Quaderns de Patrimoni 15

Museu Romàntic can Papiol

núm

. 15

nov

embr

e 20

11

conse

ll c

omar

cal

del

gar

raf

3,50

euro

s

5 ElMuseuVíctorBalaguerhaestrenatunsitinerarisautoguiatsperalpúblicfamiliar

amblamòmiaNesi

5 L’AjuntamentdeCubellesparticipaenlesJornadesdePatrimoniEuropeuaCatalunya

5 NeixelGrupd’AccióCulturaldeRibes

6 Reestructuracióiadequaciód’espaisal’edificideserveisdelMuseudelFerrocarril

6 LesrecerqueshistòriquespublicadesalsprogramesdelaFestaMajordeCubelles

jaespodenconsultarainternet

6 LaBibliotecaMuseuVíctorBalaguerharebutendonacióunapinturaal’olide

l’artistavilanovíJoaquimBudesca

7 ElfonspersonaldeCharlieRiveltornaaCubelles

8 Balançd’estiualMuseudelFerrocarril

9 ValoraciódelesactivitatsielstallersperferenfamíliaalCharlieRivel

10 PréstecsdelMuseuVíctorBalaguer

12 ElMuseuCauFerratcol·laboraenunaexposiciódevidrehispànic

14 Elsllibresd’actesdelpledeCubelles,restaurats

15 ExposiciótemporalEines, peces i utillatges,del’artistavilanovinaMaitePrades

16 ElpatrimonidocumentaldeCubelles

17 ElsdracsdeCanyelles:larestauraciódelaFerailarelaciódelsdracsamblesfonts

delmunicipi

18 RestauraciódelcotxesalóZZ324alMuseudelFerrocarril

19 Unsegledecirc.PaulinaAndreuRivelSchumannaMadrid

20 LarestauracióirecuperaciódelaimatgedelprimerdracdeSitges

24 LaXarxadeXaminsd’Olivella

27 Lacol·lecciódemonedaxinesadelaBibliotecaMuseuVíctorBalaguer

29 Lesbarraquesdepedraseca

32 Conservació-restauraciódel’obrapictòricadelaMasiad’enCabanyes

36 ElbibliotecariOliva

39 Comissarismunicipals(1938-1939):RibesdelPenedèsiCubelles

41 CanPapiol:unacasaentransformacióconstant

breus

miscel·lània

recerca i investigació

quadern central

índex

número 15

publicat Novembredel2011

dipòsit legal B-45.566-2009

issn 2013-6900

editaConsellComarcaldelGarrafÀreadePatrimoni

consell de redacció ElisendaCasanovaPilarGarciaSalvadorGarretaMontserratGelabertAnaGrandeSandraIbarsRaquelIllSantiLlacunaAnnaLlanesLluísOchoaAlbertOrtizAlbaTomàs

coordinació ÀreadePatrimoniComarcal

disseny i maquetacióladyssenyadora

correcció ElisabetKamal

impressió GràfiquesElCampanar

4 quadernsdepatrimonidelgarraf

breus

quadernsdepatrimonidelgarraf 5

Índex breus

El Museu Víctor Balaguer ha estrenat uns itineraris autoguiats per al públic familiar amb la mò-mia NesiDes de sempre, la petita mòmia del Museu Balaguer ha estat una de les peces amb més atractiu de la col·lecció, especialment per als més petits. Per aquest motiu, el Museu ha volgut uti·litzar la mòmia com a mascota que acompanyarà la difusió de les activitats per als més petits i les activitats fami-liars, creant un personatge infantil que pren el nom de la mòmia Nesi. El dis·seny de la Nesi ha anat a càrrec de l’il··lustrador vilanoví Sebastià Serra.

Fent servir aquest nou personat·ge, el Museu ha editat, també, un material específic per conèixer el museu en família. Es tracta d’uns itineraris autoguiats en els quals, a partir de diverses pistes, la Nesi va ajudant a descobrir les diferents col·leccions. S’han creat dos itineraris diferents, segons la franja d’edat: un de dirigit a infants de 3 a 6 anys, i un altre a partir de 7 anys.

Els itineraris, que es podran adqui·rir a recepció de manera gratuïta, s’han pogut fer gràcies al suport de la Diputació de Barcelona.

En un futur, es preveu poder fer servir aquest personatge en altres for·mats i productes destinats als nens i nenes que visiten el museu.

La creació d’aquesta il·lustració i els itineraris, juntament amb l’espai in·fantil permanent del Museu, El Racó dels Petits Artistes, que es va posar en funcionament l’any passat, s’emmar·quen en l’objectiu de la institució d’apropar les seves col·leccions als més petits i a les seves famílies, fora del marc escolar. Es tracta de dotar aquest públic de diverses eines per compren-dre el Museu i explorar-ne els fons de manera lúdica i participativa, fent·ne un espai educatiu i de gaudi per com·partir en família.

L’Ajuntament de Cubelles participa en les Jornades de Patrimoni Euro-peu a CatalunyaEnguany ha estat el primer any que l’Ajuntament de Cubelles ha participat

en les Jornades Europees de Patrimoni, que s’organitzen des del 1991 amb l’ob·jectiu de fomentar el coneixement i el respecte al patrimoni cultural i artístic.

Cubelles ha organitzat diverses ac·tivitats per tal de fomentar la partici·pació de públic de tipus diferent. L’ex·posició permanent ha organitzat dues jornades, una dedicada als joves i l’altra dedicada a les famílies; s’ha organitzat una exposició amb el títol El patrimo-ni de Cubelles, amb una taula rodona d’experts sobre patrimoni, el dia de la inauguració; s’ha fet una xerrada·taller amb el títol El patrimoni documental de Cubelles, i, finalment, una sortida a peu amb el títol Les masies de Cubelles.

Neix el Grup d’Acció Cultural de RibesEl mes de setembre es va iniciar la fun·dació d’un centre d’estudis a Ribes que neix amb la voluntat de fomentar la recerca sobre qualsevol aspecte natural o cultural de la població i el seu context comarcal, fent·ne difusió per tal de permetre el seu ús pedagògic i contri·buir al coneixement, la conservació i l’enriquiment del patrimoni. Tot afa·vorint les sinergies entre participació ciutadana i institucions, i la comunica·ció intergeneracional i amb la nombro·sa població nouvinguda, es proposa contribuir a la vertebració de la societat i a la responsabilització envers el terri·tori i el compromís amb la societat.

49 ElMuseudelFerrocarrildeCatalunya2.0

51 75anysdelaBibliotecaSantiagoRusiñol

54 20anysdefocicopsaCubelles

56 ExposiciódelselementsdelaculturapopularalaSalaMulticulturaldeCanyelles

58 ElsmaterialspedagògicsdelCentred’InterpretaciódelRomanticismeManuel

deCabanyes

61 La SirenadePereJou,protagonistad’untallerd’esculturaperalesescoles.Una

experiènciaperrepetir

64 Elperquèielcomdelsfornsdecalç

66 Sabiesqueelsuixebtissubstituïenelsdifuntsegipcisenlessevestasques?

66 SabiesqueelssabatotsdeCharlieRivelerenperaungegant?

67 SabiesqueelgravadorIsmaelSmithvaestarapuntd’adquirirelMariceldeSitges?

eines per aprendre

sabies que…

tendències i experiències

breus


breus


Reestructuració i adequació d’espais a l’edifici de serveis del Museu del FerrocarrilEl Museu va fer, l’estiu passat, dife·rents treballs per reestructurar i ade·quar alguns espais de l’edifici de serveis. S’hi ha incorporat una nova porta, que fa més accessible l’entra·da al Museu, i s’han remodelat els espais PequeTREN i de Famílies, obrint·los per facilitar que les famí·

lies o els petits grups que ens visiten amb nens puguin circular lliurement per ambdós espais.

En la mateixa línia de millora, a la primera planta de l’edifici s’ha rees·tructurat el contingut d’exhibició, de manera que els visitants puguin co·nèixer alguns elements de les diver·ses col·leccions que custodia el Mu·seu, com gorres, fanals, màquines expenedores de bitllets, però també d’altres de l’important fons docu·mental, com és el cas del fons carto·gràfic que forma part del Centre de Documentació del Museu.

Amb aquestes actuacions, es pretén aconseguir aprofitar més bé els espais per part dels visitants, i que puguin gaudir al màxim de les instal·lacions i els diferents àmbits públics del Museu.

Les recerques històriques publicades als programes de la Festa Major de Cubelles ja es poden consultar a internetDes de l’Arxiu Municipal de Cubelles es vol potenciar i facilitar la recerca històrica i apropar el coneixement històric a la societat en general. Per aquest motiu, s’ha fet una tasca de recopilació dels articles de caire his·tòric sobre la vila de Cubelles, que s’han anat publicant als programes de la Festa Major des del 1986, per tal de fer·los accessibles a la xarxa.

Són uns articles molt interessants i que contenen moltes dades històri·ques inèdites, a les quals els residents de fora de Cubelles no tenen accés.

Els articles es poden llegir en línia, imprimir·los o bé descarregar·los gratuïtament, a l’apartat Bibliografia Cubellenca, a la web http://arxiucu-belles.blogspot.com. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer ha rebut en donació una pintura a l’oli de l’artista vilanoví Joaquim BudescaL’artista vilanoví Joaquim Budesca i Català va fer donació, el mes de juny, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, d’un oli sobre tela. L’obra porta per nom Sense títol 2006, i pertany a la sèrie de paisatges d’aigua.

Aquesta pintura va ser imatge de l’exposició Budesca H2O aigua, al Centre d’Art Contemporani La Sala, l’any 2007.

Es tracta d’una composició abs·tracta, amb predomini de formes ondulants, de tons blavosos i ocres, que evoca el moviment del mar.

De Joaquim Budesca, el Museu únicament custodiava, en concepte de dipòsit, els vestits del Ball de Di·ables de Vilanova decorats per ell. Budesca els va pintar l’any 1995, així com també els objectes complemen·taris (maces, una espasa, timbals...).

Aquest conjunt, juntament amb el de Ricart i el de Cardona, són pro·pietat de l’Ajuntament, que els té dipositats al Museu per a la seva conservació i catalogació.

Amb aquesta entrada, el Museu veu enriquit el fons d’art contempo·rani i alhora incrementa la presència dels artistes nascuts al municipi, en aquest cas, d’un gran artista de tra·

jectòria indiscutible, estretament vinculat a la ciutat de Vilanova.

El fons personal de Charlie Rivel torna a CubellesEl fons personal del pallasso Charlie Rivel, que des del 2001 restava dipo·sitat a l’Arxiu Comarcal del Garraf, ha tornat a l’Arxiu Municipal de Cube·lles. El fons personal del pallasso és propietat de l’Ajuntament de Cubelles en virtut de l’escriptura de donació atorgada per la Sra. Margarida Camas Reig, el 24 de juliol del 1990. El 2001 es va signar per tal d’ordenar, inven·tariar, desinsectar i encapsar correc·tament tota la documentació, i fins que l’Ajuntament de Cubelles tingu·és un espai adient per conservar·la. Això no ha estat possible fins en·guany, i el 2 de juny es van fer les tasques de trasllat. El fons del pallas·so està dipositat definitivament a les dependències de l’Arxiu Municipal de Cubelles, al carrer Joan XXIII, 30.


miscel·lània


miscel·lània

Els mesos d’estiu, pel Museu hi han passat quasi 6.000 persones, xifra que suposa un creixement del 3% res·pecte al mateix període de l’any anterior. Un increment que enguany no ha resultat gens fàcil d’aconseguir. L’in·crement més important s’ha produït en les famílies i els visitants individuals, i alhora hi ha hagut una dava·llada considerable en els grups d’esplais, que tradicio·nalment visitaven el Museu el mes de juliol i setembre. L’augment esmentat es podria explicar per les intenses campanyes de difusió que s’han fet, des de finals de primavera, mitjançant el nou blog del Museu i les dife·rents xarxes socials que s’han posat en funcionament, així com la distribució massiva de fulletons i informa·ció per les localitats de la costa. La presència del Museu als mitjans també contribueix a la seva difusió.

En qualsevol cas, també cal destacar que més de la meitat dels visitants vénen per recomanació d’altres per·sones o són visitants repetidors. Aquest alt percentatge permet afirmar que el Museu resulta atractiu tant per recomanar·lo com per tornar·hi. La programació d’acti·vitats variades durant l’any i el canvi de l’oferta exposi·tiva també són motius per tornar periòdicament al Mu·seu. Per origen, Catalunya ha estat la procedència del 73% dels visitants, i la resta es reparteix entre un 12% de diferents poblacions de la resta de l’Estat i un 15% de fora de les nostres fronteres.

pilar garcia fuertesDirectoradelMuseudelFerrocarrildeCatalunya

Balançd’estiualMuseudelFerrocarril

Enguany, l’exposició ha ofert diversos tallers i activitats per fer en família. Durant aquest estiu, i per primer cop, l’Exposició permanent del Pallasso Charlie Rivel ha orga·nitzat dues jornades gratuïtes al voltant de la màgia. El dilluns 18 de juliol es va celebrar la primera jornada, i la darrera i última, el dijous 25 d’agost, es va tancar amb un gran èxit de participació.

A banda dels Tallers de Màgia, a càrrec d’Isidre Rosell, també s’han ofert tallers d’aquarel·les de circ i màgia, ta·llers de maquillatge Charlie Rivel, una visita a l’exposició i espectacles. Els visitants han estat joves, entre sis i tret·ze anys, la gran majoria, tot i que també hi ha hagut par·ticipació de visitants de dos a cinc anys. L’acte central i més massiu ha estat el segon Taller de Màgia, en què han participat més de cinquanta visitants, de procedència diversa: un 20% de Cubelles, un 59% de visitants de se·gona residència de la província de Barcelona, un 7% de visitants de la resta d’Espanya, un 7% de França i un 7% del Regne Unit.

Al setembre, l’Exposició permanent del Pallasso Char-lie Rivel va dur a terme dues activitats dins la programa·ció de les Jornades Europees del Patrimoni. El matí del divendres 23 de setembre, l’exposició va preparar una visita dedicada als joves que consistia en un itinerari pel nucli antic de Cubelles, al llarg del qual els visitants van poder descobrir la població natal de Josep Andreu, més conegut com el pallasso Charlie Rivel, i van poder visitar l’exposició permanent situada al castell de Cubelles. Paral·lelament, es van fer tallers de clown i malabars.

ValoraciódelesactivitatsielstallersperferenfamíliaalCharlieRivel

mònica fuster bauExposicióPermanentdelPallassoCharlieRivelAjuntamentdeCubelles

D’altra banda, el dissabte 24 de setembre, la visita es va adreçar a la família. L’activitat per a les famílies consis·tia en un itinerari pel nucli antic de Cubelles, passejant pels carrers i comentant·ne la història. I, paral·lelament, la visita a l’Exposició permanent del pallasso Charlie Rivel, on els visitants van descobrir el maquillatge, els peculiars vestuaris i el cèlebre udol del popular pallasso cubellenc.

