of 36/36
Projecte CLI - PROMETEO 2008/09 Amb el suport del Ministeri d’Educació i les conselleries corresponents d’Andalusia, Catalunya, Euskadi, Extremadura i Madrid. Manual Pràctic de 15 a 17 anys En col·laboració amb Patrocinat per Subvencionat per

intenet segura

  • View
    221

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

internet segura

Text of intenet segura

  • Projecte CLI - PROMETEO 2008/09

    Amb el suport del Ministeri dEducaci i les conselleries corresponents dAndalusia, Catalunya, Euskadi, Extremadura i Madrid.

    Manual Prctic

    de 15 a 17 anys

    En collaboraci amb

    Patrocinat per

    Subvencionat per

  • La Comissi de Llibertats i Informtica (CLI) suna associaci que treballa activament en ladefensa del dret fonamental a la protecci dedades de carcter personal amb el ferm objectiu deconscienciar les persones, les empreses i lesadministracions de la seva importncia.

    Formen part de la CLI, a ms a ms de personesinteressades, les organitzacions segents:

    AI: Associaci dInternautes.

    ALI: Associaci dEnginyers i EnginyersTcnics en Informtica.

    APDHE: Associaci Pro Drets HumansdEspanya.

    FADSP: Federaci dAssociacions per a laDefensa de la Sanitat Pblica.

    UGT: Uni General de Treballadors.

    Pro jec te CL IPROMETEO 2008/09

    La CLI desenvolupa el projecte CLI-PROMETEO, que sadrea a nens i nenes iadolescents per fomentar des de lescola ls deles tecnologies de la informaci i, alhora,conscienciar-los de la necessitat de la proteccide dades de carcter personal.

    Equip directiu de la CLI: Junta Directiva de lAssociaci

    Equip de Direcci del Projecte CLI-PROMETEO: Antoni Farriols, Jos Manuel Ferrer, Jos Carlos Vaquero

    Assessoria Jurdica: Carlos Valero, Jordi Bacaria, Lola Albo, Ernesto Qulez

    Equip informtic: Jos Manuel Ferrer, Carlos Ramn Ferrer

    Collaboraci especial en el disseny de vinyetes: M. del Carmen Labarquilla

    Manuals de protecci de dades del Projecte CLI-PROMETEO:Manual de 9-11 anys. Coordinaci: Salustiano AsencioManual de 12-14 anys. Coordinaci: Alberto LealManual de 15-17 anys. Coordinaci: Dbora CaballeroTraducci i adaptaci al catal:Agncia Catalana de Protecci de Dades

    Maquetaci: Web y Media Diseadores, S.L.

    Direcci del manual: Comissi de Llibertats i Informtica

    Impressi: Centro Especial de Empleo Ponce de Len

    Dipsit legal: M-53404-2008

    EDICI PRIVADA

    Copyright 2008Queda prohibida la reproducci total o parcial de lobrasense el perms escrit de la Comissi de Llibertats iInformtica.

  • 1

    Captol Contingut Objectius Activ itats p.

    ndexIntroducci

    Activitats que es poden fer i benefici que ensaporten

    Saber quins sn elsprocediments tcnics perafavorir la nostra intimitat

    Antivirus, bloquejadors definestres emergents (pop ups),tallafocs. Evitar correus nodesitjats (correus brossa, spams)

    3.2. Trobades ambpersones desconegudes:a travs de la xarxa (en lnia) i reals (cites a cegues)

    3.3. Ciberassetjament o ciberbully ing

    3.4. Fraus per Internet:compres i tcnica de la pesca o phishing

    Presentaci del manual Motivaci

    Captol 1. El bon s delordinador (Internet) i del telfon mbil

    Valorar les possibilitats i elsavantatges que tenenambdues tecnologies

    Captol 2. El mal sdInternet: problemesque puc tenir

    La protecci de dadespersonals i la seva privacitat:aspectes tcnics

    Captol 3. 3.1. Compartir arx ius:latac dels v irus

    Conixer les possibles invasionsde la nostra privacitat i elsmitjans per evitar-les

    Trobades amb altres persones a travs de la xarxa: els xats

    Identificar els perills destablircontacte amb personesdesconegudes

    -Qu s?-On succeeix?-Com puc reconixer-lo?Un cas real dassetjament electrnic

    Reconixer els casosdassetjament i saber actuar-hi en contra. Alguns consells

    La identitat electrnica Prendre conscincia de lesprecaucions necessries per protegir la identitat

    Proposta dactuaciones.Test daddicci

    Eliminaci dhistorials,galetes (cookies), arxius,contrasenyes automtiques

    Modificaci darxius:alteraci dimatges reals

    Anlisi dimatges ambdoble personalitat: la realitat enganya

    Debat: models de personalitat

    Phishing: estudi duncas real

    2

    3

    6

    8

    13

    15

    18

    Captol 6. Resum i conclusions

    Captol 5. Els nostresdrets com a ciutadans: protecci de dadespersonals

    Captol 4. El correuelectrnic

    Configuraci i precaucions Aprendre a configurar-se uncompte de correu electrnicamb les garanties necessries

    Configuraci dun comptede correu electrnic

    Conixer els drets que ensemparen: dret daccs,rectificaci, cancellaci i oposici de dades personals.Model de denncia

    Conixer els drets sobreprotecci de dadespersonals duna maneraactiva

    Exercici prctic sobre un cas de denncia a lAgncia Catalana de Protecci de Dades

    Consells per a pares, mares,educadors, educadores i tutors legals

    22

    24

    31

  • 2

    DE QU TRACTA AQUEST MANUAL?

    Internet, el telfon mbil, lMP3, lMP4 i all que formalment sanomena tecnologies de la informaci

    (TI) sn recursos habituals en la vida de les persones joves com tu. Desprs dun estudi que hem fet

    amb ms de vuit mil estudiants dedats compreses entre els 9 i els 17 anys, hem comprovat que els

    dediqueu bona part del vostre temps. Un 37 % de vosaltres heu afirmat que utilitzeu Internet cada dia.

    Per ho saps tot, sobre les tecnologies de la informaci? En fas un bon s? Saps tots els perills a qu

    texposes quan et connectes a Internet? Aquest manual et vol respondre totes aquestes preguntes.

    Volem ampliar la teva informaci i el teu coneixement sobre aquestes tecnologies, avisar-te dels

    possibles perills i donar-te les armes per defensar-te. A ms, amb aquest manual volem conscienciar-

    vos de la importncia de la protecci de les dades de carcter personal (nom, cognoms, telfon, adrea,

    DNI, fotos). Sn la nostra intimitat i lhem de protegir. Tinformarem sobre els teus drets i deures en

    aquesta matria, perqu spigues fer un bon s de les teves dades.

    COM US HO EXPLICAREM?

    El manual est dividit en diversos captols que tenen lestructura segent:

    Contingut: Aqu et donem tota la informaci que necessites sobre el tema. Et sorprendr la gran

    quantitat de coses que no sabem sobre les tecnologies de la informaci.

    Consells: En aquest apartat trobars recomanacions i consells prctics i tcnics per fer un bon s

    de les tecnologies.

    Activitat: Al final de cada captol toferim un petit joc per posar en prctica el que has aprs.

    Aquest manual est pensat perqu tanimis a llegir-lo i a fer les activitats amb els teus pares, tutors i

    professors. Junts aprendreu moltes coses i, a ms, et podran explicar tot all que no acabis dentendre.

    Al final del manual tamb sinclou un apartat de consells per a pares, mares, educadors, educadores i

    tutors legals.

    Introducc i

  • 3

    EL BON S DE LORDINADOR (INTERNET) I DEL TELFON MBIL

    En aquest captol et proposem una llista dactivitats que pots fer amb Internet i amb el telfon mbil, i texpliquem els

    beneficis que et poden aportar. Tamb et donem una srie de consells per fer un bon s daquestes tecnologies i, finalment,

    et posem a prova: ets un addicte a les tecnologies de la informaci? Comprova-ho fent el test que et proposem al final de

    cada captol.

    QUINES ACTIVITATS PODEM FER AMB INTERNET I AMB EL TELFON MBIL?

    Informar-nos i aprendre. Internet s una enciclopdia gegant. Noms cal que introdum en qualsevol cercador

    dInternet els conceptes que volem saber i obtindrem milers de resultats de la nostra cerca: esdeveniments histrics,

    curiositats, receptes, trucs, la biografia del nostre artista favorit; la xarxa ens proporciona una quantitat infinita

    dinformaci que ens ajuda a seguir aprenent.

    Comunicar-nos. Telegrames, cartes, felicitacions de Nadal Sona antic, oi? Doncs fins fa poc temps no hi havia cap

    altra manera de comunicar-se. Ara grcies a Internet i al telfon mbil podem parlar amb els nostres amics i familiars

    en qualsevol moment, s igual en quina part del mn siguem. Aquest s sens dubte un dels grans beneficis de les

    tecnologies de la informaci. A ms, lanonimat que ofereix Internet ens ajuda a perdre la timidesa i a relacionar-nos

    amb ms facilitat. Podem conixer gent de tot arreu del planeta i descobrir noves cultures i nous costums que tamb

    ens ajudaran a ser ms tolerants. Els blocs o frums ens permeten expressar les nostres opinions sobre temes que ens

    agraden. En definitiva, aquestes tecnologies ens ajuden a relacionar-nos i socialitzar-nos.

    Divertir-nos. A la xarxa i al telfon mbil, hi trobem moltssims jocs per entretenir-nos amb els nostres amics o sols. Ens

    ajuden a millorar les nostres habilitats, a posar a prova el nostre enginy i, sobretot, a divertir-nos!

    Viatjar. A ms de poder tramitar les nostres vacances cmodament des de casa, hi ha programes genials que ens

    permeten visitar qualsevol lloc del mn des del nostre ordinador: les pirmides dEgipte, lesttua de la Llibertat o la torre

    Eiffel, sense mourens de la cadira!

