@www.rubi.cat laciutat@ajrubi.cat

telèfons d’interès

farmàciesaldea pg. les torres, s/n. 93 699 10 72 / batallé pg. francesc macià,23. 93 699 04 30 / baradad av. barcelona, 59. 93 699 09 53 / batllori c. milà i fontanals, 3. 93 699 03 88 / calsina verge delourdes, 35. 93 699 22 81 / condal calderón de la barca, 11. 93699 87 09 / estatut av. de l’estatut. 93 699 16 51 / farell c. santjordi, 25. 93 699 02 91 / garcía c. segòvia, 1. 93 697 49 42 / gibertc. torres oriol, 4. 93 699 68 99 / hidalgo c. sabadell, 79. 93 69736 40 / kronos ptge. cronos, local 15. 93 586 06 26 / oriol c. safir,28. 93 699 43 98 / parrilla c. xercavins, 2. 93 699 13 05 / piera pl.josep sapés,4. 93 697 7163 /pont c. magí ramentol, 7. 93 697 3456 / progrés c. verge de fàtima, 13. 93 697 79 93 / xapelli c. víc-tor català, local 22. 93 588 07 08 / ruiz ctra. sabadell, 95. 93 69950 12 / serra pg. francesc macià, 86. 93 699 13 43 / valls ctra. deTerrassa, 16-18

farmàcies de guàrdia

ajuntament............................ 93 588 70 00alcohòlics anònims.................. 93 317 77 77ambulàncies.......................... 93 699 58 58ateneu municipal..................... 93 588 74 73biblioteca “mestremartí i tauler”.......... 93 699 84 53bombers................................ 93 697 60 80cap-1 mútua terrassa.............. 93 586 67 00cap-2 anton de borja.............. 93 588 45 55cap-3 sant genís..................... 93 699 17 29casal de la gent gran.............. 93 588 44 87cementiri............................... 93 588 77 22centre d’orientaciósanitària (cos)......................... 93 588 73 73correus................................. 93 699 14 02creu roja............................... 93 697 92 04deixalleria ............................93 699 49 95espai jove torre bassas............ 93 697 90 04fecsa - endesa........................ 900 77 00 77

jutjat 1.................................. 93 586 08 51jutjat 2.................................. 93 586 08 52jutjat 3.................................. 93 586 08 53jutjat 4..................................93 586 08 54jutjat 5..................................93 586 08 55omic (of. inf. consum).............. 93 588 70 32oficina de gestió tributària (orgt)......................93 586 23 80oficina de treballde la generalitat..................... 93 587 25 63oficina local d’habitatge (proursa)...............................93 588 66 93mossos d’esquadra (comissaria) 93 581 79 00mossos d’esquadra urgències............... 088policia local........................... 93 588 70 92policia local urgències....................... 092policia nacional......................93 588 76 94policia nacional urgències................... 091ràdio rubí................. 93 588 70 00 ext. 1501

registre civil......................... 93 586 08 94rubí+d (impes, ose).................. 93 581 39 00rubí verd............................... 93 591 30 03rubí via................................. 93 591 30 03sece (enllumenat públic)...........93 588 77 99síndic de greuges.................... 93 697 21 59sorea (avaries)......................... 902 250 370tanatori................................ 93 588 66 55taxi (adaptat).......................... 609 893 037taxis rubí.............................. 93 699 24 89taxis ràdio taxi...................... 93 586 08 88telèfon verd ......................... 900 130 130(si es truca des d’un mòbil).......93 699 98 01

octubre 201014 condal15 piera16 valls17 batallé18 espert19 farell20 aldea21 ruiz22 kronos23 baradad24 oriol25 gibert26 batllori27 pont28 garcia29 calsina

30 parrilla31 progrés

novembre 20101 xapelli2 hidalgo-mos3 condal4 piera5 valls6 batallé7 espert8 farell9 aldea10 ruiz11 kronos12 baradad13 oriol

14 gibert15 batllori16 pont17 garcia18 calsina19 parrilla20 progrés21 xapelli22 hidalgo-mos23 condal24 piera25 valls26 batallé27 espert28 farell29 aldea30 ruiz

programació 2010-2011 de Ràdio Rubí www.radiorubi.fmde dilluns a divendres9 h La vida continua12 h Rubí or not Rubí14 h Informatiu migdia14.30 h dl.: Esports

dm.: Conecta2dc.: Retratsdj.: Res com el Vallèsdv.: Esports

15 h dl.: L’última sessiódm.: Catsonsdc.: Música.catdj.: Som d’aquídv.: Punt de mira

16 h dl.: Ona triesportivadm.: Rock’n’classicsdc.: Discoteca privadadj.: Déjame contartedv.: Meeting point

17 h Música K Música19 h Informatiu COM Ràdio19.30 h Informatiu vespre20 h Raíces del Sur22 h dl.: Les Divines

dm.: Gabba Gabba Heydc.: Tempo di fuga

dj.: El fil de la trocadv.: Cultura de club

23 h dl.: Pelotas fueradm.: La negra nitdc.: Jazz de nitdj.: Sobreviviendo a Murphydv.: 303 Trance

24 h dll.:Defcon tresdj.: Serrat: un temps de cançonsdv.: 303 trance

dissabte8 h Punto de encuentro8.30 h Sardanes d’autor9 h Giravolt tradicional11 h Els grups municipals opinen11.30 h El descans del troglodita12 h L’última sessió13 h Son solidaris14 h Peluts15 h Guantanamera16 h Serrat: un temps de cançons

(rep.)17 h El fil de la troca (rep.)18 h Rubí magazine20 h Bluebeats FM

21 h Imsomnia23 h Studio 21

diumenge9 h Presència cristiana10 h Ara i sempre11 h Els grups municipals opinen

(rep.)11.30 h A peu de camp15 h Tempo di fuga (rep.)16 h Meeting Point (rep.)17 h Peluts (rep.)18 h Gabba Gabba Hey (rep.)19 h Som d’aquí (rep.)20 h Rock’n’classics (rep.)21 h Les Divines (rep.)22 h La negra nit (rep.)23 h Discoteca privada (rep.)

