ÍNDEX

1. Introducció................................................................................................... 2

1.1. Tema del treball.................................................................................... 2

1.2. Objectius del treball.............................................................................. 2

1.3. Hipòtesi del treball................................................................................ 2

2. Les emocions.............................................................................................. 3

2.1. Que són les emocions?........................................................................ 3

2.2. Per a què serveixen?............................................................................ 4

2.3. Tipus d’emocions.................................................................................. 5

2.4. Classificació de les emocions............................................................... 10

2.5. Estudi de les emocions......................................................................... 11

2.5.1. Fisiologia de les emocions. Com es genera una emoció? ........... 11

2.5.2. Comportament motor-distintiu....................................................... 14

2.5.3. Auto-report distintiu....................................................................... 14

2.5.4. Comportament inconscient ......................................................... 15

2.6. Diferents teories sobre les emocions ................................................... 15

2.7. Emocions - Salut .................................................................................. 19

3. Intel·ligència emocional................................................................................ 22

3.1. Concepte d’Intel·ligència emocional...................................................... 22

3.2. Orígens del concepte............................................................................. 24

3.3. Importància de d’intel·ligència emocional.............................................. 26

3.4. Comprensió i identificació de les emocions........................................... 27

3.5. Expressió de les emocions.................................................................... 30

3.6. Alguns investigadors.............................................................................. 34

4. Part pràctica.................................................................................................. 38

5. Conclusions.................................................................................................. 48

6. Bibliogradia................................................................................................... 49

-1-

1. INTRODUCCIÓ

1.1. TEMA DEL TREBALL

El tema principal d’aquest treball és el coneixement de les emocions,

principalment relacionades amb la intel·ligència emocional per saber

gestionar-les i poder millorar la nostra salut física i emocional.

1.2. OBJECTIUS DEL TREBALL

Amb aquest treball de recerca, l’objectiu principal que m’he plantejat és

aprofundir i conèixer sobre les emocions i la intel·ligència emocional

Conèixer tots els tipus d’emocions que podem sentir, com ens afecten, per a

què serveixen i com podem millorar la nostra salut emocional tenint-les en

compte.

En quant a la Intel·ligència emocional he volgut investigar sobre els seus

orígens i els seus efectes, ja que és un concepte relativament recent (cosa

que fa que sigui una mica més difícil a l’hora de trobar informació sobre tot

aquest àmbit).

M’interessa molt saber sobre aquest tema, ja que en uns anys m’agradaria

dedicar-me a la psicologia i ho trobo important i interessant per poder-ho fer.

1.3. HIPÒTESI DEL TREBALL

- Les emocions poden influir en la nostra salut?

- Ser intel·ligent emocionalment ens porta a ser més feliços?

- És important la intel·ligència emocional en les nostres vides? Per què?

-2-

2. LES EMOCIONS

2.1. QUE SÓN LES EMOCIONS?

Les emocions són estats d’ànim que formen part de la nostra vida, actuant

com a energia. L’única energia que és negativa és l’estancada, això

demostra que no hi ha emocions bones i emocions dolentes i que si tenim

alguna emoció negativa que ens afecta no ens l’hem de guardar per

nosaltres mateixos, ja que poden desencadenar problemes més grans. Les

emocions també ens proporcionen l’energia necessària per poder resoldre

un problema o realitzar una activitat, són bàsicament la manera en la que

responem als fets que ens passen.

Així doncs, les emocions són com una molla que ens impulsa a actuar per

aconseguir satisfer les nostres necessitats.

Ens permeten respondre al que ens succeeix i prendre decisions, milloren el

record de successos importants i faciliten la nostre relació amb els demés.

Les emocions no només ens fan sentir alguna cosa, si no que també ens

solen donar una empenta a fer alguna cosa, ens provoquen canvis en la

nostre fisiologia i ens poden interrompre el que estem fent i aparèixer en la

nostre consciència ho vulguem o no.

Cada persona, quan experimenta una emoció ho fa de forma particular,

depenent de molts factors com les seves experiències anteriors, el seu

aprenentatge i de la situació concreta.

Algunes de les reaccions comportamentals que desencadenen les emocions

són innates, mentre que d’altres es poden adquirir, la majoria les adquirim

del que observem d’altres persones.

-3-

Quan sentim una emoció solem respondre a ella, això fa que canviï la

situació, la qual a la vegada pot donar lloc a una altre emoció i una altre

resposta.

Un clar exemple de aquests fets és una discussió entre dos persones;

l’emoció negativa que sents quan algú et fa alguna cosa dolenta et porta a

respondre dient-li alguna cosa que farà que aquella persona senti ira i

respondrà de una manera que et generarà menyspreu amb una altre

resposta negativa, i així successivament.

Alguns psicòlegs i neuròlegs solen relacionar emoció amb sentiment, en una

seqüència en la que primer es donen les emocions les quals produeixen o

són símptomes de la existència de certs sentiments.

Segons Antonio R. Damasio en el llibre de El error de Descartes “Si las

emociones se presentan en el teatro del cuerpo, los sentimientos se

representan en el teatro de la mente. “

En la retòrica quan es parla d’emocions es refereix a “aquells sentiments que

canvien les persones fins al punt de afectar als seus judicis.”

2.2. PER A QUÈ SERVEIXEN LES EMOCIONS?

La paraula ‘Emoció’ ve del verb llatí “movere” que en el nostre idioma vol dir

moure’s.

Cada emoció ens predisposa d’una manera diferent a l’acció, és a dir, que

cada emoció és un impuls per a l’acció i ens fa actuar d’una manera o d’altre.

Les emocions ens permeten afrontar situacions difícils.

S’han integrat en el sistema nerviós en forma de tendències innates i

automàtiques del nostre cor.

-4-

Les emocions ens dominen, un clar exemple de això es la por, quan tenim

molta por fem coses sense pensar-les, el nostre cos té impulsos que ens

porten a actuar d’alguna forma. Per tant, són mecanismes que ens ajuden a

actuar amb rapidesa davant de situacions inesperades, que apareixen i

funcionen de manera automàtica, i cada emoció prepara a l’organisme per a

classes diferents de respostes.

2.3. TIPUS D’EMOCIONS

2.3.1. EMOCIONS BÀSIQUES O PRIMÀRIES:

Predisposen el cos a diferents tipus de respostes i són les més fàcils de

percebre.

Són aquelles que es desencadenen a partir d’un esdeveniment.

- Enuig/ira:

És el sentiment de ràbia que apareix quan les coses no han sortit com volem

o ens hem sentit amenaçats per alguna cosa

o algú. Augmenta el flux sanguini de les

mans, cosa que facilita empunyar un arma o

colpejar un enemic.

Produeix adrenalina que genera una quantitat

d’energia que és necessària per emprendre

accions vigoroses.

-5-

- Amor:

És un sentiment de tendresa i de satisfacció

sexual que activa el sistema nerviós

parasimpàtic. És una resposta de relaxació

que engloba un ampli conjunt de reaccions

que impliquen tot el cos, ens proporcions un

estat de calma i satisfacció.

- Por:

La por és un sentiment que apareix davant d’una amenaça o perill, i produeix

ansietat, incertesa, inseguretat, etc. La por és

necessària ja que ens serveix per apartar-nos

d’un perill i actuar amb precaució.

La sang es retira del rostre (pal·lidesa i

sensació d’estar fred) i es reparteix per la

musculatura afavorint la fugida.

El cos es paralitza un instant per pensar si amagar-se seria el més adequat.

- Felicitat:

Sensació de benestar i seguretat que tenim quan aconseguim alguna cosa

que volem i veiem que hem complert el nostre desig. Provoca un augment

de l’activitat d’un centre cerebral que s’encarrega d’inhibir els sentiments

negatius, calma l’estat de preocupació i augmenta

el cabal de l’energia disponible del nostre cos.

La felicitat proporciona al cos repòs, entusiasme i

disponibilitat per afrontar qualsevol tasca que

s’estigui duent a terme.

Aquesta emoció fa que tinguem una gran varietat

d’objectius.

-6-

- Sorpresa:

És una emoció que ens permet una aproximació cognitiva per saber què

està passant al nostre voltant, i ens ajuda a orientar-nos i saber què fer

davant una situació que és nova per a nosaltres. Quan tenim una sorpresa

solem alçar les celles, això fa que

augmenti el camp visual i permet

que penetri més llum a la retina, la

qual ens donarà més informació

sobre l’esdeveniment.

