Gremi de Constructors d’Obresdel Vallès Oriental

número 65 - Maig de 2009 / difusió gratuïta

Temps de reinvenció

larevista

3

CrèditsEdita:Gremi de constructors d’obres del Vallès OrientalC. Anselm Clavé, 62, 1r. de GranollersTel. 93 870 02 20 - Fax. 93 870 79 53Publicitat i coordinació: Gremi de Constructors d’obres del Vallès OrientalD.L.: B-43366-2006Redacció:Gemma Martínez, Pep Barbany, Ferran BadalCorrecció: Jofre GarciaFotografia:Pep Barbany, Gemma Martínez Foto portada:Autor: Jo ComunicacióDisseny i maquetació:Jo ComunicacióSant Plàcid, 9 - Granollers - Tel. 93 849 41 55Direcció artística: Ferran Martínez, Raquel CastroMaquetació: Fran Ruz, Sergio Ramírezwww.jo-grafica.com / jo@jo-grafica.com

SumariTemps dereinvencióLa reinvenció és un concepte que aparentment és difícil en unsector com el nostre, però no deixa de ser una eina necessàriaper a la subsistència de qualsevol tipus d’empresa, sigui delsector que sigui.

Acabem de passar una nova edició del Construmat on hem pogutveure que, a banda de tenir un nou format i una nova localització(tot s’ha concentrat en el recinte firal de Gran Via), i a banda d’ha-ver tingut també una considerable davallada d’expositors, els quehi havia tenien un caire completament orientat a la innovació, lesnoves tendències, les noves normatives, les energies renovables,el reciclatge i la construcció sostenible en general, les novesvisions de futur, i a manera de resum, a la reinvenció empresarial.Enguany, podem dir que Construmat se’ns ha presentat com unanova eina per renovar-se i reinventar-se en un entorn que, tot ique no deixa de ser clàssic i estàndard, fa necessària una revisiói un replantejament a fons.

A banda del concepte de la reinvenció, se’ns apareix també unnou concepte al qual estem poc acostumats des del nostre sec-tor: la tasca comercial. Institucions i organitzacions s’han reunit alConstrumat per reforçar la seva tasca comercial, per vendre allòque tots coneixem, però que pot ser no siguem tan conscientscom ens pensem. I és aquí on entrem nosaltres: el Gremi, mésnecessari per a tots ara que mai, que lluita cada dia per oferir unsserveis que, tot i que us n’hem informat constantment, creiemque encara podríeu aprofitar més. I vosaltres, empresaris petits igrans, encara que tingueu el mateix producte de sempre heud’invertir més temps a vendre’l, a explicar-lo i a sortir al carrer percaptar el client. Potser ara seria un bon moment per assumiraquest rol i aprendre a gestionar millor la comercialització delnostre producte que, en molts casos, no deixa de ser la nostrapròpia mà d’obra. Segur que si ho pensem bé, veurem que tenimallò que ens fa ser més bons, més especials i, en general, mésatractius de cara als nostres clients.

Les tendències canvien i, igual que el mercat, nosaltres hem d’e-volucionar per seguir oferint el millor i aconseguir que el nostreclient final sigui conscient que som el millor producte i la millorempresa que pot triar. Des del Gremi, conscients d’aquest fet, igràcies a una bona relació amb el Gremi de Barcelona, estemdifonent el RiME com a eina per al foment de la rehabilitació, delqual ja us vam parlar en l’edició anterior de la nostra revista. Araus presentem el que ens agradaria molt que arribés a ser el nos-tre propi Segell de Qualitat: el registre CONSTA. Aquest és unregistre de lliure inscripció que esperem que contribueixi a fer unabona neteja de l’intrusisme en el nostre sector i que, alhora,fomenti la contractació del professional qualificat per part delscontractistes, particulars i l’Administració.

Notícies:L’assemblea del GremiRegistre Consta

A fons: Construmat

Energies renovables:Green Box

Constructícies

Parlem amb...Esteve Aymà

Cop d’ull: Pintura decorativa

Record de... Gualba

La mirada: La comarca en obres

La gent del gremi: Rafael BoschMartí Curtina

L’assessor informa

La ploma del convidatRaimon Solà

Els serveis del Gremi

Racó lúdic

pàg. 04

pàg. 10

pàg. 20

pàg. 22

pàg. 26

pàg. 28

pàg. 30

pàg. 32

pàg. 34

pàg. 36

pàg. 43

pàg. 44

pàg. 46

Editorial

Rossend Matas i FarreronsPresident del Gremi de Constructorsd’Obres del Vallès Oriental

4 Notícies

Una jornada per fer balanç

L’Assemblea General del Gremi de Constructors del VallèsOriental és un dels dies més importants de l’any per a tots

els que formen part de l’entitat

En l’acte es va informar del moviment d’associats, quedurant el 2008 va disminuir un 10%. Un percentatge ele-vat era, en primer lloc, per jubilació (en alguns casosanticipada); en segon lloc, hi havia empreses de diver-ses societats que, en reduir l’activitat, també han vistcom es reduïa el nombre d’empreses, i en darrer terme,per empreses que, com a resultat de la conjuntura eco-nòmica, havien hagut de tancar o que havien entrat enconcurs. Per tot plegat, la conclusió a què es va arribarper unanimitat va ser que: “ara és el moment d’inver-tir més que mai a mantenir aquesta unitat gremial ifer una bona difusió de la nostra feina per reforçar lanostra estructura, imposar-nos com a símbol de qua-litat, i afegir cada cop més empreses al Gremi, ja queara és el moment en què més hem de lluitar i, commés siguem, més força tindrem davantl’Administració, les institucions, el Consell Comarcali a tots els àmbits on el Gremi pugui ser representat”.

També es va fer un resum de les dades de formació,d’assessoria i de consultes tècniques i jurídiques, i es vainformar dels convenis actuals, entre els quals destaca

un nou acord amb el Servei de Prevenció Gaudí.

Finalment, es va aprovar l’estat de comptes del 2008 i laproposta de pressupost per al 2009, que se centra areduir les despeses i treure tot el rendiment possible atotes les aliances i col·laboracions.

RESUM DE LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVESDEL 2008 DETALLADES A LA MEMÒRIA D’ACTIVITATS

Més enllà de l’aprovació dels pressupostos i altresaspectes importants de l’ordre del dia, l’AssembleaGeneral és una bona oportunitat per fer un resum delque ha dut a terme el Gremi durant tot un any. S’han sig-nat un gran nombre de convenis per millorar els serveisals agremiats, però s’ha detectat una falta de respostaper part d’aquests últims, que no acaben d’aprofitar totsels serveis.

Tecnocatalana de RunesDesprés de la posada en marxa, el 2008 ha estat un anyde fidelització i consolidació de la planta, que va arribar

CELEBRADA I APROVADA L’ASSEMBLEA GENERAL DEL GREMI

Fer un repàs de les activitats més rellevants de l’entitat durant l’exercici passat, informar dels canvis i dels movi-ments d’associats, donar a conèixer els serveis oferts i aprovar l’estat de comptes i el pressupost per a l’actualexercici. L’Assemblea General del Gremi de Constructors del Vallès Oriental és un dels dies més importants del’any per a tots els que formen part de l’entitat. El 24 de febrer passat es va celebrar a les oficines del Gremil’Assemblea General del 2008, presidida pel president Rossend Matas i amb la presència dels principals membresde la Junta i d’una quinzena d’agremiats.

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

5

a una capacitat de 75 mil tones/any el darrer trimestrede l’any. Després d’uns ajustaments tècnics, efectuatsdurant les festes de Nadal, la planta de les Franquesespreveu augmentar la producció de runa fins a les 120 miltones durant el 2009. També s’ha arribat a acords ambdiversos ajuntaments i empreses per promocionar l’úsdels àrids reciclats resultants de la planta.

Fira de l’AscensióEl Gremi va estar present, per segon any consecutiu, ala Fira de l’Ascensió de Granollers juntament amb elCol·legi d’Aparelladors del Vallès Oriental. L’actualsituació econòmica ha fet posposar la seva participacióen l’edició d’enguany.

Relació amb els mitjansLa presència en els mitjans de comunicació de lacomarca va continuar augmentant, de manera que elGremi és ja un referent de consulta, tant per a la televi-sió local com per als diaris de la comarca.

Formació i ocupacióEl Gremi ha assumit les directrius en matèria de forma-ció i ha augmentat els recursos destinats a la prevencióde riscos laborals. S’ha reforçat les fonts de subvencióper ampliar la formació i optimitzar els recursos i, a més,s’han signat acords de col·laboració amb els tallers d’o-cupació del Granollers Mercat.

Actuacions contra la vigilància il·legal en el sectorde la construccióLa col·laboració del Gremi amb els Mossos d’Esquadrade la comarca ha continuat. durant Durant el 2008 s’haregistrat una disminució d’aquesta mena d’actuacions.

Participació i col·laboració del Gremi en altres entitatsEl Gremi, més enllà de ser el representant del sector i delsseus agremiats, ha continuat amb la col·laboració activa enaltres entitats i gremis, i en alguns dels quals hi forma part:

Cambra de Comerç: van elaborar un estudi sobre lapetita i mitjana empresa en el sector de la construcciógràcies a la intervenció del Gremi forma part des de2007 de la comissió de la Construcció dins la junta dela Cambra de Comerç de la delegació de Barcelona.

Tribunal Arbitral del Vallès Oriental: el Gremi, queestà representat en la secretaria de la junta del’Associació per l’Arbitratge, ha participat en lesreunions de l’any, tot i que l’activitat de l’entitat s’havist reduïda.

Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnicsi Enginyers d’Edificació (Delegació Vallès Oriental):a banda d’una segona participació conjunta en la Firade l’Ascensió de Granollers, s’ha obert una via decol·laboració amb el Gremi en temes de formació. Dosmembres de la junta del Gremi continuen assistint a lesreunions de la junta del Col·legi.

Col·legi d’Arquitectes: es manté un vincle comunica-tiu amb la delegació que el Col·legi de Terrassa mantéa Granollers amb vista a futures col·laboracions.

FAEVO: com a part de la FAEVO, la patronal del VallèsOriental, s’ha continuat treballant per sumar forcesamb altres patronals de la comarca, com la UEI, performar una confederació de patronals.

PIMEC (Delegació Vallès Oriental): es manté la vice-presidència de la Delegació de PIMEC Vallès Orientalper intentar sumar sinergies.

Consell Comarcal: amb la implicació del Gremi en laFAEVO, s’ha participat activament en les treballs i lesactuacions de la delegació del Consell Comarcal aGranollers, sol·licitant conjuntament unes subvencionsde la Diputació i treballant pel nou Pacte Territorial delVallès Oriental.

Els membres de la Junta que van presidir l’assemblea: Ferran Badal (Director), Jordi Nogueras (Vicepresident), Rossend Matas (President), Jaume Anfruns(Vicepresident), Josep Lluís Gomis (Secretari), Antoni Gener (Tresorer)

6

El 15 d’abril passat va arrencar el nou Tallerd’Ocupació Esteve Sala, organitzat per GranollersMercat i que té com a doble objectiu la recuperació,el manteniment i la millora de les infraestructuresmunicipals, i alhora fomentar la formació en diferentsoficis i la inserció laboral de persones, sobretot aque-lles de col·lectius amb més risc d’exclusió.

Enguany, després de les anteriors col·laboracions enla inserció laboral dels participants i la borsa de tre-ball, la implicació del Gremi en aquest taller va mésenllà i ofereix als 32 alumnes deltaller la formació bàsica i espe-cífica en prevenció de riscoslaborals. En total són 32 hores deformació, 8 de coneixementsbàsics i comuns, i 20 d’específi-ques per a professionals del sec-tor de la construcció.

Una altra de les novetats del noutaller és la incorporació de tresnous mòduls que demostren lavoluntat del programa d’adaptar-se a les noves necessitats labo-rals. Es manté el de jardineria, s’a-fegeix el d’auxiliar d’ajuda a domi-cili, i en l’àmbit de la construcció,el de fusteria i construcció s’hasubstituït per un mòdul d’especia-lització en treballs verticals (vuitalumnes) i un altre d’instal·lador de plaques de guixlaminat i sostres falsos (vuit alumnes). El primer télloc a les instal·lacions de la Brigada Municipal deGranollers i el segon, al Centre Vallès.

