CHRISTINE WATTERSONDIRECTORA DE LA REVISTA MENSUAL

FOCUS ON MENORCA

Ciutadella de Menorca, 15 de juliol de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.483

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 15 PLAÇA NOVA Plaça NovaDissabte dia 16 OLEO Federico Pareja, 54Diumenge dia 17 MOLL Eivissa, 50Dilluns dia 18 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dimarts dia 19 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimecres dia 20 MARCH Plaça Jaume II, 5Dijous dia 21 CAVALLER Plaça de la CatedralDivendres dia 22 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mar tes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mi ér co les 08'30-16’00 13’00-19’00

Ju e ves 08'30-16’00 13’00-19’00

Vi er nes 08'30-17’00 13’00-19’00

Sá ba do 08'30 19’00

Do min go 16'00 19’00

Núm. 3.483. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena, Joan Canals.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 27 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

07:15*08:00*08:4009:05 09:35*09:5010:05*10:3010:50*11:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00* 17:3018:0018:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

10:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:00

22:30

23:001

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0008:45*09:0009:15*09:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

2

La solidaritatd’Iscomar

La naviliera Iscomar que opera entre Ciutadella i Alcúdiaha tornat a demostrar la seva sensibilitat i solidaritat cap alscol·lectius més necessitats, com també ho ha fe en altres ocasionsamb les entitats culturals i esportives de l’illa.

José Ignacio Seguí Chinchilla demostra una vegada més lapart més social de la naviliera menorquina i s’ofereix per a tras-lladar gratuïtament a Mallorca, a aquells pacients i familiarsque han d’anar a l’illa veïna per a tractar la seva malaltia i nodisposen de suficients recursos econòmics. Seguí Chinchilla haestat ben clar “ningú es quedarà sense rebre tractament mèdicper un problema extern o/i per falta de mitjans econòmics”.

Iscomar ha demostrat una vegada més el seu compromís fermamb Menorca, i malgrat la situació empresarial, no ha dubtatmai un moment en col·laborar desinteresadament amb les enti-tats que han sol·licitat la seva ajuda a l’hora d’anar a Mallorca.Des d’entitats esportives, grups de teatre, associacions culturals,escoles, professors... Iscomar té un compromís social amb Me-norca com poques empreses el tenen, i demostra que per damuntdel fet econòmic, del resultat econòmic, també hi ha el servei a laciutadania.

La nostra més cordial enhorabona a José Ignacio Seguí per laseva iniciativa, i posam a la seva disposició nostres pàgines pera col·laborar al màxim en aquesta noa tasca solidaria, d’ajudaa les famílies més necessitades de Menorca, i de segur que el NuraNova és ja el vaixell més solidari de les nostres illes, el vaixell grocque dia a dia uneix Menorca amb Mallorca, petit però valent,amb uns índexs de puntualitat i de rutes envejable, perquè hande ser molt extraordinàries les condicions climatològiques per-què el Nura Nova no atravessi el Canal de Menorca.

Enhorabona una vegada més a José IgnacioSeguí, a la gent d’Iscomar a Ciutadella i també alsprofessionals que atenen als passatgers a bord delNura Nova.

3

Sergi Enrichés presentat a Huelva

Víctor Taltavull,president del C.B. Boscos

28 medalles als jocs deWight 2011

S E T M A N A R I

4

PER BEP AL·LÈS FOTOS BEP AL·LÈS

El PSM-Més per Menorca ha presentat através del seu diputat Nel Martí un plec depreguntes escrites sobre la situació dels ma-lalts i els seus famíliars que s'han de traslla-dar des de Menorca a l'hospital de SonEspases per a la visita d'un especialista o pera seguir un tractament mèdic.

Nel Martí també ha presentat una pre-gunta oral per saber quina és la posició i lavoluntat política de l'executiu autonòmic enaquesta matèria.

El PSM-Més per Menorca presentaaquesta iniciativa arran de la situació que pa-teixen tots els malalts de Menorca que s'hande desplaçar a l'hospital de referència peracudir a consultes o seguir un tractament.Des de fa uns mesos aquests malats i els seusacompanyants han d'assumir al moment elcost del bitllet i sol·licitar posteriorment ladevolució. Açò ha fet, segons han donat aconèixer alguns mitjans de comunicació, queles famílies amb menys recursos hagin hagutde renunciar a les cites concertades o altrestractaments per no poder pagar el viatge.

El diputat menorquinista, Nel Martí, va-lora aquesta situació "molt greu" perquè"romp amb el principi d'igualtat d'oportuni-tats de tots els ciutadans de les illes per ac-cedir a la sanitat pública". Des del seu puntde vista aquesta "ha de ser una prioritat dinsaquest context de crisi i de dificultats eco-nòmiques", i la iniciativa presentada va enaquest sentit.

NEL MARTÍ: "No podem renunciar alprincipi d'igualtat d'oportunitats enl'accés a la sanitat pública d'aquellesfamílies que no disposen de recursos"

LOCAL

5

PER BEP AL·LÈS FOTOS BEP AL·LÈS

Resoldre el més aviat possible els pro-blemes econòmics que pateixen alguns ma-lalts per poder viatjar a Mallorca per motiusde salut, ha estat la primera reivindicació queha posat sobre la taula el president del Con-sell Insular de Menorca, Santiago Tadeo, du-rant la seva reunió amb la consellera de Salutdel Govern balear, Carmen Castro.

El president del Consell ha estat acom-panyat per la consellera insular de BenestarSocial, Aurora Herráiz, que també ha dema-nant una solució urgent a aquesta greu pro-blemàtica.

“El nostre objectiu com a Consell Insu-lar és defensar els interessos dels ciutadansd’aquesta illa i per aquest motiu volem quela Consellera Castro conegui de primera màels nostres problemes”, ha explicat Tadeo.

El president del Consell de Menorca,Santiago Tadeo, ha demanat a la consellerade Salut del Govern de les Illes Balears, Car-men Castro, màxima prioritat per part de l’e-xecutiu autonòmic per resoldre elsproblemes econòmics que impedeixen a lesagències de viatge avançar els doblers ne-cessaris perquè els pacients que han de servisitats a l’Hospital de Son Espases i alttrescentres hospitalaris de Mallorca puguin sor-tir de l’illa per qüestions de salut.

El president Tadeo ha fet aquestes decla-racions a l’hospital Mateu Orfila desprésd’haver-se reunit amb la consellera Castro i

El president del Consell demana a laconsellera de Salut màxima prioritat perresoldre els pagaments dels trasllat delspacients menorquins a Palma

LOCAL

d’haver visitat les instal·lacions d’aquesta in-fraestructura de la mà del seu gerent, AntoniGómez Arbona.

El president del Consell entén queaquesta reivindicació és més urgent espe-cialment per a aquelles persones més neces-sitades a causa de motius econòmics. El fetque la consellera de Salut sigui originària

d’Eivissa implica que té clar quina és la si-tuació.

Per altra banda, el president del Conselltambé ha posat damunt la taula el tema delspagaments endarrerits en matèria de conve-nis entre l’Administració insular i el Governde les Illes Balears.

6

7

TAULA DE R

EDACCIÓ

HHOORRAARRII DILLUNS TANCAT

DIMARTS A DIMECRESDE 9 A 13’30 HI DE 16 A 19’00 H

DIJOUS A DIVENDRES

DE 9 A 14’00 HORES

C/ PINTOR TORRENT, 7TEL: 971 38 55 58CIUTADELLA

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

La vessant educativa dels bombers del Consell Insular.A més d’apagar focs i de fer front a altes emer-

gències, els bombers del Consell Insular de Menorcatambé compleixen una labora educativa amb els méspetits i per això ahir el parc de Ciutadella va rebre lavisita de l’Escola d’Estiu de la Parròquia de SantRafel de Ciutadella per tal d’explicar com s’han decomporta en cas de perill, ja sigui un incendi o unaccident.

Cercar les possibles vies per escapar d’un foc,avisar a un adult, tancar finestres i portes per evitarcorrents d’aire o esperar ajuda a una habitació el mésllunyana del punt calent, són alguns dels consells bà-sics que aquest grup de joves van poder aprendre ahirper boca dels professionals. També van remarcar que el telèfon d’emergències és el 112.

“Des del Consell Insular pensam que la conscienciació és bàsica en qualsevol disciplina i per aixòvolem que els més joves puguin aprendre a saber que han de fer en cas d’incendi”, explica el conseller deCooperació, Juanjo Pons.

UPCM demana que la plaça des Peix es tanqui unes hores altrànsit rodat.

Unió des Poble de Ciutadella de Menorca va demanar al plenari celebrat ahir fosquet que a l’igual quea l'estiu passat la plaça del mercat quedi tancada al trànsit rodat de dilluns a divendres durant unes hores.L'objectiu, segons se va explicar en el seu moment, va ser fer per a vianants una zona que durant els mesosd'estiu i als matins està molt concorreguda. Des d’UPCM es creu que és positiu continuar avançant en lapeatonalització del nucli antic perquè un nucli antic per a vianants afavoreix la convivència i és més agra-dable, tant per al ciutadà com per al turista. Per tot això van sol·licitar que durant els mesos d'estiu es tornia peatonalitzar la plaça del mercat durant unes hores cada dia de dilluns a dissabte.

Triay demana que el llaut “Besitos” ocupi un amarratge a lacolàrsega.

Segons ha assegurat el portaveu d’UPCM, Joan Triay, “incomprensiblement, en la reordenació delport interior, l'embarcació "Besitos" ha passat a ocupar per si sola l'espai destinat a diversos amarratges,per la qual cosa va demanar a l’equip de govern que s'insti a Ports de les Illes Balears a què s'assigni aaquesta embarcació el primer amarratge (el més pròxim al pont) enlloc del que ara ocupa, de manera queaquesta embarcació es podrà admirar igualment des del pont i els seus voltants, destinant els altres ama-rratges que quedaran lliures al seu antic ús. Triay també va demanar la col·locació d'indicadors en el cascurbà de Ciutadella assenyalant l'accés al Port Pesquer i Esportiu.

Tercer Aniversari de l’Associació de Balls de Saló deCiutadella.

L'Associació de Balls de Saló de Ciutadella, va celebrar dissabte passat el tercer aniversari del seusaló de ball.

En aquests tres anys s'han millorat les instal.lacions amb parquet i aire condicionat.L'Associació vol animar totes les persones interessades en la pràctica dels balls de saló, a visitar les

nostres instal.lacions i s'informin dels cursos que s'iniciaran a partir del proper mes d'octubre.També poden demanar informació a través del nostre correu electrónicoballdesalodeciutadella@hot-

mail.com.

- Vam fer el CD perquè la gent, so-bretot forastera, es volia endur la nostramúsica de record. El disc, que contépeces típiques de Menorca que cantemamb el grup, va tenir molt bona accep-tació, fins i tot vam haver de fer-ne méscòpies.

- El grup es sent orgullós d'haver

recuperat un instrument musical des-

aparegut, típic de Ciutadella, anome-

nat Tiple. Qui el toca?

- El meu fill el sap tocar bastant bé,

- Per què vau triar el nom “Arrels

de Sant Joan”?

- Jo i el meu pare ballàvem a un grupanomenat “Sant Joan”, però, per causesque no tenen importància, ens vam de-savenir i vam deixar-ho. El grup va se-guir, però mentrestant un altre dels seuscomponents també en va sortir i em vademanar de fer una altra agrupació. Jo,després de consultar-ho amb el meumarit, vaig acceptar. A l'hora de triar elnom vam coincidir en què, com que tantel meu pare com l'altre van ser dos delsfundadors de “Sant Joan”, el nou grupn'eren les arrels, els inicis.

- Juntament amb Arrels de Sant

Joan vau crear l'Escola de Ball Arrels

de Sant Joan. Com va sorgir el pro-

jecte?

- En aquell moment érem molt pocsi necessitàvem formar nous ballarinsper, quan estessin preparats, integrar-losal grup. Després d'un temps, però, tantel grup com l'escola havia crescut ivàrem haver de decidir que, encara queseguiríem ensenyant gratuïtament elball tradicional, tan sols entrarien novespersones a Arrels quan algú del grup sen'anés o, quan fallés algú en actuacionspuntuals o viatges, ens enduriem unaparella de l'escola.

- A quina edat es solen iniciar en el

fandango?

- Hi ha gent de totes les edats, desdels 5 anys fins als 60. També hi haal·lots i al·lotes que van començar depetits, ho van deixar i ara, amb 17 o 18anys han tornat i ho disfruten. Fins i totes queixen quan, a finals de maig hohem de deixar perquè fa massa calor.

- Normalment les dones són les

majoritàries en la pràctica de la

dansa. La regla es compleix en el ball

folklòric?

- La veritat és que també en aquestàmbit sempre hi sol haver més dones.

Els homes van escassos.- Quantes persones troba que han

passat per l'escola?

- Pff... No t'ho sé dir, perquè, igualque pel grup, ha passat molta gent. Amés a més, la gent va i ve, alguns escansen, d'altres es casen o a la seva pa-rella no els agrada i ho acaben deixant...Però també hi ha hagut parelles ques'han conegut al grup i ara vénen acom-panyats dels seus fills, o a la inversa,fills que han començat i han acabatduent a tota la família.

LES ACTUACIONS

- Quins solen ser els balls de les

vostres actuacions?

