Germán E. Berrios,doctor honoris causaGermán E. Berríos,doctor honoris causa

l’autònoma 237

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA JULIOL DE 2010

INVESTIGACIÓSOBRE BACTERIS

Investigadors de la UAB handescobert un sorprenentmecanisme dels bacterisper provocar infeccions.Han estudiat els mecanismesque provoquen la virulènciadels bacteris del tipusestafilococ.

PÀG. 9

SETENA EDICIÓDEL CAMPUS ÍTACA

Un total de 432 estudiantsde secundària han participata la setena edició del CampusÍtaca, organitzada per l’ICEi la Facultat de Ciènciesde l’Educació. Des queva nèixer el programa, hi hanparticipat 1.771 alumnes.PÀG. 3

Germán Elías Berríos és especialista en psiquiatria clínica, psicopatologia i història de la psiquiatria. PÀG. 3

DEU ANYS DE LAUNIVERSITAT A L’ABAST

El programa La Universitata l’Abast, organitzatper l’Escola de Postgrau,va ser pioner a Espanyaa l’hora d’obrir les aulesa la gent gran. Deu anysdesprés, aquest programaha ofert formació a 3.500persones grans. PÀG. 13

PARET

O

02

CAMPUS

Hi han participat 432estudiants; l’objectiu ésfacilitar-los eines per ajudar-los a definir el seu futur

El Campus Ítaca arriba a la setena edició

Del 7 de juny al 15 de juliol, 432 estudiantsde secundària han participat a la setenaedició del Campus Ítaca, organitzada perl’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) ila Facultat de Ciències de l’Educació.Aquesta iniciativa consisteix a oferirmúltiples activitats per a alumnes dequinze anys que han acabat tercer d’ESOi que, durant el curs vinent, hauran d’op-tar entre accedir al món laboral, cursaralgun mòdul professional de grau mitjà oestudiar batxillerat.L’objectiu del Campus Ítaca és mostrar-los les diferents possibilitats que ofereixla universitat i facilitar-los les eines perdefinir el seu futur. A banda, vol conver-tir-se en un espai de convivència entrealumnes d’entorns socials diversos ipotenciar l’ús del català.

Durant aquest mes i mig, hi ha haguttres torns de dues setmanes cadascun,amb una participació de 144 alumnes encada torn.Els alumnes han pogut gaudir de múl-tiples activitats educatives desenvolu-pades en tres àmbits: espai acadèmic,amb tallers, debats, projectes i reptessingulars; espai lúdic, amb activitatsculturals i esportives; i un espai d’ava-luació, perquè els estudiants valorindiàriament les activitats fetes el dia

GRAU SUPERIOR DE DISSENYS’informa sobre l’inici dels tràmits desol·licitud d’equivalència del Grau Superiorde Disseny amb el títol oficial de Grau deDisseny.

ENGINYERIA INFORMÀTICAS’informa favorablement de la imparticiódels estudis de Grau d’Enginyeria Informà-tica íntegrament al Campus de Bellaterrade la UAB. S’eleva aquest acord al ConsellSocial per a la seva aprovació, si escau, is’encarrega l’execució i el seguiment del’acord a la vicerectora de PolíticaAcadèmica.

CENTRE D’ESTUDIS DE RECERCAS’aprova la creació del centre d’estudis i derecerca Centre d’Accessibilitat i Intel·li-

gència Ambiental de Catalunya i del seureglament.

PLA D’INVERSIONS UNIVERSITÀRIESS’aprova el Pla d’inversions universitàries2007-2013.

EMPRESA VETGENOMICSS’aprova la creació deVetgenomics i la par-ticipació de la Universitat Autònoma deBarcelona en aquesta empresa.

COMUNICACIÓ ELECTRÒNICAS’aprova el Protocol de comunicacióElectrònica de la UAB.

EXTINCIÓ DE PLANS D’ESTUDIS’aprova la modificació de la normativaper a l’extinció dels plans d’estudis estruc-

turats segons ordenaments educatiusanteriors.

PROJECTES INTERNACIONALSS’aproven diferents projectes de la UAB decaràcter internacional.

ACORDS DEL CLAUSTRES’aproven els acords del Claustre del 19 demaig de 2010.

DECLARACIÓ DAVANT LA SENTÈNCIADEL TRIBUNAL CONSTITUCIONALEl Consell de Govern, davant la sentènciadictada pel Tribunal Constitucional sobrel’Estatut de Catalunya de 2006, que va seraprovat a les Corts espanyoles i en referèn-dum pel poble de Catalunya, va efectuaruna declaració.

ACORDS DEL CONSELL DE GOVERN DEL 7 DE JULIOL DE 2010

anterior. Cada torn va finalitzar amb unacerimònia de cloenda, celebrada alRectorat, a la qual van assistir els paresdels alumnes i els seus professors itutors.Des que va néixer aquest programasocioeducatiu l’any 2004, se n’han fet setedicions, en les quals han participat untotal de 1.771 alumnes procedents de 56instituts del Vallès Oriental, el VallèsOccidental, l’Alt Penedès, el Bages, elBaix Llobregat i el Berguedà.

03

Doctorat honoris causa per a Germán E. BerríosHa estat reconegut per la seva trajectòria en l’àmbit de la psiquiatria

«És un exemple per a moltesgeneracions de psiquiatresperquè està compromès ambel seu entorn i amb la societat»

L’acte d’investiduraha estat el primer ques’ha fet a la Unitat Docentde l’Hospital del Mar

Berríos va oferir la seva lliçó d’investidu-ra, titulada «Objectes híbrids en psiquia-tria: història i epistemologia», en la qualva dissertar sobre la consideració de lamajoria dels símptomes, síndromes itrastorns mentals com a objectes psi-quiàtrics híbrids, amb un vessant biolò-gic i un altre de semàntic i formats pelsmons natural i social de cada individu.«Els objectes híbrids estan totalment enconsonància amb la personalitat i l’estatmental. Són l’expressió de la manera enquè les creences, els codis culturals i lesvisions del món s’uneixen com a respos-ta a una experiència estranya», va expli-car.Segons el seu parer, l’existència consta-tada en la pràctica clínica d’aquestsobjectes híbrids fa necessari obrir uncamp nou de recerca que impliqui unreplantejament del llenguatge utilitzatfins ara per classificar les malalties psi-quiàtriques, que s’ha basat principal-ment en la relació directa entre signesexterns i símptomes amb òrgans i teixits.«Els professionals clínics haurien dedesenvolupar maneres de diferenciarentre símptomes mentals de tipus natu-

ral, que tenen una representació cerebralprimària i es controlen millor per mit-jans biològics, i els símptomes mentals,que són objectes híbrids i necessitencontrol hermenèutic. Establir aquestadiferenciació ha esdevingut actualmentun imperatiu moral», va concloure.Finalment, Ana Ripoll, rectora de laUAB, va destacar la formació pluridisci-plinària del doctor Berríos i la sevainfluència en el món de la psiquiatria.«És un mestre, en el sentit més ampli dela paraula, que ha creat escola. Les sevesidees han estat difoses arreu del mónpels seus deixebles [...] És un exempleper a moltes generacions de psiquiatres i

el tipus de docent que qualsevol univer-sitat voldria tenir en el seu claustre, per-què està compromès amb el seu entorn iamb la societat a la qual serveix», va dir.La rectora també es va congratular perla celebració de l’acte d’investidura a laUnitat Docent de l’Hospital del Mar, elprimer d’aquestes característiques ques’hi ha dut a terme, «per la seva recone-guda trajectòria en l’àmbit de la psiquia-tria i perquè la UAB mostra així la volun-tat que tots els seus hospitals universita-ris se sentin partícips de les activitatsque organitza».Aquesta important trajectòria en psi-quiatria de l’Hospital del Mar ha estatreconeguda recentment pel Parc de SalutMar amb la creació de l’Institut deNeuropsiquiatria i Addiccions, dirigit peldoctor Antoni Bulbena.

