SAL I XEIXAPUBLICACIO MENSUAL DEI, TERME DE SANTANYI - ANY 11 - Nimi JUIJOI, 85 - 100 ots.

FOTOGRAFIA: RAFEL GIL —1958— Arx. Vidal i Tomàs.

SANT JAUME 85La festa de Sant Jaume arriba com un llumeneret blau portador de gaubança.

Sant Jaume festa a Santanyí. La Plaça il.luminada, l'obligat passeig amb tanta degent, les enyorades torroneres, els gelats a les tavernes, el cadafal que amb eltemps ha vista limitada la seva altura, els paperins sonors i tradicionalment blancs,la música i el concert... Sant Jaume d'enguany compleix 199 anys, equivalent a al-tres tantes festes, a altres tants d'actes. Un d'aquests actes contempla l'aparicióde "Sal i Xeixa", ara fa un any, i que de bell nou es presenta donant-vos una abraçada.

REX MOTORS S.A.CONCESIONARIO OFICIAL

BMW BALEARESExposicion y Venta:Juan Alcover, 24 - Tel. 46 31 66 - PALMAServicio Técnico:G.R. Ortega, 22 - Tel. 46 48 66 - PALMA

RENAULT

COMPRA - VENTA

VEH1CULOS NUEVOSY USADOS

Talleres

PONS - PERELLÓCi. Ilaneras, 48 - Telefono 65 36 68

SANTANYI (Mallorca)

FABRICA DE QUESOS

GRIMALTQUESO MALLORQUIN

GRASO Y SEMI GRASO

TAMANOS NORMAL Y MINI

TIPO EDAM

Escuelas, s/n

Tel. 65 39 14ES LLOMBARDS'

SANTANYT

VENDO

EMBARCACIONMADERA

20 pahnosmotor Diesel

CALA FIGUERA

TeL 65 33 06

SALIE I A

PUBLICACIO MENSUALDEL TERME DESANTANY1.

Dep. Legal PM 393-1984.

Consell de Redacció:

Miquel Barceló VidalAntoni Burguera CabrerMiquel Pons BonetAndreu Ponç FullanaMarc Vallbona Adrover

Col.laboradors:Blai Bonet RigoMaria del Mar Pons

Andreu Server MasSebastià Vallbona BonetMiquel Pomar BoschGeroni Burguera VidalBaltasar Vidal Sbert

Fotògrafs:Joan Pinya Amengual

Antoni Burguera CabrerFoto Bordoy

Administrador:Simó Escales Escales

Redacció, Administració iPublicitat:Biblioteca Casa de Culturade Santanyí.

Preu de la suscripció:100 pts. el número.

Dels articles publicats enaquesta revista sols en sónresponsables els seusautors.

Imprimeix:Edicions Manacor, S.A.Ronda del Puerto, 60Manacor.

(144-4-7

SANT JAUME - 199i «SAL I XEIXA» ANY II

"S'atlota em demanàSant Jaume quin temps venia.Li vaig dir que no ho sabiaperquè encara no teniadoblers per fer-la ballar". (Cançó popular)El jove enamorat va dir una petita mentida . a l'estimada, que volia assegurar-se, de

bona hora, del Iluiment personal i de l'admiració total, la nit calenta dei ball de SantJaume, quan la treuria a ballar, a la Plaça, les primeres encantades pel saig. 1 bé que hosabia el jove i bé que ho sala el jove, el que passava era que tots dos feien el beneit . da-vant la mateixa ¿Avui i sempre qui no recorda quan ve Sant Jaume, tanevocat pels predicadors que el presentaven cavalcant sobre un cavall blanc o fulminantcom "un rayo mortífero"? ¿Qui no sabia quan venia Sant Jaume, quan els batadors s'ai-daven perquè els coets i rodelles festius no els trobassin amb les piramidals garberes ran del'era i la palla sens entrar i es calàs foc l'anyada? ¿Qui no esperava Sant Jaume quan em-mudia la tonada circular que pujava de les eres i era reemplaçada pels altres sons de xere-mies, guitarres i guitarrons i violins o les altres del repertori de les trompes "del Tercio",la Banda Municipal o Santanyí-Jazz o Pontàs?

Si entany, per aquestes calors, el fer festa era un interrogant, —faran festa? No faranfesta? Ja enramellen! Ja posen un cadafal!— ara com ara ningú dubta que Sant Jaume deSantanyí no "ha perdut ses fantasies". Ja no es pregunta si hi haurà festa en tot cas¿quina festa faran? La festa és qualcom necessari a l'home i forma part de la seva prò-pia existència. Es pot pensar que als temps que correm cada dia és festa i a cada indret.Maldament. Tenim necessitat de la festa perquè no s'esborranqui l'estructura de la nostrapròpia història. Cada Sant Jaume és una monjoia, és una pàgina vivencial, és història. Sifos possible contemplar els actes de festa de tots els temps, quants d'esdeveniments signi-ficatius hi localitzaríem. Precisament correm l'any 199, en manca 1 per arrodonar el se-gon centenari, 1786-1986, de la festa santjaumera lligada a la Festa de l'Obra. Per aquestsdies es barren dos segles que el Rector Nicolau Pons replegava pedra de Santanyí, "voycontinuando en aprontar piedra", per a bastir la nova església aprofitant les almoines delRector Reus i les almoines dels carestiosos santanyiners. Des de 1786, dins el blau cel ju-lioler, aniran de la mà el cavaller Sant Jaume i de dama de l'Obra i , llavors, els cotoners,o cossiers, els alegrarien amb el pas de la seva dansa. Cent-noranta-nou santjaumes i qua-si cent-noranta-nou esdeveniments entre els petits i els grossos i de tota casta: acció degràcies perquè un fill de Santanyí ha arribat a bisbe a Amèrica, el Rector Cerdà enfila al'alta fornícula del retaule la imatge de l'apóstol, 1879, el 1902 s'inaugurà la Sala nova,segons projecte del mestre Vaquer, el 1931 va veure llum verda el periòdic local "Nues-tro pueblo", de tan minsa durada... i tantes i tantes coses, que seria llarg enumerar dinstantes i tantes festes de Sant Jaume a Santanyí, de festa a sa Plaça —nucli urbà de convi-vència— sonoritzada per el dric-dric sedós i suau de l'enramada temporal de paperinsblancs, quan altíssima oneja la bandera blanca a resglésia. 1 entre tantes i tantes coses fe-tes Santanyí, aixeca la banderola d'un any de vida, encén l'espelma del primer aniversari,"Sal i Xeixa", dues realitats lligades, fetes símbols d'una vila que troba a la mar i a la terrael condicionament de la pròpia subsistència.

Fa un any que "Sal i xeixa" es presentava amb les següents paraules: "Amic lector:Tens dins les teves mans el primer número d'una nova revista, que com un infant de bresespera la teva acollida per poder viure i créixer i , si tu ho vols, arribar a una edat benavançada".

Qui va escriure aquestes paraules gaudeix de "Sal i xeixa", per ell batiada, a unes al-tres contrades, a unes altres voreres de mar, on la xeixa i la sal tenen el vertader sentit.I em referesc- a l'amic absent, En Joan Coves, en Joan Talaia de "La cosa poètica", quetanta quimera havia posada a la barca "Sal i Xeixa" tirada a la mar amb el crit esperan-çador de "Barca nova, tenguis bon vent".

¿Quin vent ha empès la barca-la revista? Lector amic, tú tens la paraula, nosaltresservam la il.lusió. ¿Hem sortit del port, de la boca de sa Cala, hem albirat nous hortizons?Lector amic, tú tens la paraula, nosaltres servam la il.lusió. ¿Què hi ha darrera aquest mor-ràs, aquella obscura ona o aquell nigul es sols prometedor? Lector amic, tú tens la parau-la, nosaltres servam la il.lusió, la il.lusió de fa un any de caminar pel cam; lliure, quenosaltres mateixos espedregam.

Amb tu, lector amic, un any, el primer de "Sal i xeixa", una realitat de la realitat deSantanyí, que t'abraça com a manifestació festiva, coral, com una revetla tot just abansde Sant Jaume, amb el desig de fer festa-festa i el vot perquè preparis tot el rest de murta—alegria— a la façana, tota la solada de murta —alegria— al carrer perquè el 1986, el cava-ller Sant Jaume i dama de l'Obra compliran dos-cents anys de ser nostres. Lector amic,camina i fes festa amb nosaltres, "Sal i xeixa" t'acompanya.

Miquel Pons.

CARTES A «SAL I XEIXA»Carta abierta al Concejal deCultura del Ayuntamientode Santanyí y al Consellerde Cultura de les Illes

Conseller, i,qué pasaría si sedeclarase un incendio en elMunicipio, o si este jeeptuviera un accidente decirculación y quien loconduce, legalmente y ofi-cialmente, no pudiera ha-cerlo?

Y aún hay màs. Su-pongo que NO IGNORANque los exàmenes de "pre-paratoria" se califican conun simple "agto" o "noapto"; pues bien, losalumnos que presenta elSr. Bonet, ademàs de sertodos "aptos", en las hojascalificatorias del Conser-vatorio, "alguien" afladeunas crucecitas para quelos papàs puedan creerseque sus hijitos aprueban con"sobresaliente". Ya es elcolmo, o no?

En el examen, mi hija,se equivocó en varias no-tas • musicales, durante laprueba de solfeo, pero rec-tificó (rectificar, es de sa-bios, dice el refranero) y lateoría la contestó correcta-mente. La suspendieronno fue "apta".

Los alumnos del Sr.Bonet, , y yo estaba en elaula, no contestaron atodas las pruebas, y fueroncalificados "aptos". (EnSantanyí, léase "sobresa-liente").

,Qué saben uds. de es-to, Srs. Concejal y Conse-ller, o también ignoran esos"trequemeneques"?

Srs. Concejal y Con-seller, ¿por qué no sepa-ran, de una vez por todas,la Política de la Cultura yde todo 1 demàs?

Sin ànimo de haberofendido a nadie, se despi-de una madre dolida, portanta "igualdad".

Fdo. Margta Vidal FerrerDNI 78.192.669

MOVIMENT DEMOGRAFIC (mes de juny)

NAIXAMENTS-Manuel Barceló Risco.Anabel Arroyo Jakobs

DEFUNCIONS-Nadal Miquel Vicens-Catalina Suau Rigo-Francisca Servera Ensefiat-Isabel Rosselló Vicens

• MATRIMONIS-Pedro José Medina Sánchez /Margarita Roca Llopís-Ramón Silvela Capo /Jacoba Ribo Burguera

Distinguidos srs.Quiero suponer que lo

que voy a contarles lo ig-noran.

A principios de estemes de junio, mi hija, de8 ailos, se presentó al exa-men de "Preparatoria desolfeo" en el Conservatoriode Música de Palma de Mca.Una vez finalizados éstos,el claustro de profesoras meinformó que para recogerlas notas tendríamos quevolver al día siguiente;pero, cual no sería misorpresa, al ver que D.Miguel Bonet (i,profesor?de música del Ayuntamien-to de Santanyí) se mofa-ba de los alumnos presen-tados por otros profesorestitulados, diciendo por todolo alto que sus alumnos seIlevarían las notas elmismo día, y que todoshabrían aprobado, pu-diendo comprobar, por mimisma, y a través de unade sus alumnas que me co-mentó haber fallado la teo-ría y no haber sabido can-tar correctamente la prue-ba de solfeo. Y así fue, enSecretaría le informaron delos "aprobados" de susalumnos, sólo de los suyos,o sea de los que se presen-taban a través del Ayun-tamiento de Santanyí. Y lespregunto, yo, Srs. Con-cejal y Conseller, nosabràn nada de todo esto,verdad?

Y para màs inri, elSr. Bonet viaja con susalumnos a Palma, condu-ciendo el jeep del Serviciode Bomberos de "su" Ayun-

X tamiento; y les vuelvo a pre-

guntar, Sr. Concejal y Sr.

NOTICIES LITERARIES-Salvador Bonet Fernández ha guanyat el premi de poesia"Reina Amalia" amb el poema "No se haga ilusiones donPoeta".

-Hilari de Cara i Casalier, veí d'Es Llombards és l'au-tor de"L'espai del senglar" de la col.lecció "Tià de saReal", no. 27, de Manacor.

AGRAIMENTDavant les nombroses manifestacions de condol

rebudes des de S'Aqueria Blanca i Santanyí, amb motiude la mort d'Enrique Fernández Navarro, la seva vídua,fills i familiars en la impossibilitat de correspondre per-sonalment ho volen fer pel mitjà d'aquesta nota.

Moltes de gràcies a tots.

RECTIFICACIOAl no. anterior de Sal i Xeixa on diu Tomeu Brunet,

nou president del C.D. Alqueria, ha de dir Tomeu Bonet.Error d'imprenta fou l'omisió de l'autor de la foto-

grafia de la portada del número passat. Ell era Marc Vidal.

