La variació lingüística - liceu.uab.esliceu.uab.es/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/sociolinguistic... · La variació lingüística La variació en ... Registres o estils

Joaquim Llisterri

La variació lingüística

La variació en la comunitatlingüística

Els tipus de variació lingüística

Llengua estàndard i llengua oficial

Llengües franques, pidgins i criolls

Joaquim Llisterri






Joaquim Llisterri

La variació en la comunitat lingüística

Llengua

Dialecte

Idiolecte

Repertori verbal o repertori lingüístic

Joaquim Llisterri


Llengua

Dialecte

Idiolecte


Joaquim Llisterri

Variació en la comunitat lingüística

Llengua

• Sistema de comunicació propi d’unacomunitat

• No necessàriament intel·ligible per alsmembres d’una altra comunitat

Joaquim Llisterri


Dialecte

• Varietats mútuament intel·ligibles d’una llenguaque difereixen entre sí d’una manera sistemàtica

• Varietat lingüística característica de diferentsgrups geogràfics o socials

Dialectes geogràfics

Dialectes socials

Joaquim Llisterri

Llengua i dialecte

• La diferència entre una llengua i undialecte és social i lingüística

• Diferència influenciada per factors comel sentiment d’intentitat nacional,històrics, religiosos

• La diferènciació dialectal al llarg de lahistòria pot donar origen a llengües

Joaquim Llisterri

Llengua i dialecte

• Dialectes del llatí i llengües romàniquesdiferents - Dialectes xinesos consideratsuna única llengua

• Danès i suec relativament intel·ligiblesmútuament - Mandarí i cantonès,mútuament inintel·ligibles

Joaquim Llisterri

Llengua i dialecte

• Neerlandès als Països Baixos - Flamenca Bèlgica, mútuament intel·ligibles

• Hindi (devanagari) parlat pels hindúsdel nord de l’Índia - Urdú (abjad persa)parlat pels musulmans del Paquistan

Joaquim Llisterri

Llengua i dialecte

Serbi (alfabet ciríl·lic) i croat (alfabet llatí)

• Desenvolupats per separat durant el segleXIX i a principis del XX

• Unificats en el serbocroat el 1954

• Serbi i croat considerats llengües diferentsdesprés de la creació dels estats de Sèrbia,Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro

Joaquim Llisterri

Llengua i dialecteFASOLD, R. W (2006) “The politics of language”, in FASOLD, R. W. - CONNOR-LINTON, J. (Eds.) An

Introduction to Language and Linguistics. Cambridge: Cambridge University Press.

“[…] there are groups of linguisticvarieties whose speakers understandeach other reasonably well. At the sametime, they don’t understand speakers ofother linguistic varieties very well, or atall. These are «languages»” (p. 388)

Joaquim Llisterri

Llengua i dialecteFASOLD, R. W (2006) “The politics of language”, in FASOLD, R. W. - CONNOR-LINTON, J. (Eds.) An

Introduction to Language and Linguistics. Cambridge: Cambridge University Press.

“Whithin each of these languages arelinguistic subsystems. Speakers of thelanguage generally understand speakersof other subsystems of that language,but also notice that their speech ispeculiar, or in any case different fromtheir own. These are «dialects»” (p. 388)

Joaquim Llisterri

Llengua i dialecteEl codi ISO 639-3

• L’objectiu del codi ISO 639-3 ésestandarditzar la codificació dels noms de lesllengües

• Cal establir què es considera una llengua

http://www.sil.org/iso639-3/default.asp

Joaquim Llisterri

El codi ISO 639-3 http://www.sil.org/iso639-3/default.asp

“Two related varieties are normally considered varieties of the samelanguage if speakers of each variety have inherent understanding of theother variety (that is, can understand based on knowledge of their ownvariety without needing to learn the other variety) at a functional level.

Where spoken intelligibility between varieties is marginal, the existence of acommon literature or of a common ethnolinguistic identity with acentral variety that both understand can be strong indicators that theyshould nevertheless be considered varieties of the same language.

Where there is enough intelligibility between varieties to enablecommunication, the existence of well-established distinct ethnolinguisticidentities can be a strong indicator that they should nevertheless beconsidered to be different languages.”

