L'adaptació de l'ésser humà a l'entorn

Els inuits

La forma de vida tradicional dels inuits es va veure influenciada pel dur clima i el cru paisatge

de la tundra àrtica -- des de creences inspirades per històries de l'Aurora fins als pràctics

habitatges fets de neu. Els inuits van inventar eines, equips i mètodes que li ajudessin a

sobreviure en aquest medi ambient. Però aquesta cultura ha anat canviant al llarg de l'últim

segle.

Geografia

Les comunitats inuits es troben en l'Àrtic, als Territoris Nord-oest, Labrador i Quebec, a

Canadà, sobre el nivell de la línia d'arbres a Alaska (allí se'ls coneix com

Inupiat i Yupik), i a Rússia (Yupik). En algunes àrees als inuits se'ls coneix com

a "Esquimals", però molts inuits troben aquest terme ofensiu. La paraula

"Inuit" significa "la gent" en l'idioma Inuktitut.

Habitatges dels inuits

En la tundra, on es troben les comunitats dels inuits, no hi ha molt material

de construcció. No creixen arbres allí, de manera que no es poden construir

1

habitatges de fusta tret que sigui transportada d'una altra part. No obstant això, durant gran part de l'any, en la part freda, hi ha gran quantitat de

neu en la tundra. I resulta ser que la neu pot ser un excel·lent material de construcció. Durant l'hivern, els inuits viuen en cases rodones fetes de blocs

de neu, a les quals se'ls coneix com "iglús".

Durant l'estiu, quan la neu es fon, els inuits viuen en barraques tipus

tendes de campanya fetes de pells d'animals estirades sobre un marc.

Encara quan la majoria dels inuits viuen avui en la mateixa comunitat

durant tot l'any i viuen en habitatges construïts amb materials

importats; en el passat, els inuits havien de migrar entre un campament

d'estiu i un d'hivern, que era compartit per diverses famílies.

2

Transport

Per viatjar d'un lloc a un altre, els inuits feien servir trineus fets d'ossos i pells

d'animals, que eren tirats per gossos i es lliscaven sobre la neu i el gel.

S'usaven forts gossos amb pelatge gruixut, com els huskies, criats pels inuits.

En les aigües de l'oceà Àrtic, s'usaven petites embarcacions per a la cacera

anomenades caiac; hi havia embarcacions més grans anomenades umiaq, que

transportaven persones, gossos i subministraments.

Trobant aliment

Com que els inuits viuen en llocs on la majoria de les plantes no poden créixer, la dieta

tradicional consistia gairebé completament de carn. Per a la seua alimentació els inuits

caçaven i pescaven. Les balenes, morses, foques i peixos, eren el producte principal de

la seva dieta.

3

Vestimenta per mantenir-se calents

La vestimenta tradicional dels inuits era confeccionada de pell i pelatge

animal. Les botes també eren fetes de pell animal. Avui l'estil parka dels seus

abrics es fa servir al voltant de tot el món i es confeccionen en gran varietat

de materials.

Tradicions

Encara que durant el segle passat la vida inuit va canviar significativament,

moltes tradicions continuen. Els contes tradicionals, la mitologia i els balls,

continuen sent part important de la seva cultura. La família i la comunitat són molt importants. En

moltes parts de l'Àrtic encara es parla l'idioma Inuktitut, i és comú escoltar-ho en programes de

radi i televisió.

Canvis en la vida dels inuits durant el segle XX

Fa un segle, els inuits vivien de forma molt diferent de com viuen avui. Abans de 1940, els inuits

tenien contacte mínim amb els europeus. Els europeus passaven de llarg quan anaven a caçar balenes o a canviar pells; però molt pocs d'ells tenien

interès a quedar-se a la freda terra de l'Àrtic. De manera que els inuits tenien el lloc per a ells sols. Es mudaven entre campaments d'estiu i d'hivern a

fi de sempre viure prop dels llocs on es trobaven els animals de cacera. En els campaments d'hivern vivien en habitatges fets de neu anomenats iglús.

Els campaments d'estiu eren una espècie de tendes de campanya fetes de pell i ossos animals.

4

Però avui tot ha canviat. Cap a finals de la Segona Guerra Mundial i quan va començar la Guerra Freda, l'Àrtic es va convertir en el lloc on els països

que no es portaven ben estaven a prop un de l'altre. L'Àrtic sempre va ser vist com a inaccessible, però la invenció dels avions va facilitar que

persones fora de l'Àrtic poguessin arribar fins allí. Es van crear noves comunitats Àrtiques permanents, al voltant de bases aèries i estacions de radars

construïts per vigilar les nacions rivals. Escoles i centres de salut van ser construïts en aquestes bases permanents. Amb millors centres de salut, la

població Inuit va créixer, va créixer més enllà del que podia autoabastir-se mitjançant la cacera. Davant millors mitjans d'emmagatzematge, molts

inuits provinents de petits camps, es van desplaçar a comunitats permanents, ja que allí tenien accés a treballs i aliments. Eventualment, cap a finals

dels anys 60, es va estipular que els inuits havien de viure a les ciutats.

Traduït del castellà

Font: http://www.windows2universe.org/earth/polar/inuit_culture.html&lang=sp

5