Jornada de treball sobre el model assistencial i ...Jornada de treball sobre el model assistencial i característiques de l’hospitalització a domicili a Catalunya Barcelona, 18

Jornada de treball sobre el model

assistencial i característiques de

l’hospitalització a domicili a Catalunya

Barcelona, 18 de gener de 2017

PONÈNCiA REDACTADA PER:

Anna Torres (HAD, Hospital Dos de Maig, Barcelona)

Eulàlia Villegas (HAD Dos de Maig, Barcelona)

Joan Solà (HAD, Consorci Sanitari Parc Taulí, Sabadell)

Oriol Estrada (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona)

Model Assistencial HAD. Recomanacions SOCBHAD 2017

1

1. Objectiu de la hospitalització a domicili (HAD)

La Hospitalització a Domicili (HAD) és un recurs assistencial per atendre a pacients que

necessiten una atenció sanitària especialitzada de complexitat hospitalària al seu domicili. Com

a tal, és una alternativa a l’ingrés a hospitalització convencional (HC) a l’hospital, per

minimitzar les complicacions nosocomials, alliberar llits hospitalaris i estalviar ingressos. De

fet, la HAD és el recurs de primera elecció en cas de precisar ingrés hospitalari en algunes rutes

(MPOC, IC i PCC, etc.) per pacients seleccionats.

2. Les principals característiques de la HAD són:

Presta una atenció centrada en el pacient. Fomenta l’autocura, dona seguretat i

coneixements, apodera a pacients, família i cuidadors. Reforça l’educació sanitària.

Humanitza l’atenció a l’escenari terapèutic idoni: el domicili.

És segura per al pacient. Minimitza les complicacions nosocomials. Tendeix a evitar la

sobre indicació de tractaments i exploracions complementàries.

És efectiva. Resultats equiparables a la HC, quan els pacients són correctament

seleccionats.

És satisfactòria. Resultats molt bons de les enquestes de satisfacció. Alt índex de

fidelització.

Potencia la continuïtat assistencial real entre nivells assistencials. S’apropa a l’escenari

comú amb l’atenció primària que és el domicili.

Proporciona una atenció multidisciplinar. Supera la rigidesa dels serveis mèdics

jerarquitzats de l’hospital, i dona una millor resposta a la diversitat de requeriments

assistencials que se li planteja.

És eficient. El cost per estada és inferior a la HC.

Malauradament, el creixement de l’HAD a Catalunya s’ha produït de manera no coordinada ni

planificada, depenent més de l’aposta de gestors d’hospital i clínics interessats que d’una

voluntat de desplegament al sistema. Per aquest motiu cada HAD ha hagut de donar resposta

a la demanda concreta dels gestors hospitalaris corresponents, més que a les demandes dels

diferents recursos sanitaris territorials. Aquesta és la causa de que les carteres de serveis de

les HAD poden ser molt diferents, tant en relació al perfil i diagnòstic de pacients (per ex., hi ha

unitats que fan transfusions o teràpia de pressió negativa i d’altres no) com a la demanda de

valoració d’ingrés a HAD pels recursos no hospitalaris (EAP, EAR, PADES).


2

3. Les tres vessants d’atenció de la HAD

La HAD pot donar resposta a les demandes d’ingrés a domicili tant des de l’hospital com del

territori. Aquest fet configura tres vessants d’atenció diferents:

Estalvi d’estades hospitalàries:

Alliberar llits hospitalaris de qualsevol servei mèdic o quirúrgic. Ingressos prolongats, infeccions per gèrmens multirresistents...

Contribuir a descongestionar els serveis d’Urgències hospitalaris:

La HAD pot ingressar pacients directament des dels dispositius d’Urgències, gràcies a circuits

fluïts i de confiança entre recursos d’intensitat hospitalària. Aquests circuits poden permetre

prioritzar els pacients fràgils amb alt risc de nosocomialitat, amb patologies cròniques

complexes, i evitar l’alienació hospitalària que, degut als obligats aïllaments de

contacte/respiratori, pateixen els pacients diagnosticats d’infecció o d’estat de portadors de

gèrmens multiresistents.