- Tristesa:

És una emoció que ens fa sentir pena, solitud, pessimisme davant una

decepció o la pèrdua d’alguna cosa important, per tant la tristesa consisteix

en ajudar-nos a assimilar una pèrdua

irreparable.

Aquesta emoció fa que tinguem una

disminució de l’energia i de l’entusiasme per

les activitats vitals.

S’alenteix el metabolisme corporal i ens

permet plorar.

- Fàstig:

És un sentiment de rebuig físic o moral cap a alguna cosa considerada

bruta, perillosa o desagradable. Està

present a totes les cultures i sembla tenir

com a origen el instint d'allunyar-se

d'aliments enverinats o productes no

comestibles, que provocava una reacció

d'allunyament al cos, nàusees i un

descens del ritme cardíac.

-7-

2.3.2. EMOCIONS DE FONS:

Són un resultat de les emocions bàsiques, però aquest tipus d’emoció no es

sol manifestar en el comportament i la conducta de la persona.

Les emocions de fons són bàsicament dues:

- Desànim i Entusiasme:

Son aquelles que constitueixen el nostre estat d’ànim de fons, al llarg del

dia i sobre les que construïm els nostres actes conscients.

El que solem creure normalment és que les emocions es presenten i

desapareixen amb molta rapidesa, de manera que pensem que durant la

major part del temps estem en un estat neutre, en el que no hi han

emocions. Però ens equivoquem, sempre estem submergits en un estat

emocional de fons, que ens ocupa la major part del dia.

2.3.3 EMOCIONS SOCIALS SECUNDÀRIES:

Són aquelles que sorgeixen com a conseqüència d’una emoció primària. Es

diuen així perquè cal que hi hagi una segona persona per poder expressar

l’emoció.

El procés de les emocions secundàries s’inicia de manera conscient.

Si sentim por, és a dir, una emoció primària, la resposta d’aquesta seria una

emoció secundària que podria ser ràbia o sentir-se amenaçat.

Totes aquestes emocions tenen una base biològica que forma part de

nosaltres des de que naixem, transmetent-se genèticament.

-8-

Algunes de les emocions socials secundàries són les següents:

- Vergonya:

La vergonya és definida com a una condició d’humiliació, i és una emoció

tòxica que normalment afecta molt més als nens.

La vergonya porta a la depressió, a sentiments d’inferioritat i altres

emocions.

És una emoció que està atrapada en el

desig de ser acceptat per els demés.

El missatge de vergonya que sentim en el

nostre interior és ‘existeix alguna cosa

dolenta en mi’.

- Menyspreu:

És un sentiment de disgust cap a una altra persona

o cap a una situació en que implica un judici

negatiu, considerant-la inferior al propi jo. És una

intensa sensació de falta de respecte. És similar a

l’odi però implica un sentiment de superioritat.

- Orgull:

És la característica que presenta algú que té un concepte exagerat de ell

mateix.

La paraula orgull pot tenir un significat positiu o

negatiu. És un terme despectiu quan es refereix a

un sentiment excessiu de satisfacció d’un mateix.

Una persona orgullosa mostra supèrbia, arrogància

i inclús pot mostrar menyspreu cap a altres

persones.

Quan l’orgull es refereix a la dignitat d’una persona,

a l’estima apropiada d’un mateix o al sentiment

positiu cap a una altre persona, l’orgull és un sentiment positiu.

-9-

- Enveja:

Aquesta emoció és molt comú en les persones que

pensen que no són capaces d’aconseguir el que

desitgen en les seves vides.

Quan algú vol alguna cosa que l’altre té, enlloc

d’alegrar-se per ell, lamenta no tenir-ho.

Sorgeix de les comparacions, de sentir-se i creure’s

menys que els demés.

- Confiança:

Existeix quan algú creu en un grup de persones o amb una sola persona.

Sovint la confiança fa molt de llaç entre persones, fent que algú cregui que

un altre té el seu millor interès en

ment.

Les persones també aprenen a

confiar en els seus sentiments,

intuïció o habilitats i corren a

actuar perquè confien en la seva habilitat de realitzar-ho.

2.4. CLASSIFICACIÓ DE LES EMOCIONS

Podem classificar les emocions en tres blocs, les emocions negatives, les

positives i les neutres.

Les emocions negatives:

Són emocions desagradables que s’experimenten quan es bloqueja una

meta, es produeix una amenaça o succeeix una pèrdua.

Requereix la mobilització d’importants recursos cognitius i comportamentals

per a la creació i l’elaboració de plans que resolguin la situació.

Les emocions negatives tenen un clar valor de supervivència i adaptació al

entorn.

-10-

Les emocions positives:

Són emocions agradables, que s’experimenten quan s’aconsegueix una

meta, de tal manera que en elles és menys probable que es necessiti

elaborar un pla per resoldre algun problema, per aquesta raó les emocions

negatives són més prolongades en el temps que les positives.

Les emocions neutres:

Són emocions que no són ni agradables ni desagradables, és a dir, ni

positives ni negatives, però comparteixen característiques de les dues.

S’assemblen a les positives en la seva brevetat temporal i a les negatives en

la gran mobilització de recursos que produeixen.

2.5. ESTUDI DE LES EMOCIONS

2.5.1. FISIOLOGIA DE LES EMOCIONS, COM ES GENERA UNA EMOCIÓ

Per a què un individu, humà o no, pugui sentir una emoció cal un estímul que

la dispari, en la terminologia anglosaxona aquest terme es coneix com a

“emotionally competent stimulus”.

Es podria dir que les emocions produeixen canvis en la freqüència cardíaca,

la pressió sanguínia, la distribució del flux sanguini, la suor i en l’aparell

digestiu. Cadascun d’aquets canvis es poden relacionar amb diferents estats

emocionals.

-11-

Aquest estímul que es dona, és processat per uns circuits cerebrals

especialitzats que van ser especialment dissenyats per l’evolució.

Aquestes estructures cerebrals especialitzades són les mateixes en moltes

espècies d’éssers vius, essencialment son:

L’amígdala cerebral:

Sembla ser que en l’amígdala és on s’originen totes les emocions de la por

i de la fúria, però no les emocions agradables, ja que encara no es coneix

on s’originen aquestes. Primer de tot, el sistema nerviós ha de determinar

quina és l’emoció adequada en cada cas, d’aquesta feina s’encarrega la

amígdala cerebral.

L’escorça cerebral envia una còpia de la

informació a la amígdala, i aquesta

decideix si l’estímul és amenaçador o no,

i si ha de respondre a ell amb agressivitat

o amb por.

Els animals que tenen alguna lesió en l’amígdala es tornen molt més

mansos ja que perden tota la agressivitat que tenien, i tampoc són capaços

de mostrar por davant d’un estímul que normalment sí que els hi faria por.

Una vegada l’amígdala ha decidit que l’estímul requereix una resposta de

por o ràbia, envia senyals a altres llocs del cervell per posar en marxa els

diferents components d’aquestes emocions.

Quan passem por s’accelera el cor, la respiració es converteix en un

panteix, suem fred, la pell s’eriça i sentim un nus en l’estómac. Molts

d’aquests canvis que es produeixen en el nostre cos resulten lògics per

poder enfrontar-se a una amenaça. L’augment de la freqüència cardíaca i

respiratòria permet aportar més oxigen als muscles, per si s’ha de fer algun

esforç. La suor permet reduir l’excés de calor que es produirà amb aquest

esforç.

-12-

El que ha passat dins del cervell per que passin totes aquestes reaccions,

és que l’escorça visual ha enviat la imatge a l’amígdala i aquesta ha decidit

que pot ser una possible amenaça i ha enviat l’ordre al hipotàlem perquè

posi en marxa tot el sistema d’emergència.

Còrtex prefrontal ventromedial:

Aquesta part del cervell desenvolupa un paper

molt important en el comportament socio-

emocional humà.

El còrtex prefrontal ventromedial és clau en la

regulació de les respostes emocionals a les

situacions estressants. Ens permet mantenir la

calma i suprimim els impulsos emocionals.

Els pacients amb danys en el còrtex prefrontal

ventromedial presenten alteracions greus en la

presa de control de la conducta.

