2

Activitats del mes de setembre

Classes de Tai Chi Chuan

CASAL DE JUBILATS

Activitats programades:• Dia 2 – divendres – Hora: 10 del vespre. Al Teatre de Salt. Obra: QUATRE NITS DE NUVIS... DE TRES. Grup: FA COM 9 TE-ATRE.• Dia 3 – dissabte – Ball social quinzenal. Inauguració temporada.• Dia 15 – dijous – Excursió a SANTA MA-RIA DEL MAR I CENTRE COMERCIAL LES ARENES. Sortida a les 8 del matí.• Dia 17 – dissabte - Ball social quinzenal.• Del 19 al 23. Lloc: Pistes de petanca del Ca-sal. Campionat social de petanca inter casals.

Diada del Jubilat, diumenge dia 25:• 2/4 de 9 del matí: Concurs provincial depetanca per a jubilats.• 10 del matí: Missa a l’Església parroquial.de Sant Cugat.• 1 de la tarda: Entrega de premis del con-curs de petanca.• 2 de la tarda: Dinar de germanor a la Pista Coberta de la zona esportiva de Salt.

SALT SARDANISTA

• Dia18 de setembre, al Pla dels Socs, ar-rossada a les 2 de la tarda. Gratis per als socis i 15 € per als no socis. A les 16.30 h. audició de sardanes amb la Cobla Ciutat de Mataró.

CASA DE CULTURA “LES BERNARDES”

ACTIVITATS CURS 2011-2012• LLENGUA ANGLESA -Primer i Segon Curs: Inici dies 3 i 4 d’octubre. Preu:130€ tot el curs. Tercer i Quart Curs: Inici dia 3 d’octubre. Preu: 130€ tot el curs.• LLENGUA FRANCESA - Nivell Elemental i Mitjà: Inici dia 4 d’octubre. Preu: 130€ tot el curs.• TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA - Ini-ci curs 1r. trimestre a l’octubre. Preu:120€.• FACEBOOK, TWITER, LINKEDIN, xarxes socials internet I correu electrònic - Inici dia

6 d’octubre-15 sessions. Preu: 105€ tot el curset.• MECANOGRAFIA teclat d’ordinador - Inici dia 6 d’octubre-20 sessions. Preu: 100€. A partir de 10 anys. • FOTOGRAFIA - Inici dia 6 d’octu-bre-10 sessions. Preu: 100€ curset. IOGA - Inici dia 3 d’octubre- Curs d’octubre a juny. Preu: 65€ trimestre, 6€ matrícula. • GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT - Ini-ci curs dia 4 d’octubre- Curs d’octubre a juny. Preu: 65€ trimestre, 6€ matrícula. • CURS DE TAI-XÍ - Inici dia 4 d’octubre- Curs d’octubre a juny. Preu: 72€ trimestre, 6€ matrícula. • CURSOS DE CUINA- Cuina de Nadal: 3 sessions, novembre i desembre. Preu: 40€. - Cuina Ràpida: 3 sessions, febrer 2012. Preu: 40€. - Pastisseria: 3 sessions, març 2012. Preu: 40€. - Cuina de Primavera-Estiu: 3 sessions, abril 2012. Preu: 40€. • ELS GIN & TONIC’S D’AVUI - Dia 7 de novembre. Preu: 30€ sessió.• TAST DE VINS - Dies 14, 21 i 28 de no-vembre. Preu: 60€.• LABORS - Inici dia 4 d’octubre. Preu 50€ trimestre, 6€ matrícula.• PATCHWORK - Inici dia 3 d’octubre. Preu: 60€, 6 matrícula.• HERBES AROMÀTIQUES I MEDICINALS - Dies 23 i 30 de maig 2012. Preu: 35€. • DECORACIÓ FLORAL - Dies 12, 19 i 26 d’abril 2012. Preu: 40€.

BIBLIOTECA PÚBLICA IU BOHIGAS

• Del 19 al 30. Exposició de Lluïsa Giménez Duch.• 22 de setembre. A les 20:00h. Trobada del Grup de Lectura d’obres de fi cció.

CENTRE DE RECURSOS DE LA GENT GRAN

• XERRADA/SORTIDA: PARC DE SALUT I ITINERARIS SALUDABLES el dimecres 7 de setembre de 17:00 a 18:30h. a càrrec de Mònica Angulo i Montse Casademont.

• XERRADA: ÚLTIMES VOLUNTATS el di-lluns 26 de setembre a les 17:00h. a càrrec de Àngels Teixidor, treballadora social del CAP de Salt.• ELS JOVES APRENEN A COSIR AMB LA GENT GRAN els dijous de 16:00 a 18:00h. (cal inscripció prèvia).• TALLER: EXPERIMENTEM AMB SAL el di-jous 8 i el dilluns 12 de setembre a les 17:00h.• TALLER DE MEMÒRIA els dimarts i di-jous (cal inscripció prèvia).• TALLER DE FISIOTERÀPIA els dimecres 14, 21 i 28 de setembre a càrrec de Mònica Angulo. 1r grup de 16:30 a 17:15h.- 2n grup de 17:15 a 18:00h.- 3r grup de 18:00 a 18:45h.• SORTIDA AL CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS el dijous 15 de setembre (cal inscripció prèvia).

ACTIVITATS FIXES• Parc de salut. De dilluns a dijous de 10:00 a 14:00h. - 16:00 a 19:00h. Divendres de 10:00 a 14:00h.• Estimulació manual, dilluns i dijous de 17:00 a 19:00h. • Entreteniments de memòria, dimarts de 17:00 a 19:00h. • Espai d’esbarjo i trobada, dimecres de 17:00 a 19:00h. • Caminades saludables, dilluns de 09:00 a 10:30h. • Alfabetització, dimarts i dijous de 10:30 a 11:30h. • Serveis Integrals per a la Gent Gran Cen-tre de Recursos. Pl. de la Vila, s/n · Telèfon 972 011 655Horari: matí de 10:00 a 14:00 h - 16:00 a 19:00 h (divendres tarda tancat)

LA MIRONA CONCERTS• Dia 16 - THE BASEMENT I HERMANO LOCO – Hora: 22,00- Sala 1- Preu: 5 €.• Dia 23 - CESC FREIXAS - Hora: 23,00- Sala 2- Preu: 8 € anticipada/10 € taquilla.• Dia 24 - SALT OF DEATH - Hora: 22,00- Sala 2- Preu: 5 €.

Nota de redaccióLa portada del Suplement d’Estiu, de la Festa Major, de la Revista la Farga del mes de juliol anunciava un nom erroni. Les seves autores són: DOLORS CABRATOSA i CARME CARBÓ.

Als interessats en les edicions anteriors de la Revista la Farga, els comu-niquem que a través de la nostra web: http://www.revistalafarga.cat/ - po-den consultar i/o descarregar en format PDF les revistes des del número 1 al 100, així com les més actuals a partir del número 216.

A partir del dia 5 de setembre començaran les classes de Tai Chi, a la primera planta del Casal de Jubilats, a càrrec d’Eva Bonany i Rispau (secretària de l’Associació Amics del Tai Chi de Salt). Horari: dilluns i dimecres de 2/4 de 8 a 2/4 de 10 del vespre. Per més informació contactar amb la Secretaria del Casal.

3

Generalitat de Catalunya

Índex

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

Història6

Casal Jubilats7

Col·laboració9

Ensenyament14

Cuidem les mascoltes16

Notícies16

Informació Municipal19

Curiositats21

Opinió22

Música24

Càritas24

El lector veu i diu26

Festa Major 201127

Fauna28

Guia de serveis30

Gastronomia31

Cuina internacional31

Demografi a32

El temps34

Poti-poti35

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats i no es fa responsable del seu contingut. La Farga autoritza la

reproducció dels articles sempre que se n’indiqui la procedència.

amb la col·laboració de:

ww

w.r

evis

tala

farg

a.c

at

Editorial

lafa

rga

@re

vis

tala

farg

a.c

at

membre de:

Un estatus incòmode La diada d’aquest 2011, un any després de la sentència de l’estatut, torna a estar marcada per la indefi nició i la incomoditat de Catalunya. Tot i els esfor-ços de la societat civil catalana per assolir un estatus que ens dignifi qui, els nostres polítics no tenen encara clar, després de més de trenta anys d’au-togovern i dos estatuts d’autonomia, quin és el camí a seguir per al restabli-ment de tots els nostres drets, uns drets que comporten el nostre benestar col·lectiu. Es va prometre que allò que el poble havia votat d’una manera o altra es reformularia, però tot i la gran manifestació de protesta no s’ha atès la contestació popular. De fet, cap dels nostres representants es recorda de l’estatut que van votar el 2005 al Parlament, després de mobilitzar les nos-tres esperances. I ara resulta que encara depenem del resultat d’unes eleccions generals per imposar, a mode de xantatge, i a bona hora, una negociació per al pacte fi scal. Hi estaran d’acord les altres comunitats? Hi haurà una nova versió del cafè per a tothom? Ho aprovarà el constitucional? Quants llençols perdrem aquesta vegada? Serem prou fors i valents aquest cop? I en el cas que els resultats comportin una majoria absoluta, fet gens descartable, tindrem la capacitat de convocar un referèndum o proposar una insubmissió fi scal, o ens conformarem, com sempre, amb engrunes i raspallades? I mentrestant, què fem amb les retallades i les nostres greus difi cultats fi nanceres, deriva-des del dèfi cit fi scal? Hem de continuar desmantellant els nostres serveis públics?Aquesta diada no és una diada més. Potser és temps de plantejar solucions polítiques importants per a alleugerar la crisi social i econòmica, que han de passar per defi nir un estatus defi nitiu del nostre país. És necessari que la societat civil cerqui els mitjans necessaris, davant les limitacions de l’actual generació de polítics, per trobar el lideratge i la unitat sufi cients per a una proposta política adequada a les circumstàncies.

ANY XXXII NÚM 283 SETEMBRE DE 2011EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tel 972 23 85 78COORDINADOR: Manel OliverasCONSELL DE REDACCIÓ: Manel Oliveras, Agapit Alonso i Pont, Carme Torrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas, Anna Clarà, Héctor Martínez, Josep M. Pla, Roger Tor-ramadé, Júlia Pujolràs i Carme Garriga.MAQUETACIÓ: 7 de dissenyIMPRESSIÓ: Impremta Pagès

COL·LABORACIONS: Josep Clarà, Lluis Mateu, Joan Serrat, Fermí Sidera, Jordi Artigal, CEIP El Pla, Institut Salvador Espriu, Josep M. Rodri-guez (IES Vallvera), Comissió Salt Deci-deix, Càritas Salt, Dolors Bosch Prunell (Cuineres de Salt), Entitat Marfull, Sergi Villena (Vetxarxa)..PORTADA: Foto: Júlia PujolràsCONTRAPORTADA: Foto: Roger Torramadé CORRECCIÓ: CPNLPDISTRIBUCIÓ: Josep PalmerolaADMINISTRACIÓ: Manel OliverasDIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979

4

Els ballarins són especials. Són seductors, elegants, estilitzats. Controlen els moviments, poden parlar en silenci i això és un do que als que som més aviat maldestres i xerraires ens embadaleix. En Lluís, com a bon ballarí que és, és una persona fàcil d’admirar, d’apreciar. Però és molt més que aixó, és una persona que ha refl exionat molt sobre la dansa, que en té les idees molt clares i que les aplica. Amb una creativitat desbordant que aporta generosament als projectes en què treballa. I és de Salt! Sempre ens passa, en aquest país, que no sabem reconèixer el que tenim. Espero, de veritat, que la dansa urbana es consideri una disciplina de primer ordre, com crec que es mereix i que en Lluís ens pugui oferir aquí molts espec-tacles. Sobretot també, deixeu que ho digui, perquè és un gran amic i els amics, cal tenir-los sempre a prop!

-Normalment pregunto si ets de Salt. En el teu cas, ja sé que sí, però de fet, vas viure un temps a Mas Llunès. Quins records tens d’aquesta època?-Tinc molts bons records de Mas Llunès. Sobretot els estius amb els amics de la infància ballant a casa meva, disfressant-nos i fent ‘per-formings’ per divertir-nos. Sempre assajàvem al jardí de casa, fi ns i tot durant un parell o tres d’estius ens vàrem presentar a les festes d’un poble on els nens feien ac-tuacions i ens van deixar fer els nostres balls, devia tenir entre 7 i 9 anys. També recordo els meus pares i el meu germà, fent vida tranquil·la al mig del bosc, una de les coses que més trobo a faltar, aprenent les petites coses de la convivència i l’esforç que s’ha de fer per mantenir l’harmonia en una casa. Els meus pares han sigut els meus primers mestres. Personal-ment, crec que he estat un privile-giat per haver pogut créixer en un entorn com aquest.

-Et volia preguntar quan vas co-mençar a sentir interès per la dansa, però ja veig que de molt petit.-Doncs jo crec que m’he sentit

atret per la música des de sempre. Això t’agrada o no, no és una cosa que s’aconsegueix o es desco-breix amb l’edat. La música, el rit-me són elements tan primitius que vénen de dins nostre des que nai-xem. Com et deia, ja des de petit feia els meus salts i balls per casa, tot i que segurament encara no ho considerava dansa. També, el fet de veure els meus pares ballant Rock ‘n’ Roll a les festes del poble em va incitar, segur. La cosa és graciosa perquè jo jugava a futbol amb l’escola i un dia tornant d’una excursió futbolística l’autocar va parar davant del pavelló de Salt, on el gimnàs Enece feia un dels seus festivals de fi de curs. Jo vaig sentir música i em vaig colar allà dins. Quan vaig veure el que feien instantàniament vaig dir als meus pares: jo vull ballar. El curs següent m’hi vaig apuntar i vaig assistir a la meva primera classe de dansa, en deien Funky-Jazz. La meva prime-ra professora va ser la Bea Simón. Això va ser el 1989. No he pogut parar des de llavors.

-De Mas Llunès vas venir cap a Salt. Quins records en tens?-De fet, a Salt ja hi passava molt temps perquè hi venia a l’escola.

Tinc molts records dels amics de l’escola. Però quan es va cremar la casa de Mas Llunès, per accident, jo tenia 13 anys, ens vam instal·lar a Salt i aquí va començar de veri-tat la meva etapa saltenca. Jo co-mençava a sortir de la infància per entrar a l’adolescència. Buf, tinc tants records d’aquella època que no caben ni a la memòria. El que més recordo són el meus amics: la Laura, l’Alicia, en Quelic, en Xevi Sala i una tal Agnès... Anàvem de punta a punta de Salt fent el que en dèiem la ‘ruta del moniato’: de la Maret a l’Estacio Jove. A la Maret i a l’Estació vam aprendre noves idees i maneres de relacionar-nos,

No deixeu mai de ballar!

