Embed Size (px)
Citation preview
Informe del Taller de Diagnosi del Secretariat de
Sants, Hostafrancs, i la Bordeta
Barcelona, 18 de juny de 2008
Impulsat per: Amb el suport econòmic de: I suport tècnic de:
2
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................... 2
METODOLOGIA.................................................................................................................... 3
IDEES PRIORITZADES: ELEMENTS FACILITADORS DE LA INFORMACIÓ I LA PARTICIPACIÓ ....... 5
IDEES PRIORITZADES: ELEMENTS DIFICULTADORS DE LA INFORMACIÓ I LA PARTICIPACIÓ ..... 7
TREBALL EN GRUPS .............................................................................................................. 9
AVALUACIÓ DE LA JORNADA .............................................................................................. 27
PARTICIPANTS ALS GRUPS DE DEBAT ................................................................................. 28
INTRODUCCIÓ
El taller de diagnosi sobre la participació interna al Secretariat de Sants, Hostafrancs i
la Bordeta (SESHB) es duu a terme en el marc del procés per a l’elaboració del Pla de
Participació del SESHB impulsat pel mateix Secretariat, amb el suport de la Generalitat
de Catalunya.
El Pla de Participació del SESHB estudia els actuals canals d’informació, participació i
relació dels diferents actors que conformen el Secretariat, i esdevé una oportunitat per
a reflexionar entorn les opinions i valoracions dels agents que conformen l’entitat
sobre el seu funcionament, possibilitant i provocant així un debat intern entorn la
participació en el sí de l’organització per tal de facilitar amb la implicació de tots i totes
l’ampliació, aprofundiment i millora de la participació al SESHB.
El procés d’elaboració del Pla de participació, es duu a terme amb el suport tècnic de
l’equip d’E1DOS Dinamització Social, encarregat de dissenyar i dinamitzar les eines i
espais per a incorporar i fer partícip els diferents agents que formen part del SESHB al
procés. En la primera fase del procés -de diagnosi-, i fins el moment actual, s’han dut a
terme les següents accions:
1. Recopilació i anàlisi de documentació elaborada pel mateix Secretariat (tant
documentació de caire general com documentació sobre temes específics).
2. Realització de 22 entrevistes a diversos agents per tal d’identificar diferents
discursos i visions sobre el mateix Secretariat.
3. Realització d’un taller de diagnosi obert a totes les persones que constitueixen
el SESHB. El Taller es va celebrar el dimecres 18 de juny a les Cotxeres de Sants.
3
Les conclusions del taller s’incorporaran a la diagnosi de la participació al Secretariat. A
partir de la diagnosi de la situació actual es dibuixaran i construiran les propostes de
millora de la participació a l’organització, per la millora i aprofundiment de la qualitat
de la democràcia interna que beneficiï alhora el funcionament de l’organització, tenint
en compta les opinions i experiència dels agents que la conformen.
METODOLOGIA
El taller de diagnosi tingué, com a objectiu principal, crear un espai de trobada, reflexió
i debat entorn als elements que dificultaven i facilitaven la informació i la participació
al Secretariat, i implicar als diferents actors que formen el SESHB. A partir d’aquests
objectius, la jornada s’organitzà amb el següent programa:
18:45 Benvinguda i Presentació del taller, a càrrec d’Eulàlia Perarnau,
Presidenta del Secretariat.
19:00 Presentació de la dinàmica de treball en grups, a càrrec d’E1dos
Dinamització social.
19:15 Inici del debat en grups.
21:00 Plenària final: posada en comú de les conclusions dels grups de debat.
21:15 Cloenda i comiat.
Primerament es feu la benvinguda i presentació del taller de diagnosi, a càrrec
d’Eulàlia Perarnau, Presidenta del Secretariat; i seguidament es presentà la dinàmica
de treball en grups, a càrrec d’E1dos Dinamització social.
Tancant el plenari, es presentà la dinàmica de treball de la jornada. Per tal de recollir
acuradament les diferents visions respecte el SESHB, es feren 6 grups de debat (un de
treballadors, un d’Associacions de Veïns i Comerciants, un de comissions de treball, i
tres d’entitats diverses), acompanyats per un/a dinamitzador/a, per tal de facilitar la
participació de tothom en el debat.
També es varen incorporar als grups del taller de diagnosi els membres de la Comissió
de Seguiment del procés participatiu, que duen a terme en aquest espai permanent, el
seguiment metodològic i l’avaluació contínua del procés.
4
Cada un dels grups presentà les seves conclusions a plenari per tal de posar en comú el
debat que havia sorgit al treball en grups.
Al final de la jornada va haver una petita cloenda i es va crear un espai informal on es
va celebrar la realització del taller de diagnosi.
Per tal de transmetre el que es va dir en el taller de diagnosi, en el present informe es
presenten en primer lloc, els resultats del taller de debat en grups. Inicialment es
transcriuen les idees prioritzades de cada un dels grups: els elements facilitadors de la
informació i la participació, i els elements dificultadors.
A continuació, presentades les idees consensuades com a prioritàries, es presenten el
conjunt d’idees plantejades en els debats interns de cada un dels grups de treball.
Finalment, es presenten els resultats de les valoracions individuals del taller per part
de les persones participants i el llistat de participants al taller de debat.
5
IDEES PRIORITZADES: ELEMENTS FACILITADORS DE LA INFORMACIÓ I LA
PARTICIPACIÓ
Grup A
� Hi ha bon suport material i de serveis a les entitats membres del Secretariat.
� Es fa un bon assessorament a les entitats.
� Hi ha una bona organització d’una entitat heterogènia que és capaç
d’organitzar activitats cohesionadores que fomenten la participació.
Grup B
� La interrelació entre les diferents entitats del Secretariat.