METEOROLOGIA DEL MESDE JUNY DE 1985

Dades obtingudes per Gregori Suau en Es Molí Petit

Temp. mínima Màxima L. ploguts

17 25

4

17

27,5

17,5

25

16

27

17

27,5

18

27

19

27

17

21

16,5

22

16

21

17

25

18

28,5

21

28

20

28

18

25

18

25

18

25

19

25

17,5

27

17

24,5

17

25

19

27

16,5

24

18

2518

32

18

27

18,5

21

19

23,5

10

27

19,5

27TOTAL 4

Dies

123456789101112131415161718192021222324252627282930

a càrrec de Bel Vidal.

Un fred dia d'hivern de1938 els roures i les alzi-nes del Montseny veien comun home jove, que noméstenia 25 anys, moria llunyde la seva illa. Era Barto-meu Rosselló-Pbrcel. Refe-rint-se a ell, ens diu Salva-dor Espriu: ',veig un homejove i nerviós, moll noble,bo i prou intel.ligent per

•semblar senzill. Les sevescreences li oferiren suporta un natural entusiasme, ita seva generositat no vahaver d'enfredorir-se en nor-malíssimes decepcions. Vasaber llegir i conversar,aquests difícils guanys d'unaadulta cultura. Servi amb ri-gor una exigent vocació.

es conservà fidel a un esperiti a una llengua i va ser,enmig de tot, afortunat (...).Va conèixer amb amor elslímits de la seva illa i la se-va ciutat, va somriure alsseus somnis davant una mar

perfecta i pagà amb unsquants versos autèntics la"vana agitació d'haverviscut". Quasi cinquantaanys després, els camps dexeixa de Santanyí veiencom un càlid dia de prima-vera allargava la mà a enJoan per emprendre un llargviatge, i a nosaltres ens ve-nia a la memòria el que ellhavia escrit no feia molt,recordant el vell poeta,"només moren joves aquells

que els déus estimen".Avui, davant d'un full

de paper en blanc, trists perl'absència de l'amic tan es-timat, volem continuaraquesta secció que ell creài mantingué, i ho farem ambun poema dedicat a l'estiu,escrit per Rosselló-Pbrcelprecisament el mes de fe-brer de l'any anterior ala seva mort.

L'ESTIU PLE DESEDES.

Clavell i geranivelluten la porprade les roses. Besenun mig dia jove.

L'estiu ple de sedescorona la pompade l'espai. Esclatasal i bronze, roca.

Sumptuós, l'oratgel'esquinça, l'isola...I dins el jardí,

el mata d'aroma.

Flaires blaves, branquesrosses, malves, cauen.Torna el carro. Portaraims i magranes

I la nit el toca,humida i amargamort, amb herbes, riusa les cames nues.

L'ART EN LA MATERIA

Pas a pas es pot se-guir la història de NostraDona del Carme de Portope-tro.

L'escultor català En-ric Monjo es va entendrirdavant el gest de l'EcbnomJoan Sastre, de S'AlqueriaBlanca, que com unmanobre qualsevol aidavaals picapedrers a bastir lanova església de Portopetro.

Davant l'entrega icol.laboració del sacerdotobrer, l'escultor va tenirun altre gest que, a la vega-da, fitaria per a sempre laseva estada a sa Roca Blan-ca, de Portopetro. EnricMonjo va prometre unaimatge per al nou temple.El dia 11 de març de 1955arribà l'airosa figurad'alabastre acompanyadad'un Crist. El 3 de juliolla beneïa Mossèn GabrielRebassa, Arxiprest de Fela-nitx.

La imatge és una inter-pretació que recorda les ta-lles de Verges i Reines, es-culturada per un mestre delsnostres dies sens oblidar lahistòria de l'escultura clàs-sica.

M.P.

•rxin

Es conferí la ton-sura a Bartomeu Bramona(ADM).

1485.-Escolliren a Santa-nyí 3.000 quarteres deblat, el 1486 6.000 quar-teres (ARM).1557.-Del bisbat avisarenal vicari de Santanyí que ainstàncies del venerable Ar-nau Reió amonesti a J. Bo-net i Miquel Vicens quedins 10 dies pagui 2 lliuresque li deven per una misacantada (ADM).

1685.-Mateu Ferrer eraescolà de la parròquia(APS).1790.-Amb motiu de laseva mort, s'aixecà inventa-ri de totes les pertenen-çes del Bisbe Verger (Arx.AP).1838.-Nasqué mn. GuillemVadel, des Goret Vell, quemés tard seria vicari de laCosta (CTM).1916.-Es beneí la imatge dela Puríssima, feta per lacasa Gumbau. Costà 750pts. (APS).

Cicclaus

SALUTACIO DEL BATLEPuntualment amb les

calors del juliol, venen lesFestes de Sant Jaume, idonam gràcies a Déu,perquè la tradició de cele-brar la Festa Major, anydarrera l'altre no es perdi així podem gaudir anual-ment d'aquests dies revi-ficants. Uns .inys són bonsi d'altres no ho són tant,però els dies de gau-bança festiva de la nostraFesta Major, seran com anova saba per seguir en-davant dins la tasca de lavida.

Era l'any passat, tam-

bé per les festes de SantJaume, quan va començara apareixer la nostra revis-ta santanyinera "Sal i Xei-xa", ja ha cumplit un anyi aixb ens alegra, perquètot el que sigui comuni-cació i convivència respec-tuosa entre tots nosaltresés altament positiu i dig-ne de la millor gaubança.

Per aixb aprofitam l'a-vinentesa, i amb el desigde què aquesta convivènciaestigui cada dia a un escalómés alt, per dir-vos que elfet d'ocupar el càrrec quetenim ens obliga a pren-dre decisions importants i

inclinar-nos cap a una o alt-tra tendència. Sempre ensdecidim pel que honrada-ment creim que és mésjust i convenient per San-tanyí, però moltes de ve-gades passam pena perquèamb aquestes decisions nos-tres no sempre podem donarcomplaència a tothom, talcom seria el nostre gust.Sabem que podem con-tar amb la vostra compren-sió.

Però ara estam de festa,i aixb . significa alegria, paui bé, que és el que desit-jam per a tots els santa-

nyiners i els amics de San-tanyí. Vos convidam alsdiversos actes que s'han pro-gramat, participau si podeu,perquè les festes tendranuna major rellevància, entant en quant contin ambla participació del majornombre possible de parti-cipants. Facem d'aquestsdies unes jornades de germa-nor i sana alegria i si podemaconseguir que això sem-pre duri així, serà comsi fos festa cada dia.

Una abraçada.El vostre batle, Cos-

me Adrover Obrador.

ELS COMPTES CLARSHa complit un any la

•revista "Sal i Xeixa" i alIlarg d'aquest any hemtengut sal i també xeixa,poca aigua al Terme peròhi ha hagut neu. Tot aixòha donat un bon bollit queadministrativament diu ai-xí:

Després de repartir elprimer número, gratui•, emvaig fer càrrec d'adminis-trar la revista. Primer l'arri-bada de sol.licituds de sus-cripció, que ordenats pergrups de població, cor-respon així al dia d'avui:Santanyí 194Es Llombards 18S'Alqueria Blanca 42Calonge 4Cala D'Or 7Porto Petro 3Cala Figuera 15Palma 26Reste de Mallorca 12Península 11Estranger 1

De tots ells hi ha quedir que un d'Es Llombards,un de S'Alqueria Blanca i unde Santanyí, s'han donat debaixa.

No sols els suscriptorsllegeixen la revista, jaque hi ha molta gent quesense esser suscriptors lacompren en els llocs de

venda.A Santanyí el més

comprat fou el no. 2 amb136 exemplars.'

El menys, el no. 10amb 50 exemplars.

A Es Llombards el méscomprat fou el 12 amb17 exemplars i el menys el9 amb 8 exemplars.

A Calonge i Cala D'Orel més venut fou el no. 8amb 41 exemplars i elmenys el 2 amb 15 exem-plars.

A S'Alqueria Blancafins al no. 9 s'havien ve-nut 48 exemplars.

La publicitat ha donatuns ingressos de 194.600pessetes.

La Comunitat Autò-noma ha concedit una ajudade 35.000 pessetes i el Con-sell Insular, una subvencióde 50.000 pessetes.

Després de pagar l'im-premta, que ha pujat568.775 pessetes sensepagar la factura delno. 1 que la subvencionàl'Ajuntament, altres factu-res de material fungible id'altres, ens resta un petitremanent.

Aquest primer any hiha hagut algunes ganànciesque empram amb bona part

amb aquest no. 13 ex-traordinari, per entrar enbon peu dins el segon anyde vida de "Sal i Xeixa".

També des de l'admi-nistració i en nom detot el Consell de Redac-ció i col.laboradors vulldonar les gràcies a tots els

establiments del terme qued'una manera desinteressadaens ajuden en la venda de larevista.

Havent donat un estrac-te actual dels comptes, vosdiu adéu, fins l'any que ve.

l'administradorSimó Escales

ANUNCIAU-VOS SAL I XEIXA

UN SANT JAUME DE FA VUITANTA ANYSMiquel Barceló i Vidal

Aquell any de 1905,romangueren definitiva-ment acabades les obres dela Sala nova malgrat la se-va inauguració i benedicciópel rector Sitjar, haguera es-devingut Pany 1902.

La primera sessió ple-nària de l'Ajuntament ala nova Casa Consistorials'havia realitzada el 3 d'a-gost d'aquell any, encaraque els baixos deci no estassin acabats.

Mentre havien durat lesobres, les oficines munici-pals estaven instal.lades enel carrer Centro no. 22.

Era pel mes de maigdel 1904, quan el mestrede picaperers Miquel ServeraEscales, deixava col.locadai enllestida tota robra depedra viva dels baixosdel nou edifici.

El dia 27 del mesde novembre del 1904,l'Ajuntament presidit ales-hores per D. Joan Vergeri Tomàs, signava el con-tracte amb el rellotger Mi-quel Girbent per la cons-trucció del rellotge.

El contracte consta dedotze condicions, es-sent la segona la que diuque l'entrega i col.locaciódel mecanisme s'havia defer dins la primera quin-zena del mes d'abril del1905. El preu total delrellotge i els seus arreusfou de 3.200 pessetes apagar en dues vegades,"Cuando el reloj estécolocado y marche per-fectamente tocando en elmodo consignado en la pri-mera condición, transcu-rrido que sean quince díasconsecutivos, se abonarà alSr. Girbent la mitad delprecio estipulado o sea milseiscientas pesetas y la otramitad restante a los trein-ta días de marcha".

El 4 de desembre del1904 s'acordà la comprade la campana a la "Fundi-ción Mallorquina", assenya-lant la primera quinzenadel mes dabriLl del1905 per a Pentrega icol.locació a la torrecoincidint amb el mun-tatge del rellotge.

Per afrontar el dispendide tot això, s'aprovarenuns impostos extraordinaris

els quals es feren impopu-lars, sobretot a Ses Sali-nes i Es Llombards, al.le-gant 1s seus habitadors qued'allà no sentirien tocarles hores.

Pel març del 1905 lacampana i el rellotge esta-ven acabats. Antoni Ferreri Rigo cobrà dotze pesse-tes per a traginar els 632quilos de campana desde Ciutat a la Vila. El seupreu foren 2.149,77 pesse-tes.

Jaume Ginard i Clartraginà amb el carro tots elsaparells del rellotge, co-brant per aquesta feina18 pessetes.

Era el dia 24 de marçdel 1905, quan per pri-mera vegada, els santa-nyiners sentiren tocar leshores del rellotge de la Sala.

La llum de dos quin-qués il.luminava dins la fos-cor de la nit, Pesfera.

"Siendo no muy le-jano el día de San JaimeApostol Patrono de Espa-ria y teniendo en cuentala tradicional costumbredel Municipio, acordóse ensentido unànime que en elactual afto (1905) y endicho día se celebre laacostumbrada Festividad,así civil como religiosa, paralo cual también acuerda elAyuntamiento los acos-

"tumbrados gastos..."Eren els preparatius i

primers acords per la cele-bració , un any més,de la Festa Major.

Per aquest any, la festaseria com sempre, comcada any, sols que el ma-teix dia de Sant Jaume, elconsistori es reuní en ses-sió extraordinària, con-vocada a conseqüència d'u-na instància presentada peralguns veïns de la Plaça.

El batle, al.legant que.Passumpte podria afectar aPordre públic, declaràaquesta sessió, secreta.

La sol.licitud, objectede la instància, dreçava al'Ajuntament la peticióque el ball que es feia elvespre a la Plaça, aquestany es realitzàs a la partpropera a la Casa Consis-torial, basant-se en què ésredifici de major impor-tància i ornamentació perla seva recent construc-ció i perquè prop d'ell"....existen el mayornúmero de establecimientosen donde se sirven losrefrescos que en estaépoca estan a la ordendel día. " S'adheria aaquesta petició el mestrede la música,

su adhesión en el mayorefecto que la música debeproducir".

Tothom estigué bé d'a-cord en canviar el lloc delball, ja que "...el últi-mo pasado ario se efectuóel baile emplazandose unatribuna en la acera conti-gua a la casa de Pedro Po-mar, que por completointerrumpió la circulacióndel público y que por ellose suscitaron diagustos e in-convenientes".