Pel que fa als visitants totals a l’exposició d’en Rivel durant el període de juliol a setembre, i respecte a l’any anterior, hi ha hagut un augment de 38%, superant àm·pliament els nou·cents visitants. Un 73% d’aquests visi·tants han participat en les visites guiades, dins la progra·mació Vine a Descobrir Cubelles i Charlie Rivel.

miscel·lània


miscel·lània


L’escultura Retrat d’Evarist Arnús, de Venanci Vallmit·jana, ha participat en l’exposició La febre d’or. Escenes de la nova burgesia, organitzada per l’Obra Social de la Fundació ”la Caixa”. Una exposició sobre la burgesia catalana de finals del segle XIX, en què el fil conductor són els passatges que recreava Narcís Oller a la novel·la La febre d’Or.

La mostra es podrà visitar fins a finals de novembre, al CaixaForum de Tarragona, i després continuarà la seva itinerància al centre CaixaForum de la ciutat de Lleida.

També s’han deixat en préstec set fotografies que pertanyen al fons d’art contemporani del Museu Víctor Balaguer. Les fotografies han format part de l’exposició Col·lecció XXIV, que s’ha pogut veure al MACBA fins a finals de setembre d’enguany.

El fons d’art contemporani va ingressar al Museu Ba·laguer l’any 1963, provinent del primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona, situat a la cúpula del Coli·seum de la Ciutat Comtal. El fons està integrat per obres d’autors, la majoria catalans, de principis de la dècada dels seixanta, i per documentació tant de les exposicions com dels artistes.

Pel que fa als préstecs internacionals del Museu, l’obra Montmartre, de Ramon Casas, viatjarà, la tardor del 2012, a París, per formar part de l’exposició Bohèmes, que es podrà veure al Grand Palais de la capital francesa. La mos·tra itinerarà posteriorment a Madrid i Budapest. Es trac·ta d’una exposició molt important, que dóna una projec·ció internacional a la institució i posa de rellevància l’important fons que conserva el Museu Balaguer.

PréstecsdelMuseuVíctorBalaguer

Lesfotografiesd’aquestapàginapertanyenalaCúpuladelColiseumdeBarcelonaRamonCasasiCarbó,Montmartre1890.Olisobretela

miscel·lània


miscel·lània


ElMuseuCauFerratcol·laboraenunaexposiciódevidrehispànicEl Museu Cau Ferrat de Sitges ha cedit temporalment onze vidres de l’antiga col·lecció de Santiago Rusiñol per a l’exposició Vidres espanyols de 1500 a 1770, una de les convocatòries artístiques més destacades d’aquest any a Europa.

La mostra es va inaugurar al Museu Knaf d’Iphofen (Alemanya) el 18 de juliol, on ha romàs fins al 18 d’oc·tubre, i posteriorment s’ha traslladat al Museu Grand Curtius de Lieja (Bèlgica), on es podrà visitar entre el 4 de novembre del 2011 i el 4 de maig del 2012. Altres museus catalans, com el Museu Episcopal de Vic i el Museu del Castell de Peralada, també han contribuït a presentar, per primera vegada, una visió exhaustiva dels millors exemplars de les arts del vidre hispàniques del Renaixement al Barroc fora de les nostres fronteres. L’ex·posició, amb més de dos·cents exemplars de primera qualitat, reuneix també les millors mostres del Museu de Lieja, així com la pràctica totalitat d’una magnífica col·lecció privada belga, la millor col·lecció privada d’aquestes característiques del món.

L’exposició a Alemanya i Bèlgica ha servit per editar un catàleg en tres idiomes (alemany, francès i castellà), llibre de referència, des d’ara, per poder estudiar i catalo·gar els vidres hispànics de les diferents manufactures peninsulars. Cal recordar que els vidres hispànics, i espe·cialment els catalans del Renaixement i del primer Barroc, són objectes de gran qualitat, que arribaren a competir amb els venecians a les taules de la noblesa i la reialesa consorci del patrimoni de sitges

del període. A causa de la seva extrema fragilitat, ha arri·bat als nostres dies un nombre limitat d’exemplars, ob·jectes molt cobejats i presents en les millors col·leccions artístiques internacionals.

La presència de la mostra a Iphofen, una bonica vila al sud de Frankfurt, prop de Nurenberg, ha estat un veritable succés de públic i crítica. Esperem que, a la seva nova seu al Museu Grand Curtius, on coincidirà amb l’esdeveniment més important del món de l’antiquari·at internacional, la Fira de Maastrich, obtingui un ressò i un èxit paral·lels.

Duesdelespecesdevidreprocedentsdelacol·lecciódeSantiagoRusiñoldelCauFerrat,queparticipenenaquestaexposicióinternacionalsobrevidrehispànic.

miscel·lània


miscel·lània


Actualment s’estan duent a terme els treballs de restau·ració de sis llibres d’actes del Ple de l’Ajuntament de Cu·belles, corresponent als anys 1877 a 1891. Aquesta docu·mentació estava arxivada a l’arxiu històric de Cubelles, a la biblioteca municipal, i forma part del fons de l’Ajun·tament de Cubelles. L’acció dels fongs va provocar en els sis volums una degradació important: el suport era de manipulació molt difícil, ja que havia adquirit un aspec·te cotonós i tenia un tacte molt tou. Degut al mal estat de la documentació de referència, els investigadors no hi podien tenir accés. Vist això, des de l’Arxiu Municipal de Cubelles es va fer una proposta per restaurar·los, fet que ha estat possible enguany.

Aquest treball l’està fent la restauradora Teresa Mar·quès, i les despeses de la restauració estan compartides entre l’Ajuntament de Cubelles i la Xarxa d’Arxius Mu·nicipals de la Diputació de Barcelona, mitjançant el

núria jané orpíArxiuMunicipaldeCubelles

S’encolaelpaperambtilosaatravésd’unteixitdepolièster.Fotografia:TeresaMarquès Resultatdelarestauració.Fotografia:TeresaMarquès

Elsllibresd’actesrestaurats

Programa de Restauració de la Xarxa. La part afectada de la majoria dels llibres correspon a les cantoneres, que s’han de restaurar full a full.

Primerament, es submergeix el bifoli amb aigua i al·cohol (70/30), com a tractament de neteja i desinfecció. A continuació, es fa una laminació parcial de les parts afectades pels fongs amb paper japonès de 3,6 g. Després, s’encola el paper amb tilosa MHB 3000 a través d’un teixit de polièster i s’aplica polpa de paper per reintegrar el suport perdut. I, finalment, es retallen els sobrants per deixar tots els fulls de la mateixa mida.

Es preveu que els treballs s’acabin el mes de novembre o desembre d’aquest any.

Al Museu del Ferrocarril de Catalunya es pot veure, fins al mes de febrer, una exposició de l’artista vilanovina Maite Prades. Una mostra que, sota el nom d’Utillatges, peces, eines…, desvela el seu impactant univers creatiu. Diferents tipus d’eines vinculades al ferrocarril històric i que s’exposen a la mateixa sala del Museu li han servit d’inspiració per a aquesta mostra cromàtica de pintura i escultura que il·lumina l’Espai Segle XXI.

En la presentació de la mostra hi va participar l’es·criptora Teresa Costa·Gramunt, convidada del col·lectiu Dones d’Empresa de l’ADEG, que, en col·laboració amb el Museu, va desenvolupar una de les seves activitats (Espai Dona) amb una xerrada sobre la funció de les dones artistes i la seva transcendència en la societat con·temporània. Per la seva banda, Maite Prades va explicar els motius d’aquesta exposició, que l’han portat a per·sonalitzar les eines que ha anat trobant en les instal·

pilar garcia fuertesDirectoradelMuseudelFerrocarrildeCatalunya

lacions patrimonials i a fer·los adoptar formes vives. Un univers molt personal de l’artista que no deixa ningú indiferent. La mostra forma part de la programació anu·al d’exposicions temporals que organitza el Museu del Ferrocarril de Catalunya.

Exposiciótemporal‘Eines,pecesiutillatges’,del’artistavilanovinaMaitePrades

miscel·lània


miscel·lània


ElpatrimonidocumentaldeCubelles

LarestauraciódelaFerailarelaciódelsdracsamblesfontsdelmunicipi

núria jané orpíArxiuMunicipaldeCubelles

El 24 de setembre del 2011, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni a Catalunya, l’Arxiu Municipal de Cubelles va oferir una xerrada · taller amb el títol El pa-trimoni documental a Cubelles. Una aproximació. L’acte es va desenvolupar en dos espais diferenciats del Centre So·cial de Cubelles. En primer lloc, es va projectar un Power·Point i l’arxivera de l’Arxiu Municipal de Cubelles, Núria Jané, va explicar diversos aspectes sobre patrimoni docu·mental i va posar exemples de tres fons diferents: el fons de l’Ajuntament de Cubelles, aprofundint en la restaura·ció dels llibres d’actes que s’està duent a terme al taller de Teresa Marquès; el fons de la parròquia de Santa Maria de Cubelles, i el conjunt de pergamins del fons dels marque·sos d’Alfarràs, que estan dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Una de les parts que van interessar més va ser, precisament, la mostra de pergamins que es va presentar. Dels 57 pergamins del fons, se’n van seleccionar sis, que

eren de tipologies variades i també de diferents segles, i es va intentar llegir·ne fragments. Destaca, per exemple, la menció del molí de Gallifa en un pergamí del 1375.

Un cop acabada la projecció del PowerPoint, l’arxive·ra va dirigir els assistents cap a una sala a banda, on hi havia dues taules amb una mostra de documentació de l’Arxiu Municipal; en concret, del fon de l’Ajuntament de Cubelles, del fons personal de Charlie Rivel i de les col·leccions de fotografia, programes de Festa Major i l’hemeroteca. En general, la valoració del públic va ser molt positiva, ja que es van mostrar documents que la majoria dels assistents no havia vist mai. A més, se’n van llegir fragments, tant per part de l’arxivera com per algun voluntari del públic que ho va voler provar.

L’entitat dels Dracs de Canyelles té el seu origen amb el naixement, l’any 2004, dels Canyafonts, una entitat cultural que tenia la intenció de crear tantes bèsties d’aigua com fonts històriques hi hagués a Canyelles. A partir d’aquí, es va anar creant bestiari amb tres dra·gons i un bou. Els noms dels dragons són: la Font del Bosc, el Torrent de Cal Deux i la Dragona Llacunalba; aquesta última, amb el nom de la font més antiga. La dragona es va construir per foc i aigua, i es va inaugu·rar la nit de Sant Joan del 2008, any en què també es va fer el canvi de nom de l’entitat de Canyafonts a Dracs de Canyelles.

Actualment, la colla, amb la col·laboració de l’Ajunta·ment, inicia la restauració de la bèstia de foc més antiga que ha tingut el poble: la Fera.

La seva història data de l’any 1983, en què la parròquia del poble, juntament amb Gabriel Tardà i Teresa Bertran, van propiciar el naixement del primer drac. Els joves de la colla, que es reunien a la rectoria, en uns baixos ano·menats el Cau, van visitar la Pirotècnia Igual per veure com disparar coets i fer una mica de festa. Van tornar amb idees molt clares: volien construir un drac i la resta es vestirien de diables per acompanyar·lo. Els autors mate·rials del drac van ser Ramon Planas i Emili Tristan, que va pintar els vestits de sac i el drac. En Gabriel va fer el forjat interior i tot el treball de construcció. Cal recordar, però, que en la construcció de la Fera hi van col·laborar els veïns, pares, familiars dels nois del Cau i la Pirotècnia Igual, per la donació del material.

miscel·lània


miscel·lània


va restaurar la tapisseria malmesa i es va substituir el circuit elèctric, adequant·lo als estàndards actuals.

Va ser construït el 1928 als tallers Carde y Escoriaza, a Saragossa, com a coche salón-camas del Estado, i adscrit a la companyia MZA amb el nom ASW 24. En la seva con·figuració original, es feia servir per al desplaçament del personal de direcció de l’antiga 5a Zona de la Renfe durant les visites d’inspecció en l’àmbit de l’antiga demarcació zonal. La construcció era l’habitual en aquest tipus de ve·hicles: un bastidor metàl·lic que donava suport als òrgans de fre de buit, xoc i tracció, bogis tipus Wagons·lits, enllu·menat elèctric i caixa de fusta folrada d’acer dolç i pintada de color verd. La distribució interior està formada per un petit bany i un de més complet, una cuina i saló menjador que es transforma en habitació de quatre llits, un departa·ment de dos llits i un office. En la seva disposició diürna, tenia capacitat per a catorze persones. Té la particularitat, ideada per l’enginyer Fernando Reyes i que no va tenir continuació, de la disposició dels llits en forma de L, amb uns departaments que són pràcticament quadrats.

El cotxe saló ZZ·324 va ser donat per Renfe al Museu del Ferrocarril de Catalunya l’any 1994 i transportat des de l’estació de Can Tunis, a Barcelona, on es trobava en situació d’abandonament, per formar part de la col·lecció de vehicles. Al Museu va rebre el número d’inventari 00050 i ha restat, des de llavors, sota la rotonda del dipòsit de locomotores. L’estiu del 2009 es va sotmetre a un procés de restauració consistent en un important treball de sanejament de xapa i pintura a la part exterior, que es trobava en males condicions, mentre que a l’interior es va respectar la marqueteria, de gran bellesa, que es va netejar amb profunditat. També es

RestauraciódelcotxesalóZZ-324

Unsegledecirc.PaulinaAndreuRivelSchumann

rafael salvador ortegaCapdePatrimoniMuseudelFerrocarrildeCatalunya.VilanovailaGeltrú

mònica fuster bauExposicióPermanentdelPallassoCharlieRivelAjuntamentdeCubelles

L’exposició itinerant Un segle de circ. Paulina Rivel Schu-mann, organitzada per Arts Santa Mònica, de Barcelona, va anar de viatge a Madrid.

L’exposició es va inaugurar a Madrid el dimarts 20 de setembre, amb l’assistència de la filla del pallasso Charlie Rivel i una gran afluència de públic, entre ells, artistes relacionats amb el circ, amics i fotògrafs relaci·onats amb aquest art.

La mostra és un recorregut iconogràfic i documental per tota la carrera artística de Paulina Schumann, la gran dama del circ del segle XX. Filla de Josep Andreu Charlie Rivel i formada en el si de la família, la Paulina encarna la rara i singular emergència de les estrelles femenines del microcosmos circense. Amb un sòlid bagatge en pistes i escenaris d’arreu d’Europa i Amèrica, com a acròbata, equilibrista, ballarina, cantant i intèrpret musical, la seva entrada, el 1946, al prestigiós circ Schumann la inicia en l’art eqüestre i, amb una carrera meteòrica, la converteix, tant amb els cavalls en llibertat com amb els d’alta esco·la, en la número u indiscutible de les amazones europees. El glamur personal i l’exquisidesa de les seves creacions eqüestres en fan un personatge admirat popularment, la projecten al cinema i a les portades de les revistes i, alhora la situen al centre d’interès de les festes de l’alta societat i la reialesa europees.

La mostra, instal·lada a la Sala Trapezi del Teatre Circ Price de Madrid, es va acabar el 16 d’octubre del 2011. Fi·nalment, es preveu que acabi el seu recorregut a Cubelles.




