cinc llocs) i 483 entre els mesos de setembre i decembre. En total es comptabilitzen 5.140 llocs, que representen el 8,5% dels llocs de treball de la comarca. Al seu torn, els centres de cotització segueixen una dinàmica similar, amb una caiguda del 13,0%. Així, el nombre de centres se situa en 624, 93 menys que ara fa un any. L’atur en línia a l’evolució de l’ocupació, s’ha incrementat significativament, un 12,7% (257 persones). El nombre total de persones enregistrades a les oficines de treball s’eleva a 2.282 i ja són el 14,5% del total d’aturats/des de la comarca. D’altra banda, aquest col·lectiu representa el 44,4% dels llocs de treball del sector a la comarca.

En el moment de tancar la redacció d’aquest informe no s’han publicat les dades d’habitatges iniciats corresponents al quart trimestre. Amb tot, les dades del tercer indiquen que l’atonia és total atès que només s’han iniciat 44 habitatges, un dels valors més baixos de la sèrie.

La Indústria segueix en contracció moderada

La Indústria segueix la tònica de retracció de l’activitat d’anteriors trimestres. Són ritmes moderats de destrucció d’ocupació, entre l’1,5% i 3,0%. En termes absoluts es comptabilitzen 509 llocs menys al desembre respecte el 2010 (-2,9%). Tanmateix, l’evolució intertrimestral és preocupant, hi ha 488 llocs menys al desembre respecte el setembre. El nombre total de llocs a la Indústria se situa en 17.149 (el 28,5%). La dinàmica dels centres de cotització és similar al de l’ocupació, amb una pèrdua al desembre del -1,5% dels centres (16), fet que situa el nombre total en 1.022 centres. Tot i aquesta pèrdua de llocs de treball a final de desembre, el nombre d’aturats disminueix en un -7,5% trimestral (en 287 persones). Caldrà estar atent a l’evolució de l’atur en el proper informe, ja que els desajustos en les referències temporals d’ambdós indicadors explicarien aquesta paradoxa. Amb tot, el nombre d’aturats/des és de 3.520 i els excedents el 20,5%.

Els dos subsectors principals registren una lleugera creació d’ocupació: la Metal·lúrgia i productes metàl·lics i l’Alimentació, begudes i tabac. Altrament, la Fabricació de materials de transport, el Tèxtil, confecció i cuir i les Maquinària i equipament mecànic se situen en negatiu, el que més el Tèxtil, confecció i cuir.

L’ocupació a la Construcció es desploma de

nou.

La Indústria segueix en ritmes de destrucció d’ocupació moderats en termes interanuals,

però preocupa l’evolució del darrer trimestre.

Gràfic 27 Evolució dels llocs de treball. Construcció. 2001-

10. Bages

Gràfic 28 Evolució dels habitatges iniciats. 2007-10.

Bages

Gràfic 29 Evolució dels llocs de treball. Indústria. 2001-10.

Bages

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


1363

1039

563

431 432

183 21196 67 23 35 73 114 89 44

10344 10

89

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2007 2008 2009 2010 2011

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.000

21.000

22.000

23.000

24.000

25.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Berguedà

15

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

BBBeeerrrggguuueeedddààà Llocs de treball i centres de treball

En comparació amb la primera meitat de l’any, el segon semestre del 2011 mostra un clar retrocés pel que fa als llocs de treball de l’economia berguedana, que passen de 11.410 a 10.672 , és a dir, que es perden 738 efectius. Això suposa una caiguda interanual del 3,6% el tercer trimestre, que arriba fins el 6,3% a finals d’any, bastant per sobre de la mitjana catalana, que experimenta una caiguda del 3,1% el quart trimestre.

La situació en termes de centres de cotització és lleugerament més positiva, tot i que el ritme de desaparició de centres es manté en el nivell ja iniciat en el segon trimestre de l’any (reducció interanual del 5,0% el tercer trimestre i del 4,5% el quart trimestre). Així, a finals del 2011 es registren 1.349 centres de cotització, 68 menys que un any enrere. La davallada més forta se situa en el quart trimestre de l’any, en que tanquen 26 centres de cotització. En aquest sentit, en aquest segon semestre és de les comarques de Catalunya que decreixen més en termes interanuals.


La tònica adversa pel que fa als llocs de treball incideix molt més en el treball assalariat que en el treball autònom. I cal tenir en compte que el treball assalariat suposa el 66,2% dels llocs de treball de la comarca l’últim trimestre del 2011. Dels 738 llocs de treball que es perden al llarg del segon semestre (sobretot el quart trimestre), el 94% és treball assalariat.

Per contra, el treball autònom es manté l’últim trimestre amb una taxa de variació interanual del -1,8%, similar a la dels altres trimestres, i se situa a finals d’any en 3.611 efectius. És una xifra inferior a la dels trimestres precedents però que situa la comarca en els nivells de l’any 2006, abans que es produïssin els forts increments de l’any 2007 i, sobretot, 2008, en què es va arribar a un increment interanual del treball autònom del 12% el primer trimestre de l’any.

La pèrdua d’ocupació s’intensifica amb escreix el segon semestre 2011, després d’un primer

mig any que apuntava a tendències més favorables.

El ritme de destrucció de centres de treball, per

contra, es manté en els nivells del primer semestre de l’any.

El treball autònom resisteix més que l’assalariat.


de cotització. 2001-10. Berguedà


treball i centres de cotització. 2002-10. Berguedà


RETA. 2001-10. Berguedà


5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

1.200

1.250

1.300

1.350

1.400

1.450

1.500

1.550

1.600

1.650


-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

3.000

3.200

3.400

3.600

3.800

4.000

4.200

4.400

RGSS RETA


Berguedà

16

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

Atur

El tercer trimestre de l’any, per l’efecte de l’estiu i la component estacional, el nombre d’aturats registrats disminueix lleugerament respecte el segon trimestre de l’any. Ara bé, l’últim trimestre de l’any hi ha un fort repunt, que es fa més evident si s’analitza en termes interanuals, ja que la taxa de variació respecte del 2010 és del 12%. És una taxa molt inferior a les de l’any 2009, en què s’havia arribat a increments interanuals del 60%, però cal tenir en compte que a mesura que augmenta el nombre total, els increments marginals tendeixen a ser més baixos. A finals del 2011 el nombre de persones registrades a l’atur a la comarca se situa en 3.113. La taxa d’atur estimada, doncs, se situa en el 15,0%. En aquest context és de destacar la recuperació que experimenta l’atur a la Indústria. Tot i que, pel seu pes, segueix sent el sector amb una major contribució a l’atur (20%), respecte el 2010 hi ha una disminució del nombre d’aturats del 12,8% l’últim trimestre. És l’únic sector on aquest indicador és positiu. A l’altre extrem, l’Administració i Seguretat Social, que representa el 4,8% dels llocs de treball de la comarca, veu incrementar el seu atur en més d’un 75%. En termes absoluts, la Construcció i les Activitats immobiliàries i serveis empresarials segueixen tenint un fort pes en l’atur, que creix respecte l’últim trimestre del 2010.

Contractació

En consonància amb els indicadors de l’atur, la contractació empitjora el segon semestre de l’any. El tercer trimestre, malgrat hi ha l’increment intertrimestral propi dels mesos d’estiu, aquest és bastant inferior al de l’any passat i la contractació baixa en un 7,5% interanual. I l’últim trimestre segueix amb el mateix ritme, situant el nombre de contractes per sota del registrat un any abans (2.031 contractes enfront de 2.185 l’any anterior). La situació és bastant més negativa per la contractació indefinida, sobretot l’últim trimestre de l’any, en què davalla en un 20% respecte l’any 2010. De fet, si es compara amb la situació anterior a l’inici de la crisi econòmica, la contractació indefinida ha perdut pràcticament la meitat del seu pes en el conjunt de la contractació: el 2006 suposava al voltant del 18% dels contractes i actualment un 9%. La resta són contractes temporals.


La sinistralitat laboral millora el segon semestre de l’any. L’últim trimestre, en concret, registra un 25,7% menys d’accidents que l’any anterior: de 101 accidents es passa a 75, tot i que un d’ells és mortal, cosa que no havia succeït en tot l’any. L’índex de sinistralitat se situa en 1.062,2 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social.

L’atur experimenta un fort repunt a finals d’any, tot i que davalla a la indústria.

La contractació recula i la temporalitat segueix

guanyant pes.