- Normalment al fandango feim els6 primers, a la jota de dalt i al re se mitenim la costum de ballar els 6 darrers,a la jota de baix feim la jota i a la jotaretxada practicam els passos antics.També ballem el fandango per onze, elbolero de Ciutadella i, menys vegades,es jaleo, que el feim depenent de l'è-poca.

- Sempre ens solem fixar amb els

ballarins, però sense l'equip de mú-

sics i cantants l'espectacle no seria

possible. Quants formen part d'Ar-

rels?

- Som molts perquè, si en les altresagrupacions solen ser 6 o 7, en el nostrecas el nombre puja a catorze, cosa quesempre va bé per si et falla algú. Quananem a algun lloc els imprescindiblessón la mandúrria i els cantadors. Sitenim prou quorum d'aquests, com quetant de guitarres com guitarrons sempresom prou, no hi ha cap problema. Araho tenim bastant bé perquè de mandúr-ries n'hi ha dues, una de les quals és elmeu fill.

- I no tan sols actuau, sinó que

també heu gravat algun disc, com el

de l'any 2001.

CONSERVANT LA CULTURAMENORQUINAPER MARIA DABÉN FLORIT FOTOTONI CLADERA

Des del 12 d'abril de 1983 el grup folklòric Arrels de Sant Joan practica la dansa popular

menorquina. Xerram amb na Coloma Marqués Llufriu, la seva directora i una de les fun-

dadores, per tal de conèixer l'origen, l'evolució, els plans de futur i per suposat, les carac-

terístiques, de l'agrupació.

8

dient-me que era aCala Galdana. Unaalegria! És polit quedesprés de déu anysse'n recordin de tú.

- Des de fa més de

18 anys duis organit-

zant el ja tradicional

Festival de Tardor.

D'on va sorgir la idea?

- Tornant de laExpo, tanta il·lusió ensva fer el primer viatge,que vam pensar orga-nitzar un festival d'in-tercanvi. Mentre enrallàvem un grup d'Al-cúdia ens va telefonarper si estàvem interes-

sats en fer un intercanvi i vam actuaramb ells per El Pilar d'aquell mateixany. Des de llavors cada tardor, en unasetmana entre finals de setembre i elmes de novembre l'organitzem i, encaraque mai es tracten dels mateixos dies,sempre intentem que caigui al principide l'estació, ja que el temps és més agra-dable. Enguany estarem acompanyatsd'un grup de Madrid que ens tornen lavisita que els vam fer l'any passat.

- A part del Festival, què teniu pro-

gramat pels pròxims mesos?

- Dia 24 d'aquest mes actuarem a laPlaça Lepant. També participarem encelebracions familiars, com algun ani-versari, però el més destacable és elviatge que estem preparant per l'agost,a Cáceres, pel qual ja ens comencem apreparar, assajant un poc més de l'habi-tual.

Des d'aquí desitjam a tots els com-ponents d'Arrels de Sant Joan un bonviatge i un gran Festival de Tardor, quepreparen amb molta il·lusió cada any.

encara que és difícil, ja que, a diferènciadel guitarró que en té cinc, el tiple téquatre cordes.

LA VESTIMENTA

- Un altre dels aspectes de què Ar-

rels de Sant Joan pot presumir és la

gran recerca que heu fet sobre la roba

que s'utilitzava originalment per ba-

llar.

- En Damià Bosch, el president de laFederació Menorquina de Grups Folk-lòrics (FemeFolk), ha investigat moltsobre la indumentària del segle XVIII,fins i tot ha escrit un llibre sobre l'època.

ENTREVISTA

9

D'aquesta manera hem pogut canviar lavestimenta del segle XIX que es portavafins fa poc per ballar fandango, per ladel segle XVIII, ja que el ball sorgí enaquell moment.

- Quina diferència trobem entre

una i altra?

- Les peces no canvien gaire, peròl'hechura molt. Fins ara s'havia adoptatla roba del segle XIX per anar més cò-modes, ja que, mentre el japó de fa dossegles anava tan sols embotonat ambpulleres el del XVIII era molt estret i esfermava com un corsé. La falda tambéés molt més incòmode, porta tres capes

enlloc de dues, és molt més abultada,cosa que, per cert, les dones odiam per-què ens fa grasses.

VIATGES

- L'expo de Sevilla de 1992 va ser

el primer viatge que va fer el grup.

Després heu visitat moltes altres ciu-

tats, quantes exactament?

- La veritat és que no sé dir-te-hoperquè amb els quasi 20 anys que viat-gem hem anat per Holanda, Grècia, Ità-lia, França, Portugal...

- Amb l'excusa del ball folklòric

heu visitat mitja Europa.

- La veritat és que hem fet prou viat-ges. També per l'Espanya peninsular,Canàries, i evidentment per la resta deles Balears.

- Com solen ser aquests viatges?

- Són un intercanvi, nosaltres hianem i ells vénen. L'únic que paguem ésel passatge d'avió. L'estada, el transporti les dietes van a compte de l'amfitrió.

D'aquesta manera els mostrem lanostra cultura i ells ens ensenyen laseva. També és una molt bona manerade fer amistats. Arribem a conèixer tantagent... El mes passat una dona d'un grupfolklòric de Salamanca em va telefonar

”“ Després delprimer viatge vam de-cidir organitzar un fes-tival d’intercanvi, elFestival de Tardor

10

SAMPOL DESCARTA LA IDEADE CREAR UN POLÍGONDE SERVEIS AL SECTOR B-5

No a un polígon de serveis al sectorB-5. Així de clar i llampant ho ha dit eltinent de batle d’Urbanisme, RamonSampol, en declaracions a EL IRIS. Pera Ramon Sampol, tot i la nova realitatque el dic de Ciutadella ha posat damuntla taula, crear un polígon de serveis aSon Blanc seria un error, atès que estracta d’una zona residencial ja conso-lidada. Amb tot, Sampol no descarta queel nou Pla General inclogui la previsióde nou sòl industrial a l’abast dels em-presaris locals. En tot cas, aquest –ha re-cordat- ha de ser l’instrument urbanísticque doni resposta a l’eventual necessitatde una nova superfície al terme munici-pal dedicada a l’ús industrial.

Dilluns passat es va reunir la mesade contractació encarregada d’avaluarles propostes administratives presenta-des en el marc delprocés per adjudi-car la redacciódel projected’urbanitza-ció del sec-tor B-9, unt r à m i tque hi hainterès enquè no esd e m o r imés del ne-cessari. Sam-

PER CARLES MARQUÈS FOTOS BEP AL·LÈS

pol ha explicat que s’han rebut una vin-tena d’ofertes d’empreses.La redacció del projecte hasortit a licitació per un im-port de 288.730,36 euros(IVA inclòs). La voluntat del’equip de govern és, en totcas, que la redacció del pro-jecte s’adjudiqui abans queacabi l’estiu per tal que lesobres puguin començar commés aviat millor.

D’acord amb les basesdel concurs, la primera fac-tura (20%) es pagarà al lliu-rament de l’estudi geotècnici de l’aixecament topogràfic;i el 30% al lliurament delprojecte d’urbanització,sense incloure la subestacióelèctrica prevista. La tercera

factura (30%) es pagaràdesprés que s’hagi lliu-

rat el projecte d’urba-nització complert,amb subestació, es-tudi de seguretat ide salut, documen-tació ambiental iautorització dels

projectes d’ins-tal·lacions per les

diferents company-ies subministradores. La darrera

factura (20%) es pagarà en el mo-ment en què l’aprovació de-

finitiva delprojecte es-

devengui ferma. L’oferta econòmicapodrà rebre fins a un màxim de 70punts.

L’equip mínim per a la fase de re-dacció del projecte estarà integrat per unespecialista en instal·lacions urbanes, untitulat superior o mitjà amb competèn-cia professional suficient, amb una ex-periència mínima de cinc anys en laredacció de projectes d’urbanització si-milars; un especialista en projectes desubestacions elèctriques, amb una expe-riència mínima de cinc anys; un engi-nyer tècnic topògraf, amb experiènciamínima de tres anys; un especialista en

bril del 2003, l’Ajun-tament de Ciutadella,encara sota el man-dat de Pau Lluch,aprovà el desenvolupa-ment del sector pel sis-tema d’expropiació. Noobstant, el maig del2004 el nou govern delPP comandat per Llo-renç Brondo va canviar

el sistema d’ex-propiació pel decooperació. Noseria, però, l’últimcanvi. L’abril del 2005, el PP vatornar a baratar el sistema de co-operació pel de compensació. ElConsell aturà aquest canvi per de-fectes de forma, per la qual cosa esva tornar a l’anterior sistema decompensación, que és el que final-ment s’ha tirat endavant.

Pla General

La previsió de nou sòl indus-trial a Ciutadella anirà lligada auna altra de les prioritats del nouequip de govern que presideix elbatle José María de Sintas: la revi-sió del Pla General d’OrdenacióUrbana (PGOU) de Ciutadella. Enaquest sentit, la intenció del PartitPopular és constituir dintre d’a-quest mes la mesa de licitació quehaurà d’analitzar i valorar la capa-citat tècnica, solvència i experièn-cia de l’equip multidisciplinar querebrà l’encàrrec de redactar el nouplanejament, així com també laseva qualificació professional iproposta econòmica.

11

”“ L’expropiaciódel 380.000m2 dequè consta el sectors’engegà durant elmandat deltripartit PSOE-PSM-UCM

redacció d’estudis de seguretat i salut,amb una experiència mínima de tresanys; i un especialista tècnic mediam-biental, amb una experiència mínima detres anys en la redacció d’estudis d’im-pacte ambiental.

La tramitació del projecte del B-9dura ja quatre legislatures. L’expropia-ció dels 380.000 metres quadrats de quèconsta el sector s’engegà durant el man-dat del tripartit PSOE-PSM-UCM. L’a-

LOCAL

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

CHALET PARA ALQUILAR.4 HABITACIONES DOBLES,

COMEDOR-COCINA, DESPENSAY LAVADERO, PORCHE.

2 TERRAZAS, AIRE ACONDICIONADOY PISCINA CON CESPED.SE ALQUILA POR SEMANASO MESES. EN CIUTADELLA.

TEL.: 971 38 47 62638 555 887

sioterapeuta i que tal vegada tiraria peraquest camí. Després, em va proposar se-guir lligada al món esportiu unint-me aells, posant la meva experiència al serveide Ciutadella.

12

- Com va ser aquest salt del món de

l’esport al de la política?

- Les jugadores tenim contacte amb lagent que li agrada el volei, i una d’ellesés n’Assumpta Vinent que, com sabeu, és

TICO GONZÁLEZ: “La disciplinapersonal és un valor bàsic que comparteixentant l’esport professional com la política”PER BÀRBARA F. SENA FOTOS BÀRBARA F. SENA

la presidenta del Partit Popular a Ciuta-della. Quan vaig anunciar que em retiravadel voleibol professional em va demanarquines eren les meves perspectives defutur, i llavors li vaig fer saber que sóc fi-

Inmaculada ‘Tico’ González Casado (Granada, 1970) ha estat una de les grans sorpreses

del nou organigrama de l’Ajuntament. Si bé fa poc va tancar amb clau la seva etapa com

esportista professional, sembla que, de moment, romandrà lligada al món de l’esport qua-

tre anys més al capdavant de la regidoria d’Esports de Ciutadella. La que fou la més me-

diàtica de les ‘valerianas’, ara demostra que a la política, com al terreny de joc, es

comparteixen habilitats i destreses per arribar a una meta. En aquest cas, fer molt, amb

poc.

amb la problemàticadels clubs. Puc apor-tar coses a nivell or-ganitzatiu, econòmic ila seva problemàtica.Conec com funcional’engranatge, però, desd’aquest punt de vista,els esports s’amplien, nonomés existeix el volei.Hem estat rebent clubs ientitats esportives i laproblemàtica és comú imolt semblant a cadaentitat: infraestructures,instal·lacions, espais perportar a terme la feina...són esports diferentsperò tenen necessitatscomuns.

- Hi ha algun pro-

jecte que li hagués agradat dur a

13

- Lligada al món polític però a tra-

vés de la política...

- Exacte, com a esportista he tancatuna etapa, i ben tancada. Han estat 24anys de dedicació exclusiva i professio-nal, i en certa manera veia que lameva experiència es podria apro-fitar, amb una perspectiva deservei al ciutadà. Que no esperdi, i que si ha servit peralguna cosa, que es puguiposar damunt la taula.Aquesta és la idea.

- Més de dues dèca-

des al món de l’esport...

quin gran canvi!

- No té res a veure eltipus de feina. És veureles coses més enllà de lapista. Quan entrenes, tensunes preocupacions molt pro-peres a tu mateix, però quan fasfeina a una taula com aquestate n’adones que per quètu puguis estar en-trenant, hi hamoltes perso-

ENTREVISTAnes que t’han de recolzar, tant d’organis-mes públics, com de clubs o l’afició. Desd’aquí, la visió és molt més global.

- Però vostè tindrà una visió molt

més propera de quines són les necessi-

tats de les entitats esporti-

ves i quin ha de ser el

camí a seguir, espe-

cialment ara, en

aquest moment

econòmic tan de-

licat...

- És unaèpoca molt com-plicada. He tin-

gut sempre unaactitud molt pro-activa. No he estatuna jugadora més,sinó que m’he im-

p l i c a t

Passa a la pàgina 19

14

nom, Focus On Menorca?

