Intel·ligència emocional a mida

8/7/2019 Intelligncia emocional a mida

1/142

Dissenydeportada:RoserPuigVallsDissenygrfic:ClicTra[www.clictrac.coop]


2/142

GREM de la Universitat de Barcelona

Fundaci Jaume Bofill

Materials deducaci en valorsper a fer de tutor/a a lESO

Maria Padrs i CuxartLaura Rubio i SerranoXus Martn i Garcia

Josep M. Puig i RoviraJaume Trilla i Benet

Barcelona 2002


3/142

Aquesta obra ha rebut elXX Premi Serra i Moretper a obres i treballs sobre civisme de lany 2002,convocat per la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

A MIDA (Materials deducaci en valors per a fer de tutor/a a lESO) s fruitde la collaboraci que durant dos cursos escolars han dut a terme el GREM(Grup de Recerca dEducaci Moral) de la Universitat de Barcelona, sis institutsdeducaci secundria i la Fundaci Jaume Bofill.

Instituts i professorat que ha participat:

IES AlzinaEugnia BofillEmlia LealAssumpta SendraM. Jos Sogas

IES Consell de CentM. Teresa AlayRosario CervantesMartina Malo

IES Llus VivesBeatriz AntolnezFernn Pieiro

Montserrat Matas

IES Mil i FontanalsEstrella del CastilloConchita MedelMaisa Noguera

IES Miquel TarradellJosep Ignasi AlmirallJos Javier ChecaFelipe GonzlezEmpar Soler

IES Pau ClarisMaite DalmauM. ngels Escofet

Neus FerrerJosep Miquel PrezPiedad PrezAntnia Serres


4/142

Introducci

Unitats didctiques de 1r cicle

Com som?Escoltar els altresEl millor de nosaltresEts genial

Normes del grupGrciesViure en famliaSexisme, encara?Magrades

Unitats didctiques de 2n cicle

Qui sc jo?Vull disculpar-meAmics i amiguesParlar i entendresPrejudicis i racismeDecidir-seSaber dir noEl meu futurTestimo

ndex


5/142

Qu es treballa en el programa?

Introducci 1

La proposta que a continuaci presentem vol ser una aportaci per a treballar els valors

amb nois i noies adolescents en l'espai de tutoria que ofereix lESO.

El programa A MIDA es caracteritza per oferir materials que han estat dissenyats amb la

voluntat d'apropar-se a la vida dels alumnes, recollint situacions rellevants i conflictes del

seu inters. Amb les diferents unitats volem afavorir que els alumnes parlin d'all que els

passa, de la seva experincia quotidiana, dels seus neguits, de les seves aspiracions i, en

definitiva, de tot all que els preocupa.

Tot pensant i parlant d'aquests temes, tamb es pretn que els alumnes entrenin les sevescapacitats morals, que tinguin l'oportunitat -i la necessitat- de conixer-se millor, d'exercitar

el judici moral, de posar-se al lloc de l'altre o dautorregular la prpia conducta. Es tracta

doncs d'afavorir el desenvolupament de la intelligncia moral, entenent que en la mesura

que les capacitats que la integren estiguin ms desenvolupades, els joves es trobaran ms

ben preparats per tal d'afrontar situacions conflictives, i prendre les decisions que considerin

correctes.

Les unitats que us oferim tracten sobre valors. En alguns casos explcitament i, en molts

altres de forma implcita, hi ha valors com sn el respecte, la sinceritat, el dileg o la cura dels

altres, que apareixen al llarg del programa. bviament es tracta de valors mpliament

compartits que transcendeixen l'mbit de les opcions personals, culturals o religioses

particulars.

Partir de la prpia experincia, desenvolupar la intelligncia moral i transmetre valors

sn aspectes complementaris que permeten aconseguir alhora un doble objectiu: aprendre

a viure correctament a l'interior d'una societat i desenvolupar la prpia autonomia i esperit

crtic que ens permeti anar ms enll.

Introducci

M. Padrs, L. Rubio, X. Martn, J. M. Puig i J. Trilla


6/142

La dinmica de les classes

Introducci2

La manera d'entendre l'educaci moral que es deriva del programa A MIDA requereix untipus d'intervenci en les aules marcada bsicament per dos aspectes: afavorir la participaci

i el dileg i vetllar perqu siguin sessions vivencials i significatives.

Les unitats que proposem intenten establir connexions amb la vida dels adolescents, per

s el tutor/a qui els haur de motivar per tal que parlin d'all que els passa, fent transferncies

a la seva realitat, i portant a l'aula aquells temes que habitualment reserven per parlar a

l'hora del pati. No es pot aplicar aquest material sense una voluntat ferma de "fer parlar".

Totes les unitats inclouen exercicis de debat, comentari collectiu o discussions de diferent

naturalesa en qu l'alumne ha de dir la seva tot argumentant el que pensa.

Tal com ja hem dit anteriorment, el programa a MIDA ha estat creat per aplicar-sefonamentalment -no exclusivament- a la classe de tutoria. Altres usos possibles de les unitats

que shi inclouen sn l'oferta de crdits de lliure elecci o una aplicaci transversal a partir

de les diferents rees curriculars.

Temes i ciclesA continuaci presentem molt breument les divuit unitats de qu consta el programa,

distribudes en els dos cicles de lESO:1r cicle

COM SOM?: Autoconeixement, identificaci de diferents emo-cions i estats dnim, reconeixement de diverses maneres deser i anlisi positiva de la prpia.

ESCOLTAR ELS ALTRES: Competncies dialgiques bsiquescentrades en lescolta activa.

EL MILLOR DE NOSALTRES: Autoestima, reconeixement i valo-raci de les qualitats de la prpia persona i de la resta demembres del grup-classe.

ETS GENIAL: Reconeixement i valoraci de les qualitats de les

persones que ens envolten.

NORMES DEL GRUP: Normes de convivncia en el grup, valo-raci de les regles que regulen el funcionament i les relacionsentre les persones.

GRCIES: Agrament en situacions quotidianes i el sentit queaquest t en les relacions personals diries.

VIURE EN FAMLIA: Convivncia familiar, responsabilitats,normes i comunicaci entre els diferents membres de lafamlia.

SEXISME, ENCARA?: Discriminaci per ra de gnere centradaen lmbit laboral.

MAGRADES: Primeres relacions amoroses, emocions, senti-ments i experincies en les relacions amb les altres persones.

2n cicle:

QUI SC JO?: Autoconeixement, reconeixement de trets decarcter, introducci a la reflexi i escriptura personals.

VULL DISCULPAR-ME: Valoraci de lhabilitat de demanarperd en situacions diverses.

AMICS I AMIGUES: Amistat, sentit i importncia de les rela-cions amistoses, qualitats valuoses en la persona amiga idiferents tipus damistat.

PARLAR I ENTENDRES: Resoluci de conflictes, dileg com aprocediment per enfrontar-se a situacions problemtiques.

PREJUDICIS I RACISME: Prejudicis i diferncies culturals, reco-neixement de la diversitat i valoraci positiva daquesta coma enriquiment mutu.

DECIDIR-SE: Reconeixement dels criteris que intervenen enel procs de presa de decisions i i els passos que shan deseguir.

SABER DIR NO: Resposta a les pressions de grup i situacionscompromeses, lassertivitat.

EL MEU FUTUR: Canvis i projecte de vida, coneixement de lesprpies habilitats i presa de decisions de caire acadmic iprofessional.

TESTIMO: Relacions afectives, valoraci positiva daquestesrelacions i anlisi dalguns conflictes en les relacions afectives.


7/142

Estructura de les unitats

Introducci3

Les divuit unitats que inclou el programa A MIDA estan pensades de forma que cadatutor/a o centre pugui seleccionar aquelles que consideri ms adequades per al seu grup,

aix com decidir en quin ordre les aplicar. Tot i la relaci entre alguns dels temes tractats,

cada unitat t la suficient autonomia per ser aplicada sense necessitat de fer referncia a

cap altra. De la mateixa manera, la proposta que hem fet quant a la distribuci dunitats en

els dos cicles de lESO s orientativa per no determinant. Cada centre haur de valorar quins

sn els temes ms adients per treballar amb els alumnes a cada moment.

Quant a l'organitzaci interna de les unitats, cal dir que si b no hi ha un model estndard

pel que fa a les propostes de treball, s que hi ha una estructura comuna. La unitat s'inicia

amb un full de presentaci, on consten: el ttol de la unitat, una breu explicaci del tema quees treballa, el cicle pel qual sembla ms adient, els objectius generals que es planteja, un gui

on figuren les activitats o exercicis proposats, indicacions relatives al contingut de la unitat

i un breu llistat dels recursos que s'inclouen al final de la unitat.


8/142

Introducci4

Desprs del full de presentaci es desenvolupen les diferents activitats. Tot i que

les activitats tenen un fil conductor, tamb sen poden triar algunes i aplicar-les de forma

allada. En cada activitat hi ha:- El ttol de l'activitat, en lletra negreta.

- Lobjectiu especfic daquella activitat en concret, en lletra cursiva.