No sabem que hi haviadarrera aquesta tan impor-tant, petició del veïns dela part baixa de la Plaça,però tot el Consistori hivengue a bé.

I això que la "tribu-na" estava col.locada almateix lloc que l'any an-terior.

Aquest any les curseses feren al carrer Llane-res.

Es Panècdota d'unSant Jaume, d'ara fa vui-tanta anys.

1 per acabar vegeu al-gunes de les despeses de laFesta Major del 1905:

"A Margarita Rosselló,por 36 libras de bizcochosa 0,75 pts, una . . 27,00.

A D. Gabriel Gelabert,por un programa de fuegosartificiales . . . 105,00

A Antonio Pons "Go-rrit" gaitero, tamboril yfabiol 14,15

A Miquel Picornell (Di-moni de sa Festa) . . . .5,00

A Damian Barceló,valor de "sa arboçera"yjornal para prepararla . 4,10

A Antonio Covas,Sebastián Xamena y GabrielSalom, tocadores en elhaile 9,10

A D. Rafael Sitjar, cu-ra Parróco, 36 pesetaspor la cera quemada en laFestividad de San Jaime.

A D. Agustín Munta-ner Pbro. Vicario, 44 pese-tas importe de la festivi-dad expresada en la partede gastos originados en laParroquia.

...1 així fins a un to-tal de 497,75 pesse-tes entre les despeses ci-vils i religioses. Com veis,en cent durets es feienles festes de vuitantaanys enrera.

Que aquest Sant Jaumed'enguany, com els d'abans,sia motiu d'alegria i gau- ;*bança per tots.

Molts d'anys 1,․))

MATADERO DE AVES

M. CABRERC/. Estación,. 44 -

ES LLOMBARDS

La madona de Can Boira el sabater Llorenç,la parella de més edat assistent a la

festa homenatgeAmb motiu de celebrar-

se l'homenatge als nostrespadrins, organitzat per "laCaixa", i del qual en donamnoves a la INFORMA-Cl 0 LOCAL. heal visi-tat a la parella de més edatque assistí a la festa.

Llorenç Burguera,conegut per el sabaterLlorenç, fou l'home de mésanys que participà, (L'homemés vell de la vila ésl'amo En Lluc des molí,98 anys, no pogué assistirdegut al seu estat de salut).

-Padrí Llorenç, quindia vàreu néixer?

-El 10 de setembrede 1888. En manquen dosmesos per a fer els 97 anys.

-Que recordau de la vos-tra joventut.

-Jo vaig néixer a SesSalines, però quan eren deSantanyí. D'al.lot vaig venira la vila a fer de mosso desabater amb l'amo En JoanPons "Traspasser", que esta-va just devora sa Caixa.

-Ereu molts que treba-Ilaveu?

-Devers una dotzena; iféiem unes sabates moltben festes.

-1 després...-Després em vaig voler

casar, i primer em vaigestablir pel meu compte.

-Vos anaren bé els ne-gocis.

-No em podia queixar.Hi havia molta feina de fo-ra. Reberem unes formesper a fer sabates de Françaque es deien estil "morro debou" i tenguérem moltaaceptació. Entre els que tre-ballaven a ca meva i els ques'emportaven feina al seudomicili, tenia a les sevesordes una vintena d'opera-ris.

Cal dir que el sabaterLlorenç és sord com unamassa ; i que solsament la pa-ciència i el parentesc han fetpossible aquesta entrevis-ta.

-Vaig tornar sord —ensal servei militar.

Anàrem a fer tir. Jo per-oe què era més baixet em

ren ajonellar, i dos com-panys meus em col.locarenun fusell sobre cada espat-,la per afinar el tir. Al cap

d'una estona de donar trons,les orelles començaren a ra-jar-me sang. Això fou el

principi d'aquesta sorderaque ha anat progressant finsarribar a no sentir-higens.

Parlam ara amb madaMaria Suau Sastre, de CanBoira.

-Quin dia nasquèreu.-Dia 29 de gener de

l'any 1886.-Sabeu perfectament

que sou la persona de mésedat de Santanyí, no és ver?

-Sí, i molt contenta quen'estic, i tenc moltes ganesde fer es "sentenario".

-Que recordau de la vos-tra javenesa?

-Jo de petita estava acal capellà Soler, que tam-bé feia escola'. Era "tio"meu, germà de ma mare.

-En aquell temps —se-gueix dient— no hi havia gai-re devertiments, quan ve-nla Sant Jaume ball de boti corregudes. De ninam'agradava ballar boleros,però llavors vaig tenir aquestmal de peu que m'ha fetcoixejar tota la vida; vaesser per mor d'una seda.

-A quina edat vos casà-reu?

-Als vint-i-un anys. Ten-guérem tres nins i dues ni-nes. Una filla morí als 20anys; i un fill, en Julià, elmataren al "frente" el 1938.Està enterrat a Jadaque(Guadalajara) tenia 20anys també.

Em mostra una cartaengrogueida. Es la que l'hianuncià aquest succés. Elsulls se l'hi entelen.

-Ha estat el disgust mésgros que he tengut.

-Després de casada queféreu?

-El meu homo feia depagès, jo portava la casa.A més tenia una màquinade fer calça i feia calcetinsí tot aixa:

-1 ara com vos trobau?-Mira, fa denou anys

que som vídua i visc ambsa filla que també ho és.Així mos feim companyia.El que em sap més greu esno poder anar més a l'esglé-sia, jo sempre he estat moltd'aixa. Ar sa il.lusió més

gran és passar aquest miganyet i arribat als centanys; diuen que a Santanyíno n'hi ha arribat cap.

Ara —ens diu— sa genttorna vella aviat. En passaqualcuna que pareix que jaté es cent anys, i resulta

que jo l'hi guany de vint.Ens acomiadam

d'aquests dos padrins san-tanyiners i els desitjam quearribin als cent anys imolts més si Déu ho vol.

Andreu Ponç i Fullana.

LA PEDRA DESANTANYI: UNAEXPL ICAC 10GEOLOGICA DE LA SEVAFORMACIO.

per Joan J. Fcirnós i AstóDept. Geologia., Fac.

Ciències. Unlversitat deLes Illes Balears.

La PEDRA DESANTANYI, és una rocacarbonatada formada perl'acumulació d'organismesfòssils marins que es tro-ba principalment a la zonade la Marina de Llevant ique és anomenacla aixídegut a les importants pe-dreres que hi ha er aquestterme, de les que s'extreu.Les pedreres que enrevoltenla vila de Santanyí apor-ten un bon material per a laconstrucció„ molt impor-tant dins de Mallorca. LaPEDRA DE SANTANYI ésuna roca fàcil d'extreure deles pedreres i a la vegadamolt senzilla de treballar, elque fa que sigui altamentutilitzada, i sigui el princi-pal material per a la cons-trucció des de sempre utilit-zat a Mallorca.

Aquesta importànciaque té la PEDRA DE SAN-TANYI dins de l'àmbit po-pular mallorquí fa sorpre-nent el fet que no hagiestat estudiada fins fa pocd'una forma exhaustivai concreta pels geòlegs quehan treballat a l'illa.

L'any 1834 un geòleg(francés) anomenat DE LAMARMORA obre camf atota una sèrie de geòlegs galsque treballaran a Mallorcades de finals del segle XIXfins a la segona dèc:ada delsegle XX, culminant ambel treball de FALLOT, i queseran els que donaran lesprimeres bases queconformaran l'actual conei-xement geològic de lilla deMallorca. A aquests geòlegsfrancesos seguiran els autorshispànics que aprofundi-ran en el coneixement de lageologia mallorquina, peròsempre encara amb una geo-logia molt clàssica, pràcti-cament només descriptiva ifonamentalment estratigràfi-ca d'acord amb els encararedu•ts coneixements de laGeologia en general.Aquests estudis se centrenen el cas que ens ocupa, laPEDRA DE SANTANYI,simplement en la seva des-cripció, localització delsafloraments amb una més omenys acurada cartografial'estudi de la seva faunaprincipal. Aquests estudisdels autors hispànics se cen-tren en l'obra de DARDER imolt especialment del

geòleg mallorquf GUILLEMCOLOM.

Es en el nostres diesdegut a l'avanç molt impor-tant d'alguns campsde la Geologia, especialmentdel geòleg mallorquíGulllem COLOM.

Es en els nostres diesdegut a l'avanç mol impor-tant d'alguns camps dela Geografia, especialmenten el nostre cas específicde la Sedimentologia, l'estu-di de la PEDRA DESANTANYI s'ha rellançatamb nous impetus que hanpermès un estudi molt mésaprofundit i una nova (si esque n'hi havia hagut alguna)interpretació adecuadaals coneixements actuals).

La PEDRA DE SAN-TANYI es va formar en elperíode geològic que vades dels 10 als 12 milionsd'anys anomenat Messinià,és a dir, en el Miocé supe-rior que és a finals delTerciari. En els llibres itreballs antics, especialmenten l'obra de COLOM,aquests materials es co-neixen pel nom de Molas-ses del Vindobonià.

Actualment el termemolasa, té un altre tipusde significat geològic, total-ment diferent del que repre-senta la PEDRA DE SAN-TANY I.

La PEDRA DE SAN-TANYI està composta percalcarenites i calcisiltites;són roques calcàreescompostes de grans tamanyde sorra (entre 1 i 2 m/m)que s'han format en unambient marí de plataformasoma. Estan formades perl'acumulació d'organismescalcaris, especialment mol-luscs (tan bivalus com gaste-ropodes) dins els diferentssubambients d'aquesta pla-taforma. L'estudi detallatd'aquesta fauna, ens permetdeduir que en el moment enque van viure, hi havia alilla un clima tropical, simi-lar al que hi ha actualmenta la zona de les Bahamas, iper tant els ambients sedi-mentaris que podem trobartot estudiant els sedimentsque conformen la PEDRADE SANTANYI seran moltsimiliars als que podem tro-bar actualment a les Baha-mes.

Així doncs, passarem adescriure els difernts tipusde roques presents i a estu-diar•les fins arribar a inter-pretar i'ambient en el quales van dipositar.

Aquesta unitat està di-positada damunt els sedi-ments, corresponents a unambient arrecifal, és a dirformat per esculls.

Aquests sediments ar-recifals estan fortament ero-sionats i Karstificats, el que

vol dir que abans de que esdipositas la PEDRA DESANTANYI, el nivell de lamar va descendir perme-tent aix que es produísl'erosió dels esculls d'edattambé m iocena.

Es més tard, quan tornaa elevar-se el nivell de lamar que es comencen a di-positar els primers nivells.Aquests, de mar més baix,corresponen a un ambientlitoral poblat pels mangles(arbres que viuen en zonalitoral amb les arrels dins del'aigua marina) similar alque trobem actualment amars troplcals. Estaríemdoncs en una costa amb unaexuberant vegetació, queprogressaria damunt la mar,atrapen tot el sediment pro-durt pels organismes calca-ris que vivien dinsd'aquest ambient, essentels més característics elsmol.luscs nadadors tipuspect ínids que circularienpels canals situats entre elsmangles i les ostres que viu-rien aferrades a les arrelsdels mateixos.

Aquests nivells en el re-gstre fòssil i es traduei-xen en unes capes lenticu-lars molt extenses formadespel calcarenites en les ques'observen encara els motl-los de les arrels del mangle,juntament amb aquests ni-vells hi trobem petites capesd'argiles que corresponena zones inundades ja de mésa l'interior protegides del'acció de la mar per labarrera que oferirienaquests mangles i on elsúnics sediments que s'hi de-positaren eren les argilestransportades per dèbils cor-rents d'algües dolces proce-dents del continent i lesclosques d'organismesd'aigues dolces com ostrà-codes i petits gasterbpodes.

Però el nivell de la mardurant aquest període geo-lògic del Messinià (12 m.a.)seguia pujant, quedant-seaquests nivells primer demangle inundats, situant-sela línea de costa mésterra endins i depositant-sedamunt dels primers man-gles, nous sediments corres-ponents a un nivell de marun poc més profund, peròencara molt soma.

En aquest moment ten-dríem una plataforma moltsoma amb pocs metres deprofunditat d'aigua i ambunes aigües molt agitadesque permetrien la formaciód'oolites.

Les oolites u ooids(nom degut a la seva resem-blança amb els ous depeix) són unes grans carbo-natats amb una forma sub-esfèrica amb un tamany queoscil.la dels 0,5 als 2 m/m.de diàmetre. Consisteixen

en una sèrie de capes con.cèntriques formades per

, critalls de CaCO3 que crei-xen a partir d'un nucli quepot esser de naturalesa moltvariable (fragments d'alguescalcàrees), de closques deforamin(fers, grans de quars,etc.) Aquesta estructuraconcèntrica és el productede la precipitacló del carbo-nat càlcic per algues o bac-teries desnitrifIcants al vol-tant d'aquest nucli.

Aquestes oolitesconformen la major partdels components que s'ex-ploten a les pedreres mésimportants, doncs són lesque donen una roca moltmés coherent i uniforme imés blanca, i per tant debona qualitat per a la cons-trucció. A part de les ooli-tes, però, podem trobar tottipus de copinyes perta-nyents a animals marins,foraminffers i mol.luscsprincipalment.