- Perquè enfoquem la revista cap alsesdeveniments que passen a l'illa, i nocap als nacionals o internacionals.

- Quina acollida ha tingut la re-

vista entre la comunitat anglesa?

- Fins ara, per a la majoria de gentamb què he parlat, les reaccions sónmolt positives. Potser a algunes persones–ben poques, us ho puc assegurar- no elsha agradat alguna cosa, però això fa quemillorem cada mes una mica més.

- A quin públic va dirigida la re-

vista?, Quants potencials lectors de

Focus creis que hi pot haver a

Menorca?

- La revista està dirigida a les per-sones de parla anglesa (inclosos els eu-ropeus d'altres països). És difícil de dirun nombre de lectors potencials. Heu depensar que, ara per ara, no disposem de

Christine Watterson és la directora deFocus on Menorca, la nova revista enllengua anglesa que publica cada mesSetmanaris i Revistes SL i que coordi-nen els periodistes Bep Al·lès Salvà, di-rector d’aquest setmanari, i CarlesMarquès. Des de l’aparició del primernombre, cap allà al mes de maig, la re-vista ha tingut un èxit aclaparador entrela comunitat anglesa resident a l’illa, quefins fa poc comptava amb un únic mitjàde comunicación imprès íntegramenteen llengua anglesa, la revista Roqueta.

Christine Watterson va néixer a Lon-dres de pare militar i mare enfermera.Des de la seva infantesa, va aprendre aviure i conèixer diferents països:Malàisia, Singapur, Alemanya, HongKong, Xipre i, per descomptat,Anglaterra. Aquella, com ella mateixadiu, “era una vida especial, atès queconèixer un país i una cultura diferentssempre és una experiència interessant ieducativa”. Més tard,amb el seu marit -que estava en lesF o r c e sAèries-, vi-atjà a Ir-landa del

Nord en una època difícil pel conflicteque es vivia a la regió. “Era una situaciómolt trista per a la gent d'allí i també unamica incerta per a nosaltres”, recorda.

Quan son pare es va jubilar, ell i samare van decidir venir a Menorca aviure. “Jo pensava que era el moment defer un canvi a la meva vida i vaig veniramb ells i els meus dos gats. Això va serfa 28 anys i mai no m'he penedit de lameva decisió. És una illa que m'encantamoltíssim, amb la seva gent i cultura iara és la meva llar”, afirma satisfeta.

Des que va arribar a Menorca, Chris-tine ha treballat en molts sectors, la ma-joria vinculats amb el turisme. Així, hafet feina com guia i ha treballat també aempreses de lloguer de cotxes, una ofi-cina de canvi de moneda, bars, restau-rants, i fins i tot en la importació decerveses angleses. Durant els últimsdotze anys, Watterson ha estat la res-ponsable de les pàgines angleses quesortien una vegada per setmana al Diari

Menorca. “Va ser un treball que m'agra-dava moltíssim. Quan em van acomi-adar durant un any em vaig posar molttrista. Però, com diuen, quan Déu tancauna finestra, obre una porta i jo he tingutla sort que m’hagin ofert l'oportunitat defer una revista nova per als anglopar-lants de l'illa . I ara, també tinc un par-

ella catalana que és cuiner i que empot ajudar amb receptes per a la

revista.”- Què és Focus On

Menorca?

- És una revista quepretén reemplaçar lespàgines angleses quesortien una vegada persetmana al Diari

Menorca per portar notí-cies locals als anglesosque no parlen castellà iajudar-los a integrar-seuna mica més en la quo-tidianitat de l'illa.

- Per què aquest

TEXT: EL IRIS FOTOS: EL IRIS

CHRISTINE WATTERSONDIRECTORA DE LA REVISTAMENSUAL FOCUS ON MENORCA

- Les seccions mésllegides són les Newsround-up (un resum deles notícies del més pas-sat) i algun reportatgesobre esdeveniments oactes.

- Quants anys por-

teu a Menorca?, us

considereu una

menorquina més?

- Fa gairebé 28 anysque visc a l'illa. Recordque l’exbatlle de Maó,Artur Bagur, em va dirun dia que jo era una mena d’anglesamenorquina. Em vaig sentir molt orgul-losa del que em va dir.

- Els menorquins tenim sovint la

sensació que la comunitat britànica és

a vegades una mica endogàmica. Què

pensen en general els britànics de nos-

altres, els menorquins?

- Hi ha molts anglesos que trobendifícil integrar-se amb qualsevol personad’una altra nacionalitat, però alhora elsagrada viure fora del seu propi país iviure en harmonia i amb respecte pelsseus hostes. Hi ha altres que s'integrentotalment i de vegades són més espanyolque els mateixos espanyols. Però crecque en la majoria de casos tenen moltrespecte per als menorquins i la seva cul-tura i tradicions, i per la seva hospitalitati manera tranquil·la de viure sensepresses.

ENTREVISTA

15

xifres exactes dels estrangers residents al'illa perquè actualment no cal registrar-

“El nostre lema és la puntualitat en elsquioscos i punts de venda de l’illa”

se als consolats, però pens que avuipodem arribar als 10.000 lectors, in-closos gent que viuen fora i són sub-scriptors.

- Creis que la revista ha aconseguit

captar l'interès dels residents

britànics?

- Sí, d’acord amb els comentaris que

he rebut. Crec que hem aconseguit cap-tar la seva atenció.

- On es pot comprar Focus?

- Es pot comprara la majoria de lli-breries i també arestaurants, bars ibotigues de total'illa.

- Què ofereix

Focus que no ofe-

reixi Roqueta?

- Hi ha algunespoques coincidèn-cies, però el nostrepunt de vista ésdiferent. Com abons anglesos, elnostre lema és lapuntualitat en elsquioscos i punts devenda.

- El lector

menorquí i el lec-

tor anglès, són

molt diferents?

- És clar, que hosón. El lectormenorquí pot llegirla premsa local tots

els dies per saber el que passa a l'illa,però el lector anglès que no parli castellàno es pot informar per aquest mitjà, i peraixò necessita un producte informatiucom Focus.

- Quines seccions són les més

llegides o les que més agraden de la re-

vista?

Era el dia 2 de febrer de l’any 1946. A l’al-zinar de davant Son Quim, na Tònia Taltavull,donava a llum al seu sisè fill, en Joan BoschTaltavull. Ell encara no ho sabia, però la sevavida giraria entorn a una finca situada a un bellparatge de Ciutadella, anomenat Algaiarens,al qual va arribar amb només set anyets. Avui,amb 65 anys, l’amo en Joan d’Algaiarens s’hajubilat, i les senyores del lloc, Mercedes i PilarSquella, l’han permès continuar gaudint de laseva nova vida, en companyia de la seva dona,a les cases que, durant 58 anys, l’han fet tanfeliç.

- El seu cas és gairebé únic...- Vaig complir 65 anys els passat mes de

febrer, i el dia 6 de juliol vam fer el canvi. Vamposar la societat a nom de José Capó, l’amode Son Caravinya, i noltros ens vam donar debaixa. Però ha estat inoblidable, ja que hemquedat a les cases. La propietat no veia renta-ble el negoci, així que els vaig proposar cedirel terreny a altre finca, per estalviar despeses.

En Joan feia la feina grossa de les bales i co-neixia el terreny, perquè és una finca bona persembrar cereal. A les senyores els va semblarbé que ell es quedés amb la finca i noltros ambles cases.

- S’ha jubilat, però no sembla que hohagi fet!

- Noltros desitjàvem açò i no veiem elcanvi. Ens ha vingut tot lo bo. Tenim quatreanimals per què xalin les nostres filles i elsnets, ja que és el seu hobbie. No estem fer-mats. Si volem sembrar cosetes ho podem fer,ja que el nou l’amo d’Algaiarens no crec queens posi impediment...

- Però trob que vostè no ho deixarà deser mai l’amo d’Algaiarens.

- De fet, a mon pare encara li diuen l’amoen Pau d’Algaiarens.

- Quins records guarda de la primeravegada que va arribar ?

- El que record més és quan vam davallara La Vall, tenia 7 anys. No era com ara, que hi 16

ha tantes facilitats de cotxes i mitjans de trans-port. Vaig baixar amb en Guillem des Tudons,amb un camió carregat de trastos de Torralba.De sobte, en Guiem em va dir que el vehicleno tenia frens i quan davallàvem la costa deLa Vall la veritat és que estava molt regirat. Vaser una cosa que no he oblidat mai. Un altreregiró que record és que, en aquell temps, pe-gàvem foc a les síquies de les parets, i una diaes va alçar vent i ens vam espantar. I li diréque, de llavonses a ara, no he tornat a encen-dre un fester si no ha estat per fer un arròs.

- Tot han estat regirons!- No, el canvi més gros és que, abans, totes

les voreres estaven netes, no hi havia arbres,han crescut un 500 per cent. No era un llocd’ullastres, en aquell temps n’hi devia haveruns 50, i ara n’hi ha uns 6000 ó 7000.

- I a què ha estat degut?- Vam aturar de fer net les voreres i els es-

JOAN BOSCH: “El que més desitjàvemera quedar a les cases d’Algaiarens”

PER BÀRBARA F. SENA FOTOS: BÀRBARA F. SENA

aquell temps jo anavamolt a la colcada, i elscaps de setmana soliaagafar el cavall per feruna volta per les tendes.Quan em veien, algunespersones em demanaven sipodien colcar. A més, lagent venia a comprar lletamb la gerreta, o tomàti-gues. Va ser inoblidable.Però l’administració va co-mençar a dir que no eralegal, que no hi havia lava-bos o que es podia pegarfoc i, en fi, que s’havia dellevar. El senyor, quan es vaveure amb la responsabili-tat, va decidir que s’haviaacabat. Hi va haver molt dedisgust, per què es posavenmés d’un centenar de ten-des. Però m’agradava, vaigser molt feliç.

- Supòs que vostè coneix cada racó d’a-questa zona...

- Hi ha coses que ni els senyors saben. Hetrobat coves, les sé punt per punt. Aquelltemps anàvem a cercar bestiar i someres deper dins la marina, no és com ara. Açò és unafinca de 536 hectàrees, i 153 conradís. I l’hefet de cap a cap, a peu, no m’ha agradat aga-far un cavall. Moltes vegades m’ha tocat treurecotxes encallats a l’arena, i de fet fa una set-mana que encara hi vaig anar a treure un de laneteja.

- Però, fora del seu paradís, ha estat unapersona molt implicada amb el camp me-norquí.

- Sí, he estat un gran defensor del campmenorquí. Al poc temps de ser l’amo d’Al-gaiarens, van néixer les Càmeres Agràries i hivaig participar en la junta. Després em vanvenir a cercar per participar en Nuclemen, onhi vaig ésser un ranxo d’anys. Més tard, tambévaig ser directiu de la Cooperativa de SantGuillem, fins que la meva filla va agafar la ge-

em vaig casar, en Joan havia posat molta ideaamb jo, i em va demanar que no me n’anés,perquè volia que jo fos l’amo d’Algaiarens.Ha estat un lloc que he gaudit molt: té el pai-satge, molt bona terra, amb aquestes platgestan famoses, el Camí de Cavalls, i la bassaverda! Que, per cert, darrerament ha estat unaprocessó.

- Està de moda la bassa verda- Fa dos anys, damunt les onze delmatí, anant cap a l’arenal, vaig tro-bar tanta massa de gent que siun dissabte de Sant Joan estaennuvolat no hi ha tanta gent

Joan Squella. Darrerament, s’han esmitjat lesfinques, i les d’Algaiarens han tocat a duesgermanes, na Mercedes i Pilar Squella, ambqui he passat comptes els darrers anys. Quan

17

tornells, de menjar s’oliva, han anat deixantels pinyol, per açò ha anat creixent tant la po-blació d’arbres.

- Qui era elsenyor quanvostès vanarribar?

- EnR i c a r d oS q u e l l a .Quan va morira l’any 1993,vaig passar comp-tes amb en

ENTREVISTA

com a la bassa verda!- I fa uns anys es podia romandre aquí...

com va ser el canvi?- Aquella època m’agradava molt. En

que es sembrava el ce-real per no gastar enpinso, ja que només éspossible a quatre llocsd’Es Mercadal. I no ésagradable haver d’anar aplorar per a què ens paguin.Encara no hem cobrat elProagro del 2010.

- No cobren el Proa-gro, no cobren la llet...

- El Govern ens vanprometre que deixaria di-ners a Queseria Menor-quina perquè ens puguinpagar, però encara no hemrebut res, degut al canvi degovern. Als més grossos elsdeuen 300.000 euros. Noés aguantador.

- Tampoc ho és el ques’ha convertit Sant Joan,es xerra molt aquests diesde com controlar la granmassa de gent que hi ha a la festa i vostè haparticipat amb Amics de Sant Joan.

- Sant Joan ens ha fugit, i ha estat per lamassa de gent. Els ciutadellencs ens hem d’a-grupar un poc més. Un tema molt delicat sónels Jocs des Pla. Sap el que és córrer dinsaquest pilot de gent, amb l’asta? Pot ser moltperillós! Si els ciutadallencs volguessin, tin-dríem pas. De fet, al fill de Son Bou li vanarrabassar el fullet de les mans i va haver unmunt de xiulus.