El cortex cingulat anterior:

Aquesta part del cervell està involucrada en la expresió de la emoció i és

crucial per la avaluació de situacions de discrepància en el estat funcional de

l’organisme detectant els possibles errors que podem cometre, també

s’ocupa de la recepció de la informació, la

presa de decisions i control dels impulsos.

El cortex cingulat anterior està vinculat

amb la teoria de monitorització del

conflicte, que detecta els estat interns

d’una necessitat d’intensificar l’atenció o el control.

-13-

L’ínsula anterior:

Experimentalment s’ha demostrat que l’ínsula té

un paper molt important en l’experiència del dolor

i en un gran nombre d’emocions bàsiques com

l’odi, la por, la felicitat, la tristesa, etc.

Alguns estudis també demostren que l’ínsula està

implicada en desitjos conscients, com la

necessitat de menjar o de droga.

2.5.2. COMPORTAMENT MOTOR-DISTINTIU

Els factors que fan que s’expressin estats d’ànim són bàsicament la

expressió facial, el to de veu i la postura. Aquests comportaments motors

són molt importants ja que són els que desencadenen l’acció directa, que de

vegades no pots o vols transmetre amb la conducta verbal. Amb altres

paraules, una persona pot dir que està molt bé, però per el que fa a la seva

postura corporal i la seva gestualitat no indica el mateix, si no que indiquen

emocions negatives.

2.5.3. AUTO-REPORT COGNITIU

L’auto-report cognitiu consisteix en comprendre les emocions, per això, de

vegades es fa que les persones parlin d’elles mateixes i que intentin explicar-

les. Evidentment, darrere cada emoció s’amaga una raó que ha de ser

expressada i compresa des del punt de vista cognitiu. Aquest intent

comprensiu d’un mateix també actua com un fort efecte terapèutic.

-14-

2.5.4. COMPORTAMENT INCONCIENT

Aquest comportament es produeix de manera gairebé automàtica, ja que no

ens parem a pensar ni reflexionar l’acció que anem a fer. Els processos

cognitius que influeixen en el comportament no sempre són conscients.

Nosaltres, els éssers humans podem prendre decisions basant-nos en la

nostre “intuïció” o també a partir del pressentiment, que ens ve sol. Tot i això,

molts cops fem moviments corporals que poden indicar que estem canviant

la nostre manera de pensar o de sentir.

2.6. DIFERENTS TEORIES SOBRE LES EMOCIONS

Al llarg dels anys, a causa de les grans diferències d’opinions, han anat

sorgint diferents teories sobre les emocions i de diferents gèneres, com les

teories filosòfiques clàssiques (teoria aristotèlica i teoria tomista), teories

psicològiques (psicoanàlisi, conductisme…), teories cognitivistes i teories

fenomenològiques.

D’aquestes n’explicaré les més interessants.

- Teories filosòfiques clàssiques:

Teoria aristotèlica:

Aquesta teoria és una mica complexa, ja que tracta d’analitzar les

emocions des d’un doble punt de vista; pràctic i teòric.

El punt de vista pràctic, apareix sobre tot en la retòrica, i s’estudia l’emoció

en relació amb l’art de convèncer.

L’objectiu retòric i polític que tenen les emocions és a causa dels

pensaments d’Aristòtil, que es preocupava més per saber quin era el seu

origen i què les provocava que de la seva essència.

-15-

Mitjançant un mètode doble d’introspecció i d’experiència exterior es

descobreixen unes passions, com la ira, la por, la tristesa, que posseeixen

en comú tres elements; l’estat anímic, l’objecte en el qual s’experimenta

una emoció i el motiu de per què sents tal emoció davant de l’objecte,

davant la presència d’un objecte i d’un motiu, segons Aristòtil, serveix per a

distingir una emoció d’una sensació física.

- Teories psicològiques:

El psicoanàlisi:

És una pràctica terapèutica fundada l’any 1896 per el neuròleg Sigmund

Freud, la qual s’introdueix en l’estudi de les emocions, les idees

fisiològiques i psicològiques.

Per una part, el psicoanàlisi, designa un model teòric descriptiu i explicatiu

dels processos i fenòmens que es donen en els ànims d’una persona.

La hipòtesi de Freud connecta la tesi fisiològica de que l’emoció és la

percepció dels canvis fisiològics i dels moviments corporals.

Freud seguia el model de Hume que deia que l’emoció no és un

esdeveniment mental, ni una primera impressió, sinó, que és una impressió

secundaria.

La diferència entre Freud i Hume consisteix en que segons Freud, el pare

del psicoanàlisi, aquesta impressió secundaria, no deriva de cap impressió

original. La causa de l’emoció no té res a veure amb la consciència.

Segons Freud, cada emoció conté dos elements distintius; per una banda,

les descàrregues d’energia física i per l’altre, certs sentiments que donen a

l’emoció les seves característiques essencials.

- Teories cognitivistes:

És la psicologia que s’encarrega de l’estudi de tots els processos mentals

implicats en el coneixement. S’encarrega bàsicament d’entendre i

interpretar el comportament de les persones, i de processos com el

llenguatge, la percepció, la memòria, el raonament i la recerca de solucions

a problemes.

-16-

Teoria del desenvolupament cognitiu de Jean Piaget

És una de les més importants fins ara establertes.

Considera que el desenvolupament mental de recent nascut a adult és un

equilibri progressiu, que va de menor a major. Aquest desenvolupament

cognitiu el divideix en 4 etapes i 6 estadis:

1. Etapa de la Intel·ligència Sensorio-motriu:

Aquesta etapa va dels 0 als 24 mesos i no hi ha pensament conceptual o

reflexiu, però el nen aprèn que quan un

objecte ja no es mostra a la vista, aquest

segueix existint, i comença a pensar

utilitzant accions, tant mentals com

físiques.

Els nadons evolucionen des de ser

individus amb reflexes i coneixement molt

limitat a ser “solucionadors de problemes”.

Aquesta etapa agrupa els tres primers estadis:

- Estadi dels reflexes: Caracteritzat per conductes hereditàries,

conductes instintives nutricionals i les primeres emocions.

- Estadi dels primers hàbits motors: Caracteritzat per les primeres

percepcions i l’inici de la diferenciació dels sentiments.

- Estadi de la intel·ligència senserio-motriu: Caracteritzat per la

intel·ligència pràctica, les primeres regulacions afectives i les primeres

relacions afectives exteriors.

Aquesta etapa, acaba amb l’aparició del llenguatge.

-17-

2. Etapa de la intel·ligència intuïtiva:

Aquesta etapa va dels 2 als 7 anys i

és quan el nen utilitza el llenguatge

que li fa entendre el mon. De

vegades els seus pensaments poden

arribar a ser una mica egocèntrics,

fent que tot ho vegi només des del

seu punt de vista.

D’aquesta etapa forma part el quart estadi:

- Estadi de la Intel·ligència Intuïtiva: Caracteritzada per els sentiments

individuals espontanis o relacions socials de submissió a l’adult.

3. Etapa de la Intel·ligència concreta:

Aquesta etapa va dels 7 als 12 anys i és quan el nen entén i aplica

operacions lògiques o principis per

ajudar a interpretar les experiències

objectives de manera racional, en

comptes de intuïtivament. Així els

nens comencen a entendre els

conceptes bàsics de la conservació, el

número, la classificació i moltes altres

idees.

És el cinquè estadi del desenvolupament cognitiu:

- Estadi de la Intel·ligència d’operacions concretes: Caracteritzada

per l’aparició de les operacions lògiques, els sentiments morals i els

sentiments socials de cooperació.

-18-

4. Etapa de la Intel·ligència abstracta:

És el sisè i l’últim estadi del desenvolupament cognitiu i va dels 12 als 18

anys.

- Estadi de les operacions

abstractes: Caracteritzada per la

intel·ligència abstracte, la

formació de la personalitat i la

immersió en la societat adulta;

intel·lectual i afectiva.

2.7. EMOCIONS – SALUT

Una bona salut emocional es podria definir com a la que té una persona

quan és conscient dels seus pensaments, sentiments i comportaments i se

sent bé amb ella mateixa. Sap perfectament com actuar i afrontar una

situació d’estres així com molts dels altres problemes que es presenten a la

vida quotidiana.