- Una breu explicaci adreada al docent i referida a la metodologia o la dinmica que sha

de seguir, aix com suggeriments de preguntes o reflexions per fer amb els alumnes.

- Una reproducci reduda del material que s'usar al llarg de l'activitat fotografia, text,

seqenciaci dels passos que shan de seguir en una habilitat social, i daltres.

Al final de la unitat s'inclou un exemplar de tots els materials que es necessiten per a la

seva aplicaci, disposats per ser fotocopiats.

A les unitats hi trobareu aquestes icones:

Preguntes per animarel debat.

Passes a seguir. Indica les fitxespels alumnes.


9/142

Tema:Autoconeixement, identificaci de diferents emocions i estats dnim, reconeixementde diverses maneres de ser i anlisi positiva de la prpia.

Cicle:1r

Objectius:- Reconixer i diferenciar emocions i trets del carcter personal.- Treballar el propi autoconeixement de forma positiva.

Gui de la unitat:1. Treball individual a partir de fotografies: fitxa Emocions i estat dnim.

2. Comentari collectiu: emocions i experincia personal.3. Treball collectiu sobre personatges i vocabulari: fitxa La seva manera de ser.4. Treball per parelles i posada en com: diferents maneres de ser.5. Treball individual sobre la fitxa:I jo?.

Indicacions:- Sha de vigilar que els personatges de la fitxa La seva manera de serestiguin de moda

i siguin propers i suggerents pels i les alumnes.- Al final de la unitat hi ha algunes propostes per a donar-li continutat.

Recursos:- Fotocpia per a cada alumne/a de la fitxa Emocions i estat dnim.- Fotocpia per a cada alumne/a de la fitxa La seva manera de ser.- Fotocpia per a cada alumne/a de la fitxa I jo?.

Com som?


Com som? 1


10/142

Treball individual a partir de fotografies:

fitxa Emocions i estats dnim

Objectiu: Identificar i reconixer emocions a partir de fotografies.

Repartir la fitxa Emocions i estat dnim.

Cada alumne/a ha didentificar les emocions i estats dnim queexpressen cadascuna de les fotografies.

Comentari collectiu:emocions i experincia personal

Objectiu: Comentar i relacionar les emocions amb les prpies experincies.

Promoure el comentari collectiu de les emocions que sexpressen a travs de les fotografiesuna per una, provant daclarir com les reconeixem, qu les pot causar i qu acostumen acomportar.

Algunes possibles preguntes per animar el debat:

Quina cara fa aquest personatge?

Com est?

Com es sent?

Qu el deu haver fet sentir-se aix?Thas sentit alguna vegada aix?

Qu thavia passat?

s un sentiment positiu o negatiu?

Com ests millor, quan et sents aix o duna altra manera?

Com tagrada que es sentin els teus amics?

Qu has fet tu, a vegades, quan estaves aix?

s important destacar que podem controlar les emocions.

Com som? 2

1

2


11/142

Objectiu:Donar nom a trets fsics i maneres de ser a partir de perso-

natges coneguts.

Aquesta activitat consta de tres parts:

1. Amb antelaci a la sessi de tutoria, demanar als alumnes queportin dues fotografies de personatges coneguts.

2. Individualment o per parelles triar els adjectius adients perdescriure la manera de ser de cada un dels personatges i anotar-los a la fitxa.

Objectiu: Practicar vocabulari relacionat amb les formes de ser.

Aquesta activitat consta de dues parts:

1. Individualment o per parelles, els nois i les noies han de relacionar cada personatge ambels adjectius que creuen que li corresponen.

2. Posar en com el que han fet i comentar-ho entre tots.

Algunes possibles preguntes sobre cadascun dels personatges per animar el debat:

Treball per parelles i posada en com:diferents maneres de ser

Per qu creieu que aquest personatge s...?

Qu fa habitualment per reflectir-ho...?

Coneixeu altres personatges que tamb podrien definir-se amb aquesta paraula?

Qu fan les persones...(agressives/altruistes/etc.)?

Treball sobre personatges i vocabulari:

fitxa La seva manera de ser

Com som? 3

3

4

Es pot comentar la diferncia entre les emocions o estats dnim i la manera de ser:

La forma de ser de les persones s all que no veiem al mirall o en una fotografia.s ms permanent que les emocions que sentim en moments determinats.

3. Conduir una posada en com en la que shaur de presentar el personatge i dir els adjectiusque millor descriuen el seu carcter. s el moment de comentar el significat de cadaadjectiu i de dir en quines actituds personals es pot reconixer.


12/142

Objectiu: Reconixer trets caracterstics dun mateix destacant la

manera de ser.

Repartir la fitxa I jo?als nois i noies. Convidar-los a pensar en ellsmateixos durant cinc minuts i a omplir la fitxa individualment.Procurar que reconeguin els aspectes ms positius de la seva manerade ser.

Desprs, es podrien llegir les fitxes collectivament. Tamb es podrienpenjar a la paret de laula o en un mural sota el lema Aix som elsnois i les noies de la classe de...

Algunes de les activitats que suggerim per a donar continutat a la unitat sn:

- A partir duna de les fotografies dels personatges, inventar una histria, exposar-laoralment o per escrit i comentar-ne els sentiments.

- Preparar una presentaci sobre un mateix/a, representar-la davant una cmera devdeo, comentar-la.

- A la classe de dibuix o de plstica, es poden retallar els perfils de cada alumne/a fentun joc dombres.

- Fer un collage sobre un mateix/a amb fotografies, retalls de diari, etc.

Treball individual sobre la fitxa:

I jo?

Altres possibilitats

Com som? 4

5


13/142

Identifica les emocions i els estats dnim dels personatges de les segents fotografies.Emocions i estat dnim

1. 3.

4. 6.

2.

5.


14/142

agressiu/va

altruista

amable

atent/a

decidit/da

dinmic/a

despistat/da

responsable

divertit/da

egoista

envejs/aextrovertit/da

insegur/a

orgulls/a

reservat/da

sensible

seris/a

simptic/a

sincer/a

tmid/a

tranquil/a

valent/a

vergonys/a

La seva manera de ser


15/142

Jo em dic ..........................................................................................................................................................................................................................

Sc de .....................................................................................................................................................................................................................................

La meva famlia s de .........................................................................................................................................................................

Tres coses bones de la meva forma de ser sn:

.................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................

Magradaria millorar en:

.................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................

I jo?


16/142

Tema:Competncies dialgiques bsiques centrades en lescolta activa.Cicle:1r

Objectius:- Prendre conscincia de la importncia de saber escoltar la resta de persones.

- Conixer certes competncies dialgiques orientades a escoltar els altres.

- Practicar el saber escoltar en diferents situacions i circumstncies.

Gui de la unitat:1. Treball individual a partir dels personatges: fitxa Sentir-se escoltat.

2. Comentari collectiu: escoltar i ser escoltats.

3. Treball sobre un model: Com podem escoltar?.

4. Role-playing i posada en com: fitxa Dilegs.

Indicacions:- A banda de laspecte tcnic, s important treballar el sentit de lhabilitat per dialogar i els

sentiments que sen deriven.

- La tasca que es realitzi durant aquesta activitat haur de ser transferida a la vida diria i

al comportament que sespera dels alumnes de laula. Per aix s necessari que en diferents

moments de la vida del grup es vagi posant a prova aquest aprenentatge.

Recursos:- Fotocpia per a cada alumne/a o transparncia de la fitxa Sentir-se escoltat.

- Fotocpia per a cada alumne/a o transparncia Com podem escoltar?.

- Fotocpia per a cada grup de la fitxa Dilegs.

Escoltar els altres


Escoltar els altres 1


17/142

Treball individual a partir dels personatges:

fitxa Sentir-se escoltat

Objectiu: Valorar la capacitat i lactitud descoltar els altres.

Repartir la fitxa Sentir-se escoltato posar la transparncia. De-

manar que es llegeixi individualment; tamb es pot llegir en veu

alta.

Cada alumne/a haur de subratllar les frases que li semblin ms

interessants i pensar situacions en qu shagin sentit escoltats ino escoltats.

Comentari collectiu:escoltar i ser escoltats

Objectiu: Comentar experincies i situacions en qu escoltem o som escoltats i valorar-les

positivament.

Promoure el debat collectiu sobre situacions de dileg, descoltar-se entre les persones.

Algunes possibles preguntes per animar el debat sn:

Qu us sembla el que diuen aquests personatges?

Hi esteu dacord?

s important que els nostres amics i amigues ens escoltin?

Qui us escolta a vosaltres?

En quines situacions se us escolta, i en quines no?Recordeu situacions concretes en qu heu sentit que no us escoltaven. I altres en qu s queus heu sentit escoltats.

Com us sentiu quan no us escolten? I quan us escolten?

Us costa escoltar? A qui escolteu?

De vegades, feu veure que escolteu?

Per a qu creieu que serveix escoltar els altres?

Qu hi guanyem o perdem, si ens escoltem els uns als altres?