- Els Amics de Sant Joan van fer unagran feina, troba que seria el moment deque tornin a posar ordre?

- Hi ha possibilitats. Al 2009 van aconse-guir fer un carreró pels Jocs des Pla, posar unapantalla a Es Born, fer que els bars aturessin lamúsica quan arribaven els cavalls, o entregarfulletons informatius al port i a l’aeroport.Però aquesta hauria de ser la feina de la JuntaMunicipal de Sant Joan, ja que va néixer peraçò.

- Tornant a la seva jubilació...com seràla seva vida a partir d’ara?

- Tranquil·litat, la meva dona i jo recorre-rem Menorca, que hi ha racons que no conei-xem, i fer algun viatge, sobretot em fa il·lusióa Estats Units.

- Continuarà lluitant pel camp?- Si em demanen consells, els donaré. Po-

dria haver anat dalt s’Ajuntament, però la po-lítica no m’interessa.

- Li ha quedat res per fer?No em queix de tot el que he passat. He

intentat no tenir enemics, fer el bé a tothom, sialgú ha estat ofès els demano perdó pública-ment. En fi, sóc feliç.

rència, ja que els membres de la junta directivano poden tenir familiars a la gerència, per aquè no hi hagi influències. També vaig estardos anys a la junta de Sa Roqueta, que abansera una fabriqueta càrnica. Jo els venia porcs,però es va sobredimensionar i el Govern se lava quedar. També vaig esser vicepresident deFagme i d’Agrena, i per acabar, he participatamb els Amics de Sant Joan.

- Allà va quina trajectòria!- Jo sempre he viscut per la família, he

estat molt per les vaques, he volgut cercat lavaca prototip. De fet, he participat en les 25edicions del concurs morfològic i en 23 heguanyat trofeus. També vam anar a la fira deCampos, a Mallorca. Un any, vam anar amb 4vaques i vam tornar amb 4 trofeus. En total, aAlgaiarens, tenim 72 trofeus, entre els que estroben tres Grans Campiones.

- Com ha canviat el camp d’ençà a ara?- Ha canviat totalment, en diverses dimen-

sions. La feina és més lleugera. Quan érem pe-tits, anàvem a segar, dinàvem davall un arbrei no podies dormir xubec, però aquell encantque hi havia quan la gent tornava cantant acasa els fosquets ja no hi és. Avui, si no he anatmés de viatge, és perquè he munyit cada diadel món. Vaig colcar de caixer pagès el bienni1978-79, i el dia de Sant Joan, com que novaig tenir valor per dir-li al missatge que vin-gués a munyir, vaig anar-hi jo. La maquinàriaens ha duit un altre ritme de vida. Però el temadel sou ha anat morint fins arribar a zero. Fa25 anys, venia els vedells a 40.000 pessetes.Avui, a 50 euros, el que em costa omplir elcotxe de gasoil.

- Però el problema més greu ha estatamb la llet.

- Sempre he venut a El Caserío. Quan enMontañés va vendre la fàbrica a Kraft, aquestava començar a posar els tractes secs, no vapujar el preu tot i que va augmentar el delspinsos. La catàstrofe va arribar amb en Ruiz

Mateos. Kraft ens pagava 2,40 euros el kilo dequallada, i amb el Ruiz Mateos a 1,80, però elpitjor va ser quan va retardar els pagaments,fins que al mes de febrer vam anar a la fàbricaa protestar. Encara ens deuen 3 mesos.

- Tal vegada la venda de producte au-tòcton als hotels hagués estat una bona sor-tida...

- En certa manera, el sector hoteler s’haaprofitat del camp. Hem cuidat el paisatge,hem estat els ‘jardiners’ de Menorca, i l’hote-ler no ha volgut vendre el nostre producte. Hocomprenc, és una mica més car. Però si ellshan aprofitat la imatge que hem conservat nol-tros, ens podrien haver comprat formatges i elcamp hauria tingut una altra sortida. Ara, al-guns ho fan, però si ho haguessin fet abans,avui cada turista s’enduria una peça de for-matge. Precisament per açò vam organitzar lesassociacions: hem pressionat... i hem acabatvivint de les ajudes.

- I que troba que s’implica prou el Go-vern?

- Només li diré una cosa: és una vergonyaque la llet, a la Península, la cobrin a 32 cèn-tims el litre, i noltros a 29. Tenim que pagar eltransport dels pinsos, i no ens manifestem, noprotestem, com passa a altres bandes. L’únicque hem fet ha estat treure els vaques de la firadel camp, perquè no ens volien pagar el Proa-gro, una ajuda que el vam treure dos menor-quins: en Joan, que estava a Binimassó i jo. EnJaume Matas, en principi, ens va dir que no,però al final va accedir. L’objectiu era ser unaajuda al transport. I quan ens van dir que noens el pagarien, vam decidir fer aquesta únicamanifestació.

- Com veu el futur del camp?- El veig de dues maneres: si el preu de la

llet augmenta, ens podrem aguantar. Però siens lleven les ajudes, els camp quedarà en undesert. Aquesta imatge que donam al turistaacabarà. Tampoc es pot fer com aquell temps,

ENTREVISTA

18En Joan i na Juanita gaudiran d’una gran jubilació a les cases d’Algaiarens.

19

ENTREVISTA

terme, però no pot degut les circum-

stàncies econòmiques?

- Quan vaig arribar a Ciutadella i emvan presentar el poliesportiu, les instal·la-cions, la piscina al costat, els camps defutbol... em vaig imaginar una mena deciutat esportiva, és a dir, totes les instal·la-cions esportives a un mateix lloc. Vaigpensar que aquí es podrien incloure totsels projectes que hi ha ara en marxa, peròque no es poden fer perquè no han arribatles partides, per exemple, la pista voltea-dora, el ciclisme, el Parc Motor... estariabé tenir-los a la mateixa àrea i, també, quehi hagués una comunicació entre ells. Ésclar que hi ha la carretera general, peròtambé es podria preveure una manera deconnectar-los. M’imaginava un projecteglobal per l’esport municipal, però la si-tuació fa inviable qualsevol projecte im-portant. La prioritat és mantenir el que jatenim a nivell d’esport base i recolzar alsclubs per a que segueixin subsistint, per-què aquesta és la paraula: estan subsistint.

- S’havia dedicat alguna vegada a la

política?

- No, és la primera vegada. Venc di-rectament de desenvolupar una labor pu-rament esportiva. He estat capitana demolts dels clubs, he anat a l’equip nacio-nal, on adquireixes un bon bagatge, a ni-vell de tractar amb ajuntaments,diputacions... en reben molts d’organis-mes i coneixes el tracte que tenen, peròficar-me de ple a la política no ho haviafet mai, i no tenia ni idea de que ho faria.D’una petita circumstància s’ha generat

la resta i he anat assumint que és possi-ble.

- A la política, com a l’esport, es re-

quereix un entrenament, disciplina i

esportivitat?

- Hi ha molts de valors que s’apliquen,però no només al terreny polític, sinó amolts d’àmbits de la vida. Existeix unvalor bàsic, que és la disciplina personal.Es tracta de respectar la feina, el seu des-envolupament i tenir les coses clares imantenir-te en aquesta línea. També esvalora esforç diari: hi ha dies que et trobesmillor o pitjor, però la feina s’ha de treureendavant. Aquí, hi ha una feina diària a laqual li dedico il·lusió per aconseguir unobjectiu, una meta... Hi ha molts de va-lors, com l’esforç... dir: “açò serà com-plicat, ens costarà, però ho farem”. I esperque doni els seus fruits.

- Hi ha algun altre projecte desta-

cable de les altres àrees de gestió que

estan sota la teva direcció?

- A l’àrea de Personal estem posantuna mica d’ordre i organitzar els treballa-dors de l’Ajuntament, ja que hi ha un pocde desgavell. Encara que sembli senzill,és bastant complex, dons són molts detreballadors d’àrees diferents. Al departa-ment de Joventut és on menys he entrat,perquè el casal Estiu Jove està funcionantmolt bé, he rallat amb els monitors i hevisitat les obres del nou casal. M’ha sem-blat fantàstic i trobo que hi ha moltescoses que es podran fer allà. La setmanaque ve ens reunirem per projectar activi-tats de cara a la propera temporada a

aquesta àrea. I a l’àrea d’atenció al ciu-tadà ens hem proposat intentar millorar lapàgina web de l’Ajuntament per a què espuguin realitzar el major nombre de ges-tions des de casa i evitar col·lapses al’OAC. També volem informatitzar elsprocessos, tant a nivell relació Ajunta-ment-ciutadà com intern, entre àrees.

- Es troba còmoda amb l’equip de

govern amb el qual treballa?

- Sí, tenim un equip molt competent iamb moltes ganes i il·lusió per fer cosesper Ciutadella. Crec que és un grup jove,i açò li dona un dinamisme especial. Hiha voluntat de ser comunicatiu, transpa-rent i serà molt positiu en els temps enquè estem.

- Però vostè no està afiliada al par-

tit....

- No, em vaig unir al projecte que emva proposar n’Assumpta Vinent. Vaig en-tendre que podia aportar coses a nivellpersonal. Mai m’he definit políticament,encara que, en aquest cas, defendre els in-teressos del Partit Popular, al qualagraeixo l’oportunitat que m’ha donat.

- Seguirà relacionada amb el món

de l’esport de manera directa?

- Sempre que pugui aniré a veure elspartits. Sóc aficionada a gairebé tots elsesdeveniments esportius i em desplaçaréon faci falta per assistir-hi. Ara la mevaresponsabilitat és amb tots, vull estar dis-ponible i ajudar a totes les entitats espor-tives del municipi.

malament”. I continua: “Més passant

per sa banqueta/d’uns quants sabaters

que hi ha,/ en Magí (Magí Bonet Llu-friu) em va convidar/per anar a Cala’n

Turqueta,/ja veuràs quina

vegueta!.../quins tips farem de pescar”.

“I tal qual com ell va dir/vam ‘nar fent

tan bona estada,/que fins i tot sa criada

(Catalina Gornés Pons)/des senyors de

‘Mallauí’, (Alfonso Vivó Triay i DonyaFrancisca Squella Rossinyol)/mos con-

vidava de vi…/colque tros de sobras-

sada”.

El dia 11 de juliol de 1936, la situaciócanvià: “Més un dia, allà a les tres/des-

prés de dinar, allargats,/uns jovenots

(Amadeo Pons Benejam, Deo; ErnestoJuaneda Orfila, Patent; Bartomeu Cau-les Nadal, Tolo Pitxon; i Toni CaulesNadal, Planxet) ben armats/sense cap

orde de res,/van venir per fer-mes

pres/dient d’anar amb es tancats”. “I

encara que ni una ‘jofa’/no me vagi dir

colqú; perquè no abusàs ningú/va voler

rallar en Nan Bota (per aquest perso-natge va saber l’autor, com ell mateixconfessa, que els milicians havien anatja tres vegades a la casa per tancar-lo),/-Idò ves viu que sa sota,/també no sigui

per tú”.

Antoni Mesquida continua, en glosa, elseu relat dels fets: “I aquells tipos de

sauvatge/de Ciutadella temor,/com va

20

CHALET EN CALAN BLANES,A 50 M. DE LA PLAYA.

800 M2 DE PARCELA, 240 M2 EDIFI-CADOS. 3 HAB. DOBLES (AA.CC.)2 BAÑOS ( 1 CON JACUZZI), COME-DOR, COCINA, RECIBIDOR, PISCINA,BARBACOA, GIMNASIO, TERRAZA

DESCUBIERTA DE 100M2.PRECIO: 420.000 EUROS

TEL.: 616 969 154

L’any 1943, l’obra del mestre nacionalAntoni Mesquida Cavaller (Ciutadella,1910-1989) Quin temps era aquell! vaser distingida amb el primer premi delcertamen literari que es convocà ambmotiu del tercer aniversari del triomf deles tropes nacionals del general Franco,el 8 de febrer del 1942. Amb les glosesUn quant temps de senyor i Pronòstics,l’autor d’obres com Ciutadella és l’Ha-

vana o Negoci rodó va voler descriureen vers algunes de les escenes que esvan viure a les presons dels republicansa Ciutadella. El text adquireix actualitat

amb motiu del 75è aniversari de l’aca-bament de la Guerra Civil espanyola.La primera glosa, Un quant temps de

senyor, vol ser, segons l’autor, una des-cripció històrica “des primer temps desMoiment”, com a “ampliació de sa des-crita a Ca Dony Llorenç Salort durantsa persecució rotja”. La glosa diu així:“Una volta a Ciutadella/fracassat es

Moïment, (dia 20 de juliol de 1936)/vaig

tenir jo (Antoni Mesquida Cavaller) es

pensament/d’anar-me’n enfora d’e-

lla,/decidint anar a Parella (lloc delterme de Ciutadella)/perquè no m’nas

“Quin temps era aquell!”, descripcióen vers d’alguns episodis de la GuerraCivil a càrrec d’Antoni MesquidaPER CARLES MARQUÈS FOTOS EL IRIS

xerrada dins sa presódurant sa dominaciónrotja a Menorca”.