    Cap to l 1

  • 4

    CONSELLS PER FER UN BON S DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI

    Un percentatge molt alt de vosaltres dieu que utilitzeu Internet cada dia. Per ho feu duna manera adequada? Et proposem

    una srie de consells i dactivitats perqu facis un bon s de les tecnologies de la informaci.

    1. Temps. s important que controlis el temps que passes davant de lordinador o amb el telfon mbil. Sn eines molt

    tils per, com tot, cal utilitzar-les amb moderaci. Entre les classes, els deures i altres activitats extraescolars, et queda

    molt poc temps doci. No toblidis de passar temps amb la teva famlia i els teus amics, llegir llibres o escoltar la teva

    msica preferida. Aix, fes comptes i organitzat b. Hi ha temps per a tot!

    2. Informaci. Vigila!, a Internet hi ha molta informaci fiable i certa, per tamb nhi ha molta de falsa. Abans de creuret

    tot el que la xarxa et diu, pregunta-ho a una persona adulta o contrasta la informaci amb un llibre que tinguis a m.

    3. Diversi. Fuig dels jocs que continguin qualsevol tipus de violncia o que et puguin donar problemes!

    4. Blocs, frums, xats Sigues sempre respectus i tolerant amb les opinions dels altres. No insultis, ni amenacis ni

    facis res que pugui perjudicar altres persones. Diverteix-te i passa dels mals rotllos!

    5. Compres: Si has vist alguna cosa que tagrada a Internet, consulta-ho amb els pares o una persona adulta responsable.

    No confis en les ofertes ni les promeses miraculoses: no existeixen!

    ACTIVITAT. Ets addicte a les tecnologies de la informaci?

    La major part de vosaltres afirmeu que sempre que us connecteu a Internet us hi esteu ms estona de la que us haveu

    proposat. Per, saps si hi ests enganxat? Esbrina-ho amb el test que et proposem. Quina daquestes respostes s la ms

    semblant a la que donaries tu?

    1. Quantes hores al dia dediques a Internet?

    A. Menys duna hora. Faig moltes activitats i gaireb no tinc temps per connectar-me a Internet.

    B. Entre dues i tres hores. Magrada dedicar fora temps del meu oci a connectar-me per parlar amb amics i tamb

    per buscar informaci per a les classes.

    C. Ms de quatre hores diries. Quasi sempre estic davant de lordinador, jugant, parlant, buscant informaci que

    minteressa

    2. Quants SMS acostumes a enviar amb el telfon mbil a amics i familiars en una setmana?

    A. Un o dos com a molt. Noms envio SMS per a qestions importants o moments especials.

    B. Entre tres i sis SMS. Acostumo a enviar algun missatget i a contestar els que menvien.

    C. Ms de set missatges a la setmana. Perdo el compte dels SMS que envio. Encara que vegi els meus amics cada

    dia, ens enviem missatges contnuament. Mencanta!

  • 3. Com et sentiries si durant una setmana desapareguessin Internet i el telfon mbil?

    A. Puc aguantar una setmana i ms temps sense Internet i el telfon mbil.

    B. Sem faria molt estrany, per una setmana passa de seguida!

    C. No ho podria suportar! Quin avorriment! Com em comunicaria amb els meus amics? Seria molt dur

    4. Quan NO et connectes a Internet o el telfon mbil, qu fas gaireb sempre?

    A. Faig esport, parlo amb la meva famlia, estudio, llegeixo

    B. Miro la tele o estudio.

    C. Penso en lhora de connectar-me, de mirar si mhan escrit un correu o han firmat en el meu bloc. Noms tinc

    ganes de navegar!

    5. Quan et connectes a Internet o utilitzes el telfon mbil, qu fas gaireb sempre?

    A. Mhi estic el temps just per fer el que haig de fer, i si els meus pares em truquen o tinc altres coses per fer, ho

    deixo de seguida.

    B. Em diverteixo i magrada navegar una estona, negocio amb els meus pares el temps que puc estar-mhi i ho

    compagino amb altres activitats.

    C. s el millor moment del dia. Mho passo b mentre sc a Internet o utilitzo el telfon mbil. Si alg minterromp

    o em diu que pari menfado moltssim!

    SOLUCIONS

    Majoria de respostes A: Ni fu ni fa. Ets una persona prctica i creus que les tecnologies de la informaci sn

    sobretot eines que ens fan ms fcil la vida, per podries viure perfectament sense. Saps mil maneres alternatives de fer

    el que faries amb Internet o amb el telfon mbil.

    Majoria de respostes B: El punt mitj. En el punt mitj hi ha la virtut s la frase que et defineix. Utilitzes les

    tecnologies de la informaci duna manera moderada i no deixes de fer altres coses com estudiar o estar amb la teva

    famlia. Molt b! Les tecnologies de la informaci sn molt tils i prctiques, per no hem de deixar que es converteixen

    en una obsessi. No canvis!

    Majoria de respostes C: Totalment enganxat!. Has danar amb compte. No donis prioritat en la teva vida a

    Internet o al telfon mbil. Mentre et connectes, deixes de banda la relaci amb la teva famlia o els estudis, i aix pot

    tenir conseqncies greus. Has de reduir ls daquestes tecnologies i dedicar el temps que guanyars a fer esport, parlar

    amb els teus pares, llegir o estudiar.

    5

  • 6

    EL MAL S DINTERNET: PROBLEMES QUE PUC TENIR

    LA PROTECCI DE LA NOSTRA INTIMITAT: ALGUNS CONSELLS TCNICS

    Tal com hem vist, Internet t moltssims avantatges, per tamb s ple de perills i riscos. Quan sortim al carrer, vigilem que

    no ens prenguin la cartera o el moneder on portem tota la nostra documentaci, totes les dades que ens identifiquen, com

    el DNI, les nostres fotos, aquella entrada del nostre concert preferit En definitiva, protegim la nostra intimitat. Per qu no

    fem el mateix a Internet? Les dades de lestudi que hem fet revelen que la major part de vosaltres sabeu si el vostre ordinador

    est protegit per antivirus o antiespies. Per, encara que en la tranquillitat de la nostra habitaci, ens sentim a recer del mn,

    en el moment en qu el nostre ordinador es connecta a la teranyina mundial que s Internet estem totalment desprotegits,

    exposats a milions de riscos que poden tenir conseqncies greus si no prenem les mesures oportunes.

    EL TEU ORDINADOR: UN ROBOT CLASSIFICADOR

    El teu ordinador ho anota tot, guarda totes les pgines webs que has visitat, les pellcules i la msica que has baixat, les

    cerques que has fet a Google o Yahoo, el teu correu electrnic, les dades que has emplenat en un formulari dinscripci, les

    teves contrasenyes, les teves converses del programa de missatgeria instantnia, tot! No oblida mai res si no s que tu li

    ho dius i, encara pitjor, qualsevol que tingui uns coneixements mnims dinformtica podr saber-ho tot sobre tu i utilitzar

    les teves dades duna manera inapropiada. Per anem a pams: el teu ordinador ho t tot classificat i guardat en llocs

    diferents; abans de donar-te uns quants consells informtics perqu estiguis protegit dels lladres de dades, veurem qu es

    guarda a cada lloc:

    Historial: s on semmagatzemen la majoria de pgines web que has visitat. Sn algunes de les traces que vas

    deixant per la xarxa. Conv esborrar-les perqu ning no les pugui seguir.

    Galetes (cookies, empremtes): Sn arxius que contenen ladrea de la pgina que acabes de visitar. Algunes sn

    temporals, per daltres poden quedar-se molts anys dins del teu ordinador. A travs de les galetes, els espies poden fer

    un seguiment de les pgines web que has visitat i accedir als teus arxius per saber quins sn els teus gustos i les teves

    preferncies, amb lobjectiu de configurar llistes de possibles clients que desprs venen a empreses comercials. s

    important que les vagis eliminant de tant en tant.

    Arxius: Les imatges i els continguts de les pgines web que has visitat semmagatzemen a lordinador per accelerar la

    crrega de les pgines quan tornes a visitar-les, per a partir daquests arxius es pot accedir a les dades que has escrit

    Cap to l 2

  • a les pgines web que has visitat. Quan esborris aquests arxius trigaran una mica ms a baixar les pgines que revisitis,

    per estars protegit dels espies i els lladres informtics.

    Ara ja saps qu guarda el teu ordinador i on ho guarda.

    Taconsellem que de tant en tant, com a mnim un cop la

    setmana, dediquis cinc minuts a esborrar totes aquestes dades

    que es queden al teu ordinador, per evitar que els lladres de

    dades envaeixin la teva intimitat. Com? Continua llegint i

    podrs estar protegit amb quatre passos molt senzills. Si tens

    lltima versi dInternet Explorer (v. 7) s molt fcil: noms has

    dobrir una pgina dInternet i seleccionar Herramientas >

    Eliminar el historial de exploracin i tapareixer un quadre

    com aquest:

    En aquesta finestra pots eliminar lhistorial, les galetes, els arxius

    i les contrasenyes simplement seleccionant eliminar en cada

    opci i desprs confirmant la teva decisi.

    Si tens el Windows XP i la versi anterior dInternet Explorer, els

    passos que has de fer tamb sn molt simples. Obre tamb una

    pgina dInternet i selecciona Herramientas > Opciones de

    Internet, fes un clic a la pestanya General, selecciona

    Eliminar el historial, les galetes o els arxius i desprs fes clic

    a Aceptar.

    Per esborrar el teu historial amb Firefox 7.x, fes el segent:

    Editar > Preferencias, fes clic al Navigator, selecciona

    Historial i clica a Borrar historial. El procs per esborrar

    les galetes s semblant: selecciona Herramientas > Gestor de

    cookies > Gestionar cookies guardadas i al quadre que

    apareixer podrs seleccionar quines cpies vols esborrar o fer

    clic al bot Eliminar todas las cookies i Aceptar. Per

    eliminar els arxius amb Firefox 7.x, selecciona Editar >

    Preferencias i fes un doble clic sobre Avanzadas.