Quan algú està estressat, enfadat, ansiós, etc, el seu cos tracta de dir-li que

hi ha alguna cosa que no va bé, per exemple, després d’un fet estressant

podria desenvolupar-se un augment de la pressió arterial o una úlcera

estomacal.

Hi ha uns quants símptomes que poden fer evident que la salut emocional

d’una persona està desequilibrada, com mal d’esquena, canvis

d’alimentació, mal en el pit, estrenyiment o diarrea, boca seca, cansament

excessiu i sensació de dolor general, mal de cap, pressió arterial elevada,

insomni, marejos, sensació de que el cor batega molt acceleradament,

sensació de falta d’aire, problemes sexuals, tensió en el coll, suors, mal de

panxa, pujades i baixades de pes, entre d’altres.

-19-

Una salut emocional dolenta pot inclús debilitar el sistema immune,

provocant un augment dels refredats així com d’altres infeccions.

Moltes investigacions conclouen en que no només són els esdeveniments

estressants els que ens produeixen problemes i provoquen una mala salut

emocional, sinó la seva valoració i l’enfrontament. No totes les persones es

prenen les coses amb el mateix punt de vista. Un punt de vista optimista en

front d’una malaltia, comporta més possibilitats de curació que amb un punt

de vista pessimista.

De fet hi ha estudis sobre el tema, un d’ells va consistir en agafar una mostra

de 211 homes que acabaven de patir el seu primer atac de cor i van

analitzar-los per saber el seu grau d’optimisme i pessimisme durant la

recuperació. Vuit anys més tard van tornar a analitzar als mateixos homes i

van poder comprovar que dels 25 homes més pessimistes, havien mort 21,

en canvi dels 25 més optimistes, havien mort només 6.

La conclusió d’aquest estudi és que les emocions sí que poden afectar a la

salut física de la persona, ja que el cos respon segons la manera com

penses, sents i actues. Això normalment se li denomina connexió ment i cos.

Molt més sovint del que ens pensem, les malalties i els símptomes físics

tenen el seu origen en les nostres emocions, això no significa que no siguin

reals o que només estiguin en la nostra ment, només significa que les

emocions també poden arribar a emmalaltir-nos.

Hi ha un truc que ens pot ajudar a saber si una malaltia és d’origen

psicològic. Per exemple, quan el problema és d’origen físic, el dolor segueix

un curs semblant al d’una malaltia aguda típica o alguna ferida; el cos actua

de seguida i comença la curació, de manera que dia rere dia es va millorant

fins que el problema desapareix per complet en no gaire temps. En canvi,

quan el problema és d’origen emocional, segueix estant allà es faci el que es

faci. Pot ser que el cos intenti curar-se però no ho aconsegueix, perquè la

causa segueix present dins d’un mateix i en la pròpia ment. Mentre no es

vagi directament a aquella causa, no es podrà aconseguir fer-la

desaparèixer.

-20-

Un clar exemple de que les emocions poden causar danys i malalties, és

l’estrès. Quan ens enfrontem a algun tipus de pressió, tant externa com

interna, el nostre cos actua amb la resposta d’estrès, per exemple, al

començar una nova feina i el nuu cap et tracta amb menyspreu davant una

situació, sents una tensió que es produeix tant a nivell emocional com a

nivell físic. A nivell emocional apareix un estat de preocupació o ansietat,

irritabilitat, ira, problemes per dormir, tristesa, cansament o problemes per

concentrar-se. A nivell físic pot produir-se un augment de la freqüència

cardíaca, problemes digestius, marejos, contractures, mal de cap o esquena

i sensació de falta d’aire.

La forma en que es reacciona davant una circumstància és la que ens

determinarà com ens sentirem, per aquest mateix motiu és molt important la

manera com pensem i actuem davant una situació estressant. Si una

persona reacciona sempre davant un contratemps amb por, estrès o es

preocupa per tot, no és estrany que aquesta persona tingui símptomes

crònics, com malts de cap, migranyes, hipertensió, contractures, fatiga

crònica o inclús alguna malaltia cardíaca.

Els problemes apareixen de veritat quan l’estrès es fa crònic i la resposta es

perllonga en excés. Posem algun exemple:

- L’estrès fa que augmenti la densitat de la sang, cosa que pot causar un

augment de la formació de coàguls.

- Quan apareix una cèl·lula cancerígena, un sistema immunitari sa la

destrueix, en canvi si el sistema està dominat per l’estrès, la probabilitat de

càncer és superior.

- Com que la resposta immunitària està disminuïda, augmenta la

probabilitat de patir infeccions.

- Quan l’aparell digestiu està afectat per l’estrès, poden aparèixer dolors

abdominals, estrenyiment, diarrea, acidés estomacal, úlceres, etc.

Aquestes conseqüències són algunes de les moltes que es poden produir a

causa de l’estrès.

-21-

3. INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

3.1. CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

La intel·ligència és la capacitat de pensar, entendre, comprendre i de

resoldre problemes. Està lligada a altres

funcions mentals com la percepció

(capacitat de rebre informació) i la memòria

(capacitat d’emmagatzemar-la).

Existeix una teoria anomenada ‘Les

intel·ligències múltiples’, del Dr Howard

Gardner, la qual planteja que les persones

tenim 7 tipus d’intel·ligències que ens

relacionen amb la resta del món.

Aquestes intel·ligències són:

1. Intel·ligència Lingüística: És la intel·ligència relacionada amb la nostra

capacitat verbal, amb el llenguatge i amb les paraules.

2. Intel·ligència Lògica: És la intel·ligència que està relacionada amb el

desenvolupament del pensament abstracte, amb una organització a

través de pautes.

3. Intel·ligència Musical: Es relaciona amb les habilitats musicals i ritmes.

4. Intel·ligència Visual-espacial: És la capacitat per integrar elements,

percebre’ls i ordenar-los en l’espai.

-22-

5. Intel·ligència Kinestésica: És la intel·ligència que agrupa tot el que està

relacionat amb el moviment, tant el corporal, com el dels objectes y els

reflexes.

6. Intel·ligència Interpersonal: És la capacitat per establir relacions amb

altres persones del teu entorn.

7. Intel·ligència Intrapersonal: Es refereix al coneixement de tot el que

estigui relacionat amb un mateix, com l’autoconfiança i l’automotivació.

Podríem dir que la Intel·ligència emocional emmarca aquestes dues últimes

intel·ligències.

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL:

El concepte d’intel·ligència emocional va ser popularitzat pel famós psicòleg

Daniel Goleman. Aquest concepte es podria definir com la capacitat que té

una persona per sentir, reconèixer, entendre, gestionar i controlar les

emocions, tant en un mateix com en els demés, per tant, una persona

emocionalment intel·ligent té facilitat per gestionar i equilibrar les emocions.

Una persona que no sap controlar les seves pròpies emocions, per exemple,

s’enfada amb molta facilitat, es posa trista amb molta freqüència, no és

capaç de controlar els seus propis impulsos o s’ofèn o enfada davant d’una

crítica, es considera que té una intel·ligència emocional dolenta i que no sap

gestionar bé les seves emocions, en canvi, considerem que una persona que

sap com controlar-se, que es coneix bé a ell mateix, que és capaç de pensar

abans d’actuar, que controla els seus impulsos i els expressa amb educació

cap als demés, procurant no afectar negativament a la gent que l’envolta, sí

que és una persona emocionalment intel·ligent.

La intel·ligència emocional també ens ha de servir per entendre les

emocions dels demés, sabent com tractar-los de manera que se sentin a

gust al nostre costat i no provocar-los emocions desagradables, sabent com

plantejar les coses, podent entendre, respectar i gestionar les seves

emocions.

-23-

La intel·ligència emocional té com a objectiu la pau interior i la felicitat,

perquè l’únic que determina la nostra felicitat són les emocions. Si tenim una

bona intel·ligència emocional, estarem bé interiorment i la nostre vida anirà

bé, però si és el contrari i les nostres emocions van malament la nostre

percepció de la vida serà dolenta.

Per a les dones és molt important que els homes siguin intel·ligents

emocionalment i que sàpiguen adaptar-se a cada situació i a cada problema

de la vida que se’ls pugui presentar amb optimisme i eficiència.

