LA FIGURA I EL FONS

Joan Riart / Maria Soler/ Conxita Herrera

Directora GUIXdos: Rosa Guitart. Edita: Serveis Pedagògics S.L. c/ de l'Art, 81.08041 Barcelona. Telèfon (93) 433 02 69 i 433 03 94. Producció: Punt i Ratllade Serveis Pedagògics. Fotocomposició: Winihard Gràfics. Impressió: ImprimeixSCCL. Disseny: ACE Disseny. I SSN: 0213-8581. DL: B-29863/77

MATERIAL FOTOCOPIABLE. SE'N RECOMANA L'AMPLIACIÓAL 122 % PER TAL D'ACONSEGUIR FORMAT DIN A-4

PRESENTACIÓ

Les propostes de treball que presentem al voltant del temade la Figura-Fons van dirigides, en primer lloc, a l'alumnatdel darrer cicle d'Educació Infantil (4-5 anys), extensibles-en les activitats menys complexes- als nois i noies de tresanys i, en segon lloc, als del Cicle Inicial de Primària.

El tema el plantegem a partir d'algun dels centres d'interèsque habitualment es treballen en Educació Infantil (tardor,animals, etc.). Des del centre d'interès es tracten les diversesàrees curriculars i els àmbits de creixement i maduració delsinfants. Afegim amb la nostra aportació, el treball específicde Figura-Fons que s'hi pot fer i que passem a explicar totseguit, ja que no és objecte de treball curricular específic i,per tant, de coneixement de la seva importància. (És a partirde la dècada dels vuitanta que es començà a descobrir laimportància capital d'aquesta conducta o variablepsicològica, les investigacions tot just comencen ageneralitzar-se. En la formació dels docents encara no hi téun racó amb un pes proporcionat, vegeu bibliografia.)

QUÈ ENTENEM PER FIGURA-FONS?

Una habilitat força complexa de la percepció(preferentment visual, però no exclusivament) que potdesglossar-se en altres de més específiques. Aquesta variablepsicològica en la literatura especialitzada sol assenyalar-se-almenys en part- com Dependència Independència delCamp (DIC).

La FF ens interessa en Educació Infantil, sobretot per tresraons:

- Ajuda a crear i fomentar un estil cognitiu determinat(preferència per abordar l'aprenentatge amb un enfocamentmés globalitzador o més analític, més determinat pel conjunto més cenyit a un objecte concret).

- Millora i agilita (o bé, al contrari, minva) l'aprenentatgeescolar¡ el rendiment.

-Exercita lament en aquells processos previs i simultanisque desembocaran en l'accés al pensament formal(deduccions, analogies, generalitzacions, etc.).

L'interès, doncs, de la Figura-Fons és perquè potencia idesenvolupa en els infants l'habilitat de fixar-se en unestímul visual prèviament determinat i per manipular-lomentalment enmig d'un entorn d'altres estímuls semblantso diferents. Aquesta és una de les bases de l'aprenentatge.

Efectivament, per aprendre cal dirigirla ment vers un objectiu(Figura) amb atenció, seleccionar-lo entre d'altres (prescin-dir dels altres Fons) i manipular-lo amb lament per analitzar(comparar, classificar, relacionar, etc.).

Per tant, Figura serà la part del nostre camp perceptiu a laqual dirigim l'atenció per exercitar sobre ella aquestesfuncions:

- Percebre i comprendre preferentment d'una maneravisual.

- Comparar amb d'altres imatges o amb d'altres àmbitsdel pensament.

- Analitzar les parts, classificar, jerarquitzar.- Relacionar amb experiències anteriors o diverses.- Manipular mentalment les formes, les mides.- Recrear noves imatges mentals.La Figura és el centre del nostre camp perceptiu.El Fons, per contraposició, és la resta del nostre camp

perceptiu quan no es constitueix en Figura. És l'entorn en elqual no ens fixem ni posem atenció directa, però que dóna unsentit determinat als estímuls-Figura. Tot sovint és el punt dereferència de la Figura. És el context que fa que la Figurapugui captar-se amb més o menys facilitat, o bé d'unamanera determinada. (Vegeu la investigació de Salavert ialtres, 1993.)

Posem-ne un exemple:Si passem per sobre d'un tauló posat a terra, normalment

no hi tindrem problemes d'equilibri, la nostra ment i la nostravista es dirigeixen a la fusta de davant els peus (Figura), i lesrajoles del pis són el Fons. Si canviem el Fons i el tauló elposem sobre les baranes de dos balcons d'un cinquè pis, laFigura seguirà sent la fusta de davant els peus, però el Fons,el terra del carrer, condiciona la nostra referència de laFigura i, probablement, preveient problemes d'equilibri, nohi passarem.