Germán Elías Berríos, catedràtic emèritd’Epistemologia Psiquiàtrica de laUniversitat de Cambridge i especialistaen psiquiatria clínica, psicopatologia ihistòria de la psiquiatria, va ser investitdoctor honoris causa per la UAB, a laUnitat Docent de la Facultat deMedicinade l’Hospital del Mar, a Barcelona, el 26de maig passat.El catedràtic del Departament dePsiquiatria i Medicina Legal de la UAB,Antoni Bulbena, qui va exercir com apadrí del doctorand, va glossar la trans-cendència de la trajectòria clínica i cien-tífica del doctor Berríos i va agrair la sevagenerositat pel fet d’haver donat als pro-fessionals de la psiquiatria «marcs dereferència i viatge cap al coneixement. Ésel que li demanem una vegada i una altraquan ens trobem: bases històriques iconceptuals».El doctor Bulbena va fer una al·lusiómetafòrica a l’excel·lència investigadoradel professor Germán E. Berríos: «Ell sapcom ningú que, excepte les orquídies,filles de l’aire, totes les plantes són fillesde les seves arrels subterrànies [...]. Elllenguatge dels símptomes, el delspacients i el llenguatge de la ciència maino seran el mateix després de la sevasuperba contribució», va manifestar.Després d’agrair a la UAB la concessiódel doctorat honoris causa, el professor

A l’esquerra, el doctorand amb el padrí, Antoni Bulbena; a la dreta, amb la rectora i el degà de la Facultat de Medicina.

04 CAMPUS

L’ÍndexUABd’ActivitatTurística preveuuna caigudaEl 3,3% de caiguda

prevista per al 2010 és undescensmés suau que elque va viure el sector el 2009

L’Índex UAB d’Activitat Turística preveuuna caiguda del 3,3 % de l’activitat turís-tica a Catalunya durant l’any 2010, és adir, un descens més suau que el que vaviure el sector durant el 2009 (6 %).Aquest estudi, que arriba a la novenaedició, va ser presentat el 29 de juny aUAB Casa Convalescència.L’Índex apunta també que hi hauràmenys turistes i pernoctacions però quepujaran l’estada mitjana i la despesamitjana. Les pernoctacions baixaran un2,1 %, pel declivi dels mercats tradicio-nals, però es registraran bons resultatsals mercats emergents, és a dir, l’Amè-rica del Nord, el sud-est asiàtic i l’Eu-ropa oriental.El volum de turistes estrangers sesituarà en 13 milions de persones i bai-xarà un 4 %, és a dir, uns 500.000 turis-tes estrangers menys que el 2009. Aixòrepresenta una davallada inferior a lade l’any passat (9,5 %) i a la del 2008

(5,6 %). Tot i la davallada, Catalunya esmantindrà com la principal destinacióturística de l’Estat, ja que rep el 25 %dels estrangers que visiten Espanya.S’espera que els turistes aportin 9.284milions d’euros al llarg del 2010. Es pro-duirà una reducció de la despesa realdels turistes estrangers del 3,4 %. Encanvi, la despesamitjana per turista aug-mentarà de 706,9 euros a 711,5 euros.D’altra banda, la despesa diària perturista, tenint en compte que les estades

seran més llargues, baixarà de 93,1 eurosa 91,8 euros.Al conjunt de l’Estat, el volum de turis-tes estrangers podria patir un lleugerdescens del 0,2 % i Espanya podria per-dre el segon lloc del rànquing mundialen benefici dels Estats Units. El volum deturistes estrangers se situarà per sobredels 52 milions de persones i, per tant,viurà una lleugera reducció del 0,2 %–uns 100.000 turistes menys. Aquestabaixada és força menor que la que es vaproduir el 2009, situada en un 8,7 %.La despesa dels turistes baixarà un1,3 %, les pernoctacions hoteleres esreduiran un 2,5 % i el nombre de turistesallotjats en hotels caurà un 0,8 %.

TURISME DE NEGOCISL’Índex dedica un capítol especial alturisme de negocis, un sector en ple crei-xement. El turisme de negocis ha crescutmolt els últims deu anys en quantitat iqualitat. Espanya té una posició destaca-da al mercat mundial de reunions iocupa, a les classificacions més destaca-des, el tercer i el cinquè lloc a escalamundial. Pel que fa a les ciutats, Barce-lona s’ha convertit en un dels principalsfocus internacionals en aquest àmbit.

Francisco Rico, reconegutper les institucions franceses

Marta G. Rivera, al Panell deCanvi Climàtic de l’ONU

L’estudiant Xavier Ara guanya elconcurs Pont de la llengua xinesa

El professor i acadèmic Francisco Rico haestat escollit recentment membre estrangerde l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, amb seu a París, i de l’Institut deFrança. Francisco Rico, catedràtic al Departa-ment de Filologia Espanyola de la UniversitatAutònoma de Barcelona, és també membre dela British Academy. És un gran especialista enl’obra de Miguel de Cervantes, un dels motiusque li han obert les portes a la institució fran-cesa, que també li ha valorat els seus estudissobre les lletres a l’Edat Mitjana, el orígens dela literatura espanyola o l’humanisme euro-peu.

Xavier Ara, estudiant de la UAB, s’ha procla-mat guanyador a la final del concurs «Pont dela llengua xinesa», que va tenir lloc els dies 4 i5 de juny, a Madrid. El guanyador participarà ala final mundial del concurs, que es farà aWuhan (Xina), a finals de juliol o principis d’a-gost. La final està convocada per la seu centralde l’Institut Confuci a la Xina. El concurs, orga-nitzat per l’ambaixada de la República Popularde la Xina a Espanya, en col·laboració ambCasa Àsia, amb la UAB i la UB, té per objectiuampliar la influència del xinès i despertar l’in-terès per aquesta llengua i cultura entre eljovent.

Un total de 831 investigadors d’arreu del mónhan estat seleccionats per l’ONU per formarpart del Panell Intergovernamental sobre CanviClimàtic per elaborar el proper informe d’ava-luació. La investigadora postdoctoral de la UABMarta Guadalupe Rivera Ferre, del Departamentde Ciència Animal i dels Aliments, en formaràpart i participarà en la redacció de l’informe coma autora principal. És doctora en veterinària perla Universitat de Còrdova. Ha treballat al CSIC iha realitzat estades a la Universitat d’Aberdeen(Regne Unit) i a la Universitat de Wageningen(Països Baixos). Actualment treballa en l’anàlisidel sistema agroalimentari globalitzat.

Algunes xifres• Volum de turistes estrangersa Catalunya: 13 milions de per-sones

• Els turistes aportaran 9.284milions d’euros (any 2010)

• La despesa mitjana per turis-ta augmentarà de 706,9 euros a771,5 euros

• La despesa diària per turistabaixarà de 93,1 euros a 91,8euros

• Volum de turistes estrangersa Espanya: per sobre dels 52milions de persones

CAMPUS 05

S’inaugura una nova oficina a Brussel·les de l’A4U

L’Aliança 4 Universitats (A4U), formadaper la Universitat Autònoma de Barce-lona, la Universitat Autònoma de Madrid,la Universitat Carlos III de Madrid i laUniversitat Pompeu Fabra, va inaugurar,el 12 de juliol passat, a Brussel·les (Bèlgi-ca), l’oficina OPERA (Office for the Pro-motion of European Research Activities),amb l’objectiu de donar suport a les dife-rents activitats europees de recerca d’a-questes quatre universitats públiquesespanyoles i incrementar els projectespresentats dins dels programes europeusdedicats al foment de la recerca.

OPERA té l’objectiude donar suport a lesdiferents activitats europeesde les quatre universitats

A la inauguració oficial del centre, vanser-hi presents els rectors de les quatreuniversitats que integren l’Aliança –AnaRipoll, actual presidenta de l’A4U, de laUAB; José María Sanz, de la UAM; DanielPeña, de la UC3M; i Josep Joan Moreso,de la UPF–, destacats membres de laComissió Europea i del ParlamentEuropeu i representants de diferents ins-titucions i organitzacions europees iespanyoles de l’àmbit de la recerca i del’educació amb presència a Brussel·les. Al’acte, Andreu Mas-Colell, secretarigeneral de l’European Research Council(ERC), va explicar el paper de les univer-sitats en el triangle del coneixement i enl’Estratègia 2020.L’Aliança 4 Universitats va ser creadal’any 2008 amb l’objectiu de donarsuport a la internacionalització i pro-moure l’excel·lència de les activitats de

L’Autònoma acull la IV Trobada sobre Semiimmersió a Catalunya

L’1 de juny, la UAB va acollir la IVTrobadasobre Semiimmersió a Catalunya, de-dicada a l’ensenyament de l’anglès a launiversitat cosmopolita. La trobada vapermetre posar en comú i contrastarexperiències sobre l’ensenyament, enanglès, de matèries no lingüístiques acu-mulades a la UAB i en altres universitatscatalanes en contextos diversos: grau ipostgrau, alumnat autòcton i alumnatprocedent de programes de mobilitat,diferents àrees de coneixement...Hi van participar una setantena de per-sones d’entre el professorat universitari,organitzacions que treballen en el multi-lingüisme i l’ensenyament de llengües i,

en general, la comunitat educativa inte-ressada en l’ensenyament en anglès.Van obrir la Trobada Montserrat FarellFerrer, vicerectora de Política Aca-dèmica, i Isabel Pont Castejón, secretàriageneral. Tot seguit, Cristina Escobar iLucile Nussbaum, dels grups de recercaGREIP, i CLIL-SI i GREIP, respectivament,van fer una presentació sobre l’anglèscom a llengua vehicular de l’ensenya-ment superior.Per acabar, diversos professors univer-sitaris, majoritàriament de la UAB, vanexposar la seva experiència com adocents que fan classes en anglès. LaTrobada va ser organitzada pel grup de

recerca CLIL-SI, el Grup de Recerca enEnsenyament i Interacció Plurilingües(GREIP), la Facultat de Ciències de l’E-ducació, l’Institut de Ciències de l’Edu-cació (ICE) i el Servei de Llengües.