� Els serveis que ofereix el Secretariat i, sobre tot, la cessió d’espais i la bona
atenció personal.
� Els mitjans de comunicació, tant el butlletí mensual com la web (encara
precària).
Grup C
� Equip humà: bon tracte, empatia i qualitat.
� Serveis a les entitats:
o Recolzament
o Dinamització xarxes entitats
o Cogestió centres cívics, dóna joc a les entitats
� Rebre informació, ens ajuda, i la varietat d’entitats ens permet generar
sinèrgies.
6
Grup D
� El treball en projectes facilita el coneixement del secretariat. El secretariat és
la unió d’entitats per a treballar coordinadament. El secretariat actua com a
nexe d’unió entre entitats.
� Les comissions organitzadores faciliten la relació entre entitats.
� El suport administratiu.
Grup E
� Elements de comunicació externa (InfoSecretariat, web).
� Representativitat del Secretariat i capacitat d’exercir d’interlocutor (pel
nombre i la diversitat de les entitats associades) i oferta de serveis.
� La possibilitat de participació en projectes i activitats (projectes propis del
Secretariat, com les Cotxeres, el Casinet, o altres activitats que es poden
generar des de les entitats).
Grup F
� La informació que dóna el Secretariat és bona. Podria millorar si les diferents
entitats proporcionessin informació de les seves activitats al Secretariat.
� L’organització d’activitats conjuntes, tant amb entitats afins com amb entitats
amb interessos diferents, pot afavorir el desenvolupament de les pròpies
entitats així com també el del Secretariat.
� Hi ha una valoració positiva de l’Assemblea, tot i que hi ha poca assistència i
poca participació activa.
7
IDEES PRIORITZADES: ELEMENTS QUE DIFICULTEN LA INFORMACIÓ I LA
PARTICIPACIÓ
Grup A
� Hi ha falta d’interès en la participació per una situació externa complexa
(precarietat laboral, atur, immigració...).
� Manca suport organitzatiu que permeti una millor gestió i participació de les
entitats.
� Hi ha dificultat per articular el debat dins del secretariat, ja que falta un òrgan
coordinador de debat (com podria ser un Consell Assessor del Secretariat).
Grup B
� La manca de recursos i/o informació en quant a temes econòmics,
especialment els relacionats amb les subvencions.
� La informació: manca d’optimització del web. Manca de participació de les
entitats en el butlletí.
� Desconeixença per part de les entitats de tota l’oferta del Secretariat.
Grup C
� Falta de comunicació dels serveis que ofereix el Secretariat i de les seves
convocatòries.
� Percepció de lligam entre el Secretariat i el districte: pot generar manca
d’independència.
� Coordinació dels horaris del Secretariat amb els de les entitats: l’horari del
Secretariat és massa de funcionariat i l’horari de les entitats és vespertí i de
cap de setmana.
8
Grup D
� Què és i per a que ha de servir el secretariat? No està actualitzat. No acaba de
desenvolupar les funcions de xarxa d’entitats.
� El butlletí no és prou útil i la web no està actualitzada.
� Manquen espais per a fer reunions i el lloguer dels grans espais i sales és
difícil (cost i sempre estan ocupades).
Grup E
� No hi ha consens sobre què és, per què serveix i com ha de ser el Secretariat.
Cal repensar i debatre el model.
� La comunicació interna i externa que és el Secretariat.
Grup F1
� Hi ha poca informació entre les entitats i desconeixement entre ells. Es
considera que si hi hagués intercanvi d’informació ajudaria a fomentar aquest
coneixement.
� Hi ha poques activitats conjuntes i en les que es fan hi participen poques
entitats. Això fa que les entitats facin una activitat única i no hi hagi
renovació.
� Hi ha poca assistència i poca participació activa. Sempre participen els
mateixos, i això és una dinàmica que també es pot observar a les mateixes
juntes de les entitats.
� S’ha perdut la idea originària del Secretariat i faria falta donar a conèixer
entre les entitats la seva idiosincràsia. Les entitats són moltes i molt diverses i
això fa que es perdi una mica el sentit unitari. A vegades es troba a faltar la
presència de representats del Secretariat a les activitats significatives de les
entitats.
� Hi ha un problema d’imatge a l’hora de confondre el Secretariat i
l’Ajuntament, degut una mica a la cogestió dels centres cívics i sobre tot al
desequilibri en aquesta cogestió, en detriment del Secretariat.
1 El grup F presenta al plenari final un resum de les principals idees plantejades durant el debat, a
diferència de la resta de grups que presenten 3 idees consensuades com a prioritàries del debat.
9
TREBALL EN GRUPS
A continuació es presenten el conjunt d’idees i propostes treballades per cada un dels
grups de treball. En cursiva, es transcriuen comentaris de les persones dinamitzadores,
sobre els principals elements i idees del debat del grup sobre les propostes.
GRUP A
ELEMENTS QUE FACILITEN LA PARTICIPACIÓ
En relació al suport que el Secretariat dóna a les entitats.
≈ El bon suport i la informació.
≈ Bon suport a les associacions i ajuda.
Es valora positivament el suport que el Secretariat dóna a les entitats, però es tracta
d’un tema que te la seva cara i la seva creu, doncs a la vegada s’opina que aquest
suport podria ser més ampli.
En relació a l’organització d’una entitat tan heterogènia.
≈ Participen més de 200 entitats sota el
mateix sostre.
≈ Bon equip humà, bona estructura i bona
organització.
El grup està d’acord en la complexitat que
representa gestionar un organisme amb més de
200 entitats, de caràcter i objectius molt
diferents. Hi ha debat sense acord sobre la necessitat d’unificar objectius i valors del
Secretariat. D’un cantó, la gran pluralitat del Secretariat es veu com una riquesa però a
l’hora es creu que tindria molta més força si pogués cohesionar el discurs.