Per a Goleman, la intel·ligència emocional implica 5 capacitats bàsiques:

descobrir les emocions, reconèixer-les, gestionar-les, crear una motivació

pròpia i per últim saber gestionar les relacions personals.

3.2. ORÍGENS DEL CONCEPTE

El psicòleg Robert L. Thorndike, a lány 1920 va utilitzar el terme

d’intel·ligència social per descriure l’habilitat de comprendre i motivar a altres

persones, dient que era "la habilidad para comprender y dirigir a los hombres

y mujeres, muchachos y muchachas, y actuar sabiamente en las relaciones

humanas" . Fins a l’any 1940, aquest era l’únic concepte que se sabia sobre

el tema, però David Wechsler va descriure la influència de factors no

intel·lectius sobre el comportament intel·ligent i a més, va dir que els tests

d’intel·ligència no serien complets fins que no es descrivissin aquests factors

adequadament.

-24-

Durant molt temps, el treball que van fer aquest dos psicòlegs va passar

desapercebut, fins que al 1983, Howard Gardner, va escriure el llibre

“Intel·ligències múltiples: La teoria en la pràctica”, en el que deia que els

indicadors d’intel·ligència, com el coeficient intel·lectual, no expliquen del tot

la capacitat cognitiva, perquè no tenen en compte diversos factors com la

intel·ligència interpersonal (capacitat per entendre les emocions, intencions,

motivacions i desitjos d’altres persones) ni la intel·ligència intrapersonal

(capacitat per comprendre’s a un mateix, apreciar els sentiments, temors i

motivacions pròpies).

La primera vegada que algú fa servir el terme intel·ligència emocional és

Wayne Payne, citant-lo en la seva tesis doctoral ‘Un estudi de les emocions:

el desenvolupament de la intel·ligència emocional’, al 1985.

L’any 1990, dos psicòlegs nord-americans, el Dr. Peter Salovey i el Dr. John

Mayer, varen desenvolupar un terme que no pensaren anés a conèixer-se

tant, aquest terme és la Intel·ligència emocional.

Des del moment en que es va presentar socialment aquest terme, poques

persones dels ambients culturals, acadèmics o empresarials l’ignoraren però

l’any 1995 Daniel Goleman (Investigador i periodista del New York Times)

publicà el llibre “Inteligencia Emocional”, i gràcies a ell es va popularitzar el

concepte.

Aquell mateix any, la revista “Time” va ser el primer medi de comunicació de

masses que es va interessar en la Intel·ligència emocional, amb un article

escrit per la reportera Nancy Gibbs, sobre el llibre de Goleman.

Gràcies al llibre de Goleman, el terme es va difondre amb articles en diaris i

revistes, programes educatius, cursos de formació per empreses, resums del

llibre, etc.

-25-

3.3. IMPORTÀNCIA DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Perquè és tan important saber reconèixer, comprendre i saber controlar les

nostres emocions?

Per què ens influeixen i en moltes ocasions ens governen?

La intel·ligència emocional és la capacitat que ens permet controlar les

nostres emocions i saber-les expressar d’una forma encertada.

Ja des dels orígens de l’ésser humà les emocions tenien el control de tot, la

part més primitiva del cervell que controla funcions bàsiques, va donar origen

als centres emocionals, però no va ser fins al cap de mollions anys que es va

originar el neocòrtex, el qual ens dona la capacitat del raciocini (facultat de la

ment que permet aprendre, entendre, raonar, prendre decisions i formar-se

una idea determinada de la realitat).

L’amígdala cerebral és la part del cervell des d’on es controlen les emocions.

Si l’amígdala es separa perdem la capacitat d’analitzar el significat

emocional dels esdeveniments i pot afectar a la memòria. Sense l’amígdala,

inclús perdem la capacitat de secretar llàgrimes.

De nens, els records es graben directament en l’amígdala, d’aquí ve el motiu

de per què les experiències de la nostra infància juguen un paper tant

important en les nostres vides adultes. En aquell moment no érem capaços

de explicar en paraules el que ens estava succeint ni per què.

Més endavant en les nostres vides, aquests records emocionals sorgeixen

molts més cops, però de vegades no els podem controlar, tot i que sabem

que són irracionals.

Si no ens sentim bé, encara que les circumstàncies semblin molt racionals

per convèncer-nos del contrari, no estarem en condicions de trobar un

equilibri.

Molts cops, hi ha nens i adolescents problemàtics en l’escola, però en realitat

el seu problema no és de tall cognitiu, sinó que és emocional, és a dir, que

tenen dificultats per gestionar les seves emocions i impulsos.

-26-

En els sistemes educatius no se li donen gaire importància a l’educació

emocional, estem en una societat que cada cop sembla que domina més el

raciocini sobre les emocions, per això és important tenir en compte que la

intel·ligència emocional juga un paper més important inclús que el cervell

racional.

A través de la intel·ligència emocional aconseguim motivar-nos, controlar els

nostres impulsos, regular els estats d’ànim i empatitzar amb els demés. Ens

permet, no només conviure amb els que ens envolten, sinó que ens permet

sobreviure. Per tant, gran part del que som ho controla la intel·ligència

emocional.

3.4. COMPRENSIÓ I INTERPRETACIÓ DE LES EMOCIONS

Els éssers humans necessiten aprendre a reconèixer que les emocions no

apareixen perquè sí, sense raó aparent, sinó que cada una està associada a

situacions concretes, de fet, això es comença a aprendre des de l’etapa

infantil, des de que som nadons.

El primer pas en l’expressió de les emocions consisteix en saber identificar-

les correctament. Quan algú no sap el que sent, el més provable és que

expressi l’emoció de manera inapropiada.

Quan no es té clar el que se sent, hi ha dues maneres que poden ajudar a

reconèixer la pròpia emoció, mitjançant el teu cos i la teva conducta.

- El cos: La majoria de les emocions s’experimenten en el cos. Si es

presta atenció a les sensacions corporals, ens podem donar compte del

que estem sentint. Però fer això, requereix molta pràctica i tenir un bon

coneixement del nostre cos ja que cada persona és diferent i cada

sensació corporal que s’experimenta és diferent a la que senten els

demés davant de la mateixa emoció.

-27-

Per exemple, davant l’ansietat o la ira, es pot reaccionar amb contractures

musculars, quan se sent por el cos reacciona amb un nus en l’estomac o

en el coll, quan s’està frustrat normalment sol presentar-se mal de cap,

però tot això és diferent per a cada persona ja que reaccionem de formes

diferents.

Per tant, si ens donem compte de qualsevol de aquestes sensacions, serà

bo preguntar-se quina emoció ho pot estar generant i així aprendre a

comprendre el nostre cos.

- La conducta: La forma de comportar-se d’un individu també és una

font molt important d’informació. Per exemple, si se sent frustració amb

freqüència quan s’està amb una persona i et molesta tot el que diu o fa,

encara que siguin petites coses, el més provable és que s’estigui sentint

ressentiment o enuig cap aquella persona des de fa temps.

Per tant, s’ha d’observar la pròpia conducta i tractar de treure conclusions

sobre l’emoció que la pot estar provocant.

Per conèixer els sentiments d’una persona mitjançant la interpretació del

seu rostre o determinar la seva personalitat no és suficient amb qualsevol

tipus de classificació tipològica.

Resulta necessari completar l’observació general amb una descripció més

detallada.

Per aquesta visió detallada, totes les escoles coincideixen en que es poden

distingir en el rostre tres parts ben diferenciades que corresponen a tres

aspectes diferents de la personalitat;

- La part o divisió superior: aquesta part correspon al front i s’identifica amb

el intel·lecte.

- La part o divisió mitja: aquesta part correspon als ulls i al nas i es

relaciona amb tot el que es refereix a les emocions i a la comunicació

amb els demés.

- La part o divisió inferior: aquesta part correspon a la boca i a la barbeta.

Es relaciona amb tots els aspectes instintius de la personalitat.

-28-

Divisió superior

Divisió mitja

Divisió inferior

Cada una d’aquestes parts correspon a un determinat aspecte de la

personalitat i d’elles es pot obtenir una gran quantitat d’informació sobre la

persona en qüestió.