A la inauguració oficial van ser-hi presents els rectors de les quatre universitats que integren l’A4U.

les quatre universitats integrants, fo-mentar la mobilitat de professors i doc-tors i impulsar projectes conjunts. Lacreació d’OPERA respon a l’aspiració del’Aliança de potenciar actuacions indivi-duals o conjuntes de les quatre universi-tats que els permetin un millor posicio-nament dins l’espai europeu d’investiga-ció (EEI), així com d’assolir una majorprojecció internacional.

Un dels objectius serà elaborarestratègies per aconseguiruna major participació

al Setè Programa Marc (7PM)

OPERA ajudarà les universitats a assoliruna major i millor representació delsseus interessos en la formulació i en lapresa de decisions comunitàries enmatèria d’I+D+i i una major i millor par-ticipació i lideratge dels seus investiga-dors en programes de foment d’I+D+i.Alguns dels objectius d’OPERA seran l’e-laboració d’estratègies per aconseguiruna major participació al Setè ProgramaMarc (7PM), afavorir la incorporació dels«tòpics» científics d’interès de les quatreuniversitats en els futurs programes detreball, promoure la participació delsinvestigadors com a experts als comitèsd’avaluació o assessorar els investiga-dors en les seves relacions amb la UE.

CAMPUS06

La primera trobada de l’Associació Inter-nacional de Recerca Mèdica (IMRA) haposat les bases perquè la UAB intensifi-qui la seva col·laboració amb universitatsi centres de recerca de Corea del Sud.

Es fa a la UAB la primera Trobadade l’Associació Internacional de Recerca Mèdica

Veterinaris qüestionenun programa de TV

Es va proposar impulsarestades científiques,com també la cooperacióen projectes de recerca

Aquest encontre, organitzat pel Vice-rectorat de Relacions Internacionals dela UAB, va tenir lloc els dies 10 i 11 dejuny a l’Hotel Campus. La UAB va propo-sar impulsar les estades científiques, lacooperació en projectes científics i l’ac-cés a les infraestructures de recerca de laUniversitat.La col·laboració acadèmica amb elscentres que formen part de l’IMRA s’en-degarà principalment en els àmbits de labiomedicina i de l’àrea cientificotecno-

Experts del Grup d’Etologia Clínica (GrETCA),de l’Asociación de Veterinarios Españoles dePequeños Animales (AVEPA), i de la Facultat deVeterinària de la UAB han denunciat que pro-grames de televisió com El encantador deperros o Malas pulgas, del canal de televisióCuatro, divulguen tècniques sense base cientí-fica que comporten seriosos perills tant per alsanimals com per als propietaris.Segons els veterinaris, el nul rigor delsdiagnòstics i tractaments plantejats en el pro-grama provoquen una falta de benestar delsanimals ja que indueix efectes negatius (por,dolor, conflicte o frustració). Això deriva en unaugment del risc de mossegades als humansque, a més, pot afectar especialment elsmenors. Segons les associacions, els proble-mes de conducta dels animals domèstics hande ser tractats com qualsevol altra patologiamèdica.

El Centre de Cultura Contemporània deBarcelona (CCCB) i l’Aliança 4 Uni-versitats (A4U) –que inclou les universi-tats Autònoma de Barcelona, PompeuFabra, Autònoma de Madrid i Carlos IIIde Madrid– van convidar Martha Nuss-baum, professora de la Universitat deChicago, a impartir la conferència«Llibertat de consciència. Contra elsfanatismes». L’acte va tenir lloc el 28 dejuny al Centre de Cultura Contempo-rània de Barcelona.Martha Nussbaum és professora a laFacultat de Dret i de Teologia de laUniversitat de Chicago (Estats Units), iuna de les pensadores més destacadesen l’àmbit de la filosofia i de les ciènciessocials.

Nussbaum va centrar la seva conferèn-cia en la llibertat religiosa, un tema moltd’actualitat per les polèmiques recentssobre la presència de símbols religiosos ales escoles o per l’ús del vel.Amb l’augment de la diversitat, s’hanrevifat els conflictes sobre la distribucióde les llibertats als espais públics i s’haqüestionat la preeminència de les reli-gions majoritàries.Martha Nussbaum va proposar en laseva xerrada una renovació del compro-mís de les democràcies amb una llargatradició de pensament, basada en el res-pecte per la llibertat de consciència, ique té les seves arrels a l’Amèrica delNord i a Europa, però també en la tradi-ció de l’islam més liberal.

La professora Martha Nussbaum, convidadaper l’A4U, parla de llibertat religiosa

lògica. També es vol posar en pràcticaprogrames de màster conjunts i supervi-sar conjuntament programes de doctorat.Pel que fa a la recerca, els investigadorsde l’IMRA es beneficiaran dels programesd’ajudes predoctorals i postdoctorals de laUAB per fer una estada a la Universitat.Els investigadors de la UAB també podranfer estades a les institucions coreanes.A més, els centres de l’IMRA podranaccedir a les infraestructures científiquesde la UAB. El Parc de Recerca UAB il’Hospital Universitari de la Vall d’Hebronestaran especialment implicats en aquestprojecte de col·laboració.

INSTITUCIONS DE RECERCA DE COREAL’IMRA aplega la UAB i vuit importantsinstitucions de recerca de Corea del Sud.Va ser creada l’any passat i permetrà a lesinstitucions que en formen part col·la-borar en la recerca d’alta tecnologiamèdi-ca dins dels àmbits neurològic, biològic iregeneratiu.L’oficina de la Universitat Autònoma deBarcelona a Seül i el parc tecnològicDaegu-Gyeongbuk Free Economic ZoneAuthority coordinen l’activitat de l’IMRA.

S’ha posat la primera pedra per intensificar la col·laboració amb universitats i centres de recerca de Corea del Sud.

CAMPUS 07

La Facultat de Filosofia i Lletres de laUniversitat Autònoma de Barcelona acull,del 19 al 24 de juliol, el Congrés Mundiald’Estudis sobre l’Orient Mitjà i el Nordd’Àfrica (WOCMES), amb més de 2.500participants procedents de 72 països.Organitzat per l’Institut Europeu de laMediterrània (IEMed), el congrés ha pro-gramat cinc-centes sessions acadèmi-ques de divuit disciplines, que centren laseva mirada en la Mediterrània, l’OrientMitjà i els estats musulmans asiàtics.WOCMES és, després de dues edicions(l’any 2002 a Alemanya i l’any 2006 aJordània), el principal punt de trobada aescala mundial per als experts, acadè-

L’Autònoma acull el CongrésMundialWOCMES 2010

Hi participen 2.500persones de 72 països i s’hanprogramat 500 sessionsacadèmiques sobre 18 temes

mics i investigadors d’humanitats, cièn-cies socials i disciplines relacionades dela Mediterrània, l’Orient Mitjà i els estatsmusulmans asiàtics. L’edició 2010 deWOCMES ha assolit xifres de participa-ció que superen àmpliament les edicionsprecedents. Durant aquests dies, més de2.500 acadèmics participaran en unintens programa: més de cinc-centessessions acadèmiques (trenta de simul-tànies en cada franja horària) de fins adivuit temàtiques diferents.Per complementar l’activitat acadèmi-ca,WOCMES ofereix un programa cultu-ral al campus de la UAB que inclou expo-sicions, una fira de llibres, espectacles dedansa, una mostra de cinema amb vintpel·lícules i documentals de països del’Orient Mitjà i els concerts de l’Orques-tra Àrab de Barcelona i l’algeriana NeilaBenbey, a més de l’actuació del grupFolkincats al Palau de la Música.