Farmàcies obertes tots els dies: kronos (de 9 a 22 h) i xapelli (de 9 a 21 h)

30 anys de

Cotxes i motos no sónels únics mitjans delocomoció que podemfer servir als nostresdesplaçaments per laciutat i segurament sónels menys recomana-bles. Per construir unasocietat més sosteni-ble, caminar, el trans-port públic o la bicicle-

ta són les alternatives que cada vegada mésutilitzen els ciutadans i les ciutadanes deRubí. Prova d’això ha estat, un any més, labicicletada popular del Mercat, que vaaconseguir la participació de més de 1.500persones de totes les edats. De fet, granpart dels rubinencs i les rubinenques utilit-zen la bicicleta com a mitjà de transport.Aquesta pràctica, a més de no contaminar,és la tercera activitat física que es practica ala nostra ciutat i és un transport claramentalternatiu per als petits desplaçamentsdins del municipi. Calen aquests dies de sensibilització, peròtambé calen apostes decidides i concretesper fomentar el transport públic, que ésuna de les prioritats del govern de la ciutat.L’ampliació del servei d’autobús urbà, ambla incorporació de dues noves línies i l’in-crement en les freqüències de pas, sónexemples d’aquesta aposta per aconseguiruna ciutat més sostenible. I per facilitar elsdesplaçaments a peu per la ciutat, el con-sistori està realitzant treballs de millora adivuit carrers i avingudes de la ciutat ambel Pla de Voreres.

“Coches y motos no son los únicos medios delocomoción que podemos utilizar en nues-tros desplazamientos por la ciudad y segu-ramente son los menos recomendables.Para construir una sociedad más sosteni-ble, caminar, el transporte público o labicicleta son las alternativas que cada vezmás utilizan los ciudadanos y las ciudada-nas de Rubí. Prueba de ello ha sido, un añomás, la bicicletada popular del Mercado,que logró la participación de más de 1.500personas de todas las edades. De hecho,gran parte de los y las rubinenses utilizanla bicicleta como medio de transporte. Estapráctica, además de no contaminar, es latercera actividad física que se practica ennuestra ciudad y es un transporte clara-mente alternativo para los pequeños des-plazamientos dentro del municipio.Hacen falta estos días de sensibilización,pero también necesitan apuestas decidi-das y concretas para fomentar el transpor-te público, que es una de las prioridadesdel gobierno de la ciudad. La ampliacióndel servicio de autobús urbano, con laincorporación de dos nuevas líneas y elincremento en las frecuencias de paso, sonejemplos de esta apuesta por conseguiruna ciudad más sostenible. Y para facilitarlos desplazamientos a pie por la ciudad, elconsistorio está realizando trabajos demejora en dieciocho calles y avenidas de laciudad con el Plan de Aceras.

carme garcía loresAlcaldessa de Rubí

Per la millora dela mobilitat

visitem l’ajuntamentAlumnes del CEIP Ca n’Alzamora van visitar l’Ajuntament

ada vegada tenim més opcions per poder oblidar-nos del cotxe i uti-litzar mitjans de transport més sostenibles, com ara la bicicleta, el

transport públic o, senzillament, desplaçar-nos a peu. Precisament per con-trolar el trànsit rodat a diferents zones de vianants de la ciutat, aquest mes esposa en funcionament un sistema de videovigilància a l’illa de vianants de l’avingudade Barcelona i a les zones per a vianants dels carrers de Sant Miquel i Sant Isidre.

c

notícies

cr04

mobilitat càmeres per controlar el trànsit a les zones de vianants

videovigilànciaamb aquest sistema escontrolarà el trànsit

a les zones de vianantsde rubí

Les imatges captades per lescàmeres s’enviaran al centre

de control de trànsit

Com ens desplacem per la ciutat

En coche.... En moto..... En transport públic....

L’Ajuntament ha instal·lat un total de 12 càmeres a6 cruïlles del centre de la ciutat. En cada punt s’hacol·locat una càmera fixa per identificar les matrí-cules dels cotxes que circulin per aquestes zonesde vianants i una altra de robotitzada, que perme-trà el control general del trànsit. Les imatges, ques’eliminaran de forma automàtica en un terminimàxim de 30 dies, s’enviaran al centre de control,ubicat a la comissaria de la Policia Local.

Durant la primera setmana, els agents informaranels conductors d’aquest nou sistema de videovigi-lància i a partir del 18 d’octubre es multarà als vehi-cles que circulen sense autorització captats per lescàmeres. Els vehicles de càrrega i descàrrega han de portarvisible el distintiu que els acredita a circular peraquests carrers.

Aquest anys’estan

arranjant uns5.000 m2 devoreres a la

ciutat

Per la mobilitatsostenible

A peu o en transport públic Amb la voluntat de fer més fàcil els desplaça-ments a peu dins de la ciutat, s’està portant aterme el Pla de Voreres 2010, que preveu actua-cions de millora a 18 carrers i avingudes de laciutat. Algunes de les vies on s’està actuant sónles avingudes de Barcelona i de Castellbisbal i elscarrers de Cervantes, Cadmo, Sant Gaietà iGeneral Prim, entre d’altres. Paral·lelament, l’any passat es va millorar iampliar la xarxa de transport públic urbà deRubí, amb la incorporació de 2 noves línies, l’in-crement de les freqüències de pas, del nombrede parades (un 28% més) i dels quilòmetresrecorreguts (200.000 anuals). Així, la taxa decobertura (el percentatge de ciutadans quetenen una parada a menys de 150 metres decasa) va passar del 75 al 83%, la qual cosa sig-nifica que 8 de cada 10 rubinencs té una para-da molt a prop del domicili. Actualment, 12 autobusos presten servei detransport públic urbà a Rubí. Dels 27 conduc-tors, 6 són dones.

A peu... En bicicleta.... En monopatí...