L’autor

Autor teatral, MesquidaCavaller va desenvolu-par la major part de laseva vida professionalal col·legi Joan Bene-jam de Ciutadella, delqual fou director duranttretze anys. Col·labora-dor de la premsa local,fundà i dirigí el setma-nari esportiu Katakrak,i obtingué diversos pre-mis en concursos literaris i periodístics.És autor d’obres teatrals costumistes.L’any 1966, amb Ciutadella és l’Ha-

vana, guanyà el primer premi als JocsFlorals organitzats pel Cercle Artístic,estrenada amb èxit a diversos escenarismenorquins i publicada el 1979. L’ha-via escrita un poc com a homenatge al’actor ciutadellenc Josep Delfín Serra,que l’havia encoratjat perquè es dedicàsal teatre. Segons el Diccionari del teatre

a les Illes Balears, es tracta d’una peçaben construïda, amb un equilibri reeixitentre aspectes sentimentals i cómics.També estrenà una altra comèdia, Ne-

goci rodó, que segueix les mateixesconstants: crítica dels canvis que aportal’explosió de la indústria turística, peròenvoltada d’una amable ironia. Fou es-trenada al Teatre Salesià de Ciutadellael 1981 i publicada el 1985. També ésautor de Diumenge des Be i enyorances

(1942), Quin temps era aquell! (1943),Campeones (1951), i La Fiesta de San

Juan en Ciudadela (1955).

21

REPO

RT

dir en bona ocasió/de sa Marjal es mis-

satge,/me van endur de sa platja/quan

jo me creia senyor”. “Mentre amb ells

me n’anava/sense sebre si a la

mort,/orde d’anar a Can Salort/en Deo

(el cap dels milicians) an en Rei (Gui-llem Salord Marqués, xòfer que els con-duí fins a les cases de Mallauí)donava,/jo en mig de tot alenava/dient:

¡Déu meu, quina sort!”.

“Tenint en compte i present/que és d’es-

tricta obligació/i mana s’educació/es

fer-vós (van ser escrits per enviar a lesgermanes Llabrés Saurina del carrer deSanta Clara) s’oferiment,/sa casa ofe-

resc content/fetn un poc de relació”.

“Aquesta casa habitava/un temps, Dony

Llorenç Salort,/ara, és de tots…quina

sort!/amb açò jo no hi comptava/perquè

sempre me pensava/ésser pobre fins la

mort”. “Ara, sa casa –tenim-/es palau

des capellans,/de senyors,… d’uns

quants bergants,/d’en Cardell i en Pere

Quim,/de Na Pruna i ‘Don Joaquín’,/i

dets altres Salessians...”. “A les deu ja

ben tocades,/tots es dies jo m’aixec/des

meu quarto no gemec/¡vaia parets re-

quincades!.../¡quines sales estora-

des!,/¡quins adornos d’estil grec!”.”Es

matins, fins que en tenc ganes/no surt

de s’habitació;/¡vaia vida de

senyor!/que me tir ja fa setmanes,/en-

clotat damunt tomanes,/ben calent i ben

redó”.”A sa taula, res me falta... (elmenjar anava a càrrec de les famílies i

encara no mancava)/de tot tenc, no em

manca res,/faig vidassa de burgés/men-

jant i vivint cama alta/amb es colors a

sa galta,/i una gana qui es per tres”.

Els detalls del captiveri són sucosos:“Encara que d’amagat,/faig bromes i

ric quan puc (d’amagat dels milicians,atès que, com conta Antoni Mesquida,‘estàvem prohibits de jugar i riure’)/per-

què som un poc poruc/i has de dormir

ben esglat (pel perill que, diu l’autor,‘corríem es vespres, que era quan so-líem ésser molestats pes milicians)/tenc

en Marí (Toni Juan Marí) per veïnat i

per s’altre en Ricardo Lluch”. Mes-quida recorda, en la publicació, que lanit del 13 al 14 d’agost del 1936, els mi-licians “se van endur en Josep AngladaMarqués, en Biel de Olivar Olives, enPepe de Olivar de Olives, en Biel SauraSintas i en Teodoro Canet” i els van as-sassinar “a sa Costa de Ferreries”.L’altra glosa, Pronòstics, vol ser “una

”“ L’any 1966,amb Ciutadella ésl’Havana, guanyà elpremi als Jocs Floralsorganitzats pelCercle Artístic

Sr. Carretero, vicepresidentede la asociación: me parece quese ha salido de la vía, o sea delcontesto; debo decirle, que meparece mentira que aprovecheuna tontería sarcástica para me-terse conmigo, la verdad creíaque era mas inteligente y que

tenía mas sentido del humor, pero ya veo que no.Quiero decirle que no tenia intención de con-

testarle, pero me lo he pensado mejor y creo quese merece unas cuantas líneas ¡ahí van! Mire enprimer lugar yo no soy partidista; partidista loserá usted y su comparsa, ya que tienen las mis-mas ideas caiga quien caiga. En segundo lugar yo no soy ningúndemagogo, para su información le diré que los demagogos son losque exaltan las masas, acuérdese de la movida que montaron uste-des contra la construcción del dique exaltando a la multitud hastacon pitos y megáfonos, ¿o ya no se acuerda? En fin, no esta malrefrescarle la memoria de tanto en tanto

En tercer lugar si cree usted que denunciar los vertidos deaguas fecales son intereses particulares, me parece Sr. Carreteroque no se aclara, pero para su información le diré que mi piso estaen frente del canal que lleva los residuos fecales hasta la playa, yno tengo porque mis habitaciones se llenen de olor nauseabundo, yme vea obligado a cerrar las ventanas por culpa de la invasión delos mosquitos, pero claro, según usted tendría que callar, o sea po-nerme un esparadrapo en la boca ¡Como se nota que usted vive enotra latitud! Y no me parece bien que diga que siempre me quejo,ha de saber que yo no me quejo por sistema, ¿acaso según ustedtenemos que cerrar los ojos e ignorar lo sucedido? Lo siento Sr.Carretero, pero yo seguiré denunciando cualquier anomalía queafecte a la playa, o cualquier cosa que afecte a los menorquines, leguste o no le guste, como decía John wayne.

Quiero decirle con esto, que todo vecino tiene derecho a de-nunciar las barbaridades que se cometen con dicha playa yendo encontra de los usuarios, ya que dichos vertidos van a parar en ella.También quiero decirle que yo no soy un ciudadano de segunda, yaque tengo los mismos derechos que usted o cualquier persona.

En cuanto a su labor, para que se arreglara la playa, debo de-cirle que es un deber del ayuntamiento ya que la playa pertenece alpueblo, y que ustedes hayan hecho presión sobre el tema pues muybien, una buena labor, si señor, pero sepa Sr. Carretero que esosarreglos se han hecho con el dinero publico de todos y el quemanda es el ayuntamiento y no ustedes, porque si ustedes manda-ran no tendríamos el nuevo puerto, acuérdese de sus pancartas¡¡NO, AL DIC!!

Y en cuanto a las actividades que organizan con el afán de pro-tagonismo me parecen muy bien, si de mi dependiera los propon-dría para el fabiol de plata, ya que se lo merecen con creces,lastima que no sean mas simpáticos. En cuanto a que no es necesa-rio sacar los perros para hablar con ustedes, esto por supuesto yademás y de que se puede hablar con ustedes ¿acaso son los due-ños de la playa? Es al ayuntamiento que hay que ir por cualquierproblema que haya tanto en la playa o en la ciudad. Espero Sr. Ca-rretero que esto no enfrié nuestra amistad ya que usted me cae bas-tante bien. Y otra cosa ¿Que cuesta una sonrisa? ¡Nada! Sr.Carretero. Atentamente un saludo.

José Mª Cleofe

A Egipte l’esclat va partir en aquell momentque van començar les protestes sobre tot, agudit-zades pels moviments que es vivien a Tunísia i perla situació social que s'estava vivint en un país onla bretxa entre la classe alta i una àmplia classe.Una observadora espanyola que ja fa uns anys que

hi viu des de la terrassa del seu habitatge al Caireamb una carabassa per al menjar del dia, està vivint i ens explicaper damunt el que està passant en aquest immens país. Un profes-sor pot guanyar entre 700 i 1.000 lliures, que són uns 100 dòlars almes (uns 80 euros); els més pobres poden arribar a 2 dòlars al dia.Això els porta a buscar una doble jornada, amb tot el que com-porta de poca motivació en el treball i horaris desordenats que noentren en el cap. Els que estan en el centre de salut entren a les 10del matí i segueixen fins a les 3 del capvespre i després de les 5 delcapvespre fins les 12 de la nit van a un altre treball perquè no elsarriba el salari per viure. Això impressiona molt en aquest país jaque els porta a ser un poble que viu molt a la nit perquè després detreballar han de buscar-se altres treballs. Al barri en el qual viu en(a la zona sud del Caire), l'organització veïnal ha tingut que crearpatrulles nocturnes per vigilar les seves cases i comerços, amb a laintenció de fer front al pillatge en uns moments en què l'Estat noho podia assegurar davant el caos que regnava. Van fer barricadesi s'havien organitzat, no hem tingut por en cap moment. Sempres'ha protegit a l'estranger perquè aquí el turisme és fonamental. El12% de la població activa treballa per al turisme, però això nomésdins de les xifres oficials. Després cal tenir en compte els vene-dors ambulants. Hi ha barris sencers que viuen d'això. No sé quèpot passar si es perllonga molt l’estat de protesta que està vivintel país, qual circumstancia encara no està del tot resolta.

LES RELIGIONS. Aquesta observadora recorda que quan vaarribar al Caire en 2009 va notar certa pressió i falta de llibertatque va atribuir més a temes religiosos que a polítics. Egipte és ungresol de religions entre les quals destaquen, pel seu nombre, elsmusulmans, els catòlics, els ortodoxos i, en menor mesura, elsprotestants. Els catòlics , que se nomenen coptos són els descen-dents dels egipcis dels faraons, ja que van ser convertits al segle Idesprés de Crist i el seu nombre ronda els 10 milions de personesdel total de 80 que viuen a Egipte. Entre la població cristiana hi hacert temor perquè l’anterior president els havia permès viure, ambmoltes restriccions però els havia deixat en bastant-te llibertat. Ales esglésies hi ha sempre dos o tres policies per protegir-les. Percontra, els Germans Musulmans s'havien retirat de la política i erengairebé il·legals. La gent d'aquí diu que en situació de debilitat esconverteixen en legalistes i no violents, però quan aconsegueixencotes de poder tornen a l'acció. No en va se'ls assenyala com a au-tors de l'atemptat que va matar a Anwar el Sadat. Però siguin or-todoxos, catòlics o musulmans diuen que són egipcis. Aquí elsentiment de país és molt fort i tenen en molt d’orgull la seva iden-titat. Aquesta observadora viu una esperança de canvi al país. Elssorolls al barri es veien fent normals des de feia bastants dies. Elmartell ex en les xapes dels cotxes, del venedor del gas en les bom-bones, el pont aeri. Hi ha joves que varen tornar a la plaça Tahrirper netejar-la... A hores d’ara l'ambient és de triomf al carrer sensemassa reflexió sobre quin serà l'etapa següent, esperem que totesaquestes protestes segueixin fins hores d’ara sobre tot pacifiques jaque és la millor solució per aconseguir la pau i la justícia que tantafalta es hi fa en aquest gran país.

Andreu Genestar Sabater22

OPIN

IÓCANVI POLÍTIC ASOCIACIÓN AMIGOS

PLATJA GRAN

23

24

HORARIS AVIÓ I BARCO DEL 18 AL 24 DE JULIOL DE 2011

Menorca - Barcelona SalidasVueling (Diario) 08,05 h.Air Europa (Diario) 09,40 h.Vueling (Diario) 11,25 h.Spanair (Diario) 11,30 h.Vueling (Diario) 13,10 h.Air Europa (Diario) 15,50 h.Vueling (Diario) 16,50 h.Spanair (L-M-X-J-V-D)17,20 h.Air Europa (L-V-S) 18,15 h.Vueling (L-M-X-J-V-D) 18,20 h.Air Europa (M-X-J-D) 18,20 h.Vueling (Viernes) 21,05 h.Vueling (L-M-X-J-D) 21,55 h.Vueling (Sábado) 22,20 h.Spanair (M-X-J-S) 22,25 h.Vueling (Diario) 23,55 h.Barcelona - Menorca SalidasVueling (Diario) 06,45 h.Air Europa (Diario) 08,05 h.Spanair (Diario) 10,05 h.Vueling (Diario) 10,05 h.Vueling (Diario) 11,50 h.Air Europa (Diario) 14,20 h.Vueling (Diario) 15,25 h.Spanair (L-M-X-J-V-D) 16,00 h.Air Europa (M-X-J-V-S-D)16,40 h.Vueling (Diario) 17,00 h.Vueling (Viernes) 19,45 h.Vueling (L-M-X-J-D) 20,35 h.Spanair (M-X-J-S) 20,55 h.Vueling (Diario) 22,35 h.Menorca - Madrid SalidasIberia (M-X-J-V-S ) 07,30 h.Iberia (Lunes) 07,35 h.Vueling (L-J-S) 09,05 h.Spanair (Viernes) 09,25 h.Spanair (Diario) 12,20 h.Air Europa (Diario) 12,20 h.Vueling (V-D) 13,25 h.Iberia (Domingo ) 13,50 h.Air Europa (Domingo) 14,25 h.Iberia (V-S) 15,25 h.Iberia (L-M-X-J) 15,30 h.Air Europa (Viernes) 16,00 h.Air Europa (Sábado) 16,50 h.Vueling (L-M-X-J-V-D) 19,00 h.Air Europa (L-X-V-D) 19,20 h.Spanair (Domingo) 19,20 h.Air Europa (Martes) 20,20 h.Air Europa (Sábado) 21,15 h.Spanair (Jueves) 21,25 h.Air Europa (Jueves) 21,25 h.Spanair (Sábado) 22,10 h.Spanair (Viernes) 23,40 h.Madrid - Menorca SalidasSpanair (Viernes) 07,30 h.Air Europa (Domingo) 10,20 h.Spanair (Domingo) 10,20 h.Spanair (L-M-X-J-V-S) 10,25 h.Air Europa (L-M-X-J-V-S) 10,25 h.Iberia (L-M-X-J-V) 10,40 h.Iberia (L-J-V-S-D) 11,10 h.Iberia (Domingo) 11,25 h.Air Europa (Domingo) 12,15 h.Iberia (Sabado) 13,25 h.Air Europa (Viernes) 13,35 h.

