Un home de 92 anys, baixet, molt ben vestit es preparava per anar a viure a una residència d'avis.

Feia poc que la seva dona havia mort i no es veia amb forces de continuar vivint sol.

Després d'una llarga espera a la recepció de la residència, l'avidsen que ja té la seva habitació preparada.

Amb l'ajut del seu bastó es dirigí lentament cap a l'ascensor. La persona que l'acompanyava li anava explicant som era la seva habitació amb tota mena de detalls.

- «La meva habitació m'agrada molt», digué alegrement

- «Però, senyor, com ho sap que li agrada? Vostè encara no l'ha vist, esperi un moment més i de seguida la veurà».

«Això no té res a veure», contestà.

«I jo ja fa estona que he decidit que la meva nova habitació m'agrada molt».

«Sóc jo qui tria la meva felicitat. El fet que m'agradi o no la meva habitació no depén de com estigui decorada o de les coses que hi hagi dins, sinó de com la veig jo».

« Jo puc triar: Em puc passar el dia al llit nomenant totes les dificultats que tinc o bé em puc aixecar i donar les gràcies a la vida per tot allò de la meva vida que va bé.»

«Cada dia és un regal, i mentre cada matí pugui obrir els meus ulls, agrairé aquest nou dia que la vida m'ofereix i el viure amb la màxima intensitat que em sigui possible».

http://www.pilarmorey.com/