Sabies que...?Cada mes es perden una mitjana de 10

objectes als autobusos urbans de la ciutat

Cada mes es perden una mitjana de 10objectes als autobusos urbans de la ciutat.El top 3 d’objectes que els usuaris obliden al’interior dels autobusos està liderat pelsparaigües, les carteres i les bosses d’esport. Els conductors, però, també han trobat bas-tons, crosses i, fins i tot, dues llantes decotxe. El 90% dels objectes perduts acabatornant a mans dels seus propietaris.Si perds un objecte a l’autobús, posa’t encontacte amb RubíBUS trucant al telèfon 93586 14 34 i explica breument les característi-ques de l’objecte en qüestió. Els conductors dels autobusos urbans deRubí han de fer front a la picaresca d’algunsusuaris. Entre els casos més peculiars hi ha eld’una parella que fa passar el seu fill de 7anys per un de 3 i mig fent-lo seure al cotxetper estalviar-se comprar un bitllet o el d’unhome que va lligar el carro de la compraamb els cinturons per a cadires de rodes i, alno poder-lo deslligar, va tallar la cinta ambuna navalla.

}Quins vehicles poden circularper les zones de vianants?

Veïns Els dels residents i d’aquells ciutadans que tin-guin una plaça de pàrquing (ja sigui pròpia ode lloguer) en una de les zones de vianants.

Vehicles de càrrega i desacàrregaEls vehicles que proveeixen de gènere aquellscomerços ubicats a l’illa de vianants. Per no ser multats, s’hauran d’ajustar exclusi-vament a l’horari de càrrega i descàrrega: De dilluns a divendres, de 7.30 h a 10.30 h i de 14h a 16.30 h. Dissabtes no festius, de 7.30 h a 10.30 h.

!

A partir del 18 d’octubre, la Pol

icia local

podrà sancionar aquells vehicl

es que no

respectin les zones de vianant

s

notícies

cr07

mobilitat la bicicleta, transport alternatiu

bicis elèctriquesl’ajuntament té 4bicicletes elèctriquesper desplaçamentsurbans dels seus treballadors

Pedalades sanes i ecològiques

ransport i salut al mateix temps. La bicicleta és el mitjà en quèés difícil establir les diferències: fins on arriba la pràctica espor-

tiva, fins on la comoditat d’un transport flexible i fins on la satisfaccióde no contaminar. El cert és que no hi ha diferència i aquest és un delsmotius que la fa atractiva.

La Bicicletada Popular del Mercat que cada any aplega més de 1.500 per-sones i que es va celebrar el 3 d’octubre, és una de les iniciatives que aju-den a fomentar l’ús d’aquest vehicle. La pràctica recreativa té altres atractius,com els recorreguts naturals que hi ha al voltant de la ciutat o les sortidesorganitzades pel Club Ciclista Rubí, que té 140 associats.

De fet, les relacionades amb la bicicleta són unes de les pràctiques físiquespreferides pels rubinencs. La darrera enquesta d’hàbits esportius de Rubí,feta per la Diputació de Barcelona el 2008, diu que el 26,4 % dels habitantsde la ciutat utilitzen la bicicleta, bé com a mitjà de transport o bé d’una mane-ra recreativa. Això suposa que és la tercera activitat física més practicada, des-prés de les caminades i de la natació. En el cas de la bicicleta, a l’esport s’a-fegeix el caràcter mitjà de transport alternatiu.La bicicleta permet una mobilitat i una flexibilitat que no es troba en cap altremitjà i, a més a més, la contaminació és inexistent, per això apareix com elvehicle més sostenible i barat, unes característiques que no es poden menys-prear en aquests moments.Dins dels esforços per fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transportalternatiu es troben diverses iniciatives. Per exemple, a començament d’anyl’Ajuntament va adquirir quatre bicicletes elèctriques destinades als treballa-dors de l’Àrea d’Ecologia Urbana i Seguretat (AEUS). La idea és que aquestsvehicles facilitin la mobilitat dels empleats municipals d’aquesta àrea que estàubicada al número 116 de la carretera de Terrassa i que, per tant, obliga adesplaçaments habituals.D’altra banda, s’han anat millorant les condicions d’aparcaments per a bicisi es mira de potenciar la utilització d’aquest vehicle com a mitjà per anar a lafeina. Totes les actuacions en matèria d’infraestructures relacionades amb lamobilitat sostenible s’emmarquen dins del compromís que l’Ajuntament vaadquirir l’octubre de 2008 en adherir-se al pacte d’alcaldes i alcaldesses con-tra el canvi climàtic.

t

Els aparcaments debicis faciliten la uti-lització d’aquestvehicle

Aparcaments per bicis a llocsestratègics

128

El campo de fútbol de Can Rosés ya dispone del nuevo sistema de riego, el pabellón de La Llana cuenta con la nueva climatización y la fibra óptica ha llegado hasta este equi-pamiento. Estos son algunos de los proyectos financiados por el Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local (FEOSL) que ya se han ejecutado. El resto de las 19 obras iniciadas durante este año deberán estar terminadas antes del 31 de diciembre.

El 60% de las obras FEOSLfinalizan este mes

Más de la mitad de los 19 proyectos financiados con el FEOSL ya han finalizado o están a punto de hacerlo. Se trata de prácticamente todos los pro-yectos de mejora de centros deportivos, los de innovación y nuevas tecnologías, los de ahorro y eficiencia energética y el proyecto de adecuación y mejora de la Finca Font del Ferro. Así, en cuanto a centros deportivos, ya se ha ins-talado el sistema de riego en el campo de fútbol de Can Rosés y los usuarios ya están utilizando los nuevos vestuarios de los campos de fútbol de Can Fatjó y del 25 de Setembre. La reforma de la zona deportiva de Can Mir está a punto de finalizar, ya que sólo queda por colocar la valla perimetral, y ya se ha instalado el nuevo sistema de calefacción en la pista del complejo deportivo de La Llana.En el ámbito de las nuevas tecnologías, ya se han instalado las cámaras de seguridad en las calles

de Sant Isidre y Sant Miquel con el objetivo de re-gular el tráfico en estas zonas peatonales y se ha dotado el nuevo edificio de servicios municipales de la calle Narcís Menard y la Biblioteca de la ca-lle Aribau de la infraestructura necesaria para la conexión de teléfono e internet. Las tres fases de ampliación de la fibra óptica ya han superado la parte más importante de las obras. En el tramo que une el IMPES con el Mercado queda por hacer el tendido de cable. Los otros dos tramos están más avanzados: sólo quedan por hacer las conexiones de las fibras y comprobar que de un extremo a otro no haya interferencias.Los dos proyectos de eficiencia energética están prácticamente terminados. En cuanto a la re-forma de las instalaciones de climatización del edificio Rubí+D sólo queda pendiente cubrir los tubos de aislamiento, una actuación que podría