Joaquim Llisterri


Llengua

Dialecte

Idiolecte


Joaquim Llisterri


Idiolecte

• Característiques específiques de lallengua d’un únic individu

Joaquim Llisterri


Llengua

Dialecte

Idiolecte


Joaquim Llisterri



• Conjunt de varietats lingüístiquesemprades oralment i per escrit per unadeterminada comunitat lingüística

• L’elecció d’una varietat ve donada per lasituació de parla o situació comunicativa

Joaquim Llisterri


• Situació de parla o situaciócomunicativa

Intenció

Context (setting)

Participants

Joaquim Llisterri

Situació de parla o situació comunicativa

• Intenció• Activitat realitzada (comprar, fer un sermó,

explicar una història…)

• Objectiu de l’activitat (distreure

l’audiència, proporcionar informació,

consolidar una relació social…)

Joaquim Llisterri


• Context (setting)• Tema (d’interès personal, local, nacional…)

• Lloc (casa, feina, lloc públic…)

• Modalitat

• Escrita

• Oral

Joaquim Llisterri


• Participants• Emissor

• Receptor (edat i fòrmules de tractament)

• Papers socials de l’emissor i del receptor(un professor que té un fill com alumne: rolde pare i de professor)

• Tipus d’audiència

Joaquim Llisterri






Joaquim Llisterri


Variació estilística i registres lingüístics

Variació social

Variació geogràfica

Variació històrica

Joaquim Llisterri



Variació social



Joaquim Llisterri

La variació estilística i els registres lingüístics

Registres o estils de parla• Varietats del repertori verbal d’una

llengua seleccionades en funció de lasituació comunicativa

• Trets fonològics, sintàctics, lèxics• Presents en un mateix parlant• Continuum de registres del més formal al

més informal

Joaquim Llisterri

William Labov (1927-)http://www.ling.upenn.edu/~wlabov/home.html

LABOV, W. (1972) "Theisolation of contextualstyles”, in Sociolinguistic

Patterns. Oxford: BasilBlackwell, 1978. pp. 70-109.

Joaquim Llisterri

Els estils de parlaLABOV, W. (1972) "The isolation of contextual styles”, in Sociolinguistic Patterns.

Oxford: Basil Blackwell, 1978. pp. 70-109.

• Careful (Acurat)“[…] this is the type of speech that normally

occurs when the subject is answeringquestions which are formally recognized as«part of the interview»” (p. 79)

Joaquim Llisterri



• Casual (Informal, Casual)“[…] the everyday speech used in informal situations

where no attention is directed to language” (p. 86)

• Spontaneous (Espontani)“[…] a pattern used in excited, emotionally charged

speech when the constraints of a formal situationare overridden” (p. 86)

Joaquim Llisterri



Context Style Definition

Informal Casual “By casual speech, in a narrow sense, we mean the everyday speech used in informal situations, where no attention is directed to language” (p. 86)

Careful “In our investigation, this is the type of speech that normally occurs when the subject is answering questions which are formally recognized as ‘part of the interview’” (p. 79)

Formal

Spontaneous “Spontaneous speech refers to a pattern used in excited, emotionally charged speech when the constraints of a formal situation are overridden” (p. 86)

Joaquim Llisterri

La variació estilística i els registres lingüístics

Joaquim Llisterri

Dimensions de la variació en l’ús del llenguatge

Mode del discurs

Camp del discurs

Tenor del discursGREGORY, M.- CARROLL, S. (1978) Language and Situation. Language

varieties and their social contexts. London: Routledge & Kegan Paul; trad.cast. de L. A. Rodríguez: Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus

contextos sociales. México: Fondo de Cultura Económica, 1986.

Joaquim Llisterri

Dimensions de la variació en l’ús del llenguatgeGregory & Carroll (1978)

•• Mode del discursMode del discurs: reflecteix la relacióentre el mitjà de transmissió i l’ús delllenguatge

monòleg, conversa, lectura

•• Camp del discursCamp del discurs: reflecteix el propòsitcomunicatiu, centrat en el tema del quales parla

Joaquim Llisterri

Dimensions de la variació en l’ús del llenguatgeGregory & Carroll (1978)

•• Tenor del discursTenor del discurs• Tenor personal: resultat de la relació entre

el parlant i l’interlocutor Formal vs. informal

• Tenor funcional: relacionat amb laintenció en l’ús del llenguatge

Ensenyament, publicitat ...

Joaquim Llisterri

Dimensions de la variació en l’ús del llenguatge Gregory & Carroll (1978)

• Registre: varietat fixada culturalmentutilitzada en determinats tipus de text

Gènere

Recepta de cuina, conversa

personal ...