Ingressos directes a HAD des dels diferents recursos del territori:

Aquest ingressos directes a HAD des d’altres nivells assistencials permeten estalviar

derivacions a Urgències i subsegüents ingressos via urgent. Per tant, són recursos consultants

potencials per a les HAD:

Equips d’Atenció Primària (EAP)

Equips d’Atenció Residencial (EAR)

PADES

Hospitals de Dia

CUAPs


3

4. Principals característiques del model assistencial d’HAD a

Catalunya. Recomanacions de la SOCBHAD.

Concepte d’HAD

Concepte HAD L’Hospitalització a Domicili (HAD) és una modalitat assistencial que permet l'atenció al seu domicili de malalts amb processos aguts o descompensacions de la seva patologia crònica quan aquests requereixen de cures i tractaments complexos propis de l'atenció hospitalària. Si no fos per aquest dispositiu assistencial aquests pacients haurien de romandre internats en règim d'hospitalització convencional (HC). Es diferencia d'altres tipus d'atenció domiciliària propis d'altres nivells assistencials (Atenció primària, cures pal·liatives, atenció socio-sanitària). Tots ells son complementaris a l’hora de conformar una atenció integral al domicili dels malalts.

Organització de l’HAD

Dependència orgànica de la HAD

L’HAD dispensa cures i tractament d’intensitat hospitalària, per tant ha de disposar de tota la infraestructura de serveis pròpia d’un hospital (laboratoris, gabinets d’exploracions complementaries, diagnòstic per la imatge, atenció continuada). L’atenció que requereixen aquests malalts fa que els circuits de consulta, derivació i proves complementàries siguin hospitalaris. Per tant, les unitats d’HAD conceptualment han de dependre de la Direcció mèdica/assistencial de l’hospital.

Unitat de gestió clínica

El concepte genèric és d’unitat d’hospitalització polivalent, per tal que se’n beneficiïn tot tipus de malalts (mèdics, quirúrgics, pediàtrics, etc.). En hospitals petits amb unitats de dimensió reduïda poden dependre de l’àrea de medicina o d’urgències. Per la seva estructura i funcionament flexible, adaptant-se a la demanda del dia a dia, és convenient que aquestes unitats tinguin un grau d’autonomia de gestió per a optimitzar el seu funcionament. Les unitats monogràfiques són excepcionals i només tenen justificació en centres de molt alta especialització i elevat volum de pacients d’una patologia concreta. No s’inclouen en el model assistencial general.

Organització de l’equip

Atenció multidisciplinar (metges, infermeres i administratius). Tot i que no està generalitzat, la participació d’altres professionals és recomanable (fisioterapeutes, treballadors socials, etc).

Pla global d’HAD Per a garantir un desplegament adequat de l’HAD a tot el territori, cal disposar d’un instrument de planificació que regularitzi activitat, casuística atesa, recursos i indicadors de seguiment comuns per a totes les unitats que actuïn al SISCAT

Característiques de l’atenció HAD

Atenció integrada: transversalitat

L’HAD s’ocupa de l’atenció integral dels malalts mentre aquests son ingressats en règim domiciliari. Coordina tots els recursos necessaris per la seva atenció des d’una visió global dels problemes de salut dels pacients que atén.

Contínuum assistencial

El rol de l’HAD com a recurs assistencial de l’hospital que treballa fora dels seus límits físics, li confereix protagonisme com a eina per a garantir els contínuum assistencial. Atendre i estabilitzar el malalt al seu domicili permet una transferència cap a l’Atenció Primària molt més propera i personalitzada. El programa ATDOM, les Àrees Integrades d’Atenció Primària i l’HAD haurien de ser la interfase en que es fes el relleu assistencial entre l’AH i l’AP en els malalts complexos (PCC, MACA).


4

Visió territorial: accessibilitat, equitat.