    Selecciona Cach i fes clic a lopci Vaciar cach de disco.7

  • 3.1. COMPARTIR ARXIUS: LATAC DELS VIRUS

    Ara ja saps com funciona el teu ordinador, per encara no ests protegit i tens una nova missi: no deixar que es converteixi

    en un zombi manipulat per estranys i protegir-lo de tots els perills que hi ha a Internet. Encara no saps els noms daquests

    atacants? A continuaci et donem tota la informaci que necessites sobre aquests malfactors i els escuts que et calen per

    estar protegit:

    VIRUS

    A Internet nhi ha una plaga i, encara que et sorprengui de saber-ho, tamb nhi ha al telfon mbil. Sn programes

    informtics que es propaguen amb una gran facilitat i que sn molt perjudicials. A vegades es manifesten i sabem que hi

    sn, per molt sovint samaguen en arxius o programes que es baixen i que poden destruir les dades del teu ordinador,

    sostreuren les teves dades personals, les teves fotos En definitiva, que poden manejar el teu ordinador en lloc teu,

    convertint-lo en un zombi. Hi ha una gran varietat daquests virus; ten donem uns

    quants noms perqu estiguis alerta:

    Stealth: s un dels pitjors, ja que set fica dins de lordinador sense que te

    nadonis i infecta tot el que hi troba. Fins i tot enganya lantivirus, tot

    modificant les dades perqu no el pugui detectar.

    Parsit: Pot estar ocult en aquells programets en qu ens diuen Executar.

    Et sona, oi?

    Cuc: Es propaga amb moltssima facilitat, ja que es transporta dun ordinador

    a un altre per mitj del correu electrnic o la missatgeria instantnia.

    Cavall de Troia o troi: Samaguen darrere dalguns programes que ens

    baixem pensant que sn inofensius. Un cop baixat el programa, el troi se

    tintrodueix a lordinador i pot fer-hi tot el que vulgui.

    Cabir, el virus del telfon mbil: Viatja a travs del Bluetooth. Si entra dins el teu telfon mbil, en pot extreure els

    teus missatges de text o contactes, seguir els teus moviments o escoltar les teves converses. Vs amb compte quan

    utilitzis el Bluetooth, i no acceptis arxius de gent que no coneguis.

    8

    Cap to l 3

  • ESCUTS PER DEFENSAR-TE DELS VIRUS

    Antivirus: s molt important que tinguis installat un antivirus al teu ordinador. Aquests paquets informtics sn com

    els nostres guardaespatlles, que sempre estan alerta davant de possibles programes perjudicials que sens poden

    introduir a lordinador i utilitzar les dades i els arxius que hi tenim guardats. Per aix, perqu estiguis ms segur, et

    recomanem que sempre tinguis un antivirus installat. A ms, recordat dactualitzar-lo peridicament, perqu aquests

    paquets tenen una caducitat i en el moment en qu passi la data tornars a estar en perill.

    Tallafocs o firewallen angls: Aquest tipus de programes sn el porter del teu ordinador; ning no hi pot entrar sense

    que ell li doni perms per fer-ho. Tavisa de programes que poden actuar en perjudici del teu ordinador i et fan invisible

    davant dels possibles lladres que cerquen vctimes. En alguns webs trobars tallafocs que et pots baixar gratutament;

    s molt recomanable que tinstallis un daquests porters.

    RECORDA

    Consulta sempre els teus pares o tutors a lhora desborrar qualsevol document, galeta o historial de lordinador per evitar

    un mal major, i tamb quan installis un antivirus o un tallafocs.

    FINESTRES EMERGENTS O POP-UPS

    Un altre risc dInternet sn les maledes finestretes de

    publicitat que de vegades surten en una pgina web

    que intentem llegir. No ens deixen navegar

    tranquillament, fan que la nostra connexi sigui ms

    lenta i ens porten a altres pgines que no volem visitar

    mentre intentem tancar-les desesperadament. Sn les

    anomenades finestres emergents (pop-ups). Si vols

    eliminar per sempre aquestes finestretes tan molestes,

    segueix aquests passos: obre una pgina web, vs a

    Herramientas > Opciones de Internet, clica la

    pestanya de Privacidad i activa la casella del

    Bloqueador de elementos emergentes. Algunes

    versions dInternet Explorer inclouen aquesta opci

    directament a Herramientas.

    9

  • Tamb pots aconseguir un programa bloquejador de finestres emergents, que revisa peridicament els programes que

    shan installat al teu ordinador sense que tu ho spigues i que tatabalen amb les finestres emergents. Aix estars

    totalment segur que no et tornaran a molestar!

    CORREUS BROSSA O SPAMS

    Com el seu nom indica sn escombraries i, per tant, no els has dobrir mai.

    Generalment sn correus amb finalitat comercial, per en molts altres casos

    sn portadors de virus, troians o cucs, que poden fer malb lordinador,

    agafar-ne dades o portar-nos molts maldecaps.

    Com els podem identificar? Alguns servidors de correu

    electrnic ens avisen que el missatge pot ser un

    correu brossa, per la majoria de vegades no

    ho fan. Normalment sn de persones que no

    coneixes i amb assumptes com ara:

    - Guanya milions amb el mnim esfor

    - Lamor de la teva vida test esperant

    - Problemes? Des davui shan acabat

    Per no ten refis! Hi ha la possibilitat que rebis un

    correu brossa des de ladrea dun amic o conegut, del

    teu banc, dalguna instituci que coneguis, fins i tot des de

    la teva prpia adrea electrnica informant-te que el teu missatge no ha arribat al destinatari.

    En aquests casos, el missatge ve amb un arxiu adjunt; no lobris! Segueix la segona regla dor de la informtica: Davant del

    dubte, esborra.

    Els spammers (gent que envia correu brossa) saprofiten de la nostra curiositat o del desig de solucionar els nostres

    problemes, amb la intenci dintroduir-nos un virus i poder controlar el nostre ordinador convertint-lo en un zombi. Et

    recomanem que estiguis sempre alerta i no et refis de cap correu abans de contrastar que ve dun lloc fiable.

    Com arriben fins al meu correu? Els spammers poden aconseguir la teva adrea de correu de diverses maneres.

    - Vas escriure la teva adrea per participar en un frum o per enregistrar-te en una pgina web.

    10

  • - Quan et vas apuntar a una pgina, vas acceptar de rebre correu brossa sense ni tan sols estar-hi dacord.

    - Potser un amic ha incls la teva adrea en una daquestes pgines web que et demanen que reenvis a daltres amics.

    - Han trobat la teva adrea en bases de dades dempreses o institucions privades.

    - Potser has estat vctima dun atac dels spammers, que es dediquen a crear adreces de correu a latzar.

    Com puc desfer-me del correu brossa? Per desgrcia, no hi ha manera de desfer-nos daquests molestos correus, per

    s que podem donar-te una srie de consells prctics per evitar-los:

    - Si els correus brossa tenvaeixen contnuament, crea un nou compte de correu electrnic.

    - Obre un altre compte secundari que et serveixi per enregistrar-te a les pgines web i frums.

    - Posa un nom complicat al teu compte, que inclogui nmeros, guions, com per exemple

    [email protected], perqu et far ms resistent als programes de cerca automtica dadreces.

    - No tenregistris ni donis les teves dades a les pgines que puguin constituir un risc per a la teva seguretat.

    ELS 10 MANAMENTS DEL GUERRER INFORMTIC

    1. Installar i actualitzar un antivirus i un tallafocs.

    2. No baixar ni executar arxius adjunts sense verificar abans si el remitent s de confiana.

    3. No menregistrar ni introduir les meves dades en pgines insegures.

    4. No baixar programes de procedncia desconeguda, perqu podrien estar infectats i portar virus al meu ordinador.

    5. Davant del dubte esborrar! Qualsevol correu que em faci desconfiar, lesborrar immediatament.

    6. No enviar ni penjar les meves fotos. Podrien utilitzar-les altres persones, violant la meva intimitat.

    7. No em deixar enganyar ni seduir per correus que em prometin miracles.

    8. Anir amb compte a lhora de compartir el meu llapis de memria USB (pen drive) i passar sempre lantivirus. Fins i

    tot els nostres amics ens poden encomanar un virus que tinguin al seu ordinador quan compartim aquests utensilis.

    9. No obrir ni enviar missatges cadena. Noms es tracta de tcniques utilitzades pels pirates informtics per recollectar

    ms i ms adreces i fer de les seves.

    10. No far res que pugui ocasionar algun daquests problemes a daltres persones.

    11

  • MODIFICACI DARXIUS: ALTERACI DIMATGES REALS

    PER QU NO HAS DE PENJAR LES TEVES FOTOS A INTERNET?

    Si penges les teves fotos a Internet, qualsevol persona hi pot accedir i manipular-les tant com vulgui per ridiculitzar-te, amb

    tots els problemes que aix comporta. Mira qu li ha passat a aquest pobre noi.

    * Aquesta s la foto original que va penjar a Internet

    * Aix s el que van fer amb la foto Font: www.youtube.com

    ACTIVITAT. Endevina el final de la histria

    Et proposem un joc: endevina el final daquesta histria basada en un fet real. Llegeix atentament i escull un dels tres

    possibles finals. No facis trampes, i no llegeixis la soluci fins al final!

    Karl Schofield, angls, de 39 anys i enginyer de telecomunicacions, s detingut i arrestat per un delicte de pornografia

    infantil. La policia ha trobat al seu ordinador 14 fotos pornogrfiques de menors. Senfronta a una condemna de deu anys

    de pres per cada foto trobada, s a dir, 140 anys darrere les reixes.

    Quin creus que s el final de la histria?

    Opci A: Karl Schofield s condemnat a la pres, perqu si han trobat aquestes fotos al seu ordinador s que ell se les ha

    baixades. No pot ser de cap altra manera, per tant a la pres!

    Opci B: El condemnen i el tanquen a la pres, per al cap duns quants anys un dels seus millors amics confessa que va

    ser ell qui va posar les fotos a lordinador del Karl, per venjar-se dun antic conflicte que van tenir.

    Opci C: Karl Schofield s innocent i no va a la pres, ja que els seus advocats poden demostrar que aquestes fotos

    pornogrfiques les va collocar al seu ordinador un cavall de Troia.

