VERSIÓ ORIGINAL VERSIÓ PETIT TAMANYO BC

2012-2013

PABLO GONZÁLEZ DIRECTOR TITULAR

Núm. 10

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

L’Auditori és un consorci de Segueix-nos aMitjans patrocinadors

11 i 12 DE GENErDE 2014

rOBErt Purvis director

Sala 1 / PAu CAsALs

L’OBC i BrOadway

22

20 min.PAUSA

ROBERT PURVIS DIRECTORDEBORAH MYERSLOUISA LYDELLIAN VIRGOJOHN ADDISONADRIAN DER GREGORIANKEVIN CAMPBELL BATERIA

15 min.

6 min.

17 min.

1/ COLE PORTER(Lletra i música)Perú, Indiana 1891 - Santa Monica, Califòrnia 1964

Kiss me Kate, (1948) 1a audició

Obertura Another opennin’ another show (Tots) So in love (Louisa Lydell i Adrian der Gregorian) Where is the life that late I led (Adrian der Gregorian)

CONCERT 10

2/

3/

The Boys from Syracuse (1938)Lletra: Lorenz Hart (Nova York 1895-1943)

This can’t be falling in love / Falling in love with love (John Addison, Louisa Lydell i Deborah Myers)

West Side Story (1957)Lletra: Stephen Sondheim (Nova York 1930)

Tonight (Tots) Maria (Ian Virgo) A boy like that (Deborah Myers i Louisa Lydell) America (Tots)

RICHARD RODGERSLong Island 1902 - Nova York 1979

LEONARD BERNSTEINLawrence, Massachussetts 1918 - New York 1990

DIUMENGE 12 11h

19hGENER 2014 DISSABTE 11

33

6 min.

5 min.

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

12 min.

5 min.

6/

7/

8/

5/

Annie Get your Gun (1946) 1a audició

There’s No Business Like Show Business (Tots) Anything you can do (Louisa Lydell i Adrian der Gregorian)

High Society (1938) 1a audició Well did you Evah! (Ian Virgo i Adrian der Gregorian)

Les Misérables (1985)Lletra: Herbert Kretzmer (Kroonstad, Sud-àfrica 1925) Empty chairs at empty tables (John Addison) I dreamed a dream (Deborah Myers) One Day More (Tots)

Evita (1978) 1a audicióLletra: Tim Rice (Amersham, Anglaterra 1944) Don’t cry for me Argentina (Louisa Lydell)

IRVING BERLIN(Lletra i música)Tiumén 1888 - Nova York 1989

COLE PORTER(Lletra i música)

CLAUDE MICHEL SCHÖNBERGVannes 1944

ANDREW LLOYD WEBBER

8 min.4/ The Phantom of the Opera (1986)Lletra: Charles Hart (Londres 1961) The Phantom of the Opera (Deborah Myers i Adrian der Gregorian) All I ask of you (Deborah Myers i John Addison)

ANDREW LLOYD WEBBERLondres 1948

4

COMENTARI

L’art d’explicar històries amb cançons es remunta a temps immemorials, ja fos a través de les òperes, les òperes bufes, el music hall, les operetes, sarsueles, revistes o vodevils. En el fons, el teatre musical beu de totes aquestes fonts.

DAVID PUERTAS ESTEVE

La recerca de l’art total no és cosa nova. Sempre s’ha parlat del teatre amb música com a paradigma d’aquesta mostra conjunta de diferents disciplines artístiques; l’òpera com el súmmum de l’art pel fet de ser, justament, la summa de les arts. Però l’òpera només té 400 anys d’història, i la recerca del súmmum ve de més lluny. El que queda clar és que, ja en ple segle XXI, continuem sumant i continuem buscant expressions artístiques globals. Els nous mitjans audiovisuals i informàtics han permès que l’addició no s’aturi i que la posada en escena de l’art total continuï investigant noves fórmules. Els musicals són un exemple d’aquesta recerca total, que permet múltiples lectures i que s’adreci a tots els sentits. Les semblances amb l’òpera són moltes, però amb el temps s’han anat diferenciant clarament en el sentit que els musicals presenten un llenguatge més proper, unes temàtiques més populars, una música més influïda pel jazz i la música pop; que exigeixen una tècnica vocal diferent de les veus operístiques i que acostumen a incorporar-hi molts fragments parlats i una gran presència de balls i coreografia. Al final del segle XIX, el teatre musical i altres gèneres com el vodevil o les revistes

