La Tipologia ETHOS .ppt

Juny de 2010

LA TIPOLOGIA ETHOS

Tipologia europea d’exclusió social residencial Descripció i característiques

La tipologia ETHOS 2

Índex de contingutsÍndex de continguts

1. Introducció

2. Característiques de la tipologia ETHOS

3. Àrees del “sensellarisme”

4. Sense sostre i sense habitatge

5. Habitatge insegur i habitatge inadequat

6. Implicacions

7. Conclusions


1. Introducció


INTRODUCCIÓ

El “sensellarisme”El “sensellarisme”

El “sensellarisme” s’emmarca cada vegada més en el context de l’exclusió social i ja no tant en el de la pobresa o desviació.

Aquest aspecte posa de manifest la importància dels factors estructurals i institucionals, però també dels factors personals i de relacions socials.

Les etapes per les quals passa una persona fins a arribar a una situació d’exclusió residencial es relacionen amb allotjaments cada vegada més precaris i inadequats.

Algunes persones tenen l’oportunitat d’acudir a la seva família o amics davant de situacions de necessitat, com, per exemple, després de patir un desnonament. Però per a aquelles persones que no tenen aquesta sortida, la possibilitat de quedar-se sense llar depèn en gran mesura de l’existència de barreres estructurals que dificulten l'accés a l’habitatge.

Si les persones no poden accedir a un habitatge, és probable que tinguin més dificultats per mantenir la feina i la bona salut, a més d'enfrontar-se a un risc afegit d’exclusió social.


INTRODUCCIÓ

AntecedentsAntecedents

Fins a l’any 1989, el sensellarisme no va definir-se ni es va reconèixer com a problema.

L’any 1999, Cáritas espanyola va dur a terme una primera captació d’informació sobre persones sense habitatge, la qual cosa va permetre construir una base de dades amb tots els recursos existents.

Els anys 2003 i 2005, Eurostat va proclamar la necessitat d’elaborar estudis de viabilitat sobre el desenvolupament dels indicadors de la Unió Europea relacionats amb el sensellarisme.

L’any 2003, l’INE va dur a terme la primera enquesta a centres destinats a persones sense llar. Aquest estudi va permetre una primera estimació de la grandària i les característiques sociodemogràfiques de la població en situació d’exclusió residencial extrema.

L’any 2005, l’INE realitza una enquesta a persones sense llar, on captava directament l’opinió de les persones mateixes sense llar.

L’any 2007, l’INE realitza la segona enquesta a centres destinats a persones sense llar.


INTRODUCCIÓ

FEANTSAFEANTSA

La FEANTSA (Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que Treballen amb les Persones sense Llar) duu investigant el fenomen del sensellarisme des de mitjan anys 90.

Les àrees de treball on la FEANTSA desenvolupa la seva activitat són la sensibilització en l’àmbit polític i els intercanvis transnacionals.

En l’àmbit polític, l’activitat consisteix a mantenir un diàleg constant amb les institucions europees i els governs nacionals i regionals per promoure el desenvolupament i l’aplicació de mesures eficaces contra el sensellarisme i conscienciar-les sobre la necessitat de desenvolupar polítiques proactives que evitin el sensellarisme de manera eficient. A més, la FEANTSA també treballa per crear consciència social sobre la complexitat del sensellarisme i la natura multidimensional d’aquest fenomen.

Pel que fa als intercanvis transnacionals, la FEANTSA promou i facilita l’intercanvi d’informació, experiències i Bones Pràctiques entre les organitzacions membres de la FEANTSA. En aquest sentit, compta amb un total de 6 grups de treball i periòdicament elabora informes sobre la situació del sensellarisme a Europa i les seves implicacions.


Mutual Progress on Homelessness Through Advancing and Strengthening Information Systems és un projecte finançat per la Comissió Europea (Mutual Learning on Social Inclusion and Social Protection VS/2007/0617 S12.483181) de desembre de 2007 a desembre de 2009.