Aquests nous mòduls tenen una durada d’un any iinclouen dos contractes de treball de sis mesoscada un. Hi han pogut accedir persones inscrites al’atur i a la borsa de treball de Granollers Mercat.

Un taller amb nom de granollerí il·lustre

Esteve Sala i Cortès (1927-2004) va destacar enl’àmbit educatiu com a director de l’EscolaMunicipal del Treball; en l’àmbit cultural, va partici-par en associacions i en la fundació de moviments

culturals, i en l’àmbit professional, es va distingircom a especialista en seguretat i higiene de la Mútuadel Carme. Va rebre la Medalla Francesc Macià delmèrit al treball l’any 2001.

El Gremi ofereix la formació bàsica i especí-fica en seguretat i prevenció de riscos labo-rals del nou taller d’ocupació Esteve Sala

NotíciesLA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

5 -

2009

7

El registre CONSTA apareix com aresultat de la recerca per unsegell de qualitat de la construc-ció que, des de feia temps, havienestat treballant gremis com el delVallès Oriental i que finalments’ha aconseguit completar desdel Gremi de Barcelona iComarques. Aquest segell donaràmés visibilitat a les empreses i elsprofessionals de la construccióque aposten per la qualitat delservei i la construcció, la forma-ció, la prevenció de riscos i lafidelització del personal.

El Gremi de Constructors del VallèsOriental continua treballant per dig-nificar la imatge dels constructors iper oferir eines que distingeixin laqualitat del treball dels agremiats.És per això que s’ha afegit alCONSTA, el registre d’empresesimpulsat pel Gremi de Constructorsd’Obres de Barcelona i Comarquesi la Cambra Oficial de Contractistesd’Obres de Catalunya i gestionatper Applus+.

L’objectiu d’aquest registre ésdonar visibilitat a les empreses i els

professionalsdel sector queaposten per laformació, laprevenció deriscos, la fide-lització delpersonal i laprofessionali-tat en general.D ’ a q u e s t amanera es volmillorar la bo-

na imatge, la qualitat ila competitivitat delsector de la construc-ció, que amb el creixe-ment dels darrers anysha permès l’entrada en el sectord’empreses que no sempre tenenla solvència tècnica i la professio-nalitat necessàries per oferir unproducte final amb les màximesgaranties. A la pàgina webwww.consta.org s’exposarà unallista pública de lliure accés i actua-litzada de les empreses inscritesque compleixen els requisits delreglament.

Encara que des del Gremi delVallès Oriental s’havia treballat enla línia d’aconseguir un segellpropi, paral·lelament i des deBarcelona s’ha gestionat una tascad’abast més ampli que ha reforçatla idea que des d’un bon principis’havia treballat des de la nostracentral. En aquest sentit, l’objectiuprincipal és aconseguir un distintiude qualitat en un mercat incert idavant una lluita per oferir unamillor garantia de treball i feina.Ara, la finalitat principal és aconse-

guir un bon nombre d’empresesinscrites per poder revalidar aquestsegell davant l’Administració ifomentar que qualsevol tipus declient reclami aquest segell: des delpromotor que vol fer una obra novafins al particular que vol fer refor-mes a casa seva. En aquest sentit,també es pretén difondre aquestsegell per fer-lo arribar als ajunta-ments per a les seves futures con-tractacions.

Des del Gremi, convidem totes lesempreses que, amb una experièn-cia mínima d'un any, dediquin laseva activitat, totalment o parcial-ment, a la construcció, la reforma,el manteniment o la rehabilitació, ainscriure’s en el registre CONSTA,ja que com més siguem més forçadonarem a aquest segell i mésrepercussió aconseguirem a escalaglobal. En cas que tingueu qual-sevol dubte, no dubteu a dema-nar-nos més informació.

El Gremi participa aCONSTA

8

La jornada, adreçada a professio-nals d’assessories, gestories,advocats i altres professionals vin-culats al treball autònom, va durartot el matí, i va comptar amb la par-ticipació activa d’una cinquantenade persones que van rebre un dos-sier amb àmplia informació escrita.A banda de la participació deFerran Badal, director executiudel Gremi, hi van participar AnaEstrella, directora de l’OficinaTècnica de la CTAC (Confederacióde Treballadors Autònoms de

Catalunya), que va explicar el pro-cés de desplegament de l’Estatutdel Treball Autònom, va comentarquines són les proteccions socialsdel col·lectiu i també va tractar lafigura dels TRADE (treballadorsautònoms dependents), que són elstreballadors autònoms que depe-nen econòmicament en un 75%dels seus ingressos.

A l’inici de la jornada, Jordi Tàboas,director general de GranollersMercat, i Frederic Moreno, presi-

dent de l’Associació Catalana deTreballadors per Compte Propi delVallès Oriental (ATCPVO), van pre-sentar la campanya XIM (XarxaImpulsem Autònoms), que aplegadiversos municipis (Mollet delVallès i Granollers en són els repre-sentants comarcals) amb l’objectiude fomentar el treball autònom através de la difusió, la formació i eltreball en comú aprofitant el des-plegament de la nova llei i els avan-tatges que ofereix.

Badal va fer una explicació breu iintroductòria sobre els fonamentsprincipals de la nova Llei de sub-contractació, que té com a objec-tiu regular la subcontractació en elsector de la construcció i delimi-tar-ne les responsabilitats que enresultin per millorar les condicionsde treball del sector i les condi-cions de seguretat i de salut delstreballadors en la construcció. Enaquest sentit, va explicar la impor-tància del Llibre de subcontracta-ció, exigible a tot contractista quepretengui subcontractar altresempreses o treballadors autò-noms, i l’obligació que tenen, al’altra banda, les empreses quevolen ser contractades o subcon-

Els autònoms de la construcciódavant les noves lleis i normativesLa conferència de Ferran Badal es va inscriure en un seminari de Granollers Mercat sobre eldesenvolupament de l’Estatut del Treball Autònom.

El treball autònom i la capacitat emprenedora són, sense dubte, uns dels puntals de l’economia productiva deCatalunya. Per això és molt important aclarir el concepte de treballador autònom, regular-ne el règim professional,els drets i la protecció social. La nova llei del treball autònom regula per primera vegada la figura del professionalautònom, molt present al sector de la construcció.

Però el desplegament reglamentari d’aquesta llei genera molts dubtes, que el seminari “Desenvolupament del’Estatut del Treball Autònom”, organitzat per Granollers Mercat al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, vaintentar aclarir el 27 de febrer passat. El Gremi, en el seu afany de col·laboració amb altres entitats de la comar-ca i amb l’objectiu d’ajudar els agremiats i el públic en general a posar-se al dia de les noves normatives, va par-ticipar en aquesta jornada informativa. Ferran Badal, director executiu del Gremi, va parlar sobre la nova Llei desubcontractació en el sector de la construcció i com afecta la contractació d’autònoms.

Un Estatut amb grans expectatives i molts dubtes

NotíciesLA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

5 -

2009

9

tractades d’estar inscrites en elRegistre d’Empreses Acreditades(RAE). Badal va remarcar, però,que els treballadors autònomssense treballadors per compted’altri queden exempts d’inscriu-re’s al registre de treballadorsautònoms, però al mateix tempstenen prohibit subcontractar altrestreballadors autònoms.

Un dels aspectes més importantsd’aquesta nova llei, en el qual vainsistir Badal, és el tema de leslimitacions pel que fa al límit desubcontractacions, que no podensobrepassar els tres nivells.D’aquesta manera, s’intenta regu-lar el nombre de subcontracta-cions i definir clarament les res-ponsabilitats de cadascun delsparticipants en un obra.

El director executiu del Gremitambé va aprofitar l’ocasió perexplicar les funcions de la novaTargeta Professional de laConstrucció (TPC), que permetacreditar la formació i l’experiènciade tots aquells treballadors de laconstrucció que han estat un mínimde trenta dies en empreses del sec-

tor. Tal com va destacar Badal,aquesta normativa, igual que passaen certa manera amb les exposa-des anteriorment, s’ha oblidat de lafigura del treballador autònom, queen aquesta ocasió queda impossi-bilitat per aconseguir aquesta

acreditació mentre treballi percompte propi.En acabar la seva exposició, Badalva respondre a les preguntes d’al-guns dels assistents, molt interes-sats a conèixer millor les novesnormatives.

El director executiu del Gremi exposa les bases de la novaLlei de subcontractació i comenta de quina manera afectaals treballadors autònoms del sector de la construcció

El director executiu del Gremi va exposar els principals punts de la normativa

10

El saló Construmat 2009 ha celebratel 30è aniversari reafirmant el seulideratge com el saló de referènciaper al sector de la construcció al’Estat espanyol. La visita de més de153.000 professionals ha superat lesprevisions inicials dels organitza-dors, que davant el descens d’un40% en el nombre d’expositors handecidit concentrar tota l’ofertaexpositiva en un únic recinte, el deGran Via, i han allunyat per primeravegada el saló dels pavellons de l’a-vinguda Maria Cristina.

Del 20 al 25 d’abril, els pavellons deGran Via han estat l’aparador d’unmunt de novetats tècniques de mésde 1.300 expositors de 31 països, i

també el punt detrobada d’expertsque han reflexionat idebatut sobre qui-nes són les pautesque ha de seguir elsector i quines sónles vies de negocidavant la complicada situació actu-al. En paraules del president deConstrumat, Josep Miarnau, “elsaló ha demostrat que el sectordisposa de prou dinamisme i deles opcions necessàries per sor-tir de la crisi”. La presència des-tacada d’institucions, organismespúblics, col·legis professionals igremis ha estat, segons la directo-ra de Construmat, un gran estímul

per a l’organització del saló en l’ac-tual context econòmic.La rehabilitació, el desenvolupamentde la construcció sostenible i totesles iniciatives relacionades ambnoves maneres d’entendre l’habitat-ge i els materials per construir-losón algunes de les vies de futur ques’han pogut veure al saló.Alternatives reals que s’han concre-tat en la cinquena edició de CasaBarcelona, centrada en un habitatge

A fons: Construmat 09

Reflexió i innovaciódavant la crisiMés de 1.300 expositors presents a Construmat enl’edició del 30è aniversari

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

11

modular, social, innovador i sostenible, iamb l’ampli espai que el saló dedica a laconstrucció sostenible. La innovació s’haplasmat, per exemple, en la presència dela Fundació Catalana per a la Recerca i laInnovació amb l’objectiu de potenciaracords comercials i de col·laboració entrecentres d’investigació i empreses, o elspremis a la innovació convocats perl’Institut de Tecnologia de la Construccióde Catalunya.

El nou Codi Tècnicd’Edificació i la rehabili-tació, protagonistes deles Jornades Tècniques

Un dels principals atractius d’un saló com Construmat,més enllà de ser un aparador de novetats i tendències,és la possibilitat que brinda als professionals, expertsde tots els àmbits, de trobar-se i reflexionar i presentarpropostes. Idees que, davant la incertesa del sector, sónmés importants que mai. Alguns dels temes que s’hantractat en els diferents congressos, conferències i semi-naris han estat els problemes i les solucions de la sinis-

tralitat laboral (a càrrec de l’Institut Gaudí de laConstrucció) o els criteris que les construccions han decomplir per ser sostenibles.En el marc de la rehabilitació, clau segons els expertsper al revifament econòmic, també s’han tractat qües-tions a l’entorn de l’energia aplicada a la construcció,posant l’accent en les solucions d’aïllament tèrmic per ala certificació i la rehabilitació energètica dels edificis.S’ha posat de manifest, doncs, que l’adaptació dels edi-ficis que ja s’han construït a les noves normatives i a lesdemandes mediambientals obre noves vies de negoci,

“El saló ha demostrat que el sector disposade prou dinamisme i de les opcions necessà-

ries per sortir de la crisi”

12

noves oportunitats per als constructors.Així mateix, pel que fa a obres noves, lasimplificació dels processos d’obra i lesnoves tècniques constructives seranclau en el futur més immediat. El nouCodi Tècnic de l’Edificació (CTE), ambuna extensa normativa en tots elsàmbits de la construcció, també haestat molt present durant tot el saló. Defet, l’aplicació de les noves normativessobre acústica als edificis ha coinciditamb la celebració del saló.