Nom: Lluís Burch Edat: 30 anysNascut a: Girona Resideix a: MadridProfessió: Ballarí i coreògrafFormat a Los Àngeles, París i Amsterdam entre altres, en Lluís ha fet de ballarí i coreògraf en diverses companyies i de profes-sor a l’escola Nou Espiral de Salt i altres centres. Recentment ha treballat al musical Hoy no me Puedo Levantar i actualment resideix a Madrid preparant el musical Más de 100 Mentiras que s’estrenarà l’octubre a la capital espanyola.

5

Entrevista a en Lluís Burch

respecte, música i art ‘por doquier’... Aquelles lliçons no tenen preu per mi, potser varen ser la meva escola.

-Què estàs fent ara?-Ara mateix estic treballant per una producció de mu-sical a Madrid. A l’octubre estrenem “Más de 100 Menti-ras”, un musical ba-sat en les cançons de Joaquín Sabina.

Estic molt content de formar part d’aquest projecte. A més a més tinc un doble rol, hi estic com a ballarí i també com a coreògraf d’una de les peces. Molt content que m’hagin donat l’oportunitat de coreografi ar, ja que és el que més m’impulsa de tot. Em sento ballarí perquè és el que sempre he sigut i seré, però el rol de coreògraf és el que em permet desenvolupar la part creativa, que m’apassiona. De cara a l’any vinent estaré de core-ògraf d’un nou musical, del qual encara no puc donar informació, però que la meva labor de coreò-graf s’ampliarà molt més. De mo-ment, estic vivint a Madrid perquè aquí és on ara tinc feina i no tinc pressa per moure’m d’aquí, si tot va bé.

-Hi ha més moviment a Madrid? Com està el panorama de la dan-sa a Catalunya?-Haig de dir que Catalunya és la comunitat amb més potencial i afi ció per la dansa urbana de tot l’Estat espanyol. És cert, moltíssi-ma gent de tota la península viatja a Catalunya per formar-se i rebre classes, no sé per què però ha anat així. Aquí hem estat pioners en aquesta disciplina i ara mateix és molta la gent que s’hi dedica. Això està bé, però també fa que el mercat es desbordi a l’hora de tro-bar feina. De les altres disciplines no puc opinar tant perquè ho des-conec, però en general l’estat po-dria ajudar molt més a tot aquest sector de l’art i de la cultura. Però

tots sabem que la cultura s’ha tor-nat un factor secundari o terciari.

-Es pot viure de la dansa? -Haig de dir que sí, perquè és el que porto fent des de fa molt de temps, però és veritat que és molt difícil, molt. Primer perquè la vida del ballarí és curta, però també perquè és molt exigent, has de dedicar-t’hi al 100% i molt sovint tot aquest esforç no es veu re-compensat. És difícil perquè en el mercat de la dansa som molts a taula però només hi ha pa per 3 o 4. De tota manera, crec que si re-alment t’ho curres i és això el que vols fer, sens dubte al fi nal et toca un trosset de pa! Tot és possible si hi poses tot l’entusiasme, amor i confi ança. Al fi nal acabes trobant la teva posició en aquest món.

-En el món que vivim, amb tan-tes tendències, infl uències, etc. Com defi niries el teu estil?-Ostres! Això és la pregunta mes difícil, defi nir-se o etiquetar-se un mateix, però bé jo diria que lo meu és fusió, segur –de fet, crec que vivim en l’era de la fusió-, perquè m’agrada mesclar. Sem-pre hi ha hagut un munt de coses que m’han atret a nivell musical i tècnic, però mai m’he quedat conforme amb el que he vist sinó que sempre m’ha agradat crear la meva pròpia recepta. No m’agrada sentir-me estancat en un estil o en un registre concret, crec que som moltes coses, no només una, i la gràcia és el cocktail que cadascú fem de les nostres experiències. Així, podria dir que em considero un coreògraf independent, amb una forta infl uència del Hip hop, el trip hop i l’electrònica, encara que treballo en projectes varis. El que a mi sempre m’ha enamorat és crear shows on pugui compartir la meva manera de veure o sentir el món. Per tant, la meva etiqueta se-ria “ElectroGroove” i el meu lema “del moviment prové el so que ens fa moure”.

-Què series si no fossis ballarí?-Guau! Això és una bona pregun-ta, perquè quan t’endinses molt en una cosa t’acabes transformant en aquella cosa. Això està bé, però a

la vegada és perillós perquè quan això desapareix o s’acaba tens el perill de desaparèixer també o enfonsar-te. Per a mi avui en dia la dansa ho és tot, però tinc clar que si algun dia s’acaba hauré de seguir amb altres coses. També penso que el món de la música i la dansa és molt ampli i hi ha moltes maneres d’expressar-se i seguir creant. A part de ballar, jo em de-dico a l’edició musical, és un altre món que em crida molt l’atenció. M’agrada treballar amb el meu ordinador i produir o editar o mes-clar música. És difícil pensar què hauria estat de mi sense la dansa, però segur que seria alguna cosa relacionada amb la musica.

-Què és el ritme per tu? Tothom en té o s’ha de tenir un do es-pecial?-El ritme és el motor de la vida, tot té un ritme, és el que fa que la vida no s’aturi mai, però no tothom n’és conscient. Llavors sí que crec que has de ser una mica sensible si el vols seguir. Musicalment parlant, seria una mica el mateix, la majo-ria podem identifi car el ritme igual que l’olor o la vista, però potser sí que s’ha de néixer amb una sensi-bilitat especial per poder-lo seguir. Alguna cosa que t’impulsi a inves-tigar i a veure on pots arribar. En defi nitiva, crec que cadascú neix, segurament, amb uns sentits més desenvolupats que els altres i s’ha d’aprofi tar allò que se’t dóna bé. Uns ballem, altres pinten, altres canten i altres fan ganxet.

-A banda de ballarí, també fas de coreògraf i has portat la produc-ció i direcció d’alguns especta-cles. Què és més complicat, es-tar davant o darrera l’escenari?-Home, tot té les seves coses. Són complicacions molt diferents. La difi cultat del ballarí o del que està

6

Entrevista a en Lluís Burch

Les Brigades Internacionals

sobre l’escenari és l’execució. És difícil a vegades ajuntar les se-güents qualitats: tècnica-carisma-cadència-estil i posar-les en comú sobre un escenari. Per altra ban-da, la tasca de coreògraf està més basada en la creació i desenvolu-pament d’una idea. El coreògraf té dos grans reptes: primer, de-senvolupar la idea i treure-li tot el potencial i sentit possible; i l’altre és transmetre tot això als ballarins o personatges que acabaran inter-pretant-la. Molt sovint la verdadera idea no acaba arribant, però això només és problema del coreògraf, és molt important fer-se entendre, explicar el que realment vols acon-seguir. També, no ens oblidem que hi ha tota una part tècnica que s’ha de sincronitzar: una bona peça és quan totes les parts estan ben quallades i tenen sentit mutu.

-També has fet classes. Com s’ensenya a ballar a la gent? I als nens/nenes?-La pedagogia seria un altre ves-sant de la dansa. No té res a veure ser un ballarí, ser un coreògraf o ser un professor. Molta gent exer-ceix les tres branques encara que

les tres són formacions ben dife-rents. A l’ensenyança hi ha un punt que s’ha de tenir molt clar: allò im-portant és l’alumne, no el profes-sor. Amb això vull dir que la fi nalitat és que l’alumne s’emporti alguna cosa, no que el professor s’exhi-beixi. Molt sovint hi ha confusió a l’hora d’ensenyar i, encara que venim del mono i aprenem a base de copiar, no és només copiant que l’alumne aprèn. A mi m’agra-da transmetre el que jo sento quan ballo, però m’agrada obrir camí perquè tothom busqui la seva prò-pia manera de sentir i moure’s. No busco repeticions meves, això és absurd, busco que, per poc que aprenguin, el que aprenguin sigui seu i puguin utilitzar-ho més enda-vant.

-També així els alumnes t’apor-ten coses, no?-Porto 14 anys fent classe i he après molt, els mateixos alumnes m’han ensenyat la lliçó, escoltant-los i veient les seves reaccions és com he pogut perfi lar el meu mèto-de. Ensenyar o transmetre informa-ció pot ser de les coses mes boni-ques que hi ha. I és molt important i decisiu la manera en què ho fem.

En resum, l’exercici del ballarí és passió, catar-si i expressió personal; el coreògraf és creació, idea, somni, amb l’ob-jectiu de compartir-ho; i el professor té a veure amb l’amor, la paciència i la descendència.

-Alguna cosa més a afegir?-Només dir que sóc molt feliç de poder seguir ex-pressant-me d’aquesta manera, a través de la dansa i la música. Reconec que ho dec tot a la meva família, que m’ha ensenyat la lliçó de l’amor i el res-pecte, als meus veritables amics que m’han inspirat, ajudat, animat a ser el que sóc ara. A totes les cançons que m’han guiat a través d’aquest llarg viatge i a l’escola Nou Espiral per acollir-me i fer-me sentir com a casa i permetrem desenvolupar el meu mètode amb tota llibertat. A tots moltes gràcies. No deixeu mai de ballar!

Agnès Cabezas Horno

Unitats militars formades per voluntaris de diversos països,

amb predomini comunista, que du-rant la Guerra Civil (1936-1939) combateren contra el feixisme i a favor de la República. Eren espe-cialment francesos, italians, brità-nics, nord-americans i iugoslaus. Es van constituir ofi cialment el 22 d’octubre de 1936, amb el centre de reclutament establert a París i el d’instrucció a Albacete. Els pri-mers grups, però, havien estat for-mats durant el mes de juliol a Bar-celona pels participants en l’Olim-píada Popular. Al llarg del confl icte hi participaren més de 40.000 ho-

mes de 50 països diferents, dels quals una tercera part van perdre la vida als fronts de Madrid, Terol i l’Ebre. Es retiraren l’1 d’octubre de 1938 i s’acomiadaren a Barcelona, amb una gran manifestació de re-coneixement ciutadà, tot i que uns quants, a títol personal, continua-ren combatent a Catalunya. El gener de 1996, a mode d’home-natge, el govern espanyol concedí la nacionalitat espanyola als 600 brigadistes supervivents. També havien estat homenatjats per les institucions catalanes i visitaren la nostra vila de Salt, on es concen-traren a la plaça Catalunya, da-

vant una placa que els recorda. Allà hi havia hagut la pre-só provincial, on el 1943 els evadits de França hi foren inter-nats i afusellats. Els brigadistes ens ex-plicaren emocionats les seves vivències i encara ens manifes-taren els mateixos ideals. Són recordats pel seu com-promís, per la seva valentia i so-lidaritat, i els mitifi ca un embolcall de romanticisme i heroïcitat.

J.C.L.

7

Diada del Jubilat

8

Circular del Casal

Benvolguts socis i amics,Aquest any, la Junta del Casal

ha organitzat la Diada del Casal, que correspon a la seva XXXVII edició, pel proper 25 de setembre. Al dors d’aquesta circular hi troba-reu el Programa d’Activitats que hem preparat i el Programa d’Ac-tivitats de la Diada, esperant que serà del vostre grat, desitjant que mereixi la vostra aprovació i con-fi ant poder comptar amb la vostra participació.

Volem destacar que, com l’any passat, a part del tradicional Ho-menatge als Avis de la Diada,

farem un senzill Homenatge a totes les Parelles que faci més de 50 anys que es varen casar, (sempre que assisteixin al Dinar de Germanor i no hagin estat ho-menatjats amb anterioritat), i per aquest motiu preguem a totes les parelles que siguin casats d’abans del 30 de setembre de 1961, que portin una fotocòpia del Llibre de Família al moment d’inscriure’s, ja que necessitem les seves dades per un petit record de la Diada que els prepararem.

Donem les gràcies, sincerament, a totes institucions que col·laboren

en aquests actes i a vosaltres, so-cis, per la vostra confi ança i parti-cipació. Us saludem molt cordial-ment.

La Junta Directiva

IMPORTANT:

Per poder preparar adequada-ment els homenatges als avis del Casal 2011 i les parelles de més de 50 anys de casats, L’ÚLTIM DIA D’INSCRIPCIONS SERÀ EL DIVENDRES 9 DE SETEMBRE.

Activitats SETEMBRE

· Divendres dia 2 de setembre: TEATRE- Grup: FA COM 9 TEA-TRE. En el Teatre de Salt a partir de les 10 del vespre representació de l’obra: QUATRE NITS DE NU-VIS... DE TRES de Nicasi Camps i Pinós.

· Dissabte dia 3 de setembre: BALL SOCIAL QUINZENAL Inauguració de la Temporada.· Dijous 15 de setembre: EXCUR-SIO a SANTA MARIA DEL MAR i CENTRE COMERCIAL LES ARE-NES. Sortida a les 8 del matí.· Dissabte dia 17 de setembre: BALL SOCIAL QUINZENAL. · Del 19 al 23 de setembre: CAM-PIONAT SOCIAL DE PETANCA INTER CASALS. 2 Tripletes del nostre Casal s’en-frotaran a tripletes d’altres Casals (Fornells, Aiguaviva, Vilobí, etc).