La sinistralitat laboral torna a millorar..


l'atur. 2005-10. Berguedà

Gràfic 34 Evolució de la contractació. 2006-10. Berguedà


10. Berguedà


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

-10

0

10

20

30

40

50

60

70


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2006 2007 2008 2009 2010 2011

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


0

50

100

150

200

250

300

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30



Berguedà

17

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

El sector Serveis entra en davallada

Després d‘un any i mig de creació ininterrompuda d’ocupació, es produeix una davallada en els llocs de treball del sector Serveis de la comarca. En dos trimestres es perden 476 llocs de treball, situant-se el sector en un total de 6.454 efectius a finals de 2011, un 6,2% menys que l’any anterior. Si es compara amb la situació dels Serveis a tot Catalunya, s’observa que el Berguedà pateix especialment la crisi d’aquest sector, ja que ocupa un dels últims llocs en el rànquing de comarques pel que fa a l’evolució del sector Serveis (la posició 39). La caiguda més forta, en termes relatius, es produeix precisament en els sectors que havien crescut més en els darrers trimestres: l’Administració i Seguretat Social (disminueix un 22% respecte l’any anterior) i l’Educació (disminueix un 14,5%). També la Sanitat entra aquest semestre en situació de descens per primera vegada des de l’inici de la sèrie i a finals d’any registra 30 llocs menys que un any enrere. A nivell de centres de cotització, es manté el ritme de descens dels últims trimestres, amb una taxa de variació interanual del -4,4% pel sector Serveis en general. La diferència és que ara també disminueixen els llocs de treball.

Creix lleugerament el ritme de reducció de llocs de treball en el comerç

El segon semestre el Comerç veu augmentar el ritme en què desapareixen els seus llocs de treball, si bé amb taxes inferiors a les d’altres sectors (-3,2% l’últim trimestre). El sector se situa així amb 1.750 efectius a finals d’any, 58 menys que un any enrere. No obstant, és més fort el descens en termes de centres de cotització, ja que en tanquen 18 en un any. Ara bé, també és el sector que experimenta un menor augment de l’atur, del 7,6% l’últim trimestre (respecte l’últim trimestre de 2010), i amb una menor taxa d’excedents laborals (18,9%). El total de persones registrades a l’atur procedents del comerç és de 331 a finals d’any.

Es reverteix la tendència expansiva de l’Hoteleria

Després de dos anys d’increments interanuals ininterromputs, l’Hoteleria mostra indicadors d’ocupació negatius aquest segon semestre del 2011. El sector acaba l’any amb 968 efectius, 33 menys que l’any anterior

És un descens en termes d’ocupació però no en termes de centres, que es mantenen pràcticament en els mateixos paràmetres, amb 187 centres. L’atur del sector augmenta en un 7,8% l’últim trimestre respecte l’any passat. Les 238 persones que hi ha registrades a l’atur representen el 24,6% dels llocs localitzats.

S’inverteix totalment la tendència dels últims trimestres i el sector Serveis passa a perdre

ocupació, especialment en l’àmbit públic.

L’Hoteleria se suma per primera vegada en dos anys a la tendència regressiva del Comerç.


Berguedà


Berguedà


10. Berguedà


5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


500

600

700

800

900

1.000

1.100

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Berguedà

18

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

El Transport i les comunicacions es mantenen força estables

El ritme de destrucció d’ocupació en el Transport i les comunicacions el segon semestre de l’any és en conjunt inferior al del primer trimestre, amb taxes de variació interanual del 0,2% i del -1,6% el tercer i el quart trimestre respectivament. És un sector menys afectat que d’altres per l’adversa situació econòmica i que aboca menys persones a l’atur, si bé la seva situació també és pitjor que anys enrere.

Segueix mostrant la taxa d’excedents laborals més baixa de tots els sectors econòmics de la comarca: 12,6% dels llocs de treball, enfront del 29,2% de promig comarcal.

La Mediació financera es manté

És un sector de poca presència a la comarca (0,7% de l’ocupació) però que aconsegueix retenir els seus llocs de treball i els seus centres de cotització. Així, la Mediació financera acaba l’any amb 73 llocs de treball, 3 més que un any enrere.

S’intensifica la tendència recessiva en les Immobiliàries i serveis empresarials

La caiguda de l’ocupació registrada ja el semestre anterior, s’intensifica en aquest segon semestre de l’any, en què les taxes de variació interanual se situen en el -6,3% i -7,3% el tercer i quart trimestre respectivament. En un sector que ocupa 1.019 persones, això significa que ha perdut 80 efectius en un any. És un dels comportaments més dolents de les Immobiliàries i serveis empresarials a nivell de Catalunya, que situa el Berguedà en la 38ª posició del rànquing català.

L’evolució dels centres de cotització també és negativa, l’únic que a un ritme inferior al dels llocs de treball. La destrucció de centres de cotització, de fet, es va iniciar bastant abans que la desaparició de llocs de treball, la qual cosa indica que van ser els més petits els que primer van tancar.

La caiguda en els llocs de treball comporta un important increment de l’atur, d’un 20% interanual l’últim trimestre, 80 persones més. Les persones registrades a l’atur en aquest sector representen el 46,4% dels llocs de treball del sector, la taxa d’excedents laborals més alta de tota l’economia de la comarca.

S’alenteix el ritme de destrucció d’ocupació en el Transport i les comunicacions en el segon

semestre de l’any.

Les Immobiliàries i serveis empresarials aguditzen la pèrdua d’ocupació i generen més

excedents laborals, en termes relatius, que cap altre sector.


comunicacions. 2001-10. Berguedà


financera. 2001-10. Berguedà


serveis empresarials. 2001-10. Berguedà


200

250

300

350

400

450

500

550

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Berguedà

19

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

Tots els sectors lligats a l’àmbit públic pateixen una forta sotragada el segon semestre, sobretot l’Administració i seguretat social i l’Educació. La

Sanitat i serveis socials és la primera vegada que presenten taxes interanuals negatives.

L’Administració i Seguretat Social canvien dràsticament de tendència

Si bé fins ara era un sector que creava ocupació, el segon semestre del 2011 la situació canvia totalment, particularment l’últim trimestre de l’any, en què es perden 144 llocs de treball en l’Administració i Seguretat Social respecte l’any anterior.

L’atur es situa a finals d’any en 168 persones, 72 més que el quart trimestre del 2010, xifra que suposa un terç dels llocs de treball del sector.

Important pas enrere en l’Educació

L’Educació experimenta unes oscil·lacions molt grans al llarg de 2011. El segon i el tercer trimestre de l’any s’observen taxes de variació interanual bastant elevades (del 26,3% i del 18,5% respectivament) i, en canvi, l’últim trimestre reflexa els efectes de la retallada de despesa, amb una pèrdua de 69 llocs de treball respecte el trimestre anterior i de 62 respecte l’any anterior. L’atur augmenta en un 46,9% i situa la taxa d’excedents laborals en el 31,9%, 10 punts per sobre que en el semestre anterior.

Primera davallada en la Sanitat i serveis socials

Per primera vegada des de l’inici de la sèrie (any 2002) la Sanitat i serveis socials presenta taxes de variació interanuals negatives, del -3,9% el tercer trimestre i del -3,5% el quart trimestre. És una situació que es dóna a moltes comarques catalanes, tot i que al Berguedà lleugerament per sobre del promig.

En termes absoluts, això significa 30 llocs de treball menys a finals d’any i 39 persones més inscrites a l’atur.

Les Altres activitats socials i altres serveis incrementen el ritme de destrucció d’ocupació

Per sisè trimestre consecutiu les Altres activitats socials i altres serveis perden ocupació, però amb un ritme més intens l’últim trimestre de l’any, en què la taxa de variació interanual se situa en el -3,6%. Això significa que el sector ha perdut 19 llocs de treball en un any. Paral·lelament, l’atur ha invertit la tendència al descens i ha augmentat en 11 persones més.



Seguretat Social. 2001-10. Berguedà


10. Berguedà


socials. 2001-10. Berguedà


socials i altres serveis. 2001-10. Berguedà

0

100

200

300

400

500

600

700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

100

200

300

400

500

600

700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Berguedà

20

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

Es segueix enfilant la destrucció d’ocupació a la Construcció

Tal com ja s’apuntava en el segon trimestre de l’any, i seguint la tendència general a Catalunya, la Construcció està augmentant de nou la pauta de destrucció de llocs de treball, que a finals d’any se situen en un 17,1% menys que un any abans. Són xifres que s’acosten a les de finals de 2008 – principis de 2009 (22%), però amb la diferència que actualment el nombre absolut de llocs de treball (1.519) és ja molt inferior al que hi havia llavors (2.198 el primer trimestre de 2009). El pes del sector en l’economia berguedana va disminuint i és actualment del 14,2%, enfront del 15,3% del semestre anterior.

