L’Autònoma honorael descubridor del’estructura del DNA

l’autònoma 184

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA JUNY-JULIOL DE 2005

ONZE NOVETATS A LAUNIVERSITAT D’ESTIU

La Universitat d’Estiu de la UAB arriba enguany a la desena edició amb onzeactivitats noves. Repeteixtambé l’experiència delsMigdies de la Universitatd’Estiu, un espai comú detrobada per als alumnes de tots els cursos. PÀG. 13

UN CONCERT TANCAL’ANY DE LA FÍSICA

El 26 de maig, l’Any de la Física de la UAB es va cloure amb un concertespectacular. El rector de laUniversitat, Lluís Ferrer, vadestacar l’èxit d’aquest anytemàtic «gràcies a la feina de les diferents associacionsculturals de la UAB». PÀG. 5

INAUGURAT EL VIVERD’EMPRESES VE3B

El 25 de maig va tenir llocla inauguració de la novabioincubadora VE3B. Estàsituada a la Facultat deMedicina i és un viver queacull empreses derivadesque es dediquen als àmbitsde la biotecnologia i la biomedicina. PÀG. 9

James D. Watson va ser investit el 24 de maig nou doctor honoris causa de la UAB. PÀG. 3

PAR

ETO

L’Autònoma honora el descobridor del’estructura del DNA

PAR

ETO

02

CONSELL DE GOVERN

El rector va repassar elsacords del darrer Claustre i va reiterar que proposaràavançar les eleccions

El procés d’elaboració del catàleg de titu-lacions i la inquietud que ha generat enmoltes de les universitats espanyoles vanser el primer tema de l’informe del rectoren el Consell de Govern de l’1 de junypassat. El rector va explicar que la visiórestrictiva que han manifestat les subco-missions del Consell de CoordinacióUniversitària en analitzar el futur con-junt de titulacions ha fet que les universi-tats facin pressions sobre el Ministerid’Educació i Ciència, i que aquest «estàreconsiderant el seu plantejament».

La postura de molts rectors, sobretot delsde les universitats catalanes, és que aquestcatàleg ha de ser flexible i compatible ambl’autonomia de les universitats, de maneraque hi puguin encabir la seva pròpia ofer-ta acadèmica. En aquest sentit, el rector vadir que el mateix president del govern es-panyol va aprofitar una reunió de rectorsque va tenir lloc a Sevilla per mostrar el seucompromís amb les humanitats i va volertranquil·litzar les universitats.

El Parlament de Catalunya va demanarla compareixença de Lluís Ferrer, actualpresident de l’Associació Catalana d’Uni-

ELECCIÓ DE LES COMISSIONSDEL CONSELL DE GOVERNS’acorda l’elecció dels membres de lescomissions del Consell de Governsegüents: Comissió d’Afers Acadèmics,Comissió d’Afers d’Estudiants,Comissió de Doctorat, d’Economia i Organització, Comissió d’Investigació,Comissió de Personal Acadèmic,Comissió de Política Lingüística,

Comissió de Qualitat i Avaluació i Comissió de Relacions Internacionals iCooperació.

CRITERIS D’ACCÉS A CIÈNCIA I TECNOLOGIA DELS ALIMENTSS’acorda aprovar l’oferta de places i criteris d’accés a la titulació de Ciència i Tecnologia dels Alimentsper al curs acadèmic 2005-2006.

CESSIÓ D’ESPAISS’acorda cedir l’ús d’un espai de 700 m2

per a l’ampliació del CREAF i d’un espaide 200 m2 per a l’ampliació del CRM.

REGLAMENTS D’ESTRUCTURESBÀSIQUES DE LA UABS’acorda ratificar l’aprovació del Reglament d’Enginyeria de laInformació i de les Comunicacions.

Els rectors es posicionen a favor d’un catàlegrespectuós amb l’autonomia de les universitats

ACORDS

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.es/relacions-institucionals

INFORME DEL RECTOR

Lluís Ferrer va destacar els èxitsde la cerimònia d’investidura deJames D. Watson com a doctorhonoris causa de la UAB i de la

cloenda de l’Any de la Física

versitats Públiques, perquè informés so-bre la situació general de les universi-tats. Per tal de consensuar els temes dela compareixença, el rector es va reuniramb la resta de representants d’univer-sitats públiques catalanes. Així, es va de-cidir informar el Parlament sobre elsproblemes derivats de la manca d’auto-nomia universitària i sobre el finança-ment de les universitats. Segons Ferrer,es va produir un debat intens i, poste-riorment, es va acordar que s’informariaperiòdicament el Parlament sobre l’evo-lució de les universitats catalanes.

El rector va fer també una anàlisi de ladarrera sessió del Claustre, que va tenirlloc el 4 de maig, i dels acords que s’hivan prendre. En primer lloc, va valorarpositivament l’elecció de Jordi Portacom a síndic de Greuges de la UAB.Després va destacar la importància delpaper que ha de desenvolupar la Co-missió d’Anàlisi i Seguiment de l’adap-tació de la UAB a l’Espai Europeu d’Edu-

cació Superior (EEES). Sobre la mocióque es va presentar sobre la política derecursos humans, el rector va recordarels temes de la seva intervenció i el de-bat que hi va haver respecte d’això, comtambé la proposta d’avançar les elec-cions a rector per tal que la UAB enfor-teixi el seu projecte de futur. Una pro-posta que, segons el rector, es presentaràa la sessió del Consell de Govern previs-ta per al mes de juliol.

Per acabar, el rector va fer un repàs deles últimes activitats institucionals orga-nitzades per la UAB. Va destacar l’èxit del’acte d’investidura del Dr. James DeweyWatson com a doctor honoris causa, i del’acte de tancament de l’Any de la Física,el 26 de maig, en el qual va agrair espe-cialment la col·laboració del Departa-ment de Física en el bon desenvolupa-ment d’aquesta commemoració al llargde tot l’any. Va anunciar que la Festa Ma-jor de l’Autònoma tindrà lloc el 3 denovembre vinent i que el nou any temà-tic de la UAB estarà dedicat a un temaemergent com és l’Àsia Oriental.

L’Any de l’Àsia Oriental girarà al vol-tant de set activitats de caire acadèmic:economia, política, societat, pensament,art, llengua i literatura, a més de ciènciai tecnologia. Tot això estarà acompanyatde cicles de pel·lícules i documentals id’altres activitats paral·leles, com fires,concerts i exposicions.

James Dewey Watson, descobridor del’estructura del DNA l’any 1953, va serinvestit doctor honoris causa per la UABel 24 de maig passat, a proposta de la Fa-cultat de Medicina. L’acte va fer omplirde gom a gom l’aula magna de l’edificiUAB Casa Convalescència.

En la seva conferència, «Viewpoint: allfor the good. Why genetic engineeringmust soldier on», sobre els beneficis del’enginyeria genètica, Watson va defen-

03

CAMPUS

James D. Watson, investit doctor honoris causaLa UAB reconeix el descobridor de la doble hèlix, l’estructura del DNA

A la seva lliçó magistral,Watson va defensar la llibertat d’investigacióen manipulació genètica

sar la llibertat de la investigació en ma-nipulació genètica, que, segons la sevaopinió, s’ha de mantenir independentdels governs i de l’Església.

L’investigador nord-americà, últim su-pervivent de l’equip que va descobrir elsfonaments de la vida, va ser apadrinatpel catedràtic de la UAB i director del’Institut Català de Cardiologia, AntoniBayés de Luna, qui va definir-lo com una

«autèntica llegenda viva». Bayés deLuna va comparar Watson amb Eins-tein, ja que tots dos, als vint-i-cinc anysi amb un escàs currículum, van fergrans aportacions als seus camps res-pectius de la ciència.

A la cerimònia, van ser-hi presents elconseller del DURSI, Carles Solà; l’alcal-de de Barcelona, Joan Clos; el secretarigeneral del Departament de Salut de la Generalitat, Joan Cornet; el degà de laFacultat de Medicina de la UAB, ÀlvarNet; i el director general de GenomaEspaña, José Luis Jorcano, entre altres

L’investigador nord-americà és l’últim supervivent de l’equip

científic que va descobrir els fonaments de la vida

Watson va parlar dels beneficis de l’enginyeria genètica.