Joaquim Llisterri

Dimensions relacionades amb el mitjà de transmissió del discursGREGORY, M. (1967) "Aspects of variety differenciation", Journal of Linguistics 3: 177-198.

• Oral• Espontani

• Conversa• Monòleg

• No espontani• Recitat• Manifestació oral del que està escrit

Joaquim Llisterri


• Escrit

• No necessàriament per a ésser oralitzat

• Per a ésser únicament llegit

• Per a ésser llegit com si s’escoltés

Diàleg en una novel·la, monòleg interior

(com si s’escoltés sense voler)

Joaquim Llisterri


• Escrit• Per a ésser oralitzat

Conferències, discursos, notícies de ràdio itelevisió

• Per a ésser oralitzat com si no fosescritTeatre, guions cinematogràfics

Joaquim Llisterri

Dimensions relacionades amb el mitjà de transmissiódel discurs

Els gèneres “mixtos” en la CMC (ComunicacióMediatitzada per Ordinador)

• El xat

• “Conversa escrita”, “Text escrit oralitzat”, “Elmés oral dels gèneres escrits”

GALINDO, M. - PONS, C. (2002) “La col.loquialitat en els xats: aspectesfonètics i interlingüístics”, in TORRES, M. et al. (Eds.) CMO-Cat. Actes de la IJornada sobre Comunicació Mediatitzada per Ordinador en Català. Departamentde Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1 de desembre de 2000.Barcelona: Universitat de Barcelona.http://www.ub.es/lincat/cmo-cat/galindo-pons.htm

Joaquim Llisterri

LLISTERRI, J. (2002) “Marcas fonéticas de la oralidad en la lengua de los chats: elisiones yepéntesis consonánticas”, Revista de Investigación Lingüística 2, 5: 61-100.

http://liceu.uab.cat/~joaquim/publicacions/Llisterri_02_Oralidad_Chat.pdf

• Elisions en posició inicial de paraulaeMiNeM_-: nas peña

^_WaLLY_^: nazz

[-PiRRi-]: Enas a todos

Venus_bcn: enga mira tu a tu bola yyo a la mia vale

DraMusic: engaaa, una manitacoleguis!!!!!!

Joaquim Llisterri



• Elisions en posició interior de paraularuben15_: porfi privaioooooooooooooo

^Biel^: sos privaetes!!!!!!

MaRC: pelailla mia :*

lover_man: tas pesaita

TNT16: joe ke resakita tenemos x lo visto eh

[GaMBiTo]: joete pq no hya operador ni leches

Atreyo: na de na

Joaquim Llisterri



• Elisions de [ ]

• MaRC: qué pesao es el tio ese

• miriam16_: pos ten cuidao q pronto eresun viejo

• guapo15: sois todos unos pringaos

• MaRC: kuando te pones así es pk stascabreá

• NEYARA: ya evueltoooo me perdio algo???

Joaquim Llisterri



• Elisions en posició final de paraulaLoKiTa: tenchu joder tio abe si es verda q van pati

str19046: soy de madri

Nastic-AE: podria tene el onó de kedá con ustécuando vaya a madriz?

mc^_^psk: alguna xika pa hablá con un rapero lokode bcn?

Sabbath: ( ia nu se q desi )

McFan: adio a to kiski

Joaquim Llisterri



Variació social



Joaquim Llisterri

La variació social

Dialectes socials

• Sociolectes

• Varietats condicionades per l’origen ètnic

• Varietats condicionades per l’estatussocioeconòmic

• Varietats condicionades pel gènere ol’orientació sexual

Joaquim Llisterri

Dialectes socials: comunitat ètnicaFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace & Company.

• AVE, AAVE (African-American VernacularEnglish) o AAE (African-American English)• Teories diverses sobre l’origen

• Aprenentatge imperfecte de l’anglès com a L2per part dels esclaus africans i transmissiód’un model lingüístic als fills

• Forma simplificada de l’anglès desenvolupadapels esclaus com a llengua comuna amb tretsde llengües de l’oest de l’Àfrica

Joaquim Llisterri

Dialectes socials: comunitat ètnicaFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace & Company.

• AVE, African-American Vernacular English• The coffee cold - The coffe’s cold

• Do they be playing all day? - Do they play allday?

• Is it a Miss Jones in this office? - Is there a MissJones in the office?

