Josep Maria Espinأ s i Camilo Josأ© Cela. Des d’un viatge a ... L’any 1956 Camilo Josأ© Cela i Josep

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Josep Maria Espinأ s i Camilo Josأ© Cela. Des d’un viatge a ... L’any 1956 Camilo...

  • Josep Maria Espinàs i Camilo José Cela. Des d’un viatge a peu pel Pirineu (1956) fins a

    dues opcions literàries interdependents

    Núria Garcia i Quera Tutor: Narcís Figueras i Capdevila Consultor: Josep Camps i Arbós Treball de final de carrera de la llicenciatura de Filologia Catalana a la UOC Gener 2010

  • 2

    Índex 1. Introducció ...................................................................................................

    2. Els primers viatgers del Pirineu i les seves cròniques .................................

    3. Any 1956 ......................................................................................................

    3.1. Els dos escriptors i la seva relació ...................................................

    3.2. L’Espanya franquista i la literatura realista dels cinquanta ..............

    3.3. El Pirineu i l’alcalde Boixareu ..........................................................

    4. El viatge .......................................................................................................

    4.1. Els companys ..................................................................................

    4.2. El recorregut i els establiments on es van hostatjar ........................

    5. Els llibres .....................................................................................................

    5.1. L’estil ................................................................................................

    5.2. El to ..................................................................................................

    5.3. El gènere dels llibres de viatges: entre la realitat i la ficció .............

    6. El que Espinàs deu a Cela ..........................................................................

    6.1. El viatge de cabotatge .....................................................................

    6.2. El viatge com a vagabundaje............................................................

    6.3. Un llibre de viatge de superfície.........................................................

    6.4. Recursos estilístics............................................................................

    6.4.1. El viatge del viajero .....................................................................

    6.4.2. El viatge «solitari» .......................................................................

    6.4.3. Altres recursos estilístics .............................................................

    7. El que Cela deu a Espinàs ..........................................................................

    7.1. Observacions prèvies ......................................................................

    7.2. El títol i la dedicatòria .......................................................................

    7.3. Més enllà de l’experiència compartida .............................................

    8. Conclusions .................................................................................................

    9. Bibliografia ...................................................................................................

    3 5 8 8 9 10 12 12 12 21 21 22 23 27 27 27 30 33 33 35 37 39 39 39 40 46 50

  • 3

    1. Introducció L’any 1956 Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs van dedicar uns dies del mes d’agost a recórrer els Pallars, la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça. Després cadascú en va escriure la seva crònica de manera literària. Espinàs va publicar el 1957 el seu primer llibre de viatges, Viatge al Pirineu de Lleida, que a partir de l’edició de 1999 es titularia A peu pel Pallars i la Vall d’Aran, i no és fins l’any 1965 que Cela publicava Viaje al Pirineo de Lérida.1

    Aquest treball analitza les dues opcions literàries que van sorgir a partir d’un mateix viatge incidint en el procés de transformació del viatge real al llibre de viatge i, dins d’aquest procés, en els referents textuals que van utilitzar un i altre escriptor per a redactar el seu llibre i, sobretot, en allò que el llibre d’Espinàs deu a Cela i el que el llibre de Cela deu a Espinàs.

    Així, hem estudiat els mecanismes d’elaboració de les dues obres i n’hem fet una dissecció tenint en compte tant elements externs com interns. Pel que fa als externs, ens hem fixat en la relació entre els dos escriptors, però també en la que mantenien amb la gent del territori. Hem resseguit el recorregut del viatge que van fer, però també dels llocs on es van hostatjar. Hem escoltat els testimonis de les persones que els van conèixer durant la travessa, estudiat les cartes que es van escriure mentre preparaven les vacances i escorcollat els estudis sobre un i altre escriptor. Pel que fa als interns, ens hem fixat en els recursos estilístics, en les anècdotes que expliquen, en els fragments redaccionals similars i en les fonts de consulta. I hem vist com alguns textos de viatgers anteriors als escriptors traspuen en els seus llibres i com el llibre d’Espinàs, publicat anys abans que el de Cela, traspua clarament en el de l’escriptor gallec.