La situació ideal o equilibri instintiu-emocional-mental no es sol presentar

amb freqüència , el més normal és que una d’aquestes divisions predomini

sobre les demés. Però això no té perquè ser negatiu, de fet el

desenvolupament de cada una d’aquestes divisions significa que aquesta

determinada capacitat psicològica està especialment marcada.

El que sí pot resultar negatiu és quan una de las tres parts està molt

disminuïda respecte a les demés, doncs això serà senyal de que aquell

aspecte de la personalitat està gairebé anul·lada.

Per exemple, un rostre quadrat que tingui excessivament desenvolupada la

part central, però que presenti un front estret, haurà de tenir una especial

atenció al aspecte racional en la seva vida.

-29-

3.5. EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS

És molt important per expressar les nostres emocions que de nens haguem

aprés el que sentim i que els altres també ho sàpiguen, ja que és una part

fonamental de les nostres vides i de les nostres relacions, tant amb els

demés com amb nosaltres mateixos.

Les dificultats per identificar les emocions i expressar-les correctament

poden crear-nos problemes i un alt grau de malestar.

Hi ha moltes persones que no són capaces d’expressar les emocions que

estan sentint . Alguns dels principals motius pels quals això passa poden ser:

- Por a la reacció d’altres persones. Algunes persones no expressen

les seves emocions per por del que puguin pensar els demés o per com

aquests poden reaccionar. Un clar exemple és la por que es pot sentir al

rebuig després d’expressar els sentiments d’amor cap algú. O la por a que

l’altre persona s’enfadi per expressar uns sentiments d’insatisfacció. És a

dir, es tracta de persones que tendeixen a esperar el rebuig dels demés, i

podríem dir que són persones amb una baixa autoestima i un concepte

negatiu d’elles mateixes.

- Perfeccionisme. Hi ha algunes persones que pensen que han de ser

perfectes en tot moment i que no es poden permetre sentir emocions que

ells consideren inacceptables, com la ira, la gelosia, l’ansietat o la

depressió. Aquestes persones pensen que són capaces de controlar les

seves emocions en tot moment i tenen por de mostrar-se dèbils o

vulnerables davant els altres. Sota aquest factor també s’amaga,

normalment, una baixa autoestima i por al rebuig dels demés.

El que aconsegueixen aquestes persones amb aquest comportament és

una gran falta d’intimitat amb els altres, ja que mai els podran arribar a

conèixer del tot i donarà la sensació de que són persones distants i

fredes.

- Problemes per a saber el que sents. Hi ha persones que no saben

el què estan sentint o no ho reconeixen, així que no podran expressar una

emoció.

-30-

- Falta d’acceptació i traumes. Es pot pensar que el que s’està sentint

és inacceptable, aleshores es reprimeix l’emoció, per exemple un

sentiment d’atracció sexual cap a una persona que consideres

inapropiada.

En altres casos, es produeix una acceptació de la situació que s’està

vivint, per exemple algú sotmès a una situació d’humiliació pot arribar a no

acceptar que allò estigui passant fent veure que no passa res i que no li

està afectant o negar la realitat i bloquejar les emocions.

Pot passar que davant de situacions molt desagradables no se sàpiga

com actuar i la persona es quedi sense resposta ni física ni emocional,

com podria passar en situacions traumàtiques.

- Dependència emocional. Algunes persones senten la necessitat de

complaure als demés perquè tenen una gran dependència dels altres, es

senten sols i necessiten tenir sempre algú al seu costat que els faci

costat.

Al sentir aquesta necessitat tendeixen a expressar les emocions que

creuen que l’altre persona desitja veure i intenten ser el que l’altre

persona vol que siguin. Per tant, no expressen sentiments negatius ni cap

emoció que pugui desagradar a l’altre persona, i no expressen res si no

estan segurs del que voldria l’altre persona.

El resultat d’aquest problema és una gran insatisfacció, una baixa

autoestima i una sensació de que no importa el que un vulgui ni les seves

necessitats. És probable que aquestes persones acabin en mans de

persones que s’aprofitin d’elles i de la seva necessitat de complaure als

demés.

- Creure que els altres han de saber els nostres sentiments.

Algunes persones creuen que els demés han de saber el que elles senten

sense necessitat de dir-ho. No saben que per molt que una persona

t’estimi no sempre podrà ser capaç de reconèixer el que sents.

Aquesta actitud fa sentir ressentiment i fa pensar que la persona no és

important pels altres.

-31-

Expressar les nostres emocions i

parlar sobre elles ens ajuda a pensar i

a actuar de manera adequada. Si

compartim les emocions, siguin les

que siguin, ens sentirem molt millor

amb nosaltres mateixos i trobarem

ajuda en els altres.

Per algunes persones és realment difícil expressar les seves emocions amb

paraules, però es poden buscar altres alternatives com expressar-les amb la

conducta, per exemple, per dir-li a algú que l’estimes, sense expressar-ho

verbalment, se li pot deixar una nota amb un cor dibuixat, o si algú ens fa un

favor, se li pot mostrar l’agraïment amb un obsequi o tornant-li un altre favor.

Les emocions també es poden expressar amb l’art, el ball, etc..., per

exemple pots fer un dibuix que representi el que sents en la teva relació de

parella.

Però no sempre es poden expressar les emocions mitjançant la conducta ja

que a vegades cal enfrontar-se amb el fet, per exemple si ens sentim

malament per que creiem que un company de treball s’està aprofitant de

nosaltres i volem acabar amb aquesta situació, s’ha d’afrontar el problema i

parlar amb ell directament sobre el fet per intentar resoldre’l.

Molts cops, una alternativa per sentir-se millor és posar per escrit el que se

sent, encara que ningú ho llegeixi, per expressar-nos i aclarir les idees.

Els passos per expressar bé una emoció podrien ser els següents:

1. identificar el que sentim: S’ha de posar nom a la emoció o emocions

que s’estan sentint.

2. Identificar la causa: Ens hem de preguntar per què ens sentim així?

-32-

3. Analitzar els nostres pensaments: Els pensaments exerceixen un

paper molt important sobre les nostres emocions, per tant si tenim en

compte els nostres pensaments, sabrem quan necessitem verificar-los.

Serà de gran ajuda intentar esbrinar el que pensem i saber si és cert o

ens estem equivocant al pensar així.

4. Pensar quina és la millor manera d’expressar els sentiments: Molts

cops es pot necessitar expressar les emocions de varies formes diferents

al mateix temps. El que s’ha de fer és preguntar-nos què creiem que

passaria en expressar-les d’una forma o d’altre, és a dir, quines creiem

que serien les conseqüències.

5. Preguntar-nos què pretenem aconseguir al expressar una emoció

determinada: Ens pot ajudar a trobar la manera adequada de expressar

les emocions: sentir-nos millor, aclarir el que sentim si no ho tenim clar,

mostrar afecte o agraïment, resoldre un problema amb una altre persona,

etc.

6. Regular la intensitat de les nostres emocions: No és el mateix

expressar el nostre enuig cridant i amenaçant a la persona, que parlant

d’una manera més calmada i amb una intensitat de veu més apropiada.

Si no sabem com expressar alguna de les nostres emocions correctament es

poden produir alguns dels següents efectes:

No som capaços de transmetre als demés com ens ha afectat la seva

conducta, el que sentim per ells o el que estem sentint en un moment

determinat

Hi ha moments en els que sembla que no som capaços de controlar les

nostres emocions, ja sigui estant a soles o estant amb altres persones.

-33-

Esclatem, ens irritem o ens sentim malament molt fàcilment per coses

que sabem perfectament que no tenen tanta importància, reaccionant

de forma molt exagerada.

Podem sentir una espècie de bloqueig emocional que ens impedeix ser

un mateix, sobre tot quan estem amb altre gent.

No som capaços de sentir intimitat o connexió emocional amb els

demés.

En comptes de sentir el que sentim, ignorem les nostres emocions i

tractem de sentir el que creiem que hauríem de sentir.

Expressar les nostres emocions i parlar sobre elles ens ajuda a pensar i a

actuar de manera adequada. Si compartim les emocions, siguin les que

siguin, ens sentirem molt millor amb nosaltres mateixos i trobarem ajuda en

els altres.

3.6. ALGUNS INVESTIGADORS

PETER SALOVEY I JOHN MAYER

Segons la versió original de Salovey i Mayer, al 1990, la intel·ligència

emocional consisteix en l’habilitat de dominar les emocions i els sentiments,

discriminar entre ells i utilitzar aquests coneixements per a dirigir els propis

pensaments i accions.

