TRASTORNS DE LLENGUATGE

“ EL JOC SIMBÒLIC “

Responsable del Grup : Carme Roig2º trimestre : Curs 2004-05

Ramón Almirall Carles Bonet Fina Cabanas

Marissa Cancer Mercè Güell

Pepa Medina Mercè Picanyol

Carme Quintana Teresa Ros

Montse Sans Montse Serra Estela Vicuña

Índex

- Introducció- Aspectes per valorar la maduració del joc

1 - Descentrament 2 - Descontextualització/Substitució 3 – Integració 4 - Planificació

- Bibliografia- Còpia dels articles

Introducció

L’exposició feta per la logopeda Mercè Güell del cas d’una alumna de P4 amb un important retard maduratiu, psicomotriu....... i una manca de diagnòstic , ens ha portat a treballar el joc simbòlic; doncs pensem que calia observar quin nivell de simbolisme era capaç de fer, quins eren els seus interessos, quan es comunica i com ho fa.Mirant els nostres alumnes com juguen, ens podem fixar:Si mostra interès i quin tipus de material li agrada més per jugar.Si crea escenes de joc encara que no digui rés. Si s’interessa pel que fa, es creatiu, es repetitiu, com s’organitzael seu joc.Quina relació té el joc amb el seu nivell cognitiuQuin valor dona als objectes: representa accions, funcions que no siguin pròpies, els denomina, estableix relacions entre ells,....Per aquest motiu hem fet una recollida i lectura de diversos articles amb la finalitat de tenir clars quins aspectes hem de considerar per veure la maduració del joc i a partir d’aquí integrar-ho en el nostre treball diari en el marc de l’actuació logopèdica.

Aspectes per valorar la maduració del joc

1-Descentrament: Té un component social donat que les conductes simbolitzades han estat apreses, observades i interactuant amb altres persones. Capacitat d’adoptar punts de vista diferents al propi.

Primer les realitza sobre sí mateix. Accions quotidianes referides al propi cos. El nen nombra els objectes fent les accions de reconeixement, ex:beure amb una tassa buida.

Acció simbòlica referida a un subjecte passiu (aquests personatges són simples receptors de l’acció), aproximadament 12,-18 mesos.

Acció simbòlica sobre un agent o subjecte actiu (els participants tenen un paper més actiu 24-30 mesos). Ex: posa la pinta a la mà del nino perquè es pentini.

Atribueix a l´agent intencions, sentiments, emocions i els tracta com si fòssin veritables persones.

S´estableix una interacció entre els diferents subjectes.

Identitat (propi subjecte) Adopció d´un paper (el nen assumeix un paper

diferent del seu). Atribució d´un paper (atribueix papers als altres). Adopció i atribució de papers recíprocs (canvi de rols

reals, inventats, inanimats...)

Objecte Agent receptor passiu: realitza accions sobre l

´objecte. Agent receptor actiu: li atribueix sentiments. Agent o objecte actiu: fa actuar l´objecte com si fos

viu. Agent col·laborador: l’objecte té vida pròpia, és un

companys de joc.

2- Descontextualització/Substitució: Capacitat creixent d’actuar independentment de la realitat perceptiva.Capacitat d’utilitzar els objectes amb una funció diferent a la pròpia, adopten nous significats d’acord als seus interessos.

Substitució objecte:

Prototip: utilitza l’objecte amb el significat que té. Ex.joguines realistes, jugar a carreres amb cotxes de joguet.

Substituït: ús de l’objecte amb un altre significat, amb alguna característica comuna .Ex. pal com si fos una escombra.

Imaginari: el nen fa present un objecte que no hi és amb una funció molt diferent. Ex. cullera –pinta.

3 -Integració: Capacitat que té el nen per representar els esdeveniments, es refereix al grau de complexitat del joc.

Acció simbòlica simple i aïllada. Combinació individual: la mateixa acció es repeteix a

diferents objectes, ex: vacunar a tots els nens. Seqüència il·lògica amb més d’una acció es repeteixen

les accions però sense ordre lògic. Combinació múltiple: seqüència lògica amb 2 o 3

accions ja connectades entre sí.

Esdeveniments narratiu: diverses seqüències d’accions.

Problemàtica narrativa: representació d’una història amb un inici, un procés de resolució i un desenllaç.

4- Planificació: el nen té la capacitat per anticipar la situació, Selecciona els objectes fent que el seu joc tingui més coherència.

absència de planificació (joc provocat per la presència d’objectes)

planificació per selecció d’objectes (agafa dos o més objectes per jugar)

planifica les accions aïllades. Ex. munta la via del tren i desprès posa el tren i els vagons.

planifica les seqüències d’acció. Ex. vol jugar a ferroviari, es

produeix un descarrilament, munta la via, busca el tren, xoca,....

- “Desarrollo cognitivo y lingüístico de los niños sordos”. A. Marchesi.

- “La función del lenguaje en el juego simbólico. Núria Silvestre.

Recull d’articles

- “Desarrollo cognitivo y lingüístico de los niños sordos”. A. Marchesi.

Ed. Alianza Psicologia. 1987

- “Els jocs de representació, una eina per afavorir el desenvolupament

del

llenguatge”. M. Claustre Cardona. Guix nº10 Novembre-Desembre

2002

- “La función del lenguaje en el juego simbólico. Núria Silvestre.

Comunicar,

revista ACAPPS, nº12, any V

- “La formació de la funció simbòlica dels tres als sis anys. Núria

Silvstre.

Grup GISTAL. Servei de Publicacions UAB

- Indicadors per l’Observació de la Maduresa en el Joc Simbòlic. Creda

de

Lleida

- “Hora del juego psicopedagogica. Espacio del jugar-Espacio del

aprender”.

Alicia Fernández. Ediciones Nueva Visión.

- “El juego simbólico en niños sordos”. F. Navarro Martinez, R.A.

Clemente

Estevan. Revista Logopedia, Foniatria i Audiológia. Vol.IX, n3 (134-

141)

1989.

- “La exploración del juego simbólico en niños sordos. Una revisión

actual de

la investigación. J.M. Augusto y R. Martínez de Antoñana. Revista

Logopedia, Foniatria i Audiológia. Vol. XVIII nº4 (205-212) 1998

- “Juguemos a llamar por teléfono”. Juego simbólico y procesos

recursivos

en la interección comunicativa. Adolfo Perinat, Marta Sadurní.

Substratum, vol. III, nº 7,(77-102) 1995.

- “ La imagén inconsciente del cuerpo”. Françoise Dolto. Ed. Paidos.