El nombre de centres de cotització disminueix també notablement, passant de 208 a finals de 2010 a 179 a finals del 2011. L’atur provinent del sector a finals d’any és un 11% superior al d’un any abans, amb 614 persones inscrites, un increment inferior al ritme de destrucció de llocs de treball

En el moment de tancar la redacció d’aquest informe no s’han publicat les dades d’habitatges iniciats corresponents al quart trimestre. Amb tot, les dades del tercer indiquen que l’atonia és total atès que només s’han iniciat 7 habitatges.

La Indústria acaba l’any amb un tímid positiu

Malgrat un lleuger retrocés en el tercer trimestre, el quart trimestre torna a mostrar un molt lleuger positiu pel que fa a l’evolució dels llocs de treball a la Indústria, del 0,3% interanual. Ja en el segon trimestre aquest indicador havia estat del 0,7%. Malgrat són increments molt lleus, són de destacar en el context general de tots els sectors i pel fet que la indústria del Berguedà feia quatre anys que perdia ocupació. També en el context català és de destacar la posició de la indústria berguedana, que es situa en el quart lloc del rànquing pel que fa a l’evolució de llocs de treball. Es l’únic sector on baixa l’atur, amb un 12,8% menys que l’any passat, el que significa 92 persones menys inscrites a l’atur provinents de la indústria. Els centres de cotització es mantenen als nivells de finals de 2010.

La tímida millora es deu principalment al bon comportament de l’Alimentació, begudes i tabac i la Fusta i suro, juntament amb el repunt del sector de la Maquinària i equipament mecànic. Per contra el Tèxtil i confecció entra en taxes interanuals negatives el segon semestre, cosa que no succeïa des de feia cinc trimestres. Amb 2.131 llocs de treball, actualment la Indústria suposa el 20% de l’economia del Berguedà, per sobre del pes promig català (16%).


10. Berguedà


Berguedà


Berguedà


1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


184

134149

182

234

3143

167 4

17 20 13 818

10 7 3 50

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2007 2008 2009 2010 2011

1.500

1.700

1.900

2.100

2.300

2.500

2.700

2.900

3.100

3.300

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


La Construcció de nou es contrau i lidera la destrucció d’ocupació a la comarca.

La Indústria finalitza l’any amb una lleugera

creació d’ocupació gràcies al bon comportament de la indústria alimentària i de la indústria de la

fusta.


Solsonès

21

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

SSSooolllsssooonnnèèèsss Llocs de treball i centres de treball

La segona meitat del 2011 confirma el canvi de tendència observat durant els primers sis mesos de l’any, en el que s’albirava un possible empitjorament de la situació, marcant una clara doble recessió a l’evolució de l’economia solsonina. Així, els ritmes de destrucció dels llocs de treball passen de xifres al voltant del 2% negatiu durant els tres primers trimestres de 2010 al -4,2% del darrer trimestre de l’any. Aquesta xifra representa una pèrdua de 222 llocs de treball en un any, quedant-ne un total de 5.016 a finals de desembre. En el context català, la comarca se situa en uns ritmes de destrucció d’ocupació intermedis (la 23a de 41 comarques).

Els centres de cotització que s’han mantingut força estables durant els tres primers trimestres de l’any, també experimenten un descens important en els darrers tres mesos de 2011, amb una caiguda del -4,6%, 31 establiments menys que el 2010.


Com en d’altres comarques de la Catalunya Central, durant aquesta segona part de l’any 2011 es destrueix amb major intensitat treball assalariat que autònom. Els ritmes de destrucció d’ocupació registrats el tercer i quart trimestre són del -3,0% i -5,2% respectivament, el que representa 190 llocs menys al desembre respecte el 2010. Així, segons les dades del Registre General de la Seguretat Social (RGSS), a la comarca es comptabilitzen 3.492 llocs de treball assalariat.

Contràriament, el treball autònom, tot i que continua reduint-se, porta una dinàmica més moderada. Amb 1.524 persones afiliades al Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA) a la comarca durant el quart trimestre, la reducció representa un -2,1% respecte els que hi havia al 2010.

Es confirma la doble recessió en l’economia solsonina durant la segona meitat del 2011 amb

una important destrucció d’ocupació.

Els centres de cotització també experimenten una reducció important.

S’intensifica la destrucció de treball assalariat,

mentre que el treball autònom manté els ritmes lleugerament negatius de trimestres anteriors.


de cotització. 2001-10. Solsonès


treball i centres de cotització. 2002-10. Solsonès


RETA. 2001-10. Solsonès


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

0

200

400

600

800

1.000

1.200


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


5.000

5.200

5.400

5.600

5.800

6.000

6.200

6.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

RGSS RETA


Solsonès

22

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

Atur

L’atur ha seguit disminuint en termes interanuals fins el tercer trimestre de 2011 al Solsonès. Tanmateix, la reducció de les persones inscrites a les oficines de treball com a demandants d’ocupació ha estat interrompuda el darrer trimestre de l’any, on l’atur s’ha incrementat en un 2,4% interanual, trencant així la dinàmica de reducció dels darrers quatre trimestres. El canvi de tendència en l’evolució de l’atur, tot i que es mantenia en paràmetres negatius, ja s’havia observat durant els tres primers mesos de l’any tal i com es pot comprovar a la gràfica adjunta. En termes absoluts durant el darrer trimestre del 2011 els aturats/des s’han incrementat en 20 persones respecte el 2010 i en 30 respecte el període de juliol-setembre i se situa en 877.

L’atur es concentra en dos sectors principalment, la Indústria i la Construcció, amb el 25,2% i 24,8% respectivament. El sector Serveis en conjunt concentra el 41,0%. La Mediació financera és el sector on els aturats representen una major part dels llocs de treball localitzats, el 50,0%. Indústria, Construcció i Administració i SS són també els que presenten uns majors excedents laborals, del 21,3%, 32,3% i 25,4% respectivament.

Contractació

El mal comportament del darrer trimestre de l’any es veu reflectit en l’abrupta caiguda de la contractació. Els nivells de contractació s’havien mantingut més o menys estables durant el segon i tercer trimestre a la comarca en termes interanuals, però els darrers tres mesos de l’any ha disminuït en un -30,7% (la caiguda més important des de 2006). El nombre de contractes signats durant el quart trimestre se situa en 515, 228 menys que el 2010 i 291 menys que el trimestre anterior. Per modalitats, cau la contractació indefinida durant el quart trimestre (-34,0%) i també la temporal (-30,2%).


Després del repunt de la sinistralitat laboral durant el primer semestre de 2011, el segon torna a registrar-se una reducció important dels accidents laborals. La reducció el quart trimestre és d’un -34,1% respecte el mateix període de 2010, 14 accidents menys, que situa els accidents laborals en 27. L’índex de sinistralitat s’ha situat en 773,2 accidents per cada 100 mil afiliats a la Seguretat Social en aquest mateix trimestre, el valor mínim registrat des que s’inicia la sèrie (2001).

En nombre de persones inscrites a les oficines de treball com a demandants d’ocupació s’ha

reduït fins el tercer trimestre de 2011. Tanmateix, els darrers tres mesos de l’any s’ha

incrementat lleugerament.

Caiguda històrica de la contractació durant el darrer trimestre de 2011.

La sinistralitat es redueix i registra el seu valor

més baix, en termes absoluts i relatius, des que s’inicia la sèrie l’any 2001.


l'atur. 2005-10. Solsonès

Gràfic 53 Evolució de la contractació. 2006-10. Solsonès


10. Solsonès


0

200

400

600

800

1.000

1.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

-20

0

20

40

60

80

100

120

140


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2006 2007 2008 2009 2010 2011

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95


0

20

40

60

80

100

120

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

-60

-40

-20

0

20

40

60



Solsonès

23

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

El sector terciari de nou en negatiu

Després de set trimestres en positiu, el sector Serveis torna a destruir llocs de treball a la comarca. Els darrers tres mesos de l’any representen un trencament abrupte de l’evolució del sector, atès que al setembre encara es va registrar un augment significatiu dels llocs del 4,7%, mentre el desembre queien un -2,1% interanual. El sector, amb 2.821 llocs, aglutina el 56,2% de l’ocupació comarcal. Aquest mal comportament del sector s’explica per la important destrucció de llocs de treball que es produeix en l’Administració i Seguretat social, l’Educació i la Sanitat, tots sectors lligats a la despesa pública. També l’Hoteleria, un dels sectors rellevants a la comarca, ha registrat una important contracció. En canvi, els subsectors del terciari amb més volum d’ocupació, el Comerç i les Immobiliàries i serveis empresarials han mantingut una dinàmica positiva. Al seu torn, els centres de cotització pateixen una lleugera caiguda durant el darrer trimestre, del -1,8%. Així, es comptabilitzen 427 centres, 8 menys que l’any passat. L’atur sectorial en aquest mateix període s’ha incrementat en 50 persones, un 16,3% interanual, amb el que la xifra d’aturats s’eleva a 359 persones. Els aturats/des del terciari representen el 41,0% del total d’aturats/des de la comarca i respecte als llocs de treball són el 12,7%. Amb el que els excedents són dels més baixos si es compara amb el 21,3% de la Indústria o el 32,3% de la Construcció.

