Kafka, Franz - Consideracions sobre la culpa, el dolor, l'esperança i el vertader camí.pdf

7/30/2019 Kafka, Franz - Consideracions sobre la culpa, el dolor, l'esperana i el vertader cam.pdf

1/9

Consideracions sobre la culpa, el dolor, l'esperangai el vertader carn*

per Franz Kafka

1. El cam vertader transcorre per una corda que no es troba tensada enlaire,sin tot just arran de terra. Segurament, ms aviat sembla destinada a fer ensope-gar que no pas a ser recorreguda.2. Tots els errors humans sn impaciencia, una interrupci prematura d'allbmetbdic, un encerclament aparent de la cosa aparent.

3. Hi ha dos pecats capitals entre els humans, dels quals es deriven tots elsaltres: impaciencia i deixadesa. A causa de la impaciencia han estat foragitats delparads, a causa de la deixadesa no hi tornen. Perb potser noms hi ha un pecatcapital: la impaciencia.A causa de la impaciencia n'han estat foragitats, a causa dela impaciencia no hi tornen.

*Franz KAF~~,Gesammelteerke. Herausgegeben von Max Brod. Taschenbuchausgabe in achtBanden: Hochzeitsvorbereitungen auf dem Lande, undandere Prosa aus dem NachlaJ;I(Frankfurt amMain, Fischer Taschenbuch Verlag, 1995).Els aforismes que aqu presentem, traduits al catala per primera vegada, sn part del llegatinhdit de Kafka i entren dins el conjunt d'escrits que, segons la Ilegenda, I'autor hauria condemnatal foc pbstum. Sn textos gnbmics passats en net en un quadern escolar en octau i procedentsd'anotacions preses entre 1917 i 1919 al llarg dels quaderns anomenats Dieacht Oktavhefe. Afor-tunadament, Max Brod -marmessor i hereu de Kafka- els va inserir dins la seva edici d'ohrescompletes en vuit volums (Frankfurt am Main, Fischer Verlag). El ttol s de I'editor.En la nostra traducci seguim aquesta edici de Brod. Normalment, a cada pagina del qua-dern correspon un aforisme -excepte quan una mateixa pagina en t dos consecutius. Els aforis-mes amb dues xifres consecutives sn resultat de la fusi de dos textos. Els textos ratllats amb llapisper I'autor, pero mantinguts en el quadern net (probablement destinats a ser revisats), sn encap-galats amb un asterisc. Agraim cordialment els suggeriments i les correccions del professor JosepMurgades, gricies al qual aquesta traducci ja no s una deficient train. (N. del1)

Els Marges, 62. 998 63


2/9

4. Moltes ombres dels difunts es dediquen noms a llepar les onades del riudels morts, per tal corn procedeix de nosaltres i encara t el regust salat de lesnostres mars. Llavors, del fastic s'erica el riu, pren un corrent cap enrere i arrosse-ga els morts novament fins a la vida. Ells, perb, sn felisos, entonen canconsd'agrai'ment i acaricien I'indignat,,5. A partir d'un cert punt ja no hi ha cap retorn. S'ha d'assolir aquest punt.

6. El moment decisiu del desenvolupament humi s perpetu. Per aixb, elsmoviments intel.lectuals revolucionaris que consideren nul tot el que s anteriortenen ra, ja que res no ha ocorregut encara.7. Un dels mitjans de seducci ms eficacos del Mal s I'exhortaci a la lluita.8. s corn la lluita amb dones, que s'acaba al llit.9.A. esta molt ufans, creu haver avancat molt en el b perquk, evidentment,corn una cosa sempre atractiva, se :;ent exposat a temptacions de procedkncies que

li eren desconegudes fins ara.10. L'explicaci correcta, perb, s que ha pres lloc en el1 un gran dimoni, i hiacudeixen una infinitat dels ms nnenuts per tal de servir el gran.11/12.Diversitat de percepcions que hom pot tenir d'una poma: la percepcidel xiquet que ha d'estirar el col1 tot just per veure la poma a la taula i la percepcide I'amo de la casa que pren la poima i I'allarga lliurement al comensal.13.Un primer senyal del coneixement incipient s el desig de morir. Aquestavida sembla insuportable, una altra sembla inassolible. Hom ja no s'avergonyeixde voler morir; hom suplica, des de la vella celelaque odia, que el portin a una