Aquests materlals dinsd'aquesta agitada platafor-ma soma es disposen for-mant barreres submarinesqua van migrant per l'accióde les corrents, donant unpsaisatge submarí similar aun camp de dunes del de-sert.

Aquesta morfologia debarres submarines, fa queaquests donin zones mésprotegides de l'acció de lescorrents i que en aquestspunts tingui lloc el creixe-ment sobre els sedimentstapisos de cianobactèriesque colonitzen el fons ma-rí. La superiposició d'a-quests tapisos forma elsdenominants estromatblitsque es caracteritzen per unamarcada laminació en for-ma de doms, i que a la rocafòssil es presenten intercal-lats amb els nivells oolíticsque també presenten unesestructures de corrent moltcaracter ístiques.

Un cop dipositadaaquesta unitat es produeixun nou descens del nivellde la mar que produirà unarecristal.lització dels nivellssuperiors depositats.

Aquest descens del ni-vell de la mar i el ascensque li seguirà ja d'edat Plio-cena (10 m.a.) marquen è1límit d'aq uesta unitat.

Així doncs, com aconclusió podem dir que laroca que es coneix a Mallor-ca com a PEDRA DE SAN-TANYI es va formar en unambient de plataformamarina soma dins d'un marde clima tropical. Es tractad'una roca sedimentàriaformada majoritàriamentper grans d'oolifes, dinsd'un conjunt de sedi- xments que es van deposi-tar ara fa 10-12 milionsd'anys.

DEL LLAUT

Mal

«Llaut pescador palangrer , .

L'ofici del pescar ésdels més vells del món, jaque va conjunt amb la ne-cessitat de Phome ribe-renc de mantenir-se, com vatambé arrelada dins la ma-teixa naturalesa humana lacrida de la mar, el nave-gar, comerciar viatjar. Així,en aparença, ho fa avinentuna famosa frase: "naviga-re necesse est, vivere nonest necesse". I amb referèn-cia a la seva antiguitat,d'una manera un poc fan-tasiosa, un vell tractat so-bre comerç marítim, la de-dueix amb aquestes parau-les: "El ufo de la Nave-gació fue introducido luegoque fe renovó el Mundopor el diluvio, y fue la cau-fa la mifma necefsidad, yno fe halla Soberano, quela halla vedado, porque feriacontra el Derecho Natural,y de las Gentes..."

Està clar que per pes-car o navegar ens fa faltauna barca, i d'una castade barca és del que voliaparlar una mica, en con-cret, de la més caracterís-tica de les nostres Illes,el llaüt, modesta barca, en-cara que amb la noblesade les més grans. Els quees veuen ara per les calessón ben garrits, semblantsals originals, perb nopoden portar mal Pelegan-cia que tenien els desapa-reguts llaüts a vela, va-lents i mariners, als que emvull referir.

Aquells llaüts, que al.segle passat, i encara enaquest omplien de blancorles nostres costes, tot i quesegles abans ja existissin,eren un tipus d'embarcacióon es mesclaven l'estabili-tat de les rabassudes nausdels primitius pobles medi-terranis, i la velocitat deles lleugeres embarcacionsnòrdiques. Era molt apa-reguda a les que es veienper la costa Oriental de laMediterrània com podriaesser la "sperona" de Mal-ta, o també a les "paranzo-le" del Adriàtic, perb mésbé fidel a les fesomiesdels vaixells de la Mar nos-tra. Així, com ells, portavauna graciosa vela llatina;i en canvi, tenien la rodad'una altra manera, duent-laen el llaüt en vertical, asemblança de les nòrdiques,quan a la majoria de lesbarques i barcos quecaven per aquests litoralsse'ls perllongava molt perdavant de la propa, al estilgrec. Talment com la restadels falutxos, el foc i elbouprès eren d'influancianòrdica. Al mateix tempss'assemblaven al xabec delscorsaris d'Alger, amb elsdos pals, les velesnes, el pal major tombat

cap a proa, un bouprès bas-tant llarg i un trinquet am-ple. De tota aquesta mes-cladissa d'arrels va néixerla nostra barca, ràpida, moltbona de maniobrar, i ambunes línies tan graciosescom les del xabec dels mo-ros.

Es tractava d'una em-barcació de poc tonatge (desd'una fins a cinquanta to-nes), segons 1ús que seli donàs. L'ormeig variavasegons la seva grandària,podent arribar a dur, elmés aparellat, un arbrede trinquet que, ajudat pelbotaló, aguantava un flocanomenat pollacra; al migs'alçava l'arbre mestre arnbdues veles: la major i lapitxola; a popa hi ha-via l'arbre de mitjana,des d'on es desplegava lavela que rep el mateix nom.En aquest pal onejava labandera de la marina mer-cant espanyola.

Segons a la finalitat aquè es dedicàs, prenia les ad-jectivacions de llaüt pes-cador, llaüt fruiter, llaüt lla-goster, llaüt palangrer, llaütviatger, etc. Estaven pertant destinats a la pescacom al cabotatge.

L'Arxiduc , quan a laseva gran obra, tracta de lapesca a les Balears, no liqueda més remei que parlardels llaüts, que s'emprena totes les Illes, i així res-

pecte al que s'usa a Eivis-sa diu que són prou gros-sos, amb coberta a proa;la popa i a les bandes, que-dant dret al mig, però po-guent-se tapar per mitjàd'una escotilla. Anavaaparellat amb un solpal, i quan navegava ambbon vent s'hissava un focpetit entre el pal i laroda de proa. En quant alsmallorquins les descriucom de poca màniga,però a la vegada, moltsegurs a la mar. Els de lacosta nord duien tres quillesper a què fossin més bonsde treure. Els de la Badiade Palma solament en duienuna. L'ormeig es compo-nia de tres veles llargues detall: floc, trinquet i mit-jana. Els de 1Illa de Menor-ca s'anomenaven tambébarquerols, havent-n'hi demoltes mides, pintats deverd amb una franja gro-ga.

Pel que pertany als decàrrega, dedicats al cabo-tatge entre els ports de lesBalears, el llevant espa-nyol i el sud de França,solien anar aparellats ambtotes les veles, car eren elsde més tonatge. Dins, acos-tumaven a dur a proa cam-brots per a la tripulació,a popa la cambra i altrescambrots, damunt el care-nat el llastre, que seseparava de la càrrega

mitjançant una enremada.Quina fusta usaven els

mestres d'aixa per a cons-truir els llaüts? La quillaes construïa d'alzina; lasoleta d'ullastre, d'alzina od'ametller; les costelles, lestaules del forro i la cober-ta de pi del nord; les es-tameneres d'alzina; lesvàgares d'alzina; lesrodes i contrarodes d'alzi-na; les llates de coberta d'al-zina i de faig . La popa ha-via de tenir els bords imascarons ben fornits, ambla timonera i timó benferrats. A les escotilles

portalons les calefatet-javen i embreaven per talque no entràs gens d'aigua.Normalment els mestresd'aixa no es feien càrrecdel ormeig: pals, ante-nes, vergues, mastelers, ca-bles, caps i bossells, queanaven per comptede Pamo de la barca. Elspals i les antenes eren debona fusta, quasi semprede pi del nord, procurantque no tengués cap grop.

I els llaüts, o llaguts,amb tot el seu aparell,ajudats en la maniobrapels rems, emprenien les se-ves singlades per la marMediterrània, des de Palma,o Alcúdia, o Sóller, oMaó, o Eivissa, de cap aBarcelona, o Gandia, o Sta.Pola, o Marsella, o Cette.

I els més petits, ambno tant d'aparell, sor-tien de Cala Valldemos-sa, o de Cala Deyà, o deCala Figuera, o de PortoPetro, cap a lespesqueres, de bon matí,i els mariners amb la fre-dor per damunt lesgaltes, bona gent i agraï-da, cantaven amb alegria,fins que a la sortidadel Sol potser deixavenla feina i el més vell amb veuserena i desperta deia allòde "Déu te do bona Ile-vada i a noltros bona jor-nada", resant desprésun Parenostre.

Amb això de l'in-vent dels motors van desa-parèixer els llaüts ambveles, però no va desapa-rè ixe r l'esperit delsllaüts. No pot desaparèi-xer tan esvelta i agradosasilueta.

Jaume Ferrando i BarcelóJuliol 1985

BIBLIOGRAFIA-Diccionari Català-Valen-cià-Balear. Alcover-Moll.-Les Baleares: La pesca.Archiduque Luís Salvador.-El Laud "Unión". J. Ni-colau Bauza.-Veleros de todo el mun-do. George Goldsmith-Car-ter.-Reflexiones sobre el comer-cio marítimo.

E/ Bisbe Planes consagrant l'altar major de s'Alqueria Blanca

EL MEU AMIC BISBE PLANAS"Nos don Francesc Pla-

nas i Muntaner..." Aques-tes eren les paraules queescoltàvem quan anàvema noces i primer fou conèi-xer el nom del que havia deser el bon amic que el bonamic mateix. Un temps, jodiria el temps preconciliar,el parlar, familiarment, ambun canonge o un bisbe te-nia les seves dificultats, moltde guants blancs, moltareverència, molt d'honor.Ara les coses han mu-dat i, tal volta, resultamés enredós parlar ambun vicari o un rector queamb el mateix bisbe.

Amb el senyor FrancescPlanas, quan era Vicari Ge-neral, per un casual coinci-d írem a la residencia delcorets de Lluc, Loma, 5,Madrid, a principis delsanys cinquanta. El motiude l'estada del senyor Pla-nas era assistir a una Setma-na bíblica. També hi erapresent el Pare Miquel011ers, coret. Amb ells dos,tirats de sotana i capa, coms'estilava llavors, visitàremToledo, juntament amben Rafel Ferrer lnAassanet.Era la meva primera visitaa Toledo, el meu primer en-tusiasme directe per El Gre-co, la seva pintura, la sevacasa, més que pels grans mo-numents. Fou l'inici decontinuades visites a lasempre antiga i sempre novaciutat castellana. A la Plazade Zocodover, on dinàrem,el senyor Planas compràuna capsa de massapà per ala seva germana. l_es con-

verses foren interessants icultes i es perllongaren a laresidència, on, un canvide temps em produí unesmaleites angines i el senyorPlanas em feia companyiaa vegades, comentava aspec-tes de la Bíblia i , per altrabanda, l'enginy de "Cami-no". No crec que el VicariGeneral fos de l'Opus. Des-prés a Mallorca ens veiéremmolt espaiadament. A San-tanyí predicà quan la bene-dicció de la reforma de l'or-gue el dia de Sant Jaumede 1957, Consagrà t'altarmajor de l'església de S'Al-queria Blanca quan era bis-be d'Eivissa, el 21 demaig de 1972 i el dia de la

Puríssima del mateix any,quan el retorn de la pri-mitiva imatge de Nostra Do-na de Consolació al seu ca-sal de muntanya, celebrà mis-sa solemne amb sermó aSantanyí i va dir unesparaules al santuari. El12 d'agost del 1973 beneíl'església de Santa Maria delMar de Cala d'Or. Quan elseu definitiu encoratge aCiutat, a "ses Hermanitas"ens trobàvem sovint pel car-rrer de Sant Miquel i fèiemla xerradeta. Un dia emcomentà que s'acalava peragafar un segell de correusde terra i ho feia amb miresmissionals. Dos dies abansde la seva mort ens havíem

escomès per la via habitual.Em digué que havia estathospitalitzat però que dinspocs dies Don Teodor voliaque celebràs les noces d'ar-gent de bisbe d'Eivissa, a laSeu. No foren noces d'ar-gent sinó noces amb lamort. El bisbe Planas mo-ria dia 16 de juny. A la Seu,curulla d'amics i curiosos,cinc bisbes, més d'un cente-nar de clergues, fou el fu-neral, en llatí i català i fa-miliar, i l'enterramenta la capella del Santíssim,a la vora del bisbe Enciso,que el feu bisbe. Descansien pau don Francesc Pla-nas, bisbe i amic.

Miquel Pons.

CALA FIGUERA

Maragdes i blau turquesesCrestalls clarianes d'orCalma, silenci o remorCoves i roques feses

A dins placèvol canalVelles cases s'hi retrarenbarquestes dancen i dancenen dia de temporal

Aquells pins mig revinclatsRoques pelades austeresDues belles torrenteresFurienta o calmosa mar

A les nits de lluna claraA redols ben negra marEspiga d'or bé s'allargaun la voldria agafar

Figuera Cala FigueraA tot temps tu brostaràsI ajaguda dormiràsI a tota gent mostraràsTa blau-verda esponera

Cala Figuera cel blauVelles torres esbucadesRavells i mates cansadesDe pregonar tanta pau.

Santanyí, 6 Maig 1980Jaume Serra.

ES PONTAS.

Mescla ni ciment armatAixecaren lo gegantQui segles i segles romanDins blava mar allargat.