Impuls al sector Comerç

El sector Comerç mostra un comportament lleugerament positiu des de mitjan de 2009. Tanmateix, durant el darrer quart de l’any també mostra símptomes de moderació de les expectatives respecte a la seva evolució futura. Així, després d’un bon tercer trimestre, en que l’ocupació s’incrementa en un 2,0% interanual, al desembre els ritmes es desinflen i es crea ocupació al 0,9%, trencant la dinàmica expansiva dels dos trimestres anteriors. La mateixa evolució segueixen els centres de cotització. En total se’n registren 135 centres al desembre, un més que un any abans. Els aturats provinents del sector són 60, un 8,4% més que el mateix període del 2010. Aquesta xifra tan baixa comporta que el sector sigui el que menys excedents laborals disposa, del 7,9%.

S’intensifica la contracció de l’Hoteleria

Després del període expansiu a l’inici de la crisi, amb la nova recessió l’Hoteleria entra en un cicle de contracció de l’activitat. Així, al desembre es destrueix el -6,6% dels llocs de treball en termes interanuals, 30 llocs menys que situen al sector en 426 llocs i 90 centres de cotització. L’atur incrementa un 4,8%, fins a 58 persones, el 13,5% dels llocs.

El sector terciari de nou en negatiu arrossegat

pel mal comportament del sector públic i de l’Hoteleria.

El Comerç en positiu, tot i que el quart trimestre de 2011 mostra símptomes de desacceleració.

Intensificació de la destrucció d’ocupació en un

dels sectors que durant la crisi econòmica ha enregistrat un millor comportament: l’hoteleria.


Solsonès


Solsonès


10. Solsonès


1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


200

300

400

500

600

700

800

900

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

100

200

300

400

500

600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Solsonès

24

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

El Transports i comunicacions acaba l’any en negatiu

Després del retrocés en l’ocupació els dos primers trimestres de l’any al Transport i les comunicacions, el tercer trimestre ha registrat un petit avanç amb un increment del 2,5% dels llocs i el desembre ha tancat l’any amb una més important caiguda del -3,4%. Així, el sector comptabilitza un total de 257 llocs al desembre, 9 menys que un any abans. Els centres de cotització passen a ser 43, un menys. Els aturats/des registrades a les oficines de treball 26, sis més que el 2010, amb el que els excedents laborals representen el 10,1% dels llocs localitzats a la comarca, un dels sectors amb valors més baixos.

Les Immobiliàries i serveis empresarials segueix en alça

Després que a finals del 2010 s’enregistrés un augment molt significatiu en els registres d’afiliació a la SS a les Immobiliàries i serveis empresarials, amb un increment de vora els 130 llocs de treball que ha comportat que les taxes de variació interanuals se situessin per sobre del 40% durant els tres primers trimestres del 2011, la situació s’estabilitza amb un increment del 2,9% un cop s’ha complert l’any des que es va produir aquest salt. Amb tot, aquest increment manté la línia ascendent que ja registrava el sector en els darrers anys – excepte durant el període més àlgid de la crisi, l’any 2009, en que va perdre ocupació. Així, durant el quart trimestre el nombre de llocs localitzats a la comarca és de 454, 13 més que ara fa un any i 13 més que el tercer trimestre. El nombre de centres de cotització se situa en 59. Pel que fa a l’atur, es manté força estable i el nombre de desocupats/des se situa en les 85 persones. Els excedents representen el 18,7% dels llocs.

El Transport i les comunicacions manté la contracció.

Les Immobiliàries i serveis empresarials després del salt important en l’afiliació de finals de 2010,

continuen creant ocupació tot i que a ritmes moderats.


comunicacions. 2001-10. Solsonès


financera. 2001-10. Solsonès


serveis empresarials. 2001-10. Solsonès


200

220

240

260

280

300

320

340

360

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Solsonès

25

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

S’intensifica la pèrdua de llocs de treball a l’Administració i Seguretat Social. També perden ocupació l’Educació i la Sanitat i serveis socials.

S’intensifica la destrucció d’ocupació a l’Administració i Seguretat Social

Després d’un període llarg de creació d’ocupació a l’Administració i Seguretat Social, el segon trimestre de 2011 ja va marcar un punt d’inflexió que ha derivat a una etapa d’important disminució dels efectius laborals en l’Administració. Les taxes de variació interanuals se situen en el -6,3% i -15,8% el tercer i quart trimestre respectivament. Així, l’Administració comptabilitza a finals de desembre un total de 186 llocs, 35 menys que un any abans. En conseqüència, l’atur sectorial augmenta significativament a la comarca, 22 persones més registrades respecte el 2010, fet que situa el total d’aturats/des en 47 (un increment del 86,8%). Passa a ser, doncs, un dels sectors amb majors excedents laborals, del 25,4%.

L’Educació manté la tendència negativa

L’Educació encadena sis trimestres consecutius reduint els seus efectius laborals a la comarca. Respecte a finals de 2010 són 14 llocs menys i deixa el sector amb 186 llocs i 14 centres de cotització (un menys que fa un any). Hi ha 19 aturats/des del sector registrats a les oficines de treball, 8 més que fa un any. Els excedents laborals encara són dels més baixos, del 10,0%.

La Sanitat i els serveis socials segueix perdent ocupació a finals d’any

La tímida contracció registrada el segon trimestre de la Sanitat i els serveis socials es repeteix però ara amb major intensitat a finals de 2011 (-1,8%), tot i que durant el tercer trimestre es produeix un lleuger increment (1,6%). La xifra de final d’any representa sis llocs de treball menys que un any abans i el volum d’ocupats se situa en 325. Al mateix temps els centres de cotització s’incrementen en un, fins als 20 centres. Els aturats/des són 33 i els excedents se situen en un 10,3%.

Les Altres activitats socials i altres serveis en positiu

Després d’encadenar un any de caigudes a les Altres activitats socials i altres serveis, l’any 2011 finalitza amb un increment de l’ocupació en aquest sector del 5,8%. Són 12 llocs de treball més i 20 més respecte el tercer trimestre. L’atur afecta a 26 persones i els excedents són del 12,1%.



Seguretat Social. 2001-10. Solsonès


10. Solsonès


socials. 2001-10. Solsonès


socials i altres serveis. 2001-10. Solsonès

0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

50

100

150

200

250

300

350

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

50

100

150

200

250

300

350

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Solsonès

26

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

La Construcció cau a ritmes similars als de l’inici de la crisi econòmica

La Construcció registra una contracció important de l’ocupació des del segon trimestre de 2011 que s’intensifica en els trimestres posteriors. Així, durant el tercer trimestre la reducció interanual és del -9,7% mentre que pel quart és del -15,2%. L’any tanca, doncs, amb 121 llocs de treball menys que el 2010 i la caiguda més important es produeix respecte al setembre, on es perden 81 llocs en tres mesos. Així les coses, el sector ocupa a 675 persones (el 13,5% dels llocs localitzats a la comarca). El nombre de centres de cotització segueix una dinàmica semblant, amb la reducció al desembre de 16 establiments (un -13,4%), deixant la xifra de centres en 103. Tot i aquesta destrucció de llocs, el nombre de persones registrades a les oficines de treball com a demandants d’ocupació s’incrementa en 7 durant el mateix període i ja en són 218 (el 24,1% dels aturats registrats a la comarca). Els excedents laborals són dels més elevats, representant els aturats/des el 32,3% dels llocs de treball del sector.

En el moment de tancar la redacció d’aquest informe no s’han publicat les dades d’habitatges iniciats corresponents al quart trimestre. Amb tot, les dades del tercer indiquen que l’atonia és total atès que no s’ha iniciat cap habitatge.