El Fons admet graus conforme s'allunya del focus d'atencióde la Figura. Posem-ne un altre exemple:

La Marta i en Pau parlen dels Jocs Olímpics de Barcelonaa la cruïlla d'un carrer al peu d'un semàfor. Comenten la finalde waterpolo entre els equips representants d'Itàlia id'Espanya. Aquí la Figura serà el partit i els jugadors en lafinal. El Fons primer, la piscina, el públic, els Jocs Olímpics.Un Fons segon serà el semàfor i el trànsit de la cruïlla. UnFons tercer, els altres vianants i els edificis. (Fons diversosen la ment, el temps i l'espai.)

BLOCS DE TREBALL I EXERCICIS

Sense voler allunyar-nos més en la complexitat de lapercepció de la FF, sí que convé assenyalar breumentaquelles habilitats més específiques que es troben dinsaquesta denominació i que, per nosaltres, mereixen untractament més puntual amb els infants.

Les hem desglossat en dos blocs de treball:a) Activitats que s'estableixen a partir de la constància

perceptiva amb model visual.b) Activitats que requereixen un maneig mental i una

visualització obligada perquè no tenen un model directe.Els dos blocs comprenen tres tipus d'exercicis:1. Discriminació visual.2. Ordenacions-classificacions.3. Integració de parts independents i Recreació perceptiva

(donar significats diversos a partir del mateix estímulmitjançant la manipulació mental).

En elQuadre dels blocs de treball i d exercicis s'expressenels sis temes de treball per mitjà d'uns centres d'interèsdeterminats.

D'una manera general, podem dir que la progressió endificultat i abstracció va des d'A-1 Discriminació, fins a B-3 Recreació sense models i amb analogies. Això no impedeixque hi hagi exercicis fàcils a B-3 i que la mestra iniciï lesdiverses activitats que globalment denominem de FF pelcentre d'interès que cregui convenient en la seva aplicacióacadèmica.

Podem afirmar que treballant aquest conjunt d'aspectesd'una manera sistemàtica en aquestes edats, fomentarem enels infants:

- L'ordre en la feina (hàbits).- L'organització del seu pensament.- L'atenció.- La discriminació visual (signes).- El reconeixement i l'anàlisi de la realitat.- La millora de qualsevol aprenentatge.- La comparació.- La classificació i la jerarquització.- L'abstracció futura (induccions, analogies).

OBJECTIUS

S'han assenyalat en la justificació del tema. Resumim-los:

Objectius relacionats amb els procediments- Seguir i executar instruccions verbals.-Comparar, classificar, ordenar, etc. determinats estímuls

visuals (Figures).- Seleccionar els estímuls (Figura) d'un tema i excloure'n

d'altres (Fons).-Identificar les parts d'un dibuix i assignar-los el sentit de

la instrucció donada.- Manipular imatges mentalment per donar-ne noves

interpretacions.- Relacionar paraules amb experiències anteriors de

vocabulari.-I els altres objectius propis del centre d'interès i de I' àrea

curricular.

Objectius relacionats amb els conceptes- Conèixer conceptes de l'espai i de l'orientació.- Conèixer vocabulari de diverses àrees curriculars i de

diversos centres d'interès.- Conèixer maneres d'ordenar formes o figures.- I els altres objectius del centre d'interès i de l'àrea

curricular.

Objectius relacionats amb les actituds- Valorar positivament la recerca.- Mantenir una actitud positiva i col.laboradora amb les

dificultats del companys.- Valorar l'esforç personal i l'atenció constant.- I els altres objectius del centre d'interès i de l'àrea

curricular.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Les activitats de FF poden presentar-se com un com-plement, com un resum o com un descobriment del centred'interès en el qual es desenvolupin activitats de les àreescurriculars.

Mai hem de limitar les activitats de FF a actuacionspuntuals d'un dia o d'un tema, és bo sistematitzar-les iestructurar-les segons el quadre assenyalat, al llarg del cicle.

Com a activitats perceptives i visuals poden limitar-se,encara que no sigui el millor, a l'àrea de Plàstica o fins i totcom un treball específic descontextualitzat.

També és aconsellable com a programa específic per aalumnes amb necessitats educatives especials en les àreesque impliquen la percepció-orientació.