En relació al bon funcionament d’activitats cohesionadors.
≈ Facilita la coordinació d’entitats homogènies (coordinació d’AMPA’s, de Corals,
d’entitats interessades en l’ urbanisme...).
10
≈ Hi ha activitats adreçades a tothom, com el Firentitats, la Festa al Carrer i la Pau
sense Treva.
El grup creu que un dels principals elements que faciliten la participació és la capacitat
del Secretariat per a realitzar activitats que impliquen a totes les entitats, i també que
genera espais que permeten la coordinació entre entitats amb els mateixos
objectius/interessos.
En relació a la disponibilitat dels equipaments.
≈ Accés a equipaments i serveis públics per part de les entitats.
Resulta molt pràctic que el Secretariat gestioni espais i equipaments públics, per què
això en facilita l’accés i la burocràcia quan les entitats en volen fer ús. Però d’altra
banda, es critica la falta de transparència en la disponibilitat dels equipaments, ja que
de vegades les entitats es troben en molts problemes per a tenir un espai. Per aquest
motiu aquesta proposta quedava a mig camí entre element que facilita i que dificulta.
ELEMENTS QUE DIFICULTEN LA PARTICIPACIÓ.
En relació a la manca de suport organitzatiu, de gestió i participació.
≈ Manca d’informació.
≈ Falta apropar-se més al barri.
≈ Cal suport per a dinamitzar el desenvolupament de les entitats vàries.
Tal i com s’ha comentat en l’apartat d’aspectes que faciliten la participació, tot i que es
valora positivament el suport a les entitats, també ens trobem amb l’opinió de que es
podria fer molt més.
En relació a la falta d’interès en la participació.
≈ Poca participació a nivell general.
≈ El Secretariat ni és responsable de que la gent no tingui interès més enllà de per
allò que té una necessitat.
≈ Manca de relleu generacional.
11
Preocupa la falta de participació i d’interès general de la gent del barri per a participar
en les entitats i en el Secretariat. El principal motiu es creu que és extern, principalment
per la situació actual de precarietat laboral, atur, immigració, etc, que fa que les
persones s’impliquin menys en els assumptes col·lectius.
En relació a la dificultat d’articular el debat dins del Secretariat.
≈ Falta de debat entre les associacions i el Secretariat.
≈ Massa finalitats diferents segons entitats.
≈ Necessitat de definir valors debatuts col·lectivament.
≈ Falta un Consell Assessor format per membres de les associacions.
≈ Falta lideratge en la construcció d’una societat civil forta com a component actiu
d’una nova configuració a nivell europeu.
Es considera que, el fet de tenir tantes associacions hauria de permetre tenir un debat
més ric, cosa que no passa perquè s’opina que falta un òrgan assessor, que no sigui
executiu però que serveixi per a copsar les opinions de les diverses entitats. Hi ha
l’opinió que en una societat a nivell europeu, la societat civil ha de ser capaç d’articular
un discurs més fort i coherent.
GRUP B
ELEMENTS QUE FACILITEN LA PARTICIPACIÓ
En relació a mitjans de comunicació i informació.
≈ Web: difusió d’activitats i serveis del Secretariat.
En el debat es valora molt positivament que
s’aposti per les noves tecnologies, la creació de
la web es considera un pas endavant molt
important en quant a informació i participació
del secretariat. Tanmateix, tothom està d’acord
en que encara hi ha molt potencial de la web
que no s’explota, i que se’n podria treure molt
més profit.
12
≈ Butlletí mensual.
El butlletí es valora molt positivament perquè és escuet i té molt de color. Arriba a totes
les entitats, però si s’enviés per correu electrònic encara arribaria a molta més gent.
Junt amb la web, és un mitjà de comunicació i informació que funciona molt bé.
En relació a serveis que ofereix el Secretariat.
≈ Servei de fotocòpies.
Es considera que l’oferta de serveis facilita molt que les entitats participin més del
secretariat. El de fotocòpies és un dels més valorats, molt pràctic i útil per a les entitats,
perquè donats els pocs recursos econòmics de les entitats, aquest servei facilita per
exemple la difusió d’actes, i així, la possible participació de les entitats en aquests.
≈ Locals i sales per activitats/ Facilitar espais.
Junt amb el de fotocòpies aquest servei és molt ben valorat, i facilitador de la
participació de les entitats al Secretariat. Les entitats poden fer activitats de mitjà i
gran format, perquè normalment els locals de què disposen són petits, i així es facilita
que les entitats puguin participar dels actes que organitzen unes i altres.
≈ Bon tracte de les persones que s’encarreguen de l’atenció al públic.
Per als participants en aquest grup la bona atenció que reben és molt important, ja
sigui de les persones que gestionen els serveis, o d’aquelles que fan algun tipus
d’assessorament. Tots coincideixen que aquest bon tracte fa que les entitats es sentin a
gust formant part del Secretariat i hi participin més activament. Consideren que aquest
és un aspecte fonamental com a facilitador de la informació i participació en el
Secretariat, i més encara perquè els treballadors que atenen a les entitats s’involucren
moltíssim en tot allò que fan.
En relació a la interrelació de les entitats.
≈ Interrelació de les entitats.
13
Es parla especialment del Firaentitats, que tot i fer-se cada dos anys és un dels espais
més importants per a trobar-se amb la resta d’entitats del Secretariat. Els i les
participants consideren que, generalment, hi ha més relació entre les entitats que
treballen temes semblants, entre aquelles que tenen algun objectiu comú i poden fer
coses plegades.