    SOLUCI

    Has escollit la darrera opci? Doncs lhas encertada! Karl Schofield era totalment innocent. Ell no es va baixar mai aquestes

    fotos, sin que va ser vctima dels pirates informtics. Els seus advocats van aconseguir demostrar que al seu ordinador shi

    12

  • havia installat un cavall de Troia des don shavien baixat les fotos, sense que el propietari de lordinador ho sabs, per mitj

    del seu correu electrnic o en acceptar de baixar algun altre arxiu. El Karl sen va poder sortir, per va perdre la feina i va

    passar dos anys horribles fins que es va saber la veritat. Aix doncs, pren-tho seriosament i protegeix-te quan et connectis a

    la xarxa!

    (Cas real extret de la notcia Trojan horse defence results in child porn acquittal. Font: http://www.out-law.com 25/04/2003)

    3.2. TROBADES AMB PERSONES DESCONEGUDES: A TRAVS DE LA XARXA (EN LNIA) I REALS (CITES A CEGUES)

    En lestudi que hem fet, observem que un dels principals usos que feu dInternet i el telfon mbil s el contacte amb altres

    persones a travs dels xats, missatges de telfon mbil o missatgeria instantnia: el 65,7 % de vosaltres dieu que feu servir

    els xats per conixer gent nova, a ms del 69,5 % que ho feu enviant missatges curts de telfon mbil. Per aix volem que

    spigues quins sn els beneficis i els riscos que comporta establir relacions amb persones desconegudes.

    TROBADES AMB ALTRES PERSONES A TRAVS DE LA XARXA: ELS XATS

    El mn ha canviat i les maneres de relacionar-se tamb. Abans els nostres amics eren els que fiem a lescola, a linstitut, a

    la discoteca o al lloc on estiuejvem, per ara podem tenir amics a lArgentina sense haver de sortir de la nostra habitaci.

    Els xats i les comunitats virtuals, definits com a converses en lnia i en temps real que

    sestableixen entre dues o ms persones, els fan servir gent de totes les edats i

    condicions socials, ja que aporten molts beneficis:

    Tens companyia sempre que vols. Noms thas de posar un lies

    (nickname) i entrar en un xat per estar connectat amb milions de

    persones de tot el mn.

    Enriqueixes el teu coneixement daltres cultures i costums, cosa

    que et fa ms tolerant amb les persones que sn diferents.

    Lanonimat que proporcionen els xats tajuda a superar la

    timidesa i possibles complexos, i ts molt ms fcil establir

    relacions amb altres persones.

    13

  • S IMPORTANT QUE IDENTIFIQUIS ELS PERILLS DESTABLIR CONTACTE AMB PERSONES DESCONEGUDES I QUE

    SPIGUES ACTUAR

    No tothom t bones intencions a Internet, per aix has danar amb molt de compte. No ten refis!

    Les persones amb qui parles per Internet et poden mentir sobre la seva edat, el seu aspecte fsic o la seva professi. Fins

    i tot poden enviar-te una foto que no s real. No et deixis enganyar!

    Algunes daquestes persones poden ser molt ms grans que tu i tenir males intencions. El 95 % dels pederastes

    (persones majors dedat que abusen sexualment de menors) coneixen les seves vctimes a travs dels xats.

    A Internet s molt fcil mentir i amagar que ets un altre tipus de persona. Normalment et tractaran amb una amabilitat

    excessiva, et diran coses boniques encara que ni thagin vist, et prometran portar-te a llocs on els teus pares no et deixen

    anar com un concert o una discoteca No et creguis tot el que et diuen.

    La majoria et demanar de veuret per la cmera web, fins i tot et poden rebutjar si no ho fas. Intentaran convncer-te

    que facis el que volen veure. No et deixis convncer i no acceptis cap videoconferncia amb persones estranyes.

    s molt probable que et demanin fotos o dades personals, com la teva adrea o la zona on vius. No envis mai les teves

    fotos ni donis les teves dades personals a ning.

    No acceptis arxius de persones que coneixes del xat, perqu podrien incloure algun dels virus dels quals them parlat i

    copiar les teves fotos i dades personals. Fins i tot les canons o les fotos que tenvien poden ser perilloses.

    No quedis amb persones que coneguis a la xarxa. La majoria de vegades, aquest tipus de cites sn un fracs. En els casos

    ms lleus, la persona no s fsicament com deia que era, per tamb hi ha la possibilitat que sigui una persona

    depravada i que intenti abusar de tu.

    Parla amb els teus pares o tutors de les relacions que estableixes per Internet. Ells sempre miraran pel teu b i et podran

    orientar millor sobre la classe de persona que has conegut.

    Si et saltes tots aquests consells i decideixes quedar amb una daquestes persones que vas conixer per Internet, no hi

    vagis mai sol/sola! Conven el teu grup damics i aneu-hi tots junts.

    ACTIVITAT. Anlisi dimatges amb doble personalitat : la realitat enganya

    A vegades la realitat no s el que sembla. Per aix et proposem aquest senzill joc que demostra que la realitat enganya. Qu

    hi veus, a cada imatge? Hi pots veure les dues personalitats? Trobars les solucions al final de la pgina.

    A) B) C) D)

    14

  • SOLUCIONS

    Imatge A: Pots veure-hi una vella i una jove de perfil. (El nas de la vella s la mandbula de la jove.)

    Imatge B: Hi pots veure un trompetista i la cara duna dona.

    Imatge C: Segons com miris aquesta imatge, hi veurs un conill o un nec. (Les orelles del conill sn tamb el bec de lnec.)

    Imatge D: En aquesta imatge veurs, de color negre, un gerro, i de color blanc, dues cares qu es miren.

    Daqu en pots treure una lli. Has aconseguit veure les dues personalitats a cada imatge? Aix noms s un exemple de

    com la realitat et pot arribar a enganyar. Amb les persones que coneixem als xats ens pot passar el mateix: que es disfressi

    de jove per en realitat sigui una vella, o que hi vegis un saxofonista (imatge B) per al darrere hi hagi la cara duna dona.

    Sigues sempre molt prudent i no confis en tot el que et diguin: ja has pogut comprovar que la realitat, de vegades, enganya.

    3.3. CIBERASSETJAMENT O CIBERBULLYING

    Amb el nostre estudi hem detectat que un 21,9 % de lalumnat enquestat reconeix haver rebut alguna vegada insults o

    comentaris violents o racistes a travs de la xarxa. Aix pot ser el principi dun assetjament, que quan es fa a travs de les

    tecnologies de la informaci sanomena ciberassetjament (ciberbullying). s un tema que ens preocupa molt i per aix en aquest

    captol procurarem apropar-te una mica ms a la trista realitat del ciberassetjament. Texplicarem en qu consisteix i et donarem

    algunes claus perqu spigues reconixer-lo si arriba el cas, i uns quants consells perqu spigues que has de fer aleshores.

    QU S?

    s ls dInternet, el telfon mbil o els videojocs per humiliar, agredir, maltractar, difamar, insultar, amenaar o desprestigiar

    companys o persones conegudes duna edat semblant.

    ON SUCCEEIX?

    Podem trobar ciberassetjament en xats, frums, SMS, blocs, fotoblocs, jocs en lnia, videojocs virtuals, el nostre espai o

    converses de missatgeria instantnia, o fins i tot podem ser-ne vctimes sense adonar-nos-en mentre alg fa servir els seus

    coneixements informtics per introduir-se al nostre ordinador i manipular la cmera web, copiar dades i contrasenyes o fotos.

    COM EL PUC RECONIXER?

    A continuaci et posem alguns exemples concrets de ciberassetjament perqu puguis identificar-lo:

    15

  • Fotos. Utilitzen les fotos que algunes persones tenen penjades a Internet, ja sigui al seu espai personal o al fotobloc, o

    fins i tot les que els prenen els troians o virus. Desprs manipulen i exposen aquestes fotos a Internet per avergonyir i

    humiliar les seves vctimes. A vegades les exposen en webs en qu es vota la persona ms lletja o la ms totxa,

    carregant el seu perfil de punts i fent que aparegui en les primeres posicions daquest rnquing. Altres vegades les

    utilitzen com una arma per xatejar amb la seva vctima i amenaar-la que ensenyaran la foto en qesti si no fa el que

    li diuen.

    Suplantaci de la personalitat. Amb les dades duna altra persona editen perfils o pgines web amb comentaris

    ficticis sobre les seves experincies sexuals, manies o qualsevol altre comportament per fer-ne burla. Es fan passar per

    aquesta persona en frums i pgines on escriuen opinions que ofenen altres persones o comentaris violents que

    provoquen la seva expulsi immediata de la pgina i que no pugui tornar a accedir-hi.

    Amenaces. Se serveixen dSMS, correus electrnics o vdeos per amenaar i insultar la seva vctima.

    Atac a la intimitat. Sintrodueixen dins del correu electrnic per manipular-lo, llegir els missatges i registrar la persona

    que ns propietria en pgines on pot ser vctima de correus brossa o de virus informtics.

    SABER ACTUAR

    Si has identificat alguns daquests smptomes al teu entorn, et donem uns quants consells perqu spigues com has dactuar

    i aturar aquest assetjament.

    Comenta-ho amb els teus pares o professors. Ells sn persones adultes i tajudaran a trobar ms rpidament una soluci.

    Sigues sempre molt prudent amb les teves dades personals i les teves fotos, ja que no saps mai quin s poden fer-ne.

    Com menys persones les coneguin, millor!

    Pots buscar el teu nom i cognoms o els teus sobrenoms en qualsevol cercador dInternet per comprovar si alg ha

    suplantat la teva personalitat o ha utilitzat les teves dades personals per perjudicar-te.

    Guarda totes les proves de lassetjament, els missatges de text, els correus electrnics, els vdeos o les converses de

    missatgeria instantnia.

    Demana lajuda despecialistes en informtica per identificar el ciberagressor.

    UN CAS REAL DE CIBERASSETJAMENT

    Per completar la informaci que tens sobre aquesta forma dassetjament, texposem una notcia real dun cas de ciberassetjament.