L’objectiu de MPHASIS és millorar la capacitat per al seguiment de la informació sobre sensellarisme i exclusió residencial a 20 països europeus d’acord amb les recomanacions d’un estudi previ sobre el mesurament del sensellarisme (Edgar et al. 2007).

La metodologia s’ha basat en l’intercanvi transnacional amb el suport d’investigació orientada a l’acció.

Recomanacions: utilització de variables com ara edat, sexe, nacionalitat, país de naixement, estructura de la llar, situació prèvia d’allotjament, durada del període més recent de sensellarisme, situació actual d’allotjament, causa del període més recent de sensellarisme, ocupació, font d’ingressos, nivell educatiu i necessitat de suport més urgent.

La conferència final es va celebrar el 17 de setembre de 2009 a París i al desembre de 2009 es va publicar l’informe final sobre implantació tècnica.

INTRODUCCIÓ

MPHASISMPHASIS


2. Característiques de la tipologia ETHOS


Quantitativa: comptar i comparar

1. No és possible comptabilitzar els casos de sensellarisme sense tenir-ne una definició prèvia.

2. Tampoc no és possible comparar nivells de sensellarisme sense una definició i

subdefinicions comunes que considerin les diferències nacionals i regionals.

Qualitativa: estratègies nacionals i locals en el marc de l’Estratègia per a la inclusió social de la UE

1. Prevenir el sensellarisme.

2. Abordar les causes del sensellarisme.

3. Reduir els nivells de sensellarisme.

4. Reduir els efectes negatius del sensellarisme en les persones i llurs famílies.

5. Assegurar que les persones que van patir problemes de sensellarisme poden mantenir habitatges autònoms.

CARACTERÍSTIQUES DE LA TIPOLOGIA ETHOS

MotivacionsMotivacions



Tipus de definicióTipus de definició

Definició àmplia

1. Durant molts anys, FEANTSA ha defensat la postura que el sensellarisme no només inclou les persones sense sostre, sinó també les persones sense llar i aquelles que viuen en situació d’habitatge insegur i inadequat.

2. Aquesta definició àmplia reflecteix les causes del sensellarisme i la necessitat d’entendre els processos d’exclusió.

Tipologia com a procés no tancat

1. La tipologia ETHOS representa un compromís entre diverses perspectives i realitats nacionals.

2. Constitueix un procés evolutiu de perfeccionament de les categories i llurs definicions.

Flexibilitat

1. La idea és que aquesta tipologia pugui ser utilitzada de manera flexible a cada país, tenint en compte les nomenclatures i classificacions nacionals.

2. D’aquesta manera, s’afegeix una columna per a subcategories nacionals.



TIPOLOGIA EUROPEA DE L’EXCLUSIÓ SOCIAL RESIDENCIAL (ETHOS.FEANTSA)

CATEGORIACONCEPTUAL (CC)

CATEGORIA OPERACIONAL (CO) DESCRIPCIÓ

Sense sostre

1 Viure en un espai públic Dormir al carrer / Contactats/ades per serveis de carrer

2Dormir en un refugi nocturn i/o veure’sobligat/ada a passar moltes hores al dia en un espai públic

Baixa exigència / Albergs d’accés directe / Pensions barates /Hostals d’estades curtes

Sense habitatge

3Alberg per a gent sense llar / allotjament temporal

Alberg per a persones sense llar de curta estada Allotjament temporal (sense temps definit) Allotjament temporal (període determinat) Allotjament temporal (llarga estada)

4 Alberg per a dones/refugi Alberg col·lectiu / Allotjament amb suport/habitatge tutelat

5Allotjament per a sol·licitants d’asil o immigrants

Centres de recepció (asil) / Centres de repatriació (internament)Allotjament per a temporers

6 Institucions d’internament Institucions penals / Altres institucions

7Allotjament amb suport d’especialistes (per a gent sense llar)

Allotjament amb suport (grup) / Allotjament amb suport (individual)Habitatges per a joves / Menors en acollida