9

L’amistat poligàmica

L’ésser humà deu ser l’única espècie que coneix el valor de

l’amistat, la resta d’éssers vius viuen a través de la supervivència, per ins-tint i lideratge. En canvi l’amistat pot arribar a nivells familiars, sentint un amic com a germà. Doncs bé, jo vo-lia arribar en aquest punt, on l’amis-tat és extrema, on la confi ança és plena i es coneix tot de l’altra perso-na, coses bones i dolentes, fi ns i tot saps com reaccionarà aquella per-sona davant d’una o altra situació. Aquesta descripció també encaixa amb la d’un amor adult, on l’enamo-rament d’adolescents ha deixat pas a una relació de confi ança i compli-citat que supera límits.L’amistat, doncs, s’inicia amb una coneixença inicial ja sigui a través de l’escola, la feina o d’amistats comunes...tot comença amb una salutació cordial i per trencar el gel, parlant de la cosa més irrellevant que a un se l’hi pot acudir. També la cordialitat dependrà de la prime-ra impressió que t’hagi fet aquella persona, si t’ha semblat simpàtica o no, l’aspecte físic i l’estil de vestir aquí hi té un paper molt important. Sempre es tendirà a correlacionar amb persones amb qui creus que pots tenir alguna cosa en comú, ja sigui per l’edat, l’aspecte o simple-

ment perquè ja us presenten dient les coses que teniu en comú. Gustos musicals, cre-ences religio-ses, política, hobbies, es-

ports... si ens presenten una per-sona dient “ mira!, ell també juga a bàsquet!”, ja et donen un inici de conversa per poder parlar. Des-prés trobem les amistats per evitar la soledat; no serien les amistats d’interès, ja que es diferencien en diverses coses; però l’amistat de solitud es dóna quan en una reu-nió, congrés, viatge...etc., diferents situacions en què no coneixes nin-gú i ningú del grup es coneix entre ells, o en grups reduïts i aïllats. Si se sap que heu de passar unes quantes hores junts, s’intentarà apropar a algun individu, força ale-atori, com per exemple el company que té assegut al cantó...comen-çant la conversa amb un “ aviam si comença, ja en tinc ganes” o amb un “nerviós?, primera vegada?” i frases d’aquest estil. Serà la millor manera de no estar sols, i fi ns i tot propiciar que s’uneixi més gent al vostre petit grup.L’amistat d’interès es diferencia perquè només saps què n’és de la seva vida quan et necessita, per demanar-te un favor majori-tàriament. Que tu pots satisfer o no, dependent de com hagi anat la vostra relació d’amistat i en alguns casos, mirant d’obtenir alguna re-compensa per aquest favor. Potser és el tipus d’amistat més odiat!Finalment i on jo volia arribar... he descobert l’amistat poligàmica, sí, sí, poligàmica, poc relacionada amb l’amistat, ja que la poligàmia és un ti-pus de matrimoni on és permès que una persona estigui casada amb di-versos individus al mateix temps. Si n’he anomenat amistat poligàmica ha

estat perquè té trets sig-nifi catius de cada un. Per una banda l’amistat, on normalment hi ha un grup d’amics on hi ha confi -ança entre ells, a vegades hi ha grups dins del grup, però això no importa a la resta. Doncs bé, el problema sorgeix quan un individu del grup queda una mica apartat, pels motius que sigui, i, clar, no se l’avisa dels plans que vol dur a terme el grup. És aquí quan neix l’amistat poligàmica, fa la sensació que estàs casat amb aquella perso-na i que si no ho comparteixes treu el cap la gelosia. Per tant, després t’adones que estàs casat amb el grup i que tots junts formeu una gran família, sempre en base a dues per-sones que solen ser les ànimes o les creadores del grup. Per tant, feu una refl exió profunda del vostre cercle d’amistats i defi -niu quin tipus d’amistat teniu amb cada un, és una bona refl exió i us ajudararà a no fer més del que re-beu; és egoista, però us estalvia-reu molts disgustos! Això s’aprèn a base de patacades!No vull treure, però, la importància d’una bona amistat, ja que hi han amistats per tot i són un gran suport, en els bons i els mals moments, un amic de veritat no et fallarà mai, però s’ha de saber triar bé! Per sobre de tot...gaudiu amb els amics!

Anna Clarà

10

El Bosc dels miralls trencats: «Presència» d’en Miquel Pairolí a Salt

L’any 2007 unes quantes bibli-otecàries vàrem publicar una

guia de lectura que sota el títol «un passeig per la…Lectura» vo-lia recollir un seguit de referències bibliogràfi ques al voltant d’aquest substantiu que dóna sentit a les bi-blioteques públiques, la lectura.Dins un text refregit de comenta-ris i propostes diverses i dividit en diferents apartats temàtics, hi po-díem trobar l’entrada que sota el títol «De la mà dels autors» era un intent de ressenyar alguns bons autors en la seva faceta d’explicar-nos les seves experiències lec-tores. Allà parlàvem d’en Miquel Pairolí… «Els dissabtes al matí el mercat del Lleó de Girona és un espai etnogràfi c de primera mag-nitud. Entre moltes altres persones hi podeu trobar un Miquel Pairolí que sembla baixat de la darrera Carlinada. Te l’imagines en una casa treta de “El camp de l’ombra”, amb cabòries amagades al “Con-vit” i en un sofà amb aquella llum especial del capvespre llegint pau-sadament amb l’estilogràfi ca a la mà. D’aquestes lectures i les seves ressenyes ens arriben els articles que podem llegir cada diumenge a «Presència». Aquest llibre n’és un recull i el calaix obert de les seves «lectures inoblidables». Evident-ment ens referíem al llibre «Ex-ploracions. Notes i converses de literatura»editat el 2006 per CCG.L’octubre de 2006 inauguràvem a Salt la nova biblioteca, la que està situada a la Coma Cros i que des de fa pocs mesos es diu Biblioteca Pú-blica de Salt Iu Bohigas. Va ser un

procés llarg, fet amb temps i cura. No podia ser d’una altra manera, havíem rebut una bona biblioteca pública i la volíem dotar del que li faltava, un espai modern i agrada-ble que pogués donar resposta a les necessitats dels lectors actu-als. Una de les coses que també vàrem voler fer bé va ser la prepa-ració de l’acte inaugural. No l’acte polític, que aquest ens depassava, sinó el literari, el que obria el camí, que imaginàvem llarg, en aquesta apassionant mediació entre els textos i els lectors. Sempre havia imaginat que aquest moment es-tava reservat per en Manuel Váz-quez Montalbán, pensava que era l’autor que reunia les característi-ques especials per un acte iniciàtic com aquell: una obra immensa, di-versa, que passava per l’assaig, la poesia, la novel·la, el periodisme, el compromís intel·lectual i polític, el pensament crític, immigrant ell també, gastrònom…però va morir abans d’hora, com quasi sempre passa. Ens va ser difícil escollir i al fi nal vàrem convidar en Josep Maria Espinàs. Va ser en Miquel Pairolí qui el va presentar. Eren bons amics i aquell vespre, un cop acabat l’acte, vàrem anar a sopar junts amb la Isabel Marí, l’editora de «La Campana» i la directora de la biblioteca, la Belén Santamaria. Els dos escriptors varen estar par-lant amb una complicitat respectu-osa, una conversa de vells amics que fa temps (dies) que no es ve-uen i que es pregunten per la fa-mília i recorden els moments quan han compartit junts aquells senzills

plats cuinats amb amor.En Miquel havia de tornar uns anys després a la biblioteca com a guanyador del Premi «Setè Cel». Estava content aquell vespre, se sentia honorat al rebre el reconei-xement per part dels lectors per una obra, deia ell, a contra corrent. Un altre Miquel, en Berga, es va encarregar de subratllar el gran nivell literari del començament de «Cera».Penso que, entre mil altres pro-postes, podríem dividir les bones novel·les entre les que són fi ccions brillants, artefactes literaris ben construïts, i les que sent també això, són històries imprescindibles per l’autor, les que li surten de la seva pròpia veritat i vida, les que no són només una bona història per explicar. I en molts casos, no sempre, aquestes són les prime-res novel·les dels autors. En po-drien ser exemples “Cien años de soledad”, “Conversación en la ca-tedral”, “El vientre de la ballena”, “Camí de sirga” i moltes altres. Crec que «El camp de l’ombra» és un cas com aquest. Els que hi entenen en literatura parlen dels dietaris i sobretot del darrer, «Oc-tubre», com la gran obra d’en Mi-quel Pairolí. Jo em quedo amb la primera lectura que vaig fer de «El Camp de l’ombra». Allà hi tenim ja un estil defi nit, auster i clar, i allà també hi tenim una mirada, un món, el material literari que va uti-litzar l’autor per vestir tota la seva obra.

Jordi Artigal

11

La violència del nostre temps

La història de les societats tam-bé és la història del control i

l’administració de la violència i de les guerres. La supervivència im-posa l’abandonament de l’exercici de la violència individual, pròpia del nostre instint animal, i instaurar el monopoli estatal de la violència. L’estat nació fi ll de la Revolució Francesa (amb allò del poble aixe-cat en armes que es defensa a si mateix) signifi cà el triomf d’aques-ta institucionalització. A més s’im-posa la condemna pública de l’ús de la força. Abans es practicaven les execucions en públic, a la pla-ça. Durant el segle XIX es conju-minen una nova normativa legal i una nova sensibilitat individual.La civilització no és, però, un feno-men lineal i progressiu. Existeixen contradiccions i regressions. S’ha defi nit el passat segle XX com el segle de la violència, però depèn de la perspectiva que utilitzem. Depèn de si observem la violència pública o privada. Si observem no-més la privada hauríem de rebutjar aquesta defi nició. La violència ciu-tadana ens sembla molt important, però és menor a la d’èpoques ante-riors. Avui està al mateix nivell que la mortalitat per incendis i cinc cops inferior a la mortalitat per accidents domèstics. No és així, però, quan examinem la violència pública. En cap segle hi ha hagut tants morts. Al museu militar imperial de Londres hi ha un rellotge que no mesura l’hora, sinó el nombre de morts per minut. El 1993 arribava als 100 milions. Les Guerres Mun-dials en cobreixen una bona part: 13 milions de morts en la primera i 50 milions en la segona. En canvi, la guerra més sagnant del segle XIX fou la Franco-Prussiana, on moriren 150.000 persones. Ja ales-hores aquesta xifra es considerà impactant i es posaren en marxa mecanismes per afavorir la pau, com la conferència de la Haia de 1899. La pitjor batalla de la guerra Franco-Prussiana fou la de Sedan, que decidí la guerra, amb 26.000 morts. Però en la batalla del Som-me, durant la I Guerra Mundial, hi moriren 1 milió d’homes, 300.000

les primeres dues setmanes. No només la vio-lència bèl·lica del segle XX ha pro-vocat molt més morts i ferits, sinó que ha torpedinat el procés de ci-vilització. La civi-lització implica la integritat i dignitat humana, i les trin-xeres de la I Guer-ra Mundial mos-traren fi ns a quin punt ens podem deshumanitzar: brutícia, polls, malalties, carronya, excrements, contacte i ús mili-tar dels cadàvers en putrefacció. Aquest tipus de guerra no fereix només el cos, sinó també la ment i l’ànima. Veiem com per primer cop apareix en el camp de batalla el soldat embogit, aquell que perd la memòria, la parla i la capacitat de reconèixer. I apareix la psicologia de guerra pels traumes, sovint ir-reversibles, que genera.El tercer element que marca la guerra del segle XX és la seva ex-pansió territorial i social. Mai la so-cietat civil havia estat tan implica-da en els confl ictes bèl·lics. Ja no és un país contra un altre, sinó una lluita d’ideologies polítiques, soci-als i econòmiques. Això comporta la lluita civil interna en la majoria de països. La II Guerra Mundial ja no es practica a les trinxeres, i es produeix el bombardeig aeri de la població civil. Dels 13 milions de morts de la I Guerra Mundial, 9 eren militars. Dels 50 milions de la II, n’eren només 15. És la guerra total, l’aniquilació de la població. La culminació d’això fou les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, on en pocs minuts moriren sense distincions 200.000 persones. L’altre gran fenomen de violèn-cia pública del segle XX ha estat el genocidi. L’exemple és l’Holo-caust, contra el poble jueu, però també ha estat el segle de les pur-gues stalinistes, el genocidi dels armenis pels turcs, l’autogenocidi dels Khemers rojos o els produïts

a l’Àfrica negra durant els recents anys noranta. Genocidis on ha participat una part de la societat. Quina mena de natura, de cultura o d’educació ens hi han conduït? En paraules del professor G. Ran-zato, en aquesta contradicció vio-lència pública-privada, la monopo-lització de la violència pot disminu-ir-ne una i multiplicar-ne l’altra. La major garantia per evitar un mal ús d’aquest monopoli de la força és l’estat democràtic, el control del poble vers l’estat. Però això no és sufi cient. L’estat no genera violèn-cia del no res. Els homes tenen en el seu interior una necessitat de violència que s’interacciona amb l’estat, que en regula el sorgiment extern. Els alemanys no han es-tat els únics homicides. També ho foren els espanyols del segle XV al continent americà. No hi ha po-bles maleïts, sinó un instint humà d’agressivitat. L’equilibri entre l’in-dividu, l’estat i la societat és ines-table, i s’han de controlar mútua-ment per a prosperar en pau.

Joan Corominas

12

Xenofòbia vegetal?

Aquest rètol que vaig veure a la riba del Ter seguint el carril-bici

em sorprengué i em va fer pensar. Jo

creia que això dels autòctons, nou-vinguts i fronteres era cosa dels hu-mans i no dels arbres i les plantes. Em direu que els vegetals autòc-tons són els que viuen en un de-terminat lloc de forma natural, o sigui sense intervenció humana. Però això tampoc em convenç. Els éssers vius intenten sempre propagar-se i ocupar el màxim de territori i, en el cas dels vegetals, com que no es poden moure de lloc, fan servir com a vectors de propagació el vent –recordem les llavors amb aparells voladors- i també els animals –recordem les llavors amb punxes i ganxos per agafar-se al pel dels animals i l’enginyosa estratègia dels fruiters que envolten les llavors amb subs-tàncies apetitoses per atreure els animals i aconseguir que aquests les escampin-. No cal dir que els humans, amb la nostra gran mo-bilitat, som un extraordinari vector de propagació dels vegetals i que això és un fet natural. Com també és natural la competència entre les espècies: els vegetals que s’adap-ten millor a les condicions d’un lloc hi prosperen desplaçant als menys adaptats. I si ens posem a indagar quins són els vegetals autòctons de Catalu-nya, o sigui els que hi han arribat sense intervenció humana, ens podem trobar amb sorpreses. Per

exemple, què més català que el pa amb tomata? Doncs bé, les toma-tes van ser portades d’Amèrica, com també les patates, el blat de moro, el gira-sol, les mongetes, els moniatos i els pebrots. Mentre que els melons i síndries van venir de l’Àfrica i les albergínies i cogom-bres de l’ÍndiaI si parlem d’arbres la majoria de fruiters han vingut d’altres països en èpoques més o menys remotes. Per exemple, les pruneres, pres-seguers, cirerers, albercoquers, codonyers i tarongers procedeixen de l’Àsia. Fins i tot els castanyers, que formen magnífi cs boscos a la Garrotxa i al Montseny, no es po-den considerar arbres autòctons. Els van introduir els romans que apreciaven molt la farina de casta-nya, fent-la servir de vegades per fer pa. I no cal dir que els plàtans de les deveses no en són gens, d’autòctons. Solen ser híbrids d’una espècie nord-americana i una altra de l’Europa oriental.Pensem en els paisatges de la Costa Brava: no hi falten mai les atzavares i les fi gueres de moro. Doncs bé, no són autòctones, van arribar dels deserts de Mèxic i Ari-zona portades segurament pels “indianos”.Per això em sorprèn la guerra que han emprès alguns municipis de la costa contra una planta ano-menada científi cament “Carpro-butus edulis”, i vulgarment: “ungla de gat”, “dit de bruixa”, “patata fregida”… Es tracta d’una planta crassa que s’estén per terra. Es va introduir per cobrir talussos i marges de jardí. Com que no necessita rec i suporta el sol ardent de l’estiu i els terrenys salins, s’ha escapat dels cultius i ha envaït els sorrals i zones rocoses de prop del mar. Forma catifes verdes entre les roques que, quan arriba la primavera, es cobreixen de fl ors vermelles que acoloreixen el paisatge. Fan bonic i no cal tenir-ne cura. Però aquesta planta té dues característiques que la deuen fer indesitjable: no

és autòctona (ve de Sud-àfrica) i fa competència a les herbes del país. Potser se m’escapa alguna altra cosa –no domino la dogmàti-ca de la botànica ecologista- però veure els treballadors municipals, ajudats de vegades per colles de voluntaris, arrencant i carregant en camions tones d’aquesta planta em resulta sorprenent i curiós.Però el que em va deixar més “in-dignat” fou la notícia llegida en El Punt del 19 de juny. Deia que a la Font del Ferro, un bell i verd racó de la vall de Sant Daniel orejat per ufanoses acàcies que li donaven ombra i frescor, es van presentar uns treballadors d’una empresa subcontractada i van anar fent fo-rats a totes les acàcies per injec-tar-hi una substància verinosa que les matés. I ho van aconseguir. Sembla que la consigna ve dels Verds europeus. S’han d’eradicar les acàcies perquè no són autòcto-nes d’Europa, procedeixen del sud d’Àfrica i altres llocs. Si la consig-na continua penso amb horror en els milions d’acàcies de Catalunya que caldrà matar. S’han aclimatat a les voreres de camins, carrete-res i vies de tren omplint el paisat-ge de verd i de fl ors blanques i olo-roses quan arriba la primavera. Us imagineu els recursos que caldria invertir en aquesta operació?Penso que tots els éssers vius som autòctons de tot el Planeta i que amb aquestes discriminacions s’està caient en una mena de xe-nofòbia vegetal. Però és solament la meva opinió.