Air Europa (Martes) 14,30 h.Air Europa (Sábado) 14,35 h.Air Europa (Jueves) 14,45 h.Spanair (Jueves) 14,45 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 17,00 h.Air Europa (L-X-V) 17,10 h.Air Europa (Domingo) 17,15 h.Spanair (Domingo) 17,15 h.Air Europa (Sábado) 19,05 h.Spanair (Sábado) 20,00 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 20,30 h.Spanair (Viernes) 21,30 h.Menorca - Valencia SalidasIberia (Sabado) 11,40 h.Iberia (L-M-X) 12,40 h.Iberia (J-V) 13,55 h.Iberia (Domingo) 16,15 h.Valencia - Menorca Salidas Iberia (Sabado) 10,15 h.Iberia (J-V) 11,55 h.Iberia (Domingo) 12,05 h.Iberia (L-M-X) 14,05 h.Menorca- Ibiza SalidasIberia (J-V) 12,40 h.Iberia (Domingo) 13,30 h.Iberia (Sabado) 16,00h.Ibiza- Menorca SalidasIberia (J-V) 14,05 h.Iberia (Sabado) 14,35 h.Iberia (Domingo) 14,55 h.Menorca - Palma SalidasIberia (M-X-J-V-S-D)07,05 h.Iberia (Lunes) 07,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-S) 09,15 h.Iberia (Diario) 10,45 h.Iberia (Diario) 11,25 h.Iberia (Diario) 13,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 16,00 h.Iberia (L-M-X-J-V) 16,55 h.Air Berlin (J-D) 18,15 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 18,15 h.Iberia (Diario) 20,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 21,20 h.Palma - Menorca SalidasIberia (L-M-X-J-V-S) 08,10 h.Iberia (Diario) 09,40 h.Iberia (Diario) 10,20 h.Iberia (Diario) 12,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 14,45 h.Iberia (L-M-X-J-V) 15,35 h.Air Berlin (J-D) 15,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 17,05 h.Iberia (Diario) 19,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 20,15 h.Iberia (L-M-X-J-V-S) 21,50 h.Iberia (Domingo) 22,40 h.Menorca - Bilbao SalidasAir Europa (Viernes) 11,10 h.Vueling (L-M-J-S) 13,10 h.Air Europa (Domingo) 14,15 h.Air Europa (Sábado) 14,40 h.Air Europa (Lunes) 14,55 h.Air Europa (Jueves) 17,00 h.Vueling (M-X-J-V-D) 17,40 h.Air Europa (Miércoles) 18,50 h.Vueling (Sábado) 21,50 h.

Bilbao - Menorca SalidasVueling (L-M-J-S) 07,15 h.Air Europa (Viernes) 09,00 h.Air Europa (Domingo) 12,10 h.Air Europa (Lunes) 12,50 h.Air Europa (Miércoles) 13,20 h.Vueling (M-X-J-V-S-D) 15,50 h.Air Europa (Sábado) 16,55 h.Air Europa (Jueves) 19,20 h.Menorca- Oviedo SalidasAir Europa (Sábado) 19,05 h.Oviedo - Menorca SalidasAir Europa (Sábado) 12,20 h.Menorca- Zaragoza SalidasAir Europa (Martes) 16,50 h.Zaragoza - Menorca SalidasAir Europa (Martes) 18,40 h.Menorca - Londres SalidasAeropuerto LutonEasy Jet (Viernes) 09,45 h.Easy Jet (L-M-X-J-D) 10,25 h.Monarch (L-X-V) 11,50 h.Aeropuerto GatwickMonarch (Martes) 12,00 h.Monarch (Miércoles) 13,00 h.Easy Jet (L-M-X-J-V) 16,25 h.Easy Jet (S-D) 16,40 h.Monarch (Sábado) 21,45 h.Easy Jet (Sábado) 21,45 h.Londres - Menorca SalidasAeropuerto LutonEasy Jet (Viernes) 05,50 h.Easy Jet (L-M-X-J-D) 06,30 h.Monarch (L-X-V) 07,15 h.Aeropuerto GatwickMonarch (Martes) 07,50 h.Monarch (Miércoles) 08,25 h.Monarch (Viernes) 09,00 h.Easy Jet (L-M-X-J-V) 12,30 h.Easy Jet (S-D) 12,45 h.Monarch (Sábado) 17,45 h.Easy Jet (Sábado) 17,50 h.Menorca - Manchester SalidasEasy Jet (Sábado) 10,10 h.Monarch (Viernes) 11,20 h.Monarch (Domingo) 12,05 h.Monarch (L-M) 12,20 h.Monarch (Viernes) 13,50 h.Monarch (Jueves) 19,35 h.Easy Jet (L-J) 20,20 h.Manchester - Menorca SalidasMonarch (Sábado) 06,00 h.Monarch (Viernes) 06,50 h.Monarch (Domingo) 07,30 h.Monarch (L-M) 07,45 h.Monarch (Viernes) 09,00 h.Easy Jet (Jueves) 15,00 h.Easy Jet (M-J) 16,10 h.Menorca - Liverpool SalidasTuifly (V-S) 17,15 h.Liverpool - Menorca SalidasTuifly (V-S) 13,15 h.Menorca - Bristol SalidasTuifly (V-S) 17,15 h.Bristol - Menorca SalidasTuifly (V-S) 13,15 h.Menorca - Berlín SalidasAir Berlín (Domingo) 07,55 h.Berlín - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 06,35 h.

Menorca - Munich SalidasAir Berlín (Domingo) 08,50 h.Munich - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 06,00 h.Menorca - Düsseldorf SalidasAir Berlín (Domingo) 12,05 h.Tuifly (Domingo) 15,40 h.Tuifly (Jueves) 20,40 h.Düsseldorf - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 09,05 h.Tuifly (Jueves) 17,15 h.Tuifly (Domingo) 18,45 h.Menorca - Colonia SalidasAir Berlín (Domingo) 10,05 h.Colonia - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 05,00 h.Menorca - Frankfurt SalidasTuifly (Domingo) 15,05 h.Tuifly (Jueves) 22,50 h.Frankfurt - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 18,25 h.Tuifly (Jueves) 19,50 h.Menorca - Hannover SalidasTuifly (Jueves) 14,30 h.Tuifly (Domingo) 21,55 h.

Hannover - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 12,25 h.Tuifly (Jueves) 17,45 h.Menorca - Stuttgart SalidasTuifly (Jueves) 20,55 h.Tuifly (Domingo) 21,25 h.Stuttgart - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 06,05 h.Tuifly (Jueves) 11,45 h.Menorca - Hamburgo SalidasTuifly (Domingo) 09,15 h.Hamburgo - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 06,00 h.Menorca - París SalidasEasy Jet (Domingo) 13,50 h.París - Menorca SalidasEasy Jet (Domingo) 11,05 h.Menorca - Basilea SalidasTuifly (Domingo) 13,45 h.Basilea - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 11,15 h.

Avió

BarcoCiutadella - Barcelona SalidasBalearia (Diario) 10,30 h.Balearia (L-X-V-S) 13,00 h.Balearia (Domingo) 16,00 h.Barcelona - Ciutadella SalidasBalearia (Diario) 17,00 h.Balearia (M-J-V-D) 23,59 h.Balearia (Sábado) 23,59 h.Mao- Barcelona SalidasTrasmeditarranea (L-M-J-V-S-D) 11,00 h.Barcelona - Mao SalidasTrasmediterranea (L-X-J-V-S-D) 22,30 h.Mao- Palma SalidasTrasmediterranea (Domingo) 17,30 h.Palma - Mao SalidasTrasmediterranea (Domingo) 08,00 h.Mao- Valencia SalidasTrasmediterranea (Domingo) 17,30 h.Valencia- Mao SalidasTrasmediterranea (Sábado) 23,00 h.Ciutadella- Alcudia SalidasBalearia (Domingo) 07,00 h.Iscomar (Sábado) 11,30 h.Balearia (Domingo) 12,00 h.Balearia (L-X-V-S) 13,00 h.Iscomar (L-M-X-J-V) 13,00 h.Iscomar (L-M-X-J-D) 19,00 h.Iscomar ( V-S) 20,00 h.Balearia (Diario) 21,00 h.Alcudia- Ciutadella SalidasBalearia (L-X-V-S) 07,00 h.Iscomar (L-M-X-J-V-S) 08,00 h.Balearia (M-J-D) 09,00 h.Balearia (L-X-V-S) 12,00 h.Balearia (Domingo) 13,00 h.Balearia (Domingo) 16,00 h.Iscomar (L-M-X-J-S-D) 16,00 h.Iscomar (Viernes) 17,00 h.

25

per Joan Canals Soldado

menins.BRONZE - Jesús Curiel a individual

masculí.BRONZE - Curiel i Previ a dobles

masculins.Tennis de taula

BRONZE - Equip de Menorca a lacompetició per equips (GM. Orrú, V.Taltavull, E. López i M. Barber).

Tir amb arc

OR - Borja Goñalons a arc recurvatHead to Head Knockout masculí.

Tir

OR - Juan M. Bagur a AutomaticBall Trap individual (tir al plat).

OR - Juan M. Bagur a UniversalTrench individual (tir al plat).

PLATA - Adolfo Vilafranca a Auto-matic Ball Trap individual (tir al plat).

PLATA - J. Manuel Bagur i SebastiàBosch a Automatic Ball Trap per equips(tir al plat).

PLATA - J. Manuel Bagur i SebastiàBosch a Universal Trench per equips (tiral plat).

BRONZE - Llorenç Marquès a ISSF25m Foc Central (tir de precisió).

BRONZE - Llorenç Marquès i PedroPortella a ISSF 50m Pistola Lliure perequips (tir de precisió).

28 MEDALLES ALS JOCS DE WIGHT 20118 ors, 8 plates i 12 bronzes són les

medalles obtingudes per l'expedició me-norquina aquesta catorzena edició delsIsland Games.

IGA Menorca - 02/07/2011

Resum del medaller de Menorca alsNatwest Island Games XIV de Wight2011:

Atletisme

OR - Àngela López als 400m tan-ques femení.

BRONZE - Àngela López als 100mtanques femení.

Bàsquet

OR - Equip de bàsquet femení (X.Casasayas, D. Domínguez, V. Pons, E.Sintes, J. Coll, S. Mirat, E. Pons, M.Taltavull, P. Comella, M. Olives, M.Rollán i J. Vidal. Tècnics: T. Pons i M.Fernández. Delegada: N. Mercadal)

Ciclisme

OR - Ruth Moll a BTT Criterium in-dividual femení.

OR - Ruth Moll a BTT Cross Coun-try individual femení.

PLATA - Ruth Moll a Road Race in-dividual femení.

BRONZE - Diego Escudero a BTTCross Country individual masculí.

BRONZE - Equip de Menorca aBTT Cross Country per equips masculí(D. Escudero, X. Mascaró, A. Portella,B. Domingo i G. Genestar).

Natació

BRONZE - Frank Estrada a 200mbraça masculí.

Tennis

PLATA - Rebeca Molero a indivi-dual femení.

PLATA - Equip femení a la competi-ció femenina per equips (E. Delgado, R.Molero, S. Moll i G. Triay)

PLATA - Equip masculí a la compe-tició masculina per equips (J. Curiel, C.Previ. F. Febrer i M. Mascaró)

BRONZE - Gemma Triay a indivi-dual femení.

BRONZE - Triay i Moll a dobles fe-

Esports 7

Vela

OR - Jonathan Dunnett a surf de velaindividual masculí.

BRONZE - Equip de surf de vela ala competició per equips (J. Dunnett, J.Pérez i M. Riera)

Voleibol

BRONZE - Equip femení (M. Capó,E. Gener, R. Moll, N. Pérez, A. Maldo-nado, A. Vidal, L. Llorens, M. Coll, A.Cardona, C. Gomila, B. Pons i R. Oli-ves. Tècnics: B. Llorens i M. Caules.Delegat: D. Bisbal).

Aquests jocs de Wight, els esportis-tes menorquins han competit a un grannivell, fet que demostren els vint-i-vuitmetalls aconseguits per l’ expedició, su-perant als Jocs d’ Aland amb un metalli fixant una nova marca per els esportis-tes menorquins.

Per part ciutadellenca destacar a laciclista Ruth Moll i el tirador Joan M.Bagur, que amb tres metalls cadascunhan estat els esportistes qui més vega-des han pujat al podi, inclús, ambdóshan pujat dues vegades fins a la part altai s’ han penjat dues medalles d’ or.