A finals de l’any passat, gràcies a un acord entre la Re·gidoria de Festes de l’Ajuntament de Sitges i el Consor·ci del Patrimoni de Sitges, va arribar al taller de restau·ració dels museus la Fera·foguera. Aquesta obra, feta l’any 1922 per l’artista sitgetà Agustí Ferrer Pino, havia sofert innombrables reparacions, però mai una inter·venció exhaustiva per tal de recuperar la imatge original, desvirtuada pel pas del temps, tant en l’estructura com en la part pictòrica.

A primer cop d’ull, semblava que la peça estava for·ça bé, però, a mesura que s’anava intervenint, es de·mostrava cada vegada més la necessitat de la interven·ció. El procés ha seguit els cànons normals de tota restauració: màxima fidelitat a l’original, utilització de materials reversibles i preservació de tots els fragments conservats de l’any 1922.

Tot i que, durant la meva trajectòria professional, he tingut la sort de treballar amb nombroses obres d’una alta qualitat artística, en aquest cas concret sentia una respon·sabilitat especial, per la gran estima que els sitgetans i també molts forasters tenen pel Drac.

La primera part del procés va consistir a retirar amb

molta cura els fragments de paper encolat que constitu·ïen la capa més externa del Drac, on hi havia la policro·mia, i guardar·los com un gran tresor. Sota aquesta capa va aparèixer un entramat de trossos de cartró subjectats amb tot tipus d’elements (grapes, gavarrons, claus, bissus, filferro...). Es podia constatar, sense cap mena de dubte, que aquesta no era la capa original del 1922; per tant, amb gran cura, es van anar retirant, també, tots aquests gruixos de cartons, cartolines i paper de diari, fins a ar·ribar a les costelles del Drac.

De la seva primera etapa, el Drac conservava la major part de l’estructura de fusta que formava l’esquelet, tot i que, durant els anys, s’hi han anat fent intervencions, reposant i afegint llates i llistons. A la zona del cap i l’úl·tima part de l’esquena, aquella que sobresurt més que la resta, abans de començar la cua pròpiament dita, és on encara es podia veure part del cartó original i de la poli·cromia que hi va aplicar Agustí Ferrer Pino. Tot i així, aquests fragments no constitueixen més que el 5% del total. L’estructura s’ha respectat el màxim possible. En primer lloc, s’han retirat tots els afegits (fustes, claus, grapes, filferro...), s’han desinfectat les parts originals,


Detallfrontaldelcapdeldrac

La restauració i recuperació de la imatge del primer Drac de Sitges


22 quadernsdepatrimonidelgarraf quadernsdepatrimonidelgarraf 23

recordava com els originals. Amb tota aquesta infor·mació, s’ha intentat recuperar al màxim l’aspecte ori·ginal de la Fera·foguera.

Ara, un cop passada la Festa Major, he pogut consta·tar que la decisió ha estat encertada. Vull agrair la gran quantitat de felicitacions rebudes de coneguts i desco·neguts, i també respectar tota la gent que considera que aquest canvi d’imatge ha estat massa ra·dical i que no era necessari (per sort, però, es tracta d’un segment minoritari!).

Finalment, vull donar les gràcies al Consorci del Patrimoni i a l’Ajuntament de Sitges per haver·me permès el privile·gi de desenvolupar aquesta tasca.

s’han consolidat i s’han reposat els fragments irrecupe·rables. Aquesta fase s’ha fet conjuntament amb el fuster professional Toni Vigó. Calia tenir en compte l’ús que es fa de la fera, per tant, era necessari reforçar·la degudament.

El pas següent va consistir a recobrir amb una nova pell tota l’estructura. La metodologia va ser posar·hi una primera capa de tela metàl·lica, de galliner, i, damunt, una capa de cartó pedra, Les parts originals es van protegir aplicant·hi una capa de vaselina, per tal que el cartó pedra no s’hi adherís i, així, si en un futur es volen recuperar aquestes zones, es podrà retirar el nou material sense malmetre·les. Un cop revestida tota l’estructura, s’hi van anar aplicant diverses capes de cola de conill i blanc d’Es·panya, per tal de consolidar i allisar la superfície.

Acabada la restauració del suport, el pas següent va ser decidir com pintar·lo. Com a restaurador, tenia molt clar que s’havia de recuperar la imatge del 1922. Però hi havia diversos criteris al respecte. Feia més de cinquan·ta anys que el Drac presentava una pell de color verd amb escates grogues i vermelles! També és cert que, durant els seus primers 35 anys de vida, el Drac va anar presentant diferents estètiques. Finalment, es va con·

sensuar el criteri i s’ha recuperat la imatge inicial. Aques·ta ha estat la part més delicada, ja que no es disposava del 100% de la documentació necessària per tal de co·piar·lo fidelment. Ha estat un procés complicat, ja que només es tenia documentació fotogràfica en blanc i ne·gre. Era qüestió de recopilar el màxim possible d’infor·mació. Es va parlar amb diversa gent que disposava d’in·formació sobre el tema, i es va estudiar quina paleta de colors feia servir l’artista durant la seva etapa simbolis·ta, moment en què va crear el Drac.

En un article publicat a L’Eco de Sitges el dia 21 d’agost del 2003, el Sr. Josep Jansana i Ferrer, persona encar·regada de la documentació de l’obra de l’autor, comen·ta que, parlant del Drac amb la filla d’Agustí Ferrer, la senyora Teresa Ferrer, encara recorda amb nostàlgia els colors originals de la Fera·foguera, les seves formes i combinacions de colors, on “predominava la gamma de blaus, fent combinació amb morats, rosats, ataron·jats i blancs”, fet que donava a tot el conjunt un dina·misme molt propi del que representava. També es va fer servir una maqueta de guix pintada per la mateixa filla del pintor, on aplicava la gamma de colors que

pep pascual i perisConsorcidelPatrimonideSitgesRestaurador

recerca i investigació recerca i investigació

4

21 3 1.Visió del Drac durant la fase de buidatd’elementsestranys,altallerderestaura-ciódelConsorcidelPatrimonideSitges

2.Imatge de la peça durant el procés deconsolidaciódelsuport

3.Visiódelapeçadurantlafasedereinte-graciópictòrica

4.ImatgedelDracdeSitgesuncopacabadalarestauració





La Xarxa de Camins d’OlivellaEl camí Antic d’Olivella i el camí de Can Turiols

Els camins tradicionals tenen, avui en dia, un elevat valor cultural, històric i natural. Aquests antics camins són, per si mateixos, un element patrimonial i d’identitat del terri·tori per on passen, però també posen en valor elements patrimonials que es troben en el seu recorregut, com passa en el cas d’aquests dos camins amb els forns de calç. La seva conservació és important, doncs, com a testimoni de la manera de viure de generacions passades de la nostra terra.

A tot això també cal afegir·hi la nova cultura del lleure, i especialment dels esports de natura, com el senderisme o la bicicleta de muntanya, que permeten donar ús i valor social a aquests camins, sovint abandonats o malmesos.

Amb l’objectiu de mantenir i rehabilitar el patrimoni històric d’Olivella, el Servei de Cultura d’aquest Ajunta·ment va estrenar, a l’estiu, aquests primers dos camins.

Camí Antic d’OlivellaEl camí Antic d’Olivella uneix el nucli antic amb la zona d’equipaments de la Crivellera (Mas Milà), té un recorregut de 4,5 km i es pot fer amb un temps aproximat d’una hora i vint·i·cinc minuts. Segueix el curs de la riera de Begues i passa prop del magnífic mas de Can Suriol. Era transitable a

peu en bona part del seu recorregut, excepte en dos trams que s’havien malmès. Al llarg del recorregut podem veure tres forns de calç, el de Can Suriol, el del Monàs (sens dubte, el més espectacular) i un tercer del qual no es coneix el nom. Tots van funcionar des de finals del segle XIX fins als anys seixanta. Aquest camí segueix, amb la senyalització del Servei de Turisme de la Diputació de Barcelona, fins a Sant Pere de Ribes, enllaçant amb la Xarxa de Camins del Garraf.

Camí de Can TuriolsEl camí de Can Turiols arrenca al camí Antic d’Olivella, tra·vessant la riera de Begues, i uneix el primer dels camins amb la zona d’equipaments del Ganxo (Can Surià). Té un recor·regut d’uns 1,5 km i es pot fer en poc més de mitja hora. Transcorre paral·lel a la carretera que porta a Sant Pere Mo·lanta. S’ha hagut de reobrir més de la meitat del seu recorre·gut, que ens descobreix un nou forn de calç, el de Can Turi·ols, i l’antic mas de Can Turiols, actualment el Restaurant Hostal Les Piques, fins que arriba a la zona d’equipaments municipals del Ganxo, des d’on segueix, amb la senyalització del Servei de Turisme de la Diputació de Barcelona, fins a l’Arboçar enllaçant amb la xarxa de camins de l’Alt Penedès.





Els forns de calç van ser, a Olivella i a bona part del massís del Garraf, l’exponent d’una indústria molt pròpia, vinculada al bosc, de la qual vivien força famílies dels nostres pobles, que mantenien nets els boscos, submi·nistraven de calç el món de la construcció i de feixos de llenya els forns de pa de tots els pobles.

Els calciners, com s’anomenaven, construïen ells mateixos els forns i els feien anar, fins que la matèria primera (llenya i pedra calcària) els quedava massa lluny i els obligava a construir un nou forn. Segons ells ma·teixos, “un forn de calç és un clot fondo i rodó on hi couen les pedres, perquè a força de foc es tornin calç”. Per fer una fornada calien de 8 a 10 dies i es necessitaven temperatures d’entre 800 i 1.000 ºC; en una fornada es feien 150 tones de calç.

Hem pogut saber que els calciners dels nostres qua·tre forns van ser Ramon Vidal, de ca la Laieta Vella, Jo·sep Arnal el Valencià i Fèlix de Ribes. Els volem retre un petit homenatge mitjançant la restauració que s’està fent d’aquests forns de calç, gràcies a la col·laboració dels camps de treball que s’organitzen des de l’Escola de Na·tura de Can Grau. Des d’aquí volem agrair, també, als propietaris de les terres per on passen aquest camins i on hi ha els forns de calç la seva autorització i col·laboració, i demanar, en nom d’ells i nostre, que gaudim respectant aquesta riquesa patrimonial que ens desco·breixen i són els camins d’Olivella.

Entre la interessant col·lecció d’art i objectes de l’Àsia oriental de la Biblioteca Museu Balaguer es conserva l’únic conjunt conegut de moneda xinesa format per un museu públic de la Catalunya del segle XIX.

El fons de l’Àsia oriental de la Biblioteca Museu Balaguer consta de conjunts de moneda, pintura, ceràmica, diferents ídols, objectes i documents procedents, principalment, de la Xina, i en menor mesura del Japó. De la totalitat del fons, la col·lecció de moneda destaca per estar formada per peces conspícues de la història de la moneda xinesa, i represen·tatives de gairebé totes les dinasties del passat imperial xinès. Així mateix, els exemplars del Museu són d’especi·al interès pel valor històric, amb monedes anteriors a la nostra era, i estètic, amb exemplars inscrits amb cal·ligrafia altament preuada de passades dinasties. Juan Mencarini (1860 · m. desconeguda) fou el principal donant de la col·lecció de moneda, incorporada al Museu l’any 1888.

Les fonts d’informació principals entorn a aquesta col·lecció són el Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer i altres documents preservats al Museu lliurats, també, per Mencarini. Segons el Boletín, el conjunt de moneda xinesa consta d’unes 550 monedes de diferents dinasties

del passat de la Xina. Més de 500 haurien estat donades per Juan Mencarini l’any 1888, però el conjunt consta també de més de 50 monedes ingressades en petites do·nacions esporàdiques d’altres donants. Fins a l’actualitat s’han localitzat únicament 476 exemplars.

Al Boletín de la institució per a l’any 1888 es publicà el llistat de les peces donades per Mencarini: a més del conjunt de moneda, Mencarini va donar diferents ídols budistes, pintures, llibres i documents. Entre els objectes diversos procedents de la Xina continental i de Taiwan, Mencarini donà dos volums d’un catàleg manuscrit i il·lustrat de la col·lecció de moneda íntegrament en xinès. Segons un ter·cer document conservat al Museu, es tractaria d’un catàleg elaborat pel mateix Mencarini. Moltes de les monedes pre·servades al Museu estan descrites en aquest catàleg, però les monedes il·lustrades al catàleg no coincideixen en la seva totalitat amb els exemplars de la col·lecció.

Les monedes xineses del Museu Balaguer presenten una gran varietat tipològica i cronològica. El conjunt està format per exemplars d’etapes representatives de la història de la moneda de la Xina imperial, des de la dinastia Zhou (c. 1045 aC – 221 aC) fins a la dinastia Qing (1644·1911).

La col·lecció de moneda xinesa de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

mònica ginés blasiDoctorandadelDepartamentd’Històriadel’ArtUniversitatdeBarcelona

salvador garreta TècnicdeCulturadel’Ajuntamentd’Olivella





Durant la dinastia Zhou, al segle VII aC, es van encu·nyar les primeres monedes metàl·liques en forma d’ob·jectes quotidians. Aquestes monedes imiten la forma d’aixades o pales i ganivets en dimensions reduïdes. Al Museu es conserva una moneda·aixada, encunyada entre els anys 650 aC i 400 aC (fig. 1), i dues monedes·ganivet encunyades entre el 400 aC i el 220 aC.

L’any 221 aC, Qin Shi Huangdi, l’emperador per a qui es van fer els guerrers de terracota de Xi’an, va conquerir la Xina, i amb aquesta unificació les monedes·aixada i les monedes·ganivet van ser abolides. Les monedes emeses a l’estat de Qin, previ a la dinastia del mateix nom, són conegudes com Ban Liang, literalment ‘mig liang’. La for·ma de les monedes Ban Liang, rodones amb un forat quadrat al centre, es mantindria durant els següents 2.000 anys d’història de la moneda a la Xina. D’aquestes se n’ha localitzat un exemplar al Museu.

De la dinastia Tang (618·906), recordada com l’edat d’or de l’art i la literatura, es conserven 23 monedes de diverses tipologies. La majoria porten la inscripció Kai Yuan Tong Bao, és a dir, ‘moneda inaugural’ (fig. 2). Aques·tes monedes foren les primeres a portar la inscripció final

Tong Bao, utilitzada en moltes monedes en èpoques pos·teriors. També es conserven algunes monedes del perí·ode de desunió subsegüent a la dinastia Tang, conegut com les Cinc Dinasties i els Deu Regnes (907·960). Els exemplars preservats al Museu reflecteixen la gran vari·etat de tipus i formes que van ser encunyats als regnes del sud de la Xina durant aquest període, especialment a través dels diversos tipus d’escriptura.