van anar guanyant públic, cada cop més divers i més nombrós. El procés es va accelerar a partir de 1927 amb l’arribada del cinema sonor, que, recordem-ho, es va abocar d’una manera febril a la producció de musicals per a la gran pantalla.

Els primers musicals de gran difusió van ser els de George Gershwin, amb títols com Lady, Be Good! (1924) i Girl Crazy (1930). Després va venir l’època daurada de la gran parella creativa formada per Richard Rodgers i Oscar Hammerstein, que van signar obres com Oklahoma! (1943), South Pacific (1949), The King and I (1951) o The Sound of Music (Somriures i llàgrimes, 1959). L’any 1944, el gènere va fer un pas endavant amb On the Town, de Leonard Bernstein, en què el coreògraf Jerome Robbins va introduir un element que sempre més va ser present als musicals: els números coreogràfics de dansa en grup. L’any 1957, els mateixos creadors van signar l’obra capital del gènere: West Side Story. Entre els anys quaranta i cinquanta, més enllà de Bernstein, també destaquen autors com Irving Berlin, amb Annie Get Your Gun (1946), i Cole Porter amb Kiss me Kate (1948) i High Society (1938). També als EUA, Stephen Sondheim ha signat títols immortals com Sweeney Todd (1979) i Boscos endins (1987), i l’aportació europea al gènere no ha quedat pas enrere: Andrew Lloyd Webber ha marcat tota una època amb espectacles com Jesucrist Superstar (1971), Evita (1978), Cats (1981) i El fantasma de l’òpera (1986), i a França, Claude-Michel Schönberg és el responsable d’un dels musicals més interpretats de tots els temps, Les Misérables (1980), basat en el text de Victor Hugo.

El concert d’avui ens presenta fragments d’alguns dels musicals esmentats, que componen un repàs prou eloqüent del que ha estat el gènere durant els darrers

5

setanta-cinc anys. Per exaltar la força i l’energia dels temes seleccionats, es requereix d’una formació orquestral completa, un luxe poc a l’abast de les interpretacions habituals de musicals. Generalment, les que es poden escoltar en qualsevol dels millors teatres musicals de Londres o Nova York són formacions reduïdes. Avui, però, és l’OBC amb tota la seva esplendor i diversitat tímbrica, la que presentarà un programa exigent per la seva sensibilitat, emotivitat i lirisme.

Kiss me Kate és el musical més popular de Cole Porter, de qui enguany es commemora el cinquantenari de la seva mort. Es va estrenar a Broadway el 1948 i se’n van fer més de 1.000 representacions consecutives. La producció original i també algunes de les reposicions han rebut nombrosos reconeixements, entre els que destaquen deu premis Tony, els guardons més prestigiosos del teatre musical nord-americà. Explica la història d’un grup d’actors que estan representant una versió musical de La feréstega domada de Shakespeare i els embolics que s’estableixen entre ells i amb els gàngsters que apareixen enmig de la trama. Una de les seves cançons més populars és “So in Love”, enregistrada per artistes tan diferents com Ella Fitzgerald, Julie Andrews, Chick Corea, Caetano Veloso o Plácido Domingo.

The Boys from Syracuse (1938) és un treball de Richard Rodgers previ a les seves col·laboracions amb Hammerstein, i també es basa en una obra de Shakespeare, La comèdia dels errors, que narra les confusions que hi ha entre dos germans bessons que es retroben i els seus criats, que també són bessons. L’obra, malgrat no ser la més popular de Rodgers, va superar les 230 representacions i s’ha anat reestrenant regularment.

