4
L’ARGILAGA Info BLOC Butlletí d’Informació Loca l Nº 2 Any II ABRIL 2008 QUAN EL MAL VE D’ALMANSA... El 25 d´abril s’han complit 301 anys de la batalla d ´Almansa. Què va passar fa 301 anys a Almansa? Dues monarquies es disputaven l ´herència política d´un mateix rei sobre un mateix espai de governament. Per això s’anomena guerra de Successió. La guerra de Successió era, en primer lloc,un conflicte dinàstic entre dues famílies: Els Borbons i els Àustries. La guerra havia adquirit una dimensió internacional: Felip Vé (França, Espanya i Nàpols) Carles d´Àustria (Anglaterra, Holanda i Portugal. Es jugava un model territorial: Una monarquia hispànica confederal (Àustries) Un model territorial més centralitzat (Borbons). Era una guerra del centre contra la perifèria: Castellans contra valencians, catalans i aragonesos. Felipistes (botiflers) / Austriacistes (maulets). La guerra de Successió tingué una dimensió social: El malestar de les capes populars contra la noblesa feudal i l´oligarquia urbana. La batalla d´Almansa, més enllà de la qüestió estrictament dinàstica, suposà l’ocupació del País Valencià per les tropes borbòniques i l’anulació dels Furs de València. Suposà la fi de l’autogovern que els valencians havien tingut des de la Reconquesta de Jaume I i la imposició total de les lleis castellanes a la nostra terra. Celebrar una derrota no resulta agradable. Els pobles festegen les victòries. Després de tres segles, encara notem els efectes de la batalla d´Almansa. Cal recordar el 25 d´abril no de una manera alegre ni trista sinó amb una mentalitat reivindicativa. Per a la majoria dels valencians,el 25 d´abril seguirà sent una data desconeguda si des de les administracions públiques i les entitats culturals no es fomenta i es dóna a conèixer. PARLEM DE XIFRES 1.696, 28 €: És la nòmina en 2008 del nostre Tinent d’Alcalde, en pessetes serien 282.237,24 Ptes. 61.800 Ptes: És l’ajuda d’emergència que en 1993, li va donar l’Ajuntament a una veïna de Barxeta. 30 €: És el que cobra cada regidor per l’assistència als plens, ja siguen ordinaris o extraordinaris. 18.947 m 3 : És el marcava un comptador d’aigua de reg que estava trencat des de feia 5 anys. Ja l’han canviat i és nou. 2.500: Són les botelletes d’aigua de 33 cl de la marca Lanjarón que es varen comprar per a la Volta a Peu de Barxeta en les festes del 2007. 535 €: És el que es va pagar a una empresa de Bufali per la factura de les botelletes d’aigua de la Volta a Peu. 420: Són els vots de Esquerra Unida en les eleccions municipals del maig del 2007. 396: Són els vots del Bloc en les eleccions municipals del maig del 2007. 4.876,64 €: És el que ha costat l’obra de millora en les instal·lacions de la perruqueria del Llar dels Jubilats. 29.971,29 €: És el preu de la reforma dels vestuaris del camp de futbol. 7.200 €: És la subvenció que ha donat l’Ajuntament a la Guarderia Parroquial durant l’any 2008. EL REBENTÓ A QUI CORRESPONGA El tram que va des de la Cooperativa fins el camí dels Censals està demanant a crits una reforma integral de l’asfalta’t. Des del Bloc ja s’ha demanat i què es faça de forma urgent. Ha segut una de les condicions per les quals el Bloc donava suport als pressupostos del 2008, però... ho faran? REFRANYS TOPONÍMIA Per l'abril cada gota val per mil. En abril cada pardal fa el seu niu. MIG ALMUD Almud: Mesura de capacitat usada en diferents països, el valor de la qual varia d'un país o regió a l'altre i segons siga emprada com a mesura d'àrids o de líquids. La decisió de deixar parar i estacionar de manera regulada a l'Avinguda Jaume I mantenint les dues direccions de circulació és un error molt greu i una imprudència que pot costar car. Si volen que s'estacione a l'Avinguda Jaume I doncs que es faça una sola direcció de circulació. Esperem no penedir-nos de la decisió presa pel govern d'EU ja que creguem que s’està actuant d’una manera molt irresponsable. Són tots els dies els que a la revolta del Bar Los Manzanos i El Baul ens arrisquem a tindre algun sinistre, sobretot els dies que fa més por, són el dissabte i el diumenge. De moment, qui o quins s’han beneficiat més del fet de poder estacionar allí? De bades, ningun frare pega cabotades.