Monedes de la dinastia Song (960·1279) representen un gruix important del total de la col·lecció. D’aquest període s’han localitzat unes 200 peces. Aquestes mone·des destaquen per la qualitat del disseny cal·ligràfic en la inscripció, sovint escrita per un emperador. També es conserva un conjunt nombrós de monedes de la dinastia Qing, l’última dinastia de la Xina imperial. D’aquesta etapa s’han localitzat 164 monedes. Els Qing eren una dinastia manxú i, per tant, es consideraven estrangers invasors a la Xina. Algunes monedes d’aquest període combinen escriptura manxú i xinesa, en són un exemple les monedes del regnat del famós emperador Qianlong, anomenades Qian Long Tong Bao, en xinès, ‘moneda en circulació [de l’era] Qianlong’.

f igura 1Moneda-aixadademànecbuit.650aC-400aC(93x49mm)BMVB,núm.d’inventari2575.

f igura 2KaiYuanTongBao,dinastiaTang,621-718.(24mm)BMVB,núm.d’inventari2576.

Des d’èpoques pretèrites, l’explotació del camp ha reque·rit, en molts casos, la construcció d’infraestructures que tant servissin per adequar el terreny als cultius com per servir d’aixopluc als pagesos que havien de mantenir·los i treballar·los. El petit espai no només era destinat a per·sones, molt sovint es compartia amb animals.

La tècnica més fàcil i econòmica per fer aquestes infra·estructures era la construcció en pedra seca, ja que per als murs s’empraven les pedres i els còdols naturals que es trobaven en netejar els camps i les feixes. D’aquesta ma·nera, no es malmetia cap recurs de l’explotació i, fins i tot, s’aprofitava la pedra irregular sobrant de les zones de cultiu: un mètode totalment respectuós amb el medi i perfectament integrat en la natura.

Hom suposa que les construccions de pedra seca es generalitzaren arreu de la riba mediterrània amb l’es·plendor de les civilitzacions grega i romana, que im·portaren models d’orient, on ja se’n construïen fins i tot en època prehistòrica.

La majoria de les barraques daten del segle XVII en endavant, i sobretot del segle XIX, tot i que la seva cons·trucció fou comuna fins al primer terç del segle XX. Les

barraques les construïen els pagesos mateix i, en alguns casos, obrers especialitzats. La tècnica de la pedra seca, és a dir, la construcció amb pedra irregular, sense cap tipus de material de rejunt, morter o argamassa, és comuna arreu del món mediterrani, sigui quina sigui la geografia. A Catalunya, la construcció en pedra seca és present en tres grans grups, definits, en part, pels usos:

· Construccions que serveixen d’aixopluc, · Les que serveixen per a l’emmagatzematge d’aigua. · Les que són de producció artesana, com forns de calç, forns d’oli de ginebre, molins, etc.

Les construccions per excel·lència en pedra seca són les denominades barraques de vinya i olivera, que aga·faren aquest nom perquè eren els cultius que foren més freqüents, degut a la calor de la verema i l’enorme ex·tensió de les vinyes, sovint lluny dels llocs d’habitatge. A banda de les feines agrícoles, les barraques també es pogueren construir a raó d’altres oficis, per exemple: barraques de llenyataires, de carboners, de pagesos, pastors, caçadors, etc.

Les barraques de pedra seca

f igura 1Barraca11,deltermemunicipald’Olèrdola

1 2





No existeix cap tipologia específica en funció de l’ús, fins i tot podien estar diversificades en l’ús i compartides per diferents treballadors, en funció de les diferents tasques que calia fer al llarg de l’any, segons el calendari agrícola.

La tipologia arquitectònica de les barraques de pedra són de dos tipus: les circulars i les quadrangulars. La construcció d’aquests petits edificis, tant si són qua·drangulars com circulars, manté característiques abso·lutament comunes: pedres més grans per al mur exte·rior, col·locades de manera irregular, amb la cara plana al davant, i pedres més petites a l’interior, també amb la cara plana cap enfora. Entremig d’un i altre parament, amb un gruix que no superava els 15·25 cm, s’omplia l’espai amb pedres petites i grava o restes de terra na·tural. La inexistència de forjats és constant, i es cobrien, simplement, inclinant els murs cap al centre, amb un sistema de falsa cúpula que recorda sorprenentment algunes tipologies de monuments funeraris de l’anti·guitat. La porta se solia obrir a migdia o bé a orient, segurament per aprofitar l’escalfor i la termoregularit·zació del primer segment d’energia solar de cada jor·nada. La porta era l’única obertura de la cabana.

A Canyelles Degut al projecte de construcció i condicionament de l’Eix Diagonal de la C·15, es van documentar diverses estructures no catalogades, que es van veure afectades. Es tractava de cinc construccions de pedra seca relacio·nades amb el desenvolupament de pràctiques agrícoles: tres barraques i dos pous. Quatre es trobaven situades al terme municipal de Canyelles.

L’1 de juny del 2010, el tècnic arqueòleg dels Serveis Territorials de Barcelona va emetre l’informe favorable a la sol·licitud de desmuntatge de les barraques 11, 12 i 13, i dels pous 2 i 3, atès que les restes que es demanava po·der eliminar no tenien entitat patrimonial que en justi·fiqués la seva en valor; es van documentar de manera exhaustiva i la seva conservació era incompatible amb l’execució del projecte constructiu previst, i s’han inten·tat salvar els seus valors culturals.

La barraca de pedra seca 12, situada al terme municipal de Canyelles, en l’indret anomenat Costa Bernada, fou construïda en un marge d’un camp, molt a prop d’un mur de feixa al qual no arriba a adossar·se. Aquesta estructu·ra es va poder documentar durant les tasques de desfo·

f igures 3 i 4Barraca12,deltermemunicipaldeCanyelles

restació i desbrossament fetes a la zona per part de l’em·presa constructora Dragados.

La barraca 13 també estava situada a la Costa Bernada; l’estat de conservació era força dolent, ja que la coberta de l’estructura estava totalment enderrocada, així com el llindar de la porta.

Actualment, la barraca de pedra seca 12 s’ha extret del tram afectat pel nou traçat de la C·15, a l’espera de la re·construcció, dins el municipi de Canyelles, per tal de preservar un valor cultural i patrimonial del municipi.

Informació extreta de l’informe elaborat per Marta San-tandreu i Sergi Segura, de l’ATICS (gestió i difusió del pa-trimoni arqueològic i històric).

f igures 5 i 6Barraca13,deltermemunicipaldeCanyelles

ajuntament de canyellesÀreadeCultura





Conservació - restauració de l’obra pictòrica de la Masia d’en Cabanyes

mia marsé i ferrer Conservadora-restauradoradel’empresaTdARTFotografies:CarlesAymerich(CRBMC)

La Masia d’en Cabanyes, que actualment acull el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, té un important fons artístic format, entre altres objec·tes, per un gran nombre de quadres. Molts són obres de pintors catalans del segle XIX, com Ramon Martí Alsina i Joaquim de Cabanyes, però també trobem qua·dres d’autors europeus. Totes les obres provenen de la col·lecció particular de la família Cabanyes, la qual cosa fa que el conjunt pictòric tingui una doble importància: d’una banda, la qualitat de les obres per si mateixes i, de l’altra, la singularitat d’una col·lecció particular que reflecteix els gustos i les preferències culturals d’una família il·lustrada.

La matèria i la tècnica emprada varien en cada obra, però es poden diferenciar els quadres segons els mate·rials utilitzats en la creació. Trobem quadres fets sobre fusta, tela, cartó o coure. La major part estan fets amb pintura a l’oli. Les dimensions també varien segons l’obra. Predominen els petits formats, però també trobem quadres de grans dimensions. Tots porten marc, en al·guns casos es tracta de l’original, i això dóna a l’obra un interès especial.

L’estat de conservació de molts d’aquests quadres era deficient, degut, entre d’altres causes, a un mal emmagat·zematge i al pas del temps. Les patologies més evidents eren brutícia acumulada, vernissos oxidats, estrips, de·formacions i pèrdues de suport. Es va fer una selecció prèvia per tal d’agrupar les obres segons la importància i els grau de degradació i, a partir d’aquí, es va elaborar una llista encapçalada per les obres que necessitaven una res·tauració de manera més urgent.

Seguint aquest ordre de necessitat, i durant quatre fases, repartides entre els anys 2003, 2008, 2009 i 2010, s’han restaurat un total de cinquanta·quatre quadres, gràcies a diverses subvencions concedides pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i gestionades pel Consell Comarcal del Garraf. Totes les obres han estat intervingudes al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya a Valldoreix, les instal·lacions del qual disposen d’uns equipaments ideals per treballar, que faciliten el desenvolupament dels processos de restauració. La direcció dels treballs ha anat a càrrec de Maite Toneu Puig (CRBMC). La coordinació i l’execució de la restauració de les obres l’ha dut a terme l’empresa

TdART, formada per M. José Gracia Tarragona, Sandra Piris Ametller i qui signa aquest article, Mia Marsé Ferrer.

Per tal de poder explicar els processos de restauració portats a terme, he agrupat les obres per temes, ja que és la manera més entenedora i il·lustrativa, deixant de ban·da la selecció per etapes d’intervenció o per materials i tècnica pictòrica emprats. Així doncs, cal destacar sis temes diferents, que són: les escenes mitològiques, les escenes costumistes, la temàtica religiosa, els paisatges, els retrats i la natura morta.

Les escenes mitològiquesAquest grup d’obres està format per quadres de gran format, amb alguna excepció. La major part han estat fets al segle XVIII. La tècnica pictòrica utilitzada en tots els quadres d’aquest grup és la pintura a l’oli sobre tela. Quasi tots porten el marc original. És el grup on es troben els quadres amb un estat de conservació més deficient. En molts ha calgut portar a terme una fixació de la capa pictòrica, consolidació del suport, sutura d’es·trips, neteja, eliminació de vernissos oxidats, massillat i reintegració pictòrica.

Les escenes costumistes De fet, aquest grup està format per un nombre reduït de quadres. Tots tenen el mateix format i mida mitjana. L’època d’execució és el segle XVIII · XIX. La tècnica pic·tòrica emprada és la pintura a l’oli sobre tela. No conser·ven el marc original. El seu estat de conservació abans de la restauració era regular. Els processos aplicats són: fixa·ció de la capa pictòrica i neteja de la superfície pictòrica.

La temàtica religiosa És el conjunt més heterogeni i en el qual trobem més va·rietat d’obres. També es tracta, juntament amb els paisat·ges, del grup més nombrós. El format de les obres pot variar de molt petit a grans formats. Els materials emprats en l’execució són diferents; així, trobem com a suports la tela, la taula, el coure, el cartó... L’època d’execució són els segles XVIII · XIX. La major part estan pintats per autors desconeguts, no estan signats i se’n desconeix l’autor. La major part dels marcs són els originals. Els processos de restauració aplicats són: neteja, sutura d’estrips, consoli·dació del suport, fixació de la capa pictòrica, massillat i reintegració cromàtica de les llacunes.





Els paisatgesÉs el grup que acull més obres, totes de petit format. Quasi totes estan fetes al segle XIX per pintors catalans tan coneguts com Joaquim de Cabanyes o Ramon Mar·tí Alsina. La tècnica pictòrica utilitzada és l’oli i el ma·terial del suport varia segons l’obra: hi ha obres pintades sobre cartó, tela o fusta. Els marcs són els originals de l’època. L’estat de conservació és regular, ja que a molts només els ha calgut una neteja i, puntualment, en d’al·tres, la consolidació del suport i la sutura d’algun estrip.

Els retrats El format de les obres d’aquest apartat és mitjà, i cal des·tacar un retrat d’Alexandre de Cabanyes de cos sencer, pintant al seu estudi de París, fet per Sardà. La major part dels quadres d’aquest grup han estat pintats al segle XIX. Es desconeixen els autors de les obres. Cap dels quadres no està signat. Hi trobem marcs originals i nous. Els pro·cessos de restauració portats a terme són: neteja, sutura d’estrips, fixació de la capa pictòrica, massillat i reinte·gració cromàtica de les llacunes.

Natura mortaNomés hi ha un quadre amb aquesta temàtica, però, per la seva gran qualitat, mereix ser esmentat. Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela. El format és ovalat i les dimen·sions, 74 x 60,5 cm. Està signat per J. Serra (Joan Serra) i datat (1863). El gran realisme de la pinzellada fa que tin·gui un especial interès dins de la col·lecció.Prèviament a la restauració portada a terme en cadas·cuna de les obres, s’han fet una sèrie de processos que són tant o més importants que la mateixa restauració, com són l’analítica dels materials que formen l’obra, els mapatges de patologies i les fotografies d’inici, pro·cés i final. Igualment, cal destacar els processos portats a terme una vegada acabada la conservació de les obres, que són: la protecció dels reversos dels quadres amb una barrera física que preservi l’obra de l’acumulació de partícules de pols, entre altres coses, i el correcte l’embalatge i transport de les obres.

ConclusionsEl conjunt pictòric de la Masia d’en Cabanyes és una col·lecció i s’ha de tractar com a tal, intervenint les obres per separat, però tenint en compte els criteris de manera global.

L’estat de conservació de les obres és, en general, bo. La conservació · restauració practicada s’ha basat en la conservació preventiva.

El procés de restauració que s’ha portat a terme ha tingut com a objectiu garantir la perdurabilitat de la peça en el temps.

Els materials emprats en el procés de restauració són, en general, estables i reversibles.

Les condicions d’emmagatzematge i exposició s’han modificat per millorar, la qual cosa garanteix la bona con·servació de les obres.

AgraïmentsDepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,Consell Comarcal del Garraf, personal del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (Valldoreix),personal del Centre d’Interpretació Manuel de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú), família Cabanyes.

Acabo l’article animant totes les persones que estimin el nostre patrimoni a visitar la Masia d’en Cabanyes i l’ex·posició que alberga, per tal de poder apreciar de manera directa les grans obres que, durant aquest anys, s’han anat restaurant, moltes de les quals romanien a les sales de reserva sense veure la llum.

bibliograf ia

Sistemes de neteja aplicats a la conservació - restauració. Recull del curs impartit per Paolo Cremonesi i Ermi·nio Signorini.

Calvo, Ana. Conservación y restauración. Materiales, téc-nicas y procedimientos. De la A a la Z. Ediciones del Serbal, 1997.

Grimal, Pierre. Diccionario de mitología griega y romana. Ed. Paidós, 1997.





El bibliotecari Oliva

La gestió del fons bibliogràfic d’una biblioteca requereix, entre d’altres, tres feines fonamentals: la catalogació, la indexació i la classificació de cadascun dels títols que el formen. La catalogació és la descripció dels elements prin·cipals d’un document, com ara el títol, l’autor, l’editor i l’any de publicació. La indexació consisteix a atorgar·li una o diverses matèries, és a dir, a establir de què tracta el do·cument. Finalment, la classificació en facilita l’accés per matèries i el proveeix d’una localització dins de la biblio·teca. Aquestes feines fonamentals les duen a terme pro·fessionals en el camp de la bibliologia, que fan servir una sèrie d’eines i de directrius estàndards que han estat prè·viament consensuades pels organismes nacionals i/o in·ternacionals pertinents.