A l’any 1997, varen dir: “la inteligencia emocional incluye la habilidad para

percibir con precisión, valorar y expresar emoción; la habilidad de acceder

y/o generar sentimientos cuando facilitan pensamientos; la habilidad de

comprender la emoción y el conocimiento emocional; y la habilidad

para regular las emociones para promover crecimiento emocional e

intelectual”.

-34-

Solovey i en Mayer deien que quan ens referim a la intel·ligència emocional

parlem d’un “pensador amb un cor”, que percep, compren i gestiona

relacions socials.

Aquests autors han anat reformulant el concepte original al llarg del temps

amb successives aportacions.

Peter Salovey John Mayer

La intel·ligència emocional s’estructura com un model de quatre branques

interrelacionades amb quatre components bàsics:

a) Percepció, avaluació i expressió emocional: És la capacitat per la

qual les persones poden percebre, identificar, valorar i expressar

adequadament en el moment oportú i de manera correcta les emocions

amb precisió .

b) Facilitació emocional del pensament: És la capacitat de poder

experimentar o generar a voluntat pròpia determinats sentiments o

emocions.

Les emocions prioritzen el pensament i dirigeixen la seva atenció a la

informació important. L’estat d’ànim sol canviar la perspectiva de l’individu.

-35-

c) Comprensió i anàlisi emocional: És la capacitat de comprendre les

emocions i el coneixement que deriva de les emocions. Les senyals

emocionals en les relacions interpersonals són compreses.

També és la capacitat per saber etiquetar una emoció, reconèixer les

relacions entre les paraules i emocions, raonar sobre les emocions i

interpretar-les.

d) Regulació emocional: És la capacitat de regular les emocions per a

fomentar un creixement del coneixement emocional i intel·lectual. També

podem dir que és l’habilitat per regular les emocions en un mateix i en

altres, i allunyar-se d’ella quan cal. En definitiva, és la capacitat per

disminuir les emocions negatives i potenciar les emocions positives.

DANIEL GOLEMAN

Daniel Goleman és un psicòleg dels Estats Units, i un dels pensadors més

influents de la nostra època.

Va néixer a Stockton, California, el 7 de març de 1947. Aquest psicòleg és el

creador i el “pare” de la Intel·ligència emocional. Va adquirir fama mundial a

partir de la publicació del seu llibre “Intel·ligència Emocional” en l’any 1995,

sobre ciències conductuals i cerebrals.

Actualment és professor de psicologia a la Universitat de Harvard, també és

president del consorci per a la investigació de la Intel·ligència emocional en

la Universitat de Rutgers i membre de la “American Association for the

Advancement of Science”.

Daniel Goleman

-36-

Segons el propi Goleman, la Intel·ligència emocional és la capacitat de

reconèixer els nostres propis sentiments i els dels demés, de motivar-nos i

de gestionar adequadament les relacions. Com bé va dir “Les persones amb

Intel·ligència emocional son molt valorades per els demés. Son honestes,

escolten als demés, es preocupen per ells, reconeixen els seus errors i no es

desmoralitzen fàcilment”.

Per a Daniel Goleman, la Intel·ligència emocional té dos grans àrees de

competència, la personal i la social.

La competència personal determina el domini d’un mateix. Per aconseguir

aquest domini, es necessita tenir un autoconeixement que implica saber

quines emocions experimentem, què les provoca i com afecten en les

nostres actuacions. Per aconseguir aquest domini també es necessita

l’autocontrol, ja que ens porta a gestionar adequadament els estats interns

de la nostra ment, els impulsos i els recursos propis.

La competència social, determina gestió adequada de les relacions amb

les demés persones. Aquesta competència inclou la capacitat d’empatia,

escoltar molt atentament, i expressar constructivament els nostres

sentiments.

L’empatia és un dels elements més essencials de la Intel·ligència emocional,

ja que ens permet sentir i comprendre el que els demés senten i comprenen,

per tant, ens dona la sensibilitat per captar els seus sentiments, les seves

necessitats i les seves preocupacions. En definitiva, amb l’empatia podem

comprendre la perspectiva amb que els altres perceben la seva realitat.

-37-

4. PART PRÀCTICA

La meva part pràctica ha consistit en fer una enquesta, divulgada pels meus

contactes de Facebook (amics, companys de classe, coneguts, etc), els meus

familiars, etc.

El resultat d’aquesta pràctica el mostraré a continuació amb una sèrie de

gràfics:

1. Utilitzes les teves emocions o sentiments per prendre decisions

importants?

Segons el gràfic, veiem que les persones enquestades, sempre o gairebé

sempre fan servir les pròpies emocions per prendre decisions importants.

-38-

0

5

10

15

20

25

30

Sempre

De vegades

Casi mai

Mai

2. Tens consciència de cada emoció només aparèixer?

3. Quan estàs molest per alguna cosa...

Podem comprovar que quanta més edat es té, més es controlen els

impulsos negatius i això es dona especialment en els homes.

-39-

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Si

No

De vegades

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Rebentes

Intentes controlar-ho

4. Quan a alguna persona del teu voltant li passa alguna cosa, notes el

què li passa només veient-la?

En aquesta gràfica observem que proporcionalment les dones tenen més

facilitat per intuir problemes en altres persones del seu entorn.

5. Pots calmar les teves emocions negatives perquè no puguin impedir-te

continuar?

-40-

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Sempre, no cal que m'ho diguin

Depen de la persona

0

10

20

30

40

50

60

70

Sempre

De vegades

Casi mai

Mai

6. En tu mateix, saps reconèixer:

Observem que les respostes son bastant equilibrades entre homes i dones

en les diferents edats. Però veiem que en el grup de nois adolescents ha

sortit alguna resposta negant el reconeixement de les pròpies emocions,

segurament degut a la pròpia immaduresa de l’edat.

7. Saps identificar les causes reals de les teves emocions?

Pel que es pot veure en el gràfic, les noies identifiquen millor les causes

que provoquen les seves emocions que no pas els nois.

-41-

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Totes les emocions

Algunes emocions

Ninguna emoció

0

5

10

15

20

25

30

Si

No

De vegades

8. Quan estàs trist/a...

Observem que els nois es guarden més per ells mateixos les emocions de

tristesa a diferencia de les noies que tenen més facilitat d’expressar aquest

sentiment. Amb això podem concloure que els nois, amagant aquest

sentiment, voldrien demostrar més seguretat en si mateixos.

9. Quan alguna cosa no t'agrada ho dius?

-42-

0

5

10

15

20

25

Mai ho estàs

T'ho guardes per a tu

Parles amb algú que et pugui ajudar

Plores

Altres

0

5

10

15

20

25

Sempre

Casi sempre

De vegades

Casi mai

Mai

10. Parlar sobre les teves emocions et resulta...

Davant d’aquest gràfic no podríem concloure cap fet diferencial entre

homes i dones en relació a expressar les emocions amb les persones que

ens envolten, tot i que les dones presenten una mica més de facilitat per

expressar-les amb els demés, encara que no siguin persones de total

confiança.

11. Saps dir que no quan alguna cosa no et convé?

D’aquesta gràfica no podem extreure cap conclusió concreta, ja que la

resposta depèn del caràcter de la pròpia persona.

-43-

0

5

10

15

20

25

30

35

Fàcil amb tothom

Fàcil amb determinades persones

Difícil

Impossible

0

5

10

15

20

25

30

Sempre

Casi sempre

De vegades

casi mai

Mai

12. Et solen influenciar els demés?

El que mostra el gràfic és que en varies franges d’edat, les dones són més

influenciables que els homes.

En cas afirmatiu o "de vegades" en la pregunta anterior, per què?

- Perquè son persones a les que els tinc moltíssim de carinyo.

- Per el que poden arribar a pensar.

- Perquè depenent de l'ambient, la meva interpretació es una o una altra.

- Perquè confio en ells.

- Depèn de si la persona que em dona l’opinió m’importa o no.

- Perquè diuen coses que són veritat i que no hauria tingut en compte.

- Perquè deixo de pensar en mi i només penso en com els pot afectar a

ells.

- Perquè són gent a la que els hi tinc respecte.