Habitatge insegur

8 Sense pagar lloguer Viure temporalment amb la família o els amics (no per voluntat pròpia)Viure en llocs de residència sense un estatus legal (excepte okupes)

9 Ordre de desnonament Ordre legal de desnonament (habitatge de lloguer)Ordre de devolució (habitatge en propietat)

10 Violència Viure amb l’amenaça de violència per part de la parella o de la família (amb denúncies a la policia)

Habitatge inadequat

11 Estructura temporalCasa mòbil/caravana (que no s’usa com a habitatge de vacances)Ocupació il·legal de l’espai d’assentament (barraquisme, nòmades)

12 Allotjament impropi Viure en habitacles considerats inapropiats per a les persones segons la legislació estatal

13 Amuntegament Per sobre del màxim fixat per les normes

Font: Traducció del francès realitzada per ProHabitatge


3. Àrees del sensellarisme


ÀREES DEL SENSELLARISME

Les categories utilitzades a la tipologia es construeixen sobre la base d’una definició conceptual que engloba tres àrees: la física, la social i la legal.

L’àrea física fa referència a l’espai en què la persona o família no hagi de compartir espai de manera involuntària amb altres persones.

L’àrea social fa referència al dret a la privacitat personal i a tenir un espai íntim propi.

L’àrea legal fa referència al fet que perquè hi hagi una seguretat ha d’existir un acord legal entre les dues parts.

Si un habitatge satisfà tots els criteris d’aquestes tres dimensions, es pot considerar que l’habitatge és adequat i apropiat. En canvi, una mancança a qualsevol d’aquestes dimensions defineix un habitatge com a inadequat o un problema de manca d’habitatge.

Les àrees física, social i legalLes àrees física, social i legal


Categoria conceptual Àrea física Àrea social Àrea legal

Sense sostreSense allotjament

(sostre)Sense espai íntim per a

relacions socials Sense dret legal a un

espai exclusiu

Sense habitatge Sense un lloc on viureSense espai íntim per a

relacions socialsSense dret legal a un

espai exclusiu

Habitatge insegur i inadequat

Amb un lloc on viure (no segur i no habitable)

Amb espai per a relacions socials

Sense seguretat d’ocupació

Habitatge insegur (adequat)

Amb un lloc on viureAmb espai per a relacions socials

Sense seguretat d’ocupació

Infrahabitatge (ocupació segura)

Habitatge inadequat (no habitable)

Amb espai per a relacions socials

Amb dret legal/seguretat

d’ocupació

ÀREES DEL SENSELLARISME

Font: Doherty, 2005

Les àrees física, social i legalLes àrees física, social i legal


4. Sense sostre i sense habitatge


SENSE SOSTRE I SENSE HABITATGE

El concepte de sensellarisme vol recollir aquelles situacions en què, si bé les persones tenen un espai físic on viure –un sostre-, són situacions temporals en què no tenen una residència de manera legal o permanent.

En algunes ocasions, les situacions d’allotjament també presenten limitacions en termes d’espai social i manca de privacitat, ja que, en la major part dels casos, és un tipus d’allotjament compartit.

La rellevància d’incloure aquestes persones a la tipologia és determinada per dos factors:

1. Conceptualment, poden ser definits com a sense habitatge.

2. La manca d’allotjaments especialitzats d’aquest tipus ha suposat un increment significatiu de la proporció de dones immigrants que fan ús dels serveis tradicionals d’albergs per a gent sense sostre.

La concepció teòricaLa concepció teòrica


CC1. SENSE SOSTRE

CO1. Viure en un espai públicCO1. Viure en un espai públic

Aquesta seria la forma més greu de sensellarisme, el d’aquelles persones que viuen literalment al ras, sense sostre.

No disposen d’espai físic on residir ni d’un espai per a la privacitat i les relacions socials, ni compten amb cap títol legal que els permeti reclamar l’ús i gaudi d’un espai per a si mateixos.