26

sident del C.B. Boscos?

- La meva elecció a la presidènciava ser d’ una manera molt pensada iconsensuada per varis membres de lajunta anterior i jo mateix. Varem reunir-nos varies vegades i finalment em varennombrar president del club. Vaig ser ele-git per unanimitat a la junta generat desocis, que varen aprovar la meva candi-datura.

- T’havies planejat alguna vegada

presentar-te o va ser a causa de dife-

rents circumstàncies?

- La veritat és que jo no em voliapresentar, encara que la gent em deiaque si que ho havia de fer, que havia d’empènyer el club cap a dalt. El fet detenir els dos fills dins el club em va ferdecantar la balança i vaig acceptar elcàrrec, ara ajudaré amb tot el possible iho agafo amb tota la il·lusió del món,per intentar que un gran club com és elC.B. Boscos segueixi endavant.

- Com vols afrontar ara la presi-

dència del Club?

- Vull afrontar les coses des del lle-gat de la continuïtat, o sigui, seguir ambla feina ben feta que s’ ha fet fins ara,que crec que ha estat molta. Aixecar unaescola de bàsquet com s’ ha fet i acon-

seguir un nombre de fillets i fi-lletes com el que tenim

és a causa d’ una bonafeina.

- Com està for-

mada la junta?

- La junta estàformada per deumembres, i aquestessón les seves tas-ques:

President: Víc-tor M. Taltavull Flo-

ritVicepresident: Teo

BenejamTresorer: Bep

VÍCTOR TALTAVULL,PRESIDENT DEL C.B. BOSCOS

En Víctor Manuel Taltavull i Florit,nascut a Ciutadella el 19 de gener de1970 és el nou president del C.B. Bos-cos de Ciutadella, casat amb na MagdaVillalonda des de fa 14 anys i pare dedos fills, na Clàudia de 12 anys i en Víc-tor de 9. La família al complet ha estato és jugadora de bàsquet, en Víctor ju-gava a Ca-lós, na Magda ho feia a laConsolació i els dos fills ho fan actual-ment al club del que el seu pare n’ és arapresident.

El nou president era jugador de l’ e-quip groguet, va sortir de la pedrera delclub i va jugar “molts d’ anys al pati deCa-lós, no sé quants exactament, peròen varen ser molts. Varem ser un equipque destacava la relació entre els juga-dors, érem una pinya i açò és fantàsticdins un grup. Després d’ aquesta tem-porada com a jugador vaig jugar dife-rents “alpargates” a l’estiu i vaig teniruna merescuda retirada a una de les mi-llores èpoques de la meva vida dins Ca-lós, al pati de Santa Clara”.

El responsable del C.B. Boscos volseguir amb una manera de treballar con-tinuista a la que s’ ha estat fent fins ara,el punt de vista del president el fa pen-sar en tres sectors ben diferenciats; l’ ad-ministratiu, l’ esportiu i elsocial. A l’ administratiu s’intentarà que tot surtibé des dels despatxosi reunions, a l’ espor-tiu que els fillets i fi-lletes puguin jugar abàsquet de maneraorganitzada, i al socialen Club intentarà créi-xer com a grup, jasigui en socis, ambajudes d’ empreses oamb una bona massasocial que els recolzi.

- Víctor, com va ser

la teva elecció com a pre-

BoschCoordinador esportiu escoles: Juan-

ma FernándezCoordinador general; Per designarVocals: Magi Bonet, Rafael Janer,

Rafael Rotger, Jaume Coll i Xec Pons.- Quines novetats esportives tro-

barem a la propera temporada?

- De novetats esportives en trobareuben poques, com ja he comentat abansla nostra idea és la de seguir treballantmolt fort amb la pedrera, creiem que açòés el futur i tenim clar que no ho volemdeixar de treballar per ells, sense deixarde banda als equips sènior i juvenil. Elnostre repte és que els fillets i filletesaprenguin al màxim, l’ amor a l’esportdel bàsquet, el respecte, l’ amistat, etc.Valors que fan gran a una persona i evi-dentment fan gran a un esportista.

Ara esperem l’ arribada d’ un coor-dinador nacional, que ens pugui ajudaruna mica en la coordinació del club, jaque sempre una cara nova motiva a lagent, i pot ser un gran al·licient de caraals equips de categoria alta, intentantaconseguir uns nivells acceptables debàsquet a un club amb molta història.

- Enguany el C.B. Boscos celebra

el seu 50è aniversari, com teniu pre-

vist celebrar-ho?

- La nostra idea és fer-ho com elClub mereix, per història i per tot el ques’ ha aconseguit durant aquests cin-quanta anys.

El dia 5 de novembre està prevista lapresentació de tots els equips del Club,amb la nova equipació, que portarà el“logo” del 50è aniversari. El mateix dia,es vol presentar també una prestatgeriaa les grades del pavelló on volem expo-sar totes les copes i medalles aconse-guides durant la història del Club.

Estem preparant un llibre, que estàelaborant en Guillem Benejam Taltavulli que també es vol presnetar el mateixdia cinc de novembre si ens dóna temps.

La setmana del 28 de gener del prò-xim any al 10 de febrer a la sala d’ ex-posicions del Roser volem presentar unaexposició fotogràfica referent als cin-

quanta anys del Club, on s’ hi troba-ran varies sorpreses i esperem que

faixi content a molta gent.

27

bilitat d’ ampliar aquest nombre unamica més, però sempre estarem limitats,per espai, horaris o bé per falta d’ entre-nadors... Encara que sempre seran benacollits tots aquells que vulguin formarpart d’ aquesta gran falília.

- Per acabar, com veus actualment

la situació econòmica dels conjunts

menorquins de bàsquet després de les

diferents renúncies de categoria de

varis clubs?

- La situació econòmica dels clubscrec que és la de sempre, i sempre seràigual. Només has de mirar una cosa, elnombre de clubs a diferents esports

Estem preparant també un gransopar de gala, en el qual també hi hauràmoltes sorpreses, emocions i qualquellagrimeta...

Per acabar, celebrarem un torneig de12 hores de bàsquet, entre tots elsequips que han passat per el Club, ju-gant contra altres equips de l’ illa, queen el seu moment varen jugar com acontraris. Al finalitzar el torneig, s’ en-tregarien els trofeus que la DelegacióBalear entrega a tots els clubs de l’ illa,acabant amb una festa al pati de SantaClara.

- Tens passat com a jugador del

Club, però sempre has estat lligat al

C.B. Boscos?

- No sempre, la veritat, Ha estataquests darrers quatre anys, quan va en-trar la meva filla al Club, que vaig co-mençar novament a venir per SantaClara. Com a jugador hi vaig estar moltlligat i ara hi estic més que mai com anou president.

- Quanta gent teniu a la “família”

del C.B. Boscos entre al·lots i al·lotes?

Teniu previst que es pugui ampliar

aquesta temporada?

- A aquests moments som el segonequip de l’ illa en quan a nombre de fi-llets i filletes que juguen a bàsquet ambuns 160. Evidentment existeix la possi-

sempre creix; futbol, bàsquet, volei,padel.... Abans, tan sols hi havia dos otres esports que predominaven i evi-dentment rebien les ajudes entre ells, arasom més els que ens hem de repartiraquest pastís, i els trossos són més pe-tits. S’ ha ajuntat també que els patroci-nadors s’ han trobat amb crisi als seusnegocis i els clubs grans no poden viuresolsament amb l’ ajuda de les institu-cions i amb els diners dels pares. Aixòfa que sigui gairebé impossible mante-nir-se a categories altes, i més a una illacom Menorca, que l’ economia no dónaper més.

JOSEP PONS FINALITZA 5ÈA LA PROVA DE POZO IZQUIERDO

El “windsurfista” ciutadellenc JosepPons, que actualment està vivint a lesIlles Canàries, va participar fa nomésuns dies a la prova corresponent alCampionat d’ Espanya de Windsurf a lamodalitat d’ ones que es celebrà a PozoIzquierdo (Gran Canària).

Al torneig hi participaven els millorsesportistes d’ aquesta disciplina, tant na-cionals com internacionals actualment al’ estat espanyol.

La prova no defraudà al petit poblede sud de l’ illa canària i va reunir a 32participants, entre ells Víctor Fernán-dez, actual campió del món de la moda-litat i guanyador de la prova. JosepPons, va començar bé i passà la primeraeliminatòria, però a la segona va caure iva passar a disputar les eliminatòries derepesca, on va treure la seva qualitat ianà avançant rondes, va guanyar cincrondes seguides i caigué a la sisena, fetque el deixà en una gran cinquena posi-

ció final de la prova.El jove ciutadellenc dis-

putava la que per ell era laprimera prova del Campio-nat d’ Espanya i després devalorar la prova comentàque “estic molt content i sa-tisfet, era un campionatamb molt de nivell, hihavia el millor del món i s’hi ajuntares dos dels mi-llors del ránking mundial,per jo que ho faig per gau-dir de l’ esport i no ho tinccom a professió, enfrontar-me a aquesta gent es tot unprivilegi i estic molt satisfet per els re-sultats obtinguts a la prova”.

Després d’ aquest Campionat d’ Es-panya es celebra a la mateixa platja elCampionat del Món d’ aquesta modali-tat, que el ciutadellenc no podrà dispu-tar per motius laborals. Així que

recuperarà de l’ exigència física delCampionat ja que “físicament va ser es-gotador, les condicions de vent erenmolt dures i a les darreres màniguesvaig navegar inclús amb tirons al cos”.

28

golejador de tots els escalons de les ca-tegories inferiors del Mallorca i ve adonar gol a l’ equip”.

Per la seva part, en Sergi comentavaa la roda de premsa de la seva presenta-ció que “esper triomfar, demostrar elque valc i no defraudar als que han con-fiat amb jo ja que venir al Recre és ungran repte”. El jugador, comentà tambéque arribava al conjunt blanc i blau “perla confiança que han demostrat amb jo”.

Així doncs Sergi Enrich començaràaquests dies els primers entrenamentsamb el seu nou equip i jugarà el properagost el XLVII Trofeu Colombino con-tra l’ Atlètic de Madrid de la LligaBBVA i uns dies després començarà laseva participació a la Lliga Adelante.

SERGI ENRICHÉS PRESENTAT A HUELVA

CAMPIONAT DE BALEARSDE DOMA CLÀSSICA

El jove davanter ciutadellenc SergiEnrich ja ha estat presentat per el Re-creativo de Huelva, on jugarà ceditaquesta temporada per el R.C.D. Ma-llorca. Sergi, nascut a Ciutadella el 26de febrer del 1990 és el nou reforç delclub andalús a la posició atacant per lapròxima temporada i com va destacar eldirector esportiu Julio Fernández Pa-guero, Sergi “ha estat sempre el màxim

Els dies 2 i 3 de juliol es va celebrar alClub Hípic de Ciutadella el Campionat deBalears de Doma Clàssica, que va reunirels millors genets de l’ illa. Al llarg de lesdues jornades es celebraren les proves deles que es formaran les classificacions perel Campionat de Balears de la modalitat idel Concurs Doma Nacional 2 que esvenia disputant a la vegada.

El dissabte, una forta tempesta a pri-meres hores del matí feia pensar que lesproves no es podrien celebrar amb totalnormalitat, però el bon estat de la pista deconcurs i la disposició de la pista de es-calfament coberta que es va estrenar fapoc temps, va permetre que el concurs escelebrés amb total normalitat.

A la classificació per equips, els ciu-tadellencs del C.H. Equiesport és varenfer amb l’or a l’equip Equiesport Blanc,capitanejat per Bep Lluís Bosch i formatper Josep Bosch, Roser Toledo, CristinaMarqués i Cristina Torrent. La medalla deplata va anar al Club Hípic Alaior i elbronze per Son Magraner.

A la classificació individual per elCampionat de Balears 2011 de cavallsjoves, l’ or de poltres de 4 anys va ser perVictorios TC muntat per Jaume Taltavull,en poltres de 5 anys va guanyar Nino,amb Maite Vivó i a la de poltres de 6 anyses va imposar Dubai King qui realitzà la

Diumenge dia 10 de juliol l'A-juntament de Ciutadella i la PenyaCiclista Ciutadella van organitzar laXXX edició de la cursa ciclista 9 deJuliol. La cursa es va disputar al cir-cuït urbà d'Es Born i camí de SantNicolau, conegut amb el pas delsanys amb el nom de "circuït des 9".La prova va comptar amb una par-ticipació de 55 corredors i corredo-res en les diferents categories.

El guanyador de la prova va serBiel Domingo, del Grup Esportiu esPort. Domingo es va imposar a l'es-print al corredor de la Penya Ci-clista Ciutadella, Xavi Mascaró i aMiquel Villalonga, de la Penya Ci-clista Maonesa, respectivament.