L’HAD no és un recurs de difusió limitada. Atenent als seus avantatges pel malalt, la seva família i el propi sistema, ha de ser una opció a l’abast de tota la població. Ara es l’hora que aquest recurs es plantegi en clau territorial, fomentant unitats consorciades entre els diversos proveïdors d’un territori o bé la creació de xarxes d’unitats de diversos proveïdors coordinades a nivell territorial. Cal que cada hospital tingui accés a serveis d’HAD pel seu territori de referència. El desplegament de l’HAD ha de tenir en compte dos factors: el territorial (cobertura de la major part possible del territori de referència) i el poblacional (prou capacitat operativa com per a garantir l’atenció de totes les persones que ho requereixin).

Voluntarietat Actualment es considera l’HAD com a una opció voluntària pels malats ingressats. Aquest patró és generalitzat per al 100% de les unitats catalanes i de l’estat espanyol. En un futur en que aquesta modalitat estigui totalment desplegada a nivell de població i consolidada a tot el territori, podrà considerar-se la possibilitat d’utilitzar-la com una opció electiva per a determinats processos patològics (com ara passa amb la CMA)

Selecció de pacients La selecció adequada de pacients per a HAD en funció de les característiques clíniques del procés que els afecta, del tractament requerit i dels determinants culturals i socioeconòmics que l’envolten (condicions d’habitabilitat, higiene, autonomia personal, etc), així com del cuidador responsable al domicili, són elements crítics per a l’èxit de l’ingrés en aquesta modalitat assistencial.

Disposar de cuidador

El cuidador que es farà càrrec de l’atenció al domicili del malalt, és un element fonamental per a optar per aquesta alternativa. Cal garantir la seva capacitat de mantenir la cura del malalt (comprensió de l’encàrrec, capacitat d’aprenentatge bàsic i de seguir les indicacions de l’equip HAD). Ha d’acceptar el rol assignat de manera voluntària i tenir disponibilitat per a mantenir l’encàrrec durant tot l’ingrés domiciliari. Cal avaluar el risc de sobrecàrrega personal que generarà l’ingrés domiciliari abans i durant l’ingrés a HAD. Cal disposar d’elements de seguiment i suport per al cuidador en cas necessari.

Apoderament: rol actiu del pacient i el cuidador

L’HAD implica una major implicació del propi malalt i/o el cuidador en el procés assistencial i en la presa de decisions, que es fa de forma més participativa. L’HAD ha de fomentar l’autocura i la presa de decisions compartides.

Cartera de serveis:

Esquemes assistencials

Alta precoç

Evitació d’ingrés

Suport domiciliari especialitzat a recursos territorials d’atenció domiciliària

Àmbits d’actuació Patologia mèdica aguda

Aguditzacions de patologia crònica

Maneig post-quirúrgic en pacients quirúrgics amb complicacions

Pacients amb necessitat de cures pal·liatives complexes

Àmbits específics d’alta especialització: pediatria, Onco-Hematologia, nefrologia, etc.

Abast de l’activitat HAD

Tot i que no hi ha un càlcul metodològicament validat sobre quina ha de ser la participació de l’HAD en el número d’altes que dona un hospital, existeix un cert consens entre els experts, que assumeix que xifres inferiors al 5% de les altes hospitalàries no son rellevants. Revisant els DRG mèdics i quirúrgics ingressats, semblaria que la xifra òptima no estaria per sota del 10%, tot i


5

que, en funció de la capacitat i els recursos, aquest percentatge podria arribar a xifres similars a les que suposa la CMA en el total de cirurgies d’un centre. Una altra aproximació feta pels experts, és que atenent a la incidència d’ingressos inadequats en HC (els treballs publicats assenyalen entre un 30% i un 40% del total d’episodis d’HC) si aquests es derivessin a HAD s’aconseguiria un estalvi superior al 30% dels costos totals d’hospitalització.