Debat sobre la reformalaboral de 2010

IITrobada Iberoamericanade la RedAGE

La Facultat de Dret va acollir, el 29 de juny,una jornada de debat sobre la reformalaboral presentada recentment pel Govern.L’Aula Iuslaboralista, de la Unitat Docentde Dret del Treball i de la Seguretat Social,va organitzar aquest debat, en el qual es vancomentar els canvis més importants, d’ordresubstantiu i processal, que introdueix el ReialDecret 10/2010, del 16 de juny, de mesuresurgents per a la reforma del mercat laboral.Els ponents van parlar de temes com lacontractació laboral, l’extinció del contractelaboral i els aspectes processalsde la reforma laboral.Al col·loqui principal, presentat i moderatper Francisco Pérez Amorós, catedràticde Dret del Treball i de la Seguretat Socialde la UAB, van participar-hi Eduardo RojoTorrecilla, catedràtic de Dret del Treballi de la Seguretat Social; Jaume GarcíaVicente, advocat i professor del Departamentde Dret Públic i de CiènciesHistoricojurídiques; i Joan Agustí Maragall,jutge social i professor de la UPF.

Del 7 al 9 de juny va tenir lloc a la Universitatde Talca, a Santiago de Xile, la segonatrobada Iberoamericana de la Red de Apoyoa la Gestión Educativa (RedAGE), en la qualvan participar representants de mésde quinze països iberoamericans.La RedAGE és un projecte impulsatconjuntament per l’Equip de DesenvolupamentOrganitzacional de la UAB i la UniversitatORT de Montevideo, amb el patrocinide l’Agència Espanyola de CooperacióInternacional per al Desenvolupament.El propòsit de la xarxa és servir de nexed’unió entre institucions de diferents païsosque desenvolupin activitats de docènciai recerca vinculades a la gestió i planificacióeducatives, amb l’objectiu de promourela reflexió, investigació i innovació en aquestàmbit, tant pel que fa a sistemes com acentres de formació.Els temes tractaven sobre diferents aspectesde la gestió de les institucions educatives.La trobada va ser la culminació del treballdesenvolupat virtualment al llarg delsdarrers mesos per les institucionspromotores i els membres de la xarxa.

BREUS

El CEI inaugura la Jornadasobre Dret de la Propietat Industrial

El Centre d’Economia Industrial (CEI) vaorganitzar, el dia 1 de juliol, la I Jornada deBarcelona sobre Dret de la PropietatIndustrial, dirigida pel professor de DretMercantil de la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) RamonMorral. L’acte vatenir lloc a la Casa Llotja de Mar, aBarcelona, i va incloure un ampli ventalltemàtic en què es van tractar qüestionscom els signes distintius, les invencions,el disseny i la competència deslleial. Lapropietat industrial és un element indis-pensable del progrés econòmic. No obs-tant això, els límits de la regulació no sónsempre clars, ni tampoc els criteris per

aplicar-los. Per això cal un esforç continud’estudi i de renovació. A l’acte, adreçat aprofessionals com ara advocats, agents dela propietat industrial, jutges, estudiosos ipràctics del dret en general, van partici-par-hi ponents de reconeguda competèn-cia i experiència del món acadèmic, l’ad-vocacia i la judicatura.El CEI va presentar també, el 26 demaigpassat, l’estudi «La competitivitat de lesempreses industrials catalanes i espanyo-les i factors condicionants», realitzat perJosep Lluís Raymond, catedràtic deFonaments de l’Anàlisi Econòmica de laUniversitat Autònoma de Barcelona.

CAMPUS08

http://www.literatura.gretel.cat

El Grup de Recerca en Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literàriade la UAB (GRETEL) ha renovat el seu web, que agrupa les activitats dedocència i recerca relacionades amb la literatura infantil i juvenil gene-rades a la UAB, vinculades majoritàriament al Departament deDidàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials. El webaglutina informació sobre cursos, xarxes i grups d’investigació. Tambédedica un espai a comentar les novetats editorials en el camp de la lite-ratura infantil. A més, cada mes publiquen un seguit de llibres recoma-nats. El web té un apartat d’enllaços a webs especialitzats, publicacions,propostes didàctiques, etc., i dóna accés a tota la informació sobre elgrup de recerca GRETEL i sobre el màster de Llibres i Literatura per aNens i Joves i sobre el màster Biblioteca Escolar i Promoció de la Cultura.

EL WEB

L’expresident del TC, a la UAB

El 18 de juny passat, Miguel Rodríguez-Piñero y Bravo Ferrer, expresident delTribunal Constitucional (1992-1995), vaparticipar en l’acte de cloenda de la ter-cera edició del Postgrau de FormacióIntegral dels Agents Socials, impartit al’Escola de Postgrau de la UAB.El jurista va pronunciar la conferència«La reforma del mercat de treball 2010».En el seu discurs, Rodríguez-Piñero vadestacar que «la reforma no és una con-seqüència de la crisi, sinó que la crisi haestat una oportunitat per fer la refor-ma». Segons ell, les causes que han por-tat a fer la reforma són l’elevat atur i la

seva durada, la dualitat del mercat detreball, l’elevada volatilitat de la feina i laregulació de l’acomiadament, entrealtres factors.Rodríguez Piñero també va referir-seals canvis que introdueix la reforma. Vaparlar dels més substancials, com lesreestructuracions de plantilla i la defini-ció de l’acomiadament objectiu indivi-dual i col·lectiu, per exemple, per neces-sitats de l’empresa; el paper del Fons deGaranties Salarials en les indemnitza-cions, que abarateix l’acomiadamentobjectiu; i l’obligació de revelar la situa-ció econòmica de l’empresa a causa delsacomiadaments objectius.A l’acte també hi van assistir Alejandrode Llano, d’UGT; Francisco Neira,d’UGT; Jaume Farrés, delegat de la recto-ra; Carme Carmona, alcaldessa deCerdanyola; i María José Feijoo, coordi-nadora del postgrau.

Miguel Rodríguez-Piñero,expresident del TribunalConstitucional, va dictaruna conferència

BREUS

La jornada de debat «Crisi econòmica,els reptes de futur», organitzada perl’Associació d’Amics de la UAB, va tenir llocel dia 31 de maig, a Casa Convalescència,i hi van participar experts en economia quevan pronunciar diverses conferències sobrela situació de la crisi actual. La jornadava servir per reflexionar sobre la crisieconòmica actual. Hi van intervenir diversosexperts en aquest àmbit: Josep Oliver,catedràtic del Departament d’EconomiaAplicada (UAB); Francesc Pérez Amorós,catedràtic del Departament de Dret del Treball(UAB); Eusebi Cima, president del FEPIME;Josep Pérez, advocat laboralista (Col·lectiuRonda); Joan Marín, director de l’ÀreaTerritorial de Caixa Sabadell; Albert Solé,catedràtic d’Economia (UB); i Juan Manuel delPozo, professor de Filosofia (Universitat deGirona) i exconseller d’Educació i Universitats.La jornada va constar de quatre ponències, quevan girar al voltant dels problemes i del futurde la crisi econòmica, i de tres intervencions defila 0, que van tractar d’aspectes més específicsde la crisi, com ara les dificultats creditícies.

El futur i la crisi econòmica

Miguel Rodríguez-Piñero va dir que el que ha portat a fer la reforma ha estat l’elevat atur i l’elevada volatilitat laboral.

09

RECERCA

El Centre de Recerca en Sanitat Animal(CReSA) i la Sociedad Española deVirología (SEV) van organitzar, els dies17 i 18 de juny, a CosmoCaixa Barcelona,les I Jornades sobre Zoonosi i MalaltiesEmergents, dedicades a la grip aviària,porcina i també humana. A l’esdeveni-ment van participar-hi reconeguts espe-cialistes del país.La grip, tant en aus com en porcs, ambcapacitat de traspassar la barrera d’espè-

Jornada sobre la grip aviària, porcina i humana

cie i afectar l’ésser humà, ha despertatun interès elevat, tant dins la comunitatcientífica com en un àmbit social mésgeneral.En aquestes primeres jornades es vantractar, des d’un punt de vista rigorosa-ment científic, qüestions per intentardonar resposta a algunes de les nombro-ses incògnites plantejades sobre diversosaspectes de la biologia del virus. Perexemple, es va debatre sobre les vies de

En la recerca, hi hanparticipat professors delDepartament de Genèticai deMicrobiologia