• He don’t never go nowhere - He never goesanywhere

Joaquim Llisterri

William Labov (1927-)http://www.ling.upenn.edu/~wlabov/home.html

LABOV, W. (1972) Sociolinguistic

Patterns. Philadelphia: PennsylvaniaUniversity Presss; Oxford: BasilBlackwell, 1978. Trad. cast.: Modelos

sociolingüísticos. Madrid: Cátedra,1983.LABOV, W. (1966) The Social

Stratification of English in New York

City. Washington D.C.: Center ofApplied Linguistics.

Joaquim Llisterri

Dialectes socials: estatus socioeconòmicFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace & Company.

• Estratificació social de la pronunciació de /r/final post-vocàlica a la ciutat de Nova York(Labov 1972)

“- Excuse-me, where are the women’s shoes?

- Fourth floor [estil informal]

- Excuse me?

- Fourth floor” [estil acurat]

Joaquim Llisterri

Dialectes socials: estatus socioeconòmicFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace & Company.

• Estratificació social de la pronunciació de /r/final post-vocàlica a la ciutat de Nova York(Labov 1972)

• 3 grans magatzems de Manhattan

• Sacks Fifth Avenue: classe alta

• Macy’s: classe mitjana

• S. Klein: classe treballadora

Joaquim Llisterri

Dialectes socials: estatus socioeconòmicFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace &

Company.

/r/ final post-vocàlica a NY (Labov 1966)

Joaquim Llisterri


Company.


Joaquim Llisterri


Company.


Joaquim Llisterri

Dialectes socials: gènereFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace &

Company.

Joaquim Llisterri

Dialectes socials: gènereFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort

Joaquim Llisterri

Dialectes socials: gènereGARCÍA MOUTON, P. (1999) Cómo hablan las mujeres. Madrid:Arco/Libros (Cuadernos de lengua española, 66). 2a edición, 2000.

• Pronúncia, en general, més normativa, ambmés tendència a les formes percebudes com aformes de prestigi i amb menys tendència ala conservació de sons

• Diferències en l’especialització del lèxic

• Presència d’elements intensificadors,vocatius i exclamacions: expressivitat

Joaquim Llisterri


• Estratègies conversacionals orientades a lasolidaritat, la cooperació, la negociació i la cortesia

• Interrupció dels torns de parla per completar eldiscurs de l’altre

• Actes de parla indirectes• “Yo de esto no sé mucho, pero a mí me parece que

podría ser que…”• “Vendrás conmigo ¿verdad?”• “¿No te parece que puede estar bien esta película?”

Joaquim Llisterri


Joaquim Llisterri

Dialectes socials: orientació sexualO'GRADY, W.- DOBROVOLSKY, M.- ARONOFF, M. (1997) Contemporary

Linguistics. An Introduction. Boston: Bedford / St. Martins.

Joaquim Llisterri



Variació social



Joaquim Llisterri

Dialectologia

• Origen dels trets diferenciadors entrevariants geogràfiques

• Dialectalització o fragmentació d’una llengua

• Extensió dels fenòmens lingüístics en unazona geogràfica

• Estandardització d’una variant geogràfica

Joaquim Llisterri

Geografia lingüística o geolingüística

• Estudia el canvi i la distribució de les formeslingüístiques en l’espai geogràfic

Joaquim Llisterri

Elaboració d’un atles lingüístic

• Delimitació de la zona estudiada

• Determinació dels punts d’enquesta

• Definició dels criteris de selecció delsinformants

• Definició dels materials lingüístics

• Preparació d’un qüestionari per a obtenir elsmaterials lingüístics

Joaquim Llisterri

Elaboració d’un atles lingüístic

Els parlants patrimonials

• Els investigadors es posen en contacte amb l’ajuntament decada localitat per a escollir un parlant representatiu

• L’informant (parlant patrimonial) ha de tenircarácterístiques similars en totes les localitats

• Metodologia de l’entrevista:

“Si quieres registrar la palabra cabeza, tienesque preguntar algo como ¿si me tomo unaaspirina es porque me duele la...? o para lapalabra piel, ¿por encima de la carne tenemosla...?” (García Mouton, 1994)

Joaquim Llisterri

Qüestionari de l’ALPI http://www.alpi.ca

• INFORMADOR• Nombre y apellido:• Naturaleza:• Edad:• Profesión:• ¿Sabe leer?• Naturaleza del padre:• Naturaleza de la madre:• Residencias y viajes

