Embed Size (px)
DESCRIPTION
LA VARIACIÓ DE LA LLENGUA. Lourdes Blazquez Pulido Ivana Paredes Aguilera. ÍNDEX. La llengua La variació lingüística I El diàleg dels catalanoparlants La variació lingüística II L’argot La variació social Agraïments. LA LLENGUA. Què permet ? - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
LA VARIACIÓ DE
LA LLENGUA
Lourdes Blazquez PulidoIvana Paredes Aguilera
ÍNDEX La llengua La variació lingüística I El diàleg dels catalanoparlants La variació lingüística II L’argot La variació social Agraïments
LA LLENGUA Què permet ? Una mateixa llengua permet que un
grup de persones es comuniquin. La llengua no és igual en totes les
regions. No és el mateix el català gironès que el català balear, tot i que els dos formen part del català oriental.
LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I
Varien les maneres de pronunciar, és a dir, la fonètica.
Cada zona té els seus mots i expressions.
La llengua està impregnada pel nostre entorn.
Els joves catalanoparlants no parlen igual que els nens o adults o un advocat no parla igual a la feina o amb la família.
EL DIÀLEG DELS CATALANOPARLANTS
Llenguatge formal: Ex. Un advocat a la feina.
-Vol que li porti els documents al despatx senyor?
-Si us plau, deixa-me'ls sobre la taula. -Ara mateix senyor. -Gràcies.
Llenguatge col·loquial: Ex. Un grup d’amics al carrer.
-Què farem avui? -No ho se, potser anirem per allà amb
la penya! -Porto pasta per si un cas? -Com vulguis tia.
LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA II
El conjunt de diferències d’una mateixa llengua s’anomenen variació lingüística.
Hi ha quatre factors principals de variació: La història, la geografia, els grups socials i la situació de comunicació.
LA HISTÒRIA: es destaquen les varietats històriques, pròpies de cada època:
Català medieval o català contemporani per exemple.
LA GEOGRAFIA: es diferencien les varietats geogràfiques o dialectes autòctons de cada zona:
Català valencià o català central per exemple.
GRUPS SOCIALS: l’edat , gènere o classe sociocultural ens transmet les varietats socials. Ex: Català juvenil
SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ: es destaquen les varietats funcionals o registres:
col·loquial o el familiar són registres informals.
Estàndard o literari són registre formals.
ARGOT
ARGOT: és una variació d’una feina o classe de persones, una manera de parlar secretament que resulta privat per altres persones. L’argot del metge o dels informàtics són tant coneguts com l’argot adolescent.
En canvi l’argot de la delinqüència i de la droga és secret, però algunes paraules han acabat a ser llengua col·loquial. Exemples: Pipa-Pistola Pasta-Diners Bòfia-Policia
LA VARIACIÓ SOCIAL La variació social són les diverses
maneres de dir les coses: Els homes i les dones: les persones
de mitjana edat. Diferents grups d’edat: un nen de
quatre anys o un ancià de vuitanta. Les classes socials: segons com
vesteixen o a on treballen per exemple.
La gent de poble: els cadaquesencs o rosincs.
La gent de ciutat: els figuerencs o barcelonins.
Normalment s’aprecia en el vocabulari, sons o expressions.
Els homes fan servir més renecs o onomatopeies però les dones renoven sovint el vocabulari com per exemple diuen “merci” en comptes de gràcies.
La gent de ciutat està més integrada en les noves tecnologies i per dir que estan enfeinats diuen que estan estressats i per relaxar-se diuen desconnectar.
ESPREM QUE US HAGI AGRADAT PERÒ QUE SOBRETOT HAGUEU APRÈS ALGUNA COSA! GRÀCIES!
IVANA I LOURDES