    Llegeix atentament la notcia i no oblidis de seguir els nostres consells i denunciar el cas si tu o alg del teu entorn ns vctima.

    16

  • Arriba le-bulling: Xantatge a companys de classe per la xarxaLa Gurdia Civil ha detingut dos escolars de 17 anys a Crevillent (Alacant) que havien inventat una manera moltcuriosa de fer xantatge als seus companys. Els dos menors van crear un troi (virus informtic) capa dactivar lescmeres web dels ordinadors a casa dels seus companys, i els gravaven sense que ho sabessin en situacionscompromeses (com ara desvestint-se a lhabitaci). Desprs els amenaaven de difondre les imatges a lescola sino els pagaven els diners que els demanaven, entre 100 i 200 euros, segons els agents de la Gurdia Civil.

    Falsificaci de targetesEls dos menors tenien molts coneixements informtics i van ajudar dos joves ms, majors dedat i que han estatdetinguts a Madrid, a falsificar targetes de crdit i fer compres illegals per Internet. Van arribar a fer estafes pervalor de 60.000 euros.

    Font: www.20minutos.es 03/08/08

    ACTIVITAT

    Debat: Ciberassetjament i models de personalitat

    Anima els teus professors i companys o a la teva famlia a casa a fer un debat sobre el ciberassetjament i els models de

    personalitat. Escolliu un moderador i seguiu el gui que us proposem tot seguit:

    Qualsevol persona pot ser vctima de ciberassetjament, o noms les persones ms dbils i insegures?

    Quin creieu que s el perfil del ciberagressor? Us plantegem dues opcions:

    - Un company amb el qual ests b, que s popular, fa esport i treu bones notes a classe.

    - Un company que treu males notes, sovint busca baralles, no est b gaireb amb ning i falta molt a classe.

    Una persona que assetja un company s un malalt, o una mala persona que noms vol divertir-se fent mal als altres?

    Creieu que si alg s vctima de ciberassetjament ho ha de denunciar i explicar als seus pares, o ha de callar i esperar

    que passi?

    Quin tipus de condemna posareu a un ciberagressor? Una pena lleu considerant que segurament s un malalt que

    necessita ajuda, o una pena ms dura?

    17

  • 3.4. FRAUS PER INTERNET: COMPRES I TCNICA DE LA PESCA O PHISHING

    Una altra manera que tenen els pirates informtics dapropiar-se la teva identitat s per mitj dels fraus i les estafes, cosa

    que en argot ciberntic sanomena pesca o phishing. En lenquesta, un 38,7 % de vosaltres reconeixeu que freqentment

    rebeu publicitat no desitjada, s a dir, que no heu sollicitat i que es fica al vostre correu per intentar vendre els seus

    productes. Aix pot ser el comenament duna estafa o pesca. Aix doncs, continua llegint i aprn com pots reconixer la

    pesca i quines precaucions has de prendre per no ser-ne vctima.

    3.4.1. IDENTITAT ELECTRNICA. TCNICA DE LA PESCA O PHISHING

    Identitat electrnica:

    Qu s? Sn les teves dades personals, tot el que diu alguna cosa de tu, que et diferencia de la resta de persones en

    edici digital: el teu nom i cognoms, la teva adrea, el teu DNI, el nmero de la targeta de crdit, el telfon, la data de

    naixement, les teves fotos, la teva agenda, les teves contrasenyes

    Com arriba la teva identitat a Internet? Segur que ms duna vegada per poder utilitzar serveis dInternet than

    demanat que tenregistris, la qual cosa implica emplenar formularis interminables on no tan sols et demanen les dades

    personals, sin que, a ms, et fan preguntes sobre les aficions que tens, els gustos, la ideologia, la religi, el grup tnic

    o la vida sexual. Aix s com arriben les teves dades a Internet. Sense que te nadonis, ets tu qui les proporciones. Vs

    amb molt de compte.

    Per a qu? No sempre tota la informaci que dnes lliurement en aquests qestionaris o formularis sutilitza amb una

    finalitat correcta. En alguns casos, volen les teves dades per fer-les servir amb finalitats comercials. s fcil: saben moltes

    coses sobre tu i, per tant, saben qu et poden vendre i com ho han de fer. Per, alerta! A vegades tamb et poden demanar

    les dades per robar-te-les! Vigila molt i no siguis vctima de la pesca. I aix, qu s? Segueix llegint i ho sabrs tot.

    La firma electrnica

    s una clau personal per usar-la per Internet. Has dobtenir un certificat digital. La firma electrnica s una mica complexa,

    ja que es basa en dos nmeros: una clau pblica i una altra de privada amb una relaci matemtica entre elles. Quan es

    firma electrnicament, es genera el que sanomena una empremta digital, que s totalment diferent en cada document.

    Amb una segona funci, lempremta es xifra amb una clau privada i ja tenim la firma electrnica. La persona que rep la firma

    ha daplicar la clau pblica, que ha estat enviada per la persona que ns titular, per assegurar-ne loriginalitat.

    18

  • Qu s aix de la pesca o phishing?

    s una estafa, un engany per apropiar-se una identitat i utilizar-la a Internet. Aquests lladres se serveixen destratgies com

    ara els correus electrnics o les finestres emergents per aconseguir els seus objectius.

    Com sapropien les nostres dades?

    Primer ens envien un correu electrnic fent-se passar per llocs web que considerem de confiana, com el banc, una empresa

    coneguda, pgines web de xarxes socials com Facebook, Hi5, Myspace o pgines denviament de postals electrniques.

    Desprs ens diuen que anem a lenlla que surt al missatge, i aquest enlla ens transporta a un web pirata semblant a

    loriginal. Un cop all, ens demanaran les nostres dades amb qualsevol excusa. Com que pensem que el web s de confiana,

    donem les dades sense posar-hi problemes i lestafador ja t el que volia: ara utilitzar les teves dades per fer compres o

    qualsevol altra gesti que vulgui, com ara obrir comptes de correu.

    PRECAUCIONS PER PROTEGIR LA NOSTRA IDENTITAT

    Si et demanen les teves dades a canvi dalgun servei, desconfia! Ja saps on poden anar a parar

    No tinscriguis en pgines insegures.

    No responguis correus electrnics que et solliciten informaci personal. Les empreses de prestigi mai no demanen

    contrasenyes o informaci personal per correu electrnic. Quan tarribi algun correu daquest estil, truca a lentitat i

    comprova que s veritat.

    Quan tarribi algun missatge amb un enlla, no el segueixis! Pot portar-te a un web fals i enganyar-te perqu donis les

    teves dades.

    Encara que a la barra dadreces surti ladrea correcta, continua desconfiant! Els pirates informtics saben falsejar-les i

    que sembli que sn les reals. Tecleja ladrea a la barra dadreces per assegurar-te que entres a la pgina web original.

    Per saber si el lloc web en qu ests s segur, comprova que veus

    una icona amb un cadenat groc tancat. Aix significa que el

    web protegeix tota la informaci personal que donis.

    Fes un doble clic sobre el cadenat; si el nom que

    surt no coincideix amb el web en qu et

    trobes, vol dir que aquest web s fals.

    Atreveix-te a trencar els missatges cadena!

    19

  • Tindrs mala sort en lamor si no ho reenvies a vint persones en menys de dos minuts. Et sona, oi? Per no et creguis

    res: lnica cosa que es pretn amb aquests correus s acumular ms i ms adreces per enviar-hi publicitat i brossa.

    Posa contrasenyes per accedir al teu bloc o fotobloc, perqu noms hi pugui entrar qui tu vulguis.

    Si no ho has pogut evitar i has estat vctima de la pesca, denuncia-ho! Hi ha un Centre de Denncies de Frau a Internet,

    que collabora amb les autoritats legals que sencarreguen datrapar els lladres didentitat.

    3.4.2. COMPRES PER INTERNET

    Recorda que ets menor i no pots fer compres per Internet. Els resultats del nostre estudi indiquen que teniu bastant present

    aquesta qesti, ja que noms el 9,4 % heu adms que feu compres per Internet, per en un alt percentatge (41,4 %) s que

    consulteu catlegs de compra o venda. s important que spigues que a la xarxa ens bombardegen amb milions dofertes i de

    productes meravellosos a preus increbles que en realitat sn un engany. Les pgines de subhastes o de compres sn plenes

    destafes que noms pretenen prendret els diners i la identitat. Per aix, vs amb molt de compte i, si tha agradat alguna cosa

    i vols comprar-la, consulta-ho als teus pares o tutors i segueix les recomanacions que et donem a continuaci:

    Noms fes compres en empreses serioses i reconegudes, i sempre amb una connexi dInternet segura.

    Com que et demanaran que tenregistris, escull b la contrasenya, que no sigui fcil dendevinar.

    Assegurat que ests a la pgina oficial de lempresa i que no ha estat falsejada pels pirates informtics. Comprova que

    ladrea comena per https, que indica que la pgina s segura, i que hi ha un cadenat al rac inferior de la pantalla.

    No et creguis les ofertes increbles que venen productes a un preu molt inferior al del mercat. Tot i que per a un

    anunciant s ms barat anunciar els seus productes per Internet, s impossible comercialitzar productes a preus molt

    per sota dels que hi ha al mercat.

    Comprova els comentaris daltres persones sobre la seva experincia de comprar al web on tu ho vols fer; sempre et

    poden donar pistes sobre aquest web en qesti.

    No donis les teves dades personals ni dades bancries per correu electrnic.

    Utilitza formes de pagament segures, un sistema que et permeti pagar quan ja hagis rebut el producte. Desconfia si no

    pots fer el pagament daquesta manera.

    No utilitzis mai dades personals com la teva data de naixement o el teu nmero de DNI a lhora de posar una

    contrasenya, ja que sn dades molt fcils de saber i que poden posar en perill la teva privadesa

    20

  • ACTIVITAT. La pesca o phishing. Estudi dun cas real

    Et mostrem un cas real destafa per Internet.

    Un ciutad de Toledo rep al seu correu electrnic aquest missatge:

    Estimat usuari de Banc XXXX!