• Fecha de la investigación

• Investigador:

• Transcripción del nombredel lugar:

• Nombre dialectal de loshabitantes:

• Nombre del habla local:

Joaquim Llisterri

Atlas lingüísticGarcía Mouton (1990)

Joaquim Llisterri

Atlas lingüísticVeny (1984)

Joaquim Llisterri

Tipus de atles lingüístics

• Regional: ALeCMan, Atlas Lingüístico y

Etnográfico de Castilla-La Mancha

• Nacional: ALPI, Atlas Lingüístico de la

Península Ibérica

• Família lingüística: ALiR, Atlas Linguistique

Roman

• Macroatlas: ALE, Atlas Linguarum Europae

Joaquim Llisterri

Atles lingüístics

Issoglossa

• Línia que en un atles lingüistic assenyala ellímit entre la presència i l’absència d’unfenomen lingüístic determinat

• Els feixos d’issoglosses poden servir perseparar llengües o dialectes

Joaquim Llisterri

Atlas lingüísticVeny (1984)

Joaquim Llisterri



Variació social



Joaquim Llisterri

La variació històrica

• Perspectiva diacrònica en front de laperspectiva sincrònica

• Les llengües canvien al llarg del tempspassant per diverses fases en la seva evolució

• El canvi és un universal lingüístic

Joaquim Llisterri






Joaquim Llisterri


Llengua estàndard

Llengua oficial

Joaquim Llisterri


Llengua estàndard

Llengua oficial

Joaquim Llisterri

Llengua estàndard

• Variant lingüística dominant o de prestigi

• Variant codificada per una autoritatnormativa (Acadèmia)

Funció social com a element de cohesió

Paper en la normalització i difusió de lallengua

Joaquim Llisterri

Llengua estàndardProcessos de codificació

• “Putonghua” a Xina

• Pronúncia de Pequín

• Gramàtica dels dialectes del Nord

• Lèxic col·loquial modern

• Eusquera batua

• Hebreu modern

Joaquim Llisterri

Llengua estàndardAcadèmies

http://www.amlquechua.org/

http://hebrew-academy.huji.ac.il/

http://www.academie-francaise.fr/

http://www.rae.es/

Joaquim Llisterri

Llengua estàndard

• El purisme o prescriptivisme

• Actitud davant la llengua

• Prejudici de la “correcció” i les “formespures”

• Prejudici de la “degradació progressiva”de la llengua

Joaquim Llisterri


Llengua estàndard

Llengua oficial

Joaquim Llisterri

Llengua oficial

• Llengua definida com a tal en el sistemalegal d’una comunitat

Joaquim Llisterri

Constitución Española (1978)

Artículo 31. El castellano es la lengua española oficial del

Estado. Todos los españoles tienen el deber deconocerla y el derecho a usarla.

2. Las demás lengua españolas serán tambiénoficiales en las respectivas ComunidadesAutónomas de acuerdo con sus Estatutos.

3. La riqueza de las distintas modalidadeslingüísticas de España es un patrimonio culturalque será objeto de especial respeto y protección

Joaquim Llisterri

Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979)

Article 31. La llengua pròpia de Catalunya és el català2. L’idioma català és l’oficial de Catalunya, així com també

ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós

idiomes, prendrà les mesures necessàries per tald’assegurar llur coneixement i crearà les condicions quepermetin d’arribar a llur igualtat plena quant als drets ideures dels ciutadans de Catalunya

4. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especialrespecte i protecció

Joaquim Llisterri


Article 61. La llengua pròpia de Catalunya és el català.

Com a tal, el català és la llengua d'úsnormal i preferent de les administracionspúbliques i dels mitjans de comunicaciópúblics de Catalunya, i és també la llenguanormalment emprada com a vehicular id'aprenentatge en l'ensenyament.