    El mètode de treball que hem adoptat arrenca de dues tasques d’investigació prèvies.2 Després de la lectura dels dos llibres, durant els anys 2007 i 2008 es va seguir a peu el mateix recorregut dels escriptors i, a més, es van efectuar diverses entrevistes amb persones que els van conèixer durant el seu viatge del 1956. El fet de trepitjar els mateixos pobles que ells van trepitjar i de parlar amb les mateixes persones que ells van conèixer ha estat molt interessant per entendre millor què és el que van anar a buscar al Pirineu, el moment en què ho van anar a buscar, el per què i el com.

    Amb aquest bagatge sobre el context del viatge, ens hem endinsat en la recollida de bibliografia pel que fa als llibres de viatges d’aquelles comarques i dels autors estudiats en concret. En aquest sentit, han estat cabdals els suggeriments bibliogràfics de Narcís Figueras, entre els quals destaca l’article de Carme Gregori (2000), El caminant de la terra: els primers llibres de viatges de Josep M. Espinàs. El present treball no hauria estat el mateix sense les investigacions prèvies de Gregori.

    Un cop depurades les idees i tenint clar què es el que es volia explicar i en quin ordre, s’han establert els capítols i s’han buidat les dades bibliogràfiques en cadascun d’ells.

    El redactat, la relectura constant dels dos llibres i les correccions del consultor i del tutor han anat configurant a poc a poc el treball final.

    Un treball que voldríem dedicar a un seguit de persones. A Pere Dalmau de la Pobla de Segur, regidor de l’ajuntament d’aquesta població el 1956, per a la informació

    1 Traduït al català l’any següent, el 1966, per Josep Maria Llompart amb el títol Viatge al Pirineu de Lleida: notes d'una passejada a peu pel Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Comtat de Ribagorça (Alfaguara). 2 Tasques que van tenir lloc en el marc d’un encàrrec laboral.

  • 4

    referent a l’alcalde Josep Maria Boixareu i a la seva oficina de promoció turística. A Ramon Boixareu, de Barcelona, germà del difunt Josep Maria Boixareu, per esbossar amb detall com era l’Espanya franquista i les comarques de muntanya dels anys cinquanta. A Miquel Ros de la Pobla de Segur, el cuiner del restaurant Palermo on els escriptors van fer el primer àpat de la ruta, per les seves explicacions sobre l’art de la pesca i la preparació de les truites de riu. A Lluís i Maria Visa de Gerri de la Sal, que van servir la taula dels escriptors al restaurant familiar, per la seva amabilitat en recordar aquell episodi. A Maria Vidal Ros de Tornafort, filla del que llavors era el president de la Junta Administrativa d’aquest llogaret, per recordar el moment en què els va treure del rebost l’imponent xolís del vistaire. A Soledad de Lamoga Balanyà, de Llavorsí, pels records de quan el seu hotel era capdavanter en l’incipient turisme de muntanya. A Joan Jubany Lladós d’Àreu, germà de l’alcalde que va rebre els escriptors, per explicar tan bé com era la indumentària d’aquells i aclarir com va anar l’arribada al seu poble. I, finalment, al mateix Josep Maria Espinàs, per avenir-se a recordar aquell primer viatge a peu. A tots ells, un profund agraïment perquè, gràcies a les seves explicacions, vam poder dibuixar clarament el context en què va tenir lloc el viatge dels escriptors.

    Per acabar aquesta introducció, i abans de començar el nostre viatge per l’interior dels llibres de Cela i Espinàs, tan sols un parell d’aclariments. El llibre que s’ha consultat sobre el viatge al Pirineu de l’Espinàs és el que ell ha demanat explícitament que es treballi, és a dir, l’edició revisada de 1999. Les diferències amb la primera edició del llibre són nombroses. Espinàs va canviar el títol de Viatge al Pirineu de Lleida pel de A peu pel Pallars i la Vall d’Aran, va suprimir els capítols dedicats a la Ribagorça perquè no els va realitzar a peu i va anul·lar frases senceres, «les que respiraven més malament, ofegades per les ganes de fer, de tant en tant, una literatura metafòrica i subjectivista».3 Així doncs, s’han consultat les dues edicions, però les cites que apareixen són, bàsicament, de la darrera.

    D’altra banda, les fotografies que s’han inclòs s’han extret del