Embed Size (px)
Citation preview
LA COHESIÓ TEXTUAL: ALGUNS ASPECTES
Carme Martínez i Targa
Curs 2005/2006
ÍNDEX1.-Introducció........................................................................................................31.1.-Antecedents del tema objecte del treball.......................................................31.2.-Explicació del tema........................................................................................31.3.-Objectius i resultats proposats.......................................................................72.-Treball dut a terme............................................................................................92.1.-Disseny del pla de treball...............................................................................92.2.-Metodologia emprada..................................................................................102.3.-Descripció dels recursos utilitzats ...............................................................113.- Resultats obtinguts........................................................................................133.1.-Guia didàctica per al professorat i l'alumnat: desenvolupament
de les activitats, materials i recursos................................................. ......143.2.-Presentació dels materials elaborats...........................................................15
3.2.1-.Material addicional....................................................................................163.2.1.1.-Introducció.............................................................................................163.2.1.2.-La cohesió textual..................................................................................173.2.1.2.1.-Anàfora...............................................................................................203.2.1.2.2.-Exemple de relacions anafòriques......................................................253.2.1.2.3.-Procés de definitud.............................................................................273.2.1.2.4.-Exemple del procés de definitud.........................................................333.2.1.2.5.-Connectors.........................................................................................353.2.1.2.6.-Conjuncions........................................................................................393.2.1.2.7.-Semàntica...........................................................................................423.2.1.3.-Verbs pronominals.................................................................................493.2.1.3.1.-Quadre de verbs pronominals............................................................533.2.1.4.-Vocabulari..............................................................................................563.2.1.5.-Abreviatures...........................................................................................583.2.2.-Esquemes de les preguntes dels Quaderns Virtuals................................593.2.2.1.-Quadern_inicial......................................................................................593.2.2.2.-Quadern_2.............................................................................................713.2.2.3.-Quadern_3.............................................................................................794.-Bibliografia......................................................................................................874.1.-Bibliografia de textos...................................................................................874.2-Bibliografia....................................................................................................88
I N T R O D U C C I Ó 3
1.- INTRODUCCIÓ:
1.1.- Antecedents del tema objecte del treball.
Es va considerar que la incorporació de la cohesió textual és una de les aportacions
més interessants que s’havien fet en el currículum del batxillerat LOGSE. Trobar els
recursos pedagògics per fer treballar aquest aspecte del programa va fer que
observéssim que d’altres qüestions com la pronominalització i la sintaxi agafaven una
altra volada si s’estudiaven també a partir del text.
En els darrers cursos es van incorporat activitats agafant el text com a unitat d’estudi
per treballar la pronominalització a 4t d’ESO i 1r de batxillerat i es va poder observar
que l’alumnat ho incorporava amb normalitat i que, a més a més, hi afegia interès
perquè el text aportava un contingut.
A 3r d’ESO es va introduir de manera diferent perquè dins del currículum només es
demanava un coneixement d’identificació d’algun d’aquests fenòmens. Així, es va
treballar fent reconèixer els pronoms febles en el text, buscar-ne l’antecedent, fent
identificar connectors... Sempre enfocat cap a crear estratègies per millorar la
comprensió lectora.
A 2n de batxillerat es va treballar la sintaxi sempre a partir del text, entre d’altres raons
per preparar-los per a l’examen de les PAU. El resultat va ser positiu i l’alumnat s’hi va
acostumar de seguida, de manera que es va observar que se sentia més segur a
l’hora d’analitzar un text o de reconèixer determinats fenòmens lingüístics.
Aquesta experiència positiva a l’aula va ser el que em va engrescar a sol·licitar
aquesta llicència d’estudis per tal de poder preparar material didàctic i poder-lo oferir a
l’alumnat i al professorat.
1.2.- Explicació del tema.
A partir dels anys setanta apareix a Europa un corrent lingüístic nou que agafa com a
unitat d’anàlisi lingüística i comunicativa el text, el missatge complet del procés
comunicatiu i que s’anomena de diverses maneres: Gramàtica del discurs, lingüística
textual, anàlisi del discurs, etc. Rigau (1981) afirma: “(...)cal que els lingüistes
reconeguin que la nostra competència és discursiva i no només oracional si pretenen
I N T R O D U C C I Ó 4
d’explicar satisfactòriament el llenguatge humà.”
Hi ha determinats fenòmens lingüístics que estableixen relacions interoracionals que,
fent del discurs una unitat coherent, només es poden explicar amb una gramàtica del
discurs/text.” La limitació del domini gramatical a la frase , que en els inicis de la
lingüística generativa fou una estratègia de recerca convenient , ha esdevingut ara una
limitació perillosa ja que deixa molts fenòmens lingüístics sense explicació “( Rigau
1981).
Alguns d’aquests fenòmens són precisament els que es pensen tractar en el conjunt
d’exercicis que es proposen en aquest projecte: són l’anàfora, el procés de definició i
els connectors textuals.
La innovació d’aquest treball és presentar un conjunt d’activitats en què es tracten els
aspectes abans esmentats de la cohesió textual a partir de textos. Normalment
escrivim i llegim frases que s’articulen en paràgrafs que formen part d’un text; rarament
el text és una frase aïllada. Bona part de l’ensenyament actual de morfosintaxi i sintaxi
es fa sobre frases aïllades: es posen dificultats amb una sola frase subordinada.
Aquest fet ni permet treballar bé els connectors, ni la relació del pronom amb
l’antecedent, ni el treball de cohesió textual en el sentit més ampli; converteix la sintaxi
en una pràctica de laboratori.
S’ha de tenir present que un dels objectius de l’assignatura de llengua catalana, com a
assignatura instrumental, és que sigui una eina que permeti a l’alumnat comprendre i
elaborar textos d’altres matèries i fora de l’àmbit escolar. En aquest punt s’emmarcaria
l’interès d’aquest projecte per als alumnes de tercer d’ESO: en el reconeixement dels
diferents recursos lingüístics en els textos en què es treballi la comprensió lectora
Si, per exemple, tractem els pronoms febles i reduïm els exercicis a una oració amb
una o dues subordinades, estem falsejant la realitat perquè, a banda de l’aprenentatge
de la mecànica de l’ús, pel que fa a la cohesió textual i a la comprensió necessitem el
text per treballar en una dimensió real l’abast d’aquest fenomen gramatical. Per
adonar-nos-en només hem de buscar un text i demanar als/les alumnes que diguin
quins són els antecedents dels pronoms que hi hagi. Ens sorprendrem del resultat i
constatarem que l’entenen per sobre, que l’entenen en conjunt, però que fallen algun
antecedent.
Aquesta mancança, que certament en moltes situacions comunicatives no és
problemàtica, es fa evident quan han d’entendre un text més difícil, sigui com a matèria
I N T R O D U C C I Ó 5
d’estudi o per fer-ne un comentari. Per altra banda, hem de creure que saber
identificar l’antecedent contribueix a fer que s’emprin millor els pronoms i que
s’adquireixi la seguretat per poder-los utilitzar amb comoditat.
És interessant que ben aviat es relacioni la comprensió lectora, en qualsevol àmbit,
amb la substitució pronominal perquè és absolutament necessari per tal d’entendre el
contingut de qualsevol text.
L’alumnat se sent insegur davant d’un exercici que faci reconèixer els elements que
permeten la cohesió textual d’un text en tota la seva amplitud: la identificació dels
recursos anafòrics ( pronominalització, elisió, sinonímia) el procés de definició , els
connectors (tipus d’oracions, connectors que reparteixen el text) ... Aquesta mancança
només se soluciona fent pràctica per adquirir seguretat. Evidentment no hi ha res millor
que el tracte directe amb el professor/a per corregir els escrits i aclarir dubtes; però
aquest projecte s'ha plantejat com una eina més, de reforç, no com una via única
d’aprenentatge.
Si reflexionem sobre l’anàlisi textual veiem que per força obre una visió nova en el
camp d’estudi a l’alumne/a. Això, perquè en primer lloc analitza textos literaris,
periodístics, etc. No analitza frases que, per més que intentin reflectir una llengua real,
sempre són aïllades del context. Aquesta tria li dóna una visió dels aspectes lingüístics
tractats (pronominalització, sintaxi, procés de definició...) més aprofundida i
connectada amb el món en què viu, amb la llengua que coneix. Com a docents hem
constatat moltes vegades que alumnes que tenen una bona competència lingüística
dubten davant de frases absolutament agramaticals. S’explica perquè han arribat a
creure que la llengua que coneixen i parlen pot no tenir gaire a veure amb la que
ensenyem. Nosaltres, com a persones adultes, sabem que no és així, sabem que és
fruit de la inseguretat sobre el que se sap. Però, també, com a docents, una de les
nostres tasques és acostar la llengua que ensenyem, en tot el seu abast, al
coneixement de la llengua que parlen i llegeixen.
Defensar el text com a unitat d’estudi a l’hora de tractar algun dels aspectes de la
cohesió textual que presenta aquest projecte és sobrer perquè són aspectes que
només es poden treballar a partir del text: anàfora el·líptica, sinònims i hipònims,
procés de definició, connectors interoracionals. No ho és, en canvi, defensar-lo per
aspectes com la pronominalització i els connectors intraoracionals, és a dir el que
s’anomena tradicionalment sintaxi : oracions coordinades i oracions subordinades
I N T R O D U C C I Ó 6
substantives, relatives i adverbials.
S'ha considerat molt més interessant estudiar la pronominalització a partir del text, no
com a activitats finals del tema sinó com a exercicis complementaris als típics que
coneixem des que Jeroni Marvà va publicar Exercicis de Gramàtica Catalana a
l’editorial Barcino. La dimensió real del fenomen de la pronominalització només es pot
apreciar en un text on veiem que no només substitueix un sintagma sinó que ens
cohesiona el text sense enfarfegar-lo, que l’agilitza i permet relacionar continguts
semàntics que en sintagmes plens seria impossible de fer; en definitiva, que ajuda a
donar un ritme a la prosa que sense aquest fenomen lingüístic no seria possible. A
mode d’exemple esmentaré un error que el nostre alumnat fa sovint: no substituir amb
ell , allà, en això, per hi perquè en castellà no es fa. La solució castellana és molt
elegant en castellà, però traspassada al català sona absolutament ortopèdica.
L’alumnat només pot adquirir aquesta sensibilitat lingüística tan necessària si parteix
del text com a unitat d’estudi.
Un altre aspecte que ha d’incorporar el text com a unitat d’estudi és la sintaxi. Només
la gramàtica del discurs estudia en tot el seu abast els recursos de les oracions
compostes; sovint, fins i tot, amb recursos lingüístics que no s’avenen als continguts
sintàctics que ensenyem al nostre alumnat en el marc del currículum de segon cicle
d’ESO i batxillerat. Fins i tot en aquest casos defensem el text com a unitat d’estudi
perquè és necessari que l’alumne/a vegi que la capacitat expressiva de la llengua és
molt més que les oracions que es plantegen a l’aula i que si bé no coneix totes les
estructures sintàctiques, perquè això seria arribar a fer una gramàtica total i és
impossible, sí que en reconeix moltes i pot establir un petit esquema sintàctic de com
s’estructura el text. Creiem que aquest reconeixement ha d’influir per força tant en
l’expressió escrita de l’alumnat com en l’augment de la capacitat abstractiva i d’anàlisi
d’aquest.
Per acabar, fem l’observació de l’augment que hi ha hagut del tractament de la cohesió
textual en les diferents edicions dels llibres de text de batxillerat. Si agafem els llibres
de l’editorial Teide de COU de l’any 1990 no hi ha cap punt que tracti la cohesió
textual. L’edició renovada de l’any 1993 ja hi inclou tres pàgines -proporcional al pes
que tenia en el currículum-, En la primera edició (1997) del de primer de batxillerat
LOGSE hi té un apartat sencer, però en la de 2n de
I N T R O D U C C I Ó 7
batxillerat (1998) no es tracta. En la nova edició de batxillerat (primer(2002), segon
(2003)) es treballa a primer més abastament i a segon té un apartat de la primera lliçó
del llibre. Aquesta progressiva incorporació als currículums ens ha semblat una prova
prou objectiva per avalar l’aportació d’aquest projecte.
1.3.- Objectius i resultats proposats.
Amb el projecte “ La cohesió textual: alguns aspectes” es proposaven els següents
objectius:
• Elaborar una pàgina web amb un conjunt d’activitats interactives per a
l’ensenyament –aprenentatge d’alguns aspectes de la cohesió textual del
currículum de llengua catalana de 4t d’ESO i de batxillerat.
• Afavorir el desenvolupament de capacitats i habilitats lingüístiques de
l’alumnat a partir de dotar-los d’estratègies per tal de millorar la capacitat
de comprensió lectora, punt fonamental en el currículum de 3r d’ESO i de
l’àrea de llengua i literatura catalana.
• Afavorir el desenvolupament de capacitats i habilitats lingüístiques de
l’alumnat a partir del treball dels continguts corresponents, inclosos en els
currículums segon cicle d’ESO i batxillerat.
• Relacionar l’estudi de la morfosintaxi i la sintaxi amb la seva aplicació en
el text per tal d’afavorir-ne el reconeixement, la comprensió i la utilització.
• Preparar l’alumnat de batxillerat per a les PAU, ja que en aquesta prova
les preguntes de gramàtica estan fetes a partir del text que genera tot
l’examen.
• Estimular el treball autònom i individual de l’alumnat.
• Potenciar l’ús de l’ordinador com una eina més del procés ’aprenentatge.
• Potenciar l’estudi dels continguts lingüístics a través de temes
transversals.
• Utilitzar el llibre de text, enllaços a pàgines web, material donat pel
professor/a per tal de treballar i resoldre les activitats proposades.
I N T R O D U C C I Ó 8
• Relacionar la llengua catalana com a matèria d’estudi ( terminologia
específica, funcions sintàctiques, recursos anafòrics...) amb la llengua que
l’alumnat parla i llegeix en altres àmbits, dins i fora l’escola, per tal de
treballar la comprensió lectora i l’expressió, sobretot escrita.
• Contribuir a la incorporació de la gramàtica textual en l’estudi de
determinats aspectes que se solen estudiar a partir de gramàtiques que
tenen com a unitat d’estudi la frase.
Aquests objectius s'han aconseguit en la mesura que s'ha pogut.
T R E B A L L D U T A T E R M E 9
2.- TREBALL DUT A TERME:
2.1.- Disseny del pla de treball.
Febrer - març 2006 :
• Posada al dia del curs: D82 Quaderns Virtuals: aprenentatge i avaluació
en xarxa
• Elaboració del projecte final del curs D82 Quaderns Virtuals: aprenentatge
i avaluació en xarxa, que va ser un Quadern Virtual que es va intentar que
s'avingués als objectius del projecte de la llicència d'estudis.
• Preparació per la comprovació del QV amb alumnes dins l'entorn
Educampus: Dues sessions presencials a l'aula d'informàtica al Centre per
ensenyar-los el funcionament i com obtenir les contrasenyes
• Elaboració del material addicional
Abril 2006
• Seguiment de tot el procés de comprovació del QV amb alumnes dins
l'entorn Educampus, fins a obtenir-ne una nota final i una millora del QV
gràcies als seus suggeriments
• Començament del Quadern Virtual que ha de servir per introduir l'alumnat
en els temes que es volen tractar en el projecte de llicència. S'anomena
quadern_inicial
• Elaboració del material addicional
Maig 2006:
• Elaboració i comprovació del quadern_inicial
• Començament del segon quadern virtual que s'anomenarà quadern_2
• Elaboració del material addicional
Juny 2006:
• Elaboració i comprovació del quadern_2
• Elaboració i repàs final del material addicional
Juliol 2006:
T R E B A L L D U T A T E R M E 10
• Comprovació del quadern_inicial i quadern_2 amb una altra professora de
Llengua i literatura catalana
• Adaptació del QV que es va fer com a projecte del curs D82 Quaderns
Virtuals: aprenentatge i avaluació en xarxa perquè sigui coherent amb els
altres dos quaderns i s'adeqüi als objectius del projecte: La cohesió
textual: alguns aspectes. Aquest QV s'anomenarà quadern_3.
• Disseny de la pàgina web
Agost 2006
• Elaboració de la pàgina web
• Elaboració de la memòria final.
2.2.- Metodologia emprada.
La tria de textos ha estat supeditada als recursos lingüístics que presentaven per
poder fer els exercicis. El quadern_inicial comença amb el conte d'En Patufet perquè
és un text unitari en el qual hi ha pocs personatges i les relacions anafòriques són molt
clares. A part d'aquest conte s'ha procurat triar textos que poguessin tenir un cert
interès per a l'alumnat i que en el mínim d'espai possible oferissin un màxim de
possibilitats lingüístiques per poder estudiar. Aquest requisit ha condicionat la tria dels
textos que són d'autors/es de la literatura catalana, perquè la llengua hi és més
treballada.
En els Quaderns Virtuals s'ha procurat que els exercicis estiguessin agrupats per
temes i al principi de cada full s'hi explica quines qüestions s'hi treballaran. Com que
es treballa amb llengua natural és molt difícil explicar tots els recursos expressius que
hi ha en el text i en el mateix enunciat, però amb una tipografia diferent hi ha
indicacions del material de suport que es pot consultar i l'explicació d'algun recurs
lingüístic que amplia coneixements.
Prendre com a material d'estudi la llengua natural és tan complex que ha estat
impossible fer uns Quaderns Virtuals en què la dificultat fos progressiva. Hi ha, però,
un quadern_inicial en què es tracten tots els temes i s'hi dóna més explicacions, però
quadern_2 i quadern_3 no presenten un augment de dificultat com es podria entendre
T R E B A L L D U T A T E R M E 11
a partir de la numeració que els distingeix.
El material addicional és útil, bàsic en alguns temes, per estudiar els temes que s'hi
tracten i per fer els exercicis. S'ha elaborat de manera que hi ha una explicació teòrica
i uns exemples de fragments de textos comentats. Aquest exemples amplien
l'explicació teòrica per tal que aquesta no sigui tan feixuga i els continguts s'assoleixin
més fàcilment i sempre vagin lligats al text.
S'ha procurat fer servir una terminologia coneguda pel nostre alumnat perquè és la
que hi ha en els llibres de text, defugint qualsevol explicació lingüística que, més
exacta, compliqués l'explicació i la fes veure com una cosa inassolible.
2.3.- Descripció dels recursos utilitzats .
S'han utilitzat recursos informàtics, lingüístics i humans.
Recursos informàtics:
• Els exercicis s'elaboren en l'entorn d'aprenentatge digital Quaderns
Virtuals (QV) que està format per un conjunt d'aplicacions web (editor,
visualitzador, generador web...) desenvolupats en la plataforma Java que
requereixen connexió a Internet i que funcionen sobre diferents sistemes
operatius (Windows, Linux, Mac OS i Solaris).
• El projecte dels Quaderns Virtuals s'integra dins la plataforma educativa
educampus i Moodle
• Processadors de textos: OpenOffice.org, 2.0, Microsoft Office Word 2003
• Editors d'imatges GIMP 2.2.8 , Paint shop pro
• Editors de pàgines web: Dreamweaver MX 2004 , WS Ftp 5.08
• PDF Creator
Recursos lingüístics
• Per a l'elaboració del material addicional s'ha recorregut a la bibliografia
necessària per a cada qüestió que s'ha estudiat . Els llibres emprats estan
citats en l'apartat de bibliografia d'aquesta memòria.
T R E B A L L D U T A T E R M E 12
• Quan ha estat possible s'ha recorregut a llibres de text de la matèria , per
tal de tenir present els recursos didàctics existents.