Un altre fet que provoca que les entitats interrelacionin és la invitació d’unes i altres als
actes que organitzen. Aquesta xarxa, que encara pot ser més potent, fa que es participi
més i que també hi hagi més informació de les possibilitats que ofereix el Secretariat.
ELEMENTS QUE DIFICULTEN LA PARTICIPACIÓ
En relació a la manca de recursos i/o informació en quant a temes econòmics,
especialment els relacionats amb les subvencions.
≈ Manca d’informació especialitzada en subvencions i temes econòmics.
El grup detecta molta necessitat de les entitats d’una persona que orienti i assessori en
temes econòmics, especialment els relatius a subvencions, ja que això fa que les
entitats vagin molt perdudes i no les aprofitin. No obstant, finalment s’encara, més
que com una mancança del secretariat, com una mancança de les entitats, ja que
aquestes no estan formades en aquests temes.
Per una banda doncs, es diu que caldria oferir aquest tipus de servei, i per l’altra també
es diu que caldria formar a les entitats en aquest sentit.
La desconeixença i desorientació de les entitats en aquests temes fa que no els sigui
fàcil muntar segons quins actes o realitzar determinades actuacions, dificultant així la
participació al Secretariat.
En relació a mitjans d’informació.
≈ Web, cercador d’entitats.
Els mitjans de comunicació esdevenen tant importants que, tot i aparèixer com a
facilitadors de la informació i la participació, també apareixen com a un aspecte que les
dificulta, ja que es considera que aquestes encara es poden potenciar i facilitar més.
14
La web es valora positivament, però hi ha algunes seccions que abans havien estat
actives i ara no. Aquest és el cas del cercador d’entitats, una eina clau per a aquestes,
ja sigui per cercar informació, per a fer enviament de cartes, etc. En general, tot i que el
manteniment sigui costós, es considera necessari un esforç per mantenir activa i
actualitzada la web, ja que consideren que encara té molt potencial que no s’està
utilitzant. Parlant de la web es deriva cap al butlletí mensual.
Durant el debat es comenta que el butlletí només s’envia per correu postal a les
entitats, i això fa que potser molta gent no el llegeixi. Caldria enviar-lo per correu
electrònic i que esdevingués més accessible. A més, les entitats participen poc al butlletí
i el que hi apareix es refereix sempre a algunes entitats que hi fan aportacions.
En relació al desconeixement organitzatiu i normatiu del secretariat.
≈ Desconeixement dels estatuts.
≈ Desconeixement de l’organització.
≈ Falta d’informació.
Es considera que hi ha una manca evident d’informació d’organització i d’informació
normativa del Secretariat. El grup comenta que tot i que aquesta informació està a
l’abast, les entitats no la coneixen, perquè els fa mandra llegir-la.
S’apunta que les noves entitats, com és normal, necessiten un temps per orientar-se. La
majoria d’entitats que constitueixen el grup fa poc que han entrat al Secretariat i cada
dia descobreixen coses noves. Fins que no les coneixen però, aquesta manca
d’informació els dificulta la participació.
GRUP C
ELEMENTS QUE FACILITEN LA PARTICIPACIÓ
En relació al personal.
≈ L’equip tècnic del Secretariat (empatia i qualitat).
≈ El tracte que rebem dels responsables i alliberats és eficient i entranyable.
≈ Hi ha interès en la participació de les entitats.
15
Pel que fa al personal hi havia un consens en que els treballadors del Secretariat, a més
de fer bé la seva feina, són persones amables i atentes, cosa que facilita el tracte amb
elles.
En relació a la funcionalitat.
≈ Els serveis a les entitats. Recolzament. Interactivitat.
≈ El Secretariat com a entitat del 3er
sector. Creació i dinamització xarxes d’entitats
base del mateix o diferent sector.
≈ La cogestió dels centres cívics del territori dóna joc al Secretariat i a les
associacions.
Bona valoració generalitzada dels serveis que ofereix el Secretariat.
En relació a la informació.
≈ Informació.
Es valora que el fet que hi hagi informació facilita
la participació al secretariat.
En relació a la varietat.
≈ Varietat en les entitats associades.
Valoració positiva unànime de l’existència de varietat en les associacions com a
element enriquidor de la participació.
ELEMENTS QUE DIFICULTEN LA PARTICIPACIÓ
En relació a la comunicació.
≈ Falta de comunicació dels serveis que ofereix el Secretariat a les entitats. Massa
sovint els desconeixen.
≈ Els serveis (1). Carta de serveis (informació). Manca.
≈ Les convocatòries no arriben amb gaire temps.
≈ Manca d’informació sobre els temes d’interès general.
16
Aquest punt va generar ampli debat, a partir de la informació que reben els associats
del Secretariat. Una persona havia plantejat el fet de rebre la informació com a punt
positiu i al mateix temps com a punt negatiu, ja que “llega tarde” (en referència a les
convocatòries i anuncis per correu postal). Arrel d’aquest punt va sorgir un debat sobre
poca eficiència dels circuits d’informació del Secretariat: no sempre dóna informació
útil pels associats i, el més important, moltes vegades no arriba.
A partir d’aquí el debat va evolucionar cap a la necessitat de l’ús de les NTIC per a
millorar la gestió de la informació. En un primer moment la valoració d’aquesta
necessitat va venir de la banda més jove del grup. Si bé es va assenyalar que potser per
a la gent gran l’ús de les NTIC podria ser una barrera, es va comentar que no només la
gent gran podia tenir dificultats, i que d’altra banda, ja aprenien i podien continuar
aprenent. Així, finalment, es va crear consens pel que fa a la implementació de les NTIC
per a millorar la gestió de la informació del Secretariat.