Quan tens algun problema o algun secret, a qui li vas a explicar? Per qu?


1

2


18/142

Objectiu: Treballar criteris bsics per aclarir i reconixer el que s una actitud descolta.

Aquesta activitat es pot dur a terme de dues maneres.

a) Fer sorgir els passos a partir de la pluja didees dels mateixos/es alumnes. Es poden fer

dues columnes a la pissarra: el que s i el que no s escoltar. Arribar a establir unes normes

o criteris sobre escoltar.

Objectiu: Exercitar el saber escoltar en situacions i casos diversos.


1. Repartir la fitxa Dilegs. Es formen tres parelles i es dna a cada parella una situaci per

representar davant de la classe.

Role-playing i posada en com:

fitxa Dilegs

Treball sobre un model:

Com podem escoltar?


3

4

b) Presentar el model, a partir duna transparncia o una fotocpiade la fitxa Com podem escoltar?.

1. Mirar la persona amb qu parlem.2. No interrompre.3. Escoltar amb atenci les idees que texpliquen.

DilegsDues amigues (Mariam i Cludia)

Mariam: Ests fora enfadada perqu than pres lestoig nou i ning vol fer-sen crrec. Tens algunes sospites sobre un company de classe, per no nests segura

ni tens cap pista que et permeti fer una acusaci.Cludia: No coneixes gaire la Mariam, per saps qui li ha pres lestoig perqu ho has vist. Ha estat el Carlos, el teu millor amic.

Inventeu el dileg que podria haver-hi quan la Mariam ans a parlar amb la Cludia per solucionar el seu problema.

Dos amics (Toni i Robert)Toni: Tenies ganes de ser delegat de classe i saps que ho podries fer fora b. Corren rumors que el Robert va fer trampes durant el recompte de vots i que per

aix no has estat triat.Robert: El Mohamed no et cau gaire b i no volies que sorts escollit com a delegat de classe. De totes maneres, no vas fer trampes durant el recompte de vots

de les eleccions i saps del cert que si no va ser triat com a delegat no va ser culpa teva.

Inventeu el dileg que podria haver-hi quan el Toni ans a parlar amb el Robert per esbrinar la veritat de lassumpte.

Un noi de classe i una professora (Dani i Chari)Dani: Heu estat jugant, tu i els teus companys de classe, a futbol al pati amb la pilota de lescola. Enmig del partit thas acabat barallant amb un de laltre equip,

per la qual cosa us han retirat la pilota i encara has acabat ms enfurismat.Chari: Estaves de gurdia al pati mentre ha tingut lloc la baralla i ho has pogut veure tot. Per aix has retirat la pilota als nois que jugaven a futbol.

Inventeu el dileg que podria haver-hi quan el Dani ans a parlar amb la Chari per demanar-li la pilota per seguir jugant.

Pot ser interessant que formin part daquestes parelles alumnes amb tendncia a inte-

rrompre o no escoltar a classe.


19/142

Mentre les parelles es preparen en uns minuts, a la resta de la classe sels dna les instruccions

perqu facin dobservadors/es. Aquests hauran danotar si els actors tenen en compte els

criteris establerts: si es miren a laltra persona, si escolten atentament el que diuen, si retenenels seus arguments...

2. Dur a terme i observar les representacions.

3. Posar en com lexercici del roleplaying i, desprs, concloure amb algunes reflexions

globals.

Com us heu sentit els que heu actuat?

Com creieu els altres que ho han fet?

Quins arguments han donat?

Quines coses afegireu si ho hagussiu de tornar a fer?



20/142

Sentir-se escoltat

Estic feli perqu amb la Marta,la meva millor amiga, puc parlar de tot.Tant si estic contenta com si estic trista,

ella mescolta sempre.

Avui a la sortida de linstitut he pogutparlar amb el professor de msica

del malents de laltre dia.En Joan sap escoltar els alumnes.

Magrada arribar a casai poder parlar amb la meva mare

de com mha anat el dia.Ella sempre t ganes descoltarel que jo li explico.

Sort que tinc un germ ms granque escolta els meus problemes

i en podem parlar tranquillament.No s qu faria sense ell!


21/142

Com podem escoltar?

1. Mirar la persona amb qu parlem

2. No interrompre

3. Escoltar amb atenci les idees

que texpliquen


22/142

DilegsDues amigues (Mariam i Cludia)Mariam: Ests fora enfadada perqu than pres lestoig nou i ning vol fer-sen crrec.

Tens algunes sospites sobre un company de classe, per no nests segura ni tens cap pista

que et permeti fer una acusaci.

Cludia: No coneixes gaire la Mariam, per saps qui li ha pres lestoig perqu ho has vist.Ha estat el Carlos, el teu millor amic.

Inventeu el dileg que podria haver-hi quan la Mariam ans a parlar amb la Cludia per

solucionar el seu problema.

Dos amics (Toni i Robert)

Toni: Tenies ganes de ser delegat de classe i saps que ho podries fer fora b. Corren rumorsque el Robert va fer trampes durant el recompte de vots i que per aix no has estat triat.

Robert: El Mohamed no et cau gaire b i no volies que sorts escollit com a delegat declasse. De totes maneres, no vas fer trampes durant el recompte de vots de les eleccions i

saps del cert que si no va ser triat com a delegat no va ser culpa teva.

Inventeu el dileg que podria haver-hi quan el Toni ans a parlar amb el Robert per esbrinar

la veritat de lassumpte.

Un noi de classe i una professora (Dani i Chari)

Dani: Heu estat jugant, tu i els teus companys de classe, a futbol al pati amb la pilota delescola. Enmig del partit thas acabat barallant amb un de laltre equip, per la qual cosa us

han retirat la pilota i encara has acabat ms enfurismat.Chari: Estaves de gurdia al pati mentre ha tingut lloc la baralla i ho has pogut veure tot.

Per aix has retirat la pilota als nois que jugaven a futbol.

Inventeu el dileg que podria haver-hi quan el Dani ans a parlar amb la Chari per demanar-

li la pilota per seguir jugant.


23/142

Tema:Autoestima, reconeixement i valoraci de les qualitats de la prpia persona i dela resta de membres del grup-classe.

Cicle:1r

Objectius:- Desenvolupar una valoraci positiva de si mateix/a, reconeixent i valorant aquells aspectes

ms positius de la prpia persona.- Potenciar relacions positives entre els nois i les noies del grup i la valoraci de les altres

persones.

Gui de la unitat:1. Treball individual i posada en com: fitxa Personatges.2. Pluja didees collectiva: les qualitats personals que admirem.3. Treball individual: fitxa Jo sc aix.4. Joc: qui s qui?

Indicacions:- s important crear un clima dists i alhora respectus i positiu entre els nois i les noies

de la classe.- Durant el treball daquest tema, cal transmetre la idea que tothom pot tenir qualitats o

aspectes positius que shan de destacar.

Recursos:- Fotocpia per a cada alumne/a o transparncia de la fitxa Personatges.- Fotocpia per a cada alumne/a de la fitxa Jo sc aix.

El millor de nosaltres


El millor de nosaltres 1


24/142

Treball individual i posada en com:

fitxa PersonatgesObjectiu: Parlar sobre el sentiment i la importncia de valorar-se

positivament.


1. Repartir la fitxa Personatgeso posar la transparncia i llegir-la individualment o en veu alta.

Desprs, es deixa uns minuts perqu cadasc es fixi en el full,subratlli les frases que li han semblat ms interessants i pensisituacions en qu shagin sentit contents o satisfets de com sn,del que fan i del que han aconseguit.

Pluja didees collectives:les qualitats personals que admirem

Objectiu: Parlar sobre el sentiment i la importncia de valorar-se positivament.

Proposar una pluja didees sobre aspectes i qualitats que ens agradin, o de nosaltres o de lesaltres persones, que saniran anotant a la pissarra.

Conv insistir que es tracta duna pluja didees: els i les alumnes han de dir paraules, exempleso frases del tema que els passin pel cap. Tamb es poden anar introduint alguns exemplesper dinamitzar lactivitat.


1

2

2. Comentari collectiu a partir de la lectura.


Qu creieu que tenen en com els personatges?

Com creieu que es senten? Tristos o felios? Per qu?

Quines sn les seves raons?

Recorda una situaci en qu thas sentit satisfet... Per qu vas sentir-te aix?

De quin tema creieu que parlarem?


25/142


Podem estar satisfets/contents de com som?

Per qu? Pel fsic, carcter, gustos, etc.?

Hi ha coses que us agraden de vosaltres i daltres que no tant?

Aquestes ltimes, voldreu canviar-les?

Creieu que tothom t aspectes positius que es poden destacar?

Penseu en qualitats o coses bones que valorem de les persones, de vosaltres mateixos/es oque busquem en els nostres amics.

Creieu que a les persones ens s fcil de dir les coses bones o reconixer les qualitats delsaltres?

Objectiu: Potenciar una reflexi dautoconeixement i la valoraci

positiva dun/a mateix/a.

Repartir la fitxa Jo sc aixi deixar uns minuts perqu cadaalumne/a ompli la seva fitxa.