El procés de creació de West Side Story va iniciar-se el 1949, a partir d’unes converses entre Bernstein i el coreògraf Jerome Robbins, però no va ser fins al 1957 que l’autor es va poder dedicar plenament al projecte. L’estrena se celebrà el 19 d’agost de 1957 al Winter Garden de Nova York i, abans que la producció sortís de gira, se’n van fer 772 representacions. Temes com “Tonight” o “Maria” retroben el lirisme i el sentimentalisme de l’òpera italiana, però a través d’un estil vocal més lleuger, típic dels musicals americans. No cal dir que Shakespeare hi torna a ser present: la història entre Tony i Maria és una versió moderna dels amors de Romeu i Julieta.

Andrew Lloyd Weber és, sens dubte, el compositor europeu de musicals més rellevant. Algunes de les seves cançons han assolit la categoria de clàssiques, més enllà del seu entorn natural en les representacions teatrals, i han esdevingut cançons molt populars, interpretades per artistes de procedència ben diversa. És el cas de cançons com “Don’t Cry For Me Argentina”, del musical Evita, o “Memory”, de Cats. Quant a El fantasma de l’òpera, ostenta el rècord de representacions a Broadway: l’any passat va superar-ne les 10.000 i ja l’han vist més de 130 milions de persones arreu del món.

Per cloure aquest repàs als darrers setanta-cinc anys del gènere, també hi són presents alguns fragments del musical que ha batut el rècord de representacions simultànies: Les Misérables, de Claude-Michel Schönberg, que s’ha arribat a representar en quinze ciutats diferents d’arreu del món alhora. L’estrena (en francès) data de 1980, però la versió més internacional és l’anglesa, estrenada l’any 1985 al Barbican Centre de Londres, que era la seu de la Royal Shakespeare Company. Cercle tancat i seguim sumant.

7

L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. D’ençà de la seva fundació, l’OBC, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXOS. En aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados.D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o Concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres.L’OBC és la primera orquestra de l’Estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo.

Per a més informació consulteu el web www.obc.cat

PRIMERS VIOLINS: Malcolm Stewart*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Jozef Toporcer SEGONS VIOLINS: Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Hug Bosch / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Ludovic Murja* / Annedilia Riestra* VIOLES: Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Irene Argüello* / Marta Sedó* / Marc Tarrida* VIOLONCELS: José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda D’oliveira / Jean-Baptiste Texier / Jordi Claret* CONTRABAIXOS: Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Albert Prat FLAUTES: Bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS: Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS: Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix SAXÒFONS: Jaume Eiximeno* / Ignasi Gascón* / Ellie McMurray * FAGOTS: Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES: Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / Juan Conrado García, assistent solista / David Bonet / David Rosell, assistent TROMPETES: Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Javier Navasquillo* / Angel Serrano, assistent TROMBONS: Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix TUBA: Pablo Manuel Fernández / Daniel Martínez* PERCUSSIÓ: Roxan Jurkevich, assistent . Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila ARPA: Magdalena Barrera TECLATS: Dolors Cano* GUITARRES: Adrià Plana* BAIX ELÈCTRIC: Vic Moliner* ENCARREGAT D’ORQUESTRA: José Valentín Centenero RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL: Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC: Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA: Joan Luis

* col·laboradors

PABLO GONZÁLEZ director titular / EMMANUEL KRIVINE principal director convidat

8

ROBERT PURVIS director

Purvis va estudiar Composició al Trinity College de Londres i va ser acompanyant de la London Contemporary Dance Company. Ha treballat amb importants coreògrafs de la dansa clàssica i del teatre musical i ha creat ballets originals en diverses ocasions, a més de fer arranjaments per a dansa a produccions del West End com Y at the Picadilly amb l’estrella de l’il·lusionisme, Arturo Brachetti, i orquestració de Roger Loubet. També ha dirigit molts espectacles del West End, com The Phantom of the Opera al Her Majesty’s i Chicago a The Adelphi, Kiss me Kate per a la Royal Shakespeare Company a The Old Vic i Annie get your gun d’Irving Berlin al Teatre Savoy. A banda de tot això, treballa en la formació de joves intèrprets en un curs de grau de l’Arden School of Theatre a Manchester.