altra de nova que encara ha d'aprendre a odiar. Una romanalla de fe contribueixque durant el transport aparegui casualment el Senyor al passads, vegi el presoneri digui: A aquest, no l'heu pas de tornar a empresonar. Aquest ve a mi.14.*Si anessis per una planria, tinguessis la bona voluntat de caminar i,tanmateix, fessis passes enrere, llavors seria una cosa desesperada; perb corn quet'enfiles per un pends costerut, tan costerut corn tu mateix vist des de baix, elretrocs pot ser motivat tamb sols per la naturalesa del terreny, i tu no has dedesesperar-te.15. Com un cam a la tardor: tot just I'acaben &escombrar i torna a cobrir-se

amb les fulles seques.16. Una gibia va anar a cercar un ocell.17. En aquest lloc encara no ha.via estat mai: l'alk transcorre de manera dife-rent, m&senlluernador que el sol brilla un este1 a la seva vora.18. Si hagus estat possible de construir la torre de Babel sense pujar a dalt,hauria estat permks.19.* No deixis que el Mal et faci creure que podries mantenir res en secretdavant d'ell.20. Lleopards irrompen en el temple i es beuen i buiden els cintirs del sacrifi-ci; aixb es torna a repetir sempre de be11 nou; a l'ltim, hom ho pot preveure, iesdev una part de la cerimbnia.21.Tan fermament corn la m i sost la pedra. La sost amb fermesa, perb, solsper tal de Ilencar-la mis Iluny. Peri) tamb en direcci a aquella llunyania con-dueix el cam.


3/9

22.Tu ets la Ilic. Cap escolar de llarg a llarg.23. Del veritable adversari passa fins a tu un coratge il.limitat.24. Concebre I'alegria que el terra sobre el qual et trobes no pot ser ms gran

que allb que els peus cobreixen.25. Com pot hom alegrar-se del mn, excepte Vaan hom fuig cap a ell?26.*D'amagatalls, n'hi ha incomptables, de salvaci, noms una, pero nova-

ment hi ha tantes possibilitats de salvaci com amagatalls.* Hi ha un objectiu, pero cap cam; el que anomenem cam s hesitaci.

27. Fer allb negatiu ens ve, encara, imposat; allb positiu ja ens ha estat donat.28. Quan hom ha acceptat el Mal en si mateix, ja no demana que el creguin.29. Les segones intencions amb que acceptes el Mal en tu mateix no sn pas

les teves, sin les del Mal.* L'animal arrenca el fuet de les mans de l'amo i es fueteja a si mateix per tal

d'esdevenir amo, i no sap que aixb noms s una fantasia engendrada per un nounus en la corretja del fuet de l'amo.

30. El B s en cert sentit desolador.31. No aspiro a l'autodomini. Autodomini vol dir: voler actuar sobre una

posici casual de les irradiacions infinites de la meva existencia espiritual. Perb sihe de tracar aquests cercles al meu voltant, llavors ho faig ms b passivament enel pur embadaliment del monstrus complex, i noms me n'emporto a casa lkn-fortiment que aquesta escena dna e contrario.

32. Les cornelles afirmen que una sola cornella podria destruir el cel. Aixb sindubtable, pero no prova res en contra del cel, ja que el cel significa precisamentla impossibilitat de cornelles.

33."Els mhrtirs no menysvaloren el cos, el deixen aixecar en la creu. En aixbestan d'acord amb els seus adversaris.

34. El seu cansament s el del gladiador desprs de la lluita, el seu treball fouI'emblanquinament d'un rac en una oficina de funcionaris.

35. No hi ha cap haver, noms un ser, noms un ser que anhela el darrer al&,l'ofec.

36. Primer no comprenia per que no rebia cap resposta a la meva pregunta,avui no comprenc com vaig poder creure que podia preguntar. Perb jo no creiapas, noms preguntava.

37. La seva resposta a I'afirmaci que potser posseia pero que no era, nomsfou vacil~lacions batecs de cor.

38. Un es va sorprendre de la facilitat amb que andarejava pel cam de I'eterni-tat; i s que el recorria embalat cap avall.

39a.Al mal, no se li pot pagar a terminis -i hom ho intenta incessantment.Seria imaginable que Alexandre el Gran, malgrat els exits bel.lics de la seva joven-tut, malgrat l'excelelent host que va ensinistrar, malgrat els poders dirigits a latransformaci del mn que va sentir en si mateix, hagus romas a 1'Hel.lespont ino l'hagus travessat mai, i precisament no pas a causa de la por, ni de la indecisi,ni de la feblesa de voluntat, sin per pesantor terrenal.