Una recerca publicada a Nature en quèhan participat els doctors SusanaCampoy i Jordi Barbé, del Departamentde Genètica i deMicrobiologia, ha desco-bert un mecanisme inesperat que utilit-zen els bacteris per provocar infeccions.Els investigadors, juntament amb cien-tífics de l’Institut d’Agrobiotecnologia delCSIC, la Universidad Pública de Navarra,la Virginia Commonwealth University(Virginia, EUA) i el New York UniversityMedical Center (Nova York, EUA), coordi-nats per l’Institut Valencià d’Investi-gacions Agràries (IVIA) i la UniversitatCEU Cardenal Herrera, han estudiat elsmecanismes que provoquen la virulènciadels bacteris del tipus estafilococ i causenla síndrome de xoc tòxic, una infecciópoc freqüent però mortal en el 50 % delscasos.La capacitat dels bacteris per provocarmalalties s’origina en determinats genspatogènics que produeixen toxines.Aquests gens poden passar d’uns bacterisa uns altres si els segments del genoma

que els contenen, les illes de patogenici-tat, són transferits entre ells.Els investigadors han observat com lesilles de patogenicitat han desenvolupatuna adaptació evolutiva sense prece-dents per transferir els gens patogènics aaltres bacteris innocus i fan que aquestsesdevinguin virulents.En condicions normals, les illes depatogenicitat produeixen la proteïna Stl,que s’uneix al DNA del segment ambgens virulents i reprimeix la transferèn-

Descobreixen un sorprenent mecanismedels bacteris per provocar infeccions

cia de l’illa de patogenicitat. De tant entant, però, els bacteris s’infecten per unvirus que empaqueta i transfereix elsgens virulents a altres bacteris.Els científics han descobert com lesilles poden detectar la presència delvirus, eliminar la repressió produïda perla proteïna Stl, i començar el seu cicle dereplicació i d’empaquetament, la qualcosa dóna llum verda a la seva trans-ferència a altres bacteris no virulents, elsquals llavors esdevenen virulents.

transmissió de la grip i l’evasió del siste-ma immunitari, la vigilància i el controlen veterinària i en el sistema nacionalde salut humana, l’epidemiologia de lagrip aviària i porcina, o la pandèmia degrip A/H1N1 a Catalunya.Les jornades van rebre el suport delComissionat per a Universitats i Recercadel Departament d’Innovació, Univer-sitats i Empresa de la Generalitat deCatalunya.

Per desenvolupar el procés infecciós, moltspatògens bacterians es desplacen col·lec-tivament per damunt de la superfície de l’òr-gan que infecten. Aquest desplaçament s’a-nomena moviment en eixam (swarming) i és

Moviment en eixam

Exemple de moviment en eixam d’una població bacteriana.

semblant al dels eixams d’abelles. Algunesdades sobre el procés molecular associat aaquest desplaçament ja havien estat descri-tes, però no es coneixien els mecanismesque en controlaven l’activació o la inhibició.Una recerca liderada pels mateixos investi-gadors de la UAB ha descrit un dels meca-nismes pel qual les poblacions de bacterispatògens controlen la seva dispersió eneixam, com l’aturen davant la presència d’unantibiòtic i com la reprenen quan aquest dis-minueix.El procés té com a protagonista la proteïnaRecA, que augmenta significativament la se-va concentració quan es posa en marxa elmecanisme de reparació del material genèticdels bacteris desencadenat pels antibiòtics.La recerca ha estat publicada a Infection andImmunity.

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

Va néixer el 1995i aglutina investigadorsde diferents àmbitsrelacionats amb el turisme

de la Universitat de Santiago de Com-postel·la, de la Universitat de Vigo i de laUniversitat de Múrcia.La directora del grup és la professoraGemma Cànoves, catedràtica del De-partament de Geografia de la UAB idirectora de formació continuada del’Escola de Turisme i Direcció Hotelerade la UAB.Tudistar té una àmplia experiènciainvestigadora en temes de turisme,diversificació rural, patrimoni cultural,creació de productes turístics i diversifi-cació territorial.Els membres del grup són majoritària-ment geògrafs amb diferents especialit-zacions, però també hi treballen engi-nyers i titulats en humanitats, ciènciesambientals i economia i empresa. L’o-rigen interdisciplinari del grup fa que la

A la foto, els membres del grup, que dirigeix la catedràtica de Geografia, Gemma Cànoves.

Grup de Recerca en Turisme i Noves DinàmiquesSocioterritorials en Àrees Rurals (Tudistar)

Estem en ple estiu, la temporada turísti-ca per excel·lència. El turisme és un delsprincipals sectors econòmics del nostrepaís i té un important impacte sobre lasocietat. A la UAB, hi ha un grup d’inves-tigadors que realitza estudis relacionatsamb aquest fenomen des de múltiplesperspectives.El Grup de Recerca en Turisme i NovesDinàmiques Socioterritorials en ÀreesRurals (Tudistar) està reconegut com agrup de recerca singular (SGR) per laGeneralitat de Catalunya.Es va formar el 1995 amb l’objectiu d’a-glutinar investigadors de diferents àm-bits relacionats amb el turisme. Està for-mat per professors i investigadors de laUAB, de la Universitat de les Illes Balears,

seva recerca estigui marcada per unaàmplia transversalitat.Els resultats apareixen publicats periò-dicament a revistes universitàries. Elgrup fa difusió de les seves recerquestambé a través del seu web: http://tudistar.uab.cat/. Els membres del grup,a més, mantenen una participació activaals congressos relacionats amb la matè-ria de la seva recerca.

ELS TREBALLS DEL GRUPEls treballs de Tudistar se centren en lahistòria del turisme, la creació del pro-ducte turístic, el patrimoni cultural, elpaisatge i el patrimoni alimentari o l’e-volució de la imatge de Barcelona.També exploren sectors específics, comel turisme rural, el turisme accessible –ésa dir, sense barreres, per a persones ambdiscapacitats– o el turisme industrial ipatrimonial, el turisme cultural i elsnous productes turístics. A més, estanatents a qüestions com l’impacte de lesnoves tecnologies i les innovacions en elsector.El grup defineix nou línies principalsde recerca: l’evolució del turisme aCatalunya; el desenvolupament local iles dinàmiques socials; les tecnologiesde la informació; la planificació regional;el desenvolupament local; el turisme enespais rurals; el turisme patrimonial; elturisme cultural; i el turisme urbà.

Investiga sobre turisme,diversificació rural, patrimonicultural, creació de productes

turístics i diversificació territorial

Entre les recerques de Tudistar, desta-ca, per exemple, el projecte realitzat ambla Direcció General de Turisme de laGeneralitat per elaborar una categoritza-ció dels nivells de qualitat dels establi-ments rurals a Catalunya similar a la delsestabliments hotelers. Aquest sistema esposarà en marxa al llarg de l’any 2011.Pel que fa al turisme accessible, el grupestà elaborant, mitjançant un conveniamb la Fundació Abertis, un manual debones pràctiques per fer accessible a lespersones amb discapacitat l’accés alsmuseus. Aquesta és una actuació pione-ra a Catalunya.El Grup també està desenvolupant unprojecte juntament amb les universitatsde Santiago de Compostel·la, Múrcia i laCorunya sobre la diversificació i la crea-ció de productes turístics en zones inte-riors, en què destaca el rellevant paperde les institucions i agents locals.

11RECERCA

Les proteïnes efectuen i intervenen en lamajoria de funcions biològiques. La sevaidentificació i caracterització massiva enmultitud d’organismes vius és una de lestasques més importants de la proteòmi-ca, atès que permet calibrar molt més laseva participació en funcions biològi-ques i en patologies-malalties, i disse-nyar estratègies per al seu control.Ara, un nou procediment per identifi-car els dos extrems de les proteïnes enestudis de proteòmica massiva in vivo oex vivo, publicat a la revista NatureMethods, ha estat desenvolupat pergrups de recerca de la Universitat deGant, Bèlgica (Petra van Damme i KrisGevaert i altres), i de la UAB (SílviaBronsoms i Francesc Xavier Avilés, del’Institut de Biotecnologia i de Biome-dicina, i del Departament de Bioquímicai de Biologia Molecular).La majoria d’estudis de proteòmicas’havien centrat fins ara en les regions

Descobreixen un noumètode per identificarels dos extrems de les proteïnes

internes de les proteïnes o en el seuextrem N-terminal (–Nt), aquell que téun grup amino, NH2, des del qual escomença a comptar la cadena lineal d’a-minoàcids enllaçats de les proteïnes. Elnou mètode permet ampliar aquestsestudis a l’extrem C-terminal (–Ct),aquell que té el grup carboxil, COOH,que es considera que constitueix el finalde les cadenes lineals d’aminoàcids.