Joan Serrat

13

El columnista i la columna vertebral del país

El dijous 7 de juliol, dia de sant Fermí i dia gran de la festa

dels santfermins a Pamplona, on la cultura de la tortura i mort de toros en una plaça rodona reedi-ta una vegada més l’anomenada fi esta nacional espanyola, a Gi-rona la gent de la cultura (l’altra, la del pensament i del coneixe-ment) anava a l’enterrament de l’escriptor Miquel Pairolí, un dels millors articulistes del país i el columnista de capçalera de molts dels lectors dels diaris El Punt i l’Avui (com jo mateix).Aquests dos rotatius duien en l’edició d’aquell dia, com és natu-ral, unes quantes bones mostres del dol que havia causat la de-saparició de l’escriptor de Quart d’Onyar en amics i companys de feina, que en dibuixaven el seu perfi l personal i professional. Tot-hom estava d’acord a assenyalar que hem perdut, i en plena ma-duresa, una altra fi gura desta-cada de la creació literària, però també en la defensa del país, el país complet que reivindicaven Joan Fuster des del País Valen-cià o Joan Coromines des del Principat, per exemplifi car-ho en dues icones del catalanisme ine-quívoques.Per això voldria fer referència aquí, a tall de petit homenatge, d’un dels seus articles (“Ni se-nyal ni encert”, a El Punt / Avui) dedicats a la qüestió valenciana, la realitat del País Valencià, de la qual el blaverisme en va fer qüestió a partir d’un cert moment de l’exemplar transició espanyo-la i en la qual ha esmerçat uns esforços i una mala llet contra la qual no s’ha sabut, no s’ha pogut i/o no s’ha volgut reaccionar amb la mateixa contundència, ni des del País Valencià mateix ni des de Catalunya, on fa la impressió que hom no s’ha acabat d’adonar mai totalment de la magnitud de la tragèdia, ni llavors, en temps dels lamentables Abril Martorell, González Lizondo i companyia, ni ara, amb els seus dignes suc-cessors del mal anomenat Partit Popular de la corrosiva parella

de fet Camps-Bar-berà.Pairolí no deixa-va d’insistir-hi: es tracta d’una bata-lla desigual, en la qual Catalunya i el català tenen les de perdre, i no ens podem distreure, perquè l’atac va contra la columna vertebral del país. No és cosa de pen-dre-s’ho de broma ni de fer el badoc. Aquest article seu que hem esmentat més amunt (sobre la liquidació del se-nyal de TV3 a les comarques valen-cianes), en Miquel el va escriure el dia 5 de maig, tot just dos mesos abans de mo-rir. Doncs bé: d’ençà d’aquell dia, Espanya, l’Estat constitucional espanyol, s’ha negat una vegada més (contradient l’esperit de la mateixa Constitució i de la Car-ta Europea de les Llengües) al reconeixement del català com a llengua ofi cial a la Unió Europea (amb la conseqüència pràctica que ara pot, quan li doni la gana, obligar a etiquetar “almenys en castellà” tots els productes fets a Catalunya, seguint la directiva comunitària publicada a primers de juliol), mentre que, per con-tra, continua mantenint a l’àmbit de les institucions comunitàries l’aberrant distinció entre català i valencià com a “llengües dife-rents”... I mentre no fa res per impedir que el govern de la Ge-neralitat Valenciana (fi ns fa poc a mans del llòbrec Francisco Camps, hui feliçment dimitit) con-tinuï la seva feixista involució lin-güística a l’escola i en l’espai co-municatiu valencians, amb l’his-tèric emmordassament a què té sotmeses les emissions de TVC en aquell territori germà, rebate-jat com a Comunitat Valenciana amb la perversa intenció d’ager-manar-lo a les altres comunitats

espanyoles.D’altra banda, en aquelles matei-xes dates de juliol rebíem la gra-tifi cant notícia de l’entrada “fi nal-ment!” al Congrés dels Diputats espanyol de la ILP que, segons els seus promotors (entre ells l’im-prescindible Eliseu Climent), ha de solucionar d’una vegada per totes el problema de la recipro-citat d’emissions interregionals, i per tant la de TV3-Canal 9.I pel dissabte dia 9 s’anunciava una nova manifestació a Barce-lona, un any després de la mons-truosa manifestació del 10 de juliol del 2010 del milió i mig de catalans emprenyats... Una ma-nifestació, la d’aquest any, que va ser convocada i realitzada al marge dels partits polítics (i tam-bé d’Òmnium Cultural), i que, en comptes de secretar efusions nostàlgiques com alguns vati-cinaven, va certifi car, de forma transversal i inequívoca, que la Catalunya que “no se sent còmo-da” dins d’Espanya s’està con-vertint cada vegada més en la gran incomoditat d’aquesta Es-panya que té tant d’infl exible com de fl exible té una canya.

Fermí Sidera Riera

14

Festa de comiat dels alumnes de 4t d’ESO de l’Espriu

Festa de fi nal de curs a l’Espriu

El passat dia 30 de juny es va celebrar a l’Auditori Coma-Cros

de Salt el comiat dels alumnes de 4t d’ESO del Salvador Espriu.Com l’any passat, els alumnes anaven molt ben arreglats per a l’ocasió, un dia especial que signi-fi ca el fi nal d’una etapa a les vides d’aquests alumnes que han estat 4 anys al centre i que hi han crescut d’una manera evident, tal com de-mostraven les imatges que es van anar passant de tot aquest temps d’estudis de l’etapa obligatòria. Ha estat un creixement, però, que no s’ha limitat al seu aspecte físic, sinó que ha representat un salt

cap a l’edat adulta que els espera, el pas per l’adolescència, aquesta etapa que tant té a veure amb el que seran d’aquí a pocs anys. L’acte va consistir en les actuaci-ons dels alumnes del crèdit vari-able de música de 4t, dirigits per Isabel Bernal i acompanyats pel grup de Marc Vilalta i Carlos Gar-cía (alumnes de primer de batxille-rat), i en el lliurament de les notes i el llibret amb les fotos de tots els alumnes i les frases que cada grup havia preparat, amb les tuto-res corresponents (Llum Moreno, Ana Lama i Irene Oliveras) per a cadascun dels nois i noies. La pre-

sentació va córrer a càrrec de la coordinadora de segon cicle, Maria Masoliver, i, al fi nal, el director del centre, Josep Roura, els va dirigir unes paraules on els va recordar alguns aspectes del seu pas per l’Espriu i els va desitjar sort en la nova vida que ara afronten.

El passat 22 de juny a l’Espriu es va celebrar la cloenda del

curs 2010-2011. Al llarg del matí es varen fer diverses activitats, les esportives, organitzades per Xavi-er Sans: fi nal de futbol-pati, partits professors-alumnes de bàsquet (els professors van comptar amb el suport molt meritori d’alguns alumnes de batxillerat), de futbol femení i masculí, de ping-pong, així com una exhibició de funky d’algunes de les alumnes que ha-

vien participat en el taller extraes-colar d’aquesta activitat; un taller de maquillatge que va portar a ter-me la professora de plàstica Anna Serentill i l’espectacular exhibició de bici BMX de l’alumne de segon del cicle formatiu de sistemes in-formàtics Òscar Mendoza (la part més emocionant d’aquest espec-tacle va ser quan l’Òscar va saltar amb la seva bicicleta per damunt de 5 alumnes estirats al terra).

15

Per la Lurdes

Ja ho saps que tens l’honor de ser la primera mestra que ha

estat treballant a l’escola des de la seva inauguració fi ns al fi nal de la seva vida laboral ? Per tant, dis-culpa’ns si no tenim gaire pràctica a fer aquest tipus de comiat.La veritat és que a tots els teus companys i companyes se’ns fa difícil fer-nos la idea de que “tan-ques la paradeta”. Suposem que a tu encara se’t deu fer més estrany pensar que el proper mes de se-tembre ja no hauràs de pujar cada dia a les 9 del matí i a les 3 de la tarda els tres graonets de la porta d’entrada de la teva escola, el Pla. Segurament aquests dies t’enva-eix un doble sentiment d’alegria i de tristesa, de si però no, de vull però no vull, de vol i dol, de blanc i negre... però ja et podem ben as-segurar que amb el temps aquest sentiment s’anirà convertint en un de sol: el sentiment del repòs, del benestar i de la tranquil.litat.De l’any 1983 al 2011, són 28 anys !! 28 anys de preparar, de progra-mar, d’explicar, d’ensenyar, de re-unir-te, de formar-te, d’ajudar, de col.laborar, de decidir, d’aconse-llar, de coordinar-te, de corregir, de renyar, de felicitar, de vigilar, però per damunt de tot d’EDUCAR. Durant aquest anys has observat i has viscut de primera mà tots els canvis soferts a l’escola:

1-Canvis a nivell humà. Quants mestres i quantes mestres hauràs conegut? Ves a saber! Poquets homes, moltes dones, poquets nois, moltes noies, mestres joves, mestres més grans, vinguts de di-ferents poblacions i comarques, amb diferents caràcters i maneres de pensar, però per damunt de tot, persones que s’han sentit sempre companys teus.

2.- Canvis a nivell pedagògic i com és habitual en aquest país seguint la llei que bufava en aquell mo-ment: Primer la EGB fi ns a vuitè curs, després la primària fi ns a 6è i la incorporació del P3. Primer pro-gramàvem continguts i punt, més endavant amb la Reforma hi vam

afegir els objectius i procediments mirant el llibre pistatxo, ara progra-mem amb competències bàsiques mirant un llibre de no sé quin color. Primer avaluàvem amb números, després amb llarguíssimes frases, més tard amb PA i NM, ara amb notable, sufi cient.... i ves a saber ! tal i com van les coses potser quan nosaltres tinguem 67 anys i enca-ra estiguem explicant potències i àrees a 6è, seran els alumnes que ens hauran d’avaluar a nosaltres amb un EP (encara pot) o un PA (pobre avi/a)

3.- Canvis a nivell estructural de l’edifi ci A l’inici, amb una escola petitona i familiar d’una línea amb uns 10 o 12 mestres, al 1994 cons-trucció d’una aula de P3, anys més tard, al 2004, desdoblament de l’escola en mòduls i implantació de la sisena hora amb un claustre de 37 mestres i tot s’ha de dir que hem estat una bona temporada força enxubats !! i fi nalment l’any 2010, quan gairebé ho veuràs de refi ló, les esperades obres d’ampli-ació amb les quals aquests dies ja podem constatar que a partir d’ara el Pla serà una escola moderna, acolorida i espaiosa.4.- Canvis a nivell laboral perso-nal. 21 anys al parvulari amb els més menuts i 7 a l’aula d’acolli-da amb els més de 150 alumnes nouvinguts que hi han passat. Tot i que fer infantil i fer acollida tenen unes característiques particulars i especials hi ha hagut un objectiu que ha estat comú en la teva tas-ca: ensenyar a llegir i a escriure !! Sempre hem admirat la teva paci-ència i esforç per tal que tots els nanos ho aconseguissin. I deixant l’apartat dels canvis... què ens dius de la infi nitat d’anèc-dotes viscudes ? Si te les hagues-sis apuntat totes potser en podri-es escriure’n un llibre ben gruixut. Ara, si m’ho permeteu, n’explicaré dues de l’aula d’acollida ;Fa molt poc, mentre la Lurdes re-partia un munt de fi txes sobreres als nens per fer a l’estiu, en Lean-dro un nen portuguès de 1er curs molt tranquil exclama: “Lurdes, ets

molt bona persona!“ i la Lurdes que pregunta: i per què? El nen respon: Per què ens regales tan-tes fi txes!Una altra anècdota de fa temps de l’AA. Mirem una foto d’un nen de pell blanca, ros i ulls blaus. Jo que pregunto: penseu que aquest nen pot haver nascut a l’Àfrica ? En Muktar (un alumne del Senegal de cinquè curs se’l queda mirant fi xament i respon: NO!, no ho és pas de l’Àfrica!, jo no l’he vist mai allà !. Bé i així en podríem explicar moltes més...I no cal parlar dels despistes del tàndem de les dues tutores de l’au-la d’acollida!! La nostra exclamació més freqüent durant aquests anys: On he deixat les claus? cal dir que un dia van aparèixer dins la pape-rera... o us podeu creure que una de les dues un dia anava amb la moneda de 50 cèntims a buscar un cafè directament a la fotocopia-dora ! Encara que sempre consola pensar que no deu pas ser cosa de l’edat perquè no fa pas gaire una mestra ben jove i trempada ( no direm noms...) es va trobar el telèfon fi xa de casa seva dins la bossa.

I ja per acabar aquest discurset tots els teus companys i compa-nyes et volem donar les gràcies per la feina ben feta i per tenir-te com a companya durant tan de temps formant part l’equip de mestres del Pla. Felicitats i molta sort.

Claustre de professors i excompanys del CEIP El Pla

16

Cuidem les mascotes

El nou ajuntament

Tinc un gat que no es vol prendre cap tipus de medi-

cament. Existeix alguna tècnica especial?A l’hora de donar medicaments a un gat és important fer-ho de la ma-nera menys estressant per al gat i amb la mínima subjecció possible. Obligar un gat a prendre un medi-cament et servirà per al primer dia, però el dia següent ja no podràs.Opcions: si el gat és dòcil, seria ideal fi car-li la pastilla dins la boca i assegurar-se que se l’empassa. En el cas que aquesta opció no sigui possible, es pot xafar la pastilla i barrejar-la amb una mica de menjar de llauna que li agradi molt (donar-ne la quantitat justa per assegurar que s’ho pren) o bé diluir la pastilla amb el mínim d’aigua possible i do-nar-li amb una xeringa directament a la boca. En aquest últim cas és important fi car la xeringa pel costat de la boca, per darrera l’ullal o el caní, però mai per davant, ja que us hi barallaríeu.