39b. El cam s infinit, no hi ha res a Ilevar-ne ni a afegir-hi, i tanmateixcadasc mant encara la seva vara infantvola de mesura. Certament, encara has


4/9

de caminar tamb aquesta vara de cam, aixb no et sera pas ob1idat.n40. Noms el nostre concepte del temps, ja que anomenem aix el Judici Final,prbpiarnent s una Llei Marcial.41. La desproporci del rnn sizmbla ser, afortunadament, noms numltrica.42. Inclinar damunt el pit el caip ple de fistic i odi.43. Els gossos de caca encara juguen al pati, pero no els passa desapercebuda lasalvatgina, per ms que ja corri rabent pels boscos.44. T'has posat arreus ridcularnent per a aquest mn.45. Com mts cavalls junyeixes, ms de pressa va -s a dir, no pas el fet d'ar-rencar el bloc des dels fonaments, cosa impossible, sin el trencament de les cor-retges i, amb aixb, el viatge alegre i sense Ilast.46. La paraula ser significa en alemany les dues coses: 'existencia' i 'pertinenca'a Ell.47. Se'ls va plantejar la tria entre esdevenir reis o correus dels reis. A la maneradels infants, tots van voler ser correus. Per aixb hi ha tants correus, corren rabentspel rnn i, com que no hi ha cap rei, es criden els uns als altres notcies que ja notenen sentit. Amb molt de gust donarien f i a llur miserable vida, pero no s'hiatreveixen a causa del jurament de servei.48. Creure en el progrs significa no creure que s'hagi produit un progrs.Aixb no seria cap creenca.49. A. s un virtus i el cel ts el seu testimoni.50.* L'sser humh no pot viure sense la confianca en quelcom &indestructible

en si mateix, amb la qual cosa tant allb indestructible con1 la confianca li podenrestar permanentment ocults. Una de les possibilitats d'expressi d'aquesta per-manencia en I'obscuritat s la fe en un Du personal.5 l.* Va caldre la intervenci de la serp: el mal pot seduir I'sser huma, pero nopas convertir-se en home.52.* En la lluita entre tu i el rnn secunda el mn.53. Hom no pot enganyar ningii, tampoc al rnn sobre la seva victoria.54. No hi ha res ms que un m6n espiritual; el que anomenem rnn sensibles el mal en el rnn espiritual, i el que anomenem mal sols s una necessitat &un

instant de la nostra evoluci eterna.* Arnb la llum ms forta horn pot desfer el mn. Davant d'ulls febles esde-v'ferm, davant d'ulls ms febles t punys, davant d'ulls encara ms febles esdevtpudors i anihila aquel1 qui s'atreveix a mirar-lo.55. Tot s frau: buscar la mesura mnima d'enganys, mantenir-se en la mesurahabitual, buscar-ne la mesura mixinia. En el primer cas, horn enganya el b en lamesura que vol adquirir-lo massa ficilment, i horn enganya el mal en quant liimposa condicions de lluita massa desfavorables. En el segon cas, horn enganya elb en la mesura que aix no s'esforca per el1 ni una sola vegada en el rnn terrenal.En el tercer cas, horn enganya el b en quant se n'allunya tant com s possible, ihorn enganya el mal en la mesura que espera fer-lo impotent mitjancant la sevamixima intensificaci. Segons aixb seria preferible el segon cas, perque horn sem-pre enganya el b, i en aquest cas no enganya el mal, almenys en aparenta.56. Hi ha preguntes que no podrem eludir si no n'estigussim alliberats per


5/9

naturalesa.57. El llenguatge es pot emprar per a tot noms al.lusivament, excepte per alrnn sensual, pero mai de manera aproximadament comparativa, per tal com,d'acord amb el rnn sensible, noms tracta de la propietat i les seves relacions.58.*Es menteix tan poc corn es pot noms quan es menteix tan poc corn espot, no pas quan se'n tenen les mnimes oportunitats possibles.59.*Un escal que no esta profundament excavat pels passos s, vist des de simateix, noms un rbnec acoblament de fustes.60. Qui renuncia al rnn ha d'estimar tots els ssers humans, ja que renunciatamb a llur mn. s aix que comenca a albirar la veritable naturalesa humana, laqual no pot ser altra cosa que estimada, suposat que hom sigui d'igual valor queella.61 .* Qui des de dins del rnn estima el seu proisme no comet ni rns ni menys