La investigació l’ha fetun equip de científicsinternacionals lideratper membres de l’ICTA

Un equip internacional de científics, lide-rat per investigadors de l’Institut deCiència i Tecnologia Ambientals (ICTA) dela UAB, ha publicat a Science els primersregistres de l’evolució de les temperaturesde la superfície del mar al Pacífic nord i al’Atlàntic sud des del Pliocè –fa 3,65milions d’anys– fins l’actualitat. Les dadesobtingudes aporten l’evidència empírica,prèviament apuntada en estudis ambmodels climàtics, que els oceans de lesaltes latituds poden tenir un paper clau enel control dels climes tropicals.Aquesta reconstrucció ha permès identi-ficar un refredament simultani de lasuperfície del mar en les zones subpolarsdels dos hemisferis en el període entre 1,8i 1,2 milions d’anys. Aquesta troballa coin-

cideix en el temps amb la formació de lallengua d’aigua freda del Pacífic equato-rial, que actualment gairebé desapareixdurant el fenomen del Niño.Estudis anteriors havien mostrat quedurant les condicions càlides del Pliocèaquesta llengua d’aigua freda nohi era, demanera que les condicions al Pacíficequatorial eren similars a les d’un episodidel Niño permanent. Les dades obtingu-des en aquest estudi indiquen que elrefredament i l’expansió de les aigüespolars cap als tròpics va intensificar la cir-

Confirmen que els oceans subpolars podenser clau en el control del clima dels tròpics

La UAB, entre les deu millorsuniversitats iberoamericanes

La UAB és la segona universitat de l’Estatespanyol i la vuitena iberoamericana en pro-ducció científica, segons el rànquing ibero-americà SIR2010 elaborat pel Grup de RecercaSCImago, que ha estudiat l’activitat investiga-dora de 607 universitats. Per percentatge depublicacions en revistes del primer quartil, laUAB figura al tercer lloc.Les deu primeres posicions del rànquing lesocupen els centres següents: Universitat deSão Paulo, Universitat Nacional Autònomade Mèxic, Universitat Estatal de Campinas,Universitat de Barcelona, Universitat Complu-tense de Madrid, Universitat Estatal PaulistaJulio de Mesquita Filho, Universitat Federalde Rio de Janeiro, Universitat Autònoma deBarcelona, Universitat de València i UniversitatAutònoma de Madrid.El rànquing mesura la quantitat i la qualitatde la recerca feta partint de quatre indicadors:producció científica, col·laboració internacio-nal, qualitat científica mitjana i percentatge depublicacions en revistes del primer quartilSJR. La UAB ha ocupat les posicions vuitena,cinquena, segona i tercera, respectivament.

culació atmosfèrica. Aquest fet va tenir unpaper fonamental al Pacífic equatorial jaque va provocar l’aparició de la llenguad’aigua freda que observem actualment.La recerca realitzada es basa en els resul-tats de la tesi doctoral del Dr. AlfredoMartínez García –actualment investigadorde l’Institut Federal de Tecnologia deSuïssa (ETH Zürich) i del DFG-LeibnizCenter de la Universitat de Postdam,Alemanya–, realitzada a la UAB i dirigidapel Dr. Antoni Rosell Melé, investigadorICREA de l’ICTA i professor delDepartament de Geografia. El treball s’hadut a terme en col·laboració amb el Dr.Gerald H. Haug de l’ETH i del DFG-Leibniz Center; laDra. Erin L.McClymont,de la Universitat de Newcastle (RegneUnit), i el Dr. RainerGersonde, de l’InstitutAlfredWegener (Alemanya).Els investigadors han analitzat sedi-ments marins recollits pel projecte inter-nacional Integrated Ocean DrillingProgram, i han mesurat la seva composi-ció en compostos orgànics alquenones.

12 RECERCA

Descobreixen una nova funcióde la proteïna p53La proteïna p53 és molt important en laprotecció contra el càncer, ja que evital’acumulació de les mutacions que eldesencadenen i la seva inactivació estàestretament relacionada amb la prolife-ració dels tumors.Des de fa temps s’especulava sobrel’origen evolutiu del gen de p53. Escreia que l’aparició de la p53 encara noestava vinculada a la seva funció coma gen supressor de tumors i, per tant,que havien d’existir altres funcions quedesenvolupés la proteïna, fins ara des-

Experiments a la instal·lació europea deradiació de sincrotró (ESRF) permeten acientífics de la UAB i de la Universitat LaSapienza de Roma una possible identifi-cació dels diferents tipus de pernils,segons la criança i l’alimentació del porci el procés de curació. És el primer copque aquest producte s’estudia amb radia-ció de sincrotró.Identificar un pernil de porc no estabu-lat, alimentat amb gla, amb la criançaadequada i amb una curació de dos omés anys no és fàcil. Els mètodes per imi-tar aquest producte són cada cop méssofisticats, i hi ha poques pistes que pu-guin verificar científicament l’autentici-tat del producte. Per aquest motiu, elsbiomarcadors que s’han utilitzat, com ara

Analitzen pernil ibèricamb llum de sincrotró

Investigadors de la UABi de laUniversitat La Sapienzade Roma treballena l’ESRF de Grenoble

la presència de vitamina E per saber siun porc ha estat o no estabulat, o la rela-ció d’àcids grassos per desxifrar si unporc ha menjat gla o no, han esdevingutobsolets, ja que es poden emular amb elspinsos corresponents. Manuel Valiente,investigador del Departament de Quí-mica de la Universitat Autònoma deBarcelona i originari de la zona de Ja-bugo, lidera un projecte d’investigacióper identificar nous biomarcadors.Els investigadors utilitzen els raigs Xdel sincrotró per obtenir informaciósobre el canvi en alguns compostos delpernil al llarg del procés de curació enrelació amb paràmetres importants dela qualitat del producte i la seva traçabi-litat, com ara la criança i l’alimentaciódel porc, i la durada del procés de cura-ció.Aquests canvis, responsables de l’evo-lució de la coloració del pernil, espodrien utilitzar com a biomarcadors delproducte final.

conegudes. Un equip internacionald’investigadors, en què ha participat elprofessor de la UAB Ignasi Roig, ha des-cobert que aquesta proteïna té un rolfisiològic inesperat: s’activa tambédurant la meiosi, el procés de divisiócel·lular per a la formació dels òvuls idels espermatozoides. La descoberta,publicada a Science, suggereix que lafunció de gen supressor de tumors potser una evolució d’unes activitats pri-mitives relacionades amb la progressióde la meiosi.

BREUS

Els investigadors Sergio Escalera, PetiaRadeva i Jordi Vitrià, de la Universitat deBarcelona i adscrits al Centre de Visió perComputador (CVC), han seleccionat més devint signes de la llengua de signes espanyolaper desenvolupar un nou sistema visual queels interpreta i permet a les persones ambsordesa realitzar consultes usant el seullenguatge natural. El sistema, que es potintegrar en punts d’informació públics,disposa d’una càmera de vídeo que enregistraseqüències d’imatges davant la presènciad’un usuari. Seguidament, un sistemade visió per computador i d’aprenentatgeautomàtic detecta els seus movimentsi els incorpora a un sistema de classificació,que identifica cada moviment amb la paraulaassociada al signe corresponent.

Sistema visual per interpretarllengües de signes

Recentment ha finalitzat la primera fasede la recerca d’un projecte coordinat per laUAB, a través del Departament de Geologia,i el CSIC, a la serralada de l’Atles (Marroc),per estudiar l’estructura profundade l’escorça terrestre i del mantell superioral nord-oest de la placa africana.L’experiment, un dels més importantsde ciències de la terra que s’ha fet a l’Àfrica,ha consistit a registrar el perfil sísmic de laserralada al llarg de 700 quilòmetres.Hi han participat 35 investigadors europeusi nord-americans i 35 marroquins.La UAB hi ha participat amb 14 membres:4 professors i investigadors i 10 estudiants.

Experiment sísmic a l’Atles

Investigadors del CIMITEC (centre de Tecnioadscrit al Departament d’EnginyeriaElectrònica) han desenvolupat els primersdispositius planars basats en metamaterialscapaços d’operar simultàniament en lesbandes comercials de telefonia cel·lularGSM-900, GSM-1800, i de navegació persatèl·lit GPS-L1 i GPS-L5. Els dispositiusquad-band (un divisor de potència i unacoblador direccional) són elements comunsen qualsevol terminal de comunicació. S’handissenyat aplicant el saber fer de CIMITECen el camp dels metamaterials –materialsartificials que presenten unes propietatselectromagnètiques i òptiques que es podencontrolar i que fan possible l’obtencióde propietats que no existeixen a la natura.

Nous componentsmultibanda

Autora de la foto: Chantal Argoud/ESRF). L’investigador de la UAB Manuel Valiente i l’equip de recerca al sincrotró ESRF.