L'Argilaga Nº2_Abril 2008

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista d'informació del Bloc de Barxeta

Citation preview

Page 1: L'Argilaga Nº2_Abril 2008

L’ARGILAGAInfoBLOC Butlletí d’Informació Local Nº 2 Any II ABRIL 2008

QUAN EL MAL VE D’ALMANSA...

El 25 d´abril s’han complit 301 anys de la batalla d´Almansa. Què va passar fa 301 anys a Almansa? Dues monarquies es disputaven l ´herència política d´un mateix rei sobre un mateix espai de governament. Per això s’anomena guerra de Successió. La guerra de Successió era, en primer lloc,un conflicte dinàstic entre dues famílies: Els Borbons i els Àustries.

La guerra havia adquirit una dimensió internacional: Felip Vé (França, Espanya i Nàpols) Carles d´Àustria (Anglaterra, Holanda i Portugal.

Es jugava un model territorial: Una monarquia hispànica confederal (Àustries) Un model territorial més centralitzat (Borbons).

Era una guerra del centre contra la perifèria: Castellans contra valencians, catalans i aragonesos. Felipistes (botiflers) / Austriacistes (maulets).

La guerra de Successió tingué una dimensió social: El malestar de les capes populars contra la noblesa feudal i l´oligarquia urbana. La batalla d´Almansa, més enllà de la qüestió estrictament dinàstica, suposà l’ocupació del País Valencià per les tropes borbòniques i l’anulació dels Furs de València. Suposà la fi de l’autogovern que els valencians havien tingut des de la Reconquesta de Jaume I i la imposició total de les lleis castellanes a la nostra terra.

Celebrar una derrota no resulta agradable. Els pobles festegen les victòries. Després de tres segles, encara notem els efectes de la batalla d´Almansa. Cal recordar el 25 d´abril no de una manera alegre ni trista sinó amb una mentalitat reivindicativa.

Per a la majoria dels valencians,el 25 d´abril seguirà sent una data desconeguda si des de les administracions públiques i les entitats culturals no es fomenta i es dóna a conèixer.

PARLEM DE XIFRES1.696, 28 €: És la nòmina en 2008 del nostre Tinent d’Alcalde, en pessetes serien 282.237,24 Ptes.61.800 Ptes: És l’ajuda d’emergència que en 1993, li va donar l’Ajuntament a una veïna de Barxeta.30 €: És el que cobra cada regidor per l’assistència als plens, ja siguen ordinaris o extraordinaris.18.947 m3: És el marcava un comptador d’aigua de reg que estava trencat des de feia 5 anys. Ja l’han canviat i és nou.2.500: Són les botelletes d’aigua de 33 cl de la marca Lanjarón que es varen comprar per a la Volta a Peu de Barxeta en les festes del 2007.535 €: És el que es va pagar a una empresa de Bufali per la factura de les botelletes d’aigua de la Volta a Peu.420: Són els vots de Esquerra Unida en les eleccions municipals del maig del 2007.396: Són els vots del Bloc en les eleccions municipals del maig del 2007.4.876,64 €: És el que ha costat l’obra de millora en les instal·lacions de la perruqueria del Llar dels Jubilats. 29.971,29 €: És el preu de la reforma dels vestuaris del camp de futbol.7.200 €: És la subvenció que ha donat l’Ajuntament a la Guarderia Parroquial durant l’any 2008.

EL REBENTÓ A QUI CORRESPONGAEl tram que va des de la Cooperativa fins el camí dels Censals està demanant a crits una reforma integral de l’asfalta’t. Des del Bloc ja s’ha demanat i què es faça de forma urgent. Ha segut una de les condicions per les quals el Bloc donava suport als pressupostos del 2008, però... ho faran?

REFRANYS TOPONÍMIA

Per l'abril cada gota val per mil.

En abril cada pardal fa el seu niu.

MIG ALMUDAlmud: Mesura de capacitat usada en diferents països, el valor de la qual varia d'un país o regió a l'altre i segons siga emprada com a mesura d'àrids o de líquids.