injustcia que qui, des de dins del mn, s'estima a si mateix. Queda encara laqesti de si el primer cas s possible.62. El fet que no hi ha res rns que un rnn espiritual ens lleva l'esperanca i ensdna la certesa.63. El nostre art s una existencia enlluernada per la veritat: la llum sobre elrostre fugisser de ganyotes s vertadera, si no, no s res.64/65. L'expulsi del parads s eterna en la seva part principal: aix, l'expulsidel parads s definitiva, la vida al rnn s inevitable, pero I'eternitat del succs (oexpressat temporalment: la repetici eterna del succs) fa possible, tanmateix, no

sols que hagussim pogut romandre permanentment al parads, sin que, de fet,hi siguem permanentment, tant si aqu ho sabem corn si no.66. El1 s un ciutadh del mn, lliure i assegurat, perque es troba subjecte peruna cadena suficientment llarga corn per a donar-li lliures tots els espais terrenals,i tan llarga que no el pot arrabassar fora de les fronteres del mn. Al mateix temps,perb, s tamb un ciutadh del cel, lliure i assegurat, perquk tamb es troba lligatper una cadena celestial calculada de manera semblant. Si vol baixar a terra, l'es-trangula el collaret del cel, si vol pujar al cel, l'estrangula el de terra. 1 anmateix ttotes les possibilitats i ho nota; s, i fins i tot es nega a atribuir-ho tot a un error en

el primer encadenament.67. El1 persegueix les realitats corn un principiant en el patinatge, que a rns arns el practica en algun lloc on s prohibit.68. Que hi ha de rns alegre que la fe en un du casola!69. Tebricament hi ha una possibilitat perfecta de felicitat: creure en I'indes-tructible en si mateix i no aspirar-hi pas.70171. L'indestructible s un; cada persona ho s individualment i al mateixtemps s com a tothom, d'aqu la inaudita alianca indivisible entre els ssershumans.72.*En la mateixa persona hi ha coneixements que, en una completa diversi-tat, tenen el mateix objecte, de manera que cal tornar a remetre's a diversos sub-jectes en la mateixa persona.73. El1 devora les deixalles de la prbpia taula; aix s com, durant una estorieta,esdev rns satisfet que tots, pero oblida corn es menja damunt la taula; perb


6/9

tamb 6s aix coni s'acaben les deixalles. a es ores no4.Si allb que deu haver estat destruit al parads era destructible, 1 hfou determinant; perb si era indestructible, llavors vivim en una falsa creenya.75.* Posa't a prova amb la humanitat. A l'esceptic, el fa dubtar; al creient, el fa

creure.76.Aquest sentiment: aqu no tiro ancores)) i tot seguit sentir al voltant lamarea que oneja i t'arrossega!* Una peripecia. Aguaitant, angoixada, esperancada, la pregunta encerclala resposta, busca desconfiada en el seu rostre inaccessible, la segueix pels caminsms absurds, s a dir, els que s'aparten de la resposta tant com s possible.

77.El tractc anib les persones invita a la introspecci.78.Cesperit comenca a ser lliure quan deixa de ser suport.79.L'amor sensiial enganya sobre l'amor celestial; en solitari no podria fer-ho,

pero com que inconscientment t en si mateix l'element de l'amor celestial, hopot fer.80. La veritat s indivisible, i aix no es pot reconeixer a si mateixa; qui la volreconeixer ha de ser mentida.81. Ning no pot demanar allb que en darrera instancia el perjudica. Si en lapersona en particular sembla ser aix -i potser ho sembla sempre-, aleshoress'explica perque alg demana en la persona quelcom til per a aquest alg, perbperjudica greument un segon alg que hi s mig atret per judicar el cas. Si lapersona s'haguis posat al costat del segon alg des del principi i no pas en eljudici, el primer alg hauria deixat d'existir i, amb ell, tamb l'exigencia.82. Per que ens planyem del pecat original? No s per causa seva que vam serexpulsats del parads, sin a causa de I'arbre de la vida, per tal que aix no mengemd'ell.