A finals del segle XIX, les tasques de catalogació, in·dexació i classificació d’un fons bibliogràfic tenien una estructura i seguien una lògica semblants a l’actualitat. No passava el mateix amb el perfil professional dels bi·bliotecaris ni les eines i les directrius utilitzades. A més, fins aleshores la majoria de biblioteques no eren d’accés lliure, els llibres romanien tancats dins d’armaris i la clas·sificació només servia per organitzar el catàleg de matè·

ries. Al segle XX, quan les biblioteques passen a ser d’ac·cés lliure, es comencen a ordenar els llibres amb alguna classificació per simplificar·ne la cerca als prestatges. En aquest entorn bibliològic, Joan Oliva i Milà va desenvo·lupar el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer durant vint·i·vuit anys, de l’1 de juny del 1883 al 5 de desembre del 1911, data de la seva mort.

Oliva, el primer bibliotecari de la institució, va haver de superar tres grans reptes: assolir una formació en bibliolo·gia, projectar un sistema de classificació per als fons d’una biblioteca en construcció i establir quin procés havien de seguir els llibres per ser accessibles, després, als usuaris.

Per superar el primer, va viatjar a París i a Londres amb la voluntat de conèixer el funcionament de grans biblio·teques, com ara la nacional de França, la del Museu Bri·tànic, la British Library i la municipal de Londres. En aquestes institucions va conèixer els sistemes moderns de classificació i conservació de llibres.

El segon repte, Joan Oliva l’assolí després d’estudiar l’obra d’A. Constantin Bibliothéconomie, ou, Nouveau manuel complet pour l’arrangement, la conservation et l’administration des bibliothèques (1841) i d’analitzar els

JoanOlivaiMilà.Retratd’estudifetenunmomentdeladècadade1880.FonsBMVB

SaladelecturadelaBibliotecaMuseuVíctorBalaguerafinalsdelsegleXIX.FotografiadeRafaelAreñas.FonsBMVB





El 8 d’octubre del 1937, la Conselleria de Governació i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya va eme·tre un decret ordenant la recomposició dels consistoris que no estaven constituïts correctament, decret que subs·tituïa el del 9 d’octubre del 1936. Aquesta modificació en els consistoris és una repercussió directa dels Fets de Maig del 1937 i de l’expulsió del POUM.

Els consistoris havien d’estar constituïts amb la mateixa proporció que ho estava el govern de la Generalitat de Catalunya, i això ocasionava molts maldecaps. La Genera·litat, per tal que es constituïssin de la manera que els ma·naven, determinava que els que no ho estiguessin no po·dien cobrar, per exemple, les despeses relatives al manteniment dels refugiats. A més, els ajuntaments tenien prohibit fer repartiments entre els veïns per tal de mantenir·los. Així doncs, estaven impulsats a constituir·se d’acord amb les condicions abans esmentades, ja que la liquiditat era pràcticament nul·la i no podien renunciar a les quanti·tats que els oferia la Generalitat. I, per si no fos poc, el govern de la Generalitat va endegar una campanya en què declara·va feixistes els ajuntaments que estaven mal constituïts.

El problema era que molts municipis no tenien cap

presència d’algun dels partits / sindicats que constituïen el govern de la Generalitat, per la qual cosa al final feien el que volien. Amb el decret del 9 d’octubre del 1936, els consells s’havien de constituir amb tres consellers d’erc, tres de la cnt, dos del psuc, un del poum, un de la Unió de Rabassaires i un d’Acció Catalana Republicana. Amb el nou decret, conseqüència de la reconstitució fruit dels Fets de Maig del 1937, els consistoris havien d’estar formats per tres consellers d’erc, tres de la cnt, tres del psuc, un de la udr, i un d’Acció Catalana Republicana. I aquesta norma sobta quan el govern de la Generalitat no tenia cap mem·bre de la cnt, ja que tots els caps visibles, en adonar·se que no podien manegar tant com abans dels Fets de Maig del 1937, van desaparèixer del govern i no van tornar mai més.

Cubelles va ser un dels municipis intervinguts durant la Guerra Civil, fruit de l’incompliment de les ordres vin·gudes de la Generalitat de Catalunya.

El 10 de maig del 1938, el conseller de Governació i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya, An·toni Maria Sbert, va signar una ordre per la qual es no·menava un comissari que havia de regir la vida política del poble. El Comissari seria, a partir d’aleshores, Joan

Comissaris municipals (1938-1939): Ribes del Penedès i CubellesRibes del Penedès i Cubelles van ser municipis intervinguts durant la Guerra Civil, fruit de l’incompliment de les ordres vingudes de la Generalitat de Catalunya. Des del mes de maig del 1938 i fins al gener del 1939, Florenci Claret i Joan Massip van gestionar els governs municipals en aquests dos municipis. núria jané orpíArxiuMunicipaldeCubelles

sistemes de classificació de diferents biblioteques del país. Les conclusions que n’extragué li permeteren arribar a formular dues propostes, una de classificació i l’altra d’es·tructura física del catàleg; adients ambdues a les caracte·rístiques dels fons de la Biblioteca Museu.

Per establir quin procés havien de seguir els llibres per ser accessibles, després, als usuaris, el darrer dels reptes per superar, Joan Oliva es va basar novament en els coneixements adquirits en els seus viatges a París i Londres, i en l’estudi de l’obra de Constantin. Per a ell, els tres fonaments d’aquest procés eren: la ubicació pro·visional, primer, i definitiva, després, dels llibres als armaris de la Biblioteca, la confecció d’una papereta (fitxa) de cadascun i la posterior inscripció al catàleg sistemàtic, i, finalment, la classificació i l’ordenació d’aquestes paperetes per matèries.

I encara va haver de superar un repte afegit. Al llarg de la seva vida professional, Oliva es veié obligat a compagi·nar la reflexió en l’àmbit teòric al voltant de com gestionar els fons de la Biblioteca amb l’aplicació pràctica de les ma·teixes reflexions, la qual cosa el dugué a plantejar·se sovint l’efectivitat dels seus raonaments. Dit d’una altra manera,

la seva feina no consistí únicament a aplicar unes tècniques bibliològiques, sinó que també va haver de desenvolupar·ne en funció de les característiques de la Biblioteca Museu.

En el moment de la seva mort, Joan Oliva havia cata·logat tots els llibres (gairebé 40.000 volums) i reunit els autògrafs i els documents, i la correspondència estava al dia. De llavors ençà, malgrat que la Biblioteca hagi passat per diferents etapes, la vigència de la feina feta per Oliva ha perdurat en el temps. Un exemple n’és el seu catàleg en fitxes, que encara es conserva.

El llegat professional d’Oliva ha estat, doncs, doble. D’una banda, el resultat de la seva feina ha estat útil per als professionals que l’han succeït a la institució, i, de l’altra, gràcies a la seva documentació podem saber com es resolgué l’organització d’una biblioteca, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a finals del segle XIX. Per tot això, s’ha insistit i s’insisteix que cal posar en valor la figura de Joan Oliva com un dels bibliotecaris de referència de la seva època al país.

miquel marzal i ortizBibliotecaVíctorBalaguer



Can Papiol: una casa en transformació constant

Massip i Salvador. El decret fou publicat al BOGC el dia 14 de maig del 1938, i deia el següent:

“Atès que ha transcorregut amb excés el termini assenyalat a l’article 6è del decret de 8 d’octubre darrer, sense que s’hagi pogut constituir legalment l’Ajuntament de Cubelles;

Atès que per tal que no quedin abandonades les funcions de govern i administració del poble de re-ferència, procedeix el nomenament d’un comissari municipal;

Vist l’esmentat decret del 8 d’octubre darrer, i altres disposicions pertinents i en virtut de les atri-bucions que se m’han atorgat pel susdit decret,

He resolt: És nomenat comissari municipal de Cubelles el funcionari de la Generalitat Joan Massip i Salvador, el qual, d’acord amb l’article 6è del decret del 5 d’octubre darrer, assumirà totes les funcions reservades a l’alcalde i a l’Ajuntament, i podrà re-querir, en cas necessari, l’ajut de totes les autoritats per portar a terme la comesa que se li confia.”

Sant Pere de Ribes –aleshores Ribes del Penedès– fou un altre dels municipis que presentava irregularitats i al qual el govern envià un comissari. Fou publicat en el mateix DOGC que l’anterior, tot i que l’ordre correspon al dia 12 de maig. En aquest cas, el comissari fou Florenci Claret i Casadesús, que havia estat elegit alcalde d’ERC a Súria a les municipals del gener del 19341. Ribes del Penedès, a banda de la constitució irregular, també presentava ir·regularitats administratives i en la comptabilitat, i així s’explicita a l’ordre, que diu el següent:

“Amb motiu d’una inspecció administrativa efectu-ada a l’Ajuntament de Ribes del Penedès, s’ha com-provat l’existència d’una sèrie d’irregularitats en el funcionament del municipi, les quals afecten direc-tament la seva constitució orgànica per no estar constituït de conformitat amb les disposicions vigents i, a més, la seva gestió administrativa i la compta-bilitat palesen una evident infracció de les normes legals que regulen l’administració local;

Atès que els esmentats fets constitueixen un mo-tiu de suspensió de l’esmentat Ajuntament i fa ne-cessària l’adopció d’un criteri ordenador en la seva marxa administrativa, que avui es troba en complet abandonament;

Atès que de les actes de les sessions celebrades per l’Ajuntament es dedueix responsabilitat per al Con-sell en ple, sens perjudici de les que calgui exigir per via judicial;

Fent ús de les facultats que m’atorga el decret del 8 d’octubre del 1937,

He resolt: Són suspesos en l’exercici del càrrec l’al-calde i tots els consellers de l’Ajuntament de Ribes del Penedès, i és nomenat comissari municipal d’aquell poble el funcionari Florenci Claret i Casadesús, el qual, de conformitat amb l’article 6è del decret del 8 d’octu-bre proppassat, i mentre no es constitueix el nou Ajun-tament, assumirà les funcions reservades a l’alcalde i a l’Ajuntament, assessorat, sempre que ho estimi conve-nient, per una Comissió de la qual podran formar part els representants de cadascuna de les organitzacions polítiques i sindicals que s’esmenten en aquell Decret, que regula la constitució dels Ajuntaments.”

SegonsinformaciófacilitadaperAmadeuOlives,FlorenciClaret(Súria1901-PradadeConflent1951),foumembredestacatdelCírcolRepublicàd’Esquerresielegitalcaldealeseleccionsdelgenerdel1934.FoususpèsdecàrrecdesprésdelsFetsd’Octubreiretornàal’alcaldiaelfebrerdel1936.AlcaldedurantlaGuerraCivil,finsquefoucridatafiles.S’exiliàaFrança,primeralcampd’Argelersidesprésaunbatalló

detreballadors.AcabadalaIIGuerraMundial,muntà,ambelseugermàAndreu,unaserradoraaOsserais’instal·làaPradadeConflent.‘Fa70anysdelnefast18dejulioldel1936’.PerAmadeuOlivesiJosepPeramiquel.Dins:ElSalí,juliol-agost2006,pàg.22-36.

quadern central


quadern central


Les portes del Museu Romàntic Can Papiol s’han tornat a obrir, aquest any. Ho han fet cinc anys després d’haver estat tancades perquè les bigues estructurals de l’edifici estaven afectades a conseqüència d’un atac xilòfag (tèrmits i corcs), que les havia buidat per dins. Durant aquest període, s’ha fet una immersió a l’esquelet de la casa i s’ha aprofitat per intentar teixir una seqüència històrica de les actuacions sobre l’immoble. Amb les entranyes de la casa destapades, es podia discernir millor quina era la part original i quina havia estat l’evolució gradual de les ampliacions. Aquesta recerca ha permès aprofundir en el coneixement de la història de Can Papiol i les seves múltiples dependències.

L’entrada principal, la biblioteca, la sala i alcova imperi, la sala de ball, el dormitori del llit de plata, el celler, el jardí, etc. són espais que formen part de l’avui Museu Romàntic Can Papiol. Però sempre han estat així, aquestes estances? Han patit transformacions al llarg de la història? Continuen mantenint la seva funció inicial en aquest moment? L’estudi de la documentació històrica, les obres estructurals en l’edifici i una mirada aprofundida de l’arxiu fotogràfic –datat entre els anys 1959 i 1961– ens ha possibilitat donar respostes a preguntes que ens formulàvem. Estem segurs que tan sols n’hem pogut constatar una part, i que molts altres interrogants queden oberts. Anem per parts.

La històriaCan Papiol és una casa pairal construïda entre el 1790 i el 1801 per encàrrec de Francesc de Papiol i Padró, home de gran prestigi social, advocat i també polític, hereu d’una família be·nestant provinent de l’Arboç que s’havia instal·lat a Vilanova i la Geltrú a meitats del se·gle XVII. El casal dels Papiol simbolitza el poder d’una família terratinent de principis de segle que administra les abundants terres de la seva propietat, algunes directament adquirides i d’al·tres d’aconseguides a través de pactes matrimo·nials estratègics. A la mort de Francesc de Papi·ol, sense fills (no es va casar mai), el gran edifici de quatre plantes que havia manat aixecar passarà a mans de la família Rubinat a través de la seva germana, Josefa de Papiol. Traspassats els tres fills de Josefa, també sense descendència, l’herència passarà a mans de la família Torrents per via de la germana menor, Maria Lluïsa de Papiol, que, amb l’enllaç amb un Torrents, havia engrandit ostentosament el patrimoni familiar. Els Torrents seran els propietaris de Can Papi·ol durant diverses generacions, fins que, el 1959, la Diputació de Barcelona compra l’immoble a un dels descendents, Ignasi de Torrents, per convertir·lo en secció del Museu Romàntic pro·vincial (juntament amb el Museu Romàntic Can Llopis de Sitges). Finalment, l’any 1961 s’inau·gura com el Museu Romàntic Can Papiol1.

El segle XIX és una època de grans reformes socials, econòmiques i polítiques. Comencen a desaparèixer els valors de l’Antic Règim, que estaven basats en la preponderància de l’Esglé·sia, del poder reial i de la noblesa. Aquest sis·

tema va ser reemplaçat progressivament, a través de les reformes liberals, que van donar cabuda a altres grups de poder emergents, com la burgesia industrial, els professionals liberals i els grans comerciants. En aquest context de canvi, es pot afirmar que Can Papiol és cons·truïda per una família encara vinculada a la terra. L’hereu, Don Francesc, és un home solter, extremadament religiós, de gran cultura i eru·dició, apassionat de les lletres, que vivia de les rendes que li proporcionava el seu bast patri·moni. Sabem que vivia acompanyat de la seva mare, Maria Càndida de Padró. Posteriorment, l’immoble passarà a descendents. Durant el Règim liberal, diferents membres de la casa Papiol ostentaran càrrecs públics importants, com és el cas de Marià Rubinat i de Papiol, que va ser alcalde primer de l’Ajuntament de Vila·nova entre gener i agost del 18142. Veient aques·ta nissaga familiar, podem pensar que la casa no va canviar en tota la seva història? Que ca·dascuna d’aquestes famílies no va adaptar l’im·moble als gustos de l’època i a les seves pròpi·es necessitats? No fem nosaltres reformes quan heretem una propietat d’algun familiar, adap·tant·la a les nostres comoditats? Això és pre·cisament el que ha viscut durant tot aquest temps Can Papiol. Una transformació contínua, amb reformes que van des de l’afectació de l’estructura constructiva, fins a d’altres de me·nors, com l’adquisició o la substitució del mo·biliari o els canvis d’ús d’una estança.