• Pel que fa al corpus dels exercicis, els textos, s'ha recorregut
principalment a autors/es de la literatura catalana per assegurar una base
lingüística genuïna i proposar una difusió de la nostra literatura.
Recursos humans: Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració de:
• Gemma Rigau, que m'ha supervisat el treball
• Sara Arjona, que ha anat solucionant els dubtes i problemes de
l'elaboració dels QV
• L'alumnat de 2n de batxillerat de l'IES Príncep de Viana, que hi ha
participat
• Helena Carreras, professora de Llengua i literatura catalanes, que ha
volgut fer els QV, un cop acabats, per detectar possibles errors.
• Roger Colom, que m'ha ajudat a fer la pàgina web
• Marussa Abad, que m'ha assessorat durant tot el procés de treball.
R E S U L T A T S O B T I N G U T S 13
3.-RESULTATS OBTINGUTS.
El material didàctic La cohesió textual:alguns aspectes consisteix en tres quaderns
virtuals (quadern_inicial, quadern_2 i quadern_3) amb un contingut de . 91 exercicis, i
un document en format PDF de material addicional. Tot es troba en una pàgina web:
http://www.xtec.es/~cmarti20
L'objectiu principal d'aquest projecte era fornir de material didàctic sobre la cohesió
textual a l'alumnat, però també al professorat perquè es considerava que no estava
prou tractada en els llibres de text i que era difícil elaborar-ne uns apunts aclaridors per
a l'alumnat de secundària. Ara bé, quan es van començar a elaborar els exercicis del
primer QV es va veure la necessitat d'incloure en el projecte el suport teòric. Aquest
suport teòric consisteix en 40 pàgines que s'inclouen en el treball amb el nom de
Material addicional. Aquest tracta sobretot les relacions anafòriques, el procés de
definitud, tots dos amb exemples comentats perquè aquests dos punts no estan prou
tractats en els llibres de text. De la cohesió textual se'n deriven molts temes a tractar,
per això, a mesura que s'anaven elaborant els QV, s'acotava quins temes s'ampliarien.
De les relacions anafòriques se'n deriva el tema dels verbs pronominals perquè, per
saber quins pronoms estableixen relacions anafòriques amb un SN, és bàsic saber si
aquests estan gramaticalitzats o tenen antecedent. Els connectors són un altre
aspecte important per estudiar la cohesió d'un text. Aquest tema es va començar amb
la idea que se'n podria elaborar un document prou clar i complex per a l'alumnat de
secundària, però els resultats obtinguts no han estat prou satisfactoris. El tema dels
connectors ha resultat ser massa complex per als nostres objectius i se n'ha fet només
una descripció i una classificació. Dins de l'apartat dels connectors també es tracten
les conjuncions, sobretot les locucions conjuntives perquè s'ha cregut que aquest
aspecte completava el que ja hi ha als llibres de text i als enllaços que es proposen en
el document.
Sense una explicació de les relacions de significat dels elements lèxics no seria
possible tractar les relacions anafòriques ni el procés de definitud, Per aquesta raó,
aquest tema té un apartat anomenat 'Semàntica'.
A mesura que s'anava elaborant aquest material teòric es veia que hi havia termes en
les explicacions que l'alumnat de secundària no coneixia o que era important que en
conegués el sentit exacte. Tanmateix, s'ha procurat emprar un vocabulari senzill i
R E S U L T A T S O B T I N G U T S 14
conegut. Per corregir aquesta possible dificultat s'ha fet un petit vocabulari, de manera
que, quan es llegeix aquest material addicional, els termes que s'han considerat nous
o bàsics per a la comprensió del text tenen un enllaç que els fa anar al vocabulari per
facilitar la lectura dels apunts.
Per tancar aquest material addicional hi ha un full amb les abreviatures que s'han
emprat per fer els QV i el 'material addicional' de les categories morfològiques,
funcions sintàctiques, categories gramaticals i classes d'oracions.
3.1.- Guia didàctica per al professorat i l'alumnat: desenvolupament de les activitats, materials i recursos.
Aquests Quaderns Virtuals (QV) estan fets més per aprendre i reflexionar sobre la
llengua que per avaluar; per això la puntuació que té cada exercici és orientativa de la
dificultat i no pot respondre als requisits d'un examen.
Alguns dels temes del material addicional són els apunts que permeten fer les
explicacions a l'aula. Primer el/la professor/a els explica a l'aula i després els poden
tenir els/les alumnes com a material de suport per estudiar i fer els exercicis.
L'alumne/a ha de ser introduït en la matèria i en la manera de fer els exercicis, perquè
estan fets per estudiar. Una manera adient de fer-ho és amb un canó de projecció i
que alguns exercicis serveixin per ampliar i completar l'explicació, d'altres es poden fer
a casa o a l'aula d'informàtica i alguns a casa.
Tot i que s'ha pretès agrupar-ho per temes, els textos generen un o altre tema del
currículum per treballar, de manera que s'aconsella triar els que s'avinguin a les
explicacions i al que s'està estudiant ja que el sistema de correcció dels QV funciona
per exercicis, no cal que es faci tot el full o tot el QV.
L'entorn Educampus és adequat per fer aquest Quaderns Virtuals, perquè permet que
hi hagi una comunicació entre l'alumne/ i el/la professor/a ja que a sota cada exercici hi
ha un espai per fer les preguntes que es creguin pertinents i el/la professor/a els les
respon en el mateix exercici. Aquesta possibilitat de comunicació és molt interessant i
enriquidora per l'alumnat, perquè se li respon individualment el que no entén; i pel
professorat, perquè veu les falles que té l'exercici i quin aspecte costa més d'assolir
R E S U L T A T S O B T I N G U T S 15
per actuar en conseqüència: insistint-hi o bandejant-ho perquè no és adequat al nostre
alumnat.
Aquest material didàctic és només una proposta perquè el professorat elabori els seus
propis materials amb la mateixa idea d'agafar el text com a matèria d'estudi.
3.2.- Presentació dels materials elaborats.
El material didàctic que s'ha elaborat durant aquesta llicència d'estudis es troba en una
pàgina web:http://www.xtec.es/~cmarti20 que consta de tres QV: quadern_inicial,
quadern_2 i quadern_3. També hi ha un apartat amb un pdf amb el material
addicional.
Aquests Quaderns Virtuals també es poden trobar a la biblioteca dels Quaderns
Virtuals
A continuació, dins l'apartat de presentació de treballs elaborats, hi ha el material
addicional i i després l'esquema de les preguntes dels Quaderns Virtuals.
Material addicional I N T R O D U C C I Ó 16
I N T R O D U C C I ÓAquest material addicional està elaborat per complementar els coneixements que
es puguin tenir sobre els temes tractats en els exercicis dels quaderns virtuals; no
pretén exposar un coneixement exhaustiu, ni suplir un llibre de text.
S’han tractats alguns dels temes que s’ha cregut que estaven menys treballats en
els llibres de text o a les gramàtiques de manual.
S’ha procurat posar-hi exemples que fossin fragments de textos ja que els
quaderns virtuals que es presenten tenen el text com a base d’estudi, ja sigui per
la cohesió textual com per la llengua en general.
El document ‘La cohesió textual’ és el que genera els documents que s’han
elaborat per ajudar a treballar aquest tema:
‘L’anàfora’ és un dels més extensos i elaborats; És bàsic per a l’elaboració
dels exercicis. Hi ha un exemple comentat que complementa l’explicació
teòrica.
El ‘procés de definitud’ és un altre document bàsic per treballar la cohesió
textual perquè en els llibres de text hi ha molt poca informació. Hi ha un
exemple comentat que complementa l’explicació teòrica.
Els ‘connectors’ és un intent d’aclarir quins elements lèxics són connectors
textuals, quins connecten oracions i quins connecten sintagmes. Aquest
document serveix per orientar, però no aclareix del tot la qüestió perquè per
a la seva elaboració no s’ha trobat la informació necessària per fer-lo
adequat al curriculum de secundària.
Les ‘conjuncions’ és un document que tracta les locucions conjuntives des
d’un punt de vista morfològic. S’ha considerat que el tema de l’oració
composta està prou tractat en els llibres de text i manuals i, en canvi, la
identificació de les locucions conjuntives no.
‘Semàntica’ és l’apartat que tracta les relacions de significat dels elements
lèxics i s’ha tractat tenint present que hi ha relacions de significat que
permeten que s’estableixin algunes relacions anafòriques i justifiquen certs
SN definits.
Com que per reconèixer que estableixen relacions anafòriques era important saber
Material addicional I N T R O D U C C I Ó 17
quins pronoms febles estaven gramaticalitzats al verb i quins no s’ha fet un
document sobre els verbs pronominals i un altre amb uns quadres amb verbs
pronominals i el seu significat.
‘Verbs pronominals’ és un document que pretén donar els recursos per
destriar els verbs pronominals dels que no ho són; tot i que es té plena
consciència de la dificultat de l’empresa.
‘ Quadres de verbs pronominals’ és un document que recull els quadres de
verbs pronominals, amb el seu significat, que hi ha a la Gramàtica del català
contemporani.
Per acabar hi ha dos document complementaris dels que s’han esmentat fins ara:
‘Vocabulari’ és un vocabulari de termes que apareixen en els documents de
‘Material addicional’ i que poden oferir dificultats de comprensió però que són
necessaris per a l’explicació teòrica.
‘Abreviatures’ és un document que recull les abreviatures que s’empren en el
‘Material addicional’ i en els quaderns virtuals; no tant per entendre què volen
dir sinó per establir una nomenclatura i emprar les mateixes en els exercicis.
M aterial addicional C O H E S I Ó T E X T U A L 18
L A C O H E S I Ó T E X T U A LHi ha dos tipus de mecanismes o procediments bàsics en la cohesió textual d’un
text : els lèxics, o més ben dit lexicosemàntics, i els gramaticals o sintàctics que
poden dependre del context situacional (pragmàtic).
Quan parlem de procediments gramaticals ens referim a:
L’anàfora : La repetició d’un significat al llarg del text en forma de pronom,
determinant, sintagma o elisió (anàfora el·líptica).
El procés de definitud: Quan volem introduir en el text un nou element que no
és conegut pel nostre interlocutor ho fem amb un sintagma nominal indefinit.
Les altres aparicions d’aquest element discursiu seran en forma de SN definit,
ja sigui ple, pronominalitzat o el·líptic. Aquest procés permet l’aparició
d’elements del discurs que d’alguna manera són predictibles.
Els connectors , que poden ser textuals, si es refereixen al repartiment del text ;
interoracional _conjuncions_ ,si enllacen oracions coordinades o subordinades i
intraoracionals (algunes conjuncions i les preposicions) si estableixen una
connexió dins de la mateixa oració .
Relacions entre els temps verbals. ( Aquest aspecte no es tracta en aquest
treball)
Pel que fa als procediments lexicosemàntics estem parlant de:
La repetició d’un SN al llarg del text , però ha de tenir el mateix referent si no no
cohesiona el text.
Les relacions d’implicació lèxica com la hiponímia i la sinonímia
Les relacions d’oposició lèxica com l’antonímia, la complementarietat i la
inversió.
Les relacions associatives com la relació part-tot o la de causa-efecte.
Els camps semàntics i els camps lèxic cohesionen el text
M aterial addicional A N À F O R A 19
A N À F O R A
L’anàfora és un dels mecanismes bàsics de la cohesió textual.
Anàfora en grec vol dir repetició. Perquè un text sigui coherent cal que els
continguts es vagin repetint, si no ens perdríem i no entendríem bé de què estem,
o se’ns està, parlant. Per no anar repetint sempre el mateix mot i fer el text pesat i
il·legible s’empra el recurs de l’anàfora en què el mateix significat es repeteix amb
un pronom (personal, adverbial, possessiu, demostratiu,...),un sintagma...
Una altra definició: L’anàfora és la relació que s’estableix entre un element,
generalment pronominal, i un altre _antecedent_ ja donat prèviament en la
mateixa frase o en una altra d’anterior.
Podríem definir tipus d’anàfora: l’anàfora de referència en què tots els elements
que mantenen la relació anafòrica són coreferents ( es refereixen a la mateixa
persona o cosa). Anàfora de sentit si no són corefencials, és a dir, si només es
reflecteix el sentit del referent. Anàfora el·líptica és quan hi ha anàfora zero, quan
en comptes d’aparèixer un pronom o un sintagma s’elideix perquè ja se
sobreentén i pot ser de referència i de sentit, segons la naturalesa dels sintagmes
que estableixen la relació anafòrica.
(...)“_Mamà! Doncs vostè no sap on som! La senyora és Donya Pilar Prim _féu el noi, fingint a son torn._Ah!... dispensi, senyora! Jo he vingut a veure la senyora que té llogat el xalet de les acàcies ¿Qui m’havia de dir que aquí trobaria la senyora Prim? Però i vostè, senyora, és mare de l’Elvireta, d’aquella senyoreta tan guapa ? Si semblen germanes, Déu meu! Si semblen germanes...La Pilar en protestà.(...)_Senyora, vostè és extremadament galant..._La mamà té fama de molt justa _interposà el jove, a punt de rebentar de satisfacció._Ja tindrà, doncs, la bondat de saludar aquella senyoreta i dir-li que he sentit molt no veure-la.” Narcís Oller Pilar Prim
El que està en negreta té com a referent “Pilar Prim” i el que està en negreta i subratllat la seva filla l’Elvira. I serien relacions anafòriques de referència.
M aterial addicional A N À F O R A 20 Anàfora de referència
És la que s’estableix entre dos sintagmes o pronoms que fan referència al mateix
individu, objecte, propietat...; en aquest cas es diu que els elements en qüestió
són coreferents.
Es dóna sempre entre sintagmes nominals
Poden establir relació anafòrica referencial amb un SN:
• Els noms propis.
• Els pronoms personals forts i febles definits. “hi“ hi és inclòs sempre que
equivalgui a “li” i s’hagi canviat per la combinació [li+li,lo,la,los,les]. Cal remarcar
que els pronoms febles adverbial i neutre (ne, hi, ho) no estableixen relacions
anafòriques de referència.
• Els pronoms i determinants possessius.
• Els pronoms relatius (que, art.+qual, qui).
• Els pronoms i determinants indefinits poden fer d’antecedent: “va entrar algú
perquè el vaig veure pel retrovisor...”; “ Algun em mirava de reüll i jo procurava
evitar-li la mirada”
• Tant els pronoms personals pròpiament dits: jo, tu...; em, et, el, la, li...; el meu, la
seva, llur...; (no pas els anomenats adverbials o neutre: “en, hi, ho”), els
pronoms relatius o els demostratius (aquest, aquell... que es refereixen a SN que
han aparegut o apareixeran en el text.
• Els SN definits amb nom comú basats en les relacions lèxiques d’implicació:
relacions de sinonímia i d’hiponímia. Per exemple: “Barcelona”, “la ciutat comtal”,
“la capital del principat”, “Barcino”.
L’exemple que posem a la relació d’anàfora de referència és un fragment de la
Plaça del Diamant en què Mercè Rodoreda ens diu que la Natàlia està contenta
d’aquesta manera.
M aterial addicional A N À F O R A 21
Anàfora de sentit
L’anàfora de sentit és la repetició del significat d’un fragment de l’oració (S.Prep.,
S. Adv., S. Verbal, atribut i O. subordinada ) a través de:
• Els pronoms febles adverbial i neutre (en, hi, ho). La presència d’aquests
pronoms agilitza el discurs a causa de la seva forma monosil·làbica.
• La proforma “fer-ho” que serveix per agilitzar el discurs perquè pot establir una
relació anafòrica amb una frase, més d’una i el sentit global que se’n desprèn
( veure el document ‘exemple anàfora’). Per exemple:
“L’única cosa, un cop presa la decisió, que el preocupava era haver de buscar una model. Ho va fer i la va trobar”
M. Casacuberta “Els noms de Rusiñol”
‘ho va fer’ estableix una relació anafòrica de sentit amb l’oració subordinada ‘haver de buscar una model’.
“Vaig desar els rosaris a la tauleta de nit per abocar-me a mirar el jardí de sota. El fill dels veïns, que feia el soldat, prenia la fresca. Vaig fer una boleta de paper , vaig tirar-la-hi, i em vaig amagar.”
Mercè Rodoreda La Plaça del Diamant
“El fill dels veïns” és coreferent amb el pronom relatiu “que” i amb el pronom feble “hi”, observem que “hi” és fruit de la combinació de “la+li”, per tant no estem parlant del pronom adverbial “hi” sinó del personal ”li”
M aterial addicional A N À F O R A 22
• Els pronoms demostratius de lloc: allà, allí, aquí... i El neutre: això.
• Els pronoms relatius adverbials: on, [prep+què], [prep.+qual].
La relació entre els dos significats no serà coreferencial sinó que repeteixen el
significat d’un fragment discursiu però fixem-nos en els exemples que no és com a
la relació anafòrica de referència en què podríem posar el mateix SN definit en el
(...) L’Eulàlia s’aixecà i li féu un petó : “Ja veig que haurem d’anar a casament.” La Teresa esclatà a riure. “Si que vas de pressa. L’Eulàlia, que s’havia tornat a asseure i s’havia quedat molt seriosa, tot d’una alçà els braços i picà de mans: “Ja ho tinc! El faré venir. O jo no sóc ningú o ballareu junts. Vine ben maca.” L’endemà mateix, bastant d’hora, la Teresa entrava a la botiga de Terenci Farriols a comprar-se roba per al vestit. Terenci Farriols era un home alt i prim , educadíssim: “Senyora Rovira, encara que no s’ho cregui, en aquest moment pensava en vostè.” La Teresa s’assegué rient: ”No m’ho crec. Ensenyi’m blondes, ¿Vol fer el favor? I setí per a un dominó.“ Farriols la mirà una mica sorprès :”En tenim de precioses, d’una qualitat que potser vostè no ha vist mai.”(...)
(...) Valldaura havia tornat un parell de vegades a Barcelona i la Teresa li havia ofert uns tes deliciosos. Una tarda es declarà. Havia passat una estona amb la tassa als dits, sense dir res, preocupat. Ella quedà pensativa , amb els ulls baixos. No digué ni sí ni no. Simplement: havia estimat molt el seu marit i encara hi pensava.(...) “Ahir ens quedà un problema per resoldre”, li contestà Valldaura, i tot mirant-la greument afegí que hi havia anat a buscar un petó. “ Un petó voldrà dir que no hi ha problema” . (...)
Mercè Rodoreda “Mirall trencat” capítol III
L’antecedent de “ho” a ‘ja ho tinc’ pot ser un antecedent perdut. L'oració que faria d'antecedent podria ser ‘què faré’ o semblant.L’antecedent de “ho” a ‘no s’ho cregui’ és ‘ que en aquest moment pensava en vostè’ i la prova és que podem intercanviar l’ordre de les frases. ‘No m’ho crec’ ‘que en aquest moment pensés en mi’. Fixem-nos que només es repeteix una part del significat de la frase, perquè el temps verbal canvia, com que ho diuen persones diferents canvien els pronoms personals ‘en vostè’ i ‘en mi’. A ‘En tenim...’ ‘en’ reprodueix el sentit de ‘blondes’ però no estem parlant de les mateixes, només de ‘blondes’A ‘hi pensava’ repetim el significat de ‘marit’ però no podem recuperar el SN perque si substituïm aquest ‘hi’ hi afegirem una preposició ‘pensava en el seu marit’, per això s’estableix una relació anafòrica de sentit i no de referència.A ‘hi havia anat’ l’antecedent de ‘hi’ és ‘a casa seva’, ‘allà’, i és un antecedent que hem de recuperar del sentit del discurs.