Treball individual sobre la fitxa:Jo sc aix


3

s important, quan ja sha acabat de fer la llista, dir que aquesta no s tancada i que encarafaltarien ms aspectes que shaurien de destacar.

Pot ser convenient explicar la fitxa detingudament. Cal, doncs, diferenciar entre els tresapartats daquesta:- Com sc: es refereix als trets fsics, com pot ser el color dels ulls, lalada, el color del cabell

o de la pell, si duu o no ulleres, etc...- Les meves qualitats: en aquest cas s la ms important, en ella han danotar-hi tres

qualitats o aspectes positius del seu carcter o la seva manera de ser.- Coses que magraden: han danotar coses que els agradi, aix com la msica, les activitats

de temps doci, el que volen ser de grans, etc...

Aquesta fitxa sutilitzar per la segent activitat.


26/142

Objectiu: Valorar positivament els companys i companyes del grup-classe.


1. Posar totes les fitxes individuals que ja han omplert en una pila, cara avall, al centre dela classe.

2. Explicar al grup les regles del joc que porta per ttol Qui s qui?1. Es tracta dendevinar qui s la persona que descriu la fitxa. Alg de la classe (o el

professor/a) agafar una fitxa i llegir les tres columnes: en primer lloc les aficions,

desprs les qualitats personals i finalment els trets fsics.

2. La resta de persones del grup no poden dir res fins que s'hagi acabat de llegir tota

la fitxa.

3. Si alg sospita qui s, ha daixecar la m i dir el nom de la persona quan se li doni

la paraula. Noms es pot provar tres vegades.

4. La persona autora de la fitxa que sest llegint ha de dissimular per no donar pistes

a la resta de companys.

3. Iniciar el joc. Cada cop que sendevina una persona es reserva un espai per comentar laopini sobre aquells aspectes ms destacables.


Quin ha estat lelement que us ha fet pensar que estvem parlant de...?

Hi esteu dacord? Poseu un exemple.

Podreu afegir alguna qualitat ms al vostre company/a?

I tu qu en penses del que han dit els teus companys?

Qu creus que shan deixat que a tu et sembla molt evident?

Finalment, es pot elaborar un cartell amb cartolina, on hi surtin tots els nois i noies de laclasse i les seves qualitats que ells i elles mateixos/es han descrit.


4

Joc:

qui s qui?


27/142

Personatges

Mencanta jugar a bsquet,cada vegada hi jugo millor!

Magrada tenir amics, ens hopassem b, puc comptar ambells... Magrada ser com sc!

Diuen que sc molt xerraire.A mi no em sembla pas tandolent!

Sc tmid i poruc i abans no es-tudiava gens. Per he fet un es-for i he aconseguit entrar a laUniversitat. Em sento molt feli.

A vegades tinc mal humor, pernormalment no. Sc divertida ila gent riu amb els meus acudits.

Sc un bon germ gran, la mevamare sempre mho diu.


28/142

Jo sc aixCom sc

..................................................................................................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................................................................................................

Les meves qualitats

..................................................................................................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................................................................................................

Coses que magraden..................................................................................................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................................................................................................


29/142

Tema:Reconeixement i valoraci de les qualitats de les persones que ens envolten.Cicle:1r

Objectius:- Prendre conscincia de la importncia de reconixer les qualitats de les persones i la

utilitat de fer-ho quan s oport.- Conixer com elogiar les qualitats de les persones que ens envolten.- Practicar lelogi en diferents situacions.- Entendre que elogiar no s adular ni dir exageracions.

Gui de la unitat:1. Comentari collectiu a partir duna fotografia: fitxa Ets genial.2. Role-playing i posada en com: representar situacions delogiar alg.3. Treball sobre un model: Com podem elogiar?.4. Treball collectiu: per qu s important saber elogiar els que ens envolten?

Indicacions:- s important que els alumnes aprenguin diferents maneres delogiar alg, segons per qu

i a qui vagi dirigit lelogi.- A banda de laspecte tcnic, s important treballar el sentit de lhabilitat i els sentiments

que sen deriven.

Recursos:- Fotocpia per a cada alumne/a o transparncia de la fitxa Ets genial.- Fotocpia per a cada alumne/a de la fitxa Com podem elogiar?.

Ets genial


Ets genial 1


30/142

Comentari collectiu a partir duna fotografia:

fitxa Ets genial

Objectiu: Introdur lhabilitat delogiar alg i motivar lalumnat per

a la sessi.

Repartir la fitxa Ets genialo posar la transparncia i fer-los pensari comentar collectivament el que representa.

Role playing i posada en com:representar situacions delogiar a alg

Objectiu: Escriure i representar dilegs en qu es formulin elogis a diferents persones i per

motius diversos.

Aquesta activitat consta de quatre parts:

1. Anotar a la pissarra exemples de situacions per elogiar alg que pensin els alumnes. Sino en surten prou, fer servir algunes de les segents situacions: elogiar una companyaque ha millorat les seves notes, elogiar el pare que ha fet un dinar molt bo, elogiar unprofessor que ha preparat una activitat molt divertida per fer a classe, elogiar la tevagermana que est molt maca amb un nou pentinat, etc.

2. Demanar que per parelles escriguin el dileg duna de les situacions, es reparteixin elsrols i es preparin les representacions.

En els casos en qu no es consideri oport escriure el dileg, es demanar que directamentdramatitzin la situaci. Aquest exercici resulta molt important perqu ja estan practicant(alhora que aprenent) lhabilitat que volem transmetre.

Ets genial 2

1

2


Per qu creus que lest elogiant?

Qu creus que li diu?

Qu sent quan li diu?

Qu sent i pensa la persona que rep lelogi?


31/142




Qu han fet b?

Per qu ho considereu correcte?

Qu es podria millorar?

Com thas sentit en elogiar al teu company/a?Com thas sentit en rebre lelogi?

Objectiu: Treballar els passos que shan de seguir per elogiar alg de forma adequada.

Aquesta activitat es pot dur a terme de dues maneres:

a) Fer sorgir els passos a partir de la pluja didees dels mateixos alumnes.

b) Presentar el model, a partir duna transparncia o una fotocpia de la fitxa Com podemelogiar?:

1. Per qu vols elogiar a una persona?2. Pensa: qu li vols dir exactament?3. Quan li dirs i a on li dirs?

4. Digues la cosa bona mirant la persona i amb bona cara.

En tots dos casos, conv explicar cadascun dels passos, escenificant-los davant els alumnes.Una manera de fer-ho s presentar formes correctes i incorrectes i comentar de forma conjuntaels errors i encerts. En definitiva, es tracta que els alumnes tinguin clar un model verbal iconductual.

En cas que aquest model el representi el tutor o tutora, pot utilitzar la pauta segent:

1. Per qu vols elogiar una persona?El tutor diu aix en veu alta per fent veure que est pensant:Realment, avui la Maria ha fet un bon partit de bsquet.

Treball sobre el model:Com podem elogiar?

Ets genial 3

3

3. Dur a terme les representacions. s bo que surti el mxim nombre dalumnes a representarlacci delogiar alg.

4. Posar en com les representacions.


32/142

Ets genial 4

4 Treball collectiu: per qu s important saber elogiarels que ens envolten?

2. Pensa: qu li vols dir exactament?El tutor continua fent veure que pensa:

No s com felicitar-la pel partit. Li podria dir que s molt bona jugadora, que sha esforatmolt, etc....

3. Quan li dirs i on li dirs?El tutor continua fent veure que pensa:Que no me noblidi... Quan li dir? Ah! Desprs, quan marxem cap a casa la veur i li dir.

4. Digues la cosa bona mirant la persona i amb bona cara.El tutor simula la situaci i mirant alg li diu:Volia dir-te que avui thas esforat molt en el partit, que has millorat fora darrerament i

que has fet un bon joc.

Objectiu: Justificar i dotar de sentit lacci delogiar que sha estat practicant de manera

espontnia.

Treballar a nivell de grup-classe la importncia de saber elogiar les persones que ens envolten,la seva necessitat i utilitat.


Per qu creieu que s important elogiar els que ens envolten?

Quan sha delogiar a alg?

Per a qu serveix elogiar una persona?

s til fer-ho? s fins i tot veritable?

Com et sents quan has elogiat a alg?

Com creus que se sent la persona que la rep?Pensa moments en qu thas sentit elogiat.

Pensa moments en qu has elogiat algunes persones.

Pensa moments en qu podries fer-ho i potser no ho has fet.

Quines diferncies hi ha entre elogiar i adular?

Quina relaci hi ha entre elogiar i ser sincer?

Es pot acabar la sessi pensant, com a gran grup, moments en els quals aplicar el que shaaprs. Intentar que cada alumne digui situacions en qu pot elogiar alg i animar-los a dur-

ho a la prctica. Igualment, a la sessi segent es podria comentar com ha anat.


33/142

Ets genial!En la situaci que ens mostra la fotografia, un personatge est elogiant,per algun motiu, a laltra persona...reconeixes la situaci?

