ELS DIALECTES ELS DIALECTES GEOGRÀFICSGEOGRÀFICS

Material de treball per a 1r de batxiller. Material de treball per a 1r de batxiller. IES Joanot Martorell de València. Professor Ferran RuizIES Joanot Martorell de València. Professor Ferran Ruiz

►Acabeu de sentir tres audicions de Acabeu de sentir tres audicions de variants estructurals o dialectes geogràfics variants estructurals o dialectes geogràfics més importants de la nostra llengua. Diem més importants de la nostra llengua. Diem variants estructurals perquè afecten:variants estructurals perquè afecten: La manera concreta de pronunciar algunes La manera concreta de pronunciar algunes

paraules (variació paraules (variació fonèticafonètica).). El significat d’alguns mots (variació El significat d’alguns mots (variació

semànticasemàntica).). La forma d’algunes paraules o la manera de La forma d’algunes paraules o la manera de

construir algunes frases (variació construir algunes frases (variació morfosintàcticamorfosintàctica))

►Això ens permet identificar l’origen Això ens permet identificar l’origen geogràfic d’una persona mitjançant la geogràfic d’una persona mitjançant la seua manera de parlar. Si en anglés sentiu seua manera de parlar. Si en anglés sentiu que algú diu que algú diu elevatorelevator i i subwaysubway en en comptes de comptes de liftlift (ascensor) i (ascensor) i undergroundunderground (metro), podem suposar (metro), podem suposar que parla el dialecte anglés d’Estats Units i que parla el dialecte anglés d’Estats Units i no el d’Anglaterra. no el d’Anglaterra.

►En castellà també passa el mateix. Per En castellà també passa el mateix. Per exemple si sentim que algú diu les exemple si sentim que algú diu les paraules següents, de seguida pensarem paraules següents, de seguida pensarem que parla un dialecte castellà del sud que parla un dialecte castellà del sud (andalús):(andalús): [mu[mu∫∫aa∫∫o], [muhé], o], [muhé], oo [sine] [sine] en comptes de en comptes de

muchacho, mujer o cinemuchacho, mujer o cine.. Tengo un coche muy Tengo un coche muy chicochico,, o o Pon el libro Pon el libro en en

lo alto de la mesalo alto de la mesa en comptes de en comptes de Tengo un Tengo un coche muy coche muy pequeñopequeño o o Pon el libro Pon el libro encimaencima de la mesa.de la mesa.

Ustedes Ustedes estáisestáis contentos contentos en comptes de en comptes de Ustedes Ustedes estánestán contentos contentos..

► Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlar malament o parlar una llengua de segona parlar malament o parlar una llengua de segona divisió. Això no és així de cap manera. Tothom divisió. Això no és així de cap manera. Tothom parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha ningú que parle la llengua.ningú que parle la llengua.

► La nostra llengua no és una excepció en aquest La nostra llengua no és una excepció en aquest assumpte. També n’hi ha de dialectes. assumpte. També n’hi ha de dialectes.

► Atenent els tres tipus de variacions tenim:Atenent els tres tipus de variacions tenim:

1. VARIACIÓ FONÈTICA:1. VARIACIÓ FONÈTICA:

DIALECTE OCCIDENTAL:DIALECTE OCCIDENTAL:► distinciódistinció de de aa, , ee àtones: àtones: pare pare [pare],[pare],

casa casa [kaza][kaza]► distinciódistinció de de oo, , uu àtones: àtones: posar posar [pozar][pozar]

DIALECTE ORIENTAL:DIALECTE ORIENTAL:► confusió (confusió (neutralitzacióneutralització) de ) de aa, , ee àtones àtones

en en →→ ´ : : parepare [par [par ´]]► confusió (confusió (neutralitzacióneutralització) de ) de oo, , uu àtones àtones

en en →→ u: u: posarposar [puzar] [puzar]

2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:

► Primera persona del singular del Present Primera persona del singular del Present d’Indicatiud’Indicatiu

DIALECTE OCCIDENTAL:DIALECTE OCCIDENTAL:► Desinència en –oDesinència en –o : :

jo canto, jo penso------jo canto, jo penso------→→NORD-OCCIDENTALNORD-OCCIDENTAL

► Desinència en –eDesinència en –e::jo cante, jo pensejo cante, jo pense ---- ----→→VALENCIÀ GENERALVALENCIÀ GENERAL