Riego Can Rosés: En total se han colocado 6 aspersores en el campo de fútbol de Can Rosés

Anfiteatro Castell: Ya se ha hecho el hormigonado del anfiteatro del Castell y en noviembre se coloca-rán los bancos de colores

Calefacción pabellón La Llana: Una vez se disponga del suministro de gas, se comprobará que el siste-ma funcione correctamente

Entorno La Llana: El entorno de La Llana será la última obra en finalizar

Escardívol: Las obras en el Escardí-vol está previsto que finalicen en diciembre

finalizar a finales de este mes. Y respecto al pro-yecto para la mejora de la eficiencia energética en diversos equipamientos públicos sólo se tie-nen que acabar de colocar los modelizadores de consumo eléctrico que permiten aumentar la efi-ciencia eléctrica. El proyecto de adecuación de la Finca Font del Fe-rro es otra de las obras financiadas por el FEOSL que están a punto de finalizar. En estos momen-tos ya no hay operarios trabajando, ya que sólo queda pendiente que FECSA amplíe la potencia de la acometida. El Escardívol, en cambio, no es-tará listo hasta diciembre. Los trabajadores han abordado diferentes actuaciones a la vez, pero todavía no hay ninguna finalizada, ya que las obras avanzan en paralelo. Respecto a los proyectos de mejora ambiental, hay uno que está prácticamente acabado. Se trata de la estabilización del talud del margen derecho del Torrent de Can Solà. La obra ya está acabada y sólo queda pendiente la plantación de hidrosiem-bra, que se hará entre finales de octubre y prin-cipios de noviembre, la época en que comienzan las lluvias. En cuanto a las franjas forestales, la de Castellnou está totalmente terminada y a la de

San Muç sólo le queda un 10%. En estos momen-tos, los operarios están trabajando en la franja de Can Tapis, concretamente en la zona de la calle de la Verema, mientras que los trabajos en la de Can Serrafossà no se iniciarán hasta mediados de octubre. En el caso del proyecto de intervención paisajística en el Torrent de Can Solà (Torrentó de Can Mir), en estos momentos se está actuando en la zona de la calle Alva Myrdal. El desbroce está previsto que concluya a finales de octubre y que, entonces, se empiecen a acondicionar los accesos al torrente. Las dos obras de mayor magnitud serán las últi-mas en finalizar. La construcción del anfiteatro y el parque que rodeará el Castell está previsto que esté terminado a final de año. Ahora ya se ha he-cho el hormigonado del anfiteatro y a principios de noviembre se colocarán los bancos de colores. El riego y la plantación del arbolado se realizará a partir del mes de noviembre. Y, en cuanto al en-torno de La Llana, ahora se están terminando de ejecutar los sistemas de contención.

Escardívol: Las obras en el Escardí-vol está previsto que finalicen en diciembre

Font del Ferro: El último paso para finalizar las obras en la Finca Font del Ferro es que FECSA amplíe la potencia de la acometida

Franja perimetral: Las actuaciones en las franjas perimetrales se detu-vieron en verano como consecuen-cia del riesgo de incendios

Torrent Can Solà: El desbroce del Torrent de Can Solà (Torrentó de Can Mir) está previsto que finalice a finales de octubre

Vestuarios Can Fatjó: Los usuarios ya están utilizando los vestuarios del campo de fútbol de Can Fatjó

> A mediados de septiembre ya se había generado el 92% del empleo a que el Ayuntamiento se había comprometido con estas obras.

> La inversión global de los proyectos FEOSL que se ejecutan este año es de 6,2 millones de euros.

tradición 1 de noviembre, conmemoración de todos los santos

l aluvión de visitantes que recibe el cementerio municipalen las fechas próximas al día de Todos los Santos obliga a

realizar algunos ajustes. Por un lado, para dar un servicio adecua-do a los ciudadanos que acuden, pero también porque si hay undía señalado en el año para estas instalaciones es el 1 de noviembrey todo el mundo quiere estar a la altura de las circunstancias.

e

En el CementiriMunicipal hay másde 6.700 sepulturasen total. La mayorparte son nichos(6.590), aunquetambién hay 90tumbas de tierra y24 columbarios (loslugares para depo-sitar las cenizar delos difuntos incine-rados).

A principios de 2011está previsto que seinicie una ambicio-so plan de amplia-ción de les instala-ciones. La construc-ción de nuevosnichos se combinarácon la facilitaciónde prácticas como laincineración. Lasobras se desarrolla-rán en once fasescon las que se pre-tende cuadruplicarla superficie de lasinstalaciones ygarntizar el serviciode los próximos 20años.

Para la primera fase,se han consignado400.000 euros. Conellos se construrán170 nichos.

Lasdimensionesdelcementerio

Servicios especiales:Apertura

de 9 h a 18 h.Autobus gratuito eldía de Todos los

Santos y la víspera

Una jornada llenade recuerdos

Al margen de que cada uno tenga sus momentosde recuerdos personales para los que ya no están,la del 1 de noviembre es, sin duda, una jornadade recuerdo general y compartido, la excusa pararendir ese pequeño homenaje a los seres queri-

dos que han fallecido. Se trata de un momento deintimidad que, sin embargo, en la mayor parte delos casos se desarrolla en un lugar público, elcementerio municipal. Por ese motivo las instala-ciones ultiman los preparativos para recibir lamayor afluencia de ciudadanos de todo el año.En los próximos días, no sólo el de Todos los San-tos, muchos rubineneses querrán acercarse hastalas sepulturas de sus seres queridos. Por un lado,desde el día 25 de octubre al 1 de noviembre elcementerio abrirá ininterrupidamente desde las 9de la mañana hasta las 6 de la tarde para recibiruna afluencia de público mayor que cualquier otrasemana del año. Los operarios además tratarán deprestar toda la ayuda posible a los ciudadanos. Por otro lado, para facilitar el acceso al camposan-to, se establecerá un servicio especial de autobu-ses. Durante los días 31 de octubre y 1 de noviem-