Atès que a partir d’ara hi haurà mésexigències tècniques, els nous produc-tes hi hauran de donar resposta. Tantles façanes dels edificis com els ele-ments de fusteria, les cobertes, les par-ticions interiors i els paviments, per exemple, han decomplir les normatives tèrmiques, acústiques i deventilació, entre altres requeriments legals. D’aquestamanera, al saló s’han pogut veure solucions comfaçanes fotovoltaiques integrades, sistemes d'inter-

canvi d'energia amb el subsòl (geotèrmia), pavimentssonoreductors, centrals de control energètic solar pera aigua calenta sanitària i calefacció o mecanismesd'estalvi d'aigua de tota mena. Exemples que demos-tren de quina manera el mercat s’adapta a les novesdemandes.

Dos visitants de Construmat es prenen un descans al recinte firal de Gran Via

A fons: Construmat 09LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

5 -

2009

Seguretat i nous processos constructius

La seguretat i higiene en els treballs de construcciótambé té un espai a Construmat. En aquest sentit, s’hihan pogut veure nous aparells d’elevació i transport, ido-nis per als processos de rehabilitació o equips sense filsde mesura i precisió. Els processos constructius també

han evolucionat considerablement en els dosúltims anys, i això s’ha vist reflectit també al saló.El treball conjunt entre laboratoris i obres permetdissenyar aplicacions i nous productes que facinmés senzills els muntatges, o materials més eco-nòmics que resolguin de manera eficaç aspectescom l’aïllament acústic, tèrmic o la il·luminació.

Premis Construmat 2009 alsmillors projectes i productes

La construcció i la urbanització de la Gran Via i laplaça Europa de l'Hospitalet i el Pavelló d'Espanyade l'Expo Saragossa van ser dos dels principalsprojectes guardonats en la 13a edició dels PremisConstrumat 2009 en les categories d’enginyeria

civil i edificació, respectivament. En l’apartat dels premisals millors productes per a la construcció la PlataformaFipro, de l'empresa Layher, SA, va ser guardonada ambel premi de processos constructius; el panell OmegaZeta, de Circa, SA, va rebre el premi al millor producteper a estructures i tancaments, i finalment, el Taulell ECOby Cosentino, de l'empresa Cosentino, SA, va ser guar-donat amb el premi al millor producte per a aïllaments,revestiments i instal·lacions.

13

Construmat celebra trenta anys en un momentdelicat per al sector. Quin balanç feu d’aquestaedició?Estem molt orgullosos de la resposta del món de laconstrucció en un moment com aquest. Més de 1.350

firmes en 75.000 m2 i més de 150.000 visitants sónxifres molt positives. Evidentment, com a saló som unreflex de l’estat actual del mercat espanyol i ens afec-ta directament, però nosaltres som un aparador on espoden veure tendències i solucions i també una plata-

forma de respostes efectives per a larevitalització del sector. Els que sónaquí marcaran les tendències de futurdel sector.

Quines són les grans novetats deConstrumat 2009?D’entrada, l’organització del saló enun únic recinte, les modernesinstal·lacions de Gran Via, per la con-centració d’expositors. Això ha per-mès als visitants optimitzar la visita.Tot és al mateix recinte, més a l’abasti amb més comoditats. Pensem queaixò és bo per al saló, perquè fa queels contactes professionals siguinmés senzills.

Quina funció tenen les jornades,els premis i les activitats paral·le-les?Són molt importants a Construmatperquè, més enllà de ser l’aparadorde productes i materials, el salóesdevé un punt de reflexió i debat alvoltant de les qüestions més actualsque afecten el sector. I la transferèn-cia de coneixements i reflexions quees genera aquests dies és molt valuo-sa de cara al futur.

Quines tendències destaquen en elmercat actual de materials per a laconstrucció?La innovació, la sostenibilitat i l’habi-tatge social continuen sent els granscavalls de batalla. En aquest sentit,destaquen les propostes destinadesa optimitzar el rendiment energètic,sonor i d’ús dels edificis. Cada copmés, el saló integra una oferta mésàmplia, que comprèn tot el que fareferència als edificis. També notem

Pilar NavarroLlicenciada en Management Internacional i amb formació complementària en gestió empresarial i màrqueting, PilarNavarro dirigeix el saló Construmat des de l’any 2007. Amb una àmplia experiència en multinacionals del sector delconsum, Navarro també ha estat responsable d’altres salons importants de Fira Barcelona, com Expoquimia,Equiplast, Eurourfas i Maquitec. Afronta l’edició actual de Construmat convençuda de l’important paper del salócom a referent pel sector a Espanya i Europa.

Directora del saló Construmat

A fons: Construmat 09LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

5 -

2009

14

15

la importància creixent dels promotors i els construc-tors en la presa de decisions a l’hora de triar materialsi processos constructius, quan abans era una decisiódels tècnics.

....què es pot veure al projecte Casa Barcelona...Un cop més aquesta iniciativa resumeix els granspilars del saló: la innovació en materials i solucionsconstructives sostenibles aplicades en quatre propos-tes d’habitatge social junts en un mateix espai. És unexemple clar que mostra com els nous materials i lesnoves tecnologies aplicades a la construcció podenoferir solucions més econòmiques i destinades a ferllars més còmodes per als usuaris.

Es parla de la rehabilitació i el manteniment comun camí de recuperació per al sector. Quin paper hité en l’edició actual del saló?En les jornades tècniques s’ha posat de manifest queés una alternativa real de revifament per al sector dela construcció. Amb les noves normatives sobre aïlla-ment acústic del darrer codi tècnic de l’edificació, perexemple, serà necessària l’adaptació d’edificis exis-tents. I no és un aspecte que afecti només l’estructu-ra dels edificis, ens agrada més parlar de reinventarespais, de millorar l’espai existent amb nous mate-rials i solucions com les que es poden veure al saló.Si no és viable construir més perquè el mercat estàsaturat, un camí pot ser millorar el que ja està cons-truït tant a escala funcional com de sostenibilitat.

Què hi podem trobar pel que fa a domòtica i novestecnologies aplicades als habitatges?La domòtica també hi és molt present, però ja fatemps que ha deixat de ser una innovació o una opcióde ciència-ficció. Hi ha moltíssimes solucions tecno-lògiques que són una realitat constructiva totalmentintegrada en el procés constructiu pel fet que impli-quen més qualitat de vida per als qui viuen o fan úsdels edificis. Evidentment, sempre hi ha innovacionsque es presenten al saló i encara trigaran a ser unarealitat, però això és normal en un sector que apostaper la innovació.

Quin paper exerceixen els gremis i col·legis pro-fessionals a Construmat?Tots han apostat molt per aquest saló, hi han confiatuna vegada més com a plataforma important de difu-sió. Els estem molt agraïts perquè el seu paper ésimportantíssim tant per a la celebració del saló comper al futur del sector.

Qui no s’ha de perdre Construmat?Tothom que tingui relació amb qualsevol fase del pro-cés constructiu, des de tècnics i enginyers fins apaletes i qualsevol altre operari que hi participi.Construmat intenta cobrir tot el ventall de solucions iproductes i, per tant, tothom pot trobar al saló cosesque li poden ser útils i interessants. És un gran apa-rador per a tots els sectors i subsectors relacionatsamb el món de la construcció.

“El paper dels gremis i els col·legis professio-nals és clau tant per a la celebració del saló

com per al futur del sector”

16

Enguany ha consistit en la instal·lació d’un mòdul dedos pisos en què quatre arquitectes amb projeccióinternacional han presentat les seves propostes d'habi-tatge social, innovador i sostenible. Una proposta queno ha oblidat el seu paper d’aparador d’idees per supe-rar la crisi. De fet, moltes de les seves idees es podenaplicar en la rehabilitació d'edificis construïts com asolució pràctica per pal·liar una part dels problemes del’habitatge.

L’arquitecte Ignacio Aparicio ha ideat i dirigit el projec-te, desenvolupat en una espectacular instal·lació de300 metres quadrats, que s’ha dissenyat amb pecesprefabricades que ja es van utilitzar a l’Expo deSaragossa l’estiupassat i que podranser usades de nou.Els quatre modelsd’habitatge disseny-ats pels arquitectesalemanys Sauerbruch& Hutton, el madrilenyAndrés Jaque i elscatalans Carme Pinósi Xavier Claramunthan dotat de contin-gut l’estructura. Sónquatre solucions,quatre conjunts d’i-dees que podrien serunes altres quatre, ique han volgut posarde manifest que qual-sevol infraestructura,nova o existent, pot ser ocupada per diferents propostes de llar molt dife-

rents en programa, contingut i cost. Casa Barcelonavol ser un aparador pràctic, molt visual, que posi demanifest que moltes de les innovacions i idees cons-tructives són fàcilment aplicables no només en cons-truccions noves.

La Casa de les Coses, per Sauerbruch & Hutton Una persona gran de 70 anys que viu sola és l'inquilídel prototipus de La Casa de les Coses dissenyadapels arquitectes Matthias Sauerbruch i Louisa Hutton.L'apartament s’ha dividit en nou espais per les diver-ses situacions en què es pugui arribar a trobar: desque la família s’hi vulgui quedar a passar uns dies finsque tingui problemes de mobilitat.

Casa Barcelona, una atractiva propostad’habitatge social, innovador i sostenibleUn dels grans atractius de Construmat ha estat, un cop més, el projecte Casa Barcelona, que combina la indús-tria de la construcció amb el disseny arquitectònic. Des de l’any 2001, proposa als fabricants la creació de nousmaterials i productes que puguin estimular la imaginació dels arquitectes per dissenyar nous tipus d’habitatges.

A fons: Construmat 09LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

5 -

2009

The Rolling House, d’Andrés Jaque Sota el nom de The Rolling House, l'arquitecte madrilenyAndrés Jaque, un dels millors arquitectes joves d’Espanya,va presentar un prototipus de casa compartida, per exem-ple per estudiants o joves professionals, amb l'objectiu dedonar resposta a una nova manera de viure que ha guany-at adeptes en les últimes dècades. És un tipus d'habitatgeen què es comparteixen estris i serveis, però on cada com-pany de pis pot tenir el seu espai d'intimitat.

Un espai de relacions i convivència, per Carme PinósL'estudi de Carme Pinós ha desenvolupat un modeld'habitatge per a una família amb dos fills en què defu-ig de la compartimentació convencional per buscar unaordenació flexible que s'adapti als diferents momentsque es viuen en una llar. Pinós ha dividit l'habitatge entres franges: a la primera, s'instal·len els banys, la cuina,els armaris i el passadís; a la segona, la resta de l'habi-

tatge com un espai únic i a la tercera, es fa servir lafaçana exterior per formar una banda de treball id’emmagatzematge.

Un habitatge Simple Manufacture Apartments de Xavier ClaramuntPer la seva banda, el català Xavier Claramunt haprojectat un habitatge amb les instal·lacions indis-pensables i amb el mínim material possible perpoder-hi viure sota criteris de sostenibilitat amb elnombre més petit possible d'elements, però cadaun és d'un nivell de sofisticació i eficàcia que fa queel conjunt es converteixi en un espai de vidaintel·ligent i confortable. El sostre, la doble façana,les participacions tèxtils (cortines amb leds, ambolors...) es combinen per aconseguir aquest confort.