M aterial addicional A N À F O R A 23 lloc del sintagma amb qui estableix relació anafòrica (vegeu el document ’exemple
anàfora’).
A “En Jordi s’ha comprat un cotxe, jo també me’n compraré un” La relació
anafòrica s’estableix amb el significat de “cotxe” però el cotxe d’en Jordi i el que
em compraré no són coreferents perquè no seran el mateix cotxe.
“ Si parlen del bacallà amb un portuguès, hi trobaran una evident curiositat. Si li parlen de la unió ibèrica, potser no tant.” Aquest exemple tret del llibre de J. Pla
“Direcció Lisboa” és prou il·lustratiu: “hi” estableix relació anafòrica amb el
sintagma ‘en el fet de parlar del bacallà amb un portuguès’, que clarament no
trobem abans del pronom perquè el pronom el que fa, en l’anàfora de sentit, és
repetir bona part del significat, però no exactament el mateix. Observem “li” i veiem que estableix relació anafòrica de referència amb el SN ‘un portuguès’ del
S. Prep. “amb un portuguès” i aquí sí que estem parlant del mateix portuguès i si
hi poséssim el SN ple la frase quedaria ‘Si parlen de la unió ibèrica a aquest
portuguès, potser no tant’ . Sí que ha canviat la preposició però el significat del SN
l’hem recuperat sencer.
Anàfora el·líptica o elisió
Consisteix a elidir un element perquè ja se sobreentén, normalment perquè ja ha
aparegut anteriorment i es pot sobreentendre sense utilitzar cap pronom o
sintagma.
L’anàfora el·líptica pot ser un subtipus de l’anàfora de referència o l’anàfora de
sentit:
a) “En Pere ja és aquí. () Va arribar anit, per això encara () dorm (en Pere)b) El nen plora i la nena també () (plora)c) En Pere promet que () vindrà (en Pere)
Els () indiquen on hi ha anàfora el·líptica i el sintagma ple entre parèntesi el que
s’ha elidit.
Veiem que en a) i c) estableix una relació anafòrica de referència perquè
l’antecedent i el sintagma elidit són coreferents. Mentre que a b) s’estableix una
relació anafòrica de sentit perquè l’antecedent i el sintagma elidit tenen el mateix
M aterial addicional A N À F O R A 24 significat però no són coreferents,. Recordem que un verb i els pronoms adverbial
i neutre (ne, hi, ho) no poden ser-ho, de coreferents.
A la frase “En Pere no té dona. En Pau sí i l’estima molt” l’antecedent de “l’” no és
‘la dona d’en Pere’ sinó ‘la dona d’en Pau’, aquest antecedent no apareix en
l’estructura superficial, per això s’anomenen antecedents perduts. Si
parafrasegéssim aquesta frase quedaria: “En Pere no té dona. En Pau sí que té
dona i s’estima molt la seva dona”.
(...)Tothom sabia, és a dir, el servei i uns quants amics, que el senyor Nicolau volia fer un obsequi a la senyora Teresa perquè quan celebraren el mig any de casats li havia regalat un armari japonès de laca negra amb incrustacions de nacre i or, preciós, però que ()1 no l’havia entusiasmada. Ell tingué una decepció: “Ja ho veig, no ho he ensopegat i ()2 costa un dineral; però, com que a mi ()3 m’agrada me’l quedaré i a tu et regalaré una cosa que et faci més il·lusió.” (...)
Mercè Rodoreda “Mirall trencat” capítol I
Fixem-nos quina agilitat que donen al text les relacions anafòriques, en aquest cas el·líptiques. Aquí tenim una relació anafòrica de referència perquè s’estableix entre un SN ‘un armari japonès de laca negra amb incrustacions de nacre i or, preciós’ i un subjecte el·líptic a ()1, ()2 i ()3.
(...) No digué ni sí ni no. Simplement ()1: havia estimat molt el seu marit i encara hi pensava; “ El que vostè m’acaba de dir m’afalaga molt, però ()2 és tan inesperat ...”
Mercè Rodoreda “Mirall trencat” capítol III
Continuant amb “Mirall trencat” veiem aquest exemple de relació anafòrica de sentit. A ()1 hem elidit el verb ‘digué’, també el subjecte però ara ens centrem en les relacions anafòriques de sentit. A ()2 s’ha elidit tota una oració subordinada substantiva de relatiu que aquí fa de subjecte el·líptic.
(...) L’Eulàlia s’aixecà i li féu un petó : “Ja veig que haurem d’anar a casament.” La Teresa esclatà a riure. “Si que vas de pressa. L’Eulàlia, que s’havia tornat a asseure i s’havia quedat molt seriosa, tot d’una alçà els braços i picà de mans: “Ja ho tinc! El faré venir
Mercè Rodoreda “Mirall trencat” capítol IIIL’antecedent de “ho” a ‘ja ho tinc’ pot ser un antecedent perdut. L'oració que faria d'antecedent podria ser ‘què faré’ o semblant.
Material addicional Exemple de RELACIONS ANAFÒRIQUES 25
Com a exemple analitzarem el començament de Mirall trencat de Mercè Rodoreda.
En Vicenç ajudà el senyor Nicolau a pujar al cotxe. “Sí, senyor, com vostè mani”. Després pujà la senyora Teresa. Sempre ho 000 feien així, primer ell, després ella, perquè a l’hora de baixar havien d’aguantar-lo entre tots dos. (...)El senyor Nicolau explicava a tothom que en Vicenç valia molt, que si no el 0 tingués 0 es vendria la berlina perquè 0 no es fiaria de cap més cotxer. I com que el senyor Nicolau era generós , en Vicenç en treia molt de profit.Berlina: Cotxe tancat de quatre rodes i de dos seients o de quatre.
• Relacions anafòriques amb ‘Vicenç’. Són coreferencials, anàfora de referència,
en Vicenç i el ; Mentre que cotxer hi manté una relació anafòrica de sentit perquè sí que en Vicenç és cotxer, però no tots els cotxers són en Vicenç. El
mateix text ens diu precisament això. En Vicenç i cotxer no tenen el mateix
referent tot i que comparteixen una part del significat.
• En canvi la repetició del nom, que a més a més és un nom propi i la substitució
pronominal pel pronom el mantenen una relació anafòrica de referència perquè
es refereixen a la mateixa persona, tenen el mateix referent.
• Relacions anafòriques amb ‘Senyor Nicolau’ Hi tenen relació anafòrica de
referència _coreferencials_ el senyor Nicolau, senyor, vostè, ell, lo, en, i les
anàfores el·líptiques en els subjectes dels verbs tingués i es vendria
• Relacions anafòriques amb Senyora Teresa . Hi tenen relació anafòrica de
referència : ella.
• entre tots dos : ‘tots dos’ té com a referent ‘la senyora Teresa’ i ‘en Vicenç’
,manté una relació anafòrica amb dos elements apareguts anteriorment. Tot i
que té un significat de grup podríem dir que s’estableix una anàfora de
referència.
• Sempre ho 000 feien així: Aquí tenim una anàfora el·líptica de sentit en el
subjecte del verb perquè el referent és: el senyor Nicolau, la senyora Teresa i en
Vicenç.
• Sempre ho feien així: El sintagma verbal ‘fer-ho’ manté relació anafòrica de sentit
amb els sintagmes verbals de frases precedents en el discurs: En Vicenç ajudà
Material addicional Exemple de RELACIONS ANAFÒRIQUES 26
el senyor Nicolau a pujar al cotxe. “Sí, senyor, com vostè mani”. Després pujà la
senyora Teresa. La combinació de ‘fer’ i ‘ho’ fa avançar el discurs actualitzant-
nos el que s’ha dit fins aquell punt, el fa coherent i l’alleugereix.
Una manera de comprovar si hi ha anàfora de referència és anar substituint-les
tots per la unitat lèxica que creiem que hi l’anàfora:
En Vicenç ajudà el senyor Nicolau a pujar al cotxe. “Sí, senyor Nicolau, com vostè
el senyor Nicolau mani”. Després pujà la senyora Teresa. Sempre ho 000 en
Vicenç el senyor Nicolau i la senyora Teresa feien així, primer ell el senyor
Nicolau, després ella la senyora Teresa, perquè a l’hora de baixar havien
d’aguantar-lo el senyor Nicolau entre tots dos en Vicenç i la senyora Teresa. (...)El
senyor Nicolau explicava a tothom que en Vicenç valia molt, que si no el en Vicenç
0 el senyor Nicolau tingués 0 el senyor Nicolau es vendria la berlina perquè 0 el
senyor Nicolau no es fiaria de cap més cotxer. I com que el senyor Nicolau era
generós , en Vicenç en del senyor Nicolau treia molt de profit.
Observem que a ho feien i cap més cotxer No hem pogut substituir-ho, perquè
s’estableix una relació anafòrica de sentit.
Si escriguéssim aquest paràgraf sense aplicar-hi els recursos anafòrics quedaria
una cosa així:
En Vicenç ajudà el senyor Nicolau a pujar al cotxe. “Sí, senyor Nicolau, com el
senyor Nicolau mani”. Després pujà la senyora Teresa. Sempre el senyor Nicolau,
la senyora Teresa i en Vicenç ho feien així, perquè a l’hora de baixar havien
d’aguantar el senyor Nicolau entre en Vicenç i la senyora Teresa. (...) El senyor
Nicolau explicava a tothom que en Vicenç valia molt, que si el senyor Nicolau no
tingués en Vicenç el senyor Nicolau es vendria la berlina perquè el senyor Nicolau
no es fiaria de cap més cotxer. I com que el senyor Nicolau era generós, en
Vicenç treia molt de profit del senyor Nicolau.
“ho feien” La proforma “fer-ho” no es pot substituir sense perdre alguns matís com
la idea de l’ordre en què entraven al cotxe.
Material addicional E L P R O C É S D E D E F I N I T U D 27
E L P R O C É S D E D E F I N I T U D *És el procés pel qual un sintagma nominal indefinit esdevé definit al llarg del text.
La primera vegada que s’esmenta un individu o objecte que no és conegut pel
nostre interlocutor se sol emprar un SN indefinit o un nom propi, en les mencions
successives s’empra un SN definit, que pot ser un pronom o el·líptic.
Això vol dir que quan trobem un SN indefinit en un text interpretem que és un nou
element del discurs, un element que no havia estat esmentat abans. En canvi,
quan el SN és definit interpretem que es refereix a un element del discurs que ja
ens és conegut per la raó que sigui. El SN definit serveix per activar-lo, per fer-lo
present en el punt del discurs en què ens trobem.
Els pronoms definits (ells, ella, la, els, li, etc.) reactiven un element del discurs que
ja ha aparegut prèviament, que ja ha estat activat.
Compareu els fragments de discurs de (1).
(1) a. Un noi pujava l’escala quan ella baixava. Un noi va trucar al segon pis.
b. Un noi pujava l’escala quan ella baixava. El noi va trucar al segon pis.
- El SN el noi de (1b) aporta informació coneguda, predictible1 a través del
context, ja que prèviament ha aparegut un SN indefinit que ens ha introduït
l’element discursiu. Els SN subratllats de (1b) estableixen relació anafòrica. Els de
(1a) no.
Un SN aporta informació predictible quan la informació és recuperable pel discurs,
pel context situacional o pel coneixement del món compartit pels parlants.
El parlant empra un SN indefinit quan considera que el seu interlocutor no coneix
l’entitat o individu que té previst introduir en el discurs. El SN indefinit permet
introduir informació nova, no coneguda, en el discurs. A (2) l’emissor sap molt bé
amb qui s’ha casat però, com que creu que el receptor no ho sap, empra un SN
indefinit en lloc d’un de definit com ara el noi d’Oix, en Pere, el germà de la Isabel,
etc.
(2) M’he casat amb un noi d’Oix.
El SN definit mantindrà una relació anafòrica de referència amb el SN indefinit o
1 adj 1 Que es pot predir. 2 LING Dit de l'element lingüístic que és pronosticable a partir de l'aplicació d'una o més regles.
Material addicional E L P R O C É S D E D E F I N I T U D 28
un nom propi aparegut abans.
Quines són les condicions que permeten que un SN aparegui definit en el text:
Deixem de banda aquí els noms propis, els quals són com etiquetes que ens
permeten de designar ràpidament entitats de l’univers del discurs. Sempre
pressuposen informació coneguda, per això són SN definits, encara que no tots
portin determinant (la Maria, Badalona, Montserrat, etc.).
Que mantingui una relació anafòrica amb un antecedent en el text o pel que
s’anomenen “ factors pragmàtics ”, que en aquest cas són el context
situacional i que l'emissor i receptor tinguin el mateix coneixement del món.
I. L’aparició d’un SN definit pot quedar legitimada perquè estableix una relació anafòrica amb un antecedent discursiu.
a) La relació anafòrica entre un SN indefinit i un de definit pot ser transparent (és
a dir, el nom comú és el mateix o bé el SN definit està format per un pronom):
(3) a. Un noi pujava l’escala quan ella baixava. El noi va trucar al segon pis.
b. Ahir vaig conèixer una lingüista de Mallorca. Avui ja li he enviat un
missatge. [li = a la lingüista de Mallorca]
b) La relació anafòrica pot estar basada en una relació lèxica d’hiponímia, de
sinonímia, d’inversió, etc.
(4) Pels carrers es trobava a cada pas un piano de maneta que feia ballar una
mona al compàs de les melodies que sortien de l’instrument com si el manubri
les arrossegués. .
Relació de sinonímia entre manubri i piano de maneta
Instrument és l’hiperònim de piano de maneta.
c) La relació anafòrica pot ser associativa (per exemple la relació part– tot, la
relació causa efecte, etc.).
Material addicional E L P R O C É S D E D E F I N I T U D 29
(5) Passaran a una llarga cambra amb una llar altívola. La catifa havia estat
llevada, les bugies brillaven amb tot esclat, el foc flamejava i espetegava a
la llar.
Com que hem mencionat una llarga cambra podem parlar de les seves
parts, de la mateixa manera que havent mencionat una llar es pot parlar del foc
que n’és part. De fet, a (5) podríem substituir el SN la catifa pel SN la catifa de la
llarga cambra o el SN el foc per el foc de la llar, etc. i així fer explícit el lligam entre
els SN definits i el SN indefinit que els legitima.
Les nocions “part de”, “propietat de”, “atribut de” permeten gran nombre
d’associacions anafòriques. Si hem introduït el SN un mestre podem introduir SN
definits com ara els (seus) alumnes, la classe, l’escola, etc.
Fem una especial atenció a la relació part-tot perquè és la relació que justifica
bona part dels elements lèxics que hi ha en el text i per tant és importantíssima
perquè el text estigui cohesionat.
II. L’aparició d’un SN definit pot quedar legitimada per factors pragmàtics: pel context situacional o pel coneixement del món compartit
per emissor i receptor.
a) Pel context situacional:
(6) a. Pots passar-me el saler? (dit a taula) (el saler = aquell saler que hi
ha allà)
b. Tanqueu la finestra! (la finestra = la finestra que hi ha a la sala)
b) Pel coneixement del món compartit:
(7) Si aneu a Girona, visiteu la catedral i les muralles (donem per fet que el receptor sap - o que deduirà- que a Girona hi ha catedral,
Material addicional E L P R O C É S D E D E F I N I T U D 30
muralles, etc.)
• Emprem els SN definits el sol, el cel, la terra, la lluna, etc. perquè en el nostre
món immediat només hi ha un sol, un cel, una lluna, etc.
• Sovint, els modificadors del SN definit recullen informació del discurs previ i
capaciten el receptor per identificar fàcilment el referent. Si ja he explicat al meu
interlocutor que ahir en Pere va venir amb una companya francesa podré
respondre (8b) en el diàleg següent. Altrament, la resposta adequada serà (8c):
(8) a. - Qui t’ha telefonat? b. - La noia que va venir ahir amb en Pere / La companya noia francesa
d’en Pere.c.– Una noia que va venir ahir amb en Pere / Una companya noia francesa d’en Pere.
• Els modificador (adjectius, SP, relatives) aporten informació que fa recuperable
el SN: refresquen la memòria del receptor.
• Apareixen com a SN definits els que contenen un superlatiu, un nom abstracte o
un especificador com ara primer, darrer, etc.
(9) a. el pitjor govern, el millor vi, la noia més simpàtica de la classeb. la primera persona que entri, el darrer tren
c. la prudència, la sinceritat, la pau
• Si diem un sintagma amb nom abstracte és emprat amb un determinant indefinit,
caldrà que hi afegim un modificador com ara 'justa': 'Volem una pau justa'. No és
possible *Volem una pau'. En el SN 'una pau justa', el nom 'pau' s’interpreta com
un tipus de situació, ja no és un nom abstracte.
Lleugera adaptació dels apunts de Gemma Rigau a l’assignatura Aspectes semàntics i
pragmàtics del text en català curs 2005-2006 a la UAB.
Material addicional E L P R O C É S D E D E F I N I T U D 31
Quadre de definicions
Pot estar basada en una relació lèxica d’hiponímia, de sinonímia, d’inversió, etc.
Legitimació per relació anafòrica amb un antecedent discursiu
Pot ser associativa: relació part-tot,
relació causa-efecte, etc.
Pel context situacional
Legitimació per factors pragmàtics
Pel coneixement del món compartit
És transparent: el nom comú és el
mateix o està pronominalitzat
Material addicional E L P R O C É S D E D E F I N I T U D 32
Quadre amb d’exemples
Un gos corria perquè el gos portava
barret i tothom se’l mirava
Ha vingut un lampista. L’operari no ha
tardat ni cinc minuts. (hiponímia)
Ha vingut un lampista. El xicot no ha
tardat ni cinc minuts (sinonímia)
Ha vingut un lampista amb el seu fill.
(inversió)
Legitimació per relació anafòrica amb un antecedent discursiu
M’he comprat un ordinador amb el
teclat i el ratolí de color verd
(associativa, relació part-tot)
Vaig omplir una ampolla i el líquid
se’m va vessar (causa-efecte)
No podia dormir i vaig obrir la finestra
(context situacional)Legitimació per
factors pragmàtics
Coneixement del món compartit
•Si aneu a Girona, visiteu la
catedral, les muralles
•Avui el sol ha sortit més aviat del
compte i el cel era ben blau
•Avui he conegut l’amiga d’en Pere
•El pitjor moment va ser quan éreu
fora
•Agafarem l’últim tren.
•La prudència és la mare de la
ciència
Material addicional Exemple del P R O C É S D E D E F I N I T U D 33
Exercici: Indiqueu com queden legitimats els SN definits que apareixen en els
textos següents:
A. Un as del bàsquet alt i prim va pujar a un cotxe estranger al
costat del seu pare, baixet i grassonet. El fill conduïa atentament,
clarament cohibit per la presència de l’ancià... L’estrany comportament
de l’atleta semblava totalment inexplicable. El pobre xicot ben segur
que tenia algun problema...
Al costat del seu pare: ‘Al costat’ es justificaria pel coneixement del món
compartit, perquè és un nom espacial (tota persona té costats) .
A ‘el seu pare’ hi ha una relació d’inversió lèxica ‘pare-fill’ i això afavoreix que es
pugui emprar un SN definit. I ‘seu’ és coreferent amb ‘un as del bàsquet’.
El fill.- Hi ha una relació d’inversió lèxica ‘pare-fill’ ; per tant, s’estableix una relació
anafòrica referencial amb ‘un as del bàsquet’. Això justifica aparició de l’article
definit.
La presència de l’ancià .- ‘Presència’ és un nom abstracte i ‘ancià’ és un sinònim
de ‘pare’ perquè dels dos individus que apareixen en el text, lògicament, el de més
edat ha de ser el pare.