13

COMUNITAT

Es va iniciaramb 12 estudiants i enguanyn’hi ha 262 distribuïtsen 200 assignatures

El 16 de juny, La Universitat a l’Abast, dela UAB, va celebrar el seu desè aniversariamb un acte al qual van assistir Bona-ventura Bassegoda, vicerector de Trans-ferència Social i Cultural; Carles Solà, rec-tor de la UAB quan es va fundar laUniversitat a l’Abast; i representants d’a-lumnes i professors, que van parlar de lesseves experiències en aquest programade la UAB. L’acte es va amenitzar ambl’actuació d’Héctor Meza, guitarrista.El programa La Universitat a l’Abast,organitzat per l’Escola de Postgrau, va serpioner a Espanya a l’hora d’obrir les aulesa les persones grans. El programa es vainiciar l’any 2000 amb només dotzealumnes. Enguany n’hi ha 262, distribuïtsen més de 200 assignatures de 27 titula-cions, i implica un elevat nombre de pro-fessors.La Universitat a l’Abast desenvolupa unenfocament de la formació continuadavinculat a l’envelliment actiu i ofereixoportunitats de formació i d’implicaciósocial. El programa posa de manifest lavoluntat de la UAB de posar a l’abast detots els ciutadans una formació de quali-tat en temes d’interès.El programa es va constituir amb l’ob-jectiu de possibilitar que tots els ciuta-dans puguin participar en iniciatives que

contribueixin al seu enriquiment perso-nal i, alhora, al desenvolupament social.Durant aquests deu anys, el projecte hacrescut amb aules d’extensió università-ria i ha arribat a aconseguir dotze aulesvinculades a la UAB i a oferir formació amés de 3.500 persones grans. Les aulesd’extensió universitària es troben aCerdanyola del Vallès, el Baix Guinardó,el Vallès Oriental (Granollers), Horta,Montbau, Ripollet, Sant Cugat del Vallès,Sant Quirze delVallès, Sabadell, Castellardel Vallès, Barcelona i Santa Perpètua deMogoda. A banda, s’hi han afegit nousàmbits, com ara centres de formació d’a-dults, projectes d’intervenció i acció alterritori i formació a mida adreçada alsmunicipis de l’entorn.Les activitats que formen part del pro-grama LaUniversitat a l’Abast responen aldesenvolupament de tres línies d’actuaciódiferenciades i alhora complementàries:Aprenent al campus, Aprenent a la tevaciutat i Projectes d’intervenció i acció.

La Universitat a l’Abastcelebra el seu desè aniversari

LA COLUMNA DEL MIL·LENNI

Com a honorable jubilat i antic treballa-dor del denigrat sector públic, vaigintentar assistir a les sessions de l’ex-clusiu i privilegiat Club Bilderberg quees va aplegar a Sitges a començamentsdel mes de juny, però les forces deseguretat no van permetre que els noiniciats poguessin saber de bona fontquin futur ens espera després de l’eclo-sió de la crisi.Altrament com a membre actiu del’Associació d’Amics de la UAB, vaigpoder participar en una interessant ses-sió de debat sobre els reptes del futurque, amb la presència dels professorsJosep Oliver, de la UAB, i Juan Manueldel Pozo, de la Universitat de Girona,entre d’altres, va intentar aclarir què hapassat i què ens pot passar en un futurimmediat. Oliver ens va explicar la pro-funditat de la crisi i Del Pozo va introduiruna reflexió moral per mitigar els efec-tes del desastre econòmic.Ni els misteriosos personatges delClub Bilderberg han parlat, ni els emi-nents professors han il·luminat lesmeves ànsies de viure en un món més omenys segur i raonable.El trasbals de la famosa crisi m’ha fetpensar que la lluita de les classessubalternes per gaudir d’una millora enles seves expectatives d’una vida supor-table han entrat en via morta.El cristianisme ens va voler fer ger-mans, la Revolució Francesa va fer lesproclames del món modern i la Segu-retat Social ens ha donat un respir percohesionar la societat, però ara tot fapensar que la festa s’ha acabat. Tot ple-gat em recorda que els desvalguts tenenun camí difícil, ja que l’estimada social-democràcia ens ha deixat als peus delscavalls.Ens trobem com el bon Sancho Panzaquan els poderosos ducs, per fer-libroma, el nomenen governador de l’illaBarataria i, quan li arriben els suculentsplats de menjar, el doctor Pedro Recioimposa el seu criteri que no li convenenper a la seva salut. Per dir-ho ambparaules d’un clàssic conegut pel seuanticatalanisme: «Poderoso caballeroes don dinero».

Antoni Merino

La crisi

COMUNITAT14

La Facultat de Filosofia i Lletres va aco-llir, el 3 de juny passat, la presentaciódel llibre Pautas prácticas para unadieta sana, coordinat per MontserratRiba, especialista en l’àmbit de l’ali-mentació i cap del Servei de Restauracióde la UAB. Aquest llibre, enfocat a lapoblació universitària, està escrit peralguns dels millors experts en nutricióde la UAB i del país i pretén ser un ins-trument per donar a conèixer quins ali-ments convé consumir. A la presentacióvan assistir-hi dos dels autors: AugustCorominas, catedràtic de FisiologiaHumana de la UAB i director del Màsterde Nutrició i Dietètica de la UAB, qui va

parlar de «Dieta mediterrània: mite orealitat?», i Brauli Muñoz, professor del’Escola d’Hoteleria i Turisme, qui va ofe-rir la xerrada «Dieta per a joves».

El dilluns 21 de juny, coincidint amb elfinal de la primavera i l’inici de l’estiu,l’Associació d’Amics de la UAB va oferirla Festa del Solstici d’Estiu, que va tenirlloc a la seu de l’Associació, la Torre Vila-Puig. Aquesta és la segona vegada queels Amics de la UAB organitzen aquestacelebració.Durant la tarda, els jardins de la TorreVila-Puig van ser el centre d’una sèried’actes. Els assistents a la festa, oberta a

tothom, van poder gaudir d’una jornadade portes obertes per conèixer la seu del’Associació, amenitzada amb un aperi-tiu, una actuació de jazz i un recital poè-tic. El grupNewOrleansHot 3 va ser l’en-carregat d’interpretar peces de jazz. Pelque fa al recital poètic, hi va haver duesconvidades. D’una banda, Ivette Nadal,artista catalana, que va interpretar algu-nes cançons i va llegir poemes del seuprimer recull, titulat Camí privat; d’altrabanda, Anna Aguliar Amat, poetessa,professora de Terminologia Aplicada a laTraducció i Eines per a la TraduccióAutomàtica, a la UAB, i autora de llibresde poemes amb els quals ha obtingutdiversos premis, com l’Englantina d’Orals Jocs Florals de Barcelona.

Amics de la UAB celebra l’estiuEls jardins de la Torre

Vila-Puig acullen una festaamenitzada amb músicai amb un recital poètic

Presentació d’un llibre sobre alimentació sana

Els assistents a la Festa del Solstici d’Estiu, organitzada per segon any.

BREUS

Per commemorar aquest aniversari,la revista Campus, que estrena nova imatge,obre amb un reportatge que resumeixels grans temes que ha tractat la publicació.També s’hi recull l’opinió de diferentspersonalitats i d’exalumnes. Aquestapublicació es fa al taller de premsa de laFacultat de Ciències de la Comunicació.Cada quadrimestre, un grup d’estudiants esconverteix en una redacció: els alumnes fande periodistes, fotògrafs, editors, maquetadorsi productors de la publicació. La revista, queacaba de publicar el número 54, va sorgir comuna nova eina de comunicació oberta a totsels col·lectius que formen la UAB, i sempreha procurat recollir tota mena d’aspectes dela vida universitària. Des del seu naixement,hi han participat més de cinc-cents alumnes,bona part dels quals ja són periodistes.

Deu anys de la revistaCampus

L’Oficina de Medi Ambient ha impulsatuna nova campanya de comunicacióambiental per tal d’afavorir millors hàbitsen la recollida de paper i cartró. Un vídeoi un pòster mostren el circuit de recollidai donen instruccions clares de com ha decol·laborar la comunitat universitàriaen la millora del reciclatge. A la campanyaes demana que s’aboqui el paper de lespapereres als bujols blaus i que les caixesde cartró es pleguin i es deixin darrere delsbujols. Amb aquestes operacions senzilleses facilita la tasca del servei de neteja,de les empreses de recollida i de les dereciclatge, i s’utilitzen de maneramés eficient els recursos disponibles.