· És veritat que si dono dolços al meu gos es tornarà cec?La ingestió repetida de dolços pot fer que el nostre gos tingui uns ni-vells de sucre massa alts a la sang i que, a la llarga, derivin en una diabetis. Una de les complicacions de la diabetis és que provoca ca-taractes i aquestes poden fer que la visió de l’animal disminueixi i, si són molt avançades, fer que l’ani-mal perdi la visió.

· Podem rentar els gats? Com a animal de companyia que és, podem rentar el gat igual que rentem el gos, però cal acostumar-lo des de ben petit, perquè aprengui a tolerar el bany. De totes maneres, els gats no requereixen tantes me-sures higièniques com els gossos, ja que són més nets que aquests últims i, moltes vegades, una ras-pallada periòdica és sufi cient

· Puc penjar un cascavell al meu gat? Li afectarà l’oïda?

Tot i que els gats tenen el sentit de l’oïda més desenvolupat que nosaltres, un cascavell no afecta l’animal ni fa que es quedi sord. No emet un so tan fort per danyar estructures internes de l’orella. Ens pot ajudar a tenir localitzat el gat per casa.

Informació proporcionada per Vetxarxa

El dia 22 de maig el poble de Salt va decidir democràtica-

ment els seus representants a l’Ajuntament. El dia 11 de juny es va celebrar el Ple de constitució del nou Ajuntament de Salt.Si desconeixeu qui són els regi-dors/es que portaran la tasca de governar el poble en els propers 4 anys, i de quines àrees seran responsables cadascun d’ells, us presentem la foto de cada un dels regidors/es que formen part de la Junta de Govern i l’àrea que els correspon del cartipàs.

ALCALDIA: Jaume Torramadé Ri-bas

ÀREA ECONÒMICA I SERVEIS GENERALS: Albert Casellas i Vall-llosera- Intervenció i tresoreria - Gestió econòmica i pressupostària - De-fensa d’usuaris i consumidors - Gestió de Recursos Humans - Relacions amb Junta de personal

i Comitè - Serveis Generals - Se-cretaria general - Arxiu - Registre general - Servei d’atenció al ciu-tadà - Informàtica i administració electrònica - GIS - Mercats.

ÀREA DE TERRITORI i SOSTE-NIBILITAT: Rosa Pòrtulas i Vilado-mat- Ordenació, planejament i gestió urbanística - Polítiques de sòl i ha-bitatge - Gestora Urbanística Nou Salt, SL - Obres d’equipaments municipals - Execució i disciplina urbanística - Llicències d’obres - Llicències d’activitats - Conserva-ció de camins i vies rurals - Pro-tecció del medi ambient. Agenda 21 - Manteniment i conservació del parc de les deveses.

COMUNITATS I HABITATGE - REGIDORA DELEGADA: Glòria Pàmies i CasasInclou tota l’activitat de l’Ofi cina d’habitatge.

ÀREA DE SEGURETAT I SER-VEIS URBANS: Anna Fusté i Pu-jol- Seguretat ciutadana - Ordenació del trànsit de vehicles i persones - Protecció Civil - Policia adminis-trativa - Vigilància d’espais públics - Potestat sancionadora en matè-ria de trànsit - Mobilitat. Transport urbà i interurbà.

SERVEIS URBANS (ABANS SERVEIS PÚBLICS)– Regidor de-legat: Josep Valentí i Feixas.- Reurbanitzacions de vies pú-bliques - Obres a la via pública, guals i rases - Manteniment, con-servació i reparacions dels serveis públics - Manteniment d’edifi cis i equipaments municipals i centres docents públics - Manteniment de vies públiques urbanes - Parcs i jardins - Neteja viària i de places i espais públics - Recollida i tracta-ment de residus municipals.

ÀREA DE CULTURA i EDUCA-

17

El nou ajuntament

Jornada d’anellament científi cal Parc de les Deveses

CIÓ: Robert Fàbregas i Ripoll- Activitats culturals - Instal·lacions culturals - Patrimoni historicoartístic - Museu, biblioteques, Belles Arts, Sala polivalent la Mirona - Factoria cultural Coma-Cros - Centre d’arts escèniques - Teatre municipal de Salt - Ensenyament Participació en la programació de l’ensenya-ment - OME (Ofi cina Municipal d’Escolarització) - Relacions amb el Departament d’Ensenyament - Vigilància de l’escolaritat obligatò-ria i absentisme - Escoles bressol - Fira del Cistell.

JOVENTUT, FESTES I LLEURE –

Regidor delegat: Daniel Navarro i TurbauInclou totes les activitats relacio-nades amb esports, joventut, fes-tes i lleure.

ÀREA D’ATENCIÓ A LES PER-SONES: Fanny Carabellido i Bruns- Acció social - Integració i convi-vència - Laos Salt - Cooperació i solidaritat - Promoció i reinserció social - Protecció de la dona - Col-laboració amb els CAP - Cementiri - Salut pública. Promoció i protec-ció de la salut - Inspeccions sani-tàries - Control d’animals i plagues

- Ofi cina de promoció econòmica - Casa d’ofi cis.

REGIDORS QUE COMPLETEN EL PLE MUNICIPAL DE L’AJUNT-MENT DE SALTPSC: Iolanda Pineda Balló - Tomàs Lama Guijarro - Yasmina Abad Matas - Domingo Alvarez Alvarez - Soumaya Waez Bieito - Francisca Terrón Collado.PxC: Carles Bonet i Corbalan - Ma-ria Osuna Bueno - Juana Dolores Martínez González.IPS-PA: Ferran Burch Gonzàlez - Eva Rigau Bruguer.PP: Felip Gil Paradas.

Jaume Torramadé Albert Casellas Robert Fàbregas Anna Fusté Fanny Carabellido

Rosa Pòrtulas Glòria Pàmies Daniel Navarro Josep Valentí

El proper diumenge 18 de se-tembre l’Associació Marfull or-

ganitza una jornada d’anellament científi c al Parc de les Deveses. Es tracta de la cinquena edició d’una activitat que ja ha esdevingut tota una tradició. L’objectiu d’aquesta jornada d’anellament científi c és que tothom que hi assisteixi pugui descobrir la gran diversitat d’ocells que es poden observar al parc i conèixer la tasca que estan fent un bon grapat d’ornitòlegs des des fa més de deu anys en aquest espai natural de Salt.

Per a assistir a aques-ta activitat caldrà tru-car a l’Ajuntament. A principis del mes de setembre es distribu-irà el cartell on apa-reixerà el telèfon on caldrà trucar per con-fi rmar l’assistència. Us animem a partici-par-hi!

MARFULL, entitat per a la defensa de

la natura de Salt.

18

11 de setembre de 2011 a Salt

Projecte: Esculpint la ciutat, del departament d’Educació Visual i Plàstica de l’IES Vallvera de Salt, curs 2010-11

Entre els anys 1988 i 1989 es van celebrar a molts pobles i

ciutats de Catalunya diversos ac-tes per celebrar el Mil·lenari de Catalunya, el naixement polític de Catalunya. Aquell esdeveniment, així com la celebració cada any de l’11 de setembre, són una mostra de la voluntat de moltes catalanes i catalans de recordar d’on venim, què hem fet, què ens ha anat bé i què ens ha anat malament, el que som i el que cal fer per orientar bé la nostra acció col·lectiva. Des de la Comissió SALT DECI-DEIX continuem tenint la voluntat

de recordar d’on venim i què som i ho volem fer celebrant l’11 de se-tembre amb dues activitats:- La “Marxa de Torxes” que es rea-litzarà el dissabte 10 a 2/4 d’11 de la nit des de la plaça Pau Casals. Després de la marxa hi haurà un petit refrigeri per als assistents/es. - Un berenar popular amb la parti-cipació de les entitats del poble i la posterior sortida cap a la manifes-tació de Girona. Comptem amb la vostra participa-ció!

Comissió SALT DECIDEIX

El dimarts 12 de juliol es va in-augurar l’escultura A TRAVÉS

a l’espai ubicat a l’entrada de l’Ins-titut Vallvera de Salt.L’escultura va ser inaugurada per l’alcalde de Salt, Jaume Torrama-dé, i altres persones relacionades amb el projecte: professora res-ponsable, tècnics de l’ajuntament, exregidor, alumnes i direcció de l’institut.Presentem el projecte ESCUL-PINT LA CIUTAT que hem estat treballant amb alumnes de quart d’ESO aquest curs 2010-11 a l’IES Vallvera de Salt des del departa-ment d’Ed. Visual i Plàstica.El resultat del qual és l’escultura urbana que hem ubicat davant del nostre institut a Salt.

INTRODUCCIÓL’art no surt així i ja està. Tot apre-nentatge necessita indissociable-ment l’esforç. I L’ART TAMBÉ. És el que volem mostrar als alumnes, ja que pensem que els pot anar bé per caminar per la vida.Els alumnes amb els quals tre-ballem a ESO són de l’era de la informació. Viuen envoltats de respostes immediates: volen una pintura de Dalí, hi és; una de Hopper, també; una escultura de Giacometti,....I així podríem posar un miler d’exemples. Tot és al món virtual. Les TIC són una bona eina, però la rapidesa d’aquest nou món

tecnològic pot generar ciutadans que no hagin après a assimilar la informació: observar-la, compren-dre-la i emetre judicis crítics.Cal una aturada en el camí de l’aprenentatge d’aquests ciuta-dans, que aprenguin a buscar la informació adequada, la justa, amb la fi nalitat que ells també puguin, al llarg del seu procés educatiu, crear i opinar. A secundària, hem de formar ciuta-dans compromesos amb la seva so-cietat, que l’estimin i la respectin.La manera de veure el món, d’in-terpretar-lo, de donar resposta a tots els dilemes que comporta viu-re és la manifestació cultural de cada societat. L’art n’és una de les màximes expressions.Per tal que els nostres alumnes assumeixin el món que els ha to-cat viure, la petita realitat que els envolta, ens plantegem el projecte que tot seguit us desenvoluparem.El món a partir del qual s’iniciarà la nova pràctica educativa és SALT, el seu entorn immediat. Amb la fi nalitat de permetre a aquests alumnes que assoleixin el plaer del coneixement que implica tot projecte creatiu, agafem com a excusa les escultures urbanes del poble, aprofi tant que des de l’ajun-tament s’ha potenciat la seva crea-ció i el seu apadrinament des d’al-gunes escoles, (aquests padrins

el que fan és vetllar per l’escultura apadrinada).Tot aquest projecte va encaminat a formar ciutadans del demà. Ciuta-dans que hauran d’estimar la seva societat i la realitat que els envolta.L’Art present en totes les socie-tats pot ser el punt de trobada per aquells ciutadans saltencs d’origen tan divers que tindran en el futur la tasca d’escurçar les distàncies que els envolten.L’Art com a unió i com a realització. L’Art com un llenguatge universal que expressa la dimensió externa de l’esperit de l’ésser humà.

OBJECTIUS DEL PROJECTE:- Fer conèixer les escultures del poble als alumnes.- Fer treball conjunt. Saber treba-llar en equip.- Saber analitzar i valorar una obra artística.- Aprendre a projectar. Idees.- Saber què vol i que implica la cre-ació d’un projecte. des de la pluja d’idees fi ns al resultat fi nal.- Saber què implica realitzar una obra pública.- Aprendre a respectar l’art urbà i prendre consciència del seu valor.- Obrir ponts entre l’institut i el po-ble, per això ens interessa interve-nir a la plaça de fora l’institut.

RESULTAT FINAL:L’Escultura A TRAVÉS està forma-

19

Projecte: Esculpint la ciutat

Els infants dels casals de Salt participen a la campanya Disfruita-la

da per tres marcs de formigó en els quals a la part de davant tro-bem diverses incisions esculpides pels nostres alumnes.En el primer marc les formes irre-gulars representen els valors, com si fos un puzzle. En el segon marc les lletres representen l’educació.En el tercer, les fulles esculpides, l’ecologia.Situats davant de tots ells al punt marcat a terra, amb la petjada de dos peus, podrem veure els con-ceptes de valors, educació i eco-logia com a marc conjunt del punt de fuga o indicador del camí que hom ha de seguir per arribar a una bona cohesió social.D’altra banda, el grup creador d’aquesta escultura també desit-

gem que la gaudiu de diverses maneres, mirant-la, entrant-hi i sortint-ne, utilitzant-la com a marc per les vostres fotografi es. És a dir, que us la feu vostra, disfruteu-la.

GRUP CREADORAlumnes de l’optativa de quart d’ESO, de l’IES Vallvera de Salt: Aina Pons, Alma Cruz, Alba Quin-tana, Beatriz Franco, Cristina Tor-ras, Eva Baena, Fàtima Murillo, Ferran Fàbrega, Ia Joanmiquel, Imma Pérez, Laura Farreras, Mo-roni Velasquez, Nadina Santiago, Neus Segur, Ona Vivó, Rodrigo Alonso. Professora del projecte: Imma de Batlle.Amb la col·laboració de 1r de Bat-xillerat tecnològic amb la professo-ra Anna Buixeda, la Directiva de

l’IES Vallvera, l’Ajuntament de Salt amb els arquitectes Ramon Artal i Andrea Llusent, el coordinador de la brigada Josep Ventura i tots els seus membres i l’anterior regidor de cultura Carles Borrell.

Josep M. Rodríguez

210 infants participants en els di-ferents casals de l’Ajuntament

de Salt es van reunir a les instal-lacions esportives del municipi per un acte de la campanya de Dipsa-lut i la Unió de Pagesos Disfruita-la, per fomentar el consum de frui-ta entre els nens i nenes.Els nens participants pertanyen

als casals de lleure, l’esportiu i el lingüístic que ha organitzat l’Ajun-tament de Salt aquest estiu. L’acte va consistir en una obra de teatre i l’obsequi d’una carmanyola en forma de poma carregada de dife-rents fruites.L’objectiu de la campanya Disfrui-ta-la és promoure el consum de

fruita dolça entre els infants, ja que diversos estudis re-cents assenyalen que està

experimentant un descens. La campanya és fa gràcies a la col-laboració de Dipsalut, organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona i la Unió de Pagesos.Consistia a realitzar un tast de fruita pels infants, acompanyats per un grup d’animació que prèvia-ment els hi va explicar les qualitats i els benefi cis que aporta la fruita en la seva dieta. Sense oblidar el contingut pedagògic, s’intentà cre-

ar un am-bient di-vertit, per-què tots els nens i nenes gaudeixin m e n t r e m e n g e n la fruita.