Collita de 1962

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, va glossar la personalitat científica i hu-mana del doctor Watson, com també la seva joventut ambiciosa quan va ferla descoberta que va revolucionar la biologia. El rector va evocar les in-quietuds del joves científics que van fer que el segle XX comencés com elsegle de la física i acabés sent el segle de la biologia. Ferrer va recordar lanovel·la de John Steinbeck Cannery Row, amb el simpàtic Doc, del Wes-tern Biological Laboratory, que amb els seus afanys encarna el biòleg pre-molecular. Steinbeck va rebre el premi Nobel de Literatura el 1962, elmateix any que James Watson. «Quina collita, la de 1962», va dir Ferrer,que va acabar afirmant que amb aquest acte es reconeixia la trajectòriad’una de les persones amb qui compartim valors i ens ajuden a ser millors.

Watson i l’estructura del DNA

James Dewey Watson va néixer el 1928 a Chicago. El 1950 es va llicen-ciar en Zoologia a la universitat de la seva ciutat natal i va obtenir el doc-torat a la Universitat d’Indiana. A la Universitat de Copenhaguen es vadedicar a l’estudi de la funció del DNA en partícules de virus. Durant uncongrés a Nàpols, va conèixer Francis Crick i, més tard, es va incorporaral seu equip a Cambridge. Watson i Crick van cercar un model de la mo-lècula de DNA que respongués a tots els coneixements físics, químics ibiològics coneguts. Els investigadors van establir que la molècula deDNA tenia una estructura en doble hèlix al voltant d’un eix comú integratper quatre elements bàsics (timina, citosina, adenina i guanina), que no-més poden formar quatre tipus de combinacions entre ells.

PAR

ETO

personalitats. És la primera vegada queuna universitat espanyola li concedeixaquest guardó. En acabar l’acte, desenesd’estudiants, joves investigadors i pro-fessors universitaris van reclamar autò-grafs a l’investigador, qui no va dubtar aconcedir-los al llarg d’una bona estona.

Premi Nobel de Medicina i Fisiologial’any 1962, juntament amb Francis Cricki Maurice Wilkins, pel descobriment del’estructura en doble hèlix de la molècu-la de DNA, Watson és actualment rector(chancellor) del Cold Spring Harbor La-boratory de Nova York.

04 CAMPUS

PREMIS

Maria Dolor Baró i Mariner,medalla Narcís Monturiol

Àngels Pascual de Sans, medalla Narcís Monturiol

Manuel Tost, honorat pel govern de França

Torna el Campus Ítaca

ZAM

OR

A

Aquesta activitat volanimar a seguir estudiantels 240 alumnes de tercerd’ESO que hi participen

Després de l’èxit de l’edició de l’estiu pas-sat, torna el Campus Ítaca de la UAB ambmés estudiants, més durada i més ac-tivitats. Un total de 240 alumnes de tercerd’ESO, en tres torns repartits entre elsmesos de juny i juliol, viuran aquestaexperiència socioeducativa que vol ani-mar els alumnes a continuar estudiantdesprés d’acabar l’ensenyament secun-dari obligatori. Alhora, vol ser un espai deconvivència entre alumnat d’entornssocials diversos i potenciar l’ús del català.

El perfil d’alumnat al qual va adreçatsón estudiants amb bones capacitatsperò que, pel seu entorn familiar i socialo per altres motius, no sempre se sentenatrets per l’opció de continuar estu-diant, possibilitat que, d’altra banda,veuen difícil i costosa. Sovint, tampocno s’adonen de la importància de la for-mació per al seu futur professional ilaboral, que veuen molt llunyà.

El professor emèrit del Departament de Filolo-gia Francesa i Romànica de la UAB, ManuelTost Planet, ha estat honorat recentment pelgovern de França amb el títol d’Officier dansl’Ordre des Palmes Académiques, en reconei-xença de la seva tasca en favor de la francofo-nia i del desenvolupament de les relacionsentre la República de França i Catalunya. Elprofessor Manuel Tost ha estat l’impulsor i l’es-perit, des de l’any 1976, de les Jornades Peda-gògiques sobre l’Ensenyament del Francès aEspanya, que organitza anualment l’Institut deCiències de l’Educació (ICE) de la UAB.

Àngels Pascual de Sans, professora del De-partament de Geografia, catedràtica de Geo-grafia Humana, llicenciada en Ciències i doctora en Economia, ha estat guardonada,pel Govern de la Generalitat, amb la MedallaNarcís Monturiol 2004 per la seva contribucióal progrés científic i tecnològic de Catalunya.La doctora Pascual ha aplicat la seva recercaa l’àrea de la població, especialment en temesrelacionats amb l’assentament de la població,la mobilitat espacial i les migracions. Enguanydirigeix el Grup de Recerca sobre Migracions(GRM), del Departament de Geografia.

Els participants es reparteixen en tres torns.

Maria Dolors Baró i Mariner, professora delDepartament de Física, Àrea de Física Aplica-da, cap del Grup de Física dels Materials i di-rectora científica del Servei de Microscòpia, harebut la Medalla Narcís Monturiol 2004 perpart de la Generalitat, a proposta del Departa-ment d’Universitats, Recerca i Societat de laInformació. La distinció li ha estat concedidaper la seva tasca acadèmica i per les sevescontribucions científiques amb repercussió in-ternacional en diverses línies d’investigaciósobre materials nanoestructurats amb possi-bles aplicacions funcionals.

El programa, que és gratuït per a l’a-lumnat, consisteix en una estada diürnade dues setmanes al campus de la UAB,durant la qual els nois fan activitats aca-dèmiques i lúdiques. Organitzats engrups de deu alumnes, cada grup té untutor que els acompanya en totes les acti-vitats. Els tutors són joves llicenciats o es-tudiants d’últim any d’universitat que te-nen experiència de treball amb grupsd’adolescents. A la sessió de cloenda,amb l’assistència dels pares i de les auto-ritats acadèmiques, cada grup presentaels resultats del seu treball.

BREUS

Jornada de conscienciaciósobre les malalties rares

La Fundació Doctor Robert i la FederacióEspanyola de Malalties Rares van organitzarles II Jornades de Conscienciació sobre lesMalalties Rares, per tal d’analitzar la situaciód’aquestes patologies i avançar en beneficidels pacients i les seves famílies. Existeixen5.000 malalties rares, que són aquelles queno afecten més de cinc persones per cadadeu mil habitants. La consellera de Benestari Família, Anna Simó, va inaugurar les jornades, a Casa Convalescència.

Debat sobre la seguretat en els municipis turístics

L’Escola de Prevenció i Seguretat Integral va acollir, el mes de juny, la conferència «La seguretat en els municipis turístics», a càrrec del cap de la Policia Local de Salou,Josep Lluís Gargallo, i del president delPatronat de Turisme i regidor de Turisme delmunicipi, Marc Montagut i Prats. La xerradava tractar sobre la seguretat als municipisturístics, a causa de l’increment del nombred’habitats que té lloc a l’estiu.

ZAM

OR

A

ZAM

OR

A

ZAM

OR

A

CAMPUS 05

PAR

ETO

L’Any de la Física es clou amb el concert Nocturns

L’Any de la Física es va acomiadar ambmúsica i poesia. El 26 del maig passat, elpúblic que va omplir la Sala Teatre de laUAB va gaudir del concert que va posar fia l’Any de la Física. Lluís Ferrer, rector dela UAB, va presentar l’acte i va destacarl’èxit de l’organització de l’any temàticdedicat a la física, «gràcies a les tasquesintegrades de les diferents associacionsculturals de l’Autònoma».

El Cor, l’Orquestra, el Combo, el Grupde Cambra i els Recitadors de l’Aula deMúsica de la UAB van interpretar Noc-turns. El poeta i físic David Jou va posarel text a la música dels alumnes de l’Es-cola de Música de Catalunya (Esmuc).Segons Poire Vallvé, director de l’Aula,

Lluís Ferrer va destacarl’èxit de l’Any de la Física i va avançar el tema delcurs vinent: l’Àsia Oriental

Nocturns és «un poema de poemes sobrel’evolució de la concepció del món».

Els sis nocturns de què va constar elconcert són un homenatge als homesque han formulat aquestes concepcions–Einstein, Keppler o Copèrnic– i a la ve-gada són, per se, uns poemes polifònics:«L’objectivitat, el discurs de pensament,

Conceptes com l’àtom, el temps o l’univers van adquirir una dimensió poètica a l’espectacle.

la subjectivitat, la vivència i l’emotivitatcanten alhora», segons Vallvé.