bre el bus que une la Rambleta de Joan Miró conel cementerio será gratuito y funcionará desde las8.45 h hasta las 18.15 h.Se intenta que todo esté perfecto. Al cuidado quehabitualmente se presta a las instalaciones se

añade una mayor actividad, necesaria también porla mayor afluencia de visitantes. Así, el personaldel cementerio se encarga de que nada ensom-brezca los recuerdos, intensificando la limpieza yel mantenimiento de los espacios comunes. El dis-positivo especial se completa con la música, dediversos estilos, que termina de preparar el terre-no para que los visitantes se sientan lo más agus-to posible. Así durante el día de la celebración yla víspera habrá música clásica de ambiente en elcementerio.Aunque es complicado calcular la cifra exacta depersonas que acuden durante estas fechas próxi-mas a Todos los Santos a las instalaciones delcementerio, se estima que puede situarse entre losdoce o quince mil asistentes, repartidos en los dosfines de semana anteriores y el propio 1 denoviembre.

a XVI edició de la Fira de Sant Galderic, que celebrarà la ciutat el pròxim 16 d’octubre,acull amb actes i activitats diversos i al voltant d’un centenar de parades de pagesos,

alimentació, artesans i artistes. Aquest any es trasllada una part de la seva ubicació a l’a-vinguda Francesc Macià, on s’instal·laran les parades d’agrolimentació i el 16è Concurs depintura ràpida Daniel Bas, que s’ubicarà al final d’aquesta avinguda, amb el carrer PereEsmendia.

notícies

cr11

cultura xvi fira de sant galderic

A partir del migdia, l’espectacle infantil itinerantEn Quimet i el seu tricicle farà de fil conductordels diversos espais: des de la plaça Catalunya,passant per l’avinguda Francesc Macià fins a laplaça Salvador Allende. Allà compartiran espai LaFira Retroclàssic amb la tradicional botifarradaque, al voltant de les 21 h i amb un concert musi-cal amb Malaka Quartet per primer cop, tancaaquest esdeveniment anual que reuneix cente-

nars de ciutadans i ciutadanes de Rubí i d’altresciutats properes. A la tarda, a partir de les 17.30h, la plaça Catalunya es converteix en el punt detrobada de la cultura tradicional i popular de lanostra ciutat, on les catorze entitats col·laborenen les plantades, passejades i ballades degegants, danses tradicionals, castells, sardanes,concerts de música i malabars de foc, entre d’al-tres.

A la fira assisteixen cadaany visitants de la nostraciutat i de les rodalies

L

Pagesia i art alcentre de la ciutat

}La Fira de Sant Galderic es consolidaLes dades de l’edició anterior• Pagesos agroalimentació: 41 parades • Artistes: 31 parades• Artesans: 30 parades• Concurs de pintura ràpida: 67 (52 nens, 2 jovesi 13 adults)

• Tast de vins: 36 persones

el pa, protagonista d’aquesta edició• L’exposició i la xerrada que s’organitza ambmotiu de la fira està dedicada aquest any al pa,un aliment bàsic a la nostra dieta.

• L’exposició fotogràfica “El pa, de l’era a la pas-tera” es podrà visitar del 7 al 30 d’octubre a laBiblioteca Mestre Martí Tauler, els matins dedimecres a dissabte de 10 a 14 i les tardes dedilluns a divendres de 16 a 21 hores.• La xerrada “El pa d’abans millor que el d’ara”,a càrrec del mestre flequer i campió d’Europa deforneria 2009, Josep Pascual, i l’historiador LluísGarcia, es farà a l’auditori d’aquest equipamentmunicipal el divendres 15 d’octubre a les 19.30 h.

Prop d’un centenar de

parades es vaninstal·lar l’any

2009 enaquesta fira

el pal’exposició i laxerrada tractensobre aquest ali-ment habitual a lanostra dieta

més informació: Servei de Cultura de l’Ajuntament de Rubí: www.rubi.cat/culturai Associació Sant Galderic: http://www.rubidigital.net/santgaldericrubi/*

breu

sbre

usbre

usbre

usbre

usbre

usbre

usbre

usbre

usbre

usbre

usbre

us

àdio Rubí ha presentat la nova pro-gramació en la que inclou noves

propostes dedicades a l’esport, Internet,literatura, música i actualitat. L’emissoraemet tant a través de la seva freqüènciahabitual (99.7 FM) i on line (www.radio-rubi.fm) Una de les novetats de la tem-porada és que la graella s’amplia ambnous programes i que es podrà a d’altrespoblacions de Catalunya a través de laprogramació sindicada de COM Ràdio.

Ràdio Rubí presenta la nova temporada

n total de 20 alumnes rebran forma-ció per accedir posteriorment al món

laboral. Es tracta de la Casa d’Oficis Inser-Jove, dirigida a la formació de menors de24 anys i en situació de desocupació, performar a aquests en dues especialitats:animació sociocultural i dinamització deserveis d’informació i atenció al client. Perposar en marxa aquesta nou programa deformació, l’IMPES ha rebut del Servei d’O-cupació de Catalunya (SOC) una subven-ció de 227.788,80 €.

u

r

Nova edició de laBiennal d’Art

a XVII edició de la Biennal d’Art Contem-porani Català, amb obres d’11 artistes

joves, es pot visitar a l’Antiga Estació durantel mes d’octubre. La Biennal és una mostraitinerant d’art que vol promoure la creativitatdels artistes plàstics joves. La convocatòria,organitzada per Canals-Galeria d’Art, comp-ta amb la col·laboració de l’Ajuntament deRubí, entre d’altres entitats i administracions.