Resultats per categories:

Open masculí:

1r Biel Domingo (GEEP)2n Xavi Mascaró (PCC)3r Bosco Domingo (GEEP)

Open femení

1a Mónica Bosch (GEEP)

Master:

1r Miquel Villalonga (PCM)2n Juanjo Camps (PCM)3r José Pons (CCI)

Cadet masculí:

1r Pau Torres (GEEP)2n Raúl Pizarro (GEEP)3r Jesús Liz (PCC)

Cadet femení:

1a Júlia Torres (GEEP)2a Judit Janer (GEEP)3a Anna Allès (GEEP)

Infantil:

1r Miquel Ledesma (GEEP)

Aleví masculí:

1r Toni Bosch (PCC)2n Marc Pons (GEEP)3r Gerard Fernández (GEEP)

Aleví femení:

1a Agnès Llopis (GEEP)2a Núria Bosch (PCC)3a Júlia Bosch (GEEP)

XXX CURSA CICLISTA9 DE JULIOL

prova amb Rafael Seguí.Les medalles varen ser posades per la

delegada de la Federació Hípica Balear,Sra Magdalena Cánovas; acompanyadaper el President del Consell Insular deMenorca Sr. Santiago Tadeo; el presidentde la Federació Hípica Balear, Sr. Ge-rardo Ortega; i l’ alcalde de Ciutadella, Sr.Josep Maria De Sintas.

El jurat del camp va estar composatper l’ internacional Francisco Guerra coma president i com a vocals Pauline Dek-ker, Socorro Blas i Antoni Marqués. Eldelegat de la RFHE va ser Alfonso Ga-rica.

Per els resultats obtinguts, tot apuntaque la pròxima edició del Campionat Ba-lear de nou es disputarà a Menorca ja quela decisió de l’ elecció de l’ illa que serà l’organitzadora del proper campionat va lli-gada a la quantitat de medalles aconse-guides per els genets a aquest campionatcelebrat recentment.

29

golpes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis.– Visón señora, largo, color miel. Ocasión: 2.800 euros (costó 6.000).Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65

FEINA

– Se ofrece chica responsable para limpiezas por horas (oficinas,escaleras, domicilios...) o tareas domésticas en general. Precioseconómicos. También cuidado de niños o personas mayores...Tel.: 632425743.– Soy un chico serio y responsable y busco trabajo como ayu-dante de jardinería, ayudante de mantenimiento, peón agrícolao similar. También como ayudante de cocina, friegaplatos o simi-lar. Tel.: 664039710.– Mujer responsable se ofrece para limpieza por horas (tambiénescaleras, oficinas...) y cuidado de niños. Así como tareas do-mésticas en general (cocina, plancha...). Zona Ciutadella. Tel.:639853717.– Ayudante de cocina con EXPERIENCIA y el carnet de manipula-ción de alimentos en vigor, se ofrece para trabajar. Tel. 698 443491. – ME OFREZCO PARA TRABAJAR de limpieza. también de de-pendienta, cajera o reponedora de supermercado. con experien-cia. Tel: 655 69 90 14– Señora europea se ofrece para limpieza por horas o cuidarpersonas mayores. Elena. 971 48 49 63 - 679 287 699.– Menorquin se ofrece para mantenimiento de jardines y pisci-nas, así como equipos de frio y climatización y pintura en gene-ral. Persona seria. Tel.: 615 297 870. –Se venden 2 retrovisores y espejo Fiat Punto por 4 euros. Posi-bilidad trueque en varias cosas. Tònia. 633 793 370. – Profesor de formación vial, director de auto-escuela, formadorde cursos de sensibilización y reeducación vial. Diplomado enmagisterio. Me ofrezco para toda España. Experiencia. José Ma-nuel. tel.: 610 54 19 21– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar,jornada completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74- Miguel.

MOTOS I BICICLETES– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.0000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669455 757.

ALTRES– Vendo Fiat Bravo 1.400 cc, 3 puertas, blanco, ITV pasadahasta septiembre de 2011, año 97. Precio: 1.200 euros, tras-paso incluido. 657 415 039.– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas yaños a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Ma-nuel. Tel.: 610 54 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 61054 19 21– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48– Vendo 10 tomos Fauna “Felix R. de la Fuente” 15 euros.Tel.: 971 38 23 71– Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona mà, en bon estat. Tel.:661 428 548 ó 971 38 11 04– Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys. Com-pleta-ment nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126.– 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocinay amplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotradosgrandes, habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón des-cubierto. parking doble y trastero. Telf. 971385921.– Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, para-

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (138)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Ensaladad’en Bep d’El IrisIngredients: 4 endívies belgues, 2 taronges de Mallorca, 2 pomesverdes, 1 llimona, 1 pit de pollastre al forn, un punyat de panses, unpunyat de nous, 150 g de formatge de Menorca tallat a daus, olid’oliva, mel de Menorca, vinagre i sal.

Elaboració: Netejam les endívies, n’eliminam les primeres fulles i lestallam a rodelles que reservaren dins un bol o una safata. Pelarem lestaronges, les tallam a trossos damunt una post de llenya i les posamal bol juntament amb el suc que hagin amollat. Pelam les pomes iles tallam a daus, i abans de posar-les al recipient les ben amanimde suc de llimona natural pel tal que no tornin negres. Remenam elsingredients dins el bol i seguidament hi posam el pit de pollastre -que ja tenim cuit i fred- tallat a rodelles, les nous i les panses i elsdaus de formatge de Menorca. A part, dins un recipient, farem unavinagreta amb l’oli d’oliva, el vinagre, la mel i la sal. Ho deixememulsionar un poc, amanim l’ensalada i servim al moment.

Es donava compte de la celebració dels actes del 9 de juliol i del’elecció de la nova Junta de Caixers de les Festes de Sant Joan delbienni 1962-1963 que presidiria Juan Manuel Saura Mercadal. L’a-companyarien el caixer capellà Miquel Anglada Gelabert; els cai-xer fadrí pagès Antoni Benejam Marquès, de sa Muntanya Vella; elcaixer menestral casat Antoni Marquès Lluch, sabater; i els caixerspagesos Francesc Camps Pons, de Santa Margalida, i Antoni PonsSalord, de Binipati Nou.

El capità geneneral de Balears, el Tinent General José Sotelovisitava Ciutadella i feia donació a l’Ajuntament del Castell de SantNicolau, propietat fins llavonces del Ministeri del Exèrcit.

S’entregaven els certificats d’estudis dels alumnes de les esco-les rurals del Sant Joan de Missa i Sant Vicent.

Ciutadella es preparava per a celebrar la festivitat del Carme.La imatge de la Mare de Déu la portaria la “Valldemossa”.

· 31 Desembre 1780 – La Universitat de Ciutadella i lad’Alaior reberen, el dia 19, ordre de fer novament 10.000 es-taques, cada una, pel Castell de Sant Felip, quan no havien co-brat les fetes anteriorment. Les de Ciutadella se van tallar deltamallerar d’Algairens, i D. Joan Carreres va cobrar 14 lliuresper deixar tallar-les.· 3 Febrer 1780 – En dies passats els Jurats de Ciutadella re-

beren carta del secretari de su Exa. en que ell hi diu que su Exa.no admetrà la falta dels obligats per la llenya, si no ordenarà aldestacament del capità Robert Heard per tallar la llenya delCasal dels Horts i llocs propers al port. La nit passada arribà elmencionat destacament, i per queixes de diferents particularssabem que han mort moltissim bestiar, i entrant en algunes pos-sessions, han pres formatge i altres articles.· 4 Febrer – Els Jurats del Mercadal escriuen als de Ciuta-

della pels estragos que han experimentat en el seu poble al pasdel destacament del capità Robert Heard, i la tropa de volun-taris menorquins, comandats per D. Antoni Pasqueda. Els con-testaren que aquí havien sofert el mateix, tant el dia del’arribada com l’endemà dins Ciutadella, en les esglésies, con-vents de religiosos i l’atempat fet al monestir de Santa Clara, ique a la tarda parlaren amb el Comandant, el qual prometé queels matelots (mariners ) no farien, d’aquí en avant, el mésmínim mal.· 29 Febrer 1780 – Els Jurats de Ciutadella reberen carta

dels Jurats de Maó, en la qual els hi diuen que el corsari del ca-pità Pasqual Scarmicha ha conduit en el seu port una urca ho-landesa carregada amb 8.000 quarteres de blat i favetes,destinada a Liorna, i que su Exa. els comunicà que si necessi-taven de dits articles, la faria aturar, i que si nostra Universitaten vol alguna partida la podran comprar.En compraren 1.000 quarteres.

El Iris 15 de juliol de1961

31

Que Air Nostrum augmenti les seves freqüèn-cies entre Eivissa i diferents aeroports nacionals iinternacionals, amb preus que van des dels 33euros per trajecte per als residents i no faci el ma-teix amb Menorca, que continua sent una illa carai de difícil accés.Que un taxi des de l’Aeroport de Menorca a l’Es-

tació d’Autobusos de Maó vengui a costar 12 euros, en un tra-jecte que just té una durada de cinc minuts.Que el Govern degui a les agències de viatge 1,5 milions d’eu-ros en concepte de bitllets per a traslladament de malalts a Ma-llorca i que per a pagar els bitllets dels ppolítics sempre hi hagidoblers.Que els 150 milions que en teoria tenia aparaulats l’anteriorexecutiu amb els bancs i caixes, no existeixen.Que el forat d’Hotasa, el hotels de Ruiz Mateos a Balears su-peri els 120 milions d’euros, entre ells el Sea Club a Ciutade-lla on no es paga al personal i es tinguin deutes ambl’Ajuntament de Ciutadella.

Que el turisme va pujar un 8,3% el pas-sat mes de juny.Que el Mercat Artesà que es feia a la plaçade la Catedral ara es faci dalt es Passeig desBorn.Que s’hagin llevat la majoria de les algues

de posidònia morata de les platges de Son Saura i de Ma-carella.Que Xavier Larsson estigui considerat om un dels millorssaxofonistes del món.Que el pintor ciutadellenc José Delfín Serra Rey, hagiguanyat el concurs de pintura de Sant Martí-Sant Antonies Mercadal.Que els Saura reivindiquin el seu dret a participar a lafesta de Sant joan com a caixers senyors i que s’els con-voqui ales juntes de caixers senyors.Que els habitatges vacacionals siguin un 50% més baratsque l’any passat.

Dites i refranys...- As Mercadal, mostren la panxa per un ral.

PARENÒSTIC DEL MESDE JULIOL DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,19 i es va pondre a les 21,17 h.Dia 31 el sol sortirà a les 06,41 i es pondrà a les 20,59 h.

LES LLUNES DE JULIOL

Dia 1 lluna nova en Cranc.Dia 8 lluna creixent en Balances.Dia 15 lluna plena en Capricorn.Dia 23 lluna minvant en Taure.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

Altres feines a l’hort són les de llevar males herbes i si teniu ta-rongers els heu d’adobar. Es poden empeltar els albercoquers, lespereres, les pomeres, les pruneres i els atmetllers.És el mes ideal per anar a collir tàperes.El dia 23 serà l’ideal per a transplantar maduixeres,

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 15, Bonaventura, Rosalia.Dissabte dia 16, Mare de Déu del Carme.Diumenge dia 17, Aleix, Humiltat.Dilluns dia 18, Frederic, Marina.Dimarts dia 19, Justa, Martí, Rufina.Dimecres dia 20, Margalida.Dijous dia 21, Pràxedes, Julià.

Festa del CarmeAquest cap de setmana Baixamar vestirà les

seves millors gales per a viure una nova festivitatde la Mare de Déu del Carme, organitzada per laConfraria de Pescadors que presideix Bep Caules.

No hi mancarà la nit d’havaneres i de músicapopular menorquina a Baixamar, com tampoc eldiumenge fosquet la tradicional processó marinra,on enguany no hi haurà els entrebancs que a ve-gades propiciàven les entrades o sortides dels vai-xells de línia, que enguany ja es troben perprimera vegada al Dic de Son Blanc.

Festa marinera i ciutadellenca a Baixamar pergaudir de les nostres tradicions marineres.

Piso en zona paseo marítimoCon 2 dormitorios, baño, cocina,salón-comedor y terraza cubierta.Precio: 130.000 €

ApartamentoCon 2 dormitorios, baño, cocina ame-ricana, salón-comedor, terraza cu-bierta y jardín y piscina comunitarios.Precio: 165.000 €

Garaje próximo al centroDe aproximadamente 132 m2

Dispone de aseo, 2 cuartos cerrados ypequeño patio.Precio: 165.000 €

Apartamento próximo a la playa.Con 1 dormitorio doble, baño, cocina ame-ricana y salón-comedor.Precios: 75.000 €

Casa a reformar en el casco antiguode Ciutadella. De aproximadamente140 m2 construidos.Precio: 190.000 €

Casa en el casco antiguo de Ciuta-della. Situada a escasos metros delConvento de Santa Clara.Precio: 240.000 €

Chalet en Cap d’Artrutx. Con 3 dor-mitorios dobles, 2 baños, cocina,salón-comedor, 2 terrazas cubiertas,lavadero, garaje, barbacoa y piscina.Precio: 360.000 €

Chalet en zona residencial deCala’n Blanes. Con 4 dormitorios, 2baños, cocina, salón-comedor,2 terrazas, lavadero, garaje, barba-coa y piscina.Precio: 550.000 €

Chalet en Santandria de 1.890 Conunos 180m2 construidos y unos1.800m2 de parcela. Finca con el en-canto de una construcción antiguae infinidad de posibilidades.Precio: 370.000 €

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Piso en planta baja. Con 1 dormitoriodoble con armario empotrado, baño y salón-comedor con cocina.Piscina comunitaria.Precios: 99.000 €