El «Nocturn de Londres i París», o el«Nocturn de Croàcia i Praga» són algu-nes de les sis peces interpretades, onconceptes com l’àtom, el temps o l’uni-vers van adquirir una dimensió poèticagràcies a David Jou. El professor de la

Tobias Owen i les darreres notícies des de Tità

Tobias Owen, professor de l'Institute for Astronomy de la Hawaii Univer-sity i un dels responsables de la missió Cassini-Huygens a Saturn, vaexplicar les novetats que aquesta sonda espacial ens proporciona des delsatèl·lit Tità. Es tracta de l’únic satèl·lit del sistema solar amb atmosfera,que, a més, recorda la que hi havia a la Terra prèvia a l’existència de vida.Owen va qualificar Tità com «el Peter Pan del sistema solar», ja queaquesta atmosfera, descoberta a principis del segle XX per l’astrònomcatalà Josep Comas i Solà des de l’observatori Fabra de Barcelona, esmanté eternament jove. La superfície de Tità és la més gran de les queencara no havien estat mai explorades, ja que l’atmosfera la fa invisiblefins i tot a les sondes espacials que s’hi acosten, com va ser el cas de lesVoyager. Owen va mostrar les fotografies d’aquesta superfície enviadesper la sonda Huygens, que es va separar del mòdul orbitador Cassini per«aterrar» amb èxit sobre la superfície del satèl·lit fa pocs mesos.

Frank Wilczek i l’origen de la massa

Frank Wilczek, premi Nobel de Física l’any2004, va pronunciar, el 5 de maig, a la salad’actes de la Facultat de Ciències, la con-ferència «The origin of mass and the feeble-ness of gravity», sobre l’origen de la massai per què la força de la gravetat és tan feble

en comparació amb la resta de forces fonamentals. Wilczek va rebre elpremi Nobel juntament amb David J. Gross i H. David Politzer pel des-cobriment de la llibertat asimptòtica en la interacció forta, un compor-tament dels quarks similar al d’una goma elàstica: quan els quarks estroben molt junts, es comporten com si no estiguessin sotmesos a captensió, mentre que si els intentem separar apareix una força que creix amesura que incrementem la distància entre ells. Aquest fenomen expli-ca per què els físics no han pogut observar mai quarks aïllats.

El concert va retre homenatge als homes que han fet evolucionarla concepció que tenim del món:

Copèrnic, Keppler, Einstein...

UAB és l’artífex d’una poesia metafísicaen la qual conflueixen ciència i religióamb un fort component visual, que es vaveure complementat per la successió d’i-matges inspirades en les formes i els con-trastos de la natura, que es van projectara la pantalla instal·lada a la Sala Teatre.

El concert va unir, durant una hora, lafísica, la tecnologia, les arts musicals, lesarts escèniques i la poesia, i és una mos-tra de la interdisciplinarietat en què s’habasat el disseny del programa de l’Any dela Física, i que el rector va fer explícita enla presentació de l’acte.

Lluís Ferrer va agrair l’eficiència demos-trada pels impulsors de l’Any de la Físicai l’associació Cultura en Viu, en portar aterme l’organització de les conferències,els concerts i altres activitats que han do-nat forma a aquest any temàtic. El rectortambé va avançar al públic assistent el te-ma que marcarà les activitats de l’any2005/2006 a la UAB: l’Àsia Oriental, i vaassegurar que «serà molt original».

PAR

ETO

CAMPUS06

El congrés Media for All va reunir expertsde tot el món relacionats amb l’accessibi-litat en els mitjans de comunicació, quevan analitzar, des d’una perspectiva plu-ridisciplinària, la necessitat de formacióespecialitzada en àrees com la subtitula-ció per a sords i audiodescripció, traduc-ció o creació de pàgines web accessiblesper als discapacitats, i no va faltar l’opi-nió dels usuaris o la crítica a les normati-ves que s’estan elaborant actualment so-bre subtitulació o audiodescripció.

Mitjans de comunicació per a tothom

ZAM

OR

AA

RA

GÓ

N

Els ponents van destacar que les noves tecnologies condicionen cada cop més la integració social.

La UAB acull un congréssobre l’accessibilitat de lespersones discapacitadesals mitjans de comunicació

Homenatge a Arthur Terry

Aquestes jornades, coordinades per laprofessora Pilar Orero, van tenir lloc elsdies 6, 7 i 8 de juny, a la Facultat de Tra-ducció i d’Interpretació. La inauguracióva ser presidida pel rector Lluís Ferrer, i van participar-hi la consellera de Benes-tar i Família, Anna Simó; el director gene-ral de la Corporació Catalana de Ràdio iTelevisió, Joan Majó; la presidenta dele-gada de l’Àrea de Benestar Social de laDiputació de Barcelona, Núria Carrera;dos representants del Ministeri de Treballi Assumptes Socials, Luis A. Osorio i JoséAntonio Gámiz, com també la degana del’esmentada facultat, Laura Berenguer.Tots ells van posar de manifest la trans-cendència de les jornades en un món enquè les noves tecnologies condicionencada cop més la integració social.

La Facultat de Filosofia i Lletres va acollirl’homenatge al professor i crític literariArthur Terry. Els professors Jordi Caste-llanos, Francesc Parcerisas, Josep Jaumà,el poeta i pedagog Jordi Cots Moner i Alan Yates, professor de la Universitat deSheffield, van destacar les qualitats pro-fessionals i personals de Terry, catedràticde la Universitat d’Essex i un dels princi-pals catalanòfils anglesos. Durant l’actees va plantar una olivera en record seu.

A la taula rodona «L’audiodescripció iles arts audiovisuals a Espanya», JavierRomañach, membre del Fòrum de VidaIndependent, va reivindicar que «feruna societat més justa és un dret i, pertant, és innegociable».

El president de l’Associació Catalanade Cecs i Disminuïts Visuals, ManelMartí, va lamentar la impossibilitat, perpart de les persones amb discapacitatvisual, de gaudir d’activitats culturalscom el cinema o el teatre.

Aquest tema el va abordar RosaGratacós, professora emèrita de la UAB,

La futura normativa sobre accessibilitat «ha de preveure

un disseny de la societat pensatper a tots els col·lectius»

que va presentar l’estudi «Accessibilitatal patrimoni cultural de les persones in-vidents», per fer més accessible la cultu-ra audiovisual a Espanya.

Álvaro Pérez-Ugena, investigador del’Institut de Dret Públic de la Universi-dad Rey Juan Carlos, va advertir que lafutura normativa sobre accessibilitat«ha de preveure un disseny de la socie-tat pensat equitativament per a tots elscol·lectius de discapacitats».

L’any 2002 es va aprovar, en el marc delprocés de l’Agenda Local 21 de l’Autòno-ma, el Pla d’Acció Local per a la Sosteni-bilitat de la UAB. L’11 de maig passat, vatenir lloc una jornada per tal de fer ba-lanç i donar a conèixer les actuacionsd’aquest pla, que consisteix en un instru-ment amb finalitat pràctica, on es preveuuna sèrie d’actuacions i orientacions peravançar vers la sostenibilitat de la UAB.La implementació del pla es du a termedes del Servei de Prevenció i de Medi Am-bient (SEPMA) de la UAB, amb la col·la-boració de diferents departaments i àreesde la Universitat.

El balanç analitza les actuacions dutesa terme dins quatre àmbits d’acció: ter-ritori i medi natural (que valora la con-servació dels espais boscosos i agrícoles,

entre d’altres), recursos i energia (úsd’energies renovables, gestió de l’ai-gua...), transport, mobilitat i accessibili-tat (potenciar la mobilitat sostenible,garantir l’accés a les instal·lacions, etc.)i comunicació i sensibilització (iniciati-ves dirigides a promoure conductes cí-viques, fomentar la participació, etc.).

Alguns dels projectes més emblemà-tics duts a terme entre el 2002 i el 2004han estat la instal·lació fotovoltaica de laplaça Cívica, la renovació de la senyalit-zació dels itineraris de natura del cam-pus i els programes de mobilitat soste-nible (instal·lació de vehicles elèctrics iús de biodièsel). Podeu consultar elscontinguts del balanç al web oficial delSEPMA: www.uab.es/osha/, a l’apartat«Participa en l’Agenda 21 de la UAB».

La UAB fa balanç del Pla per a la Sostenibilitat

bilitat dels adults és «que els nens com-prenguin, no sàpiguen».