La decisió de deixar parar i estacionar de manera regulada a l'Avinguda Jaume I mantenint les dues direccions de circulació és un error molt greu i una imprudència que pot costar car. Si volen que s'estacione a l'Avinguda Jaume I doncs que es faça una sola direcció de circulació.

Esperem no penedir-nos de la decisió presa pel govern d'EU ja que creguem que s’està actuant d’una manera molt irresponsable. Són tots els dies els que a la revolta del Bar Los Manzanos i El Baul ens arrisquem a tindre algun sinistre, sobretot els dies que fa més por, són el dissabte i el diumenge. De moment, qui o quins s’han beneficiat més del fet de poder estacionar allí? De bades, ningun frare pega cabotades.

Page 2: L'Argilaga Nº2_Abril 2008

ARTICLES D’OPINIÓ La secció d’opinió de L’Argilaga

SALVAR L’AGRICULTURA AL NOSTRE POBLEL’altre dia un periòdic anunciava que l'exportació de cítrics supera al sector ceràmic i al del motor. La mateixa notícia informava que les vendes de cítrics representen el 78% del total nacional, és a dir, els cítrics valencians van acabar l'any 2007 liderant el conjunt d'exportacions del País Valencià després de superar els 351 milions d'euros. A pesar de tindre un producte molt valorat per part dels consumidors estrangers el nostre govern autonòmic no ho considera de la mateixa manera i prefereix potenciar la Copa Amèrica, la Fórmula 1 o la visita del Papa. Hem de tindre clar que la nostra Fórmula 1 és la taronja i hem de centrar tots els nostres esforços per aconseguir que aquest sector siga potent i defense a un llaurador cansat de patir els continus abusos de les grans distribucions i la falta de suport del seu govern regional.

Com diu el refrany a gos flac tot són puces, és a dir, damunt que la Generalitat no ens recolza, les grans distribuïdors s'aprofiten del nostre tresor i, a més a més, hem de lluitar contra les inclemències del temps. Les gelades o el vent han provocat moltes vegades danys als arbres o a les collites que han fet que és perdrà la producció de diversos anys consecutius.

Com comentava Josep Botella, actual Secretari General de la Unió el dia que va vindre a Barxeta a fer una xarrada sobre les subvencions de la PAC, des d'Europa no s’està fent res per defensar la nostra agricultura ni la nostra taronja. A nosaltres, quan intentem exportar als Estats Units si que ens donen facilitats per a exportar el nostre producte però pareix ser que els sud-africans, els argentins o els d'Uruguai els envien la seua taronja sense que la Unió Europea pose cap inconvenient per defensar el producte valencià que en definitiu és europeu.

Crec que estem molt confosos amb el tema de la globalització i no està seent beneficiós per a la nostra taronja. És deuria controlar també el tema dels exportacions per part de comerços privats que posen la denominació d’origen valenciana, que al mercat exterior està molt valorada, per enganyar als consumidor i augmentar els seus marges comercials. Açò és inacceptable doncs si tant estimem la nostra terra doncs defensem el producte valencià.

El benvolgut Josep Botella recordava que cal recuperar la renda agrària per al llaurador, cal tornar a buscar la rendibilitat de llaurador i per això és necessari activar les mesures tant a nivell municipal, autonòmic, nacional i europeu. Cal activar mecanismes per protegir el nostre sector i no deixar que les mans de l’oferta i la demanda determinen els preus en origen dels nostres productes.

Necessitem que l’estat espanyol done passos per millor la situació del sector mitjançant la reducció dels impostos als llauradors ja que no és raonable que el llaurador estiga pagant impostos sobre les pèrdues que ha tingut, es necessari que s'endurisquen els mesures a la importació, cal buscar una millor distribució de les ajudes públiques, en definitiva, volem més implicació del govern central. Però si el govern central no s'implica, el govern valencià encara menys.

A nivell municipal, la situació és complicada. Cada vegada hi ha mes terrenys abandonats, les rendes cada vegada més baixes, cada vegada menys gent jove vol dedicar, malgrat siga, un xicoteta part de seu temps a cuidar la terra i per a més “inri” no s’observa que els òrgans competents municipals intenten activar aquest sector.

El Consell Agrari ha de començar a prendre iniciatives per contrarestar l’abandonament dels camps i per a recolzar els llauradors amb polítiques conjuntes amb l'Ajuntament per millorar les rendes dels llauradors. La Cooperativa, la màxima essència per a la defensa del llaurador, no passa pels millors moments, per diferents motius.