Per qu creus que lest elogiant?

Com ho fa? Qu creus que li diu?

Qu sent quan li diu?Qu sent i pensa la persona que rep lelogi?


34/142

Com podem elogiar?

1. Per qu vols elogiar

una persona?

2. Pensa: qu li vols dir

exactament?

3. Quan li dirs i a on li dirs?

4. Digues la cosa bona mirant

la persona i amb bona cara.


35/142

Tema:Normes de convivncia en el grup, valoraci de les regles que regulen el funcionamenti les relacions entre les persones.

Cicle:1r

Objectius:- Prendre conscincia de la necessitat destablir normes que afavoreixin la convivncia i el

benestar de totes les persones.- Consensuar normes necessries per al funcionament del grup-classe.

Gui de la unitat:1. Treball individual i posada en com a partir dun titular de premsa: fitxa I tu, qu enpenses?

2. Treball individual i posada en com: fitxa Qu podem fer amb les normes?3. Comentari col.lectiu a partir dun cas: fitxa Un tema per discutir a lassemblea de classe.4. Treball collectiu: establim les nostres normes.

Indicacions:- Cal mantenir una actitud oberta i respectuosa davant les propostes dels alumnes, evitant

convertir la sessi en un discurs sobre disciplina.

Recursos:- Fotocpia per a cada alumne/a o transparncia de la fitxa I tu, qu en penses?- Fotocpia per a cada alumne/a de la fitxa Qu podem fer amb les normes?- Fotocpia per a cada alumne/a o transparncia de la fitxa Un tema per discutir a lassemblea

de classe.

Normes del grup

El titular de premsa de la fitxa I tu, qu en penses?est extret dEl Peridico de lEstudiant, febrer de 2000.Lactivitat de la fitxa Qu podem fer amb les normes?est extreta de ESCARDBUL, S.; NOVELLA, A.; MARTN, X. i PUIG, J.M. (1997) Com fomentar la participaci a lescola. Barcelona: Gra.


Normes del grup 1


36/142

Treball individual i posada en com a partir

dun titular de premsa: fitxa I tu, qu en penses?Objectiu: Reflexionar sobre els problemes de la convivncia diria i la necessitat de buscar-hi

solucions.

Treball individual i posada en com:

fitxa Qu podem fer amb les normes?

Normes del grup 2

1

2


1. Repartir la fitxa I tu, qu en penses?o posar la transparncia.Donar uns minuts perqu cada alumne/a respongui individual-ment les preguntes que es formulen.

2. Desprs, es poden comentar les respostes entre dues o trespersones.

3. Finalment, posada en com, intercanviant diferents punts devista i arguments a lentorn del tema.

Objectiu: Reflexionar sobre el sentit de les normes com a eines que regulen la vida del collectiu.


1. Repartir la fitxaQu podem fer amb les normes?, llegiren veu alta i comentar la definici que es dna denorma.

Conv deixar clar que les normes no sn esttiques ique poden variar segons el grup pel qual estan pensa-des.

Fer una pluja didees entre tots els alumnes sobrenormes que coneixen i que organitzen linstitut, eltreball o la convivncia a classe, el carrer, a casa seva...

2. Demanar als nois i noies que individualment omplinla fitxa Qu podem fer amb les normes?

3. Posada en com de les respostes.


37/142

Objectiu: Treballar el raonament a partir duna situaci de conflicte a laula.


1. Repartir la fitxa Un tema per discutir a lassemblea de classeo posar la transparncia.Llegir individualment o en veu alta el cas.

Comentari collectiu a partir dun cas:

fitxa Un tema per discutir a lassemblea de classe

Normes del grup 3

3

Com cada divendres, avui els alumnes de 1r dESO han dedicat un temps de la tutoria a comentar com ha anat la setmana. Aviat la conversa ha derivat

cap a un incident que va tenir lloc el dilluns, desprs de la classe deducaci fsica. La conversa ha estat la segent:

Mnica:Magradaria que parlssim del que va passar dilluns. Com tots recordeu, quan vam tornar dels vestuaris vaig trobar a faltar uns CDs que duiaa la cartera i encara no els he trobat. Estic segura que no els perdut, he buscat per tot arreu i no els tinc.

Tutor: B, tots estvem assabentats del que li ha passat a la Mnica, de fet, no s la primera vegada que en parlem a classe. Avui alg pot aportar algunainformaci nova al respecte.

Manel:Com ja vaig dir el dilluns, el que ha passat resulta molt estrany ja que abans de baixar als vestuaris laula va quedar tancada amb clau, la vatancar la professora de catal. Aix que no s pas com va poder passar.

Mnica (ara ms neguitosa): Jo tampoc ho s, per magradaria recuperar els meus CDs, o s que no podrem portar res a linstitut per por a que ensho prenguin?

Tutor: No crec pas que haguem darribar a aquests lmits. De totes maneres, com que ja fa molts dies que estem intentant esbrinar qu s el que va passari sembla ser que no ens en sortim...qu creieu que podem fer? qu sens acudeix per fer front a aquest conflicte?

Intenta contestar la pregunta que ha fet el tutor als seus alumnes, i desprs discuteix-la amb els teus companys i companyes.

Qu creus que poden fer?

I, en cas que no es solucioni el problema, qu creus que hauria de fer el tutor?

Desprs repassar la situaci per assegurar-ne la comprensi definint el problema de la classe.

Deixar de dos o cinc minuts perqu cadasc pensi i escrigui la seva prpia resposta a lespreguntes.

2. Formar parelles o petits grups per posar en com el que han decidit.

3. Fer un debat collectiu a partir del cas. La idea principal s intentar transferir el problemaa la classe.


Recordes algun cas semblant que shagi donat a classe?

Qu va passar?

Com es va solucionar?

Creus que shagus pogut solucionar duna altra manera?

Per qu creus que passen aquestes coses?

Com podem evitar que passin?

Un tema per discutir a lassemblea de classe


38/142

Normes del grup 4

4

Treball collectiu:

establim les nostres normes

Qu creieu que no pot passar a la classe (com ara robar, pegar-se o insultar)? Per qu?

Qu creieu que tothom hauria de respectar (les opinions dels altres, els horaris o el silenci)?Com voleu que us tracti el professorat i us tractin els vostres companys i companyes?

Quines daquestes normes tenim? On estan escrites? Com assegurem que es compleixin?

Objectiu: Establir algunes normes bsiques de convivncia en el grup o en el centre.

Proposar un exercici de pluja didees sobre normes que tenim a la classe o normes quepodrem establir, i apuntar-les a la pissarra. Desprs caldria veure aquelles ms bsiques i enles quals tots i totes estem dacord.



39/142

I tu, qu en penses?

Quin motiu pot haver fet que es prengui aquesta mesura?

....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

Quins avantatges t que la policia vigili les aules?

....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

Quins inconvenients?

....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

Quines alternatives podria haver-hi?

....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................


40/142

Qu podem feramb les normes?A continuaci tens al definici de qu s una norma. Llegeix-la atentament:

Les normes organitzen la vida del grup i ajuden a conviure millor

Ara, escriu dues normes que organitzin la teva classe:

1. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................................................................

2. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................................................................................................................................

Juntament amb el teu company o companya, inventa una norma que es podria

fer servir a classe o en algun joc:

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................


41/142

En el proper exercici trobars quatre normes. Has de respondre les preguntessegents per cada norma:

a) Qui lha posada?

b) Qui lha de complir?

c) On sha de complir

d) Per qu ha de complir-se?

Els cotxes han de pararquan hi ha una senyal dSTOP

A classe no es juga a pilota

Pellcula no autoritzadaper menors de 16 anys Per jugar a bsquetes necessiten cinc jugadors

Contesta les preguntes segents:

1. Per qu creus que serveixen les normes?

2. Creus que totes serveixen pel mateix?

3. Defineix amb paraules teves qu s una norma.

a)

b)

c)

d)

a)

b)

c)

d)

a)

b)

c)

d)

a)

b)

c)

d)


42/142

Un tema per discutira lassemblea de classeCom cada divendres, avui els alumnes de 1r dESO han dedicat un temps de la tutoria a comentar

com ha anat la setmana. Aviat la conversa ha derivat cap a un incident que va tenir lloc el

dilluns, desprs de la classe deducaci fsica. La conversa ha estat la segent:

Mnica:Magradaria que parlssim del que va passar dilluns. Com tots recordeu, quan vamtornar dels vestuaris vaig trobar a faltar uns CDs que duia a la cartera i encara no els he trobat.

Estic segura que no els perdut, he buscat per tot arreu i no els tinc.

Tutor: B, tots estvem assabentats del que li ha passat a la Mnica, de fet, no s la primera

vegada que en parlem a classe. Avui alg pot aportar alguna informaci nova al respecte.

Manel:Com ja vaig dir el dilluns, el que ha passat resulta molt estrany ja que abans de baixarals vestuaris laula va quedar tancada amb clau, la va tancar la professora de catal. Aix que

no s pas com va poder passar.