17

Algunes de les originals solucions posades en pràctica a Casa Barcelona

En el marc de la Construcció Sostenible, Construmat 2009 tambéha organitzat per primera vegada un programa de jornades tècni-ques. S’hi han tractat temes com l'eficiència energètica als edificis iles oportunitats de negoci que pot generar en el futur, i s’ha deba-tut a l’entorn dels criteris de sostenibilitat a la construcció. Enaquest sentit, també es van presentar les tendències actuals sobrenormalització en construcció sostenible, així com els mètodes decàlcul per mesurar el rendiment dels edificis i l’actualització de lapolítica energètica comunitària relacionada amb la construcció. La

celebració del IVCongrés de l’AssociacióNacional per al’Habitatge del Futur(ANAVIF), on ponents deprestigi han analitzatquina arquitectura sorgi-rà de l’actual conjunturaeconòmica, ha comple-tat l’agenda d'actes deconstrucció sosteniblede Construmat 2009.

18

La construcció més respectuosa amb el medi ambient té, des del 2001,un lloc preferent al saló Construmat. Enguany, els projectes i els produc-tes han ocupat un pavelló sencer de Gran Via. També s’ha dissenyat perprimera vegada un programa de jornades tècniques específiques sobreaquest tipus d’edificació i les energies renovables.

Entre les propostes innovadores, destaquen Green Box, de l’arquitectevalencià Luis de Garrido, que el mateix autor defineix com el primer habi-tatge-jardí modular, prefabricat, transportable i que no genera residus.

L’eficiència energètica, a debat

Els sistemes de recollida d’aigües grises pel seu reciclatge sónindispensable en una vivenda sostenible

La construcció sostenible, més prota-gonista que mai a Construmat 2009

A fons: Construmat 09LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

5 -

2009

19

D’altra banda, el Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya ha parti-cipat al saló sota el lema “El segon pas: rehabili-tar”, per reforçar el plantejament que rehabilitar elparc d’habitatges existent amb criteris d’eficiència

energètica pot ser una estratègia defutur. La proposta s’ha concretat en unestand dissenyat i construït pels alumnesde l’Escola d’Arquitectura del Vallès de laUPC en el qual s’han mostrat nou projec-tes de rehabilitació d’acord amb les pau-tes de la construcció sostenible. El grup AuS (Arquitectura i Sostenibilitat)va plantejar una solució que, desprésdels sis dies de la fira, pogués ser reutilit-zada i reciclada totalment. Posant enpràctica la filosofia del do it yourself (fes-ho tu mateix), 65 estudiants van cons-truir un estand com un gran “mecano”

reutilitzable al 99,5% (dels 30.200 quilos de l’estructura se n’hanrecuperat 30.140) i amb 130m3 d’aïllament tèrmic. A l’interior d’aquestoriginal pavelló s’ha pogut veure una exposició lineal sobre solucionsconstructives d’alta eficiència energètica. En el marc d’aquest mateixestand, també s’ha presentat durant Construmat el llibre 34kg deCO2, que recull tot el que va donar de si la proposta del Departamentde Medi Ambient i Habitatge en l’edició del 2007.

Un estand totalment reciclable

20 Energies renovables: Green Box

Optimització de recursos i materialsTots els materials són recuperats,reutilitzats i reciclables, de grandurabilitat i amb toxicitat zero.

Disminució de residus i emissionsal medi ambientEn la construcció s’han col·locat lespeces fent servir tècniques que nogeneren cap mena de residu, i d’a-questa manera també s’evita la

generació de cap residu durant lavida útil de l’edifici.

Disminució del consum energètici ús d’energia renovableLa tria dels materials, la construcció ifins i tot el desmuntatge està disse-nyat per consumir el mínim d’energia.

Millora de la qualitat de vida i lasalut humanesS’ha evitat qualsevol emissió tòxica

en totes les etapes de construccióde l’edifici.A més, el procés construcció ésmolt econòmic, la meitat del quecosta un habitatge convencionalactualment. Per aquest motiu, potser un model constructiu amb vistaal nou sistema social i econòmic.

Consum energètic zero i cicle devida infinitL’habitatge té un consum energètic

‘Green Box’: el primerhabitatge-jardí sostenible

Façana principal del prototip de casa sostenible Green Box

És possible un habitatge prefabricat amb jardí? Es pot construir una casa ecològica amb coberta enjardinada?L’arquitecte valencià Luis de Garrido ha donat resposta a aquestes preguntes amb Green Box, el seu nou i inno-vador prototipus d’habitatge sostenible que ha s’ha convertit en un dels grans atractius de l’actual edició deConstrumat juntament amb Casa Barcelona. La proposta organitzada per l’Associació Nacional d’ArquitecturaSostenible (ANAS), juntament amb l’Associació Nacional per a l’Habitatge del Futur (ANAVIF) i el Directori Nacionald’Empreses per a l’Arquitectura Sostenible (DINAS, vol ser un referent internacional en arquitectura sostenible, i ésper això que compleix exhaustivament els cinc pilars bàsics d’aquest tipus d’arquitectura.

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

21

zero d’energies convencionals, i s’autoregula tèrmicamentgràcies al disseny bioclimàtic i a l’aprofitament òptimd’energia geotèrmica i solar. De la mateixa manera, el dis-seny i la construcció de l’habitatge s’han fet de maneraque se’n redueix al màxim el consum energètic, tant en elprocés de construcció com en el de desmuntatge.

Tots els components de l’habitatge han estat dissenyatsde forma modular per poder-los encaixar en sec.D’aquesta manera, i tal com passa en el seu procés deconstrucció, en el procés de desmuntatge no es genera-rà cap residu i totes les peces es podran reutilitzar denou. D’aquesta manera, reparant o substituint cadascunade les peces, l’habitatge té un cicle de vida infinit.

És a dir, té una vida útil infinita. L’estructura portant delshabitatges s’ha fet a base de panells prefabricats de for-migó armat, panells sandvitx de fusta i ciment i panellsmetàl·lics. Tot plegat per representar, en un mateix edifi-ci, els tres sistemes més adequats de construcció modu-lar prefabricada (metall, fusta, formigó).

Una coberta amb jardíTot i la importància de totes aquestes característiquesenergètiques i de sostenibilitat, un dels trets que mésdestaca de Green Box és sens dubte la coberta enjardi-

nada inclinada i el jardí vertical. Aquests dos jardins s’hanplantat amb espècies vegetals autòctones delMediterrani, de manera que només necessiten l’aigua dela pluja per mostrar tota la seva bellesa durant tot l’anyamb un manteniment mínim.

La coberta-jardí inclinada permet a l’habitatge integrar-seen qualsevol entorn, ja que esdevé una prolongació delsòl del voltant. En canvi, el jardí vertical es converteix enl’estendard identificador de l’habitatge. Aquest mateixjardí vertical es troba en el pati interior de l’habitatge.

Exposició multimèdia “Naturaleses Artificials VI”L’edifici també inclou a l’interior l’exposició multimèdia deprojectes d’arquitectura sostenible i habitatge social sos-tenible “Naturaleses Artificials VI”, del mateix Luis deGarrido. Per mitjà de deu projectors de vídeo i efectes dellum i multimèdia sobre panells de metacrilat transparents’han mostrat les bases conceptuals de l’arquitecturasostenible, així com noves propostes d’habitatge socialsostenible de molt baix preu, i d’alt valor afegit en unaselecció de 70 projectes arquitectònics dissenyats perLuis de Garrida els darrers vuit anys: habitatges unifami-liars, blocs d’habitatges, habitatge social, urbanitzacions,actuacions de reciclatge urbà, edificis d’oficines, edificissingulars, hotels, gratacels, ponts, etc.

22

La llei va entrar en vigor el 24 d’abril passat. La ministra d’Habitatge, Beatriz Corredor, va destacar durant lainauguració de Construmat 2009 que “aquesta normativa significarà per als ciutadans deixar de sentir latelevisió del pis del costat, les sirenes de les ambulàncies, l’ascensor pujant i baixant, és a dir, unamillor qualitat de vida”.Les innovacions i millores que s’han introduït en el nou text, que substitueix el del 1988, són importants. A més,el nivell del soroll no es mesurarà en el laboratori, sinó que es farà “in situ” al mateix habitatge; i les exigènciesd’insonorització davant el soroll exterior “dependrà de la zona en la qual s’ubica la casa per garantir els matei-xos nivells de silenci a tots els ciutadans”, va explicar la ministra.La part negativa d’aquesta nova mesura d’insonorització és que el procés encarirà fins a 9,17 euros el cost delmetre quadrat, i això suposa un 22,3% més respecte de la regulació anterior.

Constructícies

Sant Celoni i la Garriga presenten les restauracions de dosedificis emblemàticsEls municipis de Sant Celoni i la Garriga van aprofitar la diada de Sant Jordi per presentar públicament, amb unajornada de portes obertes, la restauració de dos dels seus edificis més emblemàtics, la Torre de la Força i lescases modernistes Can Raspall i Can Maiol. La restauració de les cases modernistes Can Raspall-Maiol de laGarriga, finançada per la Generalitat i l'Ajuntament, ha tingut un cost d’1,3 milions d'euros. D’altra banda, la res-tauració i l’adequació de la Torre de la Força, l'antiga muralla medieval de Sant Celoni, ha comptat amb una inver-sió municipal de 270.000 euros, segons han informat fonts municipals. Les obres de rehabilitació de Can Raspall-Maiol han consistit en la restauració de les dues cases modernistes, Can Raspall (1903) i la casa Mercè Maiol(1920), a partir d’un projecte conjunt per integrar les dues cases en un únic edifici i executat per Incasòl per encàr-rec del Departament de Cultura de la Generalitat, amb la col·laboració econòmica de l'Institut Català de Sòl mit-jançant el programa 1% Cultural. La casa modernista Can Raspall-Maiol, situada al carrer Banys, 38-40, disposade més de 700 metres quadrats i acollirà les àrees de Turisme, Patrimoni i Cultura de l'Ajuntament, així com unade les seus de la Fundació Universitària Martí l'Humà i les diferents sales d'exposicions.

Adif treballa en la supressió de tres passos a nivell a les FranquesesL'entitat pública del Ministeri de Foment encarregada de la gestió de la xarxa ferroviària treballa en la supressió detres passos a nivell a les línies de França i del Nord al terme municipal de les Franqueses. L'actuació té com a objec-tiu augmentar la seguretat dels vehicles, dels vianants i de la circulació ferroviària.Per suprimir dos passos a nivell a la línia Barcelona-Puigcerdà (la del Nord) s'està construint un pas inferior mixt per avehicles i vianants. Properament, la calçada es pavimentarà i es construiran voreres per deixar enllestida aquesta actua-ció. L'eliminació del pas a nivell de la línia Barcelona-Portbou (la de França) consisteix en un pas superior. L'estructuraja està cimentada i ara s'han de complementar els treballs, amb l'alçat de les piles i l'execució de la llosa superior.L'acord per a la supressió de passos a nivell del 2004 entre el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territoriali Obres Públiques de la Generalitat prèvia la supressió d'aquest pas a nivell donarà més seguretat als vianants.

La nova norma contra el soroll triplicarà l’aïllamentacústic de les cases

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

23

26 Parlem amb...

La llista de càrrecs i ocupacions és inacabable, d’ontreu el temps?La veritat és que la meva tasca com a delegat del Col·legid’Aparelladors em dóna moltíssima feina, afegida a laresta de tasques professionals pròpies, que també sónmoltes. Però ho faig molt de gust i m’aporta molt, tant enl’aspecte humà com professional, perquè m’agrada moltla meva feina. Estar en contacte amb professionals de totel procés constructiu i en relació amb diferents institu-cions em permet tenir un coneixement global, amb mésdades i una perspectiva més àmplia.

Amb el nou mapa universitari, afegeixen una novadenominació a la seva professió...Sí, cada vegada el nom és més llarg. A partir d’ara, elsqui acabin el nou pla d’estudis seran enginyers d’edifi-cació. Els titulats d’avui dia continuaran tenint les matei-xes atribucions professionals, i si volen aconseguir lanova titulació hauran d’obtenir uns crèdits addicionalsque els faran més competitus en aspectes de sostenibi-litat i eficiència energètica, gestió econòmica, ampliaciód’estructures i geotècnia, seguretat, qualitat i mediambient, i peritacions i taxacions.