La Cooperativa del nostre poble, per desgràcia, no ha sabut, contrarestar l’actual crisi agrària que afecta per tot arreu del País Valencià, com moltes altres cooperatives, ni ha aplicat els mecanismes que tènia a la seua mà, si els tenia, per fer d’escut a la crisi i defensar al seu soci.

No obstant, no val la pena pensar en el passat sinó cal pensar amb el present i amb el futur de l’agricultura valenciana i del nostre poble. Es necessari que tots els agents presents al sector s’impliquen i que coordinen polítiques conjuntes per fer front a les amenaces i als punts febles d'un sector agrari que depèn de moltes variables externes que són difícils de controlar.

PASSEJANT PEL POBLESoc una veïna més del poble i m’agrada molt passejar, sobre tot per la nit, he vist coses mol fortes però el que més m’ha cridat l’atenció son els vehicles mal estacionats i la recollida del fem.

He vist vehicles mal estacionats amb denuncies febles, altres no tan mal estacionats amb denuncies molt greus, encara que els seus propietaris tenien els seus motius, he vist el vehicle de la policia local de l’Ajuntament estacionat en un carrer en el que està totalment prohibit i ben senyalitzada la prohibició. Puc denunciar-lo jo si el torne a veure’l mal estacionat?

Un altra es la de els dissabtes a mig dia i en hores de mercat, els vehicles estacionen com els dona la gana a l’Avinguda Jaume I fins i tot en doble i en triple fila si fa falta i cap de aquestos vehicles tenen denuncia ni paper d’avis. Què, esperem que passe alguna gorda i forta per a solucionar açò?. I l’ultima qüestió es que he vist com els recollidors de fem aboquen al camió un contenidor i l’altre el deixen per un altre dia o fins que estiga a rebentar, perquè no es molesten en alçar la tapa.

Gràcies per aquest espai, no tots estem cecs, veiem moltes coses encara que desprès les neguen. Una veïna

CONTACTA AMB NOSALTRES:[email protected]

www.blocbarxeta.orgwww.blocbarxeta.blogspot.com

Page 3: L'Argilaga Nº2_Abril 2008

L’UNICA OPOSICIÓ A L’AJUNTAMENT GRUP MUNICIPAL DEL BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ

En primer lloc fer aquesta primera declaració de principis. Els regidors del Bloc som l’únic grup polític que fa oposició a l’Ajuntament de Barxeta a l’equip de govern d’EU en minoria. En teoria, els comunistes solen compten amb quatre regidors, però tothom que assisteix als plens pot comprovar i els qui no van, ho han de saber, que en les votacions més importants sempre queden 6 (EU+PP) a 3 (BLOC). El nostre alcalde està en una minoria dolça, no és pas una minoria incòmoda. I sempre que li fa falta, li posen en safata els vots del Partido Popular quan vol posar en marxa el rodillo per tal de matxucar als regidors del Bloc.

En el ple celebrat el dilluns 21 d’abril va haver un punt que fa falta aclarir la postura dels nostres regidors. Es votava la modificació del pressupost mitjançant suplement de crèdit, aquest expedient incloïa sis aplicacions pressupostàries, que de les sis; estàvem a favor de 4 i en contra de 2. La jugada era perfecta, no es fan sis expedients, se’n fa un a soles i s’obliga a que es vote tot a la vegada. Els regidors del Bloc, estàvem a favor, i cal dir-ho, de les quatre modificacions següents:

1.- Subvencionar en 3.600 € a la guarderia. En aquest suplement es completaven els 7.200 per a tot l’any. Es va dir que NO ens agrada la situació de la guarderia, no reuneix les condiciones mínimes d’espai, dependències i fins i tot no disposa de personal amb titulació oficial. Nosaltres demanem que s’accelere la construcció de l’escoleta municipal infantil al carrer de la Pau. Malgrat tot açò, considerem que fa falta que la guarderia òbriga les seues portes per tal d’atendre a les mares que es fa falta dur allí els seus menuts. Hauriem votat SI a la subvenció a la guarderia en cas d’haver anat soles este punt.