Les Sirenes lo bastirenAmb manats de cabellamDançant i fent noble eixamDe morenor lo tenyiren

Una cama té el PonentSon ull a dues parts miral'altra cama té a l'Orientlilla a Africa vigila

Garlandes i gentils nausNeptú un temps s'hi

passejavaGalatea festejavaAmb milers de mantells

blaus

L'alba un matí clarejavaQuan dos bells adolescentsAmb mata i fulls ben olentsSon cos d'amor coronaven

Ferradura trabucadaQue pegàs hi va deixarQuan ferit la sang vessavaI amb forta coça pegadaTotes les fonts destravavaI van a morir a marDe la Mallorca daurada

L'altre dia un pastoret cnc.—1 alhora bon nadador

A son cim fina cançó x

Brodava amb flabiolet .,Santanyí, 7 Maig 1980 ---

Jaume Serra. .--:

Fraternitat de l'ànima

Quan la magrana tendralplena de robins s'esberlai la tardor és una perlade la vida, essencial,més val ésser lliberali compartir la gaubança;que és trist morir d'enyorançai vessar l'aigua per terra,i amb seny podem dur la gerraben plena i ansa per ansa.

FESTA PER MONDRAGODins els actes progra-

mats per la reevindicacióde la no urbanització deMondragó, organitzatspels "Amics de Mondragó"

GOB, el dia 29 de junyl'escriptor santan-nyiner Blai Bonet donà unaconferència al santuari deConsolació, amb el títol:"Què és la naturaleza,quina és la naturaleza del'home?" Hi assistí unconsiderable nombre de pú-blic, qui segui interessada-ment la xerrada.

Dins les mateixes cele-bracions el dia 5 de ju-liol s'inaugurà a laCasa de Cultura de "LaCaixa" l'exposició "Mon-dragó vista i paraula". Par-ticipant-hi més de vint poe-tes mallorquins. molts d'ellssantanyiners, i serigrafies desis artistes. L'èxit de públicfou gran.

A la sessió inauguralalguns dels poetes hi esti-gueren presents, llegint elsseus poemes.

L'endemà a les sis de latarda hi hagué una concen-tració a dalt de la PlaçaMajor, amb la participaciódel GOB, "Amics de Mon-

Ona. Peix. PiDe sota la fullaracatreim formigues i bolets.Polles d'aigua. Canyes. Pi.Serra, joguina perfectade banal temps innocent.Clots. Ponts. Pous.Tantàtics castells. RicsEl meu cos alena,transpúa algues,un subtil aroma verdenc.Nus al coll. Satisfacció.

dragó" i representantsdels partits polítics regiona-listes d'esquerra. Baixantla plaça arnb pancartes alu-sives a la urbanització esconcentraren davant l'Ajun-tament per lliurar-los-hi tres arbres i Ilegirenun comunicat que enprincipi provocà una micade polèmica per partd'un reduït grup d'especta-dors, que ràpidament s'es-vaí seguint el curs delprograma. Es contabilitza-ren unes 160 persones.

continuació elsmanifestants es dirigi-ren cap a la platja de S'A-marador ocupant-la pacífi-cament, participantanimadament de la festamusical en la que inter-vingueren "Joan Tonii Maria Antònia, OrdiBroix, Andreu Galmés iPassatemps. En tot mo-ment la festa tengué vi-sitants que anaven ivenien. Els assistents escontabilitzaren en un mo-ment determinat en uns500. Cal destacar el caràc-ter pacífic i faraternal quetengué en tot moment.

Llorenç Rigo

Miquel BotaPollença. Pau

Estiu

Han florit les hortencies i som viui el manicomi de les platgesel sol calciga balbs i mamellons.Un xaloc enrarit, una ressaga d'afanysi d'estultícia, un declivi de cervellsi de cuguless'entrelluca per l'inerme,gens entrebancada farsade l'esbarjo i els windsurfings.Se que el sojorn universal,la moratòria , la candorosa desídiadels cors i l'intel.lectes'esveirà amb l'estiuamb el darrer vaixell,amb les darreres natges,amb la flaire sensuali bronzejadade les belleses nòrdiques.Llavors potser ens n'adonemque l'existencia, que fer d'home,és una feina tan senzillacom fer esberles, brots de pi,o embabar-se, mèlic ociós, amb les gavines,que basta saber morir, dir lentamentsi senyor com tothoma vuit hores cada dia.

Antoni Vidal

De nissaga i tendrums, sóc grec amb sol i pobrea depillastres.

En mi Grècia, expressada a Montdragódes de la preguntera original pregunta:

t`és passat, qualque pic, veure una florde foravila, no saber-ne si ha per nom "capblau",

"comtell""ravenissa", "sordonaia", "olivarda", "vidauba","amor de l'home" que també ha el nom de corre-corre"...i justament per mor de no saber-ne el nom,aquella flor d'anOnim roman per a tu convertidaen la flor que sempre seguit et mana de pensar-hi?i de remugar-hi sense aturall,fins a reba•donir en tu una flor heràldica?

Aquesta és la Grècia, que sempre voldré ser;Grècia en Mallorques, on el teixos de Galatzódefensen i relliguen el teix en el teixosdel Pujol verd de l'Aqueria Blanca.

Just per amor,just per amor al teix que fa caminar teixos,per amor de teix en el teix,que és teix just per amor al teix

i just per amorde teix

Blai Bonet

SAL I XE1XA

HOMENATGE ALSNOSTRES MAJORS

E1 passat diumenge dia30 de Juny, dins els ac-tes commemoratius del50é. aniversari de la Caixaa Santanyí, amb la col.la-boració de l'Ajuntament il'Associació "d`Amas de Ca-sa", es celebrà l'anunciathomenatge als nostresmajors octogenaris.

A Phorabaixa, uns no-ranta majors, entre ho-mes i dones, amb els seusacompanyants es concen-laren davant la Casa Consis-torial.

Devers les set, d'unamanera ordenada pujarenla Plaça formant una vistosacomitiva, mentre la bandade música situada davantCa Sa Madona Maria Peri-co, interpretava el seu re-pertori, tot dirigint-se al'Església per assistir a lamissa que fou celebrada pelRector Bartomeu Ramis. LaCoral Sant Andreu interpe-tà diverses composicions.A l'orgue, en Mateu Oli-ver, entre d'altres, interpre-tà un fragment de la Balan-guera, molt escaient enaquest cas.

A la sortida fou servitun bon berenar a tots elsvells i acompanyants ser-vint-los en taula les "Amasde Casa".

El delegat de la Caixaa Santanyí, D. Manolo Gó-mis, dirigí la paraula a totsels assistents per agrair lacol.laboració de totes lesinstitucions que prenguerenpart en l'acte.

Durant el refrigeri, el

nostre grup de balls ma-llorquins -Ordi Broix'..obsequià a tots els assis-tents amb el seu escollitrepertori. demostrant unavegada més la seva cons-tant superació.

A més dels octogenarisdel poble. assistiren en repre-sentació dels de la sevacalitat, els de més edat deEs Llombards. S'.AlqueriaBlanca i Calonge.

Tots els actes foren pre-sidits per les nostres pri-meres autoritats .

Enhorabona 3 tots.organitzadors i homenat-jats.

El passat dia 5 va tenirlloc la inauguració d'unnou bar a la vila. batejatamb el nom deEfectivament el nomcorrespon a l'arnbientacióun tant tropical del local.

Des d'aquí els desitjamtota mena d'exits i llargavida.

* * *

Els dies 12 i 13 laplatja de s'Amaradorfou escenari de sessions defotografia per promocionarprendes de vestir estiuen-que sobretot "biqui-nis", per un equip demodels angleses. fotògrafaltres ajudants.

Es d'esperar que la be-Ilesa de la platja quedi re-flexada una vegada més a lesrevistes estrangeres.

CALA CONCEBENT-ME

Per sentir-te dins misols cal obrir la conciència,immobilitzar-mei deixar fluir els teus flairesJo endinscap al nivell de l'anirna

Perpetutat el devenirm'inundes gradualmentdels tints inesborrables—blau mar-cel blanc cel-sorra verd pi-mar--engendrant-te Tu dins Mivolent-me Jo dins Tu

Des d'araentre Tu i l'Horitzó

Ma Solitudserva intactes els matissos

A. Servermas, Cala FigueraJuny 85

Ets tan vellaMONDRAGOcom vell el temps que passaGota a gota, eixugant l'arenade la platiaMés que els arbresMONDRAGOCom la llum ombrívola les guixes de l'aireacaricien

l'horabaixaMONDRAGOtens la sang tan calentaque a l'hivern espalrna, pedra i aiguai rebenta.

a l'estiuMONDRAGOens arenes els peus de passescurtes, i ens fas sentir que som viusi dansaires

i tots plensde goig déstels ballantMONDRAGO(sembla semt;re el primer pic) al ventde ía mar

Desiara un albelló floreixaiguasiment

i fa de tu un simple panoramaque encolleigi ens espanta.

un instantMONDRAGOper paga tambéatura, al mig de l'immensitatde l'ALE

que1airei l'aigua.

Guillem Oliver. 85

Viatger, atura't al llindar del bosc,allà on la geneta corre, el caragol s'arrossegal'aguila vigila.

Despulla't de planys i espolsa't de les mansla febre i el neguit.

Llavors, camina amb peu nu per on esclatala jonguera i brilla el sol damunt l'estany,camina per on bull l'arena i s'alça el blaui en dinsa't a l'aigua clara de l'estiu.

Llavors, mira al cel i crida: "Totpodria marcir-se?" Tanca els punysi escola la veu pregonera del Planeta.

Hilari de Cara i CastherEs Llombard!

Paisatge per a violoncelAngels i flautesacomiaden el turment de l'aire.Cirials de la por s•encenen d'ombraa les capelles de la tarda.Pal.lidíssims tamborsdesvetlen llunyanies corgelades.Broda que broda roses de coral.la platjaassutezenes tremola. vells crepusclesi una amor ofegada.Pel cel de Mondragófloreixen lentes alimares.Cantendalt de la teva mort els meus ocells.com a una branca.

Josep Maria LlompartDe "Poemes de .Mondragó". 196:

FESTES DE SANT JAUME SANTANY1 1985

PROGRAMACIO D'ACTES

DIVENDRES dia 19A les 22 Pregó de les Festes de Sant Jaume 1985

per Antoni Vidal i Ferrando, historiador, iconcert per la "Coral Sant Andreu" a

ParroquialDISSABTE dia 20A les 17 FUTBOLET al Camp Municipal de Deports,

disputant-se els següents partits:Santanyí - Campos (benjamins)Santanyí - Sant Alfons de Felanitx (alevins)Santanyí - Sant Alfons de Felanitx (pre-infantils)Santanyí - Llucmajor (seniors)

A les 20,30 Inauguració a la Casa de Cultura del VIII è.Certamen de Pintura i Dibuix "Vila de Santa-nyí" i entrega de premis.

A les 23 Berbena amb: SARA MONTIEL, R.H. -AQUA VITAE, i MAC AO.

DIUMENGE dia 21A les 11 "Autocrós", al Camí des PouA les 17 "Atletisme" al Camp de Deports de l'Escola

Pública, i semimaraton popular, voltant perles quatre creus

A les 22 Va. Mostra de Balls Populars al Camp de De-ports, amb la participació de : CANTIGAS EFRORES, de Galicia, S'ESTOL DES GERRI-CO de Felanitx i ORDI BORIX, de Santanyí.

DILLUNS dia 22A les 18 Primer Campionat local de Natació, a les Pis-

cines Municipals.DIMARTS dia 23A les 17,30 Corregudes de cintesA les 18,30 Concurs de dibuix per al.lots de tercer a setè

d'EGBA les 20 Cercaviles a càrrec del grup "Escarabat Bum-

bum" d'Alaior (Menorca) per les places i car-rers de la Vila

A les 22 Gran espectacle teatral "Nit de Foc per l'a-grupació "Escarabat Bum-bum", a la Plaça.

DIMECRES dia 24A les 17 Sortida de dimonis i caparrots, acompanyats

pels xeremiersA les 18 Corregudes de joies i jocs per als nins, organit-

zat pel Club d'Esplai

A les 20,30 Inau-guració , a 1 Casa de Cultura de "La Cai-xa" de l'exposició de Pintura i Escultura d'ar-tistes locals

A les 22 Concert per la Banda Municipal de Música,dirigida per Jordi Rosselló, a la Plaça.

A les 23 Berbena amb : Juan Pardo, Taxi, OrquetraLluís Rovira i Crescendo

DIJOUS DIA 25 FESTIVITAT DE SANT JAUMEA les 9 Amollada de coetsA les 10 Albada per les places i carrers de la Vila per la

Banda de MúsicaA les 10,30 Descobriment de l'escut de la vila a la façana de

Santanyí de la Casa de CulturaA les 11 Missa solemne. Pedicarà el Dr. Josep Amen-

gual Batle, M. SS. CC., Professor del Centred'Estudis Teològics.