2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:

DIALECTE ORIENTAL:DIALECTE ORIENTAL:

► Desinència en –iDesinència en –i : :jo canti, jo pensijo canti, jo pensi -------------------- --------------------→→ROSSELLONÉSROSSELLONÉS

► Desinència en –o [u]Desinència en –o [u] : : jo cantojo canto [kantu], [kantu], jo pensojo penso [pensu]-- [pensu]--→→CENTRALCENTRAL

► Desinència en –Desinència en –∅∅ : :jo cant, jo pensjo cant, jo pens ---------------------- ----------------------→→BALEARBALEAR

3. VARIACIÓ LÈXICA:3. VARIACIÓ LÈXICA:

► OCCIDENTALOCCIDENTALespill espill melic melic

corder corder llaurador llaurador

fesols fesols graneragranera

xic xic roig roig eixir eixir bes bes

► ORIENTALORIENTAL mirall mirall llombrígolllombrígolxai/bexai/bepagès pagès mongetes mongetes escombra escombra noi noi vermell vermell sortir sortir petó petó

Quadre resum del català oriental i el català occidentalQuadre resum del català oriental i el català occidental

DIALECTE ORIENTALDIALECTE ORIENTAL

Variació fonèticaVariació fonètica► Confusió (Confusió (neutralitzacióneutralització) )

de de aa, , ee àtones en àtones en →→ ´ : :

parepare [par [par ´]]► Confusió (Confusió (neutralitzacióneutralització) )

de o, u àtones en de o, u àtones en →→ U: U: posarposar [puzar] [puzar]

DIALECTE OCCIDENTALDIALECTE OCCIDENTAL

Variació fonèticaVariació fonètica► DistincióDistinció de de aa, , ee àtones: àtones:

pare pare [pare],[pare], casa casa [kaza][kaza]

► DistincióDistinció de o, u àtones: de o, u àtones: posar posar [pozar][pozar]

Així, paraules com telèfon, Carme, Isidre, alcohol o oportú sonen de forma diferent segons que les pronuncie un parlant occidental o un altre d’oriental

Occidental Oriental telèfon [ te’lE fon] [t ’l E fun] Carme [´karme] [´karm ] Isidre [i’zidre] [i’zidr ] alcohol [alko’ol] [ lku’ol] oportú [opor’tu] [upur’tu

DIALECTE ORIENTAL DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTALDIALECTE OCCIDENTAL

Variació morfosintàcticaVariació morfosintàctica► La La primera persona del primera persona del

present d’indicatiu present d’indicatiu acaba en acaba en oo (pronunciat – (pronunciat –uu), en ), en ii,, o en o en ØØ: : jo menjo (jo menju), jo mengi, jo menjo (jo menju), jo mengi, jo menj.jo menj.

► Els verbs incoatius presenten les Els verbs incoatius presenten les formes següents:formes següents:Present d’indicatiu: Present d’indicatiu: pateixpateixPresent de subjuntiu: Present de subjuntiu: pateixipateixi

► En la seua evolució històrica, En la seua evolució històrica, algunes paraules en plural algunes paraules en plural provinents d’antics mots provinents d’antics mots esdrúixols acabats en esdrúixols acabats en nn, perden , perden aquesta consonant: homines > aquesta consonant: homines > homeshomes

Variació morfosintàcticaVariació morfosintàctica► La La primera persona del primera persona del

present d’indicatiu present d’indicatiu acaba en acaba en ee o en o en oo: : jo menge, jo menjo. jo menge, jo menjo.

► Els verbs incoatius presenten les Els verbs incoatius presenten les formes següents:formes següents:Present d’indicatiu: Present d’indicatiu: patixpatixPresent de subjuntiu: Present de subjuntiu: patiscapatisca

► En els mateixos casos, aquestes En els mateixos casos, aquestes paraules en plural conserven la paraules en plural conserven la nn: homines > : homines > hòmenshòmens

DIALECTE ORIENTALDIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTALDIALECTE OCCIDENTAL

Variació lèxicaVariació lèxica

► Lèxic específic: Lèxic específic: mirall, noi, llombrígol, mirall, noi, llombrígol, xai/ be, pagès, xai/ be, pagès, vermell, sortir, vermell, sortir, mongetes, petó, mongetes, petó, escombra ...escombra ...