L’estrany comportament.- ‘Comportament’ és un nom abstracte
l’atleta.- “Atleta” és un sinònim d’ ‘as del bàsquet’; per tant, podem usar article
definit perquè aporta informació coneguda.
El pobre xicot.- És un sinònim d’ ‘l’as del bàsquet’, per tant, hi manté una relació
anafòrica de referència.
Material addicional Exemple del P R O C É S D E D E F I N I T U D 34
B. La Maria va trobar un armari i un llum d’oli antics a les golfes d’una
casa abandonada. El seu pare ha netejat el moble i l’ha deixat com nou.
Ara diuen que un antiquari els el vol comprar, però ells no se’l volen
vendre.
La Maria.- És un nom propi.
les golfes d’una casa abandonada.- S’estableix una relació semàntica
associativa entre casa i golfes’, perquè les golfes són una part de la casa. Per tant,
el SN “les golfes” pot ser definit encara que ‘una casa’ sigui indefinit
El seu pare.- Hi ha una relació d’inversió lèxica ‘pare-filla’ que justifica l’ús d’article
definit
El moble.- Hi ha una relació lèxica d’hiponímia: ‘moble’ és hiperònim d’’armari’.
L’ha deixat.- El pronom feble ‘el’ (‘l) manté una relació anafòrica de referència
transparent amb ‘el moble’.
Els .- Hi ha una relació anafòrica de referència mitjançant un pronom feble i els
seus antecedents ‘la Maria’ i ‘el seu pare’
El .- Hi ha una relació de coreferència (és a dir, anafòrica de referència) amb
‘l’armari’
Ells .- Es manté una relació de coreferència entre un pronom personal fort i ‘la
Maria’ i ‘el seu pare’
Els pronom de datiu coreferent a ‘la Maria’ i ‘el seu pare’.
’l .- ‘’l’ estableix una relació de coreferència amb ‘l’armari’
‘Diuen’ porta un subjecte el·líptica que pot ser equivalents a ells (pare i filla) o a
una tercera persona arbitrària (la gent diu)
.-Relació de coreferència = relació anafòrica de referència entre un antecedent i
un SN definit o pronom
Material addicional C O N N E C T O R S 35
C O N N E C T O R SUn connector és qualsevol element que fa de lligam entre parts d’una oració
_sintagmes_ i s’anomenen connectors intraoracionals , entre oracions i
s’anomenen connectors interoracionals i entre parts del text, el reparteixen,
l’ordenen i són els connectors textuals.
Són connectors les preposicions, locucions prepositives, conjuncions, locucions
conjuntives, certs adverbis o locucions adverbials i més elements ...
“Eugeni S. Reig em comenta, indignat, que ara i adés sent en diferents
programes de ràdio l'expressió muntar un pollastre, i hi afegeix que "em
badaria de riure si no fos perquè la ràbia i la pena m'estrenyen el cor i
em quede desmoralitzat de veure com nosaltres mateixos estem
destruint la nostra pròpia llengua. En efecte, en valencià és ben viva
l'expressió (...)"
Joan Solà. L’AVUI 22-2-06
En aquest petit fragment d’un article de J. Solà tenim quatre conjuncions “i” que
fan tipus de connexions diferents.
a) 'ara i adés', 'la ràbia i la pena': la primera uneix dos adverbis en una locució
adverbial i la segona dos SN. “I” fa de connector intraoracional, perquè està a
dins de la mateixa oració
b) ... m'estrenyen el cor i em quede...: aquí enllaça dues oracions coordinades
copulatives. “i” fa de connector interoracional, perquè enllaça dues oracions.
c) ..., i hi afegeix que...: relaciona la part del text precedent amb la que segueix. “i”
fa de connector textual, perquè relaciona dues parts del text. Fixa’t que les
oracions ja estan relacionades sintàcticament per la coma _juxtaposades_ i que si
l’eliminéssim no es perdria informació; això passa en aquest cas perquè pel tipus
de connector textual que és.
...En efecte,...: seria un altre connector textual que permet que la informació
avanci i es reafirmi en el que es dirà relacionant-ho amb el que ja s’ha dit fins ara.
Material addicional C O N N E C T O R S 36
Aquesta informació és una adaptació de la que Maria Josep Cuenca (Universitat de València) ofereix dins Joan Solà i altres a Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002. Copiat de TEIDE 2n batxillerat 2003
ADDITIUS
a) de continuïtat: i, a continuació, a més; doncs, doncs bé
b) d'intensificació: encara (més), més encara
c) de distribució: d'una banda... de l'altra; per un costat... per l'altre;
d’entrada, per començar; en primer lloc, en segon lloc...;
finalment, per acabar
d) de digressió: per cert, a propòsit
e) de generalització: en general, generalment
f) d'especificació: en concret, especialment, en especial, particularment,
en particular
g) d'ampliació: en efecte, efectivament; certament
h) d'equiparació: de la mateixa manera, de manera semblant,
igualment, així mateix, paral·lelament
DISJUNTIUS
a) de reformulació parafràstica: és a dir, o sigui, això és, (dit) en altres
paraules, dit d'una altra manera, vull dir
b) de reformulació no parafràstica: més ben dit, encara millor; més aviat
c) d'exemplificació: per exemple, a tall d'exemple, posem per cas, així (per
exempIe )
d) de resum: en resum, en síntesi, comptat i debatut, ras i curt, total
CONTRASTIUS
a) d'oposició: tanmateix, en canvi; ara (bé); si no; en cas contrari
b) de restricció: si més no, almenys
c) de concessió: no obstant això, tot i això; malgrat tot, de tota manera, sigui
com sigui, però [usat entre pauses]
d) de refutació: (ans) al contrari, ben / tot al contrari
e) de contraposició: en realitat, de fet, fet i fet, ben mirat
CONSECUTIUS
per tant, (així) doncs, per consegüent, consegüentment, en conseqüència
Material addicional C O N N E C T O R S 37
Idees per poder entendre què són els connectors textuals i poder-los identificar i emprar-los correctament.
• Els connectors uneix i relaciona dues oracions o grups d’oracions, és a dir, paràgrafs
• No hi ha una categoria gramatical de connectors sinó que diverses categories
morfològiques poden fer de connectors.
• Identificarem el connector per la funció que faci en el text, no per la categoria
morfològica que tingui.
• Els connectors se situen a la frase després d’un punt, ?,!,...o van entre comes, com
una aposició.
• Un connector textual és un element invariable, que sovint prové d’una estructura
gramatical fossilitzada que perd el seu significat estricte i els elements que la formen
no poden variar. P. Ex: d’una banda...de l’altra en què el significat no és espacial sinó
que agrupa la informació. És a dir, no pot ser canviat per *serà a dir. Més aviat no és
un sintagma que indiqui temps sinó que introduirà una o més frases que matisaran el
que s’ha dit abans.
• De les conjuncions només “i, o, però” poden fer de connectors textuals. Les locucions
conjuntives amb la conjunció “que” no poden fer de connectors textuals en cap cas,
algunes de les altres és més possible que ho facin.
• Les conjuncions sempre han d’anar entre dos elements que enllacen, per això quan
estan en posició inicial després d’un punt, ?,!,...o van entre comes fan de connectors.
• Els adverbis i les locucions adverbials també forneixen el grup de paraules que
poden fer de connectors textuals. Aquests, a vegades, inicien la frase fet que pot fer
confondre la identificació del connector. Segurament hi ha casos que és dubtós però
en principi l’adverbi té un contingut modal, temporal, espacial... i el connector ha
d’haver perdut el significat estricte. Ha de ser possible canviar mentalment el S Adv
per un altre i que la frase continuï sent correcta.
“en aquests moments, però, ens situem al voltant de...” equival a “Ara “. Però,...
“Per dissort, en tronar a Barcelona...” equival a “dissortadament, en tornar..”.
La connexió textual és un mecanisme de cohesió textual que uneix parts d’un text.
Hi ha molts de connectors textuals i es poden classificar de diferents maneres. La
Material addicional C O N N E C T O R S 38
classificació que oferim es basa en relacions semàntiques que els connectors
textuals estableixen entre els dos elements connectats, relacions que es poden
simplificar en quatre: addició, disjunció, contrast i conseqüència.
Som conscients, malgrat els intents de definició que s’han fet en aquest document,
de la dificultat d’identificar els elements lèxics que són connectors textuals dels que
no ho són. La dificultat no ens eximeix de la responsabilitat, com a docents, de
tractar un tema bàsic en la cohesió textual. En conseqüència, s’aconsella de tractar-
lo amb el màxim de generositat, sempre tenint present que l’objectiu és que l’alumnat
adquireixi coneixements per poder-se expressar i entendre millor els textos, no fer-ne
una anàlisi lingüística rigorosa.
Per ampliar el reconeixement dels connectors textuals es proposen uns enllaços que
bàsicament són un llistat de connectors de tot tipus i poden servir, si més no, per
ampliar recursos expressius.
http://www.gencat.net/justicia/serveis/linguistic/eines/criteris/connect/
S’ha de mirar si tot són connectors que s’avinguin a la definició que s’està intentant
donar en aquest document. És una pàgina per ser utilitzada en el Departament de
justícia i probablement hi ha expressions que es poden fer servir per introduir frases
però potser no són ben bé connectors. També barregen tots les conjuncions, que
efectivament són connectors, però sembla que majoritàriament no ho són de
textuals.
http://www.gencat.net/justicia/serveis/linguistic/eines/criteris/criteris.pdf. similar.
ADDITIUS: sumen una nova informació a la que ja s’ha dit. I (connector additiu per
excel·lència), a més; d’una banda... de l’altra; igualment, etc.
DISJUNTIUS: expressen que el que es dirà és una alternativa _en el contingut o en la
manera de dir-ho_ del que s’ha dit). O (connector disjuntiu per excel·lència) Més
aviat, més ben dit, etc.
CONTRASTIUS: donen a entendre que el que segueix és una informació oposada a la
que s’ha donat. Però (connector contrastiu per excel·lència)En canvi; no obstant això;
ans el contrari, etc.
CONSECUTIUS: indiquen que segueix una conseqüència del que s’ha dit: per tant,
doncs, etc.
Material addicional C O N J U N C I O N S 39
C O N J U N C I Ó Les conjuncions són nexes que generalment actuen dins de l’oració com enllaç
d’oracions compostes, sintagmes o parts de sintagma.
Si tens gana, fes tu el dinar enllaça oracions
Vols carn o peix uneix sintagmes
Vols dos o tres talls de carn uneix parts del sintagma, en
aquest cas determinants
Algunes poden fer de connectors textuals (fonamentalment, i, però, o ), però la majoria no,
perquè, més enllà de l’oració no es poden crear relacions sintàctiques de dependència
estructural
Per al treball d’investigació, ha llegit molts llibres sobre aquest tema. Però
no hem d’oblidar que les seves condicions de treball no són les més
favorables.
Les conjuncions es poden classificar segons deferents criteris,Si les analitzem segons el seu funcionament són bàsicament connectors oracionals, no
connectors textuals. Si ho fem segons el tipus de relació entre oracions que estableixen
, parlarem de Conj. de coordinació, i de subordinació i de interordinació
Les conjuncions són invariables.
Les locucions conjuntives són grups de mots que fan la funció de conjunció.
La conjunció és la classe de mot que serveix per connectar oracions coordinades o
subordinades, i en alguns casos també sintagmes. A més de les conjuncions simples (
que, si, com...)la llengua disposa de recursos per ampliar el grup de les conjuncions i
crear-ne de més precises semànticament. El primer consisteix en l’habilitació d’altres
classes de mots a conjuncions (així, tanmateix, o segons). El segon recurs és la
construcció de les locucions conjuntives , que es basa en la combinació d’altres classes
de mots gramaticals, o lèxiques ( Prep. , Pron., noms i Adv.) amb conjuncions simples,
fonamentalment la conjunció que. Així una locució conjuntiva funciona com un únic
connector oracional, independentment de la naturalesa gramatical dels elements que la
formen i com a tal s’ha d’analitzar.
Material addicional C O N J U N C I O N S 40
Com que, després que (Adv + con)
atès que, posat que ( participi + Conj.),
tant per tant, (Adv +Prep. + Adv.)
més aviat (Adv +Adv )
en conseqüència, al cap i a la fi, en efecte (Prep. + SN)
o bé...o bé, (Conj. + Adv.)
en cas que, tan aviat com, tot i que, tot i amb això, tant per tant...
Les locucions conjuntives només poden encapçalar subordinades adverbials locatives,
temporals, de mode, condicionals, causals, consecutives, finals i concessives. També hi
podríem considerar les conjuncions de les oracions comparatives, tot i que presenten
discontinuïtat.
Les locucions conjuntives que introdueixen oracions subordinades aporten un significat
que condiciona la relació que s’estableix entre l’oració subordinada i la principal; Aquest
significat només es pot establir dins un context determinat no al marge de la frase.
Sempre que sortim ,plou (temporal)
Sempre que volguessis, t’ho diria (condicional)
Les oracions coordinades també es poden connectar amb locucions. Aquestes aporten
un complement informatiu que assegura la progressió discursiva i que és alhora un
reforç expressiu. Les locucions com a connectors interoracionals coordinants poden ser
adversatives, disjuntives, consecutives, explicatives o continuatives
Més amunt ens hem referit a la discontinuïtat de les locucions conjuntives que
introdueixen oracions comparatives (com més feina ens entra, més despeses tenim).
També responen a aquests esquemes binaris les coordinades disjuntives i les
distributives
No només s’ha polit els estalvis, sinó que a més ha demanat un crèdit
(distributiva amb valor intensificatiu)
O t’espaviles o arribarem tard (disjuntiva)
Ara riu, ara plora (distributiva)
Com més gran em faig, més malpensada em torno (comparativa)
Algunes locucions conjuntives exigeixen un ordre determinat de les oracions que
enllacen. Amb excepció de les estructures binàries la majoria de les oracions
Material addicional C O N J U N C I O N S 41
compostes incorporen la loc. Conj. entre les dues oracions, però hi alguns casos en què
la podem trobar a l’inici absolut de l’oració.
Cada vegada que rento el cotxe, plou (temporal)
Per tal que puguis concentrar-te, abaixaré la música (finals)
Només que ho digui una vegada, n’hi ha prou (condicionals)
Atès que les parts han arribat a un acord preliminar, se suspèn la sessió (causal)
Hi ha dos casos en què sempre apareixen en posició final absoluta i que aparentment
no funcionen com a connectors interoracionals, i que a més a més dels respectius
valors continuatiu i concessiu impliquen una elisió discursiva.
Vaig haver de renyar-lo i tot (continuativa)
Bé que s’ho mereixia, per això (concessiva)
Per complementar el gruix de ‘estudi de les conjuncions i, en conseqüència, de l’oració
composta que no s’ha fet en aquest document proposem uns enllaços que poden ser
d’utilitat.
A la xarxa es poden trobar múltiples documents força similars sobre aquest tema, la
majoria extrets de manuals. Aquests en són alguns que s’han cregut adients:
http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/conjuncions.html
Servei lingüístic. Quadre de conjuncions
http://www.upf.es/gl/salc/3/32/324/3241/324118/tms18003.htm
Conjuncions de subordinació
http://www.upf.es/gl/salc/3/32/324/3241/324118/tms18002.htm
Conjuncions coordinants
http://www.ua.es/spv/formacio/unitats_superior/unitat_19_superior.pdf
Explicació general
http://esadir.com/sintaxi/conjuncions
Remarques sobre algunes conjuncions
http://www.xtec.es/~aribas4/llengua/sintaxi/sub.
Proposta singular d’estudi de l’oració composta.La part d'informació de les locucions conjuntives és de la Gramàtica del català contemporani.
Paràgraf 8.2.1.2 morfologia volum I
Material addicional S E M À N T I C A 42
La semàntica és el domini de la lingüística la finalitat del qual és l’estudi del significat
Sabem de manera intuïtiva que ‘fondista’ té dos significats distints: “persona que al seu
càrrec una fonda” i “esportista especialitzat en curses de fons , que ‘ample’ és el
contrari d’’estret’ o que ‘estomacar’ vol dir el mateix que ‘pegar’. Els parlants saben
d’una manera més o menys conscient que existeixen relacions de significat entre els
mots.
Un quadre de les relacions de significat que existeixen entre els mots és aquest:
Camps semàntics Camps lèxics
Antonímia
Relacions
de Complementarietat
significat Relacions Contrastos
d'oposició binaris Inversió o
oposició relativa
Hiponímia
Relacions
d’implicació S i nonímia
Relacions Part-tot
Associatives Reciprocitat
Causativa
Homonímia
Multiplicitat de
Significat Polisèmia
Material addicional S E M À N T I C A 43
Camps semàntics
Relacions d’oposicióCONTRASTOS BINARIS
Considerarem que les relacions d’oposició s’estableixen entre parelles de mots. Així,
‘gran’ s’oposa a ‘petit’ i ‘mascle ‘s’oposa a ‘femella’, que ‘comprar ‘ s’oposa a ‘vendre’
...Com es pot veure aquestes parelles de mots tenen relacions d’oposició amb matisos
diferents.
Entre ‘gran’ i ‘petit’, ‘ample’ i ‘estret’, ‘clar’ i fosc’ es pot establir una escala de mesura:
“és més gran que la Maria”; mentre que entre ‘mascle’ i ‘femella’, ‘casat’ i ‘solter’,
‘naixement’ i ‘defunció’ no es pot fer: *”En Pere és més casat que la Maria”
Els mots que permeten una gradació com:
La Maria no és tan simpàtica com l’Antònia = La Maria és més antipàtica;
S’anomenen antònims o contraris.
En canvi, els mots oposats no graduables l’afirmació d’un implica la falsedat de l’altre
*El riu és més ample i estret, *Aquesta euga és mascle i femella ; s’anomenen
complementaris o contradictoris perquè tots es complementen per abastar tota
l’amplitud del significat: cert/fals, viu/mort, o estàs viu o estàs mort, així és viu implica no
Un camp lèxic és un conjunt de mots que comparteixen una part del seu
significat, pertanyen a la mateixa categoria gramatical i tenen un terme
genèric comú _hiperònim_ que els engloba a tots (Ex.: ocell és hiperònim
d’alosa, mallerenga, àguila...). El camp semàntic o associatiu és molt més
vast, perquè inclou mots amb una part del seu significat comú , però
pertanyents a categories gramaticals diverses i sense cap hiperònim general
(E.: ocell, niu, bec, piular, piu-piu...) Una família de paraules , en canvi, és un
conjunt de paraules relacionades semànticament i formalment, ja que
comparteixen una mateixa arrel (Ex.: àguila, aguiló, aguilenc, aguileta,
aguilot...) Teide 2n 1998
Material addicional S E M À N T I C A 44
és mort i no és viu implica no és mort.2
ex exemples: guanyar /perdre/empatar, solter / casat / separat / divorciat / vidu
Relació d’inversió o oposició relativa: L’un pressuposa l’altre. Aquesta relació es
troba especialment en àrees del vocabulari que fan referència a les relacions socials
(metge/pacient; mestra/alumna); relacions de parentiu (pare/fill, sogre/jove, avi/net),
relacions temporals i espacials (sobre/sota, davant/darrere, dalt/baix, abans/després),
algunes parelles de verbs (comprar/vendre, donar/rebre, anar/venir,
preguntar/respondre)
Així: Si l’Antoni és l’avi d’en Pere, aleshores, en Pere és el nét de l’Antoni
Les relacions d’oposició també són importants a l’hora de definir individus, objectes,
llocs o idees, perquè la presència o l’absència d’un tret s’estableix en relació amb un
altre
Relacions d’implicacióHiponímia .- És una relació estructuradora del lèxic que s’estableix entre un mot més
específic [hipònim] i un de més general [hiperònim]. P. Ex. Embotit és l’hiperònim de
2 Val a dir que la llengua transgredeix aquestes afirmacions perquè podem dir estic més morta que viva
Dos mots són antònims si mostren una relació semàntica d’oposició
gradual: calent/fred.,
Dos termes són complementaris si són mots oposats no graduals i la
suma dels significats exhaureix el camp del discurs: pujar/baixar,
engegat/apagat
La diferència amb els complementaris és que l’afirmació d’un implica la
negació de l’altre . Si estic viva, aleshores, no estic morta.