L’IMPES inicia la casad’oficis InserJove

l

Jonatan CoboPresidente deNNGG del PP deRubí

pp

escola, als qui us vàreu negar a anara comprar, aquell dia, o us vàreuprendre aquell dimecres com un diafestiu sense consum. Felicitatstambé als qui, coincidint amb la rei-vindicació de la vaga, no la vau podersecundar, pels motius que sigui. Ifelicitats, sobretot, als sindicats, perhaver demostrat que, per molt que ladreta intenti enterrar l'organitzaciódels treballadors i treballadores, el

rubí en vaga

Felicitats, rubinencs i rubinenques.La vaga del 29 de setembre va ser unèxit, també a Rubí. Felicitats als qui, tot i la por a represà-lies laborals, vàreu fer vaga. I tambéals que la vam poder fertranquil·lament. Felicitats als pares imares que vàreu donar una lliçó amolts professors no portant els fills a

Marta RibasPortaveu del GrupMunicipal d’ICV-EUiA

icv-euia

muchos ciudadanos cuentan conventajas a la hora de recibir ayudaseconómicas, ventajas a la hora depagar determinados gastos, ventajasa la hora de apuntar a sus hijos a uncolegio u otro, ventajas que sólo vie-nen dadas por un argumento: su pro-cedencia. Es mucho más fácil que laAdministración ayude a un ciudada-no por el mero hecho de ser de otro

¿el ayuntamiento de todos?

El Ayuntamiento de Rubí, como todaslas administraciones públicas, sedebe a sus ciudadanos y debería pre-ocuparse por todos, sin tener encuenta la nacionalidad, la religión,etc. O eso al menos creemos desde elPartido Popular. Pero parece ser quepara ciertas administraciones sí queimportan estos criterios. Hoy en día

un artefacte perillós i no els falta raó.Hem tingut un govern que té tres veusen comptes d’una, un govern que estàtant al capdavant de la manifestació,contra ell mateix, com al darrere repri-mint-la. Ara ens toca decidir, o tot queda igualo hi ha canvi. Des de CiU treballem pelcanvi, però no per un canvi limitat aunes sigles polítiques o de persones,un canvi d’actitud del govern enfront a

rubí amb el canvi

A Catalunya li convé un canvi, 7 anysde govern tripartit han estat sufi-cients, cal un govern que aporti fer-mesa en la lluita contra la crisi, ungovern que tingui un projecte de futurper al nostre país, capaç de recupe-rar el prestigi de Catalunya.Alguns membres de l’actual tripartithan manifestat que aquest ha estat

bre, Lluís Companys, Constitució,Progrés i Pearson tenen els gronxadorsi les tanques en mal estat.Considerem que s’ha d’actuar ràpidperquè és preocupant el deteriora-ment dels jocs infantils, ja que potsuposar un perill per als nens, com aconseqüència d’un nul o insuficientmanteniment. HI ha un perill importantde ferir-se amb aquests gronxadors perla presència de claus sortits, a vegades

mal estat de places i jocsinfantils

ACR ha demanat al Govern Municipaldel PSC-ERC que solucioni i arregli elsproblemes que causa el deterioramenten què es troben el mobiliari i els jocsinfantils de diverses places i parcs deRubí. ACR ha comprovat directament queles places Figueras, Onze de Setem -

Xavier ReinaldosPortaveu del GrupMunicipal de CiU

ciu

Grup Municipald’ACR

acr

“

gobierno encabezado por el PSC yliderado por nuestra AlcaldesaCarmen García. El tandem CarmenGarcía-Jose Montilla ha conseguidoque en Rubí aterricen estos tres últi-mos años, provenientes del Governde la Generalitat, más de 60 millonesde euros, entre los que podemos des-tacar las subvenciones de la Pl. delDr. Guardiet, de la guardería de LaBruna, la ampliación del CEIP

con montilla rubí ha gana-do y seguirá ganando

La cooperación entre administracio-nes es vital para que Rubí , al igualque cualquier ciudad, alcance lascotas de servicios, infraestructuras ynecesidades que necesita. Esteentendimiento ha sido máximo entreel Govern de la Generalitat delPresident Montilla y el equipo de

Manuel VelascoPortaveu del GrupMunicipal Socialista

psc

“

“

“

“

de la nostra llengua la sentència delTribunal Constitucional. Aquesta sen-tència ataca els fonaments bàsicssobre els quals s’havia traçat la políticalingüística del país els últims anys, dela mà d’Esquerra: reconèixer i fer valerel català com a llengua pròpia i d’úsnormalitzat i preferent a Catalunya.Esquerra a Rubí també ha estat moltcombativa en l’aspecte lingüístic. I,

la llengua: una prioritat!

Al voltant del cap de setmana del 16d’octubre se celebra a la nostra ciutatel Correllengua, la festa anual de pro-moció i reivindicació de la llengua cata-lana.Aquesta celebració, que es fa arreudels Països Catalans, té aquest anymés importància que mai, després del’estocada que ha suposat per al futur

Arés TubauPortaveu del GrupMunicipal d’ERC

erc

“

cr13

grups municipals

sindicalisme i l’esquerra social estan vius, moltvius.La vaga del 29-S ha estat una estirada d’orellesa un Zapatero que fa massa temps que noescolta. I si després d’això, l’executiu socialistano rectifica les seves polítiques socials i corre-geix la reforma laboral, demostrarà tenir tanpoca sensibilitat social i democràtica com vademostrar Aznar quan governava. O fins i totmenys. Les mobilitzacions del 29-S demostren que la

reforma laboral aprovada pel Congrés no té elsuport de la majoria de ciutadans. I que els tre-balladors i treballadores d’aquest país, quesom els qui fem funcionar l’economia, n’estemfarts de pagar la crisi que no hem provocat. Zapatero va arribar al govern gràcies a lesgrans mobilitzacions socials contra la guerrad’Iraq i contra les mentides del PP. Ara no potmirar cap a un altre costat. Ha de girar a l’es-querra per tornar a connectar amb el país, perevitar caure permanentment en la contradicció

entre allò que pensa el carrer i allò que aprovenles Corts.Espanya ho va dir clar el 29-S i Rubí també.Volem polítiques socials, volem ocupació i dequalitat, volem ajudes per als qui realment lageneren (que no són els bancs) i volem ungovern que govern pel seu país, i no al dictatdels poderosos i els bancs mundials.

país, que a un ciudadano español. Estos privi-legios que las administraciones otorgan a algu-nas minorías, parece ser que no se puedeexplicar, porque rápidamente eres llamadoracista por parte de algunos sectores que nor-malmente no necesitan ayudas de ningún tipo,que ni siquiera conviven con personas de otraprocedencia y, en consecuencia, no sabennada sobre como es la convivencia en esoscasos. Administraciones que no entienden queotorgando ayudas y privilegios a las personas

por el mero hecho de ser extranjero se estáfomentando un fenómeno que podríamos lla-mar racismo invertido. Desde el Partido Popular queremos dejar cons-tancia de que no estamos de acuerdo con estoscriterios. Creemos que se puede y se debehacer una repartición más justa de las ayudaseconómicas, creemos que los inmigrantesdeben tener acceso a los mismos derechos quelos españoles, pero también tienen los mismosdeberes.