Variació lèxicaVariació lèxica

► Lèxic específic: Lèxic específic: espill, xic, melic, espill, xic, melic, corder, llaurador, roig, corder, llaurador, roig, eixir, fesols, bes, eixir, fesols, bes, granera ...granera ...

CATALÀ OCCIDENTAL:CATALÀ OCCIDENTAL:

1.1. Varietat nord-occidentalVarietat nord-occidental

3.3. Valencià generalValencià general

La varietat nord-occidentalLa varietat nord-occidentalS’estén per Andorra, les comarques de S’estén per Andorra, les comarques de Lleida, la Franja de Ponent a l’Aragó, Lleida, la Franja de Ponent a l’Aragó, sud de Tarragona i el nord de Castelló.sud de Tarragona i el nord de Castelló.

1.1. La varietat nord-occidentalLa varietat nord-occidental

► Desinència Desinència –o –o en la 1a persona del en la 1a persona del present d’indicatiu: present d’indicatiu: jo canto, jo treballojo canto, jo treballo..

► Pronúncia amb una Pronúncia amb una –e –e finalfinal de la 3a de la 3a persona del singular d’alguns temps persona del singular d’alguns temps verbals: verbals: ell tenia > ell tenie,ell tenia > ell tenie, tindria > tindrie.tindria > tindrie.

► Ús de l’article masculí Ús de l’article masculí lo/loslo/los: : lo carrer, los lo carrer, los amicsamics..

2. El valencià general2. El valencià general

2.1. El valencià septentrional2.1. El valencià septentrional2.2. El castellonenc2.2. El castellonenc2.3. L’apitxat2.3. L’apitxat2.4. El valencià meridional2.4. El valencià meridional

2.5. L’Alacantí2.5. L’Alacantí

2.1. El valencià 2.1. El valencià septentrionalseptentrional

Es parla als Ports, Es parla als Ports, l’Alt Maestrat i l’Alt Maestrat i

el Baix Maestrat.el Baix Maestrat.

2.1. El valencià septentrional2.1. El valencià septentrional

Pèrdua de la Pèrdua de la –r–r final final: : anar > anà.anar > anà.►Manteniment de la –d- intervocàlica en el Manteniment de la –d- intervocàlica en el

sufix –ador: sufix –ador: caçador > caçadó.caçador > caçadó.►Desinència Desinència –o –o en la 1a persona del present en la 1a persona del present

d’indicatiu: d’indicatiu: jo canto, jo treballojo canto, jo treballo..

► Pronúncia amb una Pronúncia amb una –e –e finalfinal de la 3a de la 3a persona del singular d’alguns temps persona del singular d’alguns temps verbals: verbals: ell tenia > ell tenie,ell tenia > ell tenie, tindria > tindrie.tindria > tindrie.

► Ús de l’article masculí Ús de l’article masculí lo/loslo/los: : lo carrer, lo carrer, los amicslos amics..

► Pretèrit imperfet de subjuntiu amb les Pretèrit imperfet de subjuntiu amb les desinències –és, -ís: desinències –és, -ís: cantés, temés, patíscantés, temés, patís en comptes de en comptes de cantara, temera o patiracantara, temera o patira..

2.2. El castellonenc2.2. El castellonenc

Es parla a l'Alcalatén, la Es parla a l'Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa.Plana Alta i la Plana Baixa.

2.2 El2.2 El castellonenccastellonenc

► Canvi en la pronúncia d’algunes Canvi en la pronúncia d’algunes consonants:consonants:

► la la tsts es pronuncia com la es pronuncia com la txtx : : potser >potxer.potser >potxer.

► la la tz tz es pronuncia con la es pronuncia con la tgtg i la i la tjtj : : dotze > dotgedotze > dotge..

► Terminació Terminació –e–e per a la 3a persona del per a la 3a persona del present d’indicatiu (present d’indicatiu (ell parla>ell parleell parla>ell parle) que ) que s’estén a la 1a i 3a de l’imperfet s’estén a la 1a i 3a de l’imperfet d’indicatiu, condicional i imperfet de d’indicatiu, condicional i imperfet de subjuntiu: subjuntiu: cantave, cantarie, cantare.cantave, cantarie, cantare.