També en relació a la comunicació, s’inicià una línea de debat, sobre la poca capacitat
de persuasió de les entitats per a arribar al públic en general, que va acabar amb la
valoració unànime de la necessitat d’ampliar el “cercle boca – orella” per a arribar a
més gent (tant per la difusió d’activitats com per a donar-se a conèixer).
En relació a “relació entre el Secretariat i el Districte”.
≈ Percepció de lligam entre el Secretariat i el Districte: pot generar falta
d’independència del Secretariat.
Aquest punt el va proposar una persona i tothom i va estar d’acord, però no va generar
debat.
En relació a la participació.
≈ [Manca de] participació activa entitats del Secretariat de cara a gent jove pel
foment de la seva participació.
≈ Li manca poder de convocatòria.
En relació als objectius.
≈ Tant per part del Secretariat com de les mateixes entitats, no som capaços de
generar noves idees que animin a l’associacionisme i a la participació.
17
≈ El Secretariat ens fa sentir que s’ha allunyat d’un objectiu d’inici en la història del
Secretariat, com és la defensa de la llengua i cultura autòctona.
Aquí trobem també una valoració unànime sobre la manca de noves idees i
d’innovació. Els participants ho consideren molt important. Es pot resumir en una frase
que una persona va dir: “si som tants per què repetim les mateixes coses cada any?”
En relació a la infraestructura.
≈ Els serveis (2). Manteniment i qualitat (instal·lacions i equip tècnic).
Infraestructures.
≈ Els serveis (3). Impossibilitat de contacte fora d’hores. Incompatibilitat.
≈ Massa sovint a l’organització de les activitats es percep que els tècnics que les han
de dinamitzar s’han funcionaritzat.
En aquesta part del debat hi ha una demanda de millora d’infraestructures, i dues
“queixes”, en les que tothom estava d’acord. Els horaris dels treballadors del
Secretariat són incompatibles amb els de les associacions i aquests s’han
“funcionaritzat”. Tot i que aquest punt sembla més bé una demanda, els participants
del grup el consideren important, no només pel bon desenvolupament de les activitats
quotidianes de les associacions, sinó també pel fet que l’ampliació dels horaris
augmenta també la relació (i, en conseqüència, el flux d’informació) entre el Secretariat
i les associacions.
En relació a les Comissions.
≈ Les dinàmiques de les comissions i comitès organitzadors resulten repetitives i
sense l’aportació d’idees noves.
Tot i que aquesta targeta va quedar aïllada, hauria d’haver estat inclosa al punt
d’objectius, ja que tracta també de la manca de noves idees.
En relació a la coordinació.
≈ Hi ha molta varietat d’entitats i aquestes estan poc coordinades.
≈ Falta de transversalitat en les organitzacions i reunions de les entitats. Arribem
sempre a un nucli concret d’activitats.
≈ Controlar un poc les entitats que entren al Secretariat.
18
En aquest últim punt es destaca el paper rellevant com a punt negatiu que té la mala
coordinació entre tantes associacions. Si bé, com a element positiu s’ha valorat la
varietat com un avantatge, també provoca segons les persones participants, problemes
a l’hora d’intentar aconseguir fites comunes. Es debat i es valora que les associacions
quan es reuneixen no són capaces de generar noves idees o activitats (reforçant les
idees expressades anteriorment en relació a “objectius”, on s’expressa certa manca
d’innovació i feble capacitat de motivació).
Un altre element posat sobre la taula va ser la necessitat de tenir cert control de les
associacions que entren al Secretariat (perquè n’hi ha algunes que no són
associacions). En ambdós punts hi va haver consens.
En relació a urbanisme.
≈ Manca de protagonisme en l’àmbit d’urbanisme per part de tècnics.
Una persona va plantejar la poca influència del Secretariat en l’àmbit d’urbanisme. Tot
i que tothom hi va estar d’acord, aquest element es percebia com una cosa que no
tenia relació en la participació interna al Secretariat.
GRUP D
ELEMENTS QUE FACILITEN LA PARTICIPACIÓ
En relació a les entitats i les activitats conjuntes.
≈ Projecte ‘temps de barri, temps educatiu compartit’ (AMPAS i escoles).
Gràcies a aquest projecte les AMPAS i escoles s’han conegut i han treballat
conjuntament. Aquesta és la gràcia del secretariat, la funció de nexe d’unió entre
entitats.
≈ Les comissions organitzadores, ex. Pau sense treva, Carnestoltes.
Es considera important el treball de les comissions organitzadores en la participació de
les entitats en el secretariat.
19
En relació al suport administratiu.
≈ El suport administratiu facilita la sol·licitud
de subvencions.
≈ L’accessibilitat al Secretariat.
Es comenta que és molt fàcil posar-se en
contacte amb el Secretariat, ja que disposen de
telèfon, butlletí i web.
En relació a informació i equipaments.
≈ El full informatiu on s’informa de les activitats de les entitats i de les diferents
associacions.
≈ El lloguer de sales o de grans espais com ara l’auditori.
Aquestes dues consideracions entren en contradicció al grup, ja que en el moment de
pensar elements que dificulten la participació es diu i es remarca que el butlletí falla i
que els lloguers d’espais no funciona correctament.
ELEMENTS QUE DIFICULTEN LA PARTICIPACIÓ
En relació al Secretariat i el seu funcionament intern.
≈ Falta de coneixement per part de les entitats. Poca gent nova coneix el que és i què
gestiona el Secretariat.
≈ Manquen més trobades per a facilitar el contacte entre les entitats.
≈ Sols coneixem el secretariat pel que en traiem directament: fotocopies, tarimes,
espais...
≈ El suport econòmic que dóna el Secretariat és simbòlic.
≈ Manca informació sobre la possibilitat de concessions de les barres de bar de
Vermut – Jazz, Revetlla...