    Per favor, llegeixi atentament aquest avs de seguretat. Prenent en

    consideraci els freqents casos de frau, hem decidit implementar la

    confirmaci del seu compte cada mes. Li demanem que ompli totes les

    finestretes per verificar la seva identitat. Si vost no entra les seves dades no

    podrem verificar la seva identitat i haurem de bloquejar el seu compte.

    El saluda atentament El servei de seguretat de Banc XXXX.

    Teclegi el nmero dusuari: ............................

    Clau daccs: ..........................

    Introdueixi la seva clau doperacions: .........................

    Clau secreta de la seva targeta (PIN que utilitza als caixers): ....................

    Hi surt el logotip del banc i el missatge sembla de confiana. Aix, el nostre pobre amic contesta totes les preguntes que li

    fan i no posa traves a donar les seves dades i contrasenyes perqu no vol que el seu compte quedi bloquejat.

    Qu va passar desprs?

    Era un frau. Dos ciutadans de nacionalitat russa van aconseguir mitjanant aquest correu electrnic totes les claus de les

    targetes de crdit de la seva vctima i van treure 21.500 euros del seu compte. Per sort, aquests lladres van ser detinguts per

    la policia quan intentaven cobrar la transferncia en un banc dun poble proper.

    Qu hauria d?haver fet aquest home?

    1. Desconfiar! Hem danar alerta quan rebem qualsevol missatge que ens demani les nostres dades.

    2. Hauria dhaver trucat al seu banc per comprovar si, efectivament, el que li indicava el correu electrnic era veritat.

    3. El ms important de tot: no donar les seves dades ni contrasenyes a travs dun correu electrnic.

    Font: www.elpais.com, Dos detenidos en Gav por estafar 21.500 euros mediante phising 12/11/2000

    21

  • EL CORREU ELECTRNIC

    s un servei molt til que permet que et comuniquis amb la teva gent de manera immediata. En aquest captol texpliquem

    com pots configurar el teu propi compte de correu electrnic i les precaucions que has de tenir.

    CONFIGURACI

    1. Necessites una connexi a Internet, ja sigui al teu ordinador o al telfon mbil.

    2. Has de demanar perms als teus pares o tutors per poder crear un compte. Els menors dedat legalment no poden

    fer-ho sense autoritzaci.

    3. Escull el servidor que ms tagradi per crear el teu compte de correu; a Internet nhi ha una infinitud: Yahoo, Hotmail,

    Gmail

    4. Un cop escollit el teu servidor, vs on tindiqui Registre o Crear un compte de correu.

    5. Et demanaran algunes dades personals. Abans de donar-les, ja saps que has de comprovar que el lloc web s segur.

    6. Escull un nom per a la teva adrea i una contrasenya.

    7. Per acabar, et demanaran que marquis una casella acceptant les condicions de servei i de privadesa del portal dInternet

    en qesti. Qu s aix? s una mena de contracte entre tu i el portal. s recomanable que llegeixis aquestes

    condicions, perqu aix sabrs quins sn els serveis que tofereixen, els drets que es reserven com per exemple poder

    fer modificacions als serveis sempre que vulguin i les normes que has de seguir per fer-ne un bon s. En la majoria

    de casos, amb aquest contracte tamb acceptes que tenvin publicitat al teu correu. Alguns servidors et permeten

    evitar-ho, simplement indicant que no vols rebre informaci dofertes ni promocions, per daltres, no.

    PRECAUCIONS

    Escull una adrea de correu que no contingui les teves dades personals, nom i cognoms o data de naixement. Alterna

    majscules i minscules, nmeros, posa-hi guions, aix ser ms difcil que els pirates i estafadors informtics la

    trobin.

    S: [email protected]

    NO: [email protected]

    22

    Cap to l 4

  • Fes el mateix amb la teva contrasenya. Procura que no siguin dades evidents, com la data del teu aniversari, o paraules

    fcils dendevinar.

    No donis la teva adrea de correu electrnic a qualsevol persona; ara ja saps qu poden arribar a fer.

    Quan envis missatges a diverses persones, recordat dinclourels en cpia oculta. Daquesta manera evitars que la resta

    de persones spiguen quines sn les altres adreces i circulin per la xarxa, amb el perill que comporta: no sabem on poden

    anar a parar! Per enviar missatges en cpia

    oculta a Hotmail, busca lopci Mostrar CC:

    (cpia) i CCO: (cpia oculta). Introdueix les

    adreces dels teus destinataris a la barra de CCO.

    Clica i veurs el segent:

    Escriu les adreces a la barra CCO

    No obris missatges amb arxius adjunts dorigen desconegut o sospits, i sobretot no tels baixis. Poden portar virus.

    Si reenvies algun missatge a diversos destinataris, esborra les dades de lenviament anterior (del remitent i dels

    destinataris).

    No reenvis els missatges cadena: no els ho posis fcil, als estafadors informtics!

    No et fis mai dels missatges cadena. De vegades vnen disfressats duna bona causa, com una nena perduda, un nen

    que necessita suport per a una operaci Ja saps que lnic que pretenen amb aquests correus s emmagatzemar

    adreces.

    Sempre que entris en altres ordinadors que no siguin el teu, assegurat de

    desactivar la casella que diu: Recordar mis datos en este equipo o

    Recordar mi contrasea. I vigila de no deixar-te el teu correu obert.

    Recorda que el teu correu electrnic est protegit per la llei, igual que

    qualsevol dada personal teva: si alg te lagafa o en fa un mal s, ho has

    de denunciar!

    23

  • ELS NOSTRES DRETS COM A CIUTADANS: PROTECCI DE DADES PERSONALS

    Lestudi que hem fet revela que molts de vosaltres desconeixeu les garanties de la protecci de dades (el 39,8 % de lalumnat

    enquestat no la coneix) i que, a ms, teniu tendncia a facilitar-les en frums, cstings, xats, concursos o comunitats virtuals.

    En aquest captol texpliquem quins sn els teus drets en aquesta matria i quines sn les obligacions dels que et solliciten les

    dades. s important que estiguis ben informat i spigues quan atempten contra la teva intimitat.

    Saps que hi ha una Llei de protecci de dades personals? Aquesta llei es diu LLEI ORGNICA 15/1999, DE 13 DE

    DESEMBRE, DE PROTECCI DE DADES DE CARCTER PERSONAL.

    Qu diu aquesta llei? Quins drets tinc?

    Tinc dret

    que minformin de la recollida de les meves dades;

    a saber per a qu volen les meves dades;

    a saber la identitat i ladrea de qui les sollicita, normalment la persona responsable del tractament de les meves dades

    o el seu representant;

    a negar-me a proporcionar-les, si no s que una llei mhi obliga;

    a accedir-hi sempre que vulgui, rectificar-les o cancellar-les i oposar-me al tractament de les meves dades en

    determinades circumstncies.

    Els que em demanen les dades estan obligats a

    garantir la seguretat de les meves dades, evitant que es perdin, es manipulin o alg hi accedeixi sense autoritzaci;

    demanar el meu consentiment per al tractament de les meves dades;

    contestar totes les preguntes que els plantegi sobre ls de les meves dades;

    mantenir el secret professional respecte de les meves dades, fins i tot quan les relacions amb ells hagin finalitzat;

    cancellar o rectificar les meves dades en un termini de 10 dies, en cas que jo ho solliciti;

    no utilitzar les meves dades amb una finalitat diferent a la que em van informar quan les van recollir;

    no proporcionar o vendre les meves dades sense el meu consentiment;

    crear un fitxer i notificar-ho a lAgncia Espanyola de Protecci de Dades o a lAgncia Catalana de Protecci de Dades;

    24

    Cap to l 5

  • Dades especialment protegides, tamb anomenades dades sensibles

    Mai no poden obligar-te a donar dades referents a la teva ideologia, la teva religi, les teves creences, el teu origen

    racial, la teva salut o la teva vida sexual.

    El que sexposa als apartats anteriors no saplicar

    Quan el tractament de les dades tingui finalitats histriques, estadstiques o cientfiques (per exemple, el cens o el padr).

    ALGUNES DEFINICIONS QUE HAS DE CONIXER

    Dades personals

    Sn totes les dades que ens identifiquen com a individus nics i diferenciats dels altres o que permeten identificar-nos; aix,

    tenim el nostre nom complet, el document nacional didentitat, ladrea de casa nostra, la nostra prpia imatge recollida en

    una foto, un vdeo o una pellcula, la nostra veu, les nostres empremtes digitals, les dades referents a la nostra salut o a la

    nostra estructura corporal i mental, les dades que revelen dalguna manera la nostra ideologia, religi o creences, la nostra

    orientaci sexual, aix com altres dades que sn ds menys freqent o menys rellevents.

    Som persones

    Totes les persones que som a lEstat Espanyol, independentment de la nostra nacionalitat, tenim el dret que les nostres dades

    no es revelin a ning perqu sn de la nostra propietat exclusiva, de conformitat amb la nostra Constituci i les lleis que la

    desenvolupen, entre les quals hi ha la LLEI ORGNICA 15/1999, DE 13 DE DESEMBRE, DE PROTECCI DE DADES DE

    CARCTER PERSONAL, que ens garanteixen el dret a la protecci de dades personals, a lhonor, a la intimitat personal i

    familiar i a la prpia imatge.

    La nostra Constituci i les lleis tamb protegeixen les nostres dades personals un cop nosaltres les hem revelades als altres

    i/o han estat publicades per qualsevol mitj, amb el nostre consentiment o sense, ja que ens permeten controlar en tot

    moment el bon s i la circulaci de les nostres dades.

    Norma general

    Per tant, la norma general s que cadasc de nosaltres s lamo de les seves dades personals i no est obligat a facilitar-les;

    qui vulgui utilitzar-les, ha de demanar-nos-en perms, s a dir, ha de fer-ho amb el nostre consentiment i tenir la nostra

    conformitat.