La Indústria continua intensificant la seva contracció

La Indústria registra dos trimestres més en negatiu i aquest cop la destrucció d’ocupació segueix incrementant-se. Durant el tercer trimestre és quan la caiguda és més important, del -4,1% i durant el quart es redueix fins al -2,6%. Valor, però, superior al de trimestres anteriors. Amb 1.037 llocs representa el 20,7% de l’ocupació generada a la comarca. Els centres de cotització, al seu torn, mantenen una dinàmica també de contracció. Desapareixen 7 centres respecte el desembre de 2010 i se’n comptabilitzen un total de 85. Tot i aquesta pèrdua de llocs de treball, l’atur registrat a les oficines de treball es redueix respecte el 2010 en 31 persones (un -12,4%). Les persones que es troben en situació d’atur són 221 (el 25,2% del total) i els excedents representen el 21,3% dels llocs de treball del sector.

Els dos principals subsectors, la Metal·lúrgia i productes metàl·lics i la Fusta i suro, registren una dinàmica negativa, mentre que el Tèxtil, confecció i cuir mostra una pauta positiva que es consolida per segon any consecutiu.


10. Solsonès


Solsonès


Solsonès


500

600

700

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


63

43

11

53

30

4 2

22

36 5 4

43

50

19

04 2

0

10

20

30

40

50

60

70

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2007 2008 2009 2010 2011

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

1.500

1.600

1.700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


S’inicia una nova etapa recessiva a la Construcció on es destrueix ocupació a ritmes elevats.

La Indústria manté la dinàmica de progressiva

contracció de l’ocupació.


Taules estadístiques

27

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

TTTaaauuullleeesss eeessstttaaadddííísssttt iiiqqquuueeesss Taula 1. Evolució dels sectors econòmicsBages

Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2010 2011 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%

Descripció 4t trim 1r trim 2n trim 3r trim 4t trim4t trim

(%)4t trim11-3r trim11

4t trim11-3r trim11

4t trim11-4t trim10

4t trim11-4t trim10 4t trim 10 4t trim 11

4t trim11-4t trim10


4t trim 11 (%)

4t trim11-4t trim10


Agricultura 895 900 901 897 899 1,5 2 0,2 4 0,4 80 87 7 8,8 162 180 1,1 18 11,1 18,1 20,1Indústria 17.658 17.841 17.891 17.637 17.149 28,5 -488 -2,8 -509 -2,9 1.038 1.022 -16 -1,5 3.807 3.520 22,4 -287 -7,5 21,6 20,5Construcció 6.273 5.955 5.850 5.623 5.140 8,5 -483 -8,6 -1. 133 -18,1 717 624 -93 -13,0 2.024 2.282 14,5 257 12,7 32,3 44,4Comerç 12.542 12.321 12.445 12.220 12.145 20,2 -75 -0,6 -397 -3,2 1.487 1.477 -10 -0,7 1.745 2.008 12,8 263 15,1 13,9 16,5Hoteleria 3.094 3.078 3.095 3.107 3.031 5,0 -76 -2,4 -63 -2,0 507 512 5 1,0 679 790 5,0 111 16,4 21,9 26,1Transport i comunicacions 2.239 2.193 2.191 2.170 2.147 3,6 -23 -1,1 -92 -4,1 256 253 -3 -1,2 392 439 2,8 48 12,2 17,5 20,5Mediació financera 1.020 390 426 410 405 0,7 -5 -1,2 -615 -60,3 58 59 1 1,7 108 156 1,0 48 44,6 10,6 38,4Immobiliàries i serveis empresarials 5.292 5.220 5.315 5.267 5.078 8,4 -189 -3,6 -214 -4,0 703 688 -15 -2,1 3.385 3.734 23,8 349 10,3 64,0 73,5Administració i Seguretat Social 3.320 2.926 2.968 2.849 2.867 4,8 18 0,6 -453 -13,6 167 164 -3 -1,8 375 552 3,5 177 47,3 11,3 19,3Educació 2.076 2.092 1.965 2.014 2.088 3,5 74 3,7 12 0,6 136 135 -1 -0,7 174 214 1,4 39 22,6 8,4 10,2Sanitat i serveis socials 6.510 6.282 6.220 6.118 6.313 10,5 195 3,2 -197 -3,0 178 176 -2 -1,1 471 592 3,8 120 25,5 7,2 9,4Altres activitats socials i altres serveis 2.830 2.785 2.930 2.728 2.897 4,8 169 6,2 67 2,4 418 411 -7 -1,7 470 533 3,4 63 13,4 16,6 18,4Serveis 38.923 37.287 37.555 36.883 36.971 61,5 88 0,2 -1.952 -5,0 3.910 3.875 -35 -0,9 7.798 9.016 57,5 1.218 15,6 20,0 24,4No classificats3 807 682 4,3 -126 -15,6Total 63.749 61.983 62.197 61.040 60.159 100,0 -881 -1,4 -3.590 -5,6 5.746 5.609 -137 -2,4 14.601 15.682 100,0 1.081 7,4 22,9 26,1

BerguedàLlocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2010 2011 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



4t trim11-3r trim11

4t trim11-4t trim10


4t trim11-4t trim10


4t trim 11 (%)

4t trim11-4t trim10


Agricultura 555 553 558 562 568 5,3 6 1,1 13 2,3 29 34 5 17,2 35 45 1,5 11 30,8 6,2 8,0Indústria 2.124 2.139 2.177 2.153 2.131 20,0 -22 -1,0 7 0,3 207 206 -1 -0,5 714 622 20,0 -92 -12,8 33,6 29,2Construcció 1.832 1.775 1.745 1.629 1.519 14,2 -110 -6,8 -3 13 -17,1 208 179 -29 -13,9 554 614 19,7 61 11,0 30,2 40,4Comerç 1.808 1.757 1.786 1.776 1.750 16,4 -26 -1,5 -58 -3,2 315 297 -18 -5,7 308 331 10,6 23 7,6 17,0 18,9Hoteleria 1.001 967 983 1.008 968 9,1 -40 -4,0 -33 -3,3 190 187 -3 -1,6 221 238 7,7 17 7,8 22,1 24,6Transport i comunicacions 428 424 425 424 421 3,9 -3 -0,7 -7 -1,6 67 63 -4 -6,0 53 53 1,7 0 0,0 12,4 12,6Mediació financera 70 73 72 72 73 0,7 1 1,4 3 4,3 10 9 -1 -10,0 15 23 0,7 8 51,1 21,4 31,1Immobiliàries i serveis empresarials 1.099 1.202 1.198 1.111 1.019 9,5 -92 -8,3 -80 -7,3 136 128 -8 -5,9 392 473 15,2 80 20,5 35,7 46,4Administració i Seguretat Social 654 599 634 576 510 4,8 -66 -11,5 -144 -22,0 85 83 -2 -2,4 96 168 5,4 72 75,6 14,6 32,9Educació 429 426 418 436 367 3,4 -69 -15,8 -62 -14,5 32 29 -3 -9,4 80 117 3,8 37 46,9 18,6 31,9Sanitat i serveis socials 861 848 877 836 831 7,8 -5 -0,6 -30 -3,5 37 37 0 0,0 123 162 5,2 39 31,8 14,2 19,5Altres activitats socials i altres serveis 534 520 537 518 515 4,8 -3 -0,6 -19 -3,6 101 97 -4 -4,0 102 113 3,6 11 10,5 19,1 21,9Serveis 6.884 6.816 6.930 6.757 6.454 60,5 -303 -4,5 -430 -6,2 973 930 -43 -4,4 1.389 1.677 53,9 288 20,7 20,2 26,0No classificats3 89 154 4,9 65 72,4Total 11.395 11.283 11.410 11.101 10.672 100,0 -429 -3,9 -723 -6,3 1.417 1.349 -68 -4,8 2.781 3.113 100,0 332 12,0 24,4 29,2Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació.1. Llocs de treball = RGSS + RETA. 2. Taxa excedent laboral= Aturats*100 / Llocs de treball3. Es refereix als aturats sense ocupació anterior.A partir de gener de 2008 el règim especial agrari per compte propi s'integra en el règim especial de treballadors autònoms.Nota: el nombre d'aturats és la mitjana trimestral.