2.3. El valencià 2.3. El valencià apitxatapitxat

Es parla a les Es parla a les comarques del Camp de comarques del Camp de

Morvedre, l’Horta, Morvedre, l’Horta, el Camp de Túria, el Camp de Túria,

la Ribera Alta, la Ribera Alta, part de la Ribera Baixa ipart de la Ribera Baixa iles ciutats de Gandia i les ciutats de Gandia i

XàtivaXàtiva

2.3. El valencià apitxat2.3. El valencià apitxat

► EnsordimentEnsordiment de la de la esse sonoraesse sonora que es transforma en sorda: que es transforma en sorda: casa > casa > cassacassa..

► EnsordimentEnsordiment de les consonants de les consonants g, j, g, j, tg tg i i tjtj que es pronuncien com a que es pronuncien com a txtx: : gent > txent, platja > platxa, germà gent > txent, platja > platxa, germà > txermà.> txermà.

2.3. El valencià apitxat2.3. El valencià apitxat

► Ús quasi exclusiu del Ús quasi exclusiu del perfet simpleperfet simple: : aní, vinguí, torní.aní, vinguí, torní.

► Abundància de Abundància de castellanismescastellanismes: : **entonces, *después, *adiós, *roïdo.entonces, *después, *adiós, *roïdo.

2.4. El 2.4. El valenciàvalencià meridionalmeridional

Es parla a les comarques de la Safor, Es parla a les comarques de la Safor, part de la Ribera Baixa, la Costera, part de la Ribera Baixa, la Costera, el Comtat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià,el Comtat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià,

la Marina Alta i la Marina Baixa.la Marina Alta i la Marina Baixa.

2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL

►Tendència a l’Tendència a l’harmonia vocàlicaharmonia vocàlica: : tota tota –a –a final àtona es pronuncia com la final àtona es pronuncia com la oo obertaoberta tònica anterior tònica anterior ((porta>pporta>pOOrtrtOO) o com la ) o com la ee obertaoberta tònica anterior tònica anterior (terra >t(terra >tEErrrrEE).).

2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL

►Dins del valencià meridional s’inclou el Dins del valencià meridional s’inclou el parlar de les localitats de parlar de les localitats de TàrbenaTàrbena i de i de la Vall de Gallinerala Vall de Gallinera, que, com a , que, com a conseqüència de l’expulsió dels conseqüència de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, van ser moriscos l’any 1609, van ser repoblades per mallorquins al segle repoblades per mallorquins al segle XVII i en mantenen alguns trets, com XVII i en mantenen alguns trets, com araara l’article salat l’article salat : : es=el, sa=la, es es=el, sa=la, es cotxe, sa cadira.cotxe, sa cadira.

Per terres de moriscosPer terres de moriscos

2.5. L’alacantí2.5. L’alacantí

Les comarques de l’Alacantí, Les comarques de l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Baix Vinalopó i

les Valls del Vinalopóles Valls del Vinalopó

2.5. L’alacantí2.5. L’alacantí

►També és dóna l’harmonia vocàlica.També és dóna l’harmonia vocàlica.►Pèrdua sistemàtica de la Pèrdua sistemàtica de la -d--d-

intervocàlica: intervocàlica: roda > roa.roda > roa.►Supressió de la Supressió de la –r–r final: final: cantar > cantar >

cantà.cantà.►El diftong El diftong –ou–ou s’obri en s’obri en –au–au: : pou > pou >

pau.pau.

2.5. L’alacantí2.5. L’alacantí

►Ús de l’adverbi Ús de l’adverbi aquíaquí en lloc d’ en lloc d’ací.ací.►Utilització de la forma Utilització de la forma astòastò en lloc d’ en lloc d’açò.açò.►Ús de la forma impersonal Ús de la forma impersonal ha hiha hi en lloc de en lloc de

hi ha.hi ha.►Abundància de castellanismes: llevar (portar).Abundància de castellanismes: llevar (portar).►Arcaismes: dintre, ans, devers, naixtre, Arcaismes: dintre, ans, devers, naixtre,

coneixtreconeixtre

CATALÀ ORIENTALCATALÀ ORIENTAL

► La varietat septentrional o La varietat septentrional o rossellonésrossellonés

► La varietat centralLa varietat central ► La varietat balearLa varietat balear► L’alguerésL’alguerés

1. La varietat septentrional 1. La varietat septentrional o rossellonéso rossellonés

Es parla a les comarques Es parla a les comarques de la Catalunya Nord, les de la Catalunya Nord, les quals passaren a dependre quals passaren a dependre de l’estat francés l’any de l’estat francés l’any 1659 en virtut del Tractat 1659 en virtut del Tractat dels Pirineus. dels Pirineus.