20

Campanya per evitar l’assentament del mosquit tigre a Salt

Recepció als infants saharauis

L’Àrea Salut Pública de l’Ajun-tament de Salt ha iniciat una

campanya informativa porta a por-ta sobre les mesures preventives que s’han d’aplicar per impedir la presència i proliferació del mosquit tigre al municipi.Es treballarà en 64 carrers, els quals tenen cases de planta baixa amb jardí o eixida, que són llocs on pot haver-hi petites acumulaci-ons d’aigua, lloc ideal perquè els mosquits dipositin les seves larves (que són les de més risc segons el Centre de control de mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter).Aquesta campanya porta a porta la

duen a terme els Informadors d’hà-bits higiènics i salut, que han estat formats prèviament per tècnics del centre de control de mosquits per detectar situacions de risc i cons-cienciar la ciutadania de la impor-tància de les mesures preventives en la lluita contra aquest insecte.Aquest porta a porta, juntament amb la programació de falques de ràdio i la informació que es passa per les pantalles del SAC, té com a objectiu impedir l’assentament de l’insecte al municipi.El passat mes de juny ja es va inici-ar la campanya i es va informar els propietaris d’hortes de les Deveses

de com actuar contra l’apari-ció del mosquit. Les hortes de les deveses són un lloc de risc per la presèn-cia de bidons i altres estris que poden acumu-lar petites quantitats d’aigua. En total és van visitar més de 100 horts.Totes aquestes accions complemen-ten el conveni interadministratiu que l’Ajuntament té signat amb DIPSA-LUT i el Centre de control de mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter.

L’Ajuntament de Salt va fer una recepció als infants sahrauís

que passaran l’estiu a la vila. Aquest any quatre nens i nenes de nou a onze anys són acollits per famílies

de la vila en un projecte organitzat per l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí ACAPS- Salt.Els infants i les famílies que els acullen van ser rebuts per l’alcal-

de, Jaume Torramadé, el tinent d’alcalde de Cultura, Robert Fà-bregas i el regidor de joventut i festes i lleure, Daniel Navarro, que els han lliurat uns obsequis.

21

Invents catalans

Un altre 11 de setembre ens tru-ca a la porta. I any rere any,

recordem aquesta data i el que signifi ca pels Catalans i Catala-nes. Desitgem guanyar batalles amb respecte i justícia; “donar al Cèsar el que és del Cèsar i al po-ble, el que és del poble”. Com més coses sabem de Cata-lunya més ganes tenim de conèi-xer la seva històrica vida. És per aquest motiu que aquesta vegada, CURIOSITATS dedica l’escrit als invents Catalans.La nostra terra ens mima, amb una sana i saborosa alimentació. Recordarem alguns dels nostres productes més coneguts: el vi (del Priorat, de l’Empordà, del Pene-dès, d’Alella, del Baix camp... ). El cava (Raïmat, Montsant, Sant Sadurní d’Anoia,...). Cerveses (Estrella Damm, Moritz...). Els olis (de Siurana, les Garrigues, Terra Alta, Montsià...). L’arròs, l’allioli, el cacaolat, el romesco, les anxoves de l’Escala, el xató, els calçots, els bolets, els formatges, el pa amb tomata i pernil, la botifarra amb seques, l’escalivada, la samfaina, la llonganissa, el bull, la botifarra d’ou, els panellets, les “mones”de Pasqua, la crema catalana, la rata-fi a, els aromes de Montserrat, les pastilles Juanola., el xupa-xups... A més, la nostra terra també destaca arreu del món amb alguns dels mi-llors cuiners amb estrelles Miche-llin... (F. Adrià, C. Ruscalleda, S. Santamaria, germans Roca...).No ens deixem pas aquests petits invents pràctics d’us quotidià: el pal

de fregar, el porró, el setrill...; Del món del transports (el primer tren d’Espanya que va fer Barcelona-Ma-taró). Cotxes (Pega-so), Motos (Gas-gas, Ossa, Rieju, Monte-sa, Bultaco, Derbi...) o submarins...La gran diversitat paisatgística ens dibuixa un mosaic inimitable. Les co-marques i capitals, tocades per la tra-muntana o acarona-des pel ponent, sedueixen qualse-vol visitant. Terra de terrissaires, d’orfebres, d’artesans, dissenya-dors i modistes... envoltada d’ar-quitectures sublims com el temple de la Sagrada Família, monestirs, catedrals, museus... l’art gòtic i el romànic, el modernisme de Gaudí, Casas o Rusiñol, el realisme de Vayreda, el surrealisme de Dalí, l’art abstracte de Miró o l’informa-lisme de Tàpies... actors, directors, músics i grans veus que donen la nota, escampant arreu el seu amor pel nostre país.Celebrem festes amb tocs especi-als de llum i color: gegants i cap grossos,castellers, prínceps que maten dracs, correfocs, havane-res, focs d’estiu, castanyada, caga tió, l’home dels nassos, la vella quaresma...Ben cuidada per grans metges, investigadors, científi cs o fi lòsofs... Ben vestida amb la barretina, la

faixa, l’espardenya o els esclops... Agafats de la mà, els catalans dansen junts escoltant músiques i cançons que tallen la respiració. Gràcies a grans poetes i escriptors podem gaudir llegint poesies, con-tes, rondalles... i milions d’històries escrits en la nostra llengua. Desta-cats esportistes internacionalment coneguts fan que la senyera onduli als vents del món i que els nostres cants dedicats a més que un club, a la pàtria, ens fan més valents, perquè “tots units fem força” i aquest coratge ens el dóna l’orgull de pertànyer a aquesta entranya-ble i estimada Catalunya.

Júlia Pujolràs Casadevall.

22

En defensa de la història del poble

La revista de juny presenta un article signat per l’arxiu muni-

cipal de Salt, en el qual hi ha uns errors històrics del poble. És un article estrany que no vinculo a l’arxiver, perquè, des que és aquí,

el trobo una persona excel·lent i un gran professional. De ben segur que aquests errors són fruit de la infl uència dels mals esperits. Però des d’una generació enrere sorgeixen errors en les manifesta-

cions històriques i ningú diu res. Fa la impressió que alguns personat-ges poden dir el que vulguin i de la manera que els dóna la gana, però el problema es presenta uns anys després, quan el pòsit de les ma-

23

En defensa de la història del poble

nifestacions falses s’estableixen dins de la societat. La primera notícia estranya que m’arribà fou en la primera legisla-tura de Salvador Sunyer, quan un hortolà de Salt em comentà que en Sunyer va preguntar a tal persona com es deia el camí. I aquell home li contestà camí de les Guixeres. Jo coneixia aquest camí que, preci-sament, no es deia així. Desconec si aquest fet tingué relació amb la denominació, però sí que des de la primera legislatura d’en Sunyer comencen a posar aquest nom fi ns avui dia, perquè com que les gui-xes es feien a tot arreu per donar menjar al bestiar, també n’hi havia a Salt. La localització del camí mal anomenat està en la cinquena pro-pietat del mas Ribot, coneguda pel nom d’horta gran de Sant Dionís, de cabuda 7 ha. 71 àrees i 7 ca. , la qual es troba travessada de nord a sud per la carretera que porta a les fonts. Abans, aquest camí con-duïa a una zona on hi havia unes quantes fonts, la més coneguda la de can Genura, per cert, d’aquesta fi nca segregaren una vessana el 30 de setembre de 1927 a favor de l’Ajuntament de Salt per edifi car l’escorxador públic.Després, en el llibre A la vora del camí o memòries del mateix Su-nyer trobem uns quants errors o inexactituds que cal destacar, p.e., quan fa referència a la Gran Gerona, dóna la impressió com si l’expansió de la ciutat de Girona era una obsessió del sistema po-lític de l’època – el mateix Sunyer ho destaca amb aquesta paraula uns anys després i reafi rma la idea inicial -, quan en realitat trobem la Girona futura en el treball de Joa-quim Pla en el suplement de l’Au-tonomista, 1928. L’arquitecte R. Giralt i Casadessús també parlava del mateix, 1923; en Gaziel, 1923. A més, Carles Rahola s’ho fa seu i en el llibre de la ciutat de Giro-na surt relatat (1928). L’expansió de la ciutat de Girona ha estat un assumpte de l’oligarquia de Girona des de sempre.Un altre error és quan afi rma que la família d’en Pardo, president del

Consell Municipal, fugiren a Fran-ça, i no és així, quan la mare Clo-tilde morí a la presó de dones (ex-convent de les adoratrius ) i la seva companya Mercè Rigau i Privat i el seu fi ll Floreal foren desterrats a Figueres, quan els oligarques del règim no pogueren demostrar que eren parella, perquè no havien fet papers.Un altre error és quan el mateix Su-nyer afi rma que el local del Centre Republicà era d’ERC, quan en rea-litat el Centre Republicà era el lloc de totes les tendències republica-nes d’esquerra del poble, fi ns i tot els socialistes d’aquella època. Hi havia molts socis del Centre Repu-blicà de Salt que no eren d’ERC. A les eleccions al Parlament de Catalunya o a les eleccions gene-rals de l’Estat, ERC es presenta-va amb les seves sigles, però les eleccions locals es formaven sota la denominació del Centre Repu-blicà d’Esquerres (CRE), precisa-ment per abraçar la quantitat més gran de tendències republicanes d’esquerres del poble. Al llarg de la 2ª República, l’ERC tenia la su-premacia del Centre Republicà, però això no vol pas dir que tot el centre fos seu. A més, tenim unes referències ben clares del Centre Republicà en el periòdic l’Eco de Salt, el qual coneixem des d’unes dècades abans del que es refereix en Sunyer, el que denota que en

el poble de Salt hi havia una ex-tensa i variada gamma de sensibi-litats republicanes i, lògicament, el Centre Republicà les volia copsar totes.També, Sunyer afi rma que l’Escola Racionalista fou fundada per Joa-quim Coll i Trias, quan en realitat qui la fundà i organitzà amb la CNT fou Josep Maria Riquer i Palau, els quals portaren a terme la de Salt i la del Carmel de Barcelona. La confusió es produeix quan J. Coll treballava a la farinera de Salt i, alhora, participava en la creació de l’escola i era qui presentava els papers davant l’administració.I dins l’article de l’ Arxiu Munici-pal del juny passat, hi ha un error quan afi rma que el casal Saltenc fou ocupat per la CNT/FAI, quan, en realitat, se li va fotre foc per ser dretà, malgrat que a ells no els agradava que els anomenessin així. Un altre error és quan afi rma que la carretera Girona – Manresa N-141 fou des-plaçada. Potser sí en els anys que refl ecteix en les actes, però amb el temps va desaparèixer.El Centre de Cultura Obrer Floreal, més tard no fou convertit en ajun-tament, ni seu de la policia local, sinó que aquestes dues instituci-ons ocuparen el nou centre Floreal que el sindicat va construir en ple-na revolució social.

Agapit Alonso i Pont

24

La Mirona

La temporada 2010-2011 de Casa de la Música Salt – Gi-

rona arriba a la seva fi amb un ba-lanç de 112 concerts i 61 activitats de diversa tipologia. Com a nove-tats d’aquesta darrera temporada, podem destacar les següents: Hem assistit a la consolidació dels cursos de formació professional en tècnics d’espectacle, cosa que ha donat com a fruit el naixement de l’ETECAM (Escola tècnica de l’es-pectacle casa de la música), que dóna formació en tècnics de so per directe, per estudi i en il·luminació espectacular. L’Etecam té les se-ves aules de formació teòrica a la factoria cultural Coma-Cros de Salt i les pràctiques a La Mirona de Salt. També ha estat la temporada de naixement del BOOMERANG, l’es-pai musical per a persones amb discapacitat o sense, una opció d’integració i oci per a persones que moltes vegades tenen difi cultats per a trobar espais i ofertes adients.

Per primera vegada s’ha dut a ter-me una prova pilot d’utilitzar els continguts de MUSIQUETES PER LA BRESSOLA en formació per adults. Musiquetes per la bressola és un projecte musical educatiu in-icialment orientat al públic infantil, però que també pot ser una eina pedagògica per als adults que es-tudien català. En aquest cas s’ha fet una proposta novedosa, que és utilitzar-ho per tal que els alum-nes de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, ma-joritàriament nouvinguts, l’utilitzin com a una eina més per a l’apre-nentatge del català i també com a eina d’integració. I com a darrera de les novetats destacades, el CAMPUS MUSI-CAL JOVE DE SALT, organitzat per l’Ajuntament de Salt i la Casa de la Música, ha estat una activitat que ha portat a més de quaranta joves a poder formar-se en dis-ciplines com la percussió, la veu, l’MC o les tècniques de Dj amb

professors de la talla d’Arianna Puello (artista de hip hop), Nuri Madí (La Banda del Surdo) o Nuri Mancebo (Nadies, The Basement). L’objectiu d’aquest campus és do-nar eines als joves per expressar-se a través de l’art (en aquest cas la música), identitats, preocupaci-ons idees, mentre es construeixen capacitats culturals i es contribueix al canvi social.Pel que fa a concerts, la progra-mació sempre busca l’equilibri entre diversitat d’estils, procedèn-cies i nivells, donant cabuda a les propostes de casa i de fora, alho-ra que també a grups consolidats, emergents i novells. També hi ha espai per a propostes que passa-rien per circuits comercials i altres que estarien en ambients més un-derground o alternatius. En defi niti-va, la casa de la música programa música de tothom i per a tothom, tant des del punt de vista del que la interpreta com de qui l’escolta i en gaudeix.

Classes teòriques del curs d’il·luminació escènica ETECAM. (Salt – Coma Cros)

Boomerang: espai musical per a persones amb discapacitat o sense. (La Mirona)

Campus Musical Jove de Salt. (Can Panxut)

25

26

La paradeta

Aigua a dojo

El dia 14 de maig a la tarda va ploure a Salt. Va ploure una

quantitat considerable d’aigua per m2. És clar que la quantitat ha d’anar lligada amb el temps en què es produeix. No és el mateix aquesta en deu minuts que en tres hores de pluja. En aquest cas els litres varen caure en 30 minuts aproximadament. Tampoc és res de l’altre món. El que sí sembla d’un altre món i no de Salt és que a molts indrets de la població, el cla-vegueram no engollís l’aigua que va caure, provocant l’aixecament de les tapes de registre a molts carrers, fi ns i tot en carrers aca-bats d’urbanitzar. La policia local, saturada de trucades telefòniques en aquest sentit. El mes de juliol es va torna a repetir.I la pregunta que molts ens fem, a què és degut? Respostes n’hi ha moltes, dependent de qui ha de respondre-la, els uns continua-ran donant la causa a l’excessiva quantitat d’aigua caiguda en poca estona (si la mateixa intensitat de la pluja hagués durat 3 hores, pot-

ser les tapes del clavegueram es-tarien a l’últim esglaó de la catedral de Girona). Altres, que el diàmetre dels tubs del clavegueram és petit (si així fos, seria una errada tèc-nica?). I altres, que els embornals no es netegen mai, provocant-hi acumulacions sòlides en els tubs de conducció.En la meva modesta opinió, aques-ta última és la deduc-ció més encertada i lògica. Podria anar equivocat, però no es paga a l’empresa del servei de neteja o a altra empresa priva-da el manteniment de neteja d’embornals? Si és així, algú ha vist (i seria bo saber-ho) que es faci aquesta neteja de forma gene-ralitzada? Per què ha de fer acte de presèn-cia tan sovint l’empre-sa Urpi a fotre aigua a pressió per desem-bossar clavegue-

rams? No estarem pagant dues vegades pel mateix servei? No espero cap resposta, simplement exposo un problema que portem molts anys enganxat a les nostres il·lustres natges. Els anys seixanta era la riera Massana que inunda-va part del poble, ara ens inundem nosaltres mateixos des de casa.