Taxa exc.lab.2

Taxa exc.lab.2



28

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

Taula 2. Evolució dels sectors econòmicsSolsonès

Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2010 2011 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



4t trim11-3r trim11

4t trim11-4t trim10


4t trim11-4t trim10


4t trim 11 (%)

4t trim11-4t trim10


Agricultura 495 488 490 487 483 9,6 -4 -0,8 -12 -2,4 32 32 0 0,0 46 40 4,6 -6 -13,7 9,4 8,3Indústria 1.065 1.073 1.080 1.053 1.037 20,7 -16 -1,5 -28 -2,6 92 85 -7 -7,6 252 221 25,2 -31 -12,4 23,7 21,3Construcció 796 779 798 756 675 13,5 -81 -10,7 -121 -15,2 119 103 -16 -13,4 211 218 24,8 7 3,5 26,5 32,3Comerç 752 755 778 774 759 15,1 -15 -1,9 7 0,9 134 135 1 0,7 55 60 6,8 5 8,4 7,4 7,9Hoteleria 456 467 474 426 426 8,5 0 0,0 -30 -6,6 95 90 -5 -5,3 55 58 6,6 3 4,8 12,1 13,5Transport i comunicacions 266 267 236 244 257 5,1 13 5,3 -9 -3,4 44 43 -1 -2,3 20 26 3,0 6 27,9 7,6 10,1Mediació financera 9 9 10 10 10 0,2 0 0,0 1 11,1 1 1 0 0,0 4 5 0,6 1 25,0 44,4 50,0Immobiliàries i serveis empresarials 441 434 441 441 454 9,1 13 2,9 13 2,9 60 59 -1 -1,7 87 85 9,7 -2 -2,7 19,8 18,7Administració i Seguretat Social 221 210 202 177 186 3,7 9 5,1 -35 -15,8 33 31 -2 -6,1 25 47 5,4 22 86,8 11,5 25,4Educació 200 200 169 181 186 3,7 5 2,8 -14 -7,0 15 14 -1 -6,7 11 19 2,1 8 69,7 5,5 10,0Sanitat i serveis socials 331 319 320 325 325 6,5 0 0,0 -6 -1,8 19 20 1 5,3 29 33 3,8 4 14,9 8,8 10,3Altres activitats socials i altres serveis 206 205 200 198 218 4,3 20 10,1 12 5,8 34 34 0 0,0 22 26 3,0 5 21,5 10,5 12,1Serveis 2.882 2.866 2.830 2.776 2.821 56,2 45 1,6 -61 -2,1 435 427 -8 -1,8 309 359 41,0 50 16,3 10,7 12,7No classificats3 39 39 4,4 0 0,9Total 5.238 5.206 5.198 5.072 5.016 100,0 -56 -1,1 -222 -4,2 678 647 -31 -4,6 857 877 100,0 20 2,4 16,4 17,5

Catalunya Central (3 comarques)Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2010 2011 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



4t trim11-3r trim11

4t trim11-4t trim10


4t trim11-4t trim10


4t trim 11 (%)

4t trim11-4t trim10


Agricultura 1.945 1.941 1.949 1.946 1.950 2,6 4 0,2 5 0,3 141 153 12 8,5 243 266 1,4 22 9,2 12,5 13,6Indústria 20.847 21.053 21.148 20.843 20.317 26,8 -526 -2,5 -530 -2,5 1.337 1.313 -24 -1,8 4.774 4.363 22,2 -410 -8,6 22,9 21,5Construcció 8.901 8.509 8.393 8.008 7.334 9,7 -674 -8,4 -1. 567 -17,6 1.044 906 -138 -13,2 2.789 3.114 15,8 325 11,7 31,3 42,5Comerç 15.102 14.833 15.009 14.770 14.654 19,3 -116 -0,8 -448 -3,0 1.936 1.909 -27 -1,4 2.108 2.399 12,2 291 13,8 14,0 16,4Hoteleria 4.551 4.512 4.552 4.541 4.425 5,8 -116 -2,6 -126 -2,8 792 789 -3 -0,4 955 1.086 5,5 131 13,8 21,0 24,5Transport i comunicacions 2.933 2.884 2.852 2.838 2.825 3,7 -13 -0,5 -108 -3,7 367 359 -8 -2,2 465 518 2,6 53 11,5 15,9 18,3Mediació financera 1.099 472 508 492 488 0,6 -4 -0,8 -611 -55,6 69 69 0 0,0 127 183 0,9 57 44,7 11,5 37,6Immobiliàries i serveis empresarials 6.832 6.856 6.954 6.819 6.551 8,6 -268 -3,9 -281 -4,1 899 875 -24 -2,7 3.865 4.291 21,8 427 11,0 56,6 65,5Administració i Seguretat Social 4.195 3.735 3.804 3.602 3.563 4,7 -39 -1,1 -632 -15,1 285 278 -7 -2,5 496 767 3,9 272 54,8 11,8 21,5Educació 2.705 2.718 2.552 2.631 2.641 3,5 10 0,4 -64 -2,4 183 178 -5 -2,7 265 349 1,8 84 31,8 9,8 13,2Sanitat i serveis socials 7.702 7.449 7.417 7.279 7.469 9,8 190 2,6 -233 -3,0 234 233 -1 -0,4 623 787 4,0 164 26,3 8,1 10,5Altres activitats socials i altres serveis 3.570 3.510 3.667 3.444 3.630 4,8 186 5,4 60 1,7 553 542 -11 -2,0 593 672 3,4 78 13,2 16,6 18,5Serveis 48.689 46.969 47.315 46.416 46.246 61,0 -170 -0,4 -2.443 -5,0 5.318 5.232 -86 -1,6 9.496 11.053 56,2 1.557 16,4 19,5 23,9No classificats3 935 875 4,4 -61 -6,5Total 80.382 78.472 78.805 77.213 75.847 100,0 -1.366 -1,8 -4.535 -5,6 7.841 7.605 -236 -3,0 18.239 19.672 100,0 1.433 7,9 22,7 25,9Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació.1. Llocs de treball = RGSS + RETA. 2. Taxa excedent laboral= Aturats*100 / Llocs de treball3. Es refereix als aturats sense ocupació anterior.A partir de gener de 2008 el règim especial agrari per compte propi s'integra en el règim especial de treballadors autònoms.Nota: el nombre d'aturats és la mitjana trimestral.

Taxa exc.lab.2

Taxa exc.lab.2



29

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012


Gràfic 69 Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i dels

centres de cotització al Berguedà


centres de cotització al Bages

0,4

-2,9

-18,1

-3,2 -2,0 -4,1

-60,3

-4,0-13,6

0,6

-3,0

2,48,8

-1,5

-13,0

-0,7

1,0

-1,2

1,7

-2,1 -1,8 -0,7 -1,1 -1,7

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s


2,30,3

-17,1

-3,2 -3,3 -1,6

4,3

-7,3

-22,0

-14,5

-3,5 -3,6

17,2

-0,5

-13,9

-5,7-1,6

-6,0-10,0

-5,9-2,4

-9,4

0,0

-4,0

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

Adm

inis

trac

ió i

Seg

uret

atS

ocia

l

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s




30

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012



centres de cotització al Solsonès


centres de cotització a la Catalunya Central (3 comarques)