Aquesta és la idea central de debat que arrenca amb dues visions contraposades del
secretariat. Per una banda es diu que el secretariat ara per ara no acaba de complir
amb l’objectiu principal que és el de ser un nexe d’unió entre les entitats. En aquest
sentit, manca la visualització del secretariat al barri, tot i que moltes activitats portin
darrera la feina d’aquest.
20
Per altra banda hi ha qui veu el secretariat com un instrument per a la millora de la
seva entitat i no tant en clau d’ interrelació entre entitats.
En relació a la informació.
≈ Els papers que es reben no s’acostumen a mirar i es reben tard.
≈ El butlletí d’informació mensual, les entitats que es volen donar a conèixer el seu
article hauria d’anar a portada.
≈ Manca informació dels serveis que ofereix el secretariat i el tríptic dels serveis que
ofereix el secretariat és del 2003 i està obsolet.
Es comenta que el butlletí és poc interessant, sovint es parla de coses que no interessen
al receptor. Cal que aquest sigui innovador. Caldria afegir informació de les entitats (un
decàleg de les entitats) en un número especial, també caldria incloure la possibilitat
que les entitats fessin anuncis en que s’oferissin els seus serveis, s’intercanviessin coses,
etc. L’objectiu és que sigui útil. També es comenta que és difícil fer un butlletí que sigui
interessant per a tothom quan hi ha tantes entitats.
≈ La web no està actualitzada
≈ La web no ofereix massa informació nova. Sempre està en obres.
La web dóna mala imatge, sempre està en construcció. Ningú se’ n en carrega
d’actualitzar-la, i caldria que aquesta donés informació de totes les entitats que formen
part del Secretariat.
En relació a equipaments.
≈ Manquen espais per a desenvolupar les tasques de difusió de determinades
activitats (sales de trobada, espais polivalents, hotel d’entitats).
≈ Manca de sol·licitud d’espais per a realitzar activitats ja que sempre estan
ocupades i destinades al Secretariat (preus una mica cars).
≈ Preus massa elevats quan necessites un projector, etc.
En aquest punt es posa de manifest la necessitat de generar espais de trobada entre els
membre de les diferents entitats per a reactivar i fer participar a la gent al Secretariat.
Alhora es diu que el lloguer d’espais és difícil d’aconseguir, tant aquells que serveixen
21
per a realitzar activitats de les pròpies entitats com aquells que serveixen per a trobar-
se les entitats entre elles. També es comenta el problema dels preus dels lloguers.
Altres propostes.
≈ Quan les bústies de les associacions estan plenes caldria enviar un SMS per a que
vinguin a recollir la correspondència.
GRUP E
ELEMENTS QUE FACILITEN LA PARTICIPACIÓ
En relació a l’ informació.
≈ Canals de comunicació (pàgina web).
≈ InfoSecretariat.
≈ Comunicació interna entre les entitats.
≈ Creació del departament de comunicació.
Es valoren positivament els canals de comunicació del Secretariat perquè arriben a
molta gent (la base de dades és molt extensa) i es basa en el protagonisme de les
entitats. També perquè afavoreix la comunicació entre les entitats.
La creació del departament de comunicació no va aparèixer al principi del debat de
diagnosi, però si en un segon moment quan es va identificar la dificultat de
comunicació interna i es va reconèixer que la creació d’aquest departament és positiu.
En relació a la representativitat del Secretariat.
≈ Diversitat temàtica d’entitats adherides.
≈ Nombre d’entitats adherides.
≈ Reconeixement del Secretariat com a model.
La representativitat del Secretariat fa que altres
entitats vulguin participar de la mateixa.
També aquesta representativitat confereix al Secretariat una legitimitat com a
interlocutor i una capacitat per fer pressió a les administracions.
22
En relació a l’organització.
≈ Comissions.
≈ Oportunitat de dissenyar i coordinar activitats i projectes.
≈ Les entitats adherides participen en activitats del projecte (Cotxeres i altres).
Són en aquestes estructures organitzatives on es visualitzen els resultats del
Secretariat com a coordinadora d’entitats.
En relació als serveis.
≈ Oferta de serveis a les entitats.
≈ Afavorir amb detall especial beneficis i descomptes a les entitats esportives del
barri.
Es considera que els serveis que ofereix el Secretariat són molt pràctics i útils.
ELEMENTS QUE DIFICULTEN LA PARTICIPACIÓ
En relació a la comunicació interna.
≈ Manca de comunicació entre els centres que gestiona el Secretariat.
≈ Poca comunicació interna entre els diferents departaments.
≈ Manca de comunicació interna quotidiana dintre del Secretariat.
Idea amb prou força. Els diferents equips, departaments o unitats de treball no es
comuniquen. Es justifica aquesta poca comunicació per la manca de temps, la gran
quantitat de feina, l’especialització dels departaments i la dispersió física.
En relació a la assemblea.
≈ Assemblea poc participativa.
Es considera l’assemblea molt burocràtica.
En relació al teixit associatiu.
≈ La poca participació interna a les entitats dificulta la participació externa.
≈ Poca exigència en el nivell de participació.
≈ Dificultat d’arribar a l’objectiu (la base social).
23
≈ Poca actualització de les dades de contacte de les entitats.
S’identifica una dificultat que va més allà del Secretariat: l’ estructura del teixit
organitzatiu. Es considera que les entitats també tenen molta feina, pocs temps i
sobretot, la gent que s’hi dedica és voluntària. Es fa arribar la informació a la persona
de contacte de les entitats, però no es pot assegurar que aquesta informació sigui
repassada per tots els membres de la mateixa. També es considera difícil parlar de
participació si les mateixes entitats no exigeixen una participació forta internament.