El Crític

Com aquell que veu sortir un bo-let, de la nit al dia apareix una caseta de fusta, després del pont del rec Monar, en el camí de les Guixeres.Pregunta que va de boca a boca: què pebrots hi fa una caseta de fusta en aquest lloc?, per què serveix? Al cap de poc surt la resposta, en un cartell instal·lat al cim d’una possible finestreta es llegeix “Punt d’informació”.Són moltes les ciutats i poblets petits que tenen la seva “Oficina d’informació”. Nosaltres a Salt ja tenim el”Punt d’informació”. Només falta un petit detall, que s’obri la finestreta i hi hagi algú al seu interior per donar informa-ció, no sé quina, però almenys faria bonic veure-ho obert, i si res més no, es podria aprofitar per a vendre llaminadures i ge-lats.De ben segur que el noranta per

cent dels saltencs no sabien que hi havia aquest “Punt d’informa-ció” instal·lat en aquest lloc. És clar!, com havien de saber-ho!,

si el punt de la informació sem-pre està tancat!

E.C.

27

Fotos: Pere Quero

28

Una parella d’òlibes amb polls al municipi de Salt

faunaEl passat mes de maig es va

localitzar una niuada amb 4 polls d’òliba en una masia del municipi de Salt, dels quals se’n van anellar 3. Segurament aques-ta parella és una de les poques que nidifi ca al municipi, cosa que signifi ca una molt bona notícia. L’òliba és un rapinyaire nocturn típic d’espais oberts i és un gran indicador de la salut dels nostres conreus. Antigament s’associava a la malastrugança pels seus hà-bits nocturns i sobretot pels seus enigmàtics crits, no obstant això, a part de ser un dels ocells nocturns més bonics de casa nostra, és molt benefi ciós perquè ens ajuda a controlar d’una forma natural les poblacions de rates, ratolins i tal-pons dels nostres camps, i per tant a regular les plagues d’aquests rosegadors. Una família d’òlibes consumeix uns 3.000 rosegadors a l’any, amb la qual cosa pot tenir un afecte notable, per exemple en una zona d’hortes.Tot i la importància d’aquest ocell, l’òliba està patint una important regressió a Catalunya i a la resta d’Europa, entre les principals cau-ses de la seva disminució hi ha els atropellaments, sobretot a fi nals d’estiu quan els polls inicien els seus primers vols. Una altra ame-naça és la pèrdua de llocs on criar i refugiar-se, l’òliba necessita cavi-tats per amagar-se i nidifi car-hi, i la transformació i l’abandonament del camp d’aquests últims anys ha fet que molts masos s’han res-

taurat i com a conseqüència han perdut les cavitats que utilitzava, per contra, algunes masies s’han abandonat i han acabat per enru-nar-se.Els polls neixen recoberts d’un ti-pus de ploma que s’anomena plo-missol, és com una borró densa i blanca que els protegeix fi ns que apareixen les veritables plomes al cap d’unes setmanes. Les òlibes, així com d’altres rapinyaires, co-mencen la incubació amb el pri-mer ou, si tenim en compte que ponen els ous cada dos dies, i si suposem que una parella pon de mitjana uns 5 ous, entre el naixe-ment del primer poll i l’últim hi pot haver una diferència d’uns 8 dies. En condicions d’escassetat d’ali-ment, aquesta diferència d’edat entre germans, pot provocar que a vegades el poll més petit acabi morint. Una altra curiositat de les

òlibes és que presenten una vista molt ben adaptada a la foscor, si bé el sentit més important per ca-çar les seves preses no és la visió nocturna sinó l’oïda, és tan desen-volupada que els permet escoltar el soroll que fan els petits rosega-dors al moure’s pel terra o entre la fullaraca, i així poder localitzar-los i capturar-los.

Associació Marfull, entitat per la defensa i divulgació del patrimoni natural de Salt

Fotos: Àngel Palmerola

29

fauna L’anellament al Parc de les Deveses de Salt Fitxa 7

El siboc és un ocell crepuscular i nocturn d’uns 34 cm de gran-

dària, similar a la mida d’un colom. És esvelt, amb ales i cua llargues, fa un vol pausat i acrobàtic, i pre-senta un cap molt voluminós amb uns ulls i una boca molt grossos, adaptats a la captura d’insectes al vol. Els trets més distintius del seu plomatge són una franja vermello-sa que li volta el coll i una petita taca blanca a la gola, la resta és de tonalitats brunenques, a excep-ció d’unes petites taques blanques a les plomes de vol. És un ocell que només ens visita a l’estiu, des de fi nals d’abril fi ns a darrers de setembre, la resta de l’any el passa a l’Àfrica, al sud del Sàhara. A Catalunya és una espè-cie típica d’ambients mediterranis que prefereix conreus de secà, brolles i boscos mediterranis per sota els 600 metres d’altitud. El siboc durant el dia dorm a terra, enmig del bosc, on pràcticament no se’l pot veure encara que se’l trepitgi, degut al seu plomatge ex-traordinàriament mimètic que es confon a la perfecció amb la fulla-raca dels voltants. Al fer-se fosc,

comença a caçar insectes al vol, en especial papallones nocturnes i escarabats. Malgrat ser de major mida i volar de nit, la tècnica de caça del siboc és força similar a la de les orenetes i falciots, a les pal-pentes i amb la boca oberta va fent vols per capturar les preses. Pon els ous directament al terra, enmig de les fulles i sota algun arbust, i es diu que pot canviar els ous de lloc en cas de ser molestat.El siboc al nord-est de les comar-

ques gironines és molt rar i escàs. Al municipi de Salt es va confi rmar per primera vegada la nidifi cació d’una parella al parc de les De-veses l’any 1998, i des de llavors s’hi ha mantingut fi ns a l’actualitat. A l’estació d’anellament científi c d’ocells del parc de les Deveses només s’han anellat dos exem-plars. Un d’ells es va recapturar l’any passat, 371 dies després d’haver-se anellat per primera ve-gada, aquest fet ens posa de ma-nifest l’elevada fi delitat d’aquest ocell al territori de cria. Així mateix, si tenim en compte la distribució de l’espècie, que com a reproduc-tor es restringeix només a la pe-nínsula ibèrica, la parella del parc de les Deveses seria un dels llocs de cria regulars més septentrional i oriental de l’àrea de distribució del siboc a Catalunya, i per tant de la península ibèrica.

Quim Vilagran Casanovas

Fotos: Àngel Palmerola

El siboc (Caprimulgus ruficollis)

30

EMERGÈNCIES

Bombers 085Emergències sanitàries 061Mossos d’Esquadra 088Policia Local 972249192

SERVEIS MUNICIPALS

Ajuntament 972249191Biblioteca Pública de Salt 972240322Biblioteca Massagran 972405062Cementiri Municipal 972240506Centre Obert Infantil 972406363Centre Obert juvenil 972243210Centre recursos Gen Gran 972011655Consorci Benestar Social 972235105Coma Cros 972231681Deixalleria 972238811Escola de Belles Arts 972244235Estació Jove 972405007Integració i convivència 972246576Mercat Municipal 972233826Museu de l’Aigua 972402148Ofi cina Ambiental 972235128Ofi cina Habitatge Salt-70 972402276Ofi cipa de Promoció Econòmica 972405295Pavelló d’Esports Municipal 972240012Piscina Municipal 972236021Ràdio Salt 972249151 972249152Sala Auditori La Mirona 972200122Teatre de Salt 972402004

CENTRES D’ENSENYAMENT

CEIP Les Deveses 972941290CEIP El Gegant del Rec 972232127CEIP El Pla 972406106CEIP La Farga 972235637CEIP Mas Masó 972941382CEIP Silvestre Santaló 972238619CEIP Veïnat Gertrudis Moret 972400092CIFO 972405570Escola d’Adults 972241410Escola de Música del Gironès 972213262Escola U. Fisioteràpia Garbí 972405130E. d’Educació Especial La Maçana 972235930IES Salvador Espriu 972240246IES Vallvera 972231919Institut SES 972234975Ntra.Sra. Del Roser (Dominiques) 972233681Pompeu Fabra 972405702UOC (U. Oberta de Catalunya) 972405067Vilagran 972241757

LLARS D’INFANTS

Escola Bressol El Lledoner 972238388Escola Bressol El Carrilet 972237580El Barrufet 972231299Petit Jardí 972237927Petit Príncep 972236559

ALTRES TELÈFONS D’UTILITAT

Aigües de Girona, Salt i Sarrià 972201737Casa de Cultura “Les Bernardes” 972234695Casal de Jubilats de Salt 972230498 Secretaria 972238578Centre d’Atenció Primària (Salt 1) 972243737Centre d’Atenció Primària (Salt 2) 972439136Centre de dia (Les Bernardes) 972425267Correus 972237081Geriàtric Torras 972400563Hotel d’Entitats 972242088 972241128Jutjat de Pau 972234012Ludoteca (Les Bernardes) 972245233Llar de Jubilats “Les Bernardes” 972232663 972239061Mossos d’Esquadra 972245446Notaria de Salt 972230100Parc Hospitalari Martí i Julià: Hospital Psiquiàtric 972182500 Hospital Santa Caterina 972189000 Consultes externes 972182626 Diagnòstic per Imatge 972182620Parròquia de Sant Cugat 972234686Parròquia de Sant Jaume 972236190Piscina coberta 972236021Residència assistida “Les Vetes” 972401014Residència Geriàtrica “Nostra Llar” 972239199Tanatori del Gironès 972249050

ESCOLES DE MÚSICA I DANSA

Nou Espiral 972242999Interval 972440483

TAXIS

Giro-Taxi 972221020Taxi Girona/minusvàlids 972222323 972203377

DAVESA, Major, 20 972230568Dies: 7, 15 i 23 de setembre.

ESCATLLAR, Guilleries, 23 972230103Dies: 3, 11, 19 i 27 de setembre.

ANNA JUBERO, Major, 157 972233518Dies: 8, 10 i 16 de setembre.

PEYA, Pla de Salt, 15 972441001Dies: 5, 13, 21 i 29 de setembre.

NIETO, Àngel Guimerà, 75 972233645Dies: 1, 9, 17 i 25 de setembre.

ORDIS, Pg. Països Catalans, 71 972237704Dies: 2, 18, 24 i 26 de setembre.

MUÑOZ, Pg. Països Catalans, 145 972243412Dies: 4, 12, 20 i 28 de setembre.

ROCAS, Major, 269 972231249Dies: 6, 14, 22 i 30 de setembre.

FARMÀCIES de Guàrdia: mes de SETEMBRE

31

Elaboració:Peleu les pomes, talleu-les a rodanxes fi nes, i traieu-hi el cor i les granes. Després col·loqueu-les en un recipient fondo i afegiu-hi el sucre com si fos una pluja i les dues copes de brandi. Deixeu-ho macerar durant una hora. A part, poseu en un pot els rovells i una mica de sal. Afegiu-hi una mica més de mig vas de llet freda i remeneu-ho fi ns que quedi ben barrejat.A continuació, afegiu-hi poc a poc la farina, i remeneu sense parar perquè no es formin grumolls. Quan hàgiu aconseguit una pasta fi na i cremosa, incorporeu-hi les clares batudes a punt de neu i barregeu-ho tot de nou.

En una paella, poseu a escalfar oli abundant. Mentrestant arrebosseu les rodelles de poma en el preparant anterior, de forma que quedin cobertes per tots els costats amb aquesta pasta. Quan l’oli estigui calent, fregiu els bunyols .Quan estiguin daurats, traieu-los i col·loqueu-los en una plata amb paper absorbent perquè es pugui escórrer l’oli. Finalment afegiu el sucre fi pel damunt.

Recepta de la sra. DOLORS BOSCH PRUNELLDel grup de Les Cuineres de Salt.

Ingredients:

· 3 pomes · 2 ous· 100 g de sucre · llet· 2 copes de brandi· 200 g de farina· sucre fi · oli· sal

Ingredients per a 4 persones:

· 250 g de fi deus xinesos· 300 g de pit de pollastre· 1 cullerada de mel· 1 culleradeta de gingebre ratllat· 1 gra d’all· 1 ceba tendra· 1 carbassó

Bunyols de poma

Fideus xinesos (Xina)

Preparació:Submergir els fi deus en aigua a punt de bullir durant 2 o 3 minuts, escór-rer, refredar i reservar.Escalfar oli a la paella, salteu el gingebre juntament amb el gra d’all picat durant 1 minut.Afegir-hi ràpidament el pollastre tallat a tires. Salteu fi ns que estigui cuit,

salar lleugerament, afegir la mel, barrejar i a continuació retirar i reservar.Netejar la paella amb un drap o paper, afegir-hi 3 cullerades d’oli i quan estigui calent saltar les verdures prè-viament tallades. Primer la ceba en mitges llunes. Passats 2 minuts, les mongetes en diagonal; després de 3 minuts, les pastanagues a bastonets; als 2 minuts més, el carbassó també a bastonets. Finalment els bolets en làmines i la soja. Afegir-hi el pollastre i els fi deus, amanir amb salsa de soja i després de remenar bé servir immediatament.Molt diferent de les pastes occidentals, els fi deus xinesos s’elaboren amb pasta lleugerament salada, per aquesta raó no requereix afegir més sal quan es posen a bullir en aigua.