-2,4 -2,6

-15,2

0,9

-6,6-3,4

11,1

2,9

-15,8

-7,0

-1,8

5,8

0,0

-7,6

-13,4

0,7

-5,3-2,3

0,0

-1,7

-6,1 -6,7

5,3

0,0

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

Adm

inis

trac

ió i

Seg

uret

atS

ocia

l

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s


0,3

-2,5

-17,6

-3,0 -2,8 -3,7

-55,6

-4,1

-15,1

-2,4 -3,0

1,78,5

-1,8

-13,2

-1,4 -0,4 -2,2

0,0

-2,7 -2,5 -2,7 -0,4 -2,0

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

Adm

inis

trac

ió i

Seg

uret

atS

ocia

l

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s




31

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012


Gràfic 73 Distribució dels llocs de treball al Berguedà per sectors

d’activitat

Gràfic 72 Distribució dels llocs de treball al Bages per sectors

d’activitat

0,7

1,5

3,5

3,6

4,8

4,8

5,0

8,4

8,5

10,5

20,2

28,5

0 5 10 15 20 25 30

Mediació financera

Agricultura

Educació

Transport i comunicacions

Administració i Seguretat Social

Altres activitats socials i altres serveis

Hoteleria

Immobiliàries i serveis empresarials

Construcció

Sanitat i serveis socials

Comerç

Indústria

0,7

3,4

3,9

4,8

4,8

5,3

7,8

9,1

9,5

14,2

16,4

20,0

0 5 10 15 20 25

Mediació financera

Educació




Agricultura


Hoteleria


Construcció

Comerç

Indústria



32

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012


Gràfic 74 Distribució dels llocs de treball al Solsonès per sectors

d’activitat

Gràfic 75 Distribució dels llocs de treball a la Catalunya Central (3

comarques) per sectors d’activitat

0,2

3,7

#N/A

4,3

5,1

6,5

8,5

9,1

9,6

13,5

15,1

20,7

0 5 10 15 20 25

Mediació financera


#N/A




Hoteleria


Agricultura

Construcció

Comerç

Indústria

0,6

2,6

3,5

3,7

4,7

4,8

5,8

8,6

9,7

9,8

19,3

26,8

0 5 10 15 20 25 30

Mediació financera

Agricultura

Educació




Hoteleria


Construcció


Comerç

Indústria



33

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

Taula 3. Evolució altres indicadorsBages. 2008-2009

2010 2011 ∆ ∆%

Indicador 4t trim 1r trim 2n trim 3r trim 4t trim4t trim


4t trim11-4t trim10

4t trim11-3r trim11

4t trim11-4t trim10

Sinistralitat laboralAccidents lleus 642 666 639 581 569 98,3 -12 -73 -2,1 -11,4Accidents greus 2 4 10 7 10 1,7 3 8 n.p. n.p.Accidents mortals 1 0 0 0 0 0,0 0 -1 n.p. n.p.Total accidents 645 670 649 588 579 100,0 -9 -66 -1,5 -10,2Índex 1 1.274,4 1.368,4 1.318,8 1.221,5 1.225,9 - - - 0,4 -3,8ContractacióOrdinari temps indefinit 527 486 412 459 387 3,9 -72 -140 -15,7 -26,6Foment contractació indefinida 136 125 98 69 57 0,6 -12 -79 -17,4 -58,1Convertits en indefinits 547 551 452 477 425 4,3 -52 -122 -10,9 -22,3Resta contractes indefinits 9 9 4 2 9 0,1 7 0 350,0 0,0Total contractes indefinits 1.219 1.171 966 1.007 878 8,8 -129 -341 -12,8 -28,0Obra o servei 3.179 2.521 2.909 2.913 2.629 26,4 -284 -550 -9,7 -17,3Eventuals circumstàncies producció 4.405 4.043 4.535 4.288 4.356 43,7 68 -49 1,6 -1,1Interinitat 2.042 1.903 1.683 2.106 1.993 20,0 -113 -49 -5,4 -2,4Resta contractes temporals 137 125 239 133 102 1,0 -31 -35 -23,3 -25,5Total contractes temporals 9.763 8.592 9.366 9.440 9.080 91,2 -360 -683 -3,8 -7,0Total contractes 10.982 9.763 10.332 10.447 9.958 100,0 -4 89 -1.024 -4,7 -9,3HabitatgeHabitatges iniciats2

89 44 103 44 - - - - - -Habitatges acabats3

161 195 221 174 - - - - - -

Berguedà. 2008-20092010 2011 ∆ ∆%



4t trim11-4t trim10

4t trim11-3r trim11

4t trim11-4t trim10

Sinistralitat laboralAccidents lleus 101 94 105 103 74 98,7 -29 -27 -28,2 -26,7Accidents greus 0 0 2 0 0 0,0 0 0 n.p. n.p.Accidents mortals 0 0 0 0 1 1,3 1 1 n.p. n.p.Total accidents 101 94 107 103 75 100,0 -28 -26 -27,2 -25,7Índex 1 1.308,5 1.230,0 1.380,3 1.380,9 1.062,2 - - - -23,1 -18,8ContractacióOrdinari temps indefinit 89 120 79 89 85 4,2 -4 -4 -4,5 -4,5Foment contractació indefinida 24 14 7 3 12 0,6 9 -12 300,0 -50,0Convertits en indefinits 118 113 80 101 87 4,3 -14 -31 -13,9 -26,3Resta contractes indefinits 3 1 5 1 3 0,1 2 0 200,0 0,0Total contractes indefinits 234 248 171 194 187 9,2 -7 -47 - 3,6 -20,1Obra o servei 1.092 820 1.103 990 874 43,0 -116 -218 -11,7 -20,0Eventuals circumstàncies producció 606 548 756 848 690 34,0 -158 84 -18,6 13,9Interinitat 226 245 240 369 258 12,7 -111 32 -30,1 14,2Resta contractes temporals 27 27 48 39 22 1,1 -17 -5 -43,6 -18,5Total contractes temporals 1.951 1.640 2.147 2.246 1.844 90,8 -402 -107 -17,9 -5,5Total contractes 2.185 1.888 2.318 2.440 2.031 100,0 -409 - 154 -16,8 -7,0HabitatgeHabitatges iniciats2


41 13 18 19 - - - - - -Font: web del Departament d'Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat, i de l'Institut d'Estadística de Catalunya.1. Índex d'incidència trimestral = nombre d'accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (no s'inclouen la resta de Règims).2. Projectes visats col·legis aparelladors.3. Certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors.n.d. No disponible // n.p. càlcul no possible



34

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

Taula 4. Evolució altres indicadorsSolsonès. 2008-2009

2010 2011 ∆ ∆%



4t trim11-4t trim10

4t trim11-3r trim11

4t trim11-4t trim10

Sinistralitat laboralAccidents lleus 40 36 46 24 27 100,0 3 -13 12,5 -32,5Accidents greus 1 1 0 2 0 0,0 -2 -1 n.p. n.p.Accidents mortals 0 0 0 1 0 0,0 -1 0 n.p. n.p.Total accidents 41 37 46 27 27 100,0 0 -14 0,0 -34,1Índex 1 1.113,5 1.012,6 1.264,1 767,0 773,2 - - - 0,8 -30,6ContractacióOrdinari temps indefinit 42 34 26 27 21 4,1 -6 -21 -22,2 -50,0Foment contractació indefinida 4 2 4 4 2 0,4 -2 -2 -50,0 -50,0Convertits en indefinits 53 59 56 36 43 8,3 7 -10 19,4 -18,9Resta contractes indefinits 1 0 1 0 0 0,0 0 -1 - -100,0Total contractes indefinits 100 95 87 67 66 12,8 -1 -34 -1,5 -34,0Obra o servei 311 205 232 293 222 43,1 -71 -89 -24,2 -28,6Eventuals circumstàncies producció 301 259 330 397 192 37,3 -205 -109 -51,6 -36,2Interinitat 19 21 30 32 29 5,6 -3 10 -9,4 52,6Resta contractes temporals 12 7 13 17 6 1,2 -11 -6 -64,7 -50,0Total contractes temporals 643 492 605 739 449 87,2 -290 -194 -39,2 -30,2Total contractes 743 587 692 806 515 100,0 -291 -228 -36,1 -30,7HabitatgeHabitatges iniciats2


1 19 1 22 - - - - - -

Catalunya Central (3 comarques)2010 2011 ∆ ∆%



4t trim11-4t trim10

4t trim11-3r trim11

4t trim11-4t trim10

Sinistralitat laboralAccidents lleus 783 796 790 708 670 98,4 -38 -113 -5,4 -14,4Accidents greus 3 5 12 9 10 1,5 1 7 n.p. n.p.Accidents mortals 1 0 0 1 1 0,1 0 0 n.p. n.p.Total accidents 787 801 802 718 681 100,0 -37 -106 -5,2 -13,5Índex 1 1.269,1 1.329,3 1.323,4 1.214,5 1.178,5 - - - -3,0 -7,1ContractacióOrdinari temps indefinit 658 640 517 575 493 3,9 -82 -165 -14,3 -25,1Foment contractació indefinida 164 141 109 76 71 0,6 -5 -93 -6,6 -56,7Convertits en indefinits 718 723 588 614 555 4,4 -59 -163 -9,6 -22,7Resta contractes indefinits 13 10 10 3 12 0,1 9 -1 300,0 -7,7Total contractes indefinits 1.553 1.514 1.224 1.268 1.131 9,0 -137 -422 -10,8 -27,2Obra o servei 4.582 3.546 4.244 4.196 3.725 29,8 -471 -857 -11,2 -18,7Eventuals circumstàncies producció 5.312 4.850 5.621 5.533 5.238 41,9 -295 -74 -5,3 -1,4Interinitat 2.287 2.169 1.953 2.507 2.280 18,2 -227 -7 -9,1 -0,3Resta contractes temporals 176 159 300 189 130 1,0 -59 -46 -31,2 -26,1Total contractes temporals 12.357 10.724 12.118 12.425 11.373 91,0 -1.052 -984 -8,5 -8,0Total contractes 13.910 12.238 13.342 13.693 12.504 100,0 -1.189 -1.406 -8,7 -10,1HabitatgeHabitatges iniciats2 102 62 132 51 - - - - - -Habitatges acabats3

203 227 240 215 - - - - - -Font: web del Departament d'Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat, i de l'Institut d'Estadística de Catalunya.1. Índex d'incidència trimestral = nombre d'accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (no s'inclouen la resta de Règims).2. Projectes visats col·legis aparelladors.3. Certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors.n.d. No disponible // n.p. càlcul no possible


Consideracions metodològiques

35

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

CCCooonnnsssiiidddeeerrraaaccciiiooonnnsss mmmeeetttooodddooolllòòògggiiiqqquuueeesss Bibliografia de referència.