Observacions als blocs de treball i a les làmines-Encara que a cada làmina (A-1, A-2, B-1, B-2) es poden

fer activitats diverses (en funció del centre d'interès, del'àrea curricular), hem volgut limitar-les a l'àrea de treballque els correspon dins la FF.

-En A-3 i B-3 hi ha exercicis de recopilació dels anteriors,a part dels propis.

- Les frases que formulen les instruccions per als infantscaldrà adaptar-les més bé segons les necessitats (fragmentarles frases, etc.), formular-les en un context curricular diversi, lògicament, variar-ne els verbs: pintar, punxar, dibuixar,assenyalar, etc. a gust de la mestra. També, si cal, quan lacriatura no sàpiga què és algun dels objectes que se lidemanen se li senyalin clarament amb el dit. L'objectiu ésque l'infant entengui perfectament les instruccions verbals,i aquestes apunten a la discriminació i constància de percepció ,no de relació paraula-objecte (tot i que es pot aprofitarl'activitat en aquest sentit).

PAUTES AVALUATIVES

Ja que fins aquest moment no disposem de mesuresavaluatives específiques de FF en Educació Infantil, caldràcentrar-les en:

- Observació sistemàtica del desenvolupament de lesactivitats per part de cada alumne/a.

- Correcció i reforç d'activitats en el sector de treball (A-1, ... B-3) amb més dificultats.

-Valoració del gran d'assoliment dels objectius proposats.- Control del moment de maduració general mitjançant

algun text (ex: Riart i Soler 1990).

BIBLIOGRAFIA

Per aprofundir sobre el temaLÓPEZ, D.; RODA, F..: «Variables de inteligencia¡ De-

pendencia de Campo». Comunicació. I Congreso de Eva-luación Psicológica. Madrid, 1984.

PALACIOS, J.; CARRETERO, M.: «Implicacioneseducativas de los estilos cognitivos». Infancia y Aprendi-zaje, 18, 1982, pp. 83-106.

RIART, J.; SOLER, M.: CMP. Prova control de lamaduració del nen a pre-escolar. Madrid. TEA. 1990.

RODA, F.J.: «La Dependencia-Independencia de Campocomo variable individual en los procesos de enseñanza».

Studia Paedagogica, 10, 1982. pp. 83-89.SALAVERT, F.; SALVADOR, F.; PELEGRINA, M.:

«Figura-Fons en la discriminació iadquisició dels grafismesnumèrics per anens de 3 anys». Comunicació. HIJornadesd'estudi sobre Estratègies d'Aprenentatge . Barcelona, 1993.

SEISDEDOS, N.: Test deformas ocultas. Madrid. TEA.1990.

TINAJERO, C.; PÁRAMO, M. F.: «Influencia de la DICsobre el rendimiento en el ámbito educativo: una revisiónteórica». Revista de Psicologia General y Aplicada, 46 (2),1993, pp. 199-208.

WITKIN, H.A. i altres: Test de figuras enmascaradas.Madrid. TEA. 1987.

Material aplicable en Educació InfantilFROSTIG, M.: Programa para el Desarrollo de la Per-

cepción Visual. Nivel elemental, intermedio y avanzado.Madrid. Ed. Médica-Panamericana. 1983-84.

Té una part, en cadascun dels tres nivells, destinada aexercicis de Figura-Fons.

RIART i col.: Quaderns de Figura-Fons . Contes. Ed. SET(c/ Canuda, 11-2n-2a. 08002 Barcelona), 1992.

Hi ha molts quaderns destinats a l'alumnat d'EducacióInfantil quecontenen alguns exercicis de Figura-Fons, perònoestructurats ni sistematitzats de la manera que proposem.

LES LÀMINES

Els * indiquen graus de dificultat.

A-1. Discriminació i constància de percepcióamb model

•

La tardor* Pinta de color marró fosc totes les fulles iguals

(forma) que les que té el nen a la mà.* Pinta tots els arbres iguals al que hi ha més a

prop de la nena.* Pinta de color marró clar les fulles iguals

(forma) que la grossa caiguda a terra, al costat delcamí (peu de l'arbre de la dreta).

* Pinta els bolets iguals (mida i forma) que el dedavant del nen.

** Assenyala totes les plantes semblants alscabells del nen.

** Pinta els ocells qu miren cap a on mira la nena.** Mira la castanya grossa, a prop del camí,

ressegueix totes les que trobis més petites.*** Busca coses que tinguin una forma semblant

a la muntanya gran (bolets, pedra, cabell de la nena,etc.).