Segons la tipologia ETHOS, les persones que viuen en un espai públic són aquelles que es veuen obligades a passar tot el dia (o gran part del dia) en un espai públic.

Per tant, són tant les persones que dormen al carrer com les contactades pels serveis de carrer.

Aquestes persones habitualment fan ús dels serveis d’emergència social.


No tenir un allotjament fix, passar dies al carrer, espais públics, llocs no destinats a allotjament, habitacions (amistats), refugis nocturns.

Utilització de tres tipus de recurs:

1. Baixa exigència / albergs d’accés directe

2. Pensions barates

3. Hostals d’estades curtes

Característiques dels tipus de recurs:

CC1. SENSE SOSTRE

CO2. Dormir en un refugi nocturn i/o veure’s obligat/ada a passar moltes hores al dia en un espai públicCO2. Dormir en un refugi nocturn i/o veure’s obligat/ada a passar moltes hores al dia en un espai públic

ESPAI FÍSIC Compartit (normalment més gran que un allotjament normal)Activitats també compartides (menjar i/o preparació d’àpats)

ESPAI SOCIALSupervisió per part del personal dintre del recursEspai privat limitat o sense espai privat

ESPAI LEGAL Estada temporalSense acord de tinença o estadaExclusió (desallotjament) sense causa judicial


CC2. SENSE HABITATGE

CO3. Alberg per a gent sense llar/allotjament temporalCO3. Alberg per a gent sense llar/allotjament temporal

La tipologia ETHOS considera dins d’aquesta categoria aquelles persones incloses en quatre recursos diferents:

1. Alberg per a persones sense llar de curta estada

2. Allotjament temporal (sense temps definit)

3. Allotjament temporal (període determinat)

4. Allotjament temporal (llarga estada)

En aquest sentit, la Cartera de Serveis de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, inclou entre els serveis socials bàsics els serveis residencials d’estada limitada següents:

1. Servei d’acolliment residencial d’urgència

2. Servei de residència temporal per a persones adultes en situació de marginació



CO4. Alberg per a dones/refugiCO4. Alberg per a dones/refugi

La tipologia ETHOS considera dins d’aquesta categoria aquelles dones incloses en els recursos següents:

1. Alberg col·lectiu

2. Allotjament amb suport / habitatge tutelat

En aquest sentit, la Cartera de Serveis de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, inclou entre els serveis socials especialitzats els serveis d’acolliment residencial següents per a dones en situació de violència masclista i per als seus fills:

1. Servei de casa d’acolliment

2. Servei de pis amb suport

3. Servei de pis pont



CO5. Allotjament per a sol·licitants d’asil o immigrantsCO5. Allotjament per a sol·licitants d’asil o immigrants

La tipologia ETHOS considera dins d’aquesta categoria aquelles persones incloses en els recursos següents:

1. Centres de recepció (asil)

2. Centres de repatriació (internament)

3. Allotjament per a temporers


Segons la tipologia ETHOS, les persones sense habitatge en institucions d’internament són aquelles que es troben a institucions penals o a altres institucions d’internament.

En aquest sentit, hi ha 3 tipus d’institucions implicades:

- Sistema penal

- Sistema sanitari

- Sistema d’assistència social

S’hi inclouen dues possibles situacions:

1. Persones que sortiran d’una institució i que en un període definit anterior (normalment 3 mesos abans) se sap que no tindran lloc on anar a viure.

1. Persones que romanen a la institució perquè no disposen d’alternatives d’allotjament al seu entorn.


CO6. Institucions d’internamentCO6. Institucions d’internament



CO7. Allotjament amb suport d’especialistes (per a gent sense llar)CO7. Allotjament amb suport d’especialistes (per a gent sense llar)

Aquesta categoria tracta de capturar aquelles situacions en què el suport està lligat a un allotjament per reassentar persones sense sostre o per ajudar a mantenir un allotjament, i aquest suport i/o allotjament està finançat o administrat amb aquest objectiu.