· 2 pastanagues· 200 g de mongetes verdes· 100 g de soja germinada· 100 g de bolets xinesos (xiitake)· 3 cullerades de salsa de soja· Oli

32

Naixements, casaments i defuncions

CasamentsYorro SamaBinta Chaku Dibba Mamburay 4/05/11Benito Campaña RobledilloMonica Bermudez Infantes 7/05/11Norris Jackson MathiasVivian Amen Omoruy 11/05/11Francisco Javier Esteras FarcyCarolina V. Lujan Rodriguez 13/05/11Ivan Carrasco SarmientoMonica Martin Agudo 16/05/11Javier Antonio Ortiz FloresNuria Lora Navarro 20/05/11Ainara Larrea IdiazabalAnna Garcia de Maria Vilar 26/05/11Abdellilah ChikhiFara Erramli 3/06/11Ali Jarmouni AbouloafaSamara Reyes Amador 6/06/11Marc Pradas CasasCristina Blazquez Ruiz 4/06/11Wilson Yaw YeboahDorcas Duah 9/06/11Francisco Olivera BarqueroMargarita Martin Garcia 10/06/11 David Quintana CastillaM. de la Cinta Fructos Martinez 4/06/11Abdoulie TrawallyFatou Njie Njie 23/06/11Alejandro del Oso VillaGema Valentin Poate 23/06/11Albert Ciurana FerragutcasesCarla Casals Alonso 1/07/11Hoang Minh Cao NguyenSoraya Reina Custodia 5/07/11Oscar Serrano CaballeroEsther Bagué Solà 18/06/11

Naixements

Alejandro Miranda Santos 6/04/11Sukhman Preet Kaur 25/04/11Emmanuel Osei Yeboah 26/04/11Alba Njoya Gomez 27/04/11Elmadj-Mamadou-Aliou Barry 30/04/11Fatoumata Sinera Sinera 30/04/11Ayman Yahyaoui Boukir 30/04/11Ainara Milla Duran 30/04/11Martina Casella Santaló 1/05/11Carla Espinosa Afan de Rivera 1/05/11Afra Ochoa Pericot 4/05/11Fèlix Fitó Ferras 4/05/11Mouna Khaila Maach 4/05/11Angel Albeison Romero Rivas 5/05/11Rayan Sabri 6/05/11Safa Hajo Achoukhi 6/05/11Joana Yraola Bragulat 6/05/11Mariama Diallo Barry 6/05/11Mohamed el Himri 7/05/11Mar Sidera Serrano 7/05/11Salma Daghbach 7/05/11Saira Preet Kaur 7/05/11Feina Hong 8/05/11Yassin Yah Yaoui 9/05/11Aina Ornillos Soler 11/05/11Abubakari Jabi Kabah 12/05/11Fr. Olioler Rosario Carias 13/05/11Amadou Tidiane Diallo 13/05/11Cristobal Hernandez Romera 13/05/11Paula Moreno Hernandez 14/05/11Nermin Laghzaoui Baddouri 15/05/11Irina Corchs Castañe 15/05/11Yu Xian Jiang 16/05/11Rim Nhaji 16/05/11Kadija Sano Drammeh 16/05/11Amadou Diakite 18/05/11Nil Calsina Prats 19/05/11Bernat Calsina Prats 19/05/11Habibatu Balde 19/05/11Habiba Balde 19/05/11Efraym Nicolae 19/05/11Mory Traore 20/05/11Youssef Echchamet 20/05/11Jose Gabancho Fernandez 21/05/11

Musa Conteh 23/05/11Mariam Boubes 23/05/11Youssef Emoulan 23/05/11Salah Eddine el Bissis 24/05/11Amina Elherrar Jabrou 24/05/11Eduard Martinez Armas 24/05/11Michael Omar Padilla Carias 24/05/11Adriana Victoria Valle Diaz 26/05/11Eisha Abul Umme 26/05/11Nezar Zriguitou 26/05/11Iman Azouagh 27/05/11Shiloh Fauour Utomhn 27/05/11Bruna Meira Detomi 27/05/11Marwa Talib 29/05/11Ismael Mennana Abbassi 29/05/11Mario Cifuentes Masachs 31/05/11Marc Crespo Morales 1/06/11Mariama Sire Diallo 1/06/11Blai Fajardo Viñolas 2/06/11Israe Ouchan 2/06/11Rayan Oudrhiri 2/06/11Khadija Ramdani 2/06/11Moussa Djeneba 2/06/11Laura Torrent Diaz 2/06/11Alicia Miñambres Hernanz 3/06/11Aminata Touray 3/06/11Adam Mhedi Bihi 4/06/11Jan Sanchez Muñoz 5/06/11Greta Sampedro Pou 5/06/11Mamadou Mouctar Bah 6/06/11Joyceline Amayaw 6/06/11Carla Moncada Castaño 6/06/11Toni Tanasa Cabarrocas 8/06/11Kebba Sillah Sillah 8/06/11Nouhaila Arguig 8/06/11Omar Konteh Sanneh 8/06/11Abolay Saho 10/06/11Lamyae Ouabi 11/06/11Asthon Gerard Lumanglas 15/06/11Amalia Hermine Cesse Köhler 15/06/11Axel Rojas Jaen 16/06/11Ayoub Benazzouz Mohamhaoi 16/06/11Marc Roca Salguero 17/06/11Mariamu Ceesay 17/06/11Glorious Nuria Micheal 17/06/11

Youssoufa Toure 19/06/11Mariam Chanbouni el Khani 21/06/11MohamedSamura 21/06/11Clàudia Martinez Gifre 21/06/11Abhijot Singh 21/06/11Sara Estrada i Salamaña 22/06/11Ray Garcia Montge 22/06/11Roger Alvarez Costa 24/06/11Salah EddinHamdam 24/06/11Mahamadou Kuresi Ceesay 25/06/11Hodayfa bouy 25/06/11Kenneth yahir Armijos Borjas 25/06/11Lina Grain 26/06/11Ainhoa Ruiz Teixidor 29/06/11Paula Gimenez Garcia 30/06/11Ibrahima Ceesay 1/07/11Nadia Astudilllo Orozco 1/07/11Haja Fatu Sillah 1/07/11Aleix Vidal Jou 2/07/11Nil Terribas Martin 2/07/11Juan Maria Lopez Pera 2/07/11Andreu Muñoz i Tordera 3/07/11Fatima Nijie Sanyang 3/07/11Oumar Lade Kande 4/07/11Numeke Keita 5/07/11Adnan Fegrachi 5/07/11Muhamadou Krubally 7/07/11Georgina Ensesa Vigas 8/07/11Zaynab Eddahbi 8/07/11Abdoulai Tóuray Jallow 9/07/11El Mahdi Saadi 10/07/11 Pau Renart Sans Jose 11/07/11Jeremy Gabriel Carcu Creta 11/07/11Guillem Pinsach Palma 13/07/11Roa Houdda 13/07/11Beiru Huang 15/07/11Aroa Fernandez Verge 15/07/11Deborah Akumeah 15/07/11Haytam Agdal 17/07/11Dounya Taouil 18/07/11Fatoumata Sawaneh 18/07/11Lluc Sais i Solà 19/07/11Iria Fernandez Rueda 19/07/11Daniela Cañas Ayllon 21/07/11Hajar el Bousahbati 21/07/11

Manuel Cantillo RamosM. Carmen Gamez Berchi 18/06/11David Ruiz GonzalezSandra Carmenforte Reina 18/06/11Hajji SerraMargarita Moreno Reyes 25/06/11Jordi Carbones BautistaMonserrat Paredes Herce 9/07/11Francisco Ropero CallConcepc. Reyes Gzlez de Eiris 9/07/11Marc Vela CechugaLaura Jurado Moreno 11/07/11Victor Rodriguez RosellóMarsela Nuncira Mayorga 15/07/11Alejandro Nicolas GarciaElisabeth Mazarico Carrasco 15/07/11Sergi Farrerra JimenezMónica Villatoro Gimeno 16/07/11Fernando Ferrer MorenoSónia Garcia Palacios 23/07/11

DefuncionsEncarnación Ortega Tirado, 88 anys 22/05/2011Juan Luis Besalu Sala, 54 anys 24/05/2011Julia Fulcará Bofi ll, 86 anys 28/05/2011Agustina Sanglas Alsina, 82 anys 28/05/2011Mercedes Ariza López, 98 anys 28/05/2011Amadeo Payo Lamas, 91 anys 29/05/2011Andres Gonzalez Garcia, 90 anys 01/06/2011Juan Ollé Rius, 89 anys 03/06/2011Joaquin Illa Costa, 94 anys 04/06/2011Mª Consuelo Sanchis Garrigos, 93 anys 05/06/2011Pilar Diaz Gonzalez, 86 anys 06/06/2011Kande Konateh, 42 anys 10/06/2011Emiliano Batlle Clos, 95 anys 12/06/2011

Adela Figuerola Canals, 95 anys 13/06/2011Daniel Alberch Casadejus, 89 anys 14/06/2011Felix Soler Cardoner, 85 anys 18/06/2011Braulio Rosales Moral, 27 anys 19/06/2011José Sarrá Padrosa, 77 anys 21/06/2011M. del Carmen Castillo López, 67 anys 23/06/2011Miguel Ropero Palacios, 41 anys 24/06/2011Diego Llamas Berdun, 79 anys 27/06/2011Antonio Moles Muñoz, 76 anys 01/07/2011Maria Maderuelo Torquemada, 84 anys 02/07/2011José Fernandez Atienza, 84 anys 02/07/2011Catalina Prior Cotano, 83 anys 05/07/2011Hicham M’Zouri, 20 anys 04/07/2011José Gea Castaño, 82 anys 08/07/2011José Albitos Taboada, 75 anys 09/07/2011Maria Juventench Ripoll, 74 anys 10/07/2011Roque Crisol Sánchez, 79 anys 10/07/2011Diego Rico Márquez, 69 anys 12/07/2011Antonio Arroyo Lopera, 63 anys 14/07/2011Teresa Salazar Baena, 84 anys 14/07/2011Narciso Farreras Terma, 86 anys 18/07/2011Francisca Heras Seriñana, 91 anys 23/07/2011Dolores Ortega Moreno, 87 anys 28/07/2011Isis Casado Soler, 5 anys 29/07/2011Joan Angelats Casacuberta, 83 anys 31/07/2011Miguel Dausa Xiberta, 79 anys 02/08/2011José Burch Puig, 85 anys 04/08/2011Consuelo Gómez Ramos, 89anys 05/08/2011Enrique Marce Iter, 80 anys 06/08/2011Eladio Julian Rodriguez, 83 anys 10/08/2011Gaspar Vila Palomeras, 91 anys 11/08/2011Mª del Carmen Pino Poch, 87 anys 13/08/2011Encarnación Delgado Cabrerizo, 88 anys 13/08/2011Octavio Unal Teixidor, 81 anys 15/08/2011Maria Lora Romero, 78 anys 17/08/2011José Casademont Coll, 90 anys 17/08/2011Andres Lindez Arias, 71 anys 19/08/2011

33

34

Temperatures i pluviometria

Temperatures i pluviometria del mes de maig de 2011

Temperatures i pluviometria del mes de juliol de 2011

Temperatures i pluviometria del mes de juny de 2011

Maig / Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Temperatura Mínima 8 11,5 7 8 11 12,5 12 12,5 9,5 9,5 11,5 11 12 13,5 13 Temperatura Màxima 23 19 21,5 24,5 26 24 19 26,5 30 28 28 29,5 28,5 28,5 24 T. Mínima Deveses 5,7 6,3 4,6 6 9,7 10,9 10,7 10,9 10,2 10 6,7 9 10 9,7 11 Pluja/mm. 0,2 9,6 1,2 3,4 37,8 Humitat (%) 69,3 71 70,3 70,7 67,7 65 77,7 68,7 66 59,7 61,7 65,7 66,7 77,3 69,3 Maig / Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31Temperatura Mínima 9 10 10 13 9 10 10 13 12,5 13 14,5 18 16 11,5 17 14,5 Temperatura Màxima 26 27 27,5 27 27,5 29 32 32 33 31 31,5 24 25,5 28 28 22,5 T. Mínima Deveses 6,4 7,5 8 10,3 6,7 7,7 7,1 10,8 9,6 9,4 10,6 16,1 13,5 8,6 14,2 13,2 Pluja/mm. 25,5 0,6 0,2 5,2 8,6 0,1 Humitat (%) 65,2 59,6 58,8 53,8 51,8 56,2 53,8 57,6 47,6 51,6 56,8 59,6 56,4 62 69 80

Juliol / Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Temperatura Mínima 16 16 18 17 16 17 17 16 15 17 17 17 18 17 16,5 Temperatura Màxima 32 30,5 32 33 35 31,5 33 32,5 34 33 36 30 29 26 28,5 Pluja/mm. 16,6 1 2,6 Juliol / Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31Temperatura Mínima 16,5 17 13,5 16,5 11 12,5 17,5 17 15,5 16 17,5 16,5 17 18 19 18 Temperatura Màxima 32 26 24 27 26,5 26 25 27,5 28 28,5 21,5 25 28 28 28 29 T. Mínima Deveses 16,4 15 12 15 10,2 11 11,5 14 12,8 13 17 17 16,5 17,9 16,9 15 Pluja/mm. 3 5,3 114 3,1 2 1,7 Humitat (%) 67,3 75,3 69,7 74,7 70,3 76,7 65,7 63,3 63,7 72,3 85 84 76,3 71 74,7 71,3

Dies de pluja: 11Màxim en un dia: 37,8 el dia 14 de maigPluja acumulada: 92,4 (mm)Temperatura màxima: 33° el dia 24 de maigTemperatura mínima: 7° el dia 3 de maigTemperatura mínima Deve-ses: 4,6° el dia 3 de maig

Dies de pluja: 9Màxim en un dia: 114,4 el dia 27 de juliolPluja acumulada: 149,7 (mm)Temperatura màxima: 36° el dia 11 de juliolTemperatura mínima: 11° el dia 20 de juliol

Dies de pluja: 8Màxim en un dia: 13,3 el dia 8 de junyPluja acumulada: 52,6 (mm) Temperatura màxima: 36° els dies 28 i 29 de junyTemperatura mínima: 10° el dia 2 de juny

Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

Juny / Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Temperatura Mínima 11,5 10 11,5 15 13 11,5 12,5 13 11,5 13 13,5 13 17 15 15,5 Temperatura Màxima 25 20,5 24,5 25,5 24 26 26 16 24 21,5 24 28 24 29,5 30 T. Mínima Deveses 11 7,5 9,4 13,2 12 10,4 11,2 13,3 10,5 12,5 13,5 12,5 15,3 11,2 12 Pluja/mm. 3,5 0,3 12,9 6,2 13,3 12,6 2,6 1,2 Humitat (%) 48,7 64 70,3 77 75,7 72 77 88 70,7 88 73,3 70,7 75,3 58,3 55 Juny / Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Temperatura Mínima 17 16,5 16,5 11 12 17 17 16 17 15 17 18 15 19 18 Temperatura Màxima 31,5 28,5 25,5 25 30,5 33 34 29 28,5 34,5 34,5 33 36 36 31,5

35

Evolució de les temperatures i pluviometria. De l’1 al 31 de juliol de 2011

Escacs

Sudoku

Sopa de lletres

Solucions:

L’acudit foll

El temps

Pluviometria

calamarsanguilagrimaldosardinarajadespelaiesllobarroescopinyesllagostacigalatonyinacongre

Evolució de les temperatures

Juguen blanques i fan mate amb tres jugades

1. Cxf7+, Dxf7 2. Dh4, Rg6 3. Dh5 ++

Foto: R

oger Torramadé