No aceptamos el paternalismo, por la únicarazón de ser extranjero, hacia el inmigrante,otorgándole preferencias. Entre otros motivosporque los propios inmigrantes no se merecenun trato así, ya que ni todos los españoles tie-nen la misma situación social y económica, nitodos los inmigrantes tampoco. Por eso desdeel Partido Popular exigimos un baremo másjusto hacia los ciudadanos de Rubí a la hora deotorgar ayudas, vengan de donde vengan.

la ciutadania, capaç de recuperar la sintoniaamb els milers i milers de ciutadans que mirenla política i els polítics amb desconfiança. Cal un canvi de política econòmica que faci dela generació de nova ocupació i del suport alsemprenedors la seva prioritat, un canvi queimplica posar l’administració al servei de l’acti-vitat econòmica i dels ciutadans, i no al contra-ri; un canvi que afecta la forma d’entendre l’ad-ministració i el govern, compromesos a fer elgovern dels millors.

Però també hem de treballar per un canvi enles relacions amb Espanya. Espanya ens ha dit:fins aquí podem arribar, els catalans no podemacceptar cap límit a la nostra ambició nacional,els límits ens els fixarem nosaltres mateixos; iobrim un nou horitzó: el dret a decidir, on volemsumar el màxim de gent possible, perquènomés amb una majoria àmplia de catalanspodrem aconseguir noves fites del catalanis-me.I també un canvi en la visió del territori i de les

infraestructures, fent de la lluita contra el canviclimàtic una prioritat, però fent possible el des-envolupament del conjunt del territori d’unaforma sostenible.El canvi és possible, podem obrir una novaetapa de construcció nacional de Catalunya,per fer de Catalunya un gran país d’Europa,Rubí no pot quedar al marge del canvi nopodem ser una excepció, Rubí també amb elcanvi. www.ciu.cat/rubi

rovellats, fustes trencades que han quedat ambestelles, terres amb forats o peces metàl·liquesmolt primes que poden tallar.A part de la seguretat, la impressió visual que ofe-reixen aquests parcs és dolenta per la manca demanteniment des de fa temps. Al Ple de l’Ajuntament del 30 d’octubre de 2008,ACR ja va informar i formular una queixa i unapetició de solució a l’equip de Govern sobreaquest tema. I no ens consta que es fes res.

Per tot plegat, ACR va tornar a demanar a l’equipde Govern 1) quin és el pla de manteniment delmobiliari urbà i dels gronxadors dels parcs exis-tent per a aquest any i per al 2011. 2) amb quinpressupost concret compta aquest pla, i 3) ladefinició d’uns criteris ben pensats per a les futu-res seleccions de materials i productes que s’ha-gin d’adquirir com a mobiliari i gronxadors per alsparcs i places de Rubí, ja que, per exemple, l’úsdel vidre com a material de tanca fa temps que

s’ha demostrat que no funciona perquè es trencasovint.ACR és molt conscient de la situació de crisi, peròevidentment considera que l’Ajuntament no potdeixar desatesos els casos de manca de segure-tat d’aquest tipus. L'única resposta rebuda finsara del Govern és que tenen un pla en marxa perremodelar els jocs infantils però que encara noestà acabat. Seguirem insistint i pressionant!

Mossen Cinto Verdaguer, la ampliación del par-que de bomberos, el contrato programa de ser-vicios sociales básicos o el servicio de teleasis-tencia para personas mayores. El govern de laGeneralitat ha visto en Rubí una ciudad con unproyecto de futuro, con unas necesidades nocubiertas en épocas anteriores ni a nivel localni a nivel autonómico, un gobierno local carga-do de proyectos. En la planificación de lasinfraestructuras ferroviarias la Generalitat haincorporado la segunda estación de La Llana y

YA se está redactando el estudio informativodel proyecto. En la planificación de carreteras,la Interpolar permitirá una ronda para Rubí devehículos de paso y, la coordinación entreGeneralitat y Ayuntamiento, ha sido y está sien-do clave para que el Hospital de Rubí sea unarealidad. Otro ejemplo de coordinación es elacuerdo con la Generalitat para el proyecto derehabilitación del viejo colector de CanXercavins. Carmen García con José Montilla loha conseguido. José Montilla con Carmen

García lo ha conseguido. Rubí con Montilla haganado y seguirá ganando.

com a responsable directa de la política lingüísti-ca a l’Ajuntament, ha tirat endavant diverses ini-ciatives encaminades a situar el català al nivellque li pertoca a la nostra ciutat.Hem subvencionat aquells comerciants que vol-guessin renovar els seus rètols, amb la condicióque es complís la legislació comercial vigent,també en l’apartat de la llengua, havent d’estar,com a mínim, en català. Hem promocionat la lectura de la premsa encatalà als bars i restaurants de la nostra ciutat,

amb un acord sense precedents amb els princi-pals diaris de tirada nacional escrits en la nostrallengua.El voluntariat lingüístic també ha estat un delsnostres objectius estratègics per tal de fer arribarel català a aquelles persones que són nouvingu-des o que, per motius personals, no s’acaben dellançar a parlar en la llengua pròpia del país. Ambmés de 100 parelles lingüístiques, som una deles ciutats on aquest programa té més èxit.Aquestes són només tres exemples d’accions

que ERC ha fet els darrers anys des del govern dela ciutat per promocionar la llengua. I volem continuar treballant amb aquest objectiu.Perquè la ciutat es mereix que la llengua catala-na, la nostra llengua, tingui un impuls, una pro-moció i una consideració especials. I la gentd’Esquerra no defallirem en la defensa del quecreiem just per a Rubí. És la nostra manera de fer.www.esquerra.catwww.arestubau.cat

notícies

cr14

temps lliure coneix el patrimoni de rubí (V)

Torre Llopis oTorre Bassas

Coberta amb teules de dos colors

Jardineres enrajolades

Detall de les persianes

Detall de la façana

Torreta

Detall dels vidres de les finestres

històriaA començament del segle XX, Rubí era unavila tranquil·la. Les classes benestants barcelo-nines es van fer construir les seves segonesresidències. Els nous rubinencs rics, que tor-nen de fer fortuna a les Amèriques, també esfan construir les seves torres. En aquest con-text, el Sr. Llopis era un barceloní que es vaenriquir a l’estranger i es va construir aquestatorre, envoltada d’horts temps enrere.