    Excepci

    Estem obligats a facilitar les nostres dades personals quan una llei ens obliga a fer-ho de manera clara i amb una finalitat

    concreta. Per exemple: la Llei de registre civil obliga els nostres pares a facilitar les dades personals dels seus fills acabats de

    nixer per incorporar-los a un arxiu amb lobjectiu didentificar-los i atribuir-los una nacionalitat.25

  • DRETS PER PROTEGIR LES TEVES DADES

    Dret dinformaci

    Quan et sollicitin les teves dades personals per qualsevol mitj oral o escrit, tens el dret que tinformin sobre la necessitat

    de la recollida de les dades, aix com de la seva finalitat o el seu propsit, de les conseqncies si et negues a donar-les, de

    la localitzaci de larxiu que contindr les teves dades i de la identitat de la persona responsable del funcionament daquest

    arxiu. Duna manera especfica, than dinformar daquests drets:

    Silenci absolut: Ning i en cap cas no pot obligar-te a declarar dades sobre la teva ideologia, religi o creences personals.

    No hi ha cap llei que thi obligui.

    Autoritzaci expressa: Si ets major de 14 anys, nicament mitjanant el teu consentiment o autoritzaci expressa i per

    escrit poden sollicitar-te i usar dades de carcter personal que revelin la teva ideologia, religi, creences, afiliaci sindical,

    origen racial, vida sexual o dades referents a la teva salut; noms poden fer-ne s quan una llei ho autoritza expressament i

    clarament, per raons dinters general i amb una finalitat concreta o amb el teu consentiment.

    Accs: Tens la possibilitat de saber quines dades personals tenen arxivades o recollides altres persones sobre tu, i tamb

    lorigen daquestes dades i les comunicacions o els traspassos que se nhagi fet a tercers (altres, a part de tu i el responsable

    de larxiu al qual accedeixes), salvant les limitacions que la llei imposa a alguns arxius oficials.

    Rectificaci: Un cop spigues que les teves dades sn en poder daltres persones, tens el dret que les rectifiquin en el sentit

    que creguis convenient.

    Cancellaci: En aquest mateix sentit, tens dret que les teves dades personals siguin bloquejades, cancellades o

    definitivament esborrades quan resultin excessives per a la finalitat per a la qual es van recollir, inadequades o no pertinents.

    Oposici: Tens dret a oposar-te a ls i la circulaci de les teves dades personals que sn en poder daltres persones i a

    oposar-te a les valoracions sobre aspectes concrets de la teva personalitat, basades nicament en el tractament de les teves

    dades personals.

    Si alg t les teves dades sense que tu ho spigues i a ms vol utilitzar-les, prviament ha dinformar-te de lexistncia

    daquest arxiu i de la seva adrea, del seu contingut, de la identitat del responsable, de lorigen de les dades o de com les

    va aconseguir i de la possibilitat que tens daccedir-hi, oposar-te al seu s, rectificar-les o cancellar-les. Aquesta obligaci

    dinformar-te no existeix quan una llei ho permet, quan les teves dades sn tractades amb finalitats histriques, estadstiques

    o cientfiques o quan per qualsevol causa justificada s impossible informar-ten.

    Seguretat: La persona responsable del registre i del tractament de les teves dades i els que treballen per a ella han de guardar

    un secret absolut sobre el seu contingut i tenir-les en un arxiu segur, on ning hi pugui accedir fcilment.

    26

  • IMPORTANT: Quan la recollida de les teves dades es fa per escrit, per mitj de qestionaris o altres impresos, han de figurar

    clarament en el paper tots els drets que acabem dexposar, de manera que abans descriure els has de poder llegir amb

    tranquillitat i, desprs dentendrels, exercitar-los a lacte si ho creus convenient, en funci de la situaci en qu et trobis. En

    el cas dInternet, has de llegir atentament les condicions de servei i la poltica de privacitat. Al final de cada formulari hauries

    de trobar frases del tipus:

    Les dades personals seran recollides i tractades al fitxer [], que t la finalitat de [], inscrit al Registre de Fitxers de Dades

    Personals de lAgncia de Protecci de Dades de [] i podran ser cedits a [], a ms daltres cessions previstes a la Llei.

    Lorganisme responsable del fitxer s (nom i adrea).

    27

    Ara et proposem un exercici prctic per aplicar aquests drets, mitjanant lestudi dun cas

    trobat a Internet.

    Al mes de gener vinent comenar la 5a edici del programa de televisi

    Et donem una oportunitat. Per presentar-te al csting, has demplenar

    per Internet aquesta fitxa dinscripci i enviar-nos-la.

    FITXA DINSCRIPCI

    Foto actual, indicant el pes, lalada i les

    mides (si ets dona)

    Nom i cognoms: ....................................................................................................

    Data de naixement:...................................................................... DNI o passaport:..............................................................

    Estat civil: ........................................................................................Telfon mbil: ..............................................................

    Adrea electrnica: ..............................................................................................................................................................

    Professi actual (indica si estudies, treballes o ests a latur): ................................................................................................

    Nom dels pares i DNI: ....................................................................................Raa: ..............................................................

    Malalties o allrgies que tens: ....................................................................Religi: ..............................................................

    Condici sexual (heterosexual o homosexual)........................................................................................................................

  • 28

    Estaries disposat a?:

    Pintar-te els cabells de color SI NO DEPN

    Tallar-te els cabells SI NO DEPN

    Desfilar en roba de bany SI NO DEPN

    Fer nus parcials (topless) SI NO DEPN

    Ser gravat durant el dia sense saber quan SI NO DEPN

    Consentiries lemissi de les imatges gravades

    seleccionades per la productora Globo Tour RTV? SI NO DEPN

    Aficions:

    ............................................................................................................................................................................................

    ............................................................................................................................................................................................

    Indica si thas presentat anteriorment en algun concurs de telelvisi i en quina cadena

    ............................................................................................................................................................................................

    ............................................................................................................................................................................................

    Un cop finalitzades les proves de selecci, es publicaran a la nostra pgina web el nom, el DNI i ladrea de correu electrnic

    de cadascun dels seleccionats per lempresa GLOBO TOUR RTV SA, Barcelona

    Desprs de llegir la fitxa dinscripci del csting, respon aquestes preguntes:

    1. Estaries disposat a presentar-te a aquest csting? Raona la teva resposta

    ............................................................................................................................................................................................

    ............................................................................................................................................................................................

    2. Quina s la finalitat principal que persegueix aquesta empresa quan sollicita aquestes dades?

    ............................................................................................................................................................................................

    3. Quines dades creus que sn innecesries per a la finalitat prevista? Enumera-les i justifica la teva resposta

    ............................................................................................................................................................................................

  • DENNCIA EN UNA AGNCIA DE PROTECCI DE DADES

    Si alguna vegada creus que no shan respectat els teus drets en matria de protecci de dades, explicats anteriorment en

    aquest manual, has dinterposar una denncia perqu es compleixi la Llei i no facin un mal s de les teves dades. Per fer-ho,

    haurs de presentar un escrit de denncia en els termes que preveu larticle 70 de la Llei 30/1992 de rgim jurdic de les

    administracions pbliques i del procediment administratiu com.

    En aquest escrit hi han de constar:

    Nom i cognoms de la persona interessada

    i, si s el cas, de la persona que la

    representi, aix com la

    identificaci del mitj

    preferent o lassenyalament

    del lloc a efectes de

    notificacions.

    Fets, raons i petici en qu

    es concreti, amb tota

    claredat, la sollicitud.

    Lloc i data.

    Firma de la persona sollicitant o

    acreditaci de lautenticitat de la seva

    voluntat expressada per qualsevol mitj.

    Organisme, centre o unitat

    administrativa a la qual sadrea (que en

    aquest cas seria la Subdirecci General

    dInspecci de Dades daquesta Agncia).

    Documents que sadjunten.

    29

  • Emplena, amb els teus pares o professors, el model de denncia que et facilitem a continuaci.

    MODEL DE DENNCIA DAVANT L?AGNCIA CATALANA DE PROTECCI DE DADES

    Dades de la persona denunciant

    Nom ..................................................................................................................................................................................................................

    DNI (cal adjuntar-ne la fotocpia) ......................................................................................................................................................................

    Adrea ..............................................................................................................................................................................................................

    Dades de la persona denunciada

    Nom (cal indicar una entitat de les esmentades a larticle 3 de la Llei 5/2002, de 19 dabril) ..............................................................................

    Adrea ..............................................................................................................................................................................................................

    Localitat ............................................................................................................................................................................................................

    Dacord amb el que estableix larticle 17 de la Llei 5/2002, de 19 dabril, de lAgncia Catalana de Protecci de Dades, denuncio, perqu vulneren

    el que disposa la normativa vigent en matria de protecci de dades, els fets segents:

    (La persona sollicitant ha denumerar quins sn els fets ocorreguts que vol denunciar.)

    ..........................................................................................................................................................................................................................

    ..........................................................................................................................................................................................................................

    ..........................................................................................................................................................................................................................

    ..........................................................................................................................................................................................................................

    Per tal de justificar els fets denunciats, aporto la documentaci segent:

    (La persona sollicitant ha dindicar la documentaci que correspongui.)

    ..........................................................................................................................................................................................................................

    ..........................................................................................................................................................................................................................

    ..........................................................................................................................................................................................................................

    ..........................................................................................................................................................................................................................

    Localitat i data

    Signatura de la persona denunciant

    Directora de lAgncia Catalana de Protecci de Dades

    Dacord amb larticle 5 de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal, us informem que la

    presentaci de la denncia dna lloc a la inclusi de les dades de carcter personal en el fitxer de registre dentrada i sortida de documents de

    lAgncia Catalana de Protecci de Dades i en el fitxer dexpedients dexercici de drets, dinspecci i sancionadors, creats mitjanant Resoluci

    de 23 de setembre de 2004, per la qual es creen els fitxers de dades de carcter personal de lAgncia Catalana de Protecci de Dades. La

    persona afectada podr exercir els drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici davant el responsable del fitxer, lAgncia Catalana de

    Protecci de Dades, carrer Llacuna nm. 166, 7a planta, Barcelona (08018). Us informem que les vostres dades poden ser cedides a altres

    autoritats que tinguin competncies en procediments de garantia del dret a la protecci de dades, aix com a altres instncies competents en la

    garantia dels drets dels particulars, per tal de resoldre la vostra petici.