Perfil dels professionals HAD

Perfil de metges Preferentment especialitats troncals: Medicina interna o Medicina de Família (integrada dins l’equip amb el reforçament pertinent de la formació hospitalària especialitzada) per la seva polivalència. En unitats grans poden valorar-se altres tipus d’especialistes com ara geriatres, pneumòlegs o cirurgians.

Perfil d’infermers Han de ser infermeres expertes en cures de rang hospitalari. La polivalència, l’expertesa i la capacitat de desenvolupar la seva feina al domicili sense suport directe d’altres professionals de l’equip fan imprescindible que a més coneguin les particularitats de l’atenció domiciliària.

Altres professionals A més de metges i d’infermeres l’equip d’HAD ha de disposar de suport administratiu. Per incrementar la seva eficàcia altres professionals poden tenir un rol molt destacat al domicili: fisioterapeutes, per a assolir una ràpida recuperació funcional al domicili; treballadors familiars que puguin actuar en entorns de fragilitat i insuficiència de suport. La col·laboració amb els treballadors socials, tant hospitalaris com els territorials, poden resultar de gran ajuda en casos complexos de fragilitat i dependència.

Formació acreditació: equip expert

Per a garantir l’experiència dels professionals a la HAD cal establir uns continguts formatius normalitzats. Cal definir un cos de coneixements i competències especifiques per a treballar en un equip HAD. Un dels elements fonamentals per a garantir els resultats d’una HAD consisteix en disposar d’un equip expert i amb coneixements específics del maneig domiciliari de malalts amb requeriments complexos.

Recursos necessaris:

Instal·lacions hospital

Dependrà del volum de la unitat i de la complexitat dels malalts atesos. De manera general la unitat d’HAD ha de comptar amb unes dependències pròpies que permetin desenvolupar de manera suficient les tasques administratives, de preparació i dipòsit de material i equips. També ha de disposar d’un espai per a rebre i atendre malalts en els seus desplaçaments programats a l’hospital.

Equipament La unitat ha de disposar de material per a practicar cures i aplicar tractaments complexos al domicili. Ha de disposar d’aparells transportables per al suport diagnòstic als seus malalts (ECG, pulsioxímetre, monitor, ecògraf) i en general de tots els recursos que serien d’ús a una planta d’hospitalització convencional adaptats per al seu transport fora de l’hospital.

Medi de trasllat Existeixen diverses opcions. La menys aconsellable seria utilitzar els mitjans propis dels professionals contra una compensació econòmica. El trasllat preferiblement ha de ser en vehicles habilitats per l’hospital o en taxi. Algunes unitats urbanes fan els desplaçament en transport públic.

Comunicacions i TIC El requeriment mínim és el de garantir la comunicació entre els pacients i el centre 7x24. Els professionals desplaçats als domicilis han de tenir capacitat per comunicar amb l’hospital en tot moment (telèfons mòbils corporatius). L’ús intensiu de les TIC a l’HAD ha de millorar la connectivitat i la seguretat


6

del malalt al seu domicili

Sistemes d’informació

Quadre de comandament: indicadors específics

Els indicadors recollits al CMBD hospitalari no recullen de manera adequada l’activitat de les HAD. Existeixen indicadors específics en vies de validació que donen més acurada informació sobre l’activitat de les unitats HAD: Taxes d’intervenció, trucades imprevistes, interrupció HAD, taxa de penetració hospitalària etc. Cal construir un quadre de comandament homogeni per a fer el seguiment i avaluació de les HAD catalanes.

Panell de resultats comú i obert: benchmark

Una estratègia encertada per a reduir la variabilitat i fomentar les millors pràctiques entre les diferents unitats és la d’establir un sistema de reporting comú i obert en que es comparin els resultats de salut de les diferents unitats HAD del SISCAT. Aquest panell ha de ser promogut i coordinat pel Servei Català de la Salut.

CMBD específic Quan es disposi d’un model assistencial homogeni i consolidat als centres del territori caldrà evolucionar a un model de CMBD específic (o el comú amb alguns indicadors específics afegits) per tal de avaluar els resultats de les HAD catalanes.