En aquest article, explicarem algunes de les reformes fetes, posant de manifest les trans·formacions que hem pogut constatar. Són

1 Extret del llibre ‘Família i context. La casa Papiol i la Vilanova de la primera meitat del segle XIX’, Toscas i Santamans, Eliseu. Primera edició, 1999, Vilanova i la Geltrú.

2 Extret del llibre ‘Família i context. La casa Papiol i la Vilanova de la primera meitat del segle XIX”, Toscas i Santamans, Eliseu. Primera edició, 1999, Vilanova i la Geltrú.

3 Molí d’oli

ignasi solerTècnicOrganismeAutònomLocaldePatrimoniVíctorBalaguer

quadern central


quadern central


exemples que mostren l’evolució continuada tant de les famílies que habiten la llar, com de la mateixa arquitectura de la llar en funció de les persones que hi viuen. Així doncs, parlarem especialment de tres espais que han viscut va·riacions significatives a l’interior: l’ampliació de la zona del dormitori del llit de plata i la cambra de bany, l’antic passadís que comuni·cava el dormitori del llit de plata amb la galeria, i les reformes del jardí l’any 1962.

Les reformesAmpliació del dormitori del llit de plata i la cambra de banyEn el moment en què calia començar les obres, Maria Lluïsa Orriols, tècnica del Museu, va fer una nova catalogació dels fons documentals de la casa per conservar·los en lloc segur fins que s’acabessin les reformes. Va ser llavors que li van arribar a les mans uns plànols antics de la casa, sense datar. Gràcies a ella, es van tempo·ralitzar al voltant de l’any 1850, sense poder donar aquesta data com a definitiva. En aquests plànols s’observa com, en l’espai que avui dia és ocupat pel dormitori del llit de plata i la cam·bra de bany, a la planta noble, amb anterioritat hi havia existit un trull3que no pertanyia a la casa (i que, possiblement, va ser adquirit al vol·tant de la data mencionada per fer ampliacions). Aquest trull, per la seva gran alçada, ocupava la planta baixa i el primer pis. Per molt que la se·nyora Orriols, a través de la recerca als arxius parroquials i del castell de la Geltrú, l’estudi d’arquitectes Magí Gual, representat en la figu·ra de Marcial Grande i jo mateix, vam intentar

Imatgeactualdelagaleria,ambunadecoracióméssòbria

Alafotografiadelapàginaesquerraespotapreciarlazonadeltrull,diferenciadadelasimetriadelarestadelacasa.

posar llum a aquest fet, fins ara no hem trobat cap indici que ens pugui donar una pista de com i quan es va produir aquesta transformació. Sa·bem que, en el moment que es construeix la casa, el carrer de les Premses (carrer al qual dóna aquest espai) estava tallat i no tenia sortida. Va ser amb posterioritat que el pas es va obrir fins al raval de la Pastera. L’únic fet que tenim clar és que tant el dormitori com el bany no forma·ven part de la casa original, i que van ser un afegit posterior que va haver de fer algun dels descendents del senyor Papiol. I això ho podem corroborar amb una simple mirada a la façana exterior que dóna al carrer de les Premses. Si hi parem atenció, es veu que, a la part final, l’edi·fici deixa de tenir la simetria que es troba a la resta. Aquest canvi va ser remarcat amb l’ober·tura del museu, l’any 1961, a l’hora de pintar la façana, deixant l’espai ampliat, diferenciat de l’edifici original.

El passadís i la galeriaTambé situat a la planta noble, entre la capella i l’alcova de malalts, existia un passadís que co·municava el dormitori del llit de plata · cambra de bany · alcova del general Suchet amb la ga·leria. Segons s’explica, aquest passadís el feia servir l’amant del general Suchet (un militar francès que es va allotjar a Can Papiol el 1813, en el període de la Guerra del Francès). Passant per aquest espai, evitava ser vista per la resta del personal de la casa, ja que, a través de la galeria, s’accedia a unes escales exteriors que donaven al pati. En aquest cas, es tracta d’una reforma que va ser feta en el moment del canvi de casa

a museu, entre el 1959 i el 1961. Avui en dia, encara es conserva una part del passadís, que no és visitable per al públic, i que queda ama·gada just darrere de la capella. A més, aquest passadís també tenia un accés directe a la cape·

quadern central


quadern central


lla que també ha desaparegut. A la galeria, avui en dia hi ha pintada, entre els accessos a la ca·pella i l’alcova dels malalts, una porta, com a memòria històrica d’aquest antic connector.

Precisament a la galeria, també observem afe·gits de la mateixa època, així com un canvi en la decoració de l’espai. En lloc de la gran quantitat d’objectes col·locats per les famílies que hi van viure, amb l’obertura del museu això es canvia per un ambient més auster i menys moblat. Pel que fa a les remodelacions, es deixa una obertu·ra a l’exterior que no existia. Aquesta obertura es fa un cop inaugurat el museu, i s’aprofita per ampliar la terrassa de la planta noble.

Reformes del jardíPer posar un exemple de reforma en el perío·de en què el museu ja no està en mans de la família, sinó que és obert al públic, podem parlar de la reforma del jardí, datada l’any 1962. L’aspecte que conservava l’espai fins aquesta data era més similar a un hort que a un jardí romàntic. Hi havia una explanada de terra amb alguns arbres fruiters i un antic pou situat al costat de la zona els porxos. Amb la transfor·mació, s’optarà per apropar·se més a un jardí típic del segle XIX (de gust més aviat francès), amb xiprers que envolten el camí central i altres plantes més decoratives, així com la construc·ció d’un llac on nedaven dos cignes. Durant aquest temps, també es recuperen elements neoclàssics utilitzats habitualment durant el segle XIX, amb una estètica similar a l’orna·mentació de la façana principal. Es tracta de la

construcció d’un petit estany, i també es va col·locar una escultura de cos sencer d’un per·sonatge clàssic, Hèrcules, en una estructura formada per quatre columnes exemptes i dos alts relleus en marbre. Amb la construcció de l’estany, es va eliminar una antiga escala exte·rior que connectava la zona de la galeria de la planta noble amb el jardí (recordem el passadís pel qual sortia l’amant del general Suchet i que baixava al jardí per aquestes escales).

Imatgedeljardíenelmomentdelasevainauguració,l’any1962

Alafotografiadelapàginaesquerraespotveurelagaleriaabansdesermuseu,senselaportaal’exterioriplenademobles

quadern central


De ben segur que Francesc de Papiol no s’havia imaginat mai casa seva com el que és avui en dia, un museu. I el mateix podem dir dels seus descendents. La seva gran casa pairal, situada en ple carrer Major, al centre de Vila·nova i la Geltrú, amb el pas dels anys s’ha convertit en un espai que, en lloc d’administrar les terres familiars, s’encarrega d’explicar la història de la seva família i els costums del segle XIX. Fins a nosaltres ha arribat aquest gran regal, i és el nostre deure saber·lo con·

servar i ensenyar. Però no és menys important saber·lo interpretar i continuar investigant el seu passat. Cal comprendre que moltes d’aquestes reformes es van fer responent a la necessitat de transmetre als visitants un viat·ge a una casa senyorial del segle XIX, facilitant el discurs. Com serà Can Papiol d’aquí 200 anys? Que la casa continuï la seva evolució, però que no perdi el seu esperit d’obrir·nos una finestra al passat per entendre el present i construir el futur de la nostra història.

El juny d’aquest 2011, el Museu del Ferrocarril de Catalunya va començar una nova etapa quant a l’àmbit de la comu·nicació, posant en marxa una nova plataforma (http://blogmuseuferrocarril.com/). Es tracta de permetre una major fluïdesa en la difusió de les notícies i les activitats que organitza el Museu, i alhora facilitar la participació i la interacció entre el Museu i els seus seguidors. L’objectiu ha estat apropar·se als centres educatius i de lleure, als aficio·nats i al conjunt de la comunitat, de manera que tothom conegui i pugui interactuar i obtenir informació de l’actu·alitat i de les novetats, tant del Museu com del patrimoni històric ferroviari a Catalunya, mitjançant canals propis de Facebook, Flickr, Slideshare i YouTube.

Si bé fa molts anys que el Museu compta amb un lloc web (www.museudelferrocarril.org), que inclou informa·ció diversa sobre l’equipament, el desenvolupament i la història ferroviària, la implantació d’aquesta nova porta

d’entrada a través dels canals 2.0 ha representat una apos·ta de la institució per guanyar visibilitat i convertir·se en un potent vehicle d’intercanvi i difusió. L’actuació s’inclou dins d’una nova etapa de dinamització del Museu, que es va iniciar l’1 de gener del 2011, data en què va prendre una projecció més àmplia com a centre de referència cultural i patrimonial del tren al nostre país, en passar a anomenar·se oficialment Museu del Ferrocarril de Catalunya.

El món està immers en una nova realitat que afecta diversos àmbits, i un d’ells és la comunicació. Internet i les noves tecnologies (TIC) han contribuït de manera de·cisiva a globalitzar la informació. Fa anys que les TIC han entrat a formar part dels sistemes de treball de les insti·tucions, les empreses i les persones, en major o menor mesura. Tot i que sempre surten veus que declinen la utilització indiscriminada i a vegades excessiva de certes eines, el cert és que no es pot girar l’esquena als avenços

ElMuseudelFerrocarrildeCatalunya2.0


EstatdeljardíenelmomentdelasevacompraperlaDiputació





tecnològics, si es vol formar part del teixit empresarial, institucional i social del moment, de manera que s’ha hagut d’optar per fer servir nous models, més en conso·nància amb els temps que vivim. Avui en dia, tan impor·tant és el que es diu com el canal que es fa servir o les eines que s’utilitzen per dir·ho.

Si féssim una revisió dels plans de comunicació de conegudes institucions, a part de fixar els objectius, aten·dre les necessitats de la seva marca i dissenyar les millors estratègies que cal seguir, segur que trobaríem, entre les vies per aconseguir les fites marcades, les noves eines que la tecnologia digital ens ha posat a l’abast avui en dia. Això inclou pensar per endavant que la base de la comuni·cació ha canviat, i el que abans era un sistema unidirec·cional d’informació, ara s’ha convertit en un diàleg en el qual participen elements diversos, tant de l’interior com de l’exterior de la institució. Convé significativa·ment, doncs, conèixer els interessos de tots aquells elements que són externs, però que, clarament, demos·tren que la nostra institució els interessa.

Els museus no han estat aliens a aquesta realitat i, en el seu cas, amb la comunicació digital, ja no es parla dels visitants, sinó que es parla amb ells. Per tant, es tracta de desenvolupar informació que faciliti un nou tipus de con·versa i connecti la institució amb el seu públic, tant si la visiten físicament com si la visita és virtual, la qual cosa és una manera d’arribar a totes aquelles persones que no es troben en l’entorn geogràfic i que de cap altra manera no podrien accedir a l’equipament.

En qualsevol cas, com diu la saviesa popular, la qües-tió és l’ús i l’abús, o bé podríem dir, en aquest cas, la manca d’objectius i la planificació errònia de les estra·tègies comunicatives. El Museu del Ferrocarril no vol quedar·se en la utilització per se de les noves eines di·gitals, sinó que aspira a transmetre i compartir amb el

públic els seus valors. El tren, que ha estat un factor significatiu dins la història contemporània, genera emo·cions i, per tant, una major relació i connexió amb les persones. És un dels elements de cohesió en el terri·tori, i també d’identitat dins la comunitat. La nostra vocació digital va molt més enllà de difondre únicament les activitats i visites per a escoles, per a famílies i grups, les trobades anuals, etc. El que ens agradaria és poder comunicar, a més, el que ha significat i encara repre·senta aquest mitjà de transport per al nostre país.

En aquesta línia, a través de l’Àrea d’Educació treballem per crear sinergies i noves possibilitats de col·laboració amb l’àmbit de l’ensenyament, on també han canviat molt les formes de treball amb els alumnes. El Museu del Fer·rocarril de Catalunya, que, conjuntament amb el Museu Víctor Balaguer, cada any preparem les Converses d’Es·tació, o jornades de debat adreçades als professionals dels museus i de l’educació, al febrer del 2012, amb la col·laboració de Viquipèdia, estem organitzant les següents Converses, amb el tema Museus locals + Viquipèdia = Èxit educatiu, en les quals es posarà de manifest com les TIC també poden ajudar a incentivar i implicar els alumnes de les edats més difícils.

ana grande jiménezCapdeComunicacióiEducacióMuseudelFerrocarrildeCatalunya

Quan, el dia del Corpus del mes de juny passat, la gent de Sitges passejava pel poble admirant les catifes de flors que els veïns havien preparat durant la nit, en arribar al Cap de la Vila, van poder identificar, com a motiu prin·cipal de la decoració de la plaça, una de les taules de lec·tura de la Biblioteca fent d’altar, acompanyada de dues cadires. I, de seguida, els va venir el record d’aquelles vegades que s’hi havien assegut, ja que eren les mateixes amb què la nostra Biblioteca es va inaugurar, el mes de juny del 1936. En complir 75 anys de vida, la Biblioteca va rebre l’honor i la responsabilitat de guarnir la catifa del Cap de la Vila. Avis, pares i mares, fills, néts... Generacions de sitgetans que han après a llegir i han fet seus aquests mobles entranyables i aquest vell edifici es van sentir també formant part de la modesta i sentida celebració.

Aquell 14 de juny del 1936, la Generalitat de Catalunya, responent a les peticions de l’Ajuntament de Sitges, va fer realitat un vell desig dels sitgetans. Es tractava de continu·ar el camí marcat en política cultural per la Mancomunitat de Catalunya, entre el 1914 i el 1923, per a la qual estendre una xarxa de biblioteques i de centres escolars pel nostre país era fonamental per fer·ne possible la modernització.

La inauguració de la nova Biblioteca va coincidir amb el cinquè aniversari de la mort de Santiago Rusiñol, perso·natge de qui porta el nom, i es va dur a terme conjuntament amb l’obertura del Maricel. Com a seu es va triar la casa particular de Miquel Utrillo, edifici noucentista que ell ma·teix va fer construir, l’any 1915, i on va viure uns anys.

La seva personalitat i la seva importància provenen de dos trets fonamentals: en primer lloc, està situada en un edifici singular, al bell mig del nucli antic de Sitges, que crida l’atenció ja abans d’entrar·hi; d’altra banda, a més d’oferir els serveis i les funcions de qualsevol altra bibli·oteca pública, és a dir, facilitar l’accés a la informació, do·nar suport a la formació, fomentar la lectura, ser un dels motors culturals municipals i ocupar un espai en el temps de lleure dels ciutadans, conserva un singular i valuós patrimoni documental, format per fons especials, alguns d’ells fundacionals, que l’han convertit en una reconegu·da biblioteca especialitzada en els moviments artístics i literaris de finals del segle XIX i principis del XX, com ara Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme.