    Lloc web per tramitar la denncia: Agncia Catalana de Protecci de Dades, www.apd.cat

    30

  • RESUM I CONCLUSIONS

    Aquest manual s el resultat de lestudi que vosaltres ens heu ajudat a fer amb la vostra participaci. Les vostres respostes

    ens han orientat a lhora descollir els temes que calia tractar. Ens han fet veure quin s ls que feu dInternet i del telfon

    mbil. La finalitat daquest text s apropar-vos una mica ms a les tecnologies de la informaci, que sapigueu no tan sols

    quins sn els beneficis, sin tamb tots els riscos als quals us exposeu, i donar-vos els recursos per protegir-vos i saber actuar.

    A continuaci us oferim tamb consells per a pares, mares, educadors, educadores i tutors legals, que esperem que us siguin

    tils.

    Consells per a pares, mares, educadors, educadores i tutors legals

    DE CARCTER GENERAL

    1. Intenteu estar al dia pel que fa a Internet i el telfon mbil. Com ms informaci tingueu sobre aquestes tecnologies,

    ms fcil us ser ajudar els vostres fills i filles a fer-ne un bon s.

    2. Parleu amb els joves sobre el que fan a Internet, amb qui parlen o quines pgines visiten ms. Establiu entre tots unes

    regles bsiques ds i consum de les tecnologies.

    3. s recomanable que situeu lordinador en un lloc com de la casa. NO deixeu que tinguin lordinador a la seva

    habitaci.

    4. Controleu el temps que passen els vostres fills i filles a Internet o fent servir el telfon mbil. Establiu uns horaris ds

    que sadaptin al temps destudi.

    5. Fomenteu les activitats en famlia i animeu els vostres fills i filles que facin esport, teatre o qualsevol altra alternativa a

    lordinador i al telfon mbil.

    SOBRE LS DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI

    6. Installeu un antivirus, tallafocs i programes de filtratge de correu brossa al vostre ordinador i assegureu-vos que els

    actualitzeu de tant en tant.

    7. Prepareu diferents inicis de sessi personalitzats per a cada fill o filla.

    8. Configureu el vostre compte com el de ladministrador de lequip per poder controlar el que cadascun dels vostres fills

    pot i no pot fer.

    9. Configureu el compte dels vostres fills per protegir-los de tots els perills dInternet. En els exploradore dInternet de

    31

    Cap to l 6

  • tots els sistemes operatius hi ha la possibilitat dun control patern. El trobareu en lopci Herramientas > Opciones

    de Internet > Contenido.Cliqueu en lopci de Control parental i podreu desactivar els jocs que no voleuque els vostres fills facin servir i rebre al vostre compte informaci sobre les activitatsdels comptes dels vostres fills, setmanalment o diriament. Trobareu tamb lopci dAssessor de contingut. A la pestanya de Classificacipodreu indicar, movent el cursor, el nivell de sexe, por, nuesa o llenguatge vulgar, totall a qu no voleu exposar el vostres fills quan accedeixen a Internet (el nivell msestricte s el 0, a lesquerra de tot).

    10. Creeu una llista dels llocs web que els vostres fills poden visitarsempre o que no poden visitar mai. Per aix, en lopci dAsesorde contingut heu de fer clic sobre la pestanya de Sitiosaprobados, escriure ladrea de la pgina web en qesti iseleccionar Siempre o Nunca.

    11. Creeu una contrasenya perqu els vostres fills no puguincanviar la configuraci que els heu fet al seu compte i nopuguin entrar als llocs web que heu valorat com a perillosos.Per fer-ho, aneu a lopci dAsesOr de contenido i feu clica la pestanya General .

    Si voleu protegir ms els vostres fills quan es connecten a Internet, hi haprogrames amb ms opcions de seguretat i configuracions diferents en el mercat.

    12. Expliqueu als vostres fills els beneficis del xat, per tamb els perills que t; sobretotremarqueu que no poden quedar amb persones desconegudes. Si envien un missatge ovisiten sales de xat, si utilitzen videojocs en lnia o altres activitats a Internet que exigeixenun nom dinici de sessi per identificar-se, ajudeu-los a escollir-lo i assegureu-vos que fanservir contrasenyes segures, que no les comparteixen amb ning i que no donen capinformaci personal. Al mercat hi ha una mplia varietat de programes amb ms opcions

    de seguretat i de filtratge de continguts.13.Fixeu-vos en els jocs que es baixen o que intercanvien amb

    els amics. Assegureu-vos que el contingut s adequat a laseva edat i que no inclou violncia.

    14.Acompanyeu els vostres fills quan es baixin programes, msica o arxius, encara que siguinlegals. Ensenyeu-los que si comparteixen arxius o agafen textos, imatges o dibuixos delweb ho han de fer sense infringir les lleis de drets dautor i propietat intellectual, i que potser illegal.

    32

  • SOBRE LA PROTECCI DE DADES PERSONALS

    15. Parleu amb els vostres fills de la importncia de protegir les dades personals. En aquest manual incloem els drets queens emparen com a ciutadans i ciutadanes, inclosos en la legislaci de protecci de dades de carcter personal, tantdmbit estatal com autonmic.

    16. Ensenyeu als vostres fills adolescents que mai no han de facilitar informaci personal sense el vostre perms quanutilitzen el correu electrnic, sales de xat, missatgeria instantnia, o b quan emplenen formularis de registres i perfilspersonals o quan participen en concursos en lnia.

    Resum de consells Controla el temps que passes davant lordinador o el telfon mbil. No toblidis destudiar i de dedicar un temps a la

    famlia. Sigues sempre respectus i tolerant amb les opinions dels altres, en blocs, frums o xats. Vs amb compte amb les ofertes i les promeses miraculoses que et fan per Internet. Si has trobat alguna cosa que

    tagradaria comprar per Internet, consulta-ho sempre amb els teus pares o amb una persona adulta responsable. Per protegir la teva intimitat recordat desborrar peridicament lhistorial, les galetes i els arxius del teu ordinador. Installa un antivirus i un tallafocs al teu ordinador per protegir-lo dels virus i troians. No toblidis dactualitzar-ne sovint

    les versions. Perqu no et molestin les finestretes emergents de publicitat (pop-ups), bloqueja-les seguint els passos que them

    mostrat en el manual i aconsegueix un programa bloquejador de pop-ups. Analitza b els correus electrnics que arriben a la teva adrea, si duen un arxiu adjunt, si provenen dun remitent que

    no coneixes o si el seu titular et fa promeses miraculoses, conv que els esborris abans dobrir-los, ja que poden ser elsfamosos correus brossa o spams.

    Per fer-te ms resistent als programes de cerca automtica dadreces, posat un nom complicat al teu compte, que nodoni informaci sobre les teves dades personals, com ara el teu nom o cognoms o la data de naixement, i conv queinclogui nombres, guions Per exemple: [email protected] Fes el mateix amb la tevacontrasenya.

    No pengis les teves fotos a Internet; ja saps que els pirates malintencionats poden fer-ne un mal s. Vs molt amb compte quan et connectis a un xat. No revelis mai les teves dades ni les dels teus pares, ni envis fotos a

    persones desconegudes. Evita de citar-te amb persones que has conegut a travs del xat, i si finalment decideixes defer-ho no hi vagis mai sol/sola.

    Per protegir les teves dades de carcter personal i evitar de ser vctima dels fraus a la xarxa, no et registris en pginesinsegures, ni responguis correus electrnics que et demanin informaci personal, i assegurat sempre que la pgina quevisites s loriginal.

    Si creus que les teves dades han estat utilitzades duna manera inadequada, recorda que tens drets i que hi ha una Lleide protecci de dades de carcter personal que tempara. No dubtis, doncs, de denunciar-ho a les autoritats competents.

    33

  • C/ Jos Ortega y Gasset 77, 2A - 28006 Madrid Tels. 914 023 204 915 237 566 Fax 915 238 621

    [email protected] www.asociacioncli.es

    ANDALUCIAI.E.S. Aurantia AlmeriaI.E.S. La Janda CdizI.E.S. Crbula CrdobaI.E.S. Villanueva del Mar GranadaI.E.S. Delgado Hernandez HuelvaI.E.S. Iulia Salaria JanI.E.S. Martn Rivero MalagaI.E.S. Nstor Almendros Sevilla

    CATALUNYA Ceip Pere Vila BarcelonaI.E.S. Salvador Espriu BarcelonaCollegi Lestonnac BarcelonaEscola Thau BarcelonaCe Jacint Verdaguer Barcelona

    EUSKADI Cep Angel Ganivet-Izarra-Sta. Lucia AlavaCep Lateorro AlavaI.E.S. Zaraobe AlavaCep Aitor Ikastola GuipuzcoaCep Harri Berri Oleta GuipuzcoaI.E.S. Egape Ikastola GuipuzcoaI.E.S. Lezo GuipuzcoaCep Derio VizcayaCep Atxondo VizcayaCep Maestro Zubeldia VizcayaCep Barrutia VizcayaI.E.S. Derio VizcayaI.E.S. Bengoetxe VizcayaCep Zaldupe VizcayaI.E.S. Barrutialde VizcayaCep Velzquez-M.Cervantes VizcayaCep San Gabriel VizcayaCep Urretxindorra VizcayaI.E.S. Ategorri VizcayaI.E.S. Balmaseda Vizcaya

    EXTREMADURA Colegio Claret BadajozI.E.S Sez de Buruaga BadajozI.E.S. Tamujal BadajozCeip Ntra. Sra. de La Caridad BadajozI.E.S.O. Via Dalmacia Cceres

    MADRIDI.E.S. Prado de Santo Domingo MadridI.E.S. Jos de Churriguera MadridI.E.S. Isabel La Catlica MadridI.E.S. Cervantes MadridColegio Sagrado Corazn Madrid

    RELACI DESCOLES QUE HAN PARTICIPAT AL PROJECTE CLI PROMETEO 2008-09