Joaquim Llisterri


2. El català és la llengua oficial de Catalunya. Tambého és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estatespanyol. Totes les persones tenen el dretd'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadansde Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establirles mesures necessàries per a facilitar l'exercicid'aquests drets i el compliment d'aquest deure.D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pothaver discriminació per l'ús de qualsevol de lesdues llengües

Joaquim Llisterri






Joaquim Llisterri

Llengues franques, pidgins i criolls

Llengües franques

Pidgins

Criolls

Joaquim Llisterri


Llengües franques

Pidgins

Criolls

Joaquim Llisterri

Llengua franca, pidgin i crioll

Llengua franca

• Llengua utilitzada convencionalment com avehicle de comunicació (social o comercial) enàrees multilingües

• Apresa com a segona llengua

• Terme derivat d’una llengua comercial empradaa l’Edat Mitjana als ports de la Mediterràniabasada en l’italià amb elements espanyols,francesos, grecs i àrabs

Joaquim Llisterri

Llengua franca

• Swahili a l’Àfrica Oriental i Hausa a l’ÀfricaOccidental: llengües franques de comerç

• Llatí a l’Edat Mitjana: llengua franca de cultura

• Francès al segle XIX: llengua franca de ladiplomàcia

• Anglès al segle XX: llengua franca dels negocis, latecnologia i la ciència, les relacions internacionals…

Joaquim Llisterri


Llengües franques

Pidgins

Criolls

Joaquim Llisterri


Pidgin

• Llengua sorgida del contacte de dos grupslingüístics per facilitar la comunicació

• Basada en una de les dues llengües

• No té parlants natius

• Lèxic reduit i poca complexitat sintàctica ifonològica

Joaquim Llisterri

Pidgin

• Terme derivat de la pronunciació anglesa enpidgin anglo-xinès de la paraula “business”

Da pua pipl awl poteito itThe poor people only potatoes eatWok had dis piplWork hard these people(Pidgin anglès de Hawai, Akmajian et. al, 1995)

Joaquim Llisterri

Pidgin

• Pidgins de base anglesa

• Tok Pisin (Papua Nova Guinea)

• Bislama (Vanuatu, Fiji)

• Krio (Sierra Leona)

• Pidgins de base francesa, neerlandesa,espanyola, portuguesa, àrab, swahili…

Joaquim Llisterri


Llengües franques

Pidgins

Criolls

Joaquim Llisterri


Crioll• Pidgin adoptat com a llengua pròpia d’una

comunitat

• Après com a primera llengua

• Mateixa complexitat lingüística que una“llengua”

• Classificat en funció de la llengua base de la qualprové la major part del vocabulari

Joaquim Llisterri

Crioll

• Criolls de base francesa

• Crioll francès de Louisiana

• Criolls d’Haití, les Antilles, Guyana francesa,illes de la Réunion

• Criolls de base espanyola/portuguesa

• Papiamentu: espanyol de base portuguesa ambinfluències holandeses parlat a Curaçao, Bonairei Aruba

Joaquim Llisterri

Crioll de Cape York (Austràlia)AKMAJIAN, A.- DEMERS, R.A.- FARMER, A.K.- HARNISH, R.M. (1995) Linguistics: An

Introduction to Language and Communication. Cambridge: The MIT Pres.

Nogud - bad (“no good)

Beliran - diarrhea (“belly run”)

Koolsik - cold (“cold sick”)

Beliap - on your back (“belly up)

Nambawan - the best (“number one”)

Tumach - a lot (“too much”)

Joaquim Llisterri

Crioll de Cape York (Austràlia)AKMAJIAN, A.- DEMERS, R.A.- FARMER, A.K.- HARNISH, R.M. (1995) Linguistics: An

Introduction to Language and Communication. Cambridge: The MIT Pres.

Im bin ran - he ran

Im ran - he is running

Im go run - he will run

Stik blong olmaan - the old man’s stick

Dog blong man - the man’s dog

Joaquim Llisterri

Crioll de Guinea BissauHildo Honório do Couto, Universidade de Brasília

http://www.unb.br/il/liv/crioul/textos/radiotv.htm

Kamaradas ku jintis ku na sukutanu, bô tardi. Bu kontinua nasukuta Radio Difusão Nacional di Republika di Giné-Bissau.Na studiu no tene uma ora mas trinta minutu. No na tchomabos atenson pa prezentason di no noba di uma ora i trintaminutu di tardi na kriolu.

Companheiros e todos que nos ouvem, boa tarde! Vocêscontinuam a ouvir a Rádio Difusão Nacional da Repúblicada Guiné-Bissau. No estudio temos uma hora e trintaminutos. Chamamos sua atenção para a apresentação denossas notícias de uma hora e trinta minutos em crioulo.

Joaquim Llisterri

Crioll de La MartiniqueRadio France Internationale

http://www.rfi.fr/langues/statiques/rfi_creole.asp

Documents

La variació lingüística - liceu.uab.esliceu.uab.es/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/sociolinguistic... · La variació lingüística La variació en ... Registres o estils