Temps difícils per al sector?Sí, però a mi la crisi em motiva, i que ningú no ho enten-gui com una frivolitat. En moments de crisi com l’actual,cal fer servir la imaginació més que mai per tirar endavanti dedicar moltes hores a la recerca de solucions.

Quina anàlisi fan del moment actual de la crisi immo-biliària?El febrer passat vam presentar l’informe anual de l’evo-lució de nous habitatges a la demarcació de Barcelonaa partir del nombre de visats, i en el darrer any hemconstatat una caiguda generalitzada a tota la comarca,del voltant del 68%, que confirma unes dades negativesque no s’havien produït en els últims deu anys. El pro-

blema és que actualment hi ha construïts molts méshabitatges dels que es necessiten, i es calcula que cal-dran quatre anys com a mínim per vendre tot aquestparc d’obra nova. A més, també hi ha obres que nos’han acabat per falta de finançament.

Quines són les causes d’aquesta situació?No és fàcil explicar com s’ha arribat fins aquí, hi conflu-eixen molts factors. Hi té molt a veure la suma d’unincrement desmesurat dels preus dels pisos en relacióals ingressos familiars, encara que s’hagin allargat elsterminis de pagament de les hipotèques amb un tipusd’interès a nivells baixos, i les obligacions que per lleitenen els propietaris i promotors en el procés de trans-formació jurídica del sòl.

Fa poc han engegat una campanya per promocionarels aparelladors com a tècnics de capçalera...Sí, però de fet sempre hem estat el tècnic de capçaleraen temes de construcció. No obstant això, aquestacampanya és especialment important en aquestsmoments perquè amb el descens de construcció d’obranova, tant arquitectes tècnics com constructors i pale-tes hem de buscar noves vies de treball.

I la rehabilitació és un bon camí?Sí, perquè hi ha molts edificis que per la seva antiguitat ila falta de manteniment estan en mal estat. Calculem queal voltant del 30% d’edificis tenen més de 40 anys.Nosaltres volem transmetre la idea que si, per exemple,cada comunitat de veïns d’un edifici té un aparellador “decapçalera” que faci una tasca de prevenció i avaluació del’edifici per detectar reformes futures o reparacions d’es-tructura, per exemple, a la llarga el cost serà molt menor.

I les reformes les haurà de fer un constructor o unpaleta....Evidentment, per això és important que amb aquest

ESTEVE AYMÀArquitecte tècnic i llicenciat en Dret, Esteve Aymà, responsable de la delegació del Vallès Oriental del Col·legid’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació des de l’any 2003, és expert en l’àmbit de la pericia il’urbanisme, i professor dels corresponents postgraus. Ens trobem amb ell a la seu de Granollers, des d’on ofe-reixen serveis de formació, informació als col·legiats i prestació de serveis al nostre àmbit que ens es propi a lasocietat en general.

Responsable de la delegació del Vallès Oriental del Col·legid’Arquitectes, Aparelladors Tècnics i Enginyers d’Edificació

“En moments de crisi com l’actual, cal fer servirla imaginació més que mai per tirar endavant”

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

27

tipus d’iniciatives treballem conjuntament el Gremi deConstructors, el Col·legi d’Aparelladors i el Col·legid’Administradors de Finques, perquè tots en sortimbeneficiats. Si a més aconseguim el suport del’Administració, aleshores aconseguirem tancar el cerclei podria ser un bona alternativa per a tots plegats davantla situació actual del sector.

Què aporta al Col·legi d’Aparelladors la relació ambel Gremi de Constructors?És una relació inevitable, ja que ens trobem a les matei-xes obres. Nosaltres com a tècnics i ells com a cons-tructors i, per tant, una part dels nostres interessos sóncomuns, amb la qual cosa fer equip afavoreix a les duesparts. Les dues institucions formen part del TribunalArbitral, hem col·laborat en un estand a la Fira de

l’Ascensió i la relació entre les juntes és molt cordial ide gran col·laboració.

Què més poden fer plegats els dos col·lectius?Quins són els reptes?Estem junts en l’Agenda 21 de Granollers sobre temesde medi ambient, i també ens cal reforçar la col·labora-ció en temes de seguretat i prevenció de riscos. Unaltre dels reptes importants és impulsar el TribunalArbitral, en la resolució de conflictes d’interessos quesorgeixen en l’àmbit propi de la construcció. Cal expli-car-lo millor i consolidar-ne l’ús per part de tècnics iconstructors, i a més generalitzar l’ús de la clàusulaarbitral en els contractes com una eina de confiança.

L’APARELLADOR, EL TÈCNIC DE CAPÇALERA

La campanya “L’aparellador, el tècnic de capçalera”,que durant sis mesos fomentarà i impulsarà la rehabili-tació i el manteniment d’edificis, promocionarà la figu-ra de l’aparellador i l’arquitecte tècnic com a professio-nal expert en edificis que pot assessorar en l’avaluacióde l’estat dels edificis i en les operacions de rehabilita-ció i manteniment.

Enginyer d’edificació, la nova titulació pels arqui-tectes tècnicsUn nou títol, un nom més per designar la mateixa pro-fessió. Arran de l’aparició de l’enginyer d’edificació, elCol·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics afegeixaquesta denominació al seu nom actual. Aquest noutítol, que sorgeix dels nous plans d’estudis emmarcatsen l’Espai Europeu d’Educació Superior (Pla Bolonya),substituirà l’actual d’arquitecte tècnic i és el que habili-tarà per exercir la professió a partir d’ara. Tindrà nivellacadèmic de grau (permetrà l’accés a màsters i docto-rats oficials com les actuals llicenciatures) i un pla d’es-tudis de 240 crèdits europeus. El proper curs, algunesuniversitats privades començaran a impartir la novatitulació i a partir del 2010 s’haurà d’implantar a totesles universitats de l’Estat.

Els actuals arquitectes tècnics mantindran tots els efec-tes acadèmics i professionals corresponents a la sevatitulació. Al mateix temps, podran accedir als ensenya-ments universitaris de la nova titulació de grau que habi-litin per a l’exercici de la professió d’arquitecte tècnic(enginyer d’edificació), i obtindran de la universitat cor-responent el reconeixement de crèdits que pertoqui,d’acord amb la normativa vigent. Per tant, la convalida-ció no és automàtica, sinó que els nous arquitectes tèc-nics hauran de cursar els crèdits necessaris després desol·licitar el reconeixement dels crèdits obtinguts prè-viament. S’està treballant amb les universitats perquèl’experiència professional acumulada pugui convalidarpart dels crèdits de més que ara es demananen per serEnginyer d’Edificació.

L’esperit artístic sempre ha acompanyat en David,que ja fa vint anys que es dedica a la pintura decora-tiva. Després d’estudiar pintura i dibuixa a Barcelona,va especialitzar-se en pintura artística i va formar partdel gremi de pintors decoradors. En Felip, autodidac-te, tenia més experiència en la pintura de façanes iparets. “Ens complementem a la perfecció, anemaprenent l’un de l’altre. Ell ha anat aprenent lestècniques més artístiques, i també m’ha ajudat aser més pràctic i eficient quan no fem treballsdecoratius”, explica en David.

Estucats i veladuressón algunes de lestècniques més cone-gudes, però les apli-cacions artístiquesque posen en pràcti-ca en David i en Felipvan molt més enllà.“El límit només estàen la imaginació”,expliquen.“Moltes vegades espoden trobar solu-cions molt més eco-nòmiques en la pin-tura decorativa, perexemple imitant fusta”, expliquen. “No sempre estracta de reproduir un paisatge o decorar la capça-lera d’un llit”, asseguren. “Sovint, fent un treball depintura de parets, sorgeixen petits problemes alsquals podem donar solució imitant o dissimulantamb pintura artística”, confessen. Alguns exemplesd’aquestes solucions són les imitacions de sòcols o lapintura de llars de foc. “Sempre portem l’antena crea-tiva posada, atents a possibles idees i solucions, icom que oferim un tracte molt personal als clients,molt sovint podem aportar aquest plus creatiu iartístic en feines que en principi no ho són tant”. Unplus artístic i una tossuderia que de vegades topa ambdecoradors i altres professionals de la construcció, quesegons en David i en Felip, “sovint s’acaben rendint ales nostres idees, perquè solucionen amb més faci-litat alguns petits problemes”.

Gran part de l’experiència d’aquesta parella d’artistess’ha pogut veure en decorats per a obres de teatre,carrosses de carnaval i altres esdeveniments, peròtambé han fet un munt de decoracions en localscomercials, bars i cases particulars. Dues són lesprincipals dificultats amb què es troben a l’hora d’a-conseguir més feines de pintura decorativa. D’unabanda, són una empresa relativament jove i no ésgens fàcil fer-se un nom en camps com el teatral ol’artístic. Normalment la major part d’encàrrecs rela-cionats amb les arts escèniques són de grups ama-teurs o d’ajuntaments.

“De moment, no podem pas viure només de tre-balls decoratius i artístics, però lluitem per fer-ho isempre intentem no amagar aquesta faceta artísti-ca”, expliquen.

En total durant l’any duen a terme entre sis i deu tre-balls exclusius de pintura decorativa. Malgrat l’expe-riència i els bons exemples de feines ben fetes, “notothom valora el cost d’un treball més artístic, peròa nosaltres ens agrada demostrar que el plus artís-tic és un valor afegit que pot diferenciar un simpletreball de pintura d’un altre”. El perfeccionisme ésuna de les obsessions d’en David i en Felip. Això i eltracte proper i humà són clau en la seva feina.

28 Cop d’ull: oficis artesanals

“La pintura decorativa pot aportar solucions econòmiques i imaginatives”

David i FelipPintura artística i decorativaTelèfon de contacte: 625138938

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

Hi ha conceptes el significat dels quals depèn del context. Quan parlem de pintura en l’àmbit de la construcció,de seguida pensem en brotxes i corrons, en pots grans de pintura, en escales i mobles tapats amb llençols. Peròmés enllà de la pintura de parets i façanes, també hi ha un espai per a l’art i la creativitat en l’àmbit de la cons-trucció. Una creativitat engrescadora que professionals com en David Baylach, de Bigues i Riells, i en FelipAndreu, de les Franqueses del Vallès, defensen plegats amb il·lusió des de fa tres anys. Un ofici poc conegutque és capaç d’aportar aquell detall de qualitat i d’originalitat en qualsevol projecte constructiu.

30 Record de...

GUALBAEl municipi de Gualba està situat a l’extrem nord-est de la comarca del Vallès Oriental i inclou els poblesde la Barceloneta, can Plana, l’Estació, Gualba de Dalt, Gualba de Baix, la Llobregosa i Royal Park.Té com a eix hidrogràfic la riera de Gualba, que neix a la font de Briancó, passa per la vall de Santa Fei desemboca a la Tordera, prop de Gualba de Baix. A la riera de Gualba, hi conflueixen la resta de tor-rents, com el del sot de les Pedreres, el de la Manera, el de Cambó, el de Can Renau, el de Terrades,que marca la separació municipal amb Sant Celoni, i el torrent de Can Dansa, que aboca les aigüesdirectament a la Tordera. S’han ocupat de Gualba molts excursionistes i escriptors, com el romàntic VíctorBalaguer (1824-1901) o Artur Osona (1840-1901), però qui més l’ha popularitzat ha estat Eugeni d’Ors (1881-1954), amb la seva novel·la Gualba la de mil veus (1915).

Superfície aproximada: 24 km2

Altura respecte al nivell del mar: 177 mPoblació (cens 2008): 1.126 habitants

Molí de Can FiguerasProp de la font del Ferro, del’antic molí de Can Figuerasnomés en queden les runesentre un munt de vegetació.S’endevina la porta d’entrada iles finestres principals. S’hiaccedeix per un petit pontsobre la riera de Gualba enforça bon estat.

Església de Sant VicençEsglésia romànica, del segle XI; res-taurada recentment, conserva frag-ments d’un retaule gòtic amb taulespintades. Consagrada el 1099, encaraconserva l’absis i la façana d’estilromànic. Al segle XV es van fer obresd’ampliació i s’hi van afegir unescapelles laterals, d’estil gòtic, i la torredel campanar. A l’interior, s’hi conser-ven diverses làpides sepulcrals, aixícom un retaule del segle XVI ambescenes de la vida de sant Vicenç.