En relació a la participació.
≈ Excés de processos participatius amb pocs resultats.
≈ Definició del terme participació poc treballat.
Les persones tenen una comprensió molt difusa i distinta sobre que és participació,
motiu pel qual valoren que cal saber i posar en comú què entenem per participació.
En relació al desconeixement/ múltiples enteniments.
≈ Desconeixement del que és el Secretariat.
≈ Poc coneixement de les entitats per part dels treballadors.
≈ Desconeixement genèric de la visió del Secretariat.
≈ Manca d’un protocol de comunicació interna al treballador.
El desconeixement identificat té múltiples cares:
- El desconeixement intern sobre què és el Secretariat.
- El desconeixement extern sobre què és el Secretariat (per part de les
associacions).
- El desconeixement del Secretariat sobre el teixit associatiu.
Com explicació a aquest desconeixement intern s’identifiquen algunes raons, com el
tipus de treball que cada un dels departaments realitza i l’ interès personal de cada
treballador. Però, principalment, el debat sobre aquest desconeixement es va concretar
més en el punt següent.
En relació al model de Secretariat.
≈ Desconeixement de què és el Secretariat.
≈ Manca de vinculació i compromís.
24
≈ Hi ha dos tipus d’entitats: participatives i utilitaristes.
≈ Dependència de l’administració.
A partir d’aquestes targetes es va desenvolupar un debat molt extens (i tens) i del qual
no hi va haver consens. Per una banda s’ identifica que és normal que moltes entitats
no siguin participatives, no es vinculin al secretariat i s’interessin només pels serveis
que aquest ofereix, perquè les entitats són diverses i tenen funcions i característiques
diferents. Per una altra banda es considera que un vincle mínim és necessari, perquè
sinó el Secretariat pot transformar-se simplement en un proveïdor de serveis.
A partir d’aquestes dues posicions es va debatre la necessitat de revisar els criteris
d’acceptació de les entitats al Secretariat ja que actualment qualsevol entitat
reconeguda com a tal per l’administració es pot adherir, així com algunes que no tenen
el reconeixement oficial. Es diu també que el Secretariat va perdre la capacitat de
detectar temes d’interès comú entre les entitats, requisit essencial per tal de treballar
en xarxa. En resum, hi havia dues concepcions enfrontades sobre què és (o hauria de
ser) el Secretariat. També hi ha hagut un debat sobre el perill de dependre de
l’administració. Per això es va consensuar que cal un debat sobre quin és el model de
Secretariat que es vol.
GRUP F
ELEMENTS QUE FACILITEN LA PARTICIPACIÓ
En relació a la informació.
≈ El Secretariat fa una tasca important de
canalització de les activitats de les
entitats i altres informacions.
≈ Bona informació a nivell del que
organitza el Secretariat.
En relació a les activitats conjuntes.
≈ A l’hora de fer xarxa: la col·laboració entre entitats afins ajuda a conèixer-se i fer
barri.
25
≈ Reforcen a les entitats.
≈ Fer coses conjuntes amb diverses entitats, com el Carnestoltes, el Firentitats (un
cop cada 2 anys), la Festa Major...
En relació a la cogestió i equipaments.
≈ Molt bo com a eina de gestió.
≈ Reunions periòdiques entre les aules molt positives; aporten idees.
≈ Valoració positiva dels espais per trobar-se les entitats, com el Casinet i Cotxeres.
En relació a l‘assemblea i a l’organització interna.
≈ Bona valoració de l’assemblea tot i que hi ha poca assistència. Servei per un millor
coneixement entre entitats.
≈ Trobades puntuals per solucionar problemàtiques urgents, amb el Secretariat.
≈ Trobades del total del personal de les aules cada 2 anys, organitzat pel Secretariat.
La targeta la va escriure una persona concreta, però es va compartir amb el grup i es va
valorar com una experiència positiva per les “Aules” i en general com a dinàmica de
funcionament intern del Secretariat.
≈ Reunions generals del Secretariat per ser informats de las activitats.
ELEMENTS QUE DIFICULTEN LA PARTICIPACIÓ
En relació a la informació.
≈ A vegades la informació no arriba a tothom. A més a més, hi ha una manca
d’informació del que fan les diverses entitats.
En relació a les entitats.
≈ No és suficient la informació que es comparteix entre entitats.
≈ Poca relació entre les entitats del diferents barris.
≈ Ens coneixem poc entre totes les entitats del Secretariat.
≈ Manca estimular trobades entre les diferents entitats, així com també la
col·laboració.
≈ Manca d’interrelació entre les activitats que fan les diferents entitats.
26
En relació a les activitats conjuntes.
≈ Les entitats haurien de participar més. Si no, les entitats es limiten a fer una
activitat única i no hi ha renovació.
≈ Es fan poques activitats conjuntes i molt esporàdiques.
≈ En les activitats que es fan participen poques entitats.
≈ Abans es feia la Festa de Sant Joan, amb un sopar popular al pati de Cotxeres amb
les diverses entitats. Ara es premia més que hi pugui anar més gent i per això s’ha
canviat de lloc. A canvi, s’ha perdut l’esperit que aquesta trobada havia tingut
anteriorment.
En relació a la cogestió i equipaments.
≈ Els associats no usen gaire els centres cívics. Els haurien de conèixer i fer-los seus.
≈ Els tècnics són molts eficaços, però l’ajuda que donen inhibeix a les entitats i les
indueix a ser menys actives (ho donem tot massa mastegat).
≈ Els espais estan desaprofitats per les entitats.
≈ Hi ha un problema d’imatge: algunes entitats confonen Secretariat i Ajuntament.
≈ Manca de reflexió en l’equilibri de la cogestió dels centres cívics.