1. La varietat septentrional o 1. La varietat septentrional o rossellonésrossellonés

►A més a més de la neutralització de les A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a persona del present vocals àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu en d’indicatiu en –i.–i.

►Pas de la Pas de la oo tancada a tancada a uu: : mosca > mmosca > muuscasca

►Caiguda de la Caiguda de la –a–a final dels esdrúixols: final dels esdrúixols: família > famili.família > famili.

►Negació amb Negació amb paspas, sense no : , sense no : vindré pas vindré pas avui.avui.

►Arcaismes, occitanismes: Arcaismes, occitanismes: peirerpeirer (obrer de (obrer de vila), vila), veireveire (got) (got) i gal·licismes: i gal·licismes: buatabuata (caixa) (caixa) muletamuleta (truita) (truita) bolangerbolanger (forner)... (forner)...

2. La varietat central2. La varietat central

És, juntament amb el valencià, el És, juntament amb el valencià, el parlar de més pes demogràfic, parlar de més pes demogràfic, econòmic i polític i el de més econòmic i polític i el de més vitalitat. S’estén per les comarques vitalitat. S’estén per les comarques de Girona, Barcelona i nord de de Girona, Barcelona i nord de

Tarragona.Tarragona.

2. La varietat central2. La varietat central ► A més a més de la neutralització de les vocals A més a més de la neutralització de les vocals

àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu en en –o–o [- [-uu]. : ]. : parlo >parluparlo >parlu

► Desinències del present de subjuntiu en –Desinències del present de subjuntiu en –ii : : digui, digui, escoltiescolti

► Possessius femenins ambPossessius femenins amb v: v: meva, teva, seva meva, teva, seva..

► Iodització: Iodització: abella > abeia, ull > ui .abella > abeia, ull > ui .

► Gran nombre de castellanismes.Gran nombre de castellanismes.

3. La varietat balear3. La varietat balear

Es parla a les illes de Es parla a les illes de Mallorca, Menorca, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, Eivissa i Formentera, les quals foren les quals foren repoblades durant el repoblades durant el segle XIII per parlants segle XIII per parlants de la varietat oriental. de la varietat oriental. És, amb l’alguerés, el És, amb l’alguerés, el dialecte més dialecte més diferenciat de tots, a diferenciat de tots, a causa del seu causa del seu aïllament geogràficaïllament geogràfic..

3. La varietat balear3. La varietat balear

►L’article L’article salatsalat: derivat del llatí IPSE, IPSA, : derivat del llatí IPSE, IPSA, IPSUM: IPSUM: es, sa, es, ses, soes, sa, es, ses, so. . Es cotxe, sa Es cotxe, sa taula.taula.

►Caiguda de la Caiguda de la –a–a final dels esdrúixols: final dels esdrúixols: família > famili.família > famili.

►Iodització: Iodització: abella > abeia.abella > abeia.►Desinències –Desinències –am, -auam, -au: : cantam, cantaucantam, cantau►Lèxic específic: Lèxic específic: al·lot / al·lotaal·lot / al·lota (xic / xica), (xic / xica),

moixmoix (gat), (gat), caca (gos), (gos), doblersdoblers (diners) (diners)

4. L’alguerés4. L’alguerés

A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi va instal·lar al segle XIV un grup de catalans per va instal·lar al segle XIV un grup de catalans per repoblar-la. Des d’aleshores s’hi ha mantingut la repoblar-la. Des d’aleshores s’hi ha mantingut la llengua amb moltes interferències del sard i de l’italià.llengua amb moltes interferències del sard i de l’italià.

4. L’alguerés4. L’alguerés

►La 1a persona del present d’indicatiu La 1a persona del present d’indicatiu desinència desinència –Ø: jo cant, jo pens.–Ø: jo cant, jo pens.

►Formes de l’imperfet d’indicatiu en Formes de l’imperfet d’indicatiu en ––eva(creieva), -iva (colliva).eva(creieva), -iva (colliva).

►Arcaismes: Arcaismes: gonella (faldilla), llong gonella (faldilla), llong (llarg), ver (veritat)(llarg), ver (veritat)..

►Sardismes i italianismes: Sardismes i italianismes: assai (prou)assai (prou)