Aquests fons especials, que constitueixen les Joies de la

75anysdelaBibliotecaSantiagoRusiñol

CatifaialtardelCorpusdel’any2011alCapdelaVila,fetsperlaBibliotecaSantiagoRusiñol.Eldibuixreprodueixlarajoladelpatiiunafinestradelafaçana.L’altarésunataulaambduescadiresdelasaladelectura





Biblioteca, els ha anat rebent de llegats i donatius diversos, al llarg d’aquests 75 anys, i els documents que els formen són de tipologies diverses: llibres, cartes, fotografies, cartells, dibuixos... Destaquem·ne el llegat Cau Ferrat, dipositat pel Patronat del Cau com a fons fundacional, i que té en els Cartells i en els tres Àlbums de records, confeccionats per Rusiñol mateix, les peces més preuades; el Fons Utrillo, biblioteca privada de la família, amb documents relatius a la construcció del Palau Maricel i del Poble Espanyol, la correspondència de Miquel Utrillo i la col·lecció de revistes d’època, com Forma i Pèl i Ploma. Esment especial per a la Col·lecció Local, amb documents relatius a Sitges i les co·marques del Garraf i el Penedès, i una col·lecció única d’obres d’autors locals; l’Hemeroteca Local, cent trenta·quatre anys de premsa sitgetana fornida amb donacions; el fons d’Eme-rencià Roig i Raventós, obra literària sobre la història de la marina catalana, dibuixos de vaixells i altres temes mariners, donada pel seu germà Josep a la seva mort, i, finalment, el fons de Frederic Malagelada i Benaprés, amb llibres, ma·nuscrits i obra gràfica de la família Benaprés.

Però aquest aniversari no el celebrem mirant nostàlgi·cament al passat; la Biblioteca Santiago Rusiñol té davant seu el repte de transformar·se en la biblioteca que han de fer servir els usuaris del segle XXI. En primer lloc, cal arreglar l’edifici; 75 anys són molts anys per a un edifici molt poc reformat des de la seva construcció i que, recor·dem·ho, tenia com a finalitat ser un habitatge particular, i no pas un edifici obert a tothom i tan especialitzat com ho és una biblioteca pública. En segon lloc, fer·lo créixer; ens ha quedat, certament, petit, sobretot perquè l’aparició de nous suports audiovisuals, el creixement del públic infantil i juvenil i la incorporació de les consultes i el tre·ball fent servir les xarxes virtuals reclamen la redistribució dels espais, fer·los aptes per a totes les tipologies de do·cuments i tot tipus de suport i preveure la possibilitat

d’incorporar serveis nous. A més, la Biblioteca fa anys que s’ha convertit en un referent cultural de la vila, ja que acull tota mena d’actes, presentacions de llibres, conferències i exposicions al seu entranyable pati noucentista.

Som conscients que aquesta necessitat fa temps que és una preocupació de les dues institucions de les quals de·penem, tant del nostre Ajuntament com de la Diputació de Barcelona Les solucions no són senzilles ni de ràpida realització, però estem esperançats i il·lusionats davant les perspectives de futur que, a mig termini ,s’obriran, amb el desig i la certesa que noves generacions celebrin molts més aniversaris de la nostra Biblioteca Santiago Rusiñol.

núria amigó fornellsBibliotecaSantiagoRusiñoldeSitgesDirectora

DuesdelessalesdelaBibliotecaactualment:LolitaMirabentiA.deSemir(Foto:JordiPol)

FaçanadelacasareformadaperMiquelUtrilloihabitatgeseu(c.1915).Apartirdel1936ifinsal’actualitat,seudelaBibliotecaSantiagoRusiñol.Col·leccióRoisin(IFFC-ACM.9.8829)





Les bastoneresEl dia d’estrena, les bastoneres eren un sac de nervis. Aquells bastons no tenien res a veure amb els actuals, i les picades de dits van ser freqüents. Amb la primera prova superada, l’agrupació va continuar els assajos al local de l’Esplai l’Esquitx, i a la plaça del Mercat. A l’estiu, la colla ja ballava perfectament. La bona resposta de la gent i dels joves va permetre crear dues colles de bastons, en funció de l’edat. La il·lusió va continuar creixent, i el director d’aleshores, Siscu Rossell, va convèncer els gra·

llers Pere Sella, Pinyu i Jordi Martí per tal que composes·sin una música inèdita, i ell mateix va crear una nova coreografia. Aquest és l’actual Ball de Cubelles. Pujades i baixades en el nombre de balladores van fer que, durant algun temps, hi hagués una colla, però el 2001 se’n va formar una més, arribant a tres: la Vella, la Nova i la Jove. Les tres colles es van mantenir un temps, però una dava·llada va fer que quedessin les dues colles que hi ha actualment: la colla gran i la colla petita.

La DragaEl 1990 es va gestar la idea que Cubelles tingués un drac propi, i es va demanar a la il·lustradora Pilarín Bayés que dissenyés un drac diferent. I ho va fer: va dibuixar una fe·mella embarassada i de color rosa. El pas de la il·lustració a la realitat es va encarregar al sitgetà Genís Muntaner, i es va estrenar el 21 d’abril del 1991. La Draga es malmetia molt, a cada sortida; això, i que a una part important dels inte·grants de la colla no els agradava, va fer que s’apartés. El 1998 s’estrenà el Viagrot i dos anys més tard la Draga seria restaurada i destinada a bèstia de protocol, ja sense foc.

El Ball de DiablesLa colla de diables de Cubelles es va crear per tal d’acom·panyar la Draga, i van fer la primera sortida per la Setma·na Cultural del 1991. Els inicis van ser difícils, ja que ningú no tenia coneixement de foc i pirotècnia, i van anar apre·nent·ne sobre la marxa. El 1995, els diables van tenir ves·timenta nova, que es va encarregar a l’artista Jocelyne Mar·mottan. Amb el Viagrot es va formar una colla de diables de joves. Els diablets es van constituir com a colla el 2002, tot i que abans ja actuaven com a espontanis. El 2006, un artesà de Vallirana va crear nous vestits per als diables.

A finals dels anys vuitanta, tres cubellencs van promocionar la creació d’una colla bastonera i de Ball de Diables: eren Joan Cuscó, Núria Fonoll i Joan Vidal, que veien que faltava quelcom per acompanyar els gegants Abdon i Assumpta. Era una època en què hi havia inquietuds, ganes de fer coses i il·lusió per tirar·les enda·vant. Així és com, l’abril del 1991, es van estrenar colla bastonera, la Draga i el Ball de Diables.

1Aquestarticleésunresumdel’articlepublicatalprogramadelaFestaMajordeCubellesdel2011,articleelaboratperAnnaMorcilloiGemmaSánchez,amblacol·laboraciódeNúriaFonoll

20anysdefocicopsaCubelles

BalldeDiablesilaDraga,alaplaçadelMercat,durantlaFestaMajordel1992





El ‘Ball dels picarols’Té l’origen a la Catalunya central i formava part de pràc·tiques màgiques per expulsar els mals esperits i allunyar les malvestats de les cases. El Ball dels picarols a Canyelles va sorgir el 2008, i el vestuari són pantalons i camisa blan·ca, mocador blau amb rivet blanc i picarols als turmells.

Els Canyafocs, els Diables de Canyelles La celebració anual dels Canyafocs és el 14 de maig, i res·pon a la llegenda sobre els diables i la caiguda d’un me·teorit, l’any 1861. L’any 2010, es va fer la celebració del desè aniversari de la colla fent una exposició de fotos i d’elements pirotècnics al teatre de Canyelles.

El ‘Ball de panderos’També neix l’any 2008, i el vestuari era faldilla i jersei blanc amb camalls verds i faixa verda. L’any 2009, es va canviar per l’actual: pantalons i camisa blanca amb una faldilleta de color rosa i picarols al turmells (camalls), un de color rosa i l’altre de color lila. La faixa és de color lila.

El grup dels bastoners de Canyelles Van gestar·se el 2007 i es van estrenar per la Festa Ma·jor de Canyelles l’any 2008, amb vint balladors. Es ca·racteritzen per ser un grup de balladors mixt. Com a ball propi tenen la Passada de nou. El vestuari consta de ca·misa i pantalons blancs, faldellí taronja amb rivets de color negre, mocador de pit a joc amb la faldilla, faixa negra, camalls taronges, picarols als turmells i esparde·nyes de betes negres.

El dracs de Canyelles: a l’article de l’apartat de la miscel·lània fem esment dels orígens de la colla.

‘La Patusca’. És un ball originari de Canyelles que es va recuperar per la Festa Major del juliol del 2009. Data del segle XIX i es feia quan s’havien segat les últimes espigues de blat. El vestuari es compon d’un jersei blanc, un mocador a ratlles amples, en forma de mantó, faldilla de color gris perla i mostassa, enagos i espardenyes de beta de color turquesa. Cada balladora porta una bran·queta d’espígol als cabells. Hi ha dos elements importants: un barret de palla amb unes banyes, que es fa servir a la part parlada del ball, i una forca.

Les bastoneres i els bastoners infantils El vestuari consta de camisa i pantalons blancs, faldilleta vermella amb rivets de color verd i negre, mocador de pit a joc amb la faldilla, mocador al cap vermell, faixa negra, picarols als turmells (camalls) i espardenyes de betes negres. Actualment, tenim els ball de bastons in·fantil, que va sorgir el 2008, i les bastoneres, un ball adult format per dones que va sorgir el 2009.

Enguany, pels volts del mes d’abril, es van instal·lar dues vitrines dins de la sala multicultural per tal d’exposar de manera permanent els elements culturals i festius del municipi. Alhora, es van dissenyar per tal de conservar i preservar, principalment, els gegants Elisabeth i Joaquim i el gegantó, en Genet, de Canyelles. Actualment, hi ha els gegants i els capgrossos, i falta exposar els diferents vestits de cada ball, així com els seus complements.

Durant aquest 2011, s’han fet dues exposicions tem·porals, una per la Fira de Santa Llúcia i l’altra per la Set·mana Cultural del mes d’abril. Canyelles, actualment, disposa del següent patrimoni immaterial:

Els gegantsSón figures modernes, però lligades a la història del mu·nicipi, ja que representen Joaquim de Terré i Pons i la seva dona, Elisabeth de Ciurana, personatges que aparei·xen citats com a barons de Canyelles l’any 1627. Primera constància documental que a un senyor de Canyelles se li reconegui el títol de baró. Els gegants foren batejats el 20 de juliol de l’any 1996 per mossèn Jordi Bertran. Fo·ren construïts per l’escultor Ramon Aumedes, del taller

Sarandaca, de Granollers. El Joaquim, per Festa Major porta a la mà un pergamí on surt reflectit per primera vegada el títol de baró de Canyelles. Pesa 36 kg i fa 3,60 metres. I l’Elisabeth porta a la mà el ram de donzella del seu casament, pesa 33 kg i fa 3,30 metres.

El gegantó de Canyelles En Genet de Can Xum va ser construït a partir d’una his·tòria local que ve a ser un reconeixement a tots els Joans i a totes les generacions de famílies que han tingut algun Joan. En Genet fou batejat el 20 de juliol de l’any 1997. Fa 2 metres i pesa 15 kg; fou construït per Ramon Aume·des, del taller Sarandaca.

Per Festa Major, en Genet porta a la mà un coet, un blanc francès, ja que fa referència a la pirotècnia, un dels elements més emblemàtics del poble.

ExposiciódelselementsdelaculturapopularalaSalaMulticulturaldeCanyelles

ExposiciódurantlaFiradeSantaLlúciadel2010

ajuntament de canyellesÀreadeCulturaExposiciódurantlaSetmanaCultural


eines per aprendre eines per aprendre

ElsmaterialspedagògicsdelCentred’InterpretacióManueldeCabanyes

francesc carnicerHistoriadoricomissaridel’exposiciópermanentdelCentred’InterpretaciódelRomanticismeManueldeCabanyes

Pensar i dissenyar els materials de suport de la visita a la Masia d’en Cabanyes no ha estat una tasca planera. La complexitat del discurs i la diversitat de continguts del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes són dues realitats ben paleses. Per tant, s’ha optat per alleugerir el pes del contingut històric general (explicacions abstractes) dels materials en benefici del contingut domèstic, és a dir, el que està relacionat directament amb la família i el patrimoni de la Masia d’en Cabanyes. Així, amb aquesta premissa de fons, s’han elaborat els materials de suport didàctic del Centre d’Interpretació. Això ens ha permès –com un reflex de l’exposició– parlar del Romanticisme de manera més tangible i entenedora (objectes i subjectes de debò).

L’objectiuEls materials pedagògics s’han plantejat per complir tres funcions ben definides:

a. Aportar als ensenyants la informació necessària per tal de facilitar la tasca docent de preparar la visita i focalitzar·la, si escau, en els diversos aspectes d’in·terès que el Centre d’Interpretació explica (ús an·terior a la visita).

b. Facilitar als ensenyants un document de consulta àgil i entenedor que els permeti tractar els contin·guts que han aparegut a la visita del Centre d’In·terpretació (ús posterior a la visita).

c. Oferir a l’alumnat un material de suport d’interès que permeti afermar i completar l’aprenentatge que la visita els ha proposat (ús simultani a la visita).

Un quart objectiu general és generar l’interès per fer la visita i, lògicament, incentivar·la. Els materials són deli·beradament il·lustratius d’allò que es veurà al Centre d’Interpretació i, a més, defugen les experimentacions allunyades de l’essència de l’exposició. Per tant, els docents han de percebre el dossier com una part més de la visita, una motivació que els engresqui a descobrir el segle XIX.

El formatEl disseny del material consta de dues parts ben diferen·ciades: l’apartat destinat als ensenyants i l’apartat destinat a l’alumnat. El primer cas és comú per a la primària i la secundària. En el segon cas, s’han fet dos models de fitxes de treball (si se’n pot dir així), un per a la primària i un altre per a la secundària.

Quant al format, s’ha optat pel dossier general que ja incorpora la fitxa de l’alumnat, per tal que els docents la puguin tenir amb anterioritat a la visita i fer·ne l’ús que creguin convenient.


Durant els mesos en què va romandre oberta l’exposició Pere Jou, escultor, a la primera planta de l’Edifici Miramar, el Servei Pedagògic i d’Activitats Culturals del Consorci del Patrimoni de Sitges va organitzar un taller d’escultu·ra en fang, adreçat als alumnes de primària de les escoles de la comarca del Garraf, al públic familiar i als esplais d’estiu. La Sirena, una de les escultures més emblemàti·ques de Sitges, feta per l’escultor Pere Jou, va ser una bona excusa perquè els nens prenguessin la singular figura com a model al taller de fang, tot i que es va acabar de confec·cionar després de la seva mort.

Gràcies a una subscripció popular, el 1965 La Sirena es va fondre amb bronze a partir d’un model de guix que l’artista va fer cap als anys cinquanta. Des de mitjans del mes d’agost d’aquest any, es troba al seu emplaçament històric, les escales del Baluard, després de passar uns anys al passeig de la Ribera.