***Busca coses amb una forma semblant a la mun- tanya mitjana (pedra, coll nen, faldilla nena, etc.).

•

La classe* Pinta tots els pots de llapis com el de la taula del

mig (a sota la làmina, al centre).* Hi ha quatre panderetes. Busca-les i senyala-

les.* Busca tots els triangles i pinta 1s de color

vermell. Vigila que n'hi ha un de molt gros.* Veus aquesta figura que hi ha sobre la taula de

l'esquerra (a sota la làmina, a l'esquerra). Busca'nd'altres iguals i pinta-les.

** Pinta de color verd tots els cubs com el de lataula del mig (a sota la làmina, al centre).

** Mira la pissarra, és un rectangle, pinta els tresrectangles més petits que trobis.

** Ara ressegueix el rectangle més gros quetrobis.

** Mira els cèrcols del terra, punxa'n un.*** Hi ha una taula que té les potes gruixudes.

Pinta el llibre que hi ha a sobre i tots els altres quevegis.

*** Busca totes les coses que tenen cinc costats(pentàgon) com la de sobre la taula de l'esquerra (asota la làmina, a l'esquerra) i pinta-les de color blau.

A-2. Ordenació i constància de percepció ambmodel

•

El pessebre* La nena vol posar el paper amb estrelles que

duu a la mà a sobre d'un altre que és igual. Punxa'li enganxa'l.

* La sanefa de sobre el cel, mira com comença!On es toma a repetir el tros del principi?

** Fixa't amb les tres muntanyes que hi ha sobreels ànecs. Busca-les repetides, encara que no estiguinen el mateix ordre.

** Pinta de color marró els cabells de la personamés gran d'edat, els de la mitjana de color groc i elsde la petita de color negre.

** Dibuixa, ben col.locats, els tres arbres de propdels ànecs.

*** A la paret hi ha un quadre penjat que té tresestrelles. Busca tres estrelles més que estiguincol.locades de la mateixa manera.

* * * Continua la sanefa del pessebre que hi ha alapart de baix.

*** Busca tres pedres del caminet que estiguincol.locades de la mateixa manera que els tres núvols.

A-3. Constància de percepció amb model i inte-gració de figures o discriminació o ordenació

•

L'hivern* Ressegueix el ninot de neu fet amb puntets.* Pinta totes les figures iguals que els botons del

ninot de neu, tant si són més grosses com si són méspetites.

* Ressegueix tots els arbres amagats que siguincom el que hi ha més a prop del ninot.

* * Retalla els trossos de la casa que estan per terrai enganxa'ls sobre una casa que els tingui iguals.

*** Fixat en la casa del mig del dibuix. Al costathi ha una figura de casa feta amb puntets. Uneixaquests puntets de manera que facin una casa igualque la del mig.

* * * Fitxa't en la casa del mig del dibuix. Al costathi ha una figura de casa feta amb puntets. Uneixaquests puntets de manera que facin una casa igualque la del mig.

*** Pinta totes les figures que s'assemblen a lafinestra en forma de rectangle de la casa de darrerael cotxe.

*** L'escombra del ninot, però sense pal, estàamagada, en més gran i en més petita. Quantes entrobes? Senyala-les.

•

La màscara del Carnestoltes• A la sanefa de la part de dalt de la màscara,

pinta-hi tots els camions que se'ls vegin quatrerodes.

* A la sanefa del mig, pinta amb el mateix colortotes les coses iguals (pilotes=vermell, etc.).

** A la sanefa de baix, els trossos que s'assemblenpinta'ls amb el mateix color.

** Mira la barca de la sanefa de dalt, troba'n unaaltra de més grossa que està amagada.

** Mira el cap d'una serp a la sanefa de dalt,troba'n un altre d'amagat.

** Mira el cap d'una oca a la sanefa de dalt,troba'n un altre d'amagat.

Retalla la silueta de la màscara, punxa les rodonesdels ulls i posa-hi una goma. Ja tens la teva màscaradel Carnestoltes.

B-1. Discriminació i maneig mental sense modeldirecte

•

Les flors•

Pensa en una flor-campaneta, pinta de colorgroc la més grossa que trobis en el dibuix.

• Ara busca totes les altres campanetes de lapàgina, encara que estiguin posades d'una altramanera, i pinta-les de color blau.