2.- Augmentar en 4.500 € el sou de l’arquitecte tècnic municipal, doncs també va a estar més hores a l’Ajuntament per tal de atendre el personal i sobretot, inspeccionant les obres i comprovant que les llicències d’obres s’ajusten a la realitat. Perquè NO tots els veïns es trauen la llicència d’obra quan fan una xicoteta obra. Açò es diu DEFRAUDAR i si l’Ajuntament ho consenteix es una PREVARICACIÓ i la gent que sí es trau la llicència d’obres, ho ha de saber. Des del Bloc volem i exigim que els que no han pagat mai o als qui els han valorat molt baixet l’obra, paguen igual que els demés.

3.- Ampliar en 2.300 € la consignació per atendre el pagament de les voreres de les cotxeres del camí d’ El Genovés. Quan s’urbanitza un espai el veí paga una part del clavegueram, la vorera i el carrer, en aquest cas tan sols han pagat el clavegueram. Però bé, ja estava fet i s’havia quedat bé.

4.- Finançar en 29.000 € a la Casa d’Oficis per tal que els alumnes restauren els jardins del Parc Jaume I, Parc del Metge Josep Miguel Català i el del final del carrer Sant Roc (El del sr alcalde i altres veïns). Nosaltres volíem que eixos diners foren per restaurar primer les zones verdes més abandonades: El jardí del Molí i les zones verdes de la carretera de Simat. Els primers sempre estan arreglats i aquestos sempre estan abandonats. Però també estaríem a favor.

Aquestos quatre punts, d’haver-los presentat per separat, un per un; els hauríem votat a favor, ho teníem ben clar. Però també teníem molt clar que els dos punts que ara venen a continuació i anem a explicar-los, NO es podíem acceptar-los, perquè faltava transparència.

1.- Augmentar en 2.300 € l’obra de l’ascensor de la casa de la Cultura. Si el pressupost era de 10.600 € segons memòria del projecte, ara la volen augmentar en 2.300 €, L’excusa es que l’inspecció d’obres volia que la estructura fora més forta, al cavar havien eixit canonades, etc, etc, etc, excuses. L’ascensor tarda en fer-se sis mesos, ja està pràcticament tot acabat, però no funciona, “es que falta connectar un cable”, i quant ja està tot, ara resulta que falten 2.300 €.

2.- Encara faltaven 21.728,90 € per acabar de pagar l’obra dels carrers de Barxeta. El total dels pressupost era de 353.846,28 € no havien fet el carrer Sant Antoni (les cases altes), el carrer Tetuan (la costera), les voreres de la carretera de Simat i el tram final del carrer Sant Roc des del creuament amb Ausiàs March. “ Es que s’han fet altres obres que no estaven en els plànols i feien falta acabar-se”. Excuses de mal pagador.

A favor d’aquest punt 6 vots, els del govern d’Esquerra Unida i el Partido Popular, en contra; 3, els de sempre, nosaltres els regidors del Bloc. O és que no ens han votat els nostres electores per tal de fer oposició, açò es, controlar al qui mana? No pensem en que els nostres votants voldrien que els garbellarem l’aigua als comunistes i que després de setze anys de majories aclaparadores continuen igual, fent el que és dona la gana?

No, aquesta no és la Barxeta que vol el Bloc. El Bloc vol un canvi en la perspectiva política, no ens agrada aquest model de subvencions i misèria i que les coses ja es faran quan es puga. De moment estem més sols que la una, però com diu el refrany: ”Més val sols que mal acompanyats”. Totes les subvencions que vinguen, benvingudes siguen, però la capacitat de generar actius i ingressos per part de l’Ajuntament ha de ser el teixit industrial i comercial del poble, sinó cada volta anirem més enrere. El tinent d’alcalde, gràcies als vots del Partido Popular aquest any ens costa cada mes: 1.696,28 €, en pessetes: 282.237,24.

CONTACTA AMB NOSALTRES:[email protected]

www.blocbarxeta.orgwww.blocbarxeta.blogspot.com

Page 4: L'Argilaga Nº2_Abril 2008

I LOVE TO COOK HERE IN BARXETA

Rosa Davey Shirley Fortster

I love to cook here in Barxeta, because all the meat and vegetables are such good quality and they are very cheap. The meals are made with a lot of herbs and spices which make the flavour intense.

The cuts of meat are different here but the meat is always very good. I like to cook stews and soups and make them in a pressure cooker because the flavours become more intense. My favourite soup is vegetables and bacon with white beans.