A les 12 Inauguració oficial del "Lloc Permanent dePrimers Auxilis de la Creu Roja"

A les 12,15 Inaguració del Camp de Deports de l'EscolaPública

A les 12,30 Entrega dels premis del II Concurs de Nar-rativa "Vila de Santanyí" i refresc per a tot-hom, a les porxades de l'Escola Pública

A les 16,30 "Jinkama" per als nins i nines, a la Plaça,organitzat pel Club d'Esplai

A les 18,30 Partit de futbol entre el C.D. Santanyí i elC.D. Cala d'Or

A les 22 Teatre: "Bon viure i treballar no pot durar"de Catalina Rigo Estelrich, pel grup "Pou delRei" de S'Alqueria Blanca.Amollada de focs artificials

DISSABTE DIA 27A les 16 Gran tirada a coloms, organitzada per la

Societat Local de CaçadorsA les 18 Basquet, al Camp de Deports. Es disputa-

ran els següents partitsSantanyí - Reina Sofia de S'Horta (femení)Santanyí - Campos (masculí)Santanyí - Cala Figuera (veterans)

DIUMENGE dia 28A les 10 Recorregut incògnitA les 17,30 Concurs Hípic al Camp de Can ColomaA les 18,30 Marxa cicloturística, patrocinada per la Caixa

de Balears "Sa Nostra"

El passat dia 29 dejuny, i coincidint amb lafesta de Sant Pere, tinguélloc a Cala Figuera el retornde la imatge d'aquest sant,patró dels mariners.

Es cosa sabuda queaquesta estàtua va per-tànyer al primitiu orato-ri de la Cala, i que més tardfou col.locada a Consola-ció. Ara convenientmentnetejana per l'escultor Mi-quel Ferrer es troba a l'es-glesia de Cala Figuera.

Els actes es desenvo-luparen de la següent ma-nera:

A les 19,30 les auto-ritats locals, junta del'Associació debanda de música muni-cipal i públic, reberen laimatge al començament delcarrer Francesc Bernaregui,seguint a continuació cap al'església.

A l'entreforc del carrerBernareggi i Verge del Car-me s'hi afegiren les perso-nes enllà reunides; arribanta l'església tal quantitat degent, que aquesta s'omplíper complet.

Els mariners foren elsencarregats de baixar de lacarrossa la imatge del sant,i la depositaren sobre unapea na, dissenyada perN'Andreu Ponç i realitza-da per n'Antoni Vidal i Mi-quel Ferrer. Per decisió de lacomissió d'art i cultura delConsell Parroquial l'empla-çament escollit fou un delslaterals interior de l'esglé-sia.

A continuació es cele-brà la Missa. El grup santa-nyiner ORDI BROIX ballàl'Oferta, i foren oferitsdiversos productes de lamar per mans de mariners,representants de l'hotele-ria, Associació de Veins,etc.

A la sortida s'obse-quià als assitents amb unberenar molt saborós.

PROJECTE DESANEJAMENT ACALA FIGUERA.

Aquests dies s'està tre-ballant en el oroiecte de la

canalització de les aiguesbrutes de Cala Figuera.

Sembla que el projec-te no és del gust de tothom,donc hi ha habitadors a fa-vor i en contra; uns perquèconsideren excessiu el costi el manteniment i altresperquè no creuen oportúque les aigües residuals va-gin a parar al mar mitjan-çant un emissari.

Ja que parlam de sane-jaments direm que la Conse-

lleria corresponent ha ini-ciat un pla de neteja desti-nat a conservar les platgesi costes de Mallorca en con-dicions òptimes de netedat,exortant als propietarisd'embarcacions i demés queobservin les normes dona-des per tal d'aconseguir unaimatge de civisme i educa-ció, i contribuir a la nocontaminació de les nostresaigües.

***

El músic santanyinerAndreu Bennàssar foudistinguit amb un premiconcedit per l'AssociacióNUREDDUNA, a l'HotelPalas Atenea.

INNOVACIONS ALSERVEI DE CORREUS.

El servei de Correus dela nostra zona han sofertuna important reforma, tantpel que fa referència als mit-

jans humans o de personal

com pel que es refereix a les

noves instal.lacions.

El que serà la nova ofi-

cina de Santanyí veim com

dia a dia es van avançant les

obres, amb un canci radical

del que era el local abans.

També a Cala d'Or. l'edi-

fici que l'AjuntarTient fa

com a Centre Cívic ja té

pràcticament acabada la

part que serà destinada aOficina de Correus.

Per altra part el per-

sonal que presta servei a

Correus ha estat augmen-

tat, a Santanyí dues al.lotes

faran feina durant tot l'es-

tiu i a Cala d'Or, a més

del funcionari que des de

fa uns anys atén l'oficina

tècnica de temporada,

aquest estiu també contaamb el reforç de dues al.lo-

tes. Pareix que a poc a

poc s'aniran posant remei a

ta deficiència de personal

que sofria la zona, recor-

dem que el que ara fan cinc

persones a Cala D'or fa un

parell d'anys que ho havia

de fer una sola persona, en-cara que alguns dels serveis

eren restringits.

LA CASA DE LA MAR.

Ja s'han començades les

obres per la construcció de

la que serà "La Casa de la

Mar", a un solar adjunt alCamp d'Esports. Gràcies

a les gestions de l'Ajunta-

ment, a Santanyí tindrem

aquesta institució, que

consta de dues parts prin-

cpals: La primera ve a ser

l'obra social de l'Institut

Social de la Marina, que

contarà amb Sala de joc,

Biblioteca, Oficines. Local

per a cafeteria i d'altres

tot destinat als pescadors i

pensionistes de la marina.

L'altre part, destinada atothom en general serà un

ambulatori amb tots els ser-

veis d'un ambulatori de pri-

mera categoria: laboratori,

sala de cures, anàlisis, des-

patxos, per la consulta de

diversos especialistes, etc.

Segons ens ha informat

l'arquitecte tècnic de les

obres don Xavier Roig, es-

tà previst que les obres

estiguin acabades per Pàs-

qua de l'any que ve. També

ens ha dit que l'extensió

que es construix és de 600

metres quadrats a la plan-ta baixa i 200 al primer pis.

El pressupost està entre els

30 i els 35 milions de pes-setes.

MOLTS D'ANYS"SOLLER".

El passat dia 11 de ju-

liol el setmanari SOLLER

va complir cent anys. "Sal

i Xeixa" s'uneix cordial-

ment a l'aniversari del col-

lega solleric i 11 desitja molts

d'anys d'existència.

SAL I x1 KI X ANUMERO EXTRAORDINARI 28 PAGINES

Ir

S'ALQUERIA BLANCA

AVANÇ DEL PROGRAMA DE LES FESTESDEDICADES A SANT ROC

-Diumenze dia 11.-Home-natze als majorsde vuitantaanys. que són en total qua-ranta-sis. A les 9,45 arri-bada a S'Alqueria de laBanda Municipal. A les 10missa a la Parròquia i acontinuació berenar.

A les 21,30 esceni-ficació de la comèdianats venadegen" per un grupde Manacor.-Dimecres dia 14.-Verbenaamb els conjunts Acua-rios i Mianii.-Dijous dia 16.-A les 10 ti-rada de coloms i entregade trofeus als guanyadors.

A les 21,30.-Revetlaamb cants de cançons

antigues i glosats si Déu hovol.-Divendres dia 16.-A les8,30 cercaviles amb lesxeremies i dimonis.

A les 10,30, missasolemne i a la sortida latradicional dansada des bat-le. Seguidament a la Plaçade Sant Josep refresc pera tothom. A continuaciócorregudes i altres entrete-niments. Horabaixa corregu-des de cintes i festa per atots els nins amb Pactua-ció d'un màgic.i dos pallas-sos. El vespre, a S'Era Vellaestrena d'una nova comè-dia original de Catalina RigoEstelrich pel grup "Pou del

Rei".-Diumenge dia 18.-Partitde futbol entre el C.D.Alqueria i C.D. Cala d'Or.Al final entrega de tro-feus als competidors.

NOTA: Posat que encaramanquen molts de diesper a la festa de SantRoc aquest avanç de progra-mació d'actes es pot veuremodificat i enriquit ambalguns actes.

NOU MINISTREMALLORQUI

"Sal i xeixa" saluda alnou ministre mallorquíFélix Pons Irazazabal i li de-sitja molta de sort com aresponsable de la carterad`bctensió Territorial.

IT1JDIUM, Cor de Cambra Dissubte. s, ,h hdad. 2110 hore, Esglésiu Purroquiul Delà •

NcKENZ1E -WARE DUO, elerInel i piano 13 de irded. 21 .30 hon, - Sulu Músicu. Son Morroig •

3UNDEL DECKERT, piano sol lhasuhle. 20 de fedied. 2110 bores - Sal,, Nhisiro. So,i Morneg •

WALTER SCIIMIDT, barIton, GUNDEL DECKERT. piano niallwres 24 . de 21•20 hon,-•--

S(1111 N1111,11iX •

N1101~Nost 85CARL MANSKER, piano. VAL KEOGH, flauta,

STEPHANIE SHEPARD, mezzo soprano bssublv 17 th• 21. 111 lun,

Solu de Fjl,isiio. Son Morroog •

.10RDI CAMELL i ILARI, piano sol .1 d'.1go,d. 21'30 hon, S,il, ili. MuNi(u. Son NhIrrtng

TRIO FLORESTAN, 10 1 I , Sulo Son •urroig •

CARINA MORA, soprano, KONRAD VON ABEL, piano Ihm.ulue 17 d'Ago,I. 21 . 30 hores

Sulo de Músicu. Sji,, Morroig •

SUZANNE BRADBURY, piano Dissubh , 24 d'Ago,d, 21 . :10 hon, Solu Müsen. Si,o Murnüg

TR1Ò AMERICANS 1N PARIS Dissuble 21 d'Agled. 21 . 30 hores - Sulu de Mesno. Son Morroig •

PATROCINA

CONSELLINSULAR DEMALLORCA

('111. .LABORA

El. MAGNiFICAjlINTAMENT

DE DEIÀ

LLORENÇ PERELLO

MATER IALS

DE PICAPEDRER

Carrer deFra Ronrieu Burguera, 24

Telèfon: 65 38 04SANTANYI

DISTRIBUIDOR DE FIBRATUBOCIMENT- BOVEDILLES TUBS DE PLASTIC

EINES I UTILLATGES PROPIS DE L'OFICIPINTURES I ALTRES MATERIALS

VISITAU-MOS I COMPARAU PREUSEXPOSICIO DE RAJOLES I VENDA EN EL MAGATZEM

I

V B

A E

N R

R Q

0

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS

María del Mar Pons. SOPA DE LLETRES.

MOTS ENCIREUATS. Alicates.Càvec.

Horitzontals: Barrina.1.- Carles. Opac. Broca.2.- Aliar. M. Tornavís.3.- Do. N. Mà. A.P. Alena.4.- Estiu. Ralla. Maça5.- Ralm. Ungles. Forca6.- N. Tastar. C. Aixada7.- E. Eco. UaP. D. Arada8.- Real. C. Dóna. Filaberquí9.- Aclimatar. I. Escarpra10.- E. Ame. En. Aixadó11.- Sis. Raure. A. Llima

ClauVerticals. Sedàs.1.- Cadernera. S.2.- Alosa. Ec. I.3•- Rj. Titelles.4.- Lanimac. I.5.- Er. U. Só. Mar.6.- S. M. Ut. Cama

7.- Arnau. Teu.

8.- O. Agracla. R.

9.- Pmall. Por. E.10.- A. Lec. N.E.

11.- C. Pas. Diana.

PREMISPREMSA FORANA

VOLTA A MALLORCA,ORGANITZADA PELGOVERN BALEAR, PER AESTUDIARL'URBANISME DE LACOSTA MALLORQUINA

Els dies 17 i 18 deJuny, es va fer una voltaa Mallorca, organitzada pelGovern Balear, concreta-ment, per les Conselleriesd•Obres Públiques. Ordena-ció del Territori i Turisme,per a estudiar d'aprop l'ur-banisme de la costa ma-llorquina. i establir el camía seguir en el futur en ma-tèria d'urbanisme i deturisme.

Les autoritats presentsvan ser: Jaume Cladera, Con-seller de Turisme, JeroniSaiz. Conseller d'Ordena-ció del Territori, Miquel An-gel Llauger. Director d'O-bres Públiques, el Directorde INESE, Miquel AngelBorràs i el de SECONA,Mateu Perelló, acompa-nyats de tècnics , i mem-bres del gabinet de premsade la Comunitat Autònoma.

Com a convidats delGovern Autbnom, hivam participar, tots els

mitjans de comunicació,els quatre diaris de Ciutat,ràdios , la TV-Balear, i Edi-cions Manacor S.A., com arepresentants de la PremsaForana de Mallorca.

La volta a Mallorca esva dividir en dues jornades,la primera des de la badiade Ciutat a la d'Alcúdia,passant per la zona de Lle-vant, i la segona, des delport d'Alcúdia fins a labadia de Ciutat per la zonade ponent i la Serra de Tra-muntana.