- Si tots els demés fan alguna cosa, no m'agrada ser l'únic que no ho fa o

no hi està d'acord; tot i així m'agrada expressar la meva pròpia opinió i no

tinc cap problema en reconèixer que la meva opinió és diferent de la dels

altres.

-44-

0

5

10

15

20

25

Si

No

De vegades

- Em poden fer obrir els ulls segons les situacions

- Perquè volem o no, vivim en una societat on no decideixes tu sol, sinó

també els demés.

- Perquè els demés formen part de mi.

- Perquè no tinc prou iniciativa.

- Perquè em fan variar la meva opini sobre les coses

- Perquè m'importa molt el que pensin de mi i no vull decebre a ningú.

- Perquè a vegades no confio en mi mateixa.

- Perquè m'afecta molt el pensament de la gent sobre mi.

- M'importa el que pensin de mi i m'influencia

- Un punt de vista extern, ajuda.

- Veus altres punts de vista diferents als teus

Després de veure totes aquestes respostes i d’observar que la majoria

d’enquestats tenen entre 16 i 20 anys, es pot concloure que les persones que

formen part d’aquesta franja d’edat, solen presentar molta inseguretat i es

deixen influenciar molt per els demés per por a no encaixar en aquesta

societat, en el seu grup d’amics o en l’entorn.

-45-

13. Quan escoltes als demés, ets saps posar al seu lloc i no pots evitar

donar-los-hi consells?

Perque?

Les respostes de la gent enquestada han sigut les següents:

- Em posaria al seu lloc i li diria el que jo faria en el seu cas.

- Gairebé sempre em poso al seu lloc, però sóc nefasta per a donar consells.

- No sé com solucionar els problemes de l'altre gent.

- Sempre amb els amics, i de vegades amb persones menys conegudes.

- Soc empàtica.

- Perquè si jo fos aquella persona ho agrairia.

- Perquè és humà.

- Perquè empatitzo molt.

- M'agrada veure que la persona se sent escoltada i a mi m'agradaria que

hem tractessin així.

- Perquè m'agrada donar l’opinió personal i així reflexionar sobre els meus

actes.

- Perquè d'aquesta manera pots intentar ajudar-la millor.

-46-

0

5

10

15

20

25

Sempre

Casi sempre

De vegades

casi mai

Mai

- Perquè m'agrada ajudar.

- Perquè m'agradaria que per mi fessin el mateix.

- Sóc bastant empàtic..però això de donar consells és més difícil.

- És una reacció natural... m’agrada preocupar-me per la gent i procurar que

tots, i més els q m’envolten, estiguin bé.

- Perquè m'agrada donar la meva opinió i crec que els pot ajudar a veure les

coses des d'un altre punt de vista.

- Perquè normalment m’identifico amb els seus problemes i sé que es molt

més fàcil veureu les coses des de fora que des de dins.

- Em considero una persona atenta i que sap escoltar quan algú ho

necessita; m'agrada fer feliç a la gent i que se sentin bé amb mi i amb ells

mateixos.

- Sempre t'has de posar a la pell dels demés i entendre les seves accions

- Perquè crec que m’ho sé tot.

- Perquè el benestar dels altres també és el nostre benestar.

- Perquè soc molt empàtica i m'agrada sentir com se sent la gent i poder-la

aconsellar.

- Perquè si he passat per la mateixa situació, em sento identificada amb la

persona i intento que no caigui en els mateixos errors que jo.

- Donar consells no, però sí donar la meva opinió.

- Perquè penso que en cas invers a mi també m'agradaria que fos així.

- Perquè m'agrada ajudar a les persones i amb les experiències que he

tingut, em resulta fàcil donar consells.

- Perquè em considero una persona que sap donar consells i posar-se al lloc

de la gent.

- Perquè no té sentit escoltar a algú i no posar-se al seu lloc. Però no sempre

dono consells, de vegades és millor intentar que sigui la pròpia persona

que arribi per si mateix a les conclusions.

- No m'agrada donar consells als demés

-47-

5. CONCLUSIONS

Després d’haver-me plantejat una sèrie d’hipòtesis, he arribat a diferents

conclusions en funció de cada una d’elles.

La primera hipòtesi que em vaig plantejar al principi del treball va ser:

“Les emocions poden influir en la nostre salut?”

Respecte a això, clarament he de dir que després d’haver realitzat el treball la

conclusió és que sí. Hi ha una relació molt estreta entre la gestió que fem de

les nostres emocions i les seves conseqüències directes sobre la salut física

del nostre cos, ja que inclús poden arribar a provocar algunes malalties.

La segona hipòtesi que em vaig formular va ser:

“Ser intel·ligent emocionalment ens porta a ser més feliços?”

La conclusió que he pogut treure sobre aquesta pregunta no és que l’hagi

trobat específicament en cap informació durant el transcurs del treball, sinó que

després de valorar totes les dades aportades crec que realment, si no ens dona

la felicitat, almenys contribueix en gran mesura en donar-nos eines per

apropar-nos a ella.

I la tercera i última hipòtesi que em vaig plantejar, va ser:

“És important la intel·ligència emocional en les nostres vides? Per què?”

Jo crec que sí que és de gran importància en les nostres vides ja que ens ajuda

a gestionar les nostres emocions i focalitzar-les en un sentit positiu, a més

d’ajudar-nos en les relacions amb les persones que ens envolten i també

poder-les ajudar a elles.

-48-

6. BIBLIOGRAFIA

http://lamenteesmaravillosa.com/diez-reglas-para-educar-a-los-ninos-en-

inteligencia-emocional

http://www.rinconpsicologia.com/2011/08/el-estado-de-animo-de-los-otros-

lo.html

http://www.psicoarea.com/i_e_ninos.htm

https://www.aecc.es/TeAyudamos/informaryconcienciar/Paginas/quesonlasemo

ciones.aspx

http://crecimiento-personal.innatia.com/c-controlar-las-emociones/a-que-son-

las-emociones.html

http://crecimiento-personal.innatia.com/c-inteligencia-emocional/a-inteligencia-

emocional-es.html

http://motivacion.about.com/od/psicologia/a/Que-Son-Las-Emociones.htm

http://www.colegioespiritusanto.cl/talcahuano/wp-content/uploads/2007/09/La-

Inteligencia-Emocional-de-los-Ni%C3%B1os.pdf

http://www.slideshare.net/SalvadorSavoia21/inteligencia-emocional-

32175138?related=3

http://www.slideshare.net/Akselawnoloc/presentacion-inteligencia-emocional-

31966419?related=4

http://www.ehowenespanol.com/cuales-son-diferentes-emociones-info_327281/

http://www.neuroclassics.org/EMOCION/EMOCION.htm

http://www.las-emociones.com/verguenza.html

http://www.uam.es/personal_pdi/medicina/algvilla/fundamentos/nervioso/emoci

ones.htm

http://www.rinconpsicologia.com/2009/09/el-estudio-de-las-emociones.html

http://lamenteesmaravillosa.com/La-importancia-de-la-inteligencia-emocional

http://es.slideshare.net/vickymunreb/inteligencia-12856564?next_slideshow=1

http://mentefilosofica.blogspot.com.es/2010/08/la-importancia-de-la-

inteligencia.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Daniel_Goleman

http://definicion.de/inteligencia-emocional/#ixzz3G41NmP6B

-49-

http://hipotesis-carolus.blogspot.com.es/2008/06/sobre-la-inteligencia-

emocional.html

http://www.alvarotineo.com/articulos/inteligencia-emocional

http://www.philosophica.info/voces/emociones/Emociones.html

http://reeduca.com/desarrollo-cognitivo-piaget.aspx

La primera impresión - Cheri Huber - Oceano, S.L. 2003

Tóxicos emocionales - Alfonso Barreto - Editorial CCS, 2011

Emocions e intel·ligència social - Ignacio Morgado - Mina 2006

Inteligencia emocional - Daniel Goleman - Kairós 1995

El test de la inteligencia emocional - Sophie Martineaud i Dominique Engelhart -

Ediciones Martínez Roca, 1997, 2002

El gobierno de las emociones - Victoria Camps - Herder, 2011

La vida emocional - J.M.Asensio, J.García, L.Nuñez y J. Larrosa - Ariel 2006

-50-