El taller començava amb una visita guiada a l’exposició, on es presentava un recorregut per la vida i l’obra de l’ar·tista, fortament vinculat a Sitges. Un bon exemple d’aquesta relació és la quantitat d’obres públiques que se’n poden trobar tot fent una passejada per la vila, com

‘LaSirena’dePereJou,protagonistad’untallerd’esculturaperalesescoles.Unaexperiènciaperrepetir

eines per aprendre eines per aprendreeines per aprendre

UndelsgrupsescolarsdurantlavisitaalamostraPere Jou, escultor.Elsinfantssesorprenendelqueespottreured’untrosdefusta

El document per al professorat, volgudament con·vencional, explica, per apartats, els diferents àmbits de l’exposició i de la planta noble. Cadascun dels apartats s’ha identificat amb el membre de la família Cabanyes que l’explica més bé (tal com queda palès a l’exposició), el veritable conductor i narrador dels fets històrics que s’hi refereixen. Cada apartat incorpora una recomanació per tal de fixar l’atenció de diferents elements de l’expo·sició. La lectura del dossier permet als docents tenir una visió clara de quins seran els continguts que es descobri·ran a la visita, amb el benentès que s’adaptaran a cada nivell escolar.

PrimàriaS’ha plantejat el material per a l’alumnat com una tasca d’equip, ja que incorpora quatre models diferents que s’hauran de completar en grup. A més, cadascun dels models és una carta fictícia que correspon a un membre de la família: Josep Anton de Cabanyes, Joaquim de Ca·banyes, Manuel de Cabanyes i Llorenç de Cabanyes. Aquest recurs possibilita jugar amb els personatges i treballar la creativitat de l’alumnat conjuntament amb la consolida·ció dels coneixements apresos. Aquestes tasques es poden fer a la masia o bé a l’aula.

SecundàriaEn aquest cas, s’han plantejat un seguit de qüestions que l’alumnat haurà de respondre. Tanmateix, no es tracta d’una prova, sinó de convidar a la reflexió sobre el que s’ha copsat i de consolidar el que s’ha après. Es pot fer de manera individual o per grups, a la masia o bé a l’aula.

ConclusióEls materials pedagògics volen ser rigorosos, amens, cla·rificadors, engrescadors, útils i, sobretot, una mà estesa

als docents d’arreu perquè descobreixin el potencial pe·dagògic del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes.


eines per aprendreeines per aprendre

servei pedagògic i d’activitats culturalsConsorcidelPatrimonideSitges

ara els capitells del conjunt de Maricel o els frisos del Casino Prado.

Les guies del Servei Pedagògic del Consorci del Patri·moni de Sitges introduïen els infants en el món de Pere Jou amb l’explicació d’alguna anècdota, com ara que venia figuretes de pessebre a la Fira de Sant Llúcia. A més, el fet de poder observar les eines que l’escultor va fer servir per esculpir totes aquelles obres va crear una fascinació en els nens que es va mantenir fins al final de la visita.

Els infants van saber, a través dels diferents àmbits, que per treballar la pedra es fa servir l’escarpa i el martell, i per a la fusta les gúbies i els burils. I que d’una figura feta amb fang se’n pot treure un motlle de guix i després passar·la a bronze. També amb molta curiositat van ob·servar que algunes de les peces de l’exposició, com la fi·gura de Simó Pescador, estan fetes de la mateixa pedra que les voreres de Sitges. O, fins i tot, que allò que sem·bla una cosa en realitat no ho és, com pot ser el cas de les peces confeccionades amb guix pintat.

Com a cosa excepcional per a ells, els vam deixar tocar una escultura de pedra de l’última època de Jou. Una es·cultura on es podia observar com l’escarpa havia anat trenant els cabells, i on el paper de vidre i la cera de polir havien convertit la figura de pedra amb un cos suau i agra·dable al tacte. Les mans dels nens van acaronar aquella escultura amb una gran delicadesa. Mitjançant tot això, es creava una mena de curiositat que acabava per convertir·se en coneixement, motiu pel qual es va crear el taller.

Un cop a la sala del taller, una bossa d’escombraries per a cada nen servia de davantal per poder treballar tranquil·lament el tros de fang que havien de convertir en sirena, tot fent servir els dits com les millors eines de modelatge. Al voltant d’una taula i d’uns peus, els petits escultors s’enfrontaven amb la seva obra. Uns amb por i respecte, esperant instruccions dels guies, d’altres, més

decidits, com si ja fossin artistes des de ben petits. Tots atents a les explicacions, a poc a poc la figura anava prenent forma: primer el cos i la cua, després el cap i, el més di·fícil, els braços..., però el més divertit de fer van ser els pits i el cul de la sirena.

Un matí de taller, un dels grups va tenir la sort de conèixer la Vinyet, filla de Pere Jou, una senyora d’edat avançada que els nens havien vist moments abans a l’ex·posició, representada a l’edat de deu anys en un retrat fet amb bronze. Fantàstic, l’intercanvi d’emocions, i fantàstic, l’intercanvi de preguntes i respostes de la filla de Pere Jou!

L’objectiu d’aquest taller va ser fer arribar el conei·xement de l’escultura, el descobriment d’artistes que han estat relacionats amb el lloc on viuen i el fet de despertar la curiositat de com i per què molts objectes de la vida quotidiana poden tenir una gran importància per a l’educació.

“I ens podem emportar la sirena a casa?”, preguntaven sempre els nens.

eines per aprendre

“Comesfa,això?Ésaixí?”Aquesteserenalgunesdelespreguntesquerepetienelsnensdurantelmodelatgedelesescultures

Acabateltaller,mentreelsnensesrentenlesmans,lessirenesesperenqueels“artistes”lesvinguinabuscar


eines per aprendreeines per aprendre

A causa de la forta demanda de calç que hi va haver fins a mitjans del segle XX amb aquest sistema manual, a les zones on existia pedra calcària, com al Garraf, es van cons·truir molts forns de calç.

Com a molts llocs de Catalunya, la calç tenia diversos usos: de desinfectant, per encalcinar o pintar les façanes de les cases, per ensulfatar les vinyes i els arbres de pos·sibles plagues, o bé afegint·hi aigua i sorra, es feia arga·massa per enganxar pedres i maons per pujar parets.

La necessitat va fer que sorgissin els constructors de forns, sempre amb una bona colla d’homes, ja que es requeria molta gent per fer·los i, posteriorment, fer·los funcionar.

En primer lloc, s’escollia un emplaçament adequat, amb abundància de pedra i llenya. Es feia un bon forat en forma de cilindre, d’uns 5 o 6 metres de profunditat i d’uns 3 o 4 metres de diàmetre, sempre en un terraplè natural, cosa que facilitava que tres quartes parts de les parets quedessin dins la muntanya; a l’obertura que que·dava al davant es construïa una paret formant un túnel, per entrar la pedra, i accessible per poder extreure la pe·dra un cop cuita. El forn, en aquest punt, ja estava acabat.

Els homes, depenent de quants n’hi havia disponibles, es dividien en dos grups, per abastir el forn. Uns anaven a buscar la pedra, la matèria primera, i els altres la llenya, el combustible per coure la pedra.

Una mesura important que cal tenir en compte era que per coure 1 kg de pedra es necessitaven 2 kg de llenya.

El primer grup d’homes es posava a tallar tot el sota·bosc que trobaven a la muntanya i als voltants del forn,

fent fogots, que és com en deien dels feixos de rama i branques, d’uns 30 kg de pes cadascun i ben lligats amb una corda, que es transportaven amb carro o amb animals de bast i s’amuntegaven al costat del forn.

L’altre grup d’homes es dedicava a preparar la pedra calcària: l’arrencaven de la pedrera, amb pics i malls, o fins i tot feien servir cartutxos de dinamita. Generalment, es buscava un bon emplaçament, prop del forn, per no transportar·la gaire lluny, si no fos així, la transportaven amb carretons o carros de trabuc, que era una mena de carro amb bolquet que s’aixecava, i la trossejaven fins a una mida que fos manejable per a un sol home.

Un cop tot preparat, es muntava la fornada. Primer s’excavava l’olla, la part més fonda del forn, on aniria a parar tota la cendra generada per la combustió.

Era un petit rebaix de terra que es feia d’uns 50 o 60 centímetres, amb la particularitat de deixar com una mena de graó a tot el voltant del forn, anomenada bancada o banqueta. Un cop fet això, començava la veritable feina dels mestres forners, que consistia a aixecar les parets de la cambra de foc, que era l’espai que quedava dins, a sobre de la bancada o banqueta, d’uns 50 centímetres d’alçada; llavors, emprant la mateixa tècnica que una barraca de pedra seca, per acostament de pedres, s’anava pujant la falsa cúpula, al mateix temps que s’omplia la cambra de foc amb fogots; a mesura que s’avançava, els fogots feien de bastida per al forner, per poder arribar a l’alçada ade·quada per posar la pedra còmodament i tancar la falsa cúpula. Un cop tancada la cambra de foc, des del centre

Elperquèielcomdelsfornsdecalç

del forn fins a la cúpula de pedra podria arribar a fer uns 2 metres d’altura. Després, s’havia d’omplir des de la part superior: es llençaven les pedres mentre un home les ana·va ficant ben repartides, les més grosses a sota, per la ne·cessitat de més temps de cocció, i les més petites o pe-druscall a sobre, fins a arribar a la cota superior, fent curull.

Un cop enllestit, s’encenia el foc per una obertura que es deixava a la boca, d’uns 60 x 60 cm, que posteriorment es tapava amb pedres. La cocció durava uns 12 dies, apro·ximadament, sense parar, vigilada nit i dia perquè no s’apagués, amb temperatures que oscil·laven entre 800 i

1.000 graus. Passat aquest temps, s’extreia per la boca principal la pedra cuita, en forma de terrossos, que, pi·cant·la, es desfeia, convertida ja en calç viva. Es podia arribar a extreure de 70 a 100 mil quilos de calç per for-nada. Aquestes mesures eren la mitjana dels forns de calç.

grup de recerca olesa ruralwww.gruprecercaolesarural.blogspot.comwww.gruprecerca@hotmail.comOctubre2011


per la presència veïna dels Rocamo·ra, s’interessessin per comprar·lo. Els germans de l’artista iniciaren les ges·tions per adquirir·lo, però la mort de tots ells va generar un conflicte testamentari que va impossibilitar, finalment, la compra del Maricel.

consorci del patrimoni de sitges

sabies que…sabies que…

Sabies que els ‘uixebtis’ substituïen els difunts egipcis en les seves tasques?Els uixebtis eren figuretes momi·formes que es dipositaven a la tom·ba del difunt dins d’una caixeta, en la qual n’hi havia un per a cada dia de l’any. El seu nom significa ‘el que respon’, ja que la seva funció era respondre pel difunt als dominis d’Osiris, als Camps Elisis, i substi·tuir·lo en els treballs agrícoles. Com que en tenia 365, el difunt no havia de treballar cap dia de l’any i podia descansar en pau.

Al Museu Balaguer s’hi conserven diversos uixebtis, entre els quals en destaca especialment un fet de pedra negra i datat a l’Imperi Nou, a la di·nastia XVIII. La importància d’aquest uixebti rau en la seva qualitat tècni·ca, però també en la importància del difunt pel qual havia de respondre: un cap dels orfebres d’Amon, de nom Mahu. Aquest personatge sem·bla que podria ser el mateix que pos·seeix una estatueta agenollada aguantant una estela, conservada al Museu Britànic de Londres, ja que també l’estatueta pertany a un cap dels orfebres d’Amon, de sobrenom Mahu, i està datada a la dinastia XVIII de l’Imperi Nou.

Sabies que els sabatots de Charlie Rivel eren per a un gegant?Charlie Rivel va ser el pallasso català més popular i universal. Va fer riure i plorar generacions d’amants del circ amb el seu udol cèlebre. La seva imat·ge ·vestit vermell i sabates grosses· i els seus instruments ·cadira i guitar·ra· el van convertir en un mite.

El circ d’abans era molt dur, hi treballaven tots els membres de la família. L’artista havia de saber fer de tot. Hi havia trapezistes, equilibristes, animals, pallassos, nans i gegants.

Hi va haver una època en què en Charlie treballava en un circ amb un artista americà força peculiar. Es trac·tava d’un gegant. Aquest artista havia de demanar que li fessin tot a mida, com, per exemple, la roba, les sabates i altres estris. Un dia havia encarregat unes sabates, però quan se les va em·provar va veure que li anaven petites. Concretament, li havien fet les saba·tes un número més petit.

Va ser llavors quan en Charlie, com un bon company, va trobar una solució. Li va proposar al gegant de comprar·li les sabates grosses i, així, amb els diners en podria demanar unes altres de noves. I així ho van fer.

I... sabeu què va fer en Charlie amb aquells sabatots tan grans?

Com us podeu imaginar, a partir d’aquell moment, Charlie Rivel va portar els sabatots, en el seu número més conegut i el millor de tots, que era el famosíssim de la samarreta vermella, la cadira i la guitarra.mònica fuster bauExposicióPermanentdelPallassoCharlieRivel

Sabies que el gravador Ismael Smith va estar a punt d’adquirir el Maricel de Sitges?Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886 ·White Plans, Nova York, 1972) fou un dels artistes catalans més peculiars de finals del Moder·nisme, inicis del Noucentisme i la consolidació de l’Art Déco.

Va estudiar a l’Escola Llotja i va completar la seva formació als ta·llers de Rafael Atché, Agapit Vallmitjana, Josep Llimona i Ale·xandre de Riquer. El 1903 guanyà una primera medalla a l’Ateneu Barcelonès i, quatre anys després, en va obtenir dues a l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona. El 1910, fou guardonat a l’Exposition Internationale de Bruxelles, i més tard, a la capital francesa va ingressar a l’École Na·tionale des Arts Décoratifs. Viatjà a Londres, Sevilla i Madrid, i el

1918, es va instal·lar a Nova York, on continuà la seva carrera, llavors centrada en el gravat i l’exlibrisme.

La relació d’Ismael Smith amb Sitges està vinculada a dos perso·natges amb qui va mantenir una bona relació d’amistat: el polifacè·tic Miquel Utrillo i el col·leccionista Manuel Rocamora.

Miquel Utrillo, creador del Ma·ricel, havia parlat sempre amb de·ferència de l’obra exposada per Smith a Barcelona. De fet, Smith en féu un esplèndid retrat, del qual es conserven l’original en guix i dues còpies en bronze, a les col·leccions dels museus de Sitges.

Un dels principals amics de Smith va ser Manuel Rocamora, cèlebre per la seva col·lecció d’indumentària do·nada a l’Ajuntament de Barcelona. Els Rocamora eren els propietaris de Can Xicarrons, un edifici situat entre el Cau Ferrat i el Maricel de Mar, ad·quirit el 1915 per Charles Deering i reformat també per Utrillo. Quan Deering abandonà Sitges, l’edifici va passar a mans de Ramon Casas i, des·prés de la seva mort, el 1932, a Maria Catalina Nieto Casas, cunyada de Manuel Rocamora.

Per aquest motiu, no és estrany que, quan Deering va vendre el Ma·ricel de Mar, després de la Segona Guerra Mundial, els Smith, animats

Retrat de Miquel Utrillo,bronzefetperIsmaelSmithel1910,procedentdelaCol·lecciód’ArtdelaViladeSitges

editaConsellComarcaldelGarrafPlaçadeBeatriudeClaramunt,708800VilanovailaGeltrú[email protected]

Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de CabanyesMasiad’enCabanyess/n08800VilanovailaGeltrú[email protected]

Documents

Quaderns de Patrimoni 15