La Torre Bassas és un edifici amb planta enforma de creu grega, amb un soterrani, plantabaixa, pis, golfes i una torre mirador central deplanta quadrada. La composició de l’edifici vemarcada fonamentalment per la coberta: ambun ràfec perimetral on destaquen bigues defusta. Mostren un enrajolat de ceràmica vidria-da blanca i blava. La coberta del mirador estàdecorada amb teules intercalades de ceràmicavidriada de color verd que es coronen amb unabola de ceràmica vidriada del mateix color. Lacoberta de l’habitatge és a dues aigües amb unacabament frontal que recorda el tipus de teu-lada d’estil holandès. Cada teulada, de dife-rents alçades, és coronada per una bola deceràmica vidriada verda, com la de la torre. Ala façana d’accés destaca la tribuna que dónaun aire majestuós a l’edifici. Al damunt té unbalcó, de planta hexagonal i coronat per unapèrgola de fusta. Totes les obertures presentenesgrafiats i una jardinera de ceràmica vidriadablanca i blava recoberta mitjançant la tècnica

del trencadís, un tipus de decoració modernis-ta que consistia a col·locar a tall de mosaicbocins de ceràmica vidriada. Parlant-ne en unsentit més vertical de la construcció, cal dirque els murs de càrrega són de maó massís iparar atenció a les fusteries de les finestres,cobertes amb vidres de colors i protegides perpersianes mallorquines. L’interior de la torre haestat molt remodelat per qüestions de funcio-nalitat: actualment és l’Espai Jove TorreBassas, del Servei de Joventut.

obres i milloresL’edifici es tanca al públic durant el darrertrimestre d’aquest any i principis de l’anyvinent per dur a terme obres de rehabilita-ció que repararan el teulat i altres cobertesque presenten goteres. A la façana de l'edi-fici es pretén restaurar les jardineres i sane-jar unes biguetes de fusta que hi ha al vola-dís. De la mateixa manera, s’ha d'arrebos-sar i pintar de nou tot l’exterior. La restaura-ció inclou la reparació o substitució de totala fusteria (finestres i porticons) i delsvidres, a més a més de la pintura dels ele-ments interns. D’altra banda, s'adequarà lainstal·lació elèctrica a la normativa actual ies millorarà la xarxa de climatització. Es rea-litza una inversió de 150.000 euros.

ubicacióC/ Sabadell, 18

Edita Institut Municipal de Comunicació. Ajuntament de Rubí Fotografia Area3 - JLGE Disseny doss.cat Impressió i Distribució IMGESA - Impresiones Generales, S.A. Publicitat: 636 441 938Dipòsit legal B 51721-2005 a/e laciutat@ajrubi.cat web www.rubi.cat/laciutat

Més in

form

ació a w

ww.rubi.ca

t

recomanem

cr15

Queda’t amb

el dia!Retalla l’a

ctivitat que no vulgu

is

perdre’t i així la podr

às guardar a

on vulguis per no ob

lidar-te’n

✁

octubre 2010

5121926

6132027

novembre 2010

29162330

3101724

6132027

Dimarts, 19 d’octubreJocs de paraules, a càrrec de Màrius Serra

Auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, a les 19.30 h

Divendres, 29 d’octubreConversa amb l'autor: L'agonia de Severià Vargas, a càrrec d'Olga Xirinacs

Auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, a les 19.30 h

Diumenge, 7 de novembreEspectacle infantil: Papirus a càrrec de Cia. Xirriquiteula

La Sala, Teatre Municipal a les 12.30 h. Preu socis La Xarxa: 4 €. Preu no socis iadults: 5 €

Dijous, 11 de novembrePresentació llibre: T’escriuré una cançó. A càrrec de l’autor, Óscar Bastante.

Auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, a les 19.30 h

Divendres, 22 d’octubreCinema VO: Que se mueran los feos (Espanya)Dir.: Nacho G. Velilla

Eliseo és lleig, coix i solter. No ha trobat la donade la seva vida i no coneix l'amor. Nati és lletja,li falta un pit i està separada. Va trobar l'homede la seva vida, però, tot i això, no coneix elveritable amor.

La Sala, Teatre Municipal, a les 22 h.Preu: 6 €, Carnet Biblioteca 4,5 €, Carnet CulturalJove 3,5 €

Divendres, 5 de novembreCinema VO: El concierto (França, parlada en francès i rus) Director: RaduMihaileanu

La Sala, Teatre Municipal, a les 22 h.Preu: 6 €, Carnet Biblioteca 4,5 €, Carnet Cultural Jove 3,5 €

Fins al 19 de desembre del 2010 Exposició: 'Europa fa 1 milió d’anys'

L’exposició trasllada al visitant als orígens de lavida al planeta Terra, ens mostra com es vanconfigurar de forma progressiva els actuals con-tinents i com les diferents variacions climàtiquesvan determinar l’aparició de vegetació i fauna.

Museu Municipal. El Castell Ecomuseu Urbà.Dissabtes: d'11 a 14 i de 16 a 20 h, diumenges ifestius: d'11 a 14 h. De dimarts a divendres de 16a 20 h

18152229

18152229

Si no heu rebutla revista La Ciutata casa vostra, aviseu-nosal correu

laciutat@ajrubi.cat

310172431

29162330

7142128

5121926

7142128

4111825

4111825