Hi ha quatre tipus d’allotjament:

1. Allotjament amb suport (grup)

2. Allotjament amb suport (individual)

3. Habitatges per a joves

4. Menors en acollida


5. Habitatge insegur i habitatge inadequat


HABITATGE INSEGUR I HABITATGE INADEQUAT

Històricament, les persones en situacions d’habitatge insegur i d’habitatge inadequat no han estat considerades dins de la categoria de sensellarisme.

L’aproximació conceptual en què es basa la tipologia ETHOS, però, vol posar de manifest que el sensellarisme no és un fenomen estàtic i que les condicions de sense sostre i sense habitatge s’associen a circumstàncies vitals que poden dur a un procés d’exclusió residencial.

A més, s’ha vist que la baixa qualitat dels habitatges pot dur les persones a viure al carrer, ja que contribueix al procés de marginació. Persones que viuen en un habitatge inadequat o en males condicions cada vegada hi passen menys temps, especialment en el cas de persones sense xarxes socials.

Aquesta aproximació més dinàmica, cada vegada més present a la literatura i a les polítiques públiques, considera 3 processos clau en l’aparició o el manteniment del sensellarisme:

1. Situació d’allotjament

2. Ruptures familiars

3. Transició a la vida adulta



HABITATGE INSEGUR I HABITATGE INADEQUAT

D’altra banda, l’Estratègia europea per combatre la pobresa i l’exclusió social reconeix que les persones/famílies han de tenir accés a habitatges dignes i assequibles.

El que es considera un habitatge digne està directament vinculat a les normes socials, que varien d’un país a un altre i van canviant en resposta a les prioritats polítiques i les millores en la qualitat de vida.

Al nivell més bàsic, els allotjaments han de comptar amb unes condicions acceptables per a usos residencials i estar dissenyats amb l’objectiu de ser ocupats per persones.

A més de no constituir un risc per a la vida o la salut de les persones, els habitatges han de disposar de les instal·lacions que la societat considera bàsiques (p. ex.: aigua potable, electricitat, etc.).



CC3. HABITATGE INSEGUR

CO8. Sense pagar lloguerCO8. Sense pagar lloguer

La tipologia ETHOS considera dins d’aquesta categoria aquelles persones incloses en les situacions següents:

1. Viuen temporalment amb la família o els amics (no per voluntat pròpia)

2. Viuen en llocs de residència sense un estatus legal (excepte okupes).


El motiu de desnonament més comú és l’impagament de les rendes.

Els desnonaments no sempre són la causa directa de les situacions de sensellarisme, i molt sovint només constitueixen un succés més en la trajectòria vital de les persones.

Tot i que patir un desnonament pot ser un factor determinant perquè una persona es quedi sense habitatge, moltes vegades el desnonament o la petició de desnonament fa patent un problema que ja existia, però que havia estat invisible fins al moment.

La tipologia ETHOS classifica dintre d’aquesta categoria les persones incloses en les situacions següents:

1. Haver rebut una ordre legal de desnonament (habitatge de lloguer)

2. Haver rebut una ordre de devolució (habitatge en propietat).


CO9. Ordre de desnonamentCO9. Ordre de desnonament



CO10. ViolènciaCO10. Violència

La violència domèstica constitueix una ruta important i creixent cap al sensellarisme per a moltes (principalment però no exclusivament) dones.

Alguns dels factors associats al sensellarisme en persones que pateixen violència domèstica són:

- L’abandonament de la llar per escapar de la violència

- Les ruptures socials i personals

- Les dificultats econòmiques

Aquesta categoria conceptual fa referència a les persones que viuen sota l’amenaça de violència per part de la parella o de la família, amb denúncies a la policia.


Segons la tipologia ETHOS, viuen en una estructura temporal les persones o famílies que resideixen a:

1. Casa mòbil / caravana (que no s’usa com a habitatge de vacances)

2. Ocupació il·legal de l’espai d’assentament (barraquisme, nòmades)

3. Ocupació il·legal d’edificis

CC4. HABITATGE INADEQUAT

CO11. Estructura temporalCO11. Estructura temporal


Segons la tipologia ETHOS, viuen en un allotjament impropi les persones o famílies que resideixen a habitatges considerats inapropiats per a les persones segons la legislació, en aquest cas el Decret 55/2009 sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.