Hi ha controvèrsia de criteris entre Ajuntament i Secretariat. I tot i que es considera que
es lògic que hi hagi aquesta controvèrsia, genera una manca de reflexió i debat.
En relació a l‘ assemblea i a l’ organització interna.
≈ A les reunions de l’Assemblea del Secretariat sempre són els mateixos. Són pocs els
que assisteixen però això també passa dins de les mateixes entitats (depèn de
cadascuna).
Abans es trobaven mensualment (els dimarts), unes 5-6 persones per trobar-se entitats,
comissions i la junta. Es parlava de qüestions estratègiques, actualitat del territori, etc.
Però es va deixar de fer perquè hi anava molt poca gent. Es parla de “Junta oberta” i
actualment no hi ha altres espais on es parla conjuntament d’aquests temes.
En relació al concepte i la imatge del Secretariat.
≈ Es troba a faltar una representació del Secretariat.
27
AVALUACIÓ DE LA JORNADA
Amb la documentació del taller es va repartir un full d’avaluació, omplert i lliurat
voluntàriament pels i les participants, per tal de valorar el desenvolupament de la
sessió. A continuació s’enuncien els resultats obtinguts de la mitjana de les valoracions
sobre el total dels 43 qüestionaris d’avaluació recollits.
Pregunta tal com apareix en el qüestionari d’avaluació:
En la que el 10 és la valoració més ALTA i 1 la més BAIXA
1. Han estat clars els objectius del Taller Participatiu? 7,88
2. Com considera que ha estat el ritme general del taller? 7,84
3. Ha trobat interessant el tema de debat en els grups de treball? 8,35
4. Ha tingut oportunitat d’expressar les seves idees en els grups de treball? 9,02
5. Com qualificaria la tasca dels dinamitzadors/es de grup? 8,77
Les dues darreres preguntes obertes fan referència als aspectes que els participants
valoren com positius i negatius de tota la Jornada.
De les valoracions positives, destaquen la possibilitat de participar i l’intercanvi
d’opinions; la voluntat de consens, la unitat i l’interès de totes les entitats; la
possibilitat de millora del Secretariat amb el treball conjunt; el desig de millorar i
optimitzar el contacte personal entre les persones de les entitats presents al debat; i
que és una bona oportunitat de comunicació entre entitats. Altres elements positius
destacats han estat la metodologia utilitzada en el debat, la dinàmica generada als
grups i la tasca dels dinamitzadors, sobretot a l’hora d’aclarir les idees exposades.
Han estat menys les crítiques expressades al taller; entre les qüestions menys
valorades, les persones participants expressen manca de temps pel debat i manca de
representats d’associacions així com poc coneixement i falta d’informació del que és el
Secretariat per part de les persones participants. S’expressa també necessitat de major
informació sobre el procés de participació (objectius, etapes, dates...). Finalment,
s’assenyala poques reunions d’aquest tipus, i en clau de proposta, la possibilitat i
interès de fer trobades més sovint.
28
PARTICIPANTS als Grups de Debat
Grup A: entitats
Isabel Morell. Assoc. Comerciants i Veïns Creu Coberta.
Lluis Llanas. Assoc. Comerciants i Veïns Creu Coberta.
Roser Serra. AV del carrer Joan Güell.
Mariana Bellido. AV del carrer Joan Güell.
Josep Xarles. Centre Social de Sants.
Josep Mª Domingo. Centre Social de Sants.
Jordi Duixans. AV d’Hostafrancs.
Sunta Sogas. Comissió de Seguiment del procés (Comissió Executiva del SESHB)
Jordi Fexas. Comissió de Seguiment del procés (Comissió Executiva del SESHB)
Grup B: entitats
Núria Alonso. Udols.
Anselm Cartañà. Arxiu Històric.
Rómulo Correa. Asociación de Uruguayos en Catalunya.
Mª Dolors Recio. Associació Cre-Arts Sants.
Eulàlia Perarnau. Comissió de Seguiment del procés (Comissió Executiva del SESHB)
Grup C: entitats
Rita Granada. Assoc. Disminuïts de Sants-Montjuïc.
Rosa Vidiella. CAL.
Ricard López. Assoc. Catalana Pro Persones Sordcegues.
Eusebi Jiménez. Catalunya Segle XXI.
Pau Domingo Cartañà. Esplai Sant Medir.
Oleguer Forcades. Comissió de Seguiment del procés (Comissió Executiva del SESHB)
Grup D: entitats
Anna Mª Rovira. Assoc. Catalana Afectats Fibromiàlgia.
Fàtima Larger. Centre d’Assistència Psicològica de Sants.
Antonio Espinazo. Associació Cre-Arts Sants.
Antoni García. Fundació Privada de Llars Residencials.
Rafa Vázquez. Comissió de Seguiment del procés (Castellers i Centre Social de Sants)
29
Grup E: treballadors/es
Mercè Balada
Jose Antonio Castillo
Lluís Gracia
Imma Oller
Rosa Navalpotro
Manel Boltaina
Diego Antonio
Sara Sábado
Neus Anglès. Comissió de Seguiment del procés (treballadora)
Andrea Comajuncosas. Comissió de Seguiment del procés (treballadora)
Grup F: comissions
Anna Roda. Col·lectiu d'Artistes.
Montse Sorribas. Col·lectiu d'Artistes.
Lluïsa Franch. Col·lectiu d'Artistes.
Antoni Albadalajo. Aula Oberta de Sants.
Montse Rafi. Castellers.
Josep Maria Carbó. Comissió Seguiment del procés (Comissió Executiva del SESHB).
Lluïsa Erill. Comissió Seguiment del procés (Associació Amics de la Història i les
tradicions d’Hostafrancs).