* Pinta unes altres dues flors que són iguals ambel mateix color.

* * Busca una flor de cinc pètals. Pinta-la de colorvermell.** Ressegueix, amb color rosa, la flor que té

quatre pètals.*** Pensa en una papallona de molts colors,

busca'n cinc, les trobes? Pinta-les amb els colorsque has pensat.

*** Pinta la flor més diferent de totes. Per quèdius que és aquesta la flor més diferent?

•

Els vehicles* Pinta amb el color negre les quatre rodones més

petites del vaixell.* Ressegueix amb dos colors diferents els dos

animals del mar (peix i pop superposats).* Busca per tota la pàgina dues banderetes iguals

(cotxe i tren).* Pinta de verd la bandereta que és més diferent

de totes (triangular, capdamunt del vaixell).* Hi ha quatre banderes amb quatre ratlles. Busca-

les per tota la pàgina (tres de la bicicleta i la grossadel vaixell). Pinta-les amb el color que t'agradi.

** Quantes bicicletes pots trobaren tota la pàgina?(3) Senyala-les.

** Hi ha dos objectes amagats amb forma deflotador rodó, pinta'ls de color marró.

* * Busca seients de bicicleta tal i com apareix enel dibuix inferior que estiguin amagats per tota lalàmina.

*** Busca un manillar de bicicleta amagat en elcotxe.

* * * Pensa en la forma d'un estel. Busca dos estels(amb forma de romb), sense cua ni dibuixos, pertota la pàgina (vela-cordes del vaixell, finestretatren).

*** Un rectangle s'ha fet molt prim, estret i alt.On és? (pal del vaixell... els infants poden indicar-ne d'altres, cal que els assenyalin amb correcció).

B-2. Ordenació i maneig mental sense modeldirecte

•

Els animals* Pensa quin animal de tota la pàgina té la llengua

més llarga. Encercla 1.* Pinta de marró les potes més llargues i primes.* Mira tot el full, digues quin animal dels dibuixats

és el més petit i quin el més gros quan els veus enel zoo o en el bosc.

* Encercla la cua més grossa i amb un altre cerclela cua més petita del dibuix.

** Hi ha tres marietes en tota la pàgina, pinta lamés petita de color groc, la mitjana de color blau ila grossa de color vermell.

*** Ressegueix el peix més gros.*** Mira la sanefa feta amb animals. L'altra

sanefa està començada, continua-la posant-hi elsanimals en ordre, de més petit a més gros (midareal).

B-3. Maneig mental sense model directe irecreació de figures, analogies i repàs d'exercicisanteriors

•

La platja* Pensa com és el sol, seguint els punts (part

superior esquerra) dibuixa el sol.* Digues coses que s'assemblin a l'ombrel .la

(paraigua, gorra de bany, etc.) encara que no siguinal dibuix.

* Busca tots els cargols amagats (3).* Digues coses que s'assemblen al flotador (roda,

anell, etc.), tant si són al dibuix com si no.** Completa l'altra meitat de la casa.** Digues coses que s'assemblin a l'anunci de

l'avió (bufanda, bandera, etc.), tant si són al dibuixcom si no.

*** Busca un cap de dofí amagat.*** Mira si pots trobar altres coses amagades pel

dibuix (gosset= peu ombrel.la ; gallina= cames delnen; ratolí= vela; cara de senyora=roca.

*** Quines coses del dibuix poden assemblar-se

a un plat? Per què dius que s'hi assembla? (ex.:barca per la forma, flotador per la vora decorada,etc.).

•

El cos* Un rascle per jugar en la sorra s'ha amagat. El

trobes? (teulada).* A què s'assembla un llistó de la tanca? (llapis,

boli, etc.).** Hi ha un ou ferrat amagat, el trobes? (tanca).** També hi ha un peix petit amagat, on és? (ull).** Encercla una part molt petita del cos, pinta'n

de color rosa una part mitjana, i pinta'n amb ratllesde colors una part molt grossa.

*** Quines coses del dibuix poden assemblar-sea una muntanya? (tanca, colze, etc.).

* * * Pensa com pot ser el cap d'un gos. Busca'nun d'amagat (peus de la nena).

*** Mira a veure si hi trobes més coses amaga-des (ampolla=; cap de rateta = cabells de la ban-da esquerra; cap de lloro = cabells de la bandadreta).

page 1page 2page 3page 4page 5page 6page 7page 8page 9page 10page 11page 12page 13page 14page 15page 16page 17page 18