A més, la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, ja definia l’infrahabitatge com l’immoble que, tot i que no té cèdula d’habitabilitat ni compleix les condicions per obtenir-la, es destina a habitatge.

El Real decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació, estableix que un habitatge ha de complir les exigències següents:

- Seguretat estructural- Seguretat davant d’incendis - Protecció davant d’humitats- Recollida i evacuació de residus - Qualitat de l’aire interior - Subministrament d’aigua - Evacuació de les aigües

Finalment, el Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, estableix que tots els habitatges de nova construcció han de ser aptes per a l’ocupació de dues persones, i han de constar, com a mínim, d’una estança, una cambra higiènica i un equip de cuina; admetre directament la instal·lació d’un equip de rentat de roba i preveure una solució per a l’assecatge natural de la roba.


CO12. Allotjament impropiCO12. Allotjament impropi



CO13. AmuntegamentCO13. Amuntegament

Superfície (en m2)

Nombre de persones

20 2

30 3

40 4

48 5

56 6

64 7

72 8

80 9

8+8n N

Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Definició: utilització anòmala de l’habitatge i incompliment de la funció social de la propietat.

Excepcions: unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu, si l’excés d’ocupació no comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència amb l’entorn.

Definició de parentiu: persones lligades per relació de consanguinitat i afinitat fins al quart grau o per adopció.

El Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, estableix que els habitatges de nova creació han de tenir una superfície útil interior no inferior a 40 m2.

L’amuntegament o habitatge sobreocupat és aquell habitatge en què s’allotja un nombre excessiu de persones en consideració als serveis de l’habitatge i als estàndards de superfície per persona fixats a Catalunya com a condicions d’habitabilitat.


6. Implicacions


IMPLICACIONS

1. Grandària de la problemàtica

La grandària de la problemàtica dependrà de les categories que s’incloguin a l’hora de quantificar l’exclusió residencial.

2. Polítiques públiques

La concepció del sensellarisme com a procés té implicacions en les polítiques públiques, especialment pel que fa a prevenció, primera acollida, intervenció urgent i suport de llarga durada.

Les respostes hauran de ser més globals que si només s'estigués parlant de persones sense sostre.

3. Multidimensionalitat

Aquesta visió també posa de manifest que el sensellarisme té tant una dimensió d’habitatge com de benestar social.


7. Conclusions


CONCLUSIONS

La tipologia ETHOS ha estat dissenyada amb l’objectiu de recollir informació sobre el sensellarisme de manera homogènia i entenent el fenomen com un procés dinàmic.

Aquesta perspectiva té implicacions tant a l’hora de recollir la informació com en l’elaboració de polítiques públiques.

1. Polítiques de prevenció

2. Polítiques d’allotjament

3. Polítiques de suport

A Catalunya, la política d’actuació sobre el sensellarisme es desenvolupa cada vegada més des de la política d’habitatge. En aquest sentit, cal destacar els articles 2 i 4 de la Llei 18/2007, de 18 de desembre, del dret a l’habitatge, articles que configuren l’habitatge destinat a polítiques socials com un servei d’interès general.

La FEANTSA considera que cal treballar cap a l’objectiu de l’habitatge de caràcter estable.


President executiu Enric Renau ([email protected])

Directora Sílvia Amblàs ([email protected])

Responsables del projecteSílvia Rueda ([email protected])Pere Casamayor ([email protected])

http://www.dep.net - [email protected] - Carrer del Clot, 104, planta baixa, 08018 Barcelona, tel. +34 93 215 13 65

mailto:[email protected]






Juny de 2010

LA TIPOLOGIA ETHOS

Tipologia europea d’exclusió social residencial Descripció i característiques

Documents

La Tipologia ETHOS .ppt