Nova campanyade comunicació ambiental

Curs d’anglès per a professoratEl curs English for Teaching Purposes és unaproposta del Servei de Llengües adreçadaa tot el personal docent i investigador queimparteix assignatures en anglès i que desitjamillorar les seves habilitats comunicatives al’aula. Aquest és un curs gratuït de 75 hores(40 presencials, 32 autònomes i 3 d’avaluació)que permet l’obtenció de tres crèdits ECTSi d’un certificat d’aptitud. L’objectiu ésque els docents que imparteixen assignaturesen anglès puguin ampliar i consolidarel repertori discursiu, sobretot oral. El cursinclou els recursos discursius necessaris perorganitzar les fases habituals d’una classe.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

REVOLUCIÓ I ESPERANÇA. Josep Maria Soléi Sabaté. Barcelona: Ara Llibres, 2009.De vegades, les paraules no se les endúel vent. Si es posen en escrit, les vivènciesi els records perduren i ajuden a guanyarla batalla contra l’oblit.Josep M. Solé i Sabaté, professor d’HistòriaContemporània de la UAB, conversa aquíamb onze supervivents de la Guerra Civilper extreure’n experiències viscudesdes dels dos bàndols i des de puntsde vista molt diversos. Protagonitzadesper personatges de filiacions polítiques,oficis i procedències diferents, aquestesvivències donen una visió polièdrica deldrama de la guerra. Es tracta d’un documentde gran valor històric i profundament emotiu.

DONES, MOBILITAT, TEMPS I CIUTATS.Carme Miralles-Guasch. Barcelona: InstitutCatalà de la Dona, 2010.El llibre analitza i dóna a conèixer lesdiferències entre la mobilitat de les dones idels homes per facilitar el desenvolupamentde polítiques que incorporin la perspectiva degènere i que tinguin en compte les necessitats,les aportacions i les experiències de les donesen aquest àmbit. L’autora, professora deGeografia a la UAB, explica que el desequilibrientre dones i homes pel que fa a lesresponsabilitats en el treball familiar idomèstic, i les respectives necessitats decompaginar aquestes activitats amb el tempsdedicat al treball de mercat són alguns delsfactors que determinen aquestes diferències.

La rectora de la UAB, Ana Ripoll, i eldirector de l’Àrea d’Integració Social dela Fundació La Caixa, Marc Simón, vansignar, el 10 de juny passat, un convenien virtut del qual la UAB s’adhereix aIncorpora, el programa de foment de l’o-cupació de l’Obra Social La Caixa.L’acord té com a objectiu afavorir, a tra-vés de polítiques i d’accions concretes,una major incorporació al món laboraldels col·lectius amb més dificultats pertrobar feina, com ara persones amb dis-

capacitat, aturats de llarga durada odones víctimes de violència de gènere.La clara aposta d’ambdues institucionsper la responsabilitat social empresarialha estat un factor decisiu en aquestaaliança.La UAB ha estat tradicionalment unauniversitat pionera a tot l’Estat espanyolen el desenvolupament d’accions adre-çades a superar les barreres amb quèsovint es troben alguns col·lectius quanvolen estudiar o treballar a la universitat.

La UAB s’adhereix al programa Incorpora

D’una banda, l’1 de juny, la Facultat deFilosofia i Lletres va acollir l’acte d’home-natge al professor Sergi Beser, expert enliteratura del segle XIX, en una cerimòniaen la qual van participar nombrosos pro-fessors i companys de Beser, com RamonAlquézar, del Departament d’HistòriaModerna i Contemporània, o José Ma-nuel Blecua, del Departament de Filo-logia Espanyola, entre molts d’altres.Durant l’acte, els seus companys vanpresentar el seu darrer llibre, Verbamanent. Estudis i assajos literaris. A més,durant tot el mes de juny, la Bibliotecad’Humanitats va acollir una exposicióbibliogràfica de les seves obres. SergiBeser, mort el 22 de gener, era expert enLeopoldo Alas «Clarín».

La UAB ret homenatge a SergiBeser i a Encarna Sanahuja

Sanahuja era docentdel Departament dePrehistòria, i Beser,del de Filologia Espanyola

D’altra banda, el dia 3 de juny, es varetre homenatge a la professora Encar-na Sanahuja, del Departament de Pre-història de la UAB, morta el 23 de gener.L’homenatge va consistir en un concerten el qual va actuar la cantautora SensiFalan i en la intervenció d’algunes deles seves companyes, antigues alumnesi col·legues.Encarna Sanahuja estava mot relacio-nada amb el moviment feminista català.Va ser una de les fundadores del CentreDuoda, de la UB, i de la revista Duoda, ipresidenta de la Xarxa Feminista deCatalunya. També va promoure l’interèsper les disciplines històriques envers elsproblemes de les dones, tant en la pro-gramació de docència com en publica-cions i recerca.La seva labor científica, centrada enl’arqueologia prehistòrica, es va desen-volupar a Catalunya, les Balears, el PaísValencià, Andalusia i Sicília, on desta-quen els seus treballs en jaciments comSon Ferragut i Son Fornés (Mallorca).

Personalitats del món polític i cultural van participar en l’homenatge al professor Sergi Beser.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest reconegutescriptor francoafricàque és professor d’anglès

L’ENTREVISTA16

L’Àfrica és ara a tot arreu gràcies alMundial de Futbol... això és bo per l’Àfrica?Sí, i tant! Per dos motius: perquè ha estatuna iniciativa del govern sud-africà, i hanpogut mostrar que són ambiciosos –tot iser africans– i que són capaços d’organit-zar una cosa així, i també mostrar-se almón com els líders del continent; i per-què com a mínim durant un mes l’Àfricano serà notícia per temes de fam o con-flictes bèl·lics, ja que ara, quan se’n parla,s’associat a esport, joc, alegria, festa, etc.

Fa una literatura diferent pel fet de sernascut a Djibouti, al corn d’Àfrica?Suposo que, com qualsevol altre escrip-tor, el lloc on neixes i les teves cir-

AbdourahmanWaberi

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Rebeca Escolano, MaríaJesús Delgado, Miguel Ángel Linares,Octavi López, Antoni Merino, SòniaPerelló, Victòria Salvador, LucasSantos, Conxa Valls.

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Pierre Caufapé, Jordi Pareto,Cristian Ribas

Juliol de 2010 Núm. 237Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita del’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir enformat Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

cumstàncies evidentment que t’influei-xen. Jo he nascut a l’Àfrica però des delsdivuit anys visc a França. Seria com unescriptor nascut a Colòmbia que visqui aEspanya. Jo el que tinc és la doble cultu-ra impregnada, la francesa i l’africana,fet que em permet tenir una doble mira-da. La tradició africana i la seva realitatsegur que m’ha influït. Per exemple, a lamajoria de països africans, l’individuparla com amínim cinc llengües (la de lafamília, la del carrer, la del mercat, la dela colònia mare i la internacional), alcontrari que a Europa, on un pot serbilingüe o trilingüe com a molt.

Ho témés fàcil per aprendre un idioma unapersona bilingüe que una que no ho és?Sí, sense cap mena de dubte. Com mésidiomes saps, més fàcil és aprendre unidioma nou. Si ets bilingüe estaràs méscapacitat per aprendre’n que si nomésparles una llengua. A més, com mésidiomes, més obertura dement tindràs.

El títol del congrés el defineix com unescriptor rebel... se sent així?Això és una picada d’ull dels organitza-dors al discurs que va fer el Premi NobelJean-Marie Gustave Le Clézio quan emva citar i em va definir com a rebel, pelcontingut polític d’alguns dels meusescrits.

De què depèn la solució dels problemesdel continent africà?És molt difícil. A més, l’Àfrica és un con-tinent molt gran i molt divers, no tot ésigual. Però jo penso que la soluciódepèn de la integració regional. És mésfàcil defensar els teus interessos si t’a-grupes amb d’altres amb característi-ques semblants que no pas si ho fas deforma individual. Seria fer una cosasemblant a Europa. A l’Àfrica hi ha cincregionsmés omenys bastant diferencia-des que podrien agrupar-se com a granszones subcontinents per avançar millori més.

«Una persona bilingüe ho té mésfàcil per aprendre un idioma nou»

Va néixer a Djibouti, al corn d’Àfrica,l’any 1965. Als divuit anys va marxara la Normandia francesa per estudiarliteratura anglesa. Allà es va fer professori escriptor. Ha guanyat diferents premisper les seves novel·les i relats, que hanestat traduïts fins ara a deu idiomes.S’ha convertit en un dels escriptors mésnotables i originals de les lletresafricanes en llengua francesa. Té unaparticular forma de conjugar el conte, lallegenda i la crònica periodística des del’exili voluntari i explorant la història.El grup de recerca Litpost (Literatures etautres Arts Poscoloniaux et Émergents)de la UAB li ha dedicat el II Col·loquiInternacional, titulat «Waberi oul’écriture révoltée», que va tenir lloc el 9i 10 de juliol, organitzat conjuntamentamb l’Institut Francès de Barcelona.

CAUFA

PÉ