A aquesta volta a Ma-llorca, es van fer quatresessions de treball, a la quees van discutir i presentara la premsa, quatre estudiso dossiers, que us adjun-tam, el primer és el "pladirector de ports espor-tius de Balears", elsegon "Arees a protegira Balears", el tercer "11-nees generals per a l'elabo-ració dels futurs plans direc-tors de zones turístiquesi d'ordenació •del litoral"i el quart, és el "Pla desanejament dels nuclis cos-ters".

Seb astiana Carbonell

En el dia de la data,a les 5,45 del capvespre,reunit el jurat qualificadorde la segona edició delsPremis "Associació de laPremsa Forana de Mallor-ca", integrat pels se-nyors: Josep Melià i Peri-càs, Josep A. Grimalt iGomila, Andreu Fenreti Sobral, i Gaspar Sa-bater i Vives, aquest dar-rer en qualitat desecretari sense vot, acor-den emetre el següent:VEREDICTE

lr. Premi de 30.000pessetes a la sèrie de tresarticles presentats sota elpseudònim de CarminaBurana i publicats a la re-vista "Pbrtula".

2on. Premi de 30.000pessetes a la sèrie d'arti-cles presentats per MiquelMut Puigserver i Miquel MutFullana, publicats a la revis-ta "Llucmajor".

3r. Premi de 30.000

pessetes a la sèrie d'ar-ticles presentats sota elpseudònim de Ramon Tur-meda, publicats al setmanari"Felanitx".

4rt. El premi d'honor,consistent en una esculturad'En Pere Pujol s'adju-dicà a la sèrie presen-tada sota el pseudònim"Carmina Burana".

5è.-E1 jurat vol ferconstar el nivell general dedignitat que han assolitels treballs presentats, queha fet difícil la selecciódels treballs premiats,seguits molt de prop enqualitat per altres que nohan pogut esser premiats.

I perquè així consti,s'estén l'acta present, sig-nada dia 4 de juliol de1985.

A la concessió delspremis que va tenir lloca Felanitx, "Sal i Xei-xa" hi fou present.

CALONGE

Fa uns dies que ha sortit publicat el llibret que contéla totalitat dels glosats que participaren en el 111 CON-CURS DE GLOSES celebrat amb motiu de les Festes deSant Miquel de l'any passat.

Al programa aue emiteix Radio Balear d'Inca "Tempsde glosar",varen dedicar un programa complet a comen-tar i llegir el nostre llibre, abans esmentat.

Com quasi tots els calongins saben el guanyadordel primer premi local va esser en Jaume Julià de CanFrare, creim que aquest fet mereix dedicar-l'hi una aten-ció, però vist que el glosat amb el qual en Jaume vaguanyar ja ha estat publicat l'hi hem demanat que en fesun aposta per publicar "Sal i Xeixa".

El glosat que ens ha duit, està ple de bon humor i desana picardia. En Jaume no vol escandalitzar a ningú sinódivertir-nos un poc i refrescar un poc aquest estiu tancalorós:

EN TOFOL I EN MAXIMde Jaume Julià

Tàfol.-Uep! Màxim, i com teva?

com així avui per aquí? —jo amb sa calor que fasols no gosava sortir.Màxim.-Ja ho veus, he de

caminari avui venc a veure'ti així camin un poquetper ses cames estirar.ja en tenc una que no vase veu que he tornat

vellet.T.-Es que tot ha canviati noltros anam per envantes camp ara ja no treu tant

i molts l'han abandonat.M.-Ara qui vol fer doblersva a sa vorera de marperquè aquests estrangersen duen molts per gastar.T.-Ja que parlam de voreresara m'hi has fet pensar,Es ver que hi ha estrangeresque mostren ses redoneresper sa vorera de mar?M.-Jo també he sentit diri això ho hem de comprovarja te pots apreparari en voler podrem partir.T.- Caminades no en puc ferperò tenc una "moteta"i crec que fer una voltetamos podria caure bé.M.-Avui no fa molt de vent

i podré manar es "motoret"però jo no som com es

joventque desiara l'aixeca dret.T.-Ja,fa temps que vaig

passaramb carretó per aquíper cercar fenoll maríper llavors envinagrar.M.-Jo també que hi som

estati ben molt que m'agradavai llavors el me manjavaamb un bon plat de cuinat.T.-Amb moto no fa calori si un va per sa vorera...jo per mi ja sent olord'aquest oli d'estrangeraM.-M`hos hi podrem acostari treurem es gat des saci si mos pega un ataces metge mos curarà.T.-Recorant- inil punyetes!quina estesa que n'hi hasi un les volgués contarserien moltes dotzenes.M.-Tafol, estic estoratell n'hi ha com un amutsi es rector no hagués

predicatjo no ho hauria cregut.

en això ho haguéssimvist

quaranta-cinc anys ençà!però ara és un poc tristnomés podrer-ho mirar.M.-Aquella cama tant

sorrera

que no volia caminarla me sent més falagueradeu esser s'aire de la mar.T.-Ja ipos ne podrem anarno hi ha gaire més que veureara veig que ho podrem

creure• el que mos varen contar.

M.-També veig que no éscap doi

lo que havíem sentit dirjo que quan era fadríno havia vist ni un jonolli avui quasi hem vist fonolli no dic fonoll marí.T.-Mira ara en que he pensati és que pens amb unes cosesjo només he vistes doneshome cap n'he reparat.M.-Es que no t'hi has fixatnomés veus lo que et convéjo amb ulleres hi veig béi el tenen en es costat.T.-Ara te volia dirm`ha agradat sa passejadai en voler un altra vegadala podríem repetir.M .-J o demà ja hi tornariai més prest hem de partiri en venir devers mig-diajo p'entura provariade trobar fonoll marí.T.-Tu permí t'has despistati vols treure molt s'estamme vols dir en haver-lo

•.

trobatque el faràs sense barram?

NOTICIES DES LLOMBARDSEl proper dia 21 de

juliol a s'Avall fan unhomenatge a D. AntoniBurguera Rigo (l'amo Anto-ni de ses deu) i per sebre unpoc més de la festa hemanat a conversar amb ellmolt amablement ha con-testat a totes les preguntesque 11 hem fet, el resultatde la mateixa foren les se-güents retxes:

-L'amo Antoni, quantsd'anys fa que feis feina as'Avall?

-Jo hi vaig anar pel se-tembre de l'any 31 i al se-tembre d'enguany en farà

54 anys.-Devia esser molt jove

quant entràreu a la posses-sió?

-Vaig néixer l'any1920 i ja estava a s'Avallquant complí els dotxe.

-El sou que guanyàreuper primera vegada no deivaesser tant gros com eld'ara.

-El primer any que hivaig estar en pagarenvint-i-quatre duros.

-El motiu que deixaud'anar-hi, quin és?

-He complit els 65anys i m'he de jubilar.

-Sempre heu fet la ma-teixa feina?

-Quant hi vaig entrarrempinava alfalç i de pas-tor hi havia n'Andreu Parai-re, després hi entrà l'amoEn blai Cova d'EsLlombards i llavors des-prés de dos anys, no ho sémolt cert, vaig passar a ferde pastor.

-Iciò sempre heu fetde pastor, podem dir?

-Bé, llevat de tretzeanys que feia formatge i emvaig retirar de les ovelles, nodefinitivament, sinó queanava d'ovelles i feia format-ge, però no guardava.

-Quantes ovelles hi ha-via?

-Quant hi havia feinaeren unes 1.500, però leshan reduides a 700.

-Ara ja no hi anau a ferfeina a s'Avall?

-Des d'abril ja no hivaig. Dia 7 d'abríl vaig fer65 anys i a finals d'abrilvaig acabar de fer feina.

-No hi ha tanta de feinaara a s'Avall com abans?

— -No, perquè les màqui-o nes han llevat molta de fei-

na, jo a s'Avall hi he estatque hi havia uns 130 homesa dinar i ara entre jardi-ners, que és lo que hi hamés, uns 7 o 8, són uns20 obrers.

-Així mateix han re-duit molt la plantilla.

-Home, ara una perso-na i una recol.lectora fan to-tes les messes, han duitun tractor que fa 16solcs cada passada i decada vegada s'han de menes-ter menys obrers i d'aquíanam a l'atur, i et diré mésencara, ara han duit una mà-quina que embala i carre-ga les bales de palla ella to-ta sola, en pot dur unes300 bales.

-I ara vos fareu la vi-da per aquí?

-Si, jo ara tenc unparell d'ovelles • m'encuit

d'elles de n'Inès Ferranda(aqt.esta és la seva dona) ia descansar.

-I ara parlem un poc dela festa que vos han defer el proper dia 21. ¿Comva sortir la idea de l'home-natge?

-Idò jo t'ho diré: undia la Senyora hem digué:

quant faci 50 anys quefas feina aquí hem de feruna festa; però jo nom'empreocupà molt, per-que passant tantes cosesque va esser com aquellsque li entra per una ore-Ila i li surt per l'altra.fa uns quants mesos que emva dir: et pareix bé que dia27 de juliol et facen l'ho-menatge?, jo li vaig respon-dre: ja em va bé, no ha de

pagar vostè? però degut aunes circumstàncies que ha-via de venir la banda demúsica de Porreres i no vapoder esser, ara ve la deMontuiri, es passà a dia 21de juliol.

-En què consistirà lafesta?

-Pots llegir el pro-grama, du el menú del so-par i tot el que hi ha d'ha-ver aquell vespre.

-Idò hi haurà sopartambé?

-Si, sopar i a la. mati-nada xocolatada i sarau perIlarg.

Efectivament he vist elprograma hi haurà moltescoses, i bones, per menjari moltes persones faran queaquesta vetlada estigui moltanimada. I seguim en la fes-

ta.

-La festa serà pagesacent per cent, hi haurà unamissa pagesa, no sé com de-ven esser les misses d'aques-tes!!!.

-Ara que deis de pagesa,he sentit dir hi havien d'anarvestits especialment peraquesta festa?

-Si, les dones hand'anar vestides de pagesesi els homes es camisa blan-

ca i un mocador vermell pelcoll, i qui no tengui invita-ció no hi entrarà.

-Es de suposar que estàprevist esser molts a lafesta?

-Al sopar crec queserem unes vuit-centes per-sones i si hagués dependit dejo hagués convidat mésgent d'aquests pobles.

-El meravellós jardí des'Avall estarà il.luminat, bensegur?

-Si, a base de "tees",els fusters anaren guardanttots els tronos que tingues-sen molta de... com a reina.

El passat dia 30 dejuny morí a l'edat de 90anys Da. Isabel RossellóVicens, volem acompanyara la família en els momentsde tristor. En pau descansi.

***

El dia 6 de juliol a lacarretera de la Colònia SantJordi n'Antoni Burguera(de can Rita) va tenir unpetit accident amb la moto,gràcies a Déu no va passard'un parell de cops forts,i després d'esser inspec-cionat pel metge de torn deSon Dureta va tornar a caseva el mateix dia.

***La nit que va del dia 7

al 8 de juliol varen tenirlloc a n'Es Llombards unasèrie de robatoris a dis-tintes finques de meloners,segurament per una guardaqu no treurà cap profit dela feta.

***Dies passat vaig tenir

una conversa amb D, Sil\rés-tre Vicens, cap davanter

i aquest dia els encendranper tot el jardí perquèl'il.lumini.

-No encendran aque-lla il.luminació tan bonicaque també per una festainauguraren?

-Crec que no, ja quetota la festa ha d'esser es-til pagès.

-El deveu apreciar molta s'Avall en tants d'anysd'anar-hi?

-Si que n'estic con-tent, perquè si no estàs nohi hauria aguantat tant.Per acabar vos vull donarles gràcies per haver vol-gut contestar tan ama-blement les meves pregun-tes i vos desig que aques-ta festa surti molt lluïda,que ara descanseu en saluti alegria i que molts d'anysvos pogueu recordar del'homenatge que vosferen a s'Avall a l'any 1985.Gràcies i enhorabona l'amoAntoni i família.

Toni.

de les festes patronals d'EsLlombards i em proporcio-nà un avanç de les matei-xes per coneixement de totsels lectors de Sal i Xeixa:

Començaran el dia 7d'Agost i aquest dia estàprevist que hi hagi elssegüents actes:-Carreres de cintes.-Inauguració de la l mos-tra pictória de temes locals(1).-Concert a la parròquia enmotiu de la inauguració del'orgue nou.-El vespre una gran vetla-da per joves i no tant joves.

Dia 8 festivitat del SantPatró:-Missa Solmene amb sermó acàrrec de Mn. Guillem Ben-nassar.-Festa pels padrins delnostre poble.-Corregudes de les joies i eltradicional pollastre.-Una "Ginkama" per pare-lles.-Comèdia a càrrec del grupde s'Alqueria Blanca "Es

Pou del Peix" posant en es-cena la comèdia titulada"Bon viure i no treballar nopot durar".

Dia 9-Diada de la joventut aCala s'Almoina.