Mnica (ara ms neguitosa): Jo tampoc ho s, per magradaria recuperar els meus CDs, o s

que no podrem portar res a linstitut per por a que ens ho prenguin?

Tutor: No crec pas que haguem darribar a aquests lmits. De totes maneres, com que ja fa

molts dies que estem intentant esbrinar qu s el que va passar i sembla ser que no ens en

sortim...qu creieu que podem fer? qu sens acudeix per fer front a aquest conflicte?

Intenta contestar la pregunta que ha fet el tutor als seus alumnes, i desprs discuteix-la amb

els teus companys i companyes.

Qu creus que poden fer?

I, en cas que no es solucioni el problema, qu creus que hauria de fer el tutor?


43/142

Tema:Agrament en situacions quotidianes i el sentit que aquest t en les relacionspersonals diries.

Cicle:1r

Objectius:- Prendre conscincia de la importncia de donar les grcies i la utilitat de fer-ho quan s

oport.- Saber donar les grcies.- Practicar donar les grcies a una persona en diferents situacions.

Gui de la unitat:1. Comentari collectiu a partir duna fotografia: fitxa Grcies.2. Role-playing i posada en com: representar situacions de donar les grcies.3. Treball collectiu: per qu s important saber donar les grcies?4. Treball sobre un model: Com shan de donar les grcies?

Indicacions:- s important que els i les alumnes aprenguin diferents maneres de donar les grcies,

segons per qu i a qui vagi dirigit lagrament.- A banda de laspecte tcnic, s important treballar el sentit de lhabilitat i els sentiments

que sen deriven.

Recursos:- Fotocpia per a cada alumne/a o transparncia de la fitxa Grcies.- Fotocpia per a cada alumne/a de la fitxa Com shan de donar les grcies?

Grcies


Grcies 1


44/142


fitxa Grcies

Objectiu: Introdur lhabilitat de donar les grcies i motivar lalumnat

per a la sessi.

Repartir la fitxa Grcieso posar la transparncia i demanar quepensin i comentin collectivament el que representa.

Role playing i posada en com:representar situacions de donar les grcies

Objectiu: Escriure i representar dilegs en qu es formulin agraments a diferents persones i per

motius diversos.

Aquesta activitat consta de quatre parts:

1. Anotar a la pissarra exemples de situacions per donar les grcies a alg que pensin elsalumnes. Si no en surten prou, fer servir algunes de les segents situacions: donar lesgrcies a un professor per ajudar-te en una feina, donar les grcies a la teva mare perpreparar-te la roba, donar les grcies a un amic o amiga per deixar-te un disc, donar lesgrcies a un company que tha fet un regal, donar les grcies a una companya que thadefensat davant dun grup, donar les grcies a un professor/a que tha elogiat un treball,etc.

2. Demanar que per parelles escriguin el dileg duna de les situacions, es reparteixin elsrols i es preparin les representacions.

Grcies 2

1

2


Per qu creus que pot donar-li les grcies?

Qu creus que li diu?

Qu sent quan li diu?

Qu sent i pensa la persona que rep lagrament?


45/142

Per qu s imporatnt donar les grcies?

Quan sha de donar les grcies?



Qu han fet b? (to de veu, expressi de la cara, coses que han dit)

Per qu ho considereu correcte?

Qu es podria millorar?

Com thas sentit en donar les grcies?

Com thas sentit en rebre lagrament?

Qu hi ha en com a totes les representacions?

I de diferent?

Hi ha noms una manera, de donar les grcies?

Grcies 3

En els casos en qu no es consideri oport escriure el dileg, es demanar que directamentdramatitzin la situaci. Aquest exercici resulta molt important perqu ja estan practicant

(alhora que aprenent) lhabilitat que volem transmetre.

Tamb es pot demanar als i a les alumnes que construeixin una tira de vinyetes que presentila situaci i la soluci ms adequada utilitzant la demanda de disculpes.

3. Dur a terme les representacions. s bo que surti el mxim nombre dalumnes a representarlacci de donar les grcies a alg.

4. Posar en com les representacions.


Treball collectiu: per qu s important saber donar

les grcies als que ens envolten?3

En el cas que selaborin les vinyetes, al final de la classe es podrien retallar totes i enganxar-les en un lloc visible de la classe.

Objectiu: Justificar i dotar de sentit lacci de donar les grcies que sha estat practicant de

forma espontnia.

Treballar com a grup-classe la importncia de saber donar les grcies a les persones que ensenvolten, la seva necessitat i utilitat.



46/142

Grcies 4

4Treball sobre un model:Com shan de donar les grcies?

Objectiu:Treballar els passos que shan de seguir per donar les grcies a alg de forma adequada.

Aquesta activitat es pot dur a terme de dues maneres:

a) Fer sorgir els passos a partir de la pluja didees dels mateixos/es alumnes.

b) Presentar el model, a partir duna transparncia o una fotocpia de la fitxa Com shan dedonar les grcies:

1. Per qu podria donar les grcies?2. Quan shan de donar les grcies?3. Dir grcies amb bona cara i bon to de veu.4. Explicar per qu dono les grcies.

En tots dos casos, conv explicar cadascun dels passos, escenificant-los davant els alumnes.Una manera de fer-ho s presentar formes correctes i incorrectes i comentar de forma conjuntaels errors i encerts. En definitiva, es tracta que els alumnes tinguin clar un model verbal iconductual.

En cas que aquest model el representi el tutor o tutora, pot utilitzar la pauta segent:

1. Per qu podria donar les grcies?El tutor diu aix en veu alta per fent veure que est pensant:Realment, va ser una sort que en Joan em deixs la samarreta per jugar a futbol. Li he de

donar les grcies.

2. Quan shan de donar les grcies?El tutor continua fent veure que pensa:Que no me noblidi! Quan li dir? Ah! Desprs, a lhora de dinar el veur i li dir.

Per qu serveix donar les grcies?

s til fer-ho? s fins i tot, veritable?

Com et sents quan has donat les grcies?

Com creus que es sent la persona que les rep?

Pensa moments en qu than donat les grcies.

Pensa moments en qu has donat les grcies.

Pensa moments en qu podries fer-ho i potser no ho has fet.


47/142

Grcies 5

3. Dir grcies amb bona cara i bona veu.El tutor simula la situaci i, mirant a linterlocutor, li diu:

Hola Joan! Encara no the donat les grcies. Moltes grcies per la samarreta que em vasdeixar.

4. Explicar per qu dono les grcies.El tutor simula la situaci i continua:Em va anar molt b. Me lavia oblidat i ja saps que no ens deixen jugar sense les samarretes

reglamentries. Lentrenador mhagus deixat a la banqueta.

Es pot acabar la sessi pensant, com a gran grup, moments on aplicar el que sha aprs.Intentar que cada alumne digui situacions en qu pot donar les grcies a alg i animar-los

a dur-ho a la prctica. Igualment, a la sessi segent es podria comentar com ha anat.


48/142

Grcies!En la situaci que ens mostra la seqncia de fotografies, els personatgesestan donant les grcies, per algun motiu, a laltra persona...

Per qu creus que poden donar-li les grcies?

Qu creus que li diuen?Qu senten quan li diuen?Qu sent i pensa la persona que rep lagrament?


49/142

Com shan de donarles grcies?

1. Per qu podria donar les grcies?

2. Quan shan de donar les grcies?

3. Dir grcies amb bona cara i bon to

de veu.

4. Explicar per qu dono les grcies.


50/142

Tema:Convivncia familiar, responsabilitats, normes i comunicaci entre els diferentsmembres de la famlia.

Cicle:1r

Objectius:- Mostrar la importncia de lestabliment de normes per regular la convivncia familiar.- Introduir la necessitat de comunicaci com a fonament per a les relacions entre els diferents

membres de la famlia.- Treballar la idea de repartir les responsabilitats i feines de casa.

Gui de la unitat:1. Comentari collectiu a partir duna fotografia: fitxa Les feines de casa.2. Treball individual: fitxa El quadre de les responsabilitats.3. Comentari collectiu: resultats dEl quadre de les responsabilitats.4. Discussi de dilema moral: fitxa Les normes de casa meva.5. Treball collectiu: pensem les normes de la famlia.

Indicacions:- s important establir un clima de respecte i normalitat envers els diferents tipus de famlia

que poden donar-se entre els alumnes.

- Cal tamb incidir en la idea de trencar estereotips masclistes envers qui s que ha derealitzar les feines de casa.

- Al final de la unitat hi ha algunes propostes per a donar-li continutat.

Recursos:- Fotocpia per a cada alumne/a o transparncia de la fitxa Les feines de casa.- Fotocpia per a cada alumne/a de la fitxa El quadre de les responsabilitats.- Fotocpia per a cada alumne/a de la fitxa Les normes de casa meva.

Viure en famlia

Lactivitat de la fitxa El quadre de les responsabilitats ha estat inspirada en FUNES, J. (1996) De laparella a la famlia. Vic: Eumo (col.lecci Senderi, quaderns deducaci tica).


Viure en famlia 1


51/142


fitxa Les feines de casa

Objectiu: Introdur el tema de la repartici de les tasques de casa a

partir duna fotografia.