“Paella“ is a traditional meal here in Barxeta and a lot of villages of Valencia. The first time I ate it was with Spanish friends here in Barxeta. It was cooked on an open fire and contained chicken, rabbit, green beans, white beans, rice and various different herbs.

Me encanta cocinar aquí en Barxeta, porque toda la carne y las verduras son de buena calidad y muy baratas. Las comidas están hechas con muchas hierbas y especias las cuales le dan un sabor intenso.

Los cortes de las carnes aquí son diferentes, pero la carne es siempre muy buena. Me gusta cocinar cocidos y sopas y prepararlos en una olla a presión, porque el sabor está más concentrado. Mi sopa favorita es la de verduras y bacon con judías blancas.

“La Paella“ es la comida tradicional aquí en Barxeta y en muchos pueblos de Valencia. La primera vez que yo comí “Paella“ fué aquí en Barxeta con unos amigos españoles. La cocinamos al fuego y contenía: pollo, conejo, judías verdes, judías blancas, arroz y varias hierbas diferentes.

I like to cook in Barxeta because the vegetables and fruit are so fresh and so varied. I prefer to use the local small shops rather than the large supermarkets.

The vegetables are locally grown and I like this. The meat is always so much better that you don´t need a cookery lesson to cook a good soup or stew.

My favourite meal to make is a stew. I don´t have a definitive recipe. It depends what I have in the kitchen, but always meat and vegetables with a tasty stock.

The first time I tasted “Paella“ was here in Barxeta. I like “Mixed Paella“, and it always tastes better made by friends in their house.

Me gusta cocinar en Barxeta porque las verduras y la fruta son frescas y variadas. Yo prefiero utilizar las tiendas del pueblo a los grandes supermercados.

Las verduras se cultivan en la localidad y a mí me gusta esto. La carne está siempre tan buena que tú no necesitas una lección de cocina para preparar una buena sopa o un buen cocido.

La comida que más me gusta preparar es un cocido. Yo no tengo una receta específica. Depende de lo que yo tenga en la cocina, pero siempre carne, verduras y un caldo rico.

La primera vez que yo comí “Paella“, fue aquí en Barxeta. Me gusta la “Paella Mixta“, y siempre sabe mejor en casa de unos amigos.

QUOT CAPITA TOT SENSUS

Tantes persones com formes de pensar, ve a dir esta vella locució llatina, i la utilitze com a introducció a este breu comentari per a ressenyar que reflexione i escric des del respecte i sense altra ambició que la d’una crítica constructiva.

El paisatge urbà “ideal” seria aquell que entre altres característiques disposa d’àmplies zones verdes que constitueixen llocs d’espargiment i oci i propicien les relacions socials entre veïns. Segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut), aquestos espais deuen comptar com a mínim entre 10-15 m2 d’àrea verda per habitant. Soc conscient per un altra banda de les limitacions a què estem subjectes per raons urbanístiques, i de pressupost.

Però voldria remarcar no tant en la quantitat de parcs i jardins (la utilitat dels quals va més enllà d’una mera funció estètica), sinó en la qualitat, manteniment i conservació d´ aquestos.

Mentre algunes zones que jo titllaria de “privilegiades” com el parc Jaume I que gaudeixen d’una salut encomiable ( a pesar dels esporàdics actes de vandalisme a la que es veu somes el mobiliari urbà). Altres zones, tan mateix són objecte d’un patètic abandó i falta de manteniment, pal·liat a dures penes per uns veïns voluntariosos que és preocupen per la imatge dels seus carrers. Estic referint-me a espais com la carretera de Simat, o també la zona del “llavador”, que compta amb la possibilitat de ser enjardinat i que és troba generalment brut i amb males herbes.

I el llavador en si “al que es volgué rescatar de l’oblit com testimoni de temps pretèrits” es troba descuidat i abandonat. I per últim encara que podria citar altres zones, nomenaré el carrer de La Font (El Raval) i el carrer de Sant Antoni (Les Cases Altes) com exemple de zona urbana; de segona? No ho sé. Probablement s’ha fet poc per embellir o millorar l’aspecte d’aquesta zona a la que tenen tan dret els seus veïns com el de qualsevol altra part del poble. Bé açò com he dit abans és la meua modesta opinió. Convide a què cadascú traga les seues conclusions.

CONTACTA AMB NOSALTRES:[email protected]

www.blocbarxeta.orgwww.blocbarxeta.blogspot.com