En l’elaboració del context nacional i internacional, Actíva Prospect ha tingut en compte els següents documents:

• Nota de Conjuntura Econòmica. Altres publicacions. Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya.

• Informe sobre la Conjuntura Econòmica. Caixa Catalunya.

• Informe mensual. Publicacions “La Caixa”.

• Anàlisi i conjuntura econòmica. Cambra de Comerç de Barcelona.

• Boletín económico. Banco de España.

• Publicacions d’interès. Key issues. Fons Monetari Internacional.

• Així mateix, s’han consultat regularment els mitjans de comunicació econòmics i d’abast general que poguessin proveir d’informació rellevant i actualitzada.

Llocs de treball i centres de treball

La informació que s’ofereix fa referència als treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social en situació d’alta laboral i situacions assimilades a l’alta. Els treballadors afiliats figuren agrupats en un compte de cotització a la Seguretat Social. Aquest compte agrupa al col·lectiu de treballadors que pertanyen a una mateixa empresa, i que desenvolupen la seva activitat en una mateixa província. És a dir, les empreses estan obligades a declarar com a mínim un centre de cotització per província. Poden declarar un centre de cotització per cada establiment o bé computar tots els seus treballadors en un sol centre de cotització per província. Per exemple, és habitual que les institucions amb una xarxa important d’oficines o establiments distribuïts en el territori, declarin tots els seus empleats en la seu central. Aquesta situació és dóna en l’àmbit financer, on es pot comprovar com les comarques que tenen la seu central d’una entitat financera, el sector té un pes important en el conjunt de llocs de treball de la comarca, atès que hi computen tots o una bona part dels treballadors de la província.

En aquest sentit, la xifra d’afiliats als centres de cotització situats a cada comarca, no permet conèixer ni la situació laboral dels residents a la comarca - hi poden haver treballadors que resideixen en altres comarques -, ni els llocs de treball efectivament localitzats a la comarca - hi poden haver treballadors que pertanyen a una mateixa empresa que treballen en altres comarques de la província i treballadors de la comarca adscrits al centre de cotització de la seva empresa domiciliat a un altre comarca de la província-.

Cal afegir, a més, que en el còmput dels llocs de treball s’hi inclouen els afiliats al Règim General i al Règim Especial de Treballadors Autònoms. No s’inclouen els afiliats al Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i Règim Especial d’Empleats de la Llar. No obstant això, a partir del primer trimestre del 2008 es varen anar incorporant tots els treballadors per compte propi del sector al Registre Especial de Treballadors Autònoms. Tot i això, la magnitud del sector primari es manté subrepresentada donat que encara es manté el Règim Especial Agrari, del qual no es disposen dades desagregades per comarca.

Amb els centres de cotització també es pot donar que una mateixa empresa declari més d’un centre de cotització. És a dir, es pot donar la situació en que els treballadors d’oficina es declarin en un centre de cotització i els de producció en un altre. Aquesta, però, no és una situació molt freqüent.



36

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

Malgrat aquestes consideracions, la informació sobre els afiliats al Règim General i el Règim Especial de Treballadors Autònoms permet de forma força ajustada aproximar el volum dels llocs de treball localitzats a la comarca, sobretot d’aquells que formen part de les empreses locals. A més, l’anàlisi a llarg termini permet veure’n l’evolució.


Es publica l’índex d’incidència, que posa en relació el grau de sinistralitat i el volum en cada moment de la mà d’obra. S’expressa el valor trimestral i no l’anual. És a dir, el nombre d’accidents en jornada de treball amb baixa respecte als llocs de treball registrats al mateix trimestre. Les xifres trimestrals varien significativament respecte a les anuals, atès que les segones corresponen als accidents acumulats de tot l’any i el nombre de llocs de treball es manté força similar.

L’índex d’incidència presentat a les taules es calcula com el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats al Règim General. El Departament d’Empresa i Ocupació inclou també la resta de règims de la Seguretat Social que tenen cobertes les contingències d’accidents de treball i malalties professionals: Règim Especial de la Mineria del Carbó, Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms amb contingències cobertes.

Atur i excedents de mà d’obra

La lectura de les xifres de l’atur es poden dur a terme des de dues perspectives: la social i l’empresarial.

La perspectiva social pretén estimar quina és la incidència de l’atur en la població. L’indicador més comunament acceptat és la taxa d’atur. Aquest taxa és el resultat d’expressar en percentatge, el quocient entre la població desocupada i la població activa. La població activa la formen el conjunt de persones que, o bé estan treballant o bé estan en disposició de treballar (persones desocupades cercant feina). En l’informe s’utilitza la nova taxa d’atur estimada, elaborada per la Diputació de Barcelona per a les comarques de la seva demarcació. Aquesta taxa es calcula a partir de la relació entre la població desocupada registrada a les oficines d'ocupació (SOC) i la població activa local estimada. Aquest nou mètode permet estimar la població activa a nivell comarcal a partir de les dades de les renovacions padronals i de l’extrapolació de taxes d’activitat per edat i sexe a nivell provincial a partir de les estimacions de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

La perspectiva empresarial s’aproxima a partir de la mesura dels excedents de mà d’obra. Aquesta és una situació que es dóna quan el nombre de treballadors disponibles és més gran que la demanda laboral que es requereix. La variació en els excedents laborals té repercussions importants en els costos laborals. En l’informe s’utilitza la taxa d’excedent laboral sectorial que representa el nombre d’efectius laborals disposats a treballar respecte els llocs de treball localitzats a la comarca.

Canvis en la classificació catalana d’activitats econòmiques.

El mes de gener de 2009 va entrar en vigor la nova classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-09) que substitueix a la vigent del 1993 (CCAE-93). L’actualització de la classificació està motivada per la necessitat d’adaptació als canvis en l’estructura econòmica. Entre els canvis hi ha l’aparició o l’augment de protagonisme de determinades activitats que comporta l’aparició de noves categories. És el cas per exemple de les seccions “informació i comunicacions”, “activitats professionals, científiques i tècniques” i “activitats administratives i serveis auxiliars”. O bé la reubicació d’algunes activitats, per exemple, el trasllat de l’activitat



37

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

012

“promoció immobiliària” a la categoria de “construcció”, mentre que anteriorment es classificava com una activitat de serveis.

L’aplicació d’aquesta nova classificació ha comportat canvis en la categorització i la codificació de les activitats i comporta el trencament de les sèries estadístiques. Aquesta situació afecta només a les magnituds en les quals hi ha desagregacions de les dades per activitat econòmica, com l’afiliació a la Seguretat Social i al treball autònom, als centres de cotització i a l’atur.

Atesa aquesta situació s’ha valorat la idoneïtat d’incloure o no l’evolució per sectors d’aquestes magnituds en el present informe. Finalment, s’ha optat per oferir dades d’evolució un cop establertes les correspondències entre les dues classificacions i les agrupacions sectorials utilitzades a l’informe (que són agregacions per grans sectors) i verificar que en la majoria de casos els canvis són inapreciables. Tot i així, cal prendre les dades d’evolució amb certa cautela i tenir en compte aquest matís. Un clar exemple, en què el canvi de classificació sí ha comportat variacions importants en les sèries, és en l’Agricultura, on el nou canvi en la classificació d’activitats econòmiques classifica les activitats de jardineria (abans incloses en l’Agricultura) en un epígraf dels serveis.

De totes maneres, les dades corresponents al 2n trimestre de 2009 ja estan sota la mateixa classificació i només cal matisar les variacions interanuals (respecte el 2008 que manté la classificació anterior). En conseqüència, les variacions interanuals seran més reals quan s’operi sota la mateixa classificació d’activitats, aquesta situació no es donarà fins el proper informe trimestral.

La Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de 2009 es pot consultar al web de l’Idescat.

http://www.idescat.cat/cat/idescat/classif/

Mitjana mòbil

És un mètode utilitzat per analitzar un conjunt de dades per tal de crear series de mitjanes. En el cas de sèries trimestrals, calcula les mitjanes de quatre trimestres eliminant així l’efecte estacional. S’utilitza per tal d’obtenir una visió més estable, sense estacionalitat; atès que suavitza les fluctuacions a curt termini, ressaltant així les tendències o cicles a llarg termini.

Federació Empresarial de la Catalunya Central Passeig de Pere III, 17, 1r 2a / 08242 Manresa

T. 93 872 38 74 / F. 93 872 82 15

[email protected]

Documents

Catalunya Central. Informe conjuntura. Núm. 7 2n sem 2011