Repartir la fitxa Les feines de casao posar la transparncia idemanar que pensin i comentin collectivament el que representa.

Treball individual:fitxa El quadre de les responsabilitats

Objectius: Sistematitzar el repartiment de les tasques i feines que shan de realitzar en una

casa a la mateixa famlia.

Viure en famlia 2

1

2


Qu veieu a la foto?

Resulta habitual aquesta imatge?

Quines sn les tasques que shan de dur a terme en una casa?

Qui acostuma a dur a terme aquest tipus de feines en una famlia?

Per qu creieu que passa aix?Quines daquestes feines fas tu a casa teva?


1. Repartir la fitxa El quadre de les responsabilitats.


52/142

Quants de vosaltres heu posat que gaireb totes les tasques les realitza la mare?

I quants el pare?

Quants de vosaltres collaboreu com a mnim en cinc de les tasques descrites?

I en ms de cinc?

Quines sn aquestes tasques?

Considereu que aquesta s la millor manera de repartir les feines de la casa?

Creieu que hi hauria alguna manera que aquest repartiment fos ms just i equitatiu per a

totes les persones que conviuen?Qu creieu que podrieu fer cadascun de vosaltres pel que fa a aquest tema?

Viure en famlia 3

Comentari collectiu:resultats de El quadre de les responsabilitats3

Objectius: A partir dels resultats obtinguts a travs del quadre, justificar i dotar de sentit la

necessitat del repartiment de tasques a casa.

Comentar collectivament els resultats obtinguts a travs del quadre de les responsabilitats.Una manera de fer-ho pot ser mitjanant la m alada, de forma que es puguin anar apuntantels resultats a la pissarra per desprs poder-los comentar amb tot el grup.


A partir de les aportacions del grup, cada alumne haur de completar les caselles buidesdel quadre amb el mxim de tasques domstiques.

Alguns exemples que hauran de sortir sn: treure la pols, fer el dinar, comprar el menjar,posar la rentadora, netejar el bany, estendre la roba, fregar el terra, collocar la roba alsarmaris, preparar lesmorzar per dur a lescola, etc...

2. Desprs, cada alumne/a haur domplir amb els noms de les persones que conviuen a casaseva el quadre. Per fer-ho, haur de basar-se en la seva experincia personal i familiar, irespondre sincerament sobre qui fa cada feina, i qui lhauria de fer.


53/142

Qu penses que hauria passat si en Xavier hagus tornat a casa?

Com creus que sho hauria pres la seva mare?

I la noia amb la qual estava ballant?

I en Xavier, com shauria sentit?

Per qu creieu que ho hauria fet?

Qu creus que hauria passat si shagus quedat a la festa?

Com creus que sho hauria pres la seva mare?

I la noia amb la qual estava ballant?

I en Xavier, com shauria sentit?

Per qu creieu que ho hauria fet?Imagina que en Xavier duia mbil, lhauria dhaver utilitzat?

Qu hauria dhaver fet? Per qu?

Per qu creus que la seva mare li havia posat la condici de tornar a les onze de la nit? A tutamb et posen una hora mxima?

Viure en famlia 4

Discussi de dilema moral:

fitxa Les normes de casa meva4

Objectiu: Treballar la necessitat de lestabliment de normes per regular la convivncia familiar.


1. Repartir la fitxa Les normes de casa meva. A continuaci, llegir-la en veu alta i comentar-la, de manera que ning tingui dubtessobre la situaci que es planteja.

2. Desprs, cada alumne ha de contestar breument i per escrit la

pregunta que hi ha a continuaci del dilema, argumentant encada cas la decisi presa.

3. A continuaci, es posen en com les respostes donades pelsalumnes, intentant recollir els motius que es van donant i esta-blint un debat a la classe.



54/142

Viure en famlia 5

Treball collectiu:

pensem les normes de la famlia5

Objectiu: Establir criteris i definir les normes necessries per a la convivncia familiar.

Pensar i anotar, entre tots els membres de la classe, normes que es considerin tils i necessriesper a un bon funcionament de la convivncia familiar; normes que beneficin tots els seuscomponents. Poden anar-se apuntant totes les idees que van sortint a la pissarra i finalmenttriar, per votacions, les que es considerin ms importants.

s important fer referncia explcita als criteris i el procediment en qu sestableixen lesnormes duna famlia, introduint el tema de la comunicaci intrafamiliar.

Finalment, si es creu convenient, poden apuntar-se els resultats en un full, fer-ne un mural ipenjar-lo a la classe.



- Un exercici de role-playing en el qual els alumnes representin uns pares i un fill negocianti discutint sobre alguna norma familiar.

Els i les alumnes poden decidir el tema de la discussi i els arguments de cada personatge.Un exemple, seguint amb el tema encetat amb el dilema, pot ser lhora de tornada a casade nit. Una possible situaci podria ser dos germans que negocien amb els seus pareslhora de tornada del dissabte al vespre.

Es duen a terme les representacions. Desprs caldr que el grup comenti els argumentsutilitzats i les raons exposades per ambdues parts.

- Visionar i comentar el vdeo Famlies dirigit per Debra Chasnoff i Helen S. Cohen de VdeosEducatius, Serveis de Cultura Populars de la Fundaci Jaume Bofill. Aquest exposa demanera amena i atractiva diferents tipus de famlia, i permet parlar sobre el tema ambels i les alumnes.


55/142

Les feines de casaObserva aquesta fotografia:

Qu hi veus?


56/142

El quadrede les responsabilitats

Feines de la casa Qui les fa?Qui les hauriade fer?

Planxar

Parar la taula

Fer el teu llit

Endrear lhabitaci

Escombrar


57/142

Les normes de casa mevaLa setmana passada en Xavier va anar a una festa amb els seus companys.La colla de quart de lInstitut els havia convidat a tots a la inauguraciduna discoteca nova, i finalment hi havien pogut anar tots.

Abans de marxar, la mare den Xavier li havia deixat ben clar que nomsli donava perms per anar-hi si no tornava ms tard de les onze de la nit.

A la festa tothom sho estava passant molt b. En Xavier estava ballantamb la noia que li agrada quan es va adonar que eren ms de dos quartsde dotze, i s llavors quan va pensar que la seva mare lestava esperant.

Qu creus que va fer en Xavier?

Tu qu hauries fet?

Qu creus que hauries dhaver fet? I per qu?


58/142

Tema:Discriminaci per ra de gnere centrada en lmbit laboral.

Cicle:1r

Objectius:- Reflexionar crticament sobre el sexisme, concretament en el mercat laboral.- Conixer i analitzar diferents opinions en relaci amb la discriminaci de gnere.- Fomentar el valor de la igualtat entre homes i dones.

Gui de la unitat:

1. Comentari collectiu a partir duna vinyeta: fitxa Dones.2. Treball per grups i posada en com: fitxa Discriminaci a la feina.3. Comentari collectiu a partir dun cas: Lequip de futbol.

Indicacions:- Es pot fer coincidir el treball daquesta unitat amb la celebraci del dia de la dona, el 8 de

mar.- s important diferenciar entre els fets reals i les opinions sobre la realitat.- Cal tenir en compte que algunes de les activitats proposades poden derivar cap al

tractament de la dona i la seva posici en diferents cultures.- Al final de la unitat hi ha algunes propostes per a donar-li continutat.

Recursos:- Fotocpia per a cada alumne/a o transparncia de la fitxa Dones.- Fotocpia per a cada alumne/a de la fitxa Discriminaci a la feina.- Fotocpia per a cada alumne/a de la fitxa Lequip de futbol.

Sexisme, encara?

La fitxa Donesest inspirada en una vinyeta de Forges.Els testimonis de la fitxa de Discriminaci a la feinapertanyen a El Peridico de lEstudiant.


Sexisme, encara? 1


59/142

Comentari collectiu a partir dun cmic:

fitxa Dones

Objectiu: Introdur el tema i proposar-ne la reflexi i el debat.

Repartir la fitxa Doneso posar la transparncia. Establir un debatcollectiu respecte el tema que presenta.

Treball per grups i posada en com:fitxa Discriminaci a la feina

Objectiu: Descobrir diferents posicions respecte la discriminaci de la dona a la feina i posicionar-

se pel que fa a aquest tema.

Sexisme, encara? 2

1

2


Creieu que les dones tenen ms difcil laccs al mn laboral que els homes?

Penseu que hi ha feines que noms les poden fer els homes? Quines?

Penseu que hi ha feines que noms les poden fer les dones? Quines?

Creieu que el treball est igualment remunerat per als homes que per les dones?


1. Repartir la fitxa Discriminaci a la feina". Cada alumne/a ha dellegir individualment, subratllar les opinions que li semblin msinteressants i contestar per escrit les preguntes adjuntes.

2. Formar petits grups de quatre o cinc persones per posar lesrespostes en com i clarificar quines sn les diferents opinionsi les raons.