DEBORAH MYERS soprano

Capaç de passar fàcilment de l’òpera i la música clàssica a la música més popular, es va formar al Royal Northern College of Music i va debutar professionalment a la producció de The King and I de Rodgers & Hammerstein al Covent Garden Festival. Operísticament va debutar a Falstaff (Nannetta) de Graham Vick amb la City of Birmingham Opera. Va cantar el rol principal de Carousel de Rodgers & Hammerstein per a la ràdio de la BBC i va debutar al West End amb Something wonderful al Savoy Theatre. Ha actuat com a solista amb orquestres tan importants com la Filharmònica de Londres, o les simfòniques de Birmingham, Göteborg i Jerusalem. També ha actuat a festivals internacionals amb Josep Carreras, Barbara Hendricks i Mario Frangoulis, entre d’altres. Myers ha interpretat My Fair Lady a Xipre i a Singapur i The sound of musicals en gira pel Regne Unit i sovint enregistra amb la BBC. És una convidada habitual de Friday Night Is Music Night.

9

IANVIRGO tenor

Format a la Royal Academy of Music, és un artista de gran versatilitat, tant al cinema com al teatre. A l’escenari ha interpretat el rol protagonista de Danny Zuko a Grease, i The kissing dance al West End. A més, ha cantat a My Fair Lady i a The Phantom of the Opera i, al Festival de Ljubljana, va interpretar Judas a Jesus Christ Superstar. Virgo ha treballat en les produccions cinematogràfiques de Black Hawk Down i Band of Brothers, dirigides per Tom Hanks, i a Monkeys, Jabberwocky i The rise of the foot soldier; actualment està enregistrant Holby City per a la BBC i, també per a televisió, ha participat en les produccions de Spooks, Casualty, Eastenders, The bill, Crash i Trinity.

LOUISA LYDELL mezzosoprano

Lydell es va formar a l’Arts Educational Schools de Londres. Recentment ha aparegut a The Phantom of the Opera al West End, després de la seva actuació com a Mare, a la producció de Ragtime del Landor Theatre. Anteriorment havia treballat a Love never dies d’Andrew Lloyd Webber a l’Adelphi Theatre i havia interpretat Elizabeth i la cantant a la celebrada reposició d’Aspects of Love (Menier Chocolate Factory) de Trevor Nunn. Al West End també ha interpretat Mamma mia!, Blood Brothers i Fame. Gràcies al seu domini de l’alemany, Lydell ha participat en produccions a Alemanya, Suïssa i Àustria, com Cats, Sweet Charity, l’estrena europea de Falsettos, Beehive, Jesus Christ Superstar, Little shop of horrors, Hair, Nunsense i Nunsense II, The King and I, Zombie Prom, Rocky horror Show, Two by Two i Cabaret. També ha coreografiat produccions de West Side Story, Hair, Nunsense, Liebesperlen, Falsettos i Jesus Christ Superstar.

10

ADRIAN DER GREGORIAN baríton

JOHN ADDISON tenor

Format a la Mountview Academy of Theatre Arts, va debutar professionalment al West End en el musical Bombay dreams, a l’Apollo Theatre. Després d’això, va aparèixer al nou musical d’Andrew Lloyd Webber, The woman in white, al Palace Theatre. Va interpretar el rol d’Albin a la producció de Menier Chocolate Factory de La cage aux folles, primer al Playhouse Theatre, i després a Nova York. La seva interpretació d’en Sidney a Sweet smell of success de Marvin Hamlisch a l’Arcola Theatre de Londres va aconseguir un gran èxit. També ha interpretat Love and understanding; The sound of music, dirigit per Jeremy Sams; The infant; Only the brave al London Workshop; Ghost, dirigit per Matthew Warchus, i El Mag d’Oz, dirigit per Jeremy Sams. Va participar en el taller Off Broadway de Maxie i en el gran èxit al West End de Lord of the rings, dirigit per Matthew Warchus. Per a televisió ha interpretat Ri:se a Channel Four i The Gallahagn Directories a ADMB Productions.