7

5. Casos d’ús en HAD d’utilitat per a la gestió d’urgències i de la

cronicitat

5.1. Programa de tractament antibiòtic domiciliari endovenós (TADE).

La Hospitalització a Domicili és eficaç en el maneig de pacients que precisen tractament antibiòtic endovenós per múltiples patologies. Hi ha una experiència dilatada en el TADE en el maneig d'infeccions de tot tipus. En aquest sentit existeix evidència publicada de l'eficàcia i seguretat del TADE tant quan és administrat per infermeria, com quan és autoadministrat pel pacient i/o cuidador. Tanmateix, el TADE ha mostrat la seva eficàcia i seguretat tant en infeccions per gèrmens multiresistents, com en poblacions especialment susceptibles com el pacient d'edat avançada o el pacient provinent d'Urgències. Hi ha evidència disponible que els programes de TADE son cost-efectius. La diferència respecte a d’altres modalitats alternatives d’hospitalització (hospital de dia) és que la HAD es fa càrrec del tractament, control i maneig de les seves malalties associades i de les complicacions dels malalts amb infeccions greus, al llarg del seu ingrés. En algunes unitats HAD del nostre territori més de la meitat de pacients ingressats ho son per rebre tractament antimicrobià endovenós.

5.2. HAD AIS Dreta Barcelona (HAD Dos de Maig)

Aquesta unitat va començar a funcionar l’any 2016. És la unitat referent per a tot el territori de l’AIS Dreta, a la que corresponen:

5 districtes municipals: Dreta Eixample, Guinardó, Sant Martí, Sant Andreu i Gràcia

Superfície 101,35 km2

Habitants (RCA 2014): 407.902

Densitat de població: 2713,3 habitants/km2

La HAD Dos de Maig des de l’inici ha donat resposta a les demandes d’atenció hospitalària a domicili des dels diferents recursos del territori, seguint l’esquema següent:


8

5.3. Model de gestió integral de cronicitat Barcelonès Nord-Maresme

L’HAD de l’Hospital Germans Trias i Pujol participa en la remodelació del model d’atenció a la cronicitat promogut per l’ICS en aquest territori. L’enfocament global és construir un circuit d’atenció integral entre tots els actors de l’atenció sanitària del territori. Les principals limitacions observades al model actual son la manca de efectivitat en el contínuum assistencial i la disparitat de resultats en funció del interès professional, competències i grau de saturació dels professionals d’atenció primària. Pel que fa a l’atenció hospitalària destaca la resposta fragmentada i poc efectiva dels recursos, que s’han organitzat d’una manera reactiva i més aviat orientada en funció de patologies específiques (MPOC, IC, diabetis) i no per respondre al perfil de malalts complexos amb plurimorbiditat.

La proposta es centra en identificar recursos diferenciats dintre dels equips d’atenció primària amb expertesa i dedicació al segment dels PCC amb majors requeriments. Aquest circuit d’atenció s’ha de coordinar i integrar centrant l’atenció al domicili del malalt, reforçant el rol d’expertesa clínica de les infermeres gestores de casos. Pel que fa a l’atenció hospitalària, el seguiment i l’estabilització d’aquest mateix grup de malalts s’ha d’afrontar amb una visió unificada i de col·laboració entre tots els recursos. El rol de la HAD ha de ser acompanyar a aquests malalts al seu domicili i actuar de pont de l’atenció hospitalària amb la primària. Assegurar les transferències a l’atenció primària i donar suport a aquesta en el maneig dels pacients que requereixin d’atenció complexa per descompensació, evitant si és possible el seu trasllat a urgències. En aquest sentit, els recursos d’AP i d’HAD han de trobar-se a l’escenari comú que és el domicili del malalt, cercant una actuació integrada que garanteixi la millor atenció pel malalt. En aquest dispositiu caldrà implicar als recursos territorials d’urgències, sociosanitaris i al PADES del territori. Es preveu iniciar el pilot d’aquesta experiència el segon semestre del 2017.