A ms, cada grup ha d'escollir un noi o una noia que faci deportaveu perqu expliqui a la resta de la classe les diferents

postures que hi ha hagut en el seu grup de treball.


60/142

En quins aspectes creieu que hi ha discriminacions? (Accs, remuneraci, assetjament, etc.)

Fan les mateixes feines els homes que les dones?

Qui sol ocupar els llocs de ms poder?

Ests dient que aix s aix o que hi ests dacord?

Aix doncs, creus que hi ha discriminaci o no?

Creus que aquesta situaci hauria de canviar?

Sexisme, encara? 3

Comentari collectiu a partir dun cas:Lequip de futbol3Objectiu: Treballar el raonament a partir dun cas de discriminaci.

Aquest debat consta de dues parts:

3. Posada en com amb tot el grup-classe: els portaveus parlen en nom del seu grup.


1. Repartir la fitxa Lequip de futbol. A continuaci, llegir-la en veu alta i aclarir el seucontingut de manera que ning tingui dubtes sobre la situaci que es planteja.

Lequip de futbolLa Tnia s una noia de 13 anys a qui li agrada molt jugar a futbol i la veritat s que ho fa fora b. Per aix sha intentat assabentar de si al seu barrihi ha algun equip on poder jugar.

Quan va a veure el responsable de lequip del Club del barri, de seguida li posen moltes pegues, ja que es tracta dun equip mascul en el que mai hiha jugat cap noia. La Tnia diu que igualment ella est interessada en jugar-hi. De totes maneres, dies desprs li comuniquen que des del Club shadenegat la seva petici.

Aix desmotiva molt a la Tnia, per li fa molta rbia haver-se de quedar sense jugar.

Quines alternatives t la Tnia?

Qu creus que hauria de fer? Per qu?

Cada alumne/a ha de contestar breument i per escrit les preguntes, argumentant en cadacas la decisi que proposen.

2. A continuaci, es posen en com les respostes donades pels alumnes, intentant recollirels motius que es van donant pel que fa a aquest tema i establint un debat a la classe.


61/142

Si fossis la Tnia, qu faries?

I si fossis de lequip de futbol?

Qu penseu que passaria si la Tnia decideix per exemple escriure una carta al diari?

Creieu que la Tnia tindria molt suport per part dels seus companys de linstitut?

Creieu que aquesta s una situaci que es pot donar?

Per quins motius es pot donar?

Sexisme, encara? 4




- Fer un treball de recerca amb premsa, Internet o altres mitjans de comunicaci ambnotcies que facin referncia a situacions de desigualtat entre homes i dones.


62/142

Dones

Qu opines sobre la relaci entre dona i treball?


63/142

Discriminaci a la feina

Els participantspensen que lesbaixes maternalsi el fet de tenirsovint menys forafsica que els homessn algunes de

les raons per lesquals els empresarisprefereixencontractar personalmascul

Marta Ibars, 14 anys."Jo, crec que s, encara que depndels diferents treballs. Si sn d'unnivell com d'administraci oempresa els solen ocupar elshomes. En canvi, els de nivell baixels solen tenir les dones.

Miquel Poncelas, 11 anys."S, la majoria dels homes creuenque les dones tenen menys foraque ells".

Marina Corchero, 11 anys."No, crec que cada vegada esvalora ms l'experincia tanten l'home com en la dona".

Slvia Repullo, 14 anys"S, perqu es pensen queels homes ho saben fer millorque les dones, i per aix diuenque no poden fer la mateixafeina."

Marta Quesada,14 anys.Hi ha homes que no volentreballar amb dones, ja queno les consideren com a iguals"

Javi Ramrez, 14 anys"Les dones no poden ferles mateixes feines queles que fan els homes".

Pau Grquez, 15 anys."Fins fa uns anys, les donesno tenien tantes oportunitatscom els homes, per ara semblaque tenen ms entradaal mn laboral."

Abel Navo, 15 anys."En la majoria dels casos, s.

Des de fa molts anys, les donesfan les feines de la casa, i moltshomes encara ho segueixenveient aix.

Sergio Marn, 12 anys."La dona est ms preparada quel'home, per ho t molt msmagre a l'hora de trobar feina."

Ariadna Adiego, 12 anys."Hi ha algunes empresesque no volen contractar les dones,i d'altres els paguen menysper fer la mateixa feina queun home".

Benjamn Prez, 12 anys."Ho tenen igual de difcil, perles dones busquen menys feinaque els homes".

Pau Ferrer, 12 anys."L'home i la dona tenen el mateixdret a treballar per mantenirla seva famlia, per sovintla dona guanya menys".

Carlos Alcaraz, 13 anys."Algunes feines sn ms adientsper als homes que han nascutamb ms resistncia. Aix no voldir que la dona no pugui serforta."

Rubn Rodrguez, 12 anys."S, perqu hi ha homes quesn masclistes i no volen donarla baixa maternal".

Jordi Mal, 13 anys."Les dones tenen ms dificultatsque els homes a l'hora d'accedira feines com l'agriculturo la ramaderia".

Alba Bajona, 12 anys."S, perqu hi ha molts masclistesque no deixen fer treballsa les dones".

Ramon Gatnau, 12 anys."Encara que jo cregui que tenenla mateixa capacitat per als oficis,la majoria creuen que els homes

sn ms capaos".

Ismael Ortigosa, 12 anys.Hi ha persones que pensen queles dones no tenen fora,i per aix s ms difcil quepuguin accedir a una feina".

A FAVOR

Helena Romero, 12 anys."S, sempre s'han donat msoportunitats als homes. Encarahi ha molta discriminaci".

Ausis Farr, 11 anys."S, la societat s majoritriamentmasclista, i agafen abans

un home que una dona".

EN CONTRA

Marta Barb, 12 anys."Ara, si la dona val i estpreparada, t les mateixesoportunitats que l'home".

Albert Salvador, 12 anys"Cada cop hi ha ms igualtat:la nota que demanen per l'accsa la universitat s la mateixaper a homes i dones".

A FAVOR

Xavier Vilanova, 12 anys."S, perqu les dones sn mspatates i els homes treballen ambms intelligncia".

David Ortega, 13 anys."En algunes feines en ques necessita fora fsica, comper exemple la de transportista,no accepten les dones".

EN CONTRA

Marc Andreu, 12 anys."No, els temps han canviati les dificultats sn iguals pera tots dos sexes".

Daira Hermoso, 12 anys."No, ara ja no s com quan

les dones es quedavenembarassades i havien de deixarla feina per estar amb el fill".

A FAVOR

Laura Lpez, 13 anys."El sol fet de ser donaja s un impediment, perquvivim en una societat que estdominada pels homes".

Josep Maria Clotet, 12 anys."Hi ha gent que creu queles dones no poden fer esforos,i que per aix no poden treballarde pags, mecnic o paleta".

Josep Maria Teixid, 13 anys."S, moltes empreses noconsideren les dones,i prefereixen contractar homes".

EN CONTRA

Secundino Pereira, 12 anys."No. Les dones poden fer lesmateixes coses que l'homei, fins i tot, millor".

Assenyala les tres respostes amb les que estiguis ms dacord i tres amb les que no estiguis

gens dacord.

Desprs de llegir els diferents arguments, quina resposta donaries tu a la pregunta?

Les dones tenen ms difcil laccs al mn laboral que els homes?

Els alumnes creuen que les dones tenen ms complicat laccsal treball, per pensen que la situaci canvia lentament

El Peridico de lEstudiant

El Debat


64/142

Lequip de futbolLa Tnia s una noia de 13 anys a qui li agrada molt jugar a futbol i laveritat s que ho fa fora b. Per aix sha intentat assabentar de si alseu barri hi ha algun equip on poder jugar.

Quan va a veure el responsable de lequip del Club del barri, de seguidali posen moltes pegues, ja que es tracta dun equip mascul en el quemai hi ha jugat cap noia. La Tnia diu que igualment ella est interessada

en jugar-hi. De totes maneres, dies desprs li comuniquen que des delClub sha denegat la seva petici.

Aix desmotiva molt a la Tnia, per li fa molta rbia haver-se de quedarsense jugar.

Quines alternatives t la Tnia?

Qu creus que hauria de fer? Per qu?


65/142

Tema:Primeres relacions amoroses, emocions, sentiments i experincies en les relacionsamb altres persones.

Cicle:1r

Objectius:- Treballar sobre diferents conceptes a lentorn de les relacions afectives.- Reflexionar sobre les prpies sensacions i vivncies.- Adoptar actituds positives i respectuoses en les relacions amb els altres.

Gui de la unitat:1. Treball individual i posada en com: fitxa Sensacions i vivncies.2. Treball per grups i posada en com: fitxa Qu vol dir?.3. Treball individual i posada en com: fitxa La primera norma de lamor.

Indicacions:- Tot i que en diferents moments es suggereix explicar vivncies i sensacions personals o

ntimes, s important que ning se senti obligat a explicar detalls o aspectes que no volexplicar.

- Al final de la unitat hi ha algunes propostes per a donar-li continutat.

Recursos:- Fo

Documents

Intel·ligència emocional a mida