Actualment, antics alumnes del centrePesta volen desenvolupar, en altres paï-sos, el model docent que defensa l’esco-la, que en els seus inicis, fa trenta anys,tenia poc més de deu nens.

Els creadors del projecte, que sempres’ha mantingut en el límit del sistemaeducatiu del seu país, van avançar quel’escola tancarà les seves portes el pro-per 23 de juliol «per pressions institu-cionals», però es traslladarà a un indretproper, amb «una estructura diferent inoves idees», adaptades al context deles necessitats educatives actuals.

La sala de graus de la Facultat de Cièn-cies de l’Educació va acollir, el 3 de junypassat, la xerrada a càrrec de Rebeca iMauricio Wild, fundadors del projectePesta, a l’Equador. El matrimoni Wild vadefinir l’escola com un centre «no direc-tiu», on s’eliminen els plans d’estudiobligatoris. La metodologia que defen-sen es basa en l’activitat espontània iautònoma de cada nen.

Davant d’un auditori mig ple, la cofun-dadora de Pesta va destacar que els nensprenen decisions des dels tres anys, i que«la relació de l’adult amb l’infant no ésd’instrucció, sinó d’estar present». Mau-ricio Wild va assenyalar l’absència declasses com un tret distintiu del seu pro-jecte: «No hi ha cursos, hi ha ambientspreparats», i va advertir que la responsa-

CAMPUS 07

ZAM

OR

A

ZAM

OR

A

ZAM

OR

A

BREUS

FOTONOTÍCIA

Presentació del procés de Bolonya a SabadellEl rector de la UAB, Lluís Ferrer, va presentar a l’auditori de la Biblioteca del Vapor Vellde Sabadell la proposta del nou Espai Europeu d’Educació Superior, que suposarà uncanvi substancial de l’ensenyament superior que avui dia ofereix la nostra universitat.El rector va estar acompanyat pel director de l’Escola Universitària d’Estudis Em-presarials, Manuel Álvarez, per la regidora de Serveis Centrals i de Promoció Econòmicade l’Ajuntament de Sabadell, Montserrat Capdevila, i pel president d’EUTIME (AnticsAlumnes d’Empresarials), Joan Rius. Després de la conferència del rector, va tenir llocun ampli debat sobre aquesta reforma i les conseqüències que comportarà.

Xocolatines per cigarretes al Dia Mundial sense Tabac

La UAB signa un protocol ambl’Ajuntament de Cerdanyola

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, i l’alcaldede Cerdanyola, Antoni Morral, van signar el 8 de juny un protocol d’intencions pel qualambdues parts es comprometen a solucionarels contenciosos en matèria tributària queestan en tràmit sense arribar als tribunals,com també a buscar mecanismes per evitar-los en el futur. El document estableix,a més, que, abans del 30 de setembre,s’haurà de signar un conveni de cooperacióentre la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyolaque establirà l’aliança estratègica entre les dues institucions i regularà la relacióentre la ciutat i la UAB.

L’exvicepresident esportiu del FC Barcelona,Sandro Rosell, va assistir a una xerradaorganitzada per l’associació Amics de laUAB, en la qual va pronunciar la conferència«Tots correm la nostra marató». Rosell va fer un recorregut per la seva trajectòria professional com a responsablede màrqueting en diferents empreses, i va parlar de la seva experiència al Barça.

L’exvicepresident del Barça, Sandro Rosell, a la UAB

El 31 de maig es va celebrar el Dia Mundialsense Tabac, una iniciativa de l’OMS que va ser secundada pel Programa de Salut de la Fundació Autònoma Solidària ambl’organització de diverses iniciatives per talde prevenir l’aparició de nous casos de consum i promoure l’abandó del tabac entre els fumadors, com també sensibilitzarel conjunt de la comunitat universitàriasobre les conseqüències del tabac, tant per als fumadors com per als no fumadors.Entre aquestes iniciatives destaca l’intercanvide xocolatines per cigarretes i la instal·laciód’una carpa informativa a la plaça Cívica.

Escola Pesta, una experiècia d’educació alternativa

Rebeca i Mauricio Wildexpliquen el seu mètodedocent, basat en l’activitatespontània de cada nen

El matrimoni Wild, fundadors de l’escola Pesta.

CAMPUS08

El mes de juliol, l’Institut de Ciències del’Educació (ICE) de la UAB organitza elscursos de la Universitat d’Estiu 2005, queenguany presenten novetats destacadesen el seu programa. Aquesta activitat es-tà inclosa en l’oferta de crèdits de lliureelecció de la Universitat.

Les activitats s’engloben dins de quatregrans àrees: cultura i societat; mediambient, salut i qualitat de vida; estudiscientificotècnics; i cursos d’informàtica.Els cursos tenen lloc entre l’11 i el 22 dejuliol. A més de la reedició dels que vantenir més acceptació els darrers anys i del’espai obert Els Migdies de la Universitatd’Estiu, hi ha onze cursos nous.

La Universitat d’Estiurepeteix l’experiència, iniciada l’any passat, delsmigdies interdisciplinaris

La Universitat d’Estiu 2005 presenta onze activitats noves

http://www.uab.es/anydelafisica/

Les activitats de la UAB amb motiu de la celebració de l’Any de laFísica (decretat per la UNESCO per al curs 2004-2005) es van cloureel 26 de maig. Al web podeu trobar el resum de totes aquestes activi-tats. En particular, podeu reviure l’Any de la Física consultant elsvídeos de les xerrades: de les conferències agrupades al cicle LaFísica i les Fronteres del Coneixement; i dels diàlegs La Física i lesArts, sobre la relació de la física amb les arts i el pensament, i Físicai Societat, sobre temes actuals de la física amb incidència en el futurde la societat. El web també inclou informació sobre els ponents quevan intervenir als actes.

EL WEB

Pel que fa al col·lectiu del personal docent i investigador, el professor AntoniTulla Pujol, de l’Àrea de Geografia Humana,es va fer càrrec del Departament deGeografia el dia 20 del mes de maig passat.La professora Mariona Portell Vidal va ser nomenada, el dia 7 de juny, directoradel Departament de Psicobiologia i deMetodologia de les Ciències de la Salut.

ZAM

OR

A

NOMENAMENTS

J. M. Blanco, nou degà deCiències de la Comunicació

La Universitat d’Estiu arriba enguany ala desena edició. A més, per segona ve-gada es programa «l’espai comú interdis-ciplinari», un punt de trobada al final delmatí, que vol ser un espai de comunica-ció entre tots els alumnes dels cursos.

La matrícula es pot fer tant per Internetcom a la secretaria de l’ICE. Més infor-mació a http://antalya.uab.es/ice/estiu/.

La Junta Extraordinària de la Facultat deCiències de la Comunicació va elegir, el 26de maig passat, Josep Maria Blanco i Pont,professor del Departament de ComunicacióAudiovisual i de Publicitat, nou degà de laFacultat. Completen el nou equip de governDavid Vidal com a vicedegà d’OrdenacióAcadèmica i Professorat; Daniel Tena com avicedegà de Docència; Charo Lacalle com a vicedegana d’Intercanvis; Patricia Lázarocom a vicedegana d’Economia, Serveis i Equipaments; Paco Martín com a vicedegàde Pràctiques Externes i Promoció; i Alfons González com a secretari acadèmic.

Nomenaments del PDIOnze cursos nous– Literatura i Gastronomia.– Sobre Càtars, Bruixes, Templersi altres Heretges de l’Edat Mitjana– Dones. Una Mirada Críticades de la Filosofia i la Ciència– Jocs de Tauler, Estratègies i Recreacions Matemàtiques– Música i Instruments Musicals– L’Humor i les seves Formes

– Societat i Cultura Escrita a l’ÈpocaMedieval. La Dimensió Social de l’Escriptura, del Llibre i de la Lectura– Gestió i Avaluació de la Qualitat– Cuina Jove (Taller Magistral)– Aplicació del Massatge Infantil a l’Educació Formal i no Formal– Curs Bàsic de GNU/LINUX– Taller de ContaPlus.

PAR

ETO

Aquest espai d’oficines i de laboratoris vol donarun impuls a les empreses derivades sorgides a la UAB

RECERCA

La UAB va inaugurar, el 25 de maig pas-sat, la nova bioincubadora VE3B, un es-pai de 450 m2 de laboratoris i d’oficinessituat a la Facultat de Medicina i destinata acollir les noves empreses derivades del’àmbit de la biotecnologia i de la biome-dicina, sorgides de l’activitat de recercade la mateixa Universitat.