Mentre que en els mots inversos un no implica la negació de l’altre,
perquè es pot ser fill i pare, però que un sigui pare implica que tingui un
fill
Material addicional S E M À N T I C A 45
llonganissa, fuet, bull, botifarra (blanca, negre, d’ou...), llom, secallona... que són els
hipònims. I Tendresa, angúnia, afecte, odi...són hipònims de l’hiperònim sentiment.
Un hipònim manté una relació d’inclusió amb l’hiperònim . Els trets que conté l’hipònim
també els té l’hiperònim:
La Maria sent tendresa per aquell ocell / La Maria té un sentiment per aquell ocell
La Maria menja fuet / La Maria menja embotit
I aquesta relació d’inclusió és en un sol sentit: si partim de la frase La Maria menja
embotit , no podem afirmar que la Maria mengi fuet, podria menjar llonganissa, per
exemple.
Els hipònims d’un hiperònim mantenen entre ells una relació d’incompatibilitat, d’aquí
que s’anomenin cohipònims. Si sento tendresa no estic sentint angúnia ni fàstic ni
llàstima.
La relació d’hiponímia entre els significats dels mots és un factor important per a la
cohesió d’un text. La relació cohiponímica entre els elements lèxics col·labora al lligam
de les oracions
Sinonímia.- En la parla col·loquial diem que dos mots són sinònims si tenen el mateix
significat o una gran similitud de sentit.
La sinonímia total d’un mot hauria de complir aquests tres requisits:
Tots els seus significats són idèntics
Són sinònims en tots els contextos
Són semànticament equivalents en tot, fins i tot en les connotacions
“El propietari de la casa on viu Kochel i els llogaters diuen que a l'habitació del carter els gots, ampolles i porcellanes volen a plaer seu de l'una cambra a l'altra sense que ningú els toqui,[...] D'aquell dia estant aquesta noia «veu» cada vespre aquell individu en el propi pis i[...]”
J.V. Foix TelegramesObservem que casa és l’hiperònim d’habitació (aquí no entesa com a sinònim de cambra”) i de pis que són cohipònims entre ells.
Material addicional S E M À N T I C A 46
La major part dels sinònims totals no ho són, són sinònims parcials; potser dur/portar
serà de les poques parelles de sinònims totals, perquè no tenen connotacions diferents
i són perfectament intercanviables en tots els contextos. Així: embolicar-se, enredar-se,
emmerdar-se, embrancar-se, enfangar-se, enxarxar-se, empatollar-se són sinònims
però no són intercanviables en tots els contextos.
Concloem dient que quan parlem de mots sinònims , en realitat, estem parlant de
“quasisinònims”, ja que mantenen una relació de semblança, però no d’identitat total; o
bé s’usen en dialectes o registres diferents, o tenen connotacions distintes.
Puc dir : No em molestis [+formal]
No m’empipis [+ familiar]
No m’emprenyis [+familiar] [+vulgar]
I tots són sinònims, malgrat que no els empraríem en els mateixos contextos.
Relacions associatives:
Part-tot : És la relació que ens permet lligar un element lèxic amb un altre en la
mesura que un és la part i l’altre és el tot d’aquesta part: per exemple:
‘la cara’, el braç’, l’aspecte’ ‘la veu’ ‘l’aparença’ ‘el tarannà’ són part del tot ‘persona’,
‘home’ ‘dona’... veiem que les parts del cos, les propietats psíquiques són la part , però
també hi podríem incloure com a part els objectes vinculats a aquesta persona com les
peces de vestir, objectes...
‘finestra’, ‘terra’, ‘habitació’, ‘cortines’, ‘ambient’, etc. són part del tot ‘casa’
Aquest recurs ens permet referir-nos a les parts d’un mateix subjecte, objecte, idea un
cop aquestes s’ha introduït en el discurs, i s’estableix una relació associativa entre els
dos o més elements lèxics.
La relació de participació _part-tot_ és la que justifica bona part dels elements lèxics
d’un discurs.
Causativa: Relació que s’estableix entre determinades parelles de verbs, un de
transitiu amb significat causatiu i un altre, normalment pronominal, que expressa
l’efecte. ‘En Pere trenca el gerro’ (causa); ‘El gerro s’ha trencat’ (efecte). I amb un verb
Material addicional S E M À N T I C A 47
copulatiu podem expressar l’estat assolit ‘El gerro està trencat’ (estat).
Possibles parelles de verbs que afavoreixen la relació causativa: emmorenir/emmorenir-
se, angoixar/angoixar-se, refredar/refredar-se, etc.
Reciprocitat o simètria: És la relació que s’estableix entre dos elements lèxics de
manera que un és igual que l’altre i aquest ho és d’aquell : ‘un gos s’assembla a un llop’
o que la relació que tene és recíproca, com la de ser germans: ‘En Pere és germà de la
Júlia i la Júlia és germana d’en Pere’. Bàsicament torbarem aquesta relació en frases
que expressin reciprocitat amb verbs com: ‘assemblar-se’, ‘entrematar-se’, entretocar-
se’, ‘entremesclar-se’, ‘entrellaçar-se’...
Multiplicitat del significat
Es parla d’homonímia quan hom es refereix a la relació entre dos o més mots que es
pronuncien [homòfons] i/o s’escriuen [homògrafs] igual, però tenen un significat
diferent. El verb ‘dur’ i l’adjectiu ‘dur’ són homònims perquè malgrat que s’escriuen i es
pronuncien igual els significats són diferents; altres exemples són gel, banc, gat.
Els homòfons són mots amb distinta grafia però amb pronúncia idèntica
(probablement aquest fet dependrà del dialecte en què es parli); per exemple
pagar/pegar, fals/falç, cub/cup.
(...) El petit, en Jaume, que s’havia aturat, s’assegué a terra, es tragué les sabates i el jersei i s’anà acostant a poc a poc, amb la pell esgarrifada sota els esquitxos, amb els ulls tancats i els braços davant de la cara, grinyolant com una bestiola. En Ramon li donà un cop a l’esquena: “Calla, burro!” criatures i minyones corrien i s’empaitaven, vermells de sol, embogits per la calor. (...) Mercè Rodoreda “Mirall trencat”. Capítol XVI
• ‘la pell’, ‘els ulls’, ‘els braços’, ‘la cara’ ‘l’esquena’ són parts del tot que és ‘en Jaume’.
• ‘les sabates’ i ‘el jersei’ també són part de ‘en Jaume’.• ‘criatures’ i ‘minyones’ estableixen una relació semàntica de
reciprocitat gràcies al verb ‘s’empaitaven’• ‘la calor’ és la causa que ‘criatures i minyones’ embogeixin.
Material addicional S E M À N T I C A 48
Polisèmia .- És una relació de significat entre mots amb la mateixa forma fonètica però
que tenen un significat que, tot i ser diferents, estan relacionats entre si. P. ex. ‘peu’,
‘peu d’escala’, llum de peu’, ‘peu d’una muntanya’. O ‘ratolí’ que a partir de la
comparació ‘ aparell que és com un ratolí’, ‘ratolí’ també té un significat informàtic.
Així, els mots homònims tindran entrades diferents al diccionari i els polisèmics tindran
la mateixa entrada.
Exemple de polisèmia
Fuet m. Corretgera, cordeta, etc. fixada a un mànec, amb què es colpeja els
cavalls, els muls i altres bèsties.// Llonganissa llarga i prima deixada
assecar.
Exemple d’homonímia
Pam m. Distància que hi ha entre la punta del dit polze i la del dit petit tenint la
mà oberta i els dits estesos.
Pam m. Onomatopeia del soroll que fa un tret, un cop violent.
Veiem que sovint per determinar amb exactitud si una paraula és polisèmica o
homonímica s’ha de consultar el diccionari
La informació de l'apartat de semàntica és del llibre de M. T. Espinal i d'altres
“Semàntica”. Editorial Ariel. Barcelona 2002
Un mot serà polisèmic si té dues o més descripcions semàntiques
(significats) a les quals es pot reconèixer un sol origen etimològic .
Cal recordar que els homònims són mots diferents amb la mateixa
forma; que poden ser atribuïts a orígens etimològics diferents
Material addicional V E R B S P R O N O M I N A L S 49
V E R B S P R O N O M I N A L S
Un verb pronominal és un verb que du un pronom feble que no estableix cap relació
anafòrica amb cap altre sintagma del text i, per tant, no fa cap funció sintàctica en
l’oració.
Quan estudiem els verbs pronominals hem de tenir present si ho són o no; és a dir, si
porten un pronom gramaticalitzat al verb i que hi concorda en nombre i persona però
que no té antecedent _
Sense el pronom el verb té un sentit diferent a) o simplement no existeix b)
a)Veig la casa // hi veig molt bé amb aquestes ulleres
b) La Maria es queixa de tot// * La Maria queixa de tot
Aquest pronom té la mateixa persona i nombre del verb, però recordem que no
substitueix cap element, està gramaticalitzat.
Un dels problemes que tenim a l’hora d’analitzar és saber si un verb és pronominal a) o
bé és un verb amb un pronom en forma reflexiva b)
a) Em quedo a dormir ! *Em quedo a mi mateixa a dormir
b) Em miro al mirall Em miro a mi mateixa al mirall
Fixem-nos que quan el verb és pronominal a) no hi podem afegir ‘a mi mateixa’ perquè el pronom no substitueix cap altre element de l’oració. A b), en canvi, sí.
Aquesta prova, és convenient de recordar-la perquè a vegades hi ha certa dificultat de
saber si un verb és pronominal o reflexiu
A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S’ajeien a terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en caiguessin més. Quan en baixava una cridaven: “Vine!” I la Maria deia que la fulla sempre queia damunt del que l’havia sabut cridar més bé. Respiraven amb delícia aquella olor de podrit i arrencaven els bolets de les soques. La Maria ja sabia que aquell món d’ombres i de branques no duraria sempre. El papà i la mamà deien: “Quan la Maria serà gran..., quan la Maria es casarà...”
Mercè Rodoreda “Mirall trencat” Capítol XVII
“Es tornaven” Verb pronominal perquè no podem dir * “les fulles tornaven a elles mateixes de color...”“Enterrar-se” no és pronominal perquè poden dir ”jugaven a enterrar a ells mateixos”.“S’ajeien” no és pronominal perquè poden dir “ ajeien a ells mateixos a terra”.“Es posaven” no és pronominal perquè poden dir “posaven a ells mateixos grapats de fulles...”“Es casarà” és pronominal perquè no podem dir * ”quan la Maria casarà a ella mateixa...”
Material addicional V E R B S P R O N O M I N A L S 50
Amb verbs que demanen un CRV (c. de règim verbal) no hi ha gaire dificultat per
reconèixer-los. verbs com : abstenir-se, acarcanyar-se, adir-se, adonar-se, aferrissar-
se, entossudir-se, escarrassar-se, penedir-se, rebel·lar-se, etc.
Aquest color s’adiu amb totNo s’adona que ho fa malamentT’entossudeixes a venir encara que no et trobis bé.Es penedeix de tot el que li va dirEns rebel·larem contra la direccióS’acarcanya d’aigua i li farà mal
Fixem-nos que en cap cas hi podem afegir ‘a mi, tu,...mateix’
Recordem que els verbs pronominals són intransitius. Verbs com: agenollar-se,
captenir-se, abaltir-se, aclofar-se, acarnissar-se, agemolir-se, (de)candir-se, cruspir-se,
empatollar-se, empassar-se, esquitllar-se,
Però menjar-se, cruspir-se , beure’s i similars són transitius:
Ens cruspirem un pollastre.
Sovint indiquen una activitat interna que es produeix en la persona o cosa designada
L’Eladi parlà de la Maria, d’allò que potser hi havia entre els germans... De tant en tant s’eixugava la suor del front i del coll. Aquella pudor de tancat i aquella bombolla i el notari Riera que semblava que no hi fos...(...) Però ¿Per què dimoni l’Eladi s’havia ficat la filla de l’artista a casa, amb la dona i amb els fills legítims? Hi hauria hagut mil maneres de resoldre aquell problema més intel·ligentment. Molt bonic, és clar, la filla natural a casa... però en pagava les conseqüències. Sempre s’han de pagar les conseqüències d’una ximpleria, sentencià mentalment. Ja només faltava un incest en aquella família. Mercè Rodoreda “Mirall trencat” Capítol XIII
“Hi havia”, “Hi hauria hagut”: verb pronominal impersonal.“S’eixugava”. Verb transitiu, no és pronominal perquè podem dir “eixugava la suor a ell mateix”“Hi fos” verb pronominal, ‘ser-hi tot (algú)’, que vol dir : Tenir pertorbades les facultats mentals, estar mancat d’enteniment, no actuar com cal. “S’havia ficat” verb transitiu perquè podem dir “L’Eladi havia ficat la ‘seva’ filla de la cupletista a casa”. És el que s’anomena un datiu de possessió, de fet el pronom feble hi és en lloc del possessiu.“S’han de pagar” El pronom “es” ens fa l’oració impersonal, fixem-nos que podríem dir: “ Hom ha de pagar sempre les conseqüències...” i el sentit de la frase no variaria.
Material addicional V E R B S P R O N O M I N A L S 51
pel subjecte: enrabiar-se, admirar-se, doldre’s, equivocar-se, recordar-se, oblidar-se,
riure’s, pensar-se, creure’s, morir-se, evaporar-se (l’aigua), fondre’s (el glaç)
ATENCIÓ: BAIXAR, CALLAR, CAURE, MARXAR, PUJAR, RIURE, SORTIR no són
pronominals en català
APRIMAR-SE, ENTRENAR-SE, ESCAPAR-SE, IMAGINAR-SE, PENTINAR-SE són
pronominals en català
Més informació sobre els verbs que són pronominals o no en català en aquest enllaç:
http://esadir.com/search?SearchableText=verbs+pronominals&Criteri=Titol
Amb verbs transitius en lloc del verb en la veu passiva s’empra sovint la forma
pronominal d’aquest verb:
Aquesta tela es ven molt bé
Això es porta molt
Aquestes festes se celebren a l’estiu
Amb verbs intransitius o copulatius s’empra la partícula ‘se’ i es tracten com a
pronominals per tal fer la frase impersonal. Frases com aquestes, en les quals no es
determina qui és l’autor de l’acció, poden reemplaçar-se per frases construïdes pel
pronom ‘hom’ com a subjecte i el verb en singular:
En aquesta direcció s’arriba al mar/ En aquesta direcció hom arriba al mar
Quan s’és jove, tot queda bé / Quan hom és jove. tot queda bé
Verbs no pronominals: ús reflexiu i recíproc dels pronoms
Els pronoms reflexius són els que tenen com antecedent el subjecte de l’oració, hi
estableixen una relació anafòrica i, per tant, fan una funció sintàctica, complement
directe o indirecte, dins l’oració:
La Maria es mira al mirall- CD // La Maria mira a ella mateixa al mirallLa Maria es mira la cara al mirall- CI // La Maria mira la cara a ella mateixa.
Observem que quan el pronom és reflexiu sempre es podrà substituir per a ell/a,
nosaltres...mateix/a/s/es.
Material addicional V E R B S P R O N O M I N A L S 52
Els verbs que en combinació amb els pronoms ‘nos’, ‘vos’, ‘se’ expressen una acció
donada i rebuda alhora per cadascun dels qui la realitzen els anomenem recíprocs. Aquí el pronom sí que té funció sintàctica, fa de complement directe, perquè té com a
antecedent el subjecte de l’oració que és plural perquè es pugui expressar la idea que
és una acció que la fa l’un a l’altre.
La Maria i la Cristina es molesten
Ens enganyàvem mútuament
Es miren l’una a l’altra
Aquí tenim algun exemple de frases de verbs amb el pronom gramaticalitzat, entre
parèntesi hi ha l’oració més o menys equivalent.
Se n’ha anat tot sol ( ha marxat tot sol ) anar-se’nS’ho passa molt malament ( pateix) passar-s’hoLa va dinyar abans-d’ahir (va morir abans-d’ahir) dinyar-laNo les té totes ( Està esporuguida) tenir-les totesNo hi havia ningú (El lloc era desert) haver-hiEm penso que té gana ( Crec que té gana) pensar-se
Material addicional Quadre de V E R B S P R O N O M I NA L S 53
Quadres de verbs pronominals trets de la” Gramàtica del català contemporani” volum II, sintaxi, paràgraf 6.5.10.
Verbs pronominals amb el pronom en acusatiu
VERB SIGNIFICAT EXEMPLESballar-la passar tripijocs Tota la nit que la ballem, amb la
història de les trucades anònimescagar-la equivocar-se de mig a mig El 99 % dels cops que obre la boca,
la cagacampar-se-la
guanyar-se la vida, arreglar-se
Se la campen com poden
carregar-se-la
ser culpat El seu germà fa les malifetes, però : se la carrega ell
dinyar-la morir Avui l'ha dinyada el gamarús del seu oncle
fer-la, fregir-la, pegar-la
fer una mala passada
Si no te l'ha fet, te la farà
fer-ho fer l'amor Quan ho fan se'ls sent per tota l'escala
fer-s'ho resoldre la situació pixar-se o cagar-se
No sé com s'ho fa, però sempre se'n surtEl nen s'ho ha fet al damunt
Jugar-se-la arriscar, apostar Te la jugues, fent campana a l'escola; tu mateixa
passar-la patir Ja l'ha passat, ja, aquesta àviaPelar-se-la masturbar ¿Te la pela sovint, la teva amant?Pirar-se-les marxar Jo me les piro, que això no m'agradatenir-se-les, haver-seíes
barallar-se No sé per què, però els de la junta se les tenen contínuament
fer-la bona (a algú)
cometre un error ¡Ara sí que me l'has feta bona!
passa (-se)-la patir Des que van morir els seus pares, (se) l’ha passada molt magra
passar-(s')ho
passar el temps, divertir-se
S'ho passen molt bé a la platja
Tenir-les en or. neg., tenir por, desconfiar
Espero que vinguin, però no les tinc totes
Material addicional Quadre de V E R B S P R O N O M I NA L S 54
Verbs pronominals amb el pronom ‘en’
VERBS SIGNIFICAT EXEMPLES pujar-se’n (valencià) anar de baix cap amunt El gat se n'ha pujat a l'arbre
baixar-se’n (val.) anar de dalt cap avall Se n'ha baixat del cotxe en marxa anar-se’n marxar, desaparèixer Se n'ha anat amb el millor de l'home
tornar-se’n marxar al lloc de partença Me'n torno a Tortosa dimarts
sortir-se'n quedar airós en una dificultat, reeixir
Encara no entenc com se'n va sortir, amb tanta gent fent-li la guitza
entrar--se'n (val.) encongir-se Si rentes el jersei amb aigua calenta, se n'entrarà
venir-se'n (val.) venir, acompanyar; enfonsar-se
Vine-te'n a casa / El sostre d'aquesta casa se n'ha vingut
estar-ne estar enamorat, (tenir en compte) N'està molt, de la seva dona
dir-ne anomenar Del melic aquí se'n diu llombrígol haver-n'hi per (a) tant
no tenir gaire importància
No n'hi ha per (a) tant; aquest error no té importància
saber-ne, de la missa, la meitat
conèixer poc o malament
Es glorieja de saber-ho tot sobre aquest tema, però no en sap, de la missa, la meitat
Dir-ne de tots colorsDir-ne de verdes i de madures
Dir molts penjaments d’algú
No es parla amb ell i en diu de tots colorsDes que s’ha separat en diu de verdes i de madures
Tenir-ne prou amb/de Ser suficient En tinc prou amb la vostra visita
Material addicional Quadre de V E R B S P R O N O M I NA L S 55
Verbs pronominals amb el pronom ‘hi’
VERB SIGNIFICAT EXEMPLEScaure-hi, filar-hi arribar a comprendre, encertar Ara hi caic, que he fet tardclissar-hi, veure-(s’)hi tenir visió Sense ulleres no hi clisso ni
gotaConèixer-s’hi Conèixer-se
ser evident, notar-se Quan haurem pintat la sala, s'hi coneixerà
Entendre-hi ser coneixedor, saber d'alguna cosa
Jo d'enologia no hi entenc
Entendre-s’hi trobar la manera de no confondre's i avançar
Amb tants papers no m'hi entenc
Fer-hi intervenir, influir No hi podem fer res / També hi deu fer que ell sigui feble
Fer-s’hi, fer-se tenir relacions, avenir-se Encara que són família, no es/s'hi fan gaire
Jugar-s’hi apostar ¿Que t'hi jugues que arriba ella primer?