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

31

Font del FerroSituada al peu del Montseny,Gualba té nombrosos salts d’ai-gua i fonts. La font del Ferro, aprop del molí de Can Figueras, esconserva pràcticament intacta.

Entrada del pobleQuan s’arriba a Gualba una filera de platanersdóna la benvinguda als visitants.

32

Després de dos anys d’obres, finalment es van inaugurara Lliçà d’Amunt els treballs d’urbanització dels barris delPla i de Ca l’Oliveres. S’ha prolongat l’avinguda delsPaïsos Catalans, s’han obert dos nous carrers i s’ha reha-bilitat la vorera del carrer de Formentera. També s’hanobert els carrers d’Alacant i Castelló de la Plana. S’haaprofitat la reforma d’aquests carrers per col·locar-himobiliari urbà, arbrat i enllumenat nous.

La mirada

LA COMARCA EN OBRESAvancen les obres del nouhospital de MolletLes obres del nou hospital de Mollet, que es van ini-ciar l’any 2007, s’acabaran a final d’any i la inaugura-ció del nou equipament, que triplica en superfície elsmetres quadrats de l’actual hospital (27.000 m2), estàprevista per a la primavera del 2010. Segons la conse-llera de Salut, Marina Geli, que va visitar recentmentles obres, el nou equipament serà clau per “descon-gestionar el Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital deGranollers, ja que atendrà unes 180.000 persones del’àrea d’influència de Mollet. El cost total d’aquestesobres és de 60 milions d’euros, dels quals 40 són d’o-bra i els 20 restants per a equipament.

Acaben les obres d’urbanització de carrers alsbarris del Pla i Ca l’Oliveres

de Lliçà d’Amunt

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

33

S’inaugura el tramsoterrat de la rondaNord de GranollersAmb la presència del president de laGeneralitat, José Montilla, i del regidor dePolítica Territorial i Obres Públiques, JoaquimNadal, el dia 25 d’abril es va inaugurar el soter-rament de la ronda Nord de Granollers, que elmateix dia ja es va obrir al trànsit. El nou tram,que tanca l’anell viari que envolta Granollers ique es va iniciar el 1995 amb la ronda Sud, dis-posa d’un túnel de prop de 400 metres per sotadel carrer del Pont, al barri de Can Calet de lesFranqueses. Han calgut 14 anys per completarun cinturó de 12 quilòmetres, que s’ha constru-ït en quatre fases i ha costat més de 92 milionsd’euros. Es calcula que cada dia cada dia faranservir la nova via de la ronda Nord de Granollersuns 18.000 vehicles.

La gent del gremi

Quina és la dimensió actual de la vostra empresa?Quin tipus de treballs feu?Actualment som unes dotze persones, tot i que n’havíemarribat a ser una vintena. Bàsicament ens dediquem a ferobra nova, normalment cases particulars i torres, i tambéfem reformes i “remendos”. També treballem a escalaindustrial, fent el manteniment d’empreses. També hemconstruït algun bloc de pisos, però no és el més habitual.Mai no treballem a més de quatre obres de manera simul-tània.

Com us afecta l’actual crisi del sector?Com tothom, hem notat la davallada, però no d’unamanera dramàtica. La fidelitat dels nostres clients és lanostra clau. Encara tenim clients que ja ho eren del meuavi. El cas és que treballem de manera molt acurada i per-sonalitzada, som molt perfeccionistes i valorem moltíssimel tracte personal, que els clients quedin satisfets de debòde la nostra feina. A poc a poc i bona lletra.

Des de quan sou agremiats i quina ha estat la vostravinculació amb el Gremi?Sempre hem estat molt implicats i vinculats amb el Gremi.La nostra deu ser una de les primeres empreses de lacomarca que es vaagremiar. Som delGremi des dels anysvuitanta. Jo he for-mat part de la juntadurant vuit anys,amb l’Emili Boschcom a president;primer com a vocal idesprés com a tre-sorer. Em sentoorgullós de ser-nepart i de participar-hi, perquè m’estimo

aquesta professió i estar en contacte amb companys deprofessió és molt gratificant.

Quins creieu que són els reptes del Gremi per als pro-pers anys?Per la nostra experiència, crec que seria bo millorar la ges-tió dels permisos i les llicències amb els ajuntaments. Desdel Gremi s’ha de continuar lluitant per agilitzar totsaquests tràmits, que són molt feixucs. No és un repte fàcil,ho sé per pròpia experiència, ja que quan jo vaig ser a lajunta aquest ja era un dels cavalls de batalla. D’altrabanda, crec que s’hauria de reforçar encara més un segellde qualitat del Gremi, que servís per distingir les empre-ses de la comarca de qualitat i que fos un punt a favor perpoder treballar a la comarca. Ara que la cosa ha afluixat,encara és més important distingir-se.

És per això que porteu un adhesiu amb el logotip delGremi al cotxe d’empresa?Sí, crec que dur aquest segell és una garantia de feina benfeta i de qualitat. De la mateixa manera que moltes empre-ses promocionen els segells de qualitat ISO pertot arreuun cop els assoleixen, crec que formar part del Gremi ésquelcom semblant que com a empresa de construcció de

la comarca ens reforça. Si tots plegats valo-réssim més aquesta imatge, el Gremi en sor-tiria reforçat i, de retruc, nosaltres també.

Construccions Bosch - GranollersRAFAEL BOSCHL’empresa de construcció de Rafael Bosch, de Granollers, respon al clàssic exemple d’empresa d’origen fami-liar que, tot i evolucionar i modernitzar-se, ha sabut contenir el seu creixement i, al mateix temps, ha aconse-guit mantenir una cartera de clients de tota la vida. Des que l’avi d’en Rafael, en Joaquim, es va instal·lar pelseu compte l’any 1941, ja són tres les generacions de la família Bosch dedicades a la construcció. En Rafael vacomençar als catorze anys i ara dirigeix l’empresa amb dedicació i ofici.

“Dur el segell del Gremi és una garantia defeina ben feta i de qualitat”

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

0934

X anys al servei dels cons-tructors... Quant de temps faque sou del Gremi?Des del principi. Sempre ensha semblat que era una mane-ra d’apropar-nos als professio-nals de la construcció, de tenir-hi una relació més directa; és elque busquem sempre, un ser-vei eficient i directe.

Temps complicats per a laconstrucció. Us ha afectat?I tant, després d’uns anys moltbons, la facturació ha baixat ala meitat i hem hagut de reduirdespeses i personal. Bàsicament s’han reduït les quantitats; ara són infe-riors, per a obres petites, decoració i rehabilitacions,en detriment de les grans obres noves.

Quins materials han notat més aquesta baixada iquins l’han suportat?L’acer i el ferro, que s’utilitzen en obres més grans, sónels que han baixat més. També els materials d’obra“basta” (totxanes, etc). En canvi, el gres per a interiorsi els productes de ferreteria no han baixat tant.

Quines mesures heu adoptat per fer front a aques-ta nova etapa? A banda de retallar despeses, intentem adaptar-nos ales noves demandes. De fet, la nostra clau, allò queens permet aguantar en moments com aquests, ésque oferim un servei integral als constructors de 20quilòmetres al voltant. Com que els cuidem i estan

contents, la fidelitat és el queens permet tirar endavant totsplegats. Mai no hem rebentatpreus ni hem volgut competiramb magatzems que rebentenpreus i que han aparegut combolets; en canvi, hem tingutmolta cura del servei que oferimi ara això ens beneficia.

Quins són els serveis mésvalorats pels vostres clients?Tots els relacionats amb elstransports són molt valoratspels clients dels voltants, sobre-tot perquè disposem de vehi-cles tot terreny especials que

ens permeten transportar els materials de construccióper camins de difícil accés. En aquest sentit, el nostreservei de cubes d’aigua també ha funcionat molt bé enaquelles obres on l’accés a l’aigua no és tan fàcil.

Quins materials innovadors destacaríeu dels dar-rers anys?En els darrers anys hi hagut un augment de la deman-da de materials ecològics de tota mena, perquè hi hamés sensibilitat pel que fa a aquest tema. Però en totsaquests anys de boom, els materials de tota la vidasón els que han tingut més sortida. Sempre intentemoferir les últimes solucions, estar a la última.Normalment, destaquem aquestes novetats a la pàgi-na web, com per exemple els nous sistemes de con-ductes per traslladar la llum solar des de la cobertadels edificis fins als racons més foscos amb el conse-güent estalvi energètic.

“Ara ens demanen més materials ecològics,hi ha més sensibilitat amb aquest tema”

Magatzem Curtina - Sant CeloniMARTÍ CURTINATota mena de materials per a la construcció, interior i exterior, ferreteria, jardineria, lloguer d’eines i serveis de trans-port. El magatzem Curtina, a Sant Celoni, són 15.000 m2 al servei dels professionals de la construcció i la deco-ració. D’origen familiar (tot plegat va començar al garatge dels Curtina), la feina que fan està relacionada amb tottipus d’obres del Baix Montseny. Lluny de les zones metropolitanes, al peu del Montseny, el magatzem Curtina haviscut els darrers anys un creixement tranquil, més preocupat per satisfer els clients i oferir-los un servei proper ide confiança. Ara, davant d’un descens global de la indústria espanyola de materials de la construcció d’entre un20 i un 30% (dades de l’Informe 2008 del Centre Tecnològic de la Construcció), afronten el futur amb esperança.

35

36 L’assessor informa

Això vol dir, amb dades senzi-lles, que la probabilitat demorir a la feina ha baixat a mésde la meitat. La manera clàssi-ca de valorar la sinistralitat ésl’índex d’incidència. Aquestindicador ha passat de sergairebé de 30 morts per cada100.000 treballadors (any1996), a ser de 12,5 mort percada 100.000 treballadors(vegeu gràfic adjunt de l’evolu-ció de la sinistralitat laboral).

És important recordar que tot allò que s’ha aconse-guit no es pot deixar perdre per la crisi econòmica. Elsnivells de seguretat aconseguits no es poden reduir.En aquest mig any de crisi ja hem detectat retallsimportants. Aquelles empreses que no havien interio-ritzat les obligacions legals en matèria preventiva sim-plement han decidit prescindir-ne. Les empreses dedi-cades a fer obra civil també han fet retallades moltimportants pel que fa a personal dedicat a les tasquesde prevenció de riscos. En moments de crisi són molthabituals les retallades pressupostàries d’aquells cos-tos que l’empresa considera indirectes, i entre aquestshi ha malauradament la prevenció de riscos laborals.

Els agents de la construcció han d’entendre que nos’ha de deixar d’invertir en temes de seguretat laboralque després poden provocar un nombre d’accidentsmés gran.

A més, encara hi ha marge per reduir la sinistralitatlaboral, i per exemple, una inversió en mitjans tècnicsmoderns de treball que augmentin la productivitat,faran augmentar la seguretat i contribuiran a reduiraccidents. Recordem, per exemple, que una bonainversió en plataformes elevadores o bastides elèctri-ques de façana fan disminuir el nombre d’accidents deforma clara. Les empreses també han de continuar invertint en unabona formació en prevenció de riscos laborals.

Aquestes accions formatives continuades eviten unbon nombre d’accidents lleus. Per exemple, accionsespecífiques per reduir els sobreesforços en empresesen què es fan gran quantitat de manipulació de càrre-gues poden reduir les baixes laborals en més d’un25%. Altres accions específiques poden estar relacio-nades amb la utilització dels equips de protecció indi-vidual (ulleres, protectors auditius, botes).

En la formació en prevenció, cal recordar la novaobligació recollida al Conveni Col·lectiu del Sector dela Construcció. És un bon moment per formar elspropis treballadors i executar la Targeta Professionalde la Construcció.

LA SEGURETAT LABORAL UN VALOR NECESSARIEls especialistes en prevenció demanen que la crisi no es tradueixi en retalls en la prevenció.