Dia 10.-Curses ciclistes jovenils iaficionats.-Les ja tradicionals cursesde bicicletes pels locals alcircuit d'Es Llombards.-Verbena

Dia 11.-Al matí diversos partits defutbol sala.-A la tarda un gran partitde futbol.(1) Tots aquells pintors quetenguin qualque cuadroque faci referència a n'EsLlombards i el vulgui expo-sar a la I mostra pictòrica,ho pot fer lliurement, es re-bran els quadres fins el dia

2 d'Agost a Ca Na CatalinaBonet Clar (Can Mino, C/Sant Domingo).

***Sal i Xeixa vol desit-

jar unes bones festes atots els Llombarders, quehi hagi pau i unió per tot-hom i que tots els actesque estan previst es duguina terme amb la col.labora-ció de tots, ja que lesfestes es fan en tots i pertots; molts d'anys poguemveure la festa del nostre pa-tró Sant Domingo de Guz-man.

***També el passat dia

10 de juliol a n'Es Llom-

bards morí a l'edat de 59anys D. Pere Ferrer Vila(de Can Gertrudis), quepoguem pregar molts d'anysper ell. Descansi en pau.

100C1AU -VOS SAL I XEIXA

El Director del "Diario de Mallorca" entrega a Seminarioportero del Cala d'Or, el trofec a la regularidad

-NN•.n

C.D. SANTANYI NOTICIARISopar de germanor

Ha passat ben bé unmes des de que la junta di-rectiva oferís un càlid so-par a tots els qui d'unamanera o altra contribuï-ren passada temporadaa l'èxit assolit pel C.D.Santanyí. La celebració tin-gué lloc al Poliesportiu,estant-hi presents entrena-dor, jugadors, massat-jista i cuidadors, el batle iel tinent de batle, aixícom els mitjans de comu-nicació locals i la directi-va *en ple, tots acompa-nyats de les respectives es-poses o al.lotes. La reu-nió transcorregué en totmoment en la més cor-dial familiaritat, ha-vent-hi un ambient desincera amistat, sense es-tar absent bromes i al-tres divertiments. Al finalels parlaments de rigor iel lliurament de clistincions.Aquí cal destacar el plau-sible detall cren Zubieta,qui obsequià cadascunde llurs deixebles ambuna placa de recordatori.

Des d'aquí volem ex-pressar el nostre agraï-ment per la invitació aracte i desitjam que la tra- _jectória ascendent continui• .

Hem de notar queabans de començar l'àpatel senyor batle inauguràuna dependència, situa-da sota les graderiesdel tenis i la piscina, queservirà com a sala de jun-tes de la directiva.

Balanç C.D. Santanyí 84-85

En l'Assamblea General•

de Socis que tingué llocla passada setmana la jun-ta directiva va repassar l'es-tat de comptes, destacant elsuperàvit existent.simple vista sembla insig-nificant la cantitat de 8.566(.4 pts. en el saldo actual, peròno és així. En primerlloc, sempre que no hi hadèficit vol dir que la so-

c% cietat va endavant, i en

segon, hem de tenir encompte les possibles deu-tes d'estats anteriors, comara resulta molt important.De la temporada 83-84es devien 1.322.021 pts,les quals es varen abonaren la totalitat. Les entra-des en la 84-85 foren7.666.372 pts, mentre queles sortides 6.335.785 pts,sobrant d'ambdues quan-titats 1.330.587 pts, que ésla quantitat mitjançant laqual s'ha pogut fer frontal dèficit i que ha donatel present superàvit. En l'as-samblea es varen anardesglosant entrades i sor-tides, sobresortint de lesprimeres els quasi 3 milionsen concepte de socis, i perles segones els més de3 milions de pagament alsjugadors.

Un acord impor-tant, acceptat per una-nimitat, fou l'increment a10,000 pts. la quota desoci.

Pel que fa al pressupostvinent, es va comuni-car que estaria pel voltantdels 8 milions de pts.

A l'apartat de pregun-tes, una en podem des-tacar. La que es referíal tant comentat possi-ble fixatge de N adaiVicens, llombarder i ju-gador del C.D. Ses Sa-lines. .E1 president de lacomissió esportiva, DamiàBarceló, explicà al pregun-tant totes les passes duitesa terme fins el moment.Digué que lcord noarribà perquè el jugadordemanava un quart demilió a l'any i aixàno s'hi li podia pagar enconsiderar-lo santanyineri cap d'aquets no supera les175.000 pts. Per tant, elclub trobava que les pre-tensions del jugador eren ex-cesives. Tot fa pensar,si no hi ha sorpreses, queel jugador tornarà vestir lasamarreta salinera senserebre un sol cèntim.

Baixes i Altes

Plantilla i entrenadorresten els mateixos de latemporada passada, ex-ceptuant fins el momentla quasi segura baixa deCipria Vicens, qui permotius de treball éspossible que deixi elclub. Si fos així seriauna veritable Ilàstima carel futur del jovençà és sensdubte prometedor. Condiciófísica i qualitats tècniquesno n'hi manquen.

Quant les altes demoment s'han realitzat dosúnics fixatges: el davanterJoan Barceló, provinent delCampos, i Toni Rigo,porter fins ara de

Dia 16, inici delsentrenaments

En Zubieta vol prepa-rar-se fons per afrontaraquesta nova etapa a 3a,per aixe, ja ha citat elsseus "boys" pel dimartssetze.

En Nadal Miquel a SantoDomingo

Sí, tal com ho sentiu,en Nadal en aquests mo-:nents deu estar gaudint deles excel.lències tropicalsde 1illa dominicana. Peròno vos alarmeu, no és cap

• contracte futbolístic el

que l'ha portat allà, sinótot el contrari: els seusestudis d'económiques.Així que és ben segurque no començarà la compe-tició Iliguera.

Martínez, Seminario i elCala D'or, guardonats

En la festa "Los Po-pulares del Fútbol Ba-lear" el porter del San-tanyí, Jaume Martínez,fou distingit amb el tro-feu a la regularitat de la.Regional Preferent. Ai-xi mateix el Cala D'or, de3a. Regional copsà tresimportants premis: per aSeminario el de la regula-ritat, porter menys gole-jat també per a Seminarioi màxim golejador al ClubCala D'or.

Bàsquet per Sant Jaume

Dos equips masculins;un representant a Santanyíi l'altre a Cala Figuera,es disputaran per aquestesdades un trofeu donatper l'Ajuntarnent. Més quealtra cosa l'objectiu del'encontre serà passaruna estona agradable i re-cordar temps passats carla majoria dels participantshan jugat amb el desapare-gut Bisbe Verger.

S.M.

p~ e0 Insularen Serveis Socials

El CIM acompleix una labor assisten-cial bàsica a través del Conjunt dels Cen-tres que són propietat seva:

Hospital GeneralHospital PsiquiàtricLlar de la InfànciaLlar de la JoventutLlar dels AnciansHospital de Nit (centre d'acollidadels Marginats)Centre de Prevenció de DroguesGrup d'Educació Sanitària a lesEscoles d'Infants.

Manté convenis amb uns altres cen-tres tant públics com privats:

Patronat Verge de la Salut (que aténels minusválids psíquics)Centre Lluerna (escola dedicada alssubnormals profunds)Can Ribes (que promou laintegració dels marginats)

Facilita ajudes a totes les entitatsamb finalitats socials de Mallorca, ambatenció especial a la tercera edat, proble-màtica gitana, marginació i minusvàlids.

Entre els projectes imminents hi hal'elaboració del Mapa de Serveis Socialsde Mallorca.

(6)14ril gimiel/a ?de p/l/laik~

c/ Palau Reial, 1

LA NOSTRA CUINA

Una cuina mallorquina: La de "Son Termes" (Foto: A. Mulet)

Pel mes de maig

d'aquest any es celebrà

a Ciutat la I MOSTRA DE

CUINA MALLORQUINA,organitzada per l'Associa-

ció Empresarial de Restau-

ració de Mallorca i patroci-

nada per la Conselleria de

Turisme de les Illes i l'Ajun-

tament de Ciutat.

Durant aquesta interes-

sant Mostra es preparen una

sèrie de plats d'una quali-

tat fora mida, doncs col.la-

boraren els millors restau-

rants i cuiners de les Ba-

lears.

Avui ens permetem

oferir una recepta de servio-

la, peix que trobam a les

nostres costes i que pre-

sentà el famós restau-

rant CIRO'S de Palma No-

10 va:

SERVIOLA FARCIDA DEPREBES.

::Ingredients:(7)1 serviola d'un kg.

1 porro mitjà200 grams de rap o lluç

300 grams de musclos

2 vermells d'ou

1 ou sencer

• 50 grams de molla de pa

Ingrendients per a la salsa:

8 pebres vermells mitjans

1 dl. d'oli d'oliva

2 dents d'all

1/2 kg. de salsa de domàtiga

PREPA RAC I O.

Es neteja de serviola,

s'obre per la meitat i se'n

treu l'espina del mig. Es bui-

da un poc de la seva carn

s'assaona amb sal i prebebó.

Per altra part es sofre-

greix el porro amb un poc

de salm, se l'hi afegeix 200

grams de peix, més el que

s'ha buidat a la serviola (tot

picat mdlt fi).

Se li dóna una girada

juntament amb el porro i

s'assaona amb sal i pebrebó,

es retira del foc i s'afegei-

xen . els vermells d'ou, l'ou

la molla de pa, un poc de

juavert picat i els musclos

(prèviament bollits i trets

de les seves closques). Amb

aquesta mescla resultant es

farceix la serviola, es cus,

s'assaona exteriorment amb

sal i prebebò, s'unta de

salm i s'embolica amb paperd'alumini per posar al forn a

temperatura mitja (més bé

forta), durant 25 minuts

aprox imadament.

Per saber si és cuit es

punxa al mig del peix i quan

l'agulla surti calenta ja

està.

COCA DE POMES.

Primerament es fa una

pasta amb els següents in-

dredients:

125 grams de mantega;

50 grs. de sucre pols; 250

gra. de farina fluixa; un poc

de sal.

Un cop feta la pastase'n folra un motlo d'uns 30

cm. de diàmetre i de vorera

baixa; tenint en compte

que quedi el més poc gruix

de pasta possible. Es cou a

foc fluix.Després es prepara una

crema pastissera espessa

(1/2 It. de llet, etc.) sens

llimona ni canyella, i en

calent s'aboca dins el mot-

lo de pasta que tenim fet,

fins a arribar a la meitat.Es palen les pomes, lle-

vant les llavors, es tallen i

es col.loquen sobre la cre-ma de manera més vistosa

possible posant-hi després el

sucre pols per sobre.

Es cou fins que les vore-

res de les tallades de po-

ma tenguin les voreres dau-rades.

A continuació es treu

del motlo, es col.loca sobre

una palangana i amb l'ajuda

d'un pinzell s'unta de con-

fitura d'albercoc. S'hi po-

sen unes cireres naturals i

un poc de nata si es vol.

Un pastisser.

SAL I XE1XA

PASSATEMPSper Maria del Mar Pons i Bonet

---- lirjEr 411111M r i

rilewil

U

riA1111ffill

fIIIffl

AllfflWAIIII

A ffirU lll14

wir A,Aieffl

Maria del Mar Pons i Bonet

MOTS ENCREUATSHoritzontals1.-Nom d'home. No deixa passar la llum.2.-Unir. Consonant.3.-Nota musical. Consonant. En tenim dues, singular.Vocal. Consonant.4.-Estació de l'any. Xarra.5.-Fruita. En tenim als dits.6.-Consonant. Provar el gust. Consonant.7.-Vocal repetició d'un so. Al revés, nom d'home. Conso-nant.8.-Està baix terra. Consonant. Del verb donar.9.-Acostumar-se a un lloc. Vocal.10.-Al revés, nom de lletra. Preposició.11.-Número . Residir. Vocal.

Verticals1.-Ocell. Consonant2.-Ocell. Al revés, nom de lletra. Vocal.3.-Al revés, terminació verbal. Serveixen per a fer teatre.4.-Al revés, camí que segueix l'animal que dóna voltes ala sínia. Vocal.5.-Terminació verbal. Vocal. A1 revés, animal. Extensiód'aigua salada.6.-Consonant. Consonant. A1 revés, pronom personal.Extremitat inferior de Phome.7.-Nom d'home. Pronom possessiu.8.-Vocal. Satisfà.Consonant.9.-A1 revés, lluminositat seguida de tro. Temor. Vocal.10.-Vocal. Al revés, blau clar. Consonant.Vocal.11.-Consonant. Através un riu. Mamífer semblant al cér-vol.

RLSODAXIA,

ANIRRABSSL

DSPCAVECIA

ALENAOILV'B

CLSOITHAAE

RIFSXçEUNR

OfilAÇALSS- R

FASEDASSOU

BROCAFATT

SOPA DE LLETRES16 noms d'EINES(d`oficis i treballs manual)

DISPONIBLEPERA

PUBLICITAT

n•nn••••

3

7

10I1

SEMAR

CERAMIQUES DE MALLORCA, TALAVERA, MANISESPELLETERIA SELECTE

k ARTICLES PER A REGALA Cala Figuera: Carrer Sant Pere, 28 Front Hotel C. Figuera

SOUVENIRS

Distribuidor de:

fix LACOSTE METBA

CAIXA DE PENSIONS

laCabc77