Llucar-hi veure-hi Amb tan poca claror, no hi llucarem
Mirar-s’hi, pensar-s’hi reflexionar rnolt abans de fer una cosa
Es una decisió molt important i crec que t'hi hauries de mirar més
Palpar-hi tenir tacte No se què em passa a la mà, noto que no hi palpo
Sentir-hi tenir oïda No hi sent d'una orellaSer-hi intervenir, participar Quan es parla de beneficis,
tothom hi vol serTocar-hi fer raonaments encertats; en
oracions negatives, estar boigTrobo que hi toques, quan parles de política / No hi toca, cada dia diu coses més estranyes
Tornar-s’hi respondre Si t'insulten. torna-t'hiTrobar-s’hi sentir-se còmode No t'hi troba, fent de cap de
relacions públiquesValer-(s’)hi estar permès No (s')hi val a badarDir-hi la seva opinar Deixa que cadascú hi digui la
seva¡Ja hi som! / Ja hi tornem
repetir, succeir mes d'una vegada ¡Ja hj som! Sempre posen la mateixa cançó
No ser-hi tot estar o ser boig Pobre home, no hi és tot
M aterial addicional V O C A B U L A R I 56
V O C A B U L A R IAccepció Cadascun dels sentits d’una paraula registrats al diccionari
Agramaticalitat Condició de formació incorrecta d'una construcció sintàctica. Les construccions agramaticals contravenen alguna de les regles gramaticals de la llengua i resulten incorrectes per als parlants.
Connotació Conjunts de valors afectius o d'associacions secundàries que un terme és capaç d'evocar, suggerir o implicar. La connotació va més enllà de la denotació ,és una associació extrasemàntica que, sense alterar el concepte, l'enriqueix afegint altres valors. Així, 'roig' està connotat amb un cert sentit polític, amb una idea de perill, de passió, etc.
Context Conjunt d'idees i de fets continguts en un escrit o en un discurs que permeten de determinar el sentit d'un fragment, una frase o un mot que hi apareixen. Treure una paraula del context.
Coreferència Relació sintàcticosemàntica establida entre els elements nominals d'una oració que remeten a un mateix referent.
Coreferents Que tenen el mateix referent
Datiu de possessió Pronom feble de datiu (reflexiu o no) que s'utilitza en lloc d'un complement del nom o un pronom possessiu per assenyalar el posseïdor. Ex.: Li rento el cap (= el seu cap), Em rento les mans (=les meves mans). El pronom feble datiu de possessió, com el pronom de datiu de CI, pot ser doblat per un SN precedits de la preposició a: Li he vist l'esquena a la Maria, Et donaré la mà a tu .
Denotació Aspecte central del significat d’un mot , un cop exclosa la connotació , que li és complementària. Una paraula com ‘sal’ pot ser definida denotativament com ‘clorur de sodi’ (les definicions científiques han de ser estrictament denotatives), o bé com ‘una de les substàncies que s’empra per cuinar determinats aliments'. A més d’aquestes significacions, la paraula 'sal' en pot desvetllar d’altres, pertanyents al domini connotatiu com ‘gràcia’, ‘agudesa’, ‘simpatia’.
Element lèxic Unitat mínima utilitzada en el llenguatge verbal, pot ser un mot o més d'un amb un sol significat.
Especificador Categoria que típicament apareix a l'esquerra del nucli dins d'un sintagma, el determina o el quantifica: el primer fill.
Etimologia Estudi de l’origen de les paraules. D’on provenen i l’evolució que han seguit fins arribar a l’estat actual.
Gramaticalització Procés pel qual un mot, una expressió o una unitat lèxica qualsevol es converteix en simple instrument gramatical amb la pèrdua del seu contingut significatiu inicial.
Habilitació Procediment per crear mots. Consisteix a canviar un mot de categoria morfològica per crear-ne un de nou , sense afegir-hi cap afix, però amb el mateix significant: p. ex. 'el menjar'
M aterial addicional V O C A B U L A R I 57
(substantiu) 'menjar' (verb); 'així' (pronom demostratiu i conjunció), 'un guisat' (substantiu) 'guisat' (verb).
Modificador Element que modifica el nucli del sintagma nominal. Són modificadors del SN els adjectius, les O. de relatiu especificatives o els SP en funció de CN.
Paràfrasi 1)Ampliació explicativa d'un enunciat o d'un text per tal de fer-lo més intel·ligible.2)Construcció que conté la mateixa informació que una altra, però amb una estructura sintàcticao amb un lèxic diferent. Així:En Pere sempre diu que sí =sempre diu que sí en Pere; La Maria menja pomes i la Pepeta la mira = ...i la Pepeta mira la Maria(paràfrasi gramatical). La filla de la meva germana = la meva neboda (paràfrasi semàntica)
Pragmàtica Àrea disciplinària que enfoca l'activitat verbal des del punt de vista de l'ús i dels usuaris del sistema en les circumstàncies concretes en què es realitza l'intercanvi lingüístic
Proforma Terme genèric que engloba tots els possibles elements que funcionen com a substituts d'altres elements. Així, a més dels pronoms, que es diu que substitueixen noms o SN i que són la classe més esmentada de proformes, hi ha els proverbs i prosintagmes verbals com 'fer-ho' que no podem dir que sigui un pronom només, perquè no substitueix noms o SN només: 'En Joan es renta les mans sovint però la Maria no ho fa mai'.
Referent El referent pot ser una cosa, un esdeveniment, un estat d’ànim, tots tres pertanyents al món real. P. ex. Vaig veure un cotxe aparcat, era un cotxe molt estrany...(es refereixen al mateix cotxe, tots dos tenen el mateix referent perquè parlem del mateix cotxe). Mentre la grua s'enduia un cotxe vaig veure un cotxe mal aparcat (estem parlant de tres cotxes en el món real, no són coreferents).
Relacions lèxiques Relacions dels significats de les unitats lèxiques.
SN definit SN que identifiquem com a coneguts en el text. Es consideren SN definits els noms propis, i dels determinants, l'article definit (el, la, en, ...) i el demostratiu (aquest).
SN indefinit SN indefinit són els que no duen cap determinant o un determinant que no sigui ni article definit ni demostratiu. Per. ex.: un noi; compro, tres, algunes, moltes,un parell de pomes.
M aterial addicional A B R E V I A T U R E S 58
Categories morfològiquesSubs. Nom o substantiuDet. DeterminantPron. PronomAdj. AdjectiuAdv. AdverbiPrep. PreposicióConj. ConjuncióV. VerbCategories gramaticalsSN Sintagma nominalS Adj Sintagma AdjectivalSV Sintagma verbalS Adv Sintagma adverbialSP Sintagma preposicionalFuncions sintàctiquesSubj SubjectePred PredicatCN Complement del nomC Adj Complement de l’adjectiuC Adv Copmplement de l’adverbiCD Complement directeCI Complement indirecteCRV Complement de règim verbalC Pred
Complement predicatiuC Ag Complement agentAtr AtributCC Complement circumstancialCCl,t,m,i
CC de lloc, temps, mode, instrument...Classes d’oracionsO. OracióCoor. CoordinadaSub. SubordinadaSubs. SubstantivaAdj. AdjectivaRelat. RelativaAdv. Adverbial
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 59
núm tipus títol enunciat elements necessaris material addicional punts
Full 1 Introducció
Aquest quadern virtual pretén treballar alguns aspectes de la cohesió textual dins del marc del currículum de l'assignatura de Llengua i literatura catalana de batxillerat. Alguns exercicis també poden adaptar-se al currículum de segon cicle d'ESO.
Per fer-los es preveu que es consulti el llibre de text i el material addicional que s'ha elaborat per completar alguns aspectes, com les relacions anafòriques o el procés de definitud, que en els llibres de text no es tracten suficientment. Aquest material addicional es pot trobar a la pàgina inicial d'aquesta mateixa web i si es fan des de la pàgina dels quaderns virtuals, en aquest enllaç: http://www.xtec.es/~cmarti20
Aquest exercicis interactius estan pensats més per estudiar i comprendre que per avaluar, d'aquí la importància que es facin amb l'ajuda de material de consulta.
Els exercicis es plantegen a partir de textos. Cada text genera el treball d'uns o d'altres aspectes de l'estudi de la llengua; tot i que s'ha pretès que hi hagi una certa unitat. A la introducció de cada full hi ha els punts que s'hi tractaran.
Veureu que els títols de les preguntes no duen accents, és així per raons informàtiques.
Full 2 relacions_anaforiques_1En aquest full es treballaran les relacions anafòriques que s'estableixen amb un pronom, un sinònim, un hipònim...i les el·líptiques
1 Zones sensibles an_patufet_1
Marca amb una creueta les relacions anafòriques que s'estableixen amb el sintagma "un fill"(aquesta no la marquis). N'hi ha 15.
En aquest exercici no marquis les elisions.
patufet_1.jpg
•
Per respondre aquesta pregunta heu de consultar el document 'Anàfora' del material addicional. Com a pauta heu de tenir present que, en aquest text en concret, heu de marcar:
4
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 60
Per esborrar la creueta, torna-hi a clicar a sobre.
-Les repeticions del sintagma, en aquest cas un cop ja s'hagi definit. -Els pronoms personals forts que el substitueixen. -Els pronoms febles que el substitueixin. -Els determinants possessius. Has de marcar només 'seu', seva', no el SN ple, perquè part d'aquest SN no estableix una relació anafòrica amb 'Patufet'
• -'Es' de 'es va posar a cantar' és un pronom gramaticalitzat, no té antecedent, al verb: 'posar-se'. -Aquest verb pronominal, aquí, té el sentit de començar una acció. ( veure document 'verbs pronominals')
2 Zones sensibles el_patufet_1
Assenyala amb una creu les relacions anafòriques el·líptiques que s'estableixen amb el sintagma "un fill". Posa-la davant del verb del que fan de subjecte elidit. N'hi ha 8.
patufet_ib.jpg
-Consulteu del document 'Anàfora', l'apartat 'Anàfora el·líptica'.-Normalment, aquest subjecte el·líptic, el posaríem davant del verb, però hi alguns casos en què no ho fem, com en les frases interrogatives directes.
4
3 Zones sensibles
anaf_botiguer
Marca amb una creu les relacions anafòriques que s'estableixen amb el sintagma 'el botiguer'. Evidentment aquest SN no s'ha de marcar. N'hi ha 7.
botiguer.jpg
Per respondre aquesta pregunta pots consultar el document 'Anàfora' del material addicional. -Com a pauta has de tenir present que, en aquest text en concret, has de marcar:
-Les repeticions del sintagma.
-Les relacions anafòriques basades en la substitució pronominal.
3
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 61
-Les relacions anafòriques basades en una relació lèxica d'hiponímia, sinonímia, inversió...
-Les anàfores el·líptiques.
4 Omplir espais
hiponimia_botiguer
Digues el tipus de relació lèxica que tenen els SN "el botiguer", "l'home" i "l'adroguer".
La relació anafòrica que s'estableix entre els SN "el botiguer", "l'home" i "l'adroguer" està basada en una relació lèxica de[HIPONIMIA]."l'home" és[HIPERONIM]de "el botiguer" i "l'adroguer" i"el botiguer" és[HIPERONI]de "l'adroguer";per tant, "el botiguer" és[HIPONIM]de "l'home"; i "l'adroguer" és [HIPONI]de"el botiguer" i "l'home".
Pots consultar del material addicional els documents "Procés de definitud" i "Semàntica"
2
Full 3 relacions_anafòriques_2En aquest full es treballaran les relacions anafòriques que s'estableixen amb un pronom, un sinònim, un hipònim...i les el·líptiques
1 Zones sensibles an_patufet_2
Marca amb una creueta les relacions anafòriques referencials que s'estableixen amb el sintagma "un fill" del quadre de text de la pregunta anterior (per raons d'espai el text està dividit en dos quadres). N'hi ha 15.
En aquest exercici no marquis les elisions.
Per esborrar la creueta, torna-hi a clicar a sobre.
patufet_2.jpg
Per respondre aquesta pregunta has de consultar el document 'Anàfora' del material addicional. Com a pauta has de tenir present que, en aquest text en concret, has de marcar:
-Les repeticions del sintagma, en aquest cas un cop ja s'hagi definit.
-Els pronoms personals forts que el
4
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 62
substitueixen.
-Els pronoms febles que el substitueixin.
-Els determinant possessiu.
-Els sinònims que expressen una part del significat del SN amb el qual estableixen la relació anafòrica.
-Per saber si alguns dels verbs del text són pronominals i el pronom no té relació anafòrica amb cap altre sintagma pots consultar el document 'Verbs pronominals' del material addicional. Probablement 'mullar-se', 's'amagà', i 'es va aturar' són els més difícils, per facilitar la feina tingues present que s'han considerat verbs transitius, no pronominals.
2 Zones sensibles el_patufet_2
Assenyala amb una creu les relacions anafòriques el·líptiques que s'estableixen amb el sintagma "un fill", del principi del text. Posa-la davant del verb del qual fan de subjecte elidit.
patufet_2b.jpg
Consulteu del document 'Anàfora', l'apartat 'Anàfora el·líptica'.
-Normalment, aquest subjecte el·líptic, el posaríem davant del verb.
4
Full 4 procés_de_definitud En aquest full s'estudiarà el procés de definitud
1 Omplir espais patufet_1
Tenint en compte el quadre que precedeix aquesta pregunta que classifica en Ia, Ib, Ic, IIa, IIb les condicions que permeten que un SN aparegui definit en el text, posa al cantó de cada SN definit quina d'aquestes condicions (Ia, Ib...) justifica que es pugui
Text d'En Patufet, 1a part
Per fer aquest exercici s'ha de consultar del material addicional els documents 'Procés de definitud', 'Exemple del procés de definitud', 'Anàfora' i 'Semàntica'.
5
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 63
emprar un SN definit.
Tingueu present que:-Els SN el·líptics estan marcats així: () -'Patufet' és un nom propi -En els SN amb determinant possessiu es posa l'espai darrere del possessiu si es vol preguntar per aquest, i darrere del nom si es pregunta pel substantiu.-Exemple de com s'ha de respondre:-"Una vegada hi havia un pare i una mare que [Ia] tenien un fill tan menudet que resultava difícil de veure, per això l[Ia]’anomenaven Patufet.-La seva [Ia] mare [Ib] patia sempre que () [Ia] sortia al carrer [IIa](...) "-que.- El pronom relatiu 'que' estableix una relació anafòrica de referència transparent [Ia] amb el SN 'un pare i una mare'.-l' .-El pronom feble 'l'' estableix una relació anafòrica de referència transparent [Ia] amb el SN 'un fill'.-La seva mare._El determinant possessiu 'seva' estableix una relació anafòrica de referència transparent [Ia] amb el SN amb 'Patufet'. I 'mare' estableix una relació anafòrica de referència basada en una relació d'inversió lèxica 'mare-fill' [Ib].-() sortia.- S'estableix una relació anafòrica el·líptica de referència amb 'Patufet' [Ia].-al carrer._ Els factors pragmàtics, el context situacional [IIa ] permeten que
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 64
aquest SN s'introdueixi en el text com a definit. El nostre coneixement del món inclou la idea de 'sortir' perquè se suposa que estem a dins de casa i 'el carrer' és la idea d'exterior, del que no és estar a dins.
2 Omplir espais Patufet_2
Tenint en compte el quadre que precedeix aquesta pregunta que classifica en Ia, Ib, Ic, IIa, IIb les condicions que permeten que un SN aparegui definit en el text, posa al cantó de cada SN definit quina d'aquestes condicions (Ia, Ib...) justifica que es pugui emprar un SN definit.
Text d'En Patufet,
2a part5
Full 5 rel_anaf_sinònims
En aquest full es treballaran aspectes de semàntica i el tipus de relacions anafòriques:
• Les relacions lèxiques de sinonímia i d'hiponímia.La identificació de les relacions anafòriques de referència i de sentit.
1 Selecció sinònims_1
Assenyala els sintagmes sinònims amb el SN "Bearn" que apareix en primer lloc del text següent:
"Suposant que mai no arribares a venir a Bearn, et diré que es tracta d’una possessió de muntanya situada prop d’un llogarret d’unes quatre-centes ànimes que s’anomena, també, Bearn. S’ignora si la possessió prengué el nom del poble o si fou el poble que rebé el nom de la finca. Cada any, el dia de Sant Miquel, que és la festa patronal, el predicador al·ludeix que aquestes terres pertanyen als senyors de la Conquesta."
Llorenç
Hauríeu de consultar del material addicional, el document 'Semàntica'
3
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 65
Vilallonga "Bearn"
2 Omplir espais sinònims_2
Escriu els SN plens (sinònims, hipònims i repeticions) que estableixen una relació anafòrica de referència amb els SN "un gos de pèl llarg" i "una dona transparent amb una tassa fumejant a la mà" del text següent:
"L'hostal era a prop de l'estació. Em van rebre un gos de pèl llarg i una dona transparent amb una tassa fumejant a la mà, L'animal ensumà l'equipatge abans de decidir-se a llepar-lo amb fruïció. No vaig fer-li cap gest de desaprovació. Tampoc no vaig posar el crit al cel quan la delicada hostalera em va oferir, sol•lícitament, compartir l'habitació amb una, dues o tres persones. El gos em feia tanta mania que em sostreia els ànims per replicar la mestressa. L’angoixa de la cohabitació m'encarcarava les cames contra la bèstia."
Núria Perpinyà “Un bon error”
Un gos de pèl llarg"[S_1][S_
2][S_3]
"una dona transparent
amb una tassa
fumejant a la mà"
[S_4][S_5]
Consulteu del material addiciona l'apartat 'Anàfora' i 'Semàntica'.
Heu d'escriure el sintagma ple, és a dir sencer, no només el nucli.
2
3 Ordenació hiponímia_1
Aquests tres sintagmes estableixen entre ells una relació lèxica d'hiponímia. Ordena'ls de més general _hiperònim_ a més específic _hipònim_.
Podeu consultar el document 'Semàntica' del material addicional
1
4 Omplir espais hiponímia_2
Omple els buits amb l'opció que creguis convenient.