83. No sols som pccadors per haver menjat de I'arbre del coneixement, sintamb perqui: cncara no hem menjat de l'arbre de la vida. s pecaminosa la posi-ci en que ens trobem, independentment de la culpa.84. Vam ser crcats per a viure al parads, el parads fou disposat per a servir-nos. El tiostre dest ha estat modificat; no es diu res de si va ocrrer el mateix ambel dcst del parads.85. El Mal s una irradiaci de la consciencia humana en determinades posi-cions passatgeres. No s realment que el mn sensual sigui aparenta, sin el seuMal, que, certament, consritueix el mn sensual als nostres ulls.86. Des del pecat original, soni iguals en la capacitat de coneixement del B idel Mal en allb essencial; tanmateix, precisament en aixb cerquem les nostrespreferencies. Perb ja mis enlla d'aquest coneixement comencen les veritables dife-rencies. L'aparenp contraria s'origina peP segent: ning no pot acontentar-senonis amb el coneixement, sin que s'ha d'esforcar a actuar d'acord amb ell.Perb no se li ha donat la forca de fer-ho, i per aquesta ra ha d'anihilar-se, fins itot amb el perill de no obtenir amb aixb la forca necessaria, pero no li queda resms que aquest darrer intent. (Aquest s ramb el sentit de I'amenaca mortal en laprohibici de menjar de I'arbre del coneixemenr; potser s aquest, tamb, el sentitoriginari de la mort natural.) Ara, davant aquest intent, t por; prefereix anul-lar


7/9

el coneixement del b i del mal (la denominaci ((pecat original)) es remunta aaquest terror); pero el que ja ha ocorregut hom no ho pot rescindir, sin nomsentelar-ho. Per a aquesta finalitat neixen les motivacions. El mn sencer n's ple,tot el mn visible potser no s pas altra cosa que una motivaci d'un sser humidesitjant la tranquilalitat per un instant. Un intent de falsejar la realitat del conei-xement, de fer ja del coneixement la meta.87. Una fe com una guillotina, tan pesada, tan lleu.88. La mort s davant nostre aix com, a l'aula, un quadro de la batallad'Alexandre penjat a la paret. Es tracta que, amb els nostres actes, encara en aquestavida enfosquim el quadro o fins i tot que l'esborrem.89. Un sser humi t lliure albir, i de tres menes: en primer lloc era lliure quanva voler aquesta vida; certament, ara ja no ho pot cancelalar, per tal com ja no saquel1 que ho va voler, ho seria en la mesura que porta a terme la seva voluntat dellavors mentre viu.En segon lloc s lliure en quant pot escollir la manera de caminar i el camd'aquesta vida.En tercer lloc s lliure en la mesura que, com aquell que encara sera una altravegada, t la voluntat d'anar per la vida sota qualsevol condici i d'arribar a simateix d'aquesta manera, i en un cam elegible perb, de tota manera, tan labern-tic que no deixa intacte cap punt d'aquesta vida. Aquestes sn les tres menes delliure albir, pero hi ha tamb, perquk s simulthnia, una uniformitat, i s en elfons tanta uniformitat que no hi ha lloc per a una voluntat, ni lliure ni senseIlibertat.YO.* Dues possibilitats: fer-se infinitament petit o ser-ho. La segona &Sconsu-maci i, per tant, inactivitat; la primera s principi i, per tant, acci.91.* Per a evitar un error de paraula: allb que ha de ser activament destruit,primerament ha d'haver estat fermament aferrat; allb esbocinat ha de ser esboci-nat, pero no pot ser destruit.92. La primera adoraci d'dols fou seguranlent por de les coses, perb, enconnexi amb aixb, por de la necessitat de les coses i, en connexi amb aixb, porde la responsabilitat per les coses. Aquesta responsabilitat va semblar tan mons-truosa que hom no va gosar d'imposar-la noms a un sol ens extrahumh, ja quetampoc amb la intervenci d'un sser hom no hauria alleujat prou la responsabi-litat humana, el tracte amb un nic ens encara hauria estat massa sollat ambresponsabilitat, per aixb hom va donar a cada cosa la responsabilitat d'ella mritei-xa, ms encara, hom va donar a aquestes coses tamb una responsabilitat relativasobre els homes.93.*Per darrera vegada psicologia!94. Dues tasques del principi de la vida: limitar progressivament el teu cercle

i comprovar sempre de be11 nou si no romans amagat en algun lloc fora del teucercle.95.*El Mal s de vegades en la mh com un instrument que, conegut o desco-negut, pot ser deixat sense resistencia a un costat si aix es vol.96. Les alegries d'aquesta vida no sn pas les seves, sin la nostra por d'ascen-dir a una vida ms alta; les tortures d'aquesta vida no sn p:is les seves, sin6 les

Els M n r ~ s ,2. 1998 69


8/9

nostres prbpies tortures a nosaltreij mateixos a causa d'aquella por.97. Notns aqu el sofriment s sofriment. No s pas que els que aqu pateixenhagin de ser erialtits en altra banda a causa d'aquest sofriment, sin que allb queen aquest mri s'anomena sofriment en un altre mn s, inalterat i noms allibe-rat del seu contrari, la felicitst.98.*La noci de l'extensi i la plenitud infinites del cosmos s el resultat de labarreja extrema entre una creaci laboriosa i una autoconscikncia Iliure.99. Molt ms opressiva que la ms implacable convicci de la nostra actualsituaci pecaminosa s la ms feblc: convicci de l'antiga, eterna justificaci de latiostra temporalitat. Noms la forqa de comportar aquesta darrera convicci, queen la seva puresa abasta completanient la primera, s la mesura de la fe.