9

5.4. L’experiència d’Hospitalització domiciliària Integral (HDI)

Tot i que fora de l’esquema d’HAD en episodis aguts, la HDI promoguda per Santaeugènia i Mas, representa una innovació que aporta elements de valor a ala gestió del malalts en situacions fràgils i de declivi funcional. Les seves principals característiques són: està orientat a persones d’edat avançada amb crisis de salut discapacitants, realitza intervencions complexes a través d’atenció multidisciplinària a domicili i treballa en relació a un enfocament global de les necessitats del pacient que se centra en les seves voluntats durant tot el procés d’atenció de la crisi de salut. Diversos processos mèdics i quirúrgics discapacitants com ara l’ictus, la fractura de fèmur o les aguditzacions de malalts crònics complexos d’edat avançada, poden ser diana per a l’atenció amb aquest esquema, sempre que es compleixin criteris sanitaris i socials de selecció adequats.


10

6. Dades de l’enquesta de les Unitats d’HAD de Catalunya

Dins del marc de desenvolupament del Projecte Nacional HAD2020, es va elaborar una enquesta per recollir dades sobre les 110 unitat espanyoles ( de les quals van respondre 78 unitats) i ara passem un filtrat dels resultats de les unitats de Catalunya que varen contestar l’enquesta: 17 de 24. Tot seguit s’inclouen algunes de les dades més representatives.

UNITAT VAN RESPONDRE? Referent Telèfon

Parc Taulí Si Dr Joan Solà 937231010/627953447

Esperit Sant Si Dra Neus Jové 933860202

FS Mollet Si Dra Anna Arjol 935760316

H Germans Trias i Pujol

Si Dra Glòria Bonet 680182493

Hospital Clínic Si DUI C.Hernandez 932275400 ( 3162)

H Sant Bernabé Berga

No Dra Ana Lopez 938243400 (1487)

H.Granollers No Dra Ana Mola 938425000

H Bellvitge Si Dra Mercè Gil 932607500 (2994)

Fundació Althaia. Manresa

Si Dra Antonia Baraldés 665806188

H Mútua de Terrassa Si Dra Mireia Martínez 650924451H Viladecans Si Dra Maria Jose

Trallero 607074665

H Arnau de Vilanova Lleida

Si Dra Anna Solé i Dra Mari Carme Mías

973704020

H Joan XXII Tarragona

Si Dr Juan Spuch Dra Isaura Grau

977295847

Badalona SA Si Ana Malventosa 679845506

H Dos de Maig Si Dra Eulalia Villegas DUI Ana Mª Torres

687992359/ 664276641

Hospital de Sant Celoni

No Dra Ana Mijana 938670317 (362)

Hospital de la Vall d’Hebron

Si Dr Xavi Jimenez 680182493

H Verge de la Cinta Tortosa

No Dra Elisa Rodado 977519290

H de Mataró Si Dra M Delgado 674154688

H Sant Boi Si Dra Mar Galisteo 607547380

H Sant Jaume de Calella-Blanes

No Lluisa Moreno Torrent

H del Mar Si Dra Francisca Sanchez

630652761

Hospital Sant Joan d’Espí Moisés Broggi

No Dra Anna Domenech 935531200

Hospital Sant Joan de Valls

No Dra Fina Fernandez 977613000


11

Resultats

1. Organització i dependència.

Direcció Mèdica: 14 Altres Serveis:3

H Mar Infeccioses

H Clínic Hemato oncologia

H Mollet H de Mollet

2. Estructura i recursos La unitat més gran te 50 llits i la més petita 7. Disposen d’un total de 36 adjunts que fan una mitjana de 2 facultatius per unitat, la majoria especialistes de medicina interna i de 74 infermers/es amb una mitjana de 4,3 graduades per unitat. Altres especialitats professionals com auxiliars d’infermeria, fisioterapeutes o administratives són esporàdics en algunes d’elles.