Si agafem els sintagmes "el gos", "l'animal" i "contra la bèstia" veiem que estableixen una relació anafòrica de[REFERENCIA].Aquesta relació anafòrica està basada en una relació lèxica de[HIPONIMIA].Per tant "el gos" és[HIPONIM1]de "la bèstia"."La bèstia .es[HIPERONIM1]d''el gos.
S'aconsella fer aquest exercici amb els apunts de semàntica del material addicional
2
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 66
"L'animal" és[HIPERONIM2]de "la bèstia" i d' 'el gos'."La bèstia" és[HIPONIM2]de "l'animal".
Full 6 rel_anaf_pronoms
En aquest full es treballaran les relacions anafòriques i el procés de definitud:
• La identificació de pronoms febles
• El reconeixement dels pronoms febles que estableixen relació anafòrica i dels que estan gramaticalitzats al verb.
• La reflexió sobre les relacions anafòriques de referència i de sentit.
• La identificació de relacions anafòriques el·líptiques.
• El procés de definitud.
1 Zones sensibles identificació Marca amb una creu els pronoms febles del text mita_1.jpg 4
2 Zones sensibles
prongramaticalitzats
Assenyala amb una creu els pronoms febles que no estableixen relacions anafòriques amb cap element i, en conseqüència, no fan cap funció sintàctica.
mita_1b.jpg
Podeu consultar del material addicional el document 'Verbs pronominals'
2
3 Omplir espais
rel_anf_referència_i_senti
t
Després d'haver estudiat 'l'anàfora' del material addicional, respon les preguntes sobre el tipus de relacions anafòriques que hi ha en el text.
Estableixen una relació anafòrica de referència amb el SN "Clotilde Pignel"[LI_VA_ENVIAR].
Estableixen una relació anafòrica de referència amb el SN "Santiago Rusiñol"[EL_PREOCUPAVA]
Estableixen una relació anafòrica de referència amb el SN "una
Es recomana que estudieu el document 'Anàfora' del material addicional
4
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 67
model"[LA_VA_TROBAR]
Estableixen una relació anafòrica de referència amb el SN "la Nantas"[LI_DEIEN][(SE)_LI_VA_POSAR]
Estableixen una relació anafòrica de sentit amb el pronom+SV "ho va fer"[BUSCAR_UNA_MODEL]
Estableixen una relació anafòrica de sentit amb el pronom "en"[D_AQUESTA_MALATIA]
4 Zones sensibles
rel_anaf_elisio_1
Marca les relacions anafòriques el·líptiques que s'estableixen amb el SN "Santiago Rusiñol". Posa la creueta en el lloc on aniria el SN ple, si no fos elidit. N'hi ha 4.
mita_1c.jpg Podeu consultar el document 'Anàfora' 2
5 Selecció definitud_1
El SN "la carta de Clotilde Pignel" apareix definit, ja sigui 'la carta' com el nom propi 'Clotilde Pignel' perquè abans, en el fragment anterior, han aparegut indefinits i entre ells estableixen una relació anafòrica referencial.
"la carta de Clotilde Pignel" condiciona alguns sintagmes que apareixeran en el text després; aquests sintagmes actualitzen, ja sigui per una relació anafòrica o per factors pragmàtics, el fan present a mesura que avança el discurs. Dels sintagmes extrets del text que segueixen, assenyala'n els que actualitzen el SN que encapçala la pregunta.
Veuràs que el pronom feble està en majúscula, és per indicar que és aquest l'element pel que es pregunta però , per no confondre'l, s'ha posat amb el verb que acompanya.
Podeu consultar els document 'Procés de definitud', 'Anàfora' i els exemples comentats d'aquests documents
-Recordeu que heu d'assenyalar SN definits que tinguin una relació anafòrica o que quedi legitimada per factors pragmàtics amb el SN 'la carta de Clotilde Pignel'
2
6 Zones sensibles
rel_anf_elisió_2 En aquest text, el sintagma "la Nantas" es repeteix
com a nom propi una vegada; però el contingut mita_1d.jpg Podeu consultar el
document 'Anàfora' del 2
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 68
d'aquest SN es repeteix altres vegades en aquest fragment (s'estableix una relació anafòrica referencial). Assenyala amb una creueta on creus que podríem posar (en cas d'el·lipsi) o substituir (en cas de pronom) el SN "la Nantas" sense alterar el sentit del text.
material addicional.
Full 7 subordinades
A partir del text que estem treballant repassarem una mica de sintaxi. Seria convenient que tinguessis el llibre de text a mà per poder fer-hi consultes i, si cal, el material 'Conjuncions'; sobretot pels enllaços que hi ha. Els punts que tractarem seran:
• Identificació del verb impersonal
• Reconeixement del verb en la forma de participi
• Reconeixement de subjecte
• Identificació de l'oració principal
• Identificació i substitució d'oracions subordinades
Text 'Clotilde' de S. Rusiñol
1Omplir espais Sintaxi_1 Escriu el verb de la frase impersonal del text.
Subjecte i verb concorden en nombre i persona, si canvies el nombre del que et penses que és el subjecte t'ha d'arrossegar el verb , si no ho fa, vol dir que el SN en qüestió no n'és el subjecte
1
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 69
2 Omplir espais participi
De la frase del text " L'única cosa, un cop presa la decisió, que el preocupava era haver de buscar una altra model" escriu la forma verbal que està en participi.
1
3 Selecció sintaxi_2De la frase del text " L'única cosa, un cop presa la decisió, que el preocupava era haver de buscar una altra model" , assenyala el subjecte del verb principal.
1
4 Zones sensibles poda
Relaciona, per ordre, els sintagmes que aporten la informació essencial de la frase que estem treballant:" L'única cosa, un cop presa la decisió, que el preocupava era haver de buscar una altra model"
mita_2.jpg 1
5 Omplir espais sin_relatiu
Omple els buits amb les paraules que creguis que demana el text.
L'oració subordinada adjectiva relativa de la frase "L'única cosa, un cop presa la decisió, que el preocupava era haver de buscar una altra model" és[QUE_EL_PREOCUPAVA]i el pronom[QUE]estableix una relació anafòrica amb "L'única cosa" i fa la funció sintàctica de[SUBJECTE]dins l'oració subordinada de relatiu. Observa que podríem substituir la frase per un adjectiu i quedaria: "L'única cosa[PREOCUPANT], un cop presa la decisió, era..."
2
6 Omplir espais sin_participi
Omple els buits amb les paraules que creguis que demana el text.
"un cop presa la decisió" és una oració subordinada[ADVERBIAL]amb matís[TEMPORAL], per això en el seu lloc podríem posar-hi un adverbi de temps com "aleshores" o "llavors", per exemple.
1
7 Omplir espais Sin_ Omple els buits amb les paraules que creguis que demana el text. 1
Esquema de les preguntes QUADERN_INICIAL 70
substantiva
'haver de buscar una altra model' és una oració subordinada[SUBSTANTIVA]d'infinitiu. Tota l'oració fa la funció de[ATRIBUT]del verb principal. I com que és una oració substantiva podríem posar un substantiu en el seu lloc com, per exemple, "la feina".
Esquema de les preguntes QUADERN_2 71
núm tipus títol enunciat elements necessaris
material addicional punts
Full 1 introducció
Aquest quadern virtual pretén treballar alguns aspectes de la cohesió textual dins del marc del currículum de l'assignatura de Llengua i literatura catalana de batxillerat. Alguns exercicis també poden adaptar-se al currículum de segon cicle d'ESO.
Per fer-los es preveu que es consulti el llibre de text i el material addicional que s'ha elaborat per completar alguns aspectes, com les relacions anafòriques o el procés de definitud, que en els llibres de text no es tracten suficientment. Aquest material addicional es pot trobar a la pàgina inicial d'aquesta mateixa web i si es fan des de la pàgina dels quaderns virtuals, en aquest enllaç: http://www.xtec.es/~cmarti20
Aquest exercicis interactius estan pensats més per estudiar i comprendre que per avaluar, d'aquí la importància que es facin amb l'ajuda de material de consulta.
Els exercicis es plantegen a partir de textos. Cada text genera el treball d'uns o d'altres aspectes de l'estudi de la llengua; tot i que s'ha pretès que hi hagi una certa unitat. A la introducció de cada full hi ha els punts que s'hi tractaran.
Veureu que els títols de les preguntes no duen accents; és així per raons informàtiques.
Full 2 relacions_anafòriques_1
En aquest full es treballaran les relacions anafòriques, quan n'hi ha i quan no n'hi ha:
• Els verbs pronominals
• Les relacions anafòriques
1 Zones sensibles Rel_anaf_1
Assenyala els pronoms febles que no estableixen una relació anafòrica amb un altre sintagma en el text; és a dir, que no tenen antecedent en el text. N'hi ha 4.
Rodored_
1.jpg
Pots consultar del material addicional el document 'Verbs pronominals' .
• -Recorda que per saber si estableix una relació anafòrica amb algun altre
3
Esquema de les preguntes QUADERN_2 72
sintagma del text has de poder substituir el pronom pel sintagma en qüestió
2 Zones sensibles Rel_anaf_2
Assenyala les relacions anafòriques que s'estableixen entre el sintagma 'l'Olívia' i els pronoms febles d'aquest text. Quan hi hagi una combinació de pronoms mira de posar la creueta sobre el que substitueix el sintagma que se't demana. N'hi ha 9.
Rodored_
1b.jpg
-Pots consultar el document 'Anàfora' i 'Verbs pronominals del material addicional
• -Recorda que un pronom reflexiu és el que té com a antecedent el subjecte de l'oració.
4
3 Zones sensibles
rela_anaf_3
Un cop assenyalades les relacions anafòriques entre 'l'Olívia' i els pronoms febles en l'exercici anterior, assenyala la resta de relacions anafòriques que s'estableixen amb el sintagma 'l'Olívia' .Quan sigui una relació anafòrica el·líptica, posa la creu allà on aniria el SN ple, sempre davant del verb si és subjecte. N'hi ha 14.
La primera vegada que hi ha el sintagma 'l'Olívia' no s'ha de marcar.
Rodored_
1c.jpg
• -Per respondre aquesta pregunta pots consultar el document 'Anàfora' del material addicional. Com a pauta has de tenir present que, en aquest text en concret, has de marcar:
• -Les repeticions del sintagma 'Olívia'
• -Les elisions del sintagma 'Olívia'
• -Els determinants possessius. Has de
6
Esquema de les preguntes QUADERN_2 73
marcar només 'seu', 'seva', no el SN ple, perquè part d'aquest SN no estableix una relació anafòrica amb 'Olívia'
•
4 Selecció rela_anaf_4
Quin és l'antecedent de 'en' de la frase 'si n'hi parlaven de passada' 2
5 Selecció rela_anaf_5
Assenyala l'antecedent del pronom 'ho' de la frase 'qui ho havia fet córrer' 2
Full 3 sintaxi_1
En aquest full es treballaran aspectes de sintaxi i morfosintaxi:
• Les oracions subordinades substantives
• Les oracions subordinades
• Les combinacions de pronoms febles
Text 'Olívia' de M.
Rodoreda
1 0mplir espais
O_sub_
substantives
Torna a escriure les oracions subordinades substantives que hi hagi en el text. Fes-ho per ordre i sense els signes de puntuació
Per estudiar les oracions subordinades substantives, a més a més del llibre de text, consulta a quest enllaç, que si el llegeixes atentament, sabràs com respondre la pregunta. http://www.catalaonline.com/certificatD/d34.htm
4
2 Ordenació tipus_oracions
Aquest exercici consisteix a ordenar les frases que s'han extret del text segons siguin substantives, temporals, comparatives, adversatives i condicionals, per aquest ordre!
A sota de cada tipus d'oració posa-hi les oracions que tinguin com a mínim una frase del tipus que se't demana (pot ser que l'oració tingui més d'una frase), posa-les per ordre d'aparició en
-Per estudiar les oracions subordinades substantives, a més a més del llibre de text, consulta a quest enllaç, que si el llegeixes atentament, sabràs com respondre la pregunta.
4
Esquema de les preguntes QUADERN_2 74
el text; però respectant que primer s'han d'ordenar les substantives, després les temporals, etc.
• - En el material addicional, al document de les conjuncions hi trobaràs és informació i enllaços que et poden ser útils.
www.catalaonline.com/certificatD/d34.htm
3 Zones sensibles
Combinació_
pronoms
Marca les combinacions de pronoms correctes. Clica una vegada per marcar i dues per corregir
Reticula.gif
creu2.gif
Pots consultar el llibre de text i l'enllaç
http://www.gencat.net/justicia/serveis/linguistic/formar/Teoriacd.pdf
1
Full 4 sinònims_sintaxi_2
En aquest full es treballaran aspectes de semàntica i de sintaxi:
• La cerca de sinònims • la identificació de l'oració principal • El reconeixement de subjecte
Text 'Micròfon'
dels
Telegrames de J.V. Foix
1 Omplir espais sinònim_1 Escriu el sinònim de "llur" segons el text 1
2 Omplir espais sinònim_2 Escriu un sinònim de " àdhuc" 1
3 Omplir espais sinònim_3 Escriu un sinònim de "brogit" 1
4 Omplir espais sinònim_4 Escriu el sinònim de " nodrir-se" 1
Esquema de les preguntes QUADERN_2 75
5 Omplir espais sinònim_5 Escriu el sinònim de "metamorfosi" 1
6 Zones sensibles sintaxi_1 Uneix els quatre verbs de les oracions principals que hi ha en el
text. Tel_16.jpg 3
7 Omplir espais sintaxi_2 Quin és el subjecte de "pot saber" 2
8 Omplir espais sintaxi_3 Escriu el subjecte de la frase: "permet àdhuc de sentir..." 1
Full 5 verbs
En aquest full es treballaran la morfologia verbal i la sintaxi:
• Identificació de formes verbals en passiva • Reconeixement de perífrasis verbals • Reconeixement de l'oració de participi
Text 'tel_27' 'Viena' dels
Telegrames
de J.V. Foix
1Selecció
passiva Llegeix el text i digues quines d'aquestes formes verbals estan en passiva
Consulta el llibre de text 1
2 Selecció perífrasi A partir del text que inicia la pàgina digues quina d'aquestes formes verbals és una perífrasi
Consulta el llibre de text 1
3 Selecció participi Quina d'aquestes formes verbals encapçala una oració de participi
Consulta el llibre de text 1
Full 6 sintaxi_3
En aquest full es treballaran aspectes de sintaxi:
• Reconeixement del subjecte • Identificació de la funció sintàctica • Identificació de l'oració subordinada substantiva • Reconeixement de l'oració principal
Text 'tel_27' 'Viena' dels
Telegrames
de J.V. Foix
1 Omplir espais funcions_1 Escriu el subjecte de l'oració que té com a verb 'esperen' 1
Esquema de les preguntes QUADERN_2 76
2 Selecció funcions_2 Digues quina funció sintàctica fa el sintagma següent: "de la condició de nan"
-Com sabeu, en català, una prova força fiable per trobar la funció sintàctica és la pronominalització. -Repassa les funcions sintàctiques del llibre de text; precisament al llibre de primer hi trobaràs la substitució pronominal que et pot ajudar.
2
3 Zones sensibles
substantives
Posa una creueta sobre les tres oracions subordinades substantives que hi ha en el text. Si hi ha un nexe sobre el nexe i si no n'hi ha sobre el verb de l'oració.
Pot consultar el llibre de text i l'apartat de conjuncions, amb els enllaços corresponents, del material addicional.
4
4 Zones sensibles poda
Relaciona, per ordre, els tres sintagmes que aporten la informació essencial d'aquesta frase: "Passats els 24 anys va començar de créixer; i, creix que creixeràs, fins que els metges, davant del fenomen excepcional del nan que esdevé gegant, s'hi han interessat."
Poda.jpg
-Per fer l'exercici has d'analitzar tota la frase, per ajudar-te et donaré aquesta informació: hi ha una frase de participi absolut que és una oració adverbial temporal , hi ha una oració adverbial temporal, una oració adjectiva de relatiu i, evidentment, una oració principal.
-La frase "creix que creixeràs" és una construcció sintàctica que s'empra en un sentit emfàtic; com "riu que riuràs, es van fer les set" que vol dir que reia molt, tant, que no es van adonar del pas del temps. Aquest "que" és copulatiu, és a dir,és equivalent a "i". Així, quan vulguem emfatitzar una acció podem fer servir aquesta construcció: "Treballa que treballaràs,...", "Xerra que xerraràs, ens vam passar la sortida de
2
Esquema de les preguntes QUADERN_2 77
l'autopista".
Full 7 relacions_anafòriques_2En aquest full es treballaran aspectes de l'anàfora :
• La identificació de les relacions anafòriques que s'estableixen entre un SN i un altre element
2 Zones sensibles anàfora_
El text comença amb la unitat lèxica 'un interessant fenomen' el significat de la qual estarà repetit tres vegades més amb un sinònim o repetint el sintagma. Assenyala'ls amb una creueta.
Tel_27_a.
jpg
Pots consultar l'apartat de semàntica del material addicional
3
3 Zones sensibles anàfora_2a
Aquest text parla d'un fenomen que li ha passat a un home, aquest home està introduït amb el sintagma "un subjecte" i repetit 12 vegades, sense comptar 'subjecte', mitjançant relacions anafòriques amb un pronom, un sinònim, un subjecte el·líptic...
Tel_27.jpg
-Consulta l'apartat de les relacions anafòriques del material addicional.
-Recorda que la frase "creix que creixeràs" és una construcció sintàctica que s'empra en un sentit emfàtic, i sintàcticament diríem que és impersonal.
4
4 Zones sensibles anàfora_2b
Continuant amb l'exercici anterior marca les relacions anafòriques amb el SN 'un subjecte' que no siguin el·líptiques. N'hi ha 5.
tel_27c.jpgPots consultar l'apartat 'Anàfora' del material addicional
4
Full 8 sinònimsEn aquest full es treballaran aspectes de semàntica i de sintaxi:
• La cerca de sinònims
1 Omplir espais sinònim_1
Escriu el sinònim de 'caràcters' en la frase del text: " que presentava tots els caràcters distintius dels pigmeus". L'has d¡'escriure en el mateix nombre que 'caràcters', és adir, en
1
Esquema de les preguntes QUADERN_2 78
plural; si el que trobes és femení no concordarà amb el determinant però per fer l'exercici tant se val.
2 Omplir espais sinònim_2
Escriu el sinònim de 'ha estat refusat' en la frase del text: " Per tres vegades ha estat refusat de les lleves militars"
L'has d'escriure en la mateixa forma verbal que hi ha en el text.1
3 Omplir espais sinònim_3 Escriu el sinònim de 'lleves' de la frase: " Per tres vegades ha
estat refusat de les lleves militars" 1
4 Omplir espais sinònim_4 Escriu el sinònim de 'parer' de la frase:"El parer general és que
aquesta creixença..." 1
5 Omplir espais sinònim_5 Escriu el sinònim del mot 'efecte' de la frase: "que sofreix el
pacient, efecte del cretinisme" 1
Full 9 definitudEn aquest full es treballarà el procés de definitud:
• Identificació dels arguments pels quals un SN apareix definit en el text.
Text 'tel_27' 'Viena' dels
Telegrames
de J.V. Foix
1 Arrossegar definitud_1
En el quadre hi ha algunes condicions que permeten que un SN aparegui definit en el text. A sota del quadre hi ha SN definits del text que estem treballant. Situa cada SN definit a sota de la condició que creguis que ha permès que aparegués definit en el text.