Addison va estudiar al Royal Northern College of Music i a la Royal Academy of Music. Els seus mèrits teatrals inclouen, entre d’altres, les interpretacions de Lend me a Tenor al English Theatre de Viena; The thing about men al Landor Theatre; My Fair Lady al Royal Albert Hall; A Christmas Carol al Creation Theatre; Sweeney Todd al Bolton Octagon; al Salisbury Playhouse; Me and Juliet al Finborough Theatre; The secret garden al West Yorkshire Playhouse; a l’Arcola Theatre; A little night music amb la Menier Chocolate Factory al Garrick Theatre, i Chess & Jesus Christ Superstar en gira pels països escandinaus. Addison va participar en els concerts de celebració del 25è aniversari de Les Misérables a l’O2 i d’ El fantasma de L’Òpera al Royal Albert Hall i ha cantat com a solista en concert al Royal Albert Hall, al Barbican i al Royal Opera House Covent Garden.

PROPERS CONCERTS A L’AUDITORI

BUSCA L’AUDITORI A LA XARXA

facebook.com/auditoribarcelonafacebook.com/orquestraobc

youtube.com/auditoribarcelonayoutube.com/orquestraobc

Comenta aquest concert amb l’etiqueta #OBCbroadway

@lauditori@OrquestraOBC

L’EUROPA MUSICAL. NAIXEMENT I ESPLENDOR DE L’ORQUESTRA 1600-1700GENER 2014 Dj 23→ 21h# Sala 1 Pau Casals

Le Concert des NationsJordi Savall viola da gamba i direcció

Obres de: Lully, Biber, Boccherini i Avison

Preu: de 10 a 40€

PABLO HELD TRIOECHO Rising Stars

GENER 2014 Dv 17→ 21.30h# Sala 3 Tete Montoliu

Presentació del nou enregistrament: Pablo Held Trio Live, amb música de jazz.

Preu: de 13€

L’OBC I LA SETENA DE MAHLEREliahu Inbal director

GENER 2014 Ds 18 →19h / Dg 19 →11h # Sala 1 Pau Casals

Mahler Simfonia núm. 7

Preu: de 10 a 51€

— 26 DE GENER —

I LA COL·LABORACIÓ DEAMB EL SUPORT DE

↑ Obra © Enrique Barro - www.enriquebarro.com

11 hOBC AMB KAZUSHI ONOOrquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Kumiko Shuto, biwa Kifu Mitsuhashï, shakuhachi

“November Steps” de Toru Takemitsu

SALA 1 PAU CASALS

Preus: de 23 a 51€ (10€ des d’una setmana abans)

13 hNATSUKO SUGAOSextet de Jazz Horacio Curti, shakuhachi

“Colores”. Suite estacional

BAR LA LLANTERNA DE L’AUDITORI + GASTRONOMIA JAPONESA

Concert gratuït (aforament limitat)

16 hCROSSINGLINESNoves músiques

Ensembles, electrònica, vídeo i Yamaha Disklavier. Obres de Rodríguez Valenzuela (obra encàrrec), Natsuda i Morishita.

SALA 3 TETE MONTOLIU

Gratuït (aforament limitat)

17 hBARCELONA REED QUINTETNoves músiques

Quintet de canyes i electrònica. Obres de Garcia-Tomás (obra encàrrec), Fujikura i Tanada.

SALA 4 ALICIA DE LARROCHA

Gratuït (aforament limitat)

www.auditori.cat

A més:

15h – 20h Exposició Escultures Musicals

al Museu de la Música (Gratuït)