LA CIUTAT I LES SEVES FUNCIONS

La ciutat i els seus elements

CIUTAT NO HI HA UNA ÚNICA MANERA DE DEFINICIÓ: Segons paràmetres qualitatius o quantitatius. - Criteri numèric: a Espanya:

- 10 000 habitants: ciutat - 2000-10 000 habitants: semiurbana - ≥2000 habitants: rural

- Influència territorial: concentració de funcions del nucli habitat (activitats de gestió i administració).

- L’activitat econòmica: concentració del sector secundari i terciari.

- Alta densitat de població. - Arquitectura i urbanisme. - Estil de vida/cultura urbana

CIUTAT Les ciutats són grans concentracions humanes que viuen de la indústria i dels serveis, no treballen pràcticament res del que consumeixen, i per tant són concentracions que s’han de proveir de les necessitats bàsiques: aliments, aigua, electricitat, etc.

Origen de les ciutats

Barcelona finals segle XIX

Barcelona inici segle XX, mercat de la Boqueria

Barcelona inici segle XX, Portal de l’Àngel

Morfologia urbana La forma de la ciutat influeix en la seva habitabilitat i en la demanda de recursos naturals.

Per estudiar-la cal considerar els elements (edificis), la disposició dels elements (xarxes de carrers) i els usos del sòl (utilització de l’espai urbà).

La morfologia urbana és molt difícil de canviar (per aquest motiu a la xarxa urbana podem observar empremtes del passat).

Tipus de plànols Plànols irregulars

- Són propis de la societat preindustrial.

- Amb carrers desordenats.

- Al N el centre de la ciutat és medieval.

- Al S (països islàmics) la ciutat encara té una disposició irregular.

Tipus de plànols Plànols regulars

- Poden ser de diversos tipus: - Ortogonal

- Radiocèntric

- Lineal

- Les ampliacions urbanes: - Ciutat jardí

- Ciutat funcionalista

• Plànol ortogonal • (quadrículat, reticular, hipodàmic, colonial, damero, ...)

• Propi del món hel·lenístic i romà.

• Propi de les colonitzacions i eixamples.

• Propi de l’ordenació de la ciutat en contra de les manifestacions obreres.

• Hi ha una planificació i una ordenació dels espais.

• Facilita les comunicacions, l’ordre i la higiene.

• Permet renovar sense grans problemes d’espai.

• Plànol radiocèntric • (radial, ...)

• Són carrers concèntric al voltant d’un nucli central.

• Hi ha una planificació i una ordenació dels espais.

• No facilita les comunicacions entre els espais de la perifèria, però sí amb el centre.

• Plànol lineal • Són carrers que es creen al llarg d’un eix, o una important via

de comunicació: carretera, riu, ferrocarril,... O per raons topogràfiques (límit de costa,...).

• Són així molts pobles del camí de Sant Jaume d’Espanya.

• Hi ha una mínima planificació i ordenació dels espais.

• No facilita les comunicacions entre els espais de la perifèria, i provoca la congestió de la via principal que no permet l’accés al centre urbà.

Ampliacions urbanes • Ciutats jardí: zones d’habitatges

sovint unifamiliars, moltes vegades sense serveis, i amb funcionament de ciutat dormitori.

• Ciutat funcionalista: zones d’habitatges normalment amb blocs de pisos alts per tal d’alliberar espai urbà per equipaments i zones verdes.

Parts de la ciutat

• Citats disperses (amb edificis monofuncionals):

– Les diferents parts són molt clares.

• Ciutats compactes (sense edificis monofuncionals):

– Les diferents parts són poc clares.

• A totes es poden diferenciar: • Centre

• Barri residencial

• Àrea industrial

• Equipaments

• Infraestructures

Ciutats món occidental • El centre és:

– Accessible. – Elevat preu del sòl. – Manca d’activitat industrial. – Població permanent reduïda. – Residències de gent amb rendes baixes, (però uun cop els habitatges estan

restaurats, augmenta el seu preu).

• Barris residencials: – Zones residencials (pròpies del segle XX: barris perifèrics del centre) – Barris dormitori (propis de mitjans segle XX: barris de blocs compactes, amb

població de rendes baixes)

• Zona perifèrica: – Barris marginals – Polígons industrials – Centres comercials – Zones residencials de luxe – Antics pobles – Polígons industrials – Zones de serveis: facultats, hospitals, hotels,...

El creixement de les ciutats les converteix en:

Ciutat difusa: la ciutat ocupa més espai però amb menor densitat.

Zona rururbana: zona de la perifèria de la ciutat on coincideixen característiques urbanes i rurals.

Ciutats no occidentals • Són ciutats en expansió amb un creixement

desorganitzat:

– Manca planificació

– Manca infraestructures

– Materials pobres

– Barris d’autoconstrucció

– Segregació urbana i social

– etc

URBANITZACIÓ

Fenomen pel qual les ciutats creixen d’una manera accelerada (en nombre, població i superfície) i els modes de vida urbans es fan extensius a grans àrees.

La urbanització tradicionalment s’interpreta com el resultat d’una sèrie de canvis demogràfics, econòmics i geogràfics i també els culturals.

FUNCIONS de les ciutats

ADMINISTRATIVA I DE SERVEIS

COMERCIAL RESIDENCIAL INDUSTRIAL ALTRES

- Prestació de serveis: financers, culturals, lúdics, etc.

- Administracions públiques.

- Oficines principals entitats privades.

- Edificis singulars.

- CBD (central bussiness district)

- Zones molt ben comunicades.

- Origen: antics mercats.

- Ampli ventall de compra i venda de tot tipus de productes.

- Especialització i emmagatzematge.

- Barris antics o zones urbanitzades noves.

- Segregació espacial (segons nivell econòmic o lloc de procedència)

- Eixamples. - Zones

suburbials - Ciutats

dormitori - Àrees

suburbanes

- Normalment es localitza a les perifèries de la ciutat.

- Polígons industrials.

- Parcs tecnològics.

- Població que s’instal·la a prop.

- Turística - De lleure - Militar - Cultural - Religiosa - Política i

administrativa - De formació - De justícia - etc