Héctor ArmestoCap del Departament de PrevencióServei de Prevenció Gaudíhectorarmesto@spgaudi.comwww.spgaudi.com

Des de l’any 1995, la normativa de seguretat i salut i tota la reglamentació afegida posteriorment ofereixen unmarc eficient per a la seguretat en els llocs de treball.Els resultats han estat positius, amb un descens sostingut de la sinistralitat que ha fet que els treballadors dela construcció estiguin més segurs a la feina. En deu anys la sinistralitat s’ha reduït a la meitat.

ÍNDEX INCIDÈNCIA ACCIDENTS MORTALSEN SECTOR CONSTRUCCIÓ

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

38 L’assessor informa

És obligació dels administradors i direc-tors d’una societat el desenvolupamentde les seves funcions amb diligència,lleialtat i habilitat, incloent-hi el deure devigilar i supervisar l’actuació d’altrespersones.Les seves funcions també abracen elcompliment exacte d’unes obligacions,tant materials com formals, cada copmés extenses i amb controls i exigèn-cies cada cop més rigorosos.

Moltes vegades, les possibilitats desupervisar de manera efectiva i puntuall’operació de la societat o l’actuaciód’altres persones són limitades per lainformació disponible o per altres fac-tors, però la responsabilitat segueixsent exigible, i és cada cop més rigoro-sa, tal com estableixen les últimesmodificacions legislatives.La nova Llei de societats anònimes, de22 de desembre de 1989, ha establertper als administradors socials un règim de responsabi-litat molt més exigent que l’anterior: S’amplia la sevaresponsabilitat civil a la culpa lleu, i no només al danyo culpa greu com es feia anteriorment.

“Els administradors respondran davant la Societat,els accionistes i els creditorssocials, del dany causat peractes contraris a la Llei o alsEstatuts o pels efectuats sensela diligència amb la qual han dedur a terme el seu càrrec”. Art.133.1-L.S.AL’import de les reclamacions i lesdespeses de defensa davant d’a-questes poden ser molt elevades.I encara més quan han de ser ava-lades pels patrimonis personals.

D’altra banda, la responsabilitat dels administra-dors i directius no s’acaba amb l’abandonamentdel càrrec.

Tots aquests factors fan necessària aquesta assegu-rança que, fins a l’aparició de la nova legislació de

societats anònimes i altra legislació mercantil, noméses practicava als Estats Units d’Amèrica i en algunspaïsos desenvolupats d’Europa.

QUINES RECLAMACIONS PODEN AFECTAR UNADMINISTRADOR?

EXPERIÈNCIA SINISTRALEls possibles casos de responsabi-litat en què sovint es troben elsadministradors de societats mer-cantils, des de la perspectiva delsnostres tribunals i sobre la based’incompliment de les obligacionsque la llei imposa a l’administradormateix, es caracteritzen per:• Ocupació del càrrec sense ladiligència deguda.• Conductes culposes.

• Incompliment contractual.• Responsabilitat civil extracontractual.• Impagament de deutes.• Incompliment d’obligacions tributàries.• Violació de drets fonamentals laborals.• Etc.

RESPONSABILITAT CIVIL D’ADMINISTRADORS I DIRECTIUSSabia que els administradors i directius d’una societat mercantil responen amb el seu patrimoni personal de mane-ra il·limitada sobre els errors i les omissions que cometin en el compliment de les seves obligacions en la vigilàn-cia, la representació i la gestió de la societat?

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

39

En conclusió, la tendència cap a l’objectivació delrègim de responsabilitat dels administradors és cadacop més pronunciada, i per tant la tendència a recla-mar, sens dubte, anirà augmentant. Així doncs,podríem trobar sentències que condemnin els admi-nistrador a indemnitzar la societat, els accionistes, oels creditors per suposats casos de responsabilitat detot tipus: omissió del deure diligència, adquisició debéns per sobre del preu de mercat, venda d’immoble

per sota del seu preu, conductes que tendeixen a mal-metre el patrimoni de la societat, prejudicis causats ala societat per incompliment del comptable de l’em-presa, falta de reconeixement de la qualitat del soci,incompliment d’un contracte, danys a tercers aliens ala societat, impagament de factures, impagament desalaris i altres deutes socials, incompliment d’obliga-cions tributàries i violació dels drets fonamentals delstreballadors... Tot això dóna idea del grau de respon-

sabilitat que assumeix l’administrador pel fet de ser-ho, i tot i que és cert que les societats tenen limitadala seva responsabilitat a l’import del capital social, elsadministradors responen amb tots els béns personalspresents i futurs sense cap limitació.Precisament, l’objectiu d’una pòlissa de responsabilitatcivil d’administradors i directius és salvaguardar el patri-moni personal dels administradors.Nova llei tributària. Disposicions contra el frau.

Hisenda cobrarà a les constructo-res els deutes de les empresessubcontractadesEn el pròxim article desenvolupa-rem un tema de gran actualitat,com són les noves disposicionsper la lluita contra el frau, atès queHisenda vol tancar qualsevol viad’escapament al frau fiscal.Així doncs, la nova Llei general tri-butària permetrà als inspectorsestendre les sancions a qualsevoldirectiu de la companyia i fins i totactuar contra els socis de l’empre-sa, quan siguin els autèntics autorsde la infracció.El Govern aprofitarà la reforma perlluitar contra el frau en la construc-ció a través de noves sancions iprocessos més ràpids.

La reforma posarà fi a la impos-sibilitat de perseguir el frau enles subcontractacionsLa nova llei obre la porta per supe-

rar l’obstacle d’empreses que subcontracten part de lafeina com a execucions d’obres i prestacions de serveisamb una altra companyia que incorre en frau. La sub-contractista, generalment, resulta ser insolvent (perquèen realitat es tracta d’una societat fantasma) i Hisendano pot fer gairebé res perquè la contractista, com passaara, no respon del frau de la subcontractada.

Cicor Internacional, SL

40 L’assessor informa

Així mateix, el Reial decret 2/2009,de 6 de març, de mesures urgentsper al manteniment i el foment d'o-cupació i la protecció de personesaturades, estableix les bonificacionssegüents:

Bonificació en lacotització empresariala la Seguretat Socialen els supòsits deregulacions temporalsd’ocupació

Les empreses tindran dret a unabonificació del 50% de les quotesempresarials a la Seguretat Socialper contingències comunes reporta-des pels treballadors en situacionsde suspensió de contracte o reduc-ció temporal de jornada que haginestat autoritzades en expedients deregulació d'ocupació, incloses lessuspensions de contractes col·lecti-ves tramitades de conformitat ambla legislació concursal. La durada dela bonificació coincidirà amb lasituació d'atur del treballador, senseque en cap cas pugui superar els240 dies per treballador.

Per a l'obtenció de la bonificació,serà requisit un necessari quel'empresari es comprometi amantenir en l'ocupació als treba-lladors afectats durant almenysun any un cop s’acabi la finalitza-ció de la suspensió o la reduccióautoritzada. En cas d'incompli-ment d'aquesta obligació, haurà dereintegrar les bonificacions aplica-des, sense perjudici de l'aplicaciódel que s’estableix a la Llei d'infrac-cions i sancions en l’ordre social,Text refós aprovat pel Reial decretlegislatiu 5/2000, de 4 d'agost. Noes considerarà incomplerta aquestaobligació quan el contracte de tre-ball s’extingeixi per acomiadamentdisciplinari declarat o reconegutcom a procedent, per dimissió,defunció, jubilació o incapacitatpermanent total, absoluta o graninvalidesa del treballador.

Per poder aplicar aquestes boni-ficacions, els beneficiaris han decomplir varis requisits.

Entre d’altres, no es podrà aplicar labonificació a les contractacions queafectin el cònjuge, els ascendents,els descendents i altres parents perconsanguinitat o afinitat, fins alsegon grau inclusivament, de l'em-

presari o dels qui tinguin elcontrol empresarial, ostentincàrrecs d'adreça o siguinmembres dels òrgans d'ad-ministració de les entitats ode les empreses que tinguinla forma jurídica de societat,així com aquelles que es pro-dueixin amb aquests últims.

No serà d'aplicació aquestaexclusió quan l’ocupador sigui untreballador autònom que contracticom a treballador per compted’altri els fills menors de trentaanys, tant si conviuen amb ell comsi no, o quan es tracti d'un treballa-dor autònom sense assalariats icontracti un sol familiar menor de

RESUM MESURES DE FOMENTDEL TREBALL 2009A causa de la crisi econòmica el Govern ha aprovat noves mesures de foment d'ocupació per a l'any 2009

El Reial decret 1975/2008, de 28 de novembre, sobre les mesures urgents a adoptar en matèria econòmica, fiscal,d'ocupació i d'accés a l'habitatge, estableix a l’article 1 una nova bonificació per a les empreses que contractinindefinidament a temps complet, fins al dia 31 de desembre de 2010, treballadors aturats amb responsabilitatsfamiliars, que consisteix en una deducció de 125euros/mes (1.500euros/any) en la quota empresarial a laSeguretat Social durant dos anys. A aquests efectes, es considerarà que el treballador té responsabilitats familiarssi té un o més fills al seu càrrec.

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

41

quaranta-cinc anys, que no convisqui a casa seva niestigui al seu càrrec. Aquesta bonificació és aplicablea la sol·licituds de regulació d'ocupació presenta-des des del 1 d'octubre de 2008 fins al 31 dedesembre de 2009.

Bonificació per la contractació inde-finida de treballadors beneficiaris deles prestacions per atur

Els empresaris que contractin indefinidament, fins al 31de desembre de 2009, treballadors aturats beneficia-ris de les prestacions o dels subsidis per atur reglats

en el títol III del Text refós de la Llei general de laseguretat social, aprovat per Reial decret Legislatiu1/1994, de 20 de juny, o de la renda activa d'inserció,tindran dret a una bonificació del 100% en la quotaempresarial a la Seguretat Social per contingènciescomunes fins que la quantia de la bonificació arribi aun import equivalent a la quantia bruta de la presta-ció, subsidi o renda activa d’inserció que tingués

pendent de percebre en la data d'inici de la relaciólaboral, sense que en cap cas la bonificació puguisuperar els tres anys de durada. Si el contracte fos atemps parcial, la quantia de la bonificació es reduiràen proporció a la jornada pactada. Si el contracte fosper a treballs fixos discontinus, la bonificació noméss'aplicarà en els períodes d'ocupació del treballador.La quantia global de la bonificació quedarà fixada enla data d'inici de la relació laboral i no es modificaràper les circumstàncies que es produeixin amb poste-rioritat, tret d’alguns casos. L’empresari, a l'efecte delcàlcul de la durada de les bonificacions, requerirà altreballador un certificat del Servei Públic d’OcupacióEstatal sobre l'import de la prestació o subsidi per

atur o renda activa d'inserciópendent de percebre en ladata prevista d'inici de larelació laboral.

En el cas d'aturats benefi-ciaris de la prestació con-tributiva, el treballadorhaurà d'haver percebut laprestació durant, com amínim, tres mesos en elmoment de la contractació.L’empresari beneficiarihaurà de mantenir l'estabi-litat en l'ocupació del treba-llador contractat durantalmenys un any, a comptarde la data d'inici de la rela-ció laboral i, en cas d'in-compliment d'aquesta obli-gació, procedir al reintegra-ment de les bonificacionsaplicades sense perjudici del'aplicació d’allò que s’esta-bleix a la Llei d’infraccions isancions en l'ordre social,Text refós aprovat per Reialdecret legislatiu 5/2000, de 4d'agost. No es consideraràincomplerta aquesta obliga-ció quan el contracte de tre-ball s’extingeixi per acomia-dament disciplinari declarat oreconegut com a procedent,per dimissió, defunció, jubila-ció o incapacitat permanent

total, absoluta o gran invalidesa del treballador.

Eva M. Rubio RiveraLlicenciada en Dret / Departament LaboralAINEO SERVEIS, SL

Per qualsevol dubte, consulta o suggeriment us podeu adreçar a:info@gremiconstructorsvo.org

o bé al tel. 93 870 02 20

42

LÍNIA ICO-PIME 2009Línia adreçada al finançament d’actius fixos produc-tius, que té com a principal novetat la possibilitat d’ac-cedir a finançament complementari.