Unitats Nombre de places d’HAD

Parc Taulí 50

Esperit Sant 10

FS Mollet 7

H Germans Trias i Pujol 20

Hospital Clínic 30-40

H Sant Bernabé Berga -

H.Granollers -

H Bellvitge 24-30

Fundació Althaia. Manresa 18

H Mútua de Terrassa 25

H Viladecans 16

H Arnau de Vilanova Lleida 36

H Joan XXII Tarragona -

Badalona SA 30

H Dos de Maig 20

Hospital de Sant Celoni -

Hospital de la Vall d’Hebron 36

H Verge de la Cinta Tortosa -

H de Mataró 15

H Sant Boi 12

H Sant Jaume de Calella-Blanes -

H del Mar -

Hospital Sant Joan d’Espí Moisés Broggi -


12

3. Cartera de serveis i activitat El 100% de les unitats veuen pacients crònics aguditzats i pacients aguts, post operatoris simples i complexes i pacients pal·liatius si cal. Només una d’elles, la de Sant Boi , veu Pediatria.

L’estada mitjana va de 7 a 15 dies i la mitjana és 9,79.

Unitats Nombre d’altes (2015) Estada Mitjana

Parc Taulí 1000 12

Esperit Sant 300 5

FS Mollet 241 10

H Germans Trias i Pujol 953 11

Hospital Clínic - 10

H Sant Bernabé Berga - -

H.Granollers - -

H Bellvitge 627 11

Fundació Althaia. Manresa 780 7

H Mútua de Terrassa 409 11

H Viladecans 644 7

H Arnau de Vilanova Lleida 1071 8

H Joan XXII Tarragona 1000 10

Badalona SA 200 -

H Dos de Maig 462 7

Hospital de Sant Celoni - -

Hospital de la Vall d’Hebron 758 15

H Verge de la Cinta Tortosa - -

H de Mataró 255 11

H Sant Boi - -


- -

H del Mar 200 10


- -

4. Sistemes d’informació Totes les Unitats excepte H Sant Boi disposen d’història clínica informatitzada i ordres mèdiques digitalitzades però només 10 hi poden accedir des del domicili (58%).

El 88% permeten que es consulti la història del pacient des d’urgències.

5. Estandardització i circuits Les rutes les organitzen majoritàriament els equips, que en molts casos són fixes metge i infermera però la majoria tenen, a més, un equip d’infermeria que visita sol.

Gairebé el 100% de les unitats fan reunions multidisciplinaris diàries per comentar els pacients.


13

El circuit estandarditzat principal en les unitats és el de Prealt.

Disposen d’una sèrie de protocols estandarditzats a nivell nacional recollits en:

“Recomendaciones clínicas y procedimientos de HAD”, “TADE”, etc.

6. Formació i docència

Unitats Formació pre-grau Infermeria

Formació post grau (Residents de família, màsters i postgraus)

Parc Taulí SI SI

Esperit Sant NO NO

FS Mollet SI NO

H Germans Trias i Pujol NO SI

Hospital Clínic SI SI

H Sant Bernabé Berga - -

H.Granollers - -

H Bellvitge SI SI

Fundació Althaia. Manresa SI SI

H Mútua de Terrassa NO NO

H Viladecans SI SI

H Arnau de Vilanova Lleida SI SI

H Joan XXII Tarragona SI SI

Badalona SA NO SI

H Dos de Maig SI SI

Hospital de Sant Celoni - -

Hospital de la Vall d’Hebron NO SI

H Verge de la Cinta Tortosa - -

H de Mataró SI NO

H Sant Boi SI SI


- -

H del Mar NO SI


- -

7.Recerca Les Unitats acumulen (dades del 2015): 5 publicacions nacionals indexades 13 publicacions internacionals 137 comunicacions nacionals 25 comunicacions internacionals 19 treballs d’investigació en curs, 6 d’ells multicèntrics. (HADNUT, PALIHADO, EMIRTHAD)

Documents

Jornada de treball sobre el model assistencial i ...Jornada de treball sobre el model assistencial i característiques de l’hospitalització a domicili a Catalunya Barcelona, 18