Definit.jpg
Estudiar, del material addicional, el document 'Procés de definitud'
4
2 Arrossegar definitud_2
En el quadre hi ha algunes condicions que permeten que un SN aparegui definit en el text. A sota del quadre hi ha SN definits del text que estem treballant. Situa cada SN definit a sota de la condició que creguis que ha permès que aparegués definit en el text.
Definitud2.
jpg
Estudiar de material addicional el document 'Procés de definitud'
3
Esquema de les preguntes QUADERN_3 79
Núm. tipus títol enunciatElements
necessarisMaterial addicional punts
Full 1 introducció
Aquest quadern virtual pretén treballar alguns aspectes de la cohesió textual dins del marc del currículum de l'assignatura de Llengua i literatura catalana de batxillerat. Alguns exercicis també poden adaptar-se al currículum de segon cicle d'ESO.
Per fer-los es preveu que es consulti el llibre de text i el material addicional que s'ha elaborat per completar alguns aspectes, com les relacions anafòriques o el procés de definitud, que en els llibres de text no es tracten suficientment. Aquest material addicional es pot trobar a la pàgina inicial d'aquesta mateixa web i si es fan des de la pàgina dels quaderns virtuals, en aquest enllaç: http://www.xtec.es/~cmarti20
Aquest exercicis interactius estan pensats més per estudiar i comprendre que per avaluar, d'aquí la importància que es facin amb l'ajuda de material de consulta.
Els exercicis es plantegen a partir de textos. Cada text genera el treball d'uns o d'altres aspectes de l'estudi de la llengua; tot i que s'ha pretès que hi hagi una certa unitat. A la introducció de cada full hi ha els punts que s'hi tractaran.
Veureu que els títols de les preguntes no duen accents, és així per raons informàtiques.
Full 2 morfologia_semàntica
En aquest full es treballaran la morfologia i les relacions de significat dels mots:
• Identificació del tipus de verbs • Identificació de les categories morfològiques • Reconeixement dels camps semàntics
Text 'recordo'
de J. Pla
1 Selecció 1a_verbs Quants verbs en forma personal hi ha en el text, perífrasis incloses 1
2 Selecció 2a_verbs Quants verbs hi ha en forma de gerundi? 1
3 Zones sensibles
1a_estructura SN
En el text observem que sovintegen un parell d'estructures de SN, una de tres elements i l'altra de quatre: uneix, per ordre, els punts dels elements de la que en té tres
Cat-morfo.gif 1
Esquema de les preguntes QUADERN_3 80
4 Zones sensibles
2a_estructura_SN Ara fes el mateix amb la de quatre elements.
Cat-morfo.gif 1
5 Selecció significat Tenint el significat del mot "acre", quina de les paraules següents hi està més relacionada
1
6 SeleccióCamps_
semànticsDigues quins són els dos camps semàntics més importants del text 2
Full 3 rel_anaforiques_sintaxi
En aquest full es treballaran aspectes de l'anàfora i de la sintaxi:
• Reconeixement de l'antecedent del pronom relatiu • Identificació de la funció sintàctica del pronom relatiu
Text 'recordo' de J. Pla
1 Omplir espais
Antece dent Digues l'antecedent dels pronoms relatius Text
'recordo' 3
2 Omplir espais
Funcions_
sintàctiques
Digues les funcions sintàctiques, dins de l'oració subordinada, dels pronoms relatius que estan marcats. No facis cas dels números que hi ha al cantó de cada funció.
Text 'recordo' 3
Full 4 semàntica_sintaxi En aquest full es treballaran les relacions de significat i el significat dels mots.
Tel_13 'Viena' de J.V. Foix
1 Selecció camps_lexics Assenyala dos camps lèxics que hi hagi en el text
Podeu consultar l'apartat de Semàntica del material addicional
1
2 Omplir espais hipònims
D'un dels camps lèxics que has assenyalat escriu l'hiperònim i els cohipònims de "porcellanes"Escriu el hipònims en l'ordre que apareixen en el text, sense determinant.
1
3 Selecció Tipus_relació
Quin tipus de relació semàntica s'estableix entre els mots "propietari" i "llogaters", que trobem en el text de J.V.Foix
Consulta del material addicional, l'apartat
1
Esquema de les preguntes QUADERN_3 81
de "Semàntica"
4 Omplir espais
procés_de_
definitud
Escriu dos exemples de procés de definitud que hi ha en aquest text.
Comença posant el SN indefinit i després el definit. Fes-ho a partir de "sembla que la causa de...". N'hi ha dos.
Podeu consultar l'apartat 'Procés de definitud' del material addicional
1
5 Selecció significat Quin significat creus que té "arran"? 1
6 Omplir espais expressió Expressa d'una altra manera "D'aquell dia estant" 1
7 Omplir espais
sinònims_2
J.V. Foix posa "foragitar" en el text, un cop sabut el significat d'aquest mot digues-ne un sinònim que que es pogués posar en el seu lloc, és a dir, amb el mateix temps, persona i nombre
1
Full 5 morfologia_sintaxiEn aquest full es treballarà la morfologia i la sintaxi:
• Identificació de les categories morfològiques a partir del text • Reconeixement del tipus d'oracions
Tel_13 'Viena' de J.V.
Foix
1 Arrossegar
Cat_
morfològiques_1
Situa els elements lèxics del quadre a sota de la categoria morfològica que creguis que tenen en el text que estem treballant.Si hi ha més d'un element, el que està en majúscula i subratllat és el que has de classificar.
Els has d'anar agafant per ordre: de dalt a baix i d'esquerra a dreta. Per qüestions informàtiques, si no els col·loques en els requadres corresponents per ordre, que és el del text, no es corregirà correctament.
cat_morfo
_jpg5
2 Omplir espais
Cat_
morfològiques_2
A quina categoria morfològica pertany "arran de", tal com està en el text? I "arran" tot sol, descontextualitzat? 1
Esquema de les preguntes QUADERN_3 82
3 Omplir espais
Digues quin tipus d'oracions introdueixen els "que" del text de J. V. Foix
Tel_13 'Viena' de J.V. Foix
Veuràs que la frase "sense que ningú els toqui" no hi és inclosa. "sense que" equival a "encara que no". Si parafrasegem podem dir "encara que ningú (no) els toqui" per aquesta raó pensem que aquesta frase té un matís concessiu.
L'altre "que " no inclòs és " no fa gaire temps que..." que no funciona com a conjunció sinó que forma part de la locució adverbial "fa gaire temps que" que quan inicia la frase du "que". Per avalar que és una locució adverbial fixem-nos que podem parafrasejar "que recentment va ser ullpresa per un desconegut"
També cal observar que les oracions amb el verb semblar "sembla que..." i "sembla, però, que.." són impersonals.
De tota manera tingues present que el subjecte i el verb concorden en nombre i persona, que les O. Sub. Subs. de CD se substitueixen per "ho", que les O. Sub. Subs. de CN se poden substituir per "ne"; en definitiva, tingues present la substitució pronominal per a comprovar la funció sintàctica de les O. Sub. substantives.
Recorda que les oracions de relatiu substitueixen un element i per tant aquest antecedent pot estar en el mateix lloc on hi ha el pronom .
Pots consultar el document de les conjuncions, tenint presents els enllaços que hi ha .
4
Full 6relacions_anafòriques
En aquest full es treballaran les relacions anafòriques que s'estableixen entre els elements lèxics del text
1 Zones sensibles
Relacions_
anafòriques
Per cohesionar el text hi ha significats que s'han de repetir, s'han d'establir relacions anafòriques entre diversos elements al llarg del text. Assenyala les que s'estableixen amb el sintagma "fets extraordinaris".N'hi ha 6.
Tel_13.gif
Per respondre aquesta pregunta has de consultar el document 'Anàfora' del material addicional. Com a pauta has de tenir present que, en aquest text en concret, has de marcar:
-Les relacions que s'estableixen
4
Esquema de les preguntes QUADERN_3 83
amb un pronom
• -Les relacions que s'estableixen a partir de les relacions lèxiques d'implicació
2Arrosseg
ar
Relacions_
anafòriques_
referencials
Col·loca el SN 'l'habitació del carter' a sota de l'element lèxic del text que creguis que hi estableix una relació anafòrica referencial.
Tel_13.jpg
Habitació', en el text, té el significat d'habitatge, casa. Així, 'l'habitació del carter' vol dir 'la casa del carter'.
• -Observa que el mot 'casa' no estableix relacions anafòriques referencials amb tots els elements lèxics que signifiquen 'casa'.
• -Repassa el document 'anàfora'. -Per resoldre l'exercici has de poder posar el SN 'l'habitació del carter' a sota de l'element lèxic que creguis que hi manté una relació anafòrica referencial
2
Full 7 sintaxi
En aquest full es treballarà la sintaxi i la morfologia :
• Reconeixement del tipus d'oracions • Identificació de les categories morfològiques a
partir del text
Text.-Tel_4
'Londres' de
J.V.Foix
1 Selecció tipus_oracions
En el text de J.V.Foix apareix la conjunció "puix que", assenyala per quina altra conjunció podríem substituir-la.
Material addiciona "Conjuncions" en què també hi ha aquest enllaç:
http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/conjuncions.html
1
2 Selecció sintaxiIndica amb quin mot acaba l'oració subordinada substantiva en funció de CD del verb "conten" de l'oració principal "conten els indígenes que..."
1
3 Selecció tipus_orac Quin tipus d'oració subordinada creus que introdueix Material addicional 'Conjuncions' 1
Esquema de les preguntes QUADERN_3 84
ions la conjunció "sense que..." del text
4 Selecció sintaxi_2 Quin tipus d'oració introdueix "Es dóna el cas que"
"Es dóna el cas " es pot considerar una locució verbal, és a dir, tota la frase té un significat verbal equivalent al significat de verbs com "ocórrer" o "passar" i s'ha d'analitzar com si fos un sol verb.
2
5 Ordenació
Categories_
morfològiques
Ordena els quadrats amb les categories morfològiques segons aquesta frase "...i projecta ombres paradoxals damunt l'arena."
1
Full 8 relacions_anafòriques
En aquest full es treballaran les relacions anafòriques i les relacions de significat entre mots.
• Identificació de les relacions anafòriques • Cerca d'antònims i sinònims
1 Zones sensibles
Relacions_
anafòriques
En aquest text, un dels significats que el cohesiona és el del mot "avió" que estableix diverses relacions anafòriques fins al final. Recorda que l'anàfora es pot establir amb un pronom, amb un altre sintagma(sinònims, hipònims...) o el·líptica... _és important que repassis els apunts.Assenyala les 9 ocasions en què s'estableix una relació anafòrica amb el mot "avió". La primera vegada que apareix en el text no compta, evidentment.
Les elisions les has de marcar posant la creueta immediatament abans del verb de què fan de subjecte.
Tel_4.gif
'Londres' de
J.V.Foix
Estudiar del material addicional 'Anàfora'
5
Esquema de les preguntes QUADERN_3 85
2 Zones sensibles
Relacions_
anafòriques_2
Marca les relacions anafòriques que hi ha en el text amb el sintagma "les caravanes". Fes el mateix que en la pregunta anterior .N'hi ha 4.
Tel_4.gif
'Londres' de J.V.Foix
Pots consultar del material addicional 'Anàfora' 2
3 Selecció significatD'aquestes definicions del mot "inversemblant" que hi ha en el text, quina creus que és la que s'ajusta al seu significat
1
4 Omplir espais antònim Quin és l'antònim de l'adjectiu "anòmal" del sintagma
"un brogit anòmal"Mira del material addicional 'Semàntica' 1
5 Omplir espais sinònim Quin SN és sinònim d'"aquesta aparició". 1
Full 9 sintaxiEn aquest full es treballarà la sintaxi:
• Identificació de tipus d'oracions subordinades • Reconeixement de connectors textuals
1 Arrossegar
tipus_oracions
Digues de quin tipus d'oracions són les frases subratllades del text.
Armanda2.gif
Text de M. rodoreda
Consulta el llibre de text i els enllaços que hi ha a continuació o els que hi ha en l'apartat 'Conjuncions' del material addicionalhttp://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/conjuncions.htmlhttp://www.upf.es/gl/salc/3/32/324/3241/324118/tms18003.htmhttp://www.upf.es/gl/salc/3/32/324/3241/324118/tms18002.htm
2
Esquema de les preguntes QUADERN_3 86
2 Arrossegar
conjuncions
Posa en els requadres corresponents les conjuncions i locucions conjuntives segons siguin concessives,
condicionals o temporals tenint en compte el matís que tenen en les oracions que segueixen
-Cada vegada que ve es descuida l'encenedor-Mentre es comporti així, no l'admetran enlloc-No puc recordar com es diu per més que m'hi esforci-Tan aviat com ho sàpiga us ho diré-Posat que acabem aviat, ens n'anirem a banyar-Tot això és veritat; no exagerem, tanmateix-Tot seguit que ho vaig veure, vaig córrer a avisar la seva mare-Així que surtis de la feina, truca'm que posaré l'olla al foc-En cas que no el trobessis, jo et deixaria el meu-Escrivia bé el català tot i que feia poc que l'estudiava-Accepto el que dius; així i tot, crec que no tens raó
-Com a material de consulta hi ha el document titulat "Conjuncions" que a part de definir les conjuncions i les locucions conjuntives dóna un parell d'enllaços prou interessants.
-Com a reflexió a l'hora de fer l'exercici penseu que les conjuncions concessives serien intercanviables per la conjunció "encara que", les condicionals per "si" i les temporals per "quan"; en el benentès que les conjuncions no són completament sinònimes, si fos així no tindríem tants matisos.
3
3 Zones sensibles
Connectors_
textuals
Assenyala els quatre connectors textuals que hi ha en el text. clicant dues vegades pots desfer el que has marcat.
Espas.gif
Text de X. Camprubí (El temps 26-2-06)
Anar a la pàgina 'Connectors'. Però, sobretot mirar les característiques de què és un connector textual, que trobareu en aquesta document mateix; a més a més hi ha uns enllaços que us poden ser útils.
3
B I B L I O G R A F I A 87
BIBLIOGRAFIA DE TEXTOS
En aquest apartat hi ha la les cites bibliogràfiques dels textos que s’han emprat per
fer els exercicis dels Quaderns Virtuals i els exemples comentats del material
addicional.
En Patufet .Editoral Combel. Barcelona 2004
CAMPRUBÍ, Xavier. El veritable símbol de la sobirania nacional El Temps 28 de
febrer de 2006
CASACUBERTA, Margarida. Els noms de Rusiñol Editorial Quaderns Crema.
Barcelona 1999
FOIX, J.V. Telegrames Edicions 62. Col·lecció Nova biblioteca selecta. Barcelona
2005
OLLER, Narcís. Pilar Prim Editorial Selecta. Barcelona 1983
PERPINYÀ, Núria “Un bon error” . Editorial Empúries. Barcelona1998
PLA, Josep. El quadern gris Edicions Destino. Barcelona 1983
RODOREDA, Mercè. Mirall trencat. Editorial Club editor. Barcelona 1978
RODOREDA, Mercè. La Plaça del Diamant . Editorial Club editor. Barcelona 1979
SOLÀ, Joan. Els pollastres. L’Avui 22 de febrer de 2006
VILALLONGA, Llorenç. Bearn .Edicions 62. Barcelona 1999
B I B L I O G R A F I A 88
Bibliografia Aquest apartat recull la bibliografia que s'ha consultat per fer el material
addicional i resoldre les qüestions que es plantejaven a l'hora d'elaborar els
exercicis dels Quaderns Virtuals. Només s'especificà en quins apartats s'ha utilitzat
un llibre en els casos molt específics, queda clar que les gramàtiques generals i els
llibres de text han servit en tot el treball.
Entre els llibres consultats destacaria la gramàtica catalana de P. Fabra i
Gramàtica del català contemporani de J. Solà en tots els temes llevat de les
relacions anafòriques que ha estat bàsica la referència a la Gramàtica del discurs
de G. Rigau. Pel que fa a la semàntica s'ha emprat com a text de referència
Semàntica de T. Espinal.
Pel que fa als apartats del 'Procés de definitud' i 'Exemple del procés de definitud'
del material addicional s'ha elaborat a partir dels apunts de G. Rigau per
l’assignatura 'Aspectes semàntics i pragmàtics' del text en català curs 2005-2006 a
la UAB.
BADIA MARGARIT, A.: Gramática catalana. volumI,II.. Editorial Gredos. Madrid
1975
BADIA, J. i d’altres : Llengua COU.. Editorial Teide. Barcelona 1992
BOSQUE, I. i DELMONTE, V. (dir.) : Gramática descriptiva de la lengua española..
Editorial Espasa. Madrid 1999
• S'ha consultat per elaborar la relació associativa part-tot i datiu possessiu.
ESPINAL, M.T. i d’altres, (2002) : Semàntica. Del significat del mot al significat
de l’oració, Barcelona. Editorial Ariel
• S'ha consultat per elaborar l'apartat de 'Semàntica'
FABRA, P. : Gramàtica catalana. Editorial Teide. Barcelona 1979
CARBONELL, A. i altres : Llengua Catalana i Literatura .1r Batxillerat. Editorial
Teide. Barcelona 1997
B I B L I O G R A F I A 89
CARBONELL, A. i altres: Llengua catalana i literatura .2n. Batxillerat. Editorial
Teide. Barcelona 1998
CARBONELL, A. i altres : Llengua catalana i literatura 1. Editorial Teide. Barcelona
2002
CARBONELL, A. i altres: Llengua catalana i literatura 2. . Editorial Teide Barcelona
2003
CASSANY , D. i altres : Ensenyar llengua. Editorial Graó. Barcelona 2002
CASSANY, D. : La cuina de l’escriptura.Editorial Empúries. Barcelona 2002
CASTELLÀ, J. M.: De la frase al text. Un canvi de perspectiva en la visió del
llenguatge. Editorial Empúries. Barcelona 1996
COT, N. i altres : Nexe COU. Barcelona. Edicions 62. Barcelona 1990
CUENCA, M.J.: Teories gramaticals i ensenyament de llengües. Editorial Tàndem.
València 1992
CUENCA, M.J. (2002) : Els connectors textuals, Barcelona. Editorial Santillana
• S'ha consultat per elaborar l'apartat dels connectors
CUENCA, M.J. (2005) : Sintaxi catalana. Barcelona. Editorial UOC
MACIÀ, J. I d’altres (1994) : Llengua catalana .COU. Barcelona. Editorial Teide
RIGAU, G. (1981) : Gramàtica del discurs, Bellaterra, Universitat Autònoma de
Barcelona
• S'ha consultat per elaborar l'apartat de l'Anàfora i del 'Procés de definitud'
RUAIX I VINYET, J.: Català complet / 2. Editor J. Ruaix. Moià 1998
• S'ha consultat per elaborar l'apartat de 'Verbs pronominals'
SOLÀ, J. I d’altres,: Gramàtica del català contemporani. Editorial
Empúries ,3 volums. Barcelona 2002
TERRY D. TENBRINK: Evaluación. Guía práctica para profesores Editorial
Narcea. Madrid 1997
B I B L I O G R A F I A 90
Diccionaris:
PÉREZ SALDAÑA, M. i d’altres : Diccionari de lingüística.. Editorial
Colomar. València 1998
TUSSON J. (dir.): Diccionari de lingüística, Barcelona. Editorial Vox. Barcelona
2000
• S’han utilitzat per fer el vocabulari del material addicional i per a l’estudi i la
comprensió de termes lingüístics
FRANQUESA. Diccionari de sinònims Editorial Enciclopèdia catalana. Barcelona
2004
DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA DE L’INSTITUT D’ESTUDIS
CATALANS. Editorial Enciclopèdia catalana. Barcelona 1995