LÍNIA ICO-CREIXEMENT EMPRESARIAL 2009Per a empreses de més de 50 treballadors, i aquestavegada és possible finançar fins al 80% del projected’inversió.

LÍNIA ICO-EMPRENEDORS 2009Adreçada a microempreses de nova constitució iautònoms professionals que comencin una novaactivitat, i s’incrementa el percentatge de finança-

ment en aquesta línia fins al90% del projecte d’inversió.

LÍNIA ICOINTERNACIONALITZACIÓ2009Totes les societats mercan-tils o les societats cooperatives espanyoles, domicilia-des o no a l’Estat espanyol, poden accedir a aquestalínia per finançar actius fixos productius i adquiriraccions o participacions d’empreses residents a l’es-tranger. Per a qualsevol consulta o per ampliar-ne lainformació, podeu visitar qualsevol oficina deSabadell Atlántico, Banco Herrero i Solbank o bétrucar al 902 323 555.

L’assessor informa

DIFERENTS POSSIBILITATSPER ALS ASSOCIATSLÍNIES ICO 2009Aquest any, les entitats bancàries han subscrit novament amb l’Institut de CrèditOficial (ICO) les línies anomenades Pla de Foment Empresarial 2009, amb l’objectiude dotar les empreses espanyoles de finançament subvencionat per desenvoluparo iniciar l’activitat. Les línies que componen aquest pla són les següents:

LA R

EV

ISTA

Gre

mi d

e C

onst

ruct

ors

d’O

bre

s d

el V

allè

s O

rient

al

núm

ero

65

- 20

09

La ploma del convidat

Li hem demanat que, en aquestsmoments tan delicats per al nostresector, ens faci una petita reflexiósobre com continuar mirant endavanti, d’aquesta manera, poder agafarforces per innovar i trobar-nos a nos-altres mateixos sense perdre la nos-tra pròpia essència. I ens diu el se-güent: Crec que les cases són comles persones, no n’hi ha dues d’i-guals. Quan construïm els fonamentsd’una casa, hem d’utilitzar els millors

materials i fer-ho la màxima segure-tat: d’això dependrà la solidesa i lavida de l’edifici.Doncs bé, amb lespersones passa elmateix: quan naixemi durant la infantesa(de 0 a 12 anys) ésquan es construei-xen els “fonaments”de la persona. Si notenim fonamentssòlids (és a dir, valorsessencials i actitudspositives), no tin-drem estabilitat a lavida.

Només si abans hemtreballat, entrenat ipracticat (si hem vis-cuts experiènciespersonals) valors iactituds essencials,com la gratitud la paciència, la humi-litat, el respecte, l’acceptació, elperdó, la resiliència (actitud positiva),la voluntat, la confiança, l’estimacióincondicional (a nosaltres mateixosprimer, a les persones i a la vida), laresponsabilitat, la generositat...,només aleshores podrem afrontar elsproblemes o les adversitats ambrecursos propis per sortir-nos-en.

Igual que passa en les cases a lesquals no han dedicat prou temps omaterial a l’hora de construir-ne elsfonaments: quan hi hagi una ventadaforta, una riuada o un petit movimentde terres, s’enfonsaran i no podranafrontar les dificultats, no tindrancapacitat d’adaptació ni solidesa persuportar aquestes dificultats.I un cop s’han construït, les casestampoc no es mantenen estàtiques:sempre és bo fer-los un manteniment

(pintura exterior,renovació de lai n s t a l · l a c i óelèctrica, etc.),e x a c t a m e n tigual que ambles persones.Ara recordo unavegada, quanera molt joveneti jugava a fut-bol, que tenia

un entrenador que sempre deia:“Camarón que se duerme… ¡se lo

lleva la corriente!!”.Fent un gest carac-terístic amb lesmans, picant unavertical sobre l’altrehoritzontal. És a dir:si ens adormim, sino fem res de nou, sino vivim en un pro-cés d’aprenentatge imillora constant…,és ben probable quela vida ens superi,que ens quedemsense respostesdavant d’un entorncada vegada mésdifícil. La vida can-via…, però i nosal-tres? També can-viem? O ens aferremals vells hàbits que

un dia ens van ser útils, però que avuija no funcionen.

Per això convido tothom a “obrir lesfinestres de casa”, a reinventar-secada dia, i a creure que podem sermillors persones (construir millorscases) si tenim prou voluntat i con-fiança per fer-ho. Walt Disney: “Si pots somiar-ho, pots fer-ho”.

“Si no tenim acti-tuds positives, notindrem estabilitata la vida.”

Raimon Solà és l’autor delllibre Cómo ser feliz cadadía: pequeño manual deinteligencia esencial.Llicenciat en INEF, pare dedos fills adolescents iempresari durant més de20 anys, en Raimon vadecidir deixar la feina idedicar-se a la seva autèn-tica passió: ensenyar lespersones a ser felices.L’autor es declara un estu-diós de la felicitat i, a més,ofereix xerrades i conferèn-cies en escoles i institutsper guiar els adolescents.

Raimon Solà“Si pots somiar-ho, pots fer-ho”.

43

44

Inscripció d’empreses al registre industrial

Visats per obres

Cursos de formació i seguretatFormació contínua per a treballadors en actiu delsector de la construcció i persones en situació d’atur.Col·l: Institut Gaudí de la construcció

Arquitecte / AparelladorConsultes tècniques gratuïtes a les nostres oficines igestions professionals per a les vostres empreses(pressupostos, plans de seguretat, etc...) amb preusespecials per agremiats.Col·l.: QM-21

Plaques identificatives d’empresa agremiada

La Revista

Quitances

Contractes fixos d’obra

Tramitació i presentació a l’entitat corresponent de l’avís previ idel comunicat d’obertura del centre de treball

Tramitació de cèdules d’habitabilitat

Certificats de runes (quedeu absents d’abonar la fiança de runesa l’Ajuntament). 5% de descompte sobre preus tarifa i 5% més dedescompte si l’obra és a més de 15Km de l’abocador més proper.

Targes amb descomptes per consum de benzina a totes lesEstacions de Serveis Solred i en les estacions Especials S.S.

Registre de licitadors (Assessorament)

Presentació a l’entitat corresponent del llibre de visita per poder-lo segellar

Assessorament gratuït directe sobre la Gestió delsResidus de la Construcció via mail a:

gestoraderunes@gremiconstructorsvo.org.Gestió dels residus, documents acreditatius, estudisi plans de gestió de residus que són obligatoris pelReial Decret 105/2008. Servei telefònic urgent através dels telèfons del Gremi.

Presentació a l’entitat corresponent del llibre de Subcontractacióper poder-lo segellar. Podeu adquirir el llibre de Subcontractacióa les nostres oficines a un preu molt especial pels agremiats.

Tramitació del Certificat Digital i per a tots aquells que no tingueuinternet, inscripció al REA.

Gestoria (Sol·licitud d’etiquetes fiscals, llibres de visites i matrícu-la de personal)

Certificats d’agremiats

Servei de creació de websLa vostra empresa pot tenir web pròpia per només348 euros. Comptes de correu, fotografies, diversesseccions i tot el que et cal per tenir una finestra ober-ta cap al món virtual. Col·l.: latevaweb.com

Serveis directes del Gremi

Servei de consulta gratuïta a través de mailConsultes personalitzades i per mail gratuïtes.Directament escribint a nergic@nergic.com o bé prè-via cita al Gremi.Col·l.: Nergic Construcció

Assessoria i seguretat informàticaEspecialistes en seguretat tecnològica i la LleiOrgànica de Protecció de Dades (LOPD). Consultespersonalitzades i per mail gratuïtes.Descomptes per als agremiats a partir d’un 10%. Tel.932 178 354, contacte Josep Puy: jpuy@datarisc.esCol·l.: Data Risc

Servei de Prevenció de Riscos LaboralsLa seguretat es construeix a partir de la prevenció.Solucions en assistència tècnica i consultes gratuï-tes per a tots els agremiat. Col.l: Servei de prevenció Gaudí

Assessors / AdvocatsAssessorament fiscal, comptable, financer i laboral,amb possibilitat d’oferir-vos serveis complets de ges-toria. Consultes a les oficines del Gremi totalment gra-tuïtes, gestions professionals per les vostres empre-ses a preus especials per agremiats.

Assessorament en Dret Civil, Mercantil, Administratiu,Laboral i d’Estrangeria. Consultes a les oficines delGremi totalment gratuïtes, gestions professionals perles vostres empreses a preus especials per agremiats. Col·l.: Aineo serveis i Palau-Castellón advocats

Els Serveis del Gremi LA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

5 -

2009

45

Altres descomptesOfereix els seus serveis amb descomptes especials per a tots els agremiats.ALUMINIS GIBERT

Avantatges molt competitius per a tots els agremiats.TOUS BRICOLATGEI CONSTRUCCIÓ

Correduria d’assegurances amb productes específics per a la construcció entre d’al-tres i condicions exclusives per als agremiats. Tel. 937 368 808, contacte XavierGutiérrez.

CICORINTERNACIONAL

Del Gremi per a l’agremiat

Productes especials per a tots els agremiats, per a més informació us podeu dirigira qualsevol oficina del Banc Sabadell o bé a les oficines del Gremi.BANC SABADELL

MUTUAL DE CONDUCTORS

Protecció jurídica i econòmica als Grans Usuaris de la Conducció i els seus negocisamb tarifes especials per als agremiats. Tel. 938 700 854

www.mutualdeconductors.com

FUNDACIÓ PRIVADA D’ARTS I OFICIS DE LA CONSTRUCCIÓLa Fundació d'Arts i Oficis del Vallès Oriental té com a objectiu principal promoure accions formatives gratuïtes pels nos-tres agremiats, per més que, en qualitat de fundació, pugui actuar a nivell intersectorial.

Els cursos van destinats a qualsevol persona en actiu, sigui quin sigui el conveni al que pertanyi. Així, podem oferir també for-mació pel vostre personal administratiu tant si es troba al conveni d'oficines i despatxos com si és dins el de la construcció.La formació que oferim pot ser doncs tant de Prevenció i Riscos La borals, Cursos de Gruistes, Informàtica i Noves tecno-logies, Idiomes, Comptabilitat i Adminis-tració, Habilitats directives, i tot allò que pugueu necessitar, sempre sota peticióprèvia i aconseguint un mínim d'alumnes per curs.

Enllaç Gratuït i públic de la vostra web per a la captació de clients. Informació al dia dels serveis i notíciesdel gremi. Esdeveniments i més. Notícies al carrer (El 9 Nou, La Revista del Vallès...). La Revista del Gremien format digital. Documents (convenis, plantilles visats, calendari laboral etc...). Informació sobre cursos.Correu electrònic (un compte de correu gratuït per a cada agremiat). Cursos de formació i seguretat.

www.gremiconstructorsvo.org

Serveis de prevenció, realització de plans de seguretat, coordinació d’obres. Col·l.: GTN Servicio Prevención de Riesgos Laborales

SERVEI DEPREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

46

Sopa de lletres

SudokuCompleta el taulell (amb 9 quadrats) de 81 casellesdisposades en 9 files i 9 columnes, omplint les cel·lesbuides amb els números de l’1 al 9, sense que esrepeteixi cap xifra a cada fila, ni a cada columna, ni acap quadrat.

Troba en aquesta sopa de lletres:Paraules relacionadesamb els temes de larevista.

Les paraules a trobar són:

HABITATGELONAALUMINITECNICINVERSIOSEGURETATURBANITZACIOREHABILITACIOPUNTALMORTERCONVENI

Racó LúdicLA

RE

VIS

TAG

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

n

úmer

o 6

5 -

2009

47

C. Anselm Clavé, 62, 1r.Tel. 93 870 02 20

www.gremiconstructorsvo.orginfo@gremiconstructorsvo.org

ANUNCIA’TA LA GUIA

PROFESSIONAL