* Molts suposen que al cost,it del gran engany originari encara es preparaun petit engany especial expressament per a cada cas i que, aix, quan s'interpretauna obra d'amor al teatre, a banda del somriure fals per al seu estimat, l'actriuencara t un altre somriure especialinent simulat per a l'espectador del tot concretdel galliner. D'aixb, se" diu anar niassa lluny.100.Pot haver-hi un coneixement sobre les coses diabbliques, pero no pas capfe en elles, perquk res no s rns diabblic que el que hi ha.101.El pecat sempre ve francament i cal agafar-lo conjuntament amb els sen-tits. Va a les seves arrels i no n'ha de ser arrencat.102.Tots els sofriments, al nostre voltant, hem de patir-los tamb. Tots nosal-tres no tenim pas un cos, sin un creixement, i aixb ens porta a travs de totes les

penes d'aquesta manera o d'aquella. Aix com l'infant es desenvolupa a travs detots els estadis de la vida fins a la vellesa i la mort (i cada estadi, en el fons, semblainassolible a l'anterior, en el desig o en por), aix mateix ens desenvolupem nosal-tres (no metiys profundament lligais a la humanitat que a nosaltres mateixos) atravs de tots els sofriments d'aquest mn. En aquest context no hi ha cap lloc pera la justcia, pero tampoc per a la por als sofriments o per a la interpretaci delsofrinient cotn a mkrit.103.Pots cotitenir-te davant els sofriments del mn, aixb set deixa al teu albiri es correspon amb la teva naturalesa, pero potser aquesta contenci 6s precisa-

merit I'nic sofriment que podries evitar.104.El mitjh de seducci d'aquest mn, com el senyal de garantia que aquestmn noms s un passatge, s el rnateix. Amb ra, ja que noms aix pot aquestmn seduir-nos i aixb es correspon amb la veritat. El pitjor, pero, s que desprs&una seducci reeixida oblidem el senyal i, aix, a fi de comptes el b ens ha atretfins al mal i l'esguard de la dona ens ha atret fins al seu Ilit.105.La humilitat dna a tothom, tamb a l'esceptic en solitari, la relaci msforta amb el proisme i, a ms, de seguida, noms que amb humilitat completa iduradora. Pot fer-ho per tal com s la veritable llengua d'oraci, al mateix temps

adoraci i el lligam ms ferm. La relacid amb el proisme s la relaci de l'oraci, latelacid amb si mateix s la relaci de les aspiracions; de I'oraci es pren la forca pera les aspiracions.

* 1)ot.s conkixer alguna cosa ms que engany? Si mai es destrueix l'engany,ja no t's perniks de fixar-t'hi o esdevens estatua de sal./'O ext tos


9/9

107.Tots sn molt simpatics amb A., com quan hom tracta escrupolosamentde preservar fins i tot de bons jugadors un excel.lent billar fins que arriba el granjugador, examina acuradament la taula, no suporta cap error previ, pero quan el1mateix comenca a jugar s'hi esbrava de la manera ms irrespectuosa.108. Pero llavors va tornar al seu treball, com si res no hagus ocorregut.)) suna observaci que ens resulta familiar d'una confusa abundancia d'antigues con-talles, si b potser no apareix en cap.109.No es pot dir que ens falti fe. Noms la simple realitat de la nostra vidano s'ha d'exhaurir en absolut en el seu valor de fe. Aqu hi hauria un valor de fe?No es pot no-viure.))((Fins tot en aquest "no es pot" entra la potencia demencia1de la fe; en aquesta negaci rep forma.))

* No s necessari que surtis de casa. Queda't a la teva taula i escolta. No, noescoltis, simplement espera. No, no esperis, estigues completament en silenci isol. El mn s'oferira al desemmascarament, no pot fer altra cosa, es retorcariembadalit davant teu.

Eaducci de Guillem Calafirra

Documents

Kafka, Franz - Consideracions sobre la culpa, el dolor, l'esperança i el vertader camí.pdf