El nou espai d’incubació es troba enuna zona del campus de la UAB adreça-

da a la biotecnologia i a la biomedicina,amb la finalitat de facilitar la màximafertilitat d’idees i d’optimitzar l’activitatmitjançant la instal·lació de serveis cien-tificotècnics i de plataformes tecnològi-ques comunes amb la resta de laborato-ris de la Facultat.

Cadascuna de les empreses disposad’un mòdul d’entre 50 i 100 m2. Aquests

La bioincubadora està ubicada a la Facultat de Medicina, al campus de Bellaterra.

PAR

ETO

PAR

ETO

Està situat en una zona de laUAB dedicada a la biotecnologiai a la biomedicina amb l’objectiud’optimitzar l’activitat científica

El nou viver d’empreses VE3B acull les novesempreses de biotecnologia i biomedicina

espais integren una zona d’oficina i unaaltra de laboratori per a les empresesque ho necessiten. Les empreses esbeneficiaran d’un màxim de cinc anysd’incubació en el viver.

A l’acte d’inauguració, van ser-hi pre-sents Agustí Segarra, director del CIDEM;Marta Aymerich, directora del CIRIT; i Francesc Gòdia, vicerector de ProjectesEstratègics de la UAB.

SEGON VIVER D’EMPRESESAmb aquestes noves instal·lacions, laUAB ja disposa de dos vivers d’empre-

Sis empreses derivadesLa UAB disposa d’un Programa de Creaciód’Empreses que identifica els projectes i dónasuport a les iniciatives per ajudar a es-tructurar-les des del començament, amb l’e-laboració del projecte empresarial, la cerca decapital i la constitució de l’empresa, fins al seucreixement i la seva consolidació.

Des de la seva creació, l’any 2001, ja s’hanacollit a aquest programa un total de dissetempreses, de les quals sis estan ubicades a lanova bioincubadora VE3B:– Ab-biotics: producció de microorganismesfermentadors per a productes alimentaris.

– Hexascreen: producció de minibioreactorsamb monitorització de l’activitat cel·lular ibioquímica.– E-Biointel: bioinformàtica per al tractamentde grans volums de dades.– Univet: tractament de processos al·lèrgics iinflamatoris en animals de companyia.– Reprogenetics: diagnòstic genètic preim-plantacional adreçat a la detecció d’anomaliescromosòmiques i genètiques en embrions hu-mans.– Activery: nanotecnologia aplicada a l’allibe-rament de principis actius de fàrmacs.

ses. El primer, el viver d’empreses MasiaCan Fatjó, es va inaugurar el juny del’any passat i allotja empreses d’àmbitstan diferents com la comunicació, lacreació de material audiovisual, la crea-ció de sistemes de votació electrònica oel desenvolupament d’eines d’optimit-zació del rendiment esportiu. Amb elnou viver d’empreses VE3B, la UABimpulsa també les empreses de basebiomèdica i biotecnològica que sorgei-xen de la Universitat, i que necessiten,en molts casos, instal·lacions amb labo-ratoris experimentals.

09

Un moment de l’acte d’inauguració.

zado de textos. Aquest s’emmarca enl’àmbit de l’enginyeria lingüística i esproposa contribuir al desenvolupamentd’eines estables per al tractament de lainformació lingüística, especialmentcorrectors textuals de nivell avançat quecombinin informació estadística i conei-xement lingüístic.

A banda d’aquests treballs de recerca,el GGT comprèn altres línies d’actuació,com la formació del professorat, a travésde cursos i conferències d’especialistesde reconegut prestigi internacional; laformació de l’alumnat, amb la implanta-ció d’una política de becaris i l’organitza-

El GGT desenvolupa laseva activitat investigadoradins del marc teòric de lalingüística generativa

Grup de Gramàtica Teòrica (GGT)

GRUP D’ESTUDIS

RECERCA

variació paramètrica entre el català i elcastellà, i s’insereix en un marc globald’elaboració d’una gramàtica compara-da de les llengües romàniques.

El segon projecte, Procesos segmentalesy estructura prosódica y morfológica encatalán, es desenvolupa en el camp de lafonologia i es planteja l’estudi de la inci-dència de certs factors complexos enl’estructura prosòdica del català: la rela-ció entre l’accent i altres fenòmens fono-lògics de l’estructura de la síl·laba.

I el tercer projecte del Grup és Arquitec-tura integrada para el tratamiento avan-

Eulàlia Bonet, Joan Mascaró I Pilar Prieto en la inauguració del congrés PaPi.

El GGT també du a terme tasquesde formació de professorat

i alumnes, edició de publicacionsi organització de congressos

La fonètica i la fonologia en l’àmbit internacional

El congrés Phonetics and Phonology in Iberia(PaPi), que va tenir lloc els dies 20 i 21 de juny,és un dels esdeveniments d’àmbit internacio-nal que el GGT ha ajudat a organitzar. La ideade crear el congrés PaPI va sorgir d’un grupd’investigadors espanyols i portuguesos inte-grats actualment en un grup d’investigacióeuropeu anomenat Tone and Intonation inEurope, amb l’objectiu de fomentar la creixentrelació entre la fonètica i la fonologia.

La primera edició d’aquest esdeveniment vatenir lloc a la Universitat de Lisboa, amb unagran acollida internacional, i les ponènciesvan anar adreçades a aprofundir l’estudi d’a-questes dues disciplines lingüístiques per po-tenciar-ne la interconnexió.

A la segona edició del congrés PaPi vanassistir-hi més de cent investigadors de dife-rents universitats europees, americanes i

ZAM

OR

A

El Grup de Gramàtica Teòrica, creat aprincipis dels anys vuitanta, i que formapart de l’Institut de Neurociències de laUAB, és reconegut per la Generalitat deCatalunya com a Grup de Recerca Con-solidat des de 1993. El GGT està integratper vint-i-cinc membres que són profes-sors i becaris dels departaments deFilologia Catalana i de Filologia Espa-nyola de la UAB, i orienta la seva activi-tat investigadora a la recerca bàsica enfonologia, morfologia, sintaxi i semàn-tica del català, del castellà i d’altres llen-gües, dins del marc teòric de la lingüísti-ca generativa. L’eix central dels interes-sos d’aquest grup resideix en els fona-ments de la teoria gramatical, però unapart de la recerca té com a objectiu di-verses vessants aplicades.

PROJECTES EN MARXAEl nucli de recerca del Grup està actual-ment constituït per tres projectes d’in-vestigació i desenvolupament. El primerés (a)simetrías sintácticas en catalán yespañol. Aquest projecte té com a objec-tiu l’estudi sistemàtic de la micro-

ció d’un programa de doctorat, de cursosd’estiu i seminaris; la projecció externa através de congressos internacionals; iuna política de publicacions, entre lesquals destaquen la col·lecció Sèrie Lin-güística i les revistes Catalan WorkingPapers in Linguistics i Catalan Journal ofLinguistics.

Finalment, el GGT també treballa en lapreparació de la 29a edició d’un congrésinternacional de gran prestigi, l’Interna-tional GLOW Colloquium 2006. Genera-tive Linguistics in the Old World, que tin-drà lloc a la UAB l’abril de 2006.

asiàtiques, amb dos propòsits bàsics: crearun fòrum interdisciplinari a Europa on espuguin discutir aspectes de la interaccióentre la fonètica i la fonologia i, d’altra banda,potenciar la col·laboració, els projectes i elsespais comuns de recerca entre els diferentsespecialistes d’aquestes disciplines.

Van destacar, entre d’altres, les aporta-cions de Daniel Recasens, investigador del’Institut d’Estudis Catalans i professor de laUAB; de Robert Ladd, professor de la Univer-sitat d’Edinburg, i de Louis Goldstein, investi-gador de Haskins Laboratories i professor dela Universitat de Yale.

El 22 de juny , com a activitat complemen-tària, va tenir lloc el II SpanToBI Workshop,que va tractar sobre la representació de l’en-tonació, coordinat per J. I. Hualde, professorde la Universitat d’Illinois.

10

RECERCA

La mandíbula de Sitges, una de les resteshumanes més antigues de Catalunya, vaser presentada el 9 de maig a Barcelona.Uns dies després, el Journal Human Evo-lution va publicar tots els detalls d’a-questa troballa. Peça cabdal per enten-dre el comportament dels grups humansdel Paleolític, la importància de la man-díbula de Sitges radica, sobretot, en el fetque omple el buit que hi havia fins ara derestes de l’home de neandertal (Homoneanderthalensis) a Catalunya.

Ha estat impossible datar-la amb preci-sió. La manca de matèria orgànica no hapermès usar el carboni 14, i tampoc nos’ha pogut establir una correlació estra-tigràfica. Això la situa en un ampli ven-tall, entre els 100.000 i 40.000 anys aC.

La mandíbula procedeix de la cova delGegant, a Sitges, un jaciment arqueolò-gic que va ser habitat pels homes del Ne-andertal. A principis dels anys cinquan-ta, el paleontòleg Santiago Casanova,juntament amb l’Agrupació Muntanyen-

BREUS

Jesús Piedrafita, professor del Departamentde Ciència Animal i dels Aliments, ha presentat recentment al Parlament els treballs que, des de fa quinze anys, el seugrup de recerca duu a terme en l’àmbit de la caracterització de la vaca bruna delsPirineus, l’única raça autòctona catalana.Piedrafita és responsable del programa de control i rendiment de millora genèticade la vaca bruna. La presentació dels treballses va emmarcar dins la compareixençainformativa dels representants del’Associació de la Vaca Bruna davant de laComissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Josep Egozcue repassa lahistòria de la citogenètica

Jesús Piedrafita presenta elstreballs sobre la vaca bruna

La mandíbula de Sitges ompleel buit del neandertal català

Una part molt important de la gestió delterritori per aconseguir disminuir el riscd’incendi és la neteja mitjançant l’activitatramadera de pasturatge. El grup de recercaen remugants, del Departament de CiènciaAnimal i dels Aliments de la UAB, sota ladirecció de la professora Josefina Plaixats,ha dut a terme el projecte de recerca«Guardabosc: els animals al servei de lavegetació i el paisatge». Els científics hanfet una experiència pilot per netejar unapineda i un matollar mitjançant la pasturade cabres i cavalls a Piera (l’Anoia). Elsresultats mostren que les dues espèciessón adequades per a tasques de prevenciód’incendis per mitjà de la neteja del terreny.

El pasturatge pot ser una einaper a la prevenció d’incendis

Josep Egozcue, professor del Departamentde Biologia Cel·lular, de Fisiologia id’Immunologia, va pronunciar la HonoraryLecture de la 5th European CytogeneticsConference, que va tenir lloc a Madrid entreel 4 i el 7 de juny. Amb motiu dels cinquantaanys de la determinació del nombre de cromosomes de l’espècie humana, Egozcueva pronunciar la conferència «What we didand what we do», on va comparar les tècniques antigues amb les actuals, tot fentun repàs a la història de la citogenètica,que el professor de la UAB ha viscut gairebésencera, des que va començar a treballaren aquest camp l’any 1964.

11

Presentades les restestrobades en una cova de Sitges, d’entre 40.000 i 100.000 anys d’antiguitat

ca de Sitges, va fer unes excavacions a lazona en què es van recuperar nombrosesrestes de fauna prehistòrica. Aquestacol·lecció va ser lliurada el 1998 a l’ArxiuHistòric de l’Ajuntament de Sitges i finsara havia romàs inèdita. Ara s’estanduent a terme noves excavacions ar-queològiques en aquesta zona per estu-diar la vida dels neandertals i el medi na-tural en la prehistòria.

L’estudi l’han fet els arqueòlegs delGrup de Recerca del Quaternari del SERPde la UB, Joan Daura i Montse Sanz, con-juntament amb la professora de la Uni-tat d’Antropologia del Departament deBiologia Animal, de Biologia Vegetal id’Ecologia de la UAB Eulàlia Subirà, elsprofessors del Centro de Investigaciónsobre la Evolución y ComportamientosHumanos (UCM-ISCIII) Juan Luis Arsua-ga i Rolf Quam, i el catedràtic de Prehis-tòria de la UB, Josep M. Fullola Pericot.

ZAM

OR

A

Física: arrels de la realitat, eines de futurLa Sala d’Exposicions de la UAB ha allotjat, del 17 de maig al 17 de juny, l’exposició«Física: arrels de la realitat, eines del futur», una trajectòria pels diferents àmbits de lafísica on destaquen dos audiovisuals –sobre la recerca en partícules elementals i sobrela Fira de la Física de la Facultat de Ciències–, així com també un mapa amb les acti-vitats de recerca a tot el món en les quals participen investigadors de la UAB.

FOTONOTÍCIA

12 RECERCA

La novetat d’aquest sistema és que, per primercop, es pot aplicar en aliments líquids

Un nou mètode de conservació, basat enl’aplicació d’altes pressions, ha estat des-envolupat per un conjunt de centres derecerca europeus coordinats pel CentreEspecial de Recerca Planta de Tecnologiadels Aliments (CERPTA), de la UAB. A-quest sistema, que va ser presentat en elmarc de la Jornada sobre Recerca i Tec-nologia dels Aliments de la UAB, preser-va les qualitats nutritives i organolèpti-ques dels aliments líquids molt millor

Un nou equipament preserva millor el sabor i les qualitats nutritives dels aliments líquids

El sistema es va presentar en el marc de la Jornada sobre Recerca i Tecnologia dels Aliments de la UAB.

que els sistemes utilitzats actualment,basats en l’aplicació de calor.

L’aplicació d’altes pressions per a laconservació d’aliments sòlids, com frui-tes o formatges, s’empra sovint en la in-dústria alimentària. La novetat d’aquestnou sistema és que, per primer cop, espot aplicar en sistemes continus, és adir, en aliments líquids.

El nou mètode ha estat fruit d’un pro-jecte CRAFT, de la UE, coordinat pel di-rector del CERPTA, el professor Buena-ventura Guamis, i amb la participació depetites i mitjanes empreses de Catalu-nya, del País Valencià, d’Alemanya i delRegne Unit, l’University College Corkd’Irlanda, la Universitat de Montpeller idos centres de recerca d’Alemanya.

La UAB inaugura la planta MATGAS

El campus de la UAB disposa del primercentre de tot l’Estat dedicat a la recerca, latransferència de tecnologia i la docènciaen l’àmbit de l’estudi dels materials i delsgasos. Es tracta de l’edifici MATGAS,inaugurat el 17 de juny, amb sis laborato-ris que permetran desenvolupar nousproductes i processos per a l’obtenció denous materials. El centre, una iniciativade Carburos Metálicos, la UAB i el CSIC,té una extensió de 2.500 m2 al costat del’Institut de Ciència de Materials deBarcelona (ICMAB-CSIC).

A l’acte d’inauguració, que va tenir llocal Rectorat de la UAB, van ser-hi pre-

sents Carles Solà, conseller d’Universi-tats, Recerca i Societat de la Informació(DURSI) de la Generalitat; Xavier Her-nández, director general de Recerca delDURSI; Joan Trullén, secretari generald’Indústria del Ministeri d’Indústria, Tu-risme i Comerç; Salvador Barberà, se-cretari general de Política Científica iTecnològica del Ministeri d’Educació iCiència; així com també el president delConsell d’Administració de MATGAS iconseller delegat de Carburos Metá-licos, Erwin Zwicky; el rector de la UAB,Lluís Ferrer, i el president del CSIC,Carlos Martínez, entre altres autoritats.El nou centre té una extensió de 2.500 m2.

La Jornada sobre Recerca i Tecnolo-gia dels Aliments de la UAB, que vaaplegar a l’Hotel Campus més detrenta directius de les principalsempreses del sector alimentari detot l’Estat, va tenir com a tema cen-tral la presentació del projecte per ala creació del nou Centre de Desen-volupament Alimentari de la UAB.

El centre serà l’hereu del CERPTA,amb quinze anys d’experiència en eldesenvolupament de nous productesi metodologies en l’àmbit de l’ali-mentació i que ha creat una infraes-tructura que ha tingut una gran ac-ceptació entre les empreses alimen-tàries del país.

El nou centre adaptarà el coneixe-ment fruit de la investigació al llen-guatge propi de l’empresa, a les ca-racterístiques específiques dels seusproductes i a les necessitats de la de-manda dels seus clients.

«Per a l’Autònoma», va manifestarel professor Buenaventura Guamis, «aquest és el moment més adequatper fer un pas endavant i crear uncentre de desenvolupament alimen-tari d’aquestes característiques».

Presentat el nou Centrede DesenvolupamentAlimentari de la UAB

ZAM

OR

AZA

MO

RA

13

COMUNITAT

La Comissió de l’Avaluació de Risc Psico-social a l’Autònoma ha presentat recent-ment l’informe preliminar dels resultatsde l’avaluació que aborda una primeravisió de la situació que es viu en els col-lectius de PDI i de PAS.

Aquesta avaluació de risc psisocial la-boral identifica els factors de l’organitza-ció i les condicions de treball que podenacabar desencadenant situacions d’es-très laboral. Conseqüentment, l’anàlisidels resultats d’aquesta avaluació per-metrà detectar i quantificar aquestessituacions i, així, determinar les mesuresque s’hauran d’aplicar per evitar-les efi-caçment.

L’àmbit d’actuació d’aquesta fase de l’a-valuació ha estat la Facultat de Ciències,la Facultat de Ciències de la Comunica-ció, l’Escola Tècnica Superior d’Enginye-ria, el Rectorat, el Servei d’Informàtica, elServei d’Idiomes Moderns, el Servei d’Ac-tivitat Física i l’Àrea d’Arquitectura i Ur-banisme. S’ha realitzat un total de 1.600entrevistes a persones de tots aquestscentres.

UN CENTENAR DE QÜESTIONSLa població avaluada ha hagut de res-pondre a més d’un centenar de pregun-tes d’un qüestionari que aborda els te-mes de la doble presència (treball do-mèstic i laboral), les exigències psicològi-ques quantitatives (relació entre el volumde treball i el temps per fer-lo), les sen-sorials (tenen relació amb els sentits:concentració, atenció constant, pre-cisió), les cognitives (presa de decisions,idees noves, control de moltes coses al’hora), les emocionals (afecten els nos-tres sentimens per entendre la situaciód’altres persones), les exigències d’ama-gar les emocions personals, la influència

a la feina (mesura el marge de decisiórespecte al contingut i les condicions detreball), el control sobre el temps de tre-ball, les possibilitats de desenvolupa-ment en el treball (avalua si el treball ésfont d’oportunitats per al desenvolupa-ment de les habilitats i els coneixementsde cada persona), el sentit de la feina(significa poder relacionar el treball ambaltres valors), la integració en l’empresa

(implicació de cada persona en la feina ino amb el contingut del seu treball), laqualitat de lideratge (mesurar el paper dela direcció i la importància de la qualitatde la direcció), la claredat de rol (té aveure amb la definició del lloc de treball iel paper que s’ha de desenvolupar al’empresa), els conflictes de rol (tractenles exigències contradictòries que es pre-senten en el treball), la previsibilitat (les

Avaluació del risc psicosocial laboral a la UABUn informe identifica les condicions laborals que generen estrès

Unes 1.600 persones han estat entrevistades enaquesta primera visió delscol·lectius de PDI i de PAS

El qüestionari que ha hagut derespondre la població avaluada

tenia més d’un centenar de preguntes molt diverses

La doble presència

Entre les dimensions psicosocials mésremarcables hi ha la doble presència, laqual valora la realització quotidiana detreball domèstic i laboral alternativa-ment, i representa l’esforç del treballtotal. Es presenta en ambdós col·lectiuscom la pregunta amb la resposta més

desfavorable i només la considera positi-vament el 6% de les persones enquesta-des. Si s’analitza per sexes, es comportaigual entre el PAS i el PDI, i curiosamentés més elevada entre els homes queentre les dones, encara que en tots doscasos està per sobre del 50%.

persones necessiten tenir informacióadequada, suficient i a temps per adap-tar-se als canvis), el suport social en eltreball (tracta el nivell d’ajuda rebut delscompanys i comandaments), el reforç(mesura el nivell de missatges de retornrebuts dels companys i superiors sobrecom es treballa), les possibilitats de rela-ció social, el sentiment de grup (mesurala qualitat de les relacions socials ambels companys), la inseguretat en el tre-ball i l’estima (representa una compen-sació psicològica obtinguda de manerasuficient o insuficient a canvi del treballrealitzat).

RESULTATS DEL 50 %En una primera aproximació a les res-postes obtingudes s’entreveu, pel que faal PAS, que hi ha vuit aspectes analitzatsamb resultats que ronden el 50%. Aixòvol dir que es manifesten en la meitat dela població enquestada com a qüestionsdesfavorables. En el cas del col·lectiu delprofessorat, hi ha onze preguntes ambresultats superiors al 50%. S’hi hanobservat més factors favorables que enel PAS amb valors també superiors.

Una nova línia de Renfe milloral’accés en tren a l’Autònoma

El 23 de maig va tenir lloc la inauguracióde la C7, la nova línia de rodalia de Renfeque connecta l’Hospitalet de Llobregatamb Martorell, passant pel Baix Llobre-gat, el Vallès Occidental i el Barcelonès, ique té una parada a l’estació de Cerda-nyola Universitat, a la UAB.

Aquesta nova línia de Renfe suposa unaugment dels trens que s’aturen a l’esta-ció de Cerdanyola Universitat, que pas-

BREUS

COMUNITAT14

sen de 28 a 67. D’aquests trens, 35 pro-venen de l’Hospitalet i 32 de Martorell.El nou servei de Renfe incrementa demanera notable l’accessibilitat al cam-pus de Bellaterra: incorpora noves esta-cions com les de Rubí i Sant Cugat delVallès, i beneficia sobretot les personesque provenen de la zona del Baix Llo-bregat i que ja no hauran de travessar totBarcelona per accedir a la UAB.

D’altra banda, a partir de l’entrada enfuncionament d’aquesta línia, la UAB hamodificat els horaris i les parades delservei d’autobusos, que fan dos recorre-guts pel campus, amb l’objectiu d’adap-tar la connexió amb l’estació de Renfeals nous horaris del servei de trens.

El rector de l’Institut Superior de Ciències i Tecnologia de Moçambic, João Leopoldoda Costa, i el rector de la UAB, Lluís Ferrer,van signar un acord de cooperació científica,acadèmica i institucional per fomentar l’intercanvi de professors i alumnes i per desenvolupar projectes conjunts.

Davant la catàstrofe que va provocar untsunami al sud-est asiàtic, el mes de de-sembre passat, la UAB va decidir fer unacontribució econòmica per col·laboraren les tasques d’ajuda humanitària i dereconstrucció de les zones afectadesque duen a terme diverses ONG.

Un cop fet el recompte de les aporta-cions voluntàries del personal de la UABa través de les seves nòmines, de lesaportacions a títol individual i de laquantitat que ha donat la UAB com ainstitució, s’ha recaptat un total de12.378 euros, que es donaran a l’ONGAcción Contra el Hambre.

La tasca que desenvolupa aquestaONG al territori afectat se centra en lesfeines de rehabilitació, com la recons-trucció de llars, de pous i d’obres comu-nitàries de sanejament, la recuperacióde sòls malmesos per l’onada gegant i larecuperació de la pesca. En totes aques-tes accions, hi estan involucrats, de ma-nera directa, els damnificats, que són elsveritables protagonistes de la seva reha-bilitació.

El rector i l’equip de govern de la Uni-versitat agraeixen la generositat mostra-da per totes les persones que han fetpossible aquesta contribució.

ZAM

OR

A

ZAM

OR

A

La UAB fa costat a les víctimes del tsunami

La nova línia suposa un augment del nombre de trens que s’aturen a l’estació Cerdanyola Universitat.

Punt de Trobada Virtual

Cooperació institucionalentre la UAB i Telefónica

El director general adjunt de La Caixa, Julio Lage González, i el vicerector deProjectes Estratègics de la UAB, FrancescGòdia, van signar una col·laboració entreambdues entitats, que va tenir lloc el 30 de maig. La UAB s’ha afegit al Punt deTrobada Virtual on universitaris, inversors i prejubilats poden posar en comú les sevescapacitats. La UAB i La Caixa crearan un equip multidisciplinari que vetllarà peldesenvolupament i seguiment del projecte.

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, i el director territorial de Catalunya de Telefónica, Lluís Castells, van signar, el 27 de maig, un conveni de col·laboracióen matèria de desenvolupament tecnològic i suport a la recerca. Ambdues parts elaboraran un pla anual d’activitats. Es constituirà una comissió mixta formada per dos representants de cada una de les institucions per fer el seguiment i l’avaluació de les actuacions fetes en el marc d’aquest conveni.

ZAM

OR

A

La línia C7 de rodaliafacilita la comunicaciódirecta entre el campus dela UAB i el Baix Llobregat

Conveni amb un institutcientífic de Moçambic

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

EVOLUCIÓ DE LA POBRESA MONETÀRIA I LADESIGUALTAT A CATALUNYA DURANT LADÈCADA DELS 90. Magda Mercader, XavierRamos, Sara Ayllón. Col·lecció Documents.Servei de Publicacions de la UAB. 2005. Ambla col·laboració de la Fundació Un Sol Món.Aquest treball tracta de l’evolució de la desi-gualtat i la pobresa monetària en una dècadaen què l’economia catalana va créixer a unataxa mitjana del 2,4% anual i es van produircanvis socioeconòmics, demogràfics i políticsimportants. Aborda qüestions com l’efectedel conjunt de canvis en la distribució de larenda, el repartiment del creixement econò-mic, si ha servit per reduir la desigualtat dela renda i si ha beneficiat els més pobres.

ON THE PSYCHOBIOLOGY OF PERSONA-LITY. Robert M. Stelmack (ed.). Amster-dam: Elsevier, 2004La professora Montserrat Gomà i Freixa-net, del Departament de Psicologia Clíni-ca i de la Salut, ha publicat, en aquestvolum, el seu treball «Percaça de sensa-cions i esports de risc». La percaça desensacions és la cerca de sensacions i ex-periències noves, variades, intenses i

complexes, i l’acceptació de riscos físics,socials, legals i financers només pel plaerque comporta. Es basa en la idea queexisteixen diferències individuals en per-sonalitats determinades per als nivellsfisiològics òptims d’estimulació i desvet-llament. Gomà analitza la contribuciód’aquest tret en els esports de risc.

L’anàlisi revela patrons psicològics ge-nerals que defineixen els individus quepractiquen aquests esports: la percaça deperill i aventura és característica dels sub-jectes que practiquen esports d’alt i mitjàrisc, i amb menys intensitat dels que prac-tiquen esports de baix risc. La percaçad’experiències mitjançant la ment i elssentits és característica dels practicantsd’esports d’alt risc, i la susceptibilitat a l’a-vorriment només difereix quan es com-paren nivells extrems de risc. Finalment,la desinhibició sembla característica detots els esportistes més enllà del risc.

El perfil psicològic dels esportistes de risc

PERFILS D’EXCLUSIÓ SOCIAL URBANA ACATALUNYA. Joan Subirats Humet (dir.). Col·lecció Documents. Servei de Publica-cions de la UAB. 2005. Amb la col·laboracióde la Fundació Un Sol MónAquesta obra fa una ullada al concepte d’ex-clusió social, força present en el discurs deles instàncies públiques, associatives i aca-dèmiques. Malgrat la complexitat del tema ila diversitat de situacions que engloba, el seuconeixement és poc profund. El treball expo-sa el ventall de situacions d’exclusió social aCatalunya i el perfil dels col·lectius que lespateixen.

El Servei d’Activitat Física de la UAB vaposar en marxa, del 6 al 30 de juny, lacampanya «Temps d’exàmens? Tens elSAF!» per ajudar els estudiants a gaudirdels beneficis de l’activitat física durantaquest període. És el segon cop que elSAF du a terme aquesta iniciativa, des-prés de l’èxit del febrer passat, quan mésde 250 estudiants que no eren usuarisdel SAF se’n van beneficiar.

La campanya vol conscienciar i crearl’hàbit entre els estudiants de practicaresport i activitat física, especialmentdurant les èpoques d’exàmens. Està pro-vat que aquesta pràctica comporta mésconcentració per a l’estudi, alhora queajuda a relaxar-se, desestressar-se i des-carregar les tensions acumulades.

A més de l’accés gratuït, el SAF lliuravavals per accedir a activitats de relaxació

La campanya «Tempsd’exàmens? Tens el SAF!»vol fomentar l’hàbit de feresports per relaxar-se

El SAF ofereix serveis gratuïts alsestudiants durant els exàmens

Aquesta iniciativa ja es va portar a terme el febrer.

(tai-txi-txuan, gimsuau, ioga o relaxació) id’estimulació i descàrrega d’adrenalina(condicionament físic a la sala, activitatsaquàtiques de condicionament, iniciacióa l’escalada, capoeira i defensa personal).

Un altre val atorgava un 30% de des-compte en un massatge a la Unitat deMedicina de l’Esport del SAF, que va dis-tribuir un document amb recomana-cions posturals i de bons hàbits durantel període d’exàmens. Finalment, el SAFva habilitar una sala d’estudi per poderalternar estones d’esport i d’estudi.

L’ENTREVISTA16

Un cop superat l’equador del Campus,quina és la vostra valoració?Sergi: Molt positiva. Ens ho estem passantmolt bé. I això que no parem! El millor detot és que, passant-t’ho molt bé, potsaprendre.

Què és el que us ha agradat més?Sònia: Ens va agradar molt el judici simu-lat. Vam analitzar i resoldre un cas judicialreal amb la col·laboració de professors dela Facultat de Dret. També va estar moltbé l’excursió als museus de Barcelona.Vam acabar cansadíssims!

No és estrany, fent jornades de 9 delmatí a 6 de la tarda en ple estiu... No usestimaríeu més estar de vacances?

L’AUTÒNOMA ha parlat, entreactivitat i activitat, amb dosjoves participants de la segonaedició del Campus Ítaca

Sergi Pont i Sònia Coromines

En Sergi acaba de fer els quinze anys. Ha fet tercer d’ESO a l’IES Vallès deSabadell, juga a futbol a les categoriesinferiors del Sabadell, li agraden les«mates», la geografia i l’educació física,i ha vingut a la UAB amb set companysmés. Li agradaria estudiar Ciències del’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC. La Sònia, també de quinze anys, ha acabat tercer d’ESO a l’IES Gironellad’aquesta població del Berguedà. Liagraden molt les arts i no li van malamentles «mates». Voldria ser mestra d’EducacióInfantil i impartir l’assignatura de plàstica. Tots dos han participat en el CampusÍtaca 2005, on han compartit dues setmanes d’activitats amb estudiantsvinguts d’arreu de Catalunya. (Més informació a la pàg. 4.)

l’autònoma L’AUTÒNOMAPublicació de la UABEDICIÓ I PRODUCCIÓ:Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea de Comunicació i de Promoció

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

REDACCIÓ: María Aragón, EstherCrespo, Miguel Ángel Linares, AntoniMerino, Sònia Perellò, Sílvia Planas,Lucas Santos, Conxa Valls.

Juny-juliol de 2005. Núm. 184Les opinions expressades pels entrevistats reflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta revistasense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.es

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.esg.premsa@uab.es

Sònia: No, gens ni mica. Només és un pèlpesat el viatge [la Sònia es lleva a les 7 delmatí per venir des de Gironella], però uncop aquí les hores passen volant.Sergi: A més, les activitats lúdiques iculturals són molt divertides, sobretotles que fem al SAF: ciclisme, aeròbic, es-calada i activitats d’esbarjo a l’aigua.

Un dels objectius d’Ítaca és motivar els estudiants a continuar estudiantdesprés de l’ensenyament obligatori.Creieu que ho assoleix?Sònia: Bé, jo tinc molt clar que vull con-tinuar estudiant. Molts de nosaltres in-tentarem compaginar els estudis ambalguna feina, però sempre amb els estu-dis com a prioritat.

En el cas d’arribar-hi, tots dos seríeuels primers universitaris de les vostresfamílies. Us animen els pares a continuar estudiant?Sí [responen tots dos alhora]. Fins i totmassa [diu rient en Sergi]. Els meus pa-

res s’espanten quan, de broma, els dicque no vull fer cap carrera.

Passa el mateix al vostre entorn, amb els companys de classe?Sònia: Hi ha de tot. Molts ho veuen moltllunyà o no tenen ganes de seguir estu-diant. Normalment són els pares els quivaloren més la importància d’una bonaformació per al futur professional.

Un altre dels objectius del campus és ser un espai de convivència. També s’assoleix?Sònia: Sí. Jo no tinc cap company delmeu institut al meu grup, però de segui-da ens hem fet amics tant dels companyscom dels tutors, que són molt enrotllats.

Quin és el paper d’aquests tutors?Sergi: Cada grup de deu estudiants te-nim un tutor que ens orienta en totes lesactivitats. Ens ajuden a organitzar-nosen grups de treball i a establir els criterisper a l’organització de les activitats.

ZAM

OR

A

«El millor del Campus